Port comercial (mestre)

Revisió juny 2016

dossier El Port comercial

Dossier del professorat

1L’activitat comercial i marítima

Presentació de l’activitat

El Port de Barcelona ocupa un vast espai en el si de la ciutat, on té lloc una incessant activitat en evolució constant i dinàmica per adaptar-se a les necessitats comercials i industrials del país.

El seu abast s’estén, ja fora del context topo-gràfic, en una xarxa difosa on es concreten multitud d’activitats que afecten molts aspec-tes de la nostra vida quotidiana. És a través seu que ens arriba el gas natural, la fruita o el cafè d’altres països que consumim a casa, també gràcies a ell, els vins, les televisions o els vehicles fabricats aquí, per exemple, po-den arribar a altres mercats.

Totes aquestes activitats només són possibles a través d’un complicat engranatge i en per-fecta coordinació entre els diferents ope-radors de l’entorn portuari que intervenen en el transport de mercaderies, en la seguretat i el tràfic marítims.

És, per tant, recomanable per entendre una societat moderna com ara la nostra, saber quines funcions té i com s’organitza el Port comercial de Barcelona. Aquest és, justa-ment, l’objectiu d’aquesta activitat.

Objectius

Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer una part important i desconeguda de la ciutat; comprendre alguns dels elements que componen un sistema humà: les xarxes de comunicacions, les activitats econòmiques, els sistemes de transport de mercaderies i la seva funció; reconèixer la finali-tat, les funcions del Port i la seva influència en l’economia de la ciutat i del país; reconèixer els vaixells, les terminals i els operadors portuaris; conèixer les noves tecnologies i el futur del Port.

Referits a procediments: afany de saber, d’interrogar-se, de comprendre i d’investigar la realitat que ens envolta; entendre la funció d’un port, les dificultats de la ciutat per posseir-ne un i la seva evolució; comprendre com l’evolució de les tecnologies i les necessitats de la societat transformen el paisatge i les activitats humanes; observació directa i interpretació d’un mapa temàtic; comprensió d’esquemes i identificació i utilització de símbols.

Referits a actituds i valors: valorar aquelles visions que ens ajuden al progrés; presa de consciència de la necessitat d’estalvi dels productes que incideixen en la degradació del medi ambient.

El Port comercialDossier del professorat

4 L’activitat comercial i marítima

Estructura de l’activitat

L’activitat s’estructura en dues parts:

Dinàmica: presentació del port de Barcelona, com és? Perquè serveix? I com s’organitza? Seguidament, els alumnes reben diferents mercaderies provinents d’arreu del món i en petit grup han d’investigar el tipus de vaixell en el que es transporta; com entra la mercaderia al Port i com es descarrega. Finalment hi ha una posada en comú en la que participen tots els grups.

Visita al Port comercial: seguidament, s’inicia un recorregut d’una hora pel recinte portuari a bord d’una embarcació tradicional de vela llatina. S’explica sobre el terreny quines mercaderies es carreguen i es descarreguen a cadascuna de les terminals i quins mètodes se segueixen per fer-ho. Es veuen també els diferents tipus de vaixells especialitzats segons cada tipus de mercaderia. S’aprofiten les operacions que es desenvolupen al Port en aquell moment per a comentar els processos ja vistos a l’aula.

En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:

> Que descobreixin la importància del Port de Barcelona i la seva ubicació geogràfica. > Que reconeguin quina influència té en la vida quotidiana i en l’activitat del país. > Que reconeguin que l’especialització de les mercaderies requereix també una especialit- zació del transport i dels vaixells. > Que coneguin els diferents operadors portuaris que intervenen en el tràfic de mercaderies. > Que reconeguin per quines vies de transport marítimes i terrestres arriben els productes d’ús quotidià, i com els autòctons es distribueixen a ultramar. > Que coneguin les obres d’ampliació del Port i que representen pel desenvolupament eco- econòmic del país.




1. Introducció

2. Història

3. Funcions del Port comercial

3.1. Tràfic marítim 3.2. Tràfic terrestre i aeri 3.3. Mercaderies que es transporten 3.4. Importància econòmica

4. Activitats al Port de Barcelona

4.1. Vaixells 4.2. Terminals 4.3. Coordinació de moviment de vaixells 4.4. Operadors portuaris

5. Innovació, tecnologia i serveis

5.1. Pla de Qualitat 5.2. Portic 5.3. ZAL 5.4. Port en xarxa

6. L’ampliació del Port de Barcelona

6.1. Respecte Ambiental 6.2. Bocana Nord 6.3. Passatgers

7. Glossari

1. Introducció

Si pensem en la mateixa paraula “port” i en els seus usos, ja tindrem alguns indicis de les funcions principals d’un port. Així com, per exemple, un port de muntanya serveix d’element de comunicació entre dues valls, igualment un port de mar serveix de comunicació entre les terres d’ultramar i la ciutat que el posseeix. Aquesta és la principal funció per a la qual es construeix un port. Les aigües tranquil-les arreceren els vaixells que hi recalen, els donen protecció i en faciliten les operacions de manteni-ment i de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Algunes àrees costaneres tenen una disposició naturalment privilegiada per a la ubicació d’un port, amb entrants a la línia de costa en forma de cales o golfs que protegeixen els vaixells de les tempestes. En altres, com en el cas de Barcelona, la disposició de la costa no ha estat gens favorable i el fet que es disposi d’un port ha estat només gràcies a la necessitat i la tenacitat dels seus ciutadans.

