EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS

AÏLLATS?

CONTEXT I RELLEVÀNCIA DEL PROBLEMA

En l’àrea de les polítiques públiques és bàsic identificar el

problema de manera correcta, per tal de trobar una solució o una

política pública adient. El nostre problema radica en la situació

creixent de risc d’exclusió social i pobresa dels infants, tant a

l’Estat espanyol com a Catalunya. Girona no és l’excepció.

Perquè?

Espanya és líder europea en percentatge d’infants en risc de

pobresa doblant països com Finlàndia.1 Però quin origen té això?

Tal com Kieselbach (2000)2, mitjançant Kronauer (1998) ens

exposa, un dels factors clau és l’increment de l’atur. Aquest

relega a un sector més ampli de la població a nivells socials més

allunyats dels mínims permissibles. A la UE trobem una taxa

d’atur d’un 10,6%3 en front d’un 26% a Espanya, Catalunya

s’apropa a la taxa espanyola amb un 24,5%. En aquesta línia,

Kieselbach creu que un lloc de treball és bàsic per a la integració

social, destacant de passada la connotació negativa de l’atur

juvenil.

Si més no, la família és una de les dues institucions més influents

en la vida d’un infant, l’altre és l’educació. Quina situació

presenta l’estructura educativa de manera comparada? L’estat espanyol destina l’4,8% del

PIB a educació, en front del 5,7% de la UE. Catalunya encara va més enllà destinant un

4,2%.4 També relacionat amb la inversió estatal en benefici de la inclusió social,

Catalunya solament utilitza la meitat de recursos que la mitja de la UE en la protecció

social de infància i família (1 i 2% del PIB respectivament).

Així doncs, si apliquem la tesi de Kieselbach i donem rellevància a l’atur i la inversió en

educació respecte a l’exclusió social i la pobresa infantils, podem identificar clarament

perquè Espanya, ergo Catalunya, tenen un elevat risc. Tot i això, per què acotarem en el

cas de Girona? L’ajuntament de Girona ha retallat recentment dels seus pressupostos un

total de 227887 euros5 en educació o conceptes relacionats amb l’alumnat infantil.

Relacionat amb això, una taxa d’atur del 25% deixa en un estat precari i en risc d’exclusió

1 Annex 1

2 Thomas Kieselbach, 2004, DESEMPLEO JUVENIL DE LARGA DURACIÓN Y RIESGO DE EXCLUSIÓN

SOCIAL EN EUROPA: INFORME CUALITATIVO DEL PROYECTO DE INVESTIGACIÓN YUSEDER, Libro de estudius Iuve. 3 Síndic, defensor de les persones. 9/2012, Informe sobre la pobresa infantil.

4 Síndic, defensor de les persones. 9/2012, Informe sobre la pobresa infantil.

5 Annex 2

Aquesta recomanació està

realitzada en resposta a la

petició del Departament de

Benestar Social i Família de

la Generalitat de Catalunya

sobre un tema candent en

l’agenda pública, l’exclusió

social infantil.

Autor: Sergi Martínez,

director de l’escola pública

CEIP MONTSENY i amb

una experiència de dècades

en el mòn de lleure.

Futbolista federat des de la

infancia. Graduat en

Ciències Polítiques

especialitzat en gestió

pública.

EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS AÏLLATS?

Sergi Martínez

social ¼ infants gironins a causa d’incapacitat per pagar el seu menjador. 6 Ja tenim

identificat el problema.

CRÍTICA DE LES OPCIONS EXISTENTS DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES

Un cop hem identificat les causes del problema (risc d’exclusió social i pobresa dels

infants) en forma d’elevada taxa d’atur i unes insuficients partides econòmiques

destinades d’una banda a la protecció de l’exclusió social i d’altra, a educació. També val

a dir que el sistema educatiu català ha patit una clara evolució cap a un model més

complex gràcies a una elevada immigració, un repte per al personal educatiu. En aquest

aspecte, destacar que a Girona més d’un 21% de la població és nascuda fora de l’Estat

espanyol.

Però tornant al contrast trobat en la inversió en protecció social de la pobresa infantil

dels països de la UE i Catalunya, podem demostrar que també és menys eficient,

solament Grècia ho és menys en la zona UE. La inversió catalana solament deixa fora del

radi de la pobresa un 9% després de la inversió, mentre que la mitja de la UE és un 17%7.

Aquesta ineficiència denota algun error en el procés d’implementació, un procés

condicionat per la multitud d’institucions intermediàries entre el receptor i l’Estat

central, factor que també implica una inversió que com podem comprovar, té un cost

d’oportunitat important. També demostra una deficitària capacitat d’avaluació de les

polítiques públiques que tenen la majoria dels governs.

