EL POSITIVISME

segle XIX

Positiu = Fet de l'experiència = realitat (Inclou també el pensament)

La Filosofia positivista es presenta com la ciència general sobre els fets, que inclou totes les dades aportades per les altres ciències, amb la finalitat de fer una interpretació global sobre el món.

El positivisme es presenta de diverses maneres:

Positivisme filosòfic o sociològic: A. Comte

Positivisme moral: l’utilitarisme de J. Stuart Mill, Malthus, Bentham... El criteri a seguir en les accions és el de la utilitat, és a dir, s’han de realitzar aquelles accions que afavoreixin la major felicitat per al major nombre de persones possible.

Positivisme evolucionista: H. Spencer (1820-1903) interpretació positivista de l’evolucionisme aplicat a la societat. Sobreviuen els individus més ben adaptats a les exigències socials. Llei del més fort aplicable a la societat i a l’economia.

Característiques generals:

Positivisme filosòfic o Sociològic A. COMTE (1798 - 1857)

Parteix dels supòsits empiristes defensant que el coneixement es redueix a allò donat en l'experiència que inclou també les idees.

La seva intenció és la de provocar una reforma social dins d'un ordre que conduirà al progrés de la societat. D'aquesta manera la seva filosofia consisteix en l'estudi de l'esperit humà i de les seves relacions socials a través de la història. Per tal d'explicar com l'esperit humà s'ha desenvolupat a través de la història i per demostrar que la filosofia positiva és la millor, estableix la llei dels tres estats o estadis a través dels quals s'ha estructurat la vida social al llarg dels segles.

Aquest pensament és criticat per K. Marx perquè es considera que les idees són les que condueixen la història i expliquen els fets. En canvi per Marx són els fets (econòmics) els que provoquen i donen lloc a les idees.

La llei dels tres estats o estadis

Estadi teològic o fictici: Els fenòmens s'expliquen mitjançant causes sobrenaturals.

Estadi metafísic o abstracte: S'utilitzen idees abstractes per explicar les causes dels fenòmens. Aquest estat es caracteritza per la recerca del saber absolut.

Estadi positiu o científic: S'inicia quan ja no es pregunta per la causa sinó pel com es produeixen els fenòmens i quina és la regularitat o la llei per la qual es regeixen. El coneixement positiu dels fets consisteix en saber quines són les lleis que expliquen els fets. L'instrument que estableix aquestes lleis és la raó.