POTENCIALITATS DE DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR...

POTENCIALITATS DE DESENVOLUPAMENT

DEL SECTOR TURÍSTIC PER ASSOLIR UN

ADEQUAT POSICIONAMENT AL MERCAT

(“A LA RIBERA D’EBRE: CONCRECIONS

ESTRATÈGIQUES”)

Desembre de 2011

Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del projecte 'Treball a les Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del projecte 'Treball a les Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del projecte 'Treball a les Aquesta acció ha estat subvencionada pel Servei d'Ocupació de Catalunya en el marc del projecte 'Treball a les 7 comarques' i cofinançada pel Fons Social Europeu7 comarques' i cofinançada pel Fons Social Europeu7 comarques' i cofinançada pel Fons Social Europeu7 comarques' i cofinançada pel Fons Social Europeu

2

Índex

0. RESUM EXECUTIU................................................................................................................................................... 4 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................................................... 8 2. OBJECTIUS I PRODUCTES DEL TREBALL........................................................................................................... 9 3. METODOLOGIA...................................................................................................................................................... 11 4. CARACTERITZACIÓ TERRITORIAL ..................................................................................................................... 15

4.1. MARC GEOGRÀFIC....................................................................................................................................... 16 4.2. DEMOGRAFIA................................................................................................................................................ 20

4.2.1. Dades generals de la població i evolució.............................................................................................. 20 4.2.2. Població per sexe.................................................................................................................................. 24 4.2.3. Població per edat .................................................................................................................................. 26 4.2.4. Població per lloc de naixement. ............................................................................................................ 27 4.2.5. Nivell d’instrucció de la població ........................................................................................................... 30 4.2.6. Creixement de la població..................................................................................................................... 31

4.3. ELS SECTORS ECONÒMICS........................................................................................................................ 33

4.3.1. L’agricultura........................................................................................................................................... 33 4.3.2. La indústria............................................................................................................................................ 33 4.3.3. Els serveis ............................................................................................................................................. 35

4.4. MERCAT DE TREBALL.................................................................................................................................. 39

4.4.1. Població ocupada per compte d’altres. ................................................................................................. 39 4.4.2. Població ocupada per compte propi...................................................................................................... 39 4.4.3. Població ocupada total. ......................................................................................................................... 40 4.4.4. Població ocupada per compte aliè per grandària dels centres de treball. ............................................ 41 4.4.5. L’atur ..................................................................................................................................................... 42 4.4.6. Perfil de l’atur ........................................................................................................................................ 45 4.4.7. Atur per edats........................................................................................................................................ 46 4.4.8. Immigració i atur.................................................................................................................................... 47 4.4.9. Atur per sectors..................................................................................................................................... 50

4.5. ECONOMIA LOCAL........................................................................................................................................ 53

4.5.1. Producte interior brut (PIB) ................................................................................................................... 53 4.5.2. Renda familiar disponible ...................................................................................................................... 56

4.6. ELS MUNICIPIS.............................................................................................................................................. 59

4.6.1. ASCÓ .................................................................................................................................................... 59 4.6.2. BENISSANET ....................................................................................................................................... 62 4.6.3. FLIX....................................................................................................................................................... 65 4.6.4. GARCIA ................................................................................................................................................ 68 4.6.5. GINESTAR............................................................................................................................................ 71 4.6.6. MIRAVET .............................................................................................................................................. 74 4.6.7. MÓRA D’EBRE ..................................................................................................................................... 77 4.6.8. MÓRA LA NOVA................................................................................................................................... 80 4.6.9. PALMA D’EBRE.................................................................................................................................... 83 4.6.10. RASQUERA ......................................................................................................................................... 86 4.6.11. RIBA-ROJA D’EBRE ............................................................................................................................ 89

3

4.6.12. TIVISSA............................................................................................................................................ 92 4.6.13. TORRE DE L’ESPANYOL................................................................................................................ 95 4.6.14. VINEBRE.......................................................................................................................................... 98

4.7. POSICIONAMENT DE LA RIBERA D’EBRE A INTERNET ......................................................................... 101 4.7.1. Turespaña................................................................................................................................................ 101 4.7.2. Turisme de Catalunya.............................................................................................................................. 104 4.7.3. Terres de l’Ebre........................................................................................................................................ 106 4.8. RESUM DE TREBALLS PREVIS ................................................................................................................. 108 4.8.1. ANÀLISI DE LA TEMPORADA TURÍSTICA A LA RIBERA D’EBRE....................................................... 108 4.8.2. PLA OPERATIU D’OCUPACIÓ TURÍSTICA (POOT) 2007-2010............................................................ 111 4.8.3. EL CLÚSTER D’AQÜICULTURA DE CATALUNYA ................................................................................ 113 4.8.4. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA A LES TERRES DE L’EBRE..... 114 4.8.5. ESTUDI QUALITATIU SOBRE LES PERCEPCIONS ECONÒMIQUES DELS AGENTS ECONÒMICS I INSTITUCIONALS DE LES TERRES DE L’EBRE ..................................................................................................... 115 4.8.6. CARACTERITZACIÓ DE LA DEMANDA TURÍSTICA D’HOTELS, CÀMPINGS I ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL....................................................................................................................................................... 119

5. DIAGNOSI ............................................................................................................................................................. 122

5.1. Resum DAFO:............................................................................................................................................... 122 5.2. Punts febles: ................................................................................................................................................. 122 5.3. Amenaces: .................................................................................................................................................... 124 5.4. Punts forts:.................................................................................................................................................... 124 5.5. Oportunitats: ................................................................................................................................................. 125

6. ESCENARIS.......................................................................................................................................................... 127

6.1. L’escenari tendencial .................................................................................................................................... 127 6.2. L’escenari del desenvolupament per les singularitats .................................................................................. 129 6.3. Els escenaris actuals de les polítiques de desenvolupament turístic ........................................................... 130 6.3.1. Tendències de les polítiques turístiques.................................................................................................. 132 6.3.2. Tendències de la demanda turística ........................................................................................................ 134

7. FORMULACIÓ ESTRATÈGICA............................................................................................................................ 139

7.1. Objectiu central ............................................................................................................................................. 139 7.2. Estratègies .................................................................................................................................................... 140

8. PLA D’ACCIÓ ....................................................................................................................................................... 146 ANNEX: FITXES DE RECURSOS TURÍSTICS .............................................................................................................. 166

4

0. RESUM EXECUTIU

La realització de l’estudi “Potencialitats de desenvolupament turístic de la Ribera d’Ebre: Concrecions estratègiques” s’ha plantejat com una actuació per a donar suport a les iniciatives que impulsa el Consell Comarcal, dins el projecte “Ribera d’Ebre VIVA”, amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa “Treball a les 7 comarques”.

La Ribera d’Ebre és un territorial amb unes característiques geogràfiques i culturals singulars molt a prop del qual discorren importants fluxos turístics, especialment lligats a la costa i al Parc Natural del Delta de l’Ebre. A l’entorn dels valors paisatgístics i culturals d’aquesta comarca, en els darrers anys s’han desenvolupat diversos estudis i iniciatives per a promoure el turisme i dinamitzar l’activitat econòmica i l’ocupació en aquest àmbit, encara que fins el moment actual no han reeixit del tot, restant encara en bona part inèdit el seu potencial per al desenvolupament turístic, que pot fer d’aquest sector una activitat amb un pes específic important a la comarca.

