Política de protecció d'espais naturals de la Diputació de … · 2018-01-30 · mulació de les...

8

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Territori 8

La p

olít

ica

de

pro

tecc

ió d

’esp

ais

natu

rals

de

la D

iput

ació

de

Bar

celo

na

La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona

Jordi Soler Insa

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1023-2010 E 8 La política de protecció d'espais naturals Coberta BAIXA.pdf 3 29/06/10 11:35

La política de protecciód’espais naturals de la Diputació de Barcelona

Proteccio espais naturals.qxd:Proteccio espais naturals 30/6/10 14:01 Página 3

La política de protecciód’espais naturals de la Diputació de Barcelona

Col·lecció_Estudis

Sèrie_Territori, 8

Jordi Soler Insa


© del text: Jordi Soler Insade l’edició: Diputació de Barcelona

Juny 2010

Producció: Direcció de Comunicacióde la Diputació de BarcelonaComposició: AddendaImpressió: Gráficas Varona, S.A.ISBN: 978-84-9803-520-9Dipòsit legal: S. 877-2010

Autor de l’estudiJordi Soler Insa


Índex

| 7

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Introducció: la protecció entre la Il·lustració i el Romanticisme . . . . . . . . . . . . . 13

La protecció, una nova fórmula de relació entre la societat i l’entorn . . . . . . . . . . 19

El naixement del proteccionisme en el seu temps: el Romanticisme i el retorn a la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Les idees higienistes en les societats urbanes i industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

El naixement convencional de la idea de protecció: Yellowstone i els primers proteccionistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

El desenvolupament inicial de les idees proteccionistes a Espanya i Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

La Llei espanyola de parcs nacionals de 1916. La Comissaria de Parcs i els primers parcs espanyols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Les primeres passes de la protecció d’espais naturals a Catalunya: dels jardins urbans als espais lliures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

L’acció de la Mancomunitat de Catalunya: la protecció del Montseny . . . . . . . . . . 49

La Generalitat republicana i el Pla Regional de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57

L’edat moderna del conservacionisme: l’extensió de la consciència ecològica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63

L’extensió de la «consciència ecològica» al món . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63


El desenvolupament dels organismes i els tractats internacionals . . . . . . . . . . . . . 68

La situació de la protecció del medi natural durant el Franquisme . . . . . . . . . . . . 74

El paper de la Diputació de Barcelona en la protecció d’espais naturals . . . . . 91

La resposta de la Diputació de Barcelona: l’ús d’instruments urbanístics per a la protecció del medi natural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

Els primers parcs naturals: Sant Llorenç del Munt i el Montseny . . . . . . . . . . . . . 107

Els plans del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac . . . . . . . . . 111

El Pla Especial del Parc Natural del Montseny . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

El desplegament de la política de protecció de la Generalitat de Catalunya . . . . . 139

La lògica territorial de la protecció dels espais naturals de Barcelona: de l’Anella Verda metropolitana a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona . . . 148

El mite de la freqüentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

El dinamisme econòmic de la regió metropolitana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

L’Anella Verda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

La gestió de la Xarxa de Parcs Naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170

A manera de conclusions breus: el futur de les polítiques de protecció.Elements per a la reflexió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

Els nous paradigmes de la protecció d’espais naturals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187

La intervenció de la Diputació de Barcelona en el nou marc jurídic i d’organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

Taula: La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . 214

La política de protección de espacios naturales de la Diputación de Barcelona. Resumen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217

L’autor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225

8 | La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona


La història de la protecció dels espais naturals és relativament recent. S’inicia tot justen el final del segle XIX als EUA. Al nostre país, com en el conjunt d’Europa, l’acció pú-blica de conservació i gestió del patrimoni natural es remunta al primer quart del segleXX, de la mà de l’aleshores anomenada Mancomunitat de Catalunya. La Diputació deBarcelona, ja des d’aquells passos incipients, també va participar amb un paper des-tacat, tant en la seva evolució (hi requeia la gestió del Patronat de la Muntanya delMontseny, el primer massís amb protecció oficial a Catalunya, el 1928) com en la for-mulació de les polítiques actuals de gestió d’espais naturals.

El llibre que teniu a les mans relata amb rigor documental tot aquest procés històric,que, com a tal, és la suma d’altres històries paral·leles, en què coincideix l’evoluciódels corrents de pensament sobre el medi natural, des del romanticisme a l’eco -logisme; o el paper que han tingut en les polítiques de protecció els diferents règimspolítics de l’Estat espanyol, les seves institucions i alguns dels responsables.

L’autor del llibre, el pedagog i geògraf Jordi Soler Insa, està vinculat a la planificació igestió dels espais naturals, des de fa una vintena d’anys, en diferents llocs de respon-sabilitat tècnica dins l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La seva ex-periència professional li ha permès glossar i analitzar l’evolució de les polítiques de pro-tecció del medi natural remarcant les fites rellevants, els arguments i els actors que hanconfigurat el model de planificació i gestió que actualment regeix al nostre país.

El contingut de la publicació, que va entrellaçant la seqüència històrica amb les moti-vacions —de vegades ocultes— que fonamenten els avenços en les polítiques de pro-tecció, permet fer lectures tant d’índole sociopolítica com sectorial. Això posa de ma-nifest que el debat sobre la planificació del territori i el seu marc competencial ve delluny, i que, encara avui, no està resolt de manera satisfactòria.

| 9

Presentació



Per això, aquesta exhaustiva publicació és recomanable, no tan sols per als qui tin-guin un interès específic en l’àmbit de la protecció del medi natural, sinó també per alsqui desitgin analitzar la seva evolució com a política pública i vulguin entendre quinshan estat els factors que, allunyats sovint de qualsevol previsió o pronòstic, l’han fetavançar.

Òbviament, com el seu títol indica, el contingut del llibre fa una menció especial i de-tallada de la política de protecció dels espais naturals duta a terme per la Diputació deBarcelona, la qual pot ser entesa des de dos vessants diferents. El primer, intrínsec omerament històric, permet valorar la Diputació com una institució pionera i compro-mesa amb el medi natural més enllà de les seves competències materials. Aquest fetha donat com a resultat la protecció i la gestió, conjuntament amb els municipis im-plicats, d’una Xarxa de Parcs Naturals que molt probablement avui no existiria —simés no, amb la seva extensió i qualitat ambiental actual— si aquesta institució no ha-gués actuat oportunament davant el buit legislatiu o la manca d’iniciativa d’altres ad-ministracions.

I hi ha, però, un segon vessant tan rellevant com el primer, que posa de manifest la ido-neïtat d’una administració local d’escala supramunicipal com la Diputació de Barcelonaper al disseny i la implementació de polítiques públiques de gestió i conservació dels es-pais naturals. Aquestes polítiques, dedicades especialment a la gestió forestal, la con-servació dels hàbitats naturals o la prevenció d’incendis forestals necessiten una escalamés gran que l’estrictament municipal per poder ser eficients, ja que afecten qüestionsestratègiques de l’agenda local i de la vida quotidiana de cada municipi i dels seus ciu-tadans. Els boscos o la manera com es fa la conservació de la natura conformen el pai-satge d’un territori concret que alhora esdevé un recurs patrimonial i cultural de primerordre per als municipis, per al seu desenvolupament socioeconòmic i per a la qualitat devida de la ciutadania en general. Les polítiques necessàries per obtenir aquests resultatsconjunts difícilment es podran elaborar en solitari des de l’Administració estatal o au-tonòmica, perquè són administracions que les tracten de manera sectorial i, per tant, in-completa per als interessos locals.

Per això, de la lectura del llibre també es deriva el paper clau que ha tingut i que, lò-gicament, pot continuar tenint una administració local intermèdia com la Diputació deBarcelona a l’hora de conjuminar les visions i els interessos entre els diferents actorsdel territori, per desplegar polítiques de consens que incorporin de manera eficaç —ien cada moment històric— els nous paradigmes de la conservació del medi natural.


Una política de consens que han d’integrar els municipis en la seva planificació i ges-tió, ja que són, en definitiva, l’Administració més interessada i propera al territori i alsciutadans.

Josep Mayoral i AntigasDiputat president de l’Àrea d’Espais Naturals

Presentació | 11


Introducció: la protecció entre la Il·lustració i el Romanticisme

| 13

La consideració de l’espai físic com a objecte de protecció i, fonamentalment, la formu-lació d’una intervenció pública amb aquest objectiu explícit a través de mesures legisla-tives i de la concreció d’estructures administratives de gestió és un fenomen força re-cent. Convencionalment se li atorga una antiguitat de poc més d’un segle, des que aldarrer quart del segle XIX el govern federal dels Estats Units va aprovar la creació del parcde Yellowstone.

Aquest fet va suposar un canvi important, encara no exempt de tensions, amb relació ales relacions seculars de la societat i el medi físic: relacions d’aprofitament basades enla producció i no, òbviament, en la protecció. Durant molts segles l’expressió proteccióde la natura ha evocat la protecció d’aquelles agressions i perills d’origen natural que ne-guitejaven la societat i de cap manera una acció proteccionista d’aquesta envers la sevapròpia amenaça cap al medi natural. No cal dir que el primer concepte encara és forçapresent, fins i tot predominant, malgrat que les ciències de la terra han contribuït a ferentendre que una actuació positiva de preservació del medi comporta, al mateix temps,uns efectes profilàctics gens menyspreables en relació amb els riscos naturals.

Si es fa una recerca benintencionada, es poden trobar referències històriques a les ideesde conservació i respecte del medi natural força anteriors al segle XIX. Així José Cándidode Melo esmentava que l’emperador Asóka, que va governar l’Índia a mitjan segle III aC,va fer gravar en una columna que els drets dels animals eren inviolables i que els bos-cos no s’havien de cremar inútilment, mentre que Plató es planyia de la desforestació deles muntanyes gregues. A partir de l’edat mitjana abunden els exemples d’adopció demesures proteccionistes de determinats espais, sota la protecció reial o feudal, amb fi-nalitats cinegètiques, figures de protecció que, per cert, s’han mantingut, sota diversesmodalitats i amb una certa eficàcia fins als nostres dies. Més enllà de les pràctiques con-suetudinàries d’aprofitament sense limitacions dels recursos naturals, també hi ha exem-


ples d’actuacions administratives especialment depredadores. Martí Boada i MònicaRivera esmenten l’ordre promulgada pel virrei García de Toledo l’any 1561, i aprovada icelebrada per Felip II, per a la crema sistemàtica dels boscos situats a prop dels caminsmés importants i, si fos el cas, de tota la resta de boscos de Catalunya, atès que havienesdevingut refugi de bandolers.

Tanmateix, a partir de la Il·lustració ja comença a tenir sentit parlar d’una conceptualit-zació d’idees de preservació del medi i els recursos naturals, tal com recull el geògrafLuis Urteaga. Resulta força significatiu que de la mà de les idees il·lustrades es comen-cin a obrir pas idees proteccionistes del medi natural des de posicions —com no podiaser d’altra manera— d’una gran racionalitat i des d’una perspectiva profundament an-tropocèntrica, en contraposició a les visions teològiques anteriors que podien conduir aun providencialisme irreflexiu o a un pessimisme escatològic.

Així, de forma paral·lela als avenços dels coneixements científics i dels esforços de ra-cionalització de l’Administració pública, van progressar alguns conceptes que afavorirenla formulació de cauteles conservacionistes en les relacions entre la societat i el medi na-tural: «la idea que els recursos naturals no són il·limitats, la percepció dels llaços que vin-culen els organismes entre si i aquests amb el medi físic i la noció de la fragilitat del’equilibri natural». En aquest sentit, es féu palesa la preocupació pel manteniment delsrecursos pesquers o per l’explotació dels boscos, per a la regulació de la qual es creàun primer cos d’agents forestals, els anomenats, curiosament, comissionats de Marina,en atenció a la importància de la fusta per a la construcció naval. El botànic valenciàAntoni Josep Cavanilles destacà la necessitat de protegir els boscos així com la im-portància de qualsevol planta, per petita que fos. Es tracta finalment d’una concepció,tal com la qualifica Urteaga, «economicista» de la protecció de la natura, en la qual sesitua al centre la satisfacció de les necessitats de l’ésser humà; en conseqüència, la pro-tecció de la natura té sentit en tant que una explotació desordenada pot posar en perillla pervivència dels recursos que ofereix a la societat.

Si desplacem l’accent cap a posicions més aviat progressistes, per a les quals la natu-ra no ha de ser un obstacle per al progrés però tampoc no pot ser objecte d’una explo-tació forassenyada i il·limitada, aquestes idees se les van fer seves els prohoms dels go-verns il·lustrats de la recent instaurada monarquia borbònica: Jovellanos, el comte deCabarrús o el marquès de l’Ensenada val a dir que suposaren un primer i força interes-sant avenç en la incorporació d’idees conservacionistes en les relacions entre la socie-tat i el seu medi físic.



Indubtablement, durant el segle XVIII va conviure amb aquestes concepcions racionalis-tes aquella concepció neoplatònica i horaciana d’una natura perfecta, en ordre i harmo-nia, com un reflex de la divinitat que l’havia creat, i que havien recollit també alguns au-tors místics com ara Fray Luis de León. És la sacralització de la natura que, com és obvi,havia de comportar que la conservació i la protecció de la natura i de les seves criatu-res tingués sentit per ella mateixa, amb independència de la seva funció subministrado-ra de recursos a la societat.

Durant la Il·lustració, les idees conservacionistes van beure de les fonts de la profundaconvicció racionalista en les immenses possibilitats que obria l’exercici de la raó i delsconeixements científics per a un aprofitament ordenat dels recursos naturals; durant elsegle XIX, probablement com a resposta intel·lectual a l’allunyament de la natura quecomportà la Revolució Industrial i el creixement de les societats urbanes, va ser la con-cepció sacralitzada d’una natura que començava a ser una mena de paradís perdut laque progressà impulsada pel romanticisme, i la que va tenir un major pes en el naixe-ment de les fórmules de protecció de determinats espais naturals, els anomenats parcsnacionals.

Tanmateix, darrere del discurs esteticista i grandiloqüent dels romàntics que identifica-ven la natura amb valors ètics, metafísics i, fins i tot, patriòtics, per defensar l’adopcióde mesures proteccionistes, subsistia, ara en un segon pla, el discurs il·lustrat, raciona-lista, que seguia recordant que era l’home, la societat en definitiva, qui atorgava valor almedi natural en funció de la seva contribució a la satisfacció de les necessitats i a la qua-litat de vida.

Resulta curiós que aquestes dues concepcions, sota modalitats i conceptes ideològicsi científics renovats, han subsistit fins a l’actualitat i es manifesten i es barregen al llargde tota la història de la protecció dels espais naturals. Perquè allò que també resulta re-llevant és que un aspecte sovint anecdòtic dins de les polítiques de govern, com és arala protecció d’espais naturals, lluny de la transcendència de les polítiques d’obres públi-ques, sanitat, educació o defensa, posa un cop més en relleu la naturalesa polièdrica,resultat d’influències i perspectives molt diverses, de la percepció social i, en conse-qüència, de les actuacions dels administradors de la cosa pública.

Certament, en els seus inicis la creació dels espais naturals protegits era ben plena deproclames patriòtiques, referències religioses i sublimacions estètiques. Allò que es voliaprotegir era un paisatge ideal, feréstec, boscós i generalment de muntanya, i des d’unaconcepció essencialista, un paisatge que s’identificava amb uns valors col·lectius. Joan

Introducció | 15


Nogué, en la seva tesi doctoral, destaca aquesta valoració moralista de les muntanyesenfront de les terres baixes i com Eugeni d’Ors hi ironitza al respecte:

El dia què algun esperit crític formuli, amb prou perspicàcia, la completa taula de valors que,fins fa ben poc, ha estat en ús dins la nostra vida ideal, haurà de detenir-se sobre aquest cu-riosíssim fet, que el catalanisme, per anys i anys, ha fet les valls profundes objecte dels mésviolents menyspreus, en consideració a les altures, i ha maleït de les ciutats, per a major glò-ria de les selves. (Glosari, 1906-1921).

En el cas de Catalunya això és així doblement, ja que als corrents ideològics de l’èpocas’hi afegí tot el procés de recuperació nacional que, batejat significativament, amb elnom de Renaixença, portà a una veritable descoberta del país, al naixement del catala-nisme polític i de l’excursionisme, i a la formulació de les primeres propostes de protec-ció d’espais naturals singulars.

Aquesta concepció moralista o essencialista del paisatge ha perdurat fins als nostresdies i ha estat recollida —a vegades amb una certa contundència— per alguns grupsque s’autoqualifiquen com a defensors de la terra, esdevenint, sens dubte, la punta dellança que ha impulsat sovint la creació d’espais naturals i la preservació d’alguns pa-ratges, en moments en què el marc polític no semblava gaire favorable per adoptar me-sures en aquesta direcció (recordem les campanyes «Salvem el Pedraforca», «Salvemels aiguamolls», entre d’altres).

El cas del Montseny, el primer espai natural català que va gaudir d’un cert règim de pro-tecció, pot resultar paradigmàtic. Si més no, és notable que, mentre es feien encesesapel·lacions a sentiments patriòtics i d’alta espiritualitat per defensar la protecciód’algunes porcions del territori, la Mancomunitat de Catalunya es plantejava la protecciódel Montseny en termes d’una més gran racionalitat. Amb l’impuls del noucentisme, esretornà en certa manera a un ideari més il·lustrat per donar cobertura a les propostes deprotecció d’espais naturals. Així, el conseller Jaume Bofill i Mates, en la seva moció endefensa de la declaració del Montseny com a primer parc nacional del país, feia re-ferència a l’obligació de «l’Estat que no vol negligir l’interès comunal, de mantenir o refercerts nuclis forestals indispensables per a l’existència equilibrada del país», i s’avançavaaixí al concepte més recent de la protecció de determinats espais com a eina per a unaordenació equilibrada del territori.

Tot i el risc de recaure en una excessiva simplificació, es poden assenyalar aquestesdues línies en la protecció dels espais naturals catalans: d’una banda, la que es fona-menta en la singularitat, l’excepcionalitat dels paisatges que cal protegir, objecte d’una



alta valoració estètica i social; d’una altra, la que cerca inscriure’s en una acció políticamés àmplia, situant els espais que cal protegir com una peça en els escacs del planeja-ment i l’ordenació del territori, en consonància amb l’aprofitament ordenat dels recursosnaturals.

Òbviament ambdues línies s’entrecreuen i, fins i tot, es complementen. Tanmateix, nocosta reconèixer dues tradicions: una que neix amb l’excursionisme i que troba un im-portant brou de cultiu en el món universitari de les ciències anomenades pures, que no-dreix, en gran part, els moviments ecologistes, que gaudeix d’una gran popularitat i, fi-nalment, que es concreta en determinades accions de govern; l’altra, que neix amb elNoucentisme i amb un dels seus derivats intel·lectuals, l’Urbanisme, que es desenvolu-pa en el món professional de les ciències aplicades, que es configura com un movimentmés il·lustrat que popular, que transcendeix les fronteres de la ciutat, però on la ciutat,el fet urbà, hi té una importància cabdal i es concreta, també, en determinades accionsde govern. El Regional Planning, impulsat per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, al mateixtemps pare dels parcs urbans barcelonins, va ser un primer intent de confluència, no re-eixit per l’esfondrament del 1939, mentre que el planejament territorial actual pot ser-neel segon.

En aquest marc general, el paper de la Diputació de Barcelona en la política de protec-ció d’espais naturals a Catalunya té una rellevància que mereix una reflexió, i aquest ésel sentit de les pàgines següents. Això és així perquè la Diputació barcelonina liderava laMancomunitat de Catalunya i recollia les dues tradicions esmentades; assumia la gestiódel primer espai protegit, el Montseny, amb la dictadura de Primo de Rivera; nodria elsserveis forestals de la Generalitat republicana i, sobretot, perquè, en la dècada de 1960,en ple Franquisme, impulsà, aprofitant les possibilitats que l’ordenament urbanístic ofe-ria, una veritable recuperació de la millor tradició proteccionista que el nonat RegionalPlanning volia implantar: la protecció d’espais naturals dins d’un planejament general, enaquest cas, el Pla Provincial de 1963, i com a resposta a un ús indiscriminat i depreda-dor del sòl rústic.

Sens dubte, la iniciativa de la Diputació de Barcelona en la dècada de 1960 va tenir unadimensió que anava més enllà dels límits provincials —de fet, en el cas del Montsenyarrossegà la complicitat de la Diputació gironina—, forçà el seu propi àmbit competen-cial i prengué una dimensió nacional, de país, que, com algun diputat va recordar en ladiscussió parlamentària de la nova Llei d’urbanisme l’any 2002, encara està pendent dereconeixement. La nova llei precisament despullava les diputacions de les competències

Introducció | 17



urbanístiques, que, amb la Llei del sòl de 1956, havien permès a la Diputació barceloni-na posar en marxa una política de protecció d’espais naturals mitjançant l’aprovació deplans especials urbanístics.

Des de l’aprovació del catàleg de parcs naturals, inclòs en el Pla provincial, i dels primersplans especials de protecció, Sant Llorenç del Munt i el Montseny, la Diputació de Bar -celona va crear el primer òrgan administratiu de gestió d’espais naturals de Catalunya,el Servei de Parcs Naturals, i anà configurant un model de planejament i gestió que, so-bretot amb la recuperació del Govern de la Generalitat, que assumí les competències enmatèria de protecció d’espais naturals, ha anat reforçant el seu caràcter metropolità, entant que ha sabut consolidar una xarxa d’espais protegits, bàsicament dins i a l’entornde la regió primera, en aquell sector del país on el sòl es troba sotmès a les majors pres-sions. Sostreure de qualsevol especulació una superfície de més de cent mil hectàreespel que fa a possibles canvis d’ús, reforçant-ne la protecció, i dotar-les, a més, d’una es-tructura i un projecte de gestió en aquest context circummetropolità, i recuperar al ma-teix temps la vocació planificadora en tot l’àmbit del no urbanitzable provincial, té unvalor afegit innegable.

És potser un darrer servei al país, en un moment en què l’existència de les diputacionsprovincials com a òrgans territorials sembla tenir data de caducitat.


El naixement del proteccionisme en el seu temps: el Romanticisme i el retorn a la natura

Les darreries del segle XVIII van viure l’aparició de dos fets d’indubtable transcendènciaen la història social i en l’evolució del món de les idees i la cultura: d’una banda, l’inicidel procés d’industrialització, i de l’altra, un cert cansament del racionalisme que haviaimposat la Il·lustració per donar pas a un moviment més espiritualista que s’anomenàRomanticisme.

Ambdues circumstàncies, que es desenvoluparen al llarg del segle XIX, van tenir una re-lació molt directa amb l’aparició de sentiments de valoració de la natura i dels paisatgesamb atributs de naturalitat, tant des d’un punt de vista filosòfic i esteticista com des d’unpunt de vista de millora de les condicions de vida a les ciutats que començaven a créi-xer a l’entorn de les indústries.

A la segona meitat del segle XVII, a la visió racionalista de la Il·lustració, que proclamavala preponderància del coneixement mitjançant la raó i per tant la seva absoluta confiançaen la ciència i la tecnologia, començà a enfrontar-s’hi una reacció ideològica que defen-sava el valor del món subjectiu del sentiments, de la llibertat individual, de la creativitat.Aquest moviment, que es coneix com a moviment preromàntic, s’inspirava, en part, enles idees del filòsof ginebrí Jean-Jacques Rousseau i tenia la seva màxima expressió enel moviment filosòfic i literari alemany Sturm und Drang (tempesta i impuls), amb Goethecom a pensador i representant principal.

Aquest moviment, que s’afermarà al llarg del segle XIX, comportà la irrupció amb forçade les idees d’entusiasme i admiració davant la natura, de l’ideal roussonià de bon-dat d’allò que és natural, enfront la realitat d’una societat que començava a indus-trialitzar-se i a viure un desenvolupament urbà i tecnològic que precisament semblava

| 19

La protecció, una nova fórmula de relació entre la societat i l’entorn


allunyar-se de la naturalitat. Aquest és sens dubte un leitmotiv dels creadors del Ro -man ticisme.

Així es contraposava la puresa de la natura verge a la civilització industrial i urbana, laqual cosa va començar a afavorir un canvi d’actitud en les relacions de les minoriesil·lustrades amb el medi natural. El paisatge, que havia estat objecte d’estudi, un copcompartimentat per les disciplines científiques que començaven a diferenciar-se i a créi-xer, era valorat des de la percepció global que prové dels sentiments, de les sensacionsque suggereix, amb independència de la seva fidelitat a una pretesa realitat objectiva icientífica. Les pintures dels anglesos John Ruskin o William Turner en són testimonis, di-fícilment superables per qualsevol digressió filosòfica, de la força d’aquesta percepció.

Aquest interès per apropar-se a la natura, literalment per arribar a una mena de comu-nió mística amb els paisatges naturals, es tradueix en els interessos i els relats dels viat-gers del segle XIX, alguns dels quals feien compatible aquest sentiment fervorós ambl’estudi científic. És el cas del geògraf i naturalista alemany Alexander von Humboldt, quees plantejava l’estudi científic des d’una perspectiva més holística i integradora i no pasamb ulls d’especialista. Això li va ver escriure l’any 1810 aquestes paraules a Goethe,amb qui havia establert una significativa amistat:

A la natura cal sentir-la; qui tan sols la veu i abstreu pot passar una vida analitzant plantes ianimals, creient descriure una natura que, tanmateix, li serà eternament aliena.

Així doncs, com més encarnés un paisatge aquests valors de naturalitat i puresa, mésvalor tindria per als artistes i pensadors de l’època. Aquest fet comportà un canvi subs-tancial en l’actitud davant els paisatges que, si més no a Europa, podien presentar ambmés vigor aquests atributs: els paisatges de muntanya. Les muntanyes, que ja havienestat seu de les divinitats a l’antiguitat, font de perills i amenaces durant segles, i objected’estudi des de l’afany racionalista i cientifista del segle XVIII, van esdevenir al segle XIX lamillor exaltació de la natura i de la llibertat de l’individu. Lluny d’aquelles idees il·lustradesd’una natura «civilitzada» que l’home era capaç d’ensinistrar a la seva mida, les munta -nyes eren la millor evidència d’una natura indomable, suprema, que s’imposava a la civi-lització, a aquella civilització que al segle XIX ja començava a identificar-se amb els fumsde les fàbriques i les aglomeracions de les ciutats. D’altra banda, les persones trobavenla seva pròpia mida i s’apropaven a sentiments gairebé místics pujant a la muntanya.

Tot plegat va dur, a mitjans de segle, a l’aparició dels clubs alpins i al naixement del’excursionisme com un fenomen vinculat als nous sentiments estètics del segle, a aque-



lla vivència de retorn a la natura i d’atracció per la muntanya, però també com un movi-ment cultural de recerca naturalista i estudi del país i el seu paisatge. L’any 1857 esfundà l’Alpine Club de Londres; el 1863, el Club Alpin Suisse; el 1869, l’alemany, i el1874, el club alpí francès. A l’Estat espanyol, l’any 1876 es constituí l’AssociacióCatalanista d’Excursions Científiques, i el 1878, l’Associació Catalana d’Excursions, quees fusionaren per fundar el Centre Excursionista de Catalunya (Club Alpí Català). L’any1886 es fundà a Madrid la Sociedad para el Estudio del Guadarrama.

Tot aquest moviment, que comportà un apropament a la natura, amb un sentimentd’admiració, gairebé de veneració, però també amb un afany de descoberta i coneixe-ment, no va ser en absolut aliè a l’aparició de les primeres idees de protecció del medinatural, d’aquell paisatge altament valorat.

Un altre dels components que defineix l’estètica del romanticisme és un sentiment deretorn al passat, sens dubte com a conseqüència de la resistència als canvis que la so-cietat industrial i urbana començava a imposar. Aquest sentiment es va fer evident enla valoració, d’una banda, de l’època medieval, aquella en què la majoria de nacionseuropees trobaven el seu bressol, i de l’altra, de les runes, del testimoni edificat de lahistòria d’aquestes nacions, allò que més tard s’anomenà el patrimoni històric, arqui-tectònic o cultural. També cal considerar aquest sentiment com una reacció naciona-lista després dels intents napoleònics d’extendre el model racionalista liberal de laRevolució Francesa.

Val a dir que en el seu origen el mot romàntic derivava de l’adjectiu anglès que s’utilitzavaper expressar la naturalesa de les novel·les de cavalleria i, posteriorment, els sentimentsque produïen els paisatges i els castells en runes. Les runes romàntiques evocaven,d’una banda, un temps perdut que s’enyorava, i de l’altra, els signes identitaris de lesnacions. Així es desvetllà l’interès per la preservació de les restes històriques, dels mo-numents. Les velles ciutats europees van veure com el seu creixement plantejava laqüestió del tractament que havia de rebre aquest seu patrimoni arquitectònic. JohnRuskin proclamava la «dimensió sagrada de la ciutat» i considerava que les construc-cions antigues i la retícula urbana que s’havia anat conformant al llarg de la història erenintocables. Georges-Eugène Haussmann, al contrari, substituí els vells barris parisencsdeteriorats per nous conjunts urbans d’una gran qualitat. Camillo Sitte, en la seva obraArt de construir ciutats proposava el concepte de ciutat-museu i el manteniment íntegredels monuments sense defugir la necessària transformació de les estructures urbanes icercant així un conjunt harmònic. La burgesia catalana sacrificà una part important de

La protecció, una nova fórmula de relació entre la societat i l’entorn | 21


l’antiga ciutat medieval en obrir la via cap al mar, però reinventà el barri gòtic traslladant-hi edificis sencers.

Així doncs hi ha un fil conductor que durant el segle XIX uní l’afany per l’estudi i el conei-xement dels paisatges i del patrimoni històric de la vella Europa, afavorit per l’apariciód’una burgesia que podia viatjar i del mitjà de transport que ho va fer possible, el ferro-carril, amb la seva valoració social, l’interès per la seva preservació i, finalment, el refer-mament o la recuperació d’un sentiment d’identitat nacional.

Les idees higienistes en les societats urbanes i industrials

El naixement d’aquella nova societat, urbana i industrial, al mateix temps que provoca-va el sentiment d’allunyament de la natura que s’ha descrit en l’apartat anterior, produíuna creixent preocupació per les condicions de vida de la població que començava anodrir les ciutats i l’entorn de les fàbriques. Es dóna així una primera i significativa con-vergència entre les idees socialistes i les idees ambientalistes, que, en ambdós casos,feren les seves primeres passes amb la Revolució Industrial.

Certament, de la mateixa manera que les condicions de vida i treball dels obrers an-glesos constituïren un dels principals arguments per a les idees socialistes i anarquis-tes, les condicions dels seus habitatges i del seu entorn conduïren a alguns sectors dela burgesia a impulsar l’urbanisme com una forma de política social. L’any 1888 un es-tudi de Charles Booth sobre la situació de Londres posà de relleu que més d’un terçde les nou-centes mil persones de l’est de Londres vivien en unes condicions d’ex -trema pobresa.

Així doncs, hi havia una àmplia coincidència entre l’ideari dels urbanistes del segle XIX,que cercaven solucions harmòniques per donar resposta al creixement de les ciutats i almanteniment d’unes condicions ambientals que no suposessin un divorci de la natura, il’ideari socialista o anarquista, que plantejava les demandes socials. Aquest és el casd’Ebenezer Howard, que inicià el moviment de la ciutat jardí i el va dur a la pràctica a lavila de Letchworth l’any 1903, inspirant-se en els plans de Frederick Law Olmsted, a quihavia conegut als Estats Units, per a la construcció de suburbis amb una distribució ba-sada en espaioses parcel·les per a les cases i grans avingudes i carrers enjardinats. Obé de William Morris, que havia plantejat davant la Lliga Socialista el concepte de decèn-cia dels suburbis dels entorns de les ciutats (Decency of Surroundings), concepte que



incloïa «amplis espais, habitatges ben construïts, nets i saludables, abundants jardins,preservació del paisatge natural i absència de pol·lució i escombraries».

Es tractava de plantejaments que naixien d’un socialisme utòpic i que van tenir una in-fluència notable en la seva època i en anys posteriors, tot i que ben aviat les ciutats jardí,sota la determinant influència de l’especulació, van deixar pas a les ciutats satèl·lit. Lesidees de preservació del medi natural o de qualitat de l’ambient associades a aquestmoviment no responien tant a un sentiment espiritual d’apropament a la natura, com auna necessitat de salubritat i higiene públiques, en definitiva, de qualitat de vida, en unmoment en què aquesta es degradava als suburbis de les ciutats.

D’altra banda, el creixement desordenat de les ciutats i el seu contrapunt, l’abandó depobles i regions rurals, també van provocar les primeres respostes d’allò que ja podemanomenar planejament territorial. El mateix Howard plantejava un nou model territorialmetropolità basat en la descentralització, que es basava en la construcció de noves ciu-tats mitjanes estretament vinculades amb la ciutat central, per tal d’evitar l’excessivaconcentració urbana que algunes ciutats ja començaven a experimentar.

Ara bé, va ser el biòleg i sociòleg escocès Patrick Geddes qui va fer néixer la planifica-ció regional com una teoria revolucionària que desplegava les idees de Howard i recolliales idees del geògraf social Élisée Reclus i que amb el nom de ciència cívica rebutjaval’oposició entre societat urbana i naturalesa, a la qual abocava el nou capitalisme indus-trial, i cercava l’equilibri entre ciutat i camp i el respecte de la unitat orgànica entre la ciu-tat i la seva regió. Geddes es va avançar a plantejaments molt més recents, quan va ana-litzar en el seu llibre Ciutats en evolució l’any 1915 els fluxos d’energia i el consum derecursos no renovables de les aglomeracions urbanes i va proposar una nova etapa, enla qual el creixement urbà s’havia de fonamentar en l’ús d’energies renovables i en laconservació i rehabilitació del territori.

Així doncs, en aquestes primeres passes de l’urbanisme i de la planificació regionaltambé es pot trobar un fil argumental que explica la presa de consciència sobre la ne-cessitat de preservar els valors naturals del paisatge dins una concepció del territori comun conjunt ordenat i equilibrat, i com una resposta a la necessitat de millorar la qualitatde vida de la població. Val a dir que aquestes idees entronquen amb els plantejamentsmés recents i avançats de la conservació de la natura, no com una iniciativa emocionaldavant de paisatges excepcionals i singulars, sinó com una eina bàsica de l’ordenacióterritorial i, en definitiva, com un dret social.



El naixement convencional de la idea de protecció d’espais naturals:Yellowstone i els primers proteccionistes

L’any 1871 Ferdinand V. Hayden va dur a terme una campanya de recerca geològica igeogràfica a Yellowstone, un indret singular situat a l’Estat de Wyoming al nord-oest delsEstats Units, del qual feia temps que se sentia parlar a les grans ciutats de l’est. Els tre-balls de Hayden responien als esforços del govern per avaluar l’interès públic de les vas-tes extensions de territori de l’oest que, un cop arrabassades als pobles indígenes, ha-vien passat a engruixir el patrimoni federal.

De fet, aquesta història s’havia repetit a força indrets del país. Allò que resulta especialen el cas de Yellowstone és el fet que, en comptes de plantejar-se l’explotació dels re-

cursos d’un territori ocupat pocs anysabans pels indis crow, aquests primers ex-ploradors i el Govern Federal reconeixenl’excepcionalitat del seu paisatge de guèi-sers, aigües sulfuroses i extensos boscos,i proposaren la seva protecció. Així, mit-jançant una acta del congrés, el presidentUlysses S. Grant signà l’1 de març de 1872la Llei de creació del Parc Nacional deYellowstone. Acabava de néixer el primerparc nacional de la història i es formulavaamb caràcter jurídic la idea de protegir de-terminats espais naturals per part dels po-ders públics sota una forma que s’haviad’estendre amb gran èxit per tot el món:els parcs nacionals.

Cal dir que per tal que fos possible la de-claració del primer parc nacional, per tal que el Govern Federal dels Estats Units adop-tés la idea de preservar i renunciar, en conseqüència, a l’explotació dels recursosd’algunes porcions del seu territori, calia que, en el si de la societat de les ciutats indus-trialitzades de l’est, comencés a fermentar un estat d’opinió, al qual no eren alienes lesidees de la valoració estètica impulsada pel Roman ticisme o de la preocupació perl’equilibri entre el creixement urbà i el manteniment dels valors naturals, que comença-ven a desenvolupar-se i que han estat comentats en l’apartat anterior.


La creació del Parc Nacional de Yellowstone l’any1872 es considera convencionalment com elnaixement de la idea de la protecció jurídica iadministrativa dels espais naturals. La «porta»d’entrada i el lema que la presideix «For thebenefit and enjoyment of the people» [Pel profit igaudi de les persones] donen a entendre ambclaredat que es tracta d’un espai singular.www.wyomingtalesandtrails.com


De fet, Thomas Jefferson, a final del segle XVIII, havia manifestat la importància de man-tenir l’equilibri entre els humans i la natura. El creixement de la industrialització i de lesconcentracions urbanes al llarg del segle XIX contradeia les idees de Jefferson i reforça-va un sentiment molt arrelat en la idiosincràsia nord-americana: la confiança ferma en elprogrés tecnològic i en la disponibilitat il·limitada dels recursos naturals. Aviat, com haviapassat a Europa, la presa de consciència que el progrés industrial i urbà comportava unallunyament o, fins i tot, un trencament amb la natura va provocar la reacció. El pintorGeorge Catlin, gran admirador i coneixedor de la cultura dels pobles indis, va ser pro-bablement un dels primers a utilitzar el terme parc nacional, quan va demanar l’any 1832«... un parc de la nació, que contingui els homes i els animals, en tota la salvatge i fres-ca bellesa de la seva natura».

L’any 1864 el congrés va fer donació de la vall de Yosemite a l’Estat de Califòrnia per talque les autoritats d’aquest Estat establissin mesures per a la seva preservació. Vuit anysmés tard naixia el primer parc nacional, Yellowstone; l’any 1891, la reserva forestal deYellowstone, i l’any 1903, el primer refugi de fauna silvestre, a la illa Pelican de Florida.

Finalment, l’any 1916 el president Thomas Woodrow Wilson va signar l’acta de creaciódel Servei de Parcs Nacionals sota l’aixopluc del Departament de l’Interior, i va donarcaràcter institucional a la gestió dels parcs nacionals. Un dels autors de la National ParksAct va ser Frederick Law Olmsted Jr., fill de l’arquitecte paisatgista de Connecticut, queva dissenyar el Central Park de Nova York i les idees del qual havien influït EbenezerHoward, creador i impulsor de les ciutats jardí.

De forma paral·lela a aquesta conceptualització de la protecció d’espais naturals, com aindrets singulars, i la seva formulació jurídica mitjançant la Declaració de parcs i reserves,va sorgir també als Estats Units un corrent ideològic que recollia la tradició forestalista eu-ropea i preconitzava una conservació que transcendia els límits dels espais naturals pertal d’esdevenir el principi inspirador en l’explotació dels recursos naturals. El principal im-pulsor d’aquestes idees va ser Gilford Pinchot, que va ser designat l’any 1898 cap de laDivisió Forestal del Departament d’Agricultura. Durant l’Administració de TheodoreRoosevelt, Gilford va promoure el planejament i la gestió amb criteris conservacionistesdels aprofitaments forestals i va defensar que tallar els arbres era compatible amb pre-servar els boscos, com feien els silvicultors centreeuropeus, i va afegir que la planificaciós’havia d’aplicar no tan sols a la fusta sinó al conjunt dels recursos naturals.

Gilford creia que la conservació de la natura no tenia sentit sinó era per donar servei alsinteressos de l’home, la qual cosa el va distanciar dels defensors de la preservació de la



natura-santuari com un valor absolut. John Muir, fundador del Sierra Club l’any 1892,personificava aquesta posició més radicalment preservacionista. Resulta significativa lapolèmica que va enfrontar ambdues posicions al principi del segle XX, que es va avançara un debat que ha estat sempre present al voltant de les idees de conservació de la na-tura. L’any 1906 es va plantejar la construcció d’un embassament a la vall de HetchHetchy, veïna de la vall de Yosemite. Davant del dilema entre preservar el paisatge i elsvalors naturals de la vall o respondre a les necessitats d’abastament d’aigua de la crei-xent ciutat de San Francisco, Pinchot es va alinear decididament per aquesta segonaopció i Muir per la primera. Finalment, l’any 1913 es va imposar la decisió de construirl’embassament.

Certament les circumstàncies que es donaven en el cas de Yellowstone —un territoridespoblat, després de desallotjar-ne els indis crow o absaroka, amb un medi naturalmolt poc modificat i amb una escassa pressió, amb el sòl bàsicament de titularitat pú-blica, com ha destacat Josep Maria Mallarach— resulten molt diferents de les que espoden trobar a altres regions del planeta, com ara Europa occidental o molts països envies de desenvolupament. Aquest fet ha provocat problemes a l’hora d’exportar aques-ta idea que, malgrat tot, ha estat acollida per la legislació de la immensa majoria dels es-tats, i que ha promogut la creació de més de dos mil tres-cents parcs nacionals a tot elmón.

El Canadà va seguir aviat les passes dels Estats Units i l’any 1887 va crear el RockyMountains Park, que actualment es coneix amb el nom de Parc Nacional de Banff. Vala dir que tant al Canadà, com als Estat Units, el naixement dels parcs va estar estreta-ment vinculat a un turisme incipient, de manera que les primeres actuacions del’Administració van anar adreçades a la creació d’infraestructures i serveis per als visi-tants.

A Europa, Suècia va ser el primer país que va començar a desenvolupar una política deprotecció de la natura mitjançant la Declaració de Parcs Nacionals l’any 1909. Pocs anysdesprés, el 1916, Espanya va aprovar la Llei de parcs nacionals i el 1918 va crear elsdos primers parcs. Abans, tan sols Suïssa i Rússia s’havien afegit a Suècia.

El més significatiu de tot això és la relativament tardana incorporació de països com arael Regne Unit o França pel que fa a la declaració de parcs nacionals. Certament, en elcas del Regne Unit, l’any 1889 ja es va fundar la Reial Societat per a la Protecció de lesAus i, sobretot, l’any 1895 un grup de filantrops il·lustrats va crear el National Trust, lagran fundació dedicada a adquirir sòl per a la protecció del patrimoni natural i cultural.



Així doncs, resulta evident que la tradició conservacionista britànica estava molt vincula-da a la força arrelada tradició associacionista de la iniciativa privada. Així en la dècadade 1930, poc abans de la segona gran guerra europea, diverses organitzacions (excur-sionistes, albergs juvenils, consells per a la protecció del paisatge i tradicions ruralsd’Anglaterra i el País de Gal·les...) constituïren un lobby que començà a pressionar el go-vern per tal que adoptés les mesures necessàries per protegir el paisatge i permetre ellliure accés als espais naturals del camp anglès. Aquest darrer aspecte resulta molt im-portant, ja que el moviment cívic britànic a favor de la protecció del medi natural va néi-xer absolutament vinculat a la reivindicació del lliure accés a aquest medi, força limitatper la propietat privada de les finques, amb episodis com la massiva transgressió de lestanques que impedien el pas a Kinder Scout, el turó més alt del Derbyshire and PeakDistrict, organitzada el 24 d’abril de 1932, que provocà enfrontaments entre els excur-sionistes i els vigilants contractats pels propietaris i acabà amb la detenció i l’em pre -sonament de cinc dels organitzadors. L’any 1936 es constituí el Comitè Permanent perals Parcs Nacionals que desplegà una intensa activitat per reivindicar una legislació pera la creació de parcs i per a la llibertat d’accés als espais oberts del camp anglès.

Tanmateix, no va ser fins passada la Segona Guerra Mundial, l’any 1949, que, amb elsuport de tots els partits, el Govern anglès va aconseguir aprovar la National Parks andAccess to the Countryside Act. Es tractava d’un text legislatiu, amb un títol prou elo-qüent, que feia possible al mateix temps la creació de parcs nacionals i la consolidacióde l’accés a la natura com un dret social. L’any 1951 es van crear els dos primers parcsnacionals anglesos, el Lake District i el Peak District.

La protecció d’espais naturals sota la fórmula jurídica de parcs nacionals va ser encaramés tardana a França. Val a dir que aquest país ja comptava des del segle XIX d’una tra-dició de valoració sobretot estètica de la natura que es fa evident en la creació de les re-serves forestals i les reserves de caça i en l’actuació d’associacions com ara la SocietatNacional de Protecció de la Natura (1901) o la Lliga per a la Protecció dels Ocells (1912).D’altra banda, convé destacar que França comptava amb una administració eficient iben implantada sobre el territori, l’Administració d’Aigua i Boscos, que ja havia garantitla protecció de determinats espais.

El 27 de novembre de 1947, un decret instituí el Consell Nacional de Protecció de laNatura, que tenia com a missió definir les condicions i característiques dels parcs na-cionals a França. Finalment la llei que instituí els parcs nacionals data de 1960 i, a con-tinuació, entre 1963 i 1989 es van crear els set parcs francesos.




No és un fet casual que França o la Gran Bretanya hagin necessitat una evolució com-plexa per incorporar els parcs nacionals als seus respectius corpus legislatius, o que, enel cas d’Espanya, passessin gairebé quaranta anys entre la primerenca creació dels dosprimers parcs i els següents. Tot plegat evidencia les dificultats, ja assenyalades,d’exportar a Europa occidental les idees de protecció estricta de les grans superfíciesverges i de propietat estatal dels parcs nord-americans. Aquest fet també explica la ne-cessitat europea de trobar modalitats de protecció d’espais naturals compatibles ambuna presència humana molt més intensa i l’aparició del concepte de parc natural o, mésrecentment, del parc regional francès, com a fórmules mixtes de protecció i desenvolu-pament de determinades activitats productives.


La Llei espanyola de parcs nacionals de 1916. La Comissaria de Parcs i els primers parcs espanyols

L’Estat espanyol va ser un dels primers països d’Europa a aprovar una llei de parcs na-cionals i, com a conseqüència, un dels primers a adoptar aquesta figura jurídica de pro-tecció d’espais naturals recentment importada, a principis del segle XX, de l’Amèrica delNord. Així, l’any 1916 es va aprovar la Llei de Parcs Nacionals, l’any 1917 un reial de-cret en desenvolupava el Reglament i l’any 1918 es creaven els dos primers parcs na-cionals espanyols: el de Covadonga i el d’Ordesa.

Aquesta primerenca política de parcs nacionals no es pot explicar perquè Espanya des-taqui per tenir una sensibilitat envers la protecció de la natura superior a la d’altres paï-sos en aquella època. Probablement en aquest naixement de les idees de protecciód’espais naturals confluïren dues línies ideològiques i dues tradicions: d’una banda, laque podríem anomenar tradició aristocràtica i cinegètica, i de l’altra, la tradició científicanaturalista; al mateix temps, aquestes dues tradicions tenen dos noms propis, presentsdes dels inicis: Pedro Pidal y Eduardo Hernández-Pacheco.

Tanmateix, val a dir que seria injust negligir un tercer factor, que ja havia deixat la sevapetja al territori que després es va protegir: la tradició forestal espanyola, que havia sor-git de l’Escola de Forests situada al castell de Villaviciosa de Odón, precedent del’Escola d’Enginyeria de Monts de Madrid, fundada, entre d’altres, per Agustín Pascual,al seu torn, deixeble de Heinrich Cotta, fundador de l’Institut Dendrològic de Tharandt,a Saxònia, Alemanya, des d’on havia establert les bases de la conservació, formulant lanecessitat d’explotar de manera racional els boscos, les mateixes idees que, com s’haassenyalat en el capítol anterior, havien influït en Gilford Pinchot, primer cap de la DivisióForestal del Govern Federal dels Estats Units.

| 29

El desenvolupament inicial de les ideesproteccionistes a Espanya i Catalunya


Certament, malgrat una certa mala premsa que ha acompanyat, en ambients naturalis-tes, el cos d’enginyers de monts, com a conseqüència, en gran mesura, de certes ini-ciatives de política forestal excessivament productivistes durant el Franquisme, hi haviauna arrelada tradició forestal espanyola conservacionista, que tenia el seu origen en elpaper que van jugar els forestals arran de la desamortització. Hi ha una àmplia coin-cidència entre els historiadors a considerar que la Llei de desamortització general de1855, amb el gran procés de privatització de finques públiques i eclesiàstiques que vadesencadenar, és la causa de la gran desforestació que es va produir a Espanya durantla segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX. Sens dubte, va ser així per la de-samortització i també per les creixents necessitats del desenvolupament industrial i urbàsumats al creixement demogràfic, és a dir per les necessitats energètiques i alimentà-ries. Tot i així, quatre dies després que s’aprovés la llei, una reial ordre va disposar quel’anomenada Junta Facultativa d’Enginyers de Monts havia d’emetre un informe per talde determinar les muntanyes monts que calia exceptuar de la desamortització. Aixíl’informe de la Junta, lliurat al Ministeri d’Agricultura, classificava els boscos en tres gransgrups: aquells que de cap manera havien de passar a mans privades ja que eren d’utilitatpública; els que es podien privatitzar sense cap prevenció; i, finalment, un tercer grup,format per aquells que demandaven un reconeixement previ abans de procedir —o no—a la seva desamortització. Tot i que l’aplicació dels criteris que apuntava l’informe de laJunta va ser objecte d’interpretacions diverses, en funció de si la lectura es feia des delMinisteri d’Hisenda, partidari d’una àmplia privatització, o des del de Foment, més con-servacionista, el cert és que finalment un vint-i-vuit per cent dels forests públics es vansalvar de la desamortització, i van acabar nodrint el Catàleg de monts d’utilitat pública,figura jurídica que es va implantar l’any 1862, i que durant molts anys ha estat un ins-trument d’ordenació i conservació del paisatge força eficaç, bé que centrat bàsicamenten els espais forestals de muntanya i boscos públics.

Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós, marquès de Villaviciosa, era un aristòcrata pertanyenta una família asturiana de tradició política conservadora, molt aficionat a la cacera, afec-ció que, en ocasions, compartia amb el rei Alfons XIII o amb el comte de Romanones.Així doncs, la seva vocació conservacionista prové de les seves activitats a la natura—la caça i l’alpinisme—, en les quals va destacar tant a Espanya com en l’àmbit inter-nacional. El seu coneixement i estima per les muntanyes de la seva terra, els Picos deEuropa, el van dur a ser el primer alpinista a escalar, en companyia d’un camperol de lazona, el Cainejo, el mític cim del Naranjo de Bulnes. Com a caçador o com a excursio-nista coneixia prou bé les altres muntanyes del país i d’arreu del món. De fet, poc abans



de la discussió al Senat de la proposició de llei de parcs nacionals, Pedro Pidal va visi-tar els dos primers parcs americans, Yellowstone i Yosemite, «per a estudiar sobre el ter -reny, de visu, l’organització i el funcionament dels parcs nacionals del Far West...».

Així doncs, el perfil personal de Pedro Pidal respon arquetípicament a la tradició aris-tocràtica i cinegètica de conservació de la natura, d’extracció òbviament conservadorai monàrquica. Aquest fet el va dur a manifestar reiteradament que el veritable inspiradorde les idees conservacionistes era el rei Alfons XIII, a qui atribuïa el mèrit de ser el crea-dor, amb càrrec al seu pressupost reial, del primer espai protegit espanyol: la reserva dela serra de Gredos, salvant així de la desaparició la capra hispanica. El cert és que quiva impulsar el monarca i els governs de l’època a adoptar decisions polítiques conser-vacionistes va ser Pedro Pidal, el marqués de Villaviciosa, que va comprometre la sevaacció política i, a vegades, fins i tot, el seu pressupost personal. De fet, va ser aquestgrau d’implicació personal el que el va dur a una excessiva identificació entre la políticade parcs i la seva persona, la qual cosa va comportar finalment la seva separació l’any1935 de la direcció de la Comissaria de Parcs Nacionals, lloc que havia ocupat ininter -rompudament des de la seva creació l’any 1917, i que va subsistir fins i tot el canvi derègim i la desaparició de la monarquia.

Els discursos de Pedro Pidal al Senat en defensa de la proposició de llei que ell mateixhavia elaborat constitueixen admirables peces retòriques, sovint esmentades en la litera-tura conservacionista, en què es barregen els seus coneixements de la geografia nacio-nal, en especial de les muntanyes cantàbriques, i la seva informació sobre les experièn-cies en la protecció d’espais naturals arreu del món, amb arguments polítics i d’altresde contingut encesament patriòtic. No debades, el fet que el primer parc nacional fos el deCovadonga obeeix, òbviament, als orígens i les experiències vitals del senador però, almateix temps, li permet l’ús de brillants paràfrasis de la historiografia oficial espanyola:

... (Los parques nacionales) tendrán forzosamente el carácter de Reconquista; de Re -conquista sí, del territorio nacional, que si fueron los árabes los que nos conquistaron, hoy sonlas arideces las que nos conquistan.

L’entusiasme amb què els governs de l’època, primer el d’Eduardo Dato i després el delcomte de Romanones, van acollir la proposició de Pidal amagava, però, alguns conflic-tes presents en gairebé tots els processos de protecció d’espais naturals. Així, la versiódefinitiva de la llei, un cop debatuda a la comissió mixta congrés-senat, introduí una sig-nificativa esmena en la redacció de l’article tercer quan establí que el Ministeri de Fomentcrearia els parcs nacionals «d’acord amb els propietaris dels indrets». Aquesta necessi-

El desenvolupament inicial de les idees proteccionistes a Espanya i Catalunya | 31


tat d’acord dels propietaris dels terrenys com a condició per declarar un parc nacionalreflectia les seves evidents reticències davant un text legal que limitava fortamentl’exercici de la propietat, i es va haver d’obviar declarant els primers parcs en terrenysfonamentalment de titularitat pública o amb la compra de finques privades per incorpo-rar-les a l’espai protegit, atès que l’expropiació era bastant difícil, amb la Llei de 1916.Més tard, un reial decret del Ministeri de Foment, de 26 de juliol de 1929, declaravad’utilitat pública, als efectes de l’expropiació forçosa, els parcs nacionals.

D’altra banda, la Declaració de Parc Nacional tampoc no entusiasmava les poblacionslocals. Així ho reconeixia premonitòriament el preàmbul de la Llei de 1916, que afirmavaque «per garantir l’èxit d’un parc nacional cal procurar-li el suport de la regió on hagid’establir-se ». Els avantatges de la declaració d’un espai protegit eren encara molt pocperceptibles i es basaven en un turisme encara massa minoritari per socialitzar-ne elsbeneficis i en una política de construcció d’infraestructures viàries per afavorir-ne l’accés.Tanmateix, resulta significatiu que des dels seus inicis en els òrgans de govern, les jun-tes central i provincials, dels parcs nacionals sempre hi ha estat present un vocal del’Administració de turisme, i en la política de parcs, la construcció o millora de carrete-res i camins ha estat sempre una constant. El cert és que en algunes ocasions la de-claració dels primers parcs va comportar efectes negatius per a les economies locals.Així s’atribueix en part a la Declaració de Parc Nacional de Covadonga el tancament deles mines de manganès de Bufarrera.

Sens dubte, Pedro Pidal ja es va adonar de les dificultats que comportava la declaracióde parcs nacionals i, sobretot, de la importància que aquesta declaració anés acom-panyada dels recursos pressupostaris adients, generalment tan limitats que van impul-sar el comissari Pidal a complementar les necessitats de finançament de la política deparcs amb aportacions de la seva fortuna personal. Tot plegat va anar configurant unaconcepció excepcionalista de parc nacional per part del marquès de Villaviciosa, quesempre va defensar que l’aplicació d’aquesta figura jurídica de protecció es reservés úni-cament per a aquells espais veritablement excepcionals:

Mal se protegería y enaltecería la Naturaleza patria si el dictado de Parques Nacionales, quereserva la Ley para lo excepcional de ciertas condiciones naturales reunidas, se empequeñe-ciese o vulgarizase haciéndolo extensivo a todos aquellos lugares o parajes notables y aunsobresalientes que poseemos en España.

De fet, Pedro Pidal, des de la seva posició directiva, va imposar aquest criteri de verita-bles espais santuari per als parcs nacionals, amb una aplicació tan restrictiva de la llei



que, durant tot el mandat del marquès, entre 1917 i 1935, tan sols es van declarar elsdos primers parcs, Covadonga i Ordesa, i cap de les altres propostes que li van arribar,Montseny, Guadarrama o el pinsapar de Ronda, va prosperar. Possiblement dos parcsnacionals constituïa la mida exacta per a una gestió tan personalista com la que duia aterme Pedro Pidal al front de la Comissaria. Nogensmenys, la dificultat que presenta al’Estat espanyol, com a altres països de l’Europa occidental —convé recordar els casosde França o la Gran Bretanya—, la Declaració de Parcs Nacionals és evident, com hoprova el fet que, desaparegut Pidal de la direcció de la política de parcs l’any 1935, en-cara van passar gairebé vint anys abans que no es declarés un nou parc nacional, el delTeide, l’any 1954.

Des dels inicis, al costat de Pedro Pidal trobem una altra personalitat d’importància cab-dal en la història de la protecció d’espais naturals a Espanya: Eduardo Hernández-Pacheco. Geòleg, paleontòleg i geògraf, representa l’altra de les dues tradicions con-servacionistes: la tradició científica naturalista, que va néixer tant a les aules de lesuniversitats com a les recent nascudes institucions científiques i, fins i tot, excursionis-tes, que enllaçaven amb una ideologia de contacte directe i estudi de la natura per mitjàde l’experimentació i el coneixement sobre el terreny, que, en l’àmbit educatiu, tenia elsseus orígens en Giner de los Ríos i la Institución Libre de Enseñanza i, en el filosòfic, enel krausisme. Hernández-Pacheco, catedràtic de geologia, membre de la Real SociedadEspañola de Historia Natural i cap de la secció de geologia del Museu Nacional deCiències Naturals, va ser present, des de la seva creació, a la Junta Central de ParcsNacionals, com a vocal representant de la Universitat Central de Madrid.

Als seus grans coneixements de la geografia espanyola, Hernández-Pacheco va unir lasòlida formació científica, que Pidal no tenia, i que li permeté anar més enllà del’aproximació estètica i emocional al paisatge per formular-ne una concepció modernaque el defineix com a síntesi de «condicions i circumstàncies geològiques i fisiogràfi-ques». Així als criteris d’excepcionalitat que inspiraren la creació de parcs nacionals sotal’impuls de Pedro Pidal, Hernández-Pacheco hi afegí, mercès als seus fonamentats co-neixements de geografia dels paisatges espanyols, els criteris de representativitat, queaplicà a noves figures de protecció d’una manera més flexible i extensiva.

Certament, tot i que al Decret de 23 de febrer de 1917, que desplega reglamentàriamentla Llei de Parcs Nacionals, ja hi trobem una figura jurídica de protecció, menys estricta irigorosa que la de parc nacional, el Sitio Nacional, reservat per a aquells indrets d’im -portància i bellesa notables però que no assoleixen l’excel·lència, aquesta figura tan sols



es va utilitzar en una única ocasió, per a la muntanya de San Juan de la Peña, a Osca,fins que l’any 1927, la Reial ordre, de 15 de juny, establí, per iniciativa d’Hernández-Pacheco, les noves figures de protecció: sitio natural de interés nacional i monumentonatural de interés nacional. Aleshores, el professor Hernández-Pacheco anà adquirintmajor protagonisme en la política de declaració d’aquestes figures de protecció. El Reialdecret, de 26 de juliol de 1929, reorganitzà la Junta de Parcs Nacionals i establí que undels seus membres havia d’exercir les funcions de delegat-inspector de Sitios y monu-mentos naturales de interés nacional, designació que va recaure, òbviament, enHernández-Pacheco. Posteriorment, un decret del Ministeri d’Agricultura, de 13 d’abrilde 1934, aprovà el Reglament de la Comissaria de Parcs i reforçà les funcions d’aquestdelegat.

Les noves figures de protecció, impulsades pel delegat Hernández-Pacheco i per les ini-ciatives de nombroses institucions, van ser força més utilitzades que els parcs nacionals.Entre 1927 i 1936 es va crear catorze sitios i un monumento, repartits per tota la penín-sula, des de les costes de Galícia fins a les serres de Múrcia, els palmars d’Elx o la serrade Guadarrama.

Tant Hernández-Pacheco com Pidal subsistiren, tot mantenint les seves responsabilitatsal capdavant de la política de protecció d’espais naturals, a la crisi del sistema de laRestauració, que conduí a la dictadura de Primo de Rivera i a la desaparició de la monar-quia i l’adveniment de la República. Configuraren una direcció bicèfala a la Co missariade Parcs, en què representaven dos models de protecció diferents que van resultar,però, complementaris. La creació de parcs nacionals, reservada per a espais excepcio-nals, va ser estrictament restringida i controlada per Pedro Pidal, que la va limitar als dosprimers i únics parcs, de manera que va esdevenir així una anècdota al territori. La de-claració de sitios de interés natural, promoguda per Hernández-Pacheco, amb criterisde representativitat i també de singularitat, tot i la feblesa normativa a l’hora d’imposarrestriccions, va tenir un efecte més extensiu, i va demostrar ser una figura més flexible,més adaptable a la diversitat de situacions del país i més participativa, ja que sovint res-ponia a iniciatives sorgides del teixit social i cívic de l’Estat, recolzades pel delegat ins-pector.

Sens dubte, la concepció de protecció d’espais naturals que va promoure Hernández-Pacheco resulta singularment moderna i avançada al seu temps, i s’apropa a les ideesque es van començar a estendre gairebé cinc dècades més tard. Hernández-Pachecova constatar les dificultats que plantejava «en un país de tan vella historia com Espanya»,



la importació del model americà de protecció, basat en grans espais verges de propie-tat estatal. Va percebre amb claredat la necessitat de conciliar la protecció amb els dretsde propietat i els aprofitaments de poblacions i particulars, aplicant aquesta condició alssitios naturales de interés nacional i posant l’accent en els beneficis que aquestes de-claracions havien de reportar a les comunitats locals. Finalment Hernández-Pachecotambé defensava la funció social dels espais protegits «no como lugares reservados auno solo, a unos privilegiados, sino como lugares abiertos a todos los ciudadanos».

Les primeres passes de la protecció d’espais naturals a Catalunya: dels jardins urbans als espais lliures

A Catalunya, d’una banda es pot identificar una línia argumental que conduí a plantejarpropostes de protecció dels espais naturals des de l’urbanisme incipient, que va néixerde les idees higienistes preocupades per les condicions de vida i salut de la poblaciód’unes ciutats, en el cas català, bàsicament a Barcelona i el seu entorn, que estavencreixent de manera accelerada. Barcelona va passar de cent setanta-cinc mil tres-centstrenta-un habitants l’any 1850 a tenir-ne cinc-cents trenta-set mil tres-cents cinquanta-quatre el 1900, és a dir, que va multiplicar per tres el nombre d’habitants en mig segle,tot i tenir en compte que tres anys abans s’hi havien agregat els petits municipis cir-cumdants (Gràcia, Sant Andreu, Sant Martí i Sants), que aportaren més de cent mil ha-bitants. Aquest creixement de la capital catalana va seguir accelerat durant la primerameitat del segle XX, que va passar del milió d’habitants l’any 1930. A la segona meitatdel segle XX, aquest creixement es derivà cap a les ciutats i pobles de l’entorn metropo-lità barceloní, que assumiren el fort creixement demogràfic que produí la segona granonada immigratòria en les dècades dels de 1960 i 1970.

L’any 1835, després dels avalots populars que van conduir a la crema de la fàbricaBona plata i que traduïen una situació d’inquietud davant la instal·lació de les primeresmàquines de vapor, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una reglamentació, la pri-mera a Espanya, per regular l’establiment de vapors a la ciutat. Tanmateix, aquesta re-glamentació obviava dues qüestions fonamentals: la potència màxima admissible dela maquinària i les zones on calia restringir-ne la instal·lació. Ben aviat, es va plantejar ladiscussió sobre la idoneïtat o no d’establir fàbriques dins del recinte emmurallat de la ciu-tat i, al mateix temps, el debat sobre les possibilitats que oferia l’enderroc de les mura-lles medievals.



Malgrat que com a resposta a un concurs convocat per l’Ajuntament Monlau, el gua -nyador, proposava desplaçar les fàbriques a zones rurals ben comunicades amb la ciu-tat i defensava una Barcelona comercial, financera i cultural, semblava imposar-se elmodel, defensat per un important sector de la burgesia catalana, que comptava amb lacapital com a veritable motor industrial del país. Finalment, després del períoded’inestabilitat i agitació social i política, marcat per les revoltes de l’any 1843, que ac-centuà els enfrontaments, l’Ajuntament va decidir, l’any 1845, convocar diverses entitatscientífiques i cíviques per formular-los una doble consulta en el sentit de demanar sil’establiment de màquines de vapor i fàbriques de productes químics podia causar per-judicis a la salut pública i, si fos així, quines mesures preventives caldria adoptar.

Resulta significatiu l’informe presentat per l’Acadèmia de Ciències, que conclou que, sibé per elles mateixes les emanacions produïdes per les indústries no eren nocives, si hoeren per causa de les condicions on es donaven: carrers estrets, cases massa altes iamb habitacles petits en una ciutat antiga tancada per les muralles. Era en aquestescondicions que les exhalacions de gasos podien resultar perjudicials i, en aquest punt,l’acadèmia descrivia els efectes de la contaminació amb aquestes paraules:

Las alteraciones provocadas en la atmósfera tienen como consecuencia inmediatas irregula-ridades en la respiración, que no se ejerce con la regularidad que conviene, y esta imperfec-ción en una función tan trascendental de la vida humana irregulariza todas las demás funcio-nes orgánicas que de ella dependen, que en consecuencia si no experimentan una alteraciónsensible y del momento, sufren una modificación que obrando paulatinamente en toda la eco-nomía, ataca la salud de una manera que sólo es apreciable después de largo tiempo y, cuan-do menos, puede dar por resultado hacer la vida de más corta duración y transmitir a las ge-neraciones futuras una constitución endeble y enfermiza.

