2 Pont Fusta

Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017PER CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

S’ha passat un juny una mica fresquetS’ha passat un juny una mica fresquetS’ha passat un juny una mica fresquetS’ha passat un juny una mica fresquetS’ha passat un juny una mica fresquetD’altres anys el mes de juny acostuma a ser una mica calorós. S’anuncia l’estiu d’una maneracontinua i sostinguda. Enguany, la segona desena del mes, fins l’entrada astronòmica de l’estiu,les temperaturas han estat frasquetes.Entrem al mes de juliol; els dies 10 i 11 de juliol de l’any 1972 hi va haver grans inundacions ala ciutat de Tarragona.

Un tros d’estiu moderadament calorósUn tros d’estiu moderadament calorósUn tros d’estiu moderadament calorósUn tros d’estiu moderadament calorósUn tros d’estiu moderadament calorósLes temperaturas màximes han estat força altes en la segona quinzena de juny i la primeraquinzena de juliol. S’observa que durant la darrera setmana de juliol el termòmetre pocs diesaconsegueix els 30 ºC.Pluges escasses. Durant el mes de juliol ha plogut molt poc.Entrem a l’agost en el que el dia 20 de l’any 1947, la ciutat de Tarragona va enregistrar 34 ºC demàxima; xifra excepcional en aquells anys, quan les temperaturas no eren tan altes com ara.

Dades del períodeDades del períodeDades del períodeDades del períodeDades del períodede l’1/6 al 31/7de l’1/6 al 31/7de l’1/6 al 31/7de l’1/6 al 31/7de l’1/6 al 31/7

Temperatura màxima35,8 ºC, el dia 6 de juliol

Temperatura mínima13 ºC, el dia 16 de juny

Mitjana de màximes30,8 ºC

Mitjana de mínimes20 ºC

Temperatura mitjana25,4 ºC

Pluja53,7 litres/metre2

Tempestes5

Vents dominantsLlebeig i Llevant

CONSELL DE REDACCIÓ

Robert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirector

Ramón LealCarles Jansà

Montserrat GarrigaAnna Plaza

COL·LABORADORSAnton Adserias, Xavier Graset,

Xavier Reverté, Jordi Blasi, JordinaSetó, Laura Gené, Antoni Mas, MartaEscobar, Sònia Martí, Josep Pedrola.

PUBLICITATTel. 977 393 778

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus núm. 71,

Vila- secaTelèfon / Fax 977 39 37 78

e-mail:elpont@tinet.org

http://webfacil.tinet.org/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.

Vila-secaD.L. T-505-1982

El PONT DE FUSTA es faúnicament responsable de les

opinionsexpressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut deGeneralitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

Dijous 2 de setembre:Accions en poesia. “Avui només escric deliri”; poesia de les avantguardes. Nausica Bonnin, veui Zep Santos, piano. Jardí de la Biblioteca. A les 22 hores.

Dissabte 11 de setembre:Actes de la Diada Nacional de Catalunya. Poemes (La Tramoia), danses tradicionals (EsbartRamon d’Olzina) i conferència sobre la possible catalanitat de Miguel de Cervantes (JordiBilbeny). A partir de les 19h.

AGENDA CULTURAL

33 Pont Fusta3

ÍNDEX

EDITORIAL

Un estiu de banderesUn estiu de banderesUn estiu de banderesUn estiu de banderesUn estiu de banderes

Quan la temporada turística finalitzi, en coneguem les xifresd’ocupació i valoracions per part dels sectors implicats, sabremcom ha anat la cosa. Vagi com vagi, probablement no serà un estiude bandera.Això sí, en general, ja es tracta d’un estiu de banderes. La calor enmajúscules no ens va arribar fins a finals de juny i va acabar decaldejar els ànims. Amb l’escalforeta va sortir definitivament delforn la sentència contra l’Estatut català, que si t’hi pares a pensar,era calenta com altres substàncies que excreta el cos per tald’eliminar toxines. El cas és que aquest fet va motivar la sortida enmassa de la ciutadania als carrers, principalment a la granmanifestació organitzada a Barcelona, i la penjada de senyeres iestelades als balcons. Era una cosa que es preparava ja que, teninten compte que han trigat quatre anys en posar-se d’acord, haguésestat quin hagués estat el seu redactat, n’hi havia per sortir alcarrer, ja fos a celebrar-ho o rebutjar-ho.Amb tot això, el Mundial de futbol que se celebrava a Sudàfrica jahavia començat. Els primers partits de la selecció espanyola noconvidaven als triomfalismes i tímidament van aparèixer algunesbanderes als balcons. Però a mida que la selecció del Barça (nosolament una tercera part dels convocats eren blaugranes, sinóque constituïen la columna vertebral de l’equip i tots els gols elsvan aconseguir culés) va anar marcant les diferències i el conjuntde del Bosque va anar avançant ronda rere ronda, els aficionats vananar traient pit i penjant banderes. La qüestió és que setmanesdesprés de l’esdeveniment encara se’n veuen, la qual cosa famalpensar en un reafirmament nacionalista i, per què no dir-ho, enuna altra manera de tocar allò que no sona.Però aquest estiu Vila-seca també ha tingut una cita amb el mónde l’espectacle d’aquelles que es recordaran. Després de l’acordde l’any passat amb Bagà, pel qual s’assumia la representació delRescat de les cent donzelles un any a cada poble, va arribar el torna la nostra vila. No entrarem en detalls ja que en parlarem abastament en pàgines d’aquest número, però les xifres que vamoure fan esgarrifar. Més de 2.000 espectadors (gairebé elnombre d’habitants que té la vila berguedana), 160 actors i actrius,als quals cal afegir dansaires, músics, cantants, tècnics de llum ide so, direcció, geganters, grallers i tramoia. I tot en el marcincomparable del castell i amb un pressupost de 23.000 o 24.000euros. Per cert que la representació no va romandre aliena a lasaragatada del mundial i participants i espectadors van haverd’aguantar petards i clàxons durant la darrera part de l’espectacledel diumenge. Doncs bé, això també ha tingut els seus danyscol·laterals en la nostra revista. Gran part de la redacció hi eraimplicada i va motivar que fos materialment impossible treure unnúmero durant el mes de juliol. Estimats/des lectors/es us demanemque ens disculpeu, era per una bona causa. Ara teniu a les mansun exemplar una mica extra que abarca la informació més rellevantde juny i juliol.I no, no us heu equivocat de revista. Definitivament hem aprofitatla conjuntura per endegar un procés de remodelació de la revista,tant en termes de maquetatge com de contingut que s’aniranproduint durant els mesos veniders.Comença una nova època, us animem a participar-hi.

01 Portada02 Meteorologia / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari12 Plens i Juntes15 Patronat de Turisme de Vila-seca16 Ajuntament de Vila-seca18 El Rescat de les cent donzelles20 Entrevista a Josep Toquero i Jaume Ciurana22 I Fira Medieval / Va de música: Jorge Drexler23 La foto antiga24 Article sobre la família Dolsa25 Lectures d’estiu amb Josep Gironès26 Carrer del Mar / Bon Vent27 A la fresca / La capsa de música28 Va de teatre: Delirio Teatre i La Tramoia29 Correu Obert30 Esports32 Contraportada

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaPER TONI BONET

Mentre em trencava el cap per veure quina foto posar, si actual,si d’arxiu… pensava que el que estàvem fent era obrir un nou camí.Coincidia el fet de ser un número especial per contenir dos mesosdegut a les circumstàncies que s’apuntaven a l’editorial, també alfet d’engegar un procés profund de renovació que s’anirà perfilantels propers mesos… I que carai, què millor que una portada ambel títol de la revista com a protagonista absolut. Títol d’una revistaque ha passat la frontera dels 30 anys.Però no patiu estimades i estimats lectors doncs el proper mestornaran les nostres benvolgudes fotògrafes per il•lustrar aquestnou Pont de Fusta.

4 Pont Fusta

Comencen les obres del Raval de la MarComencen les obres del Raval de la MarComencen les obres del Raval de la MarComencen les obres del Raval de la MarComencen les obres del Raval de la MarEL PONT

La Unió Temporal d’Empreses Raval MarVila-seca, formada per les firmes TauIcesa i Copisa, ha iniciat ja les obres deremodelació de la carretera que uneixels nuclis de Vila-seca i la Pineda, la TV-3148. El govern català va aprovarl’adjudicació definitiva dels treballs afinals del mes de juny i aquest juliol s’hasignat l’acta de replanteig, el tràmit quepermet iniciar les obres.

De moment, s’ha començat a netejar els voralsde la carretera i els terrenys que es veuranafectats per les obres. Es calcula que la novacarretera serà una realitat a finals de 2012,d’aquí 28 mesos.Vint-i-una empreses optaven a executar aquestprojecte que finalment s’ha adjudicat per 23,3milions d’euros, una quantitat que suposa unarebaixa de gairebé 7 milions respecte el preude sortida.La reforma del Raval de la Mar permetràconvertir aquesta carretera local en una viaurbana més ampla i segura. Comptarà amb doscarrils per sentit separats per una mitjana.També hi haurà voreres, carril bici i espai peraparcar en alguns trams. El projecte tambécontempla la millora dels accessos a la zona deserveis i residencial de Port Aventura, a l’ermitade la Mare de Déu de la Pineda i al parc urbà dela Torre d’en Dolça. Per aquest motiu esconstruiran tres rotondes a nivell i esremodelarà la que hi ha a l’accés del camp degolf de Port Aventura.També està previst construir una passarel·laelevada per a vianants i bicicletes per tal depoder creuar amb seguretat l’autovia A-7.La part més complexa de les obres seràl’ampliació del pont per on passa el tren de lalínia de Salou. La nova estructura tindrà 43metres de llarg i 17 d’amplada.Els treballs es completaran amb la millora delsistema de drenatge de la carretera, lainstal·lació d’il·luminació i mobiliari urbà.

Vial segregat per a mercaderiesVial segregat per a mercaderiesVial segregat per a mercaderiesVial segregat per a mercaderiesVial segregat per a mercaderiesL’ambiciós projecte del Raval de la Mar tambécontempla la construcció d’un vial segregatper al trànsit de mercaderies perilloses.Aquesta nova carretera ja estava contempladaen el Pla Director de la Indústria i el Turisme,amb l’objectiu de millorar la connexió del complexpetroquímic sud amb el Port de Tarragona i ambles carreteres principals, com l’A-7 o la T-11.D’aquesta manera els cotxes, motocicletes iautobusos que passin per la TV-3148 ja nohauran de compartir espai amb els camions.Aquesta nova carretera es construirà enparal·lel al Raval de la Mar i en terrenys ceditsper la indústria química. Tindrà una longitud de2,1 quilòmetres i comptarà amb dos carrils de3,5 metres d’amplada.

El vial segregat per a mercaderies anirà desdel nus d’enllaç de l’A-7 fins a la rotonda de laPiconadora, des d’on s’accedeix a l’autovia deSalou, la C-31-B.Per tal de millorar la connectivitat interna delpolígon s’ha previst la construcció de duesrotondes. A més, també caldrà construir unsegon pont per a la línia de tren. Tindrà 15metres de llarg.El projecte es completa amb una zona verda de76.000 metres quadrats, situada entre la viaprincipal i la nova carretera. Servirà de pantallavisual per reduir l’impacte de la indústria química,visible des dels equipaments turístics i delleure.

Col·laboració d’institucions iCol·laboració d’institucions iCol·laboració d’institucions iCol·laboració d’institucions iCol·laboració d’institucions iempresesempresesempresesempresesempresesLa remodelació de la Raval de la Mar és unprojecte llargament reivindicat. Se’n vacomençar a parlar fa 18 anys. Finalment haestat possible gràcies a l’acord de lesinstitucions i empreses implicades en elprojecte.L’Associació Empresarial Química i PortAventura han cedit els terrenys per fer-lopossible. La Diputació, que és la propietària dela carretera, pagarà 10 milions d’euros de lareforma. La resta de diners els aportarà laGeneralitat.

Finalitzen les obres del nouFinalitzen les obres del nouFinalitzen les obres del nouFinalitzen les obres del nouFinalitzen les obres del nouCarril de Convivència perCarril de Convivència perCarril de Convivència perCarril de Convivència perCarril de Convivència pervianants i ciclistes al Passeigvianants i ciclistes al Passeigvianants i ciclistes al Passeigvianants i ciclistes al Passeigvianants i ciclistes al PasseigMiramarMiramarMiramarMiramarMiramarACN/EL PONT

L’alcalde, Pere Granados, juntament amb elregidor d’Urbanisme, Marc Montagut van visitarel dia 6 de juliol el nou Carril de Convivència alPasseig Miramar que ja està a disposició devianants i ciclistes de Salou.L’espai mixt d’us comú per a les bicicletes ivianants completa la unió entre el PasseigJaume I i el terme municipal de Cambrils. Elcarril té una longitud de 600 metres i unaamplada al voltant dels 2,50 metres.D’altra banda, l’Ajuntament i la Policia Local hanimpulsat una nova campanya “AMB BICICLETAPER SALOU FEM SALUT”. L’objectiu d’aquestainiciativa és explicar als ciclistes com circularde forma segura i donar a conèixer a laciutadania els beneficis de la bicicleta com amitjà de transport alternatiu. La campanyainformativa es realitzarà mitjançant fulletonsinformatiu que es repartiran entre els ciutadansi la informació que donin els agents de la Policiaque circulen diàriament en bicicleta per laciutat.

L’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de Saloucol·labora amb la Generalitatcol·labora amb la Generalitatcol·labora amb la Generalitatcol·labora amb la Generalitatcol·labora amb la Generalitatper consolidar la borsaper consolidar la borsaper consolidar la borsaper consolidar la borsaper consolidar la borsad’Habitatge pel lloguer sociald’Habitatge pel lloguer sociald’Habitatge pel lloguer sociald’Habitatge pel lloguer sociald’Habitatge pel lloguer socialACN/EL PONT

L’Ajuntament de Salou ha signat un convenimarc de col·laboració amb ADIGSA, empresapública de la Generalitat de Catalunya per almanteniment i desenvolupament de la Borsad’Habitatge per al Lloguer Social al municipi deSalou.Amb aquest conveni, l’Ajuntament ofereix elsseus recursos a nivell de personal tècnic iadministratiu per tal d’oferir aquest servei. Enaquest sentit, una persona coordina lesactuacions del personal adscrit i de les relacionsamb la Generalitat. El consistori es compromet,entre d’altres aspectes, a fer tasquesd’assessorament i acompanyament al llogatera la cerca de l’habitatge, la mediació entrepropietari i llogater i el seguiment de la bonautilització dels habitatges així com el controldels pagaments del lloguer o la gestió d’ajutspel pagament de l’habitatge.ADIGSA destinarà una aportació inicial de15.210 euros a més de les aportacionseconòmiques pels serveis prestats, que en el2009 varen ser de 26.000 euros, per cobrir unapart de les despeses dels serveis mínimsd’atenció ciutadana i assessoramentrelacionats amb els programes i ajuts de laXarxa de Mediació per el Lloguer Social.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de SalouL’Ajuntament de Saloupromociona l’ocupació ambpromociona l’ocupació ambpromociona l’ocupació ambpromociona l’ocupació ambpromociona l’ocupació ambun conveni amb empresesun conveni amb empresesun conveni amb empresesun conveni amb empresesun conveni amb empresesconcessionàriesconcessionàriesconcessionàriesconcessionàriesconcessionàriesACN/EL PONT

L’Ajuntament de Salou va signar el dia 26 dejuliol el conveni de col·laboració entre lesempreses concessionàries i la borsa de treballmunicipal. Amb aquesta firma el que es preténes donar prioritat als salouencs que es trobenen situació d’atur per ta d’accedir a un lloc detreball. Les empreses Urbaser, Eyssa i Azahars’han compromès a fer ús de la borsa detreball municipal gestionada pel consistori iincorporar així treballadors del municipi en lesseves respectives plantilles quan la demandade feina els ho permeti.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

NOTICIARI

55 Pont Fusta5

Les obres de la planta de tractamentLes obres de la planta de tractamentLes obres de la planta de tractamentLes obres de la planta de tractamentLes obres de la planta de tractamentd’aigua avancen a ritme previstd’aigua avancen a ritme previstd’aigua avancen a ritme previstd’aigua avancen a ritme previstd’aigua avancen a ritme previstEL PONT

L’Ajuntament de Salou ampliaL’Ajuntament de Salou ampliaL’Ajuntament de Salou ampliaL’Ajuntament de Salou ampliaL’Ajuntament de Salou ampliales zones Wifi amb Saloules zones Wifi amb Saloules zones Wifi amb Saloules zones Wifi amb Saloules zones Wifi amb SalouConnecta’tConnecta’tConnecta’tConnecta’tConnecta’tACN

L’Ajuntament de Salou incrementa les zoneson ofereix una connexió a internet alsciutadans, incorporant nous espais decobertura mitjançant la tecnologia sense filsWifi. Els nous espais es situen en l’àmbit delpropi edifici corporatiu, en sales de reunions,sala de premsa, sala de plens, sala de formació,i també inclou diverses zones del pavellómunicipal com la recepció, sala d’espera i lespròpies piscines incloent la zona enjardinada.En aquesta fase, també s’ha dotat d’aquestatecnologia la totalitat del Centre Cívic i algunsespais de l’edifici de Policia Local, facilitantque, des de qualsevol dispositiu que suporti latecnologia Wifi, es pugui accedir a la xarxainternet.D’aquesta forma, un usuari que, des del seudispositiu Wifi detecti la xarxa sense fils SALOUCONNECTA’T, rebrà una pàgina captiva quel’informarà de les condicions d’ús i permetràl’accés a la xarxa internet.No es tracta d’un accés il·limitat donat que elsistema no permet alguns serveis de connexiócom P2P, POP3, SNMP i també es limita el tempsi l’ample de banda de la connexió per cadausuari. Així mateix, el sistema incorpora unfiltrat de continguts web visitables.

L’Agència Catalana de l’Aigua calcula quea finals d’any haurà acabat la construccióde la planta de tractament terciarid’aigües residuals, que s’està habilitantal costat de la depuradora de Vila-seca iSalou.Aquesta planta permetrà abastir d’aiguaels polígons petroquímics nord i sud, detal manera que la indústria reduiràsubstancialment el seu consum delminitransvasament de l’Ebre.

Les obres van començar a l’hivern i estàprevist que acabin abans de finals d’any,segons el calendari previst, de tal manera quela planta podrà començar a funcionar a principisde 2011. Les noves instal·lacions produiran6,8 hectòmetres cúbics l’any d’aiguaregenerada, una quantitat equivalent a la queconsumeixen els municipis de Vila-seca i Salou.En una segona fase, però, les instal·lacionspodrien arribar a triplicar la seva capacitat,depurant fins a 20 hectòmetres cúbics d’aigual’any.El conseller de Medi Ambient, FrancescBaltasar, ha visitat les obres de la planta detractament terciari aquest mes de juliol. Vaaprofitar la seva presència a Tarragona persignar el conveni de gestió de les instal·lacionsamb l’Associació Empresarial Química, l’AEQT,i amb Aigües Industrials de Tarragona, AITASA,Segons el conveni la planta de tractamentterciari serà gestionada per AITASA durant elspropers 25 anys, si bé seguirà sent propietatde l’ACA.

Planta de tractament terciariLes plantes terciàries aporten un tractamentaddicional a les aigües residuals que surten deles depuradores. D’aquesta manera l’aiguaresulta apta per a regar i també per a laindústria.En aquest cas es tractarà l’aigua de ladepuradora de Vila-seca i Salou, situada atocar de la Pineda. L’aigua que en surti seràtransportada a la indústria química a travésd’una xarxa de canonades de 17 quilòmetresque arribarà fins al polígon nord. Tot el projectesuposarà una inversió de 42 milions d’euros,dels quals una bona part procedeixen delsFons de Cohesió Europeus.

