POLTIQUES ECON’MIQUES. LA POLTICA FISCAL

download POLTIQUES ECON’MIQUES. LA POLTICA FISCAL

of 20

  • date post

    24-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    543
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of POLTIQUES ECON’MIQUES. LA POLTICA FISCAL

  • 1. LES POLTIQUESECONMIQUES.LA POLTICA FISCAL Per David Sansaloni i Andreu Felis

2. 1. Les poltiques econmiques Sn les formes en qu lestat interv en leconomiaper a assolir uns objectius econmics. 3. 1.1 Objectius o finalitats Creixement econmic sostenible: lEstat interv per asostenir lincrement de bns i serveis. I tamb intentamillorar el benestar dels ciutadans. 4. 1.1 Objectius o fins Plena ocupaci:lEstat intenta donar feina al mxim de personespossibles dins deixe pas. Donar feina a tothom s practicamentimpossible, aix que es diu que hi ha plena ocupaci quan el 98% de lapoblaci activa est ocupada. Els indicadors sn: taxes dactivitat,docupaci i datur. 5. 1.1 Objectius o fins Estabilitat de preus:controlar lestabilitat dels preuss fonamental perqu els consumidors conserven elseu poder adquisitiu i per a evitar la incertesa quegenera la inflaci. Lindicador s lIPC. 6. 1.2 Mitjans Directes:sn els organismes que elaboren iposen en prctica la poltica econmica. Indirectes:sn els collectius que tenen ungran pes especfic en les societats modernes(com grans multinacionals). Resulta fonamentalque lEstat negocie amb elles per a avanartots junts en la mateixa direcci i aconseguirels objectius proposats. 7. 1.3 Tipus de poltiques econmiques Fiscal: consisteix en lacci intencionada delestat per augmentar o disminuir lactivitateconmica a travs dels impostos o G. Monetria:posa en prctica un conjunt demesures que pren el banc central duna naciper a mantenir lestabilitat dels preus i elsdiners en circulaci amb lobjectiu destimularuna economia. Exterior:consisteix en lintervenci delEstat per a regular les transaccionscomercials i financeres amb altres pasos oeconomies. De rendes:pretn aconseguir lestabilitat depreus controlant la inflaci. 8. 1.4 Definici ms completa: Poltiques econmiques:sn les formes en que lestatinterv en leconomia per a acomplir uns objectiuseconmics relacionats amb la producci, ocupaci ipreus, a travs de variables com ara els impostos, ladespesa pblica o el preu del diners. 9. 2. Poltica fiscal s lactuaci intencionada del sectorpblicmitjanant la recaptaci de fons ilaplicaci de despeses pbliques, per a assolirels objectius que persegueix lEstat. 10. 2.1 Tipus de poltiques fiscals Discrecionals: sn les que apliquen els governsquan volen intervenir sobre els ingressos o lesdespeses intencionadament, s a dir, les quecal activar per iniciativa prpia perqu noestan reglades. Estabilitzadorsautomtics. 11. Poltiques fiscals discrecionals Programes dobres pbliques Plans docupaci i formaci Programes de transferncies Modificaci dels tipus impositius 12. Estabilitzadors automtics Amb ls dels estabilitzadors automtics, lestransicions entre les fases dels cicleseconmics dexpanci i de recessi sn msbreus i menys traumtiques. 13. Exemples destabilitzadors automtics Impostos proporcionals Impostos progressius Cotitzacions socials Subsidis de desocupaci 14. Efectes sobre leconomia de la PF Quan es redueix els impostos o sincrementa ladespesa pblica per a estimular la demandatotal o agregada de bns i serveis es diu que lapoltica fiscal sexpansiva. Sutilitza peraugmentar el PIB i crear ocupaci. Quan sapugen els impostos o es redueix ladespesa pblica per a aconseguir els objectiuscontraris, es diu que srestrictiva. Sutilitzaper controlar el dficit pblic o la inflaci.Depenent de la ideologia del govern saplicar una o altra. Lexpansiva saplica per a crear llocs de treball. La restrictiva sutilitza ambla finalitat de desfer-se de qualsevol deute acumulat, peraugmenta latur i no t massa en compte lactuaci dels ciutadans. 15. 