Aquestes conclusions coincideixen bàsicament amb les de la Reial Acadèmia deMedicina i Cirurgia. Finalment, els acadèmics, conscients de la importància social ieconòmica de les indústries, van considerar que calia conciliar els seus interessos ambels de la salut pública i, per aquest motiu, no van plantejar una dràstica restricció en lainstal·lació de noves indústries. Van formular propostes sobre les condicions que caldriaimposar als nous establiments i, pel que feia a les ja existents, procuraren respectar elsinteressos creats, sense excloure’n el trasllat d’aquelles de les quals es pogués demos-trar un perjudici notable per als ciutadans.

L’any 1854 el Govern espanyol autoritzà l’enderroc de les muralles que constrenyien elcreixement urbà barceloní i l’any 1857 l’Ajuntament aprovà les ordenances municipals,



que establien diferents categories de generadors de vapor, dividien la ciutat en diverseszones on es regulava la presència de vapors d’acord amb la seva categoria i s’establiael gruix de les planxes de les calderes, la distància entre aquestes i els habitatges o lavia pública i els casos en què calia construir un mur protector.

Tot plegat va accentuar, d’una banda, el sentiment que a la ciutat es produïa una si-tuació d’allunyament de la natura i de tot allò de salubritat que comportaven els atri-buts de «naturalitat», que la ciutat anava perdent, i de l’altra, la necessitat de cercarsolucions per intentar conciliar el desenvolupament urbà amb unes condicions de vidajustes i saludables, minimitzant, al mateix temps, els efectes d’aquella ruptura amb elmedi natural.

Igualment, cal destacar que dins les primeres promocions d’enginyers de forests del’escola de Villaviciosa de Odón, hereus de l’esperit de Tharandt, s’hi va comptar unnombre significatiu de joves procedents del món rural forestal català. Entre aquests hihavia el tarragoní Rafael Puig i Valls, que l’any 1893 va fer un viatge als Estats Units, onva conèixer de primera mà l’experiència de Yellowstone i la instauració de la Festa del’arbre a l’Estat de Nebraska, refermant així la vocació proteccionista que ja havia mos-trat l’any 1884 quan va integrar una comissió formada per dos membres de l’AssociacióCatalanista d’Excursions Científiques, un membre de l’Institut Agrícola Català de SantIsidre i ell mateix amb l’objectiu de constituir-se en el nucli d’una entitat dedicada a ladefensa de la natura, com a resposta a la tala abusiva dels boscos. Aquesta comissióva arribar a redactar un projecte de repoblació de la serra de Collserola i pot ser consi-derada com un dels precedents del moviment conservacionista al nostre país.

Puig i Valls va proposar la celebració a Catalunya del dia de l’arbre en un article publicata La Vanguardia el 21 de setembre de 1898, inspirant-se en la celebració que havia co-negut a Nebraska, la qual cosa aconseguí el 30 d’abril de 1899, quan es va celebrar aBarcelona la primera Festa de l’Arbre. Més tard, un reial decret de l’11 de març de 1903instaurava aquesta festa al conjunt de l’Estat espanyol. Assolida aquesta fita, Puig i Vallsva desplegar una intensa tasca en l’àmbit de la protecció d’espais naturals: l’any 1902presentà les bases del projecte de Parc Nacional de la Muntanya de Montserrat i pro-posà la mateixa protecció per a la serra de Collserola i per al massís del Montseny.Finalment afegí la proposta de declarar com a indret d’interès el cap de Creus. La sevatasca es va veure interrompuda per la seva prematura jubilació com a enginyer del’Administració forestal del districte de Barcelona l’any 1907 per culpa d’una afecció ar-terioscleròtica.



Com ja s’ha assenyalat, en la comissió que havia proposat formalment per primera ve-gada la protecció d’espais naturals a Catalunya, a més de Puig i Valls, hi havia dos re-presentants de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques. De fet, no es pot ex-plicar el desenvolupament, a cavall entre els segles XIX i XX, d’una ideologia de valoraciódel medi natural i, per tant, del naixement de les primeres iniciatives de defensa i pro-tecció de la natura, sense entendre l’estreta relació que, en el cas català, s’establí entreRenaixença cultural, catalanisme polític i excursionisme.

Veritablement, a Catalunya es van donar totes les circumstàncies per tal que, com vasucceir a altres països d’Europa, el romanticisme conduís a un procés de recuperaciónacional, allò que es coneix amb el nom de Renaixença: una cultura i una llengua prò-pies amb una història rica, però amb una llarga i recent marginació dels escenaris ofi-cials i públics, un passat medieval fàcilment idealitzable, un territori amb abundants tes-timonis d’aquest passat i amb un paisatge de muntanyes, algunes de les quals amb unaalta significació simbòlica, i, finalment, un desenvolupament econòmic que va permetrela consolidació d’una burgesia econòmicament forta, culturalment il·lustrada i política-ment anhelant de majors quotes de poder.

En aquest context, aquest mena de compromís nacional es va estendre per capes mésàmplies de la societat i va abastar la classe mitjana, des de sectors obrers fins a co-merciants, professionals o petits empresaris. Aquest fet es va produir de la mà d’un im-portant teixit associatiu, dins del qual l’excursionisme va tenir un paper de cabdal im-portància, singularment en allò que feia referència al coneixement, la valoració i ladefensa dels valors naturals i culturals del paisatge català.

En aquest sentit, convé recordar que l’any 1876 es va crear la primera entitat excursio-nista catalana i de l’Estat espanyol, amb el nom d’Associació Catalanista d’ExcursionsCientífiques. Els dos adjectius que complementen el nom de l’entitat ja posen en relleules dues característiques d’aquesta entitat: l’associació era catalanista, és a dir, política-ment compromesa amb el nacionalisme naixent, i les excursions tenien, en primer lloc,caràcter científic, és a dir, de coneixement, recerca i descobriment del país, el seu pai-satge, els seus monuments i les seves tradicions. Precisament aquests trets van provo-car una precoç però significativa escissió, amb el naixement l’any 1878 de l’AssociacióCatalana d’Excursions, del nom de la qual desapareixien les connotacions polítiques icientífiques. Més tard, l’any 1891 ambdues entitats es van tornar a fusionar amb el nomde Centre Excursionista de Catalunya o, també, Club Alpí Català. Ja a l’inici del segle XX,l’any 1905 es va fundar el Centre Excursionista de la comarca del Bages; el 1908 va néi-



xer la Unió Excursionista de Sabadell, i dos anys més tard, després d’una excursió gai-rebé iniciàtica a la muntanya de Sant Llorenç del Munt, el Centre Excursionista deTerrassa.

Malgrat que el naixement de l’excursionisme català es pot emmarcar en el procésd’aparició dels primers clubs d’alpinisme europeus (el 1859, l’Alpine Club a Londres o el1874, el Club Alpin Français) i que comparteix amb aquests la valoració estètica i fins itot ètica de la muntanya, la seva vocació de recuperació nacional i d’estudi i descober-ta del país, més enllà d’una pràctica física esportiva amb virtuts educatives del cos il’esperit, el caracteritza i singularitza. Aquest va ser un tema que va suscitar controvèr-sies en aquesta etapa inicial —com ho demostra l’escissió abans esmentada— i que, fi-nalment, va portar a la coexistència d’ambdues tendències: l’excursionisme catalanistai científic i l’excursionisme com a pràctica d’una disciplina física que va anar obrint novesespecialitats, l’alta muntanya, l’escalada i l’esquí.

Queda molt clar en les paraules de Francesc Maspons i Labrós, un dels primers presi-dents del Centre Excursionista de Catalunya, citades en la tesi doctoral del geògrafFrancesc Roma i Casanovas, que deia l’any 1894:


Imatge fundacional de l’AssociacióCatalanista d’Excursions Científiques.Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionistade Catalunya.


... Podria creure’s qualsevol, qui no estès ben enterat de la cosa, que havia nascut aquell(l’excursionisme català) a l’escalf o a imitació de les Societats Alpines, tan abundants al’estranger. L’anterioritat de data i una petita semblança en el medi pràctic d’excursió podriafer-ho creure, més afortunadament basta mirar lo fi i objecte d’eixes i d’aquell..., per a convèn-cer-se de que gens ni mica de paritat hi ha entre unes i altres.

La implicació del moviment excursionista en les primeres iniciatives proteccionistes delsespais naturals es féu evident aviat. A més de la participació en la ja esmentada comis-sió, l’any 1879, Antoni Massó, un dels fundadors de l’Associació Catalanistad’Excursions Científiques (ACEC), ja proclamava la necessitat de protecció dels boscosdel Montseny:

... S’ha d’evitar la destrucció d’aquests magnífics boscos de faigs colossals, gegants de lavegetació, tan poètics com útils...

I l’any 1881 l’ACEC declarava el Montseny com a camp oficial i predilecte de les sevesexcursions i, per tant, dels seus estudis. El mateix any que Artur Osona esdevenial’impulsor de la idea de bastir un observatori meteorològic al cim més alt de la munta -nya. L’any 1900, Rafael Serra i Pagès, soci del Centre Excursionista de Catalunya, pre-sentava al Congrés Internacional d’Alpinisme celebrat a París una ponència intitulada «Laconservation des beautés naturelles de la montagne». Finalment va ser en el transcursdel III Congrés Excursionista Català, celebrat a Tarragona l’abril de 1914, que la SocietatCívica Ciutat Jardí va presentar una proposta en què demanava a la Diputació un pla dereserves forestals i parcs nacionals de Catalunya.

Aquesta estreta vinculació entre excursionisme, com a moviment cívic, coneixementcientífic i catalanisme polític, es fa palesa, també, en l’obra dels primers homes de cièn-cia catalans, aquells que començaren a desenvolupar les diverses branques de les cièn-cies humanes i naturals: el canonge Jaume Almera o el clergue Norbert Font i Sagué,geòlegs impulsors de la Càtedra i del Museu de Geologia del Seminari de Barcelona, perexemple. El primer va defensar els valors del paisatge del Montseny i de la vall de Ribesi el segon, un dels pares de l’espeleologia catalana, va establir clarament les relacionsentre allò que anomenava moviment polític de Catalunya i el naixement de diverses cièn-cies.

... I dintre de les mateixes ciències, són les anomenades naturals les que més conreadorstenen cada dia, les que més prometen.

Citant, novament, Francesc Roma:



... Excursionisme i ciència, excursionisme i paisatge anaven de bracet a la segona meitat delsegle XIX i els interessos en un sentit reforçaven els altres...

En gran part, aquests primers estudiosos desenvolupaven els seus treballs dins l’àmbitde l’associacionisme excursionista. Com també ho farien més tard, entre altres, el geò-graf i pedagog Pau Vila i el botànic Pius Font i Quer, autor de la memòria en que se sus-tentava la proposta de creació al Montseny del primer Parc Nacional de Catalunya.Nogensmenys, al tombant del segle xx, l’activitat d’estudi i recerca es va anar decantantcap a les institucions científiques que començaven a néixer: l’any 1899 es creà laInstitució Catalana d’Història Natural i l’any 1907, l’Institut d’Estudis Catalans.

A Barcelona, davant la disjuntiva de com calia orientar el creixement urbà, es dibuixarendues línies de resposta: una que arrencava amb el Projecte de reforma i eixample deBarcelona d’Ildefons Cerdà, per continuar amb el Pla d’Enllaços de l’Eixample amb elsmunicipis agregats de Lleó Jaussely i el consegüent desplegament d’una política de crea -ció d’espais verds urbans de la mà del tàndem Forestier-Rubió i Tudurí; una altra, de mésradical, que encapçala Cebrià de Montoliu i s’enfrontà a l’urbanisme de la burgesia nou-centista, divulgant i defensant les idees socialistes utòpiques de William Morris,Ebenezer Howard o Patrick Geddes.

Com és evident, va ser la primera d’aquestes dues línies, la que podem anomenar coma oficialista, la que es va imposar i va marcar el creixement barceloní fins a la Guerra Civil.La segona, des de la Societat Cívica Ciutat Jardí, va exercir com a oposició ideològica ireflexió intel·lectual manifestant puntualment la seva influència en determinades actua-cions i tendències. Curiosament ambdues es reclamaren, en algun moment, hereves delconcepte de ciutat-jardí de Howard, i fins i tot Cebrià de Montoliu i Nicolau Maria Rubiói Tudurí coincidiren a la Junta de la Societat Cívica, on el segon va succeir el primer enel càrrec de secretari.

Cebrià de Montoliu s’oposava amb rotunditat als processos de creixement il·limitat deles grans ciutats, Londres o París, que tendien, per tant, a formar allò que PatrickGeddes denominava pejorativament conurbacions metropolitanes i, per tant, manifesta-va també la seva oposició al model de creixement de Barcelona, accelerat per l’avençde la quadrícula de l’Eixample de Cerdà i l’absorció dels municipis perifèrics, en detri-ment dels espais rurals que ocupaven significativament algunes zones extramurs.Reivindicava explícitament la divulgació de les idees socialistes i anarquistes d’un urba-nisme, que ja es pot qualificar com a ecològic, editant l’any 1912 l’obra La Ciudad jar-dín, en la qual defensava la descentralització de la indústria, l’equilibri camp-ciutat i la



salvaguarda dels entorns naturals de les ciutats. Tot i que Cebrià de Montoliu va ser bà-sicament un activista, des del Museu Social creat per la Diputació de Barcelona, des dela Societat Cívica Ciutat Jardí i la seva revista Civitas o des de la Societat de ConstruccióCívica, que ell va fundar, va fer notar la seva influència en alguns dels escassos projec-tes que s’inspiraven directament en el model ciutat jardí de creixement urbà de baixadensitat. Entre aquests es pot destacar el Pla Parcial de les Corts de Sarrià, un dels an-tics municipis perifèrics annexats a Barcelona. El mateix Cebrià de Montoliu va celebrarla inclusió dins d’aquest projecte d’una extensa ciutat jardí al límit occidental del distric-te. Finalment, la concreció d’aquest projecte va ser molt més limitada, i resten enl’actualitat com a testimoni alguns passatges de petites cases adossades amb jardí («lacasa i l’hortet») al límit entre les Corts i l’Hospitalet del Llobregat. La mateixa burgesia in-dustrial que l’havia impulsat i en va rebre els resultats amb escàs entusiasme, va sacri-ficar aquest projecte en benefici d’un model més productivista.

Com ja s’ha assenyalat, el model que acabà imposant-se va ser el de la ciutat noucen-tista com a paradigma d’ordre i de civilitat. En paraules de Joan Roca:

El Noucentisme contenia un ideal de civilitat, de civilització, tot un projecte de regeneraciómoral que buscava el punt de connexió entre modernitat i tradició; així, en el camp del’arquitectura el Noucentisme reclamà ordre, racionalitat i classicisme.

L’any 1859, cinquanta anys abans que Eugeni d’Ors encunyés el terme Noucentismedes del seu Glosari que diàriament publicava La Veu de Catalunya, s’aprovava elProjecte de reforma i eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà, que suposava l’aplicaciópràctica de la teoria general de la urbanització formulada explícitament pel mateix Cerdà.De fet, l’Eixample barceloní va constituir la concreció en el creixement urbà de la Bar -celona extramurs dels ideals d’ordre, netedat i racionalitat que més tard va defensar elNoucentisme com a model de país. Bo i acceptant la necessitat de compactar el crei-xement urbà, Cerdà proposava fer-ho d’una manera funcional i higiènica, combinant elsplens i els buits, salvaguardant espais públics, amb uns carrers amples, de vint metrescom a mínim i de seixanta en les vies principals i dues voreres de cinc metres, que ha-vien de facilitar el transport col·lectiu i els corredors d’abastament de serveis.

Al mateix temps, de la mà de la Renaixença, a Catalunya, també es produí un vincle in-controvertible entre excursionisme i recuperació nacional, i, en conseqüència, la defensadels valors del paisatge, la seva protecció, adquirí una significació essencialista, patriòti-ca que, amb els diferents sotracs històrics, perdurà durant gran part del segle xx, fins al’aparició a la dècada de 1980 dels moviments de defensa de la terra. Hi ha força exem-



ples d’aquesta concepció patriòtica de la protecció dels espais naturals. Convé recordarque forma part de l’argumentari utilitzat per Pedro Pidal per defensar l’aprovació de la Lleide parcs nacionals i, molt especialment, la creació del Parc de Covadonga, «bressol dela Reconquesta», com també es considerava, des de l’excursionisme i des del catalanis-me, la «muntanya catalana» com a signe identitari. Massó, citat per Roma, escrivia:

Les muntanyes de Catalunya han tingut, i tenen encara, gran influència en el nostre geni i enels nostres costums i ... molts dels títols de glòria que la història catalana consigna, a nostresmuntanyes són deguts.

Quan el poeta Ramon Suriñach i Senties cridava a defensar el bosc de Gresolet, al ves-sant nord del Pedraforca, davant l’amenaça de compra i explotació per part del’empresa Carbones de Berga, S.A., des de les pàgines de La Veu de Catalunya, l’any1920, ho feia proclamant que:

La defensa d’un bosc té un sentit emocionant i concret de defensa de la Pàtria: un bosc éscarn viva de la Pàtria... El bosc de Gresolet és un tros superbament lliure de la Catalunya som-niosa de llibertat.

En aquesta ocasió, també el moviment excursionista encapçalà aquesta defensa prime-renca d’un espai natural amenaçat, fent-ne una de les primeres campanyes organitza-des en aquest sentit. Així, en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya d’agost de1921, hi ha novament publicades les paraules de Suriñach, acompanyades de senglesarticles de Lluís Estasen, escalador del Pedraforca i un dels màxims representants del’excursionisme esportiu, i de Cèsar August Torras, president del Centre, que, a l’horaque demanava la suspensió definitiva de l’operació de compra, proposava amb claredatla protecció d’aquest paratge com a parc natural:

Al Pirineu aragonès li fou concedit un gran i bell parc natural; al Pirineu navarrenc, un altre. Nohem d’aconseguir que se’n atorgui, quan menys, un al Pirineu català?... En aquest cas, elGresolet reuneix immillorables condicions. Extenses i espesses boscúries, arbres gegantins...muntanyes formidables d’agudes i retallades formes...

Fins i tot, Torras gosà proposar els límits del parc i els principals camins i itineraris quel’haurien de fer accessible i facilitar-ne el coneixement, afegint que:..

Quedarien més assegurades, amb l’establiment del parc natural, les relacions de comunica-ció, de que tan mancada n’està aquesta comarca, que no pas amb les vagues i pomposespromeses de construcció d’un ferrocarril, fetes per la Companyia, que tracta de beneficiar-seamplament de l’explotació del bosc.



En efecte, la Companyia havia promès, a més de repartir beneficis entre els capmassatsque havien de signar l’escriptura de venda, la construcció d’un ferrocarril fins al Molí delFarré. La campanya de defensa duta a terme per les entitats que formaven la Lligade Societats Excursionistes i, també, d’un opuscle editat pel l’advocat Trasserra, fill deSaldes, resident a Madrid, que barrejava arguments jurídics, posant en dubte la legitimi-tat dels venedors, i la denúncia de determinats interessos al voltant de l’operació, vanaturar-ne la venda i van aconseguir preservar un bosc que, molts anys més tard, el 1982,va aconseguir finalment l’aplicació d’una figura jurídica de protecció, Paratge Naturald’Interès Nacional, davant una nova amenaça, en aquest cas a la morfologia i la cober-ta vegetal del vessant sud del massís del Pedraforca: l’explotació de lignit a cel obert.

El mateix Pedro Pidal, en el seu discurs del 14 de juny de 1916, en defensa al Senat dela Proposició de llei de parcs nacionals, feia referència a les iniciatives catalanes de pro-tecció de la natura, i esmentava la proposta presentada per la Societat Cívica CiutatJardí al congrés excursionista de Tarragona, per tal que, finalment, la Mancomunitat deCatalunya pogués crear el futur o futurs parcs nacionals de Catalunya. I, a voltes, ambles connotacions polítiques de la protecció i amb l’ús del terme nacional, aquí Pidal, mar-qués de Villaviciosa, lluí una peça oratòria, que noranta anys més tard no ha perdut unbri d’actualitat:

Y yo, señores Senadores, que tengo la pretensión, la inmodestia, de creerme el primer cata-lanista de España, en el buen sentido de la palabra, naturalmente... envío desde aquí la feli-citación más entusiasta y sincera por haber puesto sobre el tapete la cuestión de los ParquesNacionales, a los dignos, dignísimos miembros de esa Sociedad Cívica… Pero entiendo que,antes que los Parques Nacionales de Cataluña, que al ser de una región, ya no podrían lla-marse nacionales, y esto es evidente, debemos todos crear los Parques Nacionales deEspaña. Siendo de España serán también de Cataluña y de Andalucía, de Galicia y deMurcia...

A Barcelona, la quadrícula de Cerdà traspuava la coherència dels seus plantejamentsigualitaris, socials i econòmics, però va ser criticat pels anarquistes i els republicans fe-derals perquè afavoria l’especulació i la metropolitanització centralista i, sens dubte,s’allunyava del model defensat després per Cebrià de Montoliu i els utòpics de la ciutatjardí. Sens dubte, el creixement de l’Eixample va comportar una forta artificialització i unaintensa ocupació del sòl, que calia complementar amb un sistema d’espais verds, i en-cara més quan alguns principis de Cerdà, com els coneguts espais públics dels patis in-teriors de les illes edificades, havien estat sacrificats pels interessos econòmics.



Així va néixer el sistema d’espais verds barcelonins com una necessitat de preservar ocrear «espais naturals» a l’interior de l’urbs.

El primer espai verd públic de Barcelona data de l’any 1816. Va ser el Jardí del General,creat pel que havia estat capità general de Catalunya, el general Francisco JavierCastaños. Estava situat entre l’actual passeig de Sant Joan i la Ciutadella i va desaparèi-xer l’any 1862, poc abans que els terrenys ocupats per la ciutadella militar passessin aformar part del patrimoni de la ciutat per tal d’arribar a ser el gran parc barceloní, d’acordamb el projecte del mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, aprovat l’any 1873 perl’Ajuntament, que més tard va ser aprofitat com a seu de l’Exposició Universal de 1888.

El projecte de Lleó Jaussely, guanyador del Concurs Internacional, convocat perl’Ajuntament de Barcelona, «Avantprojectes d’Enllaç de la Zona de l’Eixample de


Reproducció dels plànols del Projecte de reforma i eixample de Barcelona d’Ildefons Cerdà. Arxiu Històric dela Ciutat de Barcelona.


Barcelona i dels Pobles Agregats», proposava la creació d’un sistema de parcs per a laciutat que, fins en aquell moment, tan sols disposava d’un que mereixés aquest nom, elParc de la Ciutadella. Així, el consistori va desplegar una política d’adquisició de sòl des-tinat a la creació d’aquests parcs, passant de les poc més de trenta hectàrees de laCiutadella l’any 1900 a més de setanta deu anys més tard. La major part de la superfí-cie comprada per l’Ajuntament es va concentrar a la serra de Collserola, on se celebra-va, des de l’any 1904, la Festa de l’Arbre en una finca propera al Tibidabo.

La compra de sòl a Collserola per incrementar el patrimoni públic i fer-ne un gran parcper als barcelonins estava en consonància amb les propostes de Rafael Puig i Valls i ambla valoració social dels paisatges forestals presents a la serra. Una societat mercantil pri-vada, la Companyia Anònima Tibidabo, que promovia la construcció d’una zona resi-dencial al voltant d’aquest cim, estava molt interessada a promoure la serra de Collserolacom a gran espai d’esbarjo per a la ciutat i va oferir la venda de diverses finques al’Ajuntament. Resulten significatius els motius emprats per aquesta societat per argu-mentar l’interès públic d’aquesta operació:

Desde que la apertura de las líneas del Tibidabo permitió el cómodo acceso a dicha monta-ña, el pueblo de Barcelona ha demostrado por ella una predilección que es imposible desco-nocer. Su elevación sobre el nivel del mar, los horizontes amplios que desde ella se divisan yel contacto con la Naturaleza verdad explican dicha diferencia.

És a dir, per als promotors del Tibidabo —com per a les autoritats municipals— la ne-cessitat de contacte amb la natura esdevenia un requisit per a la qualitat de vida delsbarcelonins, i a la serra de Collserola encara es podia trobar la natura «de veritat». La po-lítica municipal de creació d’un sistema de parcs urbans va rebre un impuls definitiu apartir de l’any 1917 sota la direcció i orientació de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, verita-ble creador del servei modern de parcs i jardins de la ciutat, i del seu mestre, l’enginyerforestal francès, Jean-Claude Nicolas Forestier.

Francesc Cambó havia dut Forestier per dissenyar i executar el projecte de creació delparc de Montjuïc, i Rubió i Tudurí va començar treballant com a ajudant de l’enginyerfrancès l’any 1915, fins que es va convertir, l’any 1917, en el director de Parcs Públics iArbrat de l’Ajuntament. Forestier havia publicat l’any 1906 una petita obra tituladaGrandes villes et systèmes de parcs, en la qual estudiava el sistema de parcs dels EstatsUnits i defensava l’interès social, per raons estètiques, higièniques i educatives, de la jar-dineria urbana. Per tal de concórrer al concurs que va convocar l’Ajuntament amb la fi-nalitat de proveir la plaça de director de parcs i jardins, Nicolau Maria Rubió va presen-



tar a la comissió que havia de resoldre la convocatòria un informe titulat Estudio de losproblemas municipales de paseos, jardines y parques públicos, en què desenvolupavai aplicava a Barcelona tots els coneixements que li havia transmès Forestier.

El geògraf Vicent Casals recuperà el text d’aquest estudio i en destacà alguns paràgrafs:

Un angustioso problema se presenta ante los directores de las grandes aglomeraciones ur-banas y es la dificultad creciente que los ciudadanos tienen de ponerse en contacto con lanaturaleza: tierra, aire libre y sano, vegetales, vida campestre. La capa espesa de edificacio-nes que cubre las ciudades separa cada vez más a sus habitantes de lo que siempre habíasido el ambiente natural del hombre y les coloca en condiciones de vida completamente anor-males para la especie humana.

Rubió defensava la necessitat d’abordar aquest problema des del planejament delsparcs com un sistema que havia de permetre preveure el creixement de la ciutat i reser-var el sòl necessari com a espai lliure i futur espai verd, la qual cosa exigiria, a més, unaplanificació supramunicipal. En aquest punt, Rubió proposava la constitució d’una man-comunitat de municipis per abordar aquest pla en el seu conjunt i dibuixava tres cintu-rons de parcs o espais verds:

• Un primer cinturó, el més urbà, amb el Parc de la Ciutadella, les Glòries, el Parc Güell,el Putxet, el Turó Parc, l’Hospital Clínic i Montjuïc.

• El segon cinturó, perifèric: els park way del Besòs i el Llobregat, amb una funció devials d’entrada i sortida de la ciutat, el Laberint, la Torre Baró (la ciutat jardí que maino va arribar a fer-se realitat), Vista Rica (Montcada), Budallera, Pedralbes i Tibidabo.

• El tercer cinturó, amb una perspectiva de regió metropolitana i pensant en «reservesmés enllà del Vallès».

Així doncs, si més no des del punt de vista teòric, Nicolau Maria Rubió anava més enllàde la jardineria urbana clàssica, per concebre els parcs com a peces d’un planejamenturbà i metropolità. Tot i això la seva tasca es va centrar més en el disseny dels parcs ur-bans, que es van anar consolidant, i, pel que fa als espais verds fora dels límits de la ciu-tat, cal destacar els seus esforços per controlar estrictament el desenvolupament urba-nístic de Collserola i els plantejaments que més tard aprofitaria per a l’exercici deplanificació regional de Catalunya, que va dur a terme en el període de govern de laGeneralitat republicana.

Com ja s’ha assenyalat en aquestes línies, tant Rubió com Cebrià de Montoliu es con-sideraven defensors de l’aplicació de l’ideari del moviment La Ciutat jardí al creixement



barceloní. Coincidien a la Societat Cívica i el primer succeí el segon. Tanmateix, les di-ferències entre ambdós es van posar ja en relleu i van ser notables precisament pel quefa al tractament que havien de rebre els espais naturals. Cebrià de Montoliu plantejavala convivència entre creixement urbà i natura dins la ciutat, fins al punt de condicionar elseu creixement al manteniment d’aquest equilibri; Rubió acceptava que dins la ciutatcalia sacrificar els antics espais naturals o rurals i que calia substituir-los per espais en-jardinats, recreant una natura perduda que ell mateix recreava; fins i tot acceptava queaquests espais, com que no eren econòmicament rendibles, podien exercir un efectecompensatori afavorint el creixement vertical de les edificacions del seu entorn, com aManhattan, un dels models que admirava. Ara bé, també feia plantejaments a escala su-pramunicipal, que l’aproparen al planejament territorial dels espais naturals, com con-firmà amb la seva intervenció al Regional Planning, que analitzarem més endavant.

Finalment, les mateixes idees higienistes que van impulsar l’urbanisme de final del segleXIX, impregnaren els moviments de retorn a la natura, que es manifestaren en el turismede balneari, l’excursionisme i les primeres associacions naturistes o nudistes.

En el cas dels balnearis, també en la segona meitat del segle XIX es va produir el mateixcanvi de valoració que estava experimentant la percepció de les zones de muntanya. Lesmuntanyes i les seves aigües van deixar de ser indrets bàsicament insalubres, per causasobretot del fred i la humitat, i van esdevenir paradigmes de salut, que no tan sols cer-cava la burgesia sinó també, en la mesura de les seves possibilitats, la classe mitjana,per tal d’experimentar els efectes beneficiosos de la hidroteràpia o, si més no, de lespassejades per la muntanya. Aquest fet va comportar una eclosió de les destinacionsbalneàries entre la societat benestant barcelonina, que així s’apropava a la muntanya, oun creixent interès en el conjunt de la societat per tal de desplaçar-se cap a zones ru-rals, més o menys de muntanya, a la recerca d’un canvi d’aires, bé que fos per uns pocsdies, abans que es comencés a generalitzar el fenomen de l’estiueig, on aquestes des-tinacions van jugar un paper destacat. Aquesta mateixa preocupació, substituir durantuns dies l’aire insà de la ciutat per l’aire sa de la muntanya, era present en l’organitzacióde les colònies escolars, que l’Ajuntament de Barcelona va iniciar l’any 1906.

Per la seva banda, també des dels seus inicis l’excursionisme incorporà aquesta finali-tat terapèutica per als cossos i els esperits, sostraient els joves dels vicis de la ciutat iduent-los a respirar aire pur a la muntanya i al camp, al mateix temps que això suposa-va un bon exercici físic i, com ja s’ha dit, un mitjà per conèixer i, en conseqüència, esti-mar el país.



Una altra manifestació, més radical i entroncada amb l’anarquisme, d’aquest sentimentcol·lectiu de comunió amb la natura va ser l’aparició dels primers moviments naturistesi nudistes, que es refermaren durant la Segona República. Aquests moviments, que esmanifestaren inicialment com a tendència vegetariana i naturista, es poden consideraruna reacció a les conseqüències socials i ecològiques de la Revolució Industrial, que vansorgir al darrer quart del segle XIX. El naturisme va ser una resposta a les desviacions quehavia causat el progrés científic i econòmic, alterant profundament l’ordre natural. L’any1903 es va crear a Madrid la primera Sociedad Vegetariana Española i, cinc anys méstard, la Lliga Vegetariana de Catalunya. Amb una major militància anarconaturista, es vacrear l’any 1915 al barri barceloní del Clot l’associació Amics del Sol i l’any 1927,L’Ateneu Naturista Eclèctic que edità la revista Ètica i, posteriorment, la revista Iniciales,òrgans de difusió de l’ideari naturista llibertari.

El moviment naturista vegetarià es proposà un retorn a allò que és natural, com a esce-nari d’activitats físiques i, també, com a norma de conducte individual. El naturismeanarquista va mantenir aquests objectius, però volia anar més enllà, plantejant una veri-table revolució social que havia de començar per una revolta individual. Tal com afirmaEduard Masjuan:

És evident que aquests moviments socioecològics sorgeixen com a reacció a les condicionsde vida artificiosa i insalubre de les metròpolis i en tots els casos per l’intent de portar una vidadigna i lliure en equilibri amb la natura.

Resulta significativa la crida a aquest retorn a la natura que es va fer des de les pàginesde la revista Iniciales de juny de 1934, amb una deliciosa barreja d’entusiasme naturistai radicalitat nudista, no exemptes d’algunes dosis de realisme:

¡Juventud! Expón tu cuerpo desnudo al sol y al aire, que ellos te devolverán la salud y el colorque el traje y la permanencia excesiva en los lugares de trabajo te han robado. Ponte en con-tacto directo con la naturaleza en aquellos momentos que la lucha por el pan te deje libre.

L’acció de la Mancomunitat de Catalunya: la protecció del Montseny

La primera concreció en la protecció d’un espai natural a Catalunya es va produir a ladècada de 1920, amb la iniciativa de protegir i posteriorment crear el Patronat de laMuntanya del Montseny. Sens dubte, en el cas del Montseny, es donaven les cir-cumstàncies que permetien la confluència de gairebé totes les línies argumentals que



s’han esmentat en els apartats anteriors: la muntanya com a símbol romàntic i patriòtic,la descoberta per l’excursionisme, la muntanya a prop de la ciutat com a espai lliure perals ciutadans de la urbs i la concepció higienista de la muntanya-sanatori.

L’interès per la preservació del paisatge del Montseny es va fer palès ja al final del segleXIX de la mà dels primers excursionistes que, havent begut de les fonts ideològiques dela Renaixença, impulsaven un veritable procés de descoberta dels valors naturals i cul-turals del país. Poc després que l’any 1879, Antoni Massó, un dels fundadors del’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, proclamés la necessitat de protegirels boscos del Montseny, un altre dels fundadors, Ramon Arabia defensava, a la seu delcentre excursionista, la protecció d’aquest massís.

També convé recordar que l’any 1914 la Societat Cívica Ciutat Jardí havia presentat laseva proposta, en què demanava el Pla de Reserves i Parcs de Catalunya i, dos anysmés tard, s’havia aprovat al Parlament espanyol la Llei de parcs nacionals, que, mit-jançant el Decret de 1917 que la desplegava, encarregava als districtes forestals provin-cials el recull, a títol d’inventari, de tots aquells indrets que reunien els valors paisatgís-tics que podien justificar la seva protecció. D’acord amb el que establia el Decret de 23de febrer de 1917, la Mancomunitat de Catalunya va impulsar una sèrie d’estudis per talde sustentar la declaració de parcs o llocs d’interès nacional, que havien de cristal·litzaren la proposta de declaració dels parcs de Montserrat i del Montseny, a través del’enginyer en cap del districte de Barcelona.

Amb tots aquests antecedents, l’any 1922 es va donar la primera iniciativa rigorosad’aplicació d’una figura jurídica de protecció a un espai natural català i, en concret, almassís del Montseny. Un seguit d’estudis donaven suport a la Proposta de creació delParc Nacional del Montseny. Val la pena revisar per sobre els arguments que van utilit-zar alguns dels estudiosos, homes de ciència, tècnics, humanistes o polítics de l’època,per justificar la proposta:

El doctor Pius Font i Quer, botànic, destacava els arguments de caràcter més naturalista:

La finalitat del Parc Nacional del Montseny és la de conservar la vegetació i fauna actuals dela muntanya, evitant que puguin ser destruïts o modificats per l’home... Així el Parc Nacionalno només hauria de conservar allò que existeix, sinó restituir tot el que s’ha destruït...

Tanmateix, destaquen els arguments que incideixen en la relació entre la muntanya i laciutat, com a argument per raonar la necessitat de protecció. Josep Llorens i Artigas,secretari de l’Escola de Belles Arts, afirmava:



... La muntanya és cada dia més veïna de la ciutat. Dos factors determinen amb rapidesaaquest acostament: la major extensió urbana del nucli ciutadà i la major accessibilitat dels mit-jans de comunicació que uneixen la ciutat de Barcelona amb la muntanya del Montseny... Lainvasió ciutadana és per a la muntanya un perill... Sols un remei pot oposar-se a la disgracio-sa invasió i, per altra part, a la necessària invasió. Aquest remei és la intervenció. Cap labora-tori no s’ofereix més magníficament a la vasta empresa com l’intent de portar la intervencióde la ciutat a la muntanya del Montseny, en l’intent de convertir el Montseny en parc nacio-nal.

L’arquitecte Serafí Bassas deia:

... Aquest monument de la naturalesa de Catalunya cal conservar-lo intacte i guardar-lo... Unavegada salvat, s’ha de fer d’ell una llar amable de la nostra cultura i la nostra ciència; peraquesta raó, la solució més segura és la ràpida declaració del Montseny com a parc nacio-nal. Així s’ha convertit el nostre Montseny en la nostra muntanya nacional; Barcelona ha fetque fos una extensió ciutadana, del seu jardí de muntanya.

O el diputat Lluís Duran i Ventosa, que afegia:

... S’imposa fer possible i, fins i tot, fàcil l’accés als punts pintorescos del nostre país... Perpoc que l’acció del poder públic hi contribueixi, l’excursió al Montseny ha de poder ser unaexcursió de diumenge, fàcil per al bon ciutadà barceloní....

Ara bé, l’encarregat de formalitzar la proposta va ser el diputat regionalista Jaume Bofilli Mates —poeta conegut amb el pseudònim de Guerau de Liost i autor de La munta -nya d’ametistes—, a través d’una moció presentada el 8 de febrer de 1922 davant elConsell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya, en què feia referència a l’obligacióde «l’estat que no vol negligir l’interès comunal, de mantenir o refer certs nuclis forestalsindispensables per a l’existència equilibrada del país» i utilitzant com a arguments cab-dals la seva excepcionalitat biogeogràfica, la seva representativitat «amb una nitidesagairebé didàctica» de les diverses zones de vegetació de Catalunya i, finalment, el seucaràcter de «veritable parc muntanyenc de la capital de Catalunya ». Curiosament, Bofillavançava així els criteris que, encara en l’actualitat, s’utilitzen per justificar la creaciód’espais naturals protegits: l’excepcionalitat, la representativitat i l’ús públic, amb unsentit pedagògic i de lleure.

Allò que també resulta significatiu de les paraules del conseller Bofill és que fes esmentdel manteniment de superfícies forestals com a mitja per aconseguir «l’existència equili-brada del país », un ideal noucentista d’ordre i una proposta de diàleg entre la ciutat crei-xent i el seu rerepaís rural, que s’avançava al concepte més recent d’ordenació del ter -



ritori. Certament, en la proposta del Montseny com a parc nacional confluïren, de fet,gairebé tots els arguments que expliquen la protecció d’espais naturals: científics, estè-tics, patriòtics..., però, com a projecte polític, la defensa i aplicació d’una fórmula de pro-tecció al massís del Montseny és obra del noucentisme, conseqüència dels idealsd’urbanització, ordre i bellesa, aplicats a la organització territorial del país.

La iniciativa de creació al Montseny del primer parc nacional català va motivar unacarta del president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, al co-missari general de Parcs Nacionals d’Espanya, Pedro Pidal y Bernaldo de Quirós, enquè formalitzava la proposta. La resposta de Pidal evidencia el caràcter personalistade la política de creació de parcs nacionals i el seu tarannà altament restrictiu pel quefeia a l’aplicació d’aquesta figura de protecció. D’altra banda, les dificultats evidentsd’aplicar la legislació de parcs nacionals, força proteccionista, a una muntanya els ter -renys, boscos i masies de la qual eren, en la seva totalitat, de propietat particular il’adveniment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, que suposar el tren-cament l’any 1925 de la unió de les quatre diputacions catalanes, van posar fi aaquesta iniciativa.

Paradoxalment, un cop liquidada la Mancomunitat, el nou president de la Diputació deBarcelona, Josep Maria Milà i Camps, que era membre de la Societat Cívica CiutatJardí i que havia participat en les campanyes d’aquesta entitat sobre la creaciód’espais protegits, va recuperar amb entusiasme aquesta iniciativa i va aconseguir quela corporació provincial trametés al president del Consell de Ministres la proposta dedotar la part alta del Montseny d’un règim especial de protecció amb finalitats de re-població forestal, salut pública (lluita contra la tuberculosi) i turisme. Al mateix temps,per tal de resoldre els previsibles conflictes amb els propietaris particulars, la Diputacióplantejava agosaradament la possibilitat de recórrer a l’expropiació forçosa de les fin-ques incloses en l’àmbit que es volia protegir, mitjançant la seva Declaració d’utilitatpública.

La proposta tingué èxit a Madrid i el Govern de Primo de Rivera va sotmetre al rei un de-cret llei de creació del Patronat de la Muntanya del Montseny, decret que Alfons XIII vasignar el 15 de setembre de 1928 a la delegació espanyola d’Estocolm, i que establiaunes indicacions genèriques pel que feia a l’àrea que havia de gestionar el Patronat,l’anomenat Alt Montseny, més o menys per damunt la cota vuit-cents als massissos delturó de l’Home-les Agudes i del Matagalls, i encomanava la gestió a la Diputació de Bar -celona, i oblidava, per cert, que una part d’aquest àmbit era dins de la província de




Girona.1 El Decret rebaixava les preten-sions expropiatòries de la Diputació bar-celonina i establia la Declaració d’utilitatpública únicament de les obres i ins-tal·lacions sanitàries i limitava, en con-seqüència, el dret a expropiar delPatro nat; tanmateix, el Decret incloïal’obli gació de tots els propietaris de sot-metre els seus plans de construcció iexplotació a l’aprovació del Patronat i elseu dret a exigir l’expro piació si les de-cisions d’aquest òrgan suposessin ungreu perjudici als seus drets.

Cinc dies més tard, el 20 de setembre,la Comissió Permanent de la Diputació,en sessió extraordinària, va acordarconstituir-se en patronat i iniciar les ac-tuacions pertinents per tal de fer realitatels seus tres grans objectius:

1. La restauració integral de la munta -nya en tots els seus aspectes de rique-sa per aconseguir la major esplendor de les seves belleses naturals

2. La construcció dels sanatoris antituberculosos i les seves obres accessòries

3. La construcció dels camins, els accessos i les obres complementàries necessàriesper a l’ús turístic

Així doncs, van reaparèixer els arguments que expliquen la protecció d’espais naturals:la valoració del paisatge, sobretot amb abundància de bosc; la funció social, associadaa l’accessibilitat i a l’ús turístic del massís com a pulmó de Barcelona, i, finalment, però

Reproducció del Decret de creació del Patronat de laMuntanya del Montseny. Arxiu Històric de la Diputacióde Barcelona.

1. Curiosament, el Decret 105/1987 de creació del Parc Natural del Montseny d’acord amb la Llei d’espais na-turals de Catalunya també oblidava la Diputació de Girona, a l’hora de determinar la composició de l’òrgan degestió. El decret posterior que va intentar esmenar aquest oblit va ser anul·lat pel TSJ de Catalunya per un de-fecte de forma en la seva tramitació. Tanmateix, les dues diputacions promotores del pla especial tenen subs-crit un conveni de col·laboració per a la gestió del parc.


d’una manera especialment destacada, la funció higiènica i sanitària, per tal de fer valerles seves virtuts terapèutiques. La importància que es va donar a aquesta funció es vaposar en relleu en el fet que les obres i instal·lacions necessàries per dur-la a terme vanser objecte de Declaració d’utilitat pública. El doctor Ramon San i Ricart ho destacavades de les pàgines de la Hoja Oficial dels dilluns:

¡Qué magnífica idea! ¡Ensueño de nuestros ideales! ¡Realización de nuestras aspiraciones! ¡Verconvertido nuestro macizo montañoso de 1.800 metros de altura, a pocos kilómetros deBarcelona, en un parque natural de esparcimiento, turismo y de salud, un preventorium parael sano y una aldea sanatorio para el enfermo!

Les primeres actuacions del Patronat van anar adreçades a definir els projectes quehavia de desenvolupar i a garantir-ne el finançament, i es va aprovar un emprèstit detrenta milions de pessetes a través d’una emissió de deute públic. El pla de gestió queel Patronat es proposava dur a terme establia la divisió de l’àmbit protegit en tres zones:la zona sanitària, la zona turística i la zona de repoblació forestal, per a cadascuna de lesquals es plantejaven diferents actuacions.

La zona sanitària ocupava cinc-centes hectàrees aproximadament, dins les quals s’haviade desenvolupar un important conjunt de nuclis edificats, amb un nucli central dedicatals serveis mèdics, administració, església, teatre, cine, pavellons, clíniques, etc., quehavia de promoure la iniciativa privada o altres entitats públiques, pagant unes taxes alPatronat per les despeses de manteniment de les infraestructures.

La zona turística s’estenia en gairebé dues mil hectàrees, bàsicament a l’indret de SantaFe, ja molt visitat en aquella època. Es projectava la construcció d’un gran hotel d’unmiler de places, nous camins d’accés i un gran centre d’esports. Per accedir tant a lazona sanitària com a la turística, es preveia la millora dels camins existents i la cons-trucció d’un o més funiculars.

A la zona forestal, la més extensa, però aquella on s’havia de posar a prova la relacióentre els propietaris dels boscos i el Patronat, es proposava impulsar la redacció de pro-jectes d’ordenació, així com l’elaboració d’un reglament o ordenança forestal. Per tald’abordar els projectes de repoblació forestal i controlar els aprofitaments forestals par-ticulars, la Diputació va crear, el 30 de març de 1929, la Secció d’Ordenació Forestal delPatronat, després Servei Forestal, que s’encomanà a l’enginyer Jesús Maria de Yrola. Elmaig del mateix any es van incorporar a aquest servei dos veïns de la muntanya en qua-litat de guardes forestals. El Patronat va exigir i instaurar una autorització prèvia abansde fer els aprofitaments quan encara no hi havia l’obligació administrativa de demanar



cap llicència abans de qualsevol actuació forestal i tan sols hi havia unes normes gene-rals recollides pel Govern en un decret de 1924.

En els seus primers anys d’existència, el Patronat va abordar quatre actuacions fona-mentals: la delimitació del seu àmbit d’actuació, l’expropiació de la vall de Santa Fe,l’adquisició de finques a la zona d’instal·lacions sanitàries i el concurs per a la construc-ció d’un funicular d’accés a Santa Fe. Algunes d’aquestes actuacions van ensopegaramb dificultats prou significatives des de la perspectiva històrica de les relacions entreles administracions i entre la intervenció pública i els interessos privats dels propietaris.

L’operació de delimitació, que va abordar el Districte Forestal de Barcelona, va topar pri-mer amb l’oposició de la Diputació de Girona, negligida pel decret i pel mateix Patronat,i després amb la protesta d’alguns propietaris, que volien veure excloses la major partde les finques i que, en el cas d’un grup de Viladrau, van arribar a adreçar-se al presi-dent del Govern per fer sentir la seva queixa. Resulta significatiu constatar que els argu-ments utilitzats pels propietaris del municipi de Viladrau coincideixen amb els que habi-tualment s’han sentit en els processos d’informació pública o de debat social en laDeclaració d’espais naturals protegits: el règim de protecció i la intervenció del’Administració limitant el lliure aprofitament de les finques havia de tenir greus conse-qüències d’ordre econòmic, i afectava l’explotació forestal, l’agricultura i la ramaderia finsal punt d’afavorir el despoblament.

Finalment, un cop assolit l’acord amb la corporació gironina, es va tancar el perímetrede l’àmbit el 14 de juny de 1930 i, gairebé un any més tard, el maig de 1931, es va tra-mitar l’expedient de delimitació, que mai no va arribar a ser aprovat. Pel que fa al’expropiació de la vall de Santa Fe, justificada per l’interès d’aquest indret com a llocidoni per localitzar-hi les principals infraestructures turístiques i de subministramentd’energia, es va enfrontar de seguida amb la batalla jurídica plantejada pels principalspropietaris de la vall, els comtes de Canet. Finalment, el president del Patronat, Milà iCamps, que ostentava des de l’any 1926 el títol de comte del Montseny i havia impul-sat aquesta expropiació, va ser cessat i un dia després la Comissió Permanent de laDiputació va decidir suspendre la tramitació de l’expedient. La Generalitat republicana,en funcions de Patronat, va reprendre i ampliar aquest expedient, però la inestabilitat po-lítica i la guerra es van encarregar d’enterrar-lo per sempre.2


2. Finalment, l’any 1995, allò que no s’havia aconseguit per la via expropiatòria es va aconseguir per la via dela transacció: la Diputació de Barcelona va adquirir la finca dels comtes de Canet i va esdevenir així el propie-tari principal de la vall de Santa Fe.


En compliment de les seves funcions i, al mateix temps, en una operació d’adquisiciópública de sòl rústic que no tenia precedents, el Patronat va adquirir una sèrie de finquesfins a un total de poc més de tres-centes hectàrees al vessant sud del massís (segre-gació de riera de Ciuret, can Planas de Fontmartina, la masia del Vilar i altres peces), allàon fonamentalment s’havia d’emplaçar la zona sanitària, i va convocar un concurs peradjudicar les obres de construcció d’uns funiculars o ferrocarrils de muntanya per acce-dir a Santa Fe o a prop del coll de Santa Elena, concurs que va guanyar el projecte pre-sentat pels enginyers Frederic Armangué i Santiago Rubió i Tudurí.

Com és obvi, ni els sanatoris ni els funiculars tampoc no es van arribar mai a construir.Tanmateix, el Patronat va desplegar una activitat de gestió forestal que va motivar que,amb la instauració de la Generalitat republicana, el Servei Forestal del Patronat esdevin-gués, sota l’impuls del secretari de la Conselleria d’Agricultura, Francesc Carreres iDuran, el Servei Forestal de Catalunya. Aquest servei tenia competències en el foment,la conservació i la millora de la riquesa forestal del país, la creació i la conservació deparcs naturals, i l’ordenació de la caça i la pesca fluvial.

El Patronat del Montseny va acumular una intensa experiència de gestió d’un espai pro-tegit, des de la seva creació fins a l’esclat de la Guerra Civil, que li va permetre abordaralgunes de les qüestions que s’han mostrat, amb posterioritat com a més rellevants enla gestió de parcs i reserves: la intervenció administrativa destinada a afavorir o mante-nir un determinat tipus de paisatge; el foment de l’ús públic desplegant una políticad’infraestructures i equipaments; i, especialment, les relacions de l’Administració ambels particulars, propietaris, masovers o promotors dels aprofitaments dels terrenys ob-jecte de protecció.

Aquest darrer aspecte —la conflictivitat del qual ja es va fer palesa en l’aprovació i elposterior desplegament de la Llei de parcs nacionals— va provocar ja des de la creaciódel Patronat dues línies de crítica, que van sorgir dels habitants o propietaris de finquesde la muntanya i que s’han anat reiterant al llarg del temps: d’una banda, la crítica rura-lista, que interpretava la protecció d’espais naturals com una imposició urbana, aliena ala tradició de les zones que hom volia protegir i perjudicial per al desenvolupament delsector primari, i que es podia identificar molt bé com l’actuació d’un organisme admi-nistratiu radicat a la capital, la Diputació de Barcelona; d’altra banda, un cop acceptat adesgrat el regim jurídic de protecció, la crítica de manca de participació en la presa dedecisions per part dels interessats, és a dir, els propietaris dels terrenys on es produïa laintervenció pública.



Per fer front a aquesta segona crítica, el Patronat, un cop cessat Milà com a presidentde la Diputació i sota la responsabilitat del diputat conservador Jaume Riba, va mirar deconciliar els seus objectius amb «els interessos legítims dels propietaris del Montseny» iva proposar una fórmula de participació que s’avançava, també, a les diverses modali-tats que, força anys després, s’han assajat als espais protegits catalans: la creació d’unconsell assessor, aprovada l’any 1930, compost per cinc diputats, un representant delCentre Excursionista de Catalunya, un representant de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, set propietaris, quatre funcionaris i, posteriorment, un representant de laDiputació de Girona. Per tal de definir els propietaris, es va demanar al sindicat agrariconservador, l’Institut Català de Sant Isidre, que els escollís.

Aquesta composició del consell, força decantada cap a posicions conservadores, va pro-vocar la protesta d’alguns ajuntaments, com els de Gualba i Riells, per l’absència de repre-sentants municipals, protesta que no va modificar els criteris de representativitat aplicats perla Diputació. Tanmateix, la composició va ser alterada un any més tard, el 1931, quan elPatronat va ser assumit per la Generalitat republicana. La presidència del consell passava alpresident de la Generalitat, a qui acompanyaven tres consellers i quatre diputats, i el nom-bre de propietaris s’incrementava fins a vuit —canviaven tots els representants— per tald’adaptar-se a la nova situació política, poc favorable als interessos conservadors.

El Patronat republicà va consolidar la intervenció en la millora de la gestió dels boscosmitjançant la reglamentació i la vigilància —l’autorització prèvia que s’havia imposat alMontseny es va generalitzar a totes les actuacions forestals del país—, però, també, mit-jançant el foment de la repoblació i la silvicultura, la formació dels treballadors del bosci la formulació de propostes de prevenció i extinció d’incendis forestals. Com ja s’ha as-senyalat, l’experiència en gestió forestal del Patronat del Montseny va nodrir el ServeiForestal de la Generalitat. Pel que fa als projectes sanitaris i turístics, l’actuació va ser decontinuïtat en les línies de treball que ja s’havien iniciat.

La Generalitat republicana i el Pla Regional de Catalunya

Com ja s’ha assenyalat en l’apartat anterior, la Generalitat va assumir les funcions delPatronat que gestionava l’únic espai protegit de Catalunya, el Montseny, i, de la mà del se-cretari de la Conselleria d’Agricultura, l’enginyer agrònom d’Esquerra Republicana,Francesc Carreres, va desplegar una activa política de regulació i millora de la gestió fo-restal, que havia d’incorporar la creació i gestió d’espais naturals protegits.



Pel que fa a la situació de l’Espanya Republicana, en l’administració d’espai protegits,sorprenentment, l’aristòcrata i monàrquic Pidal va sobreviure perfectament al canvi derègim i es va mantenir al capdavant del front de la Comissaria de Parcs. Curiosament vacaure durant el Govern republicà de dretes, amb el qual Hernández-Pacheco sintonit-zava especialment, quan un decret de març de 1935 va establir que la presidència de laComissaria de Parcs l’havia d’ocupar el director general de Monts, Pesca i Caça. Va sertambé durant el final de la dictadura de Primo de Rivera que Hernández-Pacheco va dura terme amb major intensitat la creació de Sitios naturales de interés nacional, la figuraalternativa als parcs nacionals.

Allò que resulta més rellevant de l’actuació de la Generalitat republicana en matèria deprotecció d’espais naturals és la publicació l’any 1932 del Regional Planning o Pla deDistribució en Zones del Territori Català, elaborat i impulsat pels germans Rubió i Tudurí,seguint les experiències que en aquest sentit s’estaven produint, sobretot a Anglaterra,Alemanya i els Estats Units. El Regional Planning, malgrat que no va passar mai de serun avantprojecte, constituïa el primer intent de planejament i ordenació del territori ca-talà, i, en un dels seus capítols, preveia la creació d’un sistema d’espais naturals prote-gits i reserves naturals.

Certament la rebel·lió militar i la Guerra Civil que va provocar van estroncar aquest i al-tres projectes, però el Pla Regional es va avançar molts anys amb una proposta innova-dora que plantejava una concepció integrada en el planejament de la protecció d’espaisnaturals com a peces de l’ordenació del territori. Aquest tractament no singular o ex-cepcional, sinó des d’una visió de conjunt, com a sistema d’espais naturals dins d’unalògica territorial, de la creació de parcs i reserves, va constituir la gran aportació delRegional Planning a l’evolució de les idees conservacionistes. En paraules de l’enginyerAlbert Serratosa:

L’espai rural deixa de ser una simple reserva. No tot és susceptible de convertir-se en sòl urbà.Certs espais naturals tenen valors propis que cal protegir i preservar... El Regional Planningaporta una nova forma de contemplar i valorar les diferents parts del territori i tots els plansposteriors són deutors d’aquesta aportació innovadora dels germans Rubió i Tudurí.

Si des de determinats sectors de l’urbanisme de l’època o de l’anàlisi històrica actual espot considerar que l’actuació de Nicolau Maria Rubió i Tudurí com a responsable del sis-tema de parcs i jardins de Barcelona no respon a l’herència intel·lectual dels movimentsidealistes que van impulsar les idees de ciutat jardí, atès que afavoria la metropolitanit-zació, l’aportació dels germans Rubió i Tudurí, amb l’autoria del Regional Planning, sí



que recull aquest ideari d’un planejament territorial que havia de superar l’oposició entreurbanització i naturalesa i cercar l’equilibri entre ciutat i camp. El mateix Rubió va fernotar que els fonaments doctrinals del Pla Regional es trobaven en l’obra de PatrickGeddes.

Val la pena dedicar un espai d’atenció a l’opuscle al Pla de Distribució en Zones delTerritori Català, elaborat per Nicolau Maria Rubió i publicat per la Generalitat deCatalunya l’any 1932, que explica els antecedents i continguts d’aquest projecte, els fo-naments jurídics del qual rauen en l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunyasobre el Pla Regional de 31 d’octubre de 1931, que formalitza una sèrie de principis ge-


Mapa «Distribució en zones del territori català (Regional Planning)». Revista Novatecnia núm. 1. Arxiu Històricde la Diputació de Barcelona.


nerals per tal d’orientar l’elaboració de l’avantprojecte i remet, també, a la realització delsestudis pertinents.

Rubió palesa en els primers apartats uns amplis coneixements sobre els antecedents dela planificació regional, principalment en el món anglosaxó, i situa els precedents del seuavantprojecte, en el cas de Catalunya, en l’actuació de la Societat Cívica Ciutat Jardí i,concretament, en l’escrit que aquesta entitat va adreçar a la Mancomunitat de Catalunyal’any 1920, en què reclamava l’estudi del Pla Regional català, en consonància amb lesexperiències que s’acabaven d’exposar en el Congrés d’Urbanisme de Londres. Enaquest document, redactat pel mateix Rubió, la societat cívica afirmava:

Urbanitzar una regió, urbanitzar una nació, és preveure la seva futura distribució orgànica i re-glaments vitals que deu obeir, en desenvolupar-se... És hora de determinar les masses deparcs naturals que han de reservar-se; que han d’establir-se les ordenances generalsd’urbanització i edificació rural; les ordenances i zones d’emplaçament d’indústries, les zonesindestructibles d’agricultura; les línies de transport...

L’Avantprojecte de Pla Regional recull una sèrie d’estudis parcials que no es considerenexhaurits, però que han de sintetitzar-se i integrar-se en el Pla General. Aquests estudisproporcionen la informació que nodreix les seccions en què es divideix l’Avantprojecte.Pel que fa als espais naturals, el Pla inclou una secció novena titulada «Belleses naturalsi Turisme». Aquesta secció preveu els parcs nacionals de l’Artiga de Lin, Alt Pirineu i SantJoan de l’Erm, tots en l’àmbit pirinenc. Proposa una relació de «reserves de paisatge,que per llur importància tenen categoria de parc» i d’espais protegits per preservar lafauna salvatge: la serra de Cadí, l’alt Ter i Fresser; l’entorn del castell de Requesens; lavall de Ridaura i el coll de Santigosa a la Garrotxa, el Montseny, el Montnegre, els cin-gles del Bertí a la serra de Gallifa, el massís de Sant Llorenç del Munt, Montserrat, elmassís del Garraf, les serres de Prades i la Mussara, la serra de Montsant, la serra deCardó, la serra del Mont Caro i els Ports de Beseit i alguns indrets de la Costa Brava.

Rubió planteja els criteris que havien de guiar la interpretació sintètica i la concreció enel Pla Regional de les conclusions extretes de tots els estudis parcials que es reflectei-xen en les seccions. En aquest sentit apunta les següents consideracions, que l’havieninspirat ja per a la formulació provisional de les propostes de l’Avantprojecte, a l’esperaque els òrgans de govern competents aprovessin el pla definitiu:

No hem de creure massa en la industrialització integral de Catalunya... Hem de preveure que eldia de demà ens serà necessària l’agricultura... No vulguem donar als transports i a la indústriamés del que convé. No els sacrifiquem totalment, ni l’agricultura, ni els boscos, ni els rius...



Cal que Catalunya es descentri de Barcelona en tot el possible. Cal crear la Catalunya ciutat,dins de la qual Barcelona no sigui més que un barri. Des d’aquest punt de mira, les facilitats,les velocitats i les connexions perifèriques dels transports públics de passatgers deixend’obeir a raons purament comercials per passar a tenir una raó d’Estat, indisputable.»

Finalment, l’Avantprojecte inclou, com a exemple de detall, la regió de Barcelona, iavança, al mateix temps, la idea d’un sistema descendent de plans territorials:

Caldrà, doncs, establir, més tard, una sèrie de plans parcials que solucionaran a cada co-marca la seva zonificació, i dins d’aquestes comarques, unes noves sèries de plans locals,conseqüència del Pla Regional, adaptat per les comarques i readaptat als termes munici-pals.

En aquest exercici de concreció del planejament territorial a la regió de Barcelona, tro-bem un apartat dedicat a les «reserves de boscos i paisatges», en el qual Rubió conclouque, exhaurides les possibilitats de comptar amb jardins i parcs interiors, les necessitatsd’espais lliures per a Barcelona i la seva àrea metropolitana tan sols es poden resoldremitjançat una planificació supramunicipal:

... Un pla regional que resolgués el problema de les reserves de boscos i espais lliures per atots els termes municipals interessats, aplicat per un poder superior als municipals, pot donarsatisfacció plena a les necessitats d’espais lliures que sent Barcelona. D’aquests, més que nopas els jardins i els parcs de jardineria, ens interessen les reserves de paisatge natural, onl’esbarjo dels ciutadans és més complet, i on el poble pot trobar les compensacions senti-mentals i higièniques que la vida dura del treball requereix.

Rubió desplegava les idees que ja havia teoritzat en el seu Estudio de los problemas mu-nicipales de paseos, jardines y parques públicos, amb el qual havia concursat a la plaçade director de parcs i jardins de l’Ajuntament de Barcelona i en què parlava del segon iel tercer cinturó de parcs. La serra de Collserola havia d’esdevenir un gran parc forestali una zona d’esbarjo; es proposava les reserves de paisatge dels rius Llobregat i Besòsi la preservació de les zones de platja de Llevant i de Ponent; s’acollien en gran part lespropostes elaborades per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1929 sota la denominació deGran Barcelona. Al mateix temps el grup d’arquitectes i urbanistes agrupats sota la siglaGATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’ArquitecturaContemporània), seguidors de l’Esprit Nouveau de Le Corbusier treballaven, ambl’impuls directe de la presidència de la Generalitat, en un nou projecte d’ordenació per aBarcelona, pensant en una «ciutat contemporània per a tres milions d’habitants», l’ano -menat Pla Macià, que fou presentat l’any 1934.



Es donava així la coexistència que al llarg del segle s’havia de reproduir d’un projecte depaís i un projecte barceloní, metropolità, que calia fer compatibles. Tanmateix, la desfe-ta de la República i l’adveniment del règim totalitari franquista van suposar no solamentuna aturada sinó un dolorós endarreriment de tots aquells projectes i plans que avança-ven en el sentit del progrés i la modernització del país, i lògicament també en els àmbitsde la protecció d’espais naturals, l’urbanisme, el naturisme o el planejament territorial.



L’extensió de la «consciència ecològica» al món

La Segona Guerra Mundial va suposar un terratrèmol social que sacsejà la història delsegle XX i va provocar més morts i més destrucció que qualsevol altre conflicte anterioro, fins i tot, que tots els anteriors junts. L’impacte ambiental va ser, sens dubte, tambéincommensurable, i la imatge del final de la guerra al Pacífic, amb la utilització del’energia nuclear com a arma i el bombardeig de tres ciutats del Japó, va esdevenir unaicona de l’aliança entre pacifisme i ecologisme, dos dels moviments socials que van sor-gir amb més força durant la segona meitat del segle passat.

Tanmateix, la postguerra es va caracteritzar per un sòlid cicle alcista de l’economia in-ternacional, impulsat per la ràpida reconstrucció de les societats europees occidentals,afavorida per les inversions dels Estats Units, mitjançant el Pla Marshall, i, en definitiva,per una més alta vinculació de les economies occidentals, a les quals es va afegir elJapó.

El creixement econòmic, la confrontació del model de lliure mercat amb el bloc de l’Esti el desplegament per part de les democràcies europees de polítiques que combinavenla nacionalització de serveis bàsics i l’extensió de prestacions socials van conduir a lacreació de les anomenades societats del benestar, que se sustentaven en un ampli imantingut consens social, mitjançant el reconeixement del paper que havien de jugarels diferents agents socials i l’acceptació, sense reserves, del marc institucional de-mocràtic.

La realitat contradiu les prediccions marxistes en el sentit que el desenvolupament delcapitalisme havia de dur a una polarització i un enfrontament social. Ans al contrari, lacombinació de creixement econòmic, sistemes polítics democràtics i pau social com-portà la consolidació d’una societat de classes mitjanes amb un increment del poder ad-

| 63

L’edat moderna del conservacionisme: l’extensióde la consciència ecològica



quisitiu dels treballadors assalariats, i va conduir finalment a l’aparició i l’extensió de lasocietat de consum, fenomen que ja s’havia produït als Estats Units en el períoded’entreguerres. En paraules del professor Luis Enrique Otero Carvajal:

La societat de consum va desactivar el caràcter revolucionari del conflicte entre capital i tre-ball que havia acompanyat les anteriors etapes del desenvolupament de la societat industrial.