Recuperació del cabal del riu GaiàLa posada en marxa d’aquesta planta permetràque la indústria química deixi de consumiraigua procedent del minitransvasament del’Ebre. A més, les plantes de Repsol del polígonnord reduiran el seu consum d’aigua del pantàdel Catllar. Això permetrà recuperar el cabalecològic a la desembocadura del riu Gaià,llargament reivindicat pels grups ecologista.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Els alumnes de Salou podranEls alumnes de Salou podranEls alumnes de Salou podranEls alumnes de Salou podranEls alumnes de Salou podrangaudir del transport escolargaudir del transport escolargaudir del transport escolargaudir del transport escolargaudir del transport escolaramb una nova targetaamb una nova targetaamb una nova targetaamb una nova targetaamb una nova targetaACN

Els alumnes dels centres públics d’educacióprimària i secundària de Salou podran continuargaudint del servei de transport escolar amb laincorporació d’un nou sistema de gestió. El noumètode consisteix en una targeta de transportescolar mensual que s’ha d’adquirir alDepartament d’Ensenyament de l’Ajuntamentde Salou i que hauran d’ensenyar a la monitorade l’autobús que utilitzin.Els infants i joves que facin ús del servei detransport escolar gestionat per l’Ajuntamenthauran d’ accedir a l’autocar amb aquestatargeta que s’ha d’haver adquirit els últims cincdies del mes anterior. El nou sistema no tindràcap perjudici respecte a ajuts o bonificacionsque tingui la família.Les famílies que vulguin gaudir del servei detransport escolar el nou curs hauran d’anar alDepartament d’Ensenyament a partir del 15d’agost entre les 10 i les 14 hores per comprarel carnet del mes de setembre i aixísuccessivament cada mes.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Fotografia de la pàgina anterior: Ermita de Vila-secaExtreta de http://www.poblesdecatalunya.cat/Fotografia superior: Obres de la planta de tractament d’aiguaExtreta d’ACN

La Policia Local de Salou deté una persona que intentaLa Policia Local de Salou deté una persona que intentaLa Policia Local de Salou deté una persona que intentaLa Policia Local de Salou deté una persona que intentaLa Policia Local de Salou deté una persona que intentaprovocar un incendiprovocar un incendiprovocar un incendiprovocar un incendiprovocar un incendiACN

El dia 27 de juliol a les 20.30 hores, agents delcos de la Policia Local de Salou en col·laboracióamb el cos de la Guàrdia Civil, van procedir ala detenció d’una persona de nacionalitatpakistanesa com a autora d’un foc intencionat,a la zona forestal.Quan els agents de la Policia Local estavenrealitzant un control de vehicles a les proximitatsde la carretera de la costa que enllaça elmunicipi de Salou amb La Pineda, diversosconductors que circulaven per aquesta viavan alertar els agents que s’estava iniciant unincendi a 500 metres d’on eren ells.Els policies locals van comprovar l’existènciadel mateix i van procedir a controlar l’incident

mentre arribaven els Bombers. Va ser unciutadà que era fent esport, qui va alertar alsagents que havia estat testimoni dels fets i queun individu de nacionalitat pakistanesa, portavaun encenedor i una bola de paper que vaencendre, llençant-la a la zona forestal i fugintdel lloc. Minuts desprès, quan les dotacionsestaven fent la recerca de l’autor, un testimonies va adreçar novament als agents i els vanindicar que era a les proximitats dels carrersCarles Buigas amb Vendrell tot descrivint laseva indumentària.Els agents van procedir a la detenció de M. W.,de 23 anys d’edat i amb domicili al municipi deSalou, el qual va passar a disposició judicial.

NOTICIARI

6 Pont Fusta

S’inaugura el Parc Científic i tecnològicS’inaugura el Parc Científic i tecnològicS’inaugura el Parc Científic i tecnològicS’inaugura el Parc Científic i tecnològicS’inaugura el Parc Científic i tecnològicde Turismede Turismede Turismede Turismede TurismeEL PONT

L’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal deL’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal deL’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal deL’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal deL’Ajuntament de Salou aplica la nova ordenança municipal detinença d’animalstinença d’animalstinença d’animalstinença d’animalstinença d’animalsACN/EL PONT

El campus universitari de Vila-seca haestrenat ja el Parc Científic i Tecnològicde Turisme i Oci. El conseller d’Innovació,Universitats i Empresa, Josep Huguet,va inaugurar les instal·lacions en unavisita institucional que hi va fer el 14 dejuny. En els seus parlaments Huguet vaparlar de la necessitat de crear unamarca turística pròpia basada en elsatractius del territori. Només d’aquestamanera es pot evitar la deslocalitzaciódel sector, cap a altres mercats mésbarats que també ofereixen sol i platja.El Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Ocineix amb la voluntat de ser un nexe d’unió entreel món acadèmic i el sector empresarial, per talde dissenyar nous productes i buscar maneresd’optimitzar els recursos turístics.Les seves instal·lacions, al costat de la facultatde turisme, compten amb una superfície de1.200 metres quadrats i han suposat unainversió de 2,8 milions d’euros.

Actualment hi treballen una vintena depersones, però està preparat perquè n’hi arribia haver una quarantena. Les entitatsfundadores d’aquest centre de recerca idesenvolupament són la URV, l’Ajuntament deVila-seca i la Federació Empresariald’Hosteleria i Turisme de la Província.Dins del Parc, que està dirigit pel vila-secàSalvador Anton, hi ha un departament específicper assessorar les empreses del sector quevulguin desenvolupar nous productes turístics.De cara al futur es vol que el Parc aculli tambél’Institut de Recerca Turística de Catalunya.

L’Ajuntament de Salou començà a aplicar apartir del dia 21 de juliol l’ordenança que regulala tinença d’animals de companyia al municipi.Aquesta normativa permetrà regular els dretsi obligacions dels propietaris que posseeixenun animal de companyia, així com vetllar per lacorrecta convivència i respecte de ciutadansi animals. La normativa prohibeix aspectescom el maltractament, l’abandonament, lesbaralles amb animals o la venda ambulant aixícom el fet de mantenir-los lligats gran part deldia o limitar-los de manera duradora el movimentque els és necessari. També estableix laprohibició de deixar els animals en patis,terrasses i balcons des de les 22h a les 8h perevitar que amb els seus sorolls puguinpertorbar el descans dels veïns. La normativaestableix que els posseïdors d’animalsdomèstics de companyia estan obligats ainscriure’ls en el registre censal del municipide residència habitual dins del termini màximde 3 mesos a partir de la data de naixement del’animal o 30 dies comptats a partir del’adquisició. D’altra banda, com a norma,s’estableix que gossos, gats i fures han d’anarlligats per una corretja o cadena amb la sevaidentificació censal la qual podrà ser reclamadapels agents de l’autoritat.Els animals tampoc podran visitar les platgesdurant l’època de bany, és a dir, des d’una

setmana abans de l’inici de la Setmana Santafins al 31 d’octubre.Igualment, els propietaris han de recollir lesdeposicions fecals dels animals a les zones devianants, parcs i qualsevol lloc destinat altrànsit de vianants.Es contemplaran sancions lleus amb multes de100 a 400 euros per no dur identificats elsanimals de companyia o embrutar les viespúbliques i qualsevol lloc destinat al trànsit oa l’esbarjo dels ciutadans amb dejeccionsfecals dels gossos. Com a greus, amb multesde 400 a 2.000 euros es contempla la circulacióde gossos pel carrer sense corretja o cadena,el fet de no tenir-los en les condicions sanitàrieso d’atenció que no garanteixi la seva salut iprotecció.Com a molt greus, amb multes entre 2.000 i20.000 euros es contemplarà entre d’altres, elmaltracte o l’abandonament, l’organització debaralles de gossos, o l’ús d’animals enespectacles si aquest pot ocasionar sofrimento tractaments antinaturals i mantenir a l’animalsense alimentació o instal·lacions adequades.L’ordenança també regula la tinença de gossospotencialment perillosos i estableix que serànecessari disposar de la llicència per tenir unanimal de les característiques establertes.Les infraccions administratives en matèriad’animals perillosos pot anar de 60 a 30.050

euros en funció de la gravetat. Així, esconsiderarà greu per exemple tenir un gospotencialment perillós sense llicència oensinistrar animals per activar la sevaagressivitat o finalitats prohibides.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

NOTICIARI

Montilla lloa la ‘bona gestió’Montilla lloa la ‘bona gestió’Montilla lloa la ‘bona gestió’Montilla lloa la ‘bona gestió’Montilla lloa la ‘bona gestió’que ha convertit Portaventuraque ha convertit Portaventuraque ha convertit Portaventuraque ha convertit Portaventuraque ha convertit Portaventuraen un dels parcs temàtics deen un dels parcs temàtics deen un dels parcs temàtics deen un dels parcs temàtics deen un dels parcs temàtics dereferència a Europareferència a Europareferència a Europareferència a Europareferència a EuropaACNEl president de la Generalitat, José Montilla, vadestacar l’estratègia i la inversió amb què,després de 15 anys de funcionament,Portaventura ha aconseguit mantenir-se entreels parcs temàtics capdavanters a Europa ennombre de visitants i d’oferta lúdica. El presidentcatalà, acompanyat del president del Conselld’Administració del parc, Antoni Massanell, vacol·locar el diumenge 25 de juliol la primerapedra de la nova àrea infantil que obrirà aprimavera de l’any que ve, i que estaràespecialitzada en famílies amb nens molt petits.Per a Montilla, Portaventura ha tingut en elsúltims deu anys un impacte que va més enllà dela seva pròpia marca i ha permès potenciarl’activitat turística de la Costa Daurada, donantalternatives al sol i platja i molta oferta per alturisme familiar. ‘D’aquesta manera Tarragonai la seva costa compta amb una de les ofertesmés equilibrades i envejables d’Europa’, hadestacat el president. L’àrea infantil costarà12 MEUR.

Fotografia superior: El conseller Huguetacompanyat del Sr. PobletFotografia superior dreta: Visita del presidentMontillaFotografia inferior dreta: Foto de família delscursos de formacióExtretes d’ACN i Ajuntament de Vila-seca

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n43480 VILA-SECA

Tels. 977 390 672 - 977 390 759

77 Pont Fusta7

El Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 queEl Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 queEl Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 queEl Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 queEl Tribunal Suprem confirma la condemna a una etarra per l’atemptat de Salou al 2001 queva causar 13 feritsva causar 13 feritsva causar 13 feritsva causar 13 feritsva causar 13 feritsACN

Montilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passaMontilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passaMontilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passaMontilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passaMontilla destaca que l’excel·lència sanitària del país passatambé per la qualitat del centres d’atenció primàriatambé per la qualitat del centres d’atenció primàriatambé per la qualitat del centres d’atenció primàriatambé per la qualitat del centres d’atenció primàriatambé per la qualitat del centres d’atenció primàriaACN

El president de la Generalitat, José Montilla, vainaugurar el dia 22 de juliol el Centre d’AltaResolució (CAR) de Salou amb el qual esdonarà servei a gairebé 26.000 habitants, uncentre que ja ha estat reconegut dues vegadesamb el Premi a l’Excel·lència en Qualitat queatorga la Fundació Avedis Dornavedian. ElCAP de Salou és l’únic que ha estat guardonatdues vegades amb aquest premi en 16 anysd’història del mateix.En aquest sentit el president ha aprofitat perrecordar que ‘l’excel·lència del sistema sanitaridel país’ no se sosté únicament en la qualitatdels grans hospitals i centres de recerca sinótambé en ‘la qualitat i la proximitat’ dels centresd’atenció primària.En l’ampliació i reforma del nou CAR de Salous’han invertit 6 MEUR i es millorarà els serveisque oferia l’antic Centre d’atenció Primària.

El nou CAR de Salou millorarà l’atenció a lapoblació en un municipi (d’un mínim de 40.000habitants) marcat per la població flotant quepot assolir en plena campanya turística picsde 180.000 habitants.

El CAR de Salou compta amb 15 metges defamília, 2 pediatres, 1 odontòleg, 13 infermeres,3 auxiliars d’infermeria i 6 zeladors. També téun equip administratiu de 12 treballadors.

Cloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del MónCloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del MónCloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del MónCloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del MónCloenda dels Cursos de Formació del Circuit d’Acollida i el Taller de Cuines del MónAJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Recentment es va celebrar al Centre Municipal de Formaciói Ocupació “antic hospital 1794” la cloenda dels cursos deformació del Circuit d’Acollida de Vila-seca i el taller deCuines del Món realitzat a l’escola Cal·lípolis de la Pineda.L’acte el van presidir la regidora d’Educació, BenestarSocial i Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Vila-seca, M.dels Àngels Ponce; el Conseller de l’Àrea d’Atenció a lesPersones del Consell Comarcal del Tarragonès, AntonioLópez;la coordinadora territorial de la Secretaria per a laImmigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania dela Generalitat de Catalunya, Anna Garcia i la directora delCentre de Normalització Lingüística de Tarragona, RosaIbarz.Els alumnes que han participat en aquests circuit trimestrali en el taller de Cuines del Món han estat 37 de diferentsnacionalitats: senegalesa, marroquina, xinesa, índia,

francesa, algeriana, russa, dominicana, espanyola, anglesa i argentina.Aquest Circuit d’Acollida és fruït de la col•laboració de l’Ajuntament amb el ConsellComarcal del Tarragonès i el Consorci per a la Normalització Lingüística de Tarragona,i amb la subvenció de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.Enel Circuit d’Acollida de Vila-seca, els alumnes han realitzat un total de 60 horesdividides en dos nivells.

El Tribunal Suprem va confirmar el dia 15 dejuliol la condemna a més de 200 anys de presó,dels quals en complirà un màxim de 25, aAinhoa Barbarin Yurrebaso, per l’atemptat del18 d’agost del 2001 davant l’Hotel Cala Font deSalou en què van resultar ferides 13 persones.L’Audiència Nacional la va condemnar com amembre del comando ‘Behorburu’, juntamentamb Ismael Berasategi i Xabier Zabalo.Elsmagistrats consideren provada la sevaparticipació en l’atemptat i avalen la validesade les proves per les què la van condemnar.Entenen que Barbarin ‘va ser condemnada envirtut de proves de càrrec vàlidamentobtingudes, legalment introduïdes al procés, isuficients des del punt de vista de les

exigències derivades del dret a la presumpciód’innocència’.Els tres membres del comando van sercondemnats per l’Audiència Nacional a 17anys per un delicte d’estralls amb finalitatterrorista; 36 anys per delictes de lesionsagreujades; a 150 anys per tots els delictes delesions; dos anys per robatori amb força; unany i nou mesos per falsificació de documents.A més, els va imposar indemnitzacions a lesvíctimes i la prohibició d’apropar-se a Saloudurant cinc anys després de sortir en llibertat.Segons el relat de l’Audiència Nacional, AinhoaBarbarin formava part del comando ‘Behorburu’juntament amb Ismael Berasategi i XabierZabalo, que tenia com a missió principal el

robatori de vehicles i la seva preparació per ala col·locació d’artefactes explosius. L’agostdel 2001 van traslladar un dels vehicles desd’Ondarroa (Biscaia) fins a Salou i la nit del 17i 18 d’agost el van aparcar al carrer Les Dunes,explotant a les vuit del matí. L’atemptat vacausar 13 ferits.En el registre que va fer a casa seva, laGuàrdia Civil va trobar diversos plànols deSalou, i en un altre registre un adhesiu decontrol d’equipatge de la companyia Iberia alseu nom i documentació oficial del cotxe queposteriorment va explotar. Els magistratsentenen que aquestes proves són vàlides perprovar la seva participació en els fets.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

8 Pont Fusta

NOTICIARI

Comença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem aComença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem aComença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem aComença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem aComença una nova edició del Megaestiu i l’ExtiuExtrem aVila-secaVila-secaVila-secaVila-secaVila-secaAJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Recepció als professors que s’han jubilat a Vila-secaRecepció als professors que s’han jubilat a Vila-secaRecepció als professors que s’han jubilat a Vila-secaRecepció als professors que s’han jubilat a Vila-secaRecepció als professors que s’han jubilat a Vila-secaAJUNTAMENT DE VILA-SECA

L’Ajuntament de Vila-seca vaoferir una recepció als professors dels diversos centres escolarsde Vila-seca que s’han jubilat en finalitzar el curs escolar. El 28 de juny, l’alcalde de Vila-seca,Josep Poblet, i la regidora d’Educació, acompanyats de diversos professors van retre un senzillhomenatge a Maria Visitación Alfaro i Caridad Estal mestres de l’escola Mestral, a Milagros dePablo i M. Amparo Pinillos de l’escola de la Plana, Felisa Herce de l’ escola Torroja Miret i a JoanRamon Valldeperez de l’escola Sant Bernat Calvó.A la fotografia, l’alcalde de Vila-seca i laregidora d’Educació amb els mestres.Un gest encomiable en uns temps on una part dels estudiants tracten l’ensenyament i els seusrepresentants amb gestos contraris, mostrant una falta de respecte i actituds menyspreablesapreses no pas a l’escola sinó a l’educació que bona part d’aquests alumnes esgarriats rebena casa seva.

El Centre Jove Masia Tous acull el primerEl Centre Jove Masia Tous acull el primerEl Centre Jove Masia Tous acull el primerEl Centre Jove Masia Tous acull el primerEl Centre Jove Masia Tous acull el primerConsell de Joventut de SalouConsell de Joventut de SalouConsell de Joventut de SalouConsell de Joventut de SalouConsell de Joventut de SalouACN

L’alcalde de Salou, Pere Granados, la regidorade Joventut i Infància, Júlia Gómez juntamentamb Maria José Rodríguez, la coordinadora delDepartament de Participació Ciutadana i altrestècnics de l’Ajuntament de Salou van reunir-seel dia 15 de juliol amb diferents entitats juvenilsen el que va ser el Primer Consell de Joventutde Salou acollit pel Centre Jove Masia Tous,recentment inaugurat. Entre les entitatsconvocades que van ser-hi presents, trobem:Associació Joves Informàtics de Salou,Associació Projectes Creatius Panda, GrupEsplai Salou, Connecta’t Jove, Grup Jove Salou,Joves de Salou i diferents joves que vanassistir-hi a nivell individual.En aquesta primera reunió es van presentarels membres del consell i es van definir elsobjectius i funcions d’aquest nou organismeadreçat a dinamitzar i respondre necessitat

dels joves. Durant la reunió, també es vasubratllar que una de es línies clau en lespolítiques municipals de cara als joves éspromoure la formació per fer front a l’atur,donat que és un dels col·lectius més afectatsper l’actual situació econòmica que viu el país.La voluntat de tots els membres d’aquestConsell de Joventut és reunir-se de maneratrimestral per tal de presentar i fer seguimentdels nombrosos projectes a desenvolupar demanera conjunta.La regidora de Joventut i Infància, Júlia Gómez,va aprofitar la reunió per avançar un projecteque s’iniciarà després de l’estiu orientat a“assessorar emocionalment als joves enpossibles conflictes que sorgeixen en la sevaetapa adolescent com conflictes d’assetjamentescolar, trastorns alimentaris, assessoramentacadèmic i laboral”.

Un any més, la regidoria de Joventut del’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxaels dos programes d’activitats per a jovesconeguts com a “Megaestiu”, per a nens inenes de 3 a 12 anys, i “ExtiuExtrem”, per ajoves de 13 a 16 anys.Des d’avui dijous dia 1i durant els mesos de juliol i agost, 400 nois inoies gaudiran de tot un seguit d’activitats,jocs, manualitats, piscina i altres accions comcolònies a Sant Esteve de Palautordera,Bookcrossing, sortides al Canal Olímpic de

Barcelona, al parc de la Torre d’en Dolça, aldofinari de la Pineda, al Pont del Diable deTarragona i viatge en golondrina pel Port deTarragona, entre d’altres.El Megaestiu il’ExtiuExtrem són activitats adreçades a totsels joves del municipi en horari de 9 a 15 horesi que ha permès la contractació de 43 persones.Enguany, les activitats s’estan seguint a Vila-seca a les instal·lacions de l’Escola Miramar(amb menjador inclòs), a la Pineda a l’escolaCal·lípolis i a la Plana al Centre Cívic.

