Pont de fusta, núm. 379

20

description

Núm. 379 de gener de 2012 de la revista El pont de fusta

Transcript of Pont de fusta, núm. 379

Page 1: Pont de fusta, núm. 379
Page 2: Pont de fusta, núm. 379

MI

Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017Estació de Vila-seca 017CARLES JANSÀ GRAN

METEOROLOGIA

CONSELL DE REDACCIÓRobert Rodríguez, directorAntoni Bonet, sotsdirectorCarles Jansà, Montserrat Garriga i Anna Plaza

COL·LABORADORSXavier Graset, Jordi Blasi, Antoni Mas

EL PONT DE FUSTA es fa únicamentresponsable de les opinionsexpressades als articles no signats.

Editat amb l’ajut de:Generalitat de CatalunyaDiputació de Tarragona

Membre de l’

EDITAEL PONT DE FUSTAAp. Correus, 71, 43480 Vila-secaTelèfon / Fax 977 39 37 78mail: [email protected]://webfacil.tinet.cat/elpont

IMPRIMEIXNovagràfic S.C.P.Vila-secaD.L. T-505-1982

QUI S

OM?

FOTOGRAFIA DE PORTADAMarta Escobar, Sònia Martí, Pau Jansài Toni Bonet

IL·LUSTRACIÓJosep Pedrola

Ha arribat l’hivern sense fredHem tingut un mes de desembre amb temperaturesmoderades, que s’allunyen de les glaçades que sovint jaes presenten en aquesta època de l’any.De pluges no n’hem tingut: secada absoluta. Hem tingut,això sí, algunes mestralades, que han aconseguit els100 quilòmetres/hora.Durant el mes de gener se sembren de llavor: faves,pèsols, xiribecs, alls, espinacs i enciams.

Dades del període 1/12 al 31/12Temperatura màxima: 16,8 ºC, els dies 5, 14 i 21Temperatura mínima: 7,2 ºC, el dia 27Mitjana de màximes: 14,6 ºCMitjana de mínimes: 10,5 ºCTemperatura mitjana: 12,5 ºCPluja: 0 l/m2

Ruades: 5Vents dominants: Mestral i Tramuntana

CARTA ALS SUBSCRIPTORS I LECTORSCARTA ALS SUBSCRIPTORS I LECTORSCARTA ALS SUBSCRIPTORS I LECTORSCARTA ALS SUBSCRIPTORS I LECTORSCARTA ALS SUBSCRIPTORS I LECTORS

Benvolguts lectors i subscriptors,

El Pont de Fusta, com la resta de premsa local i comarcal, travessa una situacióeconòmicament complicada, que ha fet fins i tot perillar la seva continuïtat.

En els darrers anys l’Ajuntament de Salou ens ha retirat la publicitat i lamajoria d’administracions (Generalitat i Diputació) han anat minvant lessubvencions, a mesura que s’agreujava la crisi, o mantenint (Ajuntament deVila-seca).

Això implica que els ingressos de la revista s’han reduït dràsticament i hemhagut de fer mans i mànigues per poder cobrir els costos de producció, que sónels mateixos.

Per això aquest 2012 ens veiem obligats a aplicar un increment en el preu de larevista i les subscripcions. Feia molts anys que el preu de la capçalera estavacongelat en 2 euros. Ara passarà a ser de 2,5 euros, apropant-se al preu d’altrespublicacions similars, com la revista Cambrils o la Veu de Flix.

Pel que fa a les subscripcions passaran a costar 30 euros a l’any. Això implicaque els subscriptors pagaran el preu íntegre de la revista, però seguiran tenintl’avantatge de rebre-la a casa sense costos addicionals d’enviament. Hem hagutd’adoptar aquesta mesura perquè el cost del correu i del repartiment feia del totinviable l’anterior preu de 20 euros.

L’única voluntat del consell de redacció és garantir la supervivència d’El Pontde Fusta, una capçalera amb més de 30 anys d’història i que vol seguirendavant per relatar les coses que passen a Vila-seca.

Agraïm la vostra comprensió.

Page 3: Pont de fusta, núm. 379

MD

ÍNDEX

EDITORIAL

01 Portada02 Meteorologia / Qui som03 Editorial / A propòsit de la portada / Índex04 Noticiari06 Plens i Juntes08 Article: Resum meteorològic de l’any09 Patronat de Turisme de Vila-seca10 Ajuntament12 Article gràfic:Activitats nadalenques14 Llocs singularitzats: El Portal de St. Antoni15 La foto d’abans16 Col·laboracions18 Entrevista: Jordi Vila,mossèn20 Contraportada

Comença un nou any i la màxima que sempre sentim a dir

és aquesta. Amb la mateixa il·lusió que estripem el paper

d’un regal encetem el 2012, tot i que les perspectives no ens

permetin de ser massa optimistes. De totes formes, els vila-

secans i vila-secanes sempre tenim una dolça entrada a

l’any nou, enllaçant festes nadalenques i Festa Major de

Sant Antoni.

En el nostre cas, El Pont de Fusta, també engeguem aquest

any amb la il·lusió, però també els temors, que comporten

els canvis. Teniu a les mans el número que representa la

finalització del procés de renovació que vam començar fa un

any, redefinint el format i donant un nou caire a la publicació.

Però aquesta renovació, a banda d’afegir nous components

gràfics i de format, també ha implicat prescindir d’algunes

coses. Els temps que corren, difícils econòmicament per a

tothom inclosa la nostra estimada revista, ens han obligat

a prendre certes mesures per intentar assegurar-ne la

viabilitat. Així doncs, després d’un llarg debat d’anys hem

decidit definitivament donar curs a la sentència de segregació

de l’any 1989. A partir d’ara no ens farem ressò de les

notícies relatives al nostre veí Salou a no ser que tinguin una

repercussió directa en Vila-seca, ja que no podem oblidar

que cada cop més es tendeix a un mancomunament de

serveis per tal d’abaratir costos i aprofitar aquestes sinèrgies.

Trobareu que cal pagar una miqueta més per la revista. Tot

i que no sigui el moment de pujar preus (ni impostos!), us

demanem que ens continuen donant el vostre suport, tal i

com heu fet de forma fidel durant tots aquests anys. Per la

nostra part, hem mirat de retallar despeses, incrementar

fonts d’ingressos i la redacció continuarà sense cobrar per

la feina, tal i com fem des de 1979. Volem que les nostres

pàgines continuïn sent un espai d’informació local i

d’expressió ciutadana per molts anys.

A propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaA propòsit de la portadaANTONI BONET

Jordi Vila, rector de la parròquia de Sant Esteve deVila-seca. Retratat en una de les sales de l’abadia.

Any nou vida novaAny nou vida novaAny nou vida novaAny nou vida novaAny nou vida nova

Page 4: Pont de fusta, núm. 379

MI

NOTICIARI

ROBERT RODRÍGUEZFotos cedides

Josep Graset rep la MedallaJosep Graset rep la MedallaJosep Graset rep la MedallaJosep Graset rep la MedallaJosep Graset rep la Medalladel Turisme de Catalunyadel Turisme de Catalunyadel Turisme de Catalunyadel Turisme de Catalunyadel Turisme de CatalunyaEl president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i el conseller d’Empresa iOcupació, Francesc Xavier Mena, van presidir al Palau de la Generalitat l’acte delliurament de la 26a edició dels Guardons del Turisme de Catalunya. Al’esdeveniment també hi va assistir la directora general de Turisme, Marian Muro,i el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa.Amb aquest acte, la Generalitat de Catalunya reconeix anualment amb els Guardonsdel Turisme, professionals, empreses i entitats del sector turístic que, amb el seuesforç, han contribuït al desenvolupament del turisme a Catalunya. En l’ediciód’enguany el govern català ha atorgat 22 guardons: 2 guardons d’honor, 10medalles turístiques i 10 diplomes turístics.En aquesta ocasió, Josep Graset, president de l’Associació d’Apartaments Turísticsde la Costa Daurada, ha estat guardonat amb la Medalla del Turisme per la sevadedicació i trajectòria dins del sector que l’ha portat a formar part també de diferentsinstitucions. Així, és o ha estat vicepresident primer de FEDERATUR, membre delComitè Organitzador del Saló Internacional de Turisme, membre de la Comissióde Turisme del Consell Superior de Cambres de Catalunya, president delDepartament de Turisme i Promoció de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria iNavegació de Tarragona, president de la FEHT, membre del Consell Rector delPatronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, membre del Comitè Executiude la CEHAT, vicepresident de l’Associació Costa Daurada Qualitat Turística, vice-president i membre del Consell de la Fundació d’Estudis Turístics de la CostaDaurada i Terres de l’Ebre, representant de la Fundació d’Estudis Turístics dinsel Parc Científic i Tecnològic del Turisme i Oci de Vila-seca i president del PatronatMunicipal de Turisme de Vila-seca.Josep Graset va ser membre fundador d’El Pont de Fusta i l’actual consell deredacció aprofita l’ocasió per transmetre-li l’enhorabona.

