Anna Merchán i Fabré

El inici del meu camí…

L’art i jo… 1 L’art com a mitjà socioeducatiu… 5

El meu barret… 6

Estudis culturals… 9

Cultura i estudis culturals… 11

Ampli-Arte… 11

Expressió… 20

Art i materials… 25

Transformar a partir de l’art… 29 Una reflexió final … 33

L’art i jo…

Seure i pensar la meva experiència amb l’art... Potser, d’entrada dir que... sempre m’ha cridat l’atenció, sempre m’ha agradat però sempre he tingut la impressió que no en sé prou... Suposo que sempre he tingut un ensenyament basat en continguts molt tècnics i que això ha fet que m’acomplexés o que no conegués altres tipus d’art o paradigmes de concepció de l’art. Gaudir de l’art... M’agrada anar a exposicions i museus, per exemple, sempre que viatjo busco algun museu significatiu per visitar, com a mínim un. Un museu que m’ha marcat força ha estat el Museu Reina Sofia de Madrid, doncs, estiuejo a Toledo i sempre ens escapem amb la família cap a Madrid i els meus pares sempre m’hi portaven.

1

Altres que recordo significativament, Matisse, vaig veure una exposició de Matisse a l’Alhambra de Granada i va ser visita “guiada”, la meva parella aleshores em va explicar una per una cada obra (la seva mare és doctora en belles arts). No se si l’entorn hi va ajudar però vaig gaudir de l’exposició. Un altre, el museu Van Gogh a Amsterdam... La Feria Ch. ACO’12 a Santiago de Xile... D’altra banda, com a monitora d’un Agrupament Escolta, sempre he fet manualitats amb els meus infants amb alguna finalitat concreta per tant, suposo que això es podria considerar treball des de l’art doncs, sempre hi ha finalitats educatives al darrere de cada acció. º

2

3

Per últim, amb les arts plàstiques no... però al llarg de la meva vida, he estudiat molts anys piano, inclús uns quants al conservatori de Liceu; de forma autodidacta també toco la guitarra i la gralla, entre d’altres instruments que aprens a l’escola com la flauta. I, també he fet alguna coseta de teatre... D’entrada... potser em donava la impressió que contacte poc... però si hi penso, és clar que he tingut contacte i experiències amb l’art !!!

4

L’art com a mitjà socioeducatiu...

L’art és sens dubte una fórmula d’intervenció socioeducativa. A través de l’art i, només entès com a arts plàstiques sinó incloent totes les seves vessants és una eina molt potent a l’hora de plantejar intervencions. Des del lleure, amb activitats o des de distintes teràpies fa molt temps que s’usa. Expressar sentiments a través de la fotografia, escoltar música i interpretar-la, pintar mandales... Hi ha infinites fórmules, només cal aprendre a usar-les i atrevir-te a crear, trencar les barreres que sovint es tenen entorn l’art, justament, per veure’l des d’un paradigma científic o massa tècnic, l’art arriba molt més lluny.

5

6

El meu barret... El meu barret simbolitza un canvi d’etapa i entrada a una etapa plena de somnis i obertura. Es tracta d’un barret de copa amb la copa molt alta... Al cap de munt hi ha un atrapa somnis. La idea de posar un atrapa somnis a dalt és que tot aquell somni que entri, es quedi, s’atrapi i formi part del meu cap i els meus pensaments... D’altra banda, l’atrapa somnis forma part d’una experiència viscuda a Xile, uns dies de convivència amb els pobles originaris d’Amèrica. D’altra banda, tota la copa del barret està recoberta de fotografies; algunes corresponen a moments significatius de la meva vida i altres als sis mesos viscuts a Xile com a símbol d’una gran experiència vital per a mi i de canvi de visió en molts sentits.

Per últim l’ala del barret, verda, el meu color; asimètrica i amb ones... moviment i canvi. He de dir que m’encanten els barrets i sovint en porto, ara mateix, el meu preferit va aparèixer el dia de la celebració del meu aniversari a Xile, quelcom que li aporta simbolisme... Aquest que he construït, no és un barret que em posi però si que passa a formar part de la meva col·lecció de barrets que exposo a la meva habitació!!! Si es relaciona amb algun autor... podria ser Plató i la idea d’estabilitat social que ell té, no es basa en un cànon prestablert de bellesa, sinó que la significació que jo li aporto és el que el dota de bellesa.

