portfoli neus
73
1 Mestre Educació Infantil Noves Tecnologies aplicades a l’educació infantil Professora: Cinta Espuny Vidal PORTFOLI Noves Tecnologies aplicades a l’educació infantil Neus Fornós Bo CURS 2010 – 2011
-
Upload
neus-fornos -
Category
Documents
-
view
244 -
download
4
description
portfoli de neus fornos
Transcript of portfoli neus
1
Mestre Educació Infantil Noves Tecnologies aplicades a l’educació infantil Professora: Cinta Espuny Vidal
PORTFOLI Noves Tecnologies aplicades a l’educació infantil
Neus Fornós Bo
CURS 2010 – 2011
2
“Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TAC) no han d’estar al marge del
conjunt d’activitats que els alumnes realitzen a classe. Hem d’integrar la seva utilització
en les tasques docents habituals dels centres. Es tracta de realitzar un procés de
renovació en la metodologia i l’ús de recursos informàtics en l’educació infantil i el cicle
inicial.”
(Emilia Alcaraz Delgado)
3
ÍNDEX 1. Introducció ....................................................................................................... 4
2. Mòduls ............................................................................................................. 4
Mòdul 1 ................................................................................................. 5
Mòdul 2 ................................................................................................. 10
Mòdul 3 ................................................................................................. 41
Mòdul 6 ................................................................................................. 70
3. Conclusions ........................................................................................................ 73
4
1. INTRODUCCIÓ
En aquest protfoli es troben les respostes als mòduls que hem anat fent durant l’assignatura de noves tecnologies aplicades a educació infantil. Els mòduls són:
• Mòdul 1: Marc educatiu actual
• Mòdul 2: El procés de cerca
• Mòdul 3: Tractament i ús de la informació: gestió de la informació
• Mòdul 6: Seguretat a Internet
En l’última part del protfoli es pot trobar una reflexió de l’assignatura de noves tecnologies i el què ha significat per a mi tot el que he après.
5
2. MÒDULS
MÒDUL 1
PRÀCTICA 2 El marc educatiu actual
L'objectiu d'aquesta pràctica és adonar-se de la influència del nou marc social en les noves
directives polítiques sobre l'educació.
1. Entreu en aquesta cacera del tresor: Competències i resoleu 3 de les preguntes
plantejades.
1. Què és una competència?
És la capacitat d’utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en
contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents
sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la
dimensió social de cada situació.
2. Què vol dir ser competent?
Vol dir saber aplicar els coneixements (saber), les habilitats (saber fer) i les actituds (saber ser i
estar) en la resolució de problemes amb qualitat i eficàcia. És a dir, aprendre a interpretar la
informació des del coneixement per a construir interpretacions pròpies i saber-les comunicar,
desenvolupant la capacitat d’utilitzar-les i transferir-les en situacions i en problemes diferents.
3. Què vol dir que les competències bàsiques tenen un important caràcter transversal?
Els continguts i les opcions metodològiques han de generar contextos globals d’aprenentatge
des d’un enfocament interdisciplinari, és a dir, s’han de poder aplicar en diferents situacions
d’aprenentatge i fins i tot de la quotidianitat de l’alumne.
6
2. Llegiu l'article de Cebrián, J. L. (1999). La societat de la informació i el coneixement. Els
reptes de l'educació
• Esteu d'acord amb l'afirmació que hi fa: "...No es tracta pas que el docent aprengui
tecnologia, sino que com diu Bill Gates en el seu últim llibre, que les mínimes nocions
per ensenyar amb la tecnologia.." ?
Si per ensenyar llengua o matemàtiques hem de tenir unes bones nocions, perquè per
ensenyar tecnologia hem de saber-ne el mínim? Sí que potser en tindria prou per crear
expectatives però no sempre em sabria desenvolupar en una classe i podria resoldre
els dubtes i solucionar els imprevistos que poguessin sorgir.
• Tenint en compte la graella d'habilitats i destreses informacionals, anoteu quines
creieu són les mínimes nocions necessàries per ensenyar amb la tecnologia?
- Identificar les necessitats informatives
- Conèixer els recursos disponibles
- Organitzar la informació
7
PRÀCTICA 3. Marc legislatiu, competències bàsiques i la competència informacional.
L'objectiu d'aquesta pràctica és familiaritzar-se amb el concepte de competència informacional
i observar la seva relació amb les competències bàsiques de la llei.
1. Llegiu l'annex 1 del Decret 142/2007 en què es descriuen les 8 competències bàsiques. La
competència informacional comparteix continguts i habilitats amb 4 d'aquestes
competències. Quines?
1.- Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
2.- Competències artística i cultural.
4.- Competència digital.
5.- Competència d’aprendre a aprendre.
Redacteu un text de 20 línies mínim exposant les aportacions de les competències bàsiques a
la competència informacional.
La competència comunicativa lingüística i audiovisual és saber comunicar oralment, per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir el propi cos i les tecnologies de la comunicació, d’aquí la seva relació. La competència lingüística està molt lligada a la competència informacional perquè comunicar, és fonamental per a la comprensió significativa de les informacions i la construcció de coneixements. La competència artística i cultural és un complement necessari de la competència comunicativa. Aquesta competència suposa conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com a part del patrimoni dels pobles. A més, és saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectiva les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i conviure en societat. En el tractament de la informació i competència digital, com el seu propi nom ens indica està directament relacionada amb la competència informacional, ja que inclou la utilització de les tecnologies de la informació i les habilitats per obtenir informació, tant de manera individual com en grup. La competència d’aprendre a aprendre guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques, per la qual cosa necessita de les estratègies necessàries per a desenvolupar-les.
8
2. Del document Estandares de competencias en TIC para docentes busqueu la plana 20 i de
l'apartat I.D.TIC, valoreu quina és la vostra situació en els 11 aspectes que desenvolupa.
• I.D.1. Describir y demostrar el uso de hardware corriente.
- Situació bona, puc descriure i explicar com s’utilitza un ordinador o una
impressora, per exemple. Si he de parlar de la CPU o memòria RAM no ho sabria
explicar.
• I.D.2. Describir y demostrar tareas y utilizaciones básicas de procesadores de
texto tales como digitación, edición, formateo e impresión de textos.
- Tinc un nivell d’usuari mitjà-alt. És una de les eines que més he fet servir durant la
carrera.
• I.D.3. Describir y demostrar el objetivo y las características básicas del software de
presentaciones multimedia y otros recursos informáticos.
- Tinc un nivell d’usuari mitjà-alt. És una de les eines que més he fet servir durant la
carrera.
• I.D.4. Describir el objetivo y la función básica del software gráfico y utilizar un
programa de este tipo para crear una imagen sencilla.
- Ho se utilitzar per crear imatges senzilles o retocar-les.
• I.D.5. Describir Internet y la World Wide Web, explicar con detalle sus usos, describir
cómo funciona un navegador y utilizar una dirección (URL) para acceder a un sitio Web.
- Se utilitzar un navegador i accedir a llocs web, però no tinc clar si sabria definir
exactament el que és i com funciona.
• I.D.6. Utilizar un motor de búsqueda para efectuar una exploración booleana con
palabras clave.
- No se que significa “exploració booleana”, però sempre utilitzo Google per a cercar
qualsevol informació.
• I.D.7. Crear una cuenta de correo electrónico y utilizarla para mantener
correspondencia electrónica duradera.
9
- Abans que ens ho expliquessin a l’assignatura ja en tenia dues de creades i les
utilitzo a diari.
• I.D.8. Describir la función y el objetivo de los software de tutoría (tutoriales) y de
instrucción y práctica, así como la manera en que contribuyen, en los estudiantes, a la
adquisición de conocimientos, en las diferentes asignaturas escolares.
- He utilitzat tutorials per saber més sobre la PDI, com fer un blog,...
• I.D.9. Localizar paquetes de software educativo y recursos Web ya preparados,
evaluarlos en función de su precisión y alineamiento con los estándares del plan de
estudios (currículo), y adaptarlos a las necesidades de determinados estudiantes.
- N’he localitzat i utilitzat però per recomanació d’algun professor, per tant no els he
evaluat ni escollit jo.
• I.D.10. Utilizar software para mantener registros en red a fin de controlar asistencia,
presentar notas de los estudiantes y mantener registros relativos a ellos.
- No ho he fet servir mai.