El Casal de la Dona deEl Casal de la Dona deEl Casal de la Dona deEl Casal de la Dona deEl Casal de la Dona deVila-seca amb laVila-seca amb laVila-seca amb laVila-seca amb laVila-seca amb laMarató de TV3Marató de TV3Marató de TV3Marató de TV3Marató de TV3Amb motiu de la celebració de LaMarató de TV3 el passat diumenge 18de desembre, el Casal de la Dona deVila-seca va organitzar diversos actesamb la col·laboració de l’Ajuntamentde Vila-seca, l’Institut Català de laDona, els comerciants de Vila-seca iEthnia.El primer dels actes va ser el concertsolidari que se celebrà el dia 9 a lasala Pare Antoni Soler de l’AuditoriJosep Carreras, amb l’actuació del’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, elgrup Al nostre Aire i el Cor Scherzo. Elpreu de l’entrada era voluntari.El segon tingué lloc el diumenge 11de desembre al pavelló municipald’Esports de Vila-seca, amb unaconcentració de country. El darrer actefou un sopar solidari al restaurant elFènix acompanyat de ball, sorteig isorpreses, al preu de 25 euros.

CRVC Ciutat de Vila-CRVC Ciutat de Vila-CRVC Ciutat de Vila-CRVC Ciutat de Vila-CRVC Ciutat de Vila-secasecasecasecasecaEl club Lokaku va aprofitar també lacelebració de la Marató de TV3 per fer laprimera edició a Vila-seca del CRVC(Carros a vela per ràdio control) així comvolada d’estels. Va tenir lloc al costat delPavelló. Tot i una magra resposta inicialper part del públic, un cop avançada lajornada i havent posat enlaire els estels,tallers...la cosa es va anar animant finsel punt de voler organitzar una segonaedició de la qual esperen la participacióde molts més vila-secans per gaudird’aquesta activitat poc coneguda.

Page 5: Pont de fusta, núm. 379

MD

Solidaritat en laSolidaritat en laSolidaritat en laSolidaritat en laSolidaritat en lapresentació delspresentació delspresentació delspresentació delspresentació delsequips del Vila-secaequips del Vila-secaequips del Vila-secaequips del Vila-secaequips del Vila-seca Uns 300 joves van prendre part a la presentació oficial delsequips del CF Vila-seca, que aquesta temporada 2011/12estan participant en les diferents categories de futbol.Els 17 equips (1 equip de babies; 3 prebenjamins, 3 benjamins,3 alevins, 2 infantils, 1 cadet, 2 juvenils i 2 equips amateurs),van fer la seva presentació davant centenars d’aficionats que

es van desplaçar el dissabte 11 de desembre fins a l’estadimunicipal de Vila-seca.L’acte de presentació dels equips va estar presidit per l’alcaldede Vila-seca, Josep Poblet, pel delegat de la Federació Catalanade Futbol, Josep Vives, pel president del CF Vila-seca, RafaelAlcaide, per altres regidors de la Corporació Municipal de Vila-seca i per diversos membres de la federació i de la juntadirectiva del club.Cal recordar que, amb aquest acte, el Club Futbol Vila-secadonava per finalitzada la campanya solidària de recollidad’aliments que al llarg de 15 dies va programar el club.

El Club Hoquei Vila-seca celebra amb èxit el 4t Torneig de NadalEl Club Hoquei Vila-seca celebra amb èxit el 4t Torneig de NadalEl Club Hoquei Vila-seca celebra amb èxit el 4t Torneig de NadalEl Club Hoquei Vila-seca celebra amb èxit el 4t Torneig de NadalEl Club Hoquei Vila-seca celebra amb èxit el 4t Torneig de NadalEls passats dies 3, 4, 6 i 8 de desembre tingué lloc una nova edició del Torneig de Nadal d’hoquei patins, torneig que està guanyantuna posició destacada entre els tornejos del nostre país. Les dates escollides, prèvies a les eliminatòries que donen accés ales fases preferents dels Campionats de Catalunya, afavoreixen la participació de molts equips cridats a figurar entre els

aspirants a l’obtenció dels campionats de Catalunya i d’Espanya de lescategories aleví, infantil i juvenil/júnior.L’edició d’enguany va comptar, en les diferents categories, amb equipsdels clubs FC Barcelona, Reus Deportiu, CP Manlleu, CE Arenys deMunt, CP Riudoms, CP Vilanova, FC Martinenc, CE Cornellà i CH Vila-seca. En total, més de 300 esportistes participants, que van desplegarun bon nivell d’hoquei durant els quatre dies de competició.El CH Vila-seca vol ampliar l’abast de la procedència dels equipsparticipants en el Torneig de Nadal a la resta de l’estat espanyol, comen anteriors edicions, i si és possible a altres països, amb clubs queja han manifestat la seva intenció de participar-hi.Aprofitant l’esdeveniment es va mostrar una pancarta de suport almembre de la Junta del Club de Hoquei Vila-seca, Didier Claesen, pelgreu accident patit.

Mor Josep MalapeiraMor Josep MalapeiraMor Josep MalapeiraMor Josep MalapeiraMor Josep MalapeiraPINEDA VAQUER

El dia de Sant Esteve de 2011 va traspassar als 93 anysJosep Malapeira, empresari i alcalde de Vila-seca i Saloudurant els últims anys del franquisme i la transició. Entre1973 i 1979, Malapeira endegà projectes tan importants peral turisme del municipi com la Font Lluminosa de Salou,impulsada per l’anterior alcalde Ramon March Miquel, i altresinfrastructures necessàries en aquell moment, com el pontsobre la N-340 que enllaçava els nuclis de Vila-seca i Salou,desaparegut posteriorment amb la creació del desviamentde dita carretera. Gran amant de la música, destacava coma intèrpret de piano, que sovint tocava en diverses

representacions de sarsueles al Centre Catòlic, del qual enfou membre durant tota la seva vida, i com a directord’agrupacions corals com el Cor de Caramelles i el Cor LaUnió. La seva faceta com a melòman fou la que l’impulsàl’any 1975 a la creació d’una escola municipal de música,que, quatre anys després, es convertí en el ConservatoriMunicipal de Música de Vila-seca, amb estudis musicals degrau mitjà.Figura molt estimada pels vila-secans, l’any 2009, en recorddels 30 anys d’ajuntaments democràtics, l’Ajuntament deVila-seca li féu a mans una medalla commemorativa d’aquellesdeveniment.Des d’El Pont de Fusta ens sumem a les mostres de condola la família davant la seva pèrdua.

Page 6: Pont de fusta, núm. 379

P o n tF u s t a

6

PLENS I JUNTES

ROBERT RODRÍGUEZ

Adjudicació de diversesAdjudicació de diversesAdjudicació de diversesAdjudicació de diversesAdjudicació de diversesobres i serveisobres i serveisobres i serveisobres i serveisobres i serveisCOMSA, SA és l’adjudicatària de lesobres complementàries que s’hand’executar al nou CAP-CAR. Un copacceptats els preus proposats perl’ajuntament, segons els pactats en elprojecte inicial, l’empresa ingressarà224.366,26 euros per aquests treballs.Per altra banda, Garcia-Riera, SA seràl’encarregada de realitzar petites obresde modificació per adaptar aquestesinstal·lacions, per un valor de 4.782,45euros.Finalment AFICSA serà l’encarregadad’executar les obres d’arranjament decamins del terme municipal per laquantitat de 41.990,30 euros.Es col·locaran tres pilonessemiautomàtiques al portal de SantAntoni, la plaça Miquel Martí i Pol i la plaçadel Pi. L’empresa Presión y Fuerza duràa terme la seva instal·lació per un preu de7.518,08 euros.