Vila-seca incorpora 48Vila-seca incorpora 48Vila-seca incorpora 48Vila-seca incorpora 48Vila-seca incorpora 48treballadors al nou Platreballadors al nou Platreballadors al nou Platreballadors al nou Platreballadors al nou PlaExtraordinari d’OcupacióExtraordinari d’OcupacióExtraordinari d’OcupacióExtraordinari d’OcupacióExtraordinari d’OcupacióLocalLocalLocalLocalLocalAJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

El passat mes de juliol l’alcalde de Vila-seca,Josep Poblet, juntament amb Josep Toquero,Regidor de Relacions Cíviques; M. ÀngelsPonce i Regidora d’Educació, Benestar Sociali Polítiques d’Igualtat, presidí l’acte debenvinguda als nous treballadors del PlaExtraordinari d’Ocupació Local (PEOL). Les 48persones incorporades al pla, amb durada de6 mesos, es repartiran l’arranjament i millorad’equipaments socials; la rehabilitació, netejai pintat d’edificis públics; l’automatització icentralització de la xarxa de reg dels espaisverds públics i la campanya d’informació per apromoure l’eficiència energètica. Plad’ocupació, finançat per la Generalitat il’Ajuntament amb un cost proper als 500.000•,“és la inversió més forta en temps de crisi”, haassegurat l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet.Sense menystenir els efectius positius,aquests plans també en comporten de negatiuscom el possible perjudici al sector privat quecobreix aquestes àrees de treball.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

45 joves intèrprets participen45 joves intèrprets participen45 joves intèrprets participen45 joves intèrprets participen45 joves intèrprets participenen el I Concurs Internacionalen el I Concurs Internacionalen el I Concurs Internacionalen el I Concurs Internacionalen el I Concurs Internacionalde Piano de Vila-secade Piano de Vila-secade Piano de Vila-secade Piano de Vila-secade Piano de Vila-secaPER ANNA PLAZA

Recepció de professors jubilats.Foto: Ajuntament de Vila-seca

45 pianistes de tretze països participaranaquest mes de setembre en el I ConcursInternaciona Paul Badura-Skoda que esdesenvoluparà a l’Auditori de Vila-seca.El jurat estarà presidit pel mestre vienès quedóna nom al certamen. A més, al comitè d’honorhi estarà representada la Princesa Irene deGrècia, germana de la Reina d’Espanya.El termini d’inscripcions es va tancar el 15 dejuny. Entre els artistes seleccionats hi ha jovesintèrprets d’Holanda, Canadà, Hongria, Xina,Taiwan, Japó, Nova Zelanda, Rússia, Ucraïna,Itàlia, Bulgària, Corea i Espanya.El certamen es desenvoluparà entre els dies13 i 20 de setembre i compta amb la direccióartística del pianista Piere Réach, L’objectiu delconcurs és donar una plataforma de projeccióa joves intèrprets d’arreu del món. La iniciativas’ha pogut tirar endavant gràcies al convenisignat entre el Patronat Municipal de Música il’Associació Cultural International Piano-First.El jurat estarà integrat per reconeguts pianistesde prestigi internacional.Tota la informació del concurs es pot consultara la web www.concursbaduraskoda.com

99 Pont Fusta9

V Biennal ContratallaV Biennal ContratallaV Biennal ContratallaV Biennal ContratallaV Biennal ContratallaACN/EL PONT DE FUSTA

Energia. Mou-te per un futurEnergia. Mou-te per un futurEnergia. Mou-te per un futurEnergia. Mou-te per un futurEnergia. Mou-te per un futursosteniblesosteniblesosteniblesosteniblesostenibleAJUNTAMENT DE VILA-SECA/EL PONT

Un any més, l’Obra Social “la Caixa” i el Patronat Municipal de Turismede Vila-seca han fet arribar fins a la Pineda una de les exposicionsmés espectaculars de la temporada d’estiu.Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, Empar Martínez, delegada generalde “la Caixa” a Tarragona i Lluis Reverter, secretari general de l’ObraSocial “la Caixa”, van presentar l’exposició Energia: mou-te per unfutur sostenible que es pot visitar a l’envelat instal·lat al Passeig PauCasals de La Pineda. L’exposició, que romandrà oberta fins al 29d’agost mostra un doble recorregut. D’una banda, la part científicaexplica què és l’energia i com es transforma, i la històrica narra el pasdel temps des de les societats caçadores recol·lectores fins al’actualitat. A partir d’aquí, l’exposició explica com ha anat augmentantel consum energètic al llarg de sis èpoques històriques fins a acabaramb l’ésser humà tecnològic actual. És en aquest punt on es detallenles energies que s’utilitzen avui dia i s’ofereixen als visitants eines pera la reflexió sobre les actuacions que cal mantenir amb vista a un futursostenible. L’exposició té com objectiu “reflexionar sobre lesalternatives que ens permetrien millorar energèticament en un futur”afirmava Lluís Reverter. La província de Tarragona és un indret on lapoblació “està molt sensibilitzada ja que del total de l’energia produïdaa Catalunya, el 90% prové de les nostres comarques” destacavaJosep Poblet, alcalde de Vila-seca.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

NOTICIARI

S’ha celebrat una noba edició de la Biennal organitzada per la galeriaContratalla i l’Ajuntament de Vila-seca. Enguany centrada exclusivamenten els ex-libris i incorporant com a element curiós uns ex-libris ‘en tresdimensions’ exposats juntament amb una mostra dels ex-libris participantsal premi Internacional Contratalla.L’artista búlgar Kristo Keliu ha guanyatel premi dels ex-libristes, que s’atorga en el marc de la cinquena biennald’ex-libris, que convoquen les galeries catalanes dirigides per MariàCasas Ferro, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca. S’hanpresentat 274 treballs realitzats per artistes de diferents països. El Premide l’Ajuntament de Vila-seca va ser per Fernando J. Polito, de l’Argentina.El premi Restaurant Ares va ser per al polonès Ryszard Baló i es vaconcedir set mencions especials. El públic ha pogut gaudir d’aquestamostra exposada a la Sala Polivalent de l’Ajuntament. Una mostra on hadestacat una gran qualitat tècnica i artística.

Nou espai cultural a la PinedaNou espai cultural a la PinedaNou espai cultural a la PinedaNou espai cultural a la PinedaNou espai cultural a la PinedaAJUNTAMENT DE VILA-SECA/ELPONT

A les darreries de juliol es va inaugurar a laPineda el nou espai cultural ubicat la zonaexterior del parc aquàtic Aquopolis. Amb unainversió de 125.656 euros i una superfície de290m2, aquest equipament rep el nom de“Espai Cultural Aquopolis Costa Daurada”.Condicionat per a usos diversos comexposicions, xerrades o recepcions, i constade vestíbul, recepció, lavabos, magatzem isala polivalent.La inauguració va estar presidida per l’alcaldede Vila-seca, Josep Poblet i la resta de lacorporació municipal, així com els representantsde les entitats del municipi.Aplaudim la iniciativa tot desitjant que en siguiun exemple i puguin sorgir accions semblants

tant al nucli de Vila-seca com de La Plana.Manifestament el municipi està mancat d’espaispolivalents convenientment equipats per apoder oferir diferents disciplines i, sobretot,amb unes opcions d’aforament pròpies delmunicipi que és Vila-seca.De totes maneres, el poble s’ha de congratularde poder disposar d’un espai així. Ara falta quel’iniciativa pública i/o privada promogui activitatsi, sobretot, els veïns hi participin.

A sobre, el galerista Marià Casas.A l’esquerra, Josep M. Claver d’Aquopolis,l’alcalde Josep Poblet i Xavier Graset,president del Patronat de TurismeFoto superior: Toni BonetFoto esquerra: Ajuntament de Vila-seca

10 Pont Fusta

NOTICIARI

L’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entreL’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entreL’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entreL’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entreL’Ajuntament de Salou facilitarà al ciutadà els tràmits entreadministracionsadministracionsadministracionsadministracionsadministracionsACN

Tres ferits en unTres ferits en unTres ferits en unTres ferits en unTres ferits en unincendi en un pàrquingincendi en un pàrquingincendi en un pàrquingincendi en un pàrquingincendi en un pàrquingde Vila-secade Vila-secade Vila-secade Vila-secade Vila-secaACN

Els Bombers de la Generalitat vanrebre poc després de les cinc de lamatinada del dia 3 de juliol l’avís d’unincendi en un pàrquing comunitarid’unes cases unifamiliars que hi haal carrer Josep Vicenç Foix de Vila-seca. El foc va cremar el motord’una rentadora, però va generarmolt de fum, afectant tot pàrquing ialguns immobles -els números 2, 4,6, 8 i 12-. A causa de l’incendi, trespersones van resultar ferides lleusper inhalació de fum i han estattraslladades a l’Hospital Santa Teclade Tarragona. Al lloc de l’incendi hivan treballar quatre dotacions delsBombers de la Generalitat, que elvan donar per controlat en uns vintminuts.

Aula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-secaAula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-secaAula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-secaAula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-secaAula d’extensió universitària per a la gent gran de Vila-secaPER JOAN GARRIGA BAIGET

Excursió culturalExcursió culturalExcursió culturalExcursió culturalExcursió culturalCom cada curs, el passat dia 1 de juny vam ferla visita cultural, aquest any a Tarragona, perla qual cosa, a les nou del matí, una quarantenad’alumnes, acompanyats per la representantdel nostre Ajuntament, la Sra. Montserrat Piñol,vam sortir de Vila-seca per trobar-nos, a dosquarts de deu, a la plaça del Rei amb elcoordinador del curs, el Dr. Josep M. Sabaté,que no ens va deixar durant tot el dia. Ens vaexplicar detalladament tot el més important delque vam visitar, començant pel MuseuArqueològic, el Pretori i, des de la planta altad’aquest edifici, ens va ensenyar l’anfiteatre,el teatre i el circ, detallant-nos la situacióexacta d’aquest, així com les festes que s’hicelebraven, visitant-ne finalment les bòvedes.Un matí molt aprofitat, ja que vam comptar ambun gran guia que contínuament ens va explicarallò més import de l’època romana.A les dues vam anar a dinar per agafar novesenergies i continuar per la tarda visitant lacantera del Mèdol. Tothom hem vist algunapedrera, però la del Mèdol és especial i única.Quan arribes al clot de la mateixa, un espaid’uns cent metres de llargada per cinquantad’amplada i uns vint de fondària, al bell s’hi alçal’Agulla, “afuada i altiva” com escriu MariàManent, consistent en un pilar de pedratriangular que és el testimoni del nivell delterreny en començar l’explotació de la pedrerai que servia per cubicar la quantitat de pedraque se n’extreia. L’Agulla està envoltada dexiprers, pins i altres arbres, que se suposen

foren plantats fa uns dos-cents anys.El segle passat varen celebrar-hi diversosconcerts. El primer, segons el Diari deTarragona, el 27 de maig de 1912, i després elsanys 1930, 1931, 1932 i 1933, amb forçaafluència de públic, especialment el de 1932que comptà amb la presència del President dela Generalitat, el Sr. Francesc Macià. Resumint,una visitar per recordar.

Cloenda del cursCloenda del cursCloenda del cursCloenda del cursCloenda del cursDues setmanes més tard, el dia 15 de juny, elDr. Sabaté va impartir l’última classe del curs,titulada De Felip V a Carles III. Acte seguit, laregidora d’Ensenyament, la Sra. M. Àngels

Ponce, va clausurar el curs, amb unes breusparaules, felicitant els alumnes per la sevaconstància en voler saber sempre més iesperonant-los per continuar el proper.L’Ajuntament va obsequiar les senyores ambun ventall i els homes amb una cartera, iseguidament tothom amb un bon berenar, quevam compartir molt animadament tots elspresents. Esperem trobar-nos de nou encomençar el pròxim curs el mes d’octubre.

L’Ajuntament de Salou començarà a utilitzar deforma habitual els canals d’accés a altresadministracions, via interoperabilitat, per tald’obtenir documentació que fins ara havia de seraportada pels propis ciutadans en les sevestramitacions amb el consorci.El sol·licitant d’un ajut social no haurà d’aportar ladocumentació que acredita el seu nivell de rendao la seva situació d’atur. En aquest sentit, seràl’Ajuntament el que, sempre amb el seuconsentiment i en el seu nom, obtingui aquestadocumentació per mitjans informàtics de l’AgènciaTributària o del Servei d’Ocupació de Catalunya.Aquesta mesura facilitarà la reducció en elsdocuments a aportar per part del ciutadà, i evitaràvisites a altres administracions.El pla per integrar aquestes consultes entreadministracions en la pròpia tramitació municipalha rebut la conformitat del Consorci AdministracióOberta Electrònica de Catalunya, que l’ha inclòsentre els projectes subvencionats als ajuntamentsde Catalunya per tal de modernitzar els serveis

públics mitjançant la utilització de les tecnologies dela informació i la comunicació.Es desenvoluparà de forma conjunta entre elsajuntaments de Salou, Manlleu, El Prat de Llobregati Sant Sadurní d’Anoia. Estarà finançat en un 65% delcost del projecte per part del Consorci AOC, queassumirà 52.718 euros del pressupost total de 81.168euros, incloent els desenvolupaments i la integraciódel gestor d’expedients corporatiu amb VIA OBERTAdel Consorci AOC, i la seva implantació en els municipisparticipants.Les entitats que tenen conveni amb el Consorci AOCi que permeten obtenir dades amb el canal VIAOBERTA són l’Agència Estatal d’AdministracióTributària – AEAT, la Tresoreria General de laSeguretat Social – TGSS, la Direcció General dePolicia – DGP, l’Institut Nacional d’Estadística – INE, elPadró municipal d’habitants i Registre de Població deCatalunya, el Departament d’Acció Social i Ciutadaniade la Generalitat de Catalunya – DASC i el Serveid’Ocupació de Catalunya – SOC.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Imatge del grup a l’excursió cultural. Fotocedida

1111 Pont Fusta11

Estudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis TurísticsEstudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis TurísticsEstudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis TurísticsEstudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis TurísticsEstudi de l’Observatori de la Fundació d’Estudis TurísticsEL PONT

L’ESCC llança un curs d’Ordenació Territoriali Sectorial de les Activitats Comercials i deServeis únic a CatalunyaL’Escola de Comerç de Costa (ESCC) vapresentar el dia 13 de juliol el primer curs aCatalunya sobre Ordenació Territorial i Sectorialde les Activitats Comercials i de serveis. Elcurs està dirigit especialment a tècnicsmunicipals, responsables d’associacionscomercials i de serveis del país. S’estructuraràen vuit sessions formatives de 40 hores totalsque s’impartirà del 7 d’octubre al 25 de

novembre. Aquest curs compta amb lacertificació de la URV i està coordinat perJaume Angerri, ex director general de Comerçi expresident del COPCA de la Generalitat deCatalunya entre els anys 1990 i 2004.El que es proposa en aquest curs de l’ESCC ésuna anàlisi de la sistemàtica dels diferentsinstruments existents, amb l’objectiu de poderfer una valoració pròpia sobre quins s’hand’utilitzar, i amb quina mesura, per consolidarl’activitat comercial i de serveis d’una ciutat.Les sessions s’estructuren en set mòduls

Exposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art SpiegelmanExposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art SpiegelmanExposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art SpiegelmanExposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art SpiegelmanExposició: “Maus: relat d’un supervivent”, d’Art SpiegelmanBIBLIOTECA DE VILA-SECA/EL PONT

La Biblioteca Municipal de Vila-seca, a través de laSubdirecció General de Biblioteques del Departamentde Cultura, va oferir l’exposició itinerant “Maus, relatd’un supervivent”, d’Art Spiegelman, a l’entorn delreconegut còmic que va ser mereixedor del premiPulitzer 1992.‘Maus,...’ és una novel·la gràfica d’una història de vidad’un supervivent dels camps de concentració nazis. Elllibre va ser publicat a Nova York entre el 1986 i el 1991,i va arribar al nostre país entre 1989 i l’any 2001.Aquesta obra ha col·leccionat bones crítiques i premisarreu del món. És l’única obra no periodística que haguanyat el premi Pulitzer (1992). El 2003 Inrevés Edcionsva publicar la seva primera edició en català.L’exposició evidencia les múltiples àrees de contingutsde l’obra: aspectes històrics de l’Europa dels anystrenta i quaranta i de la II Guerra Mundial; aspectessociològics, quant a les relacions entre diversos grupssocials; aspectes psicològics vinculats principalment ala relació pare-fill; qüestions d’ètica, com la justícia o lasolidaritat. L’exposició també inclou continguts literaris,i de la novel·la gràfica com mitjà expressiu.Els objectius de l’exposició han estat:- Donar als visitants de les biblioteques públiqueselements per a la formació de lectors crítics i reflexius,especialment en relació a la novel·la gràfica.- Difondre l’obra d’Art Spiegelman “Maus: relat d’unsupervivent”, com a mostra d’un producte cultural dequalitat, a través d’evidenciar les vessants socioculturali artístiques de l’obra.- Motivar els visitants de les biblioteques públiques aampliar els seus coneixements sobre els temes del’exposició a través dels serveis bibliotecaris.

formatius teòrics i un vuitè i últim de caràcterpràctic. Els temes que es tracten són elssegüents: L’activitat empresarial com acreadora de riquesa i d’ocupació. L’ordenacióterritorial: l’ordenació territorial de les activitatsen les poblacions de costa. L’ordenacióterritorial: les activitats comercials i de serveis.L’ordenació sectorial: Les activitatsrecreatives. El control municipal de lesactivitats. La coordinació amb altresadministracions. I, taller pràctic d’ordenaciómunicipal del comerç i dels serveis.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

NOTICIARI

Nova web de la BibliotecaNova web de la BibliotecaNova web de la BibliotecaNova web de la BibliotecaNova web de la BibliotecaMunicipal de Vila-secaMunicipal de Vila-secaMunicipal de Vila-secaMunicipal de Vila-secaMunicipal de Vila-secaPER PINEDA VAQUER

El passat 7 de juny es va presentar a la sala d’actesdel Consistori Municipal la nova web d’història localde la Biblioteca Municipal de Vila-seca (http://www.bibliotecavila-seca.cat). L’objectiud’aquesta pàgina és recopilar una sèrie derecursos, per tal de donar a conèixer la història delnostre municipi des de diferents vessants.En primer lloc, ens trobem amb l’apartat dedicat ala gent de Vila-seca, en què es poden consultardades biogràfiques de vila-secans il·lustres, comara Sant Bernat Calvó, Helena Maseras i XavierGraset, entre d’altres. Al mateix apartat, tambédestaca informació sobre diferents entitats deVila-seca, com l’Agrupació Cultural, el Cor deCambra Femení Scherzo, la Coral Nova Unió o elgrup de teatre La Tramoia.El patrimoni vila-secà també està present en aquestaweb, amb textos sobre els edificis singulars, elsjaciments arqueològics i el medi natural, així comles festes (amb una mostra de cartells de la FestaMajor d’Estiu), les llegendes i les tradicions.Cal destacar, també, que des de la BibliotecaMunicipal de Vila-seca s’ha volgut parar especialesment en la utilització d’imatges que puguinemmarcar la història local vila-secana; així doncs,dintre de l’apartat d’imatges, es poden trobarfotografies antigues de Vila-seca del fons Salvany,procedent de la Biblioteca de Catalunya; i tambéimatges artístiques, així com gravats i mapes antics.La història oral també té cabuda en aquesta web,a través d’una sèrie d’entrevistes enregistradesper a l’ocasió que donen veu a cinc vila-secans(Ramon Farriol, Josep Ferrando, Josep Malapeira,Anton Ribera i Maria Martín) que expliquen com erala Vila-seca d’abans.Per últim, per a aquelles persones que vulguinaprofundir els seus coneixements de la història deVila-seca, aquesta web també proporciona unacompleta bibliografia sobre el tema, que es potconsultar en el fons local de la mateixa biblioteca.A més, també s’hi poden consultar els últimsnúmeros del Pont de Fusta a text complet.