7

Per altra banda i, per concloure, el meu barret, pretén trencar cànons, prejudicis i estereotips de com la societat considera que han d’ésser les coses... la vida és variable i es dóna en contextos múltiples, canviants, de transformació... com a educadora social, he de ser flexible, mollejar les situacions, ser adaptativa, creativa i trencadora, lluitar contra la “bellesa” establerta com a cànon, caldrà buscar les belleses i no la única bellesa.

8

Estudis culturals…

Els estudis culturals suposen un marc idoni per al treball social i l’educació social. En aquest sentit, m’agradaria plasmar la reflexió grupal a la qual vam arribar en la primera activitat d’avaluació continuada... Com a professionals de l'acció social, per fomentar un concepte de cultura més inclusiu, és necessari analitzar-la a través de la mirada dels estudis culturals. Aquest paradigma permet observar la cultura des d'una perspectiva més àmplia, ressaltant la seva capacitat per construir col·lectivament una identitat social.

El concepte de Cultura ens porta a analitzar el concepte d’identitat, tant cultural com social; la identitat cultural, és aquella que estableix un sistema cultural de referència a partir de la definició d’identitat grupal de la seva comunitat; mentre que, la identitat social, és l'assimilació personal que aquest grup social fa dels valors i expectatives associades al grup cultural o ètnic al que pertany. Aquesta última, ens porta a la directa comparació amb altres grups que difereixen en les seves característiques del nostre i és aquesta concepció de diferència, la que ens porta a una societat multicultural i plural.

9

La principal millora que es podria aconseguir treballant des d'aquest paradigma, és el reconeixement de la pròpia cultura que posseeix cada individu. En el moment en què es reconeix la seva cultura, es reforça la seva identitat (individual i col·lectiva) i això al seu torn, permet l'apoderament, facilitant la seva participació en la comunitat. Per tant, cal entendre la cultura dels joves des d’aquesta perspectiva, ja que a l’hora d‘elaborar un mètode d’aprenentatge, per una banda sigui acord amb les seves necessitats i, per una altra, puguem aconseguir una millora de la cohesió dels joves, independentment quina sigui la seva cultura o ètnia. Com a educadores socials (en el nostre cas), hem de ser conscients i actuar com a agents culturals i educatius, generant instruments adequats i propis al nostre camp d’actuació. Així doncs, més que produir materials didàctics, es tractaria de definir tota una línia de materials i accions accessibles a la població en general, i que, per tant, es possibiliti una educació social, crítica i dialògica. Paral·lelament, resulta imprescindible que els moviments socials i l'educació crítica, contribueixin a l'augment de poder (apoderament) dels grups socials -més o menys- exclosos de la societat per tal de que la participació igualitària sigui possible.

A mode de síntesi, dir que, com a professionals de l’acció social, cal que tinguem en compte el paradigma dels estudis culturals ja que aquest ens aporta una mirada àmplia que permet la construcció col·lectiva de la identitat social.

10

Cultura i estudis culturals…

Activitat setmanal Grup: Laura Asensio, Inma Fernandez, Anna Merchán i Laia Soler-Cabot Descripció: Els germans Blanc i Negre han deixat d’anar al Col·legi perquè una treballadora del centre (PAS) els hi ha dit: “que no tenen cultura”, frase utilitzada també pels veïns del barri. Qüestions sobre el cas: (1) Quin paradigma sobre cultura creieu que utilitza la treballadora del centre? Quines són les principals característiques d’aquest posicionament? La treballadora del centre utilitza el paradigma de cultura tradicional. Aquest paradigma no contempla el context social ni la personalitat de la persona. Es centra en una educació reglada.