• I.D.11. Utilizar tecnologías comunes de comunicación y colaboración tales como
mensajes de texto, videoconferencias, colaboración mediante Internet y comunicación
con el entorno social.
- Ho utilitzo a diari.
10
Mòdul 2
El procés de cerca (I)
De la necessitat d'informació a les eines per a localitzar la informació
ACTIVITAT 1
En aquesta pràctica cercarem informació sobre "les biblioteques escolars ". Ens interessen
diferents tipus de materials: vídeos, webs, documents..., però adreçats a l'alumnat d'infantil,
primària, secundària o batxillerat (He escollit educació primària).
Planifiqueu la cerca seguint l'esquema metodològic que us hem presentat i les explicacions de
l'exercici 1.
CERCA AL GOOGLE:
El programa té per objectiu potenciar la biblioteca escolar "puntedu" com un espai de recursos
on poder trobar tot tipus d'informació en diferents tipus de suport a l'abast de l'alumnat, del
professorat i de la comunitat educativa, prioritzar el seu ús com a espai d'aprenentatge en el
desenvolupament de les diferents àrees curriculars, per tal que l'alumnat es formi com a
persona autònoma, crítica i constructora del seu propi coneixement a través de la cerca, la
investigació i el treball en diferents fonts d'informació, i promoure l'hàbit lector.
Casa Amèrica Catalunya celebra des d'avui dimarts 24 de maig a
divendres 27 la segona edició de les Jornades de Literatura Infantil i Juvenil Llatinoamericana
(LIJ), pioneres en el seu gènere a Catalunya i Espanya. Autors com Antonio Skármeta (Xile),
Marina Colasanti (Brasil), Laura Devetach (Argentina) i Estrella Borrego (Espanya), entre
11
d’altres, reflexionaran entorn del present i futur de la LIJ llatinoamericana i ho faran a través
de taules rodones, lectures i tallers amb estudiants de Catalunya.
Alumnes d'escoles de Barcelona, Tarragona, Mataró i Lleida estan treballant des de fa alguns
mesos l'obra dels escriptors convidats a les jornades. A través de lectures en veu alta, tallers
literaris, sessions de lectura silenciosa, intercanvi de correspondència amb els autors, entre
altres activitats, cada grup d'escolars s'apropa, descobreix i coneix l'univers literari de Marina
Colasanti (Brasil), Francisco Hinojosa (Mèxic), Gloria Cecilia Díaz (Colòmbia) i Laura Devetach
(Argentina).
Durant els matins del 24 al 27 de maig, dates en què tenen lloc les jornades,s'organitzaran les
trobades literàries de les escoles amb els escriptors i amb
els alumnes d'una altra classe i/o d'un altre centre que hagin llegit el mateix autor. La
trobada està concebuda com un espai on nens i joves coneguin i dialoguin amb l'autor,
tot plantejant-li preguntes i comentaris sobre els seus llibres, conversant sobre el seu
ofici com a escriptor, els seus llibres preferits, la seva formació com a lector, i sobre el
seu país d'origen, les seves realitats i costums.
Esporgar la biblioteca a l'escola i a l'institut: triar i destriar, processos
per a una gestió eficient del fons vol ser una eina de suport per a les persones responsables de
la biblioteca dels centres educatius pel que fa a les diverses actuacions de gestió del fons.
Ha estat elaborat per especialistes en biblioteconomia i biblioteca escolar a partir d'un
encàrrec del Departament d'Educació.
Què, qui, com de la biblioteca: la posada en marxa de la biblioteca en
un centre educatiu és una eina que vol ser útil als centres educatius quan es plantegen o
revisen les tasques a desenvolupar de la biblioteca.
12
L’objectiu del document és visualitzar, de manera esquemàtica, els diferents punts claus que
cal tenir present en un projecte de biblioteca que dóna suport al currículum.
CERCA L’EDU3.CAT
Aquest vídeo presenta el programa de biblioteques escolars "puntedu". S'explica en què
consisteix el projecte i quins avantatges presenta.
ACTIVITAT 2
Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un document de text,
i proveu de respondre algunes de les preguntes.
•••• 2.1 Anem a posar en pràctica el que hem treballat, aneu al document i obriu un
document de text, i proveu de respondre algunes de les preguntes.
ENCICLOPEDIES Quina és l’extensió i el número d’habitants del municipi de Sant Pere de Ribes?
Consulta l’Enciclopèdia Catalana
Extensió: 41 km 2 Població: 28.353 h [2009]
13
Localitza també les tres webs més significatives que tinguin informació d’aquest poble:
14
ENLLAÇOS:
- Ajuntament de Sant Pere de Ribes
- Fitxa municipal de l'IDESCAT
15
- Mapa de patrimoni cultural de Sant Pere de Ribes (Diputació de Barcelona) Elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
16
• Quin era el nom de la Mare Teresa de Calcuta? Consulta l’Enciclopèdia Catalana
Agnès Gonxha Bojaxhiu
17
• Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipèdia.
18
• Explica que és un castell (dels castellers)?
Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot Catalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
• Quins son els termes relacionats amb aquest tema?
19
• Quina és la web que consideres més rellevant? http://www.webcasteller.com/ca/
Consulta l’Enciclopèdia Catalana Contrasta i amplia la teva resposta amb la informació disponible a la Wikipedia.
• On està situada la ciutat d’Oxford ? Localitza la informació en anglès.
20
Consulta l’Enciclopèdia Britànica
21
DICCIONARIS
• Què significa “camal” i quina és la seva traducció al castellà ? Consulta el diccionari multilingüe.
22
• Explica què és una tombarella. Consulta el diccionari DIDAC
23
• Quin és el significat de la paraula “soportal”. Consulta al diccionari de la Real Acadèmia Española
24
ATLES
• Quin és el riu que passa pel poble de Bagà (Alt Berguedà)? Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)
• Situa en el mapa el castell de Burriac dins del municipi de Cabrera de mar. Copia la imatge del mapa. Consulta l’hipermapa (l’Atles electrònic de Catalunya)
25
CATÀLEGS
• Localitza la editorial que ha editat el llibre “Formar-se per informarse” de la Teresa Mañá i la Monica Baró en castellà.
Consulta la base de dades del ISBN
Celeste Ediciones, S.A.
26
•••• 2.2 L'organitzador Aloma i el Merlí són dos recursos educatius que permeten accedir
a diferents formats d'informació. Aquesta informació la trobem ja classificada per
altres o ens la podem classificar al nostre interès. A la vegada hi ha avantatges de
gestió i recuperació de la informació. Feu l'exercici 2.
ACTIVITAT 3. Visiteu diferents cercadors:
• Cercadors i motors de cerca (recull de les Biblioteques públiques de Salt).
• Cercadors i directoris temàtics a Internet (recull de la biblioteca de la UPF)
CERCADORS:
27
28
MOTORS DE CERCA:
29
CERCADORS I DIRECTORIS TEMÀTICS A INTERNET:
30
ACTIVITAT 4. La barra d'eines del GOOGLE és un recurs que permet cercar informació de forma ràpida.
Descarregueu la barra:
<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/es/index.html>
Més informació:
<http://www.google.com/tools/firefox/toolbar/FT5/intl/ca/features.html>
31
32
ACTIVITAT 5. Els motors de cerca permeten fer cerques a diferents llocs web d'una forma fàcil
i ràpida utilitzant la barra de cerques del Firefox.
Visiteu la pàgina de Softcatalà, descarregueu i instal·leu els motors de cerca següents:
o Xtec
o Dicccionari Multibilingüe llengua catalana
33
o Gran Enciclopèdia Catalana
o DIEC
o Tot de llibres
34
o Llibres.com
ACTIVITAT 6
Extensions/complements interessants
Visiteu el tutorial Dreceres, extensions i motors de cerca.
o <http://docs.google.com/View?id=dfvbh5sk_207ddvckmf3> o <http://www.softcatala.org/wiki/Mycroft>
Instal·leu:
o Showcase o Picsearch o Google preview o Translator o Calculadora
35
ACTIVITAT 7
Quan tingueu les extensions i els motors de cerca instal·lats feu una captura de pantalla. S’ha de poder visualitzar clarament totes les extensions i els motors de cerca que heu instal·lat.
Afegiu, al mateix document, imatges de les següents activitats:
• Buscareu una mateixa paraula a diferents motors de cerca, en diferents pestanyes. Amb l’extensió showcase, feu una captura de pantalla i l'enganxeu-la al document.