Aquestes iniciatives, encara que no generalitzades, han permès un cert desenvolupament del sector i mostren que aquest té, segurament, la possibilitat de consolidar-se i augmentar la seva aportació al creixement del desenvolupament endogen del territori, seguint els paràmetres i recomanacions dels models del turisme conscient i responsable. Que la base d’aquest creixement sigui la millora de la qualitat de vida dels residents és el que permetrà garantir la preservació de l’espai en el què es desenvolupen les activitats i l’èxit de l’activitat turística de la zona i la plena satisfacció dels visitants.

Tot i que és important que la comarca disposi d’una base de treballs previs i de recursos singulars, aquests no són suficients per sí mateixos, a menys que no s’articulin d’una determinada forma i els agents locals assumeixin el paper de protagonistes i cooperin entre sí per a la transformació del potencial dels recursos materials i immaterials del territori en realitats concretes d’activitat econòmica i ocupació.

Amb l’objectiu principal de dinamitzar els agents locals i crear xarxes de cooperació entre els mateixos s’ha plantejat aquest treball d’estudi i de dinamització. Els continguts bàsics es fonamenten en l’anàlisi dels factors que condicionen el desenvolupament del turisme, l’enfocament estratègic des d’una perspectiva global de territori, l’organització dels agents locals, la seva capacitat de concreció de projectes i de transformació dels recursos turístics en productes concrets i dels plans en accions, mitjançant el treball de grup entre persones que des de l’àmbit polític, empresarial i professional puguin exercir l’esmentat paper protagonista en relació al turisme local.

Encara que el treball ha tingut per objectiu el sector turístic i els relacionats amb aquest, com l’agroalimentari i l’artesanal, s’ha partit d’una visió global de la comarca i del seu context socioeconòmic, doncs el desenvolupament del turisme a la comarca no es pot desvincular del de l’economia en general i del mercat de treball, atès que l’existència d’un model de desenvolupament econòmic global de la comarca és imprescindible per a una adequada planificació i encaix dels diferents sectors en el mateix.

De l’informe de caracterització de la Ribera d’Ebre se’n destaca en l’apartat demogràfic que la comarca presenta una estructura de població envellida, amb un creixement moderat i protagonitzat bàsicament per l’arribada de ciutadans estrangers. En l’àmbit econòmic es posa de relleu la forta dependència de la comarca del sector energètic, una presència del sector primari per damunt de la mitjana del país i un sector terciari poc

5

desenvolupat, amb una estructura empresarial molt atomitzada, formada principalment per petites empreses.

El PIB de la comarca manté, a partir del 2004, una tendència a la baixa, per sota de la mitjana catalana, amb xifres que indiquen una forta recessió en els darrers anys (2008 i 2009), la més gran de les comarques de Catalunya, protagonitzada pel sector industrial, mentre que el sector agroalimentari ha estat l’únic que ha tingut un creixement positiu. Per contra, la Renda Bruta Familiar Disponible va tenir un dels majors creixements de Catalunya durant els anys 2007-2008, tot i que encara es manté per sota de la mitjana catalana.

La diagnosi posa de relleu el gran potencial turístic de la comarca, sobre la base d’un patrimoni natural i cultural molt important, tot i que encara que existeixen nombrosos recursos per al desenvolupament del turisme i dels sectors relacionats, aquests no es troben articulats com a productes turístics, fet que els manté inèdits en bona mesura.

Cal però superar alguns dels factors que impedeixen la transformació d’aquest potencial en realitats tangibles. La manca de mentalitat turística, l’individualisme dels actors locals, la dispersió dels projectes, la manca d’organització del sector i de projecte comú de comarca, -molt dualitzada territorial i socioeconòmicament-, i un patrimoni local poc valoritzat, són els frens més importants dels que cal alliberar-se.

Els motius per a l’optimisme es troben en els valors del territori en sintonia amb unes tendències cap un model de turisme en el que la Ribera d’Ebre pot competir amb possibilitats d’èxit, en l’existència d’alguns projectes empresarials molt significatius i en la voluntat política expressada tant pels actors públics i privats que, a més a més compten amb una estructura tècnica de recursos humans per a gestionar les polítiques de desenvolupament del turisme a la comarca.

En aquest estudi es tipifiquen dos possibles escenaris de futur en relació al desenvolupament turístic. Un de caràcter tendencial que es fonamenta en els factors negatius expressats en la diagnosi i que porta, de no actuar adequadament i amb sentit global de comarca per a provocar canvis, cap el fracàs socioeconòmic de la mateixa i la continuïtat del turisme com a activitat molt poc rellevant a la Ribera d’Ebre. L’altre escenari es fonamenta en el desenvolupament a partir de les singularitats locals en el què els ingredients bàsics del desenvolupament turístic i dels sectors afins es fonamenta principalment en la posta en valor del patrimoni i dels recursos locals, en la planificació de la comarca amb visió global, -tant dels del punt de vista territorial com sectorial per fer possible la coexistència de sectors econòmics diversos i no malmetre les possibilitats de cap dels mateixos-, i en la coordinació i la cooperació entre els diversos agents públics i privats de la comarca. En aquest segon escenari el desenvolupament del turisme és factible i, a més a més, té uns efectes sinèrgics positius sobre altres sectors, especialment l’agroalimentari.

Per tal de situar-se en aquest darrer escenari es formula l’objectiu central que defineix els grans eixos sobre els que es fonamenta el model de desenvolupament turístic de la comarca i que s’expressa en els següents termes:

La comarca de la Ribera d’Ebre es consolida com una destinació turística que es fonamenta en els seus atractius i valors locals com són l’autenticitat, la natura en estat pur, el patrimoni cultural material i immaterial, els productes de la terra,....

6

Els serveis turístics s’especialitzen en una oferta que posa a l’abast del públic visitant una àmplia varietat de vivències per a públics molts diversos però coincidents en l’estima de la natura, la cultura i els valors associats a la vida en l’entorn rural.

Els mercats als que s’orienta aquesta oferta, que en el seu conjunt conforma un model turístic poc massificat i de baix impacte ambiental, se situen tant en l’àmbit nacional com internacional.

Aquest model turístic no només és compatible amb els valors de la Ribera d’Ebre sinó que serveix alhora per a preservar-los i potenciar-los, contribuint a la seva integració social i al reforçament de la identitat local.

Els camins per a assolir aquest objectiu es concreten mitjançant sis línies estratègiques:

A partir de l’objectiu central s’estableixen sis línies estratègiques que han de marcar els principals camins a través dels quals assolir el model de desenvolupament turístic proposat a mig i llarg termini:

1) Treball en xarxa

La cooperació entre tots els agents locals i la integració de l’oferta local com a base per l’articulació del sector turístic de la Ribera d’Ebre.

2) Diversificació

La creació i promoció de productes s’orienta cap a la consolidació d’una oferta diversificada com a estratègia de reducció de les fluctuacions estacionals i setmanals de la demanda.

3) Segmentació

Com a complement i reforçament de l’estratègia de diversificació, la creació d’oferta s’adreça a públics i mercats objectiu específics i diferenciats.

4) Internacionalització

El creixement del sector turístic de la comarca es fonamenta en la promoció de la mateixa en els mercats internacionals més pròxims.

5) Informació

La gestió de la informació com a recurs estratègic per a la presa de decisions, la coordinació d’accions i el treball en xarxa.

6) Formació

La formació contínua com a estratègia d’impuls al desenvolupament d’una oferta de qualitat.

Finalment, el pla d’acció necessari per a assolir els objectius proposats es concreta sintèticament en el quadre següent amb l’enunciat de les accions descrites en el darrer apartat d’aquest estudi:

7

ACCIONS OBJECTIUS 1. Xarxa de tots els actors

de la comarca

.