Teldeco JB, SL ha estat l’empresa queha presentat la proposta més avantatjosaeconòmicament per tal d’adquirir elsoftware i la instal·lació del sistema degestió presencial del nou CAP-CAR.L’import de l’oferta triada és de 51.667,72euros. Per altra banda, Q-maticSistemas, SAU s’encarregarà delsubministrament dels equips(hardware) del sistema de gestió delnou centre sanitari, l’import del qual seràde 64.895,04 euros.Sense moure’ns del CAP-CAR, caldestacar que el responsable de compresde la Xarxa Sanitària i Social de SantaTecla ha detectat que alguns aparells nos’ajusten a les característiquestècniques necessàries per realitzartractaments als usuaris i s’hauran decanviar per altres models o, fins i tot,alguns d’aquests aparells adjudicats nos’utilitzaran. Així doncs, s’ha modificat el

Aprovació de diversos projectesAprovació de diversos projectesAprovació de diversos projectesAprovació de diversos projectesAprovació de diversos projectesS’ha aprovat inicialment el projecte executiu per a la finalització de les obres del’aparcament públic del CAP-CAR, el pressupost del qual serà d’1.017.554,63 euros.Ha quedat aprovat el plec de clàusules que ha de regir la contractació per procedimentnegociat sense publicitat del servei de redacció del projecte executiu de la novaescola La Canaleta. Es trametran invitacions a tres empreses com a mínim queestiguin capacitades per a la prestació del servei. Així mateix, ha quedat aprovat elplec de clàusules que ha de regir la contractació del servei per a l’elaboració dedocuments annexes d’aquestes obres en matèria de càlcul d’estructures, complimentCTE, estat d’amidaments i pressupost, tenint assignada una partida de 70.682euros.Havent finalitzat aquest 2011 el contracte vigent amb Serveis Antiplagues, Higienai Control Ambiental, SA s’ha aprovat l’expedient de contractació per a l’adjudicaciódel servei de desratització i desinsectació en edificis, serveis i llocs públics, amb unapartida consignada de 63.729,37 euros.Ha quedat aprovat el projecte executiu de rehabilitació del Castell de Vila-seca,redactat per l’equip ACXT-IDOM, amb un pressupost de 869.512,25 euros.També s’ha aprovat el plec de clàusules que ha de regir la contractació del serveide redacció del projecte executiu de “Recuperación y adecuación paisagística yambiental del paseo marítimo de Vila-seca”, per import de 70.210 euros.

lot 421 adjudicat a Sana Medi Cal, el qualpassarà de 32.313,64 euros a 34.373,84euros. El lot 420, adjudicat a Sanrosan,també patirà ajustos, passant a un tenirun cost final de 7.124,80 euros.Inspecció i Manteniment de l’Entorn Urbà,SL és l’adjudicatària per a la instal·lacióde jocs infantils al pati interior d’illa situatentre els carrers Requet de Fèlix, JosepAnselm Clavé i Tenor Josep Forasté. A talefecte, s’ha aprovat una inversió total de54.999,80 euros.S’ha adjudicat a l’empresa Auxiliar deFirmes y Carreteras, SA l’arranjament dela rampa d’accés al mirador de la plaçadels Països Catalans per import de 7.670euros.El Sr. David Sánchez Cerrato ésl’adjudicatari de les obres d’arranjamentde diferents trams del Passeig Marítimde La Pineda, sent el seu pressupost de30.606,25 euros.

Subvencions atorgades aSubvencions atorgades aSubvencions atorgades aSubvencions atorgades aSubvencions atorgades aVi la -secaVi la -secaVi la -secaVi la -secaVi la -secaFinalment el Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya ha ingressatuna subvenció de 43.448 eurosdestinada a la programació establed’activitats culturals de caràcterprofessional en l’àmbit de les artsescèniques i la música durant l’any 2010.D’aquesta quantitat es realitzarà unaaportació de 30.648 euros a la FundacióAuditori Josep Carreras i 12.800 euros alPatronat Municipal de Música.Hi ha hagut una ampliació de la subvencióconcedida per part del Departamentd’Ensenyament de la Generalitat deCatalunya destinada a la Llar d’infantsmunicipal Fartets. Així doncs, aquest ajutpassarà de 1.300 a 1.600 euros percadascun dels 35 alumnes del centre,sent l’import definitiu i total de 56.000euros.

Page 7: Pont de fusta, núm. 379

P o n tF u s t a

7

Centres educatiusCentres educatiusCentres educatiusCentres educatiusCentres educatiusmunicipalsmunicipalsmunicipalsmunicipalsmunicipalsS’han aprovat una sèrie de bequesdestinades a l’ajut en el pagament delmenjadors de diversos nens i nenesescolaritzats als centres vila-secans. Elsimports d’aquestes beques és de 4.743euros (Antoni Torroja i Miret), 2.078,25euros (Sant Bernat Calvó), 2.635 euros(Mestral), 3.689 euros (Miramar), 263,50euros (La Canaleta), 9.481,75 euros(Cal·lípolis), 4.118,25 euros (La Plana),249,75 euros (Ramon Barbat i Miracle) i83,70 euros (Vila-seca), fent un total de27.594,65 euros.En un altre ordre de coses, s’ha concedituna subvenció de 1.418 euros al ConsellEscolar de l’escola La Plana per tal decontractar una segona monitora demenjador per al primer trimestre d’aquestcurs. Per a aquest centre també s’harealitzat la compra de 7.000 litres degasoil per a la calefacció, amb un cost decompra de 5.823,30 euros.

Aportacions a diferents consorcisAportacions a diferents consorcisAportacions a diferents consorcisAportacions a diferents consorcisAportacions a diferents consorcis

Actualment els ajuntaments de Vila-secai de Salou transfereixen al CRT lesquantitats ingressades per la fiscalitatdintre de l’esmentat consorci.Posteriorment, el Centre Recreatiu iTurístic redistribueix el total d’aquestsingressos entre els dos ajuntaments al50% en base als estatuts vigents del’ens. Així, durant l’any 2011 Vila-seca hacobrat en concepte d’Impost Municipalde Circulació de Vehicles la quantitat de6.438,45 euros i 244.622,05 euros perl’Impost d’Activitats Econòmiques.En referència a aquest mateix consorci,se n’aprova l’assignació de la totalitat dela part del fons de cooperació local deCatalunya destinada a la prestació deserveis supramunicipals corresponenta l’any passat, per import de 18.377,07euros, tenint en compte que es tracta del’ens amb major incidència en laprestació d’aquets serveis.

Ha quedat aprovada una aportacióordinària de 21.343 euros corresponental quart trimestre de 2011 al Consorci pera la gestió de la TDT del Camp deTarragona.

