8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

1/7

Albert Bastardas i Boada*

POLTICA LINGSTICA A CATALUNYA:

MODELS I EFECTES 1

1. Definici dels objectius

L'actual procs de normalitzaci lingstica ha de tenir com a objectiu fonamental la

construcci d'un ecosistema scio-cultural que asseguri la normalitat, estabilitat i

viabilitat de l's de la llengua catalana en les funcions comunicatives habituals en el

seu territori histric. Dit ms operativament, el reeiximent mnim del procs de

normalitzaci lingstica ha de comportar, d'una banda, el cessament de tots els

efectes negatius que sobre l's del catal han produt les poltiques que des del segle

XVIII han adoptat les autoritats governamentals forasteres, i de l'altra, la

bilingitzaci generalitzada i efectiva de la poblaci d'origen al.lcton resident avui a

l'rea lingstica catalana. En aquesta situaci de mnima normalitat -que no s res

ms que arribar a all que hagus estat plenament habitual si les etapes democrtiques

no haguessin estan interrompudes a Espanya- les comunicacions pbliques serien

generalment en catal -sense descartar l's tamb del castell en les comunicacions

personalitzades i en les de carcter pblic quan aixcalgus-, la llengua de treball ms

habitual fra el catal, i tamb aquesta llengua seria la utilitzada en les interaccions

que la poblaci d'origen immigrat tindria amb la poblaci autctona. Igualment, el

catal hauria d'arribar a ser cooficial en els organismes centrals de l'estat, de manera

que aquest s'assents sobre un reconeixement clar del pluriligisme espanyol.

2. Formulaci de l'estratgia d'intervenci

* Professor titular de Sociolingstica i de Poltica i Planificaci Lingstiques a la Universitat de

Barcelona.

1Text basat en la intervenci de l'autor en el seminari sobre "Perspectives de la llengua" organitzat per

la Fundaci Rafael Campalans (novembre, 1993).

1

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

2/7

2.1 Les posicions socials respecte de la intervenci

Malgrat que existeix encara un consens bsic de l'actual societat catalana respecte de

la necessitat de recuperaci de l's del catal en les comunicacions pbliques que mai

no hauria hagut d'abandonar, semblen notar-se clivelles importants pel que fa al grau

de reducci colateral d's del castell. A causa de l'esmentada doble causaci de la

problemtica sociolingstica catalana, all que simplement hauria de ser un procs

de reparaci histrica democrtica de les conseqncies lingstiques d'una situaci

de subordinaci nacional pot ser viscut ara per determinats sectors de la societat

catalana com una agressi a la seva llengua d'origen. Aix, la retirada o reducci de

funcions especfiques que fins ara feia el castell a Catalunya podria fcilment ser

percebuda ms com un atemptat a una part important de la poblaci que no pas com

la simple restituci mnima de les funcions que el catal mai no hauria hagut de

perdre -i que molt probablement haurien trobat com absolutament habituals les

onades migratries de la segona meitat d'aquest segle si no s'hagus interromput el

procs democrtic republic a Espanya. Sigui com sigui, el fet de la possibilitat

d'aquesta percepci obliga, com a mnim, a estudiar, a debatre i a justificar

rigorosament les opcions de poltica lingstica que es puguin prendre per part dels

grups poltics representatius.

Les grans opcions en debat semblen poder resumir-se en dues de fonamentals: en la

primera s'emfasitza el paper del catal com a llengua pblica prioritria i, per tant, el

castell passa a ser segona llengua en aquests mbits, reservant-la ms aviat per al

nivell individual ms que no pas per al col.lectiu. Aix, des d'aquest plantejament, el

catal podria ser l'nica llengua habitualment i preferentment usada en les

comunicacions institucionalitzades (tant en les organitzacions de dependncia oficial

com no-oficial) mentre que el castell -igual que el catal- podria ser usat en les

relacions personalitzades amb les esmentades organitzacions. Des d'aquest model, el

catal hauria de ser la llengua vehicular bsica del sistema educatiu, per s'accepta

