Politeisme

Tema 2: “LES RELIGIONS POLITEISTES”

Història de les religions

3r ESO

Apartat 1: “EL POLITEISME”

• Les religions politeistes són aquelles en les quals els seus creients adoren a diversos déus.

“Poli”: molts. “Teos”: déu.

• Els déus solen estar jerarquitzats, és a dir, hi ha un de més important, altres menys importants i déus menors o semidéus.

• El politeisme és propi de les societats humanes del Neolític, l’Edat dels Metalls i l’Edat Antiga; avui dia encara hi ha religions politeistes.


• Quines diferències hi ha amb l’animisme?1) Tots els déus són antropomòrfics, és a dir, són

semblants als éssers humans, ja siguin homes (déus) o dones (deesses). Per tant, s´abandonen les creences en fenòmens naturals (Sol, Lluna, pluja, rius) o animals; o bé, es barregen amb figures humanes.

2) Es substitueix la figura del bruixot o xamà per la del sacerdot. El xamà afirma tenir la capacitat de canviar la realitat; el sacerdot només pot fer d’intermediari entre els déus i les persones. El xamà improvisa; el sacerdot segueix una doctrina, unes normes prèviament establertes.


• El politeisme apareix amb la “Revolució Neolítica” fa més de 10.000 anys. Es comencen a practicar l’agricultura i la ramaderia, la gent es fa sedentària i apareixen els primers pobles i les primeres ciutats.

• Amb la producció d’aliments s’estableix la propietat privada i comencen les desigualtats socials entre rics i pobres.

• Neixen les primeres aristocràcies: famílies que tenen la propietat de les terres o el ramat. Aquests controlen el poder polític (apareixen els primeres reis, anomenats cabdills) i dirigeixen l’exèrcit.


• Aquestes aristocràcies volen tenir també el control ideològic de la població i, per aquest motiu, necessiten dirigir les creences religioses.

• Per tant, els sacerdots són membres de les famílies aristocràtiques. Els sacerdots han de guardar el celibat, és a dir, no poden casar-se ni mantenir relacions sexuals.

• Els sacerdots politeistes fan creure a la població que no són amos del seu destí, sinó que depenen de la voluntat dels déus.

Apartat 2: “Què són els mites?”

• Un mite és una història protagonitzada per déus, semidéus o herois (humans que fan coses extraordinàries).

• Aquests relats es transmetien oralment i, encara que eren històries fantàstiques, la gent les creia com certes.

• Les religions politeistes basen les seves creences en un conjunt de mites o mitologia.

• Com que els déus són semblants als homes, els mites conten històries de déus que fan coses de déus (impossibles per nosaltres), però també coses humanes: els déus s’enamoren, maten, roben, violen, s’emborratxen, ploren, etc.

Apartat 2: “Què són els mites?”

• Els mites serveixen per donar explicació a les coses. Hi ha 7 tipus de mite:

1) Mites cosmogònics: expliquen com s’ha originat l’univers.2) Mites teogònics: expliquen el naixement o la vida d’un déu.3) Mites antropogènics: expliquen com hem aparegut els éssers humans.4) Mites etiològics: expliquen l’origen de les plantes, els animals o les coses.5) Mites morals: diferencien entre el bé i el mal.6) Mites fundacionals: expliquen la fundació d’una ciutat o un poble.7) Mites escatològics: expliquen com serà la fi del món.

Apartat 3: “Els mites cosmogònics”

• L’origen del món, segons els antics grecs, va tenir tres fases:1) Al principi del temps existia el Caos, el desordre més

absolut. Més tard es van formar la Terra (deessa Gea) i el Cel (el seu fill i marit, el déu Urà). Aquests van tenir fills, els altres déus primigenis.

2) Gea no podia tenir més fills perquè Urà els retenia al seu ventre, així que va demanar ajut als seus fills i només el petit, Cronos va actuar. Com? Castrant el seu pare i convertint-se en amo del món. El seu “regnat” va suposar l’”Edat daurada”, o època més feliç dels grecs. Això sí, Urà(el Cel) ja no va voler mai “tocar la terra” durant les nits i, per tant, va començar la successió dels dies i les nits, és a dir, el temps (per això Cronos és el déu del temps).


Gea, deessa de la terra Cronos castra a Urà, el seu pare


• 3) La profecia va dir que un fill de Cronos el derrocaria, per tant, va devorar tots els fills que li donava la seva dona, Rea. Però Rea es va amagar per parir a Zeus. Ja adult, Zeus va forçar el seu pare a vomitar els seus germans. Es va iniciar una guerra entre Zeus i els seus germans, contra Cronos i la resta de déus primigenis, coneguts com titans. Zeus va guanyar i es va convertir en el déu més important de l’Olimp.


