Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017PER CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

AGENDA CULTURAL

No obstant el fred, han florit els ametllersHem tingut uns quants dies de gener bastant freds. S’hanregistrat cinc dies seguits de glaçades, amb temperaturesmolt prop dels zero graus, tant per damunt com per sota. Lamínima va arribar a -07 ºC, el dia 25. No obstant això, elsametllers valents ja han florit, tot anunciant la primavera en plehivern.

CONSELL DE REDACCIÓRobert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirectorRamón Leal, Carles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

COL·LABORADORSXavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas, Laura Gené, Jordina Setó

FOTOGRAFIA DE PORTADAMarta Escobar, Sònia Martí

IL·LUSTRACIÓJosep Pedrola

EL PONT DE FUSTA es fa únicamentresponsable de les opinionsexpressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus, 71, 43480 Vila-secaTelèfon / Fax 977 39 37 78mail: elpont@tinet.orghttp://webfacil.tinet.cat/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.Vila-secaD.L. T-505-1982

QUI SOM?

Dissabte 12 de març: Teatre. Xafarderies, de Carlo Goldoni.Grappa Teatre del gran Gilbert Bosch. Organitza: Amics del Teatrede Vila-seca. Lloc: Teatre El Centre. A les 22 hores. Preu: 10 euros;Amics del Teatre: 5 euros.

Dissabte 9 d’abril: Teatre. Er camino Santiago. Intèrpret: Jordi LP.Text i direcció: Àngel Alonso. Organitza: Amics del Teatre de Vila-seca. Lloc: Teatre El Centre. A les 22 hores. Preu: 10 euros; Amicsdel Teatre: 5 euros.

Dades del període1/1 al 31/1

Temperatura màxima18,5 ºC, el dia 12

Temperatura mínima-0,7 ºC, el dia 25

Mitjana de màximes: 12, 9 ºC

Mitjana de mínimes: 5,7 ºC

Temperatura mitjana:9,3 ºC

Pluja 46,9 litres/m2

Tempestes: 1Ruades: 10Blancalls: 5

Dies de boira: 2

Vents dominantsMestral i Llevant

ÍNDEX

EDITORIAL

01 Portada02 Meteorologia / Agenda cultural / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari08 Plens i Juntes10 Article: CiU de Salou...13 Les partides de terra (i III)14 Correu Obert / Crònica Teatral15 Patronat de Turisme de Vila-seca16 Ajuntament de Vila-seca18 Reportatge gràfic: Festa Major de Sant Antoni21 Gent del Poble: Mayte Bravo22 Entrevista: Els autors de «L’Abans»23 Imatges del passat24 El temporal de 1911 al Cap Salou26 Carrer del Mar27 A la fresca / Bon vent28 Esports32 Contraportada

Visca Sant Antoni… i el Cós Blanc!A Vila-seca tenim la sort, com en molts d’altres pobles, que l’anysempre comença bé. Després de les festes nadalenques, quanencara no hem paït els torrons i els canelons, ja ens trobemamb la Festa Major d’hivern. Podríem dir que gaudim d’un mesd’esbarjo amb alguns dies laborals entremig.Les festes són importants, no tot en aquesta vida ha de sertreballar. A més, quan sortim al carrer per seguir algun acteprogramat de ben segur que trobem aquell convilatà que fatemps que no veiem. Més ben dit, trobarem gent que no l’hemvista des del Cós de l’any passat, o la trobada gegantera o elball a l’envelat. I és que les idees, el futbol o la política potserno troben un punt d’unió entre tots i totes les que compartimaquest poble, però la Festa Major sí que ens uneix, almenys enun moment o altre, en un espectacle o altre. Perquè sempre hiha qui no li agrada ballar, o aquell a qui els diables li fan por,o no sap jugar a la botifarra, o simplement aquell que no ha anatmai a veure una cursa de cavalls… Per cert, que la crisi, comno, ha provocat la retallada dels premis i les curses malgrat quees tracta d’un esdeveniment que gaudeix del títol de patrimonid’interès nacional. Fins i tot amb això ha pogut la crisi! I és queun animal present a la nostra societat des de fa segles, com ésel cavall, ha continuat amb la seva presència malgrat que elsseus “usos” han variat al llarg d’aquest temps, passant detrobar-se a totes les cases per tractar-se d’un bé de primeranecessitat com a “eina” de treball, a trobar-lo únicament enllocs determinats dedicats a la seva cria i explotació com a“esportista” bàsicament. La festa en si ha quedat documentadades del 1816, on s’explica el curiós format de cursa i es detallenels premis atorgats als guanyadors. Així, corders, pollastres,coques, cebes o alls han donat pas als euros que s’enduen elsguanyadors.Darrerament també s’està convertint en un costum inaugurarcarrers aprofitant una Festa Major. Cert és que aquesta vegada,darrere les autoritats, desfilaven colles i colles de gegants icapgrossos. O aquests anaven al davant? Sigui com sigui, laimatge no era tan de Bienvenido Mr. Marshall com la de l’estiupassat. Potser només és per a les obres del casc antic i ja està...En fi, tothom troba el seu lloc, ja sigui com a espectador o coma actor, dins de la Festa Major. Crítiques n’hi ha i sempre n’hihaurà, ja que és inevitable fer les coses del gust de tothom. Peròal final s’ha de fer balanç esperant, com acostuma a ser, quesigui positiu. S’han de mantener i potenciar les tradicions i,perquè no, iniciar-ne de noves, incorporar iniciatives queengresquin i arrosseguin la gent. I tot programat i elaborat ambcura. Cura que hem trobat a mancar en el programa de mà, totavegada que el nom del compositor Moreno Torroba ha aparegutcanviat per Moreno Sorroba. De retruc això ha provocat queaquesta errada s’hagi estès a mitjans de comunicación que hanreproduït lletra per lletra aquest programa, sense parar compteen aquest lapsus. O potser tampoc hi haguessin trobat resd’estrany malgrat disposar de tres dies per repassar-lo. On esveu que no hi havia errada era en el cognom del pregoner,malgrat que el debat ja va estar servit. I és que sembla ser quemossèn Claver havia canviat el seu cognom en algun momentde la seva vida.En fi, com se sol dir, tot fa festa. I a continuació, sense respir, tocagaudir de la Festa Major de Salou. Carretel·les, Cós Blanc, ball,esport, concerts, gegants, sardanes, diables… Diversió per totsels gustos i edats.

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaPER TONI BONET

El Cós de Sant Antoni, un dels plats forts de la FestaMajor d’Hivern de Vila-seca

NOTICIARI

S’ampliarà la plataforma a l’Hospitaletde l’Infant i a Mont-roig del Camp is’instal·larà tota la superestructura deles vies. Els treballs es completaran ambla instal·lació de pantalles acústiques,es col·locaran els tancamentsnecessaris i s’habilitaran els camins depas.Aquesta part del projecte també inclou laconstrucció d’un ramal en ample ibèricque sortirà de Vila-seca i enllaçarà lanova estació central, que s’està construintal sud de l’aeroport de Reus, amb la líniade tren convencional que va de Reus aTarragona. S’hi instal·larà unintercanviador d’ample de via per tal queels trens AVE puguin arribar fins al’estació urbana de Tarragona.Totes aquestes obres costaran 130milions d’euros i les executaran la UnióTemporal d’Empreses formada perFomento de Construcciones i Contratas,Copasa i Coalvi.

La resta d’obresA banda hi ha els 54 milions d’euros quees destinaran a l’electrificació de la novalínia i els 20 milions que s’invertiran en lanova estació de Cambrils.Es preveu que en tresanys totes les obresestaran completadesi cap al 2014 elCorredor delMediterrani podriaentrar en servei.Tot i que, amb elprojecte actual Salouesquedarà senseestació de trens, elconsistori salouencha rebut amb bonsulls l ’adjudicacióCelebren que es deixipreparat un pont alcamí dels Morts, queen el futur permetriaconstruir un altreramal que arribi en culde sac fins al’abaixador de Port

Acte a Brussel·lesAquest mes de gener, catalans,valencians i murcians van participar enun acte al Parlament Europeu aBrussel·les per reivindicar la construcciód’aquest segon corredor en ampleeuropeu. A l’acte hi van ser presentsrepresentants polítics i econòmics delterritori. Es va manifestar que aquestanova infraestructura és fonamental perdonar un nou impuls al teixit econòmicde Tarragona i afavorir el transport demercaderies en ferrocarril.Es reclama que el Corredor delMediterrani s’inclogui en la XarxaFerroviària Principal Europea i se li doniun caràcter prioritari. El conseller deTerritori i Sostenibilitat, Lluís Recoder,va retreure al govern de l’Estat la sevaaposta per un model radial, que prioritzaaltres línies menys necessàries.Davant el Parlament Europeu es vapresentar el manifest de Fermed, unlobby que aplega unes 140 empreses,cambres de comerç, col·legisprofessionals, ports i institucionsd’arreu de la Unió Europea i quereivindica una línia de mercaderiesd’ample europeu a través del Mediterrani.

El ministeri de Foment desencalla la fase final del CorredorEl ministeri de Foment desencalla la fase final del CorredorEl ministeri de Foment desencalla la fase final del CorredorEl ministeri de Foment desencalla la fase final del CorredorEl ministeri de Foment desencalla la fase final del Corredordel Mediterranidel Mediterranidel Mediterranidel Mediterranidel MediterraniEl ministeri de Foment ha adjudicat finalment aquest mes de gener les obres que queden pendents per completar el Corredordel Mediterrani i la seva connexió amb la línia d’Alta Velocitat.Feia prop d’un any que aquests treballs havien sortit a licitació. La inversió que s’ha aprovat és de 205 milions d’euros. Lapart més important es destinarà a completar la plataforma que va de Vandellòs a Tarragona.

Aventura. Aquest ramal, si bé no comptaamb cap projecte sòlid ni imminent, sique està contemplat en el Plad’Infrastructures de Catalunya.

Línia d’ample ibèricEl Corredor del Mediterrani permetràalliberar de les vies poblacionscostaneres, com ara Salou, per les qualsel tren passava fins ara pel mig de laciutat. A més, el Corredor dotarà de doblevia el tram que va de Vandellós aTarragona, l’únic que encara quedava ambuna única via per als dos sentits decirculació.El Corredor, però, tot i ser una línia d’altesprestacions, s’està construint en ampleibèric. Això implica que els trens AVE no hipodran circular, ja que operen en ampleeuropeu.És per aquest motiu que en paral·lelcontinuen les mobilitzacions polítiques ieconòmiques per aconseguir que, en elfutur, l’Alta Velocitat pugui unir tambéTarragona i Castelló, completantd’aquesta manera l’autèntic Corredor delMediterrani d’Alta Velocitat que had’enllaçar França amb Andalusia.

NOTICIARI

L’episodi es va iniciar dissabte 9 de gener quanes va detectar una petita taca de cent litres defuel a tocar del pantalà d’Asesa, a la Pineda.Repsol en va assumir de seguida laresponsabilitat i es van activar els mecanismesper dispersar la taca. L’endemà diumenge esva detectar un segon focus de contaminaciómolt més ampli. En aquest cas la taca erad’entre cinc i quinze mil litres i s’estenia més dedos quilòmetres i mig, amenaçant d’arribar finsa Cap Salou. Per fer-hi front Protecció Civil vaactivar el Camcat, el pla d’emergència per casosde contaminació marina.La subdelegació del govern central, que és quité competències en aquests casos, va donarl’episodi per tancat l’endemà dilluns. La fuita,que també apuntava Repsol, es va podercontenir ràpidament i finalment el cru no vaarribar a les platges.Ara bé, aquest nou episodi de contaminaciómarítima, el quart en quatre mesos, va provocarl’alerta i el malestar entre els municipis de lazona. Els alcaldes no van dubtar a mostrar laseva indignació i a exigir responsabilitats a l’empresa petrolera.Només una setmana més tard, el president de Repsol a l’Estatespanyol, Antoni Brufau, venia a Tarragona per reunir-se ambels alcaldes, el delegat de la Generalitat i la subdelegada delGovern. L’objectiu era intentar calmar els ànims, assumirresponsabilitats i garantir que l’empresa farà d’ara endavanttots els possibles per evitar noves fuites.

Una inversió de 130 milions d’eurosAntoni Brufau va explicar que la companyia invertirà 130 milionsd’euros en les instal·lacions de Tarragona en els propers 3 o

Imatge aèria de les tasques de neteja de la taca (Foto ACN)

Reunió mantinguda entre representants institucionals i el presidentde REPSOL (Foto ACN)

Repsol anuncia una inversió milionària després dels darrers episodis deRepsol anuncia una inversió milionària després dels darrers episodis deRepsol anuncia una inversió milionària després dels darrers episodis deRepsol anuncia una inversió milionària després dels darrers episodis deRepsol anuncia una inversió milionària després dels darrers episodis defuites per hidrocarburfuites per hidrocarburfuites per hidrocarburfuites per hidrocarburfuites per hidrocarburLa costa de Vila-seca i Salou va experimentar un nou episodi de fuita per hidrocarburs el cap de setmana del 9 i 10 de gener.Una setmana més tard el president de Repsol venia a Tarragona per calmar els ànims i anunciar una inversió milionària quearriba a 130 milions d’euros. També es va anunciar la creació d’una comissió de seguiment integrada per experts per evitarnous casos de contaminació al mar. Els ajuntaments es van quedar més tranquils. Les entitats ecologistes, però, carreguencontra la companyia petrolera i demanen mesures més contundents davant els casos de contaminació marina.