• Identificar actors que haurien de sumar-se a aquesta xarxa.

• Assolir una metodologia de treball en comú.

• Disposar d’una persona que coordini la xarxa i lideri les actuacions que es vagin dissenyant.

• Crear productes turístics.

• Desenvolupar unes línies de treballper la dinamització turística de la comarca.

2. Estructura de comunicació

Interna.

• Donar a conèixer a tots els actors de la comarca, públics i privats, les actuacions de dinamització turística que es duen a terme.

• Donar rellevància al sector turístic en el marc de les polítiques econòmiques globals.

Externa.

• Reforçar la comunicació amb els territoris de l’entorn per fer productes de major interès.

• Donar a conèixer fora de la comarca les actuacions que es porten a terme i molt especialment als ens de promoció turística.

• Donar a conèixer aquestes actuacions a operadors turístics i mitjans de comunicació.

• Disposar de bases de dades d’operadors, mitjans de comunicació i altres prescriptors.

3. Identificació d’operadors i productes

• Identificar els productes que ja s’estan portant a terme en el territori.

• Conèixer iniciatives i productes portats a terme en territoris de característiques similars.

4. Disseny de productes

• Aconseguir la implicació entre el sector privat i els serveis de les institucions públiques per configurar productes turístics de diversa durada, adreçats a diferents públics objectiu.

5. Accions de suport a la comercialització

• Posar a disposició dels actors de la comarca eines per a la millora de la comercialització dels seus productes.

• Donar suport a la presentació de la comarca i dels seus productes als agents nacionals i internacionals.

8

1. INTRODUCCIÓ

La realització de l’estudi “Potencialitats de desenvolupament turístic de la Ribera d’Ebre: Concrecions estratègiques” s’ha plantejat com una actuació per a donar suport a les iniciatives que impulsa el Consell Comarcal, dins el projecte “Ribera d’Ebre VIVA”, amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del programa “Treball a les 7 comarques”.

La Ribera d’Ebre és un territorial amb unes característiques geogràfiques i culturals singulars molt a prop del qual discorren importants fluxos turístics, especialment lligats a la costa i al Parc Natural del Delta de l’Ebre. A l’entorn dels valors paisatgístics i culturals d’aquesta comarca, en els darrers anys s’han desenvolupat diversos estudis i iniciatives per a promoure el turisme i dinamitzar l’activitat econòmica i l’ocupació en aquest àmbit, encara que fins el moment actual no han reeixit del tot, restant encara en bona part inèdit el seu potencial per al desenvolupament turístic, que pot fer d’aquest sector una activitat amb un pes específic important a la comarca.

Aquestes iniciatives, encara que no generalitzades, han permès un cert desenvolupament del sector i mostren que aquest té, segurament, la possibilitat de consolidar-se i augmentar la seva aportació al creixement del desenvolupament endogen del territori, seguint els paràmetres i recomanacions dels models del turisme conscient i responsable. Que la base d’aquest creixement sigui la millora de la qualitat de vida dels residents és el que permetrà garantir la preservació de l’espai en el què es desenvolupen les activitats i l’èxit de l’activitat turística de la zona i la plena satisfacció dels visitants.

Tot i que és important que la comarca disposi d’una base de treballs previs i de recursos singulars, aquests no són suficients per sí mateixos, a menys que no s’articulin d’una determinada forma i els agents locals assumeixin el paper de protagonistes i cooperin entre sí per a la transformació del potencial dels recursos materials i immaterials del territori en realitats concretes d’activitat econòmica i ocupació.

Amb l’objectiu principal de dinamitzar els agents locals i crear xarxes de cooperació entre els mateixos s’ha plantejat aquest treball d’estudi i de dinamització. Els continguts bàsics es fonamenten en l’anàlisi dels factors que condicionen el desenvolupament del turisme, l’enfocament estratègic des d’una perspectiva global de territori, l’organització dels agents locals, la seva capacitat de concreció de projectes i de transformació dels recursos turístics en productes concrets i dels plans en accions, mitjançant el treball de grup entre persones que des de l’àmbit polític, empresarial i professional puguin exercir l’esmentat paper protagonista en relació al turisme local.

9

2. OBJECTIUS I PRODUCTES DEL TREBALL

El treball s’ha realitzat des d'un enfocament global de la comarca en el seu entorn, situant aquesta en el mapa de fluxos turístics regionals, els diferents sectors que componen el teixit empresarial, així com les estratègies i actuacions que desenvolupen els diversos agents socioeconòmics del territori, integrant, a més a més, l’anàlisi de la situació actual amb les tendències de canvi en l'entorn i la posició de la comarca en relació a aquestes.

Els objectius generals del treball són els de :

Aprofundir, mitjançant un enfocament pràctic, en la identificació i anàlisi dels recursos locals i dels factors que condicionen el desenvolupament turístic de la comarca.

Generar dinàmiques positives i establir les bases per a la cooperació i el treball en xarxa entre els agents locals a través de la interacció, el treball pràctic i l’anàlisi de casos.

A més a més dels objectius principals que han motivat el treball, aquest ha de servir de marc de referència comú entre tots els actors del desenvolupament turístic i agroalimentari, a partir dels següents objectius específics:

Conèixer els factors clau del desenvolupament territorial i el paper del turisme en aquest àmbit.

Elaborar projectes turístics sobre la base del territori local. Identificar quines oportunitats té el territori per elaborar productes turístics. Conèixer fonts d’informació i de recursos relacionats amb les oportunitats turístiques

de la comarca. Conèixer les tendències dels mercats de demanda i les característiques dels productes

que ofereixen. Estudiar la demanda d’activitats objecte d’anàlisi per potencial i origen, detectant

possibles nínxols de mercat. Disposar d’un pla d’acció local, compartit per tots els agents, per a la implementació

dels projectes. Establir mecanismes de coordinació entre els diversos agents que intervenen en el

territori, tant públics com privats. Establir mecanismes de coordinació amb comarques properes, en la mesura que les

comunicacions existents haurien d’afavorir l’articulació de mesures i coordinació de programes.

Determinar les activitats culturals, de lleure, oci actiu, turisme i esportives més idònies dins l’àmbit local.

Ubicar aquestes activitats en espais territorials concrets, identificant les possibilitats reals per portar-les a terme. Elaborar d’un mapa d’activitats previstes.

Determinar nous àmbits d’atracció turística. Actualitzar l’inventari d’organismes, ens, empreses, recursos i productes turístics

existents a la comarca. Elaboració d’un mapa d’activitats existents. Identificar les necessitats ocupacionals de les empreses i organitzacions, per cobrir les

necessitats de creixement del sector.

10

Definir el perfil de les persones a contractar, i de les titulacions adients requerides per portar a terme les actuacions.

Determinar les necessitats formatives d’aquestes persones. Analitzar les possibilitats de realització d’accions formatives.

