Polítiques educactives locals

Click here to load reader

  • date post

    01-Apr-2016
  • Category

    Documents

  • view

    218
  • download

    1

Embed Size (px)

description

El paper dels municipis en el nou context competencial i econòmic. Els canvis recents en la legislació estatal de règim local poden afectar greument el paper dels municipis i la seva imprescindible coresponsabilitat en l’educació. Aquest informe ofereix un conjunt de veus d’experts, tècnics i responsables del món local que es pronuncien sobre la funció i la importància cabdal de la política educativa local.

Transcript of Polítiques educactives locals

  • Informes breus #50

    Poltiques educatives localsEl paper dels municipis en el nou context competencial i econmic

    Florencia Kliczkowski Wladimirski (coordinadora) Bernat Albaigs Blasi Ramon Plandiura Vilacs

    #50

  • Poltiques educatives localsEl paper dels municipis en el nou context competencial i econmicFlorencia Kliczkowski Wladimirski (coordinadora), Bernat Albaigs Blasi i Ramon Plandiura Vilacs

  • Informes breus 50 E D U C A C I

    Poltiques educatives localsEl paper dels municipis en el nou context competencial i econmic

    Florencia Kliczkowski Wladimirski (coordinadora) Bernat Albaigs Blasi Ramon Plandiura Vilacs

  • Informes breus s una collecci de la Fundaci Jaume Bofill en qu shi publiquen els resums i les conclusions principals dinvestigacions i seminaris promoguts per la Fundaci. Tamb inclou alguns documents indits en llengua catalana. Les opinions que shi expressen corresponen als autors.

    Els Informes breus de la Fundaci Jaume Bofill estan disponibles per a descrrega al web www.fbofill.cat.

    Primera edici: juliol de 2014

    Fundaci Jaume Bofill, 2014Provena, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat

    Florencia Kliczowski s llicenciada en sociologia, mster en poltiques publiques i socials i experta en poltiques de lluita contra la segregaci escolar. Actualment coordina el Programa d'Assessorament Municipal de poltiques educatives de la Fundaci Jaume Bofill i s professora asso-ciada a la Facultat d'Educaci de la UAB.

    Bernat Albaigs s investigador en l'mbit de l'educaci i autor de l'Informe del Panel de Poltiques Pbliques Locals en Educa-ci.

    Ramon Plandiura s advocat expert en legislaci educativa.

    Autoria: Florencia Kliczkowski Wladimirski (coordinadora), Bernat Albaigs Blasi i Ramon Plandiura VilacsEdici: Edicions Els Llums SLCoordinaci de continguts: Anna Jolonch i AngladaRevisi de continguts: Laia PinedaDisseny: Amador GarrellFotografia: Llus Salvad

    ISBN: 978-84-15526-49-0DL: B. 13220-2014Impressi: DC Plus

    Aquest treball est subjecte a la llicnciaCreative Commons de Reconeixement-No-Comercial-SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet ls comercial de lobra ni la generaci dobres derivades.

  • ndex

    Resum 9

    Introducci 11

    1. Descentralitzaci de la poltica educativa: consolidaci, debilitats i crisi 17Bernat Albaigs Blasi

    Don venim? La consolidaci del procs de descentralitzaci de la poltica educativa 20On estem? La contracci de la poltica educativa local en determinats mbits (o debilitats en el procs de descentralitzaci) 22Cap a on anem? La crisi del procs de descentralitzaci (el procs de recentralitzaci de la poltica educativa?) 27

    2. La reforma de la legislaci de rgim local i leducaci 33Ramon Plandiura Vilacs Enquadrament 35Aspectes generals de la LRSAL 38Leducaci a la LRSAL 42

    3. La poltica educativa i el paper dels municipis en un nou context 49

    4. Prioritats i porpostes en poltiques educatives 59

    5. Bibliografia 67

    6. Participants del Seminari de poltica educativa local (juliol 2013) 71

  • 9Resum

    Ens trobem immersos en un moment de canvi econmic i competencial en la poltica educativa local. Les reformes recents en la legislaci estatal de rgim local poden afectar greument el paper dels municipis i la seva imprescindible coresponsabilitat en leducaci. El rol dels municipis en les poltiques educatives s el tema central daquest informe.

    En el primer captol, Bernat Albaigs analitza el procs de descentralitzaci que ha experimentat leducaci en els ltims anys i levoluci de les poltiques educatives locals, a partir de lanlisi de les dades del Panel de Poltiques Pbliques Locals dEducaci de la Fundaci Pi i Sunyer.

    En el segon captol, Ramon Plandiura fa una reflexi crtica sobre la regulaci edu-cativa i local actual. En concret se centra en la Llei de racionalitzaci i sostenibilitat de lAdministraci local.

    En el tercer captol, es recull la veu dels actors del mn local, a partir de les reflexions que es van fer en el Seminari de poltica educativa local i en la Jornada de poltica educativa local feta loctubre de 2013, ambds coorganitzats per tres institucions: la Fundaci Carles Pi i Sunyer, lrea dEducaci de la Diputaci de Barcelona i la Fundaci Jaume Bofill. Les tres institucions organitzadores estem convenudes de la transcendncia del moment actual en qu vivim i del que poden significar els recents canvis legals.