4 anys per tal d’evitar nous casos de contaminació. Lesinversions anunciades pel president de Repsol ja estavenprevistes en el pla de millora de la companyia i la voluntat araés avança-les en el temps.La major part dels diners, 80 milions, es destinaran a millorarles instal·lacions del rack de canonades que connecten lamonoboia, el pantalà i la petroquímica. Més a llarg termini,Antoni Brufau va dir que s’estudiarà traslladar el pantalà unsquilòmetres i integrar-lo a les instal·lacions del Port de Tarragonaper tal de minimitzar riscos.Els 50 milions restants s’invertiran a la plataforma Casablanca,

el pou que Repsol té prop del Delta de l’Ebre ien el qual també s’han registrat diversos casosde vessaments. Aquesta plataforma fa 20 anysque funciona i darrerament Repsol ha fetdiverses prospeccions al seu entorn per obrirnous pous.En la reunió el president de Repsol també es vacomprometre a millorar els sistemes de deteccióde fuites. Actualment funcionen vuit hores al diai Antoni Brufau va garantir que en endavantfuncionaran ininterrompudament. D’aquestamanera es vol agilitar la detecció i la comunicacióde qualsevol taca d’hidrocarbur que es puguiproduir.De la reunió també en va sortir el compromís decrear una comissió de seguiment, integradaper experts, per garantir l ’acomplimentd’aquests compromisos i vetllar per la qualitat

Instantània de les autoritats du-rant la inauguració del CentreLogístic. FOTO CEDIDA

NOTICIARI

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

(ve de la pàgina anterior)

del litoral tarragoní.No es va concretar però la quantitat defuel que s’havia vessat al mar.

Polítics més tranquils i ecologistesindignatsEls representants institucionals vansortir moderadament satisfets de lareunió. Van agrair la transparència deRepsol i l’esforç inversor anunciat perla companyia. També es van mostraresperançats amb la creació de lacomissió de seguiment per tal d’evitarnous casos de contaminació.Més crítiques s’han mostrat les entitatsecologistes que reclamenresponsabilitats a la companyia, fins itot en l’àmbit penal. I és que aquest haestat el quart cas de contaminaciómarítima registrat a la costa en elsdarrers quatre mesos. Tres d’ells sónatribuïbles a Repsol.

El mes de desembre es va registrar unaaltra fuita a la plataforma Casablanca i al’octubre, coincidint amb la festa del Pilar,n’hi havia hagut una altra al pantalà de laPineda.Ja fa temps que Ecologistes en Accióreclamen que es modifiqui la llei deresponsabilitat ambiental, per tal que elscausants de vessaments es facin càrrecde les tasques de neteja. L’ONG consideradel tot insuficients les sancionsadministratives que s’apliquen.Per la seva banda, Greenpeace ha exigitreiteradament que l’Estat denegui elspermisos a Repsol per explotar nous pousde petroli a la costa de Tarragona.

Jutjat especialitzat en medi ambientPer la seva banda, i davant dels darrersepisodis, l’entitat ecologista Mediterràniaes va reunir aquest gener amb el fiscal deMedi Ambient de Tarragona.Actualment s’estan investigant vuit casosde contaminació ambiental. Quatre ja han

La Diputació invertirà més d’un milió d’euros en la millora de la carreteraLa Diputació invertirà més d’un milió d’euros en la millora de la carreteraLa Diputació invertirà més d’un milió d’euros en la millora de la carreteraLa Diputació invertirà més d’un milió d’euros en la millora de la carreteraLa Diputació invertirà més d’un milió d’euros en la millora de la carreterade la costade la costade la costade la costade la costaLa Diputació de Tarragona ha aprovat un projecte de millorade la carretera TV-3146 que suposarà una inversiód’1.190.000 d’euros.La intervenció es farà en el tram que va des de la Pinedafins a l’accés al Far de Salou.Fins ara en aquesta carretera, coneguda com de la costa,s’hi havien fet tan sols intervencions puntuals. Ara el

completat les diligències prèvies i hanarribat al jutjat. Un d’aquests casos ésl’abocament d’aigües tòxiques deRepsol al Francolí que va provocar lamort de milers de peixos. També s’estàinvestigant la fuita de fa dos estius al’entorn de la plataforma Casablanca, onRepsol té intenció d’explotar nous pousde petroli. En aquell cas la fuita no va sercomunicada i va tardar gairebé un mesen transcendir. Per això la fiscaliaconsidera que hi ha indicis de delicteambiental.El fiscal en cap de Tarragona, Xavier Jou,ha reconegut la preocupació davantd’aquests casos i la necessitat de crearun jutjat especialitzat en medi ambient.La memòria de l’any passat de la fiscaliaja recollia aquest punt, però la solució éscomplexa perquè cal una modificació dela llei del Poder Judicial, com ja es va ferper crear els jutjats especialitzats enviolència de gènere.

projecte aprovat per la Diputació permetrà habilitar-hivoreres i millorar-ne la il·luminació. L’objectiu és millorar laseguretat en aquesta via, en la qual el trànsit de vehicles ivianants ha anat augmentat en paral·lel a l’expansióurbanística de la Pineda i Salou.Es calcula que les obres s’adjudicaran en els propers 3 o 4mesos, de tal manera que puguin començar abans de

l’estiu. Concretament s’intervindrà enun tram d’1,2 quilòmetres a partir de laPineda i fins arribar a l’accés del Far.Els primers 285 metres corresponen alterme municipal de Vila-seca i la restaa Salou.Les noves voreres tindran un amplevariable, amb un mínim d’1,80 metres.A més, d’aquest espai per a vianants elprojecte de la Diputació preveu lainstal·lació de columnes de llum en totel tram i la millora de les conduccionsd’aigua i de clavegueram. Laintervenció es completarà amb lasenyalització vertical i horitzontal.El president de la Diputació i alcalde deVila-seca, Josep Poblet, va anunciaraquestes obres en la inauguració delCentre Logístic de Serveis de Salou, enel qual l’ens ha invertit 411.000 euros.

NOTICIARI

Dosics dóna el tret de sortida a la temporadaDosics dóna el tret de sortida a la temporadaDosics dóna el tret de sortida a la temporadaDosics dóna el tret de sortida a la temporadaDosics dóna el tret de sortida a la temporadadels Amics del Teatredels Amics del Teatredels Amics del Teatredels Amics del Teatredels Amics del TeatreEls excomponents de Teatre de Guerrilla, Carles Xuriguera i Rafel Faixedas, hanencetat la temporada de teatre a Vila-seca amb l’obra “No som res”, una comèdiaàcida sobre el sentit de la vida i les relacions familiars. Prop de dues-centespersones van assistir a l’espectacle que es va fer el dissabte 12 de febrer a l’AuditoriJosep Carreras. La temporada, que està farcida de comèdies, s’allargarà fins almes de juny. La resta de representacions es faran al teatre d’El Centre.La propera cita serà el dissabte 12 de març, amb la companyia Grappa Teatre, unaformació liderada per Gilbert Bosch que porta més de 20 anys en escena. A Vila-seca ja s’han pogut veure altres obres d’aquest grup. És el cas de Clochard i Teràpiade grup per a Gafes. En aquest cas Grappa Teatre portarà a Vila-seca “Xafarderies”una obra basada en un clàssic de Carlo Goldoni. La posada en escena està basadaen la Comèdia de l’Arte i els actors encarnen els personatges de genollons, per talde fer més evidents la petitesa de les seves misèries, basades en la difamació ien els rumors que acaben prenent el lloc a la realitat.El 9 d’abril, Jordi LP pujarà a l’escenari d’El Centre per relatar un particularperegrinatge per “El camino de Santiago”. En aquest muntatge, el popular humoristadóna vida a un text d’Àngel Alonso en què es relaten les peripècies d’un cuidadord’un centre psiquiàtric que emprèn el camí del Xacobeu acompanyat de tres delsseus interns.Les cites teatrals es reprendran el 24 de maig amb la darrera producció de la SalaTrono: “La Marató de Nova York”. Interpretada per Joan Negrié i Albert Triola, aquestaobra d’Edoeardo Erba, va encetar la temporada del Villarroel, a Barcelona, amb unnotable èxit de públic i crítica. L’obra relata la història de dos amics que es preparenper participar en la Marató de Nova York. Mentre entrenen, incansablement, converseni divaguen sobre la vida.Les darreres dues propostes dels Amics del Teatre per aquesta temporada estanprotagonitzades per artistes locals. El 4 de juny Delirio Teatro actuarà per segon anyal Centre presentant la seva darrera proposta: Rates, una trobada de tres personatgesmisteriosos en un parc, hores abans de la fi del món. En aquesta companyia hi actuala vila-seca Arantxa Ruíz, formada a l’Escola del Teatre de Barcelona que ha realitzatja alguns papers televisius, com la de la tècnica de ràdio de Ventdelplà.La Tramoia tancarà el cicle el 18 i 19 de juny amb una doble representació de“Parelles de fet, de fet parelles”, una comèdia que compila diversos esquetxossobre l’amor i les relacions conjugals escrits per Carles Pons. D’aquesta manerael grup vila-secà reprèn el camí de la comèdia, després que l’any passat presentésel clàssic l’Oncle Vància d’Anton Txèjov.Totes les representacions es faran en dissabte a les deu de la nit. Les entradesvalen 10 euros, cinc per als socis dels .Amics del Teatre.

La 12a Fira de Música alLa 12a Fira de Música alLa 12a Fira de Música alLa 12a Fira de Música alLa 12a Fira de Música alCarrer ja té cartellCarrer ja té cartellCarrer ja té cartellCarrer ja té cartellCarrer ja té cartellEls engranatges de la Fira de Música alCarrer es comencen a moure a totamàquina. Mentre l’organització culminala selecció dels grups participants,aquest mes de febrer ja s’ha fet públic elprimer dels tres cartells promocionals.Es tracta d’una imatge colorista iexpressiva que se centra en el sentit del’oïda. I és que enguany el lema delcertamen és “Amplifica els teus sentits”.D’aquesta manera l’organització volposar de relleu la importància del’experiència sensorial lligada a lamúsica en directe, que és l’essència dela Fira.En les properes setmanes sortiran elsdos cartells restants i es començarà atreballar també en l’espot televisiu queseguirà el mateix fil conductor.En l’elaboració dels cartells,l’organització de la Fira ha demanatenguany la col·laboració dels fans, através del Facebook i altres xarxessocials. Les imatges estaran inspiradesen fotos aportades pels seguidors.La Fira de Música al Carrer es farà entreel divendres 6 i el diumenge 8 de maig.En principi repetiran els mateixos cincescenaris de l’any passat: a l’Hort delCentre, la plaça de Voltes, les Vegas, elParc de la Formiga i l’Auditori.En l’onzena edició de la FiM van passarper Vila-seca grups com Ix, Sanjosex,Costo Rico, Giulia i los Tellerini i Atversaris. El certamen va obtenir unanotable èxit de públic que constat la sevaconsolidació.

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Moment de la representació a l’Audi-tori. FOTO CEDIDA

P o n tF u s t a

8

PLENS I JUNTES

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

El local de l’Associació de VeïnsLa Formiga gairebé a punt

S’ha concedit una pròrroga fins al dia 31 degener perquè finalitzin les obresd’adequació del local destinat a usossocials, de propietat municipal. El retardha vingut originat per la necessitatd’implantació d’un centre de transformacióelèctric a la planta baixa de l’edifició,provocant la reestructuració del local i lamodificació del sistema de climatització.

El CAP-CAR aviat disposaràde llum per al seu imminentfuncionament

S’ha aprovat el pressupost per alsubministrament dels 480kw depotència que requeriran lesinstal·lacions del nou CAP-CAR deVila-seca. L’import d’aquesta parti-da ascendeix a 116.010,76 euros(IVA inclòs).

L’impacte real del ZAL del Portde Tarragona

Arran de la implantació del nou ZAL delPort de Tarragona, s’ha considerat oportúencarregar un estudi de l’impacte deltrànsit generat per aquesta infraestructu-ra, així com sobre el funcionament de laconnexió viària planejada pel Plad’Ordenació que la regeix. Finalment seràl’empresa SENER l’escollida, pel preude 21.122 euros (IVA inclòs).

Adhesió municipal al Pla Agrupatde Formació Contínua

S’ha pres l’acord, per part de l’ajuntamentde Vila-seca, d’adherir-se a aquest plapromogut per l’Associació Catalana deMunicipis i Comarques i les Diputacionsde Tarragona, Girona i Lleida, amb lacol·laboració dels consells comarcals del’àrea de Barcelona, CCOO i UGT. El seuobjectiu és l’obtenció de recursos per a laformació de personal funcionari i laboraldels ens locals.

Aprovació de subvencions per a actes nadalencs

S’han aprovat diversos ajuts per a sengles actes que van tenir lloc lespassades festes nadalanques. El primer d’ells va ser el Parc Infatil deNadal que va tenir lloc entre els dies 27 i 30 de desembre passat, perimport de 13.500 euros. Per al Parc Jove de Nadal, obert del 28 al 30del mateix mes, es va aprovar una despesa de 3.000 euros. En tercerlloc, la programació teatral del Festival de Titelles celebrat entre els dies3 i 4 de gener va tenir un cost de 4.252,47 euros. A la tradicionalCavalcada de Reis el vespre 5 de gener se li va concedir un ajut de14.500 euros.

Nou conveni entre Vila-seca,Salou i Cambrils per al Carre-tera i Manta

S’ha signat un nou conveni entre elstres ajuntaments per tirar endavantactivitats comunes destinades ajoves de 14 a 29 anys. Enguany elcost previst per a la nova edició delprograma és de 40.000 euros.

Màster subvencionat a la URVsobre dret ambiental

El 2004 es va signar un conveni decol·laboració amb el Departament deDret públic de la URV pel quall’ajuntamenbt de Vila-secasubvencionaria anualment un treballde recerca final d’aquests estudis odel títol de graduat superior en dretambiental. Enguany es concedeixen3.000 euros a aquesta empresa pertal que es pugui publicar l’estudi.