11

3. METODOLOGIA

De forma sintètica, l’esquema del procés seguit per a l’elaboració del treball i el contingut de cadascuna de les fases, que es descriuen més avall, ha estat el següent:

Avaluació qualitativa

Diagnosi

Formulació estratègica

2

3

1

Informe qualitatiu

Model de desenvolup.

turístic

Recull d’informació Dossier documental

DAFO i avaluació estratègica

Anàlisi prospectiva

Escenaris

5

6

4

Formulació de projectes

Pla d’acció

C T

C T

C T

C T

C T

C T SP

(*) C: Equip assessor; T: Equip tècnic local; SP: Sector privat i responsables polítics

ACCIONS FASES PRODUCTES PARTICIPANTS*

12

Recull d’informació

En aquesta primera part s’ha fet una recopilació d’informació socioeconòmica disponible sobre la comarca i els seus recursos turístics, com a base del treball posterior amb els agents locals. S’ha considerat especialment important prendre com a punt de partida del treball aquells plans i estudis previs que s’han fet a la comarca amb la participació del sector privat. No es tracta de començar un nou estudi aïllat de la resta sinó d’aprofundir en els treballs anteriors i concretar-los, reconduint-los si cal, per a dotar-los d’operativitat. La informació inicial i els treballs previs ha estat facilitada pel Consell Comarcal, a partir de la qual s’ha elaborat un dossier de síntesi amb el recull de les dades per a ser compartit amb tots els agents locals participants en aquesta acció.

Avaluació qualitativa

A partir de la informació recollida i ordenada s’ha fet una avaluació qualitativa prèvia a la diagnosi completa per part de l’equip assessor de l’acció que s’ha amb els professionals de la comarca participants.

Diagnosi

L’elaboració de la diagnosi s’ha fonamentat en l’anàlisi dels documents producte de les fases anteriors i es concreta mitjançant la metodologia DAFO, que ha permès, junt amb l’anàlisi prospectiva de la fase següent, la identificació de les línies d’actuació estratègiques i els principals reptes de futur de la comarca en relació al seu desenvolupament turístic. A partir del DAFO s’analitzen les relacions de dependència entre les variables internes i externes per tal d’identificar i classificar per ordre d’importància els elements crítics que conformen la realitat del turisme a la comarca i l’evolució en el seu entorn.

Aquesta anàlisi integra diferents elements per tal d’assolir el màxim nivell de globalitat possible. Per una part, la realitat expressada quantitativament a través de les dades i dels indicadors recollits en l’informe de la fase anterior, per altra part, la visió de les persones obtinguda a través de la seva participació en el procés i, a més a més, l’avaluació de les estratègies que desenvolupen, o projecten desenvolupar, els diferents agents locals, per tal d’analitzar la seva adequació a la situació actual de la comarca i als reptes que es desprenen de la diagnosi i de l’anàlisi prospectiva posterior.

13

Anàlisi prospectiva

Aquesta part és la que ha servit per fer una anàlisi prospectiva dels elements que configuren el marc en el que se desenvolupen les estratègies dels actors locals en el seu entorn territorial.

Aquesta anàlisi integra les variables externes i les internes, tenint en compte i avaluant també les polítiques de turisme actuals, les estratègies i els projectes en curs en relació als escenaris plantejats.

El resultat d’aquesta fase es concreta en un capítol descriptiu dels escenaris possibles de futur que recull les tendències i els canvis previstos en relació a la situació actual, plantejant els aspectes crítics que es relacionen amb el desenvolupament turístic de la Ribera d’Ebre, l’avaluació de les polítiques locals i de les actuacions sectorials i la descripció de les possibles estratègies per a situar-se en l’escenari que es considera més idoni per al futur turístic comarcal.

Formulació estratègica

En aquesta part es defineixen les que poden ser les línies mestres del futur, concretant els objectius prioritaris a assolir, les principals línies estratègiques a desenvolupar i identificant els que poden ser els projectes motors amb més capacitat de desenvolupar el turisme a la Ribera d’Ebre. En el seu conjunt, aquesta part del document expressa una proposta de model de desenvolupament turístic (objectiu central), amb visió prospectiva i amb caràcter proactiu. Ha de servir per a aprofundir, no només en les relacions territorials, sinó també en les dels actors del desenvolupament turístic, concretant les bases per a una cooperació i coordinació efectives, alhora que imprescindibles per a posicionar-se amb èxit en el futur i respondre adequadament als reptes que es plantegen. En aquest sentit, el resultat d’aquest treball ha de tenir el caràcter de projecte comú en el que aglutinar les voluntats i les actuacions dels diferents actors públics i privats.

Pla d’acció

En aquesta part del treball s’ha concretat un pla d’acció a partir dels objectius principals, les línies estratègiques i en els anomenats anteriorment projectes motors. Es tracta concretar aquell nombre d’actuacions reduït i classificat amb criteris de prioritat, amb capacitat de transformació real, fonamentades especialment en un plantejament proactiu, per provocar canvis, a partir del treball des de l’àmbit local, que contempli amb perspectiva global tant els aspectes a corregir com les oportunitats que cal aprofitar o, més enllà d’això, aquelles que cal crear.

14

Aquest pla d’acció inclou dos tipus d’actuacions. Per una part, les de caràcter transversal relacionades amb el conjunt del sistema turístic de la comarca, especialment pel que fa a les relacionades amb la seva organització, gestió i promoció, i per altra part aquelles específiques que són necessàries per a la transformació dels recursos locals en productes turístics concrets i susceptibles de competir en el mercat.

El pla d’acció es concreta en forma de fitxes de projecte en les sintèticament es descriuen els trets bàsics de cada acció, els objectius, resultats esperats, indicadors de seguiment, prioritat i actors implicats, entre altres.

Apart de les tasques descrites fins aquí, els elements principals del plantejament metodològic principals són els que s’enumeren a continuació:

El treball s’ha fet mitjançant un procés participatiu en el qual s’estableixin les bases per a la cooperació pública-privada, tenint en compte però que aquest ha de tenir un enfocament molt pràctic del qual en resultin accions concretes. Amb aquesta finalitat s’estableixen dos nivells de participació i treball en grup. El primer a nivell tècnic, per tal d’aprofundir en la informació que caracteritza la situació del turisme a la comarca i el segon, en el que també hi ha de participar els agents públics i privats a nivell empresarial i polític, per a compartir visions i acordar compromisos d’actuació.

La xarxa tècnica ha treballat conjuntament amb l’equip assessor al llarg de tot el procés. Les seves funcions principals han estat les de facilitar la informació disponible, debatre i validar la documentació que s’han elaborat com a producte de cada fase.

El treball amb el grup format pel personal tècnic local s’ha desenvolupat principalment per via telemàtica, mitjançant el recurs d’un blog. També s’han fet dues reunions de treball en grup, una al final de la segona fase (avaluació qualitativa) i l’altra al final de la cinquena (formulació estratègica).

Es considera fonamental per l’èxit del treball que hi participin els actors amb més capacitat de presa de decisions en l’àmbit del turisme de la Ribera d’Ebre. El producte final del mateix ha de ser un projecte comú de desenvolupament turístic, compartit i acordat per tots els agents locals i concretat en aquest document que ha de constituir un full de ruta o guia d’actuació pràctica.

15

4. CARACTERITZACIÓ TERRITORIAL

Presentem una caracterització de la comarca, que pretén ser una fotografia fiable del que és la comarca en aquests moments, en els aspectes geogràfics, històrics, poblacionals, laborals i econòmics. La nostra intenció és que sigui una eina útil que pugui donar peu a un fàcil coneixement de la situació en el moment actual i a una ràpida detecció de necessitats a partir de l’observació de l’informe.

S’ha intentat reflectir la situació de la comarca durant els darrers anys, comparant-lo amb les comarques de l’entorn (Montsià, Terra Alta i Baix Ebre), que juntament amb la Ribera d’Ebre formen les Terres de l’Ebre, i Catalunya.

Aquesta caracterització de la comarca s’ha fet a partir d’una recerca quantitativa i qualitativa.