Tots els partits polítics i sindicats tradicionals, amb presència als parlaments i als comitèsd’empresa, van acceptar aquestes regles del joc i van centrar les seva actuació a con-solidar i incrementar el grau de confort social. Així, dins l’arc de l’esquerra, es va enfor-tir la socialdemocràcia i va sorgir l’eurocomunisme, com a resultat d’una fase evolutivaavançada dels partits comunistes occidentals que s’allunyaven de Moscou. La repre-sentació política dels grups que propugnaven alternatives més radicalment rupturistesva ser marginal, si no inexistent, i la utopia va esdevenir, com l’acne, una qüestió del’edat.

Tanmateix, van subsistir alguns dels vells grans problemes i en van sorgir de nous: la so-cietat de benestar d’un reduït grup de països occidentals va deixar de banda els païsosdel tercer món, on pràcticament no hi havia classes mitjanes; la Guerra Freda va escla-tar en nombrosos conflictes bèl·lics locals, entre els quals destaca la Guerra del Vietnam;la teoria de la dissuasió mútua, aplicada a l’enfrontament entre els dos blocs, va donarlloc a un creixement descontrolat de les armes de destrucció massiva, i l’ús de l’energianuclear i l’increment de la combustió de combustibles fòssils va plantejar problemes decontaminació i de durabilitat. I allò que resulta probablement més rellevant va ser el ver-tiginós desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses, que va multiplicarl’extensió de la informació, fent-la arribar cada vegada amb més celeritat i amb formatsmés potents a capes més àmplies de la societat i a més zones geogràfiques, augmen-tant així exponencialment els efectes de la seva difusió.

És a dir, els esdeveniments que es van anar succeint posen en relleu els punts crítics dela nova situació social, política i econòmica de la postguerra, i la immediatesa i l’extensióamb què eren coneguts van contribuir a incrementar la sensació de crisi. Així, i com aresposta a tots aquests fets, van sorgir els anomenats nous moviments socials, quetrencaven amb els convencionalismes dels moviments clàssics, sorgits de la revolucióindustrial, i substituïen la representativitat política per una, a vegades, força poderosa ca-pacitat d’influència social, basada, també, en la presència en els mitjans de comunica-ció.


L’edat moderna del conservacionisme: l’extensió de la consciència ecològica | 65

El més significatiu de tot això, tenint el compte els efectes de l’evolució de les idees pelque fa a la protecció de la natura, és el fet que de tots aquests moviments socials, elque ben aviat va guanyar més força, més transcendència mediàtica i més projecció po-lítica, va ser probablement l’ecologisme.

La situació ambiental en les dècades posteriors a la segona gran guerra va oferir prouarguments per alimentar una reacció ecologista. L’any 1962 l’escriptora i biòloga marinaRachel Carson va publicar a les pàgines de la revista The New Yorker la seva obraPrimavera silenciosa (Silent Spring), en què denunciava amb contundència i conviccióels efectes de l’ús indiscriminat de plaguicides. La lectura d’aquesta obra va commourela societat americana i va provocar la ferotge reacció de les empreses químiques; fins itot, una d’aquestes, la Monsanto, va editar i distribuir cinc mil exemplars d’un fulletó percontrarestar les tesis de Carson titulat L’any de la desolació, en què exposava tota unasèrie de desastres, plagues i malures en un món on els insectes podien estendre’s en-follits a causa de la prohibició dels plaguicides. La reacció irada de les multinacionalsdóna la mesura de l’impacte de la denúncia de Rachel Carson i explica fins a quin puntel camp de batalla de les idees ambientalistes abandonava els reductes minoritaris de laprimera meitat del segle per situar-se de ple en la conquesta d’allò que s’anomenal’opinió pública, guanyant així capacitat d’influència política. Carson, que va morir pocsanys després de càncer, la va tenir. L’Administració Kennedy va adoptar mesures per re-gular l’ús de plaguicides uns anys després de la publicació de Primavera silenciosa.

Així ho van entendre també els fundadors de l’emblemàtica organització ecologistaGreenpeace, un grup de pacifistes canadencs i objectors de consciència dels EstatsUnits refugiats al Canadà, que van noliejar l’any 1971 un vell pesquer per intentar arribara les illes Aleutianes i impedir l’assaig nuclear que els Estats Units es proposava dur aterme a l’illa d’Amchitka. La missió no va tenir èxit i la prova atòmica es va fer, però vaser la darrera. Al vaixell viatjaven dos periodistes i les seves cròniques sobre aquestaaventura romàntica i mal organitzada van mobilitzar l’opinió dels canadencs, que es vanmanifestar contra el poderós veí del sud. L’illa d’Amchitka va esdevenir una reserva or-nitològica i Greenpeace, una franquícia que ben aviat va assolir una notable projecció in-ternacional.

Ara bé, hi havia motius perquè aquesta opinió pública occidental, acomodada en la so-cietat de consum, es mostrés especialment sensible als temes ambientals. El 18 degener de 1967, el naufragi del petrolier Torrey Canyon va suposar una de les primerescatàstrofes ecològiques de la segona meitat del segle XX, ja que va provocar una de les


primeres marees negres del canal de la Mànega. El 22 de març de 1975 es va produirel primer accident greu, conegut, en una central nuclear, a Browns Ferry, a Alabama. El10 de juliol de 1976, la fuita de dioxina a Seveso, que va formar un núvol contaminant,va obligar a evacuar la població d’aquesta zona del nord d’Itàlia. El 16 de març de 1978el petrolier Amoco Cadiz vessa dues-centes trenta mil tones davant les costes deBretanya. Un any després, el 28 de març de 1979, un nou i greu accident a la centralnuclear de Three Mile Island, a Harrisburg, va arribar a paralitzar el programa nuclear delsEstats Units. L’any 1981 va ser l’any que científics britànics van fer públic el resultat delsseus estudis, els quals evidenciaven que s’estava produint un forat a l’embolcall d’ozó al’Antàrtida provocat per l’acció dels gasos clorofluorocarbonats; l’any 1990 es confir-mava que el mateix fenomen s’estava produint damunt el Pol Nord. El 3 de desembrede 1984 una fuita d’un gas summament tòxic a la factoria de la multinacional UnionCarbide a Bhopal, a l’Índia, va provocar la mort de dues mil persones i lesions de diver-sa consideració a dues-centes mil, i va evidenciar l’estratègia de les empreses occiden-tals de traslladar determinades pràctiques als països del Tercer Món, on els mecanismesde control ambiental eren molt més febles que als països d’origen. El 26 d’abril de 1986,el quart reactor de la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, va esclatar i va provocar lafusió del nucli del reactor, la qual cosa va obligar a evacuar cent quaranta mil persones(més de sis-centes mil persones, pel cap baix, han estat des d’aleshores sota supervi-sió mèdica a causa de les nombroses afeccions derivades del desastre), un territori detrenta mil quilòmetres quadrats va restar erm i el núvol radioactiu provocat per l’explosióva depassar les fronteres de l’antiga Unió Soviètica i va arribar a l’Europa occidental i elspaïsos escandinaus.

La llista d’accidents i desastres ecològics podria perllongar-se fins a l’actualitat, la qualcosa confirmaria que els problemes mediambientals prenien una dimensió internacionali que, per tant, la resposta a aquests problemes s’havia de donar en la mateixa escala.Tanmateix, es podria subratllar, també, una inacabable relació de problemes i conflictesa escala local, construcció d’infraestructures, instal·lació d’indústries, explotació dels re-cursos, protecció d’espais naturals, que suscitaven la reacció d’una societat sensibilit-zada per l’amplificació que, mitjançant els mitjans de comunicació, rebien els problemesgenerals. Tot plegat va dur al que podem considerar com a veritable naixement del mo-viment ecologista organitzat i amb carta d’identitat.

En aquestes pàgines s’han assenyalat els precedents d’aquest moviment ecologista enles associacions dedicades a la protecció de la natura i, particularment, de les aus, o béen els grups naturistes vinculats a l’anarquisme utòpic. Tanmateix, no va ser fins a la dè-



cada de 1970 que l’extensió d’una consciència col·lectiva de la crisi ambiental va afa-vorir l’aparició de l’ecologisme o de l’anomenat moviment verd, que es manifestà, d’unabanda, mitjançant les organitzacions no governamentals de caràcter nacional i interna-cional i, de l’altra, mitjançant nous partits polítics, que concorrien a diverses confronta-cions electorals i trencaven els esquemes de l’arc polític tradicional. Ambdues formes escaracteritzaven, en l’àmbit global, per l’oposició al model de desenvolupament produc-tivista i consumista i, en l’àmbit particular, per la militància davant de nombrosos projec-tes d’implantació industrial, construcció d’infraestructures, creixement urbanístic od’impactes en el medi natural.

Tot i el risc d’excessiva simplificació, el moviment ecologista es va anar configurant endues grans faccions: l’ecologisme ecocèntric i el sociocèntric. El primer era més pro-fund, amb plantejaments radicals i utòpics, que formulava propostes rupturistes ambl’organització social i econòmica i propugnava solucions de retorn a una vida naturalque, distanciades dels problemes reals, tan sols tenien aplicació en col·lectius reduïtsformats per ells mateixos. L’ecologisme sociocèntric, en canvi, reconeixia la dimensiósocial de la majoria de problemes ambientals i plantejava la incorporació dels paràme-tres ecològics a la presa de decisions, no tan sols com una qüestió ideològica sinótambé com una exigència de la millora i durabilitat de la qualitat de vida de la població.

Com és obvi, entre ambdues posicions hi ha un gradient prou ampli, que es manifestaen moltes organitzacions a escala local, nacional o internacional. Les primeres tenen unpaper bàsicament de punta de llança ideològica i provoquen i estimulen el debat peròamb una feble implantació social. Les segones, bo i sacrificant els plantejaments maxi-malistes, utilitzen els mecanismes de participació i pressió que permeten les societatsdemocràtiques, per tal d’aconseguir una base social prou àmplia i influir en les polítiquesdels governs. La manifestació més evident d’aquesta segona posició, més pràctica ipossibilista, es dóna en la participació directa en la vida política gràcies a la formació delsanomenats partits verds.

Els primers partits ecologistes van sorgir als països d’Oceania de tradició anglosaxona.L’abril de 1972 es va fundar a Tasmània, Austràlia, el primer partit verd, el UnitedTasmania Group, i un mes més tard, a Nova Zelanda, el Values Party. El desembre delmateix any, al cantó suís de Vaud, es va presentar la primera llista electoral ecologista aEuropa, que feia bandera de la seva oposició a la construcció d’una autopista per la ri-bera del llac Neuchâtel. L’èxit electoral, amb un 17,8% dels vots i vuit regidors, aturà elprojecte. El gener de 1973 va néixer al Regne Unit el People’s Party, que passà a deno-



minar-se Ecology Party i finalment, el 1985, el Green Party. A les eleccions presidencialsfranceses de 1974, es presentà per primera vegada un candidat ecologista, RenéDumont, que va obtenir tres-cents quaranta mil vots. El gener de 1980 es va fundar elDie Grünen (’els verds’) a l’Alemanya Federal, la formació ecologista que, en els anys se-güents, va adquirir un major protagonisme i una presència política més rellevant.

El desenvolupament dels organismes i els tractats internacionals

La percepció que els problemes mediambientals i la protecció d’espais naturals sovint te-nien una dimensió que ultrapassava les fronteres nacionals es va començar a desenvolu-par al principi del segle XX, al mateix temps que l’adopció de les primeres lleis nacionalsde protecció de la natura. París va esdevenir la seu d’algunes de les primeres iniciativesadreçades a trobar acords internacionals per protegir el medi natural i les espècies de laflora i la fauna. L’any 1923, el I Congrés Internacional per a la Protecció de la Natura potconsiderar-se com el precedent més clar de tot un seguit de reunions, acords i organis-mes internacionals que, al llarg del segle XX, van anar omplint de contingut els compro-misos dels estats en la protecció de la natura i el control dels processos que poden afec-tar el medi ambient, compromisos que, en forma de tractats o de directives, arriben a tenircaràcter jurídic i, per tant, són d’obligat compliment pels països que els signen.

El Congrés de París es va celebrar el mes de juny de 1923 a la seu del Museu d’HistòriaNatural i va recollir les inquietuds de moltes associacions científiques i naturalistes.També hi van assistir representants d’algunes administracions que ja havien començat adur a la pràctica polítiques proteccionistes, com l’espanyol Eduardo Hernández-Pacheco. En el discurs de clausura, el director del museu, Louis Mangin, va expressaramb tal clarividència les idees bàsiques al voltant del concepte de protecció de la natu-ra, que les seves paraules haurien pogut escoltar-se en qualsevol de les cimeres mun-dials més recents:

Tanmateix la natura necessita protecció, i el paper de congressos semblants a aquest que ésa punt de cloure’s és el de cercar la conciliació entre aquesta salvaguarda i les transforma-cions econòmiques que s’imposen, i el de suggerir les mesures necessàries per tal d’impedirque els egoismes individuals i col·lectius malbaratin un patrimoni de bellesa, que pertany atots... Però no intervenim tan sols per la satisfacció estètica, volem, també, denunciar i aturarla destrucció desastrosa, fins i tot des del punt de vista simplement pràctic, d’incalculables ri-queses l’explotació prudent de les quals hauria d’assegurar la seva perpetuïtat.



Res cal afegir a aquest discurs per tal que tingui absoluta actualitat, ja que avança con-ceptes com ara el de biodiversitat o desenvolupament sostenible, que han fet fortuna re-centment.

L’holandès Pieter G. Van Thienhoven i el suís Paul Sarasin van intentar poc després dela Primera Guerra Mundial crear una organització internacional per a la protecció de lanatura. La seva pretensió de fer-ho dins la Societat de Nacions va fracassar, per la qualcosa van impulsar la creació de comitès nacionals que es van aplegar per fer néixer l’any1928 a Brussel·les l’Oficina Internacional per a la Protecció de la Natura, un centre derecerca i recopilació d’informació sobre l’estat de la protecció arreu del món.

La Societat de Nacions no havia estat capaç d’evitar la Primera Guerra Mundial, però totjust acabada la segona, que va superar amb escreix l’horror, la destrucció i la commo-ció social i econòmica de la primera, les potències vencedores van organitzar una novaassociació de nacions, l’Organització de les Nacions Unides, que començà a funcionarde manera efectiva el mes d’octubre de 1945, després de la reunió de representants decinquanta països a San Francisco, que el mes de juny del mateix any van elaborar-ne lacarta fundacional. Aquesta organització va desplegar una àmplia organització sectorial,i poc després de la seva fundació, va crear una agència especialitzada en l’educació i lacultura, la UNESCO, que va néixer el 16 de novembre del mateix any.

Pocs anys més tard, la UNESCO, amb el suport de la Lliga Suïssa per a la Protecció dela Natura i del Govern francès, va promoure a Fontainebleau la reunió d’un nodrit grupd’experts, representants governamentals i col·lectius relacionats amb el món del con-servacionisme, fent així cristal·litzar la idea de formar una organització internacional de-dicada a la conservació d’espais naturals i a la protecció de la fauna i la flora. L’acta for-mal de constitució de la Unió Internacional per a la Protecció de la Natura la van signarel 5 d’octubre de 1948 al Palau de Fontainebleau delegats de divuit governs i 114 or-ganitzacions no governamentals. Inicialment el Secretariat es va establir a Brussel·les, onhavia tingut la seu l’Oficina Internacional de la dècada de 1920.

Aquesta associació, que l’any 1956 va adoptar el nom d’Unió Internacional per a laConservació de la Natura i els Recursos Naturals, abreujat amb la sigla UICN, té la sin-gularitat de ser la primera organització que comptà amb membres governamentals i nogovernamentals, i ben aviat va obtenir un reconeixement internacional que la va conver-tir de factu en un organisme consultor de les Nacions Unides i amb una gran influènciaen l’àmbit de la protecció d’espais naturals i de les espècies animals i vegetals.Actualment té la seva seu central a Gland (Suïssa) i nombroses seus regionals i comitès



nacionals, amb vuitanta-dos estats membres, més de cent organitzacions governamen-tals i més de 800 no governamentals.

De la mà de la UICN i avalada per una sèrie de tractats, convenis i organismes interna-cionals, la protecció de la natura i la preservació dels valors naturals es van conceptua-litzar i desenvolupar, i es van concretar en definicions, figures jurídiques, procediments iinstruments per protegir uns espais i espècies determinats. Curiosament, com haviapassat amb la mateixa UICN, de la UNESCO també va néixer la idea que havia de posarun cert contrapunt a l’accent naturalista d’arrel anglosaxona que l’organització conser-vacionista havia contribuït a estendre arreu.

La UNESCO havia promogut el Programa Internacional de Biologia (PIB), que es va de-senvolupar entre els anys 1964 i 1974 i que gràcies a la intervenció dels països mésdesenvolupats va permetre donar un gran impuls a les línies de recerca en ecologia i vaprocessar una gran quantitat d’informació amb recursos tecnològics molt avançats.Dins del marc d’aquest programa, l’any 1968 es va convocar a París la ConferènciaIntergovernamental d’Experts sobre les Bases Científiques de la Utilització Racional i laConservació dels Recursos de la Biosfera, que va proposar la posada en marxa d’unnou programa amb el nom de Man and Bios phere MAB (Home i Biosfera). El programaMAB va iniciar les seves activitats tres anys després, i la coexistència en el títol delsmots home i biosfera ja resulta prou reveladora dels seus objectius. Mitjançant la re-cerca i l’experimentació de models de gestió, el programa pretenia avançar en l’ús sos-tenible i la conservació dels recursos naturals i la diversitat biològica, cercant fórmulesaplicables per millorar les relacions entre la societat (l’ésser humà) i el seu medi natural(la biosfera).

En la primera reunió del Consell Internacional de Coordinació del programa, celebrada elsetembre de 1971, bo i que es van fer evidents els avenços que havia suposat a tot el mónl’extensió de la creació de parcs i reserves, es va impulsar la creació d’una nova figura deprotecció, les reserves de la biosfera. Posteriorment, el maig de 1974, la UNESCO va de-terminar els criteris per elegir i establir les reserves de la biosfera. Es tractava d’un impor-tant salt qualitatiu en la creació d’espais protegits, en un doble sentit: d’una banda, pro-posant la definició d’espais representatius, no tan sols de les principals regionsbiogeogràfiques del planeta, sinó també de models harmònics de relació entre l’home i elmedi, i, de l’altra, configurant una veritable xarxa coordinada a escala internacional.

L’any 1976 es van declarar les primeres reserves de la biosfera i l’any 1983 es va cele-brar el primer congrés mundial a Minsk (Bielorússia). La declaració de reserva de la bios-



fera respon a una iniciativa estatal que ha de ser ratificada per la UNESCO a través delConsell Internacional de Coordinació del Programa MAB, en aplicació dels criteris adop-tats per aquest organisme. No es correspon, amb poques excepcions, amb cap figurajurídica3 de les legislacions nacionals. Tot i que sovint pren com a suport un espai pro-tegit ja existent, els requisits per assolir el reconeixement com a reserva de la biosferatenen relació amb la seva representativitat, l’existència de gestió i, fonamentalment, elcompliment de la triple funció assignada a aquestes reserves: la conservació, el desen-volupament i la capacitat per acollir activitats de formació, recerca, demostració i segui-ment. Això ha comportat que els parcs nacionals, la figura de protecció més estesa,hagin hagut d’integrar sovint zones perifèriques amb activitats productives, per tald’optar a la declaració com a reserves de la biosfera,4 i que aquesta figura hagi evolu-cionat fins a integrar espais complexos,5 veritables mosaics de zones protegides id’altres on es duen a la pràctica projectes de desenvolupament o, fins i tot, actuacionsde restauració i de resolució de conflictes.

La dècada de 1970, i en especial l’any 1972, va ser força significativa en l’àmbit de lapresa de consciència internacional en relació amb els problemes ambientals i de con-servació del medi natural. Tal com ja s’ha apuntat, coincidint amb el centenari de la cre-ació del Parc Nacional de Yellowstone, la UICN va celebrar el II Congrés Mundial deParcs. Tanmateix aquell any van aparèixer a les cronologies per dos esdevenimentsde cabdal importància: l’informe del Club de Roma i la primera Conferència Mundialsobre el Medi Ambient, celebrada a Estocolm.

El Club de Roma era i és un grup d’acadèmics, científics, polítics, empresaris i investi-gadors de diverses branques de la ciència i la tecnologia que s’havien constituït en as-sociació quatre anys abans amb l’objectiu d’analitzar els aspectes socials i ambientalsderivats del creixement econòmic, per tal de generar opinió i influir en els centres polí-tics de decisió. En aquesta línia, l’any 1970, el club va encarregar un estudi a un grupd’investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, dirigit pel professor Dennis L.Meadows, en relació amb les tendències de l’evolució social, econòmica i ambiental,que es va publicar dos anys més tard amb el títol Límits del creixement. Utilitzant les tèc-


3. A l’Estat espanyol n’hi ha un cas: la reserva de la biosfera d’Urdaibai, a l’estuari de la ria de Gernika, crea-da com a tal per un decret legislatiu del Govern basc. 4. A Espanya, hi ha quaranta reserves de la biosfera (2009), tan sols una, però, a Catalunya: el Parc Naturaldel Montseny, una de les primeres de l’Estat espanyol que va rebre aquesta declaració, l’any 1978.5. Novament a Espanya, aquesta complexitat de les reserves de la biosfera s’ha fet palesa en la declaraciód’espais insulars en tota la seva extensió: Lanzarote, Menorca, La Palma i el Hierro,


niques d’anàlisi de dinàmica de sistemes més avançades del moment, l’estudi va intro-duir un conjunt de variables, com ara la població, la producció agrària i industrial, la con-taminació i les reserves conegudes d’alguns minerals i combustibles fòssils, que van sertractades mitjançant models d’ordenador. Les conclusions de l’estudi eren devastado-res i preveien una crisi de la disponibilitat de recursos naturals i una greu regressió de lesproduccions agrícola i industrial, que havien d’invertir el sentit del creixement econòmiccap a l’any 2000 i el del creixement demogràfic uns deu anys més tard. Certament lacrisi del petroli, que va esclatar un any més tard, va comportar per als països desenvo-lupats el sotrac econòmic més important des de la fi de la II Guerra Mundial i semblavaconfirmar els pronòstics de l’informe Meadows, accentuant la recerca de solucions al-ternatives al model de creixement predominant. Tanmateix, el model de creixement noes va modificar substancialment, ja que no es va donar la dràstica resposta que, segonsl’informe, s’havia de fer efectiva abans de 1985, però tampoc les previsions no es vancomplir. Les mancances en el coneixement precís d’algunes variables, tractades mit-jançant un sistema matemàtic, podien, sens dubte, induir a desviacions notables en elresultat final. Nogensmenys, l’informe va tenir un gran ressò i va evidenciar que el crei-xement no podia ser il·limitat atès que els recursos naturals en què es fonamenta no hosón i que, en conseqüència, el desenvolupament econòmic estava condicionat per fac-tors ambientals, no solament com un requeriment per a la qualitat de vida de la pobla-ció, sinó també per a la seva pròpia subsistència.

La Primera Conferència Mundial sobre el Medi Ambient es va celebrar a Estocolm el mesde juny de 1972. Es tractava de la primera ocasió en què el sistema de Nacions Unidesfeia una convocatòria d’aquesta magnitud per tal d’abordar d’una manera global els pro-blemes que afecten el medi, entès com l’entorn en el qual es donen les condicions quefan possible la vida dels homes, i es confirmava així la necessitat dels plantejaments in-ternacionals i multilaterals per cercar-ne les solucions. Amb posterioritat, s’han anat con-vocant aquestes cimeres cada deu anys (1982, Nairobi; 1992, Rio de Janeiro, i 2002,Johannesburg). Malgrat l’absència de la Unió Soviètica i de la majoria de països de l’Est,els principis d’Estocolm van impregnar ja des d’aleshores la política internacional i mol-tes legislacions nacionals en matèria de protecció i gestió del medi ambient.

L’aplicació de les idees de la cimera d’Estocolm en l’àmbit específic de la conservacióva tenir com a conseqüència la publicació i difusió l’any 1980 de l’Estratègia Mundial pera la Conservació, elaborada per la UICN, amb la cooperació i el suport financer delPNUMA i el WWF, i la col·laboració de la UNESCO i la FAO.



L’Estratègia Mundial per a la Conservació és fruit, doncs, de les aportacions, de pro-cedència diversa, que s’havien produït, sobretot a la dècada de 1970, en l’àmbit de laconservació, i respon finalment a un cert compromís entre posicions que posavenl’accent en la protecció dels espais i espècies naturals i d’altres que, des d’Estocolm,destacaven la importància d’incorporar el desenvolupament. L’estratègia té com a fina-litat explícita contribuir a l’assoliment d’un desenvolupament sostingut mitjançant la con-servació dels recursos vius i s’adreça als responsables polítics i de les administracions,als conservacionistes i als responsables dels projectes de desenvolupament. Està es-tructurada en tres grans capítols, precedits d’una introducció que defineix els concep-tes clau. En els tres capítols s’aborda successivament els objectius de conservació i elsrequisits per assolir-los, les prioritats d’acció a nivell nacional i, finalment, les prioritats anivell internacional. En cada cas s’identifiquen els problemes principals i els obstaclesque s’oposen a les accions proposades així com les recomanacions per superar-los.

Sens dubte, l’Estratègia Mundial per a la Conservació va ser el document més innova-dor sorgit d’una entitat conservacionista, en aquest cas la UICN, responsable final de laseva redacció, que tanmateix va ser sotmesa a la revisió de les altres institucionscol·laboradores. Va ser editada en molts idiomes6 i va assolir una gran difusió.

L’any 1983 es va constituir la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desen -volupament, presidida per la que havia estat cap del Govern de Noruega, Gro HarlemBrundtland. De fet, aquesta comissió va esdevenir un grup de treball que va celebrar du-rant tres anys reunions i trobades amb dirigents i personalitats de tot el món, a més dereunions públiques, en les quals es debatia sobre medi ambient i desenvolupament.L’any 1987, la comissió va emetre l’informe amb el títol El nostre futur comú, que tambées coneix com l’Informe Brundtland, en el qual es definia el desenvolupament sosteniblecom «el desenvolupament que satisfà les necessitats actuals de les persones sensecomprometre la capacitat de les futures generacions per satisfer les seves».

Probablement la dècada de 1980 no havia viscut les convulsions que caracteritzen lesdues dècades anteriors. Fins i tot, es pot constatar un cert descens en el grau debel·ligerància i resposta socials en relació amb la capacitat de mobilització que s’haviaviscut entre els anys 1960 i 1970. La dècada va acabar amb la caiguda del mur de Berlíni la fi de la divisió del món en dos blocs antagònics. Tanmateix la internacionalització delsafers ambientals és un fet, com ho demostra el desplegament d’institucions internacio-


6. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona va assumir-ne la traducció i l’edició en català.


nals, dins i fora del sistema de Nacions Unides, i l’aprovació de tractats i convenis quetenen una aplicació transfronterera. En conseqüència, la preservació d’espais naturalses va enriquir amb noves aportacions conceptuals i, fins i tot, amb noves figures i cate-gories de protecció, es va consolidar en el marc legislatiu de la majoria de països, va as-solir un grau molt alt d’acceptació i valoració social i va prendre, també, una dimensióque ultrapassava les fronteres dels estats.

La situació de la protecció del medi natural durant el Franquisme

A Catalunya, com a la resta d’Espanya, la derrota de la República i l’adveniment delFran quisme van suposar una radical marxa enrere en molts avenços socials, entre elsquals hi havia els moviments cívics i l’acció pública en matèria de protecció dels espaisnaturals. La inexistència de mecanismes de participació, la corrupció del poder dictato-rial a diferents nivells i el compromís dels vencedors amb els interessos econòmics delssectors socials que els donaven suport, no eren les millors credencials per afavorir polí-tiques de valoració del medi natural i de millora ambiental, que podien oposar-se a pro-jectes amb un rendiment econòmic evident. D’altra banda, en el cas de Catalunya, lader rota va produir l’esfondrament d’una administració pròpia que començava a oferir elsfruits de dècades de desenvolupament cultural, ideològic i científic, en àmbits com aral’urbanisme i l’ordenació del territori o la valoració i preservació del patrimoni natural i elpaisatge. Així es va estroncar, com a mostra possiblement més significativa d’aquest re-trocés, l’avançat projecte Pla de Distribució en Zones del Territori Català, el RegionalPlanning.

A més de l’abolició de l’Estatut d’autonomia i de la Generalitat de Catalunya, de les pur-gues polítiques a tots els nivells de l’Administració i de l’exili, exterior i interior, de polí-tics, intel·lectuals, tècnics, artistes, és a dir, de la major part d’aquells que estaven cons-truint Catalunya d’acord amb els patrons dels estats occidentals democràtics, es vaproduir també un profund daltabaix en el teixit associatiu de la societat catalana.

En aquest punt, convé recordar l’abundància i varietat d’associacions i entitats de natu-ralesa molt diversa que s’havia viscut a Catalunya durant el primer terç del segle XX i queva arribar la seva màxima esplendor durant la segona República, així com el paper re-llevant que algunes d’aquestes associacions, les agrupacions excursionistes i les prime-res entitats naturistes, havien jugat en la defensa i protecció dels espais naturals.



Pere Solà, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha establert que pocabans de l’inici de la Guerra Civil hi havia més de dues mil associacions inscrites alGovern Civil de Barcelona i que després del decret de 25 de gener de 1941, promulgatper depurar o bé fer desaparèixer les associacions existents, aquesta xifra havia baixatfins a 549. Solà conclou que les possibilitats associatives dels habitants de Barcelona esvan reduir a una cinquena part d’allò que havien estat. També es donen casos sorpre-nents i inexplicables de supervivència d’algunes entitats. És el cas dels Amics del Sol.En un panorama general de desaparició o clandestinitat de tots els grups naturistes, so-vint d’afinitat anarquista, aquest grup nudista nascut al barri del Clot pot desenvoluparamb aparent normalitat les seves activitats poc després de la fi del conflicte armat (ex-cursió a Sant Pol de Mar, el juliol de 1942 i referències a activitats anteriors), aprofitant-se probablement de la confusió dels primers moments.

En el món de l’excursionisme, que havia destacat amb força com a eina per al coneixe-ment del país i la defensa dels seus valors naturals i culturals, es va produir també unveritable trasbals que es va manifestar, d’una banda, novament en una reducció dràsti-ca del nombre d’entitats7 i, de l’altra, en un control governatiu rigorós exercit per les au-toritats esportives i la presa dels llocs directius de les entitats per part de persones ad-dictes al règim. De fet, com a tants altres estaments, es va produir una identificacióforçada entre els presidents i les juntes de les entitats excursionistes i el partit únic, si béés cert que, ben aviat, moltes d’aquestes persones van fer de paraigua per aixoplugaractivitats que, bo i no tenir cap contingut polític, podien resultar de difícils de dur a terme.

L’anecdotari d’aquest període és ric a l’hora que tragicòmic i aviat va començar a pre-sentar episodis de dissidència, bé que d’una ingenuïtat que commou amb la distància.Conferències, com les que s’organitzaven al local de la Unió Excursionista de Catalunya,sobre temes tan poc sospitosos com «El primer poblament del Llevant peninsular», deTarradell, «El món de la ciència», d’Alexandre Galí o «La bona fe en la recerca i en la in-vestigació», de Jordi Rubió i Balaguer, s’havien de suspendre o es duien a terme en unacerta clandestinitat. Aquest mateix local, al carrer de Santa Anna, havia estat assaltat el1944 per elements falangistes armats amb pistoles. El juliol de 1949 es va produir un fetmolt conegut, la col·locació d’una gran senyera a una agulla de Montserrat, La mòmia,una ascensió de notable dificultat tècnica, la qual cosa va comportar l’expulsió delsclubs dels joves escaladors que ho havien fet. Aquell mateix estiu, una colla d’excur -


7. De les dues-centes trenta-sis entitats que hi havia a Catalunya l’any 1936, l’any 1939, un cop acabada laguerra, en resten vint.


sionistes van arribar a ser agredits físicament i empresonats per haver deixat testimonisescrits catalanistes als llibres de registre d’alguns cims del Pallars i l’Aran. Fins i tot l’any1952, un homenatge de les entitats excursionistes a Verdaguer va ser finalment prohibitpel governador civil, Felipe Acedo Colunga.

Tal com afirma Francesc Roma i Casanovas:

El control estatal de les entitats excursionistes no es devia tant a les seves activitats de tipusesportiu (aspecte aquest que en força casos es va potenciar), sinó més aviat a la seva capa-citat per crear un estat de consciència col·lectiva contrària al nou règim i als seus principismés importants. Acabar amb l’excursionisme no semblava factible ni tampoc desitjable; elque es pretenia era enquadrar-lo en un nou marc i així poder controlar-lo millor.

En general els clubs més petits, de barris barcelonins i poblacions mitjanes, tenien mésllibertat —o se la prenien— per distanciar-se de les consignes del règim. Els grans, i moltespecialment el germà gran, el Centre Excursionista de Catalunya, obligats a adoptar unpaper de més rellevància institucional, tenien un marge més estret per a la dissidència.

D’altra banda, la natura, la muntanya i l’alpinisme, formaven part de l’estètica i de l’èpicadel nou règim, com ho era, també, dels altres dos feixismes europeus. El discurs oficialenaltia els valors espirituals de la pàtria, que es conserven a les muntanyes, i sublimaval’esforç de l’ascensió al cim com una forja del caràcter ferm, valent i místic dels herois.Fins i tot es permetien algunes concessions a l’exaltació de la diversitat dels pobles ques’estenien d’extrem a extrem dels Pirineus, això sí, sota la sagrada unitat de la pàtria co-muna, com feia el falangista reusenc Josep Maria Fontana a En el Pirineo se vive de pie.Certament això no s’allunya gaire del discurs que també havia fet un sector del catala-nisme. Tanmateix, ni a Espanya ni a Catalunya es donaven en aquell moment les cir-cumstàncies ni les voluntats per tal que del discurs espiritualista d’exaltació de la natu-ra es passés a l’acció política o cívica de protecció.

Així doncs, malgrat que el discurs oficial, essencialista i espiritualista, del Franquisme,com el dels altres règims feixistes europeus, incorporava l’exaltació dels suposats valorsestètics i ètics de la natura a l’exaltació del nacionalisme, l’acció política se situava benlluny dels substrats ideològics que havien inspirat les iniciatives de protecció dels espaisnaturals i d’ordenació equilibrada del territori dels governs de la Restauració, de la se-gona República o, en el cas de Catalunya, de la Mancomunitat, primer, i la Generalitat,després. Els intel·lectuals, homes de ciència, polítics, funcionaris, mestres, que havienbegut de les fonts del krausisme, del socialisme utòpic, de la pedagogia activa, del’urbanisme, del naturisme anarquista, del catalanisme, i havien recollit l’evolució ideolò-



gica des de la segona meitat del segle XIX, marxaven cap a l’exili o es recloïen en la clan-destinitat domiciliària o de cercles culturals molt reduïts.

A l’Administració franquista, l’any 1940 es reorganitzà el Ministeri d’Agricultura i es fixàuna composició molt àmplia del Consejo Superior de Caza, Pesca Fluvial, Cotos yParques Nacionales, en la qual perdien pes els representants del món científic i acadè-mic i tenien lloc dos representants de les federacions de caça i pesca, un representantdels propietaris forestals, un representant de la Guàrdia Civil, especialitzat en legislacióde pesca i caça, i un representant del partit únic, FET i de les JONS, a més dels repre-sentants de l’Administració forestal i el de la Direcció General de Turisme.

La protecció del medi natural i el paisatge desapareix de qualsevol integració en la pla-nificació territorial i resta a les mans dels enginyers forestals, i es vincula a la preservaciódels terrenys d’interès cinegètic. Preval novament la concepció aristocràtica i cinegèticade la protecció de la natura, a la qual cal afegir els criteris tècnics en què es fonamentala política forestal, sobretot pel que fa a la gestió del patrimoni forestal, els monts pú-blics. En aquest sentit, resulta significatiu el fet que en plena Guerra Civil ambdós bàn-dols dictessin disposicions relatives a la política forestal. Una ordre del Ministerid’Agricultura de la República va aprovar l’any 1937 l’organització dels Serveis delPatrimoni Forestal de l’Estat, amb l’objectiu d’esdevenir un organisme dedicat a la re-població, i el Ministeri d’Agricultura del Govern il·legal de Burgos va aprovar el 1938 undecret per a la realització del Pla General de Repoblació d’Espanya. Aquest ambiciós plava ser elaborat pels enginyers Luis Ceballos i Joaquín Ximénez i va esdevenir la guia del’actuació repobladora del Franquisme, tot i que les previsions del Pla en el sentit de res-taurar la vegetació de frondoses autòctones es van anar substituint progressivament perla repoblació amb espècies, sovint al·lòctones, de creixement ràpid. La Llei del patrimo-ni forestal de 1941 va deixar de banda qualsevol tendència procliu al conservacionismei va donar absoluta prioritat a les plantacions adreçades a atendre les necessitats de laindústria de la fusta.

Tanmateix, la Llei de 1916 va seguir vigent i a la dècada de 1950, després de 36 anys,es va reprendre l’activitat legislativa de creació de parcs nacionals. El 22 de gener de1954 es va crear el Parc Nacional del Teide, a l’illa de Tenerife, el 6 d’octubre del mateixany, el Parc Nacional de La Caldera de Taburiente, a l’illa de La Palma, i el 21 d’octubrede 1955, el Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’Estany de Sant Maurici.

Els tres parcs es van crear mitjançant decrets del Ministeri d’Agricultura, elevant a cincels nombre d’espais protegits espanyols amb la categoria que, en teoria, havia de com-



portar un màxim rigor proteccionista. Ara bé, la realitat als parcs nacionals espanyolss’allunyava molt dels requisits que internacionalment començava a fer valer la UnióInternacional per a la Conservació de la Natura: la protecció jurídica era feble, els recur-sos esmerçats en la gestió, escassos i, sovint, la voluntat política no anava gaire mésenllà de l’aparador.

Això explica que, un cop declarat, el Parc del Teide, que havia estat pensat com un re-clam turístic, veiés la construcció del telefèric i d’un parador nacional de Turisme, cons-truït amb un estil arquitectònic més propi de la serra de Guadarrama i que, després d’unllarg contenciós, l’activitat extractiva no s’aturés fins molts anys després de la creació del’espai protegit, o que en alguns casos l’actuació de l’Administració gestora fos contra-dictòria amb els objectius de conservació: la repoblació forestal amb espèciesal·lòctones de creixement ràpid o la introducció de muflons amb finalitats cinegètiquesen són bons exemples. De la mateixa manera, la creació del Parc Nacional de LaCaldera de Taburiente va desfermar la pugna d’interessos per l’ús de l’aigua, que vafrustrar el primer intent de crear una zona perimetral de protecció al voltant del parc.

El cas de l’únic parc nacional català, el Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’Estany deSant Maurici, resulta encara més paradoxal. Segons sembla, el Decret de creació delparc, de 21 d’octubre de 1955, va agafar per sorpresa el mateix comissari de Caça,Pesca i Parcs Nacionals, que se’n va assabentar pel Butlletí Oficial de l’Estat. La crea-ció del parc, precipitada i sense cap estudi ni procés anterior de consulta, en paraulesdel cap de la secció de parcs nacionals i autor d’un opuscle sobre els parcs nacionalsespanyols, Guillermo Muñoz Goyanes, va respondre a una iniciativa personal del gene-ral Franco, inspirada pel president d’ENHER, Victoriano Muñoz, com a conseqüència deles diverses visites que el dictador va fer a aquesta zona per conèixer i inaugurar lesobres d’aprofitament hidràulic de l’empresa elèctrica. Sembla que darrere l’interès deVictoriano Muñoz per protegir aquesta zona, també hi havia un enfrontament amb elspropietaris dels boscos de la ribera de Sant Nicolau, la família Ventosa, poc procliu avendre la fusta de les seves explotacions a l’empresa hidroelèctrica. Tampoc aAigüestortes-Sant Maurici, la declaració del parc va aturar les explotacions hidroelèctri-ques, els aprofitaments forestals o altres infraestructures. El mateix llac que donava nomal parc era el resultat de la construcció d’una presa i al seu entorn, a finals dels anys sei-xanta, es va arribar a plantejar una urbanització, dins dels límits de l’espai protegit, quela mobilització de les entitats excursionistes i de l’opinió pública catalanes van aconse-guir impedir.



Des del punt de vista legislatiu, el Franquisme va donar lloc a dues lleis que venien asubstituir l’antiga Llei de 1916: la Llei de monts de 1957 i la Llei d’espais naturals de1975.

La Llei de monts, de 8 de juny de 1957, vigent fins a la recent llei de 2003, dedica el ca-pítol primer del seu títol cinquè als parcs nacionals i, per tant, substitueix la Llei de 1916.Els espais protegits, parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional i monumentsnaturals, deixen de tenir una llei específica per incloure’s dins d’un text legislatiu queaborda la gestió forestal amb la intenció d’introduir criteris tècnics i d’ordenació, peròamb la finalitat fonamental d’assolir els objectius de repoblació i de producció proposats.Tot i això les definicions coincideixen bàsicament amb les que ja havia redactat PedroPidal al principi de segle. Es consideren parcs nacionals aquells indrets excepcionalsclassificats per l’Estat amb aquesta categoria per tal d’afavorir l’accés per vies de co-municació adequades i preservar la bellesa del paisatge i la riquesa de la fauna i la flora...Convé destacar que, com a l’antiga llei de parcs, una de les finalitats explicitades de ladeclaració com a parc nacional era la de millorar i promoure l’accés dels visitants.Probablement, per aquest motiu al Consell de Pesca Fluvial, Caça i Parcs Nacionals esmanté la representació del Ministeri de Turisme (Informació i Turisme). D’altra banda, elReglament que desenvolupa la Llei de monts, promulgat per decret l’any 1962, estableixla possibilitat d’intervenció dels enginyers del districte forestal amb caràcter previ al’aprovació i execució de projectes d’utilitat pública que podien menystenir els valors na-turals protegits pel parc. Finalment, a diferència del criteri aplicat als primers parcs nacio-nals espanyols, el Reglament permet, sota una regulació especial, els aprofitaments ci-negètics dins dels espais protegits.

Més eficaç que la Llei de monts, la prioritat de la qual òbviament no era la protecció, varesultar la Llei de caça, de 31 de maig de 1966, que va permetre crear una xarxa de re-serves nacionals de caça, dins les quals es van desplegar programes de foment i con-servació de la fauna amb interès cinegètic però que, per força, comportaven la protec-ció dels hàbitats i del medi natural. Moltes d’aquestes reserves van constituir elprecedent de futurs espais protegits.

Òbviament, no hi havia grups organitzats que poguessin pressionar obertament el poder.Ara bé, passats els primers anys de Franquisme, l’excursionisme va anar recuperant apoc a poc el protagonisme que ja havia tingut en defensa del medi natural, com les as-sociacions de veïns ho fan en l’àmbit urbà, a manca d’altres organitzacions d’oposicióa la llum. Així van sorgir les primeres iniciatives, com ara la que es va engegar l’any 1967,



quan es va plantejar, al mateix temps que una estació d’esquí a Espot, una urbanitzacióa l’entorn del llac de Sant Maurici, dins els límits del Parc Nacional. El Centre Ex -cursionista de Catalunya, la Federació Catalana de Muntanyisme, l’Agrupació Ex cur -sionista de Catalunya o el Centre Excursionista Isard es van adreçar per escrit als ServeisRegionals de Pesca i Cacera i van manifestar la seva ferma oposició al projecte. Lapremsa diària es va afegir a la campanya de denúncia i poc després la Junta del parc varebutjar definitivament el projecte. Va ser un dels primers èxits de l’ecologisme de lapostguerra.

El Parc Nacional de Doñana, declarat l’any 1969, és novament un bon exemple de laconfluència en la història del conservacionisme espanyol entre allò que, en aquestes lí-nies, s’ha anomenat tradició aristocràtica-cinegètica, i els objectius de protecció de lafauna, la flora i els espais naturals, defensats per alguns sectors ecologistes i científics.Doñana havia estat històricament una àrea privada de caça, molt preuada per reis i capsde govern espanyols i protegida amb zel pels seus propietaris. Aquesta protecció delspropietaris va haver de fer front, els anys 1950 i 1960, en plena política desenvolupistadel Franquisme, als projectes de dessecació de les maresmes per a ús agrícola i de re-població forestal amb espècies al·lòctones. Finalment, la creació del parc va ser el re-sultat de la tossuda voluntat d’alguns científics i naturalistes, entre els quals és obligatesmentar José Antonio Valverde, la complicitat del Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques i la decisiva aportació del WWF, amb la intervenció personal del seu presi-dent, el príncep Bernat d’Holanda, davant el general Franco.

La intervenció del Ministeri d’Educació a través del CSIC en la protecció de Doñana, mit-jançant la creació de la Reserva i Estació Biològica, havia estat molt rellevant, però noera nova. En la dècada de 1950, sorgeix una figura de protecció nova, la de Parajes pin-torescos, la declaració de la qual és competència del Ministeri d’Educació. El llac deBanyoles i el seu entorn o la cala de Port Lligat, entre altres indrets, reben aquesta qua-lificació, molt similar a la dels Paratges d’Interès Nacional.

Tanmateix, és a la dècada dels setanta, coincidint amb els anys de major efervescènciadels temes ambientals en l’àmbit internacional i amb el trànsit del tardofranquisme a latransició, quan la societat recupera el pols i l’activitat en matèria de la demanda de la pre-servació del medi ambient i el patrimoni natural.

L’Administració espanyola que, en el crepuscle del dictador, s’esforçava a homologar-seamb els governs dels països europeus veïns, va començar a revestir-se d’un vernís am-bientalista coincident amb les tendències internacionals. El ministre Laureà López i Rodó



es va deixar veure per la cimera d’Estocolm damunt d’una bicicleta i un any abansl’Administració forestal espanyola va experimentar una veritable reconversió, un canvid’imatge. Dins d’una reestructuració del Ministeri d’Agricultura, el Decret llei, de 28d’octubre de 1971, va crear l’Instituto Nacional para la Conservación de la Naturaleza(ICONA), organisme autònom resultant de la fusió de la Direcció General de Monts i elPatrimoni Forestal de l’Estat, que va assumir la gestió dels monts públics i dels espaisprotegits, així com de la caça i la pesca continental.

Malgrat el nom de caràcter conservacionista, l’ICONA va persistir en la política repobla-dora i de foment de la producció forestal, però en el seu si van començar a produir-sealguns canvis significatius. Dins del seu organigrama es va crear un departament encar -regat de gestionar els espais protegits: el Servei de Parcs i Reserves. Després de la des -aparició de l’antiga Comissaria de Parcs, l’Administració comptà novament, tot i que aun nivell intermedi, amb un òrgan dedicat específicament als parcs. En aquesta mateixaèpoca i amb motiu de la celebració del centenari de Yellowstone, el cap del servei deparcs, Francisco Ortuño, va viatjar als Estats Units, on va conèixer de prop el modelamericà de parcs nacionals. Difícilment qualsevol directiu de qualsevol organisme admi-nistratiu encarregat de la gestió de parcs i reserves no s’hauria deixat seduir pel modeldel mític National Parks Service, un òrgan del govern federal, fort, centralitzat, amb àm-plies competències i una llarga experiència en programes basats en la protecció i l’úspúblic.

Després de la visita d’Ortuño i mercès a un conveni de cooperació amb els Estats Units,altres funcionaris de l’ICONA van travessar l’Atlàntic i van rebre capacitació: alguns vanassistir a cursos de formació de la Universitat de Michigan, on l’Escola de RecursosNaturals ha esdevingut la veritable escola que difon el model nord-americà de protecciói gestió d’espais naturals, sobretot a l’Amèrica Llatina i altres regions del Tercer Món. Al’Estat espanyol també van arribar alguns professionals americans per donar suport enla redacció dels plans de gestió.

Més de quaranta anys després que un lúcid Hernández Pacheco ja fes notar les dificul-tats de traslladar mimèticament el model americà a la vella Europa i, en conseqüència,al territori espanyol, l’ICONA semblava adoptar-lo per orientar la nova etapa de gestiódels parcs espanyols. Tanmateix, es tractava d’un model desenvolupat per un organis-me governamental poderós i autònom, amb un fort accent proteccionista i en el quall’aportació dels parcs al desenvolupament econòmic es fonamentava en un intens turis-me interior. En el cas espanyol, la seva aplicació per força havia de posar en relleu les



contradiccions d’una política que volia un aparador conservacionista però que depeniade l’administració encarregada de la producció forestal i, en darrer terme, d’un governexempt de controls democràtics pel que fa a la seva actuació en matèria ambiental od’ordenació dels usos del sòl.

L’agost de 1974 es va declarar un nou parc nacional, Timanfaya, a l’illa canària deLanzarote, i els paratges naturals d’interès nacional, figura molt poc utilitzada durant elFranquisme, de diverses fagedes del Sistema Central: Riofrío de Riaza, Montejo de laSierra i Tejera Negra. L’any següent, el maig de 1975, va veure la llum la Llei d’espaisprotegits que la casualitat i el ritme inexorable de la biologia van convertir en una de lesdarreres del Franquisme. Des del punt de vista legislatiu aquesta és la principal aporta-ció en l’àmbit de la protecció d’espais naturals del règim dictatorial que s’acabava. LaLlei obligava a un posterior procés de reclassificació de tots els espais existents, la qualcosa comportà un viu debat sobre el model de protecció, reafirmà l’ICONA com a òrgande gestió, bo i creant els patronats i les juntes rectores com a òrgans de participació, i,sobretot, significà una actualització conceptual, incorporant la definició de quatre tipolo-gies bàsiques d’espais protegits: les reserves integrals, els parcs nacionals, els paratgesnaturals d’interès nacional i, finalment, els parcs naturals; la incorporació d’aquesta dar -rera tipologia, més flexible, en consonància amb les polítiques de protecció aplicades al’entorn europeu, que cercava la compatibilitat entre la protecció dels valors naturals il’aprofitament dels recursos naturals, va ser sens dubte una de les novetats primordialsde la llei. Això es fa evident en el desplegament d’aquest text legislatiu, a l’empara delqual tan sols es va declarar un nou parc nacional, Garajonay a l’illa de la Gomera, i, percontra, una dotzena de parcs naturals.

El desenvolupament de la Llei de 1975 es va veure aviat interromput pel canvi de règimpolític i pel nou marc constitucional que comportà, entre altres aspectes, una descen-tralització de la política de protecció de la natura, que va tenir com a conseqüència mésvisible la proliferació d’espais protegits al territori espanyol, principalment mitjançant l’úsde la figura parc natural, refrendada així com la categoria de protecció que millors’adapta a la realitat social, cultural i administrativa de l’Estat espanyol.

A cavall precisament entre la mort del dictador i la incipient democràcia, es va produir aCatalunya un dels esdeveniments més notables i significatius d’aquest període: la cele-bració del Congrés de Cultura Catalana, que va esdevenir un moviment cívic i un episo-di de mobilització social que abordava diferents aspectes socials, culturals, científics,d’allò que volia ser l’organització d’un país normalitzat. El Congrés va néixer el 28 de



gener de 1975, quan la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va apro-var la posada en marxa d’un congrés en defensa de la cultura catalana.

El Congrés es va estructurar en vint seccions i es va desenvolupar durant dos anys ambla participació de més de dotze mil congressistes i l’adhesió de més de mil cinc-centesentitats. A través d’un patronat i de les comissions promotora i permanent, l’organitzacióva intentar aplegar el major nombre possible d’especialistes en cada matèria alhora queuna àmplia i veritable participació popular. A grans trets, l’objectiu era doble i es con-cretava en dues línies de treball que van inspirar tots els àmbits. D’una banda la identi-ficació de totes aquelles mancances i problemes estructurals que una situació de qua-ranta anys de dictadura i anormalitat cultural havien deixat com a herència; de l’altra, ladefinició de propostes, en forma de línies d’actuació, per avançar cap a la normalitat enun marc democràtic i de recuperació de les institucions d’autogovern.

La protecció dels espais naturals es va incloure en l’àmbit d’ordenació del territori, co-ordinat per Manuel Ribas, Pau Verrié i Joan Becat. Les conclusions d’aquest grup de tre-ball feien esment a la salvaguarda del patrimoni natural com una peça necessària dins laplanificació dels usos del sòl i del desenvolupament equilibrat del país. Les dues gransaportacions del congrés a la protecció de la natura van ser la realització d’una campa -nya per a la Salvaguarda del Patrimoni Natural, que va suposar més de tres-cents actesen cent cinquanta poblacions, l’edició de l’Auca de la Natura, de cartells i audiovisuals,i la sensibilització ciutadana envers la protecció efectiva de diversos espais naturals.L’altra aportació és un dels documents de treball d’aquest àmbit: el Llibre blanc de lagestió de la natura als Països Catalans, elaborat per la Institució Catalana d’HistòriaNatural i publicat l’any 1976 per l’editorial Barcino.

Tanmateix, la gestació del llibre blanc és anterior a la idea del congrés i va néixer d’unainiciativa de l’ornitòleg Joaquim Maluquer i Sostres, que assumí la ICHN. Aquesta obracol·lectiva, coordinada per Ramon Folch i Guillèn, fa un repàs exhaustiu, a càrrec d’unnodrit grup d’especialistes, de tots els temes relacionats amb el medi natural als païsosde parla catalana, per àmbits sectorials i per zones geogràfiques, tot cercant, en la dobleclau del congrés, un diagnòstic acurat de la situació present i la formulació de propos-tes de futur. La locució gestió de la natura, que surt en el títol, resulta ja innovadora isubstitueix volgudament la paraula conservació, més freqüent i habitual, tal com el se-cretari de redacció, Ramon Folch, destacava en la presentació:

Gestió de la natura és una locució àmpliament comprensiva que engloba l’ús de la natura, laconservació de la natura, l’ordenació del territori, la preservació del medi, la planificació dels



recursos naturals, i que, per tant, respon a una necessitat semàntica punyent als llocs on sónposades en qüestió la conservació, l’ordenació, la preservació, la planificació. Perquè unacosa és clara: els plantejaments conservacionistes de tipus purament esteticista, neoarcadià,són actualment insostenibles...

A continuació, el mateix Ramon Folch reconeix que si l’obra posa l’accent en els as-pectes més conservacionistes de la gestió, ho fa conscient que es tracta d’un planteja-ment sectorial i, per tant, incomplet, però per fer front a la urgència que imposa el graude degradació del medi, és a dir, a la «necessitat de salvar el territori abans qued’ordenar-lo». En aquest sentit i en l’apartat de les conclusions, el llibre conclou amb unallista d’espais naturals que cal preservar, que classifica en parcs nacionals, parcs regio-nals o interprovincials, parcs provincials i parcs comarcals, atenent el seu emplaçamenten relació amb les demarcacions administratives, defugint però la classificació en cate-gories de protecció, excepció feta dels tres parcs nacionals que inclou la proposta(Aigüestortes - Sant Maurici, Ports de Tortosa i Delta de l’Ebre). Es tracta d’una llista ex-haustiva que eixampla considerablement les previsions del Regional Planning de laGeneralitat republicana i el catàleg de la província de Barcelona de la Diputació. Incloucinquanta-un espais en el territori estrictament català, xifra que arriba a vuitanta-vuit entot l’àmbit dels Països Catalans. Finalment, reconeixent novament que la protecciód’un conjunt més o menys nombrós d’espais és tan sols un dels aspectes de la ges-tió del medi natural, el llibre blanc demana la promulgació futura d’una llei de la natura odel medi, que permeti abordar i integrar tots els aspectes que afecten la preservaciódel medi natural i la gestió dels sòls no urbanitzables.

En paral·lel a tot el dinamisme social i polític que comportà la fi de la dictadura i la re-presa d’un ordenament i uns hàbits democràtics, en la dècada de 1970 també es vadesfermar a Catalunya un moviment ecologista i conservacionista que va tenir una tra-ducció política amb uns resultats més aviat discrets, però sobretot va prendre un im-portant protagonisme cívic, en forma de campanyes reivindicatives, festes populars, pro-liferació d’associacions, manifestacions i publicacions ocasionals o periòdiques. Els dosgrans eixos al voltant dels quals s’estructurava l’ecologisme català eren l’oposició al’energia nuclear i la defensa de determinats paratges naturals.

L’agost de 1972, la central nuclear de Vandellòs va començar a transferir a la xarxal’energia que produïa i comercialitzava. La primera reacció popular contra una central deproducció energètica va tenir lloc a Cubelles, que s’oposava a la construcció de la cen-tral tèrmica. L’any 1974 es va organitzar el grup antinuclear d’Ascó i l’any 1977 va néi-xer el Comitè Antinuclear de Catalunya. L’estiu d’aquell mateix any va veure com es ra-



dicalitzava la protesta contra la central de Cubelles i com s’organitzava, amb una con-centració de gairebé dues mil persones davant la central d’Ascó, la primera manifesta-ció antinuclear. El març i el juny de 1979 es van viure a Barcelona les manifestacions an-tinuclears més multitudinàries, en les quals entre cinquanta mil i cent mil personesdemanaven una moratòria nuclear i la paralització del Plan Energético Nacional.

L’oposició a l’energia nuclear es va manifestar també en el rebuig a les concessions mi-neres per fer prospeccions d’urani, particularment forta i organitzada a la comarcad’Osona, on el juny de 1979 els grups antiurani va impedir que els tècnics de la multi-nacional Chevron s’emportessin mostres de minerals i els documents de treball. El no-vembre l’Institut d’Estudis Catalans féu públic un dictamen sobre les prospeccions i ex-traccions d’urani, signat per un prestigiós equip multidisciplinar: un geògraf, EnricCasasses, un botànic, Oriol de Bolòs, un ecòleg, Ramon Folch, un geòleg, Oriol Riba iun urbanista, Manel Ribas. L’informe constatava com les àmplies quadrícules mineres,dins les quals s’admetia la prospecció i podria plantejar-se l’extracció, amenaçaven al-guns dels espais naturals més rellevants de les comarques interiors. El 10 d’abril de 1980la protesta contra les extraccions d’urani a Osona va arribar al Parlament de Catalunya,que havia reprès les seves activitats després de les primeres eleccions catalanes de lanova democràcia.

L’any 1981, el Grup de Científics i Tècnics per a un Futur no Nuclear va fer públic el ma-nifest Per uns Països Catalans lliures de la nuclearització, que va ser signat per més de200 professors de les universitats catalanes i valencianes i lliurat al Parlament deCatalunya i al Consell Executiu de la Generalitat. Vuit anys més tard, el mateix grup vapublicar un informe sobre la contaminació radioactiva del riu Ebre i, poc després, un greuaccident a la central nuclear de Vandellòs I mobilitzà novament l’opinió pública contral’energia nuclear. El 17 de novembre de 1989, el ple del Parlament de Catalunya va de-manar per unanimitat el tancament definitiu de Vandellòs I, i set dies després milers demanifestants ho va exigir pels carrers de Barcelona.

Pel que fa a la protecció dels espais naturals, aquest és el període en el qual van néixerles organitzacions per a la salvaguarda d’aquest espais i les campanyes que sovints’encapçalaven amb l’imperatiu Salvem... De fet, aquest era el lema de l’exposició ques’oferia el febrer de 1977 al Palau dels Esports de Montjuïc, dedicada a la defensa delpatrimoni natural: «Salvem Catalunya per a la democràcia».

Un cas sens dubte paradigmàtic de defensa d’un espai natural davant interessos moltpoderosos va ser el del massís del Garraf. L’any 1971, a causa de la manca de previsió,



l’Ajuntament de Barcelona es va trobar sense un lloc on poder abocar les escombrariesde la ciutat, la qual cosa va plantejar la necessitat urgent de trobar-hi una solució.L’agost de 1972 es va filtrar a la premsa el projecte barceloní de situar l’abocador de re-sidus al massís del Garraf, projecte que ben aviat va despertar reaccions de protesta. El19 d’octubre l’Escola Catalana d’Espeleologia va presentar l’Informe sobre el proyecta-do vertedero controlado de basuras en Garraf, compendi d’informes de diferents espe-cialistes que posava en relleu el risc per a la salut pública que suposava la instal·laciód’un abocador de grans dimensions en un massís càrstic i, per tant, permeable, ultra ladegradació d’un ecosistema singular. Malgrat l’informe de l’ECE, l’oposició dels cerclescientífics, botànics, geòlegs i ecòlegs, universitaris i, fins i tot, les mobilitzacions a les co-marques del Garraf i el Baix Llobregat, l’abocador de la Vall de Joan es va inaugurarl’abril de 1974. No es va fer esperar les primeres evidències de greus problemes en laimpermeabilització i, com a conseqüència, de la contaminació de les aigües subterrà-nies.

Certament, el paisatge calcari i àrid del Garraf no satisfeia els estàndards estètics devaloració del medi natural predominants des de finals del segle XIX, i probablement peraquest motiu aquest massís no era inclòs en el catàleg de parcs de la Diputació deBarcelona, malgrat que la seva singularitat i el seu interès ja havien estat recollits en elprojecte de planificació territorial de Rubió i Tudurí, el Regional Planning. Tanmateix, elseu indubtable valor ecològic i paisatgístic i la mobilització enfront l’agressió del’abocador van motivar la seva inclusió a posteriori en les previsions de parcs provin-cials. Malgrat tot, l’aprovació del Pla Especial de Protecció l’any 1986 no va impedirl’incompliment dels terminis successius de tancament de l’abocador, i va obligar amodificar el Pla, fins que, finalment, el tancament es va fer efectiu el 31 de desembrede l’any 2006.

Les agressions o amenaces a altres espais naturals van provocar l’aparició de movi-ments de defensa arreu del país. L’agost de 1976 milers de persones es van manifestara Torroella de Montgrí al crit de Salvem el Ter. El maig de 1977, es va iniciar la Campanyade Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà amb una festa popular, que va tenir continuï-tat l’agost amb una marxa des de Figueres fins a les obres del port esportiu de Llevanti que va culminar el juliol de 1978 amb una acció de força per tal de paralitzar les obresd’urbanització dels estanys, motiu pel qual van ser processats pel Jutjat de PrimeraInstància de Figueres alguns dels promotors de l’acte de protesta, entre els quals, JordiSargatal, futur director de l’espai protegit.



El 9 d’abril de 1978, una concentració a Santa Maria de Gallecs, amb el lema de Salvemel Vallès, expressava la seva oposició al projecte d’actuacions urbanístiques urgents(ACTUR) que amenaçava amb urbanitzar i crear un nucli de població en aquest paratge,sacrificant un dels darrers espais agroforestals de la plana vallesana. L’agost del mateixany es va constituir la Coordinadora per a la Salvaguarda del massís de Sant Llorenç delMunt, amb l’objectiu d’aturar una urbanització de set-centes hectàrees, projectada enterrenys inclosos en la futura ampliació del pla especial de protecció. El maig de 1981es va posar en marxa la campanya «Salvem el Pedraforca», promoguda per la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya, que demanava la paralització de les mines a celobert i la protecció del massís, campanya que es va radicalitzar quan es va fer esclatarun artefacte explosiu en una de les màquines excavadores. L’any 1982, la pressió po-pular va aconseguir desplaçar a la Garrotxa el campionat del món de trial, que se cele-brava des de feia cinc anys al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. L’any 1984 es vaengegar una campanya per tal que el delta del Llobregat fos declarat reserva integral.

El juliol de 1986 va néixer la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, que en-capçalava una campanya d’oposició a la construcció d’una línia d’alta tensió que haviade travessar l’espai protegit. El 1987 es féu públic el manifest Salvem el Montsant i el1988 van aparèixer la Coordinadora per a la Defensa de les Comarques de l’Ebre i elsPorts, la Coordinadora per a la Defensa Integral de Collserola i la Comissió per a laSalvaguarda del Montsec, a l’hora que es va posar en marxa la segona campanya«Salvem el Pedraforca», en aquesta ocasió per oposar-se a la construcció d’una centraltèrmica a Saldes.

Fruit d’aquesta notable efervescència social, d’aquesta extraordinària represa del’associacionisme cívic en defensa de la natura i també, òbviament, de la recuperaciód’unes institucions d’autogovern que sovint miren cap a iniciatives que la Guerra Civil iel Franquisme havien escapçat, van començar a donar-se passes importants en la pro-tecció dels espais naturals i la preservació d’un medi ambient de qualitat. Els espais na-turals que eren objecte de les campanyes de defensa van anar rebent successivamentdiferents declaracions de protecció, les extraccions d’urani a Osona es van aturar, tambéles activitats extractives al volcà Croscat i al massís del Pedraforca, es va tancarVandellòs I definitivament, es van desmuntar les torres d’alta tensió de la línia que ja nohavia de passar pel Montseny, i el 1988 la Sala Tercera de l’Audiència Provincial deBarcelona va dictar la primera sentència per delicte ecològic contra el director de laCentral Tèrmica de Cercs, contra la qual havia exercit l’acció penal popular quatre anysabans l’entitat ecologista Alternativa Verda.