El Parc dels Aragalls va prenent forma

Per una banda s’ha acordat la concessió delcontracte menor per a la instal·lació d’una zona dejocs infantils a l’empresa Juegos Kompan, SA perimport de 4.840,95 euros. Per altra banda, UniverdPaisatgisme, SL ha rebut l’encàrrec de plantar iinstal·lar una xarxa de reg d’una nova arbreda almateix parc, amb un pressupost total de 14.402,78euros.

Recepció de diverses subvencions

L’Ajuntament de Vila-seca ha acceptat, per unabanda, dues subvencions de 180.000 euroscadascuna dins el marc de la normativa PUOSCper realitzar la substitució de la coberta del castell,l’import de la qual serà de 427.732,79 euros.Per una altra banda, s’accepta la subvenció de210.630 euros atorgada pel Departament deTreball per al desenvolupament del programad’experiència professionat per a l’ocupació juve-nil a Catalunya (SUMA’T).

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Al Parc dels Aragalls ja són visibles els foratsdestinats a la plantada d’arbres, així com lessèquies per al reg

P o n tF u s t a

9

PLENS I JUNTES

Marxa enrere en l’atorgament de les obres als carrersde La Pineda

Quan en un principi s’havia adjudicat a l’empresa Agrovial, SAl’execució de les obres d’urbanització parcial de carrers a LaPineda per presentar l’oferta econòmicament més favorable,aquesta decisió s’ha deixat sense efecte ja que en aquell momentno havia expirat el termini de presentació de pressupostos. Aras’ha arxivat l’expedient referent a la contractació i s’ha convidat denou a les empreses Transmaber, Agrovial, Obras Cuyabeno i J.Morell perquè compareguin de nou en el concurs. Recordem queel pressupost d’execució d’aquestes obres és de 98.920,80euros.

Ampliació del parc de contenidors

L’empresa Otto Ambiental España, SL seràl’encarregada de subministrar una seixantena decontenidors per a la recollida orgànica de gransproductors. Quaranta unitats seran de 60 litres decapacitat i vint més seran de 660 litres, sent el seu costtotal de 4.460,40 euros.

L’ABS continuarà realitzant els exàmens de salut escolar

S’encarrega a l’Àrea Bàsica de Salut de Vila-seca la realització de lesproves de salut als alumnes de P4, subministrament de la vacunacontra l’hepatitis A i B als alumnes de sisè de primària i també la vacunaantivaricel·losa per a aquells que no hagin estat vacunats o no l’haginpassat. També es vacunarà con el papiloma humà (VPH) a lesalumnes de sisè i es subministrarà la vacuna antitetànica i antidiftèricatipus adults als alumnes de segon d’ESO. Quan es rebi la subvenciósol·licitada a l’Agència de Protecció de la Salut de la Generalitat esreintegrarà a l’ABS.

Adquirits exemplars del llibrecommemoratiu dels trenta anysd’ajuntaments democràtics

L’Ajuntament de Vila-seca ha deciditadquirir 680 exemplars en tapa dura delllibre Vila-seca: mirall de futur. 30 anysd’ajuntaments en democràcia a VienaEditorial, SL. El cost de la compra és de12.729,60 euros i permetrà tenir-ne unstock suficient per entregar a personalitatsi organismes com a obsequi institucional.

Conveni per a la difusióradiofònica

L’Ajuntament de Vila-seca hasignat un conveni amb la cadenaSER Meridionals per a lapublicitació d’activitats lúdiques iculturals organitzades des delconsistori. La despeses peraquest concepte s’ha xifrat en10.192 euros (IVA inclòs).

Actualització de tarifes del taxi

Recentment s’ha dut a terme l’actualitzacióde les tarifes aplicades en el servei de taxiper al municipi de Vila-seca per a enguany.Així doncs, per exemple, la baixada debandera en horari diürn no festiu serà de3,35 euros i el quilòmetre es pagarà a1,04 euros. En cap de setmana, horarinocturn i festius es cobrarà 4,04 euros i1,25 euros pels mateixos conceptes.

Els sous de la policia local es posen al dia

En funció del conveni que regeix el marc laboral i econòmicdels agents que integren el cos de policia local de Vila-seca,s’ha determinat l’abonament en un pagament únic de lesdiferències registrades de les retribucions d’aquestsrespecte de les retribucions percebudes pels mossosd’esquadra, amb els que estan equiparats des del 1992. Ala pràctica, això suposa un “extra” de 339,34 euros per alsergent, 318,62 euros per als caporals i 313,96 euros per alsagents. Aquesta regularització es produirà en la nòmina defebrer sota el concepte de complement de productivitat. Acontinuació es va estimar necessari que per a aquest 2011ja s’abonin amb caràcter mensual aquestes diferències.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

○

Tecnologia d’estalvi energètic

Aprovat el projecte per aplicar la tecnologia LED a lesinstal•lacions semafòriques de Salou. Aquestesobres de substitució, que tindran una durada màximade tres mesos, impliquen un import màxim de 176.343euros. També es realitzà l’aprovació definitiva delprojecte d’obres ordinàries per a la millora de lesinstal•lacions d’enllumenat públic de Salou en laseva cinquena fase.Aquest Projecte determina l’adequació del’enllumenat públic de Salou, la qual es denominacom a “sector de l’Espigó del Moll i del PasseigMiramar”, i que inclou les dues voreres del passeig,la Plaça Venus i l’Espigó del Moll, tot dins del cascurbà de la població de Salou. El total de punts de llumafectats és de 274 dels quals en 163 es procedirà al’adequació o al canvi total de la lluminària actual i, enel seu conjunt, s’instal•laran 324 làmpades de sodi.

Regulació de la publicitat a la via públicaL’Ajuntament de Salou aprova inicialment la modificació de l’ordenançageneral de desenvolupament d’activitats a la via pública. Aquestaordenança determina directrius respecte a l’ocupació de via publica i,en particular, també regula els assumptes de publicitat dinàmica, jasigui de caràcter manual, repartiment domiciliari, mitjançant vehicleso oral. En concret, la publicitat oral és aquella que transmet elsmissatges de viva veu amb material de suport. Aquest tipus depublicitat no estarà permesa en tot el municipi excepte al tram final delcarrer Verge del Pilar amb confluència amb el Passeig Jaume I elConqueridor, en l’espai que l’Ajuntament delimitarà. Cada establimentpodrà destinar en aquest espai dues persones publicistes. El repartimentno podrà realitzar-se entre les 03.00 i les 08.00h. A l’Avinguda de CarlesBuigas des del tram comprès des de la porta d’accés al Parc Municipalfins a la cruïlla amb el carrer Vendrell. En aquest cas només es podràdestinar una persona. A la vorera frontal a la façana del local onúnicament es podrà realitzar publicitat de la seva pròpia activitatautoritzada i per una única persona.

L’ARTICLE

CiU de Salou: divergència i desunió

PER JORDI BLASI

Convergència i Unió concorreran per separat a Salou ales municipals del mes de maig. El suport de CDC a lamoció de censura que va portar Pere Granados (Fups)a l’alcaldia va ser el detonant d’una ruptura que ningúesperava i que encara cueja.

La proclamació de Pere Granadoscom a candidat de CDC i de Fups ales properes eleccions municipalsva servir el passat 24 de gener peroficialitzar públicament el que finsllavors era un secret a veus: quel’actual alcalde és el tapat deConvergència en l’aspiraciód’aquest partit per assolir l’alcaldiade la capital de la Costa Daurada.També va permetre constatar unaprofunda fractura: la de la federacióde CiU a Salou, on CDC i UDC vanper camins diferents.

La ruptura es va produir l’abril de fa dosanys arran de la presentació de la mocióde censura per part de Fups, PP i el vottrànsfuga de Marc Montagut contra eltripartit de PSC, CiU i RDS. Aleshoresera alcalde el socialista Antoni Banyeresperò faltava poc perquè el convergentSalvador Pellicé li prengués el relleu,d’acord amb el pacte de govern subscritdesprés de les municipals del 2007.

Aquell pacte establia queel PSC gaudiria del’alcaldia durant els dosprimers anys de mandat,mentre que els dossegüents ¯els mésprofitosos des del puntde vista de rèdit electoral¯serien per a CiU. Per quèllavors Convergènciasacrificava el seualcaldable? Per lasenzilla raó que ladirecció nacional delpartit, la de Barcelona, noveia amb bons ullsl’aliança amb el PSCbeneïda pel comitè localde Salou.

COALICIÓ ANTIFERRANISTA

El pacte entre CiU, PSC i RDS desprésde les municipals del 2007 va ser unacoalició antiferranista. Tots tres partitsestaven molestos tant per la forma degovernar de Ferran com per les greusacusacions de corrupció urbanística quehi havia contra ell i el seu fill. Tanescandalosos eren els fets denunciats,que, per no acabar-ne esquitxada, CiUes va retirar el 2006 de l’equip de governamb Fups i PP.

Per això, encara que les eleccions del2007 les va guanyar Fups (28,42% delsvots i set regidors), seguit per PSC(21,96% i sis), CiU (13,65% i tres), PP(11, 31% i 3) i RDS (9,39% i 2), Ferran nova poder evitar que els seus adversarispactessin allunyar-lo del poder. I aixòque Ferran va remoure cel i terra, sobretotamb CiU de Barcelona, perquè no esconsumés el tripartit.

Així les coses, i atenent a que el pacte eramolt favorable per a CiU, ja que amb

només tres regidors es reservava elsmillors anys de mandat, el 16 de junyAntonio Banyeres fou elegit alcalde,mentre que Ferran, per no haverd’aguantar el mal tràngol de seure al’oposició, renunciava a la seva acta deregidor. El número 2 de Fups, PereGranados, es convertia d’aquestamanera en el cap visible d’aquest partit.

APAREIX EN ESCENA FELIP PUIG

Tot i que aparentment Ferran es retira dela primera línia política, la veritat és quel’etern alcalde de Salou (ho ha estatdurant 17 anys consecutius) no s’estàquiet. Segueix bellugant els fils de Fupsi vol acabar com sigui amb el tripartit, comsi d’una qüestió personal es tractés.Després de comprovar que amb unapolítica destructiva no aconseguirà res(els atacs s’adrecen sobretot contraBanyeres, de qui es fa aflorar el seupassat), Ferran decideix apostar fort. Estracta de fer que CiU abandoni el governmunicipal. I amb aquesta idea busca lacol·laboració de Barcelona.

El primer que fa és entrevistar-se amb Felip Puig. Al secretarigeneral adjunt de CDC liagrada la proposta de Ferrande provocar un canvi de governa Salou, però li exigeix queFups s’integri en CiU. És a dir,que Fups desaparegui com apartit en benefici de CiU.Ferran s’hi oposarotundament; no vol de capmanera que el partit que ell hacreat, que lidera i que porta elseu nom deixi d’existir.

Granados, que està al correntde les negociacions, s’adonaque es troba davant de la granoportunitat de la seva vidapolítica. Per això, d’amagat del

Temps era temps. Ferran i Granados, durant la campanya electoraldel 2007 (foto: E. C. Diari de Tarragona)

LES PARTIDES

seu mentor polític, negocia amb FelipPuig. Tots dos ordeixen un pla: amb lacol·laboració del PP, presentaran unamoció de censura que comptarà amb elsuport d’un regidor convergent trànsfuga.Del Fups ja s’encarregarà Granados.Abans, però, cal treure Ferran del mig.Granados, que és advocat, redacta unsnous estatuts de Fups que Ferran signasense llegir-los. És la seva perdició: hafirmat uns estatus que li traspassen elpoder a Granados. Ferran acabaràperdent el control del seu partit.

ES CONSUMA LA «TRAÏCIÓ»

La tensió entre Ferran i Granados creixdia rere dia. Tant és així, que Fups, arasota les regnes d’un Granados cada copmés ambiciós (gràcies a Felip Puig, perfi se sent reconegut i estimat), acabaapartant Ferran de la presidència delpartit. I allò en el que Ferran no haviavolgut afluixar Felip Puig ho aconseguiràde Granados per la porta del darrere:CDC i Fups, que aglutina un electorat proconvergent, s’aliaran pensant en lesproperes municipals. Ferran no dubtaràen qualificar la jugada de “traïció”.

Granados i Puig segueixen maquinanten secret. Tant el comitè local de CDCcom l’assemblea local d’UnióDemocràtica són els primers sorpresosper la presentació de la moció de censura.I encara que el rebuig de les bases ésgeneralitzat, aquesta s’acabarà votant el21 d’abril de 2009. És un ple tens, ambcrits a favor i en contra, segons elsbàndols, durant l’hora i mitja que dura lasessió. Però els set vots de Fups, els

tres del PP i el del convergenttrànsfuga Montagut li acabendonant l’alcaldia a Granados.Per la seva banda, Felip Puigpurga el comitè local de CDC ien lloc de la direcció rebel hiposa militants lleials, per tal delegitimar els serveis prestats perMontagut, a qui, com a premi,Granados nomena primer tinentd’alcalde. Pellicé, per la sevabanda, a qui han deixat amb lamel als llavis, abandona CDCjuntament amb una trentena demilitants que no accepten laimposició de Felip Puig.

CDC MAI HA GUANYAT ASALOU

Pellicé acabarà recalant en UnióDemocràtica, i és el seu cap decartell en les pròximesmunicipals amb Unió Municipalper Catalunya. D’Unió cal dir queha estat coherent amb els seusactes. Durant la moció decensura, no només vadesaprovar la maniobra de CDCsinó que va expulsar a dos membres dela seva assemblea local que s’hi vanpronunciar a favor. Des d’aleshores, noha deixat de marcar distàncies amb elnou comitè local de CDC i amb Fups, i laseva regidora, Martina Fourrier, és al’oposició.