• Translator. Anireu a les preferències, canviareu la llengua per castellà i farem que s’obri en una nova pestanya. Deseu. Obriu un web en anglès i utilitzant l'opció de les pestanyes la traduïm al castellà. Feu una captura i l'enganxeu-la al document.
• Anireu a imatges del google, a “búsqueda avanzada” on escollirem una animació, una imatge molt petita, una en color i una en blanc i negre. L'enganxeu les imatges al document.
36
• Buscareu la possibilitat de fer una operació matemàtica amb el vostre PC de tres maneres diferents i ho mostrareu.
37
Anireu a la pàgina de la XTEC i cercareu a la pàgina inicial la paraula “educació”, ho fareu
combinant les tecles Ctrl+F, a sota de la pàgina sortirà un requadre, escriviu la paraula, dieu
que ho ressalti i veureu que mitjançant les tecles següent i anterior, podeu buscar la paraula.
Per la creu podreu tancar l’aplicació. Feu una captura i l''enganxeu al document.
ACTIVITAT 8
Aquesta pràctica consisteix a cercar informació en diferents recursos digitals: enciclopèdies, diccionaris, altres i catàlegs; l’objectiu és conèixer-los i practicar la recuperació de la informació en suport digital.
Les cerques es basaran en els recursos recollits el document Recursos digitals. Part del material es centra en fonts que es poden trobar a l’escriptori de l'edu365.
38
39
ACTIVITAT 11
Analitzeu críticament les fonts localitzades per distingir la informació acadèmica de qualitat.
A continuació trobareu una llista de preguntes per comprovar la fiabilitat del material
localitzat. Informació sobre les vaques.
• Qui és l'autor?
L’enciclopèdia.cat. Aquesta ofereix informació de qualitat i actualitzada en català.
Té com a precedent la gran Enciclopèdia Catalana, obra impresa de caràcter cultural col·lectiu
que representà l’esforç d’una generació de catalans especialistes en les més diverses matèries.
• De què tracta?
La informació és clara i precisa. Les definicions i explicacions no són gaire llargues i es centren
en l’animal. En tot moment posa exemples i fa comparacions per afavorir la imaginació del
lector.
• Quan?
La informació de la pàgina web està actualitzada des del 26-03-2011:
Actualització:
dissabte, 26-03-2011
• On?
Aquesta pàgina web es troba en un servidor personal i ens deixen una direcció de correu
electrònic per si volguéssim contactar amb el seu creador:
Per a qualsevol consulta o suggeriment:
40
En aquesta pàgina web l’autor ens deixa referències bibliogràfiques i referències de pàgines
web des d’on s’ha extret la informació per elaborar la web. També ens posa un llistat de
pàgines web molt interessants i on podem trobar informació de les vaques.
En aquesta pàgina web hi ha una pestanya on posa Principal, des d’on podem accedir a la
pàgina web principal de l’autor, des d’on ens portarà a la web de les vaques.
• Per a què? Per a qui?
Aquesta pàgina té un format molt senzill, ja que a l’inici hi ha unes pestanyes des d’on es pot
accedir d’una manera molt simple a la informació, la qual és molt concreta i específica. Per lo
tant, aquesta pàgina va dirigida per a un públic molt ampli, des de nens i nenes de primària fins
a públic adult que estigui interessat en saber alguna cosa relacionada amb les vaques. Crec que
no està dirigida al públic infantil, ja que té poques imatges i bastant de text.
L’objectiu principal de la pàgina web és el d’informar a tota aquella persona que vulgui saber
alguna cosa sobre les vaques. La informació que dona és molt àmplia i parla de temes tan
amplis com: la morfologia de les vaques, la seva forma de vida, la història, les races que hi ha,
etc.
Aquesta pàgina web és totalment objectiva i no tracta de persuadir cap a una opinió en
concret, ja que tracta de dades totalment objectives.
Pàgines web consultades: La vaca. XTEC.ES
Disponible a: <http://www.xtec.net/~jmerino/m2/index.html#historia>
Gran Enciclopèdia de Catalunya
Disponible a: <http://www.enciclopedia.cat/>
41
MÒDUL 3
Les habilitats informacionals en el tractament de la informació
ACTIVITAT 1
Seleccioneu dels continguts relacionats amb la competència informacional els que són
pròpiament de tractament de la informació
42
Activitat per Primària (variant 2): Cerqueu en el currículum de Llengua relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari1) els continguts que es podrien classificar en les fases 2 i 3 de la CI: TRACTAMENT I COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent.
La competència informacional en el currículum LOE PRIMÂRIA
CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana) relacionats amb les fases 2-3 de la CI.
Fases Aspectes cicle inicial cicle mitjà cicle superior
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Comprensió i interpretació d’informacions rellevants
Comprensió de tot tipus de missatges orals en diferents contextos i en qualsevol dels escenaris possibles: activitats d'aula, situacions d'aprenentatge en qualsevol àrea i en la vida quotidiana. Comprensió de textos orals de diferents tipus, formats i transmesos en mitjans diversos, per obtenir informació i per a aprendre. Comprensió de les informacions més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes.
Comprensió de les informacions escrites més habituals de classe, de la vida quotidiana i dels textos vinculats a continguts curriculars en qualsevol dels formats possibles i de forma conjunta a partir del text, imatges o esquemes que el componen.
Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a representacions de la realitat. Comprensió de les informacions escrites en algun dels formats possibles que fan referència a qualsevol àmbit de l'escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes, entre altres). Lectura i interpretació d'esquemes, gràfics i mapes conceptuals per saber extreure'n la idea principal i les relacions entre els elements. Comprensiódelsllibresdelecturairelatsdeficcióaudiovisual:caracteritzaciódels protagonistes, comprensió de la trama, situació en el temps, comentari d'alguns trets del llenguatge i interpretació del sentit de les il·lustracions (colors, tècnica, estil) amb relació al text.
1 Document “CONTINGUTS-CI_PRI-LLE”
43
Anàlisi del contingut i estructuració de les idees
Exposició de temes de manera ordenada i comprensible.
Participació activa en els diàlegs o debats, aportant-hi i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats. Expressió d'idees de forma sintètica a través d'un esquema o imatge.
Exposició de temes de manera ordenada i comprensible, i participar activament en els diàlegs o debats, aportant-hi i defensant idees pròpies i defensant o contradient, si cal, les dels altres amb arguments raonats, amb la possibilitat de fer-ho en presència d'una càmera.
Tractament textual amb les TIC
Exposicions a partir d'un guió, esquema o imatge, amb la possibilitat de fer-ho davant d'una càmera de vídeo. Comprensió de textos orals provinents de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten. Lectura, comprensió i anàlisi guiada d'informacions i relats procedents de documents audiovisuals i de mitjans de comunicacio
Exposicions a partir d'un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació. Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual, per a obtenir-ne informació i per aprendre. Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s'han escoltat o s'han mirat a través d'algun mitjà audiovisual, amb especial atenció quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC.
44
COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ
Composició de textos propis de les diferents matèries curriculars
Producció de textos orals memoritzats (cançons, poemes, dramatitzacions) i de producció pròpia (exposicions , explicacions) adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa i amb la utilització de la comunicació audiovisual sempre que l'activitat ho requereixi.
Producció de textos orals i audiovisuals (descripcions, explicacions,justificacions, presentacions de temes), amb preparació prèvia, utilitzant recursos adequats (to de veu, gesticulació, suports visuals). Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d'imatges o esquemes, realitzats en diferents situacions: a) situacions quotidianes de l'aula i l'escola; b) experiències personals i produccions en l'àmbit creatiu (contes, poemes, vivències); c) textos de treball produïts en qualsevol de les àrees curriculars. Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres. Escriptura de poemes per a comunicar sentiments, emocions, estats d'ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius, comparacions, sentits figurats. Elaboració de missatges creatius i crítics mitjançant associacions d'imatges, i d'imatges i sons. Possibilitat d'associació amb textos escrits.
Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia (exposicions, descripcions de situacions o processos, d'emocions), amb preparació prèvia, i adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Escriptura de textos produïts en diferents situacions i que responguin a diferents intencions que, sempre que calgui, han de tenir el suport d'imatges o esquemes: narracions, explicacions, descripcions, diàlegs, notícies, receptes, còmics, entre d'altres. Escriure textos de tot tipus: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies i dramatitzacions senzilles, per tal d'expressar sentiments, emocions, estats d'ànim o records.