Així doncs, entre els anys 1970 i 1980 es va viure l’aparició d’un important cúmuld’associacions i organitzacions ecologistes i naturalistes. Entre aquestes destaca, sensdubte, per la seva permanència i la seva presència en nombroses campanyes i afers am-bientals la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA), que va néixer l’11 dejuny de 1976 en un acte fundacional a la seu del Centre Excursionista de Catalunya i queavui dia aplega més de 1.800 socis, a més de diverses entitats naturalistes de caràcterlocal. DEPANA actuava com una organització no governamental a l’estil de les grans en-titats ecologistes, va esdevenir un grup de pressió, creador d’opinió i promotor d’estudisi línies de treball, que defugia la concurrència política a les conteses electorals.Altrament, una part dels grups ecologistes nascuts als anys setanta es decantava peruna acció política directa i va viure un procés, no exempt de tensions, d’agrupacions idissensions, paral·lel al que es vivia en l’ecologisme espanyol, que portà l’any 1983 al’intent d’un moviment unitari, amb el nom d’Alternativa Verda (Moviment Ecologista deCatalunya), el qual es va presentar a les eleccions generals de 1986 i a les eleccions mu-nicipals de 1987, en què va assolí una minsa representació en alguns consistoris. A leseleccions catalanes de 1988, les candidatures «verdes» es van presentar dividides i nova ser, de fet, fins que alguns sectors ecologistes van ser fagocitats per les candidatu-res d’esquerres d’Iniciativa per Catalunya, que es va produir una representació significa-tiva de regidors «verds» en alguns dels ajuntaments més importants.

D’altra banda, cal ressaltar en aquest període la represa del món excursionista i del móncientífic i universitari en la defensa del patrimoni natural i d’una concepció equilibrada del’ordenació del territori.

Ja s’ha assenyalat la mobilització de les entitats excursionistes davant l’amenaça urbanit-zadora a les rodalies de l’estany de Sant Maurici. L’any 1975 es va publicar en la revistaMuntanya del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) una sèrie d’onze articles elaboratsper prestigiosos científics i tècnics amb el títol «Els problemes del medi natural aCatalunya». El CEC va apadrinar el naixement de DEPANA i els moviments populars de de-fensa del territori es van nodrir, en gran part, de les entitats excursionistes locals. Els dies14 i 15 de novembre de 1981 es va celebrar a Terrassa el V Congrés Excur sionista Catalàque, recuperant la tradició dels primers congressos del segle XX, recollia diverses comuni-cacions sobre la protecció del medi natural. El mateix any les entitats excursionistes vanprotagonitzar la demanda de protecció del Pedraforca i el 1989 el Comitè de Natura de laFederació d’Entitats Excursionistes de Catalunya va fer públic un informe sobre la pro-blemàtica que plantejava la proliferació de pistes d’esquí i de les expectatives de noves ins-tal·lacions d’esports d’hivern, en el marc de la campanya «Salvem els Pirineus».



Pel que fa al paper del món científic i universitari, ja s’ha assenyalat la participació, a títolindividual, de molts professors i científics o l’adhesió col·lectiva de departaments univer-sitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans a molts dels moviments de defensa del medi na-tural, per mitjà de la subscripció de manifestos o l’elaboració d’informes i estudis. L’any1973, poc després de reprendre les seves activitats, la Institució Catalana d’HistòriaNatural va prendre la iniciativa, que ja s’havia destacat, de la redacció col·lectiva delLlibre blanc, que va esdevenir una obra col·lectiva del món científic català. Tanmateix, lamanifestació més clara del món universitari es va produir amb la publicació l’any 1979de l’opuscle Propostes per a l’ordenació de l’espai no urbanitzat i per a la gestió dels re-cursos naturals adaptades a les necessitats dels Països Catalans, signat per una munióde departaments universitaris de ciències i lletres de la Universitat de Barcelona, laUniversitat Autònoma de Barcelona, el Col·legi Universitari de Girona, la Universitat deMallorca i la Universitat de València. Aquest document volia ser un guió de les actuacionsmés urgents en l’àmbit de la «racionalització de l’ús de la terra i dels recursos naturals»i estructurava les propostes en diferents àmbits d’acord amb una zonificació en espaisurbanitzats, espais silvopastorals i espais rurals, a més d’unes consideracions sobre lesvies de comunicació i l’energia. L’obra tractava de forma més detallada els aspectes re-latius a la política forestal i als espais d’especial protecció i avançava fins i tot una sin-gular proposta d’organització administrativa en la gestió del patrimoni natural, basada enla creació d’una direcció superior i d’uns consells comarcals d’ordenació del ter ritori igestió del medi natural, amb la presència en ambdós nivells de comitès científicsd’assessorament.

Val a dir que, malgrat l’extraordinària cautela del gran científic i ecòleg català, RamonMargalef, en gran mesura, el moviment ecologista del país va beure de les fonts d’algunsdepartaments universitaris que nodrien —i alguns encara ho fan— un ideari d’una granradicalitat naturalista que, sovint, semblava donar l’esquena als aspectes socials ieconòmics i, en definitiva, a la realitat d’una societat complexa.

Durant el Franquisme i les primeres passes de la democràcia, la protecció dels espaisnaturals mitjançant accions legislatives específiques, les lleis de parcs o la creaciód’espais protegits, es va seguir desenvolupant sota mecanismes d’acció-reacció, inspi-rats per la llarga tradició d’un tractament singular d’aquesta matèria, en què els espaisque calia protegir constituïen per ells mateixos objectius d’una iniciativa política, més queno pas peces d’un engranatge territorial objecte de planificació. L’adscripció dels espaisnaturals dins l’àmbit de l’ordenació del territori, al Congrés de Cultura Catalana, no ésmés que el reflex d’una metodologia carregada de bones intencions, però en les pàgi-



nes del Llibre blanc, el tractament d’aquests espais, bo i exhaustiu, no deixa de ser uninventari d’excepcionalitats. Tanmateix, des de la dècada de 1950 i coincidint amb la li-beralització econòmica del règim, va començar a obrir-se pas una nova via per abordarla conservació dels valors naturals des de la seva integració en les polítiques urbanísti-ques d’ordenació dels usos del sòl. La utilització intel·ligent que va fer la Diputació deBarcelona de les possibilitats que oferia la Llei del sòl de 1956 i de la qual la va reformarl’any 1975, així com el desplegament d’aquests textos legislatius mitjançant el planeja-ment territorial metropolità, en constitueixen dos bons exemples, tal com es destaca enel capítol següent.



El paper de la Diputació de Barcelona en la protecció d’espais naturals

La resposta de la Diputació de Barcelona: l’ús d’instruments urbanísticsper a la protecció del medi natural

Durant el llarg període del Franquisme, la planificació i gestió d’espais protegits va serpatrimoni exclusiu de l’Administració central de l’Estat, com ja s’ha assenyalat en el ca-pítol corresponent. Amb una única i notòria excepció: la Diputació de Barcelona.Certament, aquest organisme provincial va ser l’única entitat de l’Administració catalanaque fins a l’adveniment de la democràcia i la recuperació del Govern de la Generalitat vaaconseguir impulsar i dur a la pràctica una política pròpia de protecció d’espais naturals.Això va ser així perquè la Diputació va aprofitar les escasses possibilitats que oferia elmarc legal i les estretes escletxes que deixava obertes el poder central i probablement,també, per una concepció patriòtica d’aquesta institució, que va assumir, de fet, unpaper subsidiari de les institucions d’autogovern perdudes, en aquelles matèries en lesquals podia desenvolupar la seva acció, que transcendia fins i tot els límits provincials.8

Paper que es va fer evident en la transició democràtica, però que fins i tot, en els mo-ments àlgids de la dictadura, la corporació gosava suggerir subtilment bo i tenint curaque la gramàtica i la sintaxi s’ajustessin estrictament al to de l’època. Com ho palesal’editorial de la revista trimestral San Jorge de la Diputació, l’any 1964, sorgida presumi-blement de la ploma del seu director, el professor de literatura Guillermo Díaz-Plaja, apropòsit de la celebrada efemèride dels «veinticinco años de paz»:

Estos veinticinco años de paz que los carteles callejeros proclaman en todas las lenguas his-pánicas tienen, desde el ángulo de nuestra Diputación Provincial, un significado muy concre-to: el de enmarcar cronológicamente un gran esfuerzo de reconstrucción, de iniciativa, de pro-gramación en torno a los valores vernáculos y específicamente barceloneses cuya custodianos ha sido confiada.

| 91

8. Recordeu en aquest sentit, a tall d’exemple, el paper de la Diputació de Barcelona a les excavacionsd’Empúries, a través del Museu d’Arqueologia, en la gestió de l’Escola d’Agricultura, la Biblioteca Central, des-prés Nacional de Catalunya, o en la proposta de parcs d’un abast supraprovincial.



Un lector generós i benintencionat pot descobrir darrere aquests valores vernáculosl’acció que la corporació barcelonina va dur a terme en l’àmbit cultural, però també de lagestió del territori, com en el cas que ens ocupa, pel que fa als espais naturals protegits.

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona va reprendre la seva actuació tot just aca-bada la Guerra Civil. De fet, suprimida la Generalitat de Catalunya, la corporació provin-cial va tornar a fer-se càrrec del Patronat del Montseny i va recuperar el Servei Forestal,malgrat que ben aviat els permisos de tallada van passar a dependre dels districtes deBarcelona i Girona de l’Administració forestal de l’Estat. Si bé és cert que fins a la dè-cada dels anys cinquanta el Patronat no va desplegar una activitat remarcable, cal res-senyar alguns fets significatius d’aquest primer període de postguerra.

Des de l’any 1943 les milícies universitàries van instal·lar i van ocupar un campamentd’instrucció en plena vall de Santa Fe, en terrenys cedits per la comtessa de la vall deCanet. L’any 1945 es van comptabilitzar més de tres mil soldats i el tècnic del Patronati després cap dels Serveis Forestals, Josep Lluís Vives, va redactar un informe posanten relleu el greu risc de degradació de la fageda que comportava l’increment de les ac-tivitats militars. El 5 de juliol d’aquell mateix any, la Comissió Gestora de la Diputació vaacordar assumir l’informe i adreçar-se al coronel cap de les milícies. Poc anys despréses va aixecar definitivament el campament de les milícies al Montseny. En aquells pri-mers anys, el Patronat va reclamar també —aquesta vegada sense èxit— la devolucióde la facultat privativa de resolució dels permisos d’aprofitaments forestals.

El Servei Forestal de la Diputació també va emprendre mancomunalment ambl’Ajuntament de Barcelona la reforestació del vessant barceloní de la muntanya delTibidabo, utilitzant peus d’espècies que creixien al viver amb què comptava la corpora-ció al recinte de la granja escola Torre Marimon a Caldes de Montbui.

L’any 1949 va ocupar la presidència de la Diputació Joaquim Buxó Dulce d’Abaigar,marquès de Castell-Florite, un president il·lustrat, en el qual es poden trobar trets simi-lars als d’un dels seus predecessors, el comte de Montseny, que havia estat membre dela societat cívica Ciutat Jardí i havia impulsat el Patronat del Montseny, precisamenttambé sota un règim dictatorial, el del general Primo de Rivera. Joaquim Buxó, tot i fentprofessió de les seves conviccions franquistes,9 va ser el primer president un cop cele-

9. El marquès de Castell-Florite va establir el Dia d’exaltació de la província i va nomenar el general Franco fillpredilecte de la província de Barcelona, iniciativa que, d’altra banda, es va repetir a molts dels ajuntaments icorporacions del país.


El paper de la Diputació de Barcelona en la protecció d’espais naturals | 93

brades les primeres «eleccions municipals» del règim i closa, per tant, l’etapa de les co-missions gestores. Buxó va donar un notable impuls a l’activitat de la corporació pro-vincial i, sota la seva presidència, va començar a difondre’s la idea del paper que podiatenir l’urbanisme en l’ordenació del territori més enllà del desenvolupament dels nuclisurbans i, al mateix temps, del paper que pertocava a l’Administració provincial en aquestàmbit.

El mateix marquès de Castell-Florite, en un extens discurs pronunciat a l’Aula Magna dela Universitat de Barcelona, amb motiu del Dia Mundial de l’Urbanisme, en el qual nomanquen cites a Hausmann, a Sitte o a Le Corbusier —encara que en aquest darrer casper blasmar-lo— defensava el que ell anomenava el sentit humanista de l’urbanisme, òb-viament per oposar-lo a les proscrites concepcions materialistes. Rebutjava les concep-cions urbanes colossals i defensava les xarxes de ciutats mitjanes, la creació de barrisinterclassistes com a elements de cohesió social i la preservació del paisatge, apropant-se, en certa manera, a les idees de Howard o Geddes, malgrat que aviat el creixementde les ciutats de la regió metropolitana de Barcelona, sense planificació ni control de-mocràtic, havia de contradir obertament aquestes idees.

No debe concebirse la ciudad sola, la ciudad asfalto; es decir, una ciudad sin su hinterland,ni un grupo regional económico sin su centro urbano natural… Hay que incrementar hasta elmáximo las manchas verdes, bien dosificadas y bien distribuidas, y fomentar la creación delos parques próximos a las ciudades… Hay que proteger el paisaje y conservar con decisiónel tesoro artístico de las pasadas épocas, sin dejarse llevar de la fiebre de la piqueta.

Poc abans, l’any 1951, el diputat Federico Ulsamer defensava des de les pàgines de larevista San Jorge la «missió urbanística de les diputacions» mitjançant l’elaboració delsplans d’ordenació, recollint el concepte d’un urbanisme regional que havia de donartanta importància al creixement de les ciutats com a l’ordenació dels usos del sòl de lescomarques i regions, amb l’objectiu de garantir la seva explotació agrícola i industrial, eltraçat de les comunicacions i la conservació de la bellesa del seu paisatge. El mesd’octubre de 1952, es va publicar novament a la publicació provincial un article de cab-dal importància signat per l’arquitecte provincial Manuel Baldrich i Tibau: «El paisajecomo tema urbanístico». Baldrich defensava amb vehemència el paper de l’urbanismeen l’organització del territori i, com a conseqüència, en la preservació dels valors del pai-satge, atenent als «principis eterns d’ordre i general conveniència». Després d’una intro-ducció en què explicava el concepte de parcs naturals, estès sobretot als països anglo-saxons, l’arquitecte Baldrich desenvolupava una proposta de classificació i protecció delpaisatge en diverses categories: parcs naturals, paisatges tutelats, reserves forestals, re-


serves agrícoles, parcs comarcals i indrets d’interès local, tot assenyalant els requisits ifins i tot algunes indicacions normatives per a cadascuna d’elles.

Baldrich, que havia treballat al costat de Rubió en el Regional Planning, anava més lluny.En el seu article publicava un mapa en què recollia els possibles parcs naturals de la pro-víncia de Barcelona i en el qual la trama depassava conscientment el límit provincial alsespais fronterers, vint anys després del mapa de distribució en zones del territori catalàde Rubió i Tudurí i deu anys abans que el Pla Provincial promogut per la Diputació al’empara de la llei del sòl fes públic un mapa en què hi havia delimitada una propostad’espais protegits.

La tasca del Patronat del Montseny també va rebre un impuls important durant la pre-sidència de Joaquim Buxó: es va consolidar la presència de guardes forestals i mossosd’esquadra; es va implantar la senyalització d’itineraris i de determinats indrets desta-cats; es van desenvolupar les actuacions a la xarxa viària, amb la construcció de la pistade Santa Fe a la Costa del Montseny; es va abordar la restauració de l’edifici del Vilar,propietat del Patronat, amb l’objectiu, entre d’altres, d’instal·lar-hi un museu monogràficde la muntanya; es va emprendre la construcció del xalet forestal i de la zonad’acampada a l’indret on havia estat la masia de les Planes de Fontmartina, i es van dura terme algunes repoblacions, en què les d’espècies cinegètiques van tenir poc èxit i lesde coníferes al·lòctones en van tenir més.

El president Buxó va dur possiblement massa lluny el seu entusiasme per la protecciódel massís del Montseny, mogut pel seu «urbanisme humanista», quan va constituir unacomissió formada, entre d’altres, per l’arquitecte Baldrich, l’enginyer de monts Vives i eldirector del zoològic de Barcelona Antoni Jonch i Cuspinera, amb la missió de rescatarla vella idea noucentista de crear un parc natural al massís del Montseny. El projecte esva abandonar després que l’almirall Carrero Blanco, aleshores ministre de la Pre sidència,adrecés una carta al president de la Diputació en què manifestava la seva preocupacióper les conseqüències que aquest projecte podia tenir per als legítims interessos dels pro-pietaris. La carta de l’almirall, que va rebre Joaquim Buxó el 21 de gener de 1959, ambpoques paraules, era prou entenedora:

Mi querido amigo... Según me informan, parece ser que por esta Diputación Provincial se vaa llevar a cabo la creación de una Comisión o Patronato del Parque del Montseny, bajo el tí-tulo Parque Nacional del Montseny, y tienen los propietarios el natural temor, por otra partefácilmente comprensible, que tal determinación pudiera afectar sus intereses como tales… Nosé lo que pueda haber de cierto en todo ello y este es el motivo que le dirija estas letras y muy



de veras le agradecería tuviera la amabilidad de informarme lo que hubiera de cierto sobre elasunto de que le hablo para poder contestar a quien a mi se dirige.

Tot i això, la posició del Patronat va contribuir a aturar el projecte d’urbanització «LosHayedos» de la finca principal de la vall de Santa Fe i va evitar l’aprovació d’un pla urba-nístic que preveia la declaració de sòl urbanitzable no programat de tot el termed’Arbúcies i de sòl urbà una finca, entre les cotes vuit-cents i nou-cents, sota les Agudes.

Amb el sediment que havia deixat la dècada de 1950, no resulta estrany que la Diputacióde Barcelona aprofités les possibilitats que oferia la Llei del sòl de l’any 1956 per ende-gar una política de protecció d’espais naturals, utilitzant els instruments urbanístics,catàlegs i plans especials que el nou text legal posava a la seva disposició.

Com ja és prou conegut, aquells anys van marcar en la història recent d’Espanya un puntd’inflexió en l’evolució del Franquisme, des d’un règim autàrquic, autoritari fins a la cruel-


Mossos d’esquadra i guardes forestals «patrullant» pel massís del Montseny, durant l’època del Patronat.Revista San Jorge núm. 55-56, juliol - octubre, 1964. Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona.


tat i amb una iconografia absolutament feixista, cap a un règim que seguia essent tota-litari, però que aspirava a una acceptació internacional i, sobretot, que es veia obligat aafrontar la tasca de govern d’un país, que ja estava deixant enrere la postguerra, ambcriteris probablement més professionals. Tal com s’explica en els manuals d’història, elsministres i alts càrrecs militars i falangistes, amb una gran càrrega ideològica, van anardeixant pas als que procedien de cercles catòlics de l’Opus o d’altres sectors empresa-rials i financers, amb una càrrega fonamentalment tècnica. Eren els tecnòcrates.

Val a dir que alguns professionals catalans van tenir una significativa participació enaquests esforços de modernització o més aviat d’aggiornamento del règim sortit de laGuerra Civil. Qui va assolir un major protagonisme polític va ser el ministre de l’OpusLaurà López i Rodó, un dels grans impulsors del Pla d’Estabilització i dels posteriorsplans de desenvolupament, que van propiciar l’extraordinari creixement econòmic es-panyol de la dècada de 1960. López i Rodó, que encara va ser diputat del Parlament deCatalunya de la primera legislatura a la recuperada democràcia, va cridar al seu costateconomistes de la seva confiança, com Fabià Estapé o Joan Sardà. Coetani de López iRodó, el catedràtic de Dret Administratiu Manuel Ballbé10 va coincidir amb ell en aques-ta tasca de renovació interna del règim. Ballbé, d’altra banda bon amic d’Estapé i deSardà, va ser un dels pares de la Llei del sòl de 1956 i, abans, de la llei que aprovava elPla General d’Ordenació Urbana de Barcelona i la seva Zona d’Influència, conegut coma Pla Comarcal de 1953.

Després del Regional Planning de Rubió i Tudurí i del Pla Macià del GATCPAC, el PlaComarcal de 1953 va ser el primer intent de planejament que ultrapassava els límits es-trictes de la ciutat de Barcelona i reconeixia l’àmbit metropolità. Així doncs, el Pla abas-tava vint-i-sis municipis, vint-i-set si comptabilitzem el barri de Les Botigues de Sitges iel seu mèrit —potser l’únic— va ser reprendre aquesta visió supramunicipal. Nogens -menys, a principis dels anys cinquanta, malgrat que el Pla, com ja s’ha assenyalat, erafill dels aires modernitzadors del règim, es va donar encara en un context de precarietateconòmica i fort intervencionisme estatal. Tanmateix, cal valorar en la seva justa im-portància el reconeixement del fet metropolità, que també s’havia produït poc abans al’àrea de Madrid, més encara si considerem que aquesta concepció xocava frontalmentamb el ruralisme mitificat per la ideologia feixista de la postguerra, com a contraposicióa la corrupció dels ambients urbans, on s’havien desenvolupat les idees liberals i socia-


10. Com explica Fabià Estapé en les seves memòries, De tots els colors, Manuel Ballbé i López i Rodó s’haviendisputat diverses càtedres. La seva mort prematura, l’any 1961, va estroncar la seva carrera.


listes en què s’havia basat la república. Eugeni d’Ors, que ja havia culminat el seu tràn-sit del Noucentisme al Franquisme, però no havia perdut la ironia, ho exemplificava l’any1939 en l’expressió ¡Labradores del mundo uníos!

El mateix any la revista Vértice reblava el clau d’aquesta inculpació del fet urbà:

Son las tristes glorias del tiempo: ciudades como colmenas, albergues fríos de toda una hu-manidad descarriada, a la que espera el campo compañero, las aldeas blancas, las villas ale-gres, el aire libre, el cielo claro que no enturbian chimeneas colosales, que no ocultan los cienpisos de los rascacielos. Ya puede disfrazarse la ciudad y hacer los diez halagos de la mujeradúltera. La ciudad miente, miente en todo y miente por propia virtud de su vicio.

El Pla de 1953 va demostrar una escassa eficàcia per corregir les tendències especula-tives que ja s’havien desfermat i es manifestarien amb una major extensió i intensitat enl’ocupació del sòl els anys següents. Malgrat el progrés que, com ja s’ha assenyalat, su-posava l’adopció d’un àmbit metropolità de planejament, el resultat encara era mésl’agregació de nuclis que un veritable exercici de conjunt, potser com a conseqüènciaencara de l’urbanisme organicista de Pedro Bidagor, responsable del Pla Generald’Ordenació Urbana de Madrid. Sens dubte, l’urbanisme d’inicis dels anys cinquantatraduïa també els enfrontaments interns del règim. En aquest cas entre el model de laciutat orgànica que l’arquitectura falangista havia adoptat com a guia per a la recons-trucció urbana de les ciutats i, singularment, de Madrid, i el planejament de les novesciutats, el creixement de les quals i les relacions que establien amb el seu entorn tren-caven els límits municipals, esmicolaven les utopies ruralistes de la postguerra i dibuixa-ven veritables àrees i regions metropolitanes.

Pel que fa a la protecció d’espais naturals, el pla era, després dels no nats plans de laGeneralitat republicana, la primera aportació efectiva a la conservació dels espais lliuresdins l’àmbit metropolità, com deia Ricard Pié, «fruit més dels seus silencis que de lesseves propostes». Certament, els buits del pla configuraven els llocs no urbanitzables iposaven límits a l’extensió del sòl urbà i dibuixaven així el gran parc de Collserola.

Aviat, però, es van fer evidents les mancances del Pla, la seva incapacitat normativa perposar ordre en un període de màxim creixement demogràfic que es feia notar sobretot enels municipis de la primera corona (entre 1950 i 1979, Santa Coloma de Gramenet vamultiplicar per set la seva població, Sant Adrià ho fa per sis i l’Hospitalet per cinc, entred’altres). Les previsions del Pla es van veure ràpidament desbordades i el creixementurbà, com a conseqüència de l’onada immigratòria, es va fer extensiu a tota la regió me-tropolitana creant de fet una zonificació espontània, amb ciutats i barris dormitori des dels



quals es mobilitzava diàriament la població cap als llocs de treball, situats en polígons in-dustrials o nuclis de serveis. Tot plegat va generar la complexa xarxa de relacions i de mo-bilitat que es donava en un àmbit més extens que el que definia el Pla Comarcal.

Certament, com afirma el catedràtic de Dret Administratiu Martí Bassols, «el suport jurí-dic era feble i precari, però utilitzat amb imaginació va poder finalment donar els fruitsdesitjats». La clau era en l’article 20 del text legislatiu de 1956, que feia referència explí-cita als parcs naturals com a espais que podien ser objecte de protecció específica mit-jançant plans especials, que prèvia la seva inclusió en un catàleg que havia de ser apro-vat per la Comissió Central o Provincial d’Urbanisme. D’altra banda, les corporacionsprovincials estaven facultades per elaborar i promoure l’aprovació de plans provincialsque podien incloure prescripcions relatives a la protecció del paisatge.

El 15 d’abril de 1963, el Ministeri de l’Habitatge va aprovar el Pla General d’Ordenacióde la Província de Barcelona, elaborat per la Diputació, que incloïa el catàleg amb ca-torze parcs naturals provincials: Montseny, Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac,Montserrat, Montnegre, Corredor, Collserola, Pedraforca, Rasos de Peguera, Cadí,


Plànol dels parcs naturals dela província de Barcelona,que s’inclouran al PlaProvincial de 1963, publicatper Manuel Baldrich. RevistaSan Jorge, octubre 1952.Arxiu Històric de la Diputacióde Barcelona.


Cabrera-Collsacabra, Guilleries, Catllaràs, Bellmunt i la Quar. El mapa provincial d’espaisque calia protegir no diferia gaire del que havia publicat l’arquitecte Baldrich l’any 1952,amb l’absència del massís del Garraf o de Morella, que sortia en el mapa de 1952. Tot ique aquest, com altres espais que no sortien en el Pla Provincial, Olèrdola, Ordal, Rubió,Castelltallat, Ancosa i Miralles, van ser inclosos més tard amb la qualificació de parcs co-marcals, per tal de subsanar la seva absència del catàleg aprovat per la ComissióProvincial d’Urbanisme.

Ara bé, la inclusió en el catàleg es feia a títol d’inventari sense cap delimitació, per la qualcosa, un cop aprovat el Pla Provincial, la Diputació restava habilitada per a procedir adelimitar els espais protegits i establir-ne l‘ordenació mitjançant la redacció dels plansespecials de protecció del paisatge. El 28 d’octubre de 1969, el Ple de la Diputació vadeclarar urgent l’ordenació del Parc Natural del Montseny i va encarregar els estudis tèc-nics, que concloïen un any després amb l’elaboració del Pla de Delimitació del Parc, quetenia caràcter d’avanç del Pla Especial i era informat favorablement per la ComissióProvincial amb algunes modificacions, la més rellevant de les quals obligava a la corpo-ració barcelonina a coordinar-se amb la Diputació de Girona, atenent la unitat orogràfi-ca del massís. El setembre de 1971 la Diputació de Barcelona va adoptar formalmentl’acord d’impulsar l’elaboració del Pla Especial del Montseny i es va adreçar a la deGirona sol·licitant la seva col·laboració. La corporació gironina ho va fer el desembre delmateix any. Atès que la Llei de 1956 no preveia cap mecanisme de cooperació inter-provincial, les dues diputacions havien de tramitar els plans especials respectius per se-parat, malgrat que es partís tècnicament d’una documentació comuna.

En paral·lel al procés del Montseny, també l’any 1970 la Diputació de Barcelona va apro-var el Pla de Delimitació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac iduia a terme els estudis per a la redacció del Pla Especial de Protecció d’aquest mas-sís, que va ser aprovat inicialment per la corporació provincial el 28 de desembre de1971. Una resolució ministerial de 24 de juliol de 1972 aprovava definitivament el Pla delParc Natural de Sant Llorenç del Munt, que esdevenia així el primer dels espais naturalsprovincials protegit per un pla especial, a més del primer parc natural espanyol protegitmitjançant la legislació urbanística i l’únic promogut i gestionat per un organisme del’Administració local.

La Diputació de Barcelona havia abordat la planificació dels primers parcs des delGabinet de Planejament Urbanístic de la Secció d’Urbanisme i Habitatge. Tanmateix,l’any 1975 va néixer un departament específic: el Servei de Parcs Naturals, Protecció de



la Natura i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, com a òrgan de l’Administracióprovincial encarregat dels treballs de delimitació i ordenació dels parcs provincials aixícom de la gestió d’aquells que comptaven amb un pla aprovat. El Servei de ParcsNaturals recollia l’experiència de la gestió del Patronat del Montseny, però es proposavaimpulsar un model de protecció d’espais naturals basat en l’aplicació de la Llei del sòl i,per tant, en la integració de la política de creació i gestió de parcs naturals en el plane-jament urbanístic. El mateix any, el Servei de Parcs i l’Institut d’Estudis de l’Admi nistracióLocal de Madrid van celebrar a Barcelona un seminari sobre els espais naturals prote-gits i les possibilitats d’actuació de l’Administració local, confirmant la validesa dels plansespecials com a instruments de protecció, davant d’una certa perplexitat de l’organismecompetent de l’Administració central en matèria de protecció d’espais naturals, l’ICONA.

El Servei de Parcs Naturals va impulsarl’aprovació definitiva del Pla Especial delMontseny, la revisió del Pla de Sant Llorençdel Munt i la delimitació i ordenació delsrestants espais naturals provincials, i vaprioritzar ben aviat aquells de l’entorn me-tropolità més amenaçats per l’expansió delfenomen de les segones residències, queimpulsava el creixement desordenat de lesurbanitzacions.

Aviat el Servei de Parcs Naturals es va es-tructurar com un òrgan administratiu deplanificació i gestió d’espais protegits, ambuns atributs que el feien comparable aqualsevol organisme similar bé de l’Estatespanyol, el Servei de Parcs i Reserves del’ICONA, bé de qualsevol país del món. Vaser un dels primers organismes de l’Admi -nistració espanyola que es va inscriurecom a membre de la Unió Internacional pera la Conservació de la Natura (UICN), vatraduir al català i va editar l’Estratègia

Mundial per a la Conservació, va participar en el programa MAB de la UNESCO des quel’any 1978 el Montseny va ser declarat reserva de la biosfera, va comptar amb personal


Reproducció de la coberta de l’Estratègia Mundialper a la Conservació traduïda al català i editadapel Servei de Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona.


tècnic i amb guardes forestals uniformats, es va identificar amb una imatge corporativaque es va traduir, també, en una senyalització sobre el terreny i en una línia de publica-cions, i va compondre uns programes d’actuació homologables als de les administra-cions conservacionistes amb més experiència.

Mentrestant, també el 5 de maig de 1975 es van publicar en el Butlletí Oficial de l’Estatla Llei d’espais naturals protegits i la reforma de la Llei del sòl i ordenació urbana. La Lleid’espais naturals ja ha estat comentada en un capítol anterior. Pel que fa a la nova Llei delsòl, val a dir que mantenia les figures de planejament que havien permès actuar laDiputació de Barcelona en matèria de protecció d’espais naturals.

El nou text legal substituïa els plans provincials pels Plans Directors Territorials de Coor -dinació que, dins de les seves determinacions, podien concretar «les mesures de pro-tecció que calia adoptar en ordre a la conservació del sòl, dels altres recursos naturals ia la defensa, millora, desenvolupament o renovació del medi natural i del patrimoni histò-ric i artístic». Els plans generals municipals havien de classificar el sòl en urbà, urbanit-zable i no urbanitzable i, en referència a aquest darrer, l’objectiu del pla era «preservar eldit sòl del procés de desenvolupament urbà i establir, en el seu cas, mesures de pro-tecció del territori i del paisatge».

Probablement un dels aspectes més substantius de la reforma de la Llei del sòl, pel quefeia al tractament dels espais naturals, era el canvi de denominació de sòl rústic per sòlno urbanitzable. No es tractava simplement d’un canvi nominal, com afirmava el doctoren dret Enric Argullol:

El canvi de denominació de sòl rústic per sòl no urbanitzable constitueix en si mateix un in-dici del canvi de la nova configuració d’aquest tipus de sòl. Mentre que, en emprar la de-nominació de sòl rústic predominava una visió agrària i de continuïtat amb la construccióhistòrica del règim del sòl, en acollir la denominació de sòl no urbanitzable l’ordenament esrefereix directament a la funció pròpiament urbanística de l’esmentat sòl, la qual, encaraque pugui semblar paradoxal, és la de no urbanitzar-se. En termes tècnics i urbanístics, òb-viament presents a l’obra del legislador, el sòl no urbanitzable té la funció d’entorn de la ciu-tat. La nova denominació representa, per tant, una plena valoració urbanística del sòl no ur-banitzable.

Per tal d’accentuar aquest caràcter de sòl exempt d’urbanització, el nou text suprimia elcoeficient mínim d’edificabilitat, d’un metre cúbic per cada cinc metres quadrats, que laLei de 1956 recollia per al sòl rústic. Malgrat que aquesta mesura va ser àmpliament de-batuda i, des d’alguns sectors, es va assenyalar que podia comportar el risc que aques-



ta indefinició tingués com a conseqüència una major flexibilitat i, a la pràctica, un incre-ment de l’edificabilitat, el cert és que el sentit de la supressió era unívoc i cercava unmajor rigor en la restricció de les edificacions. D’altra banda, la Llei de 1975 establia en-cara una categoria més restrictiva, dins del règim general del no urbanitzable, el sòl nourbanitzable de protecció especial. Els sòls que rebien aquesta qualificació «no podránser dedicados a utilizaciones que impliquen transformación de su destino o naturaleza olesionen el valor específico que se quiere proteger»; la seva inclusió en aquesta catego-ria podia implicar la prohibició absoluta d’edificar i l’adopció de mesures de conservacióde la flora, la fauna, el paisatge, els cursos d’aigua i altres elements naturals.

En l’àmbit del planejament metropolità, a l’empara de la nova llei, es va aprovar el PlaGeneral Metropolità de Barcelona. Certament, al Congrés Nacional d’Urbanisme, cele-brat a Barcelona l’any 1959 amb motiu del centenari del Pla Cerdà, s’havien deixat sen-tir les primeres veus que argumentaven la necessitat d’una revisió anticipada del PlaComarcal. Així l’any 1964 es va crear la Comisión Técnica para la revisión del Plan Co -marcal de Barcelona, integrada per un grup de treball pluridisciplinar que abordava elstreballs de revisió amb criteris tècnics i francament progressistes. Inevitablement, la pri-mera qüestió que es plantejava era la de l’àmbit del Pla, en constatar la ineficàcia delslímits establerts pel Pla Comarcal, i d’aquesta manera, s’incorporaren com a àmbitd’estudi les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Oriental, el Garraf, l’AltPenedès i el Maresme. Es va passar així de l’àrea metropolitana de vint-i-set municipis iquatre-cents setanta-vuit quilòmetres quadrats a la de cent seixanta-dos municipis i unstres mil tres-cents quilòmetres quadrats, abordant per primera vegada la planificació dela qual tècnicament sempre s’havia convingut a denominar com a veritable regió metro-politana, extensió sobre la qual s’havien fet molts exercicis però encara no s’havia con-solidat cap pla.

D’altra banda, aquest àmbit de planejament plantejava problemes administratius de di-fícil solució. D’acord amb l’àmbit competencial que establia la Llei especial de Barcelona,coneguda com a Carta Municipal, la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns deBarcelona tan sols podia aprovar el pla de l’àmbit comarcal dels vint-i-set municipis; perals cent trenta-cinc municipis restants, l’àmbit era formalment inexistent i, per tantl’aprovació inicial i provisional del Pla General pertocava als respectius ajuntaments.Finalment, l’exercici de revisió va cristal·litzar en la formulació d’un pla director, aprovatinicialment per un acord conjunt de les comissions comarcal i provincial d’Urbanisme idefinitivament l’any 1968 pel Govern central, però com avanç del Pla Provincial ambefectes administratius interns.



Malauradament aquest àmbit territorial de planificació no es va consolidar i el Pla de laRegió Metropolitana encara resta pendent, però el Pla Director de 1968 va tenir el mèritde configurar un projecte territorial que incorporava el rerepaís barceloní, amb el corre-dor prelitoral articulat mitjançant una xarxa de connexions amb el corredor litoral, des dela Tordera fins al Foix. Òbviament aquesta dimensió territorial permetia pensar en un sis-tema d’espais naturals molt més ampli, que comptava amb els espais forestals de lesdues alineacions orogràfiques paral·leles als dos corredors, amb els espais agrícoles iamb la xarxa hidrogràfica.

Si amb aquest document es tancava l’exercici de planejament de la regió metropolita-na, no va passar el mateix amb l’ordenació de l’àrea del Pla Comarcal, la necessitat derevisió del qual restava intacta. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns va prosse-guir amb els treballs de revisió i el 29 de març de 1974 es va aprovar inicialment unaprimera versió del nou pla, que va rebre una contundent resposta ciutadana en un mo-ment, les darreries del Franquisme, en què la societat s’havia organitzat i comptava


Mapa dels espais lliures (parcs i reserves forestals) del Pla general metropolità d’ordenació urbana del’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona (1976). Imatge cedida per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.


amb millors instruments d’intervenció pública. El Pla de 1974 no superava la fased’informació pública en la qual recollia més de trenta mil al·legacions i això obligà a rei-niciar el procés.

El 24 d’agost del mateix any va néixer per Decret llei l’Entitat Municipal Metropolitanade Barcelona, més coneguda com a Corporació Metropolitana, que heretava l’ex pe -dient de revisió del Pla Comarcal, que duia a terme un equip dirigit per Albert Serratosai Joan Antoni Solans, pares també de la versió fallida. Els treballs s’abor daven amb unaanàlisi acurada de les al·legacions i un estudi més detallat de l’ordenació, a escala1:5.000. Durant l’elaboració del Pla General Metropolità de Barcelona es va aprovar lanova Llei del sòl el contingut de la qual no és en absolut aliè a les grans qüestions quela planificació de l’espai metropolità barceloní havia plantejat, com tampoc ho haviaestat la Llei de 1956 en relació amb el Pla de 1953. El Pla General Metropolità deBarcelona, col·lo quialment PGM, encara vigent, es va aprovar definitivament el 20d’abril de 1976.

El nou pla metropolità va suposar una dràstica limitació de l’edificabilitat11 i va retallarconsiderablement el sòl urbà i de reserva urbana i va incrementar sensiblement el sòl de-dicat a infraestructures, equipaments i espais lliures. Els espais verds urbans es van mul-tiplicar per dos i mig, tot i que en els anys anteriors s’havia perdut més de la meitat delsespais previstos com a zones verdes urbanes en el Pla de 1953.

Pel que fa als espais naturals, el PGM donava caràcter de sistemes territorials a les re-serves de caràcter estratègic: els parcs forestals (Collserola, Garraf i la Serra Litoral), elsparcs fluvials del Besòs i del Llobregat i els sòls agrícoles protegits, bàsicament a la vallbaixa i al delta del Llobregat. Aquest plantejament sistèmic dels espais que calia preser-var dins l’àmbit metropolità, en el qual els sistemes permetien estructurar el territori,constituïa, sens dubte, una aportació de gran volada des del planejament urbanístic finsa la protecció d’espais naturals, ja que permetia per primera vegada considerar la pro-tecció de determinats espais com una peça integrada en l’ordenació del territori, as-pecte que el catàleg de parcs provincials impulsat per la Diputació ja insinuava, més perla fórmula emprada que pel seu contingut específic.


11. Val a dir que el desplegament del pla comarcal de 1953 preveia una edificabilitat que podia permetre, enels 27 municipis del seu àmbit, donar cabuda a una població de nou milions d’habitants (!). El PGM va retallaraquesta expectativa en un 50%, fins a 4,5 milions. Al tombant del segle XXI, la població metropolitana era d’uns3,1 milions i el creixement s’havia diferit a la «segona corona», de manera que la xifra dels quatre milions s’haviaassolit però en el conjunt de la no nata regió metropolitana.


El Pla delimitava amb major precisió les àrees protegides,12 consolidant Collserola coma gran parc central metropolità en un moment que el desfermat creixement del teixit urbàgenerava no poques tensions en el seu contacte amb aquest vast espai no urbanitza-ble. El Pla establia un règim de protecció per a tota la franja litoral, per a les lleres delBesòs i del Llobregat i per al delta del Llobregat, i incloïa, també, la Serralada Litoral, alsud de Collserola, el massís del Garraf, i al nord, les serres de la Conreria i Sant Mateu.

La posada en marxa del Pla va suposar un fre eficaç a la densificació urbana del nuclimetropolità i la recuperació d’espais lliures per a usos col·lectius, tant a nivell global, elsespais naturals metropolitans, com a nivell local, els espais verds urbans.

L’ordenació específica d’aquests àmbits singulars va ser una de les conseqüències deldesplegament del Pla General i una de les principals iniciatives de la CorporacióMetropolitana. En aquest sentit, cal destacar el Pla Especial de Collserola, el Pla deCostes i el Pla d’Ordenació de l’Espai Rural Metropolità (PERM).

El Pla Especial d’Ordenació i de Preservació del Medi Natural del Parc de Collserola esva aprovar definitivament l’any 1987: regulava els usos i les activitats de les zones qua-lificades com a parc forestal pel Pla General i incloïa recomanacions paisatgístiques pera la resta de sòls que es trobaven dins del seu àmbit. El Pla establia una zonificació enfunció del grau de naturalitat i de l’ús, classificava els elements construïts i en regulavaels possibles usos, definia unes àrees singulars de tractament específic i classificava i je-rarquitzava la xarxa viària. D’altra banda, el Pla comportava la consolidació d’uns pro-grames i d’un òrgan de gestió, primer un Patronat, avui un Consorci, que comptava ambuna estructura organitzativa molt desenvolupada i amb el pressupost més elevat dels es-pais naturals catalans, per damunt dels sis milions d’euros.

El Pla de Costes abordava l’ordenació de la franja costanera metropolitana, aproxima-dament quaranta quilòmetres amb situacions i expectatives molt diverses. En aquestsentit, el Pla va contribuir sobretot a prendre consciència del valor afegit que una ade-quada ordenació d’aquesta façana marítima podia afegir a l’espai metropolità. El Pla deCostes va configurar un discurs urbanístic de conjunt, en el qual es donava suport apropostes concretes, encetant un procés de recuperació del litoral. Fins i tot, en un mo-


12. La Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns havia encarregat l’any 1971 un exhaustiu estudi als botànicsJosep Maria Camarasa, Ramon Folch i Ramon M. Masalles, sobre el patrimoni natural de la comarca de Bar-celona i les mesures necessàries per a la seva protecció i conservació. L’estudi, supervisat per Oriol de Bolós,incloïa un mapa del paisatge vegetal i proposava la creació de les reserves de la Font Groga, Bruguers i la Ri-carda, i dels parcs naturals de Garraf, Collserola, Serra de Marina i del Delta del Llobregat.


ment d’una certa eufòria metropolitana, la Corporació es va arribar a plantejar queaquesta franja costanera podia constituir una unitat de gestió, amb un òrgan propi, sem-blant a allò que ja succeïa a Collserola; però aquest espai marítim tenia massa re-llevància per als municipis del litoral com perquè els seus ajuntaments renunciessin a lagestió directa.

El Pla d’Ordenació de l’espai rural va ser elaborat però no va arribar a tramitar-se, entrealtres motius, per la desaparició de la Corporació mitjançant el paquet de lleis territorialsaprovat l’any 1987 per la Generalitat de Catalunya. Tanmateix el Pla va identificar tots elsespais no urbanitzats que es podien considerar de rellevància dins l’àmbit metropolità,va destacar la seva funció fonamental en l’ordenació metropolitana i va impulsar diver-sos estudis posteriors sobre el tractament d’alguns d’aquests espais, que, en algunscasos, van conduir a la redacció posterior de plans especials de protecció.

Així doncs, no hi ha cap dubte que l’àmbit metropolità, essencialment en la seva ac-cepció més limitada, ha estat objecte d’una planificació molt més intensa que la restadel territori català i ha comptat amb uns òrgans propis de planejament i de gestió. Ambla recuperació d’un règim competencial propi, el Govern de la Generalitat va abordar, apartir de 1980, el planejament territorial de Catalunya.

De la seva banda, el catàleg de parcs de la Diputació de Barcelona va ser aprovat al’empara de la legalitat urbanística que configurava la Llei de 1956, però la majoria deplans especials de protecció que desplegaven les previsions del catàleg ho van ser quanja s’havia aprovat la nova llei. Sens dubte el text legal de 1975 reforçava encara mésl’actuació de la Diputació i dotava d’un suport normatiu més sòlid els continguts delsplans. Val la pena destacar el paper d’aquestes dues lleis del sòl, sobretot la de 1975però també, en certa mesura, la de 1956, ja que van ser aprovades sota el règim fran-quista, però tenien un contingut que permetia interpretacions progressistes i tenien la vir-tut d’integrar la protecció d’espais naturals dins l’ordenament urbanístic, en contraposi-ció a la legislació específica de protecció d’espais naturals, la Llei de monts i la Lleid’espais naturals, pràcticament sincròniques amb aquestes normes urbanístiques, quel’Administració competent de l’Estat aplicava amb dificultats i timidesa. En aquest sen-tit, el concepte de condicionament del lliure exercici de la propietat privada del sòl no ésbanal, pel que fa a les expectatives urbanitzadores, mitjançant les prescripcions de la Lleii dels plans i altres instruments d’ordenació urbanística que se’n derivin, dins de la mésabsoluta normalitat jurídica i, per tant, sense que això comportés necessàriament capdret d’indemnització. Aquesta definició es produïa en un règim autoritari i tres anys



abans que la Constitució democràtica de 1978 consagrés el principi de la funció socialde la propietat privada.

En plena sintonia amb els autors intel·lectuals d’aquesta legislació urbanística, laDiputació de Barcelona va saber utilitzar els recursos que la Llei li oferia per desenvolu-par una política de protecció d’espais naturals. La solidesa d’aquests recursos i de la in-terpretació que se n’havia fet es va veure enfortida, com veurem més endavant, pel re-sultat de les confrontacions jurídiques que van seguir l’aprovació dels plans especials.Malauradament l’actuació de la corporació provincial barcelonina —amb l’afegit de la gi-ronina al sector del Montseny de la seva circumscripció— va ser-ne l’excepció. Tan solsl’Ajuntament d’Olot va aprovar l’any 1973 un catàleg per protegir el paisatge del seuterme municipal, que va tenir un escàs desenvolupament però, si més no, una certaeficàcia a l’hora d’evitar agressions en aquells indrets que havia classificat en diversescategories per a la seva protecció. Altrament, el límit del terme municipal resultava petitper protegir el conjunt de la zona volcànica de l’entorn de la capital de la Garrotxa.

Els primers parcs naturals: Sant Llorenç del Munt i el Montseny

Com ja s’ha assenyalat en l’apartat anterior, la Diputació de Barcelona va iniciar el des-plegament de la protecció dels espais inclosos en el catàleg provincial, amb la tramita-ció dels plans especials de protecció del Montseny i del massís de Sant Llorenç del Munti la serra de l’Obac. En el cas del Montseny, per raons òbvies: la tradició del Patronat ila significació d’aquest espai en la protecció de la natura a Catalunya; en el cas de SantLlorenç del Munt, pels valors certament singulars del seu paisatge, la seva importànciavallesana i per avortar les operacions urbanitzadores que s’enfilaven pels seus vessants.

D’altra banda, Sant Llorenç del Munt i el Montseny van ser els dos únics espais prote-gits i gestionats per la Diputació abans de la restitució de la Generalitat de Catalunya i larecuperació per part de l’executiu català de les competències, entre altres aspectes, enmatèria de protecció d’espais naturals, moment que determina, com s’analitzarà mésendavant, un significatiu canvi de rumb en la política provincial. També es tracta de dosespais que van rebre del Govern català la Declaració de Parc Natural d’acord amb la le-gislació autonòmica d’espais naturals, si bé no en la integritat de la seva extensió. Estractava, en definitiva, dels espais en els quals el model de planificació i gestió de laDiputació de Barcelona s’havia desenvolupat durant un període més dilatat i, lògica-ment, d’una manera més completa; i es tractava, al mateix temps, dels dos espais que



havien concentrat un major grau d’atenció social, sovint no exempta de l’apassionamentde la polèmica.

Com ja s’ha assenyalat, la tramitació dels plans de delimitació i dels plans especials deprotecció d’ambdós parcs va seguir una trajectòria paral·lela, que es va iniciar l’any1969, quan la Diputació de Barcelona va assumir la realització dels treballs i estudis ne-cessaris per a la delimitació i ordenació dels espais que calia protegir al massís delMontseny i al de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. En ambdós casos, tambées va donar la concurrència d’altres figures de protecció: en el cas del Montseny, elDecret de 1928 de creació del Patronat, signat pel rei Alfons XIII a Estocolm, i en el casde Sant Llorenç del Munt, el Decret aprovat pel Consell de Ministres, reunit al Palau dePedralbes el 9 de juliol de 1970, que declarava el massís Paratge pintoresc, a propostade la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d’Educació.

Una resolució del Ministeri de l’Habitatge, de 24 de juliol de 1972, aprovava definitiva-ment el primer Pla Especial de Protecció de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac,i el 26 de juliol de 1977, pel sector barceloní, i el 28 de gener de 1978 pel gironí, es feiaefectiva l’aprovació del Pla Especial de Protecció del Montseny.

Abans d’examinar el desenvolupament d’ambdós plans, convé analitzar, si més no breu-ment, el decurs i el resultat dels conflictes jurídics que, des de diverses instàncies, peròbàsicament des de sectors de la propietat i, fins i tot, des d’algun ajuntament, es van in-terposar contra l’aprovació d’aquests dos plans especials. Aquests recursos resseguiendiverses línies argumentals, algunes de les quals certament impugnaven la línia de flota-ció de la política de parcs de la Diputació de Barcelona: la no-adequació de l’úsd’instruments urbanístics per a la protecció d’espais naturals; la nul·litat del planejamentespecial aprovat atès que no es derivava de cap instrument general de planificació previ;els defectes de forma en la tramitació; la incompatibilitat, en el cas del Montseny, entreel Pla Especial i els objectius del Patronat, i, finalment, la suspensió de la vigència amanca d’efectivitat dels possibles drets a indemnització.

Pel que fa al primer argument, els recurrents consideraven que l’entrada en vigor de laLlei estatal d’espais naturals protegits configurava aquesta via jurídica com a prioritàriai, fins i tot, excloent i inhabilitava, per tant, la via urbanística. Diverses sentències des-qualificaven aquesta tesi. Ho feia la Sentència de l’Audiència Nacional de 25 d’octubrede 1982 relativa al Pla Especial del sector gironí del Montseny, que establia que essentvies diferents, les normes no eren excloents ni hi havia cap relació de prioritat de la le-gislació específica envers la urbanística. Ara bé, resulta especialment significativa la



Sentència del Tribunal Suprem de 2 de febrer de 1987, relativa al Pla Especial del ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, que determinava de manera mésinequívoca la legitimitat de la legislació urbanística i dels instruments de planejament quese’n derivaven per tal d’abordar la protecció de la natura. La sentència contenia consi-deracions d’un indubtable interès en enllaçar el precepte constitucional del dret a unmedi ambient adequat amb la preocupació per la degradació del patrimoni natural, i re-cordava, en aquest sentit que «el urbanismo moderno ha roto las fronteras de la ciudadpara referirse a todo el territorio nacional y ello, precisamente, entre otras razones, conla finalidad de obtener una más adecuada defensa de la naturaleza», per concloure queels plans especials resulten plenament adequats per assolir aquest objectiu. Novamentla Sentència del Tribunal Suprem de 17 de desembre de 1987, ara en relació amb el PlaEspecial del Montseny, abundava en aquests mateixos arguments i aclaria la funció desubsidiarietat de la Llei estatal d’espais naturals, d’aplicació, en tot cas, si el pla aprovatera insuficient per aconseguir la protecció desitjada i aquesta fos assumida perl’Administració central amb la formulació d’una protecció de grau superior. El Tribunalconcloïa que, a banda que aquesta insuficiència no estigués demostrada, els motiusdels recurrents no semblaven apuntar precisament cap a un interès per l’increment enel grau de protecció de la muntanya, sinó cap a la salvaguarda dels seus interessos par-ticulars.

Una altra de les bases argumentals dels recursos es basava en el fet que els plans es-pecials s’havien aprovat sense que haguessin estat inclosos en un planejament generalprevi, bé es tractés d’un pla director territorial o d’un pla municipal. Així doncs, es trac-tava d’escatir si aquesta preexistència era un requisit indispensable o bé era possible latramitació i l’aprovació d’un pla especial autònom. Aquest aspecte va plantejar dubtesen diverses instàncies judicials, fins al punt que es van donar dues sentències contra-dictòries: la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència de Barcelona, pel que fa alsector d’aquesta província del Pla Especial del Montseny, va fallar el 28 de maig de 1982que la tesi dels recurrents no tenia base jurídica; per contra, la Sala ContenciosaAdministrativa de l’Audiència Nacional considerava el 28 d’octubre del mateix any laconcurrència de causes de nul·litat del Pla Especial del sector de Girona. Aquests dub-tes van ser resolts definitivament per la Sentència de 17 de desembre de 1985 de la SalaQuarta del Tribunal Suprem, com a conseqüència de l’apel·lació a la sentència dictadaper l’Audiència Nacional. El Tribunal Suprem va establir finalment que la Llei del sòl i elReglament del planejament urbanístic derivat admetien els plans especials com a ins-truments d’ordenació que podien funcionar amb independència de l’existència prèvia



d’un planejament general que els inclogués, sempre que els seus continguts s’ajustessina allò que preveien aquests textos legals. Amb posterioritat, la Sentència del Suprem de2 de febrer de 1987, relativa al Pla Especial de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac,reiterava aquesta doctrina i afegia una significativa al·lusió a la conveniència de prendreen consideració «la realitat social, que sovint demana amb urgència la protecció d’espaisnaturals».

La impugnació del Pla Especial del Montseny al·legant defectes de forma en la tramita-ció es fonamentava en el fet que, en l’aprovació definitiva, el Ministeri d’Obres Públiqueshavia introduït modificacions substancials en el Pla i, en conseqüència, aquest text haviade ser sotmès novament a informació pública. Així ho estimava la sentència d’octubrede 1982 de l’Audiència Nacional que suspenia el Pla Especial del sector gironí, peròtambé aquesta interpretació era revocada per la sentència del Suprem, el desembre de1985, en el procés d’apel·lació. La Sentència del Tribunal Suprem de 18 de desembrede 1987, que havia validat el Pla Especial, rebutjava també l’argument de la seva in-compatibilitat amb els objectius que establia el Decret de creació del Patronat.

Finalment, la ja referida Sentència de febrer de 1987, amb la qual el Tribunal Supremconfirmava la legalitat del Pla Especial de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, as-senyalava que, tan sols en circumstàncies molt singulars, l’aplicació dels instruments ur-banístics de planejament podia donar dret a indemnització i, en tot cas, sense entrar aconsiderar si es donaven aquestes condicions, rebutjava que la determinació d’aquestspossibles drets pogués condicionar la vigència del pla. La sentència de desembre de1987, referida al Parc Natural del Montseny, s’inspirava en l’anterior però anava méslluny en negar la procedència de la indemnització.

Els plans especials del Montseny i de Sant Llorenç del Munt es fonamentaven en la le-gislació urbanística d’un règim dictatorial, que tanmateix alguns tecnòcrates empenta-ven des de dintre cap a la modernització, i eren documents preconstitucionals, malgratque en la fase processal que va seguir a la seva aprovació, la nova Constitució consti-tuïa ja una referència. Nogensmenys plantejaven solucions innovadores per al tractamentdels espais protegits i afectaven interessos particulars importants. Tanmateix, l’úsintel·ligent de la llei del sòl impedia que, com havia passat l’any 1959, els representantsmés influents d’aquests interessos aturessin la pretensió de reforçar la protecció delMontseny. Certament, l’aprovació dels plans especials del Montseny i de Sant Llorençdel Munt frustrava expectatives urbanitzadores. Alguns dels paratges més singularsd’aquests dos massissos ja estaven parcel·lats en alguns calaixos, tot i que sovint la



queixa es disfressava amb tints ruralistes. Per això s’agraeix la claredat dels magistratsa la sentència de desembre de 1987, referida a un dels recursos contra el Pla Especialdel Parc Natural del Monsteny:

... Máxime, cuando del conjunto de las actuaciones de los concurrentes no se deriva el inte-rés por la específica protección del paraje, uno de los más característicos de Cataluña, sinola salvaguardia de sus intereses particulares… y aunque ellos son respetables, en modo al-guno pueden sobreponerse a los intereses generales.

Els plans del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac

El Pla Especial de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, aprovat l’any 1972, prote-gia un àrea de dues mil sis-centes cinquanta-cinc hectàrees i una àrea d’influència dequatre mil cinc-centes hectàrees més, en aquest singular massís situat entre les comar-ques del Vallès Occidental i del Bages i delimitat a l’est pel riu Ripoll, de la conca delBesòs, i a l’oest pel riu Llobregat. El paisatge de Sant Llorenç del Munt es caracteritzapels cingles de conglomerat, solcats per fondes canals, i la vegetació mediterrània quecobreix els seus vessants i s’arrapa a les codines, petites formacions longitudinals de sòlque travessen les parets. La riera de les Arenes fa la funció d’eix central, al vessant sud,que separa el massís de Sant Llorenç de la serra de l’Obac, amb el mateix substrat peròamb uns perfils topogràfics menys abuptes.

Sant Llorenç del Munt, coronat pel cim de la Mola amb el monestir del mateix nom,forma part primordial del paisatge del Vallès Occidental i d’allò que s’anomena l’skylinede les capitals vallesanes, Terrassa i Sabadell. Per aquest motiu, els ciutadans d’aquestesciutats i de la comarca han considerat sempre la protecció i la gestió d’aquest parc comun tema propi. No es pot explicar el desenvolupament dels successius plans especialsde Sant Llorenç del Munt sense entendre aquesta significació vallesana de la muntanya.

El Pla preveia unes àrees de servei i una infraestructura viària que calia desenvolupar,afegint-hi un capítol dedicat a les normes urbanístiques dividit en tres apartats: àrea deparc, àrea d’influència i normes addicionals o complementàries. L’ordenació normativade l’àrea de parc era clara: impedia les noves edificacions i permetia els usos i aprofita-ments agropecuaris i forestals tradicionals, sota el control de l’Administració del parcmitjançant el mecanisme de l’informe previ preceptiu. Pel que fa a l’àrea d’influència, lanormativa era força més ambigua. A la resolució de 1972, que aprovava el Pla Especial,l’àrea d’influència era qualificada com a espai rústic, d’acord amb la Llei del sòl de 1956,i proposava, però, la vigència de les normes previstes en el Pla, amb la finalitat de pre-




veure la seva inclusió en la redacció o revisió dels plans generals municipals. Una reso-lució posterior feia marxa enrere i donava de manera expressa a aquestes normes elcaràcter transitori de normes complementàries i subsidiàries del planejament, a l’esperade l’aprovació dels plans generals, dins dels quals aquestes normes s’haurien de teniren consideració.

L’aprovació del Pla Especial de Sant Llorenç delMunt i la serra de l’Obac protegia tan sols d’unamanera eficaç la zona culminal de la muntanya,les més de dues mil hectàrees de sòl públic pro-cedent de l’expropiació de l’INUR, però no va su-posar un fre a l’expansió de les urbanitzacionsdedicades a segona residència que s’endinsavenja al massís. Encara avui les restes d’algunes edi-ficacions, per cert força excèntriques, de la frus-trada urbanització del Mas de la Mata,13 a l’entorndel coll d’Estenalles en ple centre del parc, en sóntestimoni. Nogensmenys, cal ressaltar que el ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac esde-venia l’any 1972 el primer parc natural creat coma tal a l’Estat espanyol. Es tractava, a diferènciadels pocs parcs nacionals creats fins aquell mo-ment, on es posava l’accent en la protecció es-tricta, de la primera vegada que es fixava com aobjectiu d’un espai protegit la compatibilitat entrela protecció del medi natural i el manteniment delsaprofitaments tradicionals, considerant, com re-

cull textualment la Memòria del Pla, la «tutela i possible millora de l’ano menat paisatgehumanitzat» i afegint que un «aprofitament racional constitueix un indubtable valor quecal tenir present en la protecció de la natura i el paisatge».

Reproducció del cartell en el qual esconvocava una festa popular de lacampanya «Salvem Sant Llorenç». Arxiude l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona.

13. La urbanització del Mas de la Mata va néixer de la iniciativa d’un dels grans propietaris del massís, que vaveure frustrades les seves expectatives per l’aprovació del pla, però tot i així, es van vendre algunes parcel·lesi es van arribar a fer algunes construccions, com les tristament conegudes barraques valencianes, que imitenl’estil de les construccions de l’Albufera. La urbanització va restar en un estat de precarisme i ha estat objec-te d’un procediment d’adquisició per part de la Diputació de Barcelona, que ha enderrocat algunes edifica-cions en un procés que encara no ha acabat.


Aviat es va fer palès que els límits de l’àrea protegida, que responien a uns criteris emi-nentment possibilistes, deixaven fora zones de gran interès, la protecció de les qualscalia reforçar, ja que, com ja s’ha assenyalat, la regulació de l’àrea d’influència o preparcno garantia l’absència d’actuacions urbanitzadores. Així el 12 de febrer de 1974, un grupde professors de la Universitat de Barcelona adreçava un escrit al president de laDiputació de Barcelona, Joan Antoni Sa ma ranch, en què demanaven l’ampliació delparc amb la inclusió de zones que els signants consideraven de gran valor natural.

Certament, els límits del parc resseguien bàsicament les corbes de nivell, fonamental-ment la cota dels vuit-cents metres, i dibuixaven un límit fàcil d’assenyalar en els mapes,però difícilment identificable sobre el terreny, la qual cosa en complicava la gestió, en unmoment en què la situació a un costat o l’altre d’aquesta línia virtual podia tenir una grantranscendència. D’altra banda, la revisió de la Llei del sòl de 1975 i el text refós de 1976oferien un nou marc urbanístic, que facilitava les actuacions de protecció del medi natu-ral. La situació urbanística a l’entorn del Parc també s’havia modificat substancialment,amb l’aprovació del Pla Intermunicipal de Sabadell i la tramitació del de Terrassa, quepreveien determinacions per a l’àrea d’influència del Parc. Finalment, l’experiència de lagestió iniciada amb l’aprovació del Pla de 1972 aconsellava reformular aspectes impor-tants dins l’àmbit de l’ordenació, com ara la concepció dels equipaments i la infraes-tructura viària o la normativa, sobretot, de l’àrea d’influència.

En sessió plenària de 31 d’agost de 1979, la Diputació de Barcelona va acordar iniciarel procés de revisió del Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serrade l’Obac i, posteriorment, en la sessió de 28 de febrer de 1980, resolia, previ acord ambels ajuntaments implicats, la suspensió de llicències de parcel·lació, edificació i enderroc.El 30 de gener de 1981 la corporació provincial acordava sotmetre el projecte a infor-mació pública i el 21 de juliol del mateix any procedia a l’aprovació inicial del nou pla es-pecial. L’aprovació definitiva de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona es vaproduir el 4 d’octubre de 1982.

El Pla de 1982 va suposar una considerable ampliació de la superfície protegida, que vapassar de dues mil sis centes cinquanta-cinc hectàrees a nou mil sis-centes trenta-vuithectàrees. Aquesta ampliació va suposar la substitució de la cota per altres elementsidentificables sobre el terreny i la incorporació de la major part de la zona de preparc delPla de 1972 i d’altres zones considerades d’interès pels estudis previs, i definia un solperímetre per al parc natural i prescindia de la delimitació d’una àrea d’influència. Dinsd’aquesta àrea de parc s’establia una zonificació amb tres categories subjectes a una



ordenació específica: la zona de reserva natural qualificada, objecte d’un control i pro-tecció més estrictes, pràcticament tota de propietat pública; la zona de reserva agríco-la, que incorporava els escassos terrenys (189 ha) amb ús o vocació agrícola, ambl’objectiu de promoure aquesta activitat econòmica, i la zona de reserva natural, sotme-sa al règim genèric d’ordenació del Pla. Així doncs, en no definir una àrea d’influència,l’ordenació del sòl no urbanitzable de la perifèria del parc restava a les mans del plane-jament dels municipis, que van anar assumint la necessària coordinació i vinculació delsseus respectius plans generals o de les seves normes subsidiàries amb el Pla Especial.Finalment, la inclusió dins l’àmbit del Pla Especial obligava els ajuntaments a adaptar elseu planejament, qualificant aquests sòls com a no urbanitzables d’especial protecció.

El Pla de 1982 establia els principis pels quals s’ha regit la gestió del Parc Natural deSant Llorenç del Munt i l’Obac. Establia una xarxa viària i un conjunt d’equi paments pera l’ús públic, sense incloure, però, un programa d’actuacions amb una previsió per des -envolupar equipaments i infraestructura, tot i que preveia la redacció de futurs plans oprojectes en aquest sentit. De fet, el desenvolupament del Pla va consolidar una estruc-tura de gestió, amb personal, pressupost i programa anuals.

Poc després de l’aprovació del segon Pla Especial, el Parlament de Catalunya va apro-var la Llei catalana d’espais naturals, 12/1985, en base a la qual el Govern de la Gene -ralitat va aprovar el Decret 106/1987, de 20 de febrer, de declaració del Parc Natural deSant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac d’acord amb la nova llei autonòmica. L’articletercer d’aquest decret reconeixia la capacitat normativa del Pla Especial i en l’article cin-què s’establia que l’administració del Parc corresponia a la Diputació de Barcelona.Posteriorment, el Decret 328/1992, de 14 de desembre, de la presidència de la Gene -ralitat aprovava el Pla d’Espais d’Interès Natural, l’elaboració del qual preveia el capítoltercer de la Llei 12/1985 i que tenia per objecte «la delimitació i l’establiment de les de-terminacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals». En l’annex 1d’aquest decret, que relaciona la llista d’espais d’interès natural, hi surten novament elmassís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.