CDC confia ara en Granados per guanyarles pròximes municipals gràcies a lamassa de votants que arrossega Fups.De fet, Fups, que en aquesta

tempestuosa travessia ha perdut el nomde Ferran de les seves sigles (el partit deGranados es diu Formació Units perSalou), té els dies comptats, està cridata desaparèixer. Amb Unió, Convergènciaja tindrà temps de fer les paus. El primerde tot és guanyar a Salou. Una fita que,paradoxes de la vida, mai ha aconseguit,tot i que ho porta intentant des de 1979.Sí, des que l’anhel de poder va portarCDC a orquestrar la que ha acabat sentuna esvalotada segregació de Salou.

Anònim distribuït a Salou els dies previs a lamoció de censura.

L’ARTICLE

CSIDesenvolupament de softwareSolucions empresarialsTècnica de sistemesAssistència tècnicaE-bussinesFormació

C/ Joan Miró 5, entresòlTel. 977 241 030

TARRAGONAwww.csoft.es

Centre de Soft Integral

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS· TODAS MARCAS· TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/nTels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14

Fax 977 39 34 18VILA-SECA

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n43480 VILA-SECA

Tels. 977 390 672 - 977 390 759

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

/////

LES PARTIDES

Les partides de terra (III)

PER CARLES JANSÀ GRAN.Foto MARTA PADRÓ GUINOVART.Imatge gràfica PAU JANSÀ PADRÓ

Seguim repassant les partides del nostre terme. Una informació quepot ser vàlida pels qui no ho coneixen i, de passada, pot refrescar lamemòria dels que ho tinguin mig oblidat.

Les Comes (Les Escomes).- Gran partida deterra plantada de garrofers, olivers i tambéhortalisses, situada a l’Oest del terme, tocantamb els de Reus i Riudoms i amb les partidesde Mascalvó, el Mas de l’Abat, -mitjançant elcamí del Mas del Gual-, els Castellots i lesFranqueses. La zona és travessada per LaFont de la Donzella, un barranquet afluent delBarranc de Barenys, pel camí vell de Riudoms,pel camí del Mas de Blasi, pel camí de lesComes i per l’Autopista del Mediterrani. PelSud s’acaba a la carretera de Cambrils. Dinsla partida hi ha, entre d’altres, el Mas de Blasii el Mas Blanc.

El Mas de l’Abat (territori anticde Vila-seca).- Terra agrícolade secà que toca amb elstermes de Riudoms i Cambrilsi amb les partides de les Comes,el Mas-de-Ramon, el Corralet,els Castellots i les Franqueses.Hi passa el camí del Mas delGual, el camí del Mas-de-Ramon, l’Autopista delMediterrani i la carretera deCambrils. Dins la partida hi hael Mas de les Bruixes, el Masde Salvadoret i, en lloc destacat,el Mas del Gual.

El Mas-de-Ramon (antiga Vilagrassa, territori antic de Vila-seca).- Petita partidasituada a l’extrem del terme, tocant amb el de Cambrils. Limita també amb el Masde l’Abat i amb el Corralet. Hi passa la carretera de Cambrils i el camí del Mas-de-Ramon. És destacable l’existència de dues antigues torres de defensa: unaquadrada i l’altre rodona, anomenada aquesta, Torre Rodona o Torre Rodona delMas-de-Ramon.

Torre Rodona o Torre delMas-de-Ramon.- Torredocumentalment citada apartir de l’any 1410. Està fetamab grans pedres decolors diferents que li do-nen un gran atractiu visual.Necessita una bonarestauració.

CORREU OBERT

ColomíColomíColomíColomíColomíAGRUPACIÓ SOCIALISTA DE VILA-SECA

Al número 368 del Pont de Fusta, a laentrevista realitzada a Josep Poblet, i auna pregunta sobre el projecte del patidel Colomí, el nostre alcalde es refereixa “la greu situació produïda per unAjuntament anterior i que ara “ell” hi posaremei. Com es pot interpretar malamenti no queda prou clar, no està de mèsampliar la informació que el nostre batllecalla:El complex d’edificis situat a l’antic “Hortdel Colomí” al pati del qual “va serconstruït pel promotor Sr. Olivé Cabréque havia comprat la finca als propietarisde l’Hort del Colomí, els germans MartíConde, amb successives llicènciesd’obra donades totes per l’Ajuntamentanterior al 1979 ( per cert presidit pel Sr.Malapeira que a finals de l’any 2000, enun acte solemne presidit pel Sr. ArturMas, li van atorgar la medalla d’or deConvergència Democràtica de Catalunyaper ser militant històric, és a dir quepotser quan era alcalde ja n’era militant,ja que CDC existeix a Vila-seca des delsetembre de 1976)

I no solament aquell Ajuntament va donartotes les llicències de construcció, sinóque també va adjudicar, llogar o cedir al’empresa de Pérez Torrente tota aquestanau al pati d’illa que ara justament s’haenderrocat, per posar remei a aquelldisbarat. És a dir que el primerAjuntament de la democràcia ja s’ho vatrobar fet el disbarat. A més, en aquest mateix complex se’nva trobar altres desgavells. Com perexemple el dels locals de l’actual casal“Claudia Padró”. Quan els hereus del’Hort del Colomí van vendre la sevapropietat per a poder construir, i com unamena de truculenta cessió urbanística, amés de l’obligació de cedir a l’Ajuntamentel magatzem ara enderrocat, també vanfixar l’obligació de cedir a l’Ajuntamentels baixos on ara hi ha l’esmentat casalamb la condició de que es posés el nomde la seva avia, Claudia Padró a aquellimmoble. La Corporació pre-democràtica, vadeixar adjudicades les obresd’arranjament d’aquests baixos per aadaptar-los a consultoris per a laSeguretat Social. El nou ajuntamentdemocratic, amb Joan Claver al

capdavant, va assumir el compromís, i vaemprendre els l largs tràmits peraconseguir que la Seguretat Social,aleshores ja Insalud, hi instal·lés elsconsultoris. Quan per fi es va aconseguirl’entesa i a l’hora de signar el conveni aprimers de 1982, es va trobar que, malgrataquests locals estaven inscrits alpatrimoni municipal, en realitat no hoeren, ja que estaven hipotecat, il’Ajuntament va haver de pagar alsgermans Martí Conde els diners quehavien pagat d’interessos i amortitzaciód’aquella hipoteca, i assumir el quequedava pendent de pagament per apoder fer així l’escriptura i l’inscripció alRegistre de la Propietat, que permetésfer el conveni. Per això i atesa la cessió fraudulenta,aquella Corporació és va negar a complirla clàusula de donar-li el nom de ClaudiaPadró, nom que li va posar la corporaciósegüent presidida per un altre il·lustreconvergent, que segurament ja deviatrobar bé tot el que havia succeït a l’entornd’aquelles llicències i els compromisosurbanístics manipulats.

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Autors: Harold Pinter, Víctor Alexandre i Éric RohmerMúsics: Xavier Pié, saxo soprano i Ignasi González, contrabaixIntèrprets teatrals: M. Pineda Badia, Alícia Bescós, Jacint Clavé, Irene Martín,Anna Plaza i Robert RodríguezDirecció: Antoni BonetLloc i dia: Teatre El Centre, 28 de gener

CRÒNICA TEATRAL

CAFÈ-TEATRE: Tastets de parellaCAFÈ-TEATRE: Tastets de parellaCAFÈ-TEATRE: Tastets de parellaCAFÈ-TEATRE: Tastets de parellaCAFÈ-TEATRE: Tastets de parellaPER CARLES JANSÀ GRAN L’espectacle que vam veure correspon

més a una sessió teatral que no pas a uncafè-teatre, que és el títol principal queporten en els cartells. Un cafè-teatre hade ser més entretingut, més divertit i mésinformal.Ens vam quasi perdre el fragment d’unapel·lícula de Woody Allen i l’espai escènicera millorable.Vam asistir a la interpretació d’unsexcel·lents textos teatrals, molt seriososi transcendents.El millor de tota la sessíó va ser la bonainterpretació dels actors de La Tramoiai, en especial, d’alguns d’ells; la bonainterpretació dels dos músics i també elbon ambient de convivència que es vagenerar entre els assistents.Creiem que aquesta experiència ha detenir continuïtat, perquè obre un camíque cal cercar i explorar.

Un dels fragmentsteatrals (Foto MontseGarriga)

h t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats a

la pàgina web della pàgina web della pàgina web della pàgina web della pàgina web delPatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de Turisme

CAMBRILS, REUS, SALOU, VILA-SECA I PORTAVENTURAPARTICIPEN CONJUNTAMENT AFITUR 2011

Els Patronats Municipals de Turismede Cambrils, Salou, Reus i Vila-seca,La Pineda Platja, juntament ambPortAventura, van participar en unanova edició de la Fira Internacional deTurisme de Madrid. Els patronats i elparc temàtic han renovat enguanyl’acord de col·laboració que preveu,entre d’altres punts, compartir unestand propi dins l’espai de Turisme de Catalunya.Entre les autoritats presents en la primera jornada de la fira, es trobaven Xavier Graset,president del Patronat de Turisme de Vila-seca, La Pineda Platja; Pere Granados, alcaldede Salou; Alberto del Hierro, Regidor de Turisme de Salou; Robert Benaiges, alcalde deCambrils; Josep Maria Cabré, gerent del patronat de Turisme de Reus i Betim Budzaku,director comercial de PortAventura.

VILA-SECA S’AFEGEIX AMB SALOU I CAMBRILS PER PROMOCIONAR-SE A LAFIRA SALON DES VACANCES DE BRUSSEL·LES

El 3 de febrer va començar la fira de turisme “Salon des Vacances” de Brussel·les, finsel dilluns 7 de febrer i on Vila-seca ha participat per primer cop amb l’stand que ja faanys atenen conjuntament Turisme de Salou i Cambrils, dins del corner de TurEspaña.Aquesta fira, se celebra a 3 dels pavellons del recinte Firal BRUSSELS EXPO amb untotal de 115.000m2, i encara que és una fira relativament petita, va dirigida tant aprofessionals com al client final i té una gran afluència de públic en general. En aquestadarrera edició, l’increment de visitants ha estat notable sent una de les més concorregudesdels últims anys.S’ha desplaçat a la fira la responsable de promoció del Patronat Municipal de Turismede Vila-seca, Laura Cattaneo, per tal de donar suport als empresaris dels nostresmunicipis.L’estand de TurEspaña ha estat visitat per l’Ambaixadora d’Espanya a Brussel·les, SilviaIranzo Gutiérrez, la qual s’ha interessat per la nostre destinació i ha estat parlant davantdel taulell de Cambrils, Salou i Vila-seca amb els nostres representants.Aprofitant la visita el regidor de Salou i la representant de Vila-seca, es van entrevistaramb la Directora de l’Oficina Española de Turismo a Brussel·les, Laura Penas, per talde conèixer més a fons el mercat del Benelux. D’aquesta reunió se’n va extreureinformació, que confirma un optimisme en les previsions d’arribada de turistes d’aquestmercat cap a la nostre destinació.La mateixa dada l’han confirmat els empresaris privats dels nostres municipis que vanassistir també a la fira i que comenten que, en aquestes alçades de l’any, les reservesja han augmentat respecte al 2010.La tipologia del turista centre-Europeu és majoritàriament de famílies i la seva estadamitja és de 10 nits i principalment en establiments hotelers.

EL PALLASSÒDROM DE VILA-SECARECAPTA 824 EUROS PER A LA MARATÓ DETV3

El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, mitjançant el Festival de Pallassos iPallasses de Vila-seca, “Pallassòdrom2011”, ha recaptat un total de 824 euros queseran destinats a la Marató de TV3.Tal i com s’havia dit, l’import íntegre de larecaptació de l’espectacle de “La IndustrialTeatrera”, del diumenge 23 de gener de2011, ha estat destinat a la Fundació de laMarató de TV3.L’edició del passat any va destinar el seuimport a la campanya d’ajuda a Haití.

Número 297 Gener 2011

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

BREUS

El diumenge 23 de gener, coincidintamb la XXIX edició de la TrobadaGegantera de Vila-seca, va tenir lloc lainauguració de la millora integral delscarrers del sector sud del Nucli Antic deVila-seca. Aquesta actuació amb unasuperfície de 2.970 m2, comprèn elscarrers de la Verge de la Pineda (traminferior), de Sant Pere (tram inferior), dela Mola, de l’Escorxador, de Sant Antoni(tram del carrer de la Mola a la pl. de SantEsteve) i de la plaça de Sant Esteve.

La millora d’aquests carrers ha suposatla renovació i soterrament de lesinstal·lacions de serveis públics,

Inaugurada la millora denous carrers del Nucli Antic

l’ampliació i reforç de la xarxa elèctricade mitja tensió, la pavimentació d’aquests6 carrers i la instal·lació de nou mobiliariurbà. L’actuació ha tingut un costd’1.270.812 euros i ha estat finançada perl’Ajuntament de Vila-seca.

La inauguració d’aquests carrers delsector sud, és un pas més endavant en elPrograma de Renovació integral delscarrers del nucli antic que ha de permetrela renovació d’una vintena de carrers delnucli històric de Vila-seca, amb unasuperfície de 25.000 m2, una longitud de3,5 quilòmetres de carrers i un pressupostsuperior als 11 milions d’euros.

Els alumnes d’Administració Públi-ca de l’Institut Vidal i Barraquer deTarragona van convidar a l’alcalde deVila-seca i president de la Diputació,Josep Poblet, a participar en una xerrada-debat al centre educatiu.

Una seixantena d’alumnes del’institut, coordinats per les professoresCarme Ramos i Isabel Domènech, vananar preguntant a Josep Poblet diversesqüestions relacionades amb Vila-seca,l’administració local, els serveis, elturisme, les comunicacions i altres te-mes relacionat amb el funcionament dela Diputació de Tarragona.

L'alcalde Poblet, que va ser rebut peldirector del centre, va signar també alllibre d’honor.