  • 10 Poltiques educatives locals

    Ens proposem contribuir a promoure el debat social i a reivindicar el paper dels governs locals i de les poltiques de proximitat en educaci. Des de lmbit local i el coneixement de la realitat i del territori es poden garantir lassoliment de lequitat i la inclusi educativa, i per tant tamb una major qualitat del sistema educatiu.

    Trobareu doncs en aquest informe, un conjunt de veus dexperts, tcnics i responsa-bles del mn local que es pronuncien sobre la funci de la poltica educativa local i el seu horitz en lactual marc legal. Les propostes que aqu es fan i els reptes que sapunten han de continuar generant debat i emfatitzant el rol insubstituble del territori i els governs locals per fer realitat el dret a leducaci en cada municipi.

  • Introducci

  • 13

    A Catalunya, com a les societats europees actuals, el predomini del model de desenvo lupament econmic sense una adequada redistribuci de la riquesa est accen tuant els processos de diferenciaci, de polaritzaci i, en definitiva, de frag-mentaci social (Bonal, 2012: 19). Laprofundiment de les desigualtats socials i territorials crida els poders pblics i la ciutadania a respondre amb accions que afavoreixin la cohesi social.

    Lmbit educatiu t un paper clau en les societats contempornies i ms en poca de crisi; un dels principals mecanismes histrics de posicionament social s leducaci. La qualificaci dels individus, les credencials educatives i la pertinena a determinats grups socials sn alguns dels factors que configuren les diferents posicions socials i que condicionen lentrada al mercat laboral. En aquest context, sespera que les poltiques pbliques tinguin un paper significatiu per evitar les divisions socials i per enfortir la cohesi social. La instituci escolar i, per tant, les poltiques educatives que la regulen sn els mecanismes principals per a la igualaci doportunitats i de mobilitat social.

    En les Jornades de Poltiques Locals i Educaci del passat mes doctubre de 2013, regidors i alcaldes debatien sobre la urgncia de respondre a les necessitats socials i educatives que hi ha al carrer. Des del municipi no es poden obviar les situacions i el context actual de crisi que genera noves formes de desigualtat i noves neces-sitats per a la infncia, les famlies i els joves en cada municipi. Fenmens com la segregaci escolar a Catalunya (Sndic de Greuges, 2008; Benito i Gonzlez, 2007;

  • 14 Poltiques educatives locals

    Bonal, 2012) o labandonament escolar prematur (24%) (Martnez i Albaigs, 2013) sn alguns dels processos de fragmentaci social vinculats a lmbit educatiu. Recerques internacionals (OECD, 2012) confirmen la rellevncia de la qualitat dels sistemes educatius fins i tot en termes econmics, i fonamentalment en termes de cohesi social. Els actors del mn local saben per experincia el que desprs es confirma amb els informes deducaci comparada i la recerca internacional: lxit dels processos educatius requereix la implicaci de la comunitat educativa de cada territori, integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procs educatiu (alumnes, famlies, professorat, serveis educatius, Administraci social i educativa, ens locals, entitats, etc.). Per tant, leducaci ha de ser conce-buda des duna perspectiva mplia i des de la coresponsabilitat. Difcilment altres administracions podran suplir abordatges plenament integrats al territori sense la intervenci dels governs locals.

    En lmbit de les poltiques educatives, volem destacar dos aspectes clau per a lxit duna bona planificaci del sistema educatiu amb lobjectiu daconseguir una igualtat doportunitats educatives per a lalumnat i una major cohesi social:

    1. Concepci de servei pblic deducaci: la poltica educativa local ha dassegurar una oferta educativa de qualitat a tots els centres i proveir les mateixes oportu-nitats educatives a tots els alumnes del municipi. Aquests objectius impliquen labsncia de distinci entre centres pblics i concertats en la planificaci i la concepci duna nica xarxa educativa que englobi les diferents formes de provisi (Bonal, 2012). La diversitat en la titularitat de loferta educativa no pot comportar desigualtats entre els centres. El territori esdev prioritari, per davant de les demandes escolars.

    2. La coresponsabilitat entre administracions: a Catalunya, amb les competncies educatives concentrades principalment en lmbit autonmic, i per tal daconse-guir poltiques dequitat, es fonamental una governana multinivell. Aquesta ha dincloure els diferents nivells administratius, per tamb els centres escolars i altres agents locals clau.

    Comptem amb diverses experincies en lmbit catal, de municipis que amb la seva voluntat poltica i tcnica han desenvolupat estratgies dxit en la millora de

  • 15Introducci

    la realitat socioeducativa. s en el territori on es produeix una veritable fusi entre els diferents universos de leducaci formal i no formal. En els barris i les ciutats les persones fan les diferents transicions educatives des de la infncia fins a la vida adulta, i s des duna comprensi de laprenentatge al llarg de la vida que la ciutat hi t un paper cada cop ms rellevant. Agents educadors formals i no formals de lmbit local juguen un rol central per a la provisi de recursos i la potncia formativa del territori, amb el desenvolupament ordinari del sistema educatiu, labor