11

(2) Com a professionals: “Treballadors Socials/Educadors Socials especialitzats en Arts Plàstiques” se’ls ha convocat des del Centre Educatiu per fer una utilitzar per fonamentar un concepte de cultura més inclusiu? Per què? TROBADA DE REFLEXIÓ SOBRE CULTURA entre treballadors del centre i veïns del barri. Què paradigmes sobre cultura podríeu utilitzar per fonamentar un concepte de cultura mes inclusiu? Per què? Estudis culturals, per que contemplen altres visions de l'educació. La cultura es la suma de diferents factors i te un punt de vista global. Es te en conte el context, la cultura es quelcom que es construeix no s'hereta. Construcció de la identitat social. (3) Quines millores creieu que es podrien aconseguir a partir de treballar sobre una nova línia? Creieu que el personal del centre podria millorar la relació amb els alumnes si es sensibilitzés sobre el context de la cultura dels alumnes Blanc I Negre? Millores en la convivència, relacions mes enriquidores, de respecte. El personal del centre podria millorar la relació amb els alumnes del centre i es convenient i necessari que s'adapti el context del barri.

12

(4) Quin tipus d’activitat, a més de les dissertacions, veieu possible o interessant de fer a la TROBADA DE REFLEXIÓ SOBRE CULTURA? Es podrien treballar aquest conceptes, per exemple, a partir de jocs? Es podrien fer, per exemple, Activitats Plàstiques? Entreteniments? Quines suggerències presentaríeu com a Professionals Educadors Socials-Treballadors Socials especialitzats en Arts Plàstiques? Activitats de sensibilització sobre les diferents cultures que hi han el carrer. Treballant la diversitat amb un nexe comú per aconseguir el diàleg. Si que es podrien treballar aquest conceptes a partir de jocs, per exemple, jocs cooperatius, amb la intenció de crear sentiments de suport, de respecte, etc. i també es podrien fer servir activitats d'arts plàstiques.

13

Ampli-Arte…

14

15

16

17

D’entrada, he seleccionat tres elements diferents per a realitzar la meva composició:

1. El que semblaria un dimoni en front d’una paret amb dibuix es converteix en una cara amb una bona rialla. El dibuix de la paret en uns ulls ben oberts, la capa, en una gran boca oberta amb un bon somriure i les banyes amb un bigoti i un nas.

2. Un ocell... es tracta d’un ocell ben tètric que es reformula a un ocellet ben simpàtic que vola. Hi ha diversos ocells amb la voluntat d’esdevenir una sèrie del mateix ocell que representi el vol...

3. Una papallona... Es converteix en el fons de la imatge. El que eren tres elements diferenciats han passat a formar part d’un sol element, una sola composició. Aquesta composició representa una cara contenta, somrient i feliç. Així mateix, aquesta cara té com un tercer ull, que es pot interpretar així, amb la intenció de mostrar diversitat cultural. Els ocells... fer volar ocells, la imaginació, respirar fons, agafar aire i imaginar... fet que es relaciona amb la primavera i l’aire pur... Felicitat i tranquil·litat.

18

19

Expressió…

Si intentem definir el que s’entén per expressió caldrà que ens referim a les dues

vessants d’aquest terme. Així mateix, també dels diferents paradigmes o

conceptes des dels quals es pot abordar l’expressió.

Així, en primer lloc definim les vessants per, en segon lloc referir-nos als

conceptes esmentats des de la perspectiva de Jacques Aumont. Finalment,

extrapolem els conceptes a l’obra de Sophie Calle.

Sophie Calle i Jacques Aumont 20

També, tal i com hem dit, l’expressió es pot entendre des de dues vessants: una vessant

comunicacional i una altre estètica. En el primer dels casos, s’entén que en tot l’art hi ha

expressió (sigui més antic o contemporani). Si ens fixem en la vessant estètica,

l’expressió és un moviment artístic de principis del segle passat, es tracta d’un

moviment heterogeni que forma part de les avantguardes històriques i que incorpora a

l’art la visió personal de l’artista.

D’altra banda, passarem a fer referència als conceptes vinculats al terme expressió. El

fet de tenir diferents conceptes a partir dels quals entendre l’expressió s’entén amb el

fet que, la noció d’expressió canvia segon els valors estètics de la societat i respecte de

la funció simbòlic (sempre relacionada amb la significació).

