Va néixer el 30 d’agost de 1910 a Lleida.Va estudiar al “Liceu Escolar” i vacontinuar estudiant a “l’Institut General iTècnic de Lleida” que actualment porta elseu nom. Va iniciar la carrera de medicinaa Barcelona. Quan va acabar la carrera, vaser doctorat a Madrid com a especialista ainfermetats digestives. Va publicar a “LaJornada”. Va reunir 38 poemes. Les sevespoesies, de to intimista, formen un diaridels últims anys de la seva vida. També vaescriure un drama sense èxit. Va morir detuberculosis a Barcelona el 29 dedesembre de 1942.

Llibres: Pascual Piqué, Antoni. Tres poetes, tres mestres: Rainer M. Rilke, Antonio Machado, Màrius Torres. 2006. Barcelona, Abadia Editors.

La mètrica del poema és de versos de 14

síl·labes de rima assonant ABAB-CDCD-

EFF-GHH. És un Sonet de versos

alexandrins (6+6). Quartets de rimes

encadenades i creuades en els tercets.

“La ciutat llunyana” expressa el dolor per la destrucció del somni

projectat: bastir una ciutat ideal, la polis que els noucentistes havien

teoritzat, la Catalunya Ciutat. Un exemple de civisme i refinament

cultural en un àmbit de llibertat.

En aquest poema la influència que s'hi detecta es d'un classicisme

italianitzat, molt del gust noucentista.

La ciutat s'enfonsa perquè ha perdut la seva redemptora,

“la ciutat dels ideals”, el model platònic d'arrel noucentista

que, a pesar de tot, resta amb expectatives de futur en el

món de les idees, és a dir, el que Torres anomena la ciutat

llunyana.

Les figures retòriques que té aquest poema

són:

Metàfora a la primera i la tercera estrofa.

Personificació al vers 13.

Els tòpics d’aquest poema són:

L’ubi sunt, ja que es demana <on és?> la

ciutat que enyora.

Contemptus mundi, a causa d’aquesta

enyorança, vol mostrar el menyspreu del

món i de la vida pel fet de considerar-lo ple

de dolor.