Número 21Abril ­ Juny 2013

Generalitat de Catalunya L'asfíxia econòmicaEntrevista Marta Vilalta, diputada per ERC al Parlament de Catalunya

POSEM ELS PUNTS SOBRE LES «IS»PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Explicar els propers pressu­postos de la Generalitat de Catalu­nya serà una tasca àrdua. Perquèho fem com ho fem, només po­drem cobrir una part de les neces­sitats bàsiques, pura i simplementperquè els ingressos han minvatextraordinàriament i perquè el go­vern espanyol pretén imposar­nosun sostre de dèficit profundamentinjust, producte de la voluntat deno assumir les seves responsabili­tats i centrifugar el dèficit a les co­munitats autònomes.

Esquerra Republicana no per­metrà cap mena de retallada ide­ològica al Govern català i seguiràcompromesa amb la recerca d'in­gressos extraordinaris que perme­tin pal∙liar les retallades tal i com

hem estat fent, posant propostessobre la taula. No ho ha fet ningúmés.

Ara bé, cal apuntar directa­ment i en primera instància lesresponsabilitats allà on toca. És elgovern espanyol qui escanya finan­cerament Catalunya, qui la maltrac­ta dia a dia, qui incompleix elsseus compromisos, qui fa tot elpossible per dinamitar els ingres­sos de la Generalitat i qui imposaun dèficit insostenible, amb mesu­res injustes i greument perjudicialsper al conjunt de la ciutadania.

Això és el que hem de sortir aexplicar al carrer, cada dia, a tot­hom. Catalunya —com la restadels Països Catalans— és víctimad'un espoli econòmic i alhora d'un

govern espanyol que repercuteix elpitjor de la crisi sobre els més fe­bles, ofegant aquelles administra­cions que presten els serveisbàsics.

Oriol JunquerasPresident d'Esquerra Republicana

Mesures econòmiques per augmentar els ingressos de la Generalitat de CatalunyaTotal: 557 M€ de nous ingressos (serien 1.057 M€ si el govern de l'Estat no n'hagués prohibit un).

El govern espanyol segueixentestat a centrifugar un dèficitcolossal traslladant­lo a les auto­nomies, les administracions quesón responsables de prestar ser­veis bàsics —com la sanitat, l'e­ducació i els serveis socials—,els pilars centrals de l'Estat delBenestar.

I malgrat que la mateixa U­nió Europea ha re­comanat al governespanyol que sua­vitzi el sostre dedèficit per a les au­tonomies, el governdel PP preveu fixarun sostre de dèficitper a les comuni­tats de l'1,2% i queen el nostre cas és difícil d'as­solir. Un xifra que, d'aplicar­se aCatalunya, suposaria una retalla­da de prop de 3.800 milionsd'euros; això sense comptar elque ja s'ha retallat en els dosanys anteriors.

Tot i així, l'objectiu de dèficita l'1,2% encara no s'ha assig­nat, i és en aquest marge demaniobra on el Govern de la Ge­neralitat està immers en una ne­gociació bilateral amb l'executiuespanyol per establir un reparti­ment asimètric que no perjudiquitan greument les arques catala­nes. En aquestes negociacions,el Conseller d'Economia, AndreuMas­Colell, espera acordar unsostre de dèficit del 2,1%, peròreconeix que fins i tot amb a­quest sostre hi hauria una reta­llada considerable als pressu­postos —aproximadament de2.000 milions d'euros—.

La qüestió de l'objectiu dedèficit és determinant, perquèd'aquesta exigència imposadadependrà en bona part l'importde les retallades que patirà laciutadania de Catalunya. Com javam dir en l'anterior edició delbutlletí, per cada dècima ques'aconsegueixi incrementar l'ob­jectiu de dèficit ens estalviaríemuna retallada de 200 milions

d'euros. Sent moltoptimistes, encaraque el sostre dedèficit acabés sentdel 2,1% —fet queés francament difí­cil— això no seriamotiu d'alegria nide celebració per­què, entre que ens

escanyin molt o que ens esca­nyin poc, la situació no canvia siel resultat és que ens escanyenigualment.

A més, no s'entén de capmanera, malgrat l'evidència delsfets, la decisió inexplicable d'ICVi del PSC quan van votar junta­ment amb el PP en contra d'unaresolució del Parla­ment de Catalunya—el 28 de febrer—que instava el go­vern espanyol asuavitzar el sostred'acord amb les re­comanacions de laUnió Europea. Laproposta, que vaser presentada perERC i aprovada amb els votsd'ERC i CiU, a més de reclamarun sostre de dèficit superior,també subratllava «l'injust» re­partiment de les càrregues entre

les administracions que està im­plementat el govern espanyol.

L'esforç tributari que fa lasocietat catalana és de 32.000milions d'euros —havia arribat aser de 40.000 milions d'euros,però la nostra economia s'havist reduïda degut a la mateixacontracció de l'economia produï­da per la crisi i també, en part,per l'esforç fiscal que patim.D'aquests 32.000 milions d'eu­ros, el govern espanyol ens enretorna 19.000 milions. Si hi su­mem els 3.000 milions d'eurosdels tributs que recapta la Gene­ralitat de Catalunya tenim una xi­fra aproximada de 22.000 mi­lions d'euros de liquiditat per ferels pressupostos. Pregunta: unasocietat que fa un esforç tributa­ri de 32.000 milions d'euros esmereix uns pressupostos tan re­duïts? [22.000 milions d'euros].