Igualment, les paraules que han derivat de “port” -transport, importar, exportar- ens fan adonar de la importància que ha tingut aquest en les transaccions comercials al llarg del temps.

En aquest programa ens centrarem, però, en el Port comercial actual de Barcelona, en el seu abast actual i en les operacions que s’hi realitzen. També coneixerem el seu nou creixement i l’esforç per adaptar-se, d’acord amb el desenvolupament de les noves tecnologies.

2. Història

Durant molt de temps Barcelona no va disposar d’un port arrecerat, perquè les particularitats geogrà-fiques de la ciutat no ho afavorien gens. La disposició longitudinal de la costa, la poca profunditat, i els corrents dominants de llevant que arrosseguen les sorres aportades pels rius Besòs i la Tordera contra qualsevol construcció portuària que es construeixi, obturaven de seguida la bocana i en dificultaven l’accés, afegint problemes tècnics a la construcció d’un port.

Fins i tot en l’època que Catalunya dominava el tràfic marítim de la Mediterrània, al segle XIII, Barcelona no disposava d’un port pròpiament dit. El port de Jaume I era un entrant de la costa entre el Puig de les Falsies (Pla de Palau) i l’arenal de Santa Clara (Parc de la Ciutadella) que presentava força incon-



Fotografia del Port de Barcelona al 1898

© Alemany, J. El Puerto de Barcelona, historia y actualidad. Puerto Autónomo de Barcelona. Autoritat Portuària de Barcelona, 1984.

venients: escassa protecció a la mar i dificultat de càrrega i descàrrega. Ja entrant el segle XV, el Consell de Cent va demanar a Alfons el Magnànim permís per a construir un port a la ciutat, per tal de reactivar-ne l’economia, però no és fins quatre segles després que es disposa d’un port segur i amb calat suficient. La introducció de la màquina de vapor va contribuir en gran manera al manteniment del calat, ja que la draga moguda amb vapor substituïa la costosa feina feta aleshores amb mitjans basats en la força humana.

Igualment, les tècniques de transport i d’estiba i desestiba han canviat molt al llarg del temps, per tant, els vaixells i les mateixes instal·lacions portuàries han hagut d’anar-s’hi adaptant. En un principi no hi havia molls tal com els coneixem ara i les mercaderies havien de carregar-se i descarregar-se mitjan-çant llaguts o petites embarcacions que les portaven a terra. Un cop allà, eren recollides pels estiba-dors que aleshores s’anomenaven bastaixos de capçana o macips de ribera. No va ser fins molt des-prés que els vaixells podien aproximar-se al moll i la mercaderia era descarregada a força de braços per una passarel·la.

Al llarg d’aquest segle, la construcció de molls i de grues permet la mecanització de les operacions de càrrega i descàrrega i l’homogeneïtzació de la mercaderia en contenidors polivalents. Tots aquests processos permeten un gran estalvi de temps i versatilitat (alguns són refrigeradors i congeladors), i n’afavoreix també la multimodalitat, ja que el mateix contenidor transportat en vaixell pot ser distribuït en camió, tren o en avió.

Per saber-ne més:

www.apb.es/ca/APB/Benvinguts/Historia_Del_Port

3. Funcions del Port comercial

Com ja hem esmentat en la introducció, la funció bàsica d’un port és la comunicació de la ciutat i de la seva àrea d’influència, amb l’exterior. Una societat moderna no pot entendre’s si no es consideren aquelles àrees amb les quals està vinculada. Aquestes àrees són cada cop més extenses i per comu-nicar-les el tràfic marítim n’és un element clau. Un mal funcionament del port significa la no recepció o el retard en el subministrament de productes fonamentals o bé el seu encariment innecessari.

3.1. Tràfic marítim

El tràfic marítim és avui dia, més que mai, clau en el transport de mercaderies. Tot i que en una primera aproximació pugui considerar-se que el transport per mar és més lent que per altres mitjans, quan es tenen en compte la gran capacitat que tenen els vaixells actuals, la poca tripulació que pot governar un vaixell gràcies a les noves tecnologies, i els baixos costos del transport marítim, pot entendre’s com encara és la forma de transport més rendible per a grans distàncies. Així, tot i que, per exemple, en avió el transport és més ràpid, la quantitat que pot transportar i el cost que això comporta, fan impensable el comerç generalitzat per aquesta via, quedant reservat pels casos de mercaderies valuoses o urgents.