ElectrodomèsticsRegalsLlista de nocesFotografia

Rambla Catalnya, 2Tel. 977 39 05 19 - Fax 977 39 24 85Apartat 51 - VILA-SECA

LLIBRERIAPAPERERIA

 COPISTERIA

Rbla. Catalunya, 6 - Tel. 977 390 171VILA-SECA

FincasFincasFincasFincasFincasIndasolIndasolIndasolIndasolIndasol

VENDA DE PISOS, LOCALSCOMERCIALS I PARKINGS

C/ Barcelona, 45Tel. 977 382 214Fax. 977 382 011 43840 SALOU

APARTAMENTS TURÍSTICSLLOGUER I SERVEIS

Av. Pau Casals, 104 baixosTel. 977 37 16 17 Fax 977 37 17 00

LA PINEDA

· VEHICULOS NUEVOS Y USADOS· TODAS MARCAS· TAMBIEN SERVICIO: TALLER Y LABADERO

Av. Ramón d’Olzina, s/nTels. 977 39 23 14 - 977 39 24 14

Fax 977 39 34 18VILA-SECA

RAMBLA CATALUNYA, 14VILA-SECA Tel. 977 392 418

Page 8: Pont de fusta, núm. 379

MI

Hem passat un any normal

L’any meteorològic 2011 es pot considerar bastant normal. El períoded’estiu no va ser massa calorós. La temperatura màxima de l’any va ser de36,1ºC el dia 25 de juny i les màximes de juliol i d’agost no van superar els33ºC. Les temperatures més baixes van ser el mes de gener, que ens vandonar sis dies seguits de glaçada. La mínima de l’any va ser de -0,7ºC eldia 25 de gener.La pluja registrada durant tot l’any ha estat de 636,9 l/m2, que és unaquantitat estadísticament molt respectable. El que passa és que elrepartiment ha estat irregular, amb mesos totalment eixuts, com l’agost iel desembre. En tot el període estiuenc i de tardor, des de l’11 de juny finsel 26 d’octubre, només van caure 24,4 litres; quatre mesos de secada quevan malmetre la collita de l’oliva.No ha nevat ni ha pedregat. Hem tingut alguns temporals de llevant ambregressió de les platges i alguns dies de mestrelades superiors als 100 Km/h de velocitat.

ARTICLE

CARLES JANSÀ

ResumResumResumResumResummeteorològic 2011meteorològic 2011meteorològic 2011meteorològic 2011meteorològic 2011

CSIDesenvolupament de softwareSolucions empresarialsTècnica de sistemesAssistència tècnicaE-bussinesFormació

C/ Joan Miró 5, entresòlTel. 977 241 030

TARRAGONAwww.csoft.es

Centre de Soft Integral

Carbónicas

Avda. Estadi Municipal, s/n43480 VILA-SECA

Tels. 977 390 672 - 977 390 759C/ Verge de la Pineda, 37

Tel. 977 390 803

OPTICAVILA-SECA

Page 9: Pont de fusta, núm. 379

MD

h t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oh t t p : / / w w w . l a p i n e d a p l a t j a . i n f oConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats aConsulteu totes les activitats a

la pàgina web della pàgina web della pàgina web della pàgina web della pàgina web delPatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de TurismePatronat Municipal de Turisme

AGENDA D’ACTIVITATS

GENER

12 - 3 - 4

56 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12

13

14

15

16

17

1819

2021

2223 - 24 - 25 - 26 - 27 - 28 - 29 - 30 - 31

FESTA MAJOR DE SANT ANTONI DE VILA-SECA

Una nova edició de la Festa Major d’hivern a la nostra vila, amb un esforç percontinuar donant entreteniment i varietat al públic vila-secà i, perquè no, forani.Mantenint els trets ja característics, com poden ser la Cercavila del seguici popular,donant pas previ al pregó de festes, enguany a càrrec del Dr. Ramon Gomis deBarbarà, per enfilar cap als balls de l’Envelat. Enguany els balls han tingutcaracteritzacions diferents, per als més grans el Gran Ball i un de familiar.El Ball de Sant Miquel dóna pas a una vesprada de foc, amb un gran seguiment.Les cercavil·les, la Gran Gala de dansa, les Carpes, la Nit Non Stop i altres concertsi espectacles complementen la festa, amb la novetat del sopar popular Fes-ta-pesal mateix Envelat.Tot i que el protagonisme recau en els cavalls, fet que ha anat creixent amb el pasdel temps, tenint com a protagonistes el Cós de Sant Antoni, els Tres Tombs i aratambé la Gran Festa Hípica que dóna peu a una interacció més gran amb la gent ila mainada. La Festa s’acaba amb el Pallassòdrom, la Gala de l’Esport i, enguany,la XXX Trobada Gegantera, trentena, que es diu aviat.

Nit de cap d’any

Nit de reis

FESTA MAJOR SANT ANTONISeguici popularPregó de Festa Major

FESTA MAJOR SANT ANTONIFesta hípica - La festa del FocGran ball de festa major

FESTA MAJOR SANT ANTONITradicional Cos de St. Antoni

FESTA MAJOR SANT ANTONINit non stopPALLASSODROMUala! Inaugural

FESTA MAJOR SANT ANTONISant AntoniTres Tombs

Assitència del Patronat a la fira deturismo FITUR a Madrid

PALLASSÒDROMActuació Leo Bassi

EL PALLASSÒDROM

Aquest mes parlem amb Miquel Pauner, un dels responsables de la Cia. La Puça,qui organitza, conjuntament amb el Patronat, el Pallassòdrom, per tal que ens doniunes breus pinzellades sobre aquest esdeveniment.

Quin és l’objectiu final del Pallassòdrom? Com valoreu aquests darrersanys?El Pallassòdrom pretén ser una referència a lescomarques del sud de Catalunya en matèria defestivals vinculats als pallassos i al circ. També volser una plataforma d’exhibició a les companyies depallassos, tant catalanes com de fora de Catalunya.En les 6 edicions realitzades fins ara, el Pallassòdromha crescut de manera orgànica i ha aconseguit quela gent de Vila-seca, però també la gent de laprofessió, se’l facin seu sent un punt de trobada ide referència ineludible per als pallassos i pallassesdel país.

Quina repercussió té el Pallassòdrom, tant anivell del col·lectiu ‘pallassos’ com en àmbitde la cultura i l’entreteniment a casa nostra?Amb els anys el Pallassòdrom ha anat rebent elsuport de bona part de la professió. Són moltes jales companyies catalanes que hi han actuat. Tambésón molts els pallassos i pallasses que d’unamanera o altra han participat en els diferents actesque s’hi organitzen. Pensem que tant la cursa comla Uala! permeten una implicació dels pallassos enel festival molt ajustada a les possibilitats de cadascúi, per això, pensem que el Pallassòdrom és unfestival reconegut i respectat per la professió.També la presència d’artistes de fora de Catalunya,minoritària però constant, ha fet que a nivelld’Espanya d’una manera o altra també se’l conegui.A nivell de públic és un festival que rep la visita d’unpúblic molt consolidat, bàsicament de gent de Vila-seca però cada vegada més també de gent delCamp de Tarragona. Creiem que el creixement delfestival passa per aquest públic de ciutats i poblespropers a Vila-seca.

Patronat Municipal de Turismede Vila-seca

FESTA MAJOR SANT ANTONIJocs de descoberta en familia i 2ªtrovada del amics dels gegants.PALLASSÒDROMActuacions de Los Caneca i de auraHerts (pallassa nordamericana)

FESTA MAJOR SANT ANTONI30a Trobada geganteraPALLASSÒDROMActuació Clownx Teatre

Page 10: Pont de fusta, núm. 379

Número 305 Gener 2012

BREUS

902 734 196nou telèfon de la Policia Local de Vila-seca

Un total de 15 treballadorss’incorporen al nou Plad’Ocupació Local

La segona tinenta d’alcalde del’Ajuntament de Vila-seca, ManuelaMoya, acompanyada dels regidors JosepToquero i M. Àngels Ponce, van presidirel passat 21 de desembre al matí al Centrede Formació Municipal "Antic Hospi-tal", l’acte de benvinguda als noustreballadors del Pla d’Ocupació Localque va començar fa pocs dies,concretament el 30 de desembre.

Les 15 persones incorporades al pla,amb durada de 6 mesos i adreçatexclusivament a les persones treballadoresdesocupades del municipi, treballen en latasca de manteniment i conservació delparc periurbà de la Torre d’en Dolça.

A la fotografia inferior apareixen lesautoritats locals amb els treballadors delnou pla d’ocupació local de Vila-seca i elseu monitor.

L’Àrea de Joventut de l’Ajuntamentde Vila-seca va organitzar per les festesde Nadal una nova edició del Parc Jovei del Parc Infantil de Nadal. El ParcInfantil de Nadal, ubicat al pavelló, obríen horaris de 17 a 20 hores, mentre queel Parc Jove, adreçat a majors de 12 anysva estar obert de 10 a 13 hores a l’EstadiMunicipal de Vila-seca i de 16 a 21hores a l’Espai Jove Casa dels Obrers.