Prop del 80% dels pressu­postos de la Generalitat és sa­lut i ensenyament. La partidamés gran és la de salut, amb di­ferència; la segona és la d'ense­

nyament; i la terce­ra és el deute dela Generalitat, elsinteressos que hade retornar. Des­prés trobem la par­tida dels ens lo­cals, que no sóndiners de la Gene­ralitat sinó dels A­juntaments, però a

diferència d'altres comunitats, laGeneralitat ho comptabilitza enels seus pressupostos —d'aquíve que de vegades diguin quegastem més que d'altres comu­

Número 21 Abril ­ Juny de 2013

Generalitat de Catalunya

L'asfíxia econòmicaL'Executiu de Rajoy està castigant les arques catalanes

Un objectiu de dèficit de l'1,2% suposaria una re­tallada pressupostària de prop de 3.800 milionsd'euros, i el 2,1% —sent optimistes, si s'acabaacordant— d'uns 2.000 milions d'euros.

Aqueta retallada juntament al fet que el governespanyol s'apropia del 40% dels ingressos gene­rats a Catalunya i que no paga allò que deu, ge­nera una situació d'ofec econòmic i d'indefensió.

El govern espanyolaboca la ciutadania aquedar desprotegidaen el moment mésdur d'una forta crisi

econòmica.

La societat catalanafa un esforç tributaride 32.000 milionsd'euros. Es mereix

uns pressupostos tanreduïts? [De 22.000

milions d'euros].

Número 21 Abril ­ Juny de 2013

Generalitat de Catalunya

nitats, quan això no és cert—.La resta de partides ja són tanpetites que retallar­les per re­duir entre 2.000 milions i 3.800milions d'euros —depenent del'objectiu de dèficit que es fixidefinitivament— equivaldria asuprimir­les, literalment. Estemparlant de serveis socials, segu­retat, infraestructures, ocupació,serveis generals, justícia, cultu­ra, agricultura, habitatge, trans­port, I+D, indústria, alta direcció,comerç, pensions, exteriors, etc.

Per tant, sobrequi cauria l'impacted'aquestes retalla­des? Sobre la sani­tat pública, l'ense­nyament públic, isobre els mestres,els metges i la res­ta del funcionariatde Catalunya; posa­rien en perill l'Estatdel Benestar. Què cal fer davantd'això? Acceptar la retalladaamb els braços creuats? O valmés fer tot el possible per inten­tar millorar la situació? Des d'Es­querra creiem que cada eurocompta i és per això que fem totel possible per intentar diluir almàxim aquestes retallades.

Si bé és cert que CiU va ini­ciar un procés de reducció delspressupostos (retallades) agafa­da de la mà del PP, després d'ha­ver votat al Congrés dels Di­putats un sostre de dèficit per al'any 2012 de l'1,5% i una refor­ma laboral que lluny de crearocupació ha abaratit l'acomiada­ment, actualment hem aconse­guit que, per poc que sigui,s'avingui a aturar les retallades,i hem pogut aturar l'euro per re­cepta, perquè creiem que no ésjust. I malgrat tot, l'ofec econò­mic amb què l'Executiu de Rajoyestà castigant les arques catala­nes és més accentuat que mai,amb un deute de més de 8.500milions d'euros —obligats perllei, fins i tot per llei orgànica(disposició addicional tercera de

l'Estatut—, i amb un dèficit fis­cal que, lluny de suavitzar­se,continua absorbint el 40% delsnostres impostos.

Uns pressupostos de la Ge­neralitat de Catalunya sota a­questes condicions i amb unaretallada d'entre 2.000 milions i3.800 milions d'euros serien uncop molt dur a la societat catala­na com a conseqüència, en es­sència, de la gestió política delgovern espanyol, que és el mà­xim responsable de les malme­

ses arques de laGeneralitat, doncsno només ha dei­xat de pagar totallò que deu perllei sinó que ha im­pedit generar mésingressos a travésde nous impostos,com l'impost quevam proposar so­

bre els dipòsits bancaris.

Davant d'aquesta situació,carregar els neulers d'unes reta­llades —que si el govern espa­nyol manté la seva políticad'ofec podrien ser inevitables—sobre el Govern de la Generalitatde Catalunya és fer el joc aaquells que perpetren una políti­ca premeditada contra la socie­

tat catalana —aliens al seu pati­ment— i contra les seves insti­tucions.

Cal fer arribar a tothom quela decisió del govern espanyolaboca la ciutadania a quedardesprotegida, a la intempèrieprecisament en el moment mésdur d'una crisi econòmica queha condemnat a l'atur a més de900.000 persones a Catalunya iamb unes xifres rècord als Paï­sos Catalans.