Tanmateix, és rellevant destacar que els conceptes dels quals partim per a dita definició

provenen de l’autor Jacques Aumont. Aquest autor és professor de la Universitat de

París-III, la Nova Sorbona, i director d’estudis a l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials

de París. Com autor o coautor ha publicat una desena d’obres sobre cinema, pintura i

imatge en general. 21

Definim: • EXPRESSIÓ COM ESPECTATORIAL O PRAGMÁTICA: direm que una obra és expressiva quan evoca alguna emoció o estat emocional als destinataris. • EXPRESSIÓ COM A REALISTA: direm que una obra és expressiva quan més expressi la realitat, com més fidedigne sigui a la realitat. Així, els elements que produiran expressió són elements de sentit, de sentit de la realitat. • EXPRESSIÓ COM A DEFINICIÓ SUBJETIVA: ens referirem a que una obra d’art és expressiva quan expressi el que expressa el subjecte creador. En aquest sentit, es reconeix el dret a l’expressió singular (aquesta idea sorgeix al romanticisme i la idea de l’expressió de la subjectivitat es considera normal i inclús desitjable). • EXPRESSIÓ COM A DEFINICIÓ FORMAL: és expressiva l’obra que formalment és expressiva. En aquest sentit, es tractaria de formal allò que stà socialment acceptat. • EXPRESSIÓ COM A CONCEPCIÓ HISTÒRICA: es fa referència a expressió quan es relaciona amb l’obra dels expressionistes de principis del segle passat.

22

És interessant veure en les definicions que, quan parlem des del concepte

d’espectatorial o pragmàtica i realista, fem referència a allò que s’evoca cap al

subjecte que observa l’obra d’art. Tanmateix, quan parlem d’expressió com a

definició subjectiva, fa referència a allò que vol expressar l’artista. Així mateix,

la definició formal fa referència a la concepció social, allò que està socialment

acceptat i establert i, per últim, la definició històrica que es relaciona amb un

període històric molt marcat i caracteritzat.

Per últim, si ens fixem amb l’obra de Sophie Calle, en general veiem que, pot ser

una obra espectatorial o pragmàtica donat que pot evocar sentiments i

emocions a aquelles persones que la contemplen, no deixa a ningú indiferent.

També la podem considerar com una obra realista, un exemple clar és l’obra

Dolor Exquisito, es tracta de fotografies i elements reals dotats de significats

concrets.

23

24

Així mateix, també podem considerar que

l’obra de Sophie Calle és subjectiva doncs

segurament l’objectiu que té ella és

transmetre quelcom o evocar sentiments i

expressions. Així mateix, també es podria

parlar des d’una definició formal doncs,

Sophie Calle està socialment acceptada

com a artista i les seves obres també. Per últim, no podríem parlar de

l’obra de Sophie Calle des d’una

perspectiva històrica doncs no té res

a veure amb les obres de

l’Expressionisme d’inicis del segle

passat, com per exemple l’obra Die

Brücke.

Art i materials…

D’entrada, parlar de ‘formal’ i ‘informal’, em sembla un pur formalisme que es

fonamenta amb una concepció molt concreta de l’art i les arts plàstiques.

Materials. Els materials són materials... els que es consideren formals són el que

estan més acceptats i s’usen més en l’art tradicionalista però, si mirem l’art des

d’altres paradigmes, tot material és útil i susceptible d’ésser usat, llavors des

d’aquest paradigma tots els materials són formals...?

Espais. En la línea de la reflexió dels materials. Espais formals i informals... bé, és

relatiu també... i depèn molt des de la concepció que es miri.

25

26

27

Si em centro en l’activitat de les roses... hem realitzat roses amb materials

‘formals’ i ‘no formals’ en un espai ‘formal’ per ser exposat en un espai

‘informal’, però... realment els materials són materials i els espais... una classe és

formal i un passadís de la universitat ‘informal’? Si ho haguéssim fet en una paret

d’un museu...’formal’!!!

És curiós...

28

Bé, finalment hem fet roses amb material i recursos que ens han proporcionat

però... hi ha un munt de formes de fer roses !!! De fet, per Sant Jordi n’hem fet al

CAU però fent reutilització... (amb infants d’un agrupament escolta, dins del marc

d’un projecte de 3R, reutilitzar – reciclar - reduir).

Transformar a partir de l’art…

29

Transformar des de l’art, no només és possible sinó que és una realitat.

L’art ens permet treballar les emocions, la llibertat d’expressió, la creativitat, la

imaginació, l’iniciativa, la confiança en un mateix, i moltes coses més.

L’art ens permet treballar en contextos molt complexes, tant a nivell grupal com

individual doncs ambdues opcions es complementen perfectament. També ens permet

treballar la resiliència i processos d’introspecció personal, entre d’altres.