Activitat per Secundària (variant 2): Cerqueu el en currículum de Llengua (document complementari2) els continguts de l’ESO relacionats amb el TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ i anoteu-los a la casella corresponent. Si teniu temps podeu cercar també en altres matèries diferents.
2 Document “CONTINGUTS_LLENGÜES-ESO”
45
La competència informacional en el currículum LOE. Fase 2. Tractament de la Informació. SECUNDÀRIA
CONTINGUTS Llengua i literatura (catalana i castellana)
FASE PROCËS Aspectes comuns Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Comprensió i interpretació d’informacions rellevants textos
orals, escrits i audiovisuals de
la vida quotidiana i dels
mitjans de comunicació...
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als narratius, descriptius i conversacionals. Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius i expositius de les diferents matèries curriculars.
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius i argumentatius. Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius, expositius, instructius i argumentatius de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció d’informació de diferents mitjans.
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció als textos predictius, persuasius i gèneres periodístics (notícia, crònica, reportatge, entrevista, opinió), reconeixent les diferències entre informació i opinió. Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius de les diferents matèries curriculars i amb atenció a l’obtenció d’informació de diferents mitjans.
Comprensió i interpretació de les informacions més rellevants de textos orals, escrits i audiovisual de la vida quotidiana i dels mitjans de comunicació pròxims als interessos de l’alumnat, amb atenció a l’argumentació ideològica, exposició d’idees i informes, i administratius (carta a l’administració, instància, currículums, sol·licitud de feina, carta de presentació, formularis). Comprensió de textos orals, escrits i audiovisuals de la vida acadèmica de l’alumnat, amb atenció a les característiques específiques dels narratius, descriptius, expositius de fets, explicatius d’idees i conceptes, instructius, argumentatius i els que expressen opinió raonada en les diferents matèries curriculars.
Contrastació dels continguts Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura.
46
Anàlisi del contingut i estructuració de les idees
Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. Resums, exposicions senzilles i conclusions sobre les tasques i aprenentatges fets amb atenció especial als narratius, descriptius i expositius. Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de − presentació dels treballs escrits.
Anàlisi pautada dels diferents codis informatius que es troben en un missatge audiovisual: paraula, text, elements icònics, so. Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identificació de les idees principals i secundàries, elaboració d’esquemes que estructurin visualment les idees, resum. Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de − presentació dels treballs escrits.
Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.
Creació i utilització d’esquemes i mapes conceptuals en format digital, com a suport en les exposicions orals, per tal de ser projectats amb mitjans audiovisuals.
Tractament textual amb les TIC Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.
Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text, diccionaris electrònics, correctors.
Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació, i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC. Ús de tècniques digitals de tractament textual: processadors de text per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes numèricsinòptic i claus; programes de presentació, programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria curricular i les il·lustracions.
Ús de tècniques digitals de tractament textual: processadors de text per a l’organització dels apartats i continguts: esquemes numèricsinòptic i claus; programes de presentació, programes de tractament de la imatge per a la utilització eficaç dels gràfics específics de cada matèria curricular i les il·lustracions.
47
Activitat per Primària (variant 1): Cerqueu en el currículum de MEDI relacionat amb la CI que vam treballar a la primera sessió (document complementari3) els continguts del cicle superior de PRIMÀRIA que es podrien classificar alguna de les 3 fases de la CI i anoteu-los a la casella corresponent.
La competència informacional en el currículum LOE. FASES PRIMÂRIA
CONTINGUTS MEDI NATURAL I SOCIAL relacionats amb les fases 1-2-3 de la CI.
Fases Aspectes cicle superior
CERCA I RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ
Cerca d’informació i hàbits de consulta Cerca i contrast d'informació en diferents suports sobre éssers vius i condicions de vida. Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges. Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i audio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web. Tractament de la informació.
Utilització de la biblioteca-mediateca del centre
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
Comprensió i interpretació d’informacions rellevants
Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions. Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació i anàlisi crítica de la influència de la publicitat en els hàbits de consum. Planificació d'experiències per a comprovar propietats dels materials i el seu comportament davant la llum, la calor i l'electricitat. Elaboració d'un informe per a comunicar el procés i els resultats utilitzant l'ordinador.
Anàlisi del contingut i estructuració de les idees
Tractament textual amb les TIC Anàlisi de l'evolució d'algun element patrimonial de l'entorn proper, a partir del treball cooperatiu, i comunicació de la informació per mitjà dels recursos de les TIC, mostrant valoració i respecte per les manifestacions del patrimoni. Recerca d'informació sobre com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.
COMUNICACIÓ DE LA INFORMACIÓ Composició de textos propis de les
diferents matèries curriculars
Realització d'un treball d'investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l'entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l'experimentació i l'ús de diferents fonts d'informació. Argumentació oral i escrita de les propostes de solució. Identificació dels components d'un circuit elèctric. Disseny i construcció de circuits elèctrics senzills. Valoració de la importància d'adoptar comportaments que minimitzin el consum elèctric.
3 Document complementari “contingutsCI_PRI-MEDI“
48
49
ACTIVITAT 2
Entreu a l'apartat del tutorial de la Dra. Maria Pinto de la Universitat de Granada:
Aprender a analizar, sintetizar y comunicar. Llegiu la portada. Entreu als enllaços
d'Aprender a analizar i aprender a sintetizar. Cadascun es divideix en dos apartats
més, llegiu-los i feu les actitvitats que proposen.
LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAD 1
LA FORMA Y EL DESARROLLO DIGITAL (Títol)
(Idees importants en negreta).
Ser digital tiene tres efectos fisiológicos en nuestro mundo: lo descentraliza, lo allana
y hace las cosas mayores y menores al mismo tiempo. Debido a que los bits no tienen
tamaño, forma ni color, tendemos a no considerarlos en ningún sentido morfológico.
Pero al igual que los ascensores han cambiado la forma de los edificios y los coches
han modificado las ciudades, los bits transformarán las organizaciones, sean
empresas, naciones o sociedades. Entendemos, por ejemplo, que si se duplica la
longitud de un pez, su peso se multiplica, como poco, por ocho. Sabemos que los
cables suspendidos se rompen cuando superan una determinada longitud, debido a
que no pueden soportar su propio peso. Y, sin embargo, seguimos despistados sobre
cosas como la naturaleza fractal del mundo digital o cómo afectará a nuestro entorno,
a pesar de que su efecto no será menos importante que el que ocasionaría una
modificación en la fuerza de la gravedad.
Aquí nadie manda
El aspecto más asombroso de la Red es que nadie manda en ella. Aunque todo el
mundo lo sabe, nadie está dispuesto a creerlo del todo. Debe haber un responsable en
alguna parte. Seguramente alguien lo controla. Al fin y al cabo, los equipos de fútbol
tienen un capitán y las orquestas un director. En realidad, en casi todo damos por
hecho la existencia de alguna forma de autoridad, de jerarquía. Durante la infancia,
ésta emana de los padres y los maestros. En la vida adulta, de los jefes o del gobierno.
Aunque no siempre nos satisfaga el lugar que ocupamos en el escalafón, por lo menos
lo entendemos. Sin embargo, en ocasiones, la mera presencia de un coche de policía
50
causa un atasco de tráfico. La Red -que es un sistema fiable compuesto por partes
imperfectas y libremente conectadas que funciona porque nadie lo controla- pone en
entredicho nuestros planteamientos centralistas; la jerarquía desaparece.
Empresas más reducidas El ciberespacio es como un enrejado. Si una parte no
funciona, se puede eludir. Su apariencia, la sensación que produce es, de repente,
mucho más biológica, toma su carácter más de la flora y la fauna que de las
antinaturales líneas rectas geométricas existentes en los artefactos de diseño humano.
Imagínese la libre formación en V de los patos cuando vuelan hacia el sur.