El pes de la primera part de l’informe està en la recerca quantitativa. Aquesta es basa sobretot en diferents dades estadístiques que es presenten de manera ordenada. Aquest informe ha acudit majoritàriament a dades recollides a partir de la pàgina web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (www.idescat.es), de Caixa Catalunya i d’altres bases de dades; així com dels treballs precedents sobre la comarca facilitats pel propi Consell Comarcal, que configuren la segona part.

Per a poder contextualitzar les dades, es comparen aquestes contínuament amb els territoris de referència, que en aquest cas són Catalunya i les comarques veïnes de les Terres de l’Ebre. A la vegada que es troben tendències comunes, també trobem divergències, ja sigui amb el conjunt de Catalunya, ja sigui amb el Montsià, la Terra Alta i el Baix Ebre.

16

4.1. MARC GEOGRÀFIC

La Ribera d’Ebre té una superfície de 827 hab/km2.

Pren el nom del riu Ebre, que travessa la comarca des del Pantà de Riba-roja fins el pas de Barrufemes.

Limita al Nord amb les comarques del Segrià i les Garrigues, a l’est amb el Baix Camp, al nord-est amb el Priorat, i al Sud-oest amb el Baix Ebre.

És una comarca interior amb una forta tradició agrícola, que va perdent progressivament, encara que aquest sector té un pes molt més rellevant que a la majoria de les comarques de Catalunya.

Agrupa catorze municipis, que es caracteritzen per tenir superfícies grans (sols la meitat tenen menys de 40 km2), alguns tant extensos com Tivissa (209 km2), Flix (116 km2), Riba-roja d’Ebre (99) i Ascó (73). Els municipis tenen poca població, donat que menys de la meitat tenen menys de 1.000 habitants i cinc tenen entre 1.000 i 2.000 habitants.

La Ribera d’Ebre és una comarca interior que pertany a la província de Tarragona. S’estén al llarg del riu que porta el seu nom, des del pantà de Riba-roja fins el pas de Barrufemes.

Limita a l’est amb la comarca del Baix Camp, a l’oest amb la Terra Alta, al Nord amb el Segrià i les Garrigues, i al Nord-est amb el Priorat.

El clima és semblant al de les comarques litorals de les Terres de l’Ebre, lleugerament més continental, amb menys puges i més fred a l’hivern.

Les comunicacions principals per carretera són l’A40, la C-12 eix occidental (Amposta-Àger), la C-12 i la C-44 (Hospitalet de l’Infant-Móra la Nova). Per ferrocarril, el tren que va de Barcelona a Saragossa, passa per la comarca.

Forma part de l’àmbit territorial de les Terres de l’Ebre conjuntament amb les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i el Montsià.

La comarca de la Ribera d’Ebre, està formada per 14 municipis: Ascó, Benissanet, Flix, Garcia, Ginestar, La Palma d’Ebre, Miravet, Móra d’Ebre, Móra La Nova, Palma d’Ebre,

Font Mapes Google

17

Rasquera, Riba-roja d’Ebre, Tivissa, Torre de l’Espanyol i Vinebre. La capital de comarca és Móra d’Ebre.

Mapa dels municipis de la Ribera d’Ebre

Font: Consell Comarcal Ribera d’Ebre

La comarca compta amb un tram de l’autopista(AP-7), que s’encamina cap el sud d’Espanya bordejant el litoral mediterrani. Un tram de la carretera nacional 340, que segueix la línia de la costa i s’enfila cap al Llevant, i tres carreteres comarcals, la C-43, la C-12 i la C-42.

La C-42 surt de la nacional prop de l’Aldea, fins que arriba a Tortosa i encaixa amb la C-12, carretera que uneix les capitals de comarca. Les carreteres comarcals uneixen les capitals de les Terres de l’Ebre.

18

Circulen dues línies regionals de Renfe. Una segueix la línia de la costa i la segona uneix Tarragona i Saragossa passant per la Ribera d’Ebre.

Font: http://www.riberadebre.info/catala/ribera.htm

Té una extensió de 827,3 km2 i una població de 24.082 habitants a 2010, el que suposa una densitat de població de 29,1 habitants/km2, inferior en prop de vuit vegades a la mitjana catalana (234), i inferior en unes tres vegades a la del Montsià i la del Baix Ebre.

19

COMARCA Núm. habitants Superfície Densitat

BAIX EBRE 82.222 1.002 82

MONTSIÀ 72.333 735 98

RIBERA D'EBRE 24.082 827 29

TERRA ALTA 12.931 743 17

TERRES DE L'EBRE 191.568 3.307 56

Font: Idescat 2010

20

4.2. DEMOGRAFIA

4.2.1. Dades generals de la població i evolució

Segons les dades de l’any 2010 la població de la comarca de la Ribera d’Ebre és de 24.082 habitants, això significa el 12,6 % del total de les Terres de l’Ebre i el 2,9% del total de la província de Tarragona.

Població Terres de l’Ebre 2010

Font Idescat 2010

La comarca de la Ribera d’Ebre, en els darrers dotze anys ha tingut un creixement de la població d’un 8,1%, una xifra que significa un augment poblacional de 1.817 persones, amb una mitjana de creixement anual de 151 habitants.

21

Evolució població Ribera d’Ebre 1998-2010

Any Població Diferència%

1998 22.265

1999 22.201 -0,28

2000 21.993 -0,03

2001 21.951 -0,19

2002 22.151 0,90

2003 22.464 1,39

2004 22.632 0,74

2005 22.925 1,27

2006 23.046 0,52

2007 23.319 1,17

2008 23.844 2,20

2009 24.004 0,66

2010 24.082 0,32

Diferència 1.817 7,55

Font: Idescat i elaboració pròpia

22

Pel que respecta a la població del conjunt de les Terres de l’Ebre, segons l’ Idescat, el creixement en el tram 2000-2010 ha estat de 34.984 habitants, quantitat que suposa una mitjana de 3.498 habitants per any.

Evolució població Terres de l’Ebre 1998-2010

Font: Idescat

La població de la Ribera d’Ebre és dispersa en 14 municipis, dels quals sols n’hi ha tres que tinguin més del 10% del total de la població comarcal: Móra d’Ebre, que aglutina prop de un de cada cinc habitants de la comarca, i Flix i Móra La Nova, ambdós prop del 15%.

Població 2010 % sobre total

comarca Ascó 1.634 6,8 Benissanet 1.263 5,2 Flix 4.061 16,9 Garcia 594 2,5 Ginestar 1.022 4,2 Miravet 798 3,3 Móra d’Ebre 5.795 24 Móra La Nova 3.238 13,4 Palma d’Ebre, La 425 1,8 Rasquera 966 4 Riba-roja d’Ebre 1.336 5,5 Tivissa 1.812 7,5 Torre de l’Espanyol 679 2,8 Vinebre 459 1,9

Total comarca 24.082

Font Idescat

0

50000

100000

150000

200000

250000

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

23

Font Idescat

En els darrers anys de creixement econòmic s’ha produït un increment significatiu de la població a la capital, Móra d’Ebre, amb un creixement de 835 persones d’un total de 1.450 nous habitants, més de la meitat del de la comarca.