Enguany, com en edicions anteriors,va comptar amb una cinquantena dejoves voluntaris i amb la col·laboracióde diferents entitats del municipi com laCreu Roja Joventut, el Club d’Escacs deVila-seca i els Mossos d’Esquadra.

L’entrada solidària al Parc de Nadalva consistir en paquets de llegums oaliments de llarga conservació a favordel banc d’aliments de Vila-seca.

El Parc de Turisme i Oci editaun butlletí d'enoturisme

El Parc Científic i Tecnològic deTurisme i Oci, ubicat al campus de laURV a Vila-seca, ha editat el primernúmero del butlletí quadrimestral"Tendències Enotur", una publicacióelectrònica sobre tendències enenoturisme. El butlletí es distribueix percorreu electrònic i es publica en català,castellà i anglès.

Èxit de participació al ParcInfantil i al parc Jove

Arbres ecològics per NadalPer novè any consecutiu, un gran

arbre de Nadal ecològic de 15 metresd’alçada va presidir la plaça de l’Esglésiade Vila-seca. A la plaça de Sant Joan dela Plana i al jardí de l’Esplai Sant Estevetambé es van instal·lar arbres ecològics.

�������������� ��

Page 11: Pont de fusta, núm. 379

L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, iel director general del grup empresarialSumbisa Bidones SL, Sergi Castán, hansignat el conveni de col·laboració per talde subvencionar el funcionament del’Orquestra de Cambra de Vila-seca(OCV).

Aquest conveni, signat per primer copl’any 1997, significa que Sumbisa aportauna quantitat de 7.000 euros com ajut al’OCV amb una doble finalitat: potenciarla pràctica pedagògica en aquest tipus deformació musical i poder ampliar l’ofertamusical.

Sumbisa col·laborarà un any més ambl’Orquestra de Cambra de Vila-seca

L’Orquestra de Cambra de Vila-secaestà integrada per músics professionalsvinculats a les Comarques de Tarragonai al Conservatori de Vila-seca. Fundadael 1986 sota la direcció d’Evelio Tieles,i amb un format bàsicament de corda,realitza concerts arreu de les comarquestarragonines, així com a la resta deCatalunya, de l’estat i de l’estranger, i hafet diversos enregistraments per a RNE,CatMúsica i la BBC.

L’Orquestra de Cambra de Vila-secaté la seu a l’Auditori Josep Carreras i repel suport de SUMBISA BIDONES.

El dilluns dia 9 de gener es van dur aterme els treballs de destrucció delpessebre de sorra que des del passat 5 dedesembre s’ha pogut visitar a la platja dela Pineda. Al llarg de 35 dies han visitat lazona milers de persones.

Han gaudit del pessebre de la Pinedafamílies arribades des de poblacions del

Milers de persones visiten el pessebrede sorra de la Pineda

Camp de Tarragona i de les Terres del’Ebre, de Lleida, Barcelona, Andorra,Saragossa, Madrid i, fruit de la sevaestada en hotels de la Pineda, també hanvisitat el pessebre famílies d’altres puntsde l’Estat Espanyol i de països comRússia, França, Alemanya i GranBretanya.

Divendres 10 de febrer – 22 h.Maria del Mar BonetIlles de la MarFestival BarnaSants a Vila-seca

Divendres, 2 de març – 22,00 hDe Tomás Luis de Victoria a

Adriano BanchieriDel Renaixement al BarrocNova Lux EnsembleJosep Cabré, director

Divendres 23 de març – 22,00 hEl Quintet amb Piano i GuitarraQuartet QuirogaJosé Enrique Bagaria, pianoCarles Trepat, guitarra

Divendres 30 de març – 22,00 h.Concert de Setmana SantaLa Missa de Glòria de Puccini Orquestra de Cambra de Vila-seca

i Cor Ciutat de TarragonaGabriel Blanco, tenorJordi Ricat, barítonFernando Marina, director OCVJosep Prats, director cor

Divendres 13 d'abril – 22,00 hConcert de Joves MúsicsQuartet GerhardLluís Castán, Judit Bardolet, Miquel

Jordà i Jesús Miralles

Divendres 25 de maig – 22,00 hConcerts de l'Orquestra de Cambra

de Vila-seca (OCV)Serenata per a cordes de TxaikovskyChristian Chivu, concertino i director

Divendres 1 de juny – 22,00 hConcert CoralPiano, Cor i PercussióCor Mixt de Vila-secaXavier Pastrana, director

Temporada dePrimavera a

l'AuditoriJosep Carreras

Abonamentde temporada per a

l’AuditoriInformació al

tel. 977 393 812

Page 12: Pont de fusta, núm. 379

ARTICLE GRÀFIC

TextANTONI BONETFotografiesROBERT RODRÍGUEZJOSEP MIRALLESDAVID MELEROTONI BONETMONTSE GARRIGA

El Nadal vila-secàEl Nadal vila-secàEl Nadal vila-secàEl Nadal vila-secàEl Nadal vila-secàen imatgesen imatgesen imatgesen imatgesen imatges

El Nadal vila-secà començaamb la felicitació nadalencaprèvia a l’encesa de l’arbre deNadal, el Brou i, com es ve fentdes de fa deu anys, el Poemade Nadal, tornant a repetir al’església de la vila com aescenari.Però, de fet, aquestes datesvénen precedides per la cons-trucció d’un pessebre de fortaanomenada pel nostre país imés enllà, el Pessebre deSorra de La Pineda, enguanyacompanyat de llibre editatpels mateixos artistes.Fer cagar el Tió Estevet ambl’Esplai Esclop i les activitatsinfantils del Parc de Nadalsegueixen les celebracions.

Page 13: Pont de fusta, núm. 379

El bany de Sant Silvestre de l’Associació deveïns de La Pineda, l’home dels Nassos, aixícom els Pastorets del Centre de Vila-secadonen els darrers compassos a les festesnadalenques que tanquen amb el Parc Jove,Parc Infantil i els tant esperats Reis Magsd’Orient.

Page 14: Pont de fusta, núm. 379

11111EL PORTAL DEEL PORTAL DEEL PORTAL DEEL PORTAL DEEL PORTAL DESANT ANTONISANT ANTONISANT ANTONISANT ANTONISANT ANTONIAntigament, reconegut peralgú com Portal del Mar, ésl’únic que conserva l’aspected’una porta de muralla. Defet, formava part de l’antigamuralla que limitava tota laVila-seca del Comú. És unaconstrucció de pedra decarreu a la part inferior, quecanvia a la part de dalt a pedrai morter. La planta fa 4,25mper 6,3m i té un arc a cadacostat. Està situat de cara amar i, per sota, hi passa elcarrer de la Mar (actualment,Verge de la Pineda) i d’allín’arrenca, també, el carrerdels Ferrers.

LLOCSSINGULARITZATSTextCARLES JANSÀIl·lustracióJOSEP PEDROLA

Endeguem una novasecció. Aquí trobareufitxes sobre espaisd’interès de la vila.Aquestes fitxes anirana c o m p a n y a d e sd’il·lustracions en B/N pertalq ue la vostra mainada,o vosaltres mateixos, lespugueu pintar. Animeu-vos!