Sí, muchos aspectos de nuestro mundo –trabajo y diversión- poseen una organización
propia. La jerarquía tiene su sentido. Pero incluso los más conservadores centralistas
estarán de acuerdo en que las organizaciones se han simplificado, y han reducido
considerablemente los niveles existentes entre el más alto y el más bajo. Mitsubishi
Trading Company, por ejemplo, prescindió de un plumazo de un nivel completo de
cargos medios y otras empresas están haciendo lo mismo. En parte, esto se debe a una
economía de mercado muy competitiva que demanda coordinación y eficiencia. Pero
en mayor medida obedece a que las comunicaciones modernas permiten a la gente
negociar y relacionarse con más o menos otras siete personas. Si se añade la doctrina
del management actualmente en uso, se obtienen formas sociales todavía más
simples. Los líderes se distinguen por lo que hacen, no por el lugar en que se sientan –
esto es algo que muchos políticos y empresarios ya han descubierto. La indústria
informática lo ha aprendido con sistemas abiertos, en los que competir con
imaginación ha demostrado ser más productivo que hacerlo a base de cerraduras y
llaves. Una visión libertaria del mundo añade sencillez a la descentralización y llega a la
conclusión de que las grandes organizaciones, como la nación-estado, están
condenadas a desaparecer. Pero esto sólo es cierto a medias. Yo preferiría comparar el
mundo digital con la arquitectura indígena, en la que las fuerzas locales y globales
trabajan para el individuo y la colectividad al mismo tiempo. Cualquier casa de una isla
griega posee su propio diseño, que refleja las necesidades de diferentes personas a lo
largo de los años. Pero el uso común de materiales autóctonos –construir en piedra y
encalar los muros para que no absorban el calor- beneficia al orden colectivo. En el
momento en el que se usa el acero y se instala el aire acondicionado, sin embargo, la
51
única forma de proteger esta armonía es legislar, confiando a las leyes algo que la
naturaleza ya había hecho.
Entre lo local y lo global.
La pega que le encuentro a la nación-estado es que tiene el tamaño
equivocado, por lo que no encaja con las formas digitales del futuro. La mayoría de las
naciones son demasiado grandes para los planteamientos locales, y todas son
demasiado pequeñas para ser globales. Lo que la Red está haciendo es introducirnos
por la fuerza en un sistema legal que no se nos da nada bien: las disposiciones
internacionales. Las leyes sobre el mar, los tratados de no proliferación nuclear y los
acuerdos comerciales han de negociarse constantemente y son difíciles de mantener
porque el mundo, considerado como conjunto, no constituye el interés prioritario de
nadie. Tan pronto como exista esa conciencia global, los gobiernos deberán descender
hasta los pueblos y elevarse hasta el planeta. Podemos apreciar este fenómeno, hasta
cierto punto, si observamos simultáneamente el mundo de los negocios y de la
política. Las fuerzas económicas se encaminan hacia una regionalización del
comercio, y las fuerzas políticas tienden hacia la desintegración de las naciones.
Mayor y más pequeño a la vez. En los negocios ocurrirá lo mismo. Empresas como
Time Inc., News Corp., y Bertelsmann siguen creciendo y creciendo. A la gente le
preocupa el hecho de que el control de los medios de comunicación mundiales se
concentre en tan pocas manos. Pero los que están preocupados olvidan que, al mismo
tiempo, hay cada vez más servicios de información pequeños que lo hacen la mar de
bien. La ventaja de ser grande tiene dos vertientes: el tamaño garantiza a las
organizaciones la capacidad de negociar con ámbito mundial y de perder montones de
dinero para ganar mucho más. El valor de lo pequeño, por su parte, no necesita
explicación. En este punto de la historia, resulta difícil imaginar que nuestro mundo,
tan centralista y altamente estructurado, pueda transformarse en una serie de
comunidades digitales y físicas conectadas de forma libre en todo el planeta. Pero así
será. Por esta razón, tendremos que prestar cada vez más atención a cómo podremos
coordinar esta nueva individualización masiva. Por ejemplo, es fácil saber quién va a
construir la carretera de mi pueblo. Pero resulta considerablemente más difícil
averiguar quién conectará a nuestros pueblos, especialmente si unos tienen menos
riqueza o poder que otros. También habrá que ver cómo alcanzaremos el consenso en
52
determinados criterios. Reflexione sobre esto: el mundo en que vivimos ni siquiera ha
sido capaz de ponerse de acuerdo sobre por qué lado de la carretera
debemos circular.
Nicholas Negroponte
Texto de la revista Muy Interesante, 1998, nº 205, junio. Pág. 180
Després d’una primera lectura...
A. Significat d’algunes paraules:
Fractal: Figura plana o espacial, composta d’infinitat d’elements, que té la propietat
que el seu aspecte i distribució estadística no canvien en cap cas sigui quina sigui
l’escala amb la què s’observi.
Management: Administració, gestió, direcció...
B. Anota alguna idea que coneguis del tema:
- La essència d’Internet és la seva naturalesa de red que permet intercanviar
informació i intercomunicar individus i organitzacions.
- No hi ha cap organisme que el controli i ordeni encara que existeixen algunes entitats
que treballen per facilitar el seu bon funcionament.
- Internet és una red dinámica.
- Hi ha un intent per part dels governs d’afavorir l’accès de totes les persones a la red.
- Internet permet molts usos pràctics que poden aplicar-se a la vida quotidiana.
Després d’una segona lectura...
B. Selecciona els conceptes clau:
Red
Desenvolupament digital
Descentralització
Comunicacions modernes
Món digital
53
Forces locals i globals
Simplificació
Formes digitals
Transformació
Sistemes oberts
Consenç
Món centralista, altament estructurat
C. Explica breument amb les teves paraules quin és el contingut del text.
El desenvolupament digital descentralitza el món. La red és un sistema composat per
parts lliurement connectades sense jerarquia ni mànec, on resulta més productiu
competir amb imaginació. Simplificarà les organitzacions i anularà la jerarquia
organitzativa amb dos efectes: la individualització massiva i la desaparició de les grans
organitzacions.
LEER PARA APRENDER: ACTIVIDAD 2
NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS
RUMINALES (Títol).
B. Segueix l’article alguna estructura determinada? Identifica les parts de l’article (en
negreta).
L’article segueix la estructura OMRC (Objectius, metodologia, resultats i conclusions).
Parts de l’article:
OBJECTIUS
Introducció:
Los medios de cultivo utilizados para el aislamiento de los microorganismos ruminales
se han dividido en dos tipos: a) Medios con contenido ruminal clarificado enriquecidos
con glucosa, celobiosa, almidón, sales minerales, lcisteína y, en algunos casos, extracto
54
de levadura. b) Medios sin contenido ruminal clarificado a los cuales se ha tenido que
adicionar además de los componentes mencionados, ácidos grasos volátiles en
pequeñas cantidades, hemina, y una serie de sustancias que se asemejan el medio
usando contenido ruminal. En ambos tipos de medios se hace necesario la adición de
sustancias químicas que son factores de crecimiento (Caldwell y Bryant, 1966; Dehory,
1963; Rodríguez et al., 1996).
La elaboración de medios modificados a partir de sustratos de gran valor nutricional en
cuanto a nitrógeno y carbohidratos se refiere y que no representen un elevado costo,
constituyen una alternativa para el
aislamiento de microorganismos pues minimizan la utilización de sustancias químicas
adicionales.
En el presente estudio se diseñó un medio de cultivo modificado a partir de la Guayaba
agria (Psidium araca), de gran cultivo y producción en Córdoba (Colombia).
MÈTODO
Material y métodos:
MUESTRAS
En Corpoica Turipaná, (departamento de Córdoba, Colombia), se utilizaron tres
vacunos Romo Sinuanos, con fístula ruminal alimentados con forrajes y ensilajes de
maíz para obtener muestras fecales o de estiércol que se guardaron en refrigeración.
MEDIOS DE CULTIVO
A: Contenido ruminal clarificado y ensilaje de maíz a diferentes concentraciones,5
ajustando el pH a 6.3 con ácido acético al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos).
B: Jugo de guayaba agria en agua destilada a diferentes concentraciones; se ajustó el
pH con bicarbonato sódico al 10 p. 100 (medios sólidos y líquidos). Se sembraron
muestras de contenido ruminal extraídas directamente de los vacunos a6 las
condiciones de temperatura, pH y condiciones anoxigénicas.
ANÁLISIS QUÍMICO DE LA FRUTA
Se determinó proteína, humedad, grasa, cenizas y ENN (sustancias no nitrogenadas).
ANÁLISIS MICROBIOLÓGICO
Se realizaron tinción de Gram y pruebas bioquímicas a algunos microbios aislados y
conteo de los microorganismos aislados en el medio líquido B (tabla I).
55
RESULTADOS
Resultados y discusión:
El análisis microscópico de las muestras recolectadas directamente del rumiante
fistulado y de las obtenidas del estiércol mostró una gran diversidad de microbios
principalmente cocos, levaduras, y bacilos de diferente morfología, en su mayoría G+
(figuras 1,2,3 y 4). Se observó también que en los medios A y B prevalece y prolifera
gran cantidad de los microbiota existentes en las muestras extraídas directamente del
rumiante (Bryant, 1972; Dehority y Grubb, 1977; Hoover, 1991; Mackie, 1990; Leedle
et al, 1982).