Població 2004 Població 2010 Diferència

Ascó 1.629 1.634 5

Benissanet 1.130 1.263 133

Flix 4.001 4.061 60

Garcia 501 594 93

Ginestar 929 1.022 93

Miravet 790 798 8

Móra d’Ebre 4.960 5.795 835

Móra La Nova 3.113 3.238 125

Palma d’Ebre, La 403 425 22

Rasquera 842 966 124

Riba-roja d’Ebre 1.350 1.336 -14

Tivissa 1.794 1.812 18

Torre de l’Espanyol 731 679 52

Vinebre 459 459 0

Total comarca 22.632 24.082 1.450

A partir d’aquestes dades podem presentar la següent tendència de població:

24

HABITANTS TENDÈNCIA POBLACIONAL

De 3.000 a 5.000 Móra d’Ebre – Creixement molt elevat

Flix – Lleuger creixement

Móra La Nova – Moderat creixement

De 1.000 a 2.999 Riba-roja – Creixement negatiu lleuger

Tivissa – Població estancada

Ascó – Població estancada

Benissanet – Moderat creixement

Ginestar - Moderat creixement

Menys de 1000 Torre de l’Espanyol – Moderat creixement

Rasquera – Moderat creixement

Palma d’Ebre – Petit creixement

Miravet –Població estancada

Garcia – Moderat creixement

Vinebre – Població estancada

4.2.2. Població per sexe

Excepte els anys 2001 i 2008, el nombre d’homes ha estat lleugerament superior al de dones. En els darrers anys és quan hi ha hagut més homes que dones.

Evolució Població Ribera d’Ebre per sexe 1998-2010

25

Any Homes Dones Total

1998 11.176 11.089 22.265

1999 11.159 11.042 22.201

2000 11.030 10.963 21.993

2001 11.037 10.914 21.951

2002 11.170 10.981 22.151

2003 11.395 11.069 22.464

2004 11.509 11.123 22.632

2005 11.715 11.210 22.925

2006 11.770 11.276 23.046

2007 11.890 11.429 23.319

2008 12.190 11.654 23.844

2009 12.219 11.785 24.004

2010 12.258 11.824 24.082

Diferència 1082 735 1.817

Font Idescat 2010

Font Idescat 2010

Població. Per sexe. 2010

26

Ribera d’Ebre Catalunya %

Homes 12.258 (50,9%) 3.724.515 (49,5%)

Dones 11.824 (49,1%) 3.787.866 (51,5%)

Total 24.082 7.512.381

Font: Idescat. Padró continu.

La tendència és oposada a la catalana, en que el nombre de dones és lleugerament superior al d’homes.

Població per sexes 2010 Ribera d’Ebre Catalunya (%)

Font Idescat

4.2.3. Població per edat

La població es caracteritza per un envelliment respecte de la del conjunt de Catalunya, amb 8 punts percentuals més de persones de 65 a 84 anys.

Població. Per grups d'edat. 2010

27

Ribera d’Ebre Catalunya

De 0 a 14 anys 3.033(12,6%) 1.119.851 (14,9%)

De 15 a 64 anys 15.733 ( 65,3%) 5.138.050 (68,7%)

De 65 a 84 anys 5.316(22,1%) 1.055.922 (14,1%)

Total 24.082 7.475.420

Font: Idescat. Padró continu. http://www.idescat.cat/territ/BasicTerr?TC=5&V0=2&V1=22&V3=669&V4=498

&ALLINFO=TRUE&PARENT=1&CTX=B

En la mateixa línia, el nombre de nens i nenes de fins a 14 anys és inferior a la comarca respecte del conjunt de Catalunya, amb una diferència de 2,3 punts de la Ribera respecte de Catalunya.

4.2.4. Població per lloc de naixement.

Destaca un major nombre de persones residents nascudes a Catalunya, i un sensible nombre de persones nascudes a la resta d’Espanya. El percentatge de població estrangera és lleugerament inferior a la mitjana catalana, en 1,1 punts.

Població per lloc de naixement. 2010


Catalunya 17.531 (72,8%) 4.664.675 (62,4%)

Resta d'Espanya 2.636 (10,9%) 1.512.755 (20,2%)

Estranger 3.915 (16,2%) 1.297.990 (17,3%)

Total 24.082 7.475.420

Font: Idescat. Padró continu

28

Població per lloc de naixement. 2010

Font: Idescat

El total de persones de la comarca de la Ribera d’Ebre nascudes a Espanya és de 2.636, amb 3.915 persones estrangeres, sobre una població total de 24.082 Pràcticament una persona de cada sis ha nascut a l’estranger.

D’aquestes persones estrangeres hi ha 2.204 homes (56,3%) i 1.720 dones (43,7%), una proporció favorable als homes més alta que la proporció homes-dones autòctons.

Tres de cada cinc persones immigrades provenen de països comunitaris. Un de cada quatre venen d’Àfrica.

Origen població estrangera Ribera d’Ebre 2010

Resta

UE Resta

Europa Àfrica

Amèrica del

Nord i Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Xifres absolutes

2.368 160 985 43 249 119

% 60,5 4,1 25,1 1,1 6,4 3

Font: Idescat

29

Origen població estrangera Ribera d’Ebre 2010 (%)

Font: Idescat

El percentatge d’homes més gran per col·lectius pertany a la població asiàtica i d’Oceania, i el de dones prové d’Amèrica del Nord i Central, i de la Resta d’Europa.

Estructura població immigrada per sexe

Ribera d’Ebre 2010

Resta UE

Resta Europa

Àfrica Amèrica del Nord i Central

Amèrica del Sud

Àsia i Oceania

Homes.

Xifres absolutes 1.317 68 602 18 119 80

Homes % 55,6 42,5 61,1 41,8 47,8 67,2 Dones

Xifres absolutes 1.051 92 383 25 130 39

Dones % 44,4 57,5 38,9 58,2 52,2 32,8

TOTAL 2.368 160 985 43 249 119

Font: Idescat

30

4.2.5. Nivell d’instrucció de la població

El nombre de persones amb estudis universitaris és inferior en 3,5 punts a la mitjana catalana, i és superior en dos punts en el nivell d’estudis secundaris. En els diferents nivells formatius, les xifres mostren poques diferències respecte de les del conjunt dels ciutadans catalans.

Població de la Ribera d’Ebre de 10 anys i més. Per nivell d'instrucció. 2007


Sense titulació 2.000 (10,5%) 568.900 (8,8%)

Primer grau 4.600 (24,2% 1.578.200 (24,4%)

Segon grau 10.100 (53,1%) 3.303.000 (51%)

Ensenyament universitari 2.300 (12,1%) 1.015.000 (15,6%)

Total 19.000 6.465.200

Font: Idescat. Enquesta demogràfica

Població de la Ribera d’Ebre de 10 anys i més. Per nivell d'instrucció. 2007

Font: Idescat. Enquesta demogràfica

31

4.2.6. Creixement de la població

El creixement de la comarca de la Ribera d’Ebre es basa en l’increment migratori. El creixement natural l’any 2009 ha estat negatiu, i l’augment de població s’ha degut íntegrament en el creixement de la immigració. Tenint en compte que el 80% de la població immigrada és extracomunitària, es planteja que el creixement demogràfic es basa fonamentalment en l’arribada de ciutadans extracomunitaris.

Creixement de la població. 2009


Creixement natural -0,3 3,4

Creixement migratori 1,45 1,5

Creixement total 1,15 4,9

Font: Idescat. Taxa per 1.000 habitants

Font: Idescat. Taxa per 1.000 habitants

32

IDEES CLAU DEMOGRAFIA

La Ribera d’Ebre ha crescut en 151 habitants anuals, amb un creixement en dotze anys de 1812 ciutadans.

La comarca es configura amb 3 municipis de més de 3.000 habitants, cinc de 1.000 a 2.999 i sis de menys de 1.000 habitants.

La població d’homes i dones és similar, en un percentatge lleugerament més elevat d’homes que de dones, a l’inrevés que a Catalunya

L’edat de la població presenta una tendència a l’envelliment superior a la catalana en vuit punts, en el grup de majors de 65 anys.