A través del Port, l’àrea de Barcelona importa alguns productes absolutament necessaris per la seva activitat industrial (gas natural, fuel, gasolina, etc.) i realitza una important exportació d’altres productes (potasses, ciment, etc.). Per fer-ho, amarren al Port més de 9.000 vaixells cada any, que carreguen i descarreguen més de 50 milions de tones l’any, és a dir, 150.000 tones al dia. Per donar una idea de la magnitud d’aquest tràfic, només cal considerar que en la suma de les seves eslores arriba als 1.432 quilòmetres, és a dir, si els col·loquéssim un darrere l’altre arribarien de Barcelona a Brussel·les.




> Tràfic interior: El tràfic interior o de cabotatge s’utilitza per intercanviar mercaderies entre ports del mateix estat. En el següent gràfic es poden veure representades les quantitats de mercaderies (en milers de tones). S’observa clarament com el Port té una funció de subministrador pel que fa a tràfic de cabotatge, sobretot per abastir les Illes Balears i les Illes Canàries.

Tràfic (Milers de tones)

Font: Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona, 2008

> Tràfic exterior: Barcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Aquest tràfic repre-senta 116 línies, servides per 184 operadors, que hi fan escala regularment. En la il·lustració de la pàgina següent poden veure’s aquestes línies agrupades en les principals rutes que segueixen els vaixells.

Com pot observar-se hi ha dos eixos principals de navegació. Un a través de la Mediterrània, que enlla-ça Barcelona amb la resta de ports mediterranis, a través del Canal de Suez, amb el mar Aràbic, l’Índic, Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el Sud-est Asiàtic i l’Àfrica Oriental. El segon eix, enllaça la ciutat comtal, a través de l’estret de Gibraltar, amb Amèrica, l’Àfrica Occidental i els països europeus atlàntics.

Aquest tràfic suposa un volum molt gran de mercaderies. En el següent gràfic queda reflectit el volum de mercaderies (en milers de tones) en règim de tràfic internacional, segons les rutes marítimes princi-pals:

Àrees geogràfiques (Milers de tones)

Font: Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona. Desembre 2008

Tal com es pot apreciar, Barcelona actua aquí, al contrari del que passava amb el tràfic de cabotatge, com a port emissor i receptor de mercaderies. Tot i que el volum de mercaderies importades ultrapassa la quantitat de mercaderies exportades, cal tenir en compte que s’està considerant el seu volum, no el valor econòmic que aquestes representen, i que en gran part de les mercaderies importades són matè-ries primeres no elaborades (veure l’apartat 3.3).



interior

8.071

exterior

45.000

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

500

0

42.473

4.610

8.794.171

3.343.871

4.759.933

1.965.111

1.167.008

4.217.978

5.219.625

1.686.080

319.709

4.610.847

306.978

9.000.000

8.000.000

7.000.000

6.000.000

5.000.000

4.000.000

3.000.000

2.000.000

1.000.000

0A B C D E F G H I J H L

Mapa Tràfic exterior




A.

Àfr

ica

del N

ord

G.

Med

iterr

ània

Orie

ntal

, Mar

Neg

re,

B.

Eur

opa

Med

iterr

ània

Mar

Roi

g i P

r`xi

m O

rient

C.

Nor

d-am

eric

a i G

olf d

e M

èxic

H

. Ja

pó i

Ext

rem

Orie

ntD

. C

entr

eam

èric

a, S

ud-a

mèr

ica

i Car

ib

I. S

ud-e

st A

siàt

icE

. E

uro

pa A

tlànt

ica

J.

Àfr

ica

Orie

ntal

i ín

dic

F.

Orie

nt M

itjà

k.

Àfr

ica

Occ

iden

tal

L.

Aus

tràl

ia, N

ova

Zel

anda

i Ill

es d

el P

acífi

c

>1.5

000.

000

Tm

1.00

0.00

0 Tm

- 1

.500

.000

Tm

< 1.

000.

000

Tm

3.2. Tràfic terrestre i aeri

La tendència actual a la concentració de ports i de centres de distribució –vaixells cada vegada més grans i amb menys ports d’escala, suposa la necessitat de bones infraestructures terrestres que per-metin la ràpida distribució de mercaderies en la seva zona d’influència. En el cas de Barcelona, l’abast del Port no es limita a la ciutat i a Catalunya, sinó que actua com a porta del sud d’Europa per al tràfic de mercaderies. Per fer-ho, fa falta una bona coordinació entre els diferents canals de distribució de mer-caderies, un cop arriben al Port, i una homogeneïtzació de la càrrega en contenidors que puguin ser transportats fàcilment per diferents mitjans de transport sense que calgui descontenitzar-los. En aquest sentit, el mateix contenidor pot ser traslladat directament del vaixell a un camió, al tren o a un avió. Alhora, per tal d’agilitar el procés i la seguretat de la mercaderia, hi ha dins el Port, a la ZAL, una completa oferta d’empreses dedicades a operacions logístiques dotades amb els últims avenços tecnològics.