Mayte Bravo presenta un nou llibreMayte Bravo presenta un nou llibreMayte Bravo presenta un nou llibreMayte Bravo presenta un nou llibreMayte Bravo presenta un nou llibreEL PONT

A les darreries de juliol el jardí de la Biblioteca Pública Municipal va ser testimoni de lapresentació del llibre Violeta Malabar. Un recull de poemes de la sra. Bravo acompanyatsde les il·lustracions d’Alejandro Gómez.L’acte de presentació va esdevenir un programa assortit i eclèctic de propostes musicalsi danses que anaven acompanyant els poemes, declamats a vàries veus. Prèviament, elpresident de l’Agrupació Cultural, David Melero havia glossat una presentació ben travadaplena d’adjectius ‘sonrojants’ envers l’autora. També es va llegir una carta de l’editoraamericana, Teresa Arazola, on es desprenia un intens ‘flirt’ literari entre editor i autor.

12 Pont Fusta

Contenciós amb ACESAContenciós amb ACESAContenciós amb ACESAContenciós amb ACESAContenciós amb ACESAL’Ajuntament ha acordat interposar un nou recurs contenciósadministratiu contra el ministeri d’Hisenda per exigir el pagament de l’IBIde l’autopista dels anys 2008-2009.Les empreses concessionàries, en aquest cas ACESA, estan exemptesdel pagament d’aquest impost i l’Estat ha de retornar als municipis elsdiners que deixen d’ingressar.En aquest cas l’Ajuntament reclama el pagament de 47.965,21 euros,que de moment han estat denegats.Fins ara el consistori ha guanyat tots els contenciosos que tenia obertsper aquesta qüestió.

Aportació al Consorci per a la CompetitivitatAportació al Consorci per a la CompetitivitatAportació al Consorci per a la CompetitivitatAportació al Consorci per a la CompetitivitatAportació al Consorci per a la CompetitivitatTurísticaTurísticaTurísticaTurísticaTurísticaL’Ajuntament ha aprovat una aportació de 400.000 euros per alConsorci per a la Competitivitat del Turisme i l’Oci de les Comarques deTarragona. Aquests diners s’afegeixen als 200.000 euros que elconsistori ja va consignar el mes de febrer.Aquest Consorci està integrat per l’Ajuntament de Vila-seca, laUniversitat Rovira i Virgili i la Fundació d’Estudis Turístics de la Diputació.El seu objectiu és establir línies de millora de l’oferta turística del territori.Aquest programa compta amb el suport econòmic dels fons FEDER dela Unió Europea i és un dels primers projectes que s’han posat en marxaen el Parc Tecnològic del Turisme i Oci, tot just inaugurat.S’han establert set línies d’actuació bàsiques. Entre altres coses esvolen millorar les eines informàtiques destinades a les empresesturístiques i també crear una base de dades molt completa que permetials agents disposar de la màxima informació possible a l’hora de prendredecisions estratègiques. També es preveu analitzar les pautes demobilitat dels turistes que visiten les comarques de Tarragona i ampliarl’oferta amb noves modalitats, com l’enoturisme o el turisme cultural. Enaquest sentit ja s’han posat en marxa una ruta específica sobre el vii una altra sobre els genis del territori, centrada en les figures de Miró,Gaudí i Pau Casals.El Consorci compta enguany amb un pressupost d’1,3 milions d’euros,dels quals la Diputació n’aporta un 25% i l’altre 50% procedeix de la UnióEuropea.

Edició d’un llibre fotogràfic sobre la històriaEdició d’un llibre fotogràfic sobre la històriaEdició d’un llibre fotogràfic sobre la històriaEdició d’un llibre fotogràfic sobre la històriaEdició d’un llibre fotogràfic sobre la històriade Vila-secade Vila-secade Vila-secade Vila-secade Vila-secaL’editorial Efadós, SL està preparant un llibre sobre la història del segleXX de Vila-seca a través de les seves imatges. Serà un gran volum titulat

“L’abans, recull gràfic de Vila-seca”.L’Ajuntament ha signat un conveni amb aquesta editorial per tirarendavant el projecte, que també s’ha desenvolupat ja en una vuitantenade municipis catalans, entre ells Tarragona.A través del conveni el consistori es compromet a cedir a l’editorial unespai per poder treballar en el llibre. A canvi, l’Ajuntament rebrà unacòpia digitalitzada de totes les fotografies i cinc exemplars del volum.En la tasca de recollida d’imatges hi estat treballant els historiadors DavidMelero i Montserrat Garriga i la professora Maria Estradé. Aquest estiuestan resseguint les cases del municipi en busca de fotografies quedeixin testimoni de la vida a Vila-seca des de finals del segle XIX fins l’any1975. Hi tenen cabuda fotografies de fets històrics, de les festes, deles tradicions, oficis i gent del municipi.

Rehabilitació de l’illa interior del ColomíRehabilitació de l’illa interior del ColomíRehabilitació de l’illa interior del ColomíRehabilitació de l’illa interior del ColomíRehabilitació de l’illa interior del ColomíL’Ajuntament ja ha aprovat el projecte executiu per tal de convertir l’illainterior del Colomí en un espai d’ús públic.Aquest gran pati interior queda comprès pels edificis que donen alscarrers Requet de Fèlix, Josep Anselm Clavé, Josep Forasté i ComteSicart. Actualment hi ha uns magatzems en desús i molt deteriorats queaniran a terra. L’objectiu és convertir aquell espai en una gran plaçapública, amb un local pensat també per a les activitats de l’associacióde veïns del barri.La inversió prevista és de 786.078,09 euros. Les obres ja han sortit acontractació.

Equipament CentreEquipament CentreEquipament CentreEquipament CentreEquipament CentreAlta ResolucióAlta ResolucióAlta ResolucióAlta ResolucióAlta ResolucióEquipar el Centre d’Alta Resolució costarà1.779.952,71 euros. Així ho estableix el plad’equipament d’aquest centre sanitari que haredactat l’empresa BBATS Consulting i Projectes.La junta de govern local ja li ha donat el vist-i-plaui ha iniciat el procés per adjudicar elsubministrament de tot el mobiliari i equipamentsnecessaris per a la posada en marxa del CAR,prevista per a l’any que ve.Mentrestant les obres d’aquest centre sanitari,que s’està construint al carrer Galceran de Pinós,continuen avançant a bon ritme. L’estructuraexterna ja està acabada i ara es treballa enl’interior.El nou CAR comptarà amb consultes externes,especialistes, servei d’urgències, rehabilitació icirurgia menor ambulatòria.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Obres del nou Centre Alta Resolució de Vila-seca

Aspecte actual de l’interior d’illa del Colomí

PLENS I JUNTESPER ANNA PLAZA

1313 Pont Fusta13

SubvencionsSubvencionsSubvencionsSubvencionsSubvencions- 700 euros per als Trabucaires del Comú per a la confeccióde l’estendard.- 120.000 per a la Creu Roja.- 1.063 euros a l’AMPA del CEIP Mestral per a l’adquisiciód’equipaments.- 1.000 euros per al Casal de la Dona per a l’organització dela II Trobada de Puntaires.- 600 euros per a l’Afanoc per la campanya Posa’t la gorra- 878,40 euros per a l’Associació de Veïns de la Plana pera les despeses de l’Associació de Jubilats i Pensionistes.- 3.200 euros per a l’Agrupació Cultural per a l’organitzaciódels actes de l’11 de setembre i altres cicles deconferències- 2.100 euros per a la Secció de Lletres de l’AgrupacióCultural per a la convocatòria de la beca Doctor Gibert.- 1.000 euros per ala fundació Bona Nit que facilita allotjamenta persones sense sostre.- 665 euros per la Cooperativa Agrícola per la contractaciód’assegurances per la collita d’olives.

Plans d’ocupacióPlans d’ocupacióPlans d’ocupacióPlans d’ocupacióPlans d’ocupacióUna cinquantena de persones en situaciód’atur han estat contractades per l’Ajuntamentgràcies al pla extraordinari d’ocupació queaquest juliol s’ha posat en marxa.Aquest pla els garanteix feina i formació durantel proper mig any.Sis d’aquestes persones treballaran en lacampanya d’informació per promourel’eficiència energètica. Uns altres sis ho faranen l’automatització i centralització de la xarxade reg del municipi.El programa més important és el que correspona obres d’arranjament i millora dels equipamentssocials. En aquest mòdul s’han contractat 21persones.El pla d’ocupació es completa amb un altremòdul destinat a la rehabilitació i pintura d’espaismunicipals. Hi treballaran 15 persones més.En paral·lel s’impartiran classes de prevencióde riscos laborals, català, informàtica, habilitatssocials i cursets tècnics centrats en laconstrucció, la pintura, l’electricitat i l’educacióambiental.La Generalitat ha concedit una subvenció de345.132,34 euros a l’Ajuntament per tal depoder desenvolupar aquest pla d’ocupacióextraordinari.

Adjudicada la gestió delsAdjudicada la gestió delsAdjudicada la gestió delsAdjudicada la gestió delsAdjudicada la gestió delslocals del Pineda Drinklocals del Pineda Drinklocals del Pineda Drinklocals del Pineda Drinklocals del Pineda DrinkL’empresa Ferrer Rovira, SL es farà càrrec dela gestió dels 38 locals de propietat municipalque hi ha al passeig de Pau Casals, just davantde l’Aquòpolis. En aquesta zona, conegudacom Pineda Drink, hi ha botigues de roba,souvenirs, restaurants i bars de copes. Finsara la concessió l’ostentava la firma Krispolls,també propietat de la família Ferrer.Durant els anys de vigència de la novaconcessió Ferrer Rovira, SL podrà explotardirectament els locals o llogar-los a tercers. Acanvi, haurà de pagar un cànon anual al’Ajuntament.

Llicències d’obres perLlicències d’obres perLlicències d’obres perLlicències d’obres perLlicències d’obres perl’ampliació del CEIP Santl’ampliació del CEIP Santl’ampliació del CEIP Santl’ampliació del CEIP Santl’ampliació del CEIP SantBernat i l’IES Barbat i MiracleBernat i l’IES Barbat i MiracleBernat i l’IES Barbat i MiracleBernat i l’IES Barbat i MiracleBernat i l’IES Barbat i MiracleL’Ajuntament ha concedit a la Generalitat deCatalunya les llicències d’obres per tal depoder executar l’ampliació i reforma del CEIPSant Bernat i l’Institut Ramon Barbat i Miracle.En el cas de l’escola, el projecte es va aprovarja fa dos anys, i preveia una inversió de3.247.000 euros. Segons l’anunciat llavors,s’ha de construir un nou edifici aïllat per agimnàs i vestidors. A més, s’ha d’adaptarl’escola a la nova normativa d’accessibilitat iremodelar tota la planta baixa.Tot i ja disposar de llicència, les obres encarano tenen data d’inici.Similar és el cas de l’Institut Ramon Barbat iMiracle. L’estiu passat el consell de govern dela Generalitat va aprovar una inversió superiorals 5 milions d’euros per tal de fer una profundatransformació al centre. Les obres, queduraran dos anys, havien de començar aquest2010, però encara no s’ha anunciat el calendari.El projecte aprovat pel govern català preveu laconstrucció d’un nou edifici de 1.700 metresquadrats, que es connectarà amb l’actual.També s’aprofitaran les obres per arreglar lesteulades dels tallers i per arreglar elementsestructurals de la façana.D’altra banda, la junta de govern local haaprovat invertir 23.166,70 euros en les obresde millora que es fan cada estiu a les escolesdel municipi. Els treballs s’han adjudicatal’empresa CYRA Salou, SA. S’intervindrà alscol·legis Torroja, Sant Bernat, Mestral, la Planai Cal·lípolis.

Seguretat a les platgesSeguretat a les platgesSeguretat a les platgesSeguretat a les platgesSeguretat a les platgesL’Ajuntament destinarà aquest estiu128.809,14 euros a la seguretat de les platgesde La Pineda. A aquesta quantitat cal afegir-hi una subvenció de 12.000 euros concedidaper la Diputació. Aquests diners es destinen a

L’Escola Sant Bernat no ha finalitzat les obres d’ampliaci�����

la contractació de socorristes, a la instal·laciói manteniment de les torres de guaita i als altresequipaments necessaris per garantir laseguretat dels banyistes.

Pla de millora de caminsPla de millora de caminsPla de millora de caminsPla de millora de caminsPla de millora de caminsL’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat elprojecte de la segona fase de millora delscamins rurals del municipi. Les obres s’hanadjudicat per 113.885,59 euros a l’empresa MJGruas. S’intervindrà en el tram del Camí Fondoentre la C-14 i el límit del terme, un tram del camíde la Feredat, un altre del camí paral·lel a l’AP-7 i una part del camí de les Comes. Aquestesobres s’emmarquen en el pla de vialitat rural2007-2011, que preveu la remodelació de totsels camins del terme.

������� ���� �������������� ���� �������������� ���� �������������� ���� �������������� ���� ����������������� ������������������� ������������������� ������������������� ������������������� ���������La junta de govern local ha adjudicat a l’empresaINFORDISA la instal·lació d’una plataforma devirtualització del sistema informàtic del’Ajuntament. Aquesta eina permet disposard’un servidor virtual, molt més segur i amb méscapacitat d’emmagatzematge. Set empreseses van presentar al concurs per instal·laraquest nou sistema. Finalment el servei s’haadjudicat per 40 mil euros.

�Õ���������� ���������� ���Õ���������� ���������� ���Õ���������� ���������� ���Õ���������� ���������� ���Õ���������� ���������� ������������ ��� ��� �� �������������� ��� ��� �� �������������� ��� ��� �� �������������� ��� ��� �� �������������� ��� ��� �� ����������������������������������La junta de govern ha aprovat el pagamentd’una indemnització de 1.200 euros a unespectador del Cós de Sant Antoni que varesultar ferit quan un cavall va saltar la tancade seguretat. L’home havia demanat unaindemnització de gairebé 40.000 euros. Laquantitat que finalment ha accedit a pagarl’Ajuntament correspon a la pòlissa deresponsabilitat civil que el consistori técontractada amb l’empresa Zurich Espanya.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

14 Pont Fusta

Ple de Vila-seca

L’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construiràL’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construiràL’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construiràL’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construiràL’Ajuntament cedeix a la Generalitat el terreny on es construiràl’escola de la Canaletal’escola de la Canaletal’escola de la Canaletal’escola de la Canaletal’escola de la CanaletaEl ple de Vila-seca ha aprovat la cessió gratuïta a la Generalitat d’unterreny de 8.058 metres per construir-hi un nou centre d’educacióinfantil i primària. Aquesta escola, que comptarà amb dues línies,donarà servei a l’Àrea Residencial Estratègica la Canaleta, situadadarrere la parada del Castell i que limita pel sud amb l’Avinguda de laGeneralitat. Aquesta és la principal zona d’expansió urbanística previstaal municipi pels propers anys. Els terrenys que ara s’han cedit a laGeneralitat formen part d’una finca més gran, d’11.757,78 metresquadrats, que encara era propietat de la família del comte Sicart i quel’Ajuntament ha comprat. Segons l’acord de la junta de govern local,adquirir aquesta finca destinada a usos públics ha costat 600 mil euros.La part dels terrenys que no seran ocupats per l’escola es destinarana una zona verda, de 800 metres quadrats, i a carrers.

L’Ajuntament simplifica els tràmits per aL’Ajuntament simplifica els tràmits per aL’Ajuntament simplifica els tràmits per aL’Ajuntament simplifica els tràmits per aL’Ajuntament simplifica els tràmits per al’obertura de negocisl’obertura de negocisl’obertura de negocisl’obertura de negocisl’obertura de negocisObrir un negoci, sobretot si es tracta d’activitats innòcues o senseimpacte ambiental, serà ara més fàcil a Vila-seca, ja que no caldràdemanar llicència, sinó que n’hi haurà prou comunicant-ho a l’Ajuntament.El ple ha aprovat, amb l’oposició del PSC, l’adaptació del reglamentmunicipal a la nova directiva europea de Serveis. La seva transposicióa Espanya va entrar en vigor a finals de l’any passat i són molts elsajuntaments que ja l’han començat a aplicar. L’objectiu és simplificar elstràmits administratius i facilitar l’obertura de nous negocis. Es tracta,doncs, d’una mesura liberalitzadora que acaba amb algunes de lesrestriccions que hi havia.En el cas de Vila-seca, l’Ajuntament ha derogat el reglament reguladorde llicències d’obertura de negocis innocus. Aquests són activitats comoficines, perruqueries o botigues de roba, que no tenen incidència enl’entorn i no requereixen un control específic. Això vol dir que aquesttipus d’establiments podran obrir ara sense necessitat d’una llicènciamunicipal.A canvi, el ple ha aprovat inicialment la nova Ordenança reguladora delliure accés a les activitats i serveis, que fixa les bases per a l’oberturade negocis. La nova normativa estarà sotmesa a informació públicadurant tot el mes d’agost, abans de la seva aprovació definitiva.

El pressupost de festes incorpora 60.000 eurosEl pressupost de festes incorpora 60.000 eurosEl pressupost de festes incorpora 60.000 eurosEl pressupost de festes incorpora 60.000 eurosEl pressupost de festes incorpora 60.000 eurosEl ple de l’Ajuntament també ha donat el vist-i-plau a la primera modificacióde crèdit del Patronat Municipal de Turisme. Aquesta comporta laincorporació de 60.000 euros procedents del romanent de tresoreria del’ens de l’any passat. Aquests diners s’han afegit als ja consignats enla partida de Festes, que ara compta amb un pressupost de 558.180euros.

Vila-seca aplica la retallada de ZapateroVila-seca aplica la retallada de ZapateroVila-seca aplica la retallada de ZapateroVila-seca aplica la retallada de ZapateroVila-seca aplica la retallada de ZapateroCom tots els ens públics de l’Estat, l’Ajuntament de Vila-seca s’ha hagutd’estrènyer el cinturó i acatar les mesures d’estalvi aprovades pelgovern central. En el ple ordinari del juny es va aprovar l’aplicació delReial Decret que regula les retribucions dels membres electes de laCorporació i del personal que treballa al consistori.Segons va explicar al Pont de Fusta el tinent d’alcalde d’Hisenda, XavierFarriol, les retribucions als regidors s’han reduït en un 15%. Per introduiraquests canvis s’ha hagut de modificar la base 25 del pressupost de2010. Ara la quantitat màxima anual que pot percebre un regidor ras ésde 9.045 euros. Aquesta quantitat s’incrementa a mesura que se sumenresponsabilitats. El president d’una comissió informativa o patronat potarribar a percebre més de 20 mil euros. La retribució per assistència alple és de 380 euros.Pel que fa al sou dels funcionaris i personal laboral la reducció del soués del 5% de mitjana, si bé varia en funció de la categoria laboral.Aquestes retallades salarials tenen efecte de l’1 de juny fins el 31 dedesembre. La paga extraordinària del juny no s’ha vist afectada.

Renovat el jutge de pauRenovat el jutge de pauRenovat el jutge de pauRenovat el jutge de pauRenovat el jutge de pauJuan Antonio Martínez Salvador seguirà sent el jutge de pau de Vila-seca. El ple de l’Ajuntament ha aprovat la seva renovació, després queacabés el seu període de mandat. Com a jutge suplent i a proposta delregidor de Governació s’ha nomenat a Jaume Rovira i Porqueras.Els quatre regidors socialistes van votar en contra d’aquestsnomenaments perquè van considerar que no s’havien debatut prèviament.Es dóna les circumstància que les persones designades eren lesúniques que optaven al càrrec.