Page 15: Pont de fusta, núm. 379

IMATGESDEL PASSAT Grup escolarGrup escolarGrup escolarGrup escolarGrup escolar

1934-351934-351934-351934-351934-35

Grup escolar 1934-35. De dalt baix i d’esquerra a dreta:

1. Assumpció Bernabé2. Pepeta Poblet Torredemè3. Montserrat Rofes Òdena4. Cisqueta Pujals Serra5. Antonieta Poblet Morell6. Neus Sendra Ribera7. Antonieta Tous Sauné8. Lourdes Saltó Morell9. Pilar Hortoneda Mendoza10. Filomena Ximénez Pubill11. Elena Muñoz Folch12. Sisqueta Marco13. Antonieta Miquel Blanch14. Lluïsa Aguiló Graset15. M. Magda Vidiella16. Maria Aragonès Nogués17. Lídia Ferré Vidal18. Montserrat Carreras Casas19. Teresa Cardona Morell20. Angeleta Moragas Salvat21. Srta. Maria Savall22. Nuri Mestres Martorell23. Marta Graset Vidal24. M. Rosa Cabré25. Regina Rius Giraltó26. Primitiva Médico Magriñà

27. ………………………………28. Jovita Pujals Tomàs29. Berta Planas Brossa30. Josefina Rovira Magriñà31. M. Mercè Seritjol Aguiló32. Pilar Rovira Pujals33. Maria Torrademè Ferrando

34. M. Pineda Roigés Garcia35. Josefina Genovès Saltó36. M. Josepa Ferré Barenys37. Montserrat Anguiano Tous38. Rosa López Pérez39. Roser Roigé Roca

Fotografia i informació cedides perM. Josepa Ferré Barenys

MONTSERRAT GARRIGA

Page 16: Pont de fusta, núm. 379

COL·LABORACIONSJORDI BLASI

Carrer del Mar

ANTONI MASA la fresca

XAVIER GRASETBon vent

Montagut és trànsfugaMontagut és trànsfugaMontagut és trànsfugaMontagut és trànsfugaMontagut és trànsfugaLa titular del jutjat d’instrucció número 5de Tarragona, María Espiau Benedicto,ha exculpat els regidors Pablo Otal (RDS)i Martina Fourrier (CiU), així coml’exalcalde socialista Antonio Banyeres,dels delictes d’injúries i calúmnies quese’ls imputaven per haver elaborat idistribuït uns pamflets on es titllava de“trànsfuga” Marc Montagut, i en els qualsdenunciaven que “havia col·locat a dit” laseva dona i una amiga a l’Ajuntament.Marc Montagut va ser el regidor de CiU elvot del qual va propiciar que PereGranados (FUPS) guanyés la moció decensura que el 2009 el va convertir enalcalde de Salou, amb Montagut com asegon de bord. La jutge reconeix lalegitimitat dels tres processats perqualificar de trànsfuga Montagut, ja queel Diccionari de la Reial Acadèmiadefineix aquest terme com “la personaque passa d’una ideologia o col·lectivitata una altra”. “De les actuacions en elprocediment efectivament es constataque el Sr. Montagut pertanyia a unadeterminada formació política quegovernava l’Ajuntament de Salou [eltripartit PSC, CiU i RDS] i en subscriurela moció de censura l’abril del 2009 vapassar a una altra formació políticadiferent, donant lloc a un nou equip degovern, sent a més decisiu perquèprosperés la referida moció de censurael canvi dut a terme pel Sr. Montagut.Segons el parer de la que subscriu [lajutge], aquesta expressió no conté per simateix cap contingut oprobiós odeshonrós inserible en l’àmbit penal”.Quant al fet que Maria del Mar Giné, ladona de Montagut, i una amiga d’aquesta,Maria Eulàlia March, cap dels ServeisJurídics i coordinadora de l’ÀreaEconòmica, respectivament, entressina l’ajuntament a dit (la primera amb unsou de 70.000 euros anuals, i la segonaamb un de 77.000), la jutge no nomésdiu que va ser així (a Maria Eulàlia Marchla va fitxar Jesús Barragán, i a Maria delMar Giné, Granados mateix) sinó quel’expressió esmentada, en vista delprocediment que es va seguir, no té “unsnivells de descrèdit, vexació o indignitatque permeti emmarcar-la en l’àmbitpenal”. A la imatge de dalt, un pamfletque va circular per Salou pocs dies abans

de la moció de censura contra Banyeres(PSC), qui governava amb el suport deCiU i RDS. Cal recordar que la moció decensura no només va donar l’alcaldia aGranados sinó que també va fracturarConvergència i Unió a Salou, que encaravan per separat.

No al port de la Pedrera!No al port de la Pedrera!No al port de la Pedrera!No al port de la Pedrera!No al port de la Pedrera!La crisi està obligant els clubs nàutics allogar amarratges, perquè no se’ncompren. Doncs si sobren amarratges,per què punyetes volen construir un porta la Pedrera, al Cap Salou, i destrossarl’únic paratge del nostre litoral que quedamés o menys verge? (bé, verge si tenimen compte que el Salou d’ara és com elcony de la Bernarda).

Salou no paga la SeguretatSalou no paga la SeguretatSalou no paga la SeguretatSalou no paga la SeguretatSalou no paga la SeguretatSocial.Social.Social.Social.Social.L’ajuntament de Salou ha hagut dedemanar un préstec perquè no li surtenels números. Bé, sí que li surten, el quepassa és que li surten vermells. El crèditen qüestió és de 1.178.643, 24 euros, delqual la partida més gruixuda és de504.781,55 euros en concepte de quotesa la Seguretat Social. Dit d’una maneramés planera: que l’ajuntament de Saloudeu a la Seguretat Social més de migmilió d’euros. I després s’emprenyenamb els funcionaris!

L’ajuntament semblaL’ajuntament semblaL’ajuntament semblaL’ajuntament semblaL’ajuntament semblaCorreusCorreusCorreusCorreusCorreus.Jo no sé a qui deuen escriure però en elpressupost del 2011 l’ajuntament deSalou va destinar 80.000 euros acomunicacions postals, quantitat que vaacabar resultant insuficient per atendreles necessitats de la casa consistorial,ja que l’octubre passat l’equip de governva haver de demanar un crèdit de 24.000euros perquè, pel que sembla, se’lshavien acabat els segells. O el que és elmateix: l’any passat l’equip de govern esva polir 104.000 euros en enviamentspostals, gairebé tants diners com valliurar a entitats culturals. No sé, l’únicque se m’acut és que un atribolat PereGranados, captiu dels molts problemesque l’envolten (cosa que, d’altra banda,

no m’estranya, amb la gent que té), lihagués estat demanant consell a l’ElenaFrancis un cop i un altre:“Estimada senyora Francis:Sóc un assidu oient del seu meravellósconsultori. Tot seguit passo a relatar-li elmeu cas, que jo considero molt trist, devegades desesperant. Jo, fins el 2007,era un polític normal. Potser una micamassa calladet i tímid, sí, però semprefidel al meu admirat Ferran. De fet, finsque el vaig conèixer a ell, mai no haviaestat amb cap altre home. Però vet aquíque des del maig passat hi ha un noietque em festeja. I jo a ell, tot s’ha de dir.Aquest pretendent, el nom del qual, comvostè comprendrà, és millor que noesmenti, és petit i molt jogasser. Però nome’n fio. És més, sovint em sento desolatperquè sé que em vol fotre, que em volprendre el lloc. Jo he intentat assossegar-lo donant-li caramelets i fent-lo creure unhome important, però sovint l’he de renyarperquè corre molt. I jo, en canvi, necessitotemps; ell encara és molt jove i li quedamolt per aprendre (si sabés el que vaighaver d’aguantar jo, estimada Elena,amb en Ferran!). En fi, que li he promèsque l’últim any tot serà per a ell. Però hitorna, en vol més. I no hi ha manera detreure-me’l de sobre. Aquesta tensasituació em genera un neguit constant iem sento molt sovint desconsolat. Quèm’aconsella, vostè, que és com un FelipPuig però en dona per a mi? Molt agraït,Un desesperat”.

Page 17: Pont de fusta, núm. 379

-Vàreu veure quin festivalmés pinxo van fer diesenrere a favor de la lluitacontra el càncer? Hocomandava l’Alba Ripoll, lavídua del “Josep delCastell”…

-També hi cantava la filladel Josep, l’Alba Forasté.Renoi, quina veu que té! Iles Duran mare i filla, i laresta de participants...quinlluïment!

-Fins i tot, van fer una rifa ala mitja part amb tires denúmeros que una màinnocent anava traientpaperetes d’una bossa...per així poder ajudar a

trobar cura a aquest mal...

-Abans deies de la mà innocent, veuràs: Explicava el Josep M.Trenchs que tocava el saxofon a l’orquestra de Vadó de laFonda, que van anar a tocar a l’Albiol, un poble que en aquellsmoments no tenia electricitat, però sí moltes ganes de festa ipocs calerets per poder organitzar el ball i pagar els músics.L’alcalde va encarregar a un del poble que se’n cuidés de toti que a l’Ajuntament no li costés res. Així, ell s’arreglava, eraun que treballava de dependent en una botiga de llums elèctricsa Reus. Llogava els músics, els hi donava el menjar i dormir,adornava la sala del ball amb palmes i rames de pins.