Cronos (Saturn pels romans) devorant a un dels seus fills, segons Goya Zeus


• Així es va crear el món, segons la mitologia escandinva (pobles germànics del nord d’Europa):

• Abans que res, només existia un gran llac anomenat Ginnunga. El Pare que tot ho regna, va decidir que d’aquest llac surgís cap al nord Nifelheim (l’obscuritat i el fred), i cap al sud, Muspelheim (la llum i el calor).

• El Pare va fer la pluja i les gotes, barrejades amb el fang, van prendre forma humana creant el primer ésser, el gegant Ymer.

• Ymer tenia gana, doncs no havia res per menjar. Però més gotes van crear la vaca gegant Audhumala i Ymer va beure molta llet i va descansar.

• De la suor de la seva axil·la, van néixer el seu fill, Mimer, i la seva filla, Bestla, tots dos gegants. De la suor dels peus van aparèixer els monstruosos gegants del gel, entre ells el temible Hrimthusar.


• La vaca no tenia menjar i va llepar la sal de les roques fins que va sortir de la terra el déu Bure. Bure es va casar amb Bestla i van tenir un fill, Odín, que va convertir-se en el cap de tots els déus. Odínserà el déu de la saviesa, la guerra i la mort.

• Ymer va sentir enveja d’Odín i es va declarar una guerra entre déus i gegants, guanyant els déus. Mort Ymer, de la seva carn es va fer la terra (Midgard), del cervell van sorgir els núvols, de la sang els rius, dels seus ossos i les dents les pedres i de les celles la frontera que separa els homes dels déus.

• Sota el cadàver van créixer dos arbres: un freixe i un om; de la seva fusta van crear Odín i els seus germans el primer home, Ask, i la primera dona, Embla. D’aquesta parella hem sortit tota la humanitat.


Odín o Wotan, déu principal de la mitologia escandinava Creació humana: Embla i Ask

Apartat 4: “Els mites teogònics”

• La deessa grega Atenea era un dels dotze déus de l’Olimp. Era la filla favorita de Zeus i va ser sempre verge. Deessa de la guerra i la saviesa.

• Zeus va tenir relacions amb la seva primera esposa, Metis. Metis era una “oceànide”, una nimfa de l’aigua.

• Després de tenir relacions, Zeus va tapar el ventre de Metis per impedir que tingués fills més poderosos que ell. (Gea i Urà havien advertit a Zeus d’aquesta possibilitat).

Apartat 4: “Els mites teogònics”

• Però va néixer Atenea del cap de Zeus, ajudat per Hefest que li va obrir el cap amb la seva destral. Hefest era el déu de la forja (el déu romà Vulcà).

• Atenea va néixer ja adulta, armada i fent un crit de guerra.

Ceràmica grega decorada amb el naixement d’Atenea, sortint del cap de Zeus

Apartat 5: “Els mites antropogènics”

• Segons la mitologia dels antics egipcis, al principi de tot existia el Nun. El Nun era un gran oceà obscur i sense límits.

• Del Nun sorgeix, de cop i volta, el Demiurg. Demiurg només pensa, té idees perfectes i comença a parlar amb el Nun per despertar-lo.

• Quan Demiurg es mou, comença la creació enviant les aigües del riu Nil procedents del Nun.


• Del Nil va sorgir un déu de l’aigua, Jnum, amb cos d´home i cap d’ovella. Va posar l’ou primordial, d’on va aparèixer la llum solar i l’inicidels temps. Era el guardià de les aigües del Duat(Inframón).

• Jnum tenia un torn de terrisser, i amb aquest esculpia als humans. Fart de fer-lo girar, el va trencar. Va col·locar un tros de la roda a cada dona; des de llavors, els humans poden reproduir-se per sí mateixos.


El déu egipci Jnum

Apartat 6: “Els mites etiològics”

• Els mites etiològics expliquen el naixement dels animals, de les coses o de les plantes. Com a exemple, n’hem a estudiar el mite grec d’Apol·lo i Dafne, que ens mostra com va néixer el llorer.

• Apol·lo era el déu grec de la llum i el Sol, la veritat i la profecia. Fill de Zeus i germà bessó d’Artemisa, la deessa de la caça.

• Un dia, va voler competir amb Eros, el déu de l’amor, per veure qui tenia més punteria llençant fletxes amb un arc.


Apol·lo Eros


• Eros es va molestar per l’arrogància d’Apol·lo i li va tirar una fletxa d’or que a qui ferís, causava un enamorament immediat de la primera persona amb qui es trobés.