Las concentraciones de contenido ruminal y de ensilaje más favorables para la
preparación del medio A fueron del 40 p. 100 y del 5 p. 100 respectivamente. Para el
medio B se observó como favorable una concentración de fruta del 25 p. 100p/v,
teniendo en cuenta el mayor crecimiento de microbios. (tabla I). El resultado del
análisis químico de la fruta mostró un 2.54 p. 100 de proteína y un 66,79 p. 100 de ENN
(sustancias no nitrogenadas : carbohidratos, almidón, ácidos orgánicos, etc.). Teniendo
en cuenta que las necesidades nutricionales de la población microbiana para el buen
desarrollo y crecimiento son básicamente las proteínas y carbohidratos del alimento
(Krause y Russel, 1996; Mackie, 1990; Russel, 1998), la guayaba agria provee las
cantidades necesarias y suficientes para permitir el crecimiento favorable de ciertas
clases de microorganismos presentes en el rumen y en el estiércol.
CONCLUSIONES
Conclusiones:
El medio modificado B: Guayaba agria al 25 p. 100 p/v, parece apropiado para el
aislamiento y buen crecimiento de diferentes clases de microbios : cocos, levaduras y
bacilos existentes en el rumen y estiércol.
El medio representa una alternativa a muy bajo costo. Sólo fue preciso añadir
bicarbonato sódico para alcanzar el pH=6.3.
C. A quin gènere textual pertany el document? Quin camp del coneixement tracta?
És un article científic. El camp del coneixement és la zoologia.
56
- Identifica i enumera els objectius del text.
A. Demostrar que existeix en un nou mitjà de cultiu per a aïllar els
microorganismes rumials.
B. Que aquest nou mitjà de cultiu suposa una alternativa per a l’aïllament de
microorganismes i que a més a més no suposa un elevat cost.
SEGMENTAR: ACTIVIDAD 3
NUEVO MEDIO DE CULTIVO PARA EL AISLAMIENTO DE MICROORGANISMOS
RUMINALES (Títol).
A partir de la lectura del text:
1. Identifica i segmenta les proposicions o idees del text de cada paràgraf.
C. Era indispensable mayor protección en Nueva Orleáns para enfrentar a Katrina.
Enfront el pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans es planteja la necessitat d’una
major protecció per a que la ciutat afronti aquest tipus de situacions.
D. Nueva Orleáns está rodeada de agua —el lago Pontchartrain, el río Mississippi y
el Golfo de México—. Situada dos metros bajo el nivel del mar, la seguridad de la
ciudad ha dependido durante mucho tiempo de uno de los sistemas de diques más
grandes del mundo.
La seguretat de la ciutat depèn del seu sistema de dics.
- El jueves 25 de agosto un grupo de ingenieros del ejército estadounidense informó a
los reporteros sobre el estado de aquel sistema de dique, el cual no era el más
favorable; muchas partes de la ciudad se inundaban constantemente y había siempre
equipos trabajando reparando los canales de la ciudad.
Ingeniers de l’exèrcit van informar sobre el mal estat del dic que causava contínues
inundiacions i suposava tasques constants de reparació.
C. La forma de Nueva Orleáns, parecida a un tazón, impide un desagüe apropiado,
asunto que se complica por el hecho de quelos diques rotos dejan fluir el agua en las
calles de la ciudad. Por ello, una vez que los diques hayan sido reparados, nadie está
seguro de cuánto tiempo tomará sacar el agua de las partes inundadas.
L’estructura de la ciutat impideix un sistema apropiat de desaigüe.
57
CI. Carl Strock, jefe de los ingenieros del ejército, descartó las declaraciones en
torno al supuesto impacto que los recortes presupuestarios y los contratos
retrasados tuvieron en el funcionamiento del sistema de dique ante la fuerza
aplastante del huracán Katrina. En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el
que muchos otros funcionarios habían advertido durante años: el sistema nunca fue
diseñado para soportar una tormenta con la fuerza de Katrina.
El cap d’ingeniers de l’exèrcit mantè que la retallada pressupostària no ha influit en el
mal funcionament del dic durant la presència de l’huracà Katrina, i defensa que la
ciutat no estava preparada una tronada d’aquesta força.
- ¿Cuál es el precio de la protección? El cuerpo de ingenieros del ejército de los Estados
Unidos ha estado construyendo diques a lo largo del Río Misissippi desde finales del
siglo XIX. Los diques artificiales fueron diseñados para contener inundaciones
destructivas. Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto a lo
que el congreso y la gente estaban dispuestos a pagar.
El sistema de construcció de dics s’ha mantingut per contenir inundiacions
destructives.
- De acuerdo al cuerpo de ingenieros, todos los riesgos deben ser calculados, incluso
las posibilidades estadísticas de eventos catastróficos, así como las consecuencias
que éstos pudieran arrojar. Los costos de la protección de desastres naturales se
debaten con otras prioridades públicas en donde los sectores público y privado
intervienen.
Els ingeniers opinen que tots els riscos han d’estar calculats i que s’han de prioritzar els
costos de la protecció davant desastres naturals.
- En septiembre de 1947, un huracán inundó Jefferson Parish (la cual incluye la zona
metropolitana de Nueva Orleáns) con profundidades de aproximadamente un metro
altura. La tormenta causó pérdidas por 100 millones de dólares. Después de la
tormenta, se construyeron diques a lo largo de la orilla sur del lago Pontchartrin. El
huracán Camila también produjo algunos daños el 10 de septiembre de 1965. Los
vientos en la ciudad alcanzaron 200 kilómetros por hora y los oleajes una altura de
tres metros. Después de muchas inundaciones, se construyeron bordes de cuatro
metros de altura en los diques de Nueva Orleáns.
La ciutat de Nova Orleans s’ha vist anteriorment afectada per huracans provocant la
construcció de diferents dics.
58
- Mejoras en los Diques Hasta el día antes de la llegada de Katrina, 560 kilómetros de
diques en Nueva Orleáns estaban bajo un estudio de viabilidad para examinar la
posibilidad de mejorarlos y así resistir tormentas de categoría cuatro o cinco. Los
oficiales a cargo mencionaron que el estudio, el cual comenzó en el 2000, tomará
varios años para estar listo. La mejora del sistema tomaría de 20 a 25 años, según Al
Naomi, jefe del proyecto en Nueva Orleáns. Martin McCann, profesor civil y
ambiental de ingeniería en la Universidad de Stanford, California, advierte que la
planificación a largo plazo puede resultar irrelevante para el factor de riesgo.
Existia un estudi de l’any 2000 que valorava la possibilitat de millora dels dics enfront
les tronades d’alta intensitat.
2. Busca les inferències-pont que serveixen de connexió entre les proposicions.
Por ello, una vez que los diques... (causa).
En cambio, ha puesto énfasis en el peligro sobre el que muchos otros funcionarios...
(oposició).
Sin embargo, el nivel de protección necesaria fue siempre opuesto... (canvi d’idea,
matització).
ESQUMATIZAR: ACTIVIDAD 4
A partir de la lectura del text: Christine Susan Bruce. Las siete caras de la alfabetización
en información en la enseñanza superior. ANALES DE DOCUMENTACIÓN, Nº 6. 2003.
Págs. 289-294
D. Selecciona les idees principals:
A. Es descriuen set categories d’alfabetització en informació en l’ensenyament
superior a partir de l’experiència dels professors de dos universitats
australianes.
B. Es defineix l’alfabetització en informació com un conjunt d’aptituds que
possibiliten la localització, maneig i utilització de la informació de forma eficaç.
59
C. Aquesta habilitat permet afrontar amb eficàcia la presa de decisions, la solució
de problemes, la investigació o l’autoaprenentatge.
D. L’estructuració del coneixement planteja diferents formes de veure
l’alfabetització.
E. Divideix l’alfabetització en informació en 7 categories depenent de diferents
aspectes relacionats amb la dependència de les tecnologies, el coneixement de
les fonts d’informació, l’entesa de la informació amb un procès, el control de la
informació, la construcció d’una base de coneixement, el desenvolupament de
la creativitat per accedir a nous punts de vista o l’ús intel·ligent de la informació.