Subvencions per a la reutilització de llibresSubvencions per a la reutilització de llibresSubvencions per a la reutilització de llibresSubvencions per a la reutilització de llibresSubvencions per a la reutilització de llibresL’Ajuntament torna a posar en marxa el programa de subvencions ales escoles per comprar llibres de text destinats a les famílies mésnecessitades. Aquest programa de reutilització de llibres es vaimpulsar l’any passat amb bons resultats. Cada escola adquireix elsllibres que creu convenients i els cedeix durant el curs a les famíliesamb més dificultats per comprar-los. Els curs següent aquests llibressón aprofitats per altres estudiants.En total aquest curs l’Ajuntament hi destinarà 31.525 euros. Lasubvenció que es concedeix és de 25 euros per alumne que té l’escola.

Més aparells de tele-assistènciaMés aparells de tele-assistènciaMés aparells de tele-assistènciaMés aparells de tele-assistènciaMés aparells de tele-assistènciaL’Ajuntament ha signat un nou conveni amb la Creu Roja per tal de poderampliar els aparells de tele-assistència de què disposa el municipi. Entotal n’hi haurà 35, 15 més que fins ara. Aquests aparells estandestinats a persones grans que viuen soles o pateixen alguna menade discapacitat. Els permet avisar als serveis mèdics tan sols pitjantun botó que porten penjat al coll.

Casals d’estiu per a nens i jovesCasals d’estiu per a nens i jovesCasals d’estiu per a nens i jovesCasals d’estiu per a nens i jovesCasals d’estiu per a nens i jovesL’Ajuntament destina 100.000 euros a l’organització dels casals d’estiuadreçats a infants i adolescents del municipi. Aquestes diners vandestinats a la contractació dels monitors i a les activitats del Megaestiu,adreçat als més petits, i l’Estiu Extrem, pensat per als més grans.D’altra banda, l’Ajuntament ha concedit 3.234,3 euros en beques peral Megaestiu. Se n’han beneficiat 22 famílies.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

A propòsit de Salou

Salou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficisSalou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficisSalou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficisSalou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficisSalou impulsa un pla d’ocupació i una casa d’oficisL’Ajuntament de Salou ha contractat 61 persones en situació d’atur enel marc del Pla Especial d’Ocupació Local. Aquestes personesdesenvoluparan tasques relacionades amb la informàtica, la informacióambiental i la rehabilitació d’edificis públics. El contracte és de sis mesos.Durant aquest temps els participants en el pla d’ocupació compaginaranla feina amb classes de formació. El projecte compta amb un pressupostde 450.000 euros del Servei d’Ocupació de Catalunya.D’altra banda, l’Ajuntament impulsa un nou projecte educatiu des de laCasa d’Oficis. Hi participaran una quarantena de joves sense feinad’entre 16 i 25 anys. El projecte tindrà una durada d’un any, durant el qualels participants rebran formació teòrica i pràctica per tal de facilitar laseva inserció en el mercat laboral.

Millores al barri de la Salut i supressió de barreresMillores al barri de la Salut i supressió de barreresMillores al barri de la Salut i supressió de barreresMillores al barri de la Salut i supressió de barreresMillores al barri de la Salut i supressió de barreresarquitectòniquesarquitectòniquesarquitectòniquesarquitectòniquesarquitectòniquesL’Ajuntament de Salou ha aprovat el projecte de millora de les voreresdel barri de la Salut. S’intervindrà en set carrers i places amb l’objectiud’arreglar els trams de paviment malmesos i suprimir barreresarquitectòniques. També s’aprofitarà per renovar l’enllumenat i instal·lar-hi un sistema més eficient energèticament. La intervenció principal esfarà a la plaça Mossèn Muntanyola. Les seves voreres s’ampliaran aquatre metres. Es renovaran els llums, es plantarà nou arbrat i s’instal·laràmobiliari urbà. A més es faran passos de vianants elevats en totes lescruïlles.

PLENS I JUNTES

1515 Pont Fusta15

consulta i descobreixhttp://lapinedaplatja.info

ESTIUCom ja ve sent tradicio-nal per les dates d’estiuhi ha diferents esdeveni-ments que marquen laplena temporada turísti-ca i festiva. La hissadade la bandera blava acom-panyada de la recepció ales entitats, la inaugura-ció de l’exposició de LaCaixa que presideix l’es-planada al costat del con-junt escultòric Pineda...L’exposició, magnífica, ti-tulada ENERGIA, la po-deu gaudir fins a les dar-reries d’agost. En canvitindreu més temps per agaudir de la platja.

El conveni entre l’Ajuntament de Vila-seca i l’Aquopolis torna a oferir preuseconòmics

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i el gerent del parc aquàticAquopolis Costa Daurada, Josep M. Claver, han signat aquest matí elnou conveni de col·laboració adreçat als ciutadans i entitats delmunicipi.Aquest tradicional conveni comporta que tots els veïns deVila-seca que formin part de qualsevol de les entitats, associacionsi clubs, tant socials, culturals com esportius del municipi, gaudeixind’unes millors condicions econòmiques en el moment d’accedir a lesinstal·lacions del parc aquàtic de la Pineda.Els preus de les entrades són de 17,50 euros per als adults i de 13,30

euros per als més petits i perals majors de 65 anys,obtenint així una rebaixa d’un 30% sobre el preuoficial.Els membresd’aquestes entitats podendemanar ja les entrades al’Ajuntament i a les Oficinesdel Patronat Municipal deTurisme. Aquestes entradeshauran de portar el segell del’entitat corresponent is’haurà d’abonar l’import ales taquilles de l’Aquopolis.

CONCURS DE BAL-CONSEnguany s’ha repetit l’ex-periència i 13 han estat elsbalcons participants en elconcurs. Mica en micaaquest nou ‘acte’ de lesfestes d’estiu va calant.Fins i tot s’han engalanatdos carrers sense partici-par en el concurs.A l’esquerra els dos bal-cons guanyadors.

Número 291 Juny-Juliol 2010

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

BREUSCalendari de les festes localsdel municipi per al 2011

La Junta de Govern Local del passat25 de juliol va aprovar el calendari de lesfestes locals del municipi pera l'any 2011.

Serà festiu al municipi el dilluns dia17 de gener i el dimecres dia 3 d'agost.

Nous cursos de català al setembreL’Oficina Local de Català, ubicada al

Centre Municipal de Formació "AnticHospital", prepara una nova oferta decursos de català per adults. Informació imatrícula a partir de l'1 de setembre.

Nou conveni amb AquopolisL’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet,

i el gerent del parc aquàtic AquopolisCosta Daurada, Josep M. Claver, hansignat el nou conveni de col·laboració.

Aquest tradicional conveni comportaque tots els veïns de Vila-seca que forminpart de qualsevol de les entitats,associacions i clubs del municipi,gaudeixin d’unes millors condicionseconòmiques en el moment d’accedir ales instal·lacions del parc aquàtic.

Els preus de les entrades són de 17,50euros per als adults i de 13,30 euros perals més petits i per als majors de 65 anys,obtenint així una rebaixa d’un 30%.

La platja de la Pineda llueixun any més la bandera blava

Josep Poblet, alcalde de Vila-seca iXavier Graset, president del PatronatMunicipal de Turisme,van hissar elpassat 23 de juny la bandera blava.

El dia 3 d’agost Josep Poblet, alcaldede Vila-seca, va inaugurar la millora irenovació dels carrers del sector nord delNucli Antic de Vila-seca.

Aquest sector del nucli antic té unasuperfície de 7.500 m2 i comprèn elscarrers dels Castillejos, del Requet deFèlix, de l’Hospital, del Racó, del Pou, deles Creus, de Sant Bernat Calvó, deMonterols, de Sant Antoni i de les placesde Voltes i de les Creus. La millorad’aquests carrers, amb un cost de2.686.283 euros que ha estat finançat perl’Ajuntament de Vila-seca i la Generalitatde Catalunya, ha suposat la renovació i

Inauguració de la millora denous carrers del Nucli Antic

soterrament de les instal·lacions de serveispúblics, l’ampliació i reforç de la xarxaelèctrica de mitja tensió, la instal·lació dedues bateries soterrades de contenidorsper a reciclatge, la pavimentació d’aquests10 carrers i la instal·lació de nou mobiliariurbà.

Cal recordar que aquesta inauguraciótanca la segona fase del Programa deRenovació integral dels carrers del nucliantic que permetrà la renovació d’unavintena de carrers del nucli històric, ambuna superfície de 25.000 m2, una longitudde 3,5 quilòmetres de carrers i unpressupost superior als 11 milions d’Euros.

�������������� ��

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet,va presidir l’acte de cloenda de la 3aedició del programa de Salut als Instituts,que organitza l’Àrea de Joventut del’Ajuntament de Vila-seca en col·laboracióamb l’Àrea Bàsica de Salut. Aquest pro-grama es materialitza a través d’uns“tallers de prevenció de salut” dirigits alsalumnes de secundària i batxillerat i quees porten a terme a través de professionalsespecialitzats de la Fundació En Xarxa.

Durant els cursos 2007/08, 2008/09 i2009/10 s’han realitzat més de 550

sessions dels tallers de salut adreçadesals alumnes.

Com a novetat, dos grups de 3r d’ESO,dos grups de 1r de BAT, un grup de cicleformatiu de grau mitjà i un grupd’alumnes d’Aula 15 (31 alumnes entotal) han realitzat petits audiovisualssobre les temàtiques de “Consum detòxics” i “Sexualitat que seran presentatsa diversos concursos de curtmetratge.

La imatge correspon a la sala 5 delscinemes Ocine de Vila-seca, lloc on esvan projectar els audiovisuals premiats.

Premi per a 31 joves del Salut Jove

45 joves pianistes d’arreu del mónparticiparan en la primera edició del IConcurs Internacional de Piano PaulBadura-Skoda, que se celebrarà a Vila-seca del 13 al 20 de setembre i que té coma presidenta del comitè d’honor la Prin-cesa Irene de Grècia, germana de la reinad’Espanya.

Músics procedents de tretze països:Holanda, Canadà, Hongria, Xina, Taiwan,Japó, Nova Zelanda, Rússia, Ucrània,Itàlia, Bulgària, Corea i Espanya s’haninscrit en aquesta convocatòria que tindràun Jurat Internacional presidit pel mestrevienès, Badura-Skoda.

Més informació a la pàgina webwww.concursbaduraskoda.com

L'Auditori, seu delConcurs de Piano

"Paul Badura-Skoda

Recepció de l'Ajuntament a la novaJunta del Casal de la Dona de Vila-seca

La nova Junta del Casal de la Dona deVila-seca ha estat rebuda per l’alcalde deVila-seca, Josep Poblet.

Recentment, l’actual presidenta delCasal de la Dona, Immaculada Ripoll,acompanyada de la resta d’integrants dela junta, va fer la seva presentació oficial

a l’Ajuntament.A la fotografia, l’alcalde de Vila-

seca, Josep Poblet, acompanyat de laregidora responsable de l’àrea deBenestar Social, M. Àngels Ponce, ambla nova junta del Casal de la Dona deVila-seca.

Des del passat 4 d’agost, la platja de laPineda compta amb un nou servei per aús familiar. Aquest espai, adreçat a nensd’entre 4 i 10 anys, està coordinat pelPatronat Municipal de Turisme de Vila-seca, amb l’objectiu d’oferir un servei declub infantil a la platja.

El Club Infantil de la Pineda està ubicatal Parc del Pinar de Perruquet i obre cadadia del 4 al 31 d’agost, de les 11 a les13.30h i de 17 a 19h. Els infants podranparticipar en tallers didàctics, manualitats,jocs esportius, titelles i jocs amb la sorrade la mà de dos monitors de lleurequalificats.

La Platja de laPineda estrenarà

un nou servei

18 Pont Fusta

“El Rescat de les cent donzelles”, més coneguta Vila-seca com a “El Rescat de Sant Esteve”,és una important llegenda medieval que explicauns fets més o menys històrics que van tenirlloc l’any 1147. La llegenda conta com tropescatalanes, comanades per Galceran de Pinós,senyor de Bagà, van anar a conquerir Almeria.La conquesta va tenir èxit, però Galceran dePinós i el seu vassall Sancerní van quedarempresonats. Per a ser alliberats, el rei morod’Almeria i el seu germà, rei moro de Granada,demanaven i exigien un important rescat.Aquest rescat consistia en cent mil doblesd’or, cent peces de fibrocat, cent vaques debon braguer, cent cavalls i cent donzelles.

Semblava impossible d’assolir-ho però lescent donzelles es van oferir voluntàries; i vanpartir tots cap al Cap de Salou per a embarcar.Els dos presos, gràcies a les seves súpliquesa Sant Esteve i a Sant Genís van sermiraculosament alliberats, i van aparèixer ales nostres platges. Tot caminant pel camí delRacó, amb gran sorpresa es van trobar ambla gent del rescat. La joia i l’alegria va serimmensa i van tornar tots cap a Bagà. Per acelebrar i commemorar l’esdeveniment Vila-seca va erigir el Piló del Rescat de Sant Esteveen el punt de trobada de les nostres Garrigues,aterrat durant l ’any 1936 pels fetsrevolucionaris de la guerra. A Vila-seca, que

té Sant Esteve per patró, cada any, el dia 3d’agost, dia de la Festa Major es representavaa la plaça fins a finals del segle XIX el “Ball deSant Esteve”, un ball parlat que escenificavala llegenda. Els textos eren en castellà i van sertraduïts i representats l’any 1965, amb motiu deles festes de la inauguració del nou monumentdel Rescat. A la vila de Bagà representen elseu Rescat de les cent donzelles, que ésl’espectacle que ara han portat a Vila-seca ique va ser representat davant el magnífic marcdel Castell per intèrprets vila-secans.La posada en escena va mantenir l’atenció delpúblic assistent, pel seu bon ritme, per la sevabona il·luminació, per la seva música, pels

La representació va comptar amb l’actuació del’Esbart Ramon d’Olzina, els Gegants i Grallers deVila-seca, un grup de cambra del Conservatori i laCoral Nova Unió, tots ells amb la benedicció de lesmés altes instàncies eclesiàstiques. FOTOS CEDIDES

EL DESTACAT

Representació teatral delRepresentació teatral delRepresentació teatral delRepresentació teatral delRepresentació teatral delPER CARLES JANSÀ

1919 Pont Fusta19

Títol: Rescat de les cent donzelles.Textos: escrits antics de la vila de Bagà,amb adaptacions de Modesto Ferrer i JaumeCiurana.Partitures: Ezequiel Molina i música de lavila de Bagà amb adaptacions d’AntonioAlburquerque.Intèrprets: La Tramoia, Coral Nova Unió,Esbart Ramon d’Olzina, grup instrumentalde cambra, Grallers, Grup de Gegants i finsa 170 participants.Directors: Jaume Ciurana i David Molina.Lloc i dies: plaça del Castell de Vila-seca,els dies 10 i 11 de juliol.

seus balls i, en especial, per la interpretacióteatral. Va resultar un gran i magnífic espectaclepolivalent, molt ben muntat, ben estructurat iproporcionat i molt ben acabat.En l’aspecte teatral cal destacar sobretot lesinterpretacions excel·lents d’Ester Clavé id’Irene Martín. Bona actuació de RobertRodríguez i també dels demés nombrososparticipants. Es comptava amb la valuosaparticipació d’actors de la Tramoia. Elsmoviments i situacions escèniques estavencuidades i molt ben resoltes, fins i tot lesinfantils, gràcies a la direcció de Jaume Ciurana.El vestuari molt aconseguit, excepte els lletjosfigurins de les donzelles. Quina llàstima!.

La Coral Nova Unió i el conjunt musical vancantar i tocar ben afinats i ajustats. Laparticipació de l’Esbart Ramon d’Olzina va sercorrecta, així com la dels gegants i grallers.A les representacions van assistir-hi més de2000 persones, una bona notícia de la quen’hem d’estar satisfets. Aquells que s’ho vanperdre, potser ho podran recuperar mésendavant. Val la pena.La representació del Rescat de les centdonzelles té un muntatge escènic molt brillanti ben fet, que s’ha de veure. És un espectaclememorable.

A dalt una escena al palau de Ramon Berenguer IV quan encara no es coneixla sort de Galceran. A sota, les donzelles es dirigeixen a la platja de La Pinedaper embarcar cap a terres mores en pagament del rescat

A sota, Pere Galceran trasllada al poble la notícia del rescat demanat peralliber el seu fill. A dalt, de forma miraculosa s’arriba a un final feliç i deretrobament

Rescat de les cent donzellesRescat de les cent donzellesRescat de les cent donzellesRescat de les cent donzellesRescat de les cent donzelles

Una delegació del ‘Rescat’ va a OntinyentUna delegació del ‘Rescat’ va a OntinyentUna delegació del ‘Rescat’ va a OntinyentUna delegació del ‘Rescat’ va a OntinyentUna delegació del ‘Rescat’ va a Ontinyent,PER TONI BONET,PER TONI BONET,PER TONI BONET,PER TONI BONET,PER TONI BONET

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Prèviament a la representació a Vila-seca del Rescat,una delegació va viatjar al País Valencià per arepresentar una mostra. Concretament eren lesescenes on l’acció passava a la presó del rei moro deGranada. I precisament aquestes foren les escollidesdoncs el lloc on es va fer ‘el bolo’ fou la poblaciód’Ontinyent, on s’hi celebraven unes jornadesinternacionals de Moros i Cristians. S’ha de dir que ladelegació vila-secana fou molt ben rebuda i tractada,amén de deixar una molt bona impressió en el que, pera nosaltres, fou com un assaig general de l’obra que7 dies després faríem a Vila-seca. A les fotos, deMeritxell Granell, al finalitzar la representació amb elmagnífic decorat de fons, i el trio de membres de laColla Benimarins que ens van fer de magníficsamfitrions.

20 Pont Fusta

ENTREVISTEM A...

Jaume Ciurana flanquejat pel director del’Esbart, el director de la Nova Unió i la sevaajudant, Elisabet Quevedo. FOTO CEDIDA

La iniciativa de representar perprimera vegada el Rescat de SantEsteve a Vila-seca va sorgir l’anypassat arrel d’una visita a la vilagermana de Bagà, on té l’origen lallegenda. El regidor de Cultura JosepToquero va recollir interessat eltestimoni que li brindaven elbagaresos i es va proposar implicarla societat civil vila-secana per poderfer realitat el projecte. Per fer-ho hacomptat amb la col·laboració deldirector Jaume Ciurana, reusencd’origen i salouenc d’adopció, que famolts anys que s’arrossega pelsescenaris del territori.

Pont de Fusta: Com va sorgir la idea dePont de Fusta: Com va sorgir la idea dePont de Fusta: Com va sorgir la idea dePont de Fusta: Com va sorgir la idea dePont de Fusta: Com va sorgir la idea derepresentar el Rescat de les centrepresentar el Rescat de les centrepresentar el Rescat de les centrepresentar el Rescat de les centrepresentar el Rescat de les centdonzelles a Vila-seca?donzelles a Vila-seca?donzelles a Vila-seca?donzelles a Vila-seca?donzelles a Vila-seca?Josep Toquero: La idea va néixer l’any passatquan un grup de vila-secans vam anar a Bagàa veure la representació del Rescat, en quècol·laboraven la Coral Nova Unió i l’Orquestrade Cambra de Vila-seca. Feia quatre anys queno el feien. Ens van explicar les dificultatseconòmiques i logístiques que hi havia per ferla representació cada any. Sense que m’hodiguessin directament ja vaig veure per onanaven. Per això els vaig proposar ferl’espectacle a Vila-seca els anys parells. Aquíl’obra no s’havia fet mai. L’únic antecedent quetenim és la representació del ball parlat de SantEsteve de l’any 1965. La gent de Bagà es vamostrar entusiasmada. Era una manerad’optimitzar recursos i també de fomentar laparticipació i una competència sana entre elsdos municipis germans.