Dins el mateix Port, una via de circumval·lació de 13 quilòmetres de longitud connecta els diferents molls i zones d’emmagatzematge al llarg del seu contorn i des del moll de Ponent fins al moll de l’Ener-gia. Tots els molls disposen d’accés ferroviari, ja sigui RENFE o Ferrocarrils de la Generalitat.

Més enllà dels seus límits, el Port està ben connectat gràcies a un nus d’infraestructures per al transport terrestre. Es tracta d’una xarxa ferroviària i d’autopistes que acosten el Port al seu hinterland. RENFE dóna servei a una variada demanda a través d’una xarxa de trens bloc, anomenats TECO, que, en el nostre cas, uneixen Barcelona amb diferents destinacions a l’interior d’Espanya (en ambdós sentits): contenidors de càrrega general no contenitzada, granels sòlids i productes químics. Els Ferrocarrils de la Generalitat transporten les potasses que s’embarquen a Barcelona.

El medi de transport utilitzat per l’entrada o sortida de la zona de servei del Port és el ferrocarril en el 8% dels casos, la carretera en el 76%, i la canonada (gas, benzines, productes químics, etc.) en el 16% restant.

3.3 Mercaderies que es transporten

La naturalesa de les mercaderies que es transporten al Port de Barcelona varia àmpliament segons que es considerin les importacions o exportacions. A continuació, s’esmenten de quin tipus de mercaderies es tracta tenint en compte les importacions i les exportacions.



Vista aèria de la Terminal de contenidors © Autoritat Portuària de Barcelona.

> Importacions: En el següent gràfic pot veure’s el volum de mercaderies que arriben a Barcelona per via marítima en milers de tones. Com es pot observar, la partida quantitativament més important cor-respon a la mercaderia de naturalesa energètica, sobretot provinent del Nord d’Àfrica. La segona en importància és la dels productes agroramaders i alimentaris, sobretot degut a la importació de faves i farina de soja, i altres cereals.

Importacions (Milers de tones)

> Exportacions: El següent gràfic representa les quantitats de mercaderies carregades al Port de Barcelona en milers de tones, ja sigui en règim de cabotatge o amb destinació a altres països. En aquest cas es pot veure que des de Barcelona s’exporta sobretot maquinària, paper i pasta de paper, productes agro-ramaders i alimentaris

Exportacions (Milers de tones)

Font: Estadístiques de tràfic del Port de Barcelona. 2008

Per saber-ne més:

www. portdebarcelona.es/ca/APB




Agro-ramader i alimentari 5.216faves i farines de soja,

cereals i farina de cereals,olis i greixos, tabac, cafè, cacau i

espècies, fruies, hortalisses i lle-gums, vins, begudes alcohols

i derivatsTransports Especials 5.165automòbils i peces, tara plataforma, camió, càrrega ro-ro, tara de contenidors de trànsit

Químic 2.207

Altres 5.105maquinària i aparells, paper i pasta de paper, sal comuna, fustes i suro

Energètic 9.987gas natural, gas-oilfuel oil, gasolinacarbons i coc de petroli, gasos energètics del petroli, petroli cru, altres productes petròliers

Adobs 46fosfats, potass-es

Siderúrgic 1.300ferro, mineral de ferro

Material de construcció 980ciment, clínquer, asfalt

Metal·lúrgic 754pirites, altres minerals,

altres productes, metal:lúrgics

Agro-ramader i alimentari 2.113.946

faves i farines de soja, cereals i farina de cereals, olis i greixos,

tabac, cafè, cacau i espècies, fruies, hortalisses i llegums, vins,

begudes alcohols i derivats

Transports Especials 3.927.957automòbils i peces,

tara plataforma, camió, càrrega ro-ro, tara de contenidors

de trànsit

Altres 3.995.693maquinària i aparells, paper i pasta de paper, sal comuna, fustes i suro

Material de construcció579.243ciment

Químic 2.168.108

Siderúrgic 609.439.243ferralla de ferro

Energètic 4.778.912gas-oil, gasos energètics del petroli

Adobs 892.383potasses

Metàl·lúrgic 599.912

3.4 Importància econòmica

El Port de Barcelona té una incidència directa sobre l’economia d’una zona que abasta més de 21 mi-lions de persones. Gràcies a l’existència del Port, es reben les mercaderies necessàries per a la indús-tria i la població i, a través seu, els productes destinats a l’exportació poden arribar a altres mercats.

La zona d’influència comprèn no tan sols la zona industrial de l’àrea metropolitana directament abastida pel Port, sinó que s’estén fins més enllà del nostre país. És precisament gràcies a la consolidació de les rutes entre països meridionals de la Mediterrània i la Comunitat Europea, que el Port de Barcelona actua com a porta del sud d’Europa.