En marxa el registre de laPropietat de Vila-seca

Ens plau informar-vos que ja es trobaoberta al públic la nova seu del Registrede la Propietat de Vila-seca, que comrecordareu encara es trobava ubicada almunicipi de Salou.

Les dades de contacte són:Registre de la Propietat de Vila-secaCarrer de Pere de Cardona, 4 baixosRegistrador:Antoni Isac i AguilarTelèfon: 977 390 169vilaseca@registrodelapropiedad.orgHorari d’atenció al públic- Dilluns a divendres: de 9 a 14 hores

i de 15 a 17 hores.- Dissabtes: de 9 a 14 hores.

La Junta de Govern Localaprova la millor de carrers

La Junta de Govern Local de Vila-seca ha aprovat una inversió de 144.000euros per a la millora de diversos carrersdel municipi.

En concret s'han adjudicat ja les obresper a la reparació del paviment del carrerde la Riera, entre l'av. de la Generalitat il'av. de Ramon d'Olzina, per un cost de63.028 euros; i d'altra banda s'hancontratat les obres per a la urbanitzacióparcial de carrers de la Pineda. Aquestdarrera acord, per un valor de 81.585euros, fa referència a la reparació de8.000 m2 del paviment de l'av. de PauCasals, en el tram comprès entre el c.d'Hipòlito Làzaro i el c. del Monestir dePoblet.

L'alcalde participa en unaconferència a l’Institut Vidal iBarraquer de Tarragona

�������������� ��

Marta Ballvé Gelonch i Blai BaliénRuiz van ser els guanyadors de la Gala del’Esport 2011 que va servir per escollir elsmillors esportistes locals durant l’any2010.

Durant l’acte, celebrat el passat 23 degener a l’Auditori Josep Carreras, tambées va premiar al Club Hoquei Vila-secacom a millor equip del municipi i es valliurar una menció d’honor enreconeixement a la trajectòria com a de-

Marta Ballvé i Blai Bailén, millorsesportistes de Vila-seca del 2010

fensor i impulsor del ciclisme local aJosep A. Casas, president del Club Ci-clista Vila-seca.

Marta Ballvé és atleta del ClubAtletisme Vila-seca i Blai Bailén ésmembre de la secció de Muntanya del’Agrupació Cultural.

Pel que fa a l’equip del Club HoqueiVila-seca, al llarg de la passada tempo-rada va assolir l'ascens de categoria aPrimera Nacional Catalana.

Recentment, Vila-seca va cloure quatrenous cursos de formació adreçats atreballadors assalariats i autònoms delmunicipi. Concretament es tracta delscursos de vetllador/a escolar, anglèsavançat, photoshop i paqueteria iaparadorisme, que han acollit prop de 80persones.

Es clouen nous cursos del Servei d’OcupacióLa sala d’actes del Centre Municipal

de Formació i Ocupació “Antic Hospital1794”, va acollir l’acte de cloenda i ellliurament de diplomes acreditatius enuna trobada presidida per l’alcalde deVila-seca, Josep Poblet, i per la regidorad’Educació, Benestar Social i Polítiquesd’Igualtat, M. Àngels Ponce.

Divendres 18 de març – 22 h.Els Pets fan més teatreHan passat quatre anys de la primera

gira de teatres de Els Pets. Amb aquestaactuació, un dels grups més emblemàticsdel pop català fa la seva presentació al’Auditori Josep Carreras de Vila-seca.

Divendres, 8 d’abril – 22,00 hMaria Inés Ochoai la cançó popular de mèxicFestival BarnaSants a Vila-secaTot i la seva joventut, María Inés

Ochoa ha compartit escenari amb artistescom Mercedes Sosa, Silvio Rodríguez,Pablo Milanés o Daniel Viglietti. En poctemps, doncs, s’ha convertit en un revulsiude la cançó popular mexicana. Ambaquesta actuació s’inicia la col·laboracióde Vila-seca amb el Festival BarnaSants.

Divendres 15 d’abril – 22,00 hL’Edat d’Or del Classicisme Vienès.

Beethoven i SchubertOrquestra de Cambra de Vila-secaJordi López, pianoEnrique Pérez Mesa, directorEls concerts de piano de Beethoven

constitueixen una primera mostra delconcertisme del segle XIX amb una fortainfluència de la tradició generada perMozart i Haydn.

Divendres 29 d’abril – 22,00 h.Recital de viola i pianoHartmut Lindemann, viola – Diana

Baker, pianoEn aquest concert podrem escoltar

obres de gran profunditat com la sonataper a viola de Brahms a partir d’unatranscripció del propi compositor d’unasonata per a clarinet.

Divendres 13 de maig – 22,00 hRecital de violí i pianoFélix Ayo, violí– Emma Jiménez, pianoLa presència de Félix Ayo–violinista

basc – i d’Emma Jiménez, amb qui des defa trenta anys comparteix escenari,converteix aquest concert, en quès’interpretaran sonates de Mozart,Beethoven i Brahms, en una de les fitesmusicals de la temporada.

Temporada dePrimavera a

l'AuditoriJosep Carreras

REPORTATGE GRÀFIC

La Festa Major de Sant Antoni de Vila-seca

PER ANTONI BONET

Entre els dies 14 a 23 de gener va tenir lloc lacelebració de la Festa Major d’hivern de Vila-seca. En honor a Sant Antoni. Multitud d’activitatsvam omplenar uns dies destinats al gaudi entrefamília i amics.

Podríem dir que la estocada de la crisi no ha afectat massala Festa Major de Sant Antoni de Vila-seca. Bé, tot i que no ésben bé així, ho matisarem. El que si podem assegurar ésque, segons moltes veus, ha estat una Festa molt equilibrada,amb espectacles de qualitat i on s’ha fet poble.Les festes de Vila-seca ja estan acostumades a les retallades,i podríem dir que son, en proporció, de les més econòmiquesde la zona, pressupostàriament parlant. A més, semblavanatural que, en circumstàncies com les que estem vivint,enguany fos previsible una tisorada més gran (tot i laproximitat de les eleccions municipals).I així ha estat, tot i que la retallada més important se l’haemportada el Pallassòdrom, cosa lògica d’altra banda.Veient el resultat de la Festa, podríem asseverar que lafórmula màgica resultaria de la suma dels espectacles delluïment, de les activitats que fan poble i “del bon rollisme”.No tot ha estat a l’alçada però ningú és infal·lible, i davant l’èxitde certs espectacles com ara el Cós, el Ball, el Reugenio... hi

ha hagut elements mésfluixets com el ballet Cosaci els Tres Tombs (malgratalguns participants lluïen,altres provocaven vergonyaaliena tant per laindumentària com perl’actitud). La trobadagegantera tampoc va brillarperò va ser un dels actesmés seguits.

El pregoner mossèn Cla-ver, acompanyat del’alcalde Josep Poblet i elregidor Xavier Graset.

Els cavalls son marca de lacasa. El Cós de Sant Antonii els Tres Tombs protago-nitzen els actes centralsde la Festa.

Enguany hi va haver jor-nada de foc, a càrrec delBall de diables de Vila-secai altres colles.

REPORTATGE GRÀFIC

La jornada matinal familiar al Parcde la Torre d’en Dolsa, va comptaramb concursos de cavalls i rucs, ta-llers de romans (amb força èxit) ialtres entreteniments perla jove-nalla.

A l’altre extrem, al centre del poble,va tenir lloc la I Cercabirra amb latxaranga Band Tocats.

REPORTATGE GRÀFIC

Com deia, el Pallassòdromva patir una fortaestisorada, malgrat això vavoler demostrar que estàben arrelat al poble, com-binant les activitats fami-liars amb les d’adults. Unbon exemple, la Cursa Me-morial Joan Busquets i elxou del Reugenio. La Ualava provocar disparitatd’opinions.

Més activitats van tenirlloc per la Festa Major. Endestacaré dues més. Unade recent, el II Concurs deBotifarra organitzat perla Penya Barcelonista, i amb força èxit. Per altrabanda, una cita ineludible,la Trobada Gegantera.Enguany amb forçamenys colles i amb unainauguració pel mig, ambcerta crítica per la maneracom es va dur a terme.

La Nit Non Stop i Les Car-pes son el punt de troba-da dels joves. Rematatsamb la Canonada Mati-nera. Una canonada ma-tinera que provoca amori odi a parts iguals, entreels qui la viuen i els qui ladetesten per no poderdormir una estonetamés. però un dia és undia.

GENT DEL POBLE

Mayte Bravo, mestra d’escola

PER ANTONI BONET

La Mayte Bravo és, en les seves pròpies paraules... Una mestra del’escola Mestral de Vila-seca des de fa 27 anys que escriu també iencomana aquest món literari als seus alumnes, amb la mateixapassió que ella la viu, perquè la poesia “és un arma de futur” comdeia Gabriel Celaya , així doncs si uns altres estan formant soldatso ciutadans i submisos d’un ramat , jo intento sembrar poetes, quebona falta fa.

Pont de Fusta (PdF): La Mayte vaPont de Fusta (PdF): La Mayte vaPont de Fusta (PdF): La Mayte vaPont de Fusta (PdF): La Mayte vaPont de Fusta (PdF): La Mayte vanèixer a Alacant i els camins d elanèixer a Alacant i els camins d elanèixer a Alacant i els camins d elanèixer a Alacant i els camins d elanèixer a Alacant i els camins d elavida la van dur a fer de mestra a Vila-vida la van dur a fer de mestra a Vila-vida la van dur a fer de mestra a Vila-vida la van dur a fer de mestra a Vila-vida la van dur a fer de mestra a Vila-seca, on resideix. És una apasionadaseca, on resideix. És una apasionadaseca, on resideix. És una apasionadaseca, on resideix. És una apasionadaseca, on resideix. És una apasionadade la poesia, fet que es tradueix ende la poesia, fet que es tradueix ende la poesia, fet que es tradueix ende la poesia, fet que es tradueix ende la poesia, fet que es tradueix enuns quants llibres editats i centenarsuns quants llibres editats i centenarsuns quants llibres editats i centenarsuns quants llibres editats i centenarsuns quants llibres editats i centenarsde poemes. A més li agradade poemes. A més li agradade poemes. A més li agradade poemes. A més li agradade poemes. A més li agradadinamitzar el món de la poesiadinamitzar el món de la poesiadinamitzar el món de la poesiadinamitzar el món de la poesiadinamitzar el món de la poesiapromovent diferents tipuspromovent diferents tipuspromovent diferents tipuspromovent diferents tipuspromovent diferents tipusd’activitats culturals, des ded’activitats culturals, des ded’activitats culturals, des ded’activitats culturals, des ded’activitats culturals, des depresentacions de llibres a recitals.presentacions de llibres a recitals.presentacions de llibres a recitals.presentacions de llibres a recitals.presentacions de llibres a recitals.Alguns dels llibres publicats son:Alguns dels llibres publicats son:Alguns dels llibres publicats son:Alguns dels llibres publicats son:Alguns dels llibres publicats son:Sombras de la razón, invitación a laSombras de la razón, invitación a laSombras de la razón, invitación a laSombras de la razón, invitación a laSombras de la razón, invitación a lametáfora o el més recent Violetametáfora o el més recent Violetametáfora o el més recent Violetametáfora o el més recent Violetametáfora o el més recent VioletaMalabar junt amb Alejandro Gómez.Malabar junt amb Alejandro Gómez.Malabar junt amb Alejandro Gómez.Malabar junt amb Alejandro Gómez.Malabar junt amb Alejandro Gómez.Qué més, Mayte?Qué més, Mayte?Qué més, Mayte?Qué més, Mayte?Qué més, Mayte?

Mayte Bravo (MB):He d’afegir també les columnes fixes decol·laboracions setmanals al diari digitalde Long Island, a Nova York que al Marçtambé sortirà en format de paper .Una secció és per a la meva literatura .http://lialdia.com/2011/01/las-horas-en-l o s - c l a u s t r o s - r o m a n i c o s - d e l -monasterio-de-santes-creus/, l’altra és per a la tasca docent que duca terme de pedagogia de la poesiah t tp : / / l i a ld ia .com/2010 /12 /poes ia -desde-la-cuna/http://lialdia.com/2011/02/las-manos-de-tiza-educar-en-el-arte/Darrerament he fet una tasca detraductora . Com m’escric amb moltsescriptors , fins i tot amb un Premi Nobelde la Pau, els he regalat els poemes quem’enviaven traduïts al català . Molt

satisfets els han publicats en llibres irevistes americanes, sobretot , peròtambé a Madrid .

PdF: On neix la seva relació amb laliteratura? MB: Des de nena , els meus primersescrits guardats són de l’edat de 11anys, encara que la meva relació amb lapoesia no va sorgir fins als 20 anys, arrande llegir uns poemes de Pedro Salines.La meva vida de mestra rural en poblescom Ciutadilla a l’Urgell ,o Santa Linya ,a la Noguera, em van impulsar a escriurecom a única sortida a la solitud i aïllamentque patia .També des de llavors vaig establir unaxarxa de correspondència que em vaportar a cartejar-me amb el mateix JorgeGuillén, de la Generació del 27, o CarmenConde, la primera dona de l’Acadèmiade la Llengua Espanyola . Així mateix, asituar-me en l’avantguarda delsmoviments de la literatura espanyola del’època de la transició espanyola i vaigarribar fins a coordinar una revistaanomenada Generació.Quan vaig arribar a Vila-seca, ja tenia 2llibres publicats .

PdF: Què en pensa dels joves d’avui endia?MB: Que en tenen un món molt difícil perdavant, que és la primera generació enla història que els toca viure en un món

pitjor que el de la generació anterior.Nosaltres vam viure millor que elsnostres pares i els avis millor que elsseus. Hi ha una greu involució en dretslaborals i falta d’oportunitats que avuitenir un contracte -escombriaire, fins i totsembla un privilegi. Atur,desencantament, les xifres canten . Mésd’un 40% a l’atur i els altres tenen untreball molt precari i sou menys de mileuristes, sense futur .