D’altra banda, què trobem en quant a reformes educatives? L’Estat espanyol ha

promogut i donat llum verda a una nova llei d’educació, la LOMCE, per a solucionar un

problema que es considera de caràcter urgent com és l’abandonament escolar. Aquesta

reforma està centrada en millorar l’oferta de Formació Professional, per tal de mantenir

els alumnes més anys en l’entramat educatiu. El cost estimat de la reforma està al voltant

dels 400 milions d’euros, el 2,6% del PIB.

A escala local, l’Ajuntament de Girona titula el seu pla de govern (2011-2015): Superar la

crisi, la nostra prioritat.8 A partir d’aquí, la majoria de mesures o eixos d’acció es situen

en una dimensió econòmica i comercial. En cap moment del Pla d’acció s’entra en

matèria d’inclusió o exclusió social. Tampoc es contempla el tema al Projecte Educatiu

de Ciutat. Un greu problema que sí considera l’Ajuntament és l’atur juvenil. L’atur en la

franja poblacional de entre els 16 i els 25 anys és d’un 47,9% i al programa podem llegir

una seqüència d’objectius i promeses sense cap resultat pràctic en forma de política

pública.

6 ACN, 25% dels infants gironins en risc d’exclusió social. Diari de Girona.

7 Síndic, defensor de les persones. 9/2012, Informe sobre la pobresa infantil

8 Ajuntament de Girona. 2011. Superar la crisi, la nostra prioritat

EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS AÏLLATS?

Sergi Martínez

Per tant, podríem dir que en quant a les polítiques públiques efectuades per l’Estat

espanyol, l’error no està en quant a la identificació del problema, ja que l’abandonament

precoç és un mal endèmic de la societat espanyola, encara que sí a l’hora de valorar les

opcions amb les quals tractar de solucionar els problemes (l’abandonament escolar és

una de les causes de l’exclusió social infantil). I per què podem dir que no ha complert el

seu objectiu? Perquè un increment dels preus públics a pagar, sense beques o altres tipus

de noves ajudes, també genera que els alumnes no cursin la seva educació i a més a més,

queden exclosos de la seva voluntat i capacitat emprenedora. A diferència del nivell

estatal, l’Ajuntament de Girona ni tan sols ha identificat que hi ha un problema en el seu

sistema d’educació, val a dir que l’educació no és competència municipal, encara que es

podria haver posicionat públicament en contra del risc d’exclusió social infantil in

crescendo que estan patint.

RECOMANACIONS DE POLÍTICA

La meva proposta per millorar el problema de l’exclusió social i la pobresa infantil a

Girona consta de dues parts:

La primera part es fonamenta en deixar d’invertir una part del pressupost per invertir-ho

en una altra ja que el cost d’oportunitat és massa elevat, s’està jugant amb el futur, els

nens i nenes. La partida que seleccionaria seria la de la festa de les flors de Girona, amb

un pressupost de 275000 per una durada de 9 dies al mes de Maig. Una opció per a

mantenir la tradicional festa és obrir-la més, no solament de manera promocional, a la

inversió privada de les empreses locals o exteriors per tal de publicitar-se i promocionar

la festa de manera més internacional. Una altra partida que reduiria seria la d’esports, la

qual s’amplia a més de 4 milions d’euros, a títol concret reduiria els més de 600000 euros

que es destinen a “Altres subministraments esports”9. Una alternativa a eliminar aquesta

subvenció seria restar al pressupost 600000 euros i que el cost fos assumit de manera

proporcional per totes les partides. Aquests gairebé 900000 euros podrien ubicar-se en

potenciar les beques menjador, sempre a partir de la racionalitat i exhaustiu control, així

com en forjar una estructura d’activitats extraescolars on potenciar l’associacionisme fora

dels esport, en activitats més centrades en concursos relacionats amb l’educació i el

reforç.

La segona part s’estructura a partir de la oferta d’un nou servei municipal de manera

conjunta per l’AMPA i la direcció dels diferents centre educatius primaris i instituts, el

Servei Municipal d’Ocupació (SMO) i la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Girona.

Aquest iniciativa seria proporcionar un nou Servei Municipal d’Ocupació Juvenil (SMOJ)

que coordinaria amb l’ajut dels centres educatius, una plataforma de sessions de

classes extraescolars, sigui de repàs, reforç o d’idiomes on jovent amb formació i

voluntat laboral, pogués tenir de manera regulada per l’àmbit públic una primera presa

de contacte amb el mon laboral. D’aquesta manera, ens enfrontaríem a l’atur juvenil.

9 Ajuntament de Girona, 2013. Pressupost Exercici 2013,

EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS AÏLLATS?