El Tibet a casaEl Tibet a casaEl Tibet a casaEl Tibet a casaEl Tibet a casaSi alguna cosa va bé al nostre país, al marge del Barça, sembla ser que és Port Aventura. Duesraons, les dades de públic, aquest any que deixen enrere han sigut més de 3 milions de visitants,cosa que significa un augment respecte de l’any anterior. I a més aquest 2012 serà any de novaatracció. Hi ha qui diu que ja tocava que augmentés el nombre de visitants, després d’algunatemporada d’estancament. Que es creixi en temps de crisi, mereix que s’animi a seguir per aquestcamí. Necessitem notícies com aquestes, per trencar amb la brama que tot va malament, que totes paralitza i que aquí la recessió ens farà anar en la història i no ens deixarà tornar al present.I a més del nombre de visitants, per aquesta primavera hi ha previst inaugurar una nova atraccióque canviarà l’sky-line, el perfil del parc d’atraccions. I és que dels creadors del Dragon Khan, ensarribarà una nova muntanya russa que trencarà uns quants rècords. D’entrada serà amb 76md’alçada, la més alta d’Europa. També tindrà la caiguda més llarga, de 78 m. I també tindrà“l’hypercoaster” més ràpid: la primera baixada es fa a 134km/h. Durant el recorregut ens trobaremamb 5 elevacions, la més petita de l’alçada de 7 pisos.Els constructors de l’atracció han buscat que l’usuari passi per un seguit d’experiències, dedescàrrega d’adrenalina, semblant a la que experimenten els grans escaladors quan se’n van agrimpar pel Tibet. De fet l’atracció recordarà una serralada muntanyenca, i qui hi pugi esbufegaràd’emoció pujant, baixant, fent rappel, travessant llacs, creuant foscos túnels...Els grans escaladors arriben gairebé a l’èxtasi quan assoleixen un cim, i això és el que també esvol que experimentin els visitants de Port Aventura, que per això la inversió que fa el Parc és de 25milions. Una xifra de les que talla l’alè, que altrament ja és el que passarà amb la nova muntanyarussa, quan se’ns enlairi el cul del seient.Pel 2012, que serà un any difícil laboralment i econòmicament, segur que hi haurà molta gent quela seva situació personal ja els deixarà sense un ral. Ja els semblarà que no toquen amb el culel seient, i que es queden sense aire. Tant d’intentar emocionar la gent, i aquest 2012 la gent nonecessitarà qui els sacsegi. Però al marge d’alès és una gran notícia la que ens dóna el parc, unainversió d’aquest estil, acaba generant feina directa i indirecta, i acaba comportant llocs de treballi riquesa, i el més important, que al marge de l’exercici de contenció públic, hi ha algú que s’aventuraa invertir, ni que sigui amb inspiració tibetana.

La il·luminació eren uns llums de carbur, que quan els músicses mocaven els hi quedava el mocador negre del fum respirat.La calefacció consistia en cremar feixines de branca de pi al migde la sala del ball unes hores abans, i s’anava caldejantl’ambient. Un dia sortien de dinar els músics i el Vadó que noho sabia tot això, va veure que sortia fum per les finestres deventilació del local i es va posar a cridar: foc! foc! Els instruments,el contrabaix! Que es cremen! I la gent: que no! Que això és lacalefacció.L’Esteve Batistó que tocava la bateria,deia que un dia el promotorva muntar una subhasta entre els assistents i l’objecte de lapuja era un llum elèctric de tauleta de nit, que va ser moltdisputat. Finalment va pujar el guanyador a l’escenari tot satisfeta recollir l’objecte i quan ja el tenia a la mà, un li va preguntar:I ara on endollaràs el llum? I l’altre: Al cul del matxo!Així, un altre dia, el promotor va portar una làmpada molt maca,de llautó brillant amb vidres de colors que feia molt de goig. Peròabans de començar va anar dissimuladament a trobar al ManelPlaza, que també tocava i li donar un paperet amb un númeroi que el guardés que ja l’avisaria quan li havia de donar. Despréses va posar a vendre tires de números amb molt d’èxit perquèa la gent l’hi va agradar molt, tot hi no tenir electricitat al poble,però mudava.Comença el ball molt animat, aquell anant venent tires, elsmúsics anant tocant i arribant la festa al final, puja el promotora l’escenari va fer una senyal al Manel Plaza perquè estiguésatent, va fer parar els músics i anuncià l’inici del sorteig:“Atenció! Una mà innocent... a veure... miri vostè mateix que ésmúsic i no és sospitós de res, faci el favor d’introduir la mà aquídintre d’aquest saquet i tregui un paperet que ens donarà elguanyador.” El Manel va fer el que li va dir, aquell va llegir elnúmero afortunat, la gent revisant les seves paperetes, elnúmero desitjat no va sortir (perquè prèviament no l’havia fetentrar), i en conseqüència el dia següent la làmpada ja tornavaa lluir a la botiga de Reus i la rifa ben barata que va sortir.

Page 18: Pont de fusta, núm. 379

«Em dic Jordi Vila i Borràs. Vaig néixer a Barcelona el 21 d’abrilde 1959. La família paterna és de la Plana de Vic i la maternade Salomó.Vaig estudiar als maristes. En Salvador Brotons de tant en tantportava la flauta a classe i ens feia un petit concert. I en NachoSolozábal no parava de fer safates a la cistella del pati.Sóc llicenciat en química per la UB i he treballat dinou anyscom a professor de secundària. He viscut a Barcelona, elMasnou, Banyoles, Tarrés i Falset.Pertanyo a la Fraternitat de Natzaret, associació del’espiritualitat de Carles de Foucauld. Vaig ser ordenat als 42anys, onze dies després dels atemptats de les Torres Bessones,i enviat a set pobles del Priorat, fins que fa tres anys vaig venira Vila-seca.A més de rector de la parròquia de Sant Esteve de Vila-seca,sóc arxiprest del Tarragonès Ponent, delegat diocesàd’apostolat seglar i conciliari d’Acció Catòlica, Mans Unides,Equips de la Mare de Déu i Amics del Camí de Sant Jaume delCamp de Tarragona.He anat a peu a Santiago nou vegades, de moment... En total,uns quatre mil quilòmetres.

Hi ha dues lectures que faig cada dia sens falta: la Bíblia i el diari.L’una sense l’altra no funcionen. Els darrers estudis seriosos:un postgrau d’acompanyament espiritual a la Fundació Vidal iBarraquer.Sóc un culé feliç. La meva música: bossa nova, Moustaki iLlach. Les meves sèries: Star Trek i Doctor Who. M’agrada elteatre.»

EL PONT DE FUSTA: Quan va arribar a Vila-seca, què el vasorprendre?JORDI VILA: Faltaven menys de tres mesos per a la portada dela Mare de Déu de la Pineda, i això em va permetre conèixermolta gent en poc temps. Em va sorprendre la quantitat de gentdisposada a col·laborar. I em vaig anar fent càrrec de lacomplexitat de la parròquia: el poble de tota la vida, les diversesonades d’immigració, el turisme d’estiu a la Pineda... Ser rectorde Vila-seca implica tocar molts registres diferents.

EL PONT DE FUSTA: Tot i que per als fidels sembli una obvietat,avui en dia no seria tan estrany preguntar, quina és la tascadel mossèn del poble?JORDI VILA: Hi ha les tasques més pròpiament sacerdotals:celebrar les misses, baptismes, casaments, funerals,confessar i administrar la unció dels malalts. Hi ha la tasca deformació en la fe: catequesi d’infants, joves i adults, grups devida cristiana, reunions de pares, homilies dels diumenges. Hiha el servei als altres: l’ajut material que donem des de Càritasi l’ajut espiritual que suposa estar disponible per escoltar,acompanyar, pregar...Ser rector implica també una responsabilitat en la gestió iadministració de la parròquia i en el manteniment dels seusedificis. Aquí trobo a faltar encara més col·laboració, perquè hiha moltes tecles a tocar.A més, ser rector em fa coresponsable de contribuir a lacohesió i al benestar de la societat civil de Vila-seca. A vegadesamb un cert protagonisme, com en les misses de festa major.I, sempre que puc, amb la participació en els actes cívics iculturals.