L’any 1993, transcorreguts deu anys des de l’aprovació del segon Pla de Sant Llorençdel Munt, la Diputació de Barcelona va iniciar un nou procés de revisió i modificació, fentús de les competències que li atorgava l’article 49 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 dejuliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya, que establia que les entitats localspodien formular plans especials, i l’article 5 de la Llei d’espais naturals, que reconeixia ales entitats locals la capacitat de promoure l’aprovació de plans de protecció d’espais



naturals. No van ser aliens a aquesta iniciativa els ajuntaments, alguns dels quals es vanmanifestar a favor d’una ampliació dels límits del parc dins del seu terme municipal, i lesmocions aprovades per altres ajuntaments, no inclosos en l’espai protegit, que dema-naven la incorporació de terrenys dels seus municipis a l’àmbit del nou pla especial.Aquest va ser el cas de Talamanca i de Monistrol de Calders.

Sens dubte, resulta significatiu aquest canvi de percepció dels municipis en relació ambel Parc. Ajuntaments que s’havien mostrat inicialment indiferents o contraris a la protec-ció d’un espai natural, en algun cas, com ara Mura, fins i tot davant dels tribunals, pre-nien la iniciativa de la seva ampliació. En poc més de deu anys, el salt va ser notable.

Així doncs, el motor que va impulsar la tercera modificació del Pla de Sant Llorenç delMunt va ser novament l’ampliació de l’espai protegit. Es tractava d’una ampliació tenta-cular, que es feia evident sobretot al vessant nord, al Bages, amb una notable extensiódel Parc cap als municipis que ho havien demanat: Mura, Talamanca i Monistrol de Cal -ders, i la incorporació, també, de Granera i, per tant, d’una porció de poc més de tres-centes hectàrees del Vallès Oriental. També al Bages, s’ampliava significativament lasuperfície protegida al municipi del Pont de Vilomara. Al sector vallesà del Parc s’incor -porava un conjunt de sistemes naturals d’interès, com les cingleres del Cingle Gran, aVacarisses, o, al sector est, els torrents del Castelló i de Can Torell, als municipis deCastellar del Vallès i Sant Llorenç Savall, travessant en aquest punt el riu Ripoll. Finalmentes duien a terme altres retocs puntuals del límit, entre els quals destaca, per la seva sin-gularitat, la incorporació de l’agulla del Cavall Bernat, que havia quedat fora en les duesprimeres delimitacions. En total, l’ampliació incrementava en més de quatre mil hectàre-es (un 42%) l’espai protegit i ultrapassava, en conseqüència, els límits del parc naturaldeclarat pel Decret 106/1987 i de l’espai d’interès natural configurat pel Decret328/1992 del PEIN.

La revisió del Pla també tenia un altre objectiu manifest: potenciar el Parc com un factorde dinamització econòmica en el seu vessant nord, objectiu que va contribuir a explicarla considerable ampliació en aquest sector. La formulació explícita d’aquest objectiu res-ponia al diagnòstic previ, que constatava l’existència de dues realitats socials i econò-miques perfectament contrastades: el vessant sud, que la memòria del Pla anomena co-rona meridional, sota la poderosa influència de l’eix de desenvolupament i creixementdemogràfic Sabadell-Terrassa, amb un intens ús públic, sovint espontani, i una nodridaoferta privada de serveis per als visitants; i el vessant nord, corona septentrional al Pla,amb petits nuclis rurals pràcticament residencials després de la crisi del sector agrari tra-



dicional, i, en el cas dels de la vora del Llobregat, com el Pont de Vilomara, afectats,també, per la crisi industrial del tèxtil, amb un ús públic i un sector turístic febles, peròamb importants valors potencials que el Parc volia aglutinar.

Per tant, es tractava de transvasar una part del desenvolupament induït pels centenarsde milers de visitants que accedien al sector sud del Parc cap al vessant nord, a la co-marca del Bages. Per tal de fer-ho possible, el Pla pretenia posar en valor el patrimonicultural i natural dels municipis de la corona septentrional i singularitzar una oferta prouatractiva, amb inversions en equipaments i serveis públics que havien d’estimular la ini-ciativa privada. Un dels estudis previs a la modificació del Pla, elaborat pel CentreEuropeu del Patrimoni, inventariava aquests recursos, n’examinava les potencialitats iarribava a proposar una marca, Terra Obaga, per identificar aquesta oferta cultural i delleure. Òbviament, tot plegat s’havia de fer de manera ordenada pel mateix Pla, per ga-rantir la compatibilitat amb la protecció del medi natural i el paisatge, i reforçant, d’altrabanda, la protecció de l’anomenada zona central, és a dir, bàsicament el parc natural de-finit pel Pla de 1982 i pel Decret de la Generalitat de Catalunya.

Amb l’objectiu de reforçar aquesta línia estratègica, el Pla proposava la creació d’un eixviari transversal que havia d’unir, la carretera B-124, pel coll de Lligabosses, entre SantLlorenç Savall i Monistrol de Calders, amb la carretera BV-1221, entre Mura i Talamanca.Aquesta actuació, que havia condicionat l’adhesió dels ajuntaments implicats al’ampliació del Parc, comportava l’arranjament i l’asfaltat d’una pista forestal, milloravasubstancialment la comunicació est-oest al sector nord del Parc i permetia relligar elsmunicipis de l’eix del Ripoll amb els del Llobregat, mitjançant la pista asfaltada entreMura i Rocafort, i, fins i tot, imaginar un circuit perifèric al voltant de l’espai protegit. Eldesplegament del Pla es completava amb la previsió d’un conjunt d’equipaments i esposava l’èmfasi en els punts d’informació, equipaments de petita dimensió situats alsnuclis edificats dels municipis del Parc, sobre els quals requeia el paper d’impulsar i or-denar els fluxos de visitants, a l’hora que havien d’operar com a mecanismes de millorade les economies locals. Des del punt de vista normatiu, el nou pla vinculava l’ampliaciódels volums edificats, fins llavors limitada estrictament als usos agrícoles, a tots els usosadmesos. Finalment es reforçaven les previsions pressupostàries dels programes de ges-tió ja consolidats i es plantejava una proposta d’accés al Parc mitjançant un línia detransport públic col·lectiu.

Sobre el paper un pla que comptava amb el consens de la majoria d’ajuntaments i el re-sultat més evident del qual havia de ser una molt notable ampliació de la superfície pro-



tegida, havia de comptar amb un ampli suport social i, per tant, amb una tramitaciódolça. No va ser així i val la pena fer un cop d’ull a les vicissituds de la tramitació del ter-cer Pla del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, per tal d’entendre les dinà-miques, contradiccions i paradoxes que enfrontava la gestió de la Diputació de Bar -celona a la dècada de 1990.

La modificació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i el Paisatge de l’Espai Naturalde Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac va ser aprovada definitivament pel consellerde Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el 19 de juny de1998. Així culminava un procés que havia començat administrativament cinc anys abans,quan el 25 de març de 1993 el Ple de la Diputació de Barcelona va aprovar sotmetre ainformació pública l’avanç del Projecte de modificació del Pla. En concret, la Diputació feiapúblic, per tal que les administracions, associacions i particulars poguessin formular sug-geriments o alternatives, el document Proposta de criteris i solucions generals del pla, enquè ja s’apuntaven les estratègies, els objectius i les propostes generals del nou pla, in-cloent-hi l’ampliació dels límits, que després s’incrementaria en la tramitació definitiva.

Aquest període preliminar d’informació pública, optatiu en la tramitació del Pla, va durartrenta dies, que la Diputació va aprofitar per dur a terme una ronda d’explicació de laproposta, amb el suport d’una exposició lleugera, per tots els ajuntaments integrats enel nou àmbit. Es van rebre dinou escrits de suggeriments, d’ajuntaments, d’associacionsde propietaris, de veïns o d’agrupacions forestals, d’entitats excursionistes i naturalistes,alguns particulars i alguna empresa immobiliària. En línies generals, des de sectors na-turalistes, es considerava que els objectius de foment del desenvolupament basat enl’ús públic comprometien els objectius de conservació del patrimoni natural, considera-ció que es concretava en l’oposició a l’eix viari transversal nord i al desplegament delconjunt d’equipaments i serveis. Per contra, des d’alguns ajuntaments i particulars, esconsideraven insuficients les propostes i es demanava més ambició en la concreció demesures per impulsar el desenvolupament econòmic. En aquesta fase prèvia, aquestesobservacions van ser el preludi del que havia de ser una tramitació complexa.

L’any 1995, un cop acabats els treballs de redacció del Pla, la Diputació de Barcelonava acordar-ne l’aprovació inicial, que va iniciar el període d’informació pública, previst perla legislació urbanística. Resulta força significatiu el fet que l’aprovació inicial del Pla vaprosperar en el Ple de la corporació provincial amb els vots favorables únicament delsgrups socialista i popular i el vot contrari del Grup d’Iniciativa per Catalunya, que recolliaaixí la sensibilitat dels grups ecologistes que s’oposaven al Pla.



Certament, finalitzat el període d’informació pública, s’havien rebut trenta-sis escritsd’al·legacions: nou d’ajuntaments, nou d’organismes i departaments de l’Adminis -tració, deu de particulars, cinc d’entitats naturalistes i excursionistes, dues d’empresesi un d’asso ciació de veïns. Les al·legacions en el seu conjunt acumulaven un nombreconsiderable d’arguments força crítics amb el Pla, bàsicament d’una doble procedèn-cia: d’una banda, els propietaris afectats per l’ampliació dels límits o altres prescrip-cions del pla ressuscitaven l’oposició al Parc, ja que consideraven poc justificada la in-clusió de les seves finques o, novament, no adequat l’instrument urbanístic utilitzat;d’altra banda, els sectors naturalistes consideraven que el nou pla es decantava ex-cessivament cap al foment del desenvolupament econòmic mitjançant la promoció del’ús públic i que negligia la protecció dels valors naturals. Per part dels ajuntaments esformulaven una sèrie d’observacions que tenien a veure, en cada cas, amb correc-cions als nous límits del parc o amb demandes d’inversions en equipaments i infraes-tructura.

La proposta d’un nou pla especial per al Parc de Sant Llorenç del Munt, malgrat que su-posava un increment considerable de la superfície protegida, va desfermar una cam-panya d’oposició per part dels grups ecologistes, encapçalada per l’Associació per a laDefensa i l’Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), que anava més enllà dels aspec-tes més o menys puntuals o substancials del Pla, i plantejava una censura al model degestió dels espais natural protegits de la Diputació de Barcelona. En resum, es denun-ciava que la Diputació sacrificava la preservació del patrimoni natural per tal de conver-tir es seus parcs, i en aquest cas Sant Llorenç del Munt, en àrees de lleure per a la po-blació metropolitana.

La ressuscitada Coordinadora per a la Salvaguarda del Massís de Sant Llorenç del Munti serra de l’Obac i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny van fer públic unescrit conjunt, publicat en el 9 Nou i el Diari de Terrassa, en el qual, a més de reiterar elsarguments de denúncia del foment de l’ús públic i d’atribuir la desaparició d’espècies dela fauna i de la flora a la gestió de l’Administració provincial, demanaven que fos laGeneralitat de Catalunya qui assumís la gestió d’aquests parcs. Resulta si més no pa-radoxal aquesta associació entre la crítica a la gestió de la Diputació, per la seva aten-ció insuficient als objectius de conservació, i la reivindicació de traspàs de la gestió a laGeneralitat de Catalunya, en un moment que la pràctica totalitat dels paràmetres de ges-tió dels parcs naturals gestionats pel Govern català es trobava per sota dels estàndardspressupostaris dels parcs administrats per la corporació provincial.



Així doncs, el debat situava l’equilibri entre protecció del medi natural i ús social en el cen-tre de la discussió i, en aquest sentit, resulten especialment significatius dos documentsque s’incorporaren a l’expedient: les al·legacions de la Direcció General del PatrimoniNatural del Departament de Medi Ambient i l’informe preceptiu del Consell de la Natura.

El Departament de Medi Ambient es va pronunciar explícitament de manera desfavora-ble en el seu escrit. Es tracta, doncs, del rebuig del departament del Govern català com-petent en matèria de planejament dels espais naturals. De més d’una sèrie d’obser -vacions relatives al text normatiu i de referències a la necessitat de prendre enconsideració la legislació específica de protecció d’espais naturals, en especial delDecret del PEIN, observacions que no semblen explicar per elles soles una qualificaciódesfavorable del conjunt del Pla, el Departament de Medi Ambient va formular al·le -gacions de caràcter més ideològic i sembla que es va arrenglerar amb les posicions crí-tiques dels sectors més conservadors. En aquest sentit, sobta, però és reveladora, la im-pugnació del mot paisatge:

Hi ha poca consideració en conjunt al medi natural. En bona part de la documentació del PlaEspecial es dóna prioritat al mot paisatge, molt més imprecís i neutre que el de sistemes na-turals o medi natural. Fins i tot en el títol no es té en compte.14 Si un dels objectius del PlaEspecial, de la modificació que es proposa, del parc natural i del PEIN, és la protecció delmedi natural, és poc coherent deixar els sistemes naturals en segon terme a l’hora d’establirel model d’ordenació i, fins i tot, trobar dificultats per esmentar-ho explícitament.

I més endavant, el Departament proposa canviar en el títol i en totes les referències medifísic per medi natural. Curiosament aquesta valoració negativa de l’ús del terme paisat-ge oblida l’ús que en fa una branca important de la geografia.

Tanmateix, és l’informe emès pel Consell de Protecció de la Natura el que duu una majorcàrrega d’impugnació ideològica del Pla. Aquest òrgan consultiu, que ha d’informar pre-ceptivament els plans dels espais naturals, no es pronuncià en sentit desfavorable, però,certament, no calia; la lectura del seu informe deixa pocs dubtes en relació amb la sevavaloració, que incideix novament en la censura de l’èmfasi que posa el Pla en el fomentdel desenvolupament mitjançant l’ús públic, posa en dubte la necessitat de promoure eldesenvolupament als municipis del nord del massís i afegeix, a més, veritables judicisd’intencions de l’Administració gestora del parc, aspecte aquest darrer que resulta méssorprenent en un organisme d’aquestes característiques:


14. El pla especial porta el mateix títol que duien els anteriors: Pla Especial de Protecció del Medi Físic i el Pai-satge...


«... El text és contradictori perquè no es pot preservar la natura i a l’hora fomentar l’accés aella per a una població tan important. Els gestors ho saben, però o bé llurs prioritats són lesque semblen, no precisament proteccionistes, o bé volen tranquil·litzar els municipis...

L’afirmació sobre la conservació del paisatge com a fórmula per trobar alternatives al desen-volupament rural és correcta, però resulta retòrica en el context de bona part de Sant Llorenç,en el qual pràcticament no hi ha una situació de zones rurals deprimides...

La voluntat expressada de revitalitzar la població al nord és més que discutible, ja que pràc-ticament no hi ha població i obrir-hi activitats econòmiques no sembla cap avantatge per a laprotecció del medi.

...No es parteix de cap anàlisi sobre la sostenibilitat, només d’una presa de posició ideològi-ca de desarrollisme clàssic.»

Sembla evident que aquests informes fan palès que les relacions entre les dues admi-nistracions que gestionaven espais naturals, la Diputació de Barcelona i la Generalitat deCatalunya, no eren especialment dolces. L’informe del Departament que tenia encaragreus dèficits en el desplegament del planejament dels espais naturals propis: semblaexigir al Pla Especial de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac un grau de concreciómolt allunyat de la realitat del conjunt de parcs gestionats pel Govern català i molt mésencara del conjunt dels espais PEIN. D’altra banda, les al·legacions del Departament deMedi Ambient inclouen també la necessitat d’incloure en el Pla, l’òrgan de gestió, la juntarectora, que defineix el Decret de Creació del Parc Natural. Un òrgan, la creació del qualmai s’ha fet efectiva i que, malgrat que el Decret reconeix l’Administració del parc a càr -rec de la Diputació, apareix amb una composició paritària entre les dues administracionsi barreja representants de les administracions amb representants d’entitats privades, encontradicció amb els òrgans de participació en la gestió establerts per la corporació pro-vincial.

Malgrat que el Ple de la Diputació ja havia aprovat inicialment el Pla, com a conseqüèn-cia de l’anàlisi del conjunt d’al·legacions, així com de l’estat d’opinió que s’havia gene-rat i de les contradiccions que s’havien evidenciat dintre del mateix equip de govern pro-vincial (convé recordar, en aquest sentit, que Iniciativa per Catalunya hi havia votat encontra), la Diputació de Barcelona va fer marxa enrere i va suspendre la tramitació, ambla qual cosa va tornar al moment procedimental anterior a l’aprovació inicial.

De fet, el que es va produir a continuació va ser més un canvi en l’estratègia de la tra-mitació que una modificació profunda dels continguts del Pla. Es va iniciar una llarga ne-gociació: d’una banda, amb els sectors naturalistes més crítics, i, de l’altra, amb els



ajuntaments i el Departament de Medi Ambient que, com ja s’ha assenyalat, no va pro-vocar grans canvis, però, sobretot, va tenir la virtut de reforçar la percepció de partici-pació i, per tant, d’intervenció de tots els actors. Finalment, el 26 de març de 1998, tresanys després del primer intent, la Diputació de Barcelona aprovava provisionalment lamodificació del Pla i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya resolia l’aprovació definitiva el 19 de juny del mateix any.

El nou Pla Especial ha permès estendre a un territori més ampli i especialment al ves-sant del Bages un model consolidat de gestió d’un espai natural protegit, dotat perl’Administració provincial d’un pressupost que l’any 2004 depassava els dos milionstres-cents mil euros, amb una estructura de personal sobre el terreny, una xarxa de setzeequipaments, molts dels quals als nuclis dels municipis del Parc, i uns programes anualsde gestió, que abasten des d’activitats de recerca i conservació, al foment del desen-volupament mitjançant subvencions, la prevenció d’incendis, les inversions en infraes-tructures o les activitats culturals i d’educació ambiental. En definitiva, s’ha dotat d’unprojecte a una extensió de més de tretze mil hectàrees de sòl no urbanitzable.

El Pla Especial del Parc Natural del Montseny

El 26 de juliol de 1977 es va aprovar definitivament el Pla Especial del Parc Natural delMont seny, al sector corresponent a la província de Barcelona, i el 26 de gener de 1978al sector de Girona. Com ja s’ha comentat, el Pla va ser promogut aleshores per amb-dues diputacions, tot i que la iniciativa va correspondre a la corporació barcelonina,com a conseqüència, d’una banda, de l’aprovació del Pla Provincial de 1963, que in-cloïa el ja esmentat catàleg de parcs provincials, i de l’altra, de la responsabilitat que jaexercia la Diputació de Barcelona al massís del Montseny des de l’any 1929 a travésdel Patronat.

Òbviament, la tramitació del Pla no va estar exempta de tensions i de pressions. L’any1970, quan s’estava tramitant la delimitació de l’espai protegit, la Direcció General deMonts va presentar un escrit en què manifestava l’existència d’un conflicte de com-petències, a l’entendre que s’estaven envaint les que considerava pròpies i exclusives,probablement a causa del seu desconeixement de la legislació urbanística, a l’emparade la qual es tramitava el Pla. Aquell mateix any, el president de la Diputació deBarcelona va rebre una comissió de propietaris que es consideraven afectats pel futurparc i demanaven una participació més activa en la presa de decisions que «afecten lesseves finques». Els arguments d’aquesta comissió no diferien gaire dels que ja havien



utilitzat amb anterioritat els propietaris que s’havien adreçat l’any 1929 al president delGovern, el general Primo de Rivera, o l’any 1959 al ministre de la Presidència, l’almirallCarrero Blanco.

Si la protecció del massís de Sant Llorenç del Munt constituïa un afer d’alt interès alVallès Occidental, la protecció del Montseny esdevenia una «qüestió nacional». En eltranscurs dels dos mesos d’informació pública, després de l’aprovació inicial, es vanrebre més de set-cents pronunciaments d’administracions, d’entitats i de persones físi-ques, dels quals gairebé cinc-cents eren de caràcter favorable i dos-cents cinquanta ensentit contrari. Més d’una quarta part dels propietaris de finques incloses en l’àmbit deParc del Pla es manifestaven contraris a la proposta. Tanmateix, hi havia una importantmobilització de la societat civil. El Centre Excursionista de Catalunya va editar un cartellamb el lema «Fem realitat el parc natural del Montseny» i La Vanguardia hi dedicà l’any1974 les pàgines centrals a color, en les quals manifestava la preocupació pel fet que laDeclaració del Parc s’estava endarrerint i reiterava la voluntat que cap pressió en sentitcontrari suposés un entrebanc. Val a dir que en tot aquest procés va resultar cabdal elsuport de la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona i, per extensió, del Ministerio

de Obras Públicas y Urbanismo, als despatxos delqual s’havia cuinat la Llei del sòl.

L’any 1977, el ni vell del planejament municipal delpaís era encara molt baix i, en conseqüència, elPla Especial es des en volupà sobre un territori ambuna feble implantació de la plani fi ca ció urbanísticad’ini cia ti va local, cir cumstància que explica la sevaestructura dual, amb dos com po nents terri to rialsclarament diferenciats. El primer d’aquests va serun sector central o nuclear, amb un nivell de pro-tecció especial ment elevat, en el qual el Pla Es pe -cial va operar com un instrument essencialmentnormatiu. Aquest àmbit va rebre el nom de parcnatural i, segons la Memòria justificativa del Pla,rebia la consideració de sòl no urbanitzable deprotecció especial.

El segon d’aquests components era una zona pe-rifèrica o tampó, que envoltava el parc estricte i


Reproducció del cartell de la campanyacívica «Fem realitat el parc natural delMontseny». Arxiu de l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de Barcelona.


permetia establir una franja de tran si ció entre aquest i el territori general, veritable aigua-barreig de sòls no urbanitzables, urbans i urbanitzables. Aquest preparc operava des detres nivells substancialment diferents: el primer era el constituït per les deter mi na cions devalor indicatiu que calia respectar i desplegar pel planejament municipal posterior, ales -hores en cara inexistent; el segon ni vell d’actuació era l’integrat per determinades pres -crip cions normatives de ca ràc ter vinculant, com era el cas de les genèriques de pro tec -ció del pai sat ge, les franges de protecció de rieres, l’e di fi ca bilitat en absència de pla, lessegregacions de finques o les condicions arquitectòniques de les noves cons truc cions,i finalment, el preparc, que pretenia operar com a veritable pla director, a l’assignar alsdiferents municipis determinades capacitats de desenvolupament o la implantació delsequipaments de l’espai natural protegit.

Aquest esquema, d’altra banda clàssic en l’ordenació dels espais naturals en la dècadade 1970, havia mostrat una gran eficàcia, en la mesura que la pràctica totalitat dels pla -ne ja ments municipals havia respectat de forma estricta les disposicions norma ti ves del’àmbit de parc i, a grans trets, havia partit de les disposicions indica ti ves de la zo na pe-rifèrica per a l’ordenació d’aquests sectors territorials, llevat d’alguns casos concrets deplans municipals que havien introduït models relativament poc coherents amb el Projectede parc na tural. Això suposava haver assolit un nivell de pro tec ció total a l’àmbit de parci prou elevat a l’àrea perifèrica, encara que en aquest darrer cas sense el nivelld’harmonització entre els diversos instruments de planificació municipal que hauria es -tat desitjable.

El Model d’ordenació del Pla presentava una estructura en zones de certa complexitat.A l’àmbit de parc, la zona genèrica era la de reserva natural, complementada amb l’a -no menada reserva natural qualificada, d’usos i aprofitaments ab so luta ment restringits.La primera d’aquestes tenia la consideració de zona indicativa, en la mesura que cor -responia a la majoria del sòl inclòs en l’àmbit de parc natural, i es destinava al «mante-nimiento del equilibrio ecológico y de la flora y de la fauna, al goce de la montaña y delpaisaje por quienes, preferentemente a pie, transitan por el parque, y al aprovecha-miento silvo-pastoral y agrícola». En tot cas, no hi havia cap mena de regulació especí-fica dels aspectes forestals o agrícoles d’aquesta zo na.

La zona de reserva natural qualificada «contiene ecosistemas relícticos cuya destrucciónpuede suponer la desaparición de comunidades irreemplazables y una pér dida irrever-sible de sus recursos genéricos», declaració sobre la qual es veia sotmesa a una res-tricció força severa d’usos i aprofitaments i, en conseqüència, a la seva adquisició pre-



ferent per part de l’Administració pública, que obviava en tot cas l’ús de termes jurídicscom ara expropiació. Com s’indicava amb anterioritat, les dues zones d’aquest àm bitrebien la consideració de sòls no urbanitzables de protecció especial.

D’altra banda, la memòria justificativa del Pla Especial indica que la totalitat dels equi -paments, sigui en aquest àmbit o en el del preparc, tingui la consideració de sòl urba-nitzable programat («se señala que los centros previstos para equipamiento, tanto en elparque como en el preparque, tengan la categoría de suelo urbanizable pro gramado, adesarrollar según su normativa específica»).

A l’àmbit de preparc, la zona genèrica és l’anomenada d’influència. El text normatiu de-fineix el seu àmbit per exclusió amb relació a la resta de zones; els seus sòls semblengaudir de la condició de no urbanitzables, ja que no hi ha cap de claració expressa ensentit contrari, malgrat que no hi ha cap obstacle per a la se va classificació com a ur-banitzable, programat o no, perquè hi hagi una figura de planejament que així els clas-sifiqui. La res ta de zones d’aquest àmbit es destina a la consideració de qüestions es-pecífiques. La zona habi ta cio nal se subdivideix en dues sub zo nes, de nuclis antics id’extensió urbana, destinades al tractament dels sòls urbans i urbanitzables o amb pos-sibilitats de ser-ho, respectiva ment. El tractament normatiu d’aquesta zona habitacionalno deixa de resultar paradoxal, ja que la seva extensió i detall contrasten amb el caràc-ter protector del Pla Especial i respon, sens dubte, a la cautela que s’imposa a l’horad’estendre les restriccions urbanístiques a un àmbit massa extens. Com ja s’ha asse -nyalat, el planejament municipal posterior va acabar classificant com a no urbanitzables,en la majoria dels casos, els sòls pels quals el Pla admetia expectatives d’urbanització.

El Pla Especial del Parc Natural del Montseny va néixer en un context de recuperació devalors i espais d’afirmació democràtica i nacional. En aquest sentit, en protegir elMontseny, a més d’aturar l’amenaça de l’avenç d’un creixement urbanístic desordenatimpulsat per les segones residències, es protegia un símbol dels espais naturals cata-lans. L’ús d’un instrument urbanístic en contraposició a la legislació d’espais naturals,que tan sols l’Estat podia aplicar, va excloure l’aplicació de la figura parc nacional, ques’havia demanat als anys vint i que comportava una restricció estricta dels usos pro-ductius. Per contra, el Pla establia un règim de compatibilitat amb un conjunt d’activitatseconòmiques, bàsicament del sector primari i, amb més limitacions, del terciari.Certament, el Pla pretenia fomentar les activitats agràries que, des del punt de vista nor-matiu, rebia un tractament més favorable. Tanmateix han estat les activitats del sectorserveis i d’altres induïdes, com la construcció, les que han esdevingut el motor econò-




mic de la muntanya. Això obliga, òbviament, a revisar i adaptar la noció de compatibili-tat i les seves derivades.

Poc després de l’aprovació del Pla Especial, l’abril de 1978 el Parc Natural del Montsenyrebia el reconeixement internacional que li suposava la Declaració com a reserva de labiosfera, dins del Programa MAB (Home i Biosfera) de la UNESCO. El Montseny va seruna de les primeres reserves de la biosfera de l’Estat espanyol i encara avui és l’únicaexistent a Catalunya. Si bé la Declaració no tenia efectes jurídics directes, sí que va su-posar un important reforç en un moment sens dubte clau, quan el Parc donava les pri-meres passes. En aquest sentit, cal valorar l’encert d’aquesta iniciativa que, d’altrabanda, ha permès la projecció internacional i la integració del Parc del Montseny en unaxarxa mundial de poc més de 400 espais.

Com ja s’ha assenyalat en el cas del massís de Sant Llorenç del Munt, el Parc Naturaldel Montseny també va ser declarat l’any 1987 parc natural pel Govern de la Generalitatde Catalunya, d’acord amb la Llei 12/1985, i va ser inclòs en l’annex del Decret328/1992 del Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN). Singularment, en aquest cas, amb-dues declaracions s’apliquen a àmbits territorials diferents. Es considera parc naturalúnicament l’àmbit de parc del Pla Especial i, per contra, rep la consideració d’espaid’interès natural tot l’àmbit del Pla, amb l’exclusió, tan sols, dels nuclis de sòl urbà.

El Decret 105/1987, de 20 de febrer, declarava, doncs, el Montseny parc natural, i ho-mologava, en part, la figura de protecció del Pla Especial Urbanístic amb la legislació ca-talana d’espais naturals. Tanmateix, aquesta homologació tan sols es feia efectiva per al’àrea de parc, és a dir, per al cinquanta-vuit per cent de l’àmbit del Pla. El Decret atri-buïa l’administració del parc a la Diputació de Barcelona i oblidava la Diputació deGirona, i creava un òrgan de gestió, la Junta Rectora, la presidència de la qual conferiaal president de la Generalitat i les vicepresidències als presidents de les dues diputa-cions. En aquest òrgan, que tampoc mai no s’ha constituït, s’hi integraven també els re-presentants dels ajuntaments i de diverses entitats i associacions, seguint fil per randael model d’òrgans de participació promogut pel Govern català.

En aquest punt, convé ressaltar que el model de participació en la gestió dels parcs apli-cat per la Diputació de Barcelona es basa en el funcionament de dos òrgans: el Consellcoordinador, que recull el pluralisme territorial i administratiu, i està format per les duesdiputacions, els representants de dos departaments de la Generalitat, tots els ajunta-ments i, darrerament, els consells comarcals; i la Comissió Consultiva, que vol reunir elsrepresentants de l’anomenat pluralisme cívic, amb representants dels diferents sectors


interessats en la gestió del Parc. Aquesta dualitat ha estat un dels cavalls de batallad’algun dels sectors de la Comissió Consultiva, principalment els propietaris forestals,que han demanat reiteradament estar representats al Consell coordinador, entenent queaquest òrgan té unes funcions més executives. La Generalitat ha optat pel model méshabitual en la gestió d’espais protegits: un únic òrgan en el qual conviuen els represen-tants polítics i socials.

En el cas del Montseny, la Generalitat de Catalunya va pactar amb la Diputació deBarcelona un nou decret, el 229/1991, que esmenava el primer. Declarava parc naturaltot l’àmbit del Pla Especial, rectificava l’error de l’omissió de la Diputació de Girona isubstituïa la Junta Rectora pels dos òrgans de participació dissenyats per la Diputació,encara reservava la presidència del Consell coordinador pel president de la Generalitat.Nogensmenys, el Decret va ser recorregut pel Consorci Forestal i, finalment, el TribunalSuperior de Justícia de Catalunya va estimar el recurs per un defecte de forma i vaanul·lar-ne el Decret.

Certament, el pacte15 entre el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes, iel conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Joan Vallvé, s’havia produït arran d’unaaltra sentència, i, per circumstàncies diverses, cap dels extrems inclosos en l’acord nova arribar a fer-se efectiu. El Tribunal Suprem, en sentència d’11 de maig de 1990, haviadesestimat el recurs d’apel·lació de la Generalitat de Catalunya i declarava quel’embassament de Vallforners, promogut pel Departament d’Agricultura del Govern ca-talà i situat dins l’àmbit del Pla Especial del Montseny, contradeia i era incompatible ambel Pla, de prevalent i preferent aplicació. Així es tancava un contenciós plantejat per laDiputació de Barcelona contra la construcció d’aquest embassament, però es tancavatard, ja que en el transcurs dels tràmits de la primera a la segona instància del llarg pro-cés judicial, l’obra es va dur a terme en la seva major part, la qual cosa fa complicar quees pogués executar la sentència i va deixar aquesta infraestructura en una situaciód’encaix legal difícil.

El balanç d’aquests poc més de vint-i-cinc anys d’història del Pla Especial i, de formamés concreta, de la gestió que aquest ha fet possible, ha de considerar-se com a moltsatisfactori, fet que cal atribuir en gran mesura a l’esforç conjunt desplegat durant


15. L’acord entre les dues administracions preveia, certament, que la Diputació de Barcelona inclourial’embassament de Vallforners en la revisió del pla especial, legalitzant urbanísticament aquesta infraestructu-ra, i la Generalitat aprovaria el nou decret del parc. La revisió del pla no es va arribar a fer i el decret va sersuspès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.


aquests vint-i-cinc anys per les dues institucions promotores i els ajuntaments interes-sats. Com a dades més des tacades d’aquest balanç positiu po den destacar-se els as-pectes següents:

• Permetre la consolidació del parc natural com una veritable realitat social i ad mi -nistrativa

• Disposar dels recursos humans i econòmics necessaris per al desenvolupament demanera continuada d’una gestió territorial als sòls no urbanitzables dels municipisdel parc

• Consolidar programes de vigilància i control del planejament, conservació del medinatural, prevenció d’incendis i restauració del paisatge; desenvolupament de pro-grames de creació i manteniment d’infraestructures, de foment i participació, d’úspú blic i d’e du cació ambiental

• Assolir un notable reconeixement a nivell estatal i internacional

• Condicionar i orientar el planejament municipal, operant sovint com a Pla Estruc tural,tot i que en molts casos, pel que fa a l’àrea de preparc, aquell ha anat més enllà deles previsions del Pla Especial

Així doncs, la gestió del Pla Especial ha comportat un exercici de cooperació amb elsmunicipis i d’intervenció directa al territori delimitat pel Pla, sense detriment de les com-petències que mantenen les altres administracions, bàsicament la local i l’autonòmica,amb caràcter executiu. El procediment que estableix el Pla per tal de fer prevaler lesseves determinacions és l’emissió per part de l’òrgan gestor, amb caràcter preceptiuperò no vinculant, de l’informe previ a l’atorgament de les autoritzacions, llicències iaprovacions de les administracions competents, en relació a un variat i extens conjuntd’activitats dins l’àmbit del Pla Especial.

La quantitat d’informes previs preceptius elaborats, aproximadament tres mil en els dar -rers deu anys, dóna idea, d’una banda, del volum d’activitat que es duu a terme dinsl’àmbit del Pla Especial i, de l’altra, de la consolidació de la pràctica de sol·licitar l’informeprevi de l’administració del parc, com a instrument de control del planejament. Pel quefa a aquells sectors en què s’enregistra un major nombre d’informes, destaquen, ambdiferència, el sector forestal i el sector urbanístic. També és significativa la xifrad’informes de publicitat, fotografia, excursions, aplecs o altres pràctiques esportives ofestives de caràcter col·lectiu. Finalment, cal assenyalar que tan sols un 8% dels infor-mes emesos han tingut caràcter desfavorable, la qual cosa demostra un alt graud’adaptació a les determinacions del Pla Especial.




Tanmateix, convé destacar que l’informe previ, un instrument aparentment feble, no haestat tan sols un tràmit més, un paper més que calia afegir a l’expedient. De cap ma-nera. L’informe ha aconseguit vincular, en la immensa majoria dels casos, la decisiófinal de l’Administració competent i, quan no ha estat així, en ben poques ocasions,ha estat validat pels tribunals, com en la sentència de l’embassament de Vallforners.Amb aquest mecanisme, l’òrgan gestor del Parc ha pogut intervenir per tal d’evitar oreconduir, per exemple, el pas d’una nova línia elèctrica de conducció d’alta i mitjanatensió, l’ampliació de l’àmbit d’explotació d’algunes pedreres, l’ampliació d’ins -tal·lacions de telecomunicació, ampliacions excessives d’equipa ments turístics, laconstrucció de nous vials en indrets amb fort pendent, la substitució extensiva de pla-nifolis per coníferes de creixement ràpid, entre altres iniciatives públiques i privades in-compatibles amb les determinacions del Pla Especial. Però allò que és probablementmés important és el fet que l’informe previ ha esdevingut un instrument que ha afa-vorit, o ha forçat, el diàleg i la concertació dels projectes, gairebé sempre a nivell tèc-nic, entre l’administració del parc, els particulars, les altres administracions i les em-preses.

La permanència i la durabilitat del Pla Especial del Montseny i, fins i tot, en certa mesu-ra, de l’equip humà encarregat de la seva gestió a diferents nivells de responsabilitat, haestat sens dubte un factor d’estabilitat i, probablement, de progrés en un territori de tren-ta mil hectàrees, dins del qual viuen gairebé un miler de persones, amb alguns petits nu-clis urbans i una població disseminada significativa. El parc ocupa part —en algun casla pràctica totalitat— de divuit municipis, inclosos en tres comarques i dues províncies,i és visitat i valorat per set-centes cinquanta mil persones l’any. De la mateixa maneraque ho ha fet el planejament municipal, la mateixa gestió ha ultrapassat amb escreix lesprevisions de desplegament del Pla. Certament, convé recordar que el Pla del Montsenyés un pla preconstitucional16 que encara no ha estat modificat des de la primera apro-vació, a diferència del cas de Sant Llorenç del Munt.

Si bé, com s’ha assenyalat, la permanència del Pla pot considerar-se una de les sevesvirtuts, resulta evident que el context social, polític, normatiu, el coneixement del medinatural i els seus processos, l’evolució del paisatge i de la teoria i pràctica de la gestiód’espais protegits... tot plegat configura un marc sensiblement diferent al que hi havia en

16. A tall d’exemple, tota la documentació oficial del pla està redactada en llengua castellana. Tot i que hi hauna versió catalana del text normatiu elaborada per la Diputació de Girona, no ha estat sotmesa a cap acteadministratiu d’aprovació.



la dècada de 1970 i obliga a plantejar-se la modifi-cació de l’instrument bàsic d’ordenació del ParcNatural del Montseny.

Durant la primera meitat de l’any 1994, les diputa-cions de Barcelona i Girona con vo ca ren una sèriede taules rodones i jornades tècniques, sota el títolgenèric d’«El Montseny i el futur», per debatre elfutur de l’ordenació del parc natural. L’objectiu fo-namental d’aquesta convocatòria fou l’establimentde les bases de la participació dels diferents agentssocials, econòmics, polítics, tècnics i científics, en elde bat respecte de la revisió del Pla Especial delParc, que aleshores es pretenia impulsar. Diverses imolt complexes foren sens dubte les raons que mo-tivaren el fracàs de la iniciativa i encara avui, més dedeu anys després, és difícil analitzar el motiu, des-prés d’un debat tan complet i prolífic, pel qual no esprosseguí amb els treballs de la revi sió del PlaEspecial.

La iniciativa aplegà cinc taules rodones, amb elstemes que tot seguit s’indiquen: «L’e vo lució socio -econòmica del Parc Natural del Montseny» (Mos -queroles, 26 de gener), «La participació en el plane-jament i la gestió del Parc Natural del Mont seny»(Ar bú cies, 23 de febrer), «Equipa ments, infraestruc-tures i serveis al Parc Natural del Mont seny» (SantPere de Vilamajor, 24 de març), «El patrimoni naturali el pa tri moni historicocultural del Parc Natural delMontseny» (la Garriga, 28 d’abril) i «L’ús públic del Montseny» (Seva, 26 de maig). «ElMontseny i el futur» es tancà amb les jornades de cloenda, que tingueren lloc els dies 16i 17 de juny a Mosqueroles, al municipi de Fogars de Montclús.

Aquest procés de celebració de jornades de debat va comptar amb una assistència moltnombrosa i, en aquest sentit, l’èxit en l’objectiu de motivar i dinamitzar la participació vaser incontestable. Ara bé, el seu desenvolupament no va estar, en absolut, exempt de

Reproducció d’un cartell de lesjornades de debat sobre l’ordenaciódel Parc Natural del Montseny «ElMontseny i el futur». Arxiu de l’Àread’Espais Naturals de la Diputació deBarcelona.


polèmica. Més de sis-centes persones van assistir al conjunt de sessions, amb una mit-jana de dues-centes setanta persones per debat. Es van presentar quaranta-tres ponèn-cies i setze comunicacions escrites i hi va haver cent vint-i-tres intervencions del públicassistent. Malgrat que les jornades es van plantejar amb caràcter monogràfic, la realitatés que a l’hora del debat i la participació del públic a cada sessió es barrejaven inter-vencions de caire força divers. El resum dels temes de les intervencions ho fa evident:gairebé una quarta part (23,5%) tractaven de l’aprofitament dels recursos hídrics —temade força actualitat en aquell moment—, quatre temes més (patrimoni biològic, planeja-ment i legislació, òrgans de gestió i ús públic) aplegaren un quaranta per cent de les in-tervencions i deu temes més es repartiren la tercera part restant.

Un cop acabades les jornades i després d’haver-ne recollit el contingut en forma de pro-postes, s’havia de constituir l’òrgan redactor per a la revisió del Pla Especial. Al mateixtemps, la Comissió d’Assessorament, presidida pel catedràtic de geografia, Joan Vilà iValentí, que s’havia constituït per fer un seguiment del contingut del debat, havia de tenircontinuïtat durant tot el procés de revisió. Tanmateix el procés de revisió del Pla no va pro-gressar i no va anar més enllà del debat que l’havia d’impulsar. La polèmica que va acom-panyar la celebració d’aquest debat públic, alimentada, d’una banda, per la renovadaoposició d’un sector de la propietat i, de l’altra, per una presa de posició força crítica perpart dels sectors conservacionistes, com si d’una mena de reobertura de la caixa dePandora es tractés, va contribuir decisivament a refredar la iniciativa política de la revisió.

Novament, se situaven en el centre del debat les nombroses sensibilitats, percepcions,interessos i competències que conflueixen en un espai dinàmic com el massís delMontseny, poblat i utilitzat de maneres diverses. Un cop més, es feia evident, com a nuclide la fricció, la compatibilitat entre ús públic, conservació dels valors naturals i interes-sos privats, discussió que ha anat indefugiblement lligada a la terciarització dels espaisnaturals i de molts dels paisatges més valorats del país, on l’activitat econòmica gene-rada pels visitants, altrament dits turistes, ha substituït les activitats tradicionals del sec-tor primari. En el cas del Montseny, amb un alt grau de valoració social i, fins i tot, ambuna forta significació simbòlica, aquesta discussió s’ha plantejat amb vehemència.

En aquesta posició de forta crítica a la gestió de la Diputació de Barcelona es va situarla Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, que s’havia constituït per oposar-seal pas de la línia d’alta tensió Sentmenat-Girona Sud i que l’any 1991 havia assumit elspostulats d’un informe elaborat pel geògraf i naturalista Martí Boada, en el qual denun-ciava la desaparició i l’estat crític de determinades espècies al Parc del Montseny. El do-




cument Montseny, patrimoni biològic. Situació, dinàmica i riscos, de Martí Boada, nodriad’arguments una campanya de severa denúncia, que es va traduir en el manifest Parcsnaturals per preservar la natura, presentat a la Fundació Antoni Tàpies,17 en el qual esvinculava la desaparició o situació de perill de determinades espècies amb la gestió delparc. Malgrat que l’informe va ser contestat des d’alguns cercles científics i des del’administració del parc, que posava en dubte algunes de les seves dades i, sobretot,desqualificava la relació causa-efecte entre el parc i la desaparició d’algunes espècies,resultat generalment de processos de llarga durada desencadenats abans de l’apro -vació del Pla Especial, la polèmica va perviure i va arribar fins a les jornades de debatd’«El Montseny i el futur».

Les jornades de debat «El Montseny i el futur» van esdevenir una mena d’exercici de ca-tarsi col·lectiva, en què, a més d’una ingent tasca de recollida d’informació i preparacióde dossiers, i l’aportació, en forma de ponències, de destacats especialistes en cada undels temes monogràfics, es donava veu —i altaveu— a persones i col·lectius de pro-cedència i interessos molt diversos: associacions de veïns, titulars d’explotacions agrà-ries, propietaris forestals, empresaris turístics, naturalistes, científics, alcaldes, diputats,funcionaris, caçadors, excursionistes... Així doncs, no pot sorprendre que en el trans-curs de les jornades es pogués escoltar intervencions que sovint apuntaven en sentit di-vergent. Tot i així es van produir maridatges sorprenents, com ara l’anomenada Plata -forma d’Entitats Cíviques del Montseny, que agrupava des d’entitats conservacionistes,com la Coordinadora o DEPANA, fins a entitats culturals, com Amics del Montseny oAmics de Tagamanent, sindicats de propietaris, com el Consorci Forestal de Catalunyao organitzacions agràries, com la Cambra de Girona.

El comú denominador de la Plataforma era la dura crítica a la gestió de la Diputació deBarcelona, incloent-hi la concepció i l’organització de les jornades, crítica que s’admi -nistrava amb la successiva presentació de comunicacions:

El model de gestió portat a terme per la Diputació de Barcelona els darrers disset anys estàplenament esgotat i no és reformable amb petits retocs. S’entén que una gestió eficient no ésaquella que des de la més estàtica passivitat adopta una postura observadora dels esdeve-niments sense involucrar-s’hi per millorar-los i encara en alguns casos ajudant al seu deterio-rament. És el cas del gran èxode, que ha sofert el massís en els darrers anys, protagonitzat

17. El pintor català Antoni Tàpies, propietari d’una casa i una finca a Campins, al peu del Montseny, va dis-senyar la imatge gràfica de la Coordinadora per a la Salvaguarda i es va afegir amb sorprenent entusiasme ala campanya.


pels habitants rurals, i que ha estat directament proporcional a l’adquisició de finques per partde l’Administració gestora...

És curiosa l’associació entre el despoblament rural i l’adquisició de finques per part dela Diputació en un moment que la població dins del Parc i en el conjunt dels seus muni-cipis anava augmentant d’una manera clara, un cop superat, en el cas dels municipismés petits i amb una major implicació territorial al Parc, un punt d’inflexió a principis delsanys noranta del segle passat per seguir una corba ascendent ininterrompuda fins al’actualitat. D’altra banda, a les finques comprades per la Diputació on es donava el cas,es mantenien els masovers i, en d’altres, es rehabilitaven edificacions abandonades pertal de donar-los un ús, generalment públic. Es tractava, doncs, d’una política paradoxal«dirigida a despullar el massís del seu patrimoni humà».

Finalment, al costat de la demanda d’una major participació executiva en la gestió delParc, una de les peticions que va formular de manera reiterada el conjunt d’associacionsque es malfiaven de la Diputació va ser la de fer una auditoria independent que perme-tés avaluar l’estat dels sistemes naturals i de la situació social i econòmica del Montseny,així com els efectes de la gestió del Parc.

Per tal de donar resposta a aquesta demanda, la Diputació de Barcelona va encarregar,a través de la Comissió d’Assessorament que es va constituir en el marc de les jorna-des de debat, un conjunt d’estudis que es van agrupar sota el títol de Estat i evoluciódels sistemes naturals al parc natural del Montseny (Ecoauditoria 1977-1995). En funciód’aquests estudis, la Comissió va emetre un informe en el qual s’avançava una avalua-ció del grau de compliment dels objectius del Parc.

En relació amb l’objectiu bàsic del Pla, la conservació dels valors naturals i culturals delParc, la Comissió concloïa que, per la insuficiència de les dades disponibles, els estudisno permetien establir amb certesa, amb l’excepció dels paisatges naturals, l’evoluciódels sistemes naturals i ni tampoc una valoració dels possibles efectes de la gestió delParc. Tanmateix, afegia que el conjunt de dades generalistes referides als paisatges na-turals, ecosistemes forestals, qualitat de les aigües, espècies de flora i hàbitats espe-cialment protegits, permetia dictaminar una bona conservació de la qualitat ambiental.Pel que fa a la fauna, la manca de dades objectives era encara més evident i feia im-possible, segons la Comissió, arribar a conclusions fiables.

L’informe de la Comissió es va elaborar l’any 1995 i des d’aleshores ençà els resultatsdels estudis del Pla de seguiment i altres estudis monogràfics encarregats per l’admi -



nistració del parc o bé promoguts per universitats o altres institucions científiques per-meten confirmar, en línies generals, les conclusions de l’ecoauditoria, en el sentit que elssistemes naturals del Montseny es troben en bon estat de conservació i la degradacióambiental ha estat episòdica, puntual i derivada sovint d’actuacions anteriors a la crea-ció del Parc.

D’altra banda, el desenvolupament de programes de restauració ha contribuït a millorarel paisatge i a afavorir la recuperació del medi natural en determinats indrets afectats perimpactes ambientals severs. El cas més notable dels darrers anys ha estat el projecte derestauració del turó de l’Home, el cim culminal del Parc, i del seu entorn, ja que s’handesenvolupat les directrius d’un pla director, redactat per l’equip tècnic del Parc.

El Pla Director del Turó de l’Home es va elaborar l’any 1998, com a conseqüència del con-veni signat entre la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Defensa, que va suposar la ces-sió per part de l’Administració de l’Estat a l’administració del parc de la major part de lasuperfície, instal·lacions i edificacions de la caserna i base militar de puig Sesolles, subs-tituïda, al mateix indret, per una estació automatitzada. La base militar havia estat cons-truïda poc abans de l’aprovació del Pla Especial i havia suposat un greu impacte en el cimveí al turó de l’Home, mitjançant un procediment d’expropiació, per raons d’interès públicestratègic per a la defensa, que havia afectat a la mateixa Diputació. Al mateix temps,s’obria una carretera fins a aquest punt i se substituïa la petita construcció de fusta peruna nova edificació d’obra a l’Observatori Meteorològic del cim més alt del Montseny, on,per completar el quadre, s’acumulaven instal·lacions de telecomunicació. Tot plegat haviaproduït la paradoxa que, a la zona culminal del Parc, on es troben sistemes naturals ex-cepcionals i vulnerables, es localitzaven alguns dels impactes paisatgístics o ambientalsmés severs de l’espai protegit. El Pla Director es va proposar l’enderroc i la supressió dela major part dels elements artificials, la restauració de les superfícies afectades, la cor -recció de processos d’erosió i l’ordenació de la xarxa de camins i l’ús públic.

L’execució del Pla Director ha comportat una inversió de més de set-cents mil euros,l’enderroc de quatre mil metres cúbics d’edificacions, l’aportació de tres mil cent trenta-set metres cúbics de terres, la restauració de més de quaranta mil metres cúbics de te-rreny, amb subsolat previ, sembra manual i hidrosembra, la supressió de l’enllumenat ide la major part de la tanca perimetral de la base, l’eliminació de les grans antenes pa-rabòliques i la neteja del cim del turó de l’Home amb el trasllat de les antenes. En defi-nitiva, una important naturalització del cim del puig Sesolles, on hi havia la base militar, iuna considerable millora del cim del turó de l’Home, el més alt i més visitat del massís.



Tanmateix, el Pla Director del Turó de l’Home pot presentar-se com un bon exemple defins a quin punt els projectes, que tècnicament poden considerar-se raonables i que, amés, en aquest cas, comportaven una acció de millora del medi natural i el paisatged’una de les zones més singulars del parc, poden ser sotmesos, també, a les divergèn-cies que es deriven de les diverses sensibilitats que es concentren en indrets comaquest. Els successius projectes de restauració van rebre, en les respectives fasesd’informació pública, una dotzena d’al·legacions procedents bàsicament d’entitats na-turalistes i excursionistes, que bo i manifestant el seu interès per la restauració, la con-dicionaven, al cim del turó de l’Home, a defensar el manteniment de l’ObservatoriMeteorològic i rebutjar la seva substitució per una estació automàtica, com havia suc-ceït amb les instal·lacions militars. Aquesta defensa d’una edificació al cim més alt delMontseny, difícilment defensable des d’una òptica estrictament naturalista, s’explicavaper altres motius: la seva significació històrica,18 el seu valor simbòlic, l’associació de lacasa amb el perfil del cim, el valor afegit de la presència humana per a la presa de dadeso bé el fet que l’Observatori era també l’habitatge de l’observador, al mateix tempsmembre d’una de les entitats naturalistes que més havia destacat en la salvaguarda delpatrimoni natural del Parc.

En relació amb l’objectiu del foment del desenvolupament i la millora de la qualitat devida de la població del parc i el seu entorn, l’informe de la Comissió d’Assessoramenttambé va constatar l’existència d’alguns indicadors positius que, en certa mesura,poden vincular-se amb la gestió del Parc: el creixement demogràfic, la disponibilitat deserveis i infraestructures i la generació d’ocupació en el sector serveis.

Sens dubte les inversions directes de l’administració del parc en la millora d’infra -estructures i serveis (xarxa viària, electrificació, equipaments, recollida d’escombraries,programes culturals) i l’aportació continuada durant més de vint anys de subvencions ales activitats econòmiques i l’habitatge de particulars han tingut una incidència en la mi-llora de les condicions de vida i en el desenvolupament econòmic.

L’any 1984 es van iniciar les subvencions a empreses familiars agràries, que permetienfer arribar ajuts tant a l’activitat agrària com, sobretot, als habitatges i edificacions com-


18. L’observatori meteorològic del turó de l’Home va començar a funcionar l’any 1932, amb l’impuls d’EduardFontserè, un dels pares de la meteorologia catalana, i va ser gestionat pel Servei de Meteorologia de Catalun-ya de la Generalitat republicana. La seva construcció, inicialment una casa de fusta, respon a una iniciativa delCEC i, personalment, d’Artur Osona, iniciada al final del segle XIX. És el primer observatori meteorològic demuntanya de Catalunya i sembla imminent el seu retorn a les mans del Servei de Meteorologia de la Genera-litat, que ha manifestat la seva opció per una estació automàtica.


plementàries, i les subvencions a explotacions forestals. L’any 1987 es va posar enmarxa una línia de subvenció a les empreses turístiques i l’any 1997, a la rehabilitaciódel patrimoni arquitectònic, destinada als elements d’interès patrimonial i als habitat-ges, primera residència, amb independència de la seva vinculació a una activitat agrà-ria. Els objectius d’aquestes subvencions eren afavorir l’assentament de la poblaciópermanent dins del Parc i fomentar les activitats econòmiques compatibles, d’una ma-nera singular les del sector primari, però també, les del terciari, incidint d’una maneraespecial amb un major grau de suport en aquelles activitats considerades prioritàries,per la seva qualitat ambiental o pel sobrecost derivat de l’aplicació de les prescripcionsnormatives.

En els més de vint anys des que es van iniciar les subvencions fins a l’actualitat, aques-ta línia d’actuació s’ha anat consolidant, amb una evident tendència a l’alça, tant en elnombre com en l’import de les subvencions. En aquest període l’administració del parcha concedit mil quatre cents cinquanta-sis subvencions, que han suposat una aportaciótotal de més de quatre milions vuit-cents mil euros, és a dir, més de vuit-cents milionsde les antigues pessetes. Considerant que les subvencions no poden excedir el cin-quanta per cent de l’import de les obres subvencionades, però la mitjana no ha arribata aquest grau de cobertura, les subvencions a particulars han contribuït a promoure in-versions per un import superior als deu milions d’euros.

Pel que fa a la xarxa viària, des del punt de vista normatiu, a més d’establir una sèrie decaracterístiques tipològiques i tècniques, el Pla Especial dibuixava tota aquesta xarxacom una xarxa d’ús públic i restringia tan sols a la xarxa turística el pas de camions ivehicles similars. Tanmateix la gestió del Parc ha anat configurant una xarxa bàsica queha estat objecte d’inversions importants i de la qual el Parc n’ha assumit amb claredatla titularitat i/o la responsabilitat del manteniment, amb independència que el Parc hagicol·laborat amb actuacions de manteniment i millora en moltes vies. Amb successivesintervencions, s’ha configurat una xarxa de pistes asfaltades, la majoria de les qualsclassificada com a vies de la xarxa turística pel Pla, de les quals s’ha assumit la gestiópel que fa a les inversions i el manteniment.

Tanmateix les actuacions destinades a fer efectiu l’objectiu de fomentar i afavorir espe-cialment el sector primari no han aconseguit impedir la crisi i el progressiu abandona-ment de les activitats agrícoles i ramaderes, que obeeix a dinàmiques de caràcter mésgeneral, tot i que probablement han aconseguir retardar-la en relació amb altres zonesde característiques similars.



Pel que fa al tercer gran objectiu del Pla i de la gestió: promoure i garantir l’ús social il’educació ambiental mitjançant la creació d’equipaments, serveis i programes, hi ha unaàmplia coincidència en les diverses anàlisis, i l’informe de la Comissió també ho fa palès,en el sentit que s’ha acomplert abastament. La xarxa d’equipaments del Parc Naturaldel Montseny és probablement una de les més completes i variades dels espais prote-gits espanyols i es pot considerar pràcticament tancada, la qual cosa permet, en aquestàmbit, cercar l’excel·lència o la qualitat dels serveis.

El Pla Especial recollia l’ús social i l’educació ambiental com a objectius bàsics del seudesplegament i, en aquest sentit, feia una sèrie de previsions tant pel que fa a la tipolo-gia com a l’emplaçament dels equipaments públics del Parc. Un cop més, aquestes pre-visions s’han vist confirmades o bé modificades per la gestió per tal d’adaptar-se a lesnoves necessitats i demandes. En aquest sentit, el Pla definia dos tipus d’equipaments:els dits de tipus A, directament relacionats amb les necessitats funcionals del Parc, onera admissible la nova edificació, i els de tipus B, necessàriament ubicats en edificacionsja existents i dedicats als usos de lleure, turisme o serveis en general. Finalment, el Plapreveia la possibilitat de crear nous equipaments, públics o privats, utilitzant semprecases o masies existents i assimilant-los a la tipologia B.

En definitiva el Pla dibuixava en els plànols d’ordenació uns equipaments del tipus A quecalia desenvolupar, bàsicament mitjançant l’acció pública, i una reduïda relació de tipusB, i recollia, fonamentalment, equipaments privats ja existents. Al seu torn, els progra-mes d’actuació concretaven les previsions de creació d’equipaments públics. En eltranscurs de gairebé trenta anys de gestió, algunes de les previsions del Pla i dels pro-grames d’actuació que el desplegaven han estat totalment desestimades. Pel que fa aldesenvolupament dels equipaments públics previstos, en el cas dels de tipus A, restapendent la generació d’una oferta pública a Riells, i, pel que fa als de tipus B, la relaciós’ha incrementat molt amb la incorporació de tots els equipaments, sobretot privats peròtambé públics, que s’han anat creant.

Des del punt de vista pressupostari, la creació i el manteniment i millora d’equipamentsha concentrat durant molts anys les majors inversions i s’ha fonamentat en els criterissegüents:

• Creació d’equipaments d’informació i interpretació als indrets amb una freqüentacióimportant en el moment de la creació del Parc: és el cas del centre d’informació deCan Casades, amb un audiovisual de gran format, o de l’exposició permanent alCasal de Cultura de Montseny.



• La creació d’equipaments pedagògics i culturals: quatre escoles de la natura (Can Lleo -nart, la primera de l’Estat espanyol, La Traüna, El Polell i la Rectoria de Vallcàrquera),els dos centres de documentació als dos museus (Museu la Tela de Granollers i Museula Gabella d’Arbúcies), l’alberg per a la recerca del Puig o la Casa Museu l’Agustí.

• El desplegament de les previsions del Pla Especial per tal d’afavorir una descentra-lització de l’oferta d’equipaments públics: audiovisual de gran format al Casal de LaCosta, equipaments del Pla de la Calma (el Bellver i l’Agustí), centre d’informació dela Rectoria del Brull.

• La creació d’equipaments perifèrics als accessos del Parc, vinculats amb els muni-cipis: centres d’informació de Sant Esteve de Palautordera, Fogars de Montclús,Montseny, Aiguafreda, Seva, Sant Pere de Vilamajor, el Brull i Tagamanent.

• La col·laboració amb iniciatives culturals dels ajuntaments o altres institucions: MuseuEtnològic del Montseny La Gabella d’Arbúcies i Centre Cultural Europeu de la Natu-ra de Viladrau.

• La consolidació del càmping de Fontmartina, existent abans de la creació del Parc.

• La incorporació a l’oferta d’equipaments d’elements del patrimoni cultural: el jaci-ment ibèric del turó de Montgròs; en aquest àmbit, l’administració del parc col·la -bora en projectes que han de permetre incorporar altres elements significatius (elcastell de Montclús, el castell de Montsoriu, Aiguafreda de Dalt).

• La creació d’equipaments lleugers: tres àrees d’esplai i una xarxa d’itineraris senya-litzats i d’aparcaments.

• La creació d’equipaments turístics com a alternativa per a l’ús d’algunes masies,propietat de la Diputació de Barcelona, que no comptaven amb un projecte definit,en aquest cas amb una forta implicació de la iniciativa privada: allotjaments rurals deLa Morera, la Casanova de Sant Miquel o Vallforners.

Això ha conformat una xarxa d’equipaments públics molt àmplia i diversa, vint-i-cincequipaments públics, sense comptabilitzar els itineraris i les àrees d’aparcament. L’any2005, el conjunt d’equipaments del Parc va rebre un total de cent trenta-un mil dues-centes noranta-quatre visites, la qual cosa suposa que, d’acord amb l’estimació de visi-tants, un quinze per cent són usuaris dels equipaments, proporció lleugerament persobre de la mitjana del conjunt de parcs espanyols.19


19. Segons l’estudi «Evaluación del papel que cumplen los equipamientos de uso público en los espacios na-turales protegidos», fet en una mostra de vint-i-dos espais per Europarc-España, un 11,99% dels visitants sónusuaris dels equipaments.


Dins del procés de millora de l’oferta d’equipaments i serveis, el Parc Natural del Montsenyva implantar el sistema de qualitat turística de l’Institut de Qualitat Turística Espanyola i vaobtenir-ne la certificació l’abril de 2004. Això ha comportat el desenvolupament de normesi procediments de control de qualitat i una sèrie d’instruments que permeten protocolitzarprocessos de treball, fer un seguiment de la qualitat i de la capacitat de resposta del’organització i explotar-ne els resultats, elaborant plans anuals de millora.

Finalment, pel que fa a aquells objectius que es poden qualificar com a estructurals, nor-mativa i organització de la gestió, val a dir que, com ja s’ha assenyalat, s’ha consolidatla disciplina que es deriva del text normatiu del Pla Especial i s’ha desenvolupat i enfor-tit una estructura de gestió a tres nivells: òrgans polítics (diputacions i ajuntaments), ser-veis tècnics centrals (a les dues diputacions) i l’estructura del Parc, integrada pel perso-nal tècnic i el personal de camp. Dins l’estructura de gestió, s’ha consolidat també unpressupost anual important i un programa anual d’actuacions.

En conclusió, la valoració social del Parc Natural del Montseny es pot considerar forçaelevada, fins al punt que és més gran el grau de satisfacció, com és lògic, en el cas delsvisitants (usuaris dels serveis i del paisatge) que en el dels habitants dels municipis delParc, malgrat que, en aquest darrer cas, una enquesta feta el desembre de 2004 vaposar en manifest un grau d’acceptació i fins i tot un sentiment de pertinença a un àmbitcomú, el parc, ben valorat i jutjat majoritàriament com a beneficiós, en contrast amb elsentiment de greuge que probablement podia ser molt estès en el moment del’aprovació del Pla Especial. En definitiva, es pot concloure que hi ha una percepció forçafavorable pel que fa als beneficis que comporta l’existència del Parc, tot i que tant el1994 com en l’enquesta més recent els habitants dels municipis del Parc van manifes-tar de manera recurrent la seva preocupació per aspectes com ara l’afluència excessivade visitants i la regulació d’algunes activitats, com són la circulació motoritzada, i van de-manar, en conseqüència, més vigilància. Hi ha també una coincidència notable en el fetque és el sector d’activitat agrícola i forestal el que es considera menys afavorit per lagestió del Parc.

Tot i que les activitats agràries, vinculades sobretot a la ramaderia i als aprofitaments fo-restals, segueixen tenint una presència significativa al Montseny, la principal transforma-ció del paisatge de la muntanya té relació directa amb la crisi de les activitats econòmi-ques tradicionals que l’aplicació del Pla Especial tan sols ha pogut, en el millor delscasos, amorosir. Una anàlisi comparativa a partir de la fotografia aèria posa en relleu que,en els darrers cinquanta anys, la superfície de prats s’ha vist reduïda en un quaranta per



cent i la superfície agrícola, en un quaranta-un per cent. Així doncs, en termes de diver-sitat biològica aquest fet ha suposat una pèrdua d’espais oberts, especialment als es-pais culminals, produïda per l’absència d’una activitat econòmica, la continuïtat de laqual segueix essent difícil i planteja nous escenaris per a la pràctica de la teoria i la pràc-tica de la conservació.

Pel que fa al paper del Parc del Montseny dins de polítiques més àmplies d’ordenació delterritori, val a dir que en el moment de l’aprovació del Pla Especial el panorama dels espaisnaturals protegits a Catalunya es limitava a l’existència del Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici, declarat l’any 1956, i a l’aprovació l’any 1972 del primer PlaEspecial promogut per la Diputació de Barcelona, amb el qual es protegia un reduït sectordel massís de Sant Llorenç del Munt. En l’actualitat, el Parc del Montseny és una peça delsistema d’espais naturals de Catalunya i forma part del Pla d’Espais d’Interès Naturals i dela Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona. Al voltant del Montseny han aparegut al-tres espais protegits i el Montseny exerceix com a nus bàsic en el sistema d’espais natu-rals de la regió metropolitana i en la connexió amb els sistemes naturals del sistema orogrà-fic transversal, que connecta els espais litorals amb els pirinencs.