És difícil determinar quina traducció econòmica tenen els volums de tràfic exposats fins ara, ja que les estadístiques són parcials, però ens ajudarà a copsar el seu abast, si considerem que les mercaderies que s’han transportat a través del Port de Barcelona representen entre el 22% del comerç català. De la mateixa manera, l’activitat del Port genera l’1’2% del producte interior brut català.

4. Activitats al Port de Barcelona

L’activitat principal de qualsevol port pot resumir-se en la recepció i l’enviament de mercaderies tant per mar com per terra. Un port modern ha de fer front a la creixent tendència a l’especialització dels vaixells per adaptar-se a la càrrega que transporten. Això implica la rapidesa i mecanització de la xarxa de comunicacions que connecta el port amb la zona que el nodreix i a la qual abasteix. En aquest apartat veurem com s’estructura la logística de les operacions portuàries pel que fa al tràfic marítim (pel tràfic terrestre veure el punt 3.2.).

4.1. Vaixells

Els vaixells moderns estan especialitzats pel tipus de mercaderies que transporten. Així, hi ha granelers que transporten granels sòlids; petrolers i gasers per a productes inflamables; portacontenidors per a contenidors, etc. Tot això facilita molt les operacions de càrrega i descàrrega, ja que, per exemple, en els granelers poden introduir-se les mànegues per aspirar el granel directament a la bodega, en els ro-ro (abreviació de la paraula anglesa roll on-roll off) el tràfic rodat pot accedir directament al seu inte-rior a través de rampes, etc. En el següent gràfic es pot veure la quantitat de vaixells que arriben al Port de Barcelona segons el tipus.



Font: Estadístiques del 2008, Autoritat Portuària de Barcelona.

Car-carrie

r

Càrrega (L

O-LO)

Frigorífics

Granelers

Passatge

Portacontenidors

PetroliersRo-ro

TransbordadorsTancs

590704

27190

892

2.393 2.393

3.257

944

10

4.000

3.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

0

4.2 Terminals

De la mateixa manera que els vaixells estan especialitzats segons el tipus de mercaderies que trans-porten, el Port de Barcelona té terminals especialitzades per a rebre-les o enviar-les. Aquestes termi-nals són operatives les 24 hores, 365 dies l’any.

> Terminals de contenidors: aquestes terminals estan especialitzades en la manipulació i l’emmagat-zematge de contenidors. N’hi ha dues dedicades al tràfic internacional, als molls Sud i Príncep d’Espa-nya i les altres són polivalents i dedicades als contenidors en règim de cabotatge.

> Terminal de fruita i peribles: la terminal de productes peribles disposa d’un túnel de congelació i està homologada per a l’emmagatzematge intracomunitari. En la de fruita hi ha un frigorífic amb tres cam-bres de temperatura independent d’uns 6.000 m2 que disposa, a més, d’una zona de classificació i control de mercaderies i de tres molls de càrrega que possibiliten la sortida de fins a 150 camions diaris. Està situada al moll Ponent.

> Terminals de granels sòlids: situades als molls del Contradic, Adossat i Álvarez de la Campa, s’hi manipulen tota mena de granels sòlids com el ciment, gra, melassa, potassa i fava de soja. En aques-ta última hi ha, a més, indústries per a la producció de farines i oli cru.

> Terminal de granels líquids: al moll de l’energia es descarreguen productes líquids, olis, gas i un important moviment de productes refinats al pantalà de petroliers. L’absència de refineries de cru fa que no existeixi el seu tràfic i es transporti a Tarragona.

> Terminals d’automòbils: en les dues terminals d’automòbils del Port es procedeix a la recepció, expedició i emmagatzematge de vehicles; a més, s’ofereixen altres serveis de prelliurament que gene-ren valor afegit, com ara desprotecció, rentat, muntatge d’accessoris i petites reparacions. Estan situ-ades als molls Dàrsena Sud i Dàrsena Interior.

> Terminals de passatgers: donen servei a les línies regulars de cabotatge amb les Illes Balears, amb Italia i el Nord d’Àfrica i als creuers turístics internacionals. Les terminals pels ferris estan ubicades als molls de Barcelona i de Sant Bertran (properament es construirà una terminal pels vaixells de cabotat-ge de curta distància, o short sea shipping al moll Costa), i als molls Adossat, Espanya i Barcelona es situen les terminals pel tràfic de creuers.

> Terminal polivalent: els molls Adossat, Sant Bertran, Ponent, Costa i Príncep d’Espanya poden acollir tant mercaderia general contenitzada com, ocasionalment, granels que no constitueixin càrregues completes.

Per saber-ne més:

www. portdebarcelona.es/ca/PORT/Mercaderies




4.3. Coordinació de moviments dels vaixells

El procediment que segueix un vaixell per entrar a un port és sempre molt similar i implica la intervenció d’una sèrie de serveis i empreses com els pràctics, els remolcadors i els amarradors. Tot ells són super-visats i coordinats per l’Autoritat Portuària de Barcelona, que per a tal efecte ha creat el Servei d’Ope-racions Portuàries. Aquest servei s’encarrega d’assignar el lloc més adient per l’atracament dels vai-xells, del control i la supervisió dels serveis que el Port ofereix als vaixells i del manteniment dels equipaments i del dragat del Port.