PdF: La idea devia agradar molt perquèPdF: La idea devia agradar molt perquèPdF: La idea devia agradar molt perquèPdF: La idea devia agradar molt perquèPdF: La idea devia agradar molt perquèels diaris del Berguedà ja donaven per fetels diaris del Berguedà ja donaven per fetels diaris del Berguedà ja donaven per fetels diaris del Berguedà ja donaven per fetels diaris del Berguedà ja donaven per fetque el 2010 el Rescat es veuria a Vila-que el 2010 el Rescat es veuria a Vila-que el 2010 el Rescat es veuria a Vila-que el 2010 el Rescat es veuria a Vila-que el 2010 el Rescat es veuria a Vila-seca.seca.seca.seca.seca.JT: Nosaltres vam dir que ho intentaríem i elsmitjans de comunicació d’allà ja ho van donarper fet, tot i que no estava confirmat. El primerque calia saber era si comptaríem amb prousuport de la gent. Vam sondejar les entitats. Elgrup de teatre la Tramoia, l’Esbart, els Gegantersi la Coral de seguida es van mostrar disposats.

«A la gent li va agradar molt, segurament no«A la gent li va agradar molt, segurament no«A la gent li va agradar molt, segurament no«A la gent li va agradar molt, segurament no«A la gent li va agradar molt, segurament noesperaven un muntatge tan gran i tan complet»esperaven un muntatge tan gran i tan complet»esperaven un muntatge tan gran i tan complet»esperaven un muntatge tan gran i tan complet»esperaven un muntatge tan gran i tan complet»

ENTREVISTA A JOSEP TOQUERO, REGIDOR DE CUL-TURA DE VILA-SECA I A JAUME CIURANA, DIRECTORDE LA REPRESENTACIÓ ‘EL RESCAT DE LES 100DONZELLES’ VERSIÓ VILA-SECA. MÀXIMS RESPON-SABLES D’AQUEST ESDEVENIMENT.

D’aquí va sortir l’embrió. Hi havia força ipositivitat. El sí definitiu va arribar en la reunióque es va fer a la primavera al Centre amb totesles entitats implicades.

PdF: La gent i els diners, un muntatgePdF: La gent i els diners, un muntatgePdF: La gent i els diners, un muntatgePdF: La gent i els diners, un muntatgePdF: La gent i els diners, un muntatgecom el del Rescat és car.com el del Rescat és car.com el del Rescat és car.com el del Rescat és car.com el del Rescat és car.JT: És clar, una de les primeres coses que vafer l’Ajuntament va ser consignar una partidapressupostària per finançar-ho. A més, es vaaconseguir el suport econòmic de la Generalitati la Diputació. També ha estat bàsic l’ajut del’Ajuntament de Bagà i el seu grup de teatre, laFaia, que ens han cedit el vestuari i els decorats.Sense això el pressupost s’hauria disparat ipotser no ho hauríem pogut assumir. Al final elRescat haurà costat entre 23.000 i 24.000euros. La major part de les despesescorresponen a aspectes tècnics: la il·luminació,la sonorització, el muntatge de les grades il’escenari.

PdF: Un dels reptes era trobar un directorPdF: Un dels reptes era trobar un directorPdF: Un dels reptes era trobar un directorPdF: Un dels reptes era trobar un directorPdF: Un dels reptes era trobar un directorcapaç de coordinar tots els elements encapaç de coordinar tots els elements encapaç de coordinar tots els elements encapaç de coordinar tots els elements encapaç de coordinar tots els elements enjoc en el rescat. L’escollit va ser Jaumejoc en el rescat. L’escollit va ser Jaumejoc en el rescat. L’escollit va ser Jaumejoc en el rescat. L’escollit va ser Jaumejoc en el rescat. L’escollit va ser JaumeCiurana. Com vas rebre l’encàrrec?Ciurana. Com vas rebre l’encàrrec?Ciurana. Com vas rebre l’encàrrec?Ciurana. Com vas rebre l’encàrrec?Ciurana. Com vas rebre l’encàrrec?Jaume Ciurana: El tècnic de cultura, ModestoFerré, es va posar en contacte amb mi. En unprimer moment la idea em va espantar, peròdesprés t’il·lusiones amb el repte i veus que potsortir bé. El bàsic era comptar amb la participació

de la gent. Em va encoratjar saber quecomptàvem amb la implicació plena de laTramoia per fer els personatges principals.

PdF: L’obra que hem vist a Vila-secaPdF: L’obra que hem vist a Vila-secaPdF: L’obra que hem vist a Vila-secaPdF: L’obra que hem vist a Vila-secaPdF: L’obra que hem vist a Vila-secaparteix de la que es representa a Bagà,parteix de la que es representa a Bagà,parteix de la que es representa a Bagà,parteix de la que es representa a Bagà,parteix de la que es representa a Bagà,però hi heu introduït múltiples canvis.però hi heu introduït múltiples canvis.però hi heu introduït múltiples canvis.però hi heu introduït múltiples canvis.però hi heu introduït múltiples canvis.JC: El repte era centrar més la història a Vila-seca, ja que gairebé tota l’acció discorre aBagà. Entre Modesto Ferré i jo vam tallaralgunes escenes supèrflues i ens vam inventaruna introducció i un epíleg que lligaven lahistòria amb Vila-seca. Per fer-ho vam donarmés relleu a un personatge que apareixfugaçment en l’obra original: el del pastor quedescobreix Galceran de Pinós i el seu companySancerní a la platja de La Pineda. Un descendentd’aquest pastor obre l’espectacle rememorantla llegenda que li ha arribat a través de lesgeneracions i, al final, el pastor vila-secàtestimoni del miracle diu que ho explicarà alsseus fills i als fills dels seus fills perquè no se’nperdi la memòria.JT: S’ha de tenir en compte que la modificaciódel guió va ser avalada per dos bonsconeixedors de la llegenda del Rescat: MariaEstradé i Joan Maria Pujals. Els vam donar allegir la nova versió i els va agradar molt.

PER ANNA PLAZA

2121 Pont Fusta21

El regidor Josep Toquero també va voler prendrepart activa en El Rescat, representant el paper desoldat al servei del Casal dels Pinós. FOTO CEDIDA

PdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical delPdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical delPdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical delPdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical delPdF: També vàreu decidir explotar més la vessant musical delmuntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís.muntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís.muntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís.muntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís.muntatge amb l’escena del miracle de Sant Esteve i Sant Genís.JC: Sí, a Bagà resolien l’escena del rescat amb l’aparició d’un àngel delSenyor i una veu en off. Aquí vam optar per donar més relleu a l’escenai als seus protagonistes, els sants que obren el miracle. Els haninterpretat dos tenors que cantaven una cançó extreta del ball parlarde Sant Esteve. La música és nova i l’ha composat Antonio Alburquerque,que és professor del Conservatori. Estic molt content de com va quedaraquesta escena.

PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament.PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament.PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament.PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament.PdF: Un cop es tenia el text i la gent, calia decidir l’emplaçament.Es tenia clar que havia de ser al castell?Es tenia clar que havia de ser al castell?Es tenia clar que havia de ser al castell?Es tenia clar que havia de ser al castell?Es tenia clar que havia de ser al castell?JT: Teníem dues opcions: la plaça de l’Església o el Castell. L’empresaque havia de muntar les grades ho va veure clar de seguida. El lloc idealera el Castell, perquè hi havia menys obstacles per muntar les gradesi l’escenari. A més, quedava més aïllat. També oferia l’avantatge depoder assajar des d’un primer moment en l’escenari on es faria larepresentació. Això a la plaça no hauria estat possible.

PdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc mésPdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc mésPdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc mésPdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc mésPdF: L’espectacle s’ha muntat en un temps rècord, en poc mésd’un mes.d’un mes.d’un mes.d’un mes.d’un mes.JT: La intenció era treballar-hi durant tres mesos, però tot plegat es vaendarrerir i va acabar coincidint amb els assajos finals de la Tramoiaque al juny estrenava l’Oncle Vània. Per aquest motiu el primer assaigno el vam poder fer fins el 14 de juny.

PdF:PdF:PdF:PdF:PdF: A l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’EliA l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’EliA l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’EliA l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’EliA l’equip directiu també hi havia una vila-secana, l’EliQuevedo. Havíeu treballat mai abans junts?Quevedo. Havíeu treballat mai abans junts?Quevedo. Havíeu treballat mai abans junts?Quevedo. Havíeu treballat mai abans junts?Quevedo. Havíeu treballat mai abans junts?JC: Que va! Vaig conèixer l’Eli a la primera reunió que es va fer al Centrei de seguida vam veure que ens entendríem.JT: Vam pensar en l’Eli Quevedo com a subdirectora perquè és una vila-secana que ha estudiat art dramàtic i que té una llarga experiència.JC: Va anar molt bé que fóssim dos dirigint perquè això ens permetia

repartir-nos millor la feina. Ella se centrava més en la gent del poble, elseu moviment, les entrades i sortides, mentre que jo vaig ser méspresent en els assajos de les escenes principals. A més, el dia de larepresentació ella estava darrera l’escenari i jo davant i això permetiauna major coordinació de l’espectacle.PdF: Com vas concebre l’espectacle?PdF: Com vas concebre l’espectacle?PdF: Com vas concebre l’espectacle?PdF: Com vas concebre l’espectacle?PdF: Com vas concebre l’espectacle?JC: Ho veia com una mena de Passió, amb moviments de masses sobrel’escenari. L’avantatge és que aquesta és una obra molt més coral.

PdF: Tens una llarga experiència en el teatre.JC: Jo sóc del Bravíum de Reus. També he fet coses amb el TeatreEstable del Baix Camp, el Tebac, i he fet sarsueles amb la companyialírica ciutat de Reus.

PdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per laPdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per laPdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per laPdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per laPdF: La teva experiència també té a veure amb el teu pas per lasecció d’espectacles de Port Aventura?secció d’espectacles de Port Aventura?secció d’espectacles de Port Aventura?secció d’espectacles de Port Aventura?secció d’espectacles de Port Aventura?JC: Hi vaig treballar 9 anys. Vaig començar a fer teatre de carrer enespectacles que dirigien els Comediants. Va ser una gran escola.Després vaig estar al Saloon, on ja fèiem un espectacle d’escenari mésconvencional, però que també requeria molta interacció amb el públic.

PdF: I experiència com a director en tenies?PdF: I experiència com a director en tenies?PdF: I experiència com a director en tenies?PdF: I experiència com a director en tenies?PdF: I experiència com a director en tenies?JC: Havia dirigit dues o tres obres a Reus i també una opereta bufa. Amés, he treballat d’ajudant de direcció amb el Lluís Graells. Però aquestaha estat la meva primera experiència amb un gran muntatge. I m’haagradat. La veritat és que repetiria!

PdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet maiPdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet maiPdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet maiPdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet maiPdF: Reusenc d’origen i salouenc d’adopció, havies fet maiteatre a Vila-seca?teatre a Vila-seca?teatre a Vila-seca?teatre a Vila-seca?teatre a Vila-seca?JC: Havia fet molts anys de teatre a Las Vegas, abans i tot que hi haguésel grup El Coverol. I la meva filla gran, la Montsant, va fer el seu primercurset de teatre a les Vegas. A més, he vingut a fer bolos amb grupsde Reus: a Vila-seca havia representat Terra Baixa i Les llàgrimesd’Angelina.

PdF: Una de les sorpreses ha estat la resposta excepcional delpúblic.JT: 2.200 persones han vist el rescat. La veritat és que la resposta ensva sorprendre. Teníem bones expectatives però ens vam quedarparats quan les invitacions es van esgotar en menys d’un dia. Per aixòvam decidir programar una segona representació per a diumenge. I aixòque era un cap de setmana complicat. Dissabte amb la manifestació del’Estatut a Barcelona i diumenge la final del Mundial de Futbol.JC: A la gent li va agradar molt, segurament no esperaven un muntatgetan gran i tan complet, en què el teatre, la música i la dansa tenen unpaper homogeni i complementari. És un espectacle global.

PdF: Es repetirà d’aquí dos anys?PdF: Es repetirà d’aquí dos anys?PdF: Es repetirà d’aquí dos anys?PdF: Es repetirà d’aquí dos anys?PdF: Es repetirà d’aquí dos anys?JT: La intenció és fer-ho!! El més difícil era començar i ara ja teniml’experiència. A més, l’interès que ha despertat també garanteix lacontinuïtat. Pensa que hi va haver molta gent que volia sortir i se’ls vahaver de dir que no perquè a l’escenari ja no hi cabia més gent!

CSIDesenvolupament de softwareSolucions empresarialsTècnica de sistemesAssistència tècnicaE-bussinesFormació

C/ Joan Miró 5, entresòlTel. 977 241 030

TARRAGONAwww.csoft.es

Centre de Soft Integral

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS· TODAS MARCAS· TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/nTels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14

Fax 977 39 34 18VILA-SECA

22 Pont Fusta

DESTACAT DEL MES

I Fira Medieval de Vila-secaI Fira Medieval de Vila-secaI Fira Medieval de Vila-secaI Fira Medieval de Vila-secaI Fira Medieval de Vila-seca

A L’ENTORN DE LA REPRESENTACIÓ DEL RESCAT DELES 100 DONZELLES, L’AGRUPACIÓ DE COMERCIANTSDE VILA-SECA VA VOLER IMVOLUCRAR-SE A FONS I,AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’AJUNTAMENT, VAORGANITZAR EL QUE VA SER LA I FIRA MEDIEVAL.

PER ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE VILA-SECA. FOTOS: ANNA PLAZA

Jorge Drexler a l’AuditoriJorge Drexler a l’AuditoriJorge Drexler a l’AuditoriJorge Drexler a l’AuditoriJorge Drexler a l’AuditoriPER PINEDA VAQUER

El 4 de juny, en un auditori ple a vessar i amb les entrades esgotadesdes de feia setmanes, l’uruguaià Jorge Drexler va presentar a Vila-secael seu últim disc, Amar la trama. A diferència de les gires anteriors, enquè prevalia una posada en escena íntima on Drexler esdevenia quasibé l’únic protagonista, en aquesta ocasió es va rodejar d’una banda desis magnífics (i polifacètics) músics, amb qui va donar mostres de grancomplicitat, complicitat que va saber transmetre al públic que, entregat,anava responent a totes les peticions de Drexler.Perquè si s’hagués de definir aquest concert amb un sol concepte,aquest seria “bon rotllo”: a més d’aquestes complicitats, la música, ambregust de jazz i arrels llatines i brasileres, convidava a aquest ambient.Les cançons del nou disc que es van presentar, com ara Los transeúnteso Todos a sus puestos, van aconseguir transmetre la sensació de

vitalitat i optimisme al públic. No obstant, va ser amb les cançonsclàssiques de Drexler quan aquest va vibrar més, com per exempleSea, la Milonga del moro judío o Todo se transforma. Cal destacar,però, l’aire nou que li ha sabut donar a aquestes cançons i pensosobretot amb Se va, se va, se fue, en què la marimba (una mena dexilòfon) i el xerrac li van donar un caire completament diferent de laversió original. La nota divertida de la nit va venir quan, en una deles cançons noves que presentava, Drexler es va oblidarcompletament de la lletra. Tot i l’oblit, l’uruguaià va saber sortir-se’namb bon humor, demanant si us plau que ningú ho pengés al Youtube.En resum, el concert de Jorge Drexler va resultar un esplèndid colofóa la temporada de primavera de 2010 de l’Auditori Josep Carreras.

VA DE MÚSICA○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El cap de setmana, els dies 10 i 11 dejuliol, organitzada per l’ASSOCIACIÓDE COMERCIANTS I EMPRESARIS DEVILA-SECA, es va celebrar la primeraFira Medieval al nucli antic de la localitat,coincidint amb la primera representacióal Castell de la llegenda del Rescat deles Cent Donzelles, tradició compartidaamb la vila agermanada de Bagà(Berguedà).Amb motiu d’aquest mercat medievaldes de l’Associació de Comerciants iEmpresaris de Vila-seca, es vaninstal·lar unes parades als voltants delCastell i el nucli antic per tal de donar aconèixer l’oferta i diversitat deproductes dels nostres associats ibotiguers a veïnsi forans que visitinla població durantaquells dos dies.Més de vint-i-cincfirmes comercialslocals i unsc i n q u a n t amarxants iartesans de foravila convidats pera aquesta ocasió,

repartits en els prop de 80 stands de lafira, van exposar els seus productes ivan oferir obsequis i degustacions alsvisitants, intentant consolidar-la comuna més de les altres actuacionsenquadrades dins del Pla deDinamització Comercial i que vandirigides a lluitar en favor d’un teixitcomercial més sòlid, i a no perdre quotade mercat en favor de les poblacionsveïnes. Dues jornades lúdiques repletesd’activitats, amb espectacles iatraccions per als més petits, caravanade ponis, demostradors d’oficis,marxants i artesans medievals,cercaviles i exposicions.

2323 Pont Fusta23

LA FOTO ANTIGA

Escola Nacional nenes – Curs 1952Escola Nacional nenes – Curs 1952Escola Nacional nenes – Curs 1952Escola Nacional nenes – Curs 1952Escola Nacional nenes – Curs 1952

Escola Nacional nenes Srta. Savé, DoñaPepita i Doña Aurea – Curs 1952

1. Rosita Boltó Carceller2. Concepció Vallvé Castellà3. Teresa Castellnou Nogués4. Quimeta Seritjol Ferrando5. Montserrat Morell Palau6. Paulina Mañé Casas7. Antonieta Rovira Porqueras8. Mercè Jansà Pujals9. Margarita Anguiano Tous10.Esperanceta Cogul Llauradó11.(Fila 2) Bernarda Salvadó Planas12.M. Teresa Sarrà Martí13.Mari Cabré Losada14.Amàlia Canellas Morell15.Neus Morell Pedrola16.Esperanceta Pujals Tomàs17.Ramona Cabré Riera18.M. Antonieta Martí Pons19.M. Dolors Salvadó Vidal20.(Fila 3) Lluïsa Graset Benach21.Filo Hernández Vila22.(Fila 4) M. Josepa Roigé Saltó23.M. Josepa Mariné Rosselló24.M. Josepa Sans Morell25.M. Pineda Mariné Poblet26.Maria Morell Vallvé27.M. Teresa Folch Salvadó28.M. Fernanda Barenys Martí29.Montserrat Fibla Reverter30.Anna M. Escoda Espinach31.Anna M. Adell Ballvé

Fotografia cedida per Montserrat Fibla. Hancompletat la informació Maria Morell, M. JosepaMariné i Ramona Cabré.

Des d’El Pont de Fusta us animem a participar en aquesta secció. Si teniualguna fotografia antiga relacionada amb festes locals, grups escolars,entitats esportives o culturals, oficis, activitats agrícoles, etc. i voleu quela publiquem, ens la podeu fer arribar per correu electrònic (1-2MB)acompanyada d’un document word amb tota la informació de la fotografia(data, lloc, nom de les persones que hi surten...). També ens la podeu ferarribar en paper a algun component del consell de redacció de la revista,junt amb tota la informació de la foto, i us la retornarem un cop estiguiescanejada.

24 Pont Fusta

Recentment, l’Arxiu Municipal de Cambrils ha ingressatal seu fons un àlbum de fotografies datades cap a l’any1900. L’àlbum conté 177 fotografies que ens mostren,principalment, aspectes de la vida quotidiana de lafamília Dolsa, originària de La Canonja1. Igualmentconté positius fotogràfics que ens permeten visualitzardiversos indrets de viles i ciutats com ara Cambrils,Mont-roig del Camp, Tivissa, Barcelona, Tarragona iVila-seca. D’entre les nombroses fotografies de personesque apareixen a l’àlbum destaquem avui les que fanreferència al Dr. Lluís Dolsa i Ramon (Vila-seca 1850 –Barcelona 1908) i el seu pare Dr. Tomàs Dolsa i Ricart(La Canonja 1819 – Barcelona 1909).