PdF: De qui és la culpa del fracàsescolar? Dels mestres, dels pares, delsistema social i educatiu?MB: No puc donar una respostacategòrica perquè és molt complexa ,però sí aproximar-me una mica anant ala base : a l’escala de valors que espotencien en una societat .Per descomptat l’esforç, la perseverança, el coneixement, les notes excel·lents ....la cultura com a referent d’estatus socialo personal ,l’estudi com a camí permillorar en la vida, econòmica opersonalment, com a única via cap a laigualtat d’oportunitats... això s’ha convertiten una fal·làcia.Qui són els herois avui dia ? BelénEsteban exhibint la seva ignorància, ésl’exemple, els malparlats de Gran Germà,i un món superflu on com més ruc ets,més triomfes.D’altra banda sistemes educatius abandades, dissenyats des d’un despatxi sense tenir ni idea del que és unarealitat escolar.Massa continguts, massa llibres, massaburocràcia. Cal anar a l’essència, calensenyar a llegir ,a escriure bé , a redactar,a ensenyar tècniques d’estudi, a laresolució pragmàtica de problemes i aeducar en valors , però valors d’acordamb una societat circumdant, no unsvalors artificials que no estiguin recolzatsper una realitat social .

PdF: Gràcies Mayte per les tevesparaules, esperem retrobar-nosqualsevol dia pels carrers de la vila.

Fotos del bloc de la Mayte:http://lasmanosdetiza.blogspot.com/2010_10_17_archive.html

L’ENTREVISTA

Entrevista als autors de Vila-seca de la col·lecció l’Abans

Des de mitjans del mes de gener ja es poden adquirir elsfacicles del llibre L’Abans. Es tracta d’un recull de fotografiesantigues de Vila-seca i, de tot el que comporta una empresad’aquesta magnitud, n’hem volgut amb els seus autors.

Imatge promocional dels autors del llibre (Albert Fotògraf)

Pont de Fusta (PdF): Com va sorgir elprojecte d’aquest col·leccionable?David Melero (DM): Fou l’editorial Efadós quees posà en contacte amb la Regidoria de Culturade l’Ajuntament per presentar aquest projecte.Des d’aquí, se’ns proposà a tres autors realitzarel llibre a partir de la nostra experiència entreballs d’investigació històrica i el coneixementsobre el nostre municipi.Maria Estradé (ME): L’àrea de Cultura del’Ajuntament em va demanar de col·laborar en laredacció i vaig acceptar, ja que era un repte.S’havia d’aprofundir en la història, en lestradicions i els costums de Vila-seca i redactar-ho tot adaptant-lo a les fotografies que enscedissin.

PdF: En què consisteix la col·lecció? Es potcomprar el llibre?DM: La col·lecció l’Abans intenta recuperar lamemòria fotogràfica i històrica de molts municipiscatalans. Ara em sembla que en porten més devuitanta. El llibre sencer es pot comprar al final,però és molt recomanable fer-ne una reservaprèvia.Montse Garriga (MG): Durant 50 setmaneses poden adquirir els 50 fascicles a llibreries iquioscs de Vila-seca i també de Tarragona,Reus i Valls, que fan simultàniament la col·lecció,igual que aquí se’n poden comprar d’aquestespoblacions, si es reserva.ME: Cada població estructura el llibre en elscapítols per temàtiques que consideraconvenient; hi ha temes comuns a cada poblaciócom urbanisme, però d’altres poden ser bendiferents en funció de les particularitats decada població. El llibre està pensat per publicar-se per fascicles. Al final hi haurà el llibre sencera la venda, però en un nombre limitat. Perassegurar el llibre és millor reservar elsfascicles.

PdF: Quina metodologia de treballempreu?MG: Primer vam elaborar un índex provisional,després vam començar a recollir fotos per lescases, on ens donaven informació sobre lesimatges: dates, noms, llocs, actes...DM: Se separen les fotografies per cada temai es comença una tria del material que tenim per

tal que hi hagi una reproducció òptima. Quantenim triades les fotos, es munta el capítolamb un maquetista de l’editorial i busqueminformació sobre les persones que hi surteni passem a redactar el text del capítol.ME: Després, s’ha de contrastar la informacióque acompanya cada fotografia; per aquestmotiu cal documentar-se a través de lesmonografies i les publicacions que hi hasobre Vila-seca i s’ha de consultar a personesgrans que tenen molta informació. Un cop fetaquest procés, es fa el redactat.MG: El redactat del capítol és revisat pelConsell assessor i per correctors lingüistes.L’editorial Efadós té cada pas meticulosamentprogramat.

PdF: Si algú detecta algun error, què hade fer?ME: S’ha de posar en contacte amb els autorso trucar a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament,donar les seves dades i ja els trucarem. Alfinal del llibre està previst incloure una fed’errades.MG: És una manera d’esmenar errors denoms, dates o fets que es poden produir quanla informació es dóna de memòria.

PdF: Encara us poden deixar fotos? Coms’ha de fer?DM: I tant! Es pot avisar el Sr. Anton RamonMartí a l’Ajuntament i ell ens avisa perquè ensposem en contacte amb la personainteressada.ME: O avisar a qualsevol dels autors.

PdF: Què representa per a vosaltresl’elaboració d’aquest llibre, a nivellpersonal, a nivell professional?ME: D’una banda és un estímul ja que des desempre he tingut interès en conèixer la històriaa través dels costums i de les tradicions, éscom pensar en les històries de la història. I unrepte, per la dificultat que comporta divulgarla història d’una manera lúdica, molta imatgei textos breus.MG: És un gran repte fer un treball quecombina imatges, informació oral, història jaescrita, documents d’arxiu, premsa antiga,ajuntar-ho tot i que pugui reflectir tot el que

volem dir en poques línies. A nivell personal, ésuna gran satisfacció, però es paga amb horesde son!DM: Personalment, és un aprofundiment en elconeixement de la història local del darrersegle a partir de les imatges i les explicacionsque ens fan els nostres col·laboradors i lesfamílies que hi participen.

PdF: A nivell de Vila-seca, quin significatpodrà tenir aquesta obra?DM: El coneixement ampli d’una època moltinteressant com són els darrers 150 anys através de les imatges. Considero que és moltimportant aportar les cares a la història tancops estudiada i explicada.ME: Serà un referent a nivell popular. Pensemque tindrà una àmplia divulgació. És una obraque complementa les altres publicacionsanteriors.MG: És una oportunitat de recollir moltes imatgesque configuren la història del nostre poble que,si no s’haguessin buscat, documentat i publicat,haurien quedat en l’oblit.

PdF: Alguna reflexió o comentari final.MG: Hi ha temes dels quals hem recollit moltesfotografies i es fa difícil triar-ne les de mésqualitat o més representatives; hi ha temes quecosta més de trobar-ne i ens hem d’adaptar alque tenim. No totes les imatges que ens deixenpoden sortir. Quan una mateixa foto ens l’handeixada diverses famílies, publiquem la que témés qualitat i només podem citar el nom d’unafamília, no de totes. Per altra banda, no semprepodem posar el nom de tothom que hi surt,perquè tenim un espai limitat per escriure cadapeu de foto. Com que l’obra es va fent a mesuraque surt publicada, tant l’índex com el text i lesfotos van evolucionant a mesura que ensdeixen noves imatges.

PdF: Moltes gràcies.Gràcies a vosaltres.

IMATGES DEL PASSAT

(Fila superior)1. Roser Garrabé Carraté2. Antonieta Carraté Canellas3. M. Rosa Castellnou Nogués4. Anna M. Vilà Nolla5. Olga Pujals Pedrola6. Francisca Cervelló Tous7. Maria Vidal Casas8. Roser Pujals Tomás9. Juanita Sánchez Bermejo

(Fila central)10. Mercè Martí Batet11. M. Dolors Toral Benach12. Quimeta Pla Martí13. M. Josepa Pedrola Roca14. M. Josepa Saltó Morell15. Rosita Prats Casas16. Montserrat Samsó Saltó17. Antonieta Vallvè Xatruch18. Pilar Sarrà Rabascall19. Emília Nadal Porqueras

Alumnes de la Sra. Antònia Savé MestresCurs 1944-1945

(Fila inferior)20. M. Carme Ferré Targa21. Roser Ribera Garcia22. Evelia Muixí Sauné23. Marta Vallvé Castellà24. Roseta Mariné Ferré25. Estevania Rovira Casas26. M. Carme Pujals Ràfols27. Ester Martí Pons28. Aurèlia Barenys Ferrando29. M. Rosa Trenchs Vallverdú30. Isabel Pedrola Roca

Fotografia del 19 de novembre de1944 cedida per M. Carme PujalsRàfols

L’ARTICLE

El temporal de 1911 al Cap SalouEl temporal de 1911 al Cap SalouEl temporal de 1911 al Cap SalouEl temporal de 1911 al Cap SalouEl temporal de 1911 al Cap Salou

El passat 31 de gener es van complir centanys d’un dels majors temporals marítimsque els pescadors d’aquesta costa hansofert. La flota pesquera del Maresme, ciutatde Barcelona, Garraf, costa de Tarragona,Castelló i València es va veure sorpresa perun brusc canvi de temps que, a molts, no elsva permetre tornar a casa.La matinada del 31 de gener de 1911,dimarts, les barques de pesca van sortir almar animades pel bon temps regnant. Resindicava que aquell dia patirien la tempestamés important que es recorda al nostrelitoral. El culpable del sobtat canvi de tempsfou un potent anticicló que estava situat alcentre d’Europa, el qual va provocar l’entradade depressions pel sud de la PenínsulaIbèrica. Aquest fet va provocar mar de fonsque lligada a una baixa ciclònica al nord dela costa del Maresme va reforçar notablementel vent de llevant de component est. Lescròniques de l’època indiquen que eltemporal fou semblant a les galernes delcantàbric.Les primeres barques en patir el temporalforen les del Maresme. Passades les noudel matí, l’única que es dedicava a la pescadel bou en Caldes d’Estrac lluitava contra eltemporal davant de casa seva. Poc despréstenien el mateix problema les barques deVilassar, Arenys de Mar, Pineda, Calella,Premià de Mar, Badalona, Barcelona, etc.Moltes d’elles acabaren al port de Barcelona,on les onades arribaven als 9’5 metresd’alçada. Altres barques, en especial les dela Barceloneta, decidiren anar cap aTarragona. Altres tantes acabarenestavellant-se al peu de la muntanya deMontjuïc o a les costes del Garraf.Pel que respecta a la costa tarragonina, eltemporal va sorprendre les barques quefeinejaven des de la matinada, a primerahora de la tarda del dia 31 de gener. Semblaque les primeres en detectar la tempestaforen les de Torredembarra. Set barquesd’aquesta matrícula aconseguiren entrar alport de Tarragona, alguna d’elles amb gransesforços, com per exemple la Rosalia.

Lluitant contra la tempesta, aquesta barca va perdre l’agulla del timó, i per tant,es va quedar sense govern; durant tota la tarda, la tripulació va lluitar per tenir-la proa al vent. La barca Ramon, de la matrícula de Tarragona, amb prou feineshavia aconseguit entrar al port de Tarragona; quan els homes es retiraven adescansar, foren avisats del perill que corria la Rosalia. Ràpidament tornaren afer-se a la mar amb la Ramon i aconseguiren remolcar la Rosalia amb la sevatripulació a bord, fins al port de Tarragona. Aquest heroic acte els hi va valer laconcessió de la medalla de bronze i un premi en metàl·lic per part de la JuntaLocal de Salvament de Nàufrags de Torredembarra.A quarts d’onze de la nit, un pescador conegut com Juan Riba (Tio Juan), que viviaen una barraca als Pilons de Salou, va escoltar crits de persones demanant auxilienmig de la tempesta. Il·luminant-se amb un fanal es va dirigir cap a les roquesimmediates de la Platja dels Capellans, on ràpidament va localitzar una barcacompletament destrossada. Un cop de mar l’havia llançat contra les roques delpenya-segat de la platja dels Capellans. La tripulació de l’embarcació estavaformada per quatre homes i un nen. D’aquests, es va recollir mort a Josep AndreuFerrer (Cosarillo), el qual fou inhumat al cementiri de Vila-seca el dia 3 de febrer.La resta de la tripulació fou rescatada i traslladada a les barraques delspescadors que hi havia als Pilons.

Pedro Otiña, historiador i col·laborador habitual de la revista, fa unpas mnés endinsant-se en els fenòmens meteorològics mésimpactants del segle passat als nostres termes. En aquesta ocasióindaga en l’extraordinari temporal del 31 de gener de 1911 i lesseves conseqüències.

PER PEDRO OTIÑA. Foto de la revista Salou Magazine

L’ARTICLE

Bibliogrfia i fonts documentals

- Premsa històrica.- Beulas, Ll.: “Un esfereïdor temporal”,

Singladures, núm. 4, pàgs. 3-6.Vilassar de Mar, 1987.

- Boix, Lurdes: Pescadors de Catalunya.Converses amb gent de la mar.Barcelona, 2003.

- Otiña, P.; Flores, M.; Martí, G.; Garcia,E.: “1911. Un any per no oblidar”, Argo.Revista del patrimoni i la culturamarítima, núm. 8, pàg.48-50.Barcelona, 2010.

- Salceda Castells, J.: “Les desgràciesmarítimes de 1911”, RevistaCambrils, núm. 29, pàg 4-5, 9.Cambrils, 1956.