El novembre de 2001, els ajuntaments del Parc Natural del Montseny van instar les duesadministracions gestores d’aquest espai protegit, les diputacions de Barcelona i Girona,a dur a terme la revisió del Pla Especial que no havia estat possible l’any 1995. Malgratl’absència de competències per formular i aprovar inicialment la revisió del planejamentsupramunicipal d’ençà de la nova llei d’urbanisme, la Diputació de Barcelona i la Diputacióde Girona, per l’encàrrec explícit dels municipis del Parc, han abordat aquest nou exerci-ci de planejament i han elaborat un nou Pla Especial, que posa al dia el vell text de la dè-cada de 1970 i configura una nova ordenació i un marc normatiu actualitzat.20

El desplegament de la política de protecció de la Generalitat de Catalunya

L’article 9 de l’Estatut d’autonomia, aprovat l’any 1979, enumera les competències ex-clusives de la Generalitat de Catalunya i, en l’epígraf desè, esmenta els «monts, aprofi-


20. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya va aprovar definitivamentamb data 11 de desembre de 2008 la revisió del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge delParc del Montseny.



taments i serveis forestals, vies pecuàries i pastures, espais naturals protegits i tracta-ment especial de les zones de muntanya», subjecte a allò que disposa l’epígraf 23, del’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució espanyola, que afirma que l’Estat té la com-petència exclusiva en la legislació bàsica sobre protecció del medi ambient i sobre es-pais i aprofitaments forestals. El nou Estatut, aprovat en referèndum el 18 de juny de2006, cerca una major claredat i precisió en la definició de les competències de laGeneralitat i així, en el seu article 144, estableix que, en matèria d’espais naturals, lacompetència exclusiva, respectant novament l’article 149.1.2321 de la Constitució, in-clou, en tot cas, «la regulació i la declaració de les figures de protecció, la delimitació,planificació i gestió d’espais naturals i hàbitats protegits situats a Catalunya».

Així doncs, la Generalitat de Catalunya tenia la potestat de legislar en matèria de protecciód’espais naturals i ho va fer aviat, mitjançant la Llei 12/1985 d’espais naturals, que esta-bleix una tipologia d’espais protegits, inclou mesures globals de protecció del medi natu-ral, preveu l’elaboració del Pla d’Espais d’Interès Natural i pretén articular-se en el marc ge-neral de l’ordenació del territori, assenyalant, en el seu article primer, que els seus objectiussón «protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, lariquesa i la productivitat dels espais naturals de Catalunya, els quals han d’ésser compati-bles amb el desenvolupament i la utilització dels recursos naturals i ambientals, en el marcde la protecció del medi i de l’ordenació racional i equilibrada del territori».

La Llei inclou una definició d’espais naturals com «els que presenten un o diversos eco-sistemes no essencialment transformats per l’explotació i l’ocupació humanes, ambespècies animals o vegetals d’interès científic o educatiu i els que presenten paisatgesnaturals de valor estètic»; també recull un seguit de disposicions de caire general per ala protecció de determinades espècies de la flora i de la fauna, de determinats fòssils ielements geològics, per al manteniment de la massa forestal, per a la preservació de leszones humides i l’accessibilitat, assolellament i paisatge tradicional de les platges, aixícom per a la millora i restauració del paisatge.

Com ja s’ha assenyalat, la Llei de 1985 defineix el Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN),com a pla territorial sectorial, i estableix una tipologia d’espais naturals de protecció es-

21. En el projecte de nou estatut aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005, aquesta re-ferència a l’epígraf 23 de l’article 149.1 de la Constitució no sortia i tan sols hi havia una referència inicial,d’aplicació a totes les competències exclusives, en l’epígraf primer d’aquest mateix article, el qual fa referèn-cia a la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets i el compliment dels deures, en el qual semblavaun intent, que no va prosperar, d’obviar la competència estatal en la legislació bàsica, en aquest cas, en pro-tecció del medi ambient i dels espais forestals.


pecial que no difereix massa de la que establia la Llei estatal de 1975. De major a menoraccent proteccionista: parcs nacionals, reserves naturals integrals, paratges naturalsd’interès nacional, reserves naturals parcials i parcs naturals.

Es pot considerar que la Llei catalana d’espais naturals recull les formulacions clàssi-ques en matèria de protecció d’espais naturals i posa l’accent en la singularitat dels es-pais que cal protegir i estableix una tipologia homologable a la de la majoria de legisla-cions específiques en aquest àmbit i a les categories establertes internacionalment perla UICN. Tan sols plantejava com a tema susceptible de polèmica el dels parcs nacio-nals, que podia xocar tant amb la legislació estatal com amb la definició literal qued’aquest tipus d’espai protegit va fer a Nova Delhi la UICN. En el capítol dedicat al des -envolupament dels parcs nacionals, ja s’ha esmentat com es va resoldre aquest tema,en el qual el Tribunal Constitucional finalment ha acabat validant el model català, si mésno pel que fa a la gestió, i això ha permès que el nou estatut ho reculli de manera ex-plícita en l’article 144.4.

Des d’alguns sectors es va considerar que el text legislatiu de 1985 constituïa unaoportunitat perduda d’emmarcar la protecció d’espais naturals dins d’una política ge-neral d’ordenació dels usos del territori, aspecte que no passava de ser una manifes-tació d’intencions en l’article primer. En aquest sentit, la Llei queia novament en els pa-ranys d’una legislació sectorial destinada a tractar singularitats, i la seva gestió esreservava a una administració sectorial, sense preveure instruments efectius de coordi-nació i d’articulació amb la resta d’administracions amb incidència territorial.Probablement, l’aportació més innovadora d’aquesta llei va ser la previsió del Plad’Espais d’Interès Natural, pla amb el qual es pretenia dotar d’un marc territorial gene-ral els espais protegits, tant els inclosos com el no inclosos en les categories específi-ques establertes per la Llei, i, al mateix temps, establir un vincle entre aquesta llei i la le-gislació de política territorial.

El Pla d’Espais d’Interès Natural, col·loquialment, el PEIN, va ser aprovat pel Decret328/1992, de 14 de desembre. Per als seus defensors, és un veritable pla territorial sec-torial que s’avança al pla general; per als seus detractors, no és res més que un noucatàleg de singularitats. Certament, el PEIN defineix i situa en el mapa una xarxa de centquaranta-quatre espais naturals, representatius d’un ampli ventall d’ambients i paisat-ges, des de l’alta muntanya fins a les planes litorals o des dels boscos humits fins alserms semidesèrtics, i dota d’aquest règim de protecció una superfície superior al vint percent del territori català. La selecció d’espais per a l’elaboració d’aquesta xarxa s’ha dut



a terme en funció de la diversitat i la representativitat, com a criteris bàsics, i de la sin-gularitat i la fragilitat, com a criteris secundaris. Tanmateix, l’aspecte determinant ha estatla vegetació com a integradora dels elements naturals que compleixen els criteris es-mentats, de manera que les comunitats vegetals, amb algunes concessions a determi-nades espècies de fauna o formacions geològiques, han configurat finalment el paisat-ge visible del pla.

La inclusió en el PEIN comporta ja l’aplicació d’un règim general de protecció i, en al-guns casos, de mesures específiques, més enllà de la consideració cautelar dels sòlscom a no urbanitzables de protecció especial. Finalment, el desplegament del Pla ha deconcretar la delimitació definitiva dels espais de la xarxa i l’adopció d’un règim específicde protecció i gestió mitjançant alguna de les dues modalitats possibles: la declaració dequalsevol de les figures de protecció previstes a la Llei d’espais naturals o l’aprovacióde plans especials de protecció, que poden ser tramitats pel Departament de MediAmbient o per les entitats locals amb competències urbanístiques.

En tot aquest període la Generalitat de Catalunya ha declarat un nombre important22

d’espais naturals protegits, abans, fins i tot, d’aprovar la Llei d’espais naturals de 1985i, òbviament, d’elaborar i aprovar el PEIN. Això s’explica per un doble motiu: d’unabanda, com ha passat en la majoria de casos, per la necessitat de donar solucions aproblemes territorials davant de determinades amenaces, abans de disposar d’un marcnormatiu o de planificació de caràcter general; i, de l’altra, per les expectatives que la re-cuperació del govern autònom havien despertat, expectatives que generaven una certa«urgència històrica» per oferir resultats amb relació a una sèrie de qüestions en llistad’espera. Entre aquestes qüestions hi havia la protecció d’alguns espais naturals signi-ficatius —la preservació dels quals ja havia estat objecte de campanyes populars a ladècada de 1970—, sota els força coneguts eslògans de «Salvem...».

Poc després de prendre possessió, el primer Consell Executiu de la Generalitat deCatalunya, sorgit de les eleccions de 1980, va abordar un dels temes que més sensibi-litat havia despertat en l’opinió pública: la realització d’activitats extractives en espais na-turals, en concret, les mines de lignit a cel obert al massís del Pedraforca i l’extracció degredes al con volcànic del Croscat, a la zona volcànica de la Garrotxa. En ambdós


22. Concretament, la Generalitat de Catalunya ha aprovat decrets de declaració de setze espais naturals deprotecció especial, i dinou reserves naturals parcials i reserves o refugis de fauna. Aquestes declaracions in-clouen dos espais gestionats per la Diputació de Barcelona (el Montseny i Sant Llorenç del Munt). A més, elGovern català gestiona el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, declarat per l’Estat.



casos, es van dur a terme a finals dels anys setanta del segle passat campanyes de de-fensa i mobilitzacions populars. En el cas del Pedraforca, els autoanomenats defensorsde la terra23 fins i tot van atemptar amb un artefacte explosiu contra una de les màqui-nes d’excavació. Així es va aprovar l’any 1981 la Llei d’activitats extractives, que obliga-va les empreses a elaborar i aplicar un pla de restauració, i l’any següent, el 1982, esvan crear el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i el Paratge Naturald’Interès Nacional del Massís del Pedraforca. L’any 1983 es van declarar els parcs na-turals del Cadí-Moixeró, els Aiguamolls de l’Empordà i el Delta de l’Ebre. Els aiguamollstambé havien estat objecte d’una intensa campanya popular de mobilització i defensa.

Aquests cinc primers espais d’especial protecció van ser declarats pel Govern de laGeneralitat en aplicació de la Llei estatal d’espais naturals de 1975. En els dos primerscasos, el Govern de l’Estat va interposar sengles recursos davant el Tribunal Cons -titucional, que interpretaven en sentit restrictiu l’article 143.1.23 de la Constitució il’article 9.10 de l’Estatut de 1979, en el sentit que el Govern de la Generalitat podiaactuar als espais ja protegits, però el Parlament de Catalunya no podia protegir-ne denous, ja que aquesta potestat estava reservada al legislatiu espanyol. En sentència dedesembre de 1982, el Tribunal Constitucional va desestimar el recurs i va confirmar lacapacitat legislativa del Parlament català per declarar espais protegits, tal com l’any1985 recolliria la llei catalana i tal com ha recollit, d’una manera explícita, l’Estatut de2006.

A banda de la política de protecció d’espais naturals, complementada amb un desple-gament normatiu de protecció de determinades espècies animals i vegetals, i del’elaboració i desenvolupament del PEIN, la Generalitat de Catalunya va abordar la ges-tió de la protecció de la natura, des del moment que va rebre la transferència del gruixde les competències de l’ICONA des de l’Administració central. Òbviament, la trans-ferència comprenia la major part del personal. Tanmateix, l’executiu català podia dotar-se d’una nova estructura organitzativa per assumir i desenvolupar aquestes competèn-cies. Inicialment, l’estructura de gestió de la Generalitat va replicar, en gran mesura, laque ja hi havia al Govern central: la gestió dels espais naturals, fortament vinculada ambla política forestal, es mantenia adscrita al Departament d’Agricultura, Ramaderia iPesca, i la política ambiental restava a les mans de la Direcció General de Medi Ambient,

23. Certament, l’atemptat va ser reivindicat per l’organització independentista Moviment de Defensa de la Terra(MDT) en un moment que semblava impulsar-se algun tipus de grup disposat a utilitzar la violència, imitant elssectors violents de l’independentisme basc.


dins del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquesta direcció generaltambé assumia el planejament dels espais naturals, motiu pel qual va encarregar-se del’elaboració del PEIN i, per la via de la seva competència en el control de les activitatsextractives, va assumir la gestió dels dos espais amb aquest tipus d’activitat: el massísdel Pedraforca i la Zona Volcànica de la Garrotxa.

L’any 1991, el president Jordi Pujol va incorporar al seu govern la Conselleria de MediAmbient i va elevar el tractament dels temes ambientals al rang de departament. En elcas del Govern espanyol, la creació del Ministerio de Medio Ambiente no es va produirfins uns anys més tard, l’any 1996, durant el primer govern de José Maria Aznar. Ara bé,la creació del Departament de Medi Ambient no va alterar la dualitat en la distribució decompetències en la planificació i gestió d’espais naturals, entre aquest departament i eld’Agricultura, fins que, amb el Decret 297/1999, de 26 de novembre, les competènciesen gestió del medi natural, que depenien del Departament d’Agricultura, van ser trans-ferides al de Medi Ambient, departament que finalment va concentrar la gestió de totsels espais naturals protegits.

Val a dir que la situació excepcional de dependència de la Direcció General i, després,del Departament de Medi Ambient, dels dos espais que havien fet front a l’existènciad’activitats extractives a cel obert en el seu àmbit, Pedraforca i Zona Volcànica de laGarrotxa, va afavorir sens dubte el desenvolupament de la gestió d’aquest darrer.Certament, a efectes pràctics, el Paratge Natural d’Interès Nacional del Massís delPedraforca es va assimilar a la gestió del Parc Natural del Cadí-Moixeró, però el ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa va restar, fins a la integració de tots els parcsal Departament de Medi Ambient, com l’únic espai gestionat per aquest departament, laqual cosa es va traduir en un millor tracte pressupostari i en el desenvolupament d’unmodel i d’una estructura de gestió que funcionava amb un alt grau d’autonomia admi-nistrativa i de competència tècnica.

En l’àmbit del planejament territorial, amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de polí-tica territorial, es va aprovar el marc general d’aquest planejament i es va establir una je-rarquia de plans, de la qual el Pla Territorial General n’era la primera peça. El tòpic de lapolítica territorial que s’havia de desenvolupar a partir d’aquest text legal era l’equilibri te-rritorial. Així ho reconeix la Llei en el preàmbul, quan destaca com a primer objectiu el de«fomentar una distribució equilibrada del creixement per tal d’assolir uns nivells de rendaadequats a tot el territori», corregint les tendències d’una banda al «debilitament i desa-profitament del territori», i de l’altra, a «l’excessiva concentració de població i d’acti -



vitats». En el seu article onzè, la Llei de política territorial dibuixa l’escala jeràrquica delplanejament: en el primer nivell, el Pla General; en un segon nivell, els plans territorialsparcials, que abasten cada una de les sis o set circumscripcions, i els plans territorialssectorials, que desenvolupen en tot el territori diferents sectors per separat; per sotad’aquests nivells de planificació territorial, se situen els nivells de planejament urbanístic,començant pels plans directors de coordinació.

L’any 1995 el Parlament de Catalunya va aprovar el Pla Territorial General que abordavaper primera vegada, després del Regional Planning, que no va arribar a ser aprovat, elplanejament a escala de tot el territori català. El Pla definia els objectius i el model de re-ferència per a tota la planificació derivada i per a tots els programes d’actuació que afec-taven el territori. Establia les estratègies per aconseguir el model territorial que es pro-posava i determinava aquest model mitjançant la imatge-objectiu de distribució de lapoblació de l’any 2026, que, com a hipòtesi de treball, es fixava en set milions i migd’habitants.24 El Pla estructurava les seves estratègies en tres grans eixos: l’eix territo-rial, l’eix de qualitat de vida i l’eix econòmic, que es corresponien amb els tres grans ob-jectius de la política territorial: equilibri i connectivitat territorial, increment i extensió de laqualitat de vida, i desenvolupament econòmic.

Pel que fa a la protecció del medi natural, que el Pla inclou en l’eix estratègic de qualitatde vida, el Pla Territorial General determina els espais i elements que cal conservar perraons d’interès general referides a tot el territori, i defineix els arguments que justifiquenla seva protecció i les directrius per tal que aquesta es faci efectiva. Així, el Pla estableixque els espais poden ser objecte de protecció en funció dels valors que es detallen acontinuació:

• Valors intrínsecs: es refereix als valors paisatgístics, ecològics i d’interès científic i edu-catiu. Inclou els espais de protecció especial, els espais inclosos en el Pla d’Espaisd’Interès Natural i d’altres que puguin tenir una funció connectiva entre aquests

• Valors derivats de la seva capacitat d’afavorir el reequilibri en la relació entre els hu-mans i la natura: es tracta d’espais o indrets d’interès estratègic pel reequilibri urbài d’espais o elements identificatius del territori


24. El creixement propiciat per la intensificació dels contingents migratoris procedents de l’Amèrica Llatina il’Àfrica obliga a revisar la hipòtesi dels set milions i mig per al 2026. De fet, les projeccions de l’lnstitutd’Estadística de Catalunya per a l’any 2025 inclouen una forquilla entre els set milions i mig, amb un escena-ri de creixement mitjà, i 8,2 milions, amb un escenari mitjà-alt.


• Valors agrícoles o forestals: espais d’especial interès agrícola o forestal

• Valors derivats de l’aplicació de la legislació sectorial: franja litoral, xarxa hidrogràficao entorn d’infraestructures

• Valors derivats del patrimoni cultural existent

Així doncs, per primera vegada un pla de caràcter general i d’abast regional (o nacionala nivell regional, per tenir cura dels adjectius) establia criteris i directrius per protegir elsespais naturals com a elements derivats no d’unes normes específiques que tracten sin-gularitats sinó com a peces de l’ordenació territorial. Tanmateix, quan es va aprovar elPla General, òbviament la legislació especificava ja havia avançat prou com perquè elconjunt del territori estigués espigat de singularitats protegides. El Pla d’Espais d’InterèsNatural, que inclou la Llei d’espais naturals de 1985, pretén relligar i ampliar tots aquellsespais que mereixen una protecció específica i, dins l’arquitectura del planejament terri-torial, té caràcter de pla territorial sectorial.

Com ja s’ha assenyalat, els plans que es deriven, baixant un esglaó, del Pla general sónels plans territorials parcials, que s’han de referir als «àmbits funcionals territorials» quedefineix el Pla General i evidentment suposen un nivell més alt de concreció de les es-tratègies, les directrius i la zonificació. Pel que fa a la definició d’aquests àmbits, val a dirque el pla general n’estableix sis i descarta de manera explícita el setè referit a les co-marques del Pirineu, ja que considera que no compleixen les condicions de funcionali-tat necessàries per caracteritzar un àmbit. Ara bé, la realitat política i territorial posteriorha tingut prou força per obligar a reconsiderar aquesta hipòtesi i, pendents encara del’aprovació d’una nova delimitació de la divisió territorial, ja ningú no dubta que inclouràla setena vegueria, la pirinenca, que de fet ja ha estat operativa per a l’aprovació inicialdel primer Pla Territorial Parcial.25

En relació amb els espais naturals, els plans territorials parcials han de concretar i deli-mitar els espais objecte de protecció, en aplicació dels criteris establerts pel Pla General.Novament, amb l’aprovació inicial dels primers plans territorials es fa evident queaquests recullen els espais que ja estan delimitats i protegits per la legislació específicade protecció, pel fet de formar part del PEIN o d’altres instruments urbanístics de pro-tecció. Tanmateix, allò que resulta més significatiu d’aquest nivell de planejament és que,recollint el precedent marcat per la planificació metropolitana, incorpora els sòls no ur-


25. El Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran va ser aprovat incialment el 31 de març de 2006 i els plansde les Comarques Centrals i de Ponent, en fase d’avantprojecte sotmès a informació pública, s’han aprovaten redactar-se aquestes línies.


banitzables en el sistema que s’anomena d’espais oberts i els classifica en tres nivellsde major a menor protecció: els sòls de protecció especial, els de protecció territorial iels de protecció preventiva. Pel que fa als sòls de protecció especial, el Pla Territorial, amés d’establir la seva permanència indefinida, limita dràsticament la implantació de noususos i edificacions, llevat dels agrícoles i ramaders tradicionals; en relació amb els sòlsde protecció territorial, el Pla fixa també la permanència del seu caràcter no urbanitza-ble, bo i admetent actuacions excepcionals de caràcter estratègic; finalment, els sòls deprotecció preventiva són aquells que poden donar cabuda a les propostes d’extensió delsòl urbà que justifiqui el planejament urbanístic.

Així doncs, aquesta gradació del règim de protecció del sòl no urbanitzable estableix unaestructura bàsica, que el planejament urbanístic pot concretar amb una determinaciómés específica, però de la qual es poden desprendre determinacions que poden asso-lir el caràcter de normes d’aplicació directa, quan no calgui un instrument urbanístic queaporti més concreció.

Finalment, la Llei del paisatge preveu la realització de «catàlegs del paisatge», dels qualsderivaran directius que caldrà incorporar als plans territorials. El text legal de protecciódel paisatge no aclareix com s’articula aquesta incorporació de les directrius als plans.Així doncs, cal esperar que del desplegament d’aquestes directrius sorgiran unitats depaisatge diferenciades i valoritzades, la qual cosa permetrà concretar el tractament es-pecífic de determinades zones, mitjançant els instruments de planejament urbanístic,aquells en què, en definitiva, es concreten les propostes del planejament territorial.

Finalment, la Generalitat de Catalunya, com tots els executius de la Unió Europea, hahagut d’assumir el desplegament de la legislació comunitària en matèria de protecció dela fauna i del medi natural. Pel que fa a la protecció d’espais naturals, l’aplicació de laDirectiva 43/1992 d’hàbitats d’interès comunitari té una traducció immediata en la polí-tica catalana. Aquesta directiva preveu la creació d’una xarxa europea d’espais prote-gits, que es coneix amb el nom de Xarxa Natura 2000. El Reial decret 1997 de 1995 vatransposar la directiva a l’ordenament jurídic espanyol, amb caràcter de norma bàsica, iva assenyalar que corresponia als òrgans competents de les comunitats autònomes ela-borar les propostes de Llocs d’Interès Comunitaris (LIC), que han de ser trameses perl’Administració de l’Estat a la Comissió Europea per tal de nodrir la xarxa.

La Xarxa Natura 2000 es basteix amb la inclusió de dos tipus d’espais: les zones espe-cials de conservació, que han d’acollir els hàbitats i les espècies que la directiva catalo-ga en els seus annexos com a hàbitats i espècies d’interès comunitari, i les zones




d’especial protecció per a les aus, que acullen les aus protegides per una directiva an-terior, la Directiva 409 d’aus de l’any 1979. Cal tenir present que l’escala que s’ha apli-cat a Brussel·les per valorar l’interès d’hàbitats i espècies és una escala europea, ambun pes específic important de la perspectiva de l’Europa atlàntica i central, la qual cosaha comportat la inclusió de formacions vegetals i d’espècies, en alguns casos, relativa-ment abundants al nostre país i, per contra, l’exclusió d’alguns hàbitats habituals a lesregions biogeogràfiques atlàntica i alpina però excepcionals a l’arc mediterrani. D’altrabanda, els espais inclosos en la xarxa europea reben la consideració d’àrees prioritàriesper a l’aplicació d’instruments de finançament de la Unió Europea i poden esdevenirzones d’implementació de mesures agroalimentàries i de foment del desenvolupamentrural. Tanmateix, aquests incentius no han impedit que des d’alguns sectors econòmicss’hagi vist la inclusió d’espais amb potencial agrari o turístic com un blindatge més es-tricte de la seva protecció i, per tant, com una severa limitació al seu desenvolupament.Certament la pertinença d’un espai a la Xarxa Natura 2000 també comporta la fiscalit-zació del seu estat de conservació per part de les autoritats comunitàries.

El Govern de Catalunya ha elaborat una proposta de Llocs d’Interès Comunitari forçaambiciosa,26 ja que comprèn cent catorze espais terrestres i vuit espais marins, quesumen més d’un milió d’hectàrees, és a dir, un trenta per cent del territori català. Un vui-tanta per cent d’aquests espais ja estan sotmesos a un règim de protecció especial i laresta la rebran a partir de la seva consideració com a espais de la xarxa (zones especialsde conservació).

La lògica territorial de la protecció dels espais naturals de Barcelona: del’Anella Verda metropolitana a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputacióde Barcelona

Com ja s’ha assenyalat a bastament fins ara, la Diputació de Barcelona constitueix uncas singular i capdavanter pel que fa a la creació i gestió d’espais naturals protegits, atèsque aquest àmbit de la política de protecció del medi natural i de l’ordenació del territo-

26. La proposta catalana d’abril de 2006 es presenta com una ampliació substancial de la proposta inicial icertament ho és, ja que aquesta comprenia una superfície de poc més de sis centes vint mil hectàrees. Tan-mateix, no amaga alguns ajustos estratègics, com ara la desaparició d’una franja marina de protecció davantdel delta del Llobregat, que podia hipotecar una hipòtesi d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, i el joc de re-talls i compensacions que s’ha fet a l’alta vall d’Àneu, per tal de fer conviure la classificació dins la xarxa ambels projectes de creixement dins del Pallars Sobirà del conjunt turístic i d’esports d’hivern de Baqueira.


ri era exercit de manera exclusiva per l’Administració de l’Estat, quan la Diputació vaaprovar el catàleg de 1963 i va començar a tramitar els primers plans especials. Enl’actualitat aquesta competència és exercida de manera prioritària per les comunitatsautònomes, mentre que a l’Estat li pertoca principalment la legislació bàsica i les tasquesde coordinació i cooperació.

La Diputació de Barcelona ha desenvolupat la seva pròpia política de protecció d’espaisnaturals mitjançant la formulació, tramitació i posterior gestió de plans especials, al’empara de la legislació urbanística, des de la Llei del sòl de 1956 fins al Decret legisla-tiu de 1990, que refon tots els textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística.També la Llei d’espais naturals aprovada pel Parlament de Catalunya el 1985 determinaamb claredat que les administracions locals, sense especificar quines, són competentsper promoure parcs naturals, redactar plans especials i gestionar els espais, la protec-ció dels quals han promogut. Amb aquest fonament, els decrets de 1987 que declarenparcs naturals el Montseny i Sant Llorenç del Munt reconeixen explícitament la Diputacióde Barcelona com a Administració gestora d’aquests parcs.

Tanmateix, la darrera Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovada l’any 2002 i modificadapel text refós de 2005, posa punt final a aquesta competència àmpliament exercida perla Diputació de Barcelona i reserva la tramitació de plans especials supramunicipals alsajuntaments, als consells comarcals i al Govern de la Generalitat. Això vol dir que, ambaquest nou marc jurídic, el Ple de la Diputació ja no pot ni formular ni tramitar l’aprovacióinicial i provisional de plans especials de protecció del medi físic i el paisatge. Les es-menes a la nova llei promogudes per la corporació provincial barcelonina i defensades,certament amb poc entusiasme i convicció, pel grup socialista del Parlament van ser re-butjades per la majoria de centredreta. Resta en el diari de sessions la intervenció del di-putat Oriol Nel·lo, aleshores a l’oposició, fent apologia de la tasca realitzada per laDiputació de Barcelona, en una mena de reconeixement dels serveis prestats a l’horadel comiat.

Des del seu retorn l’any 1977 fins al 1980, el president Tarradellas va assumir simultà-niament la presidència de la Generalitat provisional i de la Diputació de Barcelona.Sembla que aquesta va ser una de les condicions que va posar el vell polític republicàper tornar de l’exili, ben aconsellat i sabedor que la corporació barcelonina li podia sub-ministrar els mitjans i l’estructura necessaris per començar a fer rodar la recent recupe-rada Generalitat. Per aquest motiu, és comprensible que en aquest primer període laDiputació nodrís de quadres l’incipient govern autònom provisional. Ara bé, les primeres



eleccions municipals, l’any 1979, i autonòmiques, l’any 1980, van dibuixar un mapa po-lític que ha perdurat gairebé vint-i-cinc anys: els ajuntaments de gairebé totes les ciutatsde la regió metropolitana i de força capitals de comarca, amb ajuntaments d’esquerres,han configurat un govern d’esquerres, també, a la Diputació de Barcelona, amb pre-sidència socialista; per contra, malgrat les projeccions dels resultats de les eleccions ge-nerals, que presumien una victòria del candidat socialista, Joan Raventós, les primereseleccions al Parlament de Catalunya van tenir com a resultat el Govern nacionalista deJordi Pujol, que es va perllongar durant sis legislatures.

Probablement, aquesta situació de confrontació dels colors polítics del govern provinciali del Govern de la Generalitat també va influir en l’organització de la gestió dels espaisnaturals protegits. Certament, quan l’any 1980 el primer executiu català havia d’abordarl’estructuració de l’Administració de la Generalitat, nodrint-se, un cop aprovat l’Estatut,de les transferències de competències i de personal procedents de l’Administració cen-tral, la Diputació de Barcelona ja comptava amb un Servei de Parcs Naturals que ges-tionava dos parcs i treballava en la planificació d’altres, seguint el guió del Pla Provincial.Potser, amb un altre escenari polític, aquest hauria estat el nucli embrionari a partir delqual bastir un òrgan de gestió dels espais naturals catalans. No va ser així. Com ja s’haassenyalat en l’apartat anterior, la Generalitat de Catalunya va reproduir l’estructura del’Administració central i va iniciar la seva pròpia política de creació de parcs.

Així doncs, frustrada aquesta oportunitat, la Diputació de Barcelona va prosseguir ambl’elaboració dels plans especials de protecció dels espais inclosos en el catàleg provin-cial, amb una particularitat: l’abandó dels espais més allunyats de la ciutat de Barcelona,amb un reconeixement implícit que d’aquests ja s’ocuparia el Govern català, i la dedi-cació als espais de la regió metropolitana. Aquesta metropolitanització de la política deprotecció d’espais naturals de la Diputació obeïa a dos motius principals: d’una banda,és cert que raons d’urgència aconsellaven intervenir en aquells espais més amenaçatspel fenomen de l’extensió de les urbanitzacions com una taca d’oli; i, de l’altra, tambésembla que aquesta especialització progressiva de la Diputació de Barcelona als espaismetropolitans responia a un repartiment implícit d’àrees d’influència.

Durant els anys vuitanta la Diputació de Barcelona va redactar i va dur a l’aprovació elsplans especials del Garraf (1986) i del Montnegre i el Corredor (1989) i, al mateix temps,va anar desenvolupant i consolidant una estructura de gestió, que creixia en recursospressupostaris, humans, tècnics i organitzatius. Tal com recull un informe intern de l’any1989, des del Patronat del Montseny la gestió d’espais naturals de l’Administració pro-



vincial havia evolucionat: d’una visió aïllada dels espais protegits s’havia passat a unavisió que pretenia integrar-los en una visió territorial més àmplia, i de la idea exclusiva desalvaguarda dels valors naturals s’havia passat a la d’ús equilibrat dels recursos i del ter -ritori. Així, la política de parcs de la Diputació es fonamentava en un triple objectiu:

• Garantir la persistència dels valors naturals i culturals d’un conjunt d’espais definitsen l’ordenament territorial, per tal d’evitar-ne l’artificialització

• Establir un model d’aprofitament dels recursos naturals i d’ús del territori compatibleamb la preservació dels valors dels espais protegits i exportable fora dels seus límits

• Donar resposta a la demanda social d’espais per al lleure a l’aire lliure, l’educació ialtres activitats culturals i afavorir models de comportament compatibles amb elsdos objectius anteriors

Aquests tres objectius bàsics inspiraven la gestió provincial dels espais protegits, quel’esmentat informe singularitzava amb una sèrie de característiques que la diferenciavend’altres administracions —la central o les autonòmiques— que intervenien en la protec-ció d’espais naturals:

• L’existència d’un planejament previ a tots els espais gestionats

• La voluntat d’integrar aquest planejament especial en una visió global més àmpliad’ordenació del territori

• La voluntat de garantir la participació tant en el planejament com en la gesti

• L’exigència de cooperació i coordinació amb les institucions públiques i privades

• La voluntat de no immobilitzar el territori, acceptant-ne la realitat dinàmica i en evo-lució

• El respecte estricte a l’autonomia dels municipis i de les administracions sectorialscompetents

El mateix document intern, que s’adreçava a la Comissió d’Agricultura i Medi Natural dela Diputació de Barcelona, per tal d’orientar el programa d’actuacions de l’òrgan políticencarregat del planejament i la gestió dels parcs, formulava dotze propostes d’actuacióa curt i mitjà termini:

• Participar en l’articulació i finalització del sistema d’espais protegits de l’àmbit me-tropolità de Barcelona

• Col·laborar amb els municipis en la creació i gestió d’equipaments per al lleure a l’airelliure



• Revisar el planejament del Montseny

• Redactar els nous plans d’actuació dels parcs del Montseny i de Sant Llorenç delMunt

• Continuar amb el desplegament dels programes i estratègies iniciades als parcs

• Iniciar la gestió efectiva del Parc Natural del Montnegre-Corredor

• Potenciar la participació en la gestió dels parcs

• Impulsar la gestió del patrimoni forestal de la Diputació dins l’àmbit dels parcs

• Desenvolupar el potencial pedagògic dels parcs

• Mantenir una presència significativa en la cooperació nacional i internacional

• Consolidar el Centre de Recursos del Castell de Montesquiu27

Així doncs, la dècada de 1990, la Diputació de Barcelona comptava amb cinc plans es-pecials aprovats i una organització professionalitzada i consolidada per tal de desenvolu-par el planejament i enfortir la gestió dels parcs del Montseny, Sant Llorenç del Munt,Garraf i el Montnegre-Corredor, quatre espais protegits clarament articulats en la regiómetropolitana. Aquest conjunt es completava amb els petits parcs comarcals d’Olèrdolai Montesquiu, aquest darrer fora ja de l’àmbit metropolità, a l’extrem nord de la província.

El fet d’haver salvaguardat aquests espais naturals del procés d’artificialització en lazona més urbanitzada i econòmicament més activa de Catalunya i una de les més den-sament poblades d’Europa, constitueix, sens dubte, l’actiu principal de la política deparcs de la Diputació de Barcelona. En definitiva, es tractava de protegir mitjançant ins-truments urbanístics de caràcter supramunicipal una extensió de més de seixanta-sis milhectàrees, situades en cinquanta-tres municipis, amb predomini de la propietat privadadel sòl, distribuïda entre més de mil set-cents propietaris, i amb un sòl públic que supo-sava aleshores poc més del dotze per cent, integrat per les finques que l’Administracióprovincial havia anat adquirint. Òbviament l’exercici d’una gestió directa en aquests ter -ritoris per part d’una administració sense competències executives, definida pel noumarc legal com una «institució dedicada a la cooperació i l’assessorament municipals»,


27. L’any 1985 es va aprovar el Pla Especial de Protecció de l’anomenat Parc Comarcal del Castell de Mon-tesquiu, elaborat i promogut per la Diputació de Barcelona per protegir una finca de cinc-centes quaranta-sishectàrees que havia estat donada per la família Juncadella a la corporació provincial. L’antiga residència de lafamília donant, el castell de Montesquiu, ha estat convertit per l’administració gestora i, en aquest cas, pro-pietària, en un espai museïtzat i en un centre de recursos per a la celebració de congressos, cursos, semina-ris i trobades. Es pretenia, també, sense èxit però, que el castell esdevingués un centre de referència de ladivulgació, documentació, formació i debat en matèria d’espais naturals protegits.



requeria una pràctica constant del diàleg i el consens, en primer lloc, amb els ajunta-ments implicats, però també amb els departaments competents del Govern català.Tanmateix, això es feia amb dos sòlids fonaments: la vigència dels plans especials coma documents normatius i d’ordenació, que havien comptat amb el suport decidit i deci-siu de la Direcció General d’Urbanisme,28 i una presència molt important al territori sus-tentada en uns pressupostos cada vegada més generosos.

L’emplaçament a la regió metropolitana de Barcelona, que confereix un valor afegit a laprotecció d’aquests espais i permet desenvolupar polítiques amb un alt grau de difusiósocial, és també l’origen dels principals conflictes a què s’havia d’enfrontar la gestió dela Diputació: la pressió d’una població «propera» i potencialment usuària d’aquests es-pais de més de quatre milions i mig de persones, la qual cosa s’ha traduït en uns índexsde freqüentació força elevats; i el fort dinamisme econòmic del conjunt de la regió i debastants municipis dels parcs, que ha constituït un element de pressió per propiciartransformacions en l’ús del sòl o, si més no, interpretacions més laxes de la normativade protecció.

El mite de la freqüentació

Com ja s’ha assenyalat, a la regió metropolitana de Barcelona es concentra el setantaper cent de la població de Catalunya en tan sols un deu per cent de la superfície delpaís. En gran part, aquesta població es concentra en barris i poblacions del cinturó deBarcelona amb dèficits crònics en espais verds, malgrat que els ajuntaments han fet es-forços important per millorar aquesta situació. D’altra banda, l’origen de la major partd’aquesta població és rural, procedent d’altres zones agrícoles d’arreu d’Espanya oCatalunya, la qual cosa ha comportat la persistència d’hàbits d’activitats espontànies al’aire lliure i l’existència d’una certa enyorança de convivència amb un medi no urbanit-zat, tal com ja havia succeït al final del segle XIX amb les primeres onades immigratòriesque arribaven a les ciutats.

L’enquesta metropolitana de l’any 1992 revelava que més d’un vint per cent de la po-blació metropolitana emprava el seu temps lliure a sortir d’excursió, «a anar a passar eldia fora», «a anar al camp» o expressions similars que indiquen la realització d’activitats

28. El suport de Joan Antoni Solans, durant molts anys director general d’Urbanisme, va ser certament im-portant per reforçar el desplegament dels plans especials i validar la vinculació dels informes previs emesosper la Diputació de Barcelona.


a l’aire lliure, en un ambient natural, en contraposició a l’ambient urbà, artificialitzat. Elsparcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona, fàcilment accessibles i a pocmés d’una hora en automòbil de la conurbació barcelonina i encara menys des d’altresgrans ciutats metropolitanes, constitueixen sens dubte un destí prioritari. Aquest no ésun fet qualitativament nou, però sí quantitativament, ja que aquests mateixos espais jaeren al principi del segle passat llocs visitats i coneguts pel moviment excursionista i pelsprimers estiuejants. Tanmateix, es pot afirmar que d’ençà de la dècada de 1960 es vaproduir una veritable popularització d’aquests indrets tradicionalment visitats. Amb la mi-llora dels mitjans de transport i les vies de comunicació, l’extensió de l’ús del vehicle par-ticular i la consolidació de drets socials evidents, l’increment del poder adquisitiu o elgaudi de caps de setmana i vacances, es pot parlar d’una segona descoberta de llocscom ara el Montseny, Sant Llorenç del Munt o d’altres serres més properes a Barcelona.Tot això ha provocat sovint fortes resistències per part d’aquells que es reconeixien he-reus de la primera descoberta, excursionistes i ecologistes, recelosos davant la socialit-zació de l’ús d’uns espais naturals que consideraven com a propis, sinó exclusius.

En relació amb aquests nous hàbits es va desenvolupar ja el fenomen de les segones re-sidències, que es va iniciar d’una manera desordenada i, en la dècada dels anys setan-ta, va constituir la més severa amenaça a la qual es barrava el pas amb l’aprovació delsplans especials que creaven els parcs de la Diputació, com ja s’ha destacat en apartatsanteriors.

Així doncs, aquesta forta demanda d’espais naturals per al lleure constitueix, d’unabanda, un dels arguments per donar suport a l’existència d’espais protegits amb unaelevada valoració social i, de l’altra, és l’origen dels elevats índexs de freqüentació quepoden constituir un risc potencial per a la conservació dels sistemes naturals, i en pro-picia la degradació i la banalització ecològica. Segons estimacions versemblants, elsquatre parcs gestionats per la Diputació de Barcelona a l’inici de la dècada de 1990 re-bien una xifra probablement superior al milió i mig de visitants. En l’actualitat, aquestaxifra s’ha mantingut estable, malgrat l’increment de parcs i de l’oferta de serveis, possi-blement pels canvis que van introduir en els hàbits de lleure les transformacions de laciutat de Barcelona com a conseqüència dels Jocs Olímpics de 1992 i la diversificacióde l’oferta d’espais per al temps lliure que això va comportar.

En tot cas es tracta d’una xifra notable, a la qual contribueix d’una manera destacada elParc Natural del Montseny amb gairebé un milió de visitants. Certament la majoriad’aquests visitants es concentren en una superfície no superior al dos per cent de



l’extensió dels parcs i transiten pels principals eixos de comunicació que, sovint, coinci-deixen amb carreteres de la xarxa general, sense distanciar-s’hi gaire. En aquest sentit,la gestió de la Diputació de Barcelona ha estat dirigida a ordenar aquesta freqüentaciómitjançant la informació i a disposar d’infraestructures i serveis, i també a generar, a ve-gades, aquests punts calents d’acollida dels visitants i, en d’altres ocasions, a reconèi-xer dinàmiques preexistents i a dotar d’equipaments aquests indrets molt freqüentats.

La gestió d’aquest ús social, que sovint és més intens als parcs naturals que a altres in-drets del territori amb valors naturals i culturals similars, precisament pel fet que ho són,29

constitueix sens dubte un dels aspectes fonamentals dins les polítiques de protecciód’espais naturals i, per contra, ha estat identificat des de sectors conservacionistes comel principal perill per a la preservació del medi natural. Des d’aquestes posicions ideolò-giques, s’ha considerat el foment de l’ús públic dels espais protegits com una perversióde la idea original de protecció de la natura, i potser s’ha oblidat que aquest concepteestà estretament vinculat al naixement d’aquesta idea. A l’hora d’abordar el tractamentde l’ús social dels espais protegits s’han defensat polítiques restrictives i dissuasòries,dissenyades sobretot per als nombrosos visitants procedents bàsicament d’aquella «se-gona descoberta» del país que abans s’esmentava, als quals —així s’ha proposat explí-citament— es podria donar satisfacció amb ofertes de serveis més properes a les ciu-tats i més massificades. És la coneguda teoria del pot de mel, dins la qual és fàcilimaginar a qui pertoca el paper d’eixam d’abelles.

La consideració dels visitants —evidentment dels «altres» visitants— com la principalamenaça dels espais protegits és, en tot cas, un d’aquells llocs comuns tan estesos iacceptats, al marge de qualsevol anàlisi rigorosa, que resulta difícil posar en qüestió unaafirmació que tothom dóna per certa. El provocador titular de la contraportada de LaVanguardia, que acull el conegut espai d’entrevistes «La contra», amb data 4 de generde 2004 no podia ser més revelador: «Los parques naturales degradan la naturaleza»,en paraules del professor Àlex Aguilar, director del Grup d’Estudi i Conservació deMamífers Marins de la Universitat de Barcelona i premi Jaume I d’ecologia, que reblavael clau de les seves afirmacions:

Son como un imán para los salvajes (els parcs naturals). Atraen multitudes idiotizadas quecreen estar en Disneylandia. La administración no quiere conservar parajes y especies, sino


29. No debades la Llei de turisme de Catalunya qualifica els espais naturals protegits com a recursos turísticsbàsics, amb la mateixa consideració que les platges, el patrimoni arquitectònic o les estacions d’esportsd’hivern.


llenarlos de visitantes porque considera la afluencia masiva la medida de su éxito y en reali-dad está llenando de agresores los últimos y exiguos santuarios de vida natural… El turismoecológico es el más dañino porque coloca a miles de visitantes agresivos en el centro de losúltimos santuarios europeos de vida salvaje.

Resulta prou revelador el fet que el professor es refereixi als espais naturals protegitsamb la paraula santuaris i que unes afirmacions que titllen els visitants d’idiotes i agres-sors siguin acceptades amb entusiasme pel periodista Lluís Amiguet, que considera quees troba davant no d’un «integrista ni un iluminado» sinó d’un «científico laureado y car-gado de razones, sentido común y jucio ponderado y sereno...».

El fet que els espais naturals protegits, els parcs naturals i nacionals, són de fet imatgesde marca d’unes destinacions turístiques que han conegut un notable creixement les da-rreres dècades és evident. I també ho és el fet que això planteja conflictes puntuals, enel temps i en l’espai, que generalment tenen més incidència en l’experiència viscuda pelsvisitants que en el bon estat de salut del medi natural d’un parc considerat globalment.El mateix terme ús públic —o ús social— és, en gran mesura, un neologisme que elsgestors dels espais protegits han encunyat per tal d’ocultar darrere el mot turisme, alqual s’atribueixen encara connotacions adverses. La Federació Europea de ParcsNaturals i Nacionals ho exemplifica amb encert amb el títol Loving them to death?(‘Estimar-los fins matar-los?’) d’una de les seves edicions, dedicada a recollir exemplesde bones pràctiques en la gestió del turisme als parcs europeus.

En el cas dels parcs gestionats per la Diputació de Barcelona, aquest conflicte s’ha agu-ditzat sens dubte per la seva condició de parcs metropolitans, amb un ús social intens,sobretot els caps de setmana, i ha estat sovint l’argument principal de les crítiques mésseveres adreçades pels grups ecologistes a l’administració provincial, tal com es va ferevident en els debats de la modificació del Pla Especial del Parc Natural de Sant Llorençdel Munt i en les jornades «El Montseny i el futur» que havien de propiciar la revisió delpla d’aquest parc, o en el manifest conjunt que van fer públic les dues coordinadoresper a la salvaguarda d’aquests dos espais protegits, que ja s’ha esmentat anteriorment.Precisament s’acusava l’Administració provincial de convertir els parcs en espaisd’esbarjo per a la població metropolitana, carregant aquest fet de connotacions negati-ves en relació amb la conservació dels sistemes naturals.

Resulta si més no paradoxal aquesta identificació de la freqüentació com a principal fac-tor de risc per a la preservació dels espais naturals, més encara quan aquests es trobensituats en una zona on les perifèries, que no gaudeixen d’un règim específic de protec-



ció, estan sotmeses a pressions urbanístiques importants i veuen créixer el sòl urbà i elsòl industrial al mateix temps que es desenvolupen grans infraestructures de comunica-ció. Tot plegat incrementa el risc de fragmentació i isolament d’aquests espais i pot afec-tar la perdurabilitat de la conservació dels seus valors naturals i afeblir el rigor dels seuslímits. Altres processos, com l’abandó de les activitats del sector primari i el consegüentcreixement de la superfície forestal en detriment dels espais oberts, tenen una majortranscendència paisatgística i un impacte en el medi que alguns estudis assenyalen coma determinant, fins i tot, en l’aparició de disfuncions en el balanç hidrològic. Nogens -menys segueix tenint èxit el discurs que culpabilitza els visitants.

Un cas paradigmàtic de les contradiccions i paradoxes que acompanyen aquest debatés el del cim més alt del Parc Natural del Montseny, el turó de l’Home, que ja s’ha co-mentat en l’apartat dedicat a aquest parc natural. Les entitats conservacionistes es vanadreçar a la Diputació de Barcelona i en van fer campanya als mitjans de comunicació,i van demanar restriccions severes a l’accés motoritzat al cim, certament un dels itine-raris en automòbil més freqüentat del Parc. La resposta de l’administració del Parc vaser l’aplicació, des del segon semestre de 1997, d’un sistema de regulació de l’accésmotoritzat, limitat en funció de la capacitat de dues àrees d’aparcament.30 Es tractavad’una solució a mig camí entre la pràctica prohibició de l’accés amb vehicle i el mante-niment de la situació de lliure accés que la construcció militar de la carretera asfaltadahavia propiciat. Els arguments semblen d’una solidesa fora de dubtes: difícilment es po-dien presentar davant l’opinió pública mesures molt restrictives en funció d’uns pre-sumptes impactes dels visitants en un indret, el turó de l’Home i rodalies, on en aquellmoment es concentrava un veritable catàleg d’impactes severs: la base militar, l’Ob -servatori Meteorològic, la concentració d’antenes, ferralla i instal·lacions obsoletes, queòbviament no es podien atribuir precisament als visitants. Un any després, com ja s’haassenyalat en el capítol anterior, la Diputació va signar un conveni amb el Ministeri deDefensa que permetia abordar la restauració del cim més alt del massís i del cim veí,ocupat durant més de quaranta anys per un complex militar de telecomunicacions.


30. DEPANA i la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny demanaven la prohibició del trànsit de vehi-cles des de l’inici de la carretera que condueix al turó de l’Home, la qual cosa suposava excloure aquest iti-nerari de l’oferta d’ús públic per a vehicles motoritzats particulars, malgrat que es tractava d’una carreteraasfaltada i força ampla en alguns trams. Es posava com a exemple la solució adoptada en casos similars alsparcs nacionals d’Aigüestortes i d’Ordesa, on els accessos asfaltats han estat limitats al trànsit de vehicles detransport públic, els taxis d’Espot o Boí en el primer cas, i els autocars des de Torla, en el segon. La Diputa-ció de Barcelona va optar, amb el suport del Consell Coordinador del parc, és a dir, dels ajuntaments, per res-tringir l’accés de vehicles a la capacitat de dos aparcaments: un de dotze places al final de la carretera, a collPregon, i un altre de trenta places, situat a plana Amagada, un quilòmetre i mig més avall.


Així doncs, la resposta de la Diputació de Barcelona a l’hora d’abordar el tema de la fre-qüentació ha estat més fonamentada en la confiança en la capacitat per regular i orde-nar l’ús públic mitjançant la presència al territori i les inversions en serveis i equipaments,que en l’aplicació de prohibicions o restriccions més dràstiques. Tanmateix, aquesta po-lítica no està exempta de contradiccions, a vegades reflex de la sensibilitat davant lesposicions dels ajuntaments i d’alguns sectors econòmics vinculats a la terciarització delsparcs o, per contra, dels sectors naturalistes i excursionistes. Això explica que es man-tingui, com a equipament públic un restaurant al monestir de Sant Llorenç del Munt, alcim de la Mola, malgrat els problemes de gestió que el seu èxit planteja, i que, d’altrabanda, s’hagi desestimat la creació d’un equipament, aprofitant una de les edificacionsde l’antiga base militar del puig Sesolles, al costat del turó de l’Home, rebutjat per lesmateixes entitats conservacionistes i excursionistes que defensaven el manteniment aultrança de l’edificació de l’observatori meteorològic al cim del Montseny.

El dinamisme econòmic de la regió metropolitana

Coincidint amb les circumstàncies que s’han destacat en l’apartat anterior, en les dar -reres dècades s’ha produït un increment notable del valor del sòl rústic, en transformar-se el seu ús original per destinar-se a usos residencials o a la construcció de serveis oinfraestructures turístiques. Aquest fenomen que inicialment es va concentrar en algunescomarques s’ha anat estenent al conjunt del territori i això ha permès obtenir una moltalta rendibilitat en operacions de reclassificació de sòls rústics que han passat a ser ur-banitzables. Com ja s’ha reiterat en aquestes línies, els plans especials, que han supo-sat la creació de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona, van aturar aquest pro-cés als límits dels espais protegits, que restaven així exclosos d’aquests processosespeculatius.

Tot i això, val a dir que la creació dels parcs, si bé ha impedit la urbanització portes en-dins ha tingut un doble efecte que no es pot negligir: d’una banda, la revalorització delsòl a la seva perifèria, on la proximitat d’un espai protegit s’ha incorporat a les estratè-gies de promoció com a garantia de qualitat en l’entorn, i, de l’altra, l’augment, també,del preu de les finques, situades dins del parc, que compten amb una edificació que per-met dur a terme projectes de rehabilitació o de reconstrucció per a usos residencials oturístics. Un estudi encarregat per la Diputació l’any 1987 sobre l’evolució del preu delsòl al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt des de la seva creació evidenciava aquestsdos fets.




Amb l’entrada en vigor del nou marc legislatiu urbanístic que configuren la Llei 2/2002 iel Decret 1/2005 de text refós, aquest procés s’ha fet notar d’una manera especial enaquells espais protegits, com ara el Montseny, que compten amb un abundant patrimo-ni edificat. Certament el nou text legal determina un marc més restrictiu pel que fa a lespossibilitats d’edificar en sòl no urbanitzable i fa aparèixer la figura del catàleg de masiesi cases rurals, la inclusió en el qual resulta determinant per a la rehabilitació i recons-trucció, així com per al canvi d’ús, de les edificacions existents o de les seves restes.Aquest fet s’ha traduït en la recerca de runes o edificacions en prou bon estat com perser catalogables i, per tant, rehabilitables i, com a conseqüència, en situacions de pres-sió als ajuntaments que són els responsables d’elaborar els catàlegs. Les expectativesgenerades per l’aplicació dels catàlegs són notables, dintre i fora de l’àmbit dels espaisprotegits, la qual cosa explica que quatre anys després de l’entrada en vigor de la llei sen’hagin aprovat ben pocs.

Resulta significatiu el fet que la Diputació de Barcelona, a l’hora d’abordar la revisió delPla Especial del Montseny, hagi renunciat a elaborar un catàleg únic per a l’àmbit delparc i a proposar-lo als ajuntaments, en contra de la voluntat expressada inicialment,davant la conflictivitat que podia generar el fet d’incloure aquesta qüestió en el Pla, i quehagi renunciat d’aquesta manera a utilitzar aquest important instrument normatiu,31

que resultarà finalment de la suma dels catàlegs municipals dins l’àmbit del Parc. Endefinitiva, les pressions que pateixen en l’actualitat els plans especials que protegeixenels parcs gestionats per la Diputació no estan ja destinades tant a modificar els límits oa donar cabuda a grans operacions urbanitzadores, com a recuperar edificacions pre-existents, a vegades runes, per tal de capitalitzar la demanda de segones residèncieso d’infraestructures i serveis que permetin rendibilitzar un volum tan considerable de vi-sitants, dins del procés de terciarització de l’economia dels espais protegits.

Convé destacar un cop més que la franja litoral i prelitoral al voltant de la regió metro-politana de Barcelona, on se situa la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, constitueixla zona de més activitat econòmica de Catalunya i una de les grans àrees a nivell es-panyol i europeu. Això es fa evident en la concentració industrial i d’infraestructures vià-ries i de serveis així com en el creixement de les urbanitzacions extensives de baixa den-sitat que consumeixen molt espai i suposen una alta despesa energètica en mobilitat, al

31. En el marc dels treballs de revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, que les diputacions deBarcelona i Girona han abordat d’acord amb els ajuntaments, s’ha optat finalment per incloure un inventari ex-haustiu del patrimoni edificat, per tal de posar-lo a disposició dels ajuntaments, i establir, en el text normatiu,alguns criteris per orientar i informar els catàlegs municipals.


llarg dels dos eixos limítrofs amb aquests espais protegits: el litoral i el de la depressióprelitoral. Si a això afegim el desenvolupament de les àrees situades al nord dels parcs,a l’entorn de ciutats com Manresa, Vic, Girona i a l’eix viari transversal, es pot dibuixar unasituació en la qual aquests espais protegits poden esdevenir veritables illes verdes, so-cialment útils però ecològicament sotmeses a un procés d’empobriment.

Aquest ha estat i és, per definició, el principal risc per preservar els espais naturals pro-tegits, el seu isolament ecològic i territorial, que pot convertir-los en espais residuals,anecdòtics i poc funcionals econòmicament i ecològica. Cal destacar que el perilld’aïllament és doble: d’una banda, quan es tracta d’espais immobilitzats, marginats delsprocessos de creixement econòmic i social; de l’altra, quan són espais literalment as-setjats per usos del sòl que comporten graus molt alts d’artificialització i que, per tant,fan de l’espai protegit una veritable excepció i impedeixen la connexió biogeogràfica i lacontinuïtat paisatgística amb espais naturals propers.

Sens dubte fer front a aquesta amenaça constitueix el repte més important per a la ges-tió de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i difícilment se’n podiatrobar la solució abordant el tractament dels espais protegits des d’una posició de sin-gularitat, d’excepcionalitat, mitjançant la legislació específica de protecció. Novament, lainserció de la política de protecció dins de l’ordenació del territori, dins d’allò que la ma-teixa institució provincial qualificava en una publicació de l’any 1993 com a arquitecturadel ter ritori, constituïa la millor garantia per actuar tant en la preservació dels valors pai-satgístics i les funcions ecològiques com, fora de l’àmbit estricte dels espais protegits,en l’encreuament entre aquests sistemes naturals, profundament humanitzats d’altrabanda, i els sistemes artificials socials i econòmics. I això dins d’una zona molt transfor-mada i dinàmica, la regió metropolitana, on la urgència d’una actuació d’aquesta natu-ralesa es feia evident dia rere dia.

En paraules de Jordi Bertran, que era aleshores el coordinador de l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de Barcelona:

El grau de biodiversitat augmenta en la mesura que ho fan els petits espais, més que elsgrans. L‘increment d’aquests també hi contribueix, però la pèrdua d’espècies no està cir-cumscrita a cap espai, gran o petit, sinó a la dinàmica territorial global.

Això fa que, inversament, la fragmentació del territori i l’establiment de barreres físiques actuïna favor de la reducció de la biodiversitat.

El territori humanitzat necessita les xarxes artificials: la seva bona geometria passa per la com-



patibilitat amb els espais naturals i els corredors ecològics que els comuniquen i en fan unaxarxa territorial...

Disposar l’encreuament de xarxes artificialitzades amb xarxes de preservació del medi es cor -respon amb la dinàmica de creixement espacial d’ambdós sistemes..., la prioritat del temaprové del fet de ser l’àrea metropolitana el sistema dinàmic dissipatiu d’energia més allunyatde l’equilibri termodinàmic dins l’àmbit territorial català, la qual cosa provoca una interfaseasimètrica amb la resta del territori, el gradient de la qual, en ésser molt elevat, comporta fenò-mens de corrosió (urbanització difusa, depredació del medi natural, hiperfreqüentació, usosinadequats, contaminació del sòl, del subsòl, dels aqüífers i de l’atmosfera i valor residual delsòl a l’expectativa del procés artificialitzador) que només es poden evitar actuant a l’interfase.

En aquest punt, convé recordar que la idea de protegir un conjunt d’espais naturals dinsla demarcació provincial de Barcelona té el seu origen, com ja s’ha destacat, en un in-cipient experiment de planificació territorial, el Pla Provincial de 1963. A la dècada de1990, quan ja s’havia refermat la vocació metropolitana dels parcs de la Diputació, pre-cisament per fer front al risc d’isolament dels espais protegits i dotar amb claredat el pro-jecte de l’Administració provincial d’una nova coherència territorial, va néixer la idead’establir i conceptualitzar un sistema d’espais protegits interconnectats al voltant i al’interior de la regió metropolitana. És el que es va batejar amb el gràfic nom de l’AnellaVerda.

L’Anella Verda

Com ja s’ha assenyalat en apartats anteriors, l’especialització metropolitana dels espaisprotegits per iniciativa de la Diputació de Barcelona, sembla que va néixer i va consoli-dar-se quan amb el retorn de la Generalitat el mapa polític del país va frustrar la trans-ferència al govern autònom dels recursos, l’experiència i el bagatge territorial del Serveide Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona per tal de constituir el fonament per bas-tir un únic òrgan de gestió dels parcs catalans. Així, la primera referència a un «anellverd» d’espais protegits situats a l’entorn de Barcelona i el seu cinturó industrial jas’esmentava en una documentació escrita i gràfica l’any 1984. Tanmateix, el desenvolu-pament, la conceptualització i la difusió d’aquesta idea es va produir durant la dècadadels anys noranta del segle passat.

L’any 1999 des de les pàgines de la revista Àrea: revista de debats territorials, editadaper l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, es definia el projecte territo-rial de l’Anella Verda com un dels resultats de les prioritats polítiques de la legislatura pro-




Mapa de la formulació teòrica de «l’Anella Verda» d’espais protegits metropolitans. Arxiu de l’Àrea d’EspaisNaturals de la Diputació de Barcelona.


vincial i municipal entre 1996 i 1999 i com a «concepte globalitzador i integrador de lagestió dels espais naturals» dins l’àmbit de la regió metropolitana:

Definim, doncs, l’Anella Verda com el sistema que conforma la unificació, en un mateix siste-ma de gestió contínua, dels espais lliures de la Serralada Prelitoral i la Litoral...

Ara bé, el projecte de l’Anella Verda no seria complet si no hi afegíssim alhora consideracionsrespecte a l’interior de l’Anella, que ens portarien a la preservació dels espais corredors no ur-banitzats, la densitat relativa dels quals, pel que fa a la biodiversitat i qualitat com a hàbitat,permeti enllaçar i relligar les dues serralades.

El desenvolupament d’aquesta idea havia de conduir a una anella verda de la regió me-tropolitana de Barcelona, composta per un seguit d’espais naturals interconnectats, al-guns amb instruments de planejament i fórmules de gestió ja vigents en aquell moment,i d’altres pels quals el projecte havia de reforçar i impulsar la definició futura. La base ter -ritorial d’aquest projecte estava integrada pel conjunt de serralades que componenl’anella, d’una gran importància ecològica, social i cultural, amb els espais agraris in-tersticials, bàsicament de la plana Vallès-Penedès i de la franja litoral, i finalment amb lesconques del Foix, el Baix Llobregat, el Besòs i la Tordera.

Així doncs, l’Anella Verda es configurava com un sistema d’espais naturals que envoltenla regió metropolitana de Barcelona, de tres mil dos-cents quilòmetres quadratsd’extensió i quatre milions i quart d’habitants. El conjunt dels espais que integraven elprojecte de l’Anella Verda sumaven cent cinquanta mil hectàrees, és a dir, gairebé un cin-quanta per cent del total de la regió. Dins d’aquest conjunt, es comptabilitzaven les mésde setanta mil hectàrees dels cinc parcs de gestió directa, que la Diputació havia pro-mogut des de l’inici de la dècada de 1970 fins al final de la de 1980; les vint mil hectà-rees dels nous parcs, promoguts mitjançant l’aprovació de plans especials i la formacióde consorcis de gestió amb els ajuntaments en la de 1990, i les vuit mil hectàrees delParc de Collserola, gestionat per la Mancomunitat Metropolitana de Municipis, amb laparticipació recent i paritària, també mitjançant consorci, de la Diputació de Barcelona.La resta de la superfície qualificada com a Anella Verda estava formada per espais senseinstruments de gestió i planejament específics, amb l’única excepció de Montserrat32 iles reserves naturals del delta del Llobregat, més enllà d’algunes inclusions puntuals enel Pla d’Espais d’Interès Naturals. Es tracta del conjunt de serres dels sistemes prelito-


32. El massís de Montserrat va se declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya, mitjançant Decret l’any1987, a l’empara de la Llei d’espais naturals. La Llei 10/1989 creava el Patronat de la Muntanya de Montser -rat, que assumia la gestió del parc.


ral i litoral que no gaudien encara d’un règim específic de protecció, però que garantienla continuïtat de l’anella connectant els espais protegits, i dels corredors que havien depermetre, dins la regió metropolitana, connectar aquests dos sistemes.

Així doncs, amb el bagatge de vint anys de planificació i gestió d’espais protegits il’oferta de noves fórmules de gestió més participatives, mitjançant consorcis, laDiputació de Barcelona es postulava per encapçalar i impulsar un projecte territorial queduia el seu àmbit d’actuació més enllà dels espais en la gestió dels quals ja interveniaper tal d’incorporar els espais agroforestals de l’Alt Penedès (les serres d’Ancosa iMontagut), la serra de Roques Blanques, les muntanyes de l’Ordal, l’espai natural deMontbaig-Montpedrós, els espais de connexió entre Montserrat i Sant Llorenç del Munti entre aquest massís i el Montseny, i annexava el cingle de Bertí, i els corredors de con-nexió a través dels sòls agrícoles del Penedès, el Baix Llobregat i el Vallès.

És evident l’ambició i la força d’aquest projecte territorial, tant per la seva transcendèn-cia territorial com per la seva potència davant l’opinió pública. En el capítol «La ciutat i elmedi natural» del llibre Parcs naturals, més enllà dels límits,33 editat per la Generalitat deCatalunya com a complement de l’exposició que, amb el mateix títol, es va exhibir alPalau Robert de Barcelona l’any 1999, Jordi Bertran explicitava els objectius subsidiarisd’aquest projecte:

Incrementar la biodiversitat a cada un dels parcs i espais de l’anella mitjançant la connexióque suposen els corredors biològics establerts entre els mateixos espais.

Establir programes de gestió i desenvolupament, tant dels espais naturals com dels agrofo-restals que conformen l’anella, i creació de figures noves, com ara els parcs agraris destinatsa preservar-ne la producció agrària i el seu caràcter de connectors al si de l’anella.

Establir una xarxa d’intercanvi d’experiències de gestió dels espais naturals i agraris dinsd’àmbits metropolitans amb altres anelles...

Impulsar la vertebració territorial i urbana sobre la base d’ordenar el sòl no urbanitzable del’àmbit més poblat de Catalunya (70% de la població), amb major nivell econòmic productiu(72% del PIB català) i que concentra el percentatge més alt (43%) d’expectatives d’edificaciói ocupació del sòl.


33. La inclusió dins d’aquesta publicació d’un capítol redactat pel coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals dela Diputació de Barcelona, dedicat bàsicament a teoritzar i explicar el projecte d’Anella Verda, superant les evi-dents diferències polítiques entre les dues administracions catalanes de parcs, que aquest projecte podiaaprofundir, dóna idea, tanmateix, de la seva aportació important a la teoria i la pràctica de la protecció d’espaisnaturals.



Gestionar els espais de l’anella mitjançant la participació directa dels ens locals, així com deles associacions i entitats que tinguin com a objectiu la preservació i desenvolupament de lanatura i el territori en general.

Per a l’arquitecte i urbanista Enric Batlle, l’Anella Verda podia ser la millor contribució ala creació d’una veritable «matriu ecològica metropolitana», que havia de permetre la in-corporació dels espais lliures, els espais naturals, el conjunt de drenatges del territori iels diversos corredors existents o possibles, tant a nivell global com a nivell local, i con-tribuir de manera decisiva a la configuració dels espais lliures de cada ciutat i a la pre-servació de la biodiversitat en l’àmbit metropolità, en definitiva, a fer realitat el tòpic de lasostenibilitat global.