És en aquesta situació quecal exigir al Govern de la Genera­litat que utilitzi tots els mitjansque té al seu abast per explicara la societat catalana quina ésla situació i que una solució rao­nable passa perquè la ciutada­nia de Catalunya pugui expressarlliurement si vol tenir un Estatindependent, de ple dret, social,democràtic i integrat en la UnióEuropea. I si fos el cas que elgovern espanyol veta tots elsmarcs legals possibles impedintaixí la celebració d'un referèn­dum, la solució passaria per dura terme unes eleccions plebis­citàries amb el mandat —legiti­mat democràticament— de dur aterme la Declaració Unilaterald'Independència (DUI) des delParlament de Catalunya.

Una solució raonablepassa perquè elscatalans puguem

decidir amb llibertatsi volem un estat

independent.

Comparativa: les retallades als pressupostos de la Generalitat

El Trabucaire

Edita: Fundació Josep IrlaRedacció i maquetació: Gerard BajonaCol∙laboradors: Xavier Castellana

Pàgina Web: www.esquerra.cat/solsonaCorreu electrònic: solsona@esquerra.orgPlaça Sant Pere 3, 1r.25280 SolsonaTelèfon i fax: 973 48 14 11

Fa poc hem sabut que l'atur a Ca­talunya supera les 900.000 perso­nes. Quin camí cal seguir percrear ocupació?

Ara mateix l’atur és la principalpreocupació de la gent i per tanthem de fer­hi front i crear ocupa­ció. Fan falta polítiques activesd’ocupació i una reforma del ser­vei públic d’ocupació que sigui útili eficaç. Ara bé, el problema és defons perquè si no es reactiva l’eco­nomia no es generarà ocupació. Iper tant les retallades i les políti­ques extremes d’austeritat van enlínia contrària al que necessitem.Hem d’impulsar i facilitar l’empre­nedoria, donar suport a les Pimes iinvertir en els sectors claus comsón la política industrial, la recer­ca, i les exportacions. I a mitjà ter­mini hem de ser capaços decanviar el model cap a un modelproductiu de país basat en la inno­vació, la recerca i el coneixement.Malgrat les propostes que podemimpulsar, el que evidencia el con­text actual és que la clau de voltaestà en gestionar els nostres re­cursos i decidir les nostres priori­tats.

L'atur juvenil s'enfila al 52,71%.El jovent tindria més oportunitatsen una Catalunya independent?

L’atur juvenil al nostre país és un

drama. El jovent és un dels col∙lec­tius que més pateix la crisi; i enstrobem amb la paradoxa que la ge­neració més ben preparada de lahistòria es veu obligada a marxar al’estranger a guanyar­se la vida, jaque aquí no hi ha oportunitats. Iper tant, com a país estem fallant.Una Catalunya independent no so­lucionarà tots els problemes comsi fos una vareta màgica, però ensproporcionarà les eines, els meca­nismes, els diners i recursos, i lacapacitat de decidir per nosaltresmateixos per solucionar­ho. Pertant, estic convençuda que sa­bríem generar oportunitats per fre­nar l’èxode juvenil i construir unnou país just i molt millor.

Es garanteix el procés sobiranistasi prolonguem els pressupostosde l'any anterior?

Els pressupostos són l’eina através de la qual la Generalitat re­parteix els seus recursos. Inde­pendentment del que passi ambels pressupostos, si es presenteno no, si s’aproven o es prorroguen,el que hem de garantir és que commés aviat possible hi hagi la con­vocatòria de la consulta. I per partd’Esquerra la posició és clara:avançar sense pausa el procés,però a la vegada denunciar queaquests pressupostos imposatsdes de Madrid ara mateix no es

La frase: «Escriure la història és una manera de desempallegar­se del passat»Johann Wolfgang von Goethe

Marta VilaltaLa Marta és diputada al Parlament de Catalunya per les JERC i membre deles comissions d'Ensenyament, Joventut, Acció Exterior, UE i Cooperació.

Edat: 28 anysProfessió: PeriodistaAficions: Practico patinatge artísticUna cita: «Perquè hi haurà un dia que no podrem més, i llavors ho po­drem tot», de Vicent Andrés Estellés

poden aprovar perquè són total­ment insuficients per garantir l’es­tat del benestar al nostre país.

S'està creant la llei de consultespopulars no referendàries. Quans'aprovarà i quines garanties le­gals ens donarà per fer el referèn­dum d'independència?

Efectivament la ponència de la lleide consultes populars tira enda­vant al Parlament. Esperem quepugui estar quan més aviat millor, ique just després de l’estiu la pu­guem aprovar. La llei ens dotaràd’un marc legal català nou per con­vocar la consulta, a través de laqual podrem preguntar a la gent sivol que Catalunya sigui indepen­dent i obtindrem el mandat de­mocràtic i popular necessari perlegitimar la proclamació de la inde­pendència. La llei de consultes ésun punt més del full de ruta, comho va ser la declaració de sobira­nia, i ho són el Consell Assessorper la Transició Nacional, el PacteNacional pel Dret a Decidir, i la cre­ació de les estructures d’estat prò­pies com la Hisenda Catalana. Elprocés tira endavant i ja no té mar­xa enrere.