A pocs metres d’on s’havia estavellat aquesta barca, mar endins, n’hihavia una altra anomenada Joven Marianao, de la matrícula de Tarragonai propietat de Mariano Garcia, enfonsada. La tripulació no va tenir tantasort com la barca anteriorment comentada i sembla que quedarenatrapats dins d’ella. Entre el fort onatge s’observava perfectamentsobresortint de l’aigua el pal i part de la vela, fet que va permetre la sevaidentificació. Pocs dies després, es va recollir en aigües de Cambrilsel cadàver de Francisco Baró, patró de la Joven Mariano.Poques hores després, ja a la matinada del primer de febrer, des deSalou divisaren una barca en perill imminent. La tripulació feia senyalsdemanant auxili. Segons la crònica del diari Foment: “Alguns intrépitsmariners s’arriscaren a surtir a la mar, tenint la sort y’l consol decontribuir a ferla arribar felisment a Salóu”. La barca procedia deBarcelona i la violència de la tempesta havia provocat que es trenquésun cap que havien tirat per refugiar-se al port de Tarragona. Això vaprovocar que quedés sense govern, arrossegant-la la tempesta fins aSalou. A bord hi anaven la tripulació i tres nàufrags recollits d’una barcade Mataró, naturals de Montgat.A Cambrils, les barques que no aconseguiren entrar a la platjabuscaren refugi al Rifà, donat que el vent bufava de migjorn. En elmoment que aquest va canviar a llevant, les potents ones provocarenque les barques voltaren. En total van morir 15 pescadors, dels quals,cinc eren menors de 15 anys. Cinc barques van quedar força danyadesi pràcticament tota la resta tingueren desperfectes de diversaconsideració.

Balanç de víctimes i auxiliEn funció de les dades aportades pels diaris del’època, podem establir que a Catalunya van morir 83pescadors i 3 mariners. D’aquests, 28 treballaven enbarques de la Barceloneta, 15 eren de Cambrils, 11 deBadalona, 9 de Vilassar de Mar, 8 de Caldes d’Estrac,8 de Tarragona i 3 de l’Ametlla. També van perdre lavida 3 mariners d’un bergantí italià que naufragà a PortFangós.La ràpida propagació de les noticies del temporalprovocaren un important impacte en la societat del’època. Els principals diaris i setmanaris obrirensubscripcions populars per recollir diners per alsdamnificats. També els ajuntaments van contribuir enaquesta tasca pal·liativa. El Rei Alfons XIII hi col·laboràaportant 2.500 pessetes. Per tot arreu es feien concerts,representacions de teatre i projeccionscinematogràfiques amb l’objectiu de recaptar diners.

L’herència del temporalAquest temporal va representar un punt d’inflexió allitoral català en general. Fins aquell moment, els únicsports operatius amb certes garanties, a la zona afectadaper la tempesta, eren els de Barcelona i Tarragona.Dies després, s’iniciaren contactes entre els diferentsajuntaments amb l’objectiu de demanar al Ministeri deFoment la construcció de ports refugi per tal d’evitaruna desgràcia similar. Aquestes gestions donaren elseu fruit a partir de mitjans de dècada dels anys 10quan s’iniciaren la construcció d’alguns d’aquestsports a la zona del Maresme i La Selva.

COL·LABORACIONS

En trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més aEn trobareu més ahttp://http://http://http://http://

jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/jordiblasi.blogspot.com/

El fill predilecte de... Càritas. El número 221 de La Vila destaca la notícia quel’empresari Esteve Blasi vol construir vuit camps de futbol a Salou perquè “l’elit del’esport mundial” s’hi pugui entrenar a l’hivern. Sempre he criticat el servilisme del Faro,de la revista del Cogul i del Noticiari Costa Daurada envers el Granados, però aquestasubmissió de La Vila a l’Esteve Blasi, fins al punt que se’ls cau la baba quan escriuend’ell, resulta periodísticament vergonyosa, fora de tota mesura i deplorable. A què treucap tanta raspallada? Perquè té calés? Sí, de bon segur que el fill predilecte de Salouté molts diners, però sé de treballadors seus que cobren una misèria. Tan poc, quehan de demanar l’auxili de Càritas per poder menjar. I ell, a sobre, tractat com unhonorable.

Beneits lladres! El robatori de vuit contrapesos del sistema d’electrificació va obligarel passat 2 de gener a tallar la circulació de trens entre Cambrils i Salou. Ho sento pelsviatgers afectats, però els pispes mereixen ser, com a mínim, beatificats: durant lesset hores que va durar la suspensió del servei, els que vivim al costat de la via vam podergaudir d’una tarda sense sorolls ni emprenyamenta, de glòria, vaja (hi ha una veïnaque es diu Glòria, però no és això...).

Banyeres prepara un partit xarnego. L’exsocialista Antoniu Banyeres ha creat un noupartit. L’ha batejat amb el nom de Nueva Sociedad, i segons que ha explicat, una deles coses que més li’n preocupa és que tingui “identitat pròpia”. Doncs comencem bé:ni hi apareix el nom de Salou i l’ha inscrit en espanyol! Ara que, amb la quantitat dexarnegos que hi ha aquí, ja trobarà algun forat, ja...

Estar a la lluna. Banyeres va plegar del PSC el mes de novembre passat fart que elmenystinguessin. El més sorprenent, però, és que encara surt a la web del partitsocialista com a president de l’agrupació local, com a conseller de la federació delCamp de Tarragona i (agafeu-vos fort)... com a alcalde de Salou! Els del PSC no sónels únics que van tan perduts com el Papa amb el purgatori: a la web de l’ajuntamentBanyeres hi apareix com a regidor socialista!

Mala herba mai no mor. El Faro de Salou, “líder de la premsa local”, com s’autoproclama,ha tornat. Ho ha fet amb un nou format, tipus tabloide, com La Vila, L’Esclafit i el NoticiariCosta Daurada. El Faro va deixar de sortir fa tres mesos, el 21 d’octubre passat. Aratorna sota la consigna “renovar-se o morir”. Bé, a mi em sembla que els escau més“mala herba mai no mor”. Per cert, aquesta altra mostra de premsa independent tanhabitual a Salou, torna com abans: fent apologia del Granados. I és que cada cop quedamenys per a les municipals!

Una premsa que s’agraeix. El nou format del Faro de Salou, el doble de gran que larevisteta d’abans, està causant veritable furor i una inusitada demanda, senseprecedents fins ara a casa nostra. I és que si sumem els seus exemplars als 12.000del Noticiari Costa Daurada, als 11.000 de La Vila i als 10.000 de L’Esclafit, resulta quetenim tal quantitat de paperassa, que per fi les minyones de la capital de la CostaDaurada poden fregar les escales dels blocs d’apartaments sense haver de preocupar-

se per les inoportunes petjades, sobretota l’estiu, quan el ramat torna escaldat dela platja. I el més bo de tot és que encarasobra paper per a les peixateres, per alterra de la cuina quan hem de fregir...(per no parlar d’altres necessitats mésurgents).

Facin joc, senyors, que és la festa major.El passat dijous 27 de gener vacomençar la festa major d’hivern, queacaba diumenge que ve. Són (si nocomptem el pregó de Granados del 24de gener, en què hi va anunciar que seràl’alcaldable per la coalició Fups-CDC)deu dies consecutius de celebracionsdurant els quals l’ajuntament munta mésde setanta actes i es gasta 310.000euros (gairebé 52 milions de pessetes).Quina necessitat hi ha de tot aquestmalbaratament, quan del que es tractaés de donar exemple d’austeritat? Entreaixò i la borratxera d’obres, qualsevol diajugaran a fer saltar la banca. Amb elsdiners dels altres, és clar.

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDARAMBLA CATALUNYA, 14

VILA-SECA Tel. 977 392 418

COL·LABORACIONS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

«Tots mudats agafem el cotxe i avall,allí el plantem al mig de la garriga onsempre hi havien crescut farigoles i

romaní, i a veure com correncavalls»

«És clar que sit’organitzes pots

augmentar la pressiósobre els poders

públics i les gransempreses. Allò que

temen amb pànic és unaprotesta organitzada»

RegionalsRegionalsRegionalsRegionalsRegionalsEl flamant director general de transport i mobilitat,Ricard Font, que tot i haver nascut a la Seu d’Urgellfa molts anys que fa vida política a Girona, ha viatjaten tren amb la Plataforma d’Usuaris de Renfed’aquelles comarques. I de resultes del viatge ha ditque demanarà a qui correspongui que augmenti lafreqüència de pas dels trens de regionals en aquellazona.Està molt bé. Aquells usuaris que estan organitzatsi més d’un cop han expressat la seva queixa pelservei a la direcció de Renfe, ara es presenten coma interlocutors davant l’administració catalana. Ésclar que si t’organitzes pots augmentar la pressiósobre els poders públics i les grans empreses. Allòque temen amb pànic és una protesta organitzada.I davant d’això, davant del dubte, on col·locaràs elscombois nous, més polits, allà on tens la queixaorganitzada, o allà on cadascú va per lliure, remugapel servei i ja està?La resposta és clara. I el polític a quin tren pujarà?Allà on l’espera el grup organitzat i té interlocutors, oal vagó on no sabrà amb qui contrastar com va elservei?Jo m’ofereixo per acompanyar Ricard Font des deVila-seca a Barcelona. Esmorzarem al Xiulet. Noagafarem un tren massa matiner. Posem per cas elde les 9.26h, que ve de Casp. Bé, aquest horari ésnou, abans l’horari era a les 9.15h i no hi sortia mai.Quan van fer el canvi vaig pensar que era un atac derealisme, però amb l’experiència he constat que no,que generalment el tren passa a les 9.30h. Això quan

El favorit-Quin Cós de Sant Antoni, tot unesdeveniment esportiu i social, unretrobament anual del poble amb lanatura a la Torre d’en Dolsa. Tots mudatsagafem el cotxe i avall, allí el plantem almig de la garriga on sempre hi haviencrescut farigoles i romaní, i a veure comcorren cavalls conduïts per genets decategoria internacional. I per fer lessortides de les curses, ja s’acabà allòque “Juanitu Fèlix” baixava la bandera desortida, ara amb aquella estructura deportes metàl·liques que va fer el BernatFolch tots surten a l’hora, amb precisióeuropea, o sigui, amb categoria de pri-mera...-Home, allò que “Juanitu Fèlix” baixava labandera era com sempre s’havia fet. Ianys enllà animals i genets eren lesbèsties i pagesos que tot l’any treballavenal camp, i ni circuits ni històries. Jo recordoque abans de córrer a la parada delCastell, feien les curses al camí de laPineda, sortien de la Creu de la Begudafins a l’Ermita, anar i tornar, i qui arribava

primer guanyava el reconeixement delveïnat...-Doncs més enrere encara, sentia expli-car que corrien de la Reixa de Torrell finsa les Quatre Carreteres, allí tombaven i

tornaven cap al poble. Un any hi havia unfavorit, un de casa bona va comprar uncavall pensant més en fer un bon paperal Cós de Sant Antoni que per fer-lofeinejar al tros. Tanta era la planta d’aquellanimal, que tothom ja el donava perguanyador abans de córrer. Arribat el diaassenyalat, tots situats a la sortida baixenla bandera i surten esperonats correntcom a llampecs. Quan anaven pel davantdel que ara és la casa de l’Adell, ja anavael favorit obrint camí, els van perdre devista i a esperar que tornessin. Al capd’una estona ja tornen a aparèixer totsexcepte un, el favorit. Què deu haverpassat? es preguntava la gent, i els queestaven allí per vigilar i ajudar que totsfessin el tomb, van dir que el favorit va serel primer en arribar, però era tantal’empenta que duia el cavall que no el vanpoder aturar i va seguir carretera enllàfins la primera pujada de Cambrils. Allí vaperdre velocitat i el genet el va poder fertombar... i cap a casa amb el cap mésaviat cot... o sigui, que quan ell encaraanava, els altres ja havien tornat iguanyat...

no passa a les 10.15h. És un cas real queem va fer desistir, vaig acabar agafant elcotxe i contaminant una mica més.Per què no hi ha un tren cada mitja hora?O posats a fer cada hora des de les sisdel matí, per anar a Barcelona? Hi ha unaraó clara? Hi ha manera que alguncomboi una mica nou circuli també coma regional fins les nostres comarques?I de tornada conviurem amb tots elsadolescents que juguen a pujar sensebitllet!Són preguntes que he de posar per escritperquè no conec cap Plataformad’Usuaris de Renfe del Camp deTarragona que denunciï el servei i el seuestat.I ara que es fan obres a l’N-II a Girona, elsalcaldes demanen que els eximeixin depeatge a l’AP-7. A veure què passarà,perquè mentre es van fer obres a l’AP-7nosaltres, soferts usuaris, vam seguirpagant.És cert que els gironins tenen la fortunad’anar lligant consellers, o directorsgenerals de mobilitat. I això encara quela visió política hauria de ser global, esnota. Mireu sinó l’embranzida del’aeroport de Girona. I també és cert queels tarragonins ens hem quedat senseconsellers. Al marge dels càrrecs quepugui quedar per designar, tenim undirector general de trànsit i un director del’agència catalana de residus.