2

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

3/7

igualment l'objectiu de conixer b totes dues llenges al final dels estudis primaris,

fet que obliga a anar trobant les poltiques i metodologies lingistiques ms adequades

per a l'assoliment efica d'aquest objectiu, segons cada context histric. L'altra

posici fra partidria d'un model ms basat en un bilingisme oficial estrictament

igualitari en aquest nivell autonmic de govern. Aix, el castell tamb hauria de ser

considerat llengua 'prpia' de Catalunya i tindria, doncs, un carcter de llengua oficial

i d's pblic exactament com el catal. Des d'aquest punt de vista, el castell tamb

hauria de ser usat en les comunicacions pbliques institucionalitzades (retolaci,

publicitat, informacions, etc.) i hauria de ser tamb la llengua vehicular habitual de

l'educaci per a qui volgus, tot acceptant, per, el fet d'haver d'aprendre catal. Dins

de la terminologia internacional, doncs, la primera opci es caracteritza per atorgar

una cert grau de preeminncia territorial al codi histricament autcton mentre que

l'altra es basaria en un model estricte de personalitat dels drets lingstics i

d'obligaci correlativa de les institucions d'usar totes dues llenges en les seves

comunicacions tant amb els individus com amb la societat en conjunt. Com saber

quina opcis la ms adequada?

Una valoraci de les poltiques passa, evidentment, pels seus efectes. Quines

conseqncies sociolingstiques provoquen generalment un i altre model? Dit de

manera simplificada, mentre el model ms aviat territorial provoca un s pblic

clarament preeminent del codi prioritzat i una bilingitzaci habitualment efectiva de

la poblaci

que t

com a primera llengua un altre codi, l'opci

del biling

isme oficialigualitari s l'adequada quan el que es vol s que no quedi cap llengua prioritzada

pblicament des de l'administraci i que els grups lingstics que constitueixen la

societat continun funcionalment monolinges. En tenir cada grup lingstic -en

teoria- totes les funcions al seu abast cadascun en la seva llengua la necessitat de

bilingitzar-se de manera efectiva desapareix. En aquesta segona opcis com si les

institucions poltiques volguessin ser un factor neutre dins de l'ecosistema global i

3

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

4/7

deixessin la determinaci de l'evoluci futura de la situaci sociolingstica de cada

grup en mans de la resta de les variables diferencials entre un i altre col.lectiu.

Aplicant de manera ms precisa les opcions tal com es plantegen en el cas catal -cal

adonar-se que aqu el primer model no s pas el territorial pur (a l'estil sus) sin

clarament mixt i, per tant, amb fortes garanties personals- quina projecci futura

podrem fer dels seus efectes? Una anlisi aix cal que s'inscrigui en una perspectiva

eco-dinmica que ens permeti veure de manera global el problema. El primer element

que cal tenir en compte s la situaci de partida, en aquest cas caracteritzada pels

efectes d'ecosistemes socio-poltics anteriors que han produt una notable asimetria

entre les competncies i usos lingstics d'un i altre grup en contacte. Partim del fet

que a conseqncia del mandat constitucional i dels efectes que se'n deriven -a ms ja

dels produts per la mateixa situaci histrica a Catalunya- la poblaci catalana

d'origen autcton haur de continuar bilingitzant-se en castell mentre que la

d'origen immigrat no ho haur hagut de fer en catal. Si ara apliquem el segon model,

qu ocorre? Els autctons podran anar a escoles en la seva llengua, podran

alfabetitzar-s'hi i cursar-hi els estudis corresponents, etc., i els d'origen immigrat

tamb podran fer el mateix en el seu idioma, tot i que hauran de rebre classes de

catal. Quina garantia dna aquesta alternativa de bilingitzaci efectiva en catal

d'aquest darrer grup? En quin grau, donat el no menyspreable grau de segregaci

residencial existent i la completesa de funcions per al castell a Catalunya, hom podr

arribar no sols a sentir necessitat de tenir un domini comunicatiu adequat del catal en

tots els nivells sin a desenvolupar-lo suficientment a la prctica? Si tampoc no ha de

servir per poder treballar donat l's habitual del castell en aquestes funcions -que

tampoc no podran regular-se a favor del catal a causa de la 'neutralitat' de la

Generalitat en els aspectes lingstics fruit de la implcita llibertat lingstica de les

organitzacions en aquest model- la percepci d' "imposici" de la simple classe de

catal no far res ms que augmentar. Amb uns grups asimtricament bilingitzats

4

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

5/7

com pot ser possible algun dia que es relacionin entre ells en el codi menys conegut

globalment per part dels dos grups, en aquest cas el catal? Cap on portar, en

conseqncia, la inevitable -i aconsellable- fusi de les poblacions d'un i altre

origen? Com que la predicci en les cincies socials s arriscada deixo a cadasc la

resposta. El que si sembla quedar clar en aquest model, per, s la seva inadequaci

per a un procs de normalitzaci com el del catal, sotms, en aquesta fase, no

solament a importants constriccions constitucionals sin a efectes socials d'etapes

anteriors que presenten una gran dificultat de canvi i a una dinmica demogrfica no

pas favorable espontniament a la producci "natural" de nous parlants de la llengua

autctona.