Sergi Martínez

Però el risc d’exclusió social? Kieselbach10 també argumenta que una de les causes

principals d’exclusió social és la cultural. L’autor pensa que la cultura crea forts vincles

interpersonals. Aquí és on entrarien els pressupostos no invertits en les altres partides,

aquestes classes serien gratuïtes per als fills de famílies que presentessin els documents

que denotin que tenen un nivell econòmic per sota del 60%, en risc de pobresa. Aquest

servei, coordinat des de la SMOJ en constant diàleg amb la resta de parts i actors

formants des la implementació de la política pública, proporcionaria classe des dels

nivells de 1r de educació primària, fins a 2n de Batxillerat. És un servei de joves, als

quals ajudem a evitar la exclusió social produïda per l’atur, per a infants i adolescents

en risc d’exclusió social els quals no poden permetre’s la cultura que desitgen o com a

mínim els pertoca com a membres del sistema.

Quins podrien ser els problemes a l’hora de tractar d’implementar la política? D’una

banda, podem suposar una voluntat de no inclusió en la política des de les escoles

privades de Girona. De públics hi ha 39, suficients de sobres per construir una xarxa

eficient i sòlida. D’altra banda, una reacció lògica seria la protesta per part d’escoles de

repàs i extraescolars culturals com acadèmies d’anglès. Tot i això, sempre es recalca, que

és un servei implementat per joves, que a priori no tindran la mateixa experiència i

capacitat que un professional o un natiu en el cas de les llengües estrangeres. Altra

reacció adversa podria venir de sectors com els venedors de flors o alguns comerciants

gironins en relació al canvi de “fisonomia” de la festa popular de les flors. Un altre sector

que veu el seu poder adquisitiu decrescut és l’esport gironí.

Un cop analitzat tot, podríem resumir-ho amb una disjuntiva entre inversió en

l’esport d’alt rendiment i millorar les condicions dels més necessitats. Beneficiar a

un estrat d’inversors i elits molt definit i acotat, una riquesa volàtil i inestable o crear uns

fonaments per a una salut i condicions socials vitals bàsiques, juntament amb una

cultura sòlida en vistes a un prometedor futur o com a mínim de millor que les

previsions que podríem efectuar en un moment tan perillós com l’actual.

10

Thomas Kieselbach, 2004, DESEMPLEO JUVENIL DE LARGA DURACIÓN Y RIESGO DE EXCLUSIÓN SOCIAL EN EUROPA: INFORME CUALITATIVO DEL PROYECTO DE INVESTIGACIÓN YUSEDER, Libro de estudius Iuve.

EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS AÏLLATS?

Sergi Martínez

BIBLIOGRAFIA

[2] Kieselbach, Thomas (2004) Desempleo juvenil de larga duración y riesgo de exclusión

social en Europa: Informe cualitativo del proyecto de investigación Yuseder. 31-49 Libro

estudios Juv. Website: http://goo.gl/UmLdx (4/6/13)

[3] Síndic de Greuges de Catalunya (2012) Informe sobre la pobreza infantil en Cataluña.

Website: http://goo.gl/niVi0 (4/6/13)

[6] ACN (2012) 25% dels escolars gironins està << en risc d’exclusió social>>. Diari de

Girona 5/3/2012. Website: http://goo.gl/XogQ4 (4/6/13)

[8] Ajuntament de Girona (2011) Superar la crisi, la nostra prioritat Pla de Govern 2011-

2015. Website: http://goo.gl/b3oJe (4/6/13)

[9] Ajuntament de Girona (2013) Pressupost exercici 2013 – Despeses orgàniques.

Website: http://goo.gl/aE2nI (4/6/13)

Ajuntament de Girona (2012) Pressupost exercici 2012 – Despeses orgàniques. Website:

http://goo.gl/9xBLb (4/6/13)

Ajuntament de Girona (2013) Pla Local de Joventut 2012-2015. Website:

http://goo.gl/31IVm (4/6/13)

Instituto UAM-UNICEF de Necesidades y Derechos de la Infancia y la Adolescencia

(IUNDIA) (2009) Pobreza y exclusión social de la infancia en España. Informes, estudios

e investigación, Ministerio de Sanidad y política social (2009). Website:

http://goo.gl/wSM4r (4/6/13)

EXCLUSIÓ SOCIAL INFANTIL I ATUR JUVENIL, DOS MALS AÏLLATS?

Sergi Martínez

ANNEX

Annex 1:

Ministerio de Política Social y Sanidad, 2009, La infancia en cifras. Capítulo 5, tabla 1.

(Página 146).

Annex 2:

Elaboració propia amb dades dels Pressupostos 2012 i 2013 de l’ajuntament de Girona.