ESPORTS

Èxit de participació i organitzatiu en el 3r TorneigÈxit de participació i organitzatiu en el 3r TorneigÈxit de participació i organitzatiu en el 3r TorneigÈxit de participació i organitzatiu en el 3r TorneigÈxit de participació i organitzatiu en el 3r Torneigde Nadal d’hoquei patinsde Nadal d’hoquei patinsde Nadal d’hoquei patinsde Nadal d’hoquei patinsde Nadal d’hoquei patinsPer qüestions de temps i espai no vapoder aparèixer aquesta crònica en eldarrer número, així que reparem elgreuge i fem cinc cèntims de quatre diesintensos al pavelló vila-secà.Els dies 4,5,6 i 7 de desembre es vacelebrar la pavelló municipal de Vila-seca el 3r Torneig de Nadal d’hoqueipatins, organitzat pel Club Hoquei Vila-seca. Hi van participar un total de 40equips de 14 clubs, amb més de 350esportistes. El torneig incloïa diferentscategories, des d’iniciació fins a júnior.Els organitzadors, aprofitant l’aturada deles competicions en finalitzar la primerafase dels campionats de Catalunya, vanconvidar molts dels equips amb méspossibilitats d’arribar a les respectivesfases finals dels esmentats campionats.El resultat van ser quatre jornadesintenses de competició a un gran nivellesportiu. L’assistència de públic va estaral nivell de la competició i va ser forçanombrosa al llarg dels quatre dies, en

què es van viure autèntics partidassosen totes les categories.En categoria d’iniciació el campió va serel Reus Deportiu, que es va imposar perun ajustat 4 a 3 en la final al Vila-seca. Vancompletar la classificació Vettonia (Àvila),SHUM Maçanet, Montblanc i Igualada.El Tordera va oferir una autènticademostració de bon joc en la categoriapre-benjamí, imposant-se al ReusDeportiu en la final per 2 a 0. A continuacióes van classificar Vila-seca, Mataró,SHUM Maçanet i Igualada.En categoria benjamí va ser el Mataró quies va proclamar vencedor, desprésd’imposar-se al SHUM Maçanet a la finalper un clar 4 a 0, i per davant de Tordera,Igualada, Vila-seca i Vettonia.L’Arenys de Munt, que no va donar opcionsal Vila-seca a la final (5-0), serà sensdubte un dels més ferms candidats aguanyar el Campionat de Catalunya. Perdarrera es classificaven Noia, SHUMMaçanet, Caldes, Igualada, Alcodiam

(Alcoi) i Mataró.L’equip més jove del FC Barcelona es vaimposar en categoria infantil, desprésde superar per un ajustadíssim 3 a 2 alSHUM Maçanet, dos dels millors equipscatalans de la categoria. Van completarla classificació Mataró, Igualada, Noia iVila-seca.Finalment, en categoria júnior, en la qualtambé hi van competir molts jugadorsjuvenils i fins i tot equips sencersd’aquesta edat, va ser el SHUM Maçanetel vencedor, després d’imposar-se per 3a 1 al Mataró. Prèviament, en un partitvibrant, el juvenil del Reus Deportiu, ambels júniors de l’equip d’OK Lliga, es vaimposar per 2 a 0 al juvenil del FCBarcelona. Completaven la classificacióNoia, Arenys de Munt, Cornellà i Vila-seca.De cara a properes edicions, el CH Vila-seca vol potenciar el Torneig de Nadal,que actualment és ja un dels mésimportants a nivell català.

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

Ha començat el curs escolar 2011 d’escacs de SalouHa començat el curs escolar 2011 d’escacs de SalouHa començat el curs escolar 2011 d’escacs de SalouHa començat el curs escolar 2011 d’escacs de SalouHa començat el curs escolar 2011 d’escacs de Salou

xit català en el Campionat d’Espanyad’Handbol de Seleccionsautonòmiques, jugat a Càceres(Extremadura) entre el 4 i el 9 degener. La Selecció Catalana InfantilMasculina d’Handbol va estarbrillant, com l’or que es reflectia enla medalla de cadascun delsjugadors d’aquesta gran selecció. El plantejament tàctic de l’entrenadorArmand Rubiño i els seus ajudantsva ser seguit magníficament pelsseus jugadors. Amb una defensa5:1 molt agresiva per part delscatalans, que es transformava en4:2 quan els castellans canviavenels seu atac a doble pivot, uncontraatac rapidissim i una grandisciplina en el model de joc d’atac,es va poder vèncer a Castella i Lleó,un equip molt fort que ens haviaguanyat a la fase de grups. Per amolts tècnics va ser la millor finalinfantil de la història per igualtat i joc.El partit va ser d’allò més difícil, comera d’esperar amb el rival que hihavia davant. La igualtat va sermàxima al llarg de la primera meitat,on cap dels equips va aconseguiruna renda de més de 2 gols dediferència. Es va arribar al descansamb empat a 17 al marcador. Si unafinal ja és difícil de per si, tocavaafrontar una final a tan sols 25 minuts.

La selecció catalana infantil masculina d’handbolLa selecció catalana infantil masculina d’handbolLa selecció catalana infantil masculina d’handbolLa selecció catalana infantil masculina d’handbolLa selecció catalana infantil masculina d’handbolcampiona d’Espanyacampiona d’Espanyacampiona d’Espanyacampiona d’Espanyacampiona d’Espanya

L’inici de la segona meitat va ser clau per al desenvolupament de la final ja que gràcies auna magnífica defensa, recolzada amb bones intervencions a la porteria, va permetre elscatalans sortir en diversos contraatacs i obrir per primera vegada una diferència importantal marcador (18-22). Castella i Lleó va continuar lluitant i reduint distàncies, però altre copla rauxa dels nostres jugadors, amb un parcial de 0-4, ampliava les opcions catalanes afalta de 10 minuts per acabar.Uns últims 10 minuts d’infart, però sempre amb la iniciativa en el joc i en el marcador perpart dels jugadors catalans, que van saber aguantar fins al xiulet final, moment en què esva poder dir que érem els campions d’Espanya.

Imatge de la selecció catalana infantil d’handbol que es va proclamar campiona d’Espanyaa Càceres. Armand Rubiño, l’entrenador de l’esquadra nacional, és també el preparadorde l’equip aleví del Handbol Salou (Foto cedida)

El dia 10 de gener començava el curs escolar d’escacs.Aquest és un curs que es desenvolupa des de fa anys i queconsisteix en ensenyar als més petits a jugar a escacsmotivant-los a què facin servir l’enginy i l’estratègia. L’últim

dia del curs es posa a prova tot el que han après en un examen.L’horari de les classes és de 17 a 19 hores tots els dilluns al CentreCívic i són gratuïtes per a tothom.

C/ Verge de la Pineda, 37Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

LLIBRERIAPAPERERIA

COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

F i n c a sF i n c a sF i n c a sF i n c a sF i n c a sI nda so lI nda so lI nda so lI nda so lI nda so l

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

L’equip Tropical Salou guanya el XIV torneig de les 24 horesL’equip Tropical Salou guanya el XIV torneig de les 24 horesL’equip Tropical Salou guanya el XIV torneig de les 24 horesL’equip Tropical Salou guanya el XIV torneig de les 24 horesL’equip Tropical Salou guanya el XIV torneig de les 24 horesde Futbol Salade Futbol Salade Futbol Salade Futbol Salade Futbol SalaEl passat cap de setmana del 29 i 30 de gener es va disputar el clàssic torneig 24 hores de futbol sala. El torneig es va desenvoluparamb total normalitat i molta cordialitat entre els 14 equips participants. La final la van disputar el Tropical Salou i el Club NàuticSalou.L’alcalde de Salou, Pere Granados, i el regidor d’esports, David Ninyà, van ser els encarregats d’obrir aquest torneig esportiu,tot un clàssic ja de la Festa Major.El torneig es va caracteritzar per la nombrosa presència de públic així com per l’ambient familiar i amistós que es va viure. Enaquesta edició, l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Salou va fer un homenatge al jugador que enguany hi ha deixat de participar,Jaume Hidalgo, però que ha format part del torneig durant totes les edicions anteriors. A més, tots els equips van rebre tambéun record per la seva participació. El premi a millor jugador de la final va ser per a Ruben Pinel de l’equip Tropical Salou. Elstercers classificats van ser els equips de l’Hotel Four Elements i Taxi Cotes, el segon classificat va ser el Club Nàutic Salou iel guanyador va ser el Tropical Salou després d’un emocionant partit on van quedar 3-1.

L’equip de Laser del Club Nàutic de Salou va dominarde firma gairebé absoluta la Regata Fundació,organitzada pel Club Nàutic Vilanova. Els salouencsvan ser a tots els podis i, fins tot, a Laser 4.7 van ocuparles quatre primeres posicions de la classificació final.Així, Anna Miquel va ser la primera classificada, seguidade Maria López en el segon lloc; Bosco Pujol, tercer, iAlbert Guillen en el quart. Va completar la classificació Dani Miquel en el desè lloc, amb un DNC que no vapoder descartar.A la classe Laser Radial, Ignasi López, fidel a les sevesanteriors actuacions, va tornar a fer podi i va ser segon.Per la seva part, Gastón Cruz, tot i no poder acabar laprimera prova per una avaria, va finalitzar tretzè i JaviGarcía va ocupar el 27 lloc final.Les dues jornades de la Regata Fundació es vancaracteritzar per unes condicions climatològiques moltcanviants. El primer dia, amb vents de 6 a 13 nusos quevan permetre fer tres proves mentre que diumengel’encalmada no va permetre disputar cap prova més.

Els regatistes del CN Salou van realitzar un paper destacat a Vilanova,copant el podi (Foto cedida)

Els regatistes del Club Nàutic de Salou dominen a VilanovaEls regatistes del Club Nàutic de Salou dominen a VilanovaEls regatistes del Club Nàutic de Salou dominen a VilanovaEls regatistes del Club Nàutic de Salou dominen a VilanovaEls regatistes del Club Nàutic de Salou dominen a Vilanova

P o n tF u s t a

31

ESPORTS

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

La regatista del CN Vilassar, Sílvia Mas, es vaadjudicar el Trofeu Festa Major d’Optimist que es vadisputar en aigües de Salou el cap de setmana del22 i 23 de gener. Sílvia Mas, una de les regatistesamb més projecció de futur d’aquesta classe, va ferde la regularitat la seva eina més important peradjudicar-se el triomf final, per davant Lluís Mas(CN Vilassar), Òscar Pijoan (CN El Balís), MonCañellas (CN Cambrils) i Carla Munté (CN Salou).Al Grup 2, la classificació final va quedarencapçalada per Adrià Montané (CN Vilanova),seguit d’Ainhoa Roig (CN Arenys) i Jerónimo Pujol(CM Altafulla).La segona i última jornada es va poder disputatmalgrat les baixes temperatures, que van provocarque alguns dels regatistes decidissin abandonar.Tot i aquesta circumstància, durant la jornada dediumenge el vent, que va oscil·lar entre els 8 i els 12nusos, va permetre que es disputessin un total detres regates a cada grup, que afegides a les duesde dissabte, sumava un total de cinc mànigues.

La regata més solidàriaEls regatistes que van participar en el Trofeu FestaMajor d’Optimist de Salou van mostrar la sevavessant més solidària aportant aliments de primeranecessitat que el mateix diumenge es van lliurar ala parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.El Club Nàutic de Salou havia realitzat uns diesabans una crida a clubs i regatistes que havien de

Sílvia Mas s’adjudica el Trofeu Festa Major d’Optimist de SalouSílvia Mas s’adjudica el Trofeu Festa Major d’Optimist de SalouSílvia Mas s’adjudica el Trofeu Festa Major d’Optimist de SalouSílvia Mas s’adjudica el Trofeu Festa Major d’Optimist de SalouSílvia Mas s’adjudica el Trofeu Festa Major d’Optimist de Salou

A la imatge, els integrants del podi amb Sílvia Mas a dalt de tot, ambmembres del Club, l’Ajuntament i la Parròquia de Santa Maria del Mar (Fotocedida)

La regatista del Club Nàutic Salou, Carla Munté, va assolir undels èxits més importants de la seva carrera en imposar-seal Trofeu Internacional d’Optimist “Ciutat de Torrevella”, unade les proves més importants d’aquesta classe que esrealitzen a l’Estat. Carla Munté va ocupar la segona posicióa la final absoluta de la regata, superada per Lluís Mas (CNVilassar), que la va desbancar del primer lloc en l’últimmoment, en aplicar-se els “descartes” reglamentaris.La classificació final absoluta va quedar encapçalada prLluís Mas (CN Vilassar), seguit de Carla Munté (CN Salou),Sílvia Mas (CN Vilassar) i Mon Cañellas (CN Cambrils).Carla Munté té ara 13 anys i navega des dels 7. La sevaprojecció i els bons resultats que ha obtingut recentmentfaran que, amb tota seguretat, formi part de la SeleccióCatalana que participarà a la Copa de España d’Optimist quees disputarà a Santander. Durant els últims dos anys ja haparticipat en dos campionats d’España amb resultats positius.A la regata de Torrevella hi participaren un total de 209regatistes procedents d’un total de 8 països europeus:Àustria, Eslovènia, Suècia, Finlàndia, Irlanda, Dinamarca,Alemanya i l’Estat. Gairebé uns cinquanta més es quedarenen llista d’espera. Aquesta regata era puntuable per a l’OptmistExcellence Cup 2011. Aquest circuit té un total de quatreproves al llarg de l’any: Torrevella, Palamós, Vigo i Palma deMallorca.

Carla Munté (CN Salou) fa un gran paper al Trofeu Internacional d’Optimist Ciutat deCarla Munté (CN Salou) fa un gran paper al Trofeu Internacional d’Optimist Ciutat deCarla Munté (CN Salou) fa un gran paper al Trofeu Internacional d’Optimist Ciutat deCarla Munté (CN Salou) fa un gran paper al Trofeu Internacional d’Optimist Ciutat deCarla Munté (CN Salou) fa un gran paper al Trofeu Internacional d’Optimist Ciutat deTorrevellaTorrevellaTorrevellaTorrevellaTorrevella

participar en aquesta regata, per tal que cada participant fes una aportacióen aliments de primera necessitat d’uns 10 euros aproximadament. Enaquest sentit, es demanava que fossin aliments necessaris com l’arròs, lapasta, els llegums, conserves, oli, etc., ben envasats i en bon estat deconservació, que es repartiran entre la gent més necessitada de Salou.

Carla Munté, malgrat la seva curta edat, està realitzant papersdestacats en les regates en les quals participa (Foto cedida)