• I aquesta va ser Dafne que, abans, havia sigut ferida amb una fletxa de plom enviada per Eros. Aquesta fletxa tenia el poder de causar el rebuig a qualsevol enamorat.

• Dafne era una nimfa dels arbres i sacerdotissa de Gea.


• Apol·lo, enamorat, va perseguir a Dafne, que el rebutjava. Cansada de córrer, Dafne va demanar ajut al seu pare, el riu Peneu.

• Peneu va convertir a Dafne, la seva filla, en llorer. Els peus van ser les arrels, la pell l’escorça i els cabells les fulles de llorer.

• Apol·lo es va abraçar a l’arbre de llorer plorant desconsolat. Després va dir: “Com que no pots ser la meva dona, seràs el meu arbre preferit i les teves fulles coronaran el cap dels victoriosos”.

Apartat 7: “Els mites morals”

• Un exemple de mite moral, és a dir, el que ens ensenya allò que està bé o malament, és el mite grec de la caixa de Pandora.

• El tità Prometeu va robar el foc als déus i li va donar als homes. Zeus li va castigar pel seu acte: el va encadenar al mont Caucas i, cada dia, un àguila li rossegava el fetge. Prometeu va aconseguir escapar.

• Pandora va ser la primera dona. Zeus va ordenar a Hefest (déu del foc i de la forja) que la fes. Atenea li va donar el coneixement de les feines de la llar, Afroditala bellesa i Hermes (déu dels viatgers) la curiositat.


• Zeus també va fer una caixa on estaven guardats tots els mals del món i li va regalar a Prometeu.

• Prometeu era molt llest i no se’n refiava de Zeus, així que va donar-li la caixa al seu germà Epimeteu, que s’havia casat amb Pandora.

• Com que Pandora era molt curiosa, va obrir la caixa i tots els mals es van escampar, provocant, fins i tot, la mort de la pròpia Pandora.

Apartat 8: “Els mites fundacionals”

• Un exemple de mite fundacional, el que explica l’origen fantàstic d’una ciutat o una nació, és el mite romà de la fundació de Roma.

• A la regió italiana de Lazio hi havia una ciutat anomenada Alba Longa. El seu rei, Numitor va ser destronat pel seu germà Amuli. Numitor va fer matar tots els fills del seu germà i va convertir a la seva neboda Rea Silvia (única filla de Numitor) en sacerdotisa.


• El déu Mart, indignat amb Amuli, va deixar embarassada a Rea Silvia, que va tenir bessons: Ròmul i Rem.

• Amuli, enfurismat, va fer que els dos nadons fossin llençats al riu Tíber. La cesta que portava als bessons va quedar varada a la riba i una lloba va trobar els nadons.

• En cop de menjar-se’ls, els va amamantar.

• Temps després, un matrimoni de pastors va trobar els nens i els van adoptar.


• Junts van atacar al rei Amuli, el van destronar i van retornar el tro a Numitor que, agraït, els va donar moltes terres.

• En aquestes terres van decidir fundar una ciutat, just al lloc on els va trobar la lloba: Roma.

• Ròmul va decidir convertir-se en rei de Roma i va jurar matar a qualsevol que entrés sense permís. El seu germà Rem ho va fer i Ròmul el va matar.

• Ròmul, per tant, va ser el primer dels set reis que va tenir Roma a la seva història.

Apartat 9: “Els mites escatològics”

• Un mite escatològic és aquells que narra com s’acabarà el món.

• A la mitologia escandinava (pobles germànics del nord d’Europa) el “Ragnarök” és la batalla de la fi del món. Ningú no podrà escapar, ni humans ni déus. El món desapareixerà, per tornar a començar de nou.

• Aquesta batalla enfrontarà als déus Aesir, dirigits per Odín, juntament amb els esperits de tots els homes morts en combat, contra Loki, déu del gel, el llop Fenrir, el monstre marí Jörmungand, els gegants de gel i els “morts indignes” de la deessa dels inferns Hel.


• Després de sagnants combats, només sobreviuran cinc déus, els fills d’Odín i els fills de Thor, déu del tro i el martell.

• També sobreviuran dos humans, els germans Lif i Lifthaisir, amagats durant la batalla en el mític arbre Yggdrasil.

• Aquests tornaran al món i el reconstruiran.

Elements per construir un mite antropogènic

• Temps

• Espai

• Déus i deesses existents

• Necessitat de crear als humans

• Acte de creació

• Problemes que comporta

• Resolució

Politeisme

Education

Transcript of Politeisme