Amb aquest plantejament, el projecte d’Anella Verda anava bastant més enllà d’una for-mulació nova de la planificació i gestió d’espais naturals protegits, per incidir en un noumodel territorial i, en definitiva, en els models metropolitans de creixement urbà: «pro-jectar la ciutat des d’un nou model de continuïtat». Novament, en paraules d’Enric Batlle:

... El projecte de la matriu ecològica metropolitana esdevé la base per construir un nou modelde pla territorial, un pla que rescata la geografia primigènia del lloc i que potencia els fets geo -gràfics que tot lloc té o pot tornar a tenir...

El projecte final d’aquest utòpic Pla Territorial aspira tant a la globalitat metropolitana com al’especificitat local, permet creure en una metròpoli sostenible per al segle XXI però al mateixtemps permet conservar la identitat pròpia de cada municipi.

En paral·lel a la formulació del projecte d’Anella Verda, la Diputació de Barcelona va plan-tejar un nou model de gestió dels espais protegits. Com a alternativa a la gestió directaque la corporació duia a terme als parcs creats des de final dels anys setanta del segleXX o a la gestió centralitzada de la Generalitat de Catalunya, la institució provincial propo-sava un model més participatiu, sobretot per al món local: la formació de consorcis degestió, integrats per tots els ajuntaments amb una part del seu terme municipal dinsl’espai protegit i la Diputació, generalment com a patró major, contribuint a la major partdel finançament. La fórmula també permetia integrar altres institucions públiques o priva-des, com succeeix en els consorcis del Parc Agrari del Baix Llobregat, amb la participa-ció del Consell Comarcal del Baix Llobregat i de la Unió de Pagesos, i de Collserola o laSerralada de Marina, amb la participació de la Mancomunitat Metropolitana de Municipis.

Des de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, es presentava la creacióde consorcis per gestionar espais naturals com a resposta a una política de planificació


i gestió d’aquests espais per part del Govern de la Generalitat, que es considerava amb«un excessiu caràcter administratiu centralista» i que, per tant, ignorava les competèn-cies i la tradició de l’àmbit local. Es definia clarament com el resultat d’una «voluntat con-frontada a la del Govern de la Generalitat» i es posava com a exemple l’absència de de-cisió de l’executiu en relació amb el Pla Especial de Protecció del Montnegre-Corredor,que va provocar que fos aprovat per silenci administratiu, o les reticències del govern ca-talà a declarar parc natural el massís del Garraf.

Aquesta proposta de consorciar la gestió dels espais protegits també es presentavacom una alternativa a la fórmula de gestió pròpia, desenvolupada durant dues dècadesper la Diputació de Barcelona. En aquest sentit, es considerava que la gestió directa delsparcs per part de l’Administració provincial era el resultat d’aquesta certa funció substi-tutòria de determinats àmbits competencials de la Generalitat que la Diputació haviaexercit històricament i que havia dut la corporació provincial a generar estructures de go-vern, més que de cooperació, en l’exercici d’aquestes competències. Aquest seria elcas de les funcions de planificació i gestió d’espais naturals protegits que la Diputacióde Barcelona havia desenvolupat, exercint-hi una certa tutela en relació amb els ajunta-ments.

La participació dels ajuntaments en la gestió dels parcs que la Diputació gestionava di-rectament era més aviat feble i es limitava a rebre la informació per part de l’Ad mi -nistració gestora, que prenia sobiranament les seves decisions, en relació amb el pro-grama d’actuacions o l’assignació de pressupost, mitjançant els consells coordinadorsdels parcs. Així doncs, amb l’impuls dels consorcis, la Diputació de Barcelona tambépretenia esmenar aquests dèficits i retornar als ajuntament el protagonisme que els per-tocava en els actes que es duien a terme al seu municipi i, al mateix temps, cercar unamajor implicació en un projecte territorial de caràcter supramunicipal. Aquesta implica-ció també s’havia de traduir en una contribució pressupostària que, si bé reduïda, atèsque la Diputació continuava aportant la major part del pressupost, havia d’afavorir unamajor coresponsabilització dels municipis.

En paraules d’Antoni Montseny, llavors cap del Servei d’Acció Territorial, novament enles pàgines de la revista corporativa Àrea, editada per la Diputació:

El Consorci té com a finalitat la protecció dels espais naturals. Aquest nou òrgan ens apareixcom una nova fórmula de gestió d’aquests espais on les entitats locals, i en concret els ajun-taments, poden participar i decidir la seva gestió de comú acord amb la resta d’ad -ministracions.



No es tracta de discutir les competències de cadascuna de les institucions, sinó que, mante-nint el criteri d’autonomia de cadascuna, es creï un veritable òrgan de cooperació que per-meti la unificació d’esforços i també de decisions respecte d’un objectiu concret, com ara laprotecció dels espais naturals, sense reserves i desconfiances i cercant l’equilibri i l’estratègiacomuna entre tots.

Així, durant la dècada dels anys noranta del segle passat es va avançar en la configu-ració de l’Anella Verda constituint els consorcis dels nous parcs: l’any 1992, el del Parcde la Serralada Litoral, el 1993, el Parc del Foix, el 1997, el Parc de la Serralada deMarina, i el 1998, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc Agrari del BaixLlobregat. D’altra banda, la Diputació de Barcelona va assumir la redacció i l’impuls del’aprovació dels plans especials de protecció d’aquests espais, el primer dels quals, eldel Foix, s’havia aprovat l’any 1993 promogut, en aquest cas, per l’Ajuntament deCastellet i la Gornal; els restants es van anar aprovant successivament, els anys 2002,2003 i 2004.34

Ara bé, l’aprovació dels nous plans especials va suposar un complex procés adminis-tratiu i polític de negociació, un debat i consens amb les altres administracions i, en par-ticular, amb els ajuntaments, que va provocar pressions, canvis de rumb i modificacionsde darrera hora però que no va suscitar un debat social paral·lel, si més no amb prousignificació com per influir en el procés de definició i aprovació del pla. Tot això amb unaúnica i notable excepció: el pla de les Guilleries i Savassona. En aquest cas, es va viureuna situació de rebuig i crispació per part d’alguns sectors, bàsicament de grans pro-pietaris forestals o de determinats sectors amb expectatives urbanitzadores, que cons-tituïa una mena de déjà vu del procés viscut al Montseny als anys setanta del segle pas-sat. Novament, en una zona amb unes connotacions socials i culturals d’una majorruralitat i al marge, en gran mesura, de la realitat metropolitana, l’aprovació d’un projec-te de protecció es presentava com una ingerència urbana. Tot plegat va comportar, perexemple, la caiguda de l’àmbit del pla del municipi de Sant Sadurní d’Osormort o lasubstitució del terme parc per espai natural, entenent que el primer tenia una significa-ció massa propera a espai de lleure ciutadà.


34. El cas del Parc de Collserola és un cas singular, protegit a partir de les prescripcions del PGM, ja que laseva gestió efectiva es va fer amb la creació l’any 1986 d’un patronat. L’any 1997 es va aprovar el Pla Espe-cial de Protecció i l’any 1998 es va constituir un consorci de gestió amb la participació de la Mancomunitat deMunicipis de l’Àrea Metropolitana (hereva de l’antiga corporació que havia impulsat el patronat) i de la Diputa-ció de Barcelona. Això va suposar la incorporació de Collserola a l’Anella Verda, tot i mantenint una molt àm-plia autonomia de gestió.


D’aquesta manera, els consorcis es constituïen com a instruments de cooperació inter -administrativa, amb personalitat jurídica pròpia i dotats d’estatuts, òrgans de decisió igestió, i pressupostos, i amb prou autonomia per tal d’administrar els seus recursosi definir els seus programes d’actuació. Nogensmenys tant el pes pressupostari com elpes tècnic de la gestió d’aquests nous espais protegits requeia en la Diputació deBarcelona, que, amb una transferència anual amb càrrec als seus pressupostos, garan-tia el finançament i, amb el personal tècnic propi de l’Àrea d’Espais Naturals i específi-cament mitjançant el Servei d’Acció Territorial, n’assumia la gestió

Així doncs, la Diputació de Barcelona va encomanar la gestió d’aquests parcs de novageneració i la conducció del projecte Anella Verda al Servei d’Acció Territorial, un depar-tament que havia patit diverses transformacions i adaptacions des de l’antic Serveid’Agricultura. Curiosament, malgrat que es trobava dins la mateixa àrea, restava almarge d’aquest procés el Servei de Parcs Naturals, la unitat administrativa de la corpo-ració que havia acumulat una experiència de dues dècades en planificació i gestiód’espais protegits i que havia consolidat una estructura organitzativa i una metodologiade gestió. Per tant, es donava la paradoxa que mentre impulsava un projecte integradori globalitzador, amb l’objectiu d’abordar el tractament de més de cent cinquanta milhectàrees de sòl no urbanitzable a la regió metropolitana, la Diputació de Barcelonaabordava amb dues unitats administratives i dos models diferents la gestió dels espaisprotegits on intervenia.

Al llarg de la dècada de 1990 es va anar dibuixant aquesta doble estructura administra-tiva dins la Diputació de Barcelona: d’una banda, el Servei de Parcs Naturals manteniai aprofundia la gestió directa dels parcs de primera generació (Montseny, Sant Llorençdel Munt i l’Obac, Garraf, Montnegre-Corredor, Olèrdola i Montesquiu), i, de l’altra, elServei d’Acció Territorial nodria els consorcis i assumia la gestió tècnica dels nous parcs.Ambdós serveis es trobaven sota la mateixa direcció política, però amb escassa trans-ferència de coneixements i experiències. Probablement havien estat les presumibles vir-tuts del Servei de Parcs Naturals les que havien aconsellat a la direcció política de l’Àread’Espais Naturals deixar a les mans d’una altra unitat administrativa, més jove i permea -ble, la responsabilitat d’impulsar la creació i gestió dels parcs consorciats. Certament, lasolidesa i la incontrovertible experiència del Servei de Parcs Naturals —aquest haviadonat forma a un equip tècnic i humà fortament impregnat per la llarga permanènciad’un mateix cap, que liderava personalment el projecte—, i la dilatada pràctica d’unsprogrames de gestió, que s’havien anat renovant, a l’hora que mantenien un grau d’èxitque, fins i tot, avalava una notable presència internacional, configuraven una unitat ad-



ministrativa professionalitzada i compromesa amb un estil de gestió, que, malgrat la sevaeficàcia, semblava massa hermètic per adaptar-se a un nou model en què es demana-va més participació dels ajuntaments i que, per tant, podia estar subjecte a un incrementde les directrius polítiques de procedència diversa.

La potència, si més no com a imatge gràfica, del projecte d’Anella Verda metropolita-na, que havia de créixer en la mesura que es desenvolupessin els consorcis is’aprovessin nous plans especials, i fins i tot els relleus en la direcció del Servei deParcs, que havia recaigut durant més de deu anys en la mateixa persona, feien pensar,al final dels anys noranta, que la Diputació de Barcelona apostava decididament peraquest projecte territorial i pel nou model de gestió. Sorprenentment, l’any 2000, altombant del segle, es va produir el relleu en la coordinació política de l’Àrea d’EspaisNaturals i el discurs sobre l’Anella Verda va desaparèixer amb tanta rapidesa com haviapujat la seva cotització —si més no intel·lectual—, i amb la mateixa celeritat que va des -aparèixer el seu grafisme, el cercle de dues fulles, de targetes, papereria oficial i publi-cacions.

Ara bé, la desaparició pública del projecte d’Anella Verda no va suposar, contràriamenta allò que es podia deduir d’una lectura lineal dels fets, una ralentització en l’impuls delsconsorcis o dels plans especial de protecció dels seus parcs, ans al contrari, ja que endos anys, entre el 2002 i el 2004, es van aprovar els quatre plans, la tramitació dels qualssemblava en crisi. A més, aquest darrer any la Diputació de Barcelona va unificar fi-nalment la gestió dels seus parcs, els de gestió directa i els consorciats, en una únicaunitat administrativa, l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, i va desenvolupar i enfortirl’estruc tura administrativa de l’Àrea d’Espais Naturals.

El tòpic Anella Verda va ser substituït per un nou tòpic, el de la Xarxa de Parcs, de ma-nera que es va abandonar un projecte d’àmbit metropolità, la força i ambició del qualhavien estat potser les claus que explicaven les dificultats que plantejava el lideratge dela Diputació, en un territori on, a banda del Govern català, els potents ajuntaments me-tropolitans difícilment podien admetre cap minva de protagonisme polític i de capacitatde decisió, no ja pel que fa a uns espais naturals més o menys residuals sinó, complantejava la idea d’Anella Verda, a l’hora de definir el seu model de creixement. Cal afe-gir a aquesta dificultat el fet que l’Anella Verda era una proposta intel·lectualment benarticulada i gràficament agosarada, però no va arribar a ser un veritable projecte, ja querestaven per concretar molts aspectes, la qual cosa afegia incertesa per part de moltsajuntaments que s’hi veien involucrats sense haver participat en la seva definició i els




quals no sabien, per tant, com respondre davant les expectatives que el mapa del’Anella podia suscitar entre els ciutadans. D’altra banda, s’afegia al recel dels ajunta-ments inclosos la desafecció dels exclosos, una bona part dels municipis de la resta dela província. Així, l’Anella Verda havia esdevingut, a manca d’un planejament territorial,que pertocava a la Generalitat, que la pogués aixoplugar, un projecte sense futur per ala Diputació de Barcelona: generava frustració, ja que no podia formular compromisosassolibles i, a més, com a política pública no aixoplugava la totalitat del territori provin-cial.

En tot cas, l’actuació de l’Administració provincial es va mantenir, i fins i tot intensificar,sense renunciar a la seva participació en espais metropolitans tan significatius com elsnous parcs de la serralada Litoral i de la serralada de Marina o com el Parc Agrari delBaix Llobregat, però també en l’espai fluvial del Besòs o, com ja s’ha assenyalat, en elConsorci del Parc de Collserola; tot i així, aquesta actuació, lluny de la visibilitat política,territorial i mediàtica de l’Anella Verda, restava condicionada per l’aplicació estricta de lavirtut de la discreció.

La gestió de la Xarxa de Parcs Naturals

Els darrers anys el discurs fortament ideològic del projecte metropolità s’ha vist substi-tuït per un nou discurs, fonamentat en l’eficàcia i qualitat de la gestió. En aquest sentit,la Diputació de Barcelona es presenta com l’Administració gestora d’una xarxa d’espaisprotegits, la Xarxa de Parcs, d’abast provincial. El tòpic xarxa, que apareix en el noudisseny gràfic sota el nom de la institució (Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis)sembla que tendeix a reforçar el paper de cooperació amb els ajuntaments que el marclegislatiu actual reserva per a les diputacions i que la Diputació de Barcelona, històrica-ment, havia depassat àmpliament assumint la gestió directa en diversos àmbitsd’actuació, entre d’altres, els espais naturals protegits.

Per tant, sembla que superant els límits territorials que imposava la idea de l’Anella Verdaes recupera en certa manera la vocació provincial. Així l’Àrea d’Espais Naturals intervéen la redacció de plans municipals de prevenció d’incendis o en la promoció del’associacionisme forestal en tota la província i ha desenvolupat un instrument d’anàlisigeogràfica, el Sistema d’Informació Territorial de la Xarxa d’Espais Lliures (SITxell), quepermet posar a disposició dels ajuntaments la categorització i valoració dels seus sòlsno urbanitzables, com a punt de partida per a la seva planificació.


Pel que fa a l’estructura de gestió de la Xarxa de Parcs, aquesta es fonamenta en elscanvis que es van introduir a mitjan dècada de 1990 en el Servei de Parcs Naturals, quanes va crear i consolidar la figura de la direcció de cada parc i d’una estructura tècnicamínima a cadascuna de les unitats territorials del sistema, juntament amb el personal decamp, que ja existia. Aquest fet va provocar una descentralització del Servei, que man-tenia determinats departaments tècnics i administratius, i un apropament als territorisgestionats. D’altra banda, l’estructura organitzativa responia a la divisió de les funcionsen seccions especialitzades en les àrees bàsiques: gestió, planificació, elaboració i exe-cució de projectes tècnics i administració. Recentment, la reforma de l’estructura que hacomportat l’agrupació de tots els parcs en una única unitat administrativa ha donatcaràcter d’oficines tècniques a les antigues seccions i, pel que fa a l’Oficina Tècnica deGestió de Parcs Naturals, els espais protegits s’han agrupat en tres grans unitats geo -gràfiques, denominades direccions territorials: la nord, que reuneix els parcs delMontseny, del Castell de Montesquiu i l’espai natural de les Guilleries-Savassona;l’oriental, que agrupa els parcs del Montnegre-Corredor, Serralada Litoral i Serralada deMarina; i l’occidental, amb els parcs del Garraf, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Olèrdolai Foix. El Parc Agrari del Baix Llobregat té un tractament singular.

L’objectiu d’aquesta operació ha estat millorar l’economia de recursos humans i afavo-rir la transferència de coneixements entre equips humans procedents de dos models di-ferents de gestió. De fet, els dos models de gestió —gestió directa i gestió consorcia-


La Xarxa de ParcsNaturals de laDiputació incloupaisatges amb unnotable patrimoninatural i cultural(turó i conjuntmonumental deTagamanent).Autor: Shooting.Arxiu de l’Àread’Espais Naturalsde la Diputació deBarcelona.


da—, es mantenen, però, a efectes pràctics, s’avança cap a una homologació dels pro-grames d’activitats i dels mètodes i procediments de gestió, que es nodreixen principal-ment de l’experiència de l’extingit Servei de Parcs Naturals.

L’any 2005, el pressupost de l’Àrea d’Espais Naturals dedicat al conjunt de parcs haviaestat, incloent-hi les transferències a Collserola i al Parc Agrari del Baix Llobregat, de mésde vint milions d’euros. La xarxa inclou en l’actualitat dotze espais protegits, que sumenmés de cent mil hectàrees i implica la participació territorial de noranta-nou municipis bar-celonins (al Parc Natural del Montseny, cal incloure-hi a més els cinc municipis gironins).

Òbviament, dins de la xarxa de parcs, conviuen espais protegits que es troben en grausd’evolució força diferents: parcs, com el Montseny o Sant Llorenç del Munt i l’Obac,amb trenta anys d’existència, amb un grau de maduresa que obliga a concentrar es-forços en tasques de manteniment i millora, però que permet abordar projectesd’excel·lència, i parcs de recent creació, en els quals encara cal invertir per crear dota-cions bàsiques.

Els objectius de la xarxa es deriven de la concreció dels tres grans objectius de gestió:conservació, foment del desenvolupament i ús social, que s’han descrit en el capítol an-terior, en l’apartat dedicat al Parc Natural del Montseny, i nodreixen els tres grans pro-grames d’actuacions. D’altra banda, aquests objectius també es relacionen amb els ob-jectius generals que, en aquest àmbit, ha definit el Pla de Mandat 2004-2007 de laDiputació de Barcelona:

• Actuar al territori amb la participació, implicació i coresponsabilització del món local,d’acord amb el model de xarxa de municipis de la Diputació de Barcelona

• Millorar els models d’intervenció en la gestió dels espais lliures, amb la finalitat de sermés eficients en la promoció dels valors naturals i en equilibri amb el desenvolupa-ment socioeconòmic i des d’una perspectiva més integradora

• Projectar i divulgar en la societat civil el paper de la Xarxa de Parcs Naturals, afavo-rint els valors de respecte i protecció del medi natural perquè siguin cada vegadamés assumits per la ciutadania

• Actuar coordinadament amb els ajuntaments i les associacions de propietaris per talde recuperar les superfícies forestals cremades, pal·liar les pèrdues econòmiquesque generen els incendis forestals, racionalitzar l’aprofitament dels boscos i reduir elcombustible forestal

• Donar suport als ajuntaments en la gestió dels boscos de propietat municipal




Dins del Programa de Conservació, als parcs de gestió directa es troba força consoli-dada la pràctica d’emetre els informes previs, preceptius i no vinculants, a l’atorgamentde llicències o autoritzacions per part de les administracions competents, fins al puntque aquesta prescripció dels plans especials s’està estenent als parcs consorciats. Enel transcurs de l’any 2005 l’Àrea d’Espais Naturals ha emès més de sis-cents informespreceptius. Val a dir que el mecanisme d’emissió d’aquests tipus d’informes ha demos-trat amb escreix la seva eficàcia a l’hora de garantir el compliment dels aspectes nor-matius dels plans especials. D’aquesta manera, s’assegura que davant de qualsevol ini-ciativa en uns territoris tan dinàmics hi hagi un mecanisme que faci prevaler lapreservació dels valors naturals i culturals, i es posen els mitjans que han de permetre’nel control, per tal d’evitar o condicionar les actuacions que poden tenir una incidèncianegativa en la conservació

Tanmateix, cada vegada resulta més evident que aquests mecanismes passius de pro-tecció són insuficients per assegurar la durabilitat de la conservació del medi natural i elpaisatge, si no s’aborda, al mateix temps, una acció positiva. És a dir, allò que s’ha ano-menat gestió activa del medi. Dins dels programes dels parcs de la Xarxa, aquesta ges-tió activa s’ha traduït en la implementació de plans de prevenció d’incendis, destinats aafrontar un dels majors riscos que amenacen els nostres sistemes naturals.35 La pre-venció es fonamenta, d’una banda, en l’actuació en la millora de les infraestructures i enel tractament del combustible forestal i, de l’altra, en una estratègia intensa de vigilànciaals espais protegits. A més, en els darrers anys s’han encetat línies d’actuació amb unaincidència directa en el paisatge i en determinats hàbitats i espècies. En aquest sentit,s’han desenvolupat plans de restauració de zones degradades, per incendis, infraes-tructures o hiperfreqüentació i plans de conservació d’espècies de fauna especialmentsignificatives, bé perquè són endèmiques o estan en perill d’extinció, o d’hàbitats sin-gulars, excepcionals o protegits per la normativa europea.

Finalment, es pretén que aquestes actuacions en l’àmbit de la conservació es fona-mentin en estudis que nodreixin un bagatge de coneixements bàsics de cada parc i per-

35. Els anys 1982 i 1986 van ser especialment negatius pel que fa a superfície forestal cremada a tot Cata-lunya i als parcs que gestiona la Diputació de Barcelona (el 1982 al Garraf i el 1986 a Sant Llorenç). Aquest fetva motivar que la Diputació posés en marxa la redacció de plans municipals de prevenció i de plans de vi-gilància a cada parc. Malgrat tot, el 1994 va tornar a ser un any nefast, amb incendis de grans dimensions quevan afectar el Parc del Garraf i un sector del Parc del Montseny. La intensificació de la vigilància i les accionsde prevenció semblen donar bons resultats darrerament en l’àmbit dels espais protegits, malgrat que, en con-dicions meteorològiques molt adverses, no es va poder evitar que un gran incendi cremés més de mil hectà-rees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt l’agost de 2003.



metin controlar l’evolució dels sistemes naturals mitjançant la determinació d’indicadors.En aquest camp, els parcs de la xarxa de la Diputació de Barcelona s’han anat dotantdes de l’any 1991 d’un pla de seguiment de paràmetres ecològics, que inclou una sèried’estudis de fauna, flora, qualitat de l’aigua i l’aire, i de recollida de dades socioeconò-miques, que, en alguns casos, s’han anat reiterant periòdicament i han permès, en ge-neral, acumular un volum molt important de dades.

Els objectius del Pla de Seguiment responen a dues línies bàsiques: d’una banda, el se-guiment global dels espais protegits, destinat a reforçar el coneixement dels sistemesnaturals i la seva dinàmica, i a detectar possibles canvis i tendències; d’altra banda, elseguiment més proper dels efectes de l’acció dels humans en el medi, incloent-hi la prò-pia gestió, per tal de minimitzar l’impacte de les activitats antròpiques i ajudar a millorarl’adequació del model de gestió dels recursos naturals.

Cal destacar la notable incidència que aquests plans de seguiment han tingut a l’horade fomentar la recerca dins l’àmbit dels parcs, involucrant-hi un nombre importantd’equips d’investigadors. Serveixi com a exemple el fet que des de l’any 1987, quanes va iniciar aquesta pràctica al Montseny, s’estan celebrant als parcs les anomenadestrobades d’estudiosos, que apleguen cada quatre anys els estudis i els investigadorsmés rellevants de l’àmbit dels espais protegits. Els primers parcs, Sant Llorenç delMunt i el Montseny, ja n’han celebrat sis edicions i els parcs més recents, com el Foix,estan iniciant aquesta pràctica. Tanmateix, resta pendent convertir aquest immensvolum de dades en variables biològiques i socials que permetin establir veritables indi-

Als parcs naturals de la Xarxa de laDiputació de Barcelona s’han posaten pràctica fórmules de coordinacióde les administracions i departicipació social en la gestió. Arxiude l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona.


cadors, aptes per orientar la gestió. Sens dubte, aquest és un dels grans objectius acurt termini.

Dins del Programa de Foment del Desenvolupament s’inclouen totes aquelles actua-cions que es duen a terme des de la gestió dels parcs amb l’objectiu bàsic de contribuiral fet que la població dels espais protegits i del seu entorn tinguin accés a les mateixesoportunitats, pel que fa als nivells de qualitat de vida, que la resta de la població, de ma-nera que el règim de protecció del parc no constitueixi un impediment per a un desen-volupament social just i, al mateix temps, compatible amb la conservació dels valors na-turals i culturals.

De primer moment, com ja s’ha assenyalat a bastament en aquestes línies, la percepcióde la població propera o inclosa en l’àmbit d’un espai protegit és inicialment poc favo-rable. S’ha interpretat habitualment que l’aplicació a una porció del territori d’un règimnormatiu més estricte i rigorós, i d’un control més intens pel que fa a les activitats ques’hi duen a terme suposa un greuge comparatiu per a la població local, que veu així min-vades les seves possibilitats de desenvolupament econòmic.

La implantació de la política de parcs, des de l’inici del segle XX, al mateix temps que esproduïa una crisi profunda del sector primari tradicional, malgrat que aquest fenomenresponia sens dubte a altres factors, ha contribuït a reforçar aquesta percepció de greu-ge en el món rural, rigorosament certa, d’altra banda, quan la Diputació va impulsar elsprimers parcs, però tan sols per a aquells propietaris amb expectatives urbanitzadores,directes o per la venda de les seves finques. Ara bé, l’administració. impregnada d’uncert sentiment de culpa i de l’interès per apaivagar els conflictes, sembla que ha admèsaquesta idea, la qual cosa l’ha dut a desenvolupar mecanismes de compensació, enl’àmbit particular mitjançant les subvencions i en l’àmbit general, amb l’execució d’unamena de plus en les inversions en infraestructures i serveis.

També és cert que el règim normatiu dels espais protegits, sobretot mentre no s’havia des -envolupat la legislació sectorial en altres àmbits —urbanístics, forestals i ambientals— im-posava unes condicions que, en molts casos, suposaven un cost afegit a l’hora de dur aterme determinades activitats, com ara obres en edificacions, projectes turístics o explo-tacions agràries i forestals. Aquest fet justificava el sentit compensatori de les subvencionsa persones físiques i jurídiques que la Diputació de Barcelona va posar en marxa l’any1984. Certament aquestes subvencions han ultrapassat aquest significat i s’han estès comun instrument de suport a les activitats econòmiques compatibles amb els plans especialsi com una eina per afavorir la població permanent dins del parc i el seu entorn.



Com ja s’ha destacat en el capítol anterior, tan sols al Parc Natural del Montseny la po-lítica de subvencions ha suposat la injecció de més de quatre milions i mig d’euros, laqual cosa ha induït, per tant —atès que l’ajut no pot excedir el cinquanta per cent delcost de l’obra—, una inversió privada superior als onze milions. Les subvencions s’hananat implantant a tots els parcs de gestió directa, en els quals, després de més de vintanys, han deixat sens dubte una petja econòmica considerable que, en tot cas, caldriavalorar. Darrerament, també s’han ofert línies de subvenció als parcs consorciats, so-bretot en aquells que registren una major activitat econòmica al seu interior, com aral’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. L’any 2005 l’Àrea d’Espais Naturals de laDiputació de Barcelona va destinar set-cents onze mil euros a subvencionar les activi-tats econòmiques, una quarta part dels quals es van destinar a explotacions agràries;36

una altra quarta part, a explotacions forestals; un setze per cent a empreses de serveis,bàsicament turístics, i una tercera part a obres de rehabilitació i millora d’habitatges i pa-trimoni arquitectònic.

És significatiu que la meitat de l’import de les subvencions es destini al sector primari ipoc més del quinze per cent al sector turístic. És evident que aquesta proporció és gai-rebé inversament proporcional al pes econòmic d’aquests dos sectors dins l’àmbit delsparcs, però sens dubte resulta revelador dels esforços que es fan des de l’Administracióper tal d’incentivar les activitats econòmiques tradicionalment vinculades als paisatgesque es vol protegir. D’altra banda, ha estat una constant en la distribució de les sub-vencions la primera posició de les destinades a les obres en habitatges, la qual cosa fapensar que la reiteració any rere any d’aquesta línia d’ajut, sovint amb inversions pluri -anuals a determinades finques, ha d’haver tingut alguna repercussió en la millora de lescondicions de vida de les poblacions dels parcs.

A banda de la política de subvencions a particulars, la Diputació de Barcelona hacol·laborat amb els ajuntaments dels parcs en l’arranjament i millora d’infraestructures iserveis. Aquesta cooperació s’ha concretat mitjançant inversions directes o mitjançantconvenis amb les corporacions municipals, i ha suposat de fet un plus que cal afegir ala línia general de subvencions que la corporació provincial ofereix als ajuntaments de laprovíncia (abans, pla de cooperació amb l’Administració local, ara cooperació dins la


36. Cal tenir present que, dins les subvencions agràries, s’han inclòs les del Parc Agrari del Baix Llobregat que,per la seva naturalesa, es dediquen íntegrament a aquest sector. Tot i això, no s’hi han inclòs els setanta-qua-tre mil vuit-cents cinquanta-tres euros que, des d’aquest parc, subvencionen les anomenades Agrupacions deDefensa Vegetal, entitats sense ànim de lucre, ja que es destinen fonamentalment a tasques d’assesso ramenti experimentació.


Xarxa Barcelona Municipis). Aquest fet ha incidit notablement en la millora de la xarxaviària. Des de la gestió dels parcs s’ha assumit el manteniment i la millora de centenarsde quilòmetres de pistes, al marge òbviament de les carreteres de la xarxa general, al-gunes de les quals tenen un tractament, asfalt, grava-ciment, tot-u compactat, cunetesi obres de fàbrica, que les fan aptes per al trànsit còmode de tot tipus de vehicles, ambla qual cosa han esdevingut una xarxa de vies de comunicació molt important per a lamobilitat de la població local i dels visitants dels espais protegits. L’any 2005 es va des-tinar per a la millora d’aquesta xarxa viària una inversió de vuit-cents vuitanta-un mil cinc-cents euros i en el darrer decenni la inversió en arranjament de la xarxa viària als parcsha superat el mig milió d’euros anuals.

En altres aspectes relacionats amb les infraestructures i serveis, l’Àrea d’Espais Naturalsde la Diputació de Barcelona col·labora, tècnicament i financera, amb els ajuntamentsmitjançant convenis en actuacions com ara el subministrament d’aigua o d’energia elèc-trica a nuclis disseminats, la millora d’infraestructures de rec, la recollida d’escombraries,l’organització d’un transport públic col·lectiu, el mateix servei de vigilància i suport quepresten els guardes a molts municipis petits que no tenen policia local, o en la coopera-ció en nombroses iniciatives municipals de creació d’equipaments d’ús públic.

També cal ressenyar l’aportació dels parcs a la generació de llocs de treball. En aquestsentit, els parcs contracten anualment per mitjà dels ajuntaments el personal del Plad’Informació i del Pla de Vigilància i Prevenció d’Incendis.37 L’any 2005 aquest fet va su-posar la contractació de dues-centes quaranta-tres persones. D’altra banda, el funcio-nament dels equipaments d’ús públic, bé per concessió administrativa bé per convenis,suposa més d’un centenar de llocs de treball. Així doncs, es tracta de gairebé tres-centscinquanta llocs de treball ocupats en la seva immensa majoria per habitants dels muni-cipis dels parcs.38 Pel que fa al personal propi de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputacióde Barcelona, sense comptabilitzar el personal dels serveis centrals, els llocs de treballsituats damunt del territori són cent quaranta-dos. No hi ha una avaluació sobre quantsd’aquests llocs els ocupen persones dels municipis dels parcs, però al Parc Natural delMontseny, on s’ha fet aquest exercici, la proporció és del cinquanta per cent, nodrida,


37. El Pla d’Informació és un dispositiu d’informació generalment mòbil format per personal que es mou pelsprincipals accessos o les zones més freqüentades dels parcs els caps de setmana i festius. El Pla de Vigilàn-cia està format per equips de vigilància d’incendis que es desplacen amb vehicles dotats d’equips lleugersd’intervenció i per personal estàtic que se situa als punts de guaita. En ambdós casos, els ajuntamentss’encarreguen de fer les contractacions amb el finançament transferit per la Diputació de Barcelona. 38. Tan sols un nombre molt reduït d’empreses concessionàries tenen la seu fora de l’àmbit dels parcs.


però, pel personal de camp, guarderia i manteniment, sense tenir en compte el perso-nal tècnic.

Certament es tracta de llocs de treball en molts casos precaritzats, poc qualificats i forçadependents dels pressupostos públics. Les subvencions i les inversions en infraestruc-tures i serveis han afavorit notablement la millora de les condicions de vida però no hanreeixit possiblement a l’hora de generar un teixit econòmic sòlid i estable; fins i tot es po-dria considerar que en alguns casos poden fomentar actituds socials més acomodatí-cies que creatives i poden arribar a invertir els greuges comparatius en relació amb lapoblació externa als àmbits dels parcs. Ara bé, resulta evident que aquestes actuacionshan estat sobretot les que han fet possible un canvi radical en la percepció de la pobla-ció —i dels mateixos ajuntaments— dels espais protegits. Així es va posar en relleu enl’enquesta realitzada als habitants del Parc Natural del Montseny l’any 2004, en la qualun 74,6 per cent dels entrevistats es mostrava molt o bastant satisfet d’estar al parc i,en tot cas, la majoria demanaven «més del mateix», és a dir, més inversions, més sub-vencions o més presència dels guardes.

La contribució des de la política de parcs de la Diputació de Barcelona al desenvolu-pament econòmic i social dels municipis de la Xarxa de Parcs no és objectivamentgens menyspreable, sobretot si es considera que es tracta d’una política sectorial imarginal en relació amb els grans vectors que impulsen l’economia. Tanmateix val adir que per a molts municipis petits, amb una gran part del seu terme municipal dinsdel Parc i després de la davallada del sector primari tradicional, l’existència del parc téuna gran rellevància en termes no solament territorials sinó també econòmics. Enaquest sentit, convé assenyalar que, en un escenari de terciarització de l’economia deles zones de muntanya i de les àrees rurals que han quedat fora dels grans eixos deproducció i comercialització, la protecció d’espais naturals, la preservació i la valorit-zació dels seus recursos naturals i culturals constitueix sens dubte la millor oportuni-tat per a aquest desenvolupament que, després de la Cimera de Rio, s’ha qualificatcom a «sostenible».

El Programa d’Ús Social recull totes les activitats destinades a oferir serveis a aquellsque genèricament, independentment de la seva procedència, es poden qualificar com ausuaris del Parc, en tant que parc. És a dir, totes aquelles persones o col·lectius que de-senvolupen dins l’espai protegit un conjunt heterogeni d’activitats de lleure, educació orecerca, que poden anar des d’una passejada fins a l’ús d’equipaments culturals o pro-grames pedagògics, i ho fan al parc, precisament perquè, com que es tracta d’un espai




protegit i gestionat, esperen veure satisfetes les seves expectatives en el sentit de trobarun paisatge ben conservat, un ambient tranquil i una sèrie de serveis per a l’ús públic.

En definitiva, aquest programa pretén donar resposta a un dels objectius que expliquenl’existència dels parcs: el dret social al gaudi dels espais naturals, sobretot d’aquells quesón objecte d’una intervenció pública important, però s’enfronta també al compromís defer-ho d’una manera compatible amb la preservació dels valors que han motivat la sevaprotecció i expliquen la seva atracció. Com ja s’ha assenyalat parlant de la freqüentació,aquest programa es mou en un terreny que és sovint objecte de controvèrsies i contra-diccions.

Els objectius bàsics de la gestió de l’ús públic als parcs són, d’una banda, oferir serveisadequats i de qualitat al conjunt de la societat i, de l’altra, ordenar aquest ús públic per

Als parcs naturals de la Xarxa de la Diputació de Barcelona es duen a terme diferents programes culturalsadreçats a fomentar i ordenar l’ús social, com és la «Matinal del parc» dins del programa Viu el Parc delMontseny que mostra la fotografia. Autor: Fusic. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació deBarcelona.


garantir la seva compatibilitat amb el règim de protecció dels espais naturals. Tot plegat,afegint en el disseny dels equipaments i en els continguts dels programes una irrenun-ciable voluntat pedagògica, més subtil que explícita si es vol eficaç, per promoure acti-tuds de comprensió i respecte dels valors naturals i culturals dels espais protegits enparticular i pel que fa a les relacions entre les persones i el medi, en general.

La Diputació de Barcelona ha estat pionera en la creació i desenvolupament d’equi pa -ments i serveis destinats a l’ús social. Aquest ha estat durant molts anys el programaque ha concentrat un major esforç inversor, malgrat que ara, amb models d’ús socialforça desenvolupats als parcs de gestió directa, les inversions s’hagin equilibrat en rela-ció amb els altres programes. El disseny d’equipaments dedicats a l’educació ambien-tal, com l’Escola de Natura Can Lleonart, la primera de l’Estat espanyol, o a la informa-ció i interpretació, amb audiovisuals de gran format, exposicions permanents i museus;la creació de centres de documentació; la implantació d’itineraris senyalitzats i de pro-grames educatius com el «Coneguem els nostres parcs», dedicat als escolars de la pro-víncia de Barcelona, o el programa «Viu el parc» d’activitats culturals, que amplia i vin-cula al parc l’oferta cultural dels municipis. Totes aquestes actuacions han consolidat unmodel d’ús social dels parcs de la xarxa de la Diputació de Barcelona, que és sensdubte una referència obligada per a qualsevol administració que vulgui abordar la gestióde l’ús social als espais naturals.

Com ja s’ha destacat en apartats anteriors, val a dir que aquest model pot ser i, de fet,ha estat així, objecte de crítiques procedents dels sectors conservacionistes, precisa-ment perquè les seves dimensions i el seu grau de desenvolupament evidencien l’accentque l’administració provincial posa en aquest àmbit de la gestió i que topa amb aques-tes posicions més restrictives, que voldrien models menys desenvolupats.

Així doncs, des de la creació dels primers parcs, la Diputació de Barcelona ha anat des -envolupant una política de creació d’equipaments i d’oferta de serveis, sovint encol·laboració amb altres administracions —bàsicament ajuntaments i consorcis—, queha anat conformant un conjunt, prou extens i complex, d’equipaments i serveis, de ti-pologia molt diversa i amb diferents modalitats de gestió. Com a conseqüència, enl’actualitat, els parcs de gestió directa solen disposar d’una xarxa d’equipaments i ser-veis gairebé tancada, mentre que els parcs consorciats es troben encara en una fase ini-cial.

D’altra banda, la creació d’equipaments també ha servit per dotar de continguts algu-nes edificacions —en alguns casos de força interès patrimonial—, la qual cosa ha fet



possible rehabilitar i mantenir un important sostre edificat propietat de la Diputació deBarcelona o dóna suport a iniciatives d’altres institucions, principalment dels ajunta-ments dels parcs.

Amb dades de l’any 2005, el conjunt d’equipaments de la Xarxa de Parcs de laDiputació de Barcelona està format per un total de noranta-tres edificacions,39 que, enalgun cas, acullen més d’un equipament, més trenta-set àrees d’aparcament i cinquan-ta-sis itineraris senyalitzats. D’aquestes edificacions, quaranta són propietat de laDiputació de Barcelona i del conjunt d’immobles que funcionen com a equipaments,vint-i-set són masies o cases rurals —algunes amb un alt valor patrimonial, i onze sónedificis singulars, en algun cas catalogats com a béns d’interès cultural: un castell, unmonestir, dos jaciments arqueològics, un santuari, dos observatoris, dues rectories i unaestació de tren, entre d’altres.

La gestió dels equipaments es duu a terme amb formulés diverses de gestió directa oindirecta, la qual cosa comporta l’existència de vint-i-cinc concessions administratives atitulars diferents i quaranta-quatre convenis, trenta-quatre dels quals, amb ajuntaments.

Pel que fa a la tipologia d’equipaments i dels serveis que s’ofereixen, es pot destacar agrans trets:

– Trenta-set centres d’informació

– Vint-i-set punts de venda de productes i/o publicacions, és a dir, vint-i-set petites bo-tigues

– Dotze audiovisuals

– Onze àrees d’esplai, amb taules, bancs i serveis públics, sovint amb fogons i, en al-guns casos, amb bar

– Set bars i cinc restaurants

– Quatre establiments d’allotjament rural, un càmping i tres campaments juvenils

– Deu equipaments pedagògics (escoles de natura), la major part amb allotjament (setcases de colònies)

– Catorze equipaments culturals, amb una tipologia diversa d’activitats, entre els qualsquatre museus

– Dotze centres de documentació


39. S’han comptabilitzat totes les edificacions, des d’un petit mòdul de serveis fins a una masia o un castell,que serveixen de suport físic a un equipament o a un conjunt d’equipaments.



Alguns equipaments formen conjunts complexos de serveis, com la Casanova del’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, el Castell de Montesquiu o el ParcEtnològic de Tagamanent (el Bellver i l’Agustí), al Parc Natural del Montseny. L’any 2005,al conjunt de la xarxa de parcs, els equipaments van rebre quatre-cents vint-i-tres milsis-cents vint-i-set usuaris, el programa educatiu «Coneguem els nostres parcs» va arri-bar a set mil cent trenta-dos alumnes de sis-centes aules, i el programa cultural «Viu elparc» va comptar amb vint-i-vuit mil nou-cents setanta-cinc assistents a les diverses ac-tivitats i tres mil sis-cents seixanta-set alumnes de les escoles de municipis dels parcs,a la programació dedicada als escolars. Així doncs, hi va haver gairebé mig miliód’usuaris, la qual cosa representa aproximadament un vint-i-cinc per cent del total delsvisitants dels parcs.

Les xifres donen idea de l’extensió i complexitat que assoleix aquest conjunt d’equipa -ments, format, d’altra banda, més per l’agregació dels seus elements que pel compli-

La presència de personal al territori constitueix un dels fonaments de la gestió de la Xarxa de Parcs Naturalsde la Diputació de Barcelona. Autor: Sincronia Audiovisuals. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputacióde Barcelona.



ment rigorós de previsions predefinides. Certament, els plans especials dibuixen unaproposta de distribució i tipologia dels equipaments, però la realitat ha superat, sobretotals plans més antics, les previsions inicials, la qual cosa obliga a cercar una estratègiaque permeti fer d’aquest conjunt heterogeni una veritable xarxa, i a reformular els mo-dels de cada parc, mitjançant l’elaboració dels plans d’ús públic.

Finalment, hi ha un darrer factor que s’ha evidenciat sovint com un factor de conflic-te: la participació en la gestió dels espais protegits i, encara més, la percepciód’aquesta participació. En aquest darrer cas, es tracta d’un aspecte especialment sig-nificatiu quan aquesta gestió es duu a terme en un medi rural, en el qual sovint la in-tervenció de l’administració s’interpreta com una ingerència urbana que cal afegir auna mena de memorial de greuges, i quan, a més, es desenvolupa en un país amb unteixit associatiu tan ric i amb implicacions i sensibilitats diverses en matèria de protec-ció de la natura.

Les publicacions, amb diferents formats i tipologia, així com la pàgina web són instruments bàsics decomunicació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturalsde la Diputació de Barcelona.


De fet, la protecció d’espais naturals mitjançant l’aprovació de plans especials urbanís-tics ha suposat un nivell de participació mitjançant els procediments d’informació públi-ca que preveu la legislació, que no existeix quan els parcs es declaren mitjançant de-crets, a l’empara de la Llei d’espais naturals. Nogensmenys, la Diputació de Barcelonaha intentat en els darrers processos d’elaboració o de revisió del planejament posar enpràctica fórmules més àmplies i obertes.

En el capítol corresponent, ja s’ha vist com malgrat els aparents esforços del’Administració la percepció de manca de participació per part d’alguns sectors va serclau per avortar el primer intent de la segona revisió-ampliació del Pla de Sant Llorençdel Munt. El cas, també comentat, de les jornades de debat «El Montseny i el futur», quees van plantejar com un procés obert de participació que havia d’impulsar la revisió delPla Especial del Montseny, és el més paradigmàtic. Sens dubte, aquestes jornades vanconstituir un singular exercici de participació. Si es volia que servís per reforçar el procésde revisió del planejament del Montseny, el resultat va ser exactament el contrari, no tantper les jornades com perquè van evidenciar un grau de conflicte que va desvetllar unapotser excessiva cautela política que finalment en va paralitzar el procés. Si es preteniaretroalimentar la gestió del parc, incorporant–hi elements procedents de les nombrosesi diverses aportacions, tampoc no sembla que això s’aconseguís, ja que l’administracióva refermar en gran mesura el convenciment en la bondat del seu model de gestió.

La sociòloga Liliana Fracasso, autora d’una tesi sobre la participació en el planejamentdels espais protegits, ho jutja amb una certa severitat:

«Entre el proceso de planificación de los setenta y el de los años noventa no cambió subs-tancialmente la forma de interacción entre planificados y planificadores y no se dio el paso deuna concepción débil a una fuerte de la interacción. Como quisimos demostrar con los argu-mentos de los protagonistas del proceso, en el debate público de 1994 no hubo lugar parala existencia de una relación dialógica o interdiscursiva. Lo anterior nos deja la sensación queen este proceso en concreto, el de la planificación del parque natural del Montseny, la admi-nistración pública hizo del otro discurso lo que expresa de forma popular la frase vació la ba-ñera con el niño adentro tirando así la oportunidad de innovar su modelo de gestión para lospróximos años.»

Pel que fa a la participació en la gestió, la Diputació va posar en pràctica en la dècadade 1980 un model original. Generalment, els parcs gestionats per l’administració del’estat o per l’Administració catalana s’han dotat d’un únic òrgan de participació, les jun-tes o patronats, en el qual s’integren tant representants de les administracions comd’entitats i organitzacions cíviques. La Diputació de Barcelona va instituir dos òrgans: el



Consell Coordinador, que aplega representants de totes les administracions amb com-petències en l’espai protegit, bàsicament els ajuntaments, el govern de la Generalitat i,més recentment, els consells comarcals, a més de la Diputació; és l’òrgan que reflecteixel que s’ha anomenat pluralisme territorial, per la qual cosa la representació està sot-mesa als processos electorals; la Comissió Consultiva reuneix representants de totesaquelles organitzacions i associacions implicades o interessades en la gestió del Parc,organitzades en sectors homogenis (veïns, caçadors, propietaris forestals, excursionis-tes, naturalistes, etc.) que elegeixen els seus representants; en aquest cas, es tracta derecollir el pluralisme cívic, tot i que el grau de representativitat de les entitats és divers idifícil de contrastar.

El Consell vol tenir funcions de coordinació interadministrativa, i té una major capacitatexecutiva; la comissió té caràcter d’òrgan d’opinió i consulta. Sobre el paper, aquestadiscriminació respon a criteris de puresa democràtica, en què es privilegien els repre-sentants electes, amb responsabilitats directes sobre el territori del parc, en relació ambels col·lectius, amb interessos legítims però que no estan sotmesos a uns controls de-mocràtics tan evidents. Ara bé, aquesta divisió ha plantejat problemes, recurrents en al-guns parcs com el Montseny, a l’hora de plantejar alguns col·lectius, com els propieta-ris forestals, la voluntat de pertànyer al Consell coordinador per tal de poder intervenirmés directament en la presa de decisions que, en definitiva, segons els seus arguments,acabaven afectant les seves finques. A totes les comissions consultives hi ha dos re-presentants del Consell coordinador, però la situació és desigual pel que fa a la partici-pació inversa: els parcs de Sant Llorenç del Munt i del Montnegre-Corredor comptenamb un representant, amb veu però sense vot, de la comissió al consell; al Montseny ial Garraf no es produeix aquesta situació.

Habitualment aquests òrgans de participació es reuneixen dos cops l’any. El temari quehan anat abordant al llarg dels seus, en alguns casos, vint anys d’existència és molt ex-tens i, en ocasions, no exempt de polèmica. Tanmateix les decisions s’han adoptat enels òrgans de govern de l’administració provincial i s’han gestat en les direccions delsparcs i del Servei de Parcs Naturals, ara Oficina Tècnica. Els òrgans de participació s’hanlimitat cada vegada més a aprovar rutinàriament les propostes. Així doncs, no s’haaconseguit generar la sensació que es produeix una participació efectiva i, d’altra banda,la baixa periodicitat tampoc no ajuda a disposar d’uns òrgans àgils i eficients. La realitatés que tant els ajuntaments representats al Consell com els sectors representats a la co-missió s’han estimat més establir una relació bilateral amb l’administració del parc quedur les seves propostes al debat públic dels òrgans de participació, convençuts que



aquest procediment resulta més eficaç i beneficiós pels seus interessos. Amb tot, mol-tes propostes o inquietuds manifestats al si dels consells o comissions han acabat es-sent recollides en els programes anuals de gestió.

Sovint s’ha acusat la Diputació de Barcelona d’un cert despotisme il·lustrat pel que fa ala gestió dels parcs. Aquesta és la conclusió que confirma Liliana Fracasso en la sevaanàlisi de la participació en el planejament del Parc Natural del Montseny, després d’unallarga entrevista amb l’antic cap del Servei de Parcs Naturals durant dotze anys, entre1982 i 1995. Probablement aquest és el resultat de l’actuació d’una administració po-derosa, més per la seva capacitat tècnica i financera que per les seves competències, idel grau de compromís d’un grup de funcionaris, tècnicament ben preparats i con-vençuts del caràcter innovador i progressista del seu projecte.

Recentment, tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, el model de gestió dels espaisnaturals protegits mitjançant consorcis pretén assajar una fórmula més satisfactòria pertal de fer possible la participació en la gestió dels parcs, en primer lloc, de les adminis-tracions més directament implicades, els ajuntaments, i, també, d’altres institucions i en-titats. En aquest cas, l’òrgan de govern del Consorci agrupa totes les entitats consorcia-des i, per tant, la participació és més directa. Tanmateix el grau de tutela de la Dipu tacióde Barcelona, l’administració que sovint forneix el noranta per cent del pressupost, se-gueix tenint un pes determinant.

Resulta difícil demanar a l’administració que esmerça la major part dels recursos humansi pressupostaris per a la gestió dels espais protegits la renúncia a un cert grau de sobi-rania que l’aprofundiment en la participació implicaria, però es prossegueix amb la re-cerca de fórmules, eficaces i justes, que permetin avançar cap a aquest objectiu.

186 | Política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona


A manera de conclusions breus: el futur de lespolítiques de protecció. Elements per a la reflexió

Els nous paradigmes de la protecció d’espais naturals

Com s’ha mirat d’assenyalar en aquestes pàgines, la política de protecció dels espaisnaturals respon històricament a dues línies de pensament, que, lluny de ser paral·leles,a vegades s’entrecreuen i a vegades s’allunyen: d’una banda, els espais protegits s’hantractat com a espais singulars o excepcionals; de l’altra, s’han concebut com a pecesdins de l’ordenació del territori. En l’actualitat encara subsisteixen aquests dos planteja-ments. La proposta de Xarxa Natura 2000 d’espais naturals europeus s’inscriu en la pri-mera d’aquestes tradicions; el planejament territorial, que classifica i distribueix els usosdel sòl en àmbits regionals, respon a la segona.

La política de parcs de la Diputació de Barcelona s’inscriu des dels seus orígens en lasegona d’aquestes tradicions, tot i que evidentment incorpora elements de la líniaconservacionista i excepcionalista que, convencionalment, van néixer a Yellowstone.Sobretot perquè quan es va originar aquesta política provincial de protecció d’espais na-turals, al final dels anys seixanta del segle XX, hi havia grans dèficits en ambdós àmbits:el de la protecció singular dels espais i el de la planificació territorial.

En l’actualitat, és legítim demanar-se si té sentit protegir espais naturals quan la legisla-ció ambiental, la legislació forestal, la legislació urbanística i altres normes sectorials hanavançat tant que les diferències entre allò que es pot fer i allò que no es pot fer dins ifora dels límits de l’espai protegit s’han reduït substancialment fins a arribar gairebé a de-saparèixer, excepte en aquells espais —pocs al nostre país— sotmesos a un règim mésestricte de protecció, com ara els parcs nacionals o les reserves integrals.

D’altra banda, els conceptes de conservació i de naturalitat també han evolucionat. Laconservació defensiva, basada en un inventari de restriccions i de mesures coercitivesper a fer-les efectives, s’ha vist substituïda per una intervenció activa en l’evolució de de-terminats sistemes naturals, amb l’objectiu d’afavorir aquells valors que es vol preservar,un dels quals, el més globalitzador i sintètic sens dubte, és el paisatge, entès com unsistema dinàmic. Fins on es vol arribar en aquesta intervenció, on es posaran els límits

| 187



d’aquesta arquitectura del paisatge natural està per veure, atès que, en molts indrets, elmanteniment del paisatge tal com l’hem conegut i tal com l’hem valorat depèn de la per-vivència d’unes activitats agràries, la continuïtat de les quals no és gens fàcil. En un altreordre, aquests valors naturals, aquests atributs de naturalitat, que van justificar la crea-ció dels parcs, en la mesura que ha augmentat el coneixement del territori, es presen-ten, amb algunes notables excepcions, com a fàcilment generalitzables a altres indretsque, per raons culturals o conjunturals, no van merèixer la valoració social que calia perpromoure la seva protecció i, en l’actualitat, com a molt surten en la difícilment gover-nable relació de més de cent quaranta espais d’interès natural.

Ara bé, en aquest context, el que certament singularitza els espais protegits no és tantel règim de protecció d’uns valors específics, sinó la intensitat de la gestió quel’administració hi duu a terme i la percepció social de la seva excepcionalitat. Aquestesdues circumstàncies són les que sens dubte caracteritzen millor avui dia els espais na-turals. Aquesta afirmació pot resultar una mica irreverent pel que té de desmitificadora,però situa prou bé els parcs en la seva realitat actual, de manera que l’acceptaciód’aquest fet resulta probablement de cabdal importància per abordar el seu futur.

El fet que els espais naturals protegits constitueixen una peça del nostre planejament ter -ritorial, com ho és la resta de sòl no urbanitzable d’especial interès, i que és el bon fun-cionament de tot aquest conjunt la millor garantia per a la conservació de la biodiversi-tat, com es defensava amb el projecte d’Anella Verda, són constatacions que ara ja noes posen en dubte. Però, què cal fer amb els nostres espais protegits? Cap on cal orien-tar aquestes inversions i aquesta capacitat de gestió que els privilegien en relació ambla resta del territori? Aquestes són les qüestions que cal respondre.

Des d’aquestes línies no es pretén donar respostes, però sí plantejar tres línies de refle-xió en relació amb els tres grans objectius dels parcs, ja exposats, que es corresponenamb els tres grans programes d’actuació: conservació, desenvolupament i ús social.

Més enllà de la preservació de determinades espècies i hàbitats que requereixen la crea -ció d’espais santuari, generalment de dimensions limitades, la conservació dels paisat-ges que han servit de suport per a la creació dels espais naturals protegits, demana lapresa de consciència que, en la seva majoria, es tracta de paisatges humanitzats, en elsquals l’acció humana que els ha modelat durant els segles XVIII i XIX tal com els he cone-gut, tendeix a desaparèixer o a reduir-se considerablement. Davant d’aquest fet, difícil-ment reversible, si més no a un nivell suficient com perquè les activitats primàries tornina tenir el paper modelador que havien tingut, hi ha dues grans disjuntives: deixar que els


A manera de conclusions breus: el futur de les polítiques de protecció | 189

paisatges evolucionin de manera natural, fonamentalment cap a una extensió i una majordensitat de la superfície arbrada, o bé intervenir en l’evolució d’aquest paisatge, invertintrecursos públics en el manteniment d’espais oberts, la neteja forestal o la conservacióde boscos de ribera, per citar-ne alguns exemples arquetípics. Potser cal una mena depacte social per assumir els costos i els riscos que implica mantenir determinats paisat-ges. La primera opció suposa perdre diversitat i incrementar el risc d’incendis, i, potsertambé, com apunten alguns investigadors, disminuir la disponibilitat hídrica. La segonaopció pot exigir pressupostos significatius i no deixa de ser, en certa manera, una artifi-cialització del paisatge a fi de mantenir un cert tipus de naturalitat. En tot cas, els espaisnaturals protegits, precisament per la intervenció pública que s’hi concentra, són espaisideals per monitoritzar els canvis i assajar solucions.

Els espais naturals protegits s’han emplaçat generalment en llocs de muntanya, mal co-municats i marginals en relació amb els grans eixos econòmics. Aquest fet n’ha facilitatprecisament la conservació i la protecció. Malgrat la millora en les comunicacions i en lescondicions de vida de la població, aquesta situació no s’ha modificat i segueix essent lamateixa. En conseqüència, les possibilitats d’articular alternatives de desenvolupamenteconòmic que generin PIB i ocupació en l’àmbit dels parcs són limitades. Encara ques’accepti que es tingui un cert èxit en les mesures per fomentar les activitats agràries id’explotació forestal, això pot permetre un cert manteniment d’aquest sector, la qualcosa té una gran rellevància ambiental i paisatgística, però és impensable que torni a es-devenir el motor econòmic d’aquests espais. Aquesta situació configura un escenarieconòmic terciaritzat i residencial, basat en els serveis turístics i en una oferta residen-cial que pot permetre viure en un entorn de qualitat i desplaçar-se a treballar fora del’espai protegit o explotar les possibilitats del teletreball. També en aquest àmbit elsparcs són un escenari ideal per a l’experimentació.

Finalment, cal reconèixer sense complexos que els espais naturals protegits són, engran mesura, parcs temàtics. Sens dubte, el terme és provocador per la perversió queha patit aquest concepte aplicat, en exclusiva, a les grans superfícies artificialitzades delleure. Tanmateix, allò que dóna contingut temàtic als nostres parcs, si més no a la ma-joria, és la idea de la natura com un espai de lleure i de gaudi cultural, a l’aire lliure i enun paisatge estèticament ben valorat. Això és el que cerquen i valoren la majoria de vi-sitants i així ho manifesten quan són enquestats: paisatge, aire pur, tranquil·litat... Elsserveis que disposa l’Administració són, certament, un instrument per a la regulació peròtambé un valor afegit a l’hora de presentar l’oferta del parc als seus visitants, a l’hora,en definitiva, de configurar una oferta turística. I aquest pot ser el negoci, el negoci prin-


cipal i probablement l’únic o el millor situat per garantir la conservació dels valors natu-rals i culturals del parc, que constitueixen precisament la seva matèria primera. I això ésaixí, a més, perquè precisament els espais protegits són espais planificats i on la inter-venció de l’Administració impedeix que el negoci del turisme es condueixi únicament perles lleis de l’oferta i la demanda. Iniciatives com les certificacions de qualitat o la CartaEuropea de Turisme Sostenible apunten en aquesta direcció.

La intervenció de la Diputació de Barcelona en el nou marc jurídic i d’organització territorial

Qualsevol anàlisi sobre el paper que ha jugat la Diputació de Barcelona i sobre el que potjugar en el futur ha d’entendre que les diputacions, i especialment la barcelonina, són ins-titucions no estimades. Són entitats de l’Administració local supramunicipal que el sistemaconstitucional espanyol incorpora i consolida, però que el catalanisme polític ha identificattradicionalment amb la imposició d’una divisió provincial aliena i n’ha fomentat el rebuig.No debades, el primer Govern nacionalista de Jordi Pujol va intentar primer suprimir-les,sense èxit per la intervenció del Tribunal Constitucional, i després buidar-les de contingutmitjançant el paquet de lleis territorials i la creació dels consells comarcals.

En el cas de la Diputació de Barcelona, l’única diputació catalana amb una majoriad’esquerres, s’ha passat de valorar el seu paper subsidiari del Govern de la Generalitat,proscrit durant el Franquisme, a rebre la consideració d’un contrapoder a les mans del’oposició al govern de la Generalitat recuperada. Aquesta desafecció per la Diputacióde Barcelona ha impregnat significatius sectors d’opinió, la qual cosa s’ha manifestattambé en la política de protecció d’espais naturals. El nivell d’exigència i la duresa críti-ca envers l’actuació de la corporació provincial ha contrastat sovint amb la indulgènciade la que, durant força temps, ha gaudit el Govern autonòmic.

D’altra banda, la defensa de la institució provincial es fa difícil per a una administracióque, amb un bagatge impressionant d’actuacions en molts àmbits de la vida ciutada-na, sembla condemnada a una certa invisibilitat davant l’opinió pública, motivada prin-cipalment pel seu paper d’Administració d’elecció indirecta en un sistema polític espe-cialment complex pel ciutadà a causa de la coexistència de governs amb capacitatexecutiva a tres nivells. En aquesta situació, l’absència de protagonisme ha estat a ve-gades una consigna de la corporació i a vegades una resposta a les reaccions d’algunsajuntaments o del Govern de la Generalitat.



Aquesta manca d’afecte a la Diputació de Barcelona no és tan sols patrimoni del nacio-nalisme de dretes. Des de l’esquerra catalanista, que inclou sectors importants del PartitSocialista de Catalunya, tampoc no s’ha trencat massa llances a favor de la institucióprovincial. Aquesta situació explica la pèrdua de competències que ha comportat lanova legislació urbanística i la inclusió, dins del programa de govern del primer executiud’esquerres de la Generalitat després de la Segona República, del projecte de substitu-ció de les actuals diputacions i províncies per una nova divisió territorial basada en setvegueries i les seves institucions de govern.

Certament, a vegades la història ha reservat papers especialment ingrats a la Diputacióde Barcelona, encarregada de liquidar les experiències d’autogovern, la Mancomunitat ila Generalitat republicana, frustrades per sengles dictadures; curiosament en ambduesocasions aquest paper va correspondre inicialment a la mateixa persona: el comte deMontseny, Josep Maria Milà i Camps. Tanmateix resulta insòlit en molts moments i en lamatèria que ens ocupa el rebuig o simplement l’omissió de la Diputació de Barcelona.En les conclusions de l’àmbit d’ordenació del territori de la Fundació Congrés de CulturaCatalana, en la dècada de 1970, es demanava explícitament «la dissolució de les es-tructures provincials i la nova organització dels àmbits comarcals» per tal d’aconseguirun «desenvolupament de les activitats harmòniques amb el patrimoni natural», i, tambéen aquesta mateixa dècada, en el document elaborat per les universitats catalanes performular propostes d’ordenació de l’espai no urbanitzat i la gestió dels recursos natu-rals, es proposava crear un organisme d’ordenació del territori i gestió del patrimoni es-tructurat en dos nivells, el del govern català i el comarcal. Com es pot veure, en tots doscasos s’oblidava la Diputació de Barcelona, l’única Administració catalana que en aquellmoment estava desenvolupant un projecte de protecció d’espais naturals i de planifica-ció territorial.

Recentment, la reestructuració de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelonaha plantejat una sèrie de reflexions en relació amb la nova divisió territorial. La recupera-ció de l’àmbit provincial d’actuació, pel que fa al tractament del sòl no urbanitzable i lagestió d’espais protegits, i la creació d’una estructura administrativa potent, pot garan-tir una veritable integració de diferents línies d’actuació de la Diputació de Barcelona enel sòl no urbanitzable, que podria fins i tot oferir-se com un projecte als espais inclososen el PEIN que no tenen gestió efectiva.

No obstant això, pel que fa a la capacitat de planejament de les diputacions, el buidatde competències que ha suposat la nova llei d’urbanisme i les perspectives de modifi-



Als Plans especials de «nova generació», com el del Parc del Montseny, revisat i aprovat el 2008,s’incorpora el concepte de connectivitat i encaix territorial dels espais protegits, en el marc de la planificacióterritorial. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.


cació de la divisió territorial catalana planteja dubtes sobre la viabilitat d’aquesta pro-posta en el moment actual.

En aquest sentit, la formulació d’una proposta per ordenar el buit de gestió i de projec-te territorial que es produeix sovint en el sòl no urbanitzable, amb la creació d’una es-tructura administrativa que en doni suport, sembla que hauria d’acceptar la hipòtesi



d’una reforma de la divisió territorial en el sentit de les set vegueries i, per tant la supe-ració/fragmentació del marc territorial actual de la Diputació de Barcelona.

La lògica de la connectivitat i de l’expansió del projecte territorial per raons de coherèn-cia geogràfica, que podria novament encapçalar la Diputació de Barcelona, afegeix com-plexitat al model i contribueix a comprometre el paper futur de l’administració que l’hacreat i impulsat. Serveixi com a exemple el cas de l’anomenada, en la nova estructuraorganitzativa, Direcció Territorial Nord, que agrupa els parcs del Montseny i del Castellde Montesquiu i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

Cal convenir que l’espai de Guilleries hauria de tenir continuïtat pel sector gironí i quel’existència d’un petit espai protegit, com Montesquiu, es veuria dotada d’una major co-herència territorial que es vincularia amb l’espai d’interès natural de les serres de Milany,Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt, que se situa a les portes de la Zona Volcànicade la Garrotxa i, pel sud, a través de l’espai de Collsacabra, enllaça novament amb lesGuilleries i, en conseqüència, amb el Montseny. La configuració d’un àmbit territorialentre el Montseny i el Puigsacalm no és cap exercici de ficció territorial, sinó el desple-gament coherent del model de connectivitat i territorialitat dels espais protegits.Nogensmenys, la complexitat administrativa que comporta, tres regions o vegueries,quatre comarques, podria decantar la titularitat de la gestió cap a l’Administració d’unnivell superior, és a dir, la Generalitat. Un cop més, una iniciativa de la Diputació deBarcelona podria morir d’èxit.