3. PGE: Pressupostos Generals de lEstat Sn una relaci detallada de les despeses i elingressos que far lEstat durant un any. Reflecteix laPF del govern. Aquest quadremostra algunesdespeses previstesque far lEstatal 2012. 16. 3.1 Els ingressos pblics dels PGE LEstat rep alguns ingressos per aquestes vies: Cotitzacions socials: quantitas que els treballadors afiliats a laSeguretat Social paguen perqu ells i la famlia tinguen dret acobertura: malaltia, invalidesa, jubilaci A Espanya, als ltims anysha augmentat. Tributs: ingressos pblics ms importants perqu suposen la meitatde tot el recaptat. Segons si el contribuent rep alguna cosa a canvi,es classifiquen: Impostos: sn pagaments a les administracions pbliques senseque el contribuents reba res a canvi. Poden ser directes (tenenen compte la situaci econmica de la persona o empresa), quegraven lobtenci duna renda (IRPF, I.S, etc.) o lacumulaci dunpatrimoni (I.P, etc.); o indirectes (no tenen en compte la situacieconmica de la persona o empresa), que graven el consum (IVA,imp. especials, etc.) Taxes: sn pagaments a canvi dutilitzar un servei pblic queproporciona un benefici direta a lusuari (lentrada a unaexposici pblica, la matrcula duna universitat, etc.) 17. 3.1 Els ingressos pblics dels PGE Altres ingressos: Tranferncies corrents: sn recursos procedents daltresentitats (loteries, jocs de lestat, etc.) Ingressos patrimonials: sn rendes que proporcionen bns alEstat (beneficis dobres pbliques, com Altadis o RENFE) Alienaci dinversions: sn les que deriven de la venda de bnsque sn propietat de lEstat (empreses pbliques, etc.). Alsdarrers anys shan privatitzat empreses molt importants, comTelefnica, Repsol o Iberia. Tranferncies de capital: sn els que procedeixen de fonsestructurals de la Uni Europea i es destinen a finanarprojectes dinversi. 18. 3.2 Les despeses pbliques dels PGELa despesa pblica s el conjunt de despeses efectuades perlAdministraci pblica. Es classifiquen en:Despeses corrents: sn les despeses generals que tenen lobjectiude proporcionar a la societat serveis pblics, com la sanitat,leducaci i la justcia. Es classfiquen en: Salari dels funcionaris Compres de bns i serveis a empreses privades Despeses dinversi: es destinen a mantenir i ampliar la capacitat productiva del pas. Es concentra tota en infraestructures: carreteres, hospitals, aeroports, etc. Transferncies i subvencions: lEstat obt recursos en forma dimpostos, cotitzacions socials... i les tranfereix a les persones (tranferncies) o empreses (subvencions) ms necessitades. 19. 3.3 El saldo pressupostari Hi ha dos corrents de pensament econmic que enfronten elseconomistes en relaci al dficit pblic: Model econmic keynesi: defn que lEstat sha dendeutar per assolir la plena ocupaci i estabilitat. El pressupost deu buscar lequilibri al llarg del cicle econmic. Durant la fase de recessi, lEstat sendeuta per a impulsar lactivitat econmica. Durant lexpansi, obtindr supervit i pagar els deutes pendents. Lutilitzen els partits desquerres (PSOE, IU, etc.) Poltiques neoliberals: critiquen lendeutament de lEstat. Lobjectiu principal s la inflaci que genera el dficit pblic. La poltica fiscal s innecessria perqu el mercat es regula sol i la despesa pblica es limita a all estrictament necessari. Sn prcticament els partits de dretes (PP, PNV, etc.) 20. 3.3 El saldo pressupostari El pressupost pot estar equilibrat (ingressos=despesses), en dficit(ingressosdespesses). Per finanar el dficit pblic: Emetre deute pblic: lEstat demana diners a empreses iparticulars a canvi duns ttols que atorguen a qui els poseeix el dreta la devoluci dels diners a un inters fix pactat. Pujar els impostos: laplicaci daquesta mesura sacostuma aefectuar en fases expansives perqu generen menys impacte social. Baixar la despesa pblica (com, per exemple, amb retalls alsdiferents ministeris del pas) Augmentar els diners en circullaci: als pasos de la zona euro hodecideix el BCE (Banc Central Europeu).