Quan el Servei d’Operacions Portuàries rep la sol·li-citud de l’agent consignatari de vaixells (representant del propietari del vaixell o armador) per tractar un vaixell, decideix quin és el lloc més adient per què ho faci i ho comunica al propi consignatari, al Cos de Pràctics i al Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim. Quan el vaixell és a una hora de navegació de Barcelona, el capità informa per ràdio al Cos de Pràctics de la seva situació, que al seu torn li demana que l’informi quan estigui situat a 2 milles de la boia de recalada. Alhora, el Cos de Pràctics avisa els remolcadors i els amarradors que en un vaixell és a punt d’entrar. En un segon contacte per ràdio, el capità del vaixell informa que és a punt d’arribar a la boia, moment en què l’embarcació de pràctics surt de l’estació.

El pràctic embarca i ajuda al capità del vaixell en la navegació dins de port, ja que és qui millor coneix el port i els canvis que s’hagin pogut produir. En aquest procés els remolcadors auxilien el vaixell, donat que la seva capacitat de maniobra dins de port és molt limitada. El vaixell s’aproxima al moll, els amarradors finalitzaran la maniobra amarrant el vaixell. En tot aquest procés el Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim de Barcelona, a través de la Torre de Control, està alerta del tràfic marítim per atendre qualsevol incidència.

Mentre el vaixell és a port, l’agent consignatari de vaixells és qui s’ocupa de prestar els serveis i l’aten-ció necessària al vaixell i a la tripulació.

4.4. Operadors portuaris

Hi ha un nombrós grup de persones que treballen en relació amb el Port de Barcelona fent feines molt diverses, ja sigui assistint els vaixells que arriben i surten de Port, o a l’entorn del tràfic de mercaderies.

Un cop atracat el vaixell, comencen les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies amb l’ajut dels mitjans mecanitzats més moderns. Aquestes operaci-



Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim © Plan Nacional de Salvamento Marítimo. Centro de

Publicaciones. Secretaria General Técnica. MOPTMA. 1994.

Maniobra d'un mercant auxiliada per remolcadors © Autoritat Portuària de Barcelona

ons les duen a terme els estibadors i consisteixen en la recepció, càrrega i estiba en el cas d’embar-caments i la desestiba, descàrrega i lliurament en el cas de desembarcaments. A més s’encarreguen del buidatge i ompliment de contenidors i classificació de mercaderies. Quan la mercaderia és al moll ha de sotmetre’s a un procés de tràmits legals que varien segons el tipus que sigui i que permeten l’entrada al país i a la Comunitat Europea: inspecció física, despatx duaner, control sanitari, etc. Per tot aquest procés, el propietari de la mercaderia, l’importador o exportador, contracta en molts casos un transitari, que el representarà davant l’agent de Duanes i el de Sanitat.

Alhora, el transitari entra en contacte amb les companyies de transport per què la mercaderia sigui lliurada al seu destinatari final.

5. Innovació, tecnologia i serveis

Per atendre els reptes que està plantejant el creixent fluxe de transport de mercaderies, el comerç internacional, la globalització en definitiva, el Port de Barcelona millora constantment els seus serveis i en crea de nous, adaptant-se a les necessitats dels seus clients.

El Port de Barcelona és pioner en aspectes com la implantació d’un Pla de Qualitat, la posada en marxa d’una plataforma telemàtica o la creació d’una Zona d’Activitats Logístiques lligats a l’acti-vitat portuària.

5.1. Pla de Qualitat

El Pla de Qualitat va començar a implantar-se el 1994 i des d’aleshores s’han millorat i agilitzat els pro-cessos que segueixen els contenidors, assegurant el despatx documental en un dia hàbil i un sol posicionament en la zona d’inspecció, de tal forma que pugui garantir-se la integritat de la mercaderia i la rapidesa de distribució.

El Pla de Qualitat del Port de Barcelona ofereix un Programa de Garanties que assegura per escrit el compliment de determinats criteris: seguretat total de la mercaderia, rapidesa del despatx duaner i racionalitat en la manipulació de les càrregues. El que diferencia el Port de Barcelona d’altres ports és que en cas d’incompliment d’algun d’aquests punts es paga una compensació econòmica al propie-tari de la mercaderia.

Per saber-ne més: www.apb.es/ca/PORT/Sistemes_De_Qualitat

5.2. Portic

Portic, és la plataforma telemàtica de la Comunitat Logística Portuària de Barcelona. Les aplicacions de Portic s’adeqüen a les diferents necessitats professionals dels clients del Port i incorporen tota la cadena de transport, importadors i exportadors i serveis de comerç electrònic internacional.

Portic és un factor de competitivitat del Port de Barcelona. L’eliminació del suport paper en la tramitació de documentació, amb totes les garanties legals, significa molt més que un estalvi d’espai i temps: significa estalvi en missatgeria, claredat en el circuit documental, el teletreball i, en definitiva, reposici-onar l’oferta del transport marítim i situar el Port com a eix del comerç internacional.