2.2 L'aplicaci

Haver triat el model tericament ms apte no vol dir, per, que existeixi ja a la

realitat. Com fer-lo possible? Com traslladar-lo a la prctica? Fixem-nos que l'opci

seleccionada es basa en una barreja de models. Per una part s parcialment territorial

en el sentit que s'atorga al catal la prioritat en les comunicacions institucionalitzades

(oficials i no-oficials) -sense, per, una exclusi radical del castell- i, per l'altra, s

personal en la mesura en qu s'atorga a les persones que prefereixin tant una llengua

com una altra el dret a ser atesos en la que decideixin. L'acci fonamental, doncs, ha

de ser sobre les organitzacions, de manera que tendeixin a usar el catal com a

llengua de comunicaci pblica prioritria i com a llengua habitual de treball i que

atenguin les persones amb qui tinguin relacions en el codi que aquestes trin. La

intervenci, per tant, ha de ser des d'una ptica institucionalista ms que no pas

individualista. Dels drets dels individus cal passar ara a les obligacions de les

organitzacions. A travs de la distinci entre persones fsiques i persones jurdiques

s, probablement, per on es podr trobar el desllorigador de la qesti. Sn aquestes

darreres les que, de manera global, han de constituir el centre de la intervenci.

5

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

6/7

Utilitzant quina estratgia? Aqu la distinci fonamental es mou entre la persuasi i la

coacci legal. Qus millor, intervencions de foment o disposicions normatives? En

aquest cas la resposta depn probablement de les caracterstiques de cada un dels

mbits d'actuaci. En segons quins, i si la predisposici dels seus responsables s

bona, una estratgia de persuasi i facilitaci pot donar molt bon resultat. En d'altres,

per, acostumats a concebre el permetre de l'estat com una sola unitat econmico-

lingstica i desitjosos de no augmentar cap despesa que pugui reduir els seus

beneficis les accions de persuasi poden resultar ms aviat estrils i frustrants. En

termes generals, doncs, no hauria de ser contraproduent l'elaboraci d'un marc

legislatiu que fixs de manera clara i realista els principis del model global de pol tica

lingstica que es vol dur a la prctica. Per als ja predisposats fra el moment

d'impulsar els canvis corresponents i per als ms reticents fra la ra que els faltava

per a prendre la seva decisi d'iniciar el procs. Malgrat, per, la regulaci jurdica,

cal tenir aqumolt en compte un altre element. Sense un procs de facilitaci i d'ajut

tcnic efica a les organitzacions les normes jurdiques poden no ser mai un realitat

massiva i implantada. Ms que, doncs, pur procs de coacci normativa la intervenci

hauria de ser concebuda com una gran tasca de cooperaci organitzacions-

Generalitat. A partir de la situaci-objectiu expressada com a ideal pels representants

poltics el que hauria de fer l'administraci seria facilitar aquest cam -amb

conscincia de les dificultats reals que poden presentar les transformacions- ms que

no pas fiscalitzar i controlar autoritriament des del poder. Hauria de ser una

conjunci intel.ligent de coacci-persuasi-facilitaci. Si de deb es vol dur a terme el

procs, doncs, els canvis legislatius haurien d'anar acompanyats de les

corresponents dotacions d'infrastructura i de personal tcnic, capa de dur endavant

aquest macroprojecte de cooperaci societat-administraci2.

2Sobre els mbits i criteris de prioritzaci i les intervencions ms immediates, vegeu:Bastardas, A.,

Fer el futur. Barcelona: Ed. Empries, pp. 68-74 i 97-100.

6

8/14/2019 Poltica lingstica a Catalunya: models i efectes

7/7

Una tasca d'aquesta envergadura no pot ser portada a terme sense un esfor de

planificaci rigorosa i efica de les intervencions ni sense la cooperaci del govern de

l'estat, fet, aquest darrer, que no solament impulsaria les diverses normalitzacions

lingstiques -i, per tant, la protecci de la linguodiversitat- sin que podria fer

avanar en alt grau la convivncia de comunitats culturalment diverses en un mateix

Estat3.

3Sobre les possibilitats organitzatives dels estats plurilinges, vegeu: Bastardas, A., & E. Boix (eds.),

Un estado, una lengua? Barcelona: Ed. Octaedro, 1994.

7