EL PONT DE FUSTA: Hi ha parròquies ‘tancades’ amb lestradicions, els costums, mantenint ‘modus operandi’ d’altrestemps, i d’altres més obertes que es van adaptant als noustemps, fomentant la interacció amb els feligresos... En quinnivell estaria Vila-seca?JORDI VILA: Crec que entenc per on va la pregunta, però abansvull remarcar que tradició no és sinònim de tancament. Tradicióés tot el bagatge que rebem de les generacions anteriors i queens permet continuar avançant sense haver de partir de zero.La tradició ens vertebra i ens fa sentir còmplices d’una històriaque no hem començat nosaltres i que no s’ha d’acabar ambnosaltres. La societat actual té un problema greu perquè elsàmbits de transmissió dels valors (família, escola, església)estan en crisi. Hi ha un trencament, i això comporta unempobriment: menys referents culturals, més desorientació.Tornant a la pregunta, a Vila-seca no hi veig tancament, però

ENTREVISTA

ANTONI BONET

Aquest mes entrevistem el mossènJordi Vila. Una entrevista que teníempendent i que, aprofitant la cojunturanadalenca, hem fet.Abans d’entrar en matèria li demano almossèn una presentació d’ell mateix...No m’he vist en cor de retallar-la i aquíus la deixo tal qual.

«Hi ha dues lectures«Hi ha dues lectures«Hi ha dues lectures«Hi ha dues lectures«Hi ha dues lecturesque faig cada dia sensque faig cada dia sensque faig cada dia sensque faig cada dia sensque faig cada dia sensfalta: la Bíblia i elfalta: la Bíblia i elfalta: la Bíblia i elfalta: la Bíblia i elfalta: la Bíblia i eldiari...»diari...»diari...»diari...»diari...»

Page 19: Pont de fusta, núm. 379

P o n tF u s t a

19

potser encara no hem pres prouconsciència que hem d’acollir amb méscalidesa les persones que s’acostenper conèixer o compartir la nostra fe. Iencara no ens hem obert a les xarxesvirtuals: les meves homilies es podentrobar al facebook i en un bloc, però laparròquia encara no és present a la xarxa.

EL PONT DE FUSTA: Hi ha contacte ambpersones que professen altresreligions? Com veu la convivènciareligiosa al poble?JORDI VILA: Hi ha cristians ortodoxosque vénen a missa a Vila-seca. Procuremacollir-los fraternalment i posar-los encontacte amb les seves esglésies, sisón presents a la nostra zona.M’agradaria establir relació amb elsevangèlics, però fins ara no he trobat lamanera. Si n’hi ha algun que llegeix ElPont de Fusta aprofito per saludar-lo.No tinc coneixement de cap problema deconvivència religiosa a Vila-seca, iespero que continuem així per moltsanys. En temps de crisi i de recessió ésfàcil caure en el populisme: identificarels “altres” com els culpables de tots elsmals. Per a evitar això, penso que hemde ser molt ferms en la defensa del dreta la llibertat religiosa (per a tothom i a totarreu) i de tots els altres drets humans.Jo seria molt tolerant en els costums(formes de vestir i de menjar) i molt fermen allò que afecta a la dignitat humana(ablació, poligàmia, escolarització de lesnenes, dret a canviar de religió...).

EL PONT DE FUSTA: Davant la crisieconòmica, i potser també de valors.Com pot ajudar l’església?JORDI VILA: És clar que no tenimsolucions tècniques a la crisi econòmica,però penso que aquestes no serviran deres si no hi ha un canvi en el cor de lespersones. L’economia no es regeix perlleis mecàniques com la física, sinó queen darrer terme sempre hi ha decisionsvoluntàries de persones concretes. Nopodem prohibir la llei de la gravetat, peròsí que es podria prohibir l’especulaciófinancera que juga amb els preus delsaliments i produeix la fam al Tercer Món.Només és un exemple. Hi ha hagut dinersper a rescatar grans bancs, però no n’hiha hagut per a rescatar la gent que esmor de fam a la Banya d’Àfrica. Això vol dirque, per als que prenen les decisions,els diners són més importants que lespersones.A l’església procurem ajudartransformant els cors, fent descobrir que

hi ha un altre camí que ens fa més feliços.A l’església parlem de compartir, estimar,fraternitat, amor, confiança, perdó... Itambé d’esforç, responsabilitat,compromís...

EL PONT DE FUSTA: Davant algunsescàndols com els relacionats amb lapederàstia, el cost de les visites delSant Pare, l’actitud bel·ligerant d’unapart de l’església espanyola enversCatalunya, la politització, ... Hi hadesafecció envers la jerarquiaeclesiàstica, envers l’Església?JORDI VILA: Sí, hi ha una certadesafecció, fins i tot entre els cristians,respecte d’aquesta Església quepresenten els mitjans de comunicació.Es dóna un fet molt curiós, i és que avuidia tenim dos punts de vista sobre larealitat: les experiències que fem enprimera persona i les que fem a travésdels mitjans. En les experiències deprimera persona, els cristians solem feruna valoració bastant positiva de la nostraparròquia o del nostre grup: som gent debona voluntat, encara que amb defectesi limitacions com tothom, però procuremsumar més que restar i, al capdavall, elque ens uneix és la fe i no pas cap menad’interessos encoberts.Els mitjans posen el focus sobre elsescàndols. És la seva feina, però sabemque ells tampoc no són innocents.Seleccionen el que posen amb criterisque a vegades són inconfessables.La pederàstia és un crim abominable,però suposo que ho ha estat sempre i nosolament des que Joan Pau II vacondemnar la segona guerra d’Iraq. Isuposo que els casos de pederàstiaque hi ha fora de l’Església catòlica tambés’han de denunciar.Les visites del Sant Pare les trobodiscutibles des del punt de vista del’estètica i la parafernàlia, però no desdel punt de vista econòmic. Crec que aMadrid ha generat beneficis, sensecomptar amb el que suposa de promocióper a la ciutat. A més, posats a buscarescàndols, hi ha molts espectaclesesportius i culturals, i els mateixos partitspolítics, que es financen a càrrec delspressupostos de l’Estat.La bel·ligerància d’uns certs sectorsd’Espanya envers Catalunya és un temamolt difícil de resoldre perquè ve del’ancestral tradició imperialista de lacorona de Castella. Aquesta actitud,malauradament, es troba tant dins comfora de l’Església.

EL PONT DE FUSTA: Des de l’Esglésias’ha criticat el camí claramentcomercial que ha agafat la celebraciódel Nadal. A més, hi ha sectors mediàticsque sembla intentin eliminar elscontinguts més religiosos deixant tansols el ‘titular nadalenc’, centrant-se enels elements de marketing com el PareNoel o els Reis Mags. Cada cop hi ha unaprogramació televisiva molt més laica.Tot plegat no significa trair les nostresarrels culturals, estretament lligades ala religió cristiana?... Faci’ns una breureflexió sobre aquest pensament.JORDI VILA: És una reflexió lúcida. Sortque ho ha dit vostè. Si ho hagués dit jo,potser algú pensaria que sóc un carcaque enyora el passat i que reclamaprivilegis per a l’Església.Estic convençut que la fesomia del’Església canviarà molt profundamenten poques dècades, i que canviarà perbé si no ens encallem en l’enyorança delpassat, en la por del futur o en la seduccióde voler quedar bé amb tothom.Ja ho ha dit el Sant Pare, que la nostraaspiració no és de ser majoriasociològica sinó una minoria creativa:consciència crítica, punt de referència illum d’esperança per a una societat quenecessita arrels, valors i il·lusió.Algú va dir: un cristià menys, cent bruixotsmés. En perdre arrels cristianes, la nostrasocietat no s’està tornant més lliure imés racional, sinó més crèdula i addictaa màgies i a ídols diversos. Els cristiansd’avui tenim la responsabilitat de viurenosaltres mateixos i de comunicarl’evangeli, que és un missatge espiritualben fonamentat i ple de saviesa.

Moltes gràcies!

Page 20: Pont de fusta, núm. 379