E. Realitza un esquema.
ALFABETITZACIÓ EN INFORMACIÓ:
- Conjunt d’aptituds per a localitzar, manejar i utilitzar la informació de forma eficaç.
- Habilitat genèrica que permet:
- Prendre decisions.
- Solucionar problemes.
- Investigar.
- Autoaprendre.
7 CARES DE LA INFORMACIÓ:
D. Tecnologies de la informació:
A. Estar informat.
B. Manejar la informació localitzada.
C. Utilitzar les tecnologies per a recuperar i comunicar la informació.
CII. Fonts d’informació:
A. Trobar la informació localitzada en les fonts
1. Coneixement
2. Habilitat
- Informació com a procès:
- Procès d’informació
- Estratègia
- Afrontar situacions noves
- Control de la informació:
60
- Capacitat de desar
- Recuperació
- Fitxers manuals
- Memòria
- Ordinadors
- Construcció del coneixement:
- Base personal del coneixement
- Utilització crítica de la informació
- Implicació
- Avaluació
- Anàlisis crític
- Extensió del coneixement:
- Extensió del coneixement
- Nous punts de vista
- Intuició
- Creativitat
3. Informació basada en el saber
a. Utilització sàbia de la informació
i. Valors personals
ii. Actituds
iii. Creències
ESQUEMATIZAR: ACTIVIDAD 2
A partir de la lectura d’aquest text: NEGROPONTE, N. La forma i el desenvolupament
digital. Muy interesante, nº 205, juny 1998, p180.
E. Escull el concepte principal al voltant del què crearàs el mapa conceptual.
La red.
61
F. Selecciona els conceptes més importants que identifiquen el sentit del text (en
negreta).
- La forma i el desenvolupament digital.
- Ser digital té tres efectes fisiològics en el nostre món: el descentralitzar, l’aplana i fa
les coses més grans i més petites al mateix temps.
- Degut a que els bits no tenen tamany, ni forma ni color, tendim a no considerarl-los
en cap cas en sentit morfològic.
- Igual que els ascensors han canviat la forma dels edificis i els cotxes han modificat
les sciutats, els bits transformaran les organitzacions, siguin empreses, nacions o
societats.
- Seguim despistats sobre coses com la natura fractal del món digital o com afectarà
al nostre entorn, a pesar de què el seu efecte no serà menys important que el que
ocasionaria una modificació en la força de gravetat.
- L’aspecte més assombrós de la Red és que ningú mana en ella.
- Tot el món sap que ningú mana a la Red però ningú està disposat a creure-ho del
tot.
- En casi tot donem per fet la existència d’alguna forma d’autoritat, de jerarquia.
- En ocasiones, la simple presència d’un cotxe de policia causa un embús de tràfic.
- La Red -que és un sistema fiable composat per parts imperfectes i lliurement
connectades que funciona perquè ningú el controla- posa en entredit els nostres
plantejaments centralistes; la jerarquia desapareix.
- El ciberespai és com un enreixat.
- Si una part de la Red no funicona, es pot eludir.
- L’apariència de la Red, la sensació que produeix és, de repent, molt més biològica,
pren el seu caràcter més de la flora i la fauna que de les antinaturals línies rectes
geomètriques existents en els artefacts del disseny humà.
- Si, molts aspectes del nostre món -treball i diversió- posseeixen una organització
pròpia.
- La jerarquia té el seu sentit.
- Inclús els més conservadors centralistes estaran d’acord en què les organitzacions
s’han simplificat i han reduït considerablement els nivells existents entre el més alt i
el més baix.
- Mitsubishi Trading Company, per exmple, va prescindir de repent d’un nivell
complet de càrrecs mitjans i altres empreses estan fent el mateix.
62
- En part, aquest es deu a una economia de mercat molt competitiva que demanda
coordinació i eficència.
- En major mesura obeeix a que les comunitats modernes permeten a la gent
negociar amb més o menys unes altres set persones.
- Si s’adjunten la doctrina del management actualment en ús, s’obtenen formes
socials més simples encara.
- Els líders es distingeixen pel que fan, no pel lloc en el què s’asseuen.
- La indústria informàtica ho ha après amb sistemes oberts, en els que competir amb
imaginació ha demostrat ser més productiu que fer-ho a bas de ferradures i claus.
- Una visió lliberal del món afegeix sensillesa a la descentralització i porta a la
conclusió de que les grans organitzacions, com la nació-estat, estan condenades a
desaparèixer.
- Això és cert només a mitges.
- Jo preferiria comparar el món digital amb l’arquitectura indígena en la què les
forces locals i globals treballen per a l’individu i la col·lectivitat al mateix temps.
- En el moment en que s’utilitza l’acer i s’instal·la aire acondicionat, per contra, la
única forma de protegir aquesta harmonia és legislar, confiant a les lleis alguna cosa
que la naturales ja havia fet.
- El contra que li trobo a la nació-estat és que té el tamany equivocat, pel què no
encaixa amb les formes digitals del futur.
- La majoria de les nacions són massa grans per plantejaments locals, i totes són
massa petites per ser globals.
- El que la Red està fent és introduir-nos per la força en un sistema legal que no se’ns
dóna gens bé: les disposicions internacionals.
- Les lleis sobre el mar, els tractats de no proliferació nuclear i els acords comercials
han de negociar-se constantment i són difícils de mantenir perquè el món,
considerat com a conjunt, no constitueix l’interès prioritari de ningú.
- Tant pronte com existeixi aquesta consciència global, els governs hauràn descendre
fins els pobles i elevar-se fins el planeta.
- Podem apreciar aquest fenòmen fins a cert punt, si observem simultàniament el
món dels negocis i de la política.
- Les forces econòmiques s’encaminen cap a una regionalització del comerç, i les
forces polítiques tendeixen fins la desintegració de les nacions.
- Empreses com Time Inc, News Corp., i Bertelsmann segueixen creixent i creixent.
63
- A la gent li preocupa el fet de que el control dels mitjans de comunicacio mundials
es concentrin en tan poques mans.
- Els que estan preocupats obliden que, al mateix temps, hi ha cada vegada més
serveis d’informació petits que ho fan molt bé.
- L’avantatge de ser gran té dos verssants: el tamany garantitza a les organitzacions la
capacitat de negociar amb l’àmbit mundial i de perdre molts de diners per a guanyar
molt més.
- El valor del petit, per la seva part, no necessita explicació.
- En aquest punt de la història resulta difícil imaginar que el nostre món, tan
centralistai altament estructurat, pugui transformar-se en una sèrie de comunitats
digitals i físiques connectades de forma lliure en tot el planeta.
- Així serà.
- Tindrem que prestar cada cop més atenció a com podem coordinar aquesta nova
individualitzaci´po massiva.
- També haurem de veure com arribarem al concens en determinats criteris.
E. Realitza un mapa conceptual tenint en compte la jerarquia entre conceptes:
64
RESUMIR: ACTIVIDAD 6
A partir de la lectura d’aquest text: Aliments transgènics, perill o benefici?
F. Selecciona i jerarquitza la informació significativa del document. Aplica les
microestratègies de generalització i integració per a reformular la informació:
G. Un alimento transgénico es aquel en el que se modifica por ingeniería
genética la materia prima; en el caso de los alimentos fermentados, el
microorganismo responsable de la fermentación o el que porta un aditivo
alimentario obtenido a partir de un organismo modificado por ingeniería
genética.
H. Hay alimentos transgénicos animales, vegetales y fermentados.
I. Las técnicas de selección, amplificación y expresión de genes en el laboratorio
se llaman ingeniería genética y tienen su aplicación en la alimentación. Los
alimentos transgénicos son una realidad en las estanterías de nuestros
supermercados.
J. Como cualquier técnica no es buena ni mala, dependerá de la aplicación que
le demos.
K. Desde la antigüedad el hombre viene modificando el patrimonio genético de
animales o plantas para crear nuevas razas para optimizar su rendimiento
L. Cuando se llevan a cabo estos cruces, se combinan al azar los miles de genes
de los genomas de dos parentales para encontrar en la descendencia un
genoma que reúna los genes beneficiosos de ambos progenitores.
M. Los biólogos moleculares son capaces de aislar en el tubo de ensayo el
genoma de cualquier célula y tomar del mismo un pequeño fragmento de
material hereditario que contenga un gen de interés.
N. Dicho gen se puede introducir en el organismo del que provenía o en otro
distinto, es en este caso cuando se llama transgénico.