El nivell formatiu de la població és lleugerament més baix en estudis universitaris. Globalment les xifres són similars a la catalana.

La immigració és lleugerament inferior a la mitjana catalana

El creixement de la població es basa en l’arribada de ciutadans extracomunitaris.

La major part de ciutadans immigrats provenen de l’Europa comunitària, amb 3 de cada 5 ciutadans estrangers. Un de cada 4 prové d’Àfrica.

33

4.3. ELS SECTORS ECONÒMICS

4.3.1. L’agricultura

El sector primari de la Ribera Ebre ha estat històricament el sector en que s’ha basat l’economia comarcal. Avui la situació ja no és la mateixa. El paper de l’agricultura ha retrocedit respecte de d’altres sectors econòmics, i ha anat perdent preponderància amb el temps.

Malgrat això, el sector agrari comarcal té una preponderància molt més elevada que la mitjana catalana respecte de:

- Població ocupada - Valor afegit brut comarcal.

El sector primari ocupa el lloc 17 de les comarques de Catalunya segons la importància que té el sector en el PIB de la comarca, amb un pes del 5,76%. El creixement del VAB ha tingut una variació interanual a la comarca del 13,99%, per un 14,79% la comarca del Baix Ebre, el 13,6% el Montsià i el 16,65% la Terra Alta. El conjunt de les Terres de l’Ebre va tenir una variació interanual del 13,99%, la més alta dels diferents eixos territorials de Catalunya.

Els subsectors que tenen un creixement més elevat el 2009 han estat el dels cereals (51,5%), llegum (51,5%), farratges (12,4%), oli (68,1%), i aviram (15,5%), Han tingut un creixement negatiu, entre d’altres, subsectors com fruita fresca (-9,7%), vaqui (-20,5%), fusta (-4,6%), i vi (-2,7%).

De tota manera la regressió del sector és constant i és en perill el seu futur.

Els conreus principals són l’olivera, la fruita seca, la fruita fresca i la vinya. La producció ramadera se centrava el 2006 en el sector porcí, amb 46.735 animals, 15.553 del sector oví, 8.547 de cabrú i 581 de boví.

4.3.2. La indústria

La indústria és el sector econòmic més rellevant de la comarca. Hi destaquen sobretot, la Central Nuclear d’Ascó, la hidroelèctrica a Riba-roja d’Ebre, l’electroquímica de Flix, i la fàbrica Nanuel Vilaseca, dins del sector químic, i empreses del sector de la fusta, l’alimentació, la pell i la confecció.

Pràcticament la totalitat del sector industrial de la comarca se centra en el subsector de l’energia, que tenia el 2006 el 82,6% del VAB de la comarca, i el 2009 el 78,4%.

34

Altres sectors tenien, el 2009, l’1,4% (alimentació), 14,4% (química), 1,2% (equipaments elèctrics), com a subsectors més rellevants.

L’any 2009 el sector industrial va fer una aportació negativa al creixement del PIB comarcal d’un -9,18%, xifra que explica la forta caiguda del PIB que va patir el 2009 la comarca. Aquesta caiguda del sector industrial és la que provoca la davallada del VAB comarcal, la més elevada de Catalunya.

La Ribera d’Ebre ocupa la primera posició de les comarques de Catalunya en quant a importància del sector industrial en el PIB total de cada comarca.

La comarca compta amb polígons industrials als municipis d’Ascó, Flix, Móra d’Ebre i Móra La Nova.

El sector de la construcció ha entrat en una forta crisi, amb fortes baixades del nombre de treballadors ocupats, treballadors del sector per compte propi, i disminució de l’impacte en el PIB del territori.

La dimensió de la crisi ens la proporciona la dada d’habitatges iniciats i finalitzats el 2010, respecte dels iniciats i finalitzats el 2007. La diferència existent és de 689 habitatges iniciats i 365 finalitzats.

Any 2000

Any 2007

Any 2010

Terres de l’Ebre Habitatges iniciats 2.298 6.426 349

Terres de l’Ebre Habitatges acabats 2.576 6.742 1585

Ribera d’Ebre Habitatges iniciats 90 748 59

Ribera d’Ebre Habitatges acabats 83 474 109

Font: Idescat/Departament de Medi Ambient i Habitatge Generalitat de Catalunya

35

Habitatges acabats Ribera d'Ebre 2000-2010

Font: Idescat

Aquestes dades, que ens donen una mostra de la magnitud de la caiguda del sector, han tingut un fort impacte en el nombre d’empreses, la població ocupada i el VAB de la comarca, amb una aportació negativa del 0,39% a la variació del PIB comarcal del 2009.

Cal tenir en compte la dada que dels 59 habitatges iniciats el 2010, 18 eren habitatges iniciats amb protecció oficial.

4.3.3. Els serveis

Poc desenvolupat. Ocupa molta menys població que la mitjana catalana. Té un potencial de creixement molt alt. La caiguda del PIB ha estat molt més reduïda en aquest sector que en la construcció i la indústria.

Dins del servei destaquen tres subsectors: El comerç, el turisme i els serveis a les empreses.

Aquest darrer té un fort potencial, a conseqüència de la fortalesa del sector industrial, encara que fins ara esta molt poc desenvolupat.

El desenvolupament del comerç anirà lligat sobretot al potencial desenvolupament del turisme i a l’increment del volum de visitants. És un tipus d’empresa familiar, lligada al territori i amb una expectativa de futur sempre que es pugui modernitzar i adequar a les

36

noves situacions, com els canvis d’hàbits dels consumidors, l’especialització, la modernització, etc.

En la perspectiva de creixement del sector hi jugarà un paper important l’impuls del Centre d’Empreses projectat pel Consell Comarcal, l’Ajuntament de La Galera i el del Godall.

El gran sector de futur dels serveis té com un eix clau el turisme.

Els principals recursos turístics actuals del sector són:

- Una marca turística, des de 2006: Terres de l’Ebre, juntament amb les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

- Recursos naturals: riu Ebre, riu Sénia, els Ports de Besseit, la línia costanera, els Parcs Naturals (del Delta i dels Ports), i dos espais d’interès natural (Serra del Montsià i el Barranc de Sant Antoni-Lloret-La Galera).

- El Delta de l’Ebre.

Compta, l’any 2010, amb les següents estructures:

Allotjaments Ribera d’Ebre 2010

Hotels 13

Places d'hotels 375

Càmpings 1

Places de càmpings 163

Turisme rural 15

Places de turisme rural 115

Font: Idescat

Segons l”Estudi sobre l’ocupació laboral de les polítiques de dinamització turística”, de febrer de 2008, a les Terres de l’Ebre el personal que ocupava aquest subsector era en aquesta data de 452 persones en temporada alta i 246 en temporada baixa. El 64% del personal eren dones. El 70% dels treballadors ocupats tenien entre 26 i 45 anys. El 71% tenien estudis bàsics, el 25% estudis de formació professional i el 3% superiors. El 54% procedeix de la comarca, el 60% de Catalunya. Els treballadors estrangers es concentren sobretot en els restaurants, i amb menys intensitat als hotels. El personal treballador dels establiments de turisme rural, càmpings i lloguer d’apartaments són gairebé tots de la comarca.