Per saber-ne més: www.portic.net




5.3. ZAL

La Zona d’Activitats Logístiques, o ZAL és un impor-tant element que diferencia a Barcelona d’altres ports de la regió. Posada en marxa el 1993, amb una pri-mera fase de 66 ha. ja completament ocupades, ara s’està comercialitzant la segona fase, de 143 ha., de les quals s’ha construït o comercialitzat ja un 70%.

La ZAL disposa de connexions amb tots els modes de transport en un radi inferior a 5 quilòmetres, ofe-reix als seus clients serveis a la carta a través del lloguer de naus construïdes a mida. Entre les més de 130 empreses instal·lades fins ara a la ZAL figuren els primers transitaris i operadors logístics espanyols i internacionals. La ZAL permet atendre les necessitats de les empreses d’integrar les activitats de distribució i transport, aportant així valor afegit a la mercaderia. La ZAL, sumada a les zones logístiques situades a l’àrea del delta del Llobregat, és una de les eines fonamentals del Port de Barcelona per convertir-se en la principal plataforma de distribució de mercaderies del sud d’Europa.

Per saber-ne més: www.zal.es

5.4 Port en xarxa

El Port de Barcelona té com a objectiu apropar els seus serveis als operadors i clients finals. Per aques-ta raó està desenvolupant una xarxa de plataformes logístiques, teminals marítimes interiors i serveis ferroviaris que consoliden la presencia del Port en el seus mercats espanyols i europeus. Saragossa, Tolosa, Lió y Madrid són els primers en disposar de serveis del Port, i ja hi ha projectes per estendre la xarxa a Perpinyà, Tànger i diversos punts de Catalunya.

Els accessos al Port són un factor també molt important per desenvolupar el port en xarxa amb èxit, i per poder consolidar la posició de Barcelona com a gran Port euromediterrani. L’ampliació va acom-panyada d’un ambiciós projecte d’accessos viaris i ferroviaris que han de tenir capacitat suficient per donar sortida al gran volum de mercaderies que podran passar pel Port ampliat: 10 milions de conte-nidors i 130 milions de tones anuals.

6. L’Ampliació del Port de Barcelona

Per atendre el creixement del tràfic marítim internacional i situar-se com a port euromediterrani de refe-rència, el Port de Barcelona s’ha marcat com a fita afrontar la seva transformació física, la creació de nous espais portuaris -amb l’ampliació del Port i la seva ZAL- i millorar l’accessibilitat als mercats, espe-cialment pel que fa a les connexions ferroviàries. Per aquesta raó s’està realitzant l’ampliació del Port de Barcelona.

L’objectiu de l’ampliació és transformar el Port de Barcelona en el port més modern i important de la Mediterrània, un port eficient capaç de captar nous tràfics de les àrees emergents del món -el Sud Est Asiàtic i Centre i Sud Amèrica- alhora que amplia el seu mercat interior, fins a convertir-se en la plata-forma logística de distribució de mercaderies per al Sud d’Europa.



ZAL © Autoritat Portuària de Barcelona

Les obres van iniciar-se el 2001 i durant el 2008 van finalitzar-se els nous dics d’abric, de 2 i 5 kilòmetres de longitud i un calat màxim de 22 metres. I durant el 2011 començarà a operar la primera terminal de contenidors en la zona d’ampliació, de 100 hectàrees de superfície.

6.1. Respecte Ambiental

L’actuació previa a l’inici de les obres va ser el desviament del riu Llobregat 2,5 Km cap al sud. Totes les obres de l’ampliació s’han sotmès a la valoració del Ministeri de Medi Ambient en un procediment en el qual han participat totes les administracions i entitats implicades i que ha finalitzat amb la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) de l’ampliació del Port de Barcelona, aprovada el juliol del 2000. La DIA especifica en detall quines actuacions s’han d’emprendre per compensar i corregir els impactes que les obres produeixin en l’ambient. En aquest sentit, es porten a terme els seguiments dels impactes en la totalitat dels vectors ambientals: aigües arrecerades i exteriors, biota marina, qualitat atmosfèrica, sediments marins, espais naturals, etc.

6.2. Bocana Nord

Per tal de millorar la seguretat i facilitar l’entrada i la sortida de vaixells al Port, i especialment al Port Vell, al 2003 es va dur a terme l’obertura de la Bocana Nord al moll de Llevant. Aquesta nova infraestructura separa el tràfic dels grans vaixells de mercaderies del tràfic dels ferris, i dels més petits vaixells de pesca, i de lleure. El dic de pro-tecció de la nova bocana ha generat una espla-nada de 6ha. on s’ha construït un hotel -l’Hotel W-. La Bocana Nord és on finalitza el darrer tram sud del Passeig Marítim de Barcelona. Per poder comunicar el moll Adossat amb terra ferma, el Port va inaugurar l’any 2000 la Porta d’Europa, un pont que permet millorar el trànsit de camions i facilitar l’accés a les connexions viàries.