Tanmateix, l’acceptació de la hipòtesi d’una propera modificació de la divisió territorialhauria de comportar l’assumpció que la descentralització administrativa hauria d’arribartant a les competències que avui s’exerceixen des de la rambla de Catalunya com a lesque s’exerceixen des de la plaça de Sant Jaume. En aquest sentit, una proposta de pla-nejament i gestió del sòl no urbanitzable i dels espais protegits com la que ara s’estàplantejant des de l’Àrea d’Espais Naturals transcendeix els límits de la província deBarcelona i es pot exportar al conjunt del país. Salvaguardant la participació de l’Ad -ministració local, de les noves administracions regionals i del Govern de la Generalitat,potser caldria crear un organisme capaç d’assumir aquest projecte.


Annexos

Cronologia

1854 El Govern d’Espanya autoritza l’enderroc de les muralles que constrenyien el crei-xement urbà de Barcelona.

1859 S’aprova el Projecte de reforma i eixample de Barcelona formulat per IldefonsCerdà.

1872 Mitjançant una acta del congrés dels Estats Units, el president Ulysses S. Grantsigna la Llei de creació del Parc Nacional de Yellowstone, considerat el primerparc nacional de la història.

1873 Un cop enderrocada la ciutadella militar, l’Ajuntament de Barcelona aprova elPro jecte de creació d’un gran parc en aquest espai, elaborat pel mestre d’obresJosep Fontserè i Mestre.

1876 Neix l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, primera entitat excursio-nista catalana i embrió del futur Club Alpí Català, Centre Excursionista deCatalunya.

1881 L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques declara el Montseny com acamp oficial i predilecte de les seves excursions i estudis.

1895 Un grup de filantrops crea el National Trust, la gran fundació anglesa dedicada aadquirir sòl per protegir el patrimoni natural i cultural.

1899 Se celebra a Barcelona, per primera vegada, la Festa de l’Arbre, que Rafael Puigi Valls havia importat de la seva visita als Estats Units.

1899 Neix la Institució Catalana d’Història Natural.

1900 El soci del Centre Excursionista de Catalunya Rafael Serra i Pagès presenta alCongrés Internacional d’Alpinisme, celebrat a París, una ponència sobre la con-servació de les belleses naturals de la muntanya.

| 195


1902 Rafael Puig i Valls presenta les bases del projecte de Parc Nacional de la Mun -tanya de Montserrat, primera proposta documentada de la creació a Catalunyad’un espai natural protegit.

1903 Es crea a Madrid la Sociedad Vegetariana Española, una de les primeres mani-festacions del naturisme organitzat.

1907 Neix l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

1912 Cebrià de Montoliu, seguidor de les idees de Howard o Geddes, edita l’obra LaCiudad jardín, en què defensa la descentralització de la indústria i la salvaguardade l’entorn natural de la ciutat.

1914 En el III Congrés Excursionista Català, celebrat a Tarragona, la Societat CívicaCiutat Jardí presenta una proposta en què demana un pla de reserves forestals iparcs nacionals de Catalunya.

1915 Neix al barri barceloní del Clot l’associació de militància anarconaturista Amicsdel Sol.

1916 Es crea el Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units, primer òrgan administra-tiu de gestió dels espais naturals protegits.

1916 S’aprova a les Corts espanyoles la Llei de parcs nacionals, promoguda i defen-sada per Pedro Pidal, marquès de Villaviciosa.

1917 Amb el Reial decret que desenvolupa la Llei de parcs nacionals, es crea laComissaria de Parcs Nacionals, que ocupa fins a l’any 1935, Pedro Pidal.

1917 Nicolau Maria Rubió i Tudurí assumeix la direcció de Parcs Públics i Arbrat del’Ajuntament de Barcelona, futur Servei de Parcs i Jardins.

1918 Es creen els dos primers parcs nacionals espanyols: Covadonga i Ordesa.

1920 S’inicia des de les pàgines de La Veu de Catalunya una campanya de defensadel bosc de Gresolet, al vessant nord del Pedraforca, davant l’amenaça de com-pra i explotació per Carbones de Berga, S.A.

1922 El diputat regionalista Jaume Bofill i Mates presenta al Consell Permanent de laMancomunitat de Catalunya una moció en què proposa la creació del ParcNacional del Montseny.



1923 Se celebra a la seu del Museu d’Història Natural de París el I Congrés Inter -nacional per a la Protecció de la Natura.

1925 La dictadura del general Primo de Rivera posa fi a la Mancomunitat de Catalunya,institució nascuda de la unió de les quatre diputacions catalanes.

1927 Per iniciativa d’Eduardo Hernández-Pacheco, s’aprova la Reial ordre que insti-tueix noves figures de protecció: Sitio natural i monumento natural d’interès na-cional.

1928 El rei Alfons XIII signa a la delegació espanyola d’Estocolm el Decret llei de crea-ció del Patronat de la Muntanya del Montseny, que estableix un règim de pro-tecció per a la part alta del massís. Es crea així el primer espai natural protegit deCatalunya.

1928 Es crea a Brussel·les l’Oficina Internacional per a la Protecció de la Natura, unòrgan que recull informació sobre l’estat de la conservació arreu del món.

1929 La Diputació de Barcelona crea la Secció d’Ordenació Forestal del Patronat delMontseny, després Servei Forestal, que institueix per primera vegada l’auto -rització prèvia als aprofitaments forestals.

1930 El Patronat del Montseny crea un consell assessor, amb una representació delspropietaris de la muntanya, que es pot considerar la primera fórmula de partici-pació en la gestió d’un espai protegit.

1931 Després de les eleccions municipals en les quals els partits republicans i catala-nistes guanyen a les grans ciutats, el rei Alfons XIII abandona el país i es procla-ma la segona República espanyola.

1932 La Generalitat de Catalunya publica el Regional Planning o Pla de Distribució enZones del Territori Català, avantprojecte de planificació territorial que preveia unsistema d’espais protegits i reserves naturals.

1934 Es fa públic l’anomenat Pla Macià, elaborat pel GATCPAC (Grup d’Arquitectes iTècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Catalana), projecte d’ordenacióde la Gran Barcelona.

1936 Es produeix la insurrecció feixista d’amplis sectors de l’exèrcit contra el règimconstitucional de la Segona República i comença la Guerra Civil espanyola.

Annexos | 197


1939 Fi de la Guerra Civil espanyola i adveniment de la dictadura franquista. Supressióde la Generalitat de Catalunya i de les llibertats cíviques.

1939 La invasió de Polònia per part de l’Alemanya nazi marca l’inici de la SegonaGuerra Mundial.

1940 El règim franquista reorganitza el Ministeri d’Agricultura i fixa la composició delConsejo Superior de Caza, Pesca Fluvial, Cotos y Parques Nacionales.

1945 Acaba la Segona Guerra Mundial, amb l’esclat de dues bombes atòmiques a lesciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki.

1945 Es funda a San Francisco, amb la reunió de representants de cinquanta països,l’Organització de les Nacions Unides (ONU).

1945 Més de tres mil soldats ocupen un campament d’instrucció en plena vall deSanta Fe, al Montseny. La Comissió Gestora de la Diputació s’adreça al coronelcap i posa en relleu el risc de degradació de la fageda.

1948 Se signa al Palau de Fontainebleau l’acta formal de constitució de la UnióInternacional per a la Protecció de la Natura, que esdevindrà la UICN, l’orga -nisme internacional conservacionista més influent.

1952 L’arquitecte provincial Manuel Baldrich publica en la revista San Jorge de laDiputació de Barcelona l’article «El paisaje como tema urbanístico», en quèdesenvolupa una proposta de classificació i protecció del paisatge en diver-ses categories, que inclou un mapa amb els parcs de la província de Barce -lona.

1953 S’aprova el Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona i la seva zona d’in -fluència, conegut com a Pla Comarcal, que reconeix un àmbit metropolità deplanejament i inclou el tractament dels espais lliures.

1954 Trenta-sis anys després de la creació dels primers parcs nacionals espanyols, esdeclaren els parcs nacionals del Teide i de La Caldera de Taburiente a les illescanàries de Tenerife i La Palma.

1955 Es crea el primer i únic parc nacional català: el Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici.

1956 S’aprova la Llei del sòl, impulsada pels tecnòcrates dins del règim franquista, que



fa possible l’elaboració de plans especials de protecció del medi físic i el paisat-ge per part de les corporacions locals.

1957 S’aprova la Llei de monts, que inclou un capítol dedicat als parcs nacionals isubstitueix la Llei de 1916.

1959 La intervenció de l’almirall Carrero Blanco, a instàncies d’un grup de propietaris,frustra el projecte del president de la Diputació, Joaquim Buxó, de ressuscitar lacreació del Parc Natural del Montseny.

1959 Se celebra a Barcelona el Congrés Nacional d’Urbanisme, que commemora elcentenari de Cerdà. Dins del congrés, es fan sentir les primeres veus que dema-nen una revisió anticipada del Pla Comarcal.

1961 Neix el Fons Mundial per a la Vida Salvatge (World Wildlife Found), organitzacióconservacionista internacional vinculada a determinats sectors del poder econò-mic i polític.

1962 Rachel Carson publica a les pàgines de la revista The New Yorker l’obra«Primavera silenciosa», que és considerada com una de les primeres denúnciesdel deteriorament ambiental als mitjans de comunicació.

1962 La UICN promou la I Conferència Mundial sobre Parcs Nacionals, que es duu aterme a la ciutat nord-americana de Seattle.

1963 El Ministeri de l’Habitatge aprova el Pla General d’Ordenació de la província deBarcelona, que inclou el catàleg de parcs naturals provincials.

1964 Es crea la Comisión Técnica para la Revisión del Plan Comarcal de Barcelona,que incorpora com a àmbit d’estudi una regió metropolitana més àmplia, ambcent seixanta-dos municipis.

1966 S’aprova la Llei de caça, que permet crear una xarxa de reserves nacionals decaça que, amb finalitats cinegètiques, comporten la protecció d’hàbitats i espaisnaturals.

1967 El Centre Excursionista de Catalunya, la Federació Catalana de Muntanyisme i al-tres entitats excursionistes s’adrecen als serveis regionals de pesca i cacera i ma-nifesten la seva oposició a un projecte d’urbanització a l’entorn de l’Estany deSant Maurici, dins l’àmbit del Parc Nacional. El projecte s’atura.

Annexos | 199


1968 El naturalista televisiu Félix Rodríguez de la Fuente impulsa la creació d’ADENA,la secció espanyola del WWF.

1968 La UNESCO posa en marxa el Programa MAB (Home i biosfera), dins del quals’impulsa la creació d’una nova figura de protecció, la reserva de la biosfera.

1969 La X Assemblea General de la UICN, celebrada a Nova Delhi, fixa la definició in-ternacionalment acceptada de parc nacional.

1969 Es crea el Parc Nacional de Doñana als aiguamolls del delta del Guadalquivir,amb la intervenció del Consell Superior d’Investigacions Científiques i la decisivaaportació del WWF.

1970 El Consell de Ministres, reunit al Palau de Pedralbes, declara Paratge Pintorescel massís de Sant Llorenç del Munt.

1971 Neix l’organització ecologista Greenpeace, amb l’oposició a uns assaig nucleardels Estats Units a les illes Aleutianes.

1971 Dins d’una reestructuració del Ministeri d’Agricultura, es crea l’Institut per a laConservació de la Natura (ICONA), resultat de la fusió de la Direcció General deMonts i el Patrimoni Forestal de l’Estat, que esdevé l’emblemàtic òrgan de ges-tió del medi natural de l’Administració franquista.

1971 La Diputació de Barcelona acorda impulsar l’elaboració del Pla Especial delMontseny.

1972 Es funda a Tasmània, Austràlia, el primer partit polític verd: el United TasmaniaGroup.

1972 En la commemoració del centenari del Parc de Yellowstone, la UICN celebra enaquest parc i al parc veí de Grand Teton la II Conferència Internacional de ParcsNacionals, que tindrà continuïtat cada deu anys.

1972 Es fa públic l’informe elaborat pel Club de Roma, que formula projeccions sobrela crisi del model de creixement demogràfic i econòmic en relació amb el consumdels recursos naturals.

1972 Se celebra a Estocolm la I Conferència Mundial sobre el Medi Ambient, promogu-da per l’Organització de les Nacions Unides per tal d’abordar de manera global elsproblemes del medi ambient i les condicions de vida de la població mundial.



1972 L’Escola Catalana d’Espeleologia presenta el document Informe sobre el proyec-tado vertedero controlado de basuras en Garraf, compendi d’informes tècnics icientífics que posa en relleu el risc que suposa la instal·lació de l’abocador me-tropolità de brossa en aquest massís càrstic.

1972 S’aprova el primer Pla Especial de Protecció de Sant Llorenç del Munt i la serrade l’Obac, que esdevé així el primer parc natural de la Diputació de Barcelona iel primer espai natural espanyol que té aquesta consideració.

1974 Un grup de professors de la Universitat de Barcelona adreça un escrit al presi-dent de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch, en què demanal’ampliació del recent creat Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

1974 El Govern espanyol aprova un decret llei que crea l’Entitat Metropolitana deBarcelona, més coneguda com a Corporació Metropolitana.

1975 Es produeix a la central nuclear de Browns Ferry, Alabama, el primer accident nu-clear greu conegut.

1975 Neix el Congrés de Cultura Catalana, que inclou la protecció d’espais naturalsdins l’àmbit d’ordenació del territori.

1975 S’aprova la Llei d’espais naturals protegits, que desplega una nova tipologiad’espais protegits i pretén modernitzar els instruments de gestió. Casualment, ésuna de les darreres lleis del règim totalitari del general Franco, que mor aquell ma-teix any.

1976 Es declaren les primeres reserves de la biosfera i el Programa MAB desplega unnou marc teòric, en el qual es posa l’accent en la compatibilitat entre conserva-ció, desenvolupament i recerca.

1976 S’edita el Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans, elaborat perla Institució Catalana d’Història Natural. És una gran obra col·lectiva que abordade manera exhaustiva l’estat del medi natural als territoris de llengua catalana iinclou la formulació de propostes.

1976 En un acte fundacional a la seu del Centre Excursionista de Catalunya neix laLliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA).

1976 Neix el Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona,com a òrgan encarregat dels treballs de planejament i gestió dels parcs provincials.

Annexos | 201


1976 S’aprova el Pla General Metropolità de Barcelona, col·loquialment PGM, amb elmateix àmbit que el Pla de 1953. El PGM dóna caràcter de sistemes territorialsa les reserves forestals de caràcter estratègic, entre les quals els parcs forestalsde Collserola, el Garraf i Serra Litoral.

1976 Milers de persones es manifesten a Torroella de Montgrí al crit de Salvem el Ter.Un any més tard es posa en marxa la campanya de defensa dels Aiguamolls del’Empordà.

1977 S’ofereix al Palau dels Esports de Montjuïc l’exposició dedicada a la defensa delpatrimoni natural: «Salvem Catalunya per a la democràcia».

1977 S’aprova definitivament el Pla Especial de Protecció del Montseny, al sector bar-celoní.

1977 Torna a Catalunya des de l’exili el president Tarradellas, que ocupa la presidèn-cia de la Generalitat provisional i la presidència de la Diputació de Barcelona.

1978 El petrolier Amoco Cadiz vessa dues-centes trenta mil tones de cru davant lescostes de Bretanya.

1978 S’aprova la nova Constitució Espanyola, que instaura una monarquia parla-mentària i una organització política fonamentada en un cert nivell d’autonomiapolítica de les regions i nacionalitats espanyoles.

1978 S’aprova definitivament el Pla Especial de Protecció del Montseny, al sector gironí.

1978 El recentment creat Parc Natural del Montseny és declarat Reserva de la Biosferapel Consell de Coordinació del Programa MAB de la UNESCO.

1979 Greu accident nuclear a la central de Three Mile Island, a Harrisburg, que arribaa paralitzar el programa nuclear dels Estats Units.

1979 Es viuen a Barcelona manifestacions antinuclears multitudinàries, en què dema-na una moratòria nuclear i la paralització del Plan Energético Nacional.

1979 S’edita l’opuscle Propostes per a l’ordenació de l’espai no urbanitzat i per a lagestió dels recursos naturals adaptades a les necessitats dels Països Catalans,signat per un conjunt de departaments universitaris.

1979 S’aprova l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que enumera els espais naturalsprotegits dins de les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya.



1979 La Comissió Europea aprova la Directiva 79/409 de protecció de les aus, que estrasllada a la legislació dels estats membres de la Unió Europea.

1980 La UICN, amb el suport del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient iel WWF, i la col·laboració de la UNESCO i la FAO publica l’Estratègia mundial pera la conservació, que té com a finalitat explícita contribuir al desenvolupamentsostingut mitjançant la conservació dels recursos vius.

1980 Se celebren les primeres eleccions catalanes de la recuperada democràcia i esconstitueixen el primer Parlament i el primer executiu, amb majoria del naciona-lisme de dretes, a diferència del que havia succeït un any abans a la majoria deles principals ciutats.

1981 Un grup de científics britànics publica el resultat dels seus estudis, que eviden-ciava que s’estava produint un forat en la cap d’ozó que envolta el planeta, da-munt l’Antàrtida.

1981 La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya endega la campanya«Salvem el Pedraforca», que demana la paralització de l’obertura de les mines acel obert i la protecció del massís.

1982 La Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona aprova definitivament el segonPla Especial de Sant Llorenç del Munt, que suposa una ampliació que gairebémultiplica per quatre la superfície protegida.

1982 La Generalitat de Catalunya crea els primers parcs naturals, utilitzant les com-petències estatutàries però amb la Llei estatal. Neixen els parcs naturals delPedraforca i de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

1983 Neix, com a intent poc reeixit, un moviment polític ecologista unitari, l’agrupacióAlternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya).

1983 El Parlament de Catalunya aprova la Llei de política territorial, que estableix unajerarquia de plans, amb el gran objectiu de l’equilibri territorial.

1983 La Generalitat de Catalunya declara parcs naturals la serra del Cadí-Moixeró, elsaiguamolls de l’Empordà i el delta de l’Ebre.

1984 Els partits ecologistes sumen més de tres milions de vots i entren al ParlamentEuropeu amb dotze escons.

Annexos | 203


1984 Fuita de gas tòxic a la factoria de la Union Carbide, a l’Índia.

1985 El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’espais naturals, que dota l’Adminis -tració catalana d’un instrument específic de protecció.

1986 Esclata el reactor nuclear de Txernòbil, a Ucraïna, que provoca la fusió del nucli,en la qual es pot considerar la major catàstrofe nuclear fortuïta de la història.

1986 Neix la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, que encapçalal’oposició a la construcció d’una línia d’alta tensió que havia de travessar l’espaiprotegit.

1986 S’aprova el Pla Especial de Protecció del Garraf, que promou i tramita laDiputació de Barcelona i que s’incorpora així al conjunt d’espais protegits ges-tionats per la corporació provincial.

1987 La Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament emet un in-forme que duu com a títol El nostre futur comú, conegut com a Informe Brundt -land, que defineix el concepte de desenvolupament sostenible.

1987 Sengles sentències del Tribunal Suprem confirmen l’adequació a la legalitat delsplans especials de Sant Llorenç del Munt i del Montseny, que havien estat ob-jecte de diversos recursos.

1987 El Govern català aprova, mitjançant un decret, la Declaració de Sant Llorenç delMunt i la serra de l’Obac com a parc natural d’acord amb la Llei catalana d’espaisnaturals.

1987 El Govern català aprova, mitjançant un decret, la Declaració del Montseny com aparc natural d’acord amb la Llei catalana d’espais naturals.

1987 El Govern de Catalunya aprova un conjunt de decrets, que comporten la des -aparició de la Corporació Metropolitana i l’impuls als consells comarcals en de-triment de les diputacions provincials.

1987 Es fa públic el manifest «Salvem el Montsant».

1987 S’aprova el Pla Especial d’Ordenació i de Preservació del Medi Natural del Parcde Collserola. Neix així el Parc de Collserola, gestionat per un patronat.

1988 La Sala Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona dicta la primera sentènciaper delicte ecològic, contra la direcció de la Central Tèrmica de Cercs.



1989 S’aprova la Ley de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y laFauna, que substitueix la Llei de 1975.

1989 S’aprova, per silenci administratiu, el Pla Especial de Protecció de les Serres delMontnegre i el Corredor, que promou i tramita la Diputació de Barcelona, i queincorpora aquest parc al conjunt d’espais protegits gestionats per la corporacióprovincial.

1990 S’aprova el Decret legislatiu de refosa dels textos legals vigents a Catalunya enmatèria urbanística, que confirma la competència de les entitats locals per pro-moure plans especials de protecció dels espais naturals.

1991 La Generalitat aprova un nou decret relatiu al Parc Natural del Montseny, quel’amplia fins als límits del Pla especial i reconeix els òrgans de gestió creats perla Diputació. Tanmateix, el Decret és recorregut pel Consorci Forestal de Cata -lunya i finalment suspès pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

1991 S’incorpora al Govern de la Generalitat la Conselleria de Medi Ambient, que elevael tractament dels temes ambientals al rang de Departament.

1992 Se celebra la III Conferència Mundial de Medi Ambient a Rio de Janeiro, on esconsoliden com a nous tòpics els conceptes de biodiversitat i de desenvolupa-ment sostenible.

1992 La Comissió Europea aprova la Directiva d’Hàbitats, que preveu la creació d’unaxarxa europea d’espais protegits, que es coneix amb el nom de Xarxa Natura2000.

1992 Es constitueix amb el suport i participació activa de la Diputació de Barcelona elConsorci del Parc de la Serralada Litoral, i s’inicia així un nou model de gestiódels espais protegits mitjançant consorcis promoguts per l’Administració provin-cial.

1994 Es duen a terme les jornades de debat «El Montseny i el futur», que pretenen im-pulsar la revisió del Pla Especial del Montseny. Tanmateix, la polèmica que sus-citen avorta el procés.

1995 El Parlament de Catalunya aprova el Pla Territorial General, que aborda, per pri-mera vegada després del Regional Planning, el planejament a escala de tot el ter -ritori català.

Annexos | 205


1998 Die Grünen, els «Verds» alemanys formen part del Govern de la República FederalAlemanya, en coalició amb el partit socialdemòcrata. Joschka Fischer assumeixels càrrecs de vicecanceller i ministre d’Afers Exteriors.

1998 El Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunyaaprova definitivament el tercer Pla Especial de Sant Llorenç del Munt i la serra del’Obac, que suposa una nova ampliació de més de quatre mil hectàrees.

1999 El Govern de la Generalitat aprova un decret pel qual transfereix al Departamentde Medi Ambient les competències en gestió del medi natural que tenia elDepartament d’Agricultura.

1999 La Diputació de Barcelona defineix, des de les pàgines de la publicació Àrea, edi-tada per l’Àrea d’Espais Naturals, el projecte territorial de l’Anella Verda, unaxarxa d’espais naturals protegits de la regió metropolitana.

2002 El Consell Coordinador del Parc Natural del Montseny, a iniciativa dels ajunta-ments, acorda impulsar la revisió del Pla Especial.

2002 La nova Llei d’urbanisme de Catalunya treu a les diputacions la competència deformular i tramitar plans especials, que la Diputació de Barcelona havia exercitàmpliament.

2004 Es reorganitza l’estructura de gestió de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputacióde Barcelona, el tòpic anella verda es substituït pel concepte de xarxa de parcsi es formulen propostes de tractament del sòl no urbanitzable en el conjunt de laprovíncia.

2004 Amb la publicació al DOGC, s’aprova definitivament el Pla especial del ParcAgrari del Baix Llobregat.

2008 A mitjàn desembre s’aprova definitivament el nou Pla especial de protecció delmedi natural i del paisatge del Parc del Montseny.



Bibliografia

ÀREA D’ESPAIS NATURALS. Memòria 2005. Àrea d’Espais Naturals. Diputació de Barcelona,2006.

ARGULLOL I MURGADAS, Enric. «Concepte i tipologia del sòl no urbanitzable. El règim jurí-dic», dins Tractament de sòl no urbanitzable. Servei de Parcs Naturals. Diputació deBarcelona, 1986.

BALDRICH TIBAU, Manuel. «El paisaje como tema urbanístico», dins San Jorge. Diputacióde Barcelona, 8 d’octubre de 1952.

BASSOLS COMA, Martín. «La protección de los espacios naturales a través de planes es-peciales de urbanismo», dins Revista Jurídica de Cataluña.

BATLLE I DURANY, Enric. «L’anella verda de Barcelona. La matriu ecològica metropolitana»,dins Àrea, revista de debats territorials, 8. Diputació de Barcelona, març de 2000.

BERTRAN I CASTELLVÍ, Jordi. «La ciutat i el medi natural», dins Parcs naturals, més enllà delslímits. Generalitat de Catalunya, 1999.

BERTRAN I CASTELLVÍ, Jordi. «Transformacions territorials: dinàmica evolutiva i espais natu-rals», dins Àrea, revista de debats territorials, 5. Diputació de Barcelona, juny de 1997.

BERTRAN I CASTELLVÍ, Jordi. «El paisatge de les metròpolis i la ciutat del coneixement», dinsÀrea, revista de debats territorials, 8. Diputació de Barcelona, març de 2000.

BOADA, Martí I RIVERA, Mònica. «L’origen dels espais naturals protegits», dins MediAmbient, Tecnologia i Cultura, 27. Departament de Medi Ambient, Generalitat deCatalunya, novembre de 2000.

BOLÓS DE, Oriol. «El paisaje vegetal del Barcelonés». Facultat de Filosofia i Lletres. Uni -versitat de Barcelona, 1962.

BOU I TOMÁS, Josep. «Reflexions a l’entorn de la conservació dels sistemes naturals a Ca -talunya», dins Medi Ambient. Un món de futur per als nens. Generalitat de Catalunya, 1986.

BOUZA, Jerónimo. «Una visión progresista del desarrollo urbano: el informe sobre vapo-res de la Academia de Ciencias de Barcelona», dins Scripta Vetera. Edición electrónicade trabajos publicados sobre Geografía y Ciencias Sociales.

BUDOWSKI, Gerardo. La conservación como instrumento para el desarrollo. Costa Rica:EUNED, 1985.

Annexos | 207


BUXÓ DE ABAIGAR, Joaquín. «Urbanismo y humanismo», dins San Jorge. Diputació deBarcelona, 5 de gener de 1952.

CAJA DE AHORROS DE SABADELL. Síntesis del estudio Dinámica y Perspectiva del Vallés.Caixa d’Estalvis de Sabadell, 1971.

CÁNDIDO DE MELO, José. «El papel de los parques nacionales y reservas similares en la ci-vilización presente y futura», dins Ecología y protección de la naturaleza. Barcelona:Ed. Blume, 1982.

CASADO DE OTAOLA, Santos. «Introducción a la edición facsímil de la Guía de sitios natu-rales de interés nacional», dins Serie Histórica. Madrid: Organisme Autònom de ParcsNacionals. Ministeri de Medi Ambient, 2000.

CASALS I COSTA, Vicent. «La creació del sistema de parcs a la Barcelona noucentista»,dins Coloquio Internacional: “El desarrollo urbano de Montreal y de Barcelona en laépoca contemporánea: estudio comparativo”. Universitat de Barcelona, 5-7 de maig de1997.

CASTELLO I VIDAL, Joan Ignasi. «El Montseny, Parc nacional de Catalunya», dinsMonografies del Montseny, 5. Viladrau: Amics del Montseny, 1990.

CASTELLO I VIDAL, Joan Ignasi. «Conservació i agricultura en un espai natural protegit: elcas del Montseny», dins Les comunitats rurals i la gestió dels parcs naturals. Servei deParcs Naturals. Diputació de Barcelona, 1982.

CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi. «Bases actuals per a la categorització dels sòls poc artifi-cials de la província de Barcelona», dins L’arquitectura del territori. Pla d’objectius 1992-1995. Diputació de Barcelona, 1993.

CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi. «El Patronat de la muntanya del Montseny entre 1928 i1959», dins Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny, 1996.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. «El bosc del Gresolet», dins Butlletí del CentreExcursionista de Catalunya. Barcelona, agost de 1921.

CUIDEM LA NOSTRA TERRA. «Conclusions del Fòrum Cuidem la nostra terra», dins Depanaen acció, monogràfic núm. 6. Barcelona: DEPANA, 1995.

DEPARTAMENTS UNIVERSITARIS CATALANS. Propostes per a l’ordenació de l’espai no urba-nitzat i per a la gestió dels recursos naturals adaptades a les necessitats dels PaïsosCatalans. Universitat de Barcelona.



DIEZ, Xavier. «L’anarquisme individualista a Espanya (1923-1938)», dins Tesi deDoctorat. Universitat de Girona.

DUPONT, Philippe. Parques Nacionales y Reservas de España y Europa. Barcelona: Ed.Blume, 1979.

EL PLA D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL (PEIN). El Pla d’Espais d’Interès Natural. Depar tamentde Medi Ambient. Generalitat de Catalunya, 1996.

ESPINACH I GRAU, Ramon. «La conservació dels espais naturals: el cas del Montseny»,dins Revista de Girona, 141. Diputació de Girona, juliol-agost de 1990.

ESPINACH I GRAU, Ramon «Els prolegòmens de l’anella verda», dins Àrea, revista de de-bats territorials, 8. Diputació de Barcelona, març de 2000.

ESTEBAN I NOGUERA, Juli. «El nou planejament territorial a Catalunya: continguts i impli-cacions per al planejament urbanístic municipal», dins Seminari Tècnic Local.Barcelona, març de 2005.

ESTEBAN I NOGUERA, Juli. «La Regió metropolitana de Barcelona», dins Papers. RegióMetropolitana de Barcelona, 39. Institut d’Estudis Regionals i Metro politans, maig de2003.

ESTEBAN I NOGUERA, Juli. «Els 20 anys del Pla general metropolità: les distintes escales iformes de desplegament del pla», dins Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 28.Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, novembre de 1997.

EUROPARC-España. Plan de acción para los espacios naturales protegidos del Estadoespañol. Madrid: EUROPARC-España, 2002.

FABRE I FORNAGUERA, Jaume. «La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es vanquedar», dins la seva tesi de doctorat. Universitat de Barcelona.

FERNÁNDEZ, Joaquín, PRADAS, Rosa. «Historia de los Parques Nacionales Españoles: Laadministración conservacionista (1896-2000)», dins Serie Histórica. Madrid: OrganismeAutònom de Parcs Nacionals. Ministeri de Medi Ambient, 2000.

FERNÁNDEZ, Joaquín, PRADAS, Rosa. «Historia de los Parques Nacionales Españoles:Teide, Caldera de Taburiente, Timanfaya y Garajonay», dins Serie Histórica. Madrid:Organisme Autònom de Parcs Nacionals. Ministeri de Mediambient, 2000.

FERNÁNDEZ, Joaquín, PRADAS, Rosa. «Historia de los Parques Nacionales Españoles:Picos de Europa, Ordesa y Monte Perdido, Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici, y

Annexos | 209


Sierra Nevada», dins Serie Histórica. Madrid: Organisme Autònom de Parcs Nacionals.Ministeri de Medi Ambient, 2000.

FERNÁNDEZ, Joaquín, PRADAS, Rosa. «Historia de los Parques Nacionales Españoles:Doñana, Tablas de Daimiel, Cabrera y Cabañeros», dins Serie Histórica. Madrid:Organisme Autònom de Parcs Nacionals. Ministeri de Medi Ambient, 2000.

FERRER, Amador. «El Pla general metropolità de Barcelona. La versió de 1976», dinsPapers. Regió Metropolitana de Barcelona, 28. Institut d’Estudis Regionals i Metro -politans, novembre de 1997.

GARCÍA BELLIDO, Javier. «Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística: la primera pro-puesta disciplinar de su estructura profunda», dins Scripta Nova, Revista Electrònica deGeografía y Ciencias Sociales, 61. Universitat de Barcelona, 1 d’abril de 2000.

GONZÁLEZ BERNÁLDEZ, Fernando. «La conciencia ecológica en España», dins El Libro dela Naturaleza. El País. Madrid, 1984.

HALFFTER, Gonzalo. «Las reservas de la biosfera: conservación de la naturaleza para elhombre», dins Acta Zool. Mex. (ns),1984; 5:4-48. Mèxic.

HALL, Peter. Ciudades de mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Barcelona: Ed.del Serbal, Col·lecció «La Estrella Polar», 1996.

HOWARD, Ebenezer. «Garden Cities of Tomorow», dins Selected, scanned, edited, provi-ded with headnotes and formatted as a web document by John W. Reps. Departmentof City and Regional Planning, Cornell University, Ithaca. Nova York.

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL. Natura Ús o Abús? Llibre blanc de la gestió dela natura als Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1976.

INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL. Natura Ús o Abús? Llibre blanc de la gestió dela natura als Països Catalans. 2a ed. Barcelona: Ed. Barcino, 1976.

MALLARACH I CARRERA, Josep Maria. «Yellowstone com a antiparadigma per als espais pro-tegits de Catalunya», dins Revista Catalana de Geografia, 20. Barcelona, abril de 1993.

MALLARACH I CARRERA, Josep Maria. «Els espais naturals protegits a Catalunya i els nousparadigmes de la conservació», dins Parcs naturals, més enllà dels límits. Generalitat deCatalunya, 1999.

MARTÍ-HENNEBERG, Jordi. «La pasión por la montaña. Literatura, pedagogía y ciencia en el ex-cursionismo del siglo XIX», dins Geocrítica, 66. Universitat de Barcelona, novembre de 1986.



MARTÍNEZ DE PISÓN, Eduardo. «La destrucción del paisaje natural en España», dinsCuadernos para el Diálogo. Col·lecció «Los Suplementos». Madrid, 1972.

MARTÍNEZ NIETO, Antonio. «La protección del paisaje en el derecho español (I)», dinsActualidad administrativa, 32. Madrid, setembre de 1993.

MARTÍNEZ NIETO, Antonio. «La protección del paisaje en el derecho español (II)», dinsActualidad administrativa, 33. Madrid, setembre de 1993.

MASJUAN, Eduard. «Cebrià de Montoliu», dins Espai de Llibertat, 21. Barcelona, 2001.

MASJUAN, Eduard. «Models urbans, models de ciutat: de l’urbanisme tentacular al’urbanisme ecològic», dins Ponència a la I Universitat d’Estiu a La Punta. Universitat deValència, del 15 al 20 de juliol de 2002.

MASSAGUER I MIR, Ramon. «El Parc natural del Montseny: aspectes jurídics», dins Revistade Girona, 141. Diputació de Girona, juliol-agost de 1990.

MIRALLES, Jordi. «Rachel Carson, pionera de la consciència ecològica», dins Espai deLlibertat 30. Barcelona, 2003.

MONTSENY I DOMÈNECH, Antoni. «L’anella verda: una proposta de planificació i gestió delsespais naturals de la regió metropolitana de Barcelona», dins Àrea, revista de debats ter -ritorials, 6. Diputació de Barcelona, febrer de 1999.

MUNFORD, Lewis. La Cultura de las Ciudades. Buenos Aires: Ed. Emecé, 1957.

MUÑOZ GOYANES, Guillermo. «Parques Nacionales españoles», dins Serie Histórica.Madrid: Organisme Autònom de Parcs Nacionals. Ministeri de Medi Ambient, 2001.

ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS. «Carta Mundial de la Naturaleza», dins Resoluciónaprobada por la Asamblea General. ONU: octubre de 1982.

OTERO DE CARVAJAL, Luis Enrique. «Nuevos movimientos para una nueva sociedad», dinsCuadernos del Mundo Actual. Historia 16, 75. Madrid, 1995.

PALUZIÉ I MIR, Lluís. «Legislació sobre protecció dels espais naturals», dins Muntanya,682. Centre Excursionista de Catalunya, desembre de 1975.

PIÉ, Ricard. «El projecte disciplinar: la versió de 1974 del Pla general metropolità», dinsPapers. Regió Metropolitana de Barcelona, 28, Institut d’Estudis Regionals i Metro -politans, novembre de 1997.

REALES, Lluís. «Entrevista a Lluís Paluzie i Mir», dins Medi Ambient, Tecnologia i Cultura,27. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, novembre de 2000.

Annexos | 211


ROCA I ALBERT, Joan. «Estratègies de parcel·lació i edificació a la Barcelona de 1930: elsector de l’avinguda de Sant Ramon Nonat», dins Scripta Vetera. Edición electrónica detrabajos publicados sobre Geografía y Ciencias Sociales.

RODÀ, Ferran. «Ecologia del paisatge, perspectives per a la conservació», dins Parcs na-turals, més enllà dels límits. Generalitat de Catalunya, 1999.

ROMA I CASANOVAS, Francesc. «L’excursionisme durant el franquisme: una primera apro-ximació», dins Resum de la conferència a la Secció Excursionista de l’Ateneu Sant -justenc, el 7 de gener de 2005.

ROMA I CASANOVAS, Francesc. «La construcció medial de la muntanya a Catalunya (seglesXV-XX). Una mirada al paisatge des de la geografia cultural», dins Tesi de Doctorat.Universitat Autònoma de Barcelona, 2000.

RUBIÓ I TUDURÍ, Nicolau Maria. «El pla de distribució en zones del territori català (1932)»,dins Novatecnia, 1. Barcelona, gener-febrer 1976.

RUEDA I PALENZUELA, Salvador. «Els costos ambientals dels models dispersos», dinsPapers. Regió Metropolitana de Barcelona, 36. Institut d’Estudis Regionals i Metro -politans, maig de 2002.

SERRATOSA, Albert. «L’urbanisme del segle XX: el cas de Barcelona», dins Catàleg del’exposició «L’obra pública a Catalunya». Barcelona: Acadèmia d’Enginyeria, 2003.

SERRATOSA, Albert. «La revisió del Pla comarcal de 1953: alternatives a l’origen i organit-zació dels treballs», dins Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 28. Institut d’Es -tudis Regionals i Metropolitans, novembre de 1997.

SERVEI DE PARCS NATURALS. Informe sobre el desenvolupament de la política de parcs na-turals de la Diputació de Barcelona i les seves perspectives futures. Servei de ParcsNaturals. Diputació de Barcelona, 1989.

SERVEI DE PARCS NATURALS. «Modificació del Pla especial de protecció del medi físic i delpaisatge del massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac», dins Memòria. Diputació deBarcelona, 1995.

SERVEI DE PARCS NATURALS. «El Montseny i el futur. Debat sobre l’ordenació del parc na-tural del Montseny», dins Taules rodones i jornades. Diputació de Barcelona, 1995.

SERVEI DE PARCS NATURALS. «El Montseny i el futur. Estat i evolució dels sistemes naturals alparc natural del Montseny», dins Ecoauditoria 1977-1995. Diputació de Barcelona, 1995.



SIBINA I TOMÀS, Domènec. «Legislació urbanística i espais protegits», dins Tractament desòl no urbanitzable. Servei de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona, 1986.

SOLÀ-MORALES DE, Manuel. «Territoris sense model», dins Papers. Regió Metropolitana deBarcelona, 26, Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, gener de 1997.

SOLER I INSA, Jordi. «La protecció del patrimoni natural, una qüestió cultural», dins Revistade Girona, 159. Diputació de Girona, juliol-agost de 1993.

SOLER I INSA, Jordi. «El paisatge, un bé de consum», dins Axials, 1. Barcelona: AssociacióAxials, juny de 1997.

SUNYER MARTÍN, Pere. «Humboldt en los Andes de Ecuador. Ciencia y romanticismo enel descubrimiento científico de la montaña», dins Scripta Nova, Revista Electrónica deGeografía y Ciencias Sociales, 58. Universitat de Barcelona, 15 de febrer de 2000.

TARROJA, Alexandre. «Estratègies territorials per a Catalunya: una visió socioambiental ides dels territoris», dins Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 39. Institut d’EstudisRegionals i Metropolitans, maig de 2003.

TERÁN DE, Fernando. «El Plan general metropolitano de Barcelona en el contexto del ur-banismo español de los setenta», dins Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 28.Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, novembre de 1997.

TREVIÑO CARRILLO, Bibiana. «La utopía ruralista del primer franquismo en los planes de re-construcción de la posguerra», Universitat de Múrcia.

UICN. «Estrategia Mundial para la Conservación», dins UICN. PNUMA. WWF. Gland,Suïssa, 1980.

URTEAGA, Luis. «Explotación y conservación de la naturaleza en el pensamiento ilustra-do», dins Geocrítica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1984.

VIVES COMALLONGA, José Luis. «La montaña del Tibidabo, dins San Jorge. Barcelona:Diputació de Barcelona, 3 de juliol de 1951.

Annexos | 213



Taula: La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Figura de Extensió pressupost Parc protecció any en ha 2008 (×1.000) €/ha

Montseny1 Pla Especial 1977-78Parc Natural 1987 31.063,94 6.294,4 201,8EIN 1993

Sant Llorenç Pla Especial 1972del Munt i la Parc Natural 1987 13.694 2.419,7 176,6serra de l’Obac EIN 1993

Garraf Pla Especial 1986EIN 1993 12.376 2.317,6 187,2

Montnegre- Pla Especial 1989Corredor EIN 1993 15.010 3.092,9 206,0

Collserola2 Pla Especial 1987EIN 1993 8.000 7.491,2 936,40

Castell de Pla Especial 1986Montesquiu3 EIN 1993 547 1.114,6 2.037,6

Olèrdola Pla Especial 1992 608 191,8 114,17

Foix2 Pla Especial 1993EIN 1993 2.900 422,8 315,4

Serralada Pla Especial 2002de Marina2 EIN 1993 2.086 781,4 374,6

Guilleries- Pla Especial 2003Savassona2 EIN 1993 8.300 630,2 75,9

Serralada Pla Especial 2004Litoral2 EIN 1993 4.053 943,8 232,8

Parc Agrari del Pla Especial 2004 2.938 2.427,9 826,4Baix Llobregat2

Total 101.576 28.103,3 276,67

1. En el pressupost global s’inclou l’aportació que fa la Diputació de Girona, cogestora del parc natural.2. En aquests parcs consorciats s’ha comptabilitzat l’aportació procedent d’altres administracions. 3. Dades del pressupost de l’any 2007.


Annexos | 215

Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que protegeix poc més de cent milhectàrees en un centenar de municipis. Arxiu de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.


La consideración del espacio físico como objeto de protección y, especialmente, la in-tervención pública a través de medidas legislativas y estructuras administrativas de ges-tión mediante la creación de parques y reservas, con la finalidad de hacer efectiva estaprotección, constituye un fenómeno muy reciente en la historia de nuestra sociedad.Convencionalmente se le confiere una antigüedad de poco más de un siglo, desde que,en el último cuarto del siglo XIX, el gobierno federal de los Estados Unidos aprobó la crea -ción del Parque Nacional de Yellowstone. Cuando el presidente Ulysses S. Grant firmóel acta del Congreso, el 1 de marzo de 1872, acababa de nacer el primer parque na-cional y se formulaba con carácter jurídico la idea de protección de determinados espa-cios naturales por parte de los poderes públicos, bajo una modalidad que se iba a ex-tender con notable éxito por todo el mundo.

Este hecho supone un cambio importante, todavía no exento de tensiones, en las relacio-nes seculares entre la sociedad y el medio físico: relaciones de aprovechamiento basadasen la producción y no, como es obvio, en la protección. Durante muchos siglos la expre-sión protección de la naturaleza ha evocado la necesidad de protegerse de aquellas agre-siones y peligros de origen natural que inquietaban a la sociedad y, en modo alguno, su-gería una acción positiva de ésta en relación con su propia amenaza hacia la naturaleza.Conviene recordar que la primera acepción está todavía muy presente, incluso se puedeconsiderar predominante, aunque las ciencias de la tierra han contribuido a explicar que, amenudo, una actuación de preservación del medio natural puede conllevar, al mismo tiem-po, unos efectos profilácticos no menospreciables en relación con los riesgos naturales.

Aunque haciendo una búsqueda bienintencionada se pueden encontrar referencias his-tóricas muy anteriores al siglo XIX, que pueden vincularse con las ideas de conservacióny respeto de la naturaleza, es a partir de la Ilustración cuando razonablemente se puedeempezar a hablar de una conceptualización de las ideas de preservación del medio y los

Resumen en castellano

La política de protección de espacios naturales de la Diputación de Barcelona

| 217


recursos naturales. Resulta muy significativo que, de la mano de las ideas ilustradas, seempiecen a abrir paso ideas proteccionistas de la naturaleza desde posiciones de unagran racionalidad y desde una perspectiva profundamente antropocéntrica, en contras-te con las visiones teológicas anteriores —y posteriores—, que podían conducir a unprovidencialismo irreflexivo o a un pesimismo escatológico.

Durante la Ilustración, las ideas conservacionistas bebieron de las fuentes de la profun-da convicción racionalista en las inmensas posibilidades que abría el ejercicio de la razóny de los conocimientos científicos para un aprovechamiento ordenado de los recursosnaturales. Durante el siglo XIX, probablemente como respuesta intelectual al alejamientode la naturaleza que conllevaba la revolución industrial y el crecimiento de las socieda-des urbanas, fue la concepción sacralizada de una naturaleza que empezaba a ser unaespecie de «paraíso perdido» la que progresaba impulsada por el romanticismo y, porañadidura, la que resultaba más determinante para explicar el nacimiento de las fór-mulas de protección de determinados espacios naturales, los llamados parques nacio-nales.

Detrás, sin embargo, del discurso esteticista y grandilocuente de los románticos, queidentificaban la naturaleza con valores éticos, metafísicos e incluso patrióticos, subsistíael discurso ilustrado, racionalista, que seguía recordando que era el hombre, la sociedaden definitiva, quien otorgaba valor al medio natural, en función de su contribución a lasatisfacción de sus necesidades y a la calidad de vida.

Resulta curioso como estas dos concepciones, bajo modalidades y conceptos ideoló-gicos y científicos renovados, han sobrevivido hasta la actualidad y se han manifesta-do y se han mezclado a lo largo de la historia de la protección de espacios naturales.Sin duda, resulta también relevante que un aspecto anecdótico dentro de las políticasde gobierno, como lo es la protección de espacios naturales, lejos de la trascendenciade las políticas de obras públicas, sanidad, educación, defensa, ponga una vez más derelieve la naturaleza poliédrica, resultado de influencias y perspectivas muy diversas, de lapercepción social y, en consecuencia, de las actuaciones de los administradores dela cosa pública.

Sin lugar a dudas, la revolución industrial y el tránsito de una civilización rural a una ur-bana durante la segunda mitad del siglo XIX —del mismo modo que la crisis ambientalde la segunda mitad del siglo XX, producida por el incremento exponencial en el consu-mo de energía— explica, en gran medida, esa voluntad de reconciliación en las relacio-nes entre la sociedad y la naturaleza. Sin esta voluntad no se entiende la valoración del



paisaje, de lo natural, de aquellos lugares poco modificados por el hombre, cuandomenos aparentemente, como un valor a proteger, o el nacimiento de los primeros movi-mientos alpinistas, excursionistas y naturalistas.

Sin embargo, no se trata tan solo de una cuestión estética o filosófica, sino también deuna cuestión sanitaria, de higiene pública y de justicia social. La ciudad de Barcelonapasó de 175 331 habitantes en el año 1850 a más de medio millón en 1900, y, en granparte, esa población se aglomeró en barrios poco preparados para acoger ese creci-miento y con servicios inexistentes o muy escasos. En el año 1888, un estudio sobreLondres reveló que más de un tercio de las 900 000 personas del East London vivían encircunstancias de extrema pobreza. De modo que la conservación de espacios natura-les dentro de las ciudades y en su entorno se convirtieron también en una alternativapara mejorar las condiciones de vida de ese proletariado de origen rural que se resitua-ba en las ciudades.

Con esta vocación nació el urbanismo moderno y se desarrollaron las teorías del movi-miento Ciudad jardín de Ebenezer Howard o los primeros planteamientos de planifica-ción regional de Patrick Geddes. De modo que en estos primeros pasos del urbanismoy de la planificación territorial se puede identificar un hilo argumental para explicar latoma de conciencia sobre la necesidad de conservar los valores naturales del paisajedentro de una concepción del territorio como un conjunto ordenado y equilibrado, ycomo una respuesta a la necesidad de mejorar la calidad de vida de la población.Conviene añadir que estas ideas entroncan con los planteamientos más recientes yavanzados de la conservación de la naturaleza, no como una iniciativa emocional anteunos paisajes excepcionales y singulares, sino como un instrumento básico de la orde-nación territorial y, en definitiva, como un derecho social.

En España y Cataluña se manifestaron también los dos itinerarios ideológicos que im-pulsaron la protección de espacios naturales. Una vez derribadas las murallas que cons-treñían el crecimiento urbano de Barcelona, se planteó el proyecto de Reforma y en-sanche de Ildefons Cerdà y, a continuación, el anteproyecto de enlace del Ensanche deBarcelona de Leon Jaussely con los pequeños municipios agregados a principios delsiglo XX, lo que propició el desarrollo de un sistema de espacios verdes urbanos y pe-riurbanos dirigido por Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Inspirándose en el urbanismo anglo-sajón, nació la Sociedad Cívica Ciudad Jardín, de la que formaba parte Rubió i Tudurí ydesde la que Cebrià de Montoliu, que sucedió a Rubió en la secretaría de la entidad,desplegó un activismo militante, que le llevó a oponerse al desarrollo de las conurbacio-

La política de protección de espacios naturales de la Diputación de Barcelona | 219


nes metropolitanas y a defender el equilibrio campo-ciudad y la salvaguardia del entor-no natural de las ciudades.

Al mismo tiempo, a finales del siglo XIX, Rafael Puig i Valls, de las primeras promocionesde ingenieros de montes de la Escuela de Villanueva de Odón, considerado uno de losprecursores del proteccionismo en Cataluña, viajó a los Estados Unidos. Allí conoció deprimera mano la experiencia de Yellowstone y la instauración de la Fiesta del árbol deNebraska, reafirmando así la vocación conservacionista que ya había mostrado al inte-grar una comisión junto con dos miembros de la Asociación Catalanista de ExcursionesCientíficas y un miembro del sindicato agrario, Instituto Agrícola Catalán de San Isidro,con el objetivo de constituir el núcleo de una entidad dedicada a la defensa de la natu-raleza, como respuesta a la tala abusiva de bosques. Además de importar la Fiesta delárbol, que se celebró por primera vez en Barcelona el 30 de abril de 1899, Puig i Vallsllevó a cabo una intensa labor en el ámbito de la protección de espacios naturales: ela-boró y presentó propuestas para la creación de parques nacionales en Montserrat,Collserola o el Montseny.

Además de la personalidad singular de Puig i Valls, cuya trayectoria se vio interrumpidapor una grave enfermedad, el excursionismo catalán, que nació en 1876, a diferencia desus homólogos europeos, con un acentuado sentido de recuperación (Renaixença,Renacimiento) cultural del país, enarboló muy pronto la bandera de la protección del pa-trimonio natural y el paisaje catalanes. Así, fue en el III Congreso Excursionista Catalándonde se presentó por primera vez una propuesta de creación de un conjunto de re-servas forestales y parques nacionales de Cataluña. Cabe destacar que la SociedadCívica Ciudad Jardín defendió la propuesta, dándose, pues, una confluencia de las doslíneas argumentales que impulsaron la adopción de medidas administrativas y jurídicasde protección de la naturaleza: la línea más esteticista, patriótica y espiritualista, que en-lazaba con el romanticismo y el excursionismo catalán, y la línea del urbanismo utópico,higienista e igualitario que seguía las ideas de Howard y Geddes.

También en el panorama de la historia del proteccionismo español aparecieron y conflu-yeron dos tradiciones: por un lado, la que se puede denominar aristocrática y cinegéti-ca, encarnada en la personalidad de Pedro Pidal, marqués de Villaviciosa, que protago-nizó e impulsó en España la aprobación en 1916 de una de las primeras leyes deparques nacionales de Europa, y, por el otro, la tradición científica, naturalista y libre-pensadora, que representaba el geólogo y geógrafo Eduardo Hernández-Pacheco.Pedro Pidal y Hernández-Pacheco configuraron una especie de dirección bicéfala de la



política de protección de espacios naturales, que se mantuvo durante dos décadas ysubsistió a la crisis del sistema de la Restauración, la dictadura de Primo de Rivera y ladesaparición de la monarquía con el advenimiento de la Segunda República, aunque re-presentaron dos modelos de protección que resultaron en definitiva complementarios: lacreación de parques nacionales, reservada para espacios excepcionales, estrictamentecontrolada por Pedro Pidal y limitada a los dos primeros y únicos parques (Covadongay Ordesa); y la declaración de «sitios de interés natural» promovida por Hernández-Pacheco, con criterios de representatividad y de singularidad, más extensiva y adapta-ble a la realidad social y económica y a la diversidad de situaciones del país.

La primera concreción en la protección de un espacio natural en Cataluña se produjo enla década de 1920, con la iniciativa de crear un parque nacional y la posterior creacióndel Patronato de la Montaña del Montseny. Sin duda, en el caso del Montseny se dabanlas circunstancias que permitían la confluencia de prácticamente todos los argumentosque impulsaban la protección: la montaña, descubierta por el excursionismo, como sím-bolo romántico y patriótico; la montaña cercana a la ciudad como espacio libre para susciudadanos; la concepción higienista de la montaña–sanatorio, y la montaña-laboratorio,objeto de estudio por parte de las ciencias de la tierra. Sin embargo, el caso del Montsenypuede resultar paradigmático. Mientras la protección de algunas porciones del territoriose planteaba en términos de encendido patriotismo y alta espiritualidad (Covadonga, la«Reconquista», en España, la defensa del bosque de Gresolet, «carne viva de la Patria»,en Cataluña), la Mancomunidad de Cataluña planteaba la protección del Montseny en tér-minos de una mayor, digamos, racionalidad. Así, el diputado Jaume Bofill i Mates, en sumoción defendiendo la declaración del Montseny como primer parque nacional del país,se refería a la obligación del «Estado que no quiere menoscabar el interés comunal…, demantener o rehacer ciertos núcleos forestales… indispensables para la existencia equili-brada del país», avanzándose así al concepto más reciente de la protección de determi-nados espacios como instrumento para una ordenación equilibrada del territorio.

Obviamente las dos líneas ideológicas fundamentales en la protección de la naturalezaque, en estas líneas, se han destacado, se entrecruzan e, incluso, se complementan.Resulta, sin embargo, relativamente fácil reconocerlas hasta nuestros días: una nace conel romanticismo y el excursionismo, encuentra un importante caldo de cultivo en elmundo científico y universitario, alimenta, en gran medida, los movimientos ecologistas,disfruta de una notable popularidad y, finalmente, se concreta en determinadas accio-nes de gobierno; la otra, que nace del socialismo utópico aunque evoluciona, enCataluña, hacia el racionalismo «noucentista», y se concreta en el urbanismo, se confi-



gura como un movimiento más ilustrado que popular, trasciende las fronteras de la ciu-dad, aunque el hecho urbano tiene una importancia fundamental, y se hace patente,también, en determinadas acciones de gobierno.

El primer intento, elaborado y riguroso, de recoger las aportaciones de ambas tradicio-nes en una propuesta de planificación regional, que incluía una serie de parques y re-servas, fue el Regional Planning, impulsado por Rubió i Tudurí, padre también de los par-ques urbanos barceloneses, durante la corta experiencia democrática de la Generalitatrepublicana. Este plan que distribuía en zonas el territorio catalán, como tantas otras ini-ciativas de progreso, se perdió, con el hundimiento de la Segunda República, en la os-curidad política e intelectual del franquismo.

En este marco general, el papel de la Diputación de Barcelona en la política de pro-tección de espacios naturales en Cataluña tuvo una relevancia que merece una refle-xión y este es el sentido de esta obra. Esto es así porque la Diputación barcelonesalideraba la Mancomunidad de Cataluña en la década de 1920, cuando se formuló yse trasladó a Pedro Pidal la propuesta de creación del parque del Montseny, asumióla gestión del Patronato de esta montaña durante la dictadura de Primo de Rivera ynutrió la administración forestal de la Generalitat republicana —primera experiencia deprotección de un espacio natural—. Pero sobre todo porque en la década de los añossesenta, en pleno franquismo y apurando las posibilidades que ofrecía la legislaciónurbanística y situándose al límite de sus competencias, impulsó una verdadera recu-peración de la mejor tradición proteccionista que el nonato Regional Planning queríaimplantar: la protección de espacios naturales dentro de la planificación general, eneste caso, el Plan Provincial de 1963, que incluía un catálogo de parques, y como res-puesta ante un uso indiscriminado y depredador del suelo rústico. No en vano, el ar-quitecto provincial Baldrich, a quien hay que atribuir la paternidad de esta idea, habíatrabajado al lado de Rubió i Tudurí en el ejercicio de planificación territorial del breveperiodo republicano.

Sin lugar a dudas, la iniciativa de la Diputación de Barcelona en los años sesenta, quese planteó en un momento de gran sensibilidad internacional en temas ambientales, ad-quirió una dimensión que fue más allá de los límites provinciales. De hecho, en el casodel Montseny, arrastró la complicidad de la Diputación de Girona y tuvo una relevancianacional en el ámbito de Cataluña que, como algún diputado recordó en la discusión dela nueva ley de urbanismo catalana, todavía está pendiente de reconocimiento. Estanueva ley, aprobada en el 2002, precisamente despojaba a la Diputación de las compe-



tencias urbanísticas que, con la Ley del Suelo de 1956, le habían permitido poner enmarcha una política de protección de espacios naturales mediante la formulación de pla-nes especiales urbanísticos.

La aprobación en la década de 1970 de los primeros planes especiales de protección—en 1972 Sant Llorenç del Munt y en 1977 el Montseny—, todavía en el contexto jurí-dico y, en gran medida, político de la dictadura, supuso una verdadera novedad en elpanorama de la protección de espacios naturales. Esto fue así porque en un momentoen el que, a pesar de la aprobación en el Estado español tardofranquista de una nuevaley de espacios naturales, la política de creación de parques —monopolizada por la ad-ministración forestal estatal (ICONA) — consistía en un goteo de parques nacionales. Porotro lado, una administración local supramunicipal iniciaba con éxito una política propia,basada en la inserción de la conservación en la planificación urbanística y en la utiliza-ción de figuras de protección que buscaban la compatibilidad entre protección y desa-rrollo. La irrupción de la Diputación de Barcelona en la protección de espacios naturalescontó con el recelo explícito del ICONA, celoso de sus competencias, y con la oposiciónabierta de algunos propietarios forestales y de no pocos ayuntamientos, que veían se-veramente acotadas algunas expectativas urbanizadoras y que llevaron los planes es-peciales a los tribunales. Pero por otro lado contó con el apoyo de la administración ur-banística, tanto la estatal primero como la autonómica después, y el espaldarazo de lassentencias favorables en el Tribunal Supremo.

Por otra parte, la legislación urbanística que se aprobó en 1956, con una ley que bebíade las fuentes modernizadoras del régimen que impulsaban los nuevos aires tecnócra-tas, y se reformó en 1975, propició también la actividad planificadora de carácter su-pramunicipal en el ámbito del área metropolitana de Barcelona. De este modo, el PlanComarcal primero y el Plan General Metropolitano después, todavía vigente, integrarontambién en sus prescripciones los espacios libres, los parques y las reservas como pie-zas cada vez más relevantes de la planificación urbana.

Desde la aprobación del catálogo provincial de parques naturales y de los primeros pla-nes especiales de protección del medio físico y el paisaje, la Diputación de Barcelona hacreado el primer órgano administrativo de gestión de espacios naturales de Cataluña, elServicio de Parques Naturales. Su nombre evoca el mítico National Parks Service, y havenido configurando un modelo de planificación y de gestión que, precisamente en labúsqueda de ese equilibrio, a veces difícil, entre la protección de los valores naturales yculturales, el desarrollo económico local y el derecho social al conocimiento y disfrute de



la naturaleza, ha recibido en algunas ocasiones duras críticas de sectores sociales apa-rentemente antagónicos pero paradójicamente unidos: determinados sectores de la pro-piedad que rechazaban la ingerencia de la administración en sus fincas y ciertos secto-res del ecologismo militante, defensores de concepciones elitistas en relación con elacceso al medio natural.

Tras la recuperación del gobierno autónomo de la Generalitat de Cataluña y la asunciónpor parte de éste de las competencias en materia de protección de espacios naturales,frustrada la oportunidad de crear un único órgano administrativo de los parques catala-nes —la administración provincial podría haber sido el núcleo principal—, la Diputaciónde Barcelona reforzó su carácter metropolitano, consolidando una red de espacios pro-tegidos, básicamente dentro y entorno de la región metropolitana, precisamente en elsector del país donde el suelo se ve sometido a mayores presiones. Sustraer de cualquierespeculación en relación con posibles cambios de uso, reforzando su protección, una su-perficie de más de 100 000 hectáreas, dotándolas además de una estructura y un pro-yecto de gestión en este contexto metropolitano confiere un valor añadido innegable a laacción de la Diputación de Barcelona, que, por otra parte, ha reforzado en los últimosaños su vocación planificadora en todo el ámbito del suelo no urbanizable provincial.

Recientemente, la reestructuración del Área de Espacios Naturales de la Diputación deBarcelona plantea la recuperación del ámbito provincial en relación con el tratamientodel suelo no urbanizable y la gestión de espacios protegidos, creando una estructuraadministrativa sólida. También podría garantizar una verdadera integración de diferen-tes líneas de actuación de la propia corporación e incluso ofrecerse como una alterna-tiva a los espacios, incluidos en el Plan de Espacios de Interés Natural del gobierno ca-talán, que no cuentan con una gestión efectiva. Sin embargo el vaciado decompetencias que ha supuesto la nueva ley de urbanismo y las perspectivas de modi-ficación de la división territorial catalana plantean dudas sobre la viabilidad de esta pro-puesta en el momento actual.

Ello no resta validez a la propuesta, que se podría exportar al conjunto del país, de or-denar el vació de gestión y de proyecto territorial que se produce a menudo en el suelono urbanizable, propuesta que, salvaguardando la participación de la Administraciónlocal, de las nuevas administraciones supramunicipales y del gobierno de la Generalitat,algún organismo debería asumir. Es quizá un último servicio de la Diputación deBarcelona, en un momento en que su propia existencia, tal como ahora la conocemos,parece tener fecha de caducidad.



Jordi Soler Insa (Barcelona, 1953), és llicenciat en Pedagogia i en Geografia per laUniversitat de Barcelona. Té una notable trajectòria professional en l’àmbit de la protec-ció d’espais naturals, fonamentalment a la Diputació de Barcelona (1991-2010). Ha estatdirector durant vuit anys del Parc Natural del Montseny (1996-2004) i també ha dirigit,durant períodes més breus de temps, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac(1994) i el Parc del Castell de Montesquiu (1995). Compta, també, amb experiència encooperació internacional en planificació de la gestió de parcs i reserves: Costa Rica(1984-1985), República Dominicana (1989 i 1990), Perú (1996), Colòmbia (1998) iVietnam (2008).

L’autor

| 225


Sèrie_Territori 8 8

La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que treballa conjuntament amb els ajuntaments per impulsar el progés i el benestar de la ciutadania.

La col·lecció Estudis posa a l’abast del món local models de coneixement teòric i empíric per promoure la re�exió i l’anàlisi en temes d’interès per als governs locals.

Aquest llibre fa un repàs a la política de protecció d’espais naturals que la Diputació de Barcelona ha impulsat en el seu territori des que, en la dècada del 1960, apro�tant les possibilitats que oferia la legislacó urbanística franquista, va començar a desenvolupar una política de plani�cació i gestió d’aquests espais naturals que constitueix un cas singular dins l’Administració local. De fet, amb aquesta política, la corporació donava continuitat a la seva pròpia experiència, iniciada en la dècada de 1920 a través de la Mancomunitat de Catalunya, amb la protecció del Montseny.

Al llarg dels anys, aquesta política ha signi�cat desenvolupar un règim de protecció per a més de cent mil hectàrees de sòl no urbanitzable força concentrades al voltant i a l’interior de la regió metropolitana, l’àrea més densament poblada i amb una major activitat econòmica i d’infraestructures de Catalunya, i que ha donat com a resultat la protecció i la gestió, conjuntament amb els municipis implicats, d’una Xarxa de Parcs Naturals.

Aquest llibre del pegadog i geògraf Jordi Soler Insa, fa un repàs i analitza l’evolució de les polítiques de protecció del medi natural remarcant les �tes més rellevants i els actors que han con�gurat el model de plani�cació i gestió que actualment regeix el nostre país. La publicació és recomanable, no tan sols per als qui tinguin un interès especí�c en l’àmbit de la protecció del medi natural, sinó també per als qui desitigin analitzar la seva evolució com a política pública i entendre els factors que l’han fet avançar.

Comte d’Urgell, 187Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 428 · Fax 934 022 [email protected]/www.diba.cat/parcs

La p

olít

ica

de

pro

tecc

ió d

’esp

ais

natu

rals

de

la D

iput

ació

de

Bar

celo

na

Àrea d’Espais Naturals

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1023-2010 E 8 La política de protecció d'espais naturals Coberta BAIXA.pdf 1 29/06/10 11:35

Política de protecció d'espais naturals de la Diputació de … · 2018-01-30 · mulació de les...

Documents

Transcript of Política de protecció d'espais naturals de la Diputació de … · 2018-01-30 · mulació de les...