L’art, sempre ha estat vist com a meta, fer art des de la producció d’art però, en el

nostre cas, aquesta producció pren un paper secundari per esdevenir el procés de

creació un procés de transformació individual, col·lectiu i social.

En aquest sentit, cal que obrim mires i no considerem les arts plàstiques només, la

música, el teatre, la dansa... són eines artístiques, mitjans artístics que permeten

treballar infinitat de coses, casos, processos.

Deixo un enllaç, es tracta d’ ARTIBARRI, un centre de recursos i una xarxa a favor del desenvolupament de projectes artístics d’acció comunitària, on la participació de les persones es converteix en un eix central cap a la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva i cap a l’estímul del canvi social.

http://artibarriblog.wordpress.com/presentacio/1-1-que-es/

30

D’altra banda, relacionar art i pedagogia és senzill, sempre i quan sapiguem triar el

paradigma pedagògic més adequat.

Hem vist experiències sobre la pedagogia de Maria Montessori, mare de l’escola

nova i la pedagogia activa. La pedagogia que promulga Maria Montessori, és

anomenada com a Mètode de la Pedagogia Científica o Pedagogia Experimental

pel seu relatiu contingut científic. La seva pedagogia, tot i que tenia present dades

psicològiques i fisiològiques es basa en un mètode, en la realització d’un

experiment pedagògic amb algun dels objectes proposats per l’autora, i en l’espera

de la reacció espontània del infant.

És a dir, es tracta d’una metodologia basada en l’experimentació i, per tant, en

aquest sentit, l’art ens permet realment una infinitat de possibilitats

d’experimentació i per tant, es pot usar i és idoni per a metodologies com aquesta.

31

Hi ha un documental sobre diferents metodologies que en parla i es poden veure també diversos exemples, també en deixo l’enllaç:

http://www.educacionprohibida.com/

32

Una reflexió final …

En primer lloc, vull dir que, inicialment m’esperava un altre tipus d’assignatura,

basada en manualitats aplicables a processos socioeducatius... quasi quasi... pintar

mandales... !!!

El primer dia... vaig sortir de classe una mica desmotivada doncs, no acabava de ser

el que jo m’esperava... però va ser quelcom inicial. A mesura que ha anat avançant

l’assignatura m’he adonat que en realitat hem fet el que jo volia però molt més

ampli i enriquidor. Hem anat més enllà del que jo coneixia i suposo que aquesta és

la gràcia... descobrir noves coses i sortir del camí marcat i allò conegut.

Estem fets per sortir-nos del camí marcat... però em passa que... quan m’avaluen,

aquest sortir del camí marcat em fa por... no hi estem tant acostumats !!! Sempre

tenim pautes d’avaluació a seguir...

33

En aquest sentit, tenia una concepció de l’art errònia i molts coneixements però molt

desendreçats i, el fet de cursar aquesta assignatura m’ha fet adonar-me’n de moltes

coses... primerament que sé més del que em pensava però que em calia posar noms

i cognoms al que sabia i endreçar-ho, connectar-ho... d’altra banda, sempre havia

tingut el complex de no ser gaire artista... tot i que em consideressin manetes... les

meves manetes eren per manualitats, manualitat sense finalitat, per passar l’estona

o per treballar coses molt concretes... pots de llapis amb iogurts, amb llaunes, fer

carioques, trenes, cartells, pintar dibuixos a les parets... coses que feia al cau (al meu

agrupament escolta) i, me adonat que... potser sóc més artista del que em

pensava!!!

Màscares ‘maies’ (de les meves manetes…) !!! Pallassa pels meus nens !!! 34

Realment estic molt contenta d’haver cursat aquesta assignatura... realment m’ha

servit i m’ha obert portes a seguir treballant en el tema... m’ha aportat eines i

sobre tot, obert les mooooolt les mires !!! Potser són poques hores però realment

hi ha moltes recursos, per tant, ara tenim un inici per qui vulgui... seguir

avançant!!!

I... tal i com començo aquest portafolis, l’acabo...

... un camí per recórrer ara que en sóc conscient !!!

Exposició de tecnologia (Santiago de Xile).

Era una sala, et movies i el moviment es transofrmaba en imatges i color a la paret

(és una fotografia de la paret).

Art o tecnologia… ambdues coses !!! 35