Ampliació del Port de Barcelona © Autoritat Portuària de Barcelona




Bocana Nord © Autoritat Portuària de Barcelona

6.3. Passatgers

El tràfic de passatgers també és molt important a Barcelona, tant el de línia regular com el de creuer.

Des dels Jocs Olímpics Barcelona s’ha convertit en un destí turístic molt important. En aquest sentit, hi ha hagut un desenvolupament sinèrgic entre la ciutat i el Port en la captació de turisme de qualitat, fet que s’ha traduït en un augment molt destacat del turisme marítim, els passatgers de creuer, que han sumat els 2.074.554 passatgers i les 892 escales l’any 2008. Més del 50% d’aquests creuers tenen Barcelona com a port base, això vol dir que comencen o acaben la seva ruta a Barcelona i abans o després de realitzar el viatge passen diversos dies de vacances a la ciutat. Actualment el Port de Barcelona és el 5è del món (només precedit pels grans ports del Carib) i el 1er d’Europa per número de passatgers de creuer.

Per atendre aquest tipus de tràfic el Port ha construit terminals específiques per a creuers al moll de Barcelona i al moll Adossat i ha habilitat bona part d’aquest darrer moll pels creuers, convertint-lo en un port de creuers. El Port de Barcelona té previst realitzar més actuacions i construir noves terminals per a creuers durant els propers anys.

El tràfic de passatgers de línia regular, els que viatgen fins a les Illes Balears, els que viatgen entre Barcelona els ports de Gènova, Livorno i Civitavecchia (Roma) i també el Nord d’Àfrica (Tànger i Alger) també tenen un paper destacat al Port de Barcelona. Durant el 2008 un total de 1.162.422 passatgers van passar pel Port de Barcelona. El Port està construint ara una nova terminal de cabotatge de curta distància per atendre els creixents tràfics de camions i passatgers amb Itàlia i el Nord d’Àfrica.



World Trade Center de Baracelona © Autoritat Portuària de Barcelona

7. Glossari

> Agent consignatari de vaixells: persona que actua com a intermediari independent en nom d’un navilier o armador (propietari del vaixell), prestant els serveis al vaixell i a la tripulació que li siguin enco-manades. També actua en nom de l’armador com a dipositari de la mercaderia mentre aquesta es troba a la terminal portuària.

> Agent de Duanes: és la persona facultada per realitzar davant la Duana, per compte de tercers, els corresponents tràmits de despatx de la mercaderia.

> Amarrador: operador encarregat d’assistir el vaixell en l’atracada o desatracada, fixant-lo o allibe-rant-lo del moll.

> Armador: és la persona propietària del vaixell i qui l’habilita per a la seva explotació, obtenint rendi-ment del noli de les mercaderies o transport de passatgers.

> Confrontador portuari: responsable de cadascun dels grups de treball d’estibadors portuaris (deno-minats “mans”). En la manipulació de contenidors, és qui es fa càrrec del llistat de contenidors i pre-cintes, on anotarà les incidències relatives a precintes que observi en la descàrrega del vaixell.

> Despatx duaner: liquidació dels diversos impostos i drets (aranzels, IVA, etc.) que fa el propietari de la mercaderia o el seu representant (agent de Duanes) a Hisenda Pública, corresponents a l’entrada o sortida de mercaderies de procedència o amb destinació a un país estranger no comunitari.

> Estibador: és la persona que porta a terme les tasques de càrrega i descàrrega de les mercaderies. Aquesta professió ha evolucionat molt des dels seus inicis, quan la feina era realitzada manualment, fins ara, que és totalment mecanitzada amb les tecnologies més modernes a l’abast. L’estiba és la col-locació adequada de la càrrega a bord del vaixell per tal que no sofreixi desperfectes o deterioracions, i ocupi el mínim espai possible.

> Intermodalitat: transport de mercaderies agrupades en unitats (per exemple Contenidors) i mogudes pels mitjans que calgui de forma integral, independentment de les formes de transport utilitzades.

> Noli: retribució que el mitjà terrestre, marítim o aeri rep pel transport i lliurament de mercaderies.

> Pràctic: capità de la marina que forma part del Cos de Pràctics i que assisteix el capità del vaixell en la navegació dins el port i en les maniobres d’atracada i desatracada.

> Rafal: magatzem portuari.

> Remolcadors: embarcacions que ajuden en les maniobres dels vaixells dins del port. També poden intervenir en salvaments i lluita contra incendis.

> Transitari: persona que coordina el transport de les mercaderies segons les necessitats dels seus clients (importadors i exportadors). Per desenvolupar la seva funció entra en contacte amb els Agents Consignataris, els Agents Duanes i les empreses de transport.




Revisió juny 2016

Port comercial (mestre)

Education

Transcript of Port comercial (mestre)