O. Existen recelos en torno a la comercialización de los alimentos transgénicos.
P. Todos los alimentos transgénicos que han obtenido el permiso de
comercialización han sido sometidos a una evaluación del contenido
nutricional, a pesar de ello hay quienes defienden que representan un riesgo
para la salud.
65
Q. En algunos los experimento se producen en multinacionales y otros en
laboratorios públicos de investigación.
R. Son constantes las noticias en torno al potencial peligro de estos productos
de la ingeniería genética para el medio ambiente.
S. La evaluación del riesgo en estos casos es más difícil, ya que se trata de
experimentos a muy largo plazo y tenemos un relativo desconocimiento de
los procesos ecológicos y genéticos en los ecosistemas naturales.
T. Se oye hablar de los alimentos transgénicos como un negocio de las
multinacionales del sector agroalimentario.
U. Solo se debe invertir en investigación si es una técnica para mejorar el
bienestar de la humanidad.
- Redacta el resum amb un màxim de 100 paraules. Revisa la coherència i adequació
al text original.
Es defineixen els aliments transgènics com al resultat de l’aplicació de les tècniques de
la ingenieria genètica en la tecnologia d’aliments. La seva comercialització ha suscitat
polèmica i la informació que arriba a la població és contradictòria. Determinats
col·lectius parlen de riscos sanitaris i medioambientals associats a la seva producció
mentre que altres creuen que seràn la solució per a una bona part de problemes
actuals de la alimentació.
Es proporciona informació sobre la realitat dels aliments transgènics i es comenten els
possibles riscos i beneficis associats a la seva comercialització.
RESUMIR: ACTIVIDAD 7
Realitza el resum estructurat d’aquest article, seguint l’esquema OMRC.
Introducció i objectius: Es fa una anàlisis del desenvolupament dels sistemes webs de
les Administracions Públiques Locals de les 10 ciutats amb major nombre d’habitants
66
en el territori espanyol a l’any 2004 per a analitzar i comparar els continguts dels seus
sistemes webs.
Metodologia: S’aplica un nou model d’anàlisis proposat per Chaín, que presenta dos
dimensions: per una part els continguts i, per altra, el nivell d’evolució del e-govern
segons l’etapa en la que es troba.
Resultats: Es reconeix l’esforç realitzat per les Corporacions però es conclueix que
queda per incluir molta informació d’interès per al ciutadà i les empreses. Totes les
administracions estan situades en la primera etapa de e-govern, la informació, encara
que hi ha evidències d’importants avenços en la segona i tercera etapa per part
d’algunes. Hi ha una relació directament proporcional entre el nombre d’habitants dels
municipis i els nivells d’evolució que els seus sistemes web presenten, tant en els
continguts com en els serveis prestats, encara que no serveixin de paràmetre
indiscutible en les etapes d’evolució de l’e-govern.
Conclusions: El nombre d’habitants i la quantitat de dades, informació i serveis que
ofereixen els sistemes webs municipals són directament proporcionals. S’ofereix
bastanta informació però segueix havent-hi carències sobre assumptes d’interès per
als ciutadans.
ACTIVITAT 3
A partir que heu d'orientar dos projectes escolars (el cel i els transports):
3.1. Obriu a les adreces d'interés o als preferits del vostre navegador les carpetes i
subcarpetes que cregueu oportunes per organitzar aquests temes. Tingueu en
compte també la tipologia documental o el format del recurs
3.2. Exploreu els reculls següents: webs OK, Biblioteca de webs, recursos educatius i
seleccioneu els webs que trobeu més adients per guardar en les carpetes previstes
- CARPETA: PROJECTES ESCOLARS
- Subcarpeta: EL CEL
67
- Subcarpetes:
Contaminació
http://www.celfosc.org/
Meteorologia
http://www.meteocat.com/servmet/index.html
http://www.xtec.net/centres/e3004438/meteo/index.htm
Astronomia
http://www.xtec.cat/recursos/ciencies/astronomia.htm
http://www.xtec.es/~rmolins1/
Ocells
http://www.xtec.cat/~aalas/ocells/
- Subcarpeta: ELS TRANSPORTS
http://www.xtec.es/aulanet/seglexx/cat/C1U8/index.htm
- Subcarpeta:
Vehicles elèctrics
http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/pila_combustible/index.
htm
ACTIVITAT 4
4.1. Visioneu aquests dos exemples CEIP el Sagrer i CEIP Pompeu Fabra i elaboreu
una presentació amb un mínim de 10 diapositives explicant la vostra biblioteca o la
vostra tasca
68
69
70
MÒDUL 6
Seguretat a Internet
Us recomanem que llegiu dos suplements de la revista GUIX:
� Torrescasana, M.L. (2008). Nosaltres usem Internet, no n'abusem. Guix Núm.148.
Suplement Guix 348.
� Torrescasana, M.L. (2008). Em dic Internet i sóc una eina molt potent! Guix Núm.146-
147. Suplement Guix 346-347.
1. Guix 348 feu l'activitat 1. Quin ús en fem, d'Internet?. Contesteu el qüestionari. Feu
una reflexió personal.
Seguint uns passos ben senzills, l'estudiant valora en un qüestionari el seu paper actiu en l'ús
de les TIC. Per això, ressaltem els aspectes positius del seu propi aprenentatge.
Les preguntes per fer la reflexió llançades per l'ensenyant i indicadores d'avaluació són:
• Quin temps es dedica com a mitjana general a Internet dintre d'aquesta classe?
• Quins avantatges ens aporta Internet?
• Com ho hem après? Per què?
• Tenim un pla o una guia per aprofitar tots els avantatges d'Internet?
• En podem aprendre i dissenyar un pla per aprofitar aquesta eina encara més?
71
QÜESTIONARI
72
2. Guix 346-347 feu l'Annex 1. Què és Internet? Avantatges. Feu una reflexió personal.
Annexos per realitzar activitats
Annex 1. Què és Internet? Avantatges
Què és Internet?:
Internet és una xarxa pública i global de computadors interconnectats mitjançant el protocol
d'Internet i que transmeten les dades mitjançant commutació de paquets.
És un conjunt d'ordinadors connectats entre si, una xarxa d'ordinadors. Una xarxa d'ordinadors
té com a funció bàsica, transferir informació o poder executar programes d'un ordinador a un
altre.
També podem dir que és un conjunt d'usuaris, que transmeten informació mitjançant una
xarxa de xarxes d'ordinadors que fan servir el protocol TCP/IP per a comunicar-se.
Avantatges com a font d'informació:
- La informació s’aconsegueix des de casa,sense moure’ns!
- La quantitat d’informació disponible es enorme.
- T’ofereix molts recursos i molt diversos.
- No hi ha horaris.
Avantatges com a canal de comunicació:
- Ens permet comunicar-nos amb rapidesa i eficàcia.
- Ens permet comunicar-nos a través de diferents xarxes o programes com facebook, twitter,
tuenti, skype...etc.
- És una eina fàcil de comunicació on podem comunicar-nos amb la gent de manera ràpida i
efectiva ja que ofereix molts recursos i la gent hi estem tots connectats.
73
3. CONCLUSIONS
L’assignatura de Noves Tecnologies aplicades a l’educació infantil m’ha aportat una quantitat
molt gran de recursos TIC que abans no tenia. Durant la realització de l’assignatura me n’he
adonat que amb el que sabem de les noves tecnologies no n’hi ha prou i que s’ha d’estar
constantment actualitzat per a poder treure’n el màxim profit possible.
És molt important tenir un bon coneixement de les eines i recursos TIC a l’aula, ja que el
ventall de possibilitats que ens donaran serà molt més ampli i complert, i aquest fet el podrem
transmetre a la nostra classe.
Les noves tecnologies cada cop estan més presents a les nostres vides i també a les nostres
escoles, per lo tant, els mestres i les mestres hem de ser uns bons transmissors d’aquests
recursos i ensenyar als nostres alumnes a que en treguin el màxim profit possible depenent de
l’etapa en que es trobin.
Les noves tecnologies no només les utilitzarem a les aules, sinó que també fora d’elles i
haurem d’anar adaptant-nos a aquesta societat tan canviant a través de formació contínua i
reciclatge.
En aquesta assignatura he après moltes coses, però del que n’estic més orgullosa és del treball
final, és a dir, del bloc que hem realitzat. Amb aquest he après moltes coses i gràcies a això, ja
tinc una altra eina per a aplicar a la meva futura tasca docent.