37

Si comparem les dades amb les que publica Registre de Turisme de Catalunya, l’any 2006, el nombre d’hotels era el mateix que el 2010 (31 establiments). Les places eren 1.641 (s’han perdut 65 places), s’han perdut dos càmpings i 825 places, s’han perdut dos establiments de turisme rural i s’han guanyat 26 places en aquests establiments. El nombre de places que hi ha en l’actualitat és similar en els establiments hotelers i en els càmpings. El 2006, el nombre de places hoteleres de 3 estrelles era del 57%. El pes de les pensions era del 27%. Els càmpings eren situats a Alcanar (4) i a Amposta (3). Tenien dues i 3 estrelles.

Les places turístiques es concentren a tres municipis: Alcanar, Amposta i Sant Carles de La Ràpita.

Alguns dels reptes que es plantegen pel sector a la comarca són com aprofitar millor la marca Terres de l’Ebre, la col·laboració pública-privada, professionalitzar el sector, i impulsar el turisme tot l’any.

38

IDEES CLAU SECTORS ECONÒMICS

L’elevat nombre de població que ocupa el sector primari en relació a la mitjana de Catalunya, molt superior.

El fort pes del PIB del sector primari respecte del català.

El retrocés permanent del sector primari que pot posar en qüestió el seu futur.

La indústria és el sector econòmic més rellevant de la comarca. Pràcticament la totalitat del VAB del sector industrial de la comarca se centra en el subsector de l’energia.

L’any 2009 el sector industrial va fer una aportació negativa al creixement del PIB comarcal d’un -9,18%.

La construcció ha entrat en una profunda crisi, com ho mostra la diferència existent entre els anys 2010 i 2007 es de 689 habitatges iniciats i 365 finalitzats.

El sector serveis està poc desenvolupat. Destaca sobretot el comerç i el turisme.

El sector del turisme té un fort potencial de desenvolupament, degut als recursos turístics amb que compta la comarca.

39

4.4. MERCAT DE TREBALL

4.4.1. Població ocupada per compte d’altres.

L’estructura ocupacional de la Ribera d’Ebre és força diferent de la mitjana de Catalunya. El sector primari, malgrat numèricament és petit, 70 treballadors, compta amb un percentatge de població ocupada per compte d’altres superior a la de la mitjana catalana. La indústria (510 treballadors) ocupa moltes menys més persones, en un percentatge significatiu. La construcció (625) té una incidència ocupacional similar a la de la indústria, i la gran diferència són els serveis (2.556): l’estructura de població ocupada catalana compta amb més de 7 punts de diferència respecte a la Ribera d’Ebre. La comarca ocupa un total de 3,761 treballadors per compte d’altres.

Població ocupada per compte d’altres en percentatges. Ribera d’Ebre i Catalunya. Any

2010

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Ribera d’Ebre 1,8 13,6 16,6 68

Catalunya 0,3 17,7 6,6 75,3

Població ocupada per compte d’altres. Ribera d’Ebre/Catalunya.

2010

Font: Idescat. Elaboració pròpia.

4.4.2. Població ocupada per compte propi

El nombre total de persones treballadores afiliades al règim d’autònoms de la Seguretat Social és del 35,17%%, percentatge molt superior a la mitjana catalana (18%).

40

Per sectors d’activitat, el sector primari ocupa 555 treballadors, una xifra superior als altres sectors, excepte els serveis. En segon lloc la construcció amb 281, i la indústria n’ocupa 147. En aquests dos sectors, els percentatges de La Ribera són lleugerament inferiors a la mitjana catalana similars. La gran diferència és en el sector de serveis, amb 20,2 punts de diferència a favor de Catalunya (71,6% i 51,8% respectivament).

Afiliats al règim d’autònoms. Ribera d’Ebre i Catalunya. Percentatges. Any 2010


Ribera d’Ebre 27,1 7,2 13,8 51,8

Catalunya 4,9 9 14,5 71,6

Font Idescat. Elaboració pròpia.

Afiliats al règim d’autònoms. Ribera d’Ebre i Catalunya (%). Any 2010

Font Idescat. Elaboració pròpia.

4.4.3. Població ocupada total.

El nombre total de persones ocupades és a la comarca de 5.802, amb una població ocupada percentualment superior als sectors primari i a la construcció. El sector serveis té més de 12 punts de diferència respecte al de Catalunya.

41

Població ocupada total Ribera d’Ebre i Catalunya, en percentatges. Any 2010


Ribera d’Ebre 10,8 11,3 15,6 62,2

Catalunya 1,1 16,1 8,1 74,6

Font Idescat i elaboració pròpia

Població ocupada total Ribera d’Ebre i Catalunya (%). Any 2010

Font Idescat

4.4.4. Població ocupada per compte aliè per grandària dels centres de treball.

La població que treballa assalariada al règim general s’ocupa en empreses més petites a la Ribera d’Ebre que al conjunt de Catalunya. A les empreses de fins a 50 treballadors, el percentatge de treballadors ocupats a la Ribera d’Ebre és de prop el 70%, mentre que a Catalunya és de gairebé el 48%. Això implica una estructura ocupacional basada primordialment en petites empreses a la comarca.

A empreses mitjanes, de 51 a 250 treballadors, n’hi ha 783 persones ocupades i a grans empreses, de més de 250 treballadors, s’ocupen 359.

42

Població ocupada per grandària centre. Ribera d’Ebre i Catalunya. Any 2010.


Fins a 50 69,6 47,9

De 51 a 250 20,8 23

Més de 251 9,5 29

Font: Idescat i elaboració pròpia

4.4.5. L’atur

El major nombre d’aturats es concentra a Móra d’Ebre, amb 413 aturats, un 31,5% del total comarcal. Móra La Nova, amb 211 persones que cerquen treball, un 16,1% del total, i Flix amb 183, un 13,9%. El total d’aturats és de 1.311, un 0,2% del total dels aturats de Catalunya.

L’atur a la Ribera d’Ebre per municipis

Municipis Atur 2010 % sobre total comarca

Ascó 59 4,5

Benissanet 57 4,3

Flix 183 13,9

Garcia 25 1,9

Ginestar 56 4,3

Miravet 39 3

Móra d’Ebre 413 31,5

Móra La Nova 211 16,1

Palma d’Ebre, La 20 1,5

Rasquera 32 2,4

Riba-roja d’Ebre 56 4,3

Tivissa 93 7,1

Torre de l’Espanyol 35 2,7

Vinebre 32 2,4

Total comarca 1.311 0,2 respecte Catalunya

Font Departament de Treball. Desembre de 2010

43

Atur sobre total comarca (%)

Font Departament de Treball desembre de 2010 i Elaboració pròpia

Per municipis l’evolució ha estat la següent:

Atur 2010 Atur 2005 Diferència

2010-2005 % Diferència

Ascó 59 25 34 57,6

Benissanet 57 26 31 54,4

Flix 183 124 59 32,2

Garcia 25 11 14 56

Ginestar 56 19 37 66,1

Miravet 39 14 25 64,1

Móra d’Ebre 413 173 240 58,1

Móra La Nova 211 98 113 53,6

Palma d’Ebre, La 20 11 9 45

Rasquera 32 18 14 43,8

Riba-roja d’Ebre 56 43 13 23,2

Tivissa 93 40 53 57

Torre de l’Espanyol 35 26 9 25,7

Vinebre 32 14 18 56,2

Total comarca 1.311 642 669 51

Font Departament de Treball. Desembre de 2010

44

Si comparem aquestes dades amb l’evolució històrica de l’atur, del 2000 al desembre de 2010, veiem que dels anys 2000 al 2005 el nombre d’aturats oscil·la entre 900 i 2.100. Del 2005 al 2007 la xifra s’estabilitza entre els 1.500 i 1.700, i a partir del 2008 la xifra creix de forma exponencial, amb la crisi econòmica. El mes d’agost de 