Dr. Tomàs Dolsa i RicartDr. Tomàs Dolsa i RicartDr. Tomàs Dolsa i RicartDr. Tomàs Dolsa i RicartDr. Tomàs Dolsa i RicartTomàs Dolsa i Ricart, abans d’iniciar la seva brillant carrera a lapsiquiatria, havia estat metge rural. Una de les seves destinacions vaser Vandellòs, on va exercir de metge des de l’estiu de 1847. Peròsembla ser que mai es va integrar a la vida del poble i immediatamentva optar per buscar una altra destinació. Les seves esperancess’havien fixat en Vila-seca, on esperava tenir una bona dotacióeconòmica i un millor reconeixement de la seva feina.

Tot i que no coneixem la data exacta del seu trasllat, sabem que l’any1850 ja estava establert a Vila-seca, donat que és l’any que va nàixerel seu fill, Lluís. Però no sembla ser que la situació econòmica i personalmillorés respecte a l’etapa de Vandellòs. Va estar malalt una temporada,possiblement de tifus, i amb una situació econòmica delicada, donat quea Vila-seca hi havia un altre metge, natural del poble, el qual semblava

tenir la confiança del veïnat.A més cal sumar el desig quetenia la seva dona d’anar aBarcelona. Finalment, l’any1852 ja estaven establerts aBarcelona on Tomàs Dolsaes dedicarà a la psiquiatria,essent un avançat al seutemps en aquesta disciplina,ja que va ser pioner en elcamp dels assajos de nousmètodes psiquiàtrics i unavantguardista en el campde la socioteràpia. Va dirigirl’Institut Frenopàtic de lesCorts, que havia fundatconjuntament amb PauLlorach i Mulet, el seu gendre,l’any 1863. La premsa del’època destacava lesinstal·lacions dedicades a la

L’ARTICLE

Aportacions fotogràfiques per al coneixementAportacions fotogràfiques per al coneixementAportacions fotogràfiques per al coneixementAportacions fotogràfiques per al coneixementAportacions fotogràfiques per al coneixementde la família Dolsade la família Dolsade la família Dolsade la família Dolsade la família Dolsa

ARTICLE D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA FAMÍLIA DELSDOLSA REALITZAT PER L’HISTORIADOR PEDROOTIÑA HERMOSO.

hidroteràpia d’aquest Institut i la quantitat de persones que treballaven:a més del Director, dos metges, un capellà, onze germanes carmelites,vint-i-cinc infermers, vint infermeres, més un variat nombre de personesen cuina i dependències auxiliars2.

Dr. Lluís Dolsa i RamonDr. Lluís Dolsa i RamonDr. Lluís Dolsa i RamonDr. Lluís Dolsa i RamonDr. Lluís Dolsa i RamonEn el marc d’una delicada situació familiar, professional i econòmica, tali com hem comentat anteriorment, va nàixer Lluís Dolsa i Ramon a Vila-seca l’any 1850 (fotografia 1). Igual que el seu pare, es va dedicarprofessionalment a la psiquiatria. Substituint fins i tot al seu pare a ladirecció de l’Institut Frenopàtic de les Corts de Barcelona. En el campde la literatura psiquiàtrica cal destacar tres textos. El primer d’ells elrealitzà com a discurs inaugural del curs 1895-96 de l’”Academia yLaboratorio de las Ciencias Médicas de Catalunya” amb el text queportava per títol Concepto de la degeneración y responsabilidad legalde sus productos mentales3. El segon, publicat poc temps després,l’any 1897, porta per títol Genèse psychopathique. El darrer text és eltitulat Conciencia individual y social, que va llegir amb motiu del seuingrés a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona al mes de juny de 19034.

Políticament va ser un destacat catalanista essent regidor de l’Ajuntamentde Barcelona qual era Alcalde del mateix el Dr. Bartomeu Robert (1899).Es va casar en primeres núpcies amb Sofia Sardà. D’aquesta unió vanàixer la seva única filla, Maria. En segones núpcies es va casar ambMontserrat Ribas i Casanovas. Va morir a Barcelona l’any 1908, pocsmesos abans que el seu pare Tomàs Dolsa.

Referències fotogràfiquesFoto 1: Dr. Lluís Dolsa. Arxiu Municipal de Cambrils. Núm. reg. 9525-1-31.Foto 2: Ermita de la Mare de Déu de la Pineda. Arxiu Municipal deCambrils. Núm. Reg. 9525-1-76.Foto 3: Torre rodona del Mas Ramon. Arxiu Municipal de Cambrils.Núm. reg. 9525-1-33.

2525 Pont Fusta25

Les fotografies de Vila-secaLes fotografies de Vila-secaLes fotografies de Vila-secaLes fotografies de Vila-secaLes fotografies de Vila-secaFins a la data només ha estat possible identificardues fotografies amb espais del territori deVila-seca. La primera d’elles il·lustra l’ermita dela Mare de Déu de la Pineda (fotografia 2),apreciant-se perfectament el gran estat quepresentava l’ermita i la seva torre cap a l’any1900. La segona fotografia ens mostra la TorreRodona del Mas Ramon (fotografia 3), en unestat de conservació molt semblant a l’actual.Cal destacar l’estat ja en runes de lesconstruccions annexes a la torre rodona i lesrestes de la torre quadrada, situada a la dretade la fotografia, enderrocada parcialment ja al’època en què es va fotografiar per la famíliaDolsa.

Per saber-ne mes:Per saber-ne mes:Per saber-ne mes:Per saber-ne mes:Per saber-ne mes:- Danon Bretos, J.: Tomàs Dolsa i la

medicina del seu temps. TreballsCanongins 1990. Centre d’EstudisCanongins Ponç de Castellví. LaCanonja, 1990.

- Dolsa Ramon, L.: Concienciaindividual y social: discurso leidoen la Real Academia de Medicina yCirujía de Barcelona en el acto derecepción del académico electo Dr.D. Luis Dolsa y Ramón: discurso decontestación del Dr. D. JoaquinDurán y Trinchería, académiconumerario: 20 de junio de 1903.Barcelona. Impr. La Renaixensa,1903.

- Farriol i Clavé, R.: XXè aniversari dela Secció de Lletres: vila-secansil·lustres. Agrupació Cultural de Vila-seca. Secció de Lletres, Vila-seca,1993.

- Garcia del Real, L.: Institutofrenopático de les Corts de Sarrià(cercanías de Barcelona). LaIlustración espanyola y americana,núm. XXIX, pàgs. 77-78, 1897.

- Llop Tous, J.: Els Dolsa: el metge, elgeneral i la seva família. Centred’Estudis Canongins Ponç deCastellví. La Canonja, 1997.

- Martí i Tusquets, J.L.: Significaciónde D. Tomás y D. Luis Dolsa en lapsiquiatria catalana. Actas del ICongreso Internacional de Historiade la Medicina Catalana, vol. 3, pàgs.278-282, 1970.

- Martí i Tusquets, J.L.: La personalitatdel Dr. Tomàs Dolsa i Ricart.Gimbernat, 42, pàgs. 25-29, 2004.

- Morell i Torredemè, J.; Vaquer iFerrando, P.: Vila-seca. La Creu delTerme, 11. Cossetània, Tarragona,2001.

- Salceda, J.: Cal Dolsa. Quranta anysd’Estampes Cambrilenques, Vol. I,pàgs. 238-240, Cambrils, 1998.

- L’àlbum de fotografies de la famíliaDolsa. L’Arxiu t’informa, 21, març,pàg. 1, Cambrils, 2010.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Lectures d’estiu amb Josep GironèsLectures d’estiu amb Josep GironèsLectures d’estiu amb Josep GironèsLectures d’estiu amb Josep GironèsLectures d’estiu amb Josep GironèsPER TONI BONETDe fa un temps, navegant per aquesta cosa que s’anomena blogosfera (blocs personals a menade diari on hom expressa opinions, descripcions i mil coses més), doncs vaig trobar-ne un deforça interessant, el d’en Josep Gironès Descarrega.L’havia sentit anomenar i arrel d’un parell de presentacions del llibre Lletres de Lluita de l’amicPep Suñé, vaig tenir l’ocasió de conèixer-lo personalment.Tot i no ser de l’ofici, ha escrit alguns llibres i això sumat al fet de tenir un ‘passat vila-secà’ emva animar a entrevistar-lo. Malauradament per raons d’espai l’entrevista sortirà al proper númeroperò aprofitant el darrer mes d’estiu us he volgut deixar algunes lectures que ens recomana l’amicGironès amb comentaris seus:

Matarranya insòlita de JesúsÀvila: imatges i text que expliquen lloc màgics dela comarca.Heydrich i les agents del Saló Kitty de Miquel Esteve: un lliçó d'història molt benescritaMúsica de Cambra d’Olga Xirinacs: un diari dels anys vuitanta plenament vigentEl llegat dels Càtars de Georg Brun: una novel·la que relata una pàgina trista dela històriaZanzíbar pot esperar de Xavier Moret: una novel·la distreta i amenaTigres de Gabriel Janer Manila: relat de les lluites pel poderEls deus manaments de la felicitat de Maria de la Pau Janer: nocions per enfocaradequadament l'existènciaEl Major Tresor del mateix Josep Gironès: una novel·la de ficció històrica quevol promoure l'harmonia entre les persones. Nota de l’articulista: Aquesta la hevolguda posar doncs és del tot recomanable.

Bé, crec que és una bona llista per a capbussar-se en una mar plena d’històriesrefrescants i saboroses... Ja direu què en penseu ;-)

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

26 Pont Fusta

COL·LABORACIONS

en considerar que els seus maldecaps judicials ja havien passat. L’homeva llençar les campanes al vol massa aviat, perquè les martingales delseu fill encara cuegen.

Nous bitllets.Nous bitllets.Nous bitllets.Nous bitllets.Nous bitllets. Aquest matí he anat al banc. Als bitllets de 500euros ja no els anomenen Bin Laden (per allò que ningú sap on són), sinóOyonates.

Turisme familiar basc.Turisme familiar basc.Turisme familiar basc.Turisme familiar basc.Turisme familiar basc.Fa uns dies, l’Ajuntament va lliurar els premis als estudiants mésemprenedors del municipi. Dissabte passat, després que 50 jovesbascos provoquessin aldarulls i destrosses en nou apartaments del’edifici Bahía Dorada, la Policia Local va fer el mateix... però amb elsestudiants més emprenyadors.

Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.Coronita Save de Beach i el pseudoecologisme.La platja de Llevant serà escenari el 17 de juliol vinent d’un concert gratuïtorganitzat per la cervesera mexicana Corona, en col·laboració amb els40 Principals, 40 viajes.com i l’Ajuntament de Salou. Hi actuaran La Orejade Van Gogh, Zenttric i el cantant Diego Martin. L’objectiu de la festa és“conscienciar i alertar sobre l’estat de les platges europees”. Jo no séquè us sembla, però a mi aquesta mena de mogudes, em foten un tuf...No sé, és com si un paleta anés a l’obra amb americana i corbata. Si deveritat volen fer ecologisme, que vagin a Nigèria, per exemple.

Un poble sota sospita.Un poble sota sospita.Un poble sota sospita.Un poble sota sospita.Un poble sota sospita. Els regidors Banyeres, Fourrier y Otal hauran de declarar acusats decalumnies. És acollonant, a Salou tothom passa pel jutjat: Ferran parei Ferran fill, l’Oyonate, els tres esmentats, el Granados (però perquè ésadvocat)... Sort que pel barranc de Barenys no hi corre l’Onyar, sinóencara ens coneixerien com Chirona.

En trobareu més a http://jordiblasi.blogspot.com/

Destruint el català.Destruint el català.Destruint el català.Destruint el català.Destruint el català.Si l’Ajuntament ha posat tanta curaen les seves obres com negligènciademostra amb el català, doncsanem bé: construint no porta dièresi!I a sobre, a la portada!

Nova font lluminosa.Nova font lluminosa.Nova font lluminosa.Nova font lluminosa.Nova font lluminosa.L’Ajuntament vol remodelar la fontlluminosa. S’hi gastarà 800.000euros. Però què hi ha de sortir,d’allà... petroli? Esperem que l’obrano la hi adjudiquin a BP.

Un altre regidor morós?Un altre regidor morós?Un altre regidor morós?Un altre regidor morós?Un altre regidor morós?La Seguretat Social embargarà Pedro Agustín Lavilla Heras per undeute de 1.681,92 euros. L’Administració ha hagut de recórrer a la viaexecutiva després que hagin resultat infructuosos els requerimentsportats a terme per tal cobrar la quantitat esmentada (1.656,40 eurosmés 25,52 euros de recàrrec). I ves, quina casualitat...! Resulta que aSalou hi ha un regidor del Partit Popular (concretament de Comerç i deMercats i Consum) que es diu Pedro Agustín José Lavilla Heras. Quepotser es tracta de la mateixa persona? Si així és, la cosa és de jutjatde guàrdia, no només perquè estem parlant d’un càrrec públic sinóperquè Hisenda ja va embargar l’any passat part del sou del seu capde files al partit, el tinent d’alcalde Alberto del Hierro, a qui van enxamparper no pagar impostos.

Cony de finca del Montagut!Cony de finca del Montagut!Cony de finca del Montagut!Cony de finca del Montagut!Cony de finca del Montagut!L’incombustible però altament inflamable (ui, quan s’encén) EsteveFerran va anunciar ara fa quatre dies la seva tornada a la política activa,

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Mentre el Constitucional ho esguerratot, comencen les rebaixes. Vull dir quela sentència del Tribunal Constitucionalsobre l’Estatut, que s’ha fet esperarquatre anys, ha arribat just en època derebaixes d’estiu. Època de saldo, comde fet és el pronunciament d’un Tribunalque arriba per aturar la festad’eixamplament democràtic que es veuque havien fet el Parlament, el poblecatalà votant i el Congrés dels Diputats.I ja se sap que si no t’espaviles perrebaixes no trobes la teva talla.I el problema és aquest: d’encaix. ElConstitucional ha enviat el missatgeque la festa s’ha acabat. Per alscatalans, és clar, perquè tots aquellsque han incorporat preceptes i articles

trets del català i que han tingut la sort que no els recorregués ni el PP,ni el Defensor del Pueblo, ni el seu veí de CCAA, doncs encara podràtirar més de rifeta que nosaltres.L’Estatut, i el respecte del poble català demana que acudim al seu rescat:una gran manifestació aquest dissabte 10 de juliol a Barcelona. Just elmateix dissabte que a Vila-seca es podrà veure, es recuperarà, laversió del Rescat de Sant Esteve. La llegenda que situa al nostre terme,

El doble rescatEl doble rescatEl doble rescatEl doble rescatEl doble rescaten una cruïlla de camins el salvament de les cent donzelles que haviende servir de preu per la llibertat del senyor Galceran de Pinós,empresonat a Almeria. Es veu que ja hi va de temps que als catalansnomés ens volen per pagar. Hi ha expectació per veure recuperada laversió escènica d’aquesta llegenda, de la que encara en corren fotosper casa de fa molts i molts anys. La fira medieval que també es faràaquells dies permetrà viatjar enrera i situar-nos a l’època de la llegenda.Una mica com el Constitucional que viatja en el temps per fer unasentència regressiva, que toca 14 articles i en reinterpreta més de 20,per muntar una fira pre-democràtica. Qui es creu a Madrid (entès coma ens polític) un Estat de les autonomies, que no ha fet altra cosa ambel pas del temps, per viure obsessionat en l’anivellament amb elscatalans, sinó en treure’ls benefici, sense ni respectar l’esforç que fem,apel·lant una solidaritat mal entesa.L’Estatut i Catalunya volen Rescat, i també Vila-seca, perquè exemplificarla història ens farà mirar enrera, sense l’ajut dels magistrats. Mirarenrera, veure les arrels per entendre també el present i que no som unaccident.Que tenim història i llegenda, i que a més treballem pel futur. Dosexemples que il·lustren que no ens podem quedar aturats: la inauguraciódel Parc científic i tecnològic del sector del turisme i de l’oci, i la marcade qualitat per als comerços de la Costa Daurada que s’ha generat alParc.Dos exemples que apunten que no ens aturem, sinó que pensem commillorar de cara al futur, tenint clars els rescats del passat i superantels entrebancs i cops de desànim del no encaix.

2727 Pont Fusta27

COL·LABORACIONS

-Abans de marxar del tros m’hetret tota la roba i a la bassa, i enun moment, he passat de ser unsuat a ser un fresc…

-Un dia m’explicaven d’una mareque es va assabentar que elseu fi l l , encara xiquet,juntament amb els seus amics,es banyaven tots nuets en unabassa del terme, cosa que ellano estava disposada apermetre. Es va presentar allí,va agafar el seu noiet, no el vadeixar vestir, i cap al poble, tot

nu el xiquet i la mare al darrera, des de l’estació fins a la plaça de Flixi cap a casa...

-Això eren maneres de pensar d’altres èpoques...

-Doncs el “Toni del mas de l’Esquerré”, quan era jove, abans de laguerra, anava a caçar amb altra gent, i entre ells mossèn “Paxitxa”,que era un home de caràcter singular. L’havien condecorat amb la“Laureada de San Fernando”, i ascendit a Tinent General . Castrense,per mèrits fets a la guerra de Filipines, penseu que una vegada queel rei Alfons XIII, en un viatge que feia, va fer parada aquí a Vila-secadavant de la porta del castell per saludar les autoritats, i quan vaarribar davant de mossèn “Paxitxa” es va quadrar el Rei amb la màal front i no la va baixar fins que el mossèn li va donar permís. Bé,torno al que us volia dir. Anaven a caçar pels boscos i garrigues dela costa i al migdia, quan feia calor, baixaven cap a alguna platja, enaquells temps solitàries, i el mossèn: “Vinga, tota la roba fora i abanyar-se!” I el Toni: “Voleu dir que això està bé?” I el capellà li vacontestar: “Què saps d’algú que hagi nascut vestit? Doncs si Déu ensva crear així, com pot ser pecat?.

-”Perico Salvadoret” (Pere Domingo), un estiu quan era jove, aixòdevia ser pels volts de 1920, anava passejant per la platja de Salouamb uns amics, i “plaff!” un grapat d’arena mullada s’esclafà damuntdel seu banyador. Ell es girà amb cara de sorpresa i empipament,exclamant: “Em cago en la mare que !..., i encara no havia acabat quees trobà amb un en posició d’atac d’un esport oriental anomenat“fujitjo”, movent braços, cames i desafiant, dient-li: “Què passa, sitens collons vine! I al “Perico” bona li va dir, damunt de rebre, encarael reptava: Ara veuràs!. Se’n va cap a ell, l’agafa amb una mà per lapitrera i amb l’altra pel cul del banyador, l’aixeca a l’aire i amb unaempenta el va llençar a dins de l’aigua ...

- Ho veus, si aquell hagués anat nuet, el “Perico” no l’hauria pogutagafar per enlloc...

- M’explicava, no fa gaire el Jaumet Biosca, que és de Reus, que unque va anar al dentista perquè li arrenquessin un queixal, quan lianava a posar una injecció per amortir el dolor: “No, que no l’aguanto!”“Doncs un esprai...” –”No, que em fa mania!” “I una pastilleta?” “Aixòsi!” “Doncs tingui”. I esperant que fes efecte, va preguntar el pacientquina mena de píndola era aquella, i l’odontòleg li va dir que era Viagra.“Coi!, i què té a veure una cosa amb l’altra?” I l’especialista: “Res!només és perquè quan li comenci a burxar el queixal, tingui algunacosa forta on agafar-se...”

- Així vols dir que el “Perico” l’hauria pogut agafar per algun lloc alseu contrincant, encara que hagués anat nuet?

-I tant!...

LA CAPSA DE MÚSICA

La notació musicalLa notació musicalLa notació musicalLa notació musicalLa notació musicalPER LAURA GENÉUn dels elements que ha marcat clarament el camí de la música cultaoccidental ha estat la grafia, la necessitat de començar a plasmar enpaper allò que calia entonar. No se sap exactament quan sorgeixaquesta necessitat, però el primer document amb notació musical datade l’any 850 després de Crist, tot i que es creu que existia ja en seglesanteriors. En tot cas, foren els monjos dels monestirs els que, per tald’homogeneitzar i no oblidar els cants adequats per cada ofici i -especialment- per a les celebracions religioses importants-, començarena anotar de manera orientativa les gesticulacions de la veu, totsimbolitzant si aquesta pujava, baixava o es quedava en el mateix to.És molt interessant observar com els documents amb textos litúrgicsde l’època contenten els símbols que, poc a poc, anaren evolucionanti especificant cada vegada amb més detall allò que sonava fins arribara incorporar, en els mateixos documents, una clau (l’inici del que avuiconeixem com les claus de sol, de fa o de do). Aquesta marcava quinaera l’altura corresponent a una línia traçada de manera paral·lela al textescrit, de tal manera que establís una guia homogènia aplicable nonomés en una comunitat de monjos sinó als principals monestirseuropeus.

Amb l’anomenat procés de solmització (l’aparició del nom de les notesde l’escala diatònica -de tons i semitons-) l’escriptura musical haobtingut un gran pes en l’evolució de la música occidental, ja queaquesta s’entén encara avui dins els patrons teòrics i simbòlics que esplasmaren durant l’elaboració del pentagrama (les cinc línies que avuiconeixem). Els compositors han escrit durant segles cenyint-se alspatrons de la notació musical, creant obres que -de manera implícita-s’enquadren en les estructures mètriques dels compassos i les alturesque es poden fixar de manera exacta en un pentagrama. No ha estatfins al segle XX que les convencions establertes en la notació musicalcomençaren a trontollar, ja que la incorporació de nous efectes, denoves experimentacions per part dels compositors més agosarats,deixaven en evidència les limitacions de ritme (subjectades durantsegles a la mètrica d’un compàs), de registre sonor (ja que unpentagrama només permet arribar a una certa altura sonora) o laincapacitat de plasmar molts altres efectes que, per exemple, en lamúsica tradicional es transmeten de manera oral, però que a l’horad’escriure’ls es converteix en quelcom gairebé impossible.

Els compositors contemporanis han inventat, en alguns casos, sistemesper tal de comunicar a l’intèrpret com ha de ser tocada la seva obra (pertal de transmetre què vol aconseguir) i és aquest el motiu pel qualdeterminades partitures del passat segle XX no tenen res a veure ambel que fins llavors era la partitura tradicional. De tota manera, lesexperimentacions no han estat suficientment fortes i influents com perestablir de manera definitiva canvis importants en la grafia musical, aixíque malgrat els afanys per sortir dels límits determinats, la gran majoriade compositors d’avui s’estimen més innovar dins dels patronsconvencionals, ja que el camí a recórrer pel que fa a noves incorporacionsi canvis en el sistema tradicional és massa llarg i complexe.

S’obre la capsa de música i trobem l’obra de John Cage (compositor clauen l’aparició de la música aleatòria a mitjans del segle XX) Fontana Mixa http://ffodissahnerak.files.wordpress.com/2007/11/fontana-mix-cage.gif(observeu les dificultats del compositor per plasmar en paper allò quehavia de sonar, allò que ell havia creat i imaginat).

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

28 Pont Fusta

VA DE TEATRE

Un bon començamentUn bon començamentUn bon començamentUn bon començamentUn bon començament

Teatre clàssicTeatre clàssicTeatre clàssicTeatre clàssicTeatre clàssicTítol: L’Oncle VàniaAutor: Anton TxèkhovIntèrprets: La Tramoia. Gemma Andreu, JacintClavé, Robert Rodríguez, Xavier Graset Morell,Jaume Rofes, Ester Clavé, Maria Pineda Badiai Irene Martín.Perruqueria i maquillatge: Pineda Aguilar iTània Gutiérrez.Llums i so: Ramon BeneitoMúsics: Eva Garriga i Robert RodríguezTraspunt: Laia MarbàDirecció: Alícia Bescós i Pep GrasetUn acurat cartell i un programa de mà creatsper Toni Bonet ens introdueixen molt bé dins unnou espectacle de La Tramoia, L’Oncle Vània,una gran obra clàssica escrita per AntonPavlovitx Txèkhov l’any 1897. Txèkhov (1860-1904) és un gran escriptor de la literatura

PER CARLES JANSÀ GRAN

Títol: 4.48 PsicosiAutor: Sarah KaneIntèrprets: DeLirio TeatreDirecció: Oriol FreixenetDia i lloc: Dia 5 de juny, Teatre el Centre.Organitza: Amics del Teatre

4.48 Psicosi és una dura obra teatral escrita per la dramaturga i directora de teatre anglesaSarah Kane (1971-1999), que es va suïcidar just acabar d’escriure aquesta obra, quantenia 28 anys. L’obra és un crit desesperat al fet de viure i ser feliç, estimar i ser estimat.L’espectacle, escènicament, molt ben il·luminat resulta ser físicament fosc i la crisi humanaque s’analitza exigeix molta atenció per part del públic.Molt ben interpretada per la vila-secana Arantxa Ruiz i també per Maria Berenguer i AdriàOlay. Aquesta és la seva primera experiència com a grup teatral, que està buscant un llocen el món del teatre. Un camí difícil i esperançador. Els desitgem molta sort.

russa que va néixer a Taganrog, un poble dela costa mediterrània del mar d’Azov, i que vamorir de tuberculosi a Badenwieler, a la SelvaNegra alemanya quan tenia 44 anys.L’Oncle Vània és una obra d’allò que se’n diuteatre clàssic, amb un text bellíssim i queexplica la història d’una família russa, on l’ànimahumana queda reflectida en tots els seusaspectes, com imaginació, somnis trencats,somnis perduts, frustració, por i covardia; ungran feix de matisos que configuren iarrosseguen tots els personatges del’espectacle.Fer aquesta obra no és cosa gens fàcil. Esnecessiten ganes i talent. En aquest cas s’hade felicitar a la Tramoia pel gran esforç realitzat,traduït en un espectacle teatral molt digne. Lainterpretació és ajustada, realista i d’una granqualitat escènica, en especial en algunspersonatges. Molt bé els llums i la direccióescènica. Bé, les il·lustracions de música

russa. Aquestes experiències cal continuar-les i repetir-les perquè tant els artistes com elpúblic assistent, tots junts i alhora, van viurel’essència del teatre.Els Amics del Teatre han finalitzat així latemporada de l’any 2010. Penso que ells i, enespecial, el teatre en general es mereixend’ara endavant una molt millor acollida.

CORREU OBERT

Crisis VII.Crisis VII.Crisis VII.Crisis VII.Crisis VII.La reforma laboralLa reforma laboralLa reforma laboralLa reforma laboralLa reforma laboralJOSEP FORASTÉ SALTÓ

S’ha demostrat que la crisi va ser financera, imés que financera, dels financers. És a dir,que té noms i cognoms. I els senyors que enla seva actuació avariciosa van provocarl’actual situació continuen igual: com a directorsde bancs, de caixes, d’empreses de titularitatsemi-pública, de consells d’administració,d’asseguradores, de grups d’inversió, etc.Tota aquesta gent, i molta altra, hauria de serjutjada.Si fomentar el consum ens ha d’ajudar a sortirde la crisi (hipòtesi si més no discutible), ésabsurd retallar el salaris mitjos i baixos, ja queels diners que cobra aquest col·lectiu, abansde final de mes, ja tornen a ser al circuit.La reforma laboral és un befa. Hem de partir dela base que allò que se’n diu esclavatge mai hadesaparegut, ha anat mutant i agafant diversesformes, però continua igual. Hi ha un col·lectiuamb mentalitat de negrer que continuamentalment tenint esclaus. Evidentment quequan es generalitza hom s’equivoca.Però com és que ningú proposa una reformaempresarial a fons?Per què hi ha hagut multinacionals que hanrebut ajuts per establir-se a Catalunya, i quanno els ha estat rendible han marxat, i que Déut’empari germà!?Com és que hi havia reserves per salvar lesentitats financeres de la seva pròpia malagestió, i en canvi els ajuntaments, si es volenendeutar (cosa que fóra motiu d’un estudi moltseriós per veure quina gestió s’ha fet durantaquest temps de vaques grasses) han d’acudira aquestes entitats a les quals hem hagut desocórrer amb les reserves de tots?La reforma laboral s’ha de fer, però no de laforma que s’està parlan. Les relacionsempresa, treball, producció, rendiment, han detenir un comportament àgil i dinàmic. Hem departir de la base que tot treballador ha de poderser a la vegada consumidor.

En una mateixa empresa, el diferencial salarialhauria de ser màxim d’1 a 3.El problema més fort és que molts països hanvolgut la globalització lligada al lliure mercat,perquè ens beneficiava a tots. Però, perquèaixò fos bo per a tothom, la globalitzaciós’hauria d’aplicar als mitjans de producció. Perposar un exemple: un treballador a igual feinahauria de guanyar el mateix aquí, que a Xina oa Japó.La reforma no ha de ser laboral, la reforma hade ser estructural.No es tracta d’apedaçar allò que ja tenim. Aixòha caducat, es necessiten idees noves iplantejaments totalment diferents.Això s’ha de plantejar com l’acabament d’uncicle.Tot això només s’arreglaria amb unsgovernants forts i valents que estiguessindisposats a defensar les idees per damunt deldiner que els corromp.

en el seu dia, dient que com més al nord millor.El cas és que temps després, el llavorsDepartament de Patrimoni de la Generalitat deCatalunya quan manava CIU, va presentarunes al·legacions on es deia, que si béconsideraven que 400 metres era una distànciamés que prudent i que no causava cap menad’impacte ni visual, ni acústic, ni de seguretatsobre l’edifici de Mas Calbó, recomanaventraslladar la via 900 mestres a l’interior.Un consell per als senyors de La SagradaFamília: que vagin a veure els que varen feraquets tràmits, que la majoria estan plens devida i salut, i els solucionaran el problema.

Imatge processada de la Sagrada Família,extreta d’Internet

La Sagrada FamíliaLa Sagrada FamíliaLa Sagrada FamíliaLa Sagrada FamíliaLa Sagrada FamíliaJOSEP FORASTÉ SALTÓ

Fa mesos que es parla de la possible dificultatque entranya el pas de l’AVE per sota de LaSagrada Família de Gaudí.Han visitat les obres personatges de tots elstipus: tècnics, jutges, polítics, membres de laUNESCO, etc., i no es posen d’acord en lasolució més viable i segura.Si consideren que el seu traçat és poc segur,la solució la tenien força aprop: aquí s’estàtreballant en el corredor del Mediterrani. Eltraçat aprovat abans de l’actual passava a 400metres en línia recta de la masia de Mas Calbó.I pel que s’ha pogut saber molestava elsactuals propietaris, els quals varen fer unesgestions al Ministerio de Fomento perquè elssolucionés el problema, topant-se amb laresposta del mateix ministeri, advertint que elsúnics que podien presentar al·legacions deltraçat eren els ajuntaments per on transcorrela via, o la Generalitat de Catalunya.L’ajuntament de Vila-seca ja es va pronunciar

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDA

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n43480 VILA-SECA

Tels. 977 390 672 - 977 390 759RAMBLA CATALUNYA, 14

VILA-SECA Tel. 977 392 418

El Nàutic Salou,El Nàutic Salou,El Nàutic Salou,El Nàutic Salou,El Nàutic Salou,Subcampió deSubcampió deSubcampió deSubcampió deSubcampió deCatalunya de LaserCatalunya de LaserCatalunya de LaserCatalunya de LaserCatalunya de LaserRadialRadialRadialRadialRadial

L’equip Nacional Júnior de Futbol Americà esL’equip Nacional Júnior de Futbol Americà esL’equip Nacional Júnior de Futbol Americà esL’equip Nacional Júnior de Futbol Americà esL’equip Nacional Júnior de Futbol Americà esconcentra a Salouconcentra a Salouconcentra a Salouconcentra a Salouconcentra a SalouLa secció júnior de l’equip nacional de Futbol Americà es va concentrar a Salou durant la primerasetmana de juliol. L’equip es va allotjar a l’hotel El Paso, del conegut parc d’atraccions PortAventura, i entrenà al camp municipal d’esports de la localitat de la Costa Daurada.Aquesta concentració va servir per preparar l’equip que jugarà el proper any l’europeu de lacategoria segurament també a Salou. Els 55 nois convocats pertanyen a diferents equips i sónentrenats per l’staff dirigit pel Head Coach Aitor Trabado, i els coordinadors Marcos lo, en atac,i Aitor Montesinos en defensa.L’estada finalitzà amb la celebració d’un scrimage, partit d’entrenament, que enfrontà l’ataccontra la defensa. FOTO CEDIDA

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

El club Nàutic de Salou va obtenir la segonaposició final en el campionat de Catalunya perequips de la classe Laser Radial. Aquestacompetició, que es va disputar a aigües deVilassar de Mar, va ser guanyada per l’equipdel Club Nàutic de El Balís. El títol català es vadecidir en un ajustat final en què els regatistessalouencs es van haver de conformar amb elsubcampionat.L’equip del Nàutic de Salou estava integrat perGastón Cruz, Oriol Pascual, Sergi Barenys iKevin Vallverdú. Les tripulacions salouenquesvan realitzar una actuació excel·lent, guanyanttotes les regates classificatòries, i només vancedir la primera posició a la final contra elsregatistes del CN El Balís.

ESPORTS

LLIBRERIAPAPERERIA

COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

FincasFincasFincasFincasFincasIndasolIndasolIndasolIndasolIndasol

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

C/ Verge de la Pineda, 37Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

P o n tF u s t a

31

ESPORTS

Sincro Valfagó al Campionat de CatalunyaSincro Valfagó al Campionat de CatalunyaSincro Valfagó al Campionat de CatalunyaSincro Valfagó al Campionat de CatalunyaSincro Valfagó al Campionat de CatalunyaEl passat 13 de juny es va celebrar a la piscina olímpica BernatPicornell de Barcelona la tercera jornada del Campionat de Catalunyad’Escoles de Natació sincronitzada en categoria pre-aleví. Enaquesta jornada, on els equips participaven en la disciplina de rutinatècnica combinada, l’equip de Salou Associació Esportiva SincroValfagó va participar amb un total de 24 nedadores distribuïdes entres equips: dues al nivell I de competició i una al nivell III.L’equip A del nivell I, format per les nedadores Andrea Marín, AndreaMoreno, Yaiza Bermejo, Marina Royo, Marina Pujol, Ona Zatania,Aya Louhmane, Nuria Sáenz, Luna Fernández, Alba Fernández i IrisFernandez, van participar amb una rutina tècnica centrada en unmedley de cançons dels mítics “Payasos de la Tele”. El resultat finald’aquest equip va ser la quarta posició, quedant-se molt a propd’aconseguir la medalla de bronze. Per la seva part, l’equip B delnivell I, format per les nedadores Natalia Muñoz, Annabel Prats,Aitana Pérez, Silvia Yaguas, Maria López i Ariadna Otiña –lanedadora més petita de tota la competició amb només cinc anys-,van defensar una rutina tècnica basada en una cançó de l’artistaLady Gaga, obtenint lacinquena posició a la classificació general. Les guanyadoresabsolutes d’aquest nivell I va ser el CN Granollers.Per la seva banda, l’equip que va participar al nivell III, format per lesnedadores Lidia Muñoz, Judith Llauradó, Olivia Hernández, AndreaGonzález, Arantxa Fernández, Estrella Antonia López, AitanaGené, Berta Fábregas i Maria Cortés, van quedar classificades en

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La natació ha esdevingut els darrers anys un esport en auge,fet que demostra el bon nivell de nedadores i esportistescatalans. FOTO CEDIDA

HOQUEI

L’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacionalL’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacionalL’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacionalL’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacionalL’ercros vila-seca es proclama campió de lliga de primera nacionalcatalana i puja a primera divisió estatalcatalana i puja a primera divisió estatalcatalana i puja a primera divisió estatalcatalana i puja a primera divisió estatalcatalana i puja a primera divisió estatalPER RAMON LEAL

dotzena posició d’un total de vint-i-sis equips participants. La seva actuacióva girar en torn a diverses composicions de Michael Jackson.Finalment, el diumenge dia 20 de juny, les joves nedadores de l’AssociacióEsportiva Sincro Valfagó realitzaren una exhibició a la piscina municipal deSalou a la que varen desenvolupar totes les rutines tècniques amb les queparticiparen al Campionat de Catalunya.Aquesta exhibició va aplegar unes 150 persones aproximadament.

Tres temporades després d’haver perdut la categoría, l’Ercros Vila-seca es va asegurar la possibilitat de retornar a la primera divisió estatal,empatant a 4 gols al pavelló municipal en el darrer partit de lliga, jugatcontra l’històric Arenys de Munt, que també tenia possibilitatsmatemàtiques de proclamar-se campió de lliga.El partit, que va ser retransmès en diferitp e r TAC 12, va comptar amb una

nodrida assistència deseguidors d’ambdòsclubs, que van omplir elpavelló municipal i no vandeixar d’animar els seusjugadors. Finalment,l’Ercros Vila-seca va ser quiva assolir el preuat títol, quedona dret a un únic equipcatalà a pujar a la primeradivisió espanyola. L’equipvila-secà va dur a termeuna segona volta de lalliga extraordinaria, ambun partit perdut i dosd’empatats, superantdignes rivals que l’havienprecedit a la classificaciódurant bona part de latemporada com ara elManlleu, el Masies deVoltregà i el mateix

Arenys de Munt. Al final de l’encontre, quan “Gonchi” Carvajal, el capitàde l’equip local, va rebre de mans de l’alcalde, Josep Poblet, el trofeude la Federació Catalana reservat al campìó de lliga, es va desbordarl’alegria de jugadors, tècnics i afeccionats, que ho van celebrar devalent. Dirigits per Bernat Bosch, els jugadors que han defensat durantla temporada els colors blau i groc han estat els vila-secans EstevePujals, Oriol i Marc Bullich, Joan Cañellas, Pau Pujals i Alvaro Martínez,que amb l’esmentat “Gonchi” Carvajal, “Manu” Necchi, “Nino” García,Oriol Borràs, Xavier Díez i Jaume Batista, completaven l’equip.No tot han estat elegries pel primer equip del CH Vila-seca: a l’incrementde costos que suposa l’augment de categoría, amb més despesesfederatives i set llargs desplaçaments a Galícia, Astúries, Madrid,Extremadura, etc., s’hi afegien les dificultats econòmiques que afectenel patrocinador principal, la empresa química Ercros, que després d’unainicial retirada, immediata i total, oferia fer-ho de manera gradual en elspropers quatre anys. Com passa en molts altres clubs d’hoquei i d’altresesports, el CH Vila-seca haurà de fer una important retalladapressupostària de cara a la propera temporada per a poder participaren una categoría superior, que tan difícil és d’assolir.El CH Vila-seca recuperarà la propera temporada els equips Júnior i deSegona Catalana, que s’afegiran als d’iniciació, pre-benjamí, benjamí,aleví i infantil, deixant únicament buida la categoría juvenil. Els propersdies 11 i 12 de setembre tindrà lloc al Pavelló Municipal la tercera ediciódel Torneig d’Estiu, amb 20 equips de base. El dia 11, a la tarda s’hidisputarà la Supercopa Sènior Femenina, entre els equips del GironaCH i el CE Arenys de Munt, i també la Supercopa sénior Masculina, entreels equips de l’Ercros Vila-seca i el Masíes de Voltregà, i els equips júniori segona catalana debutaran en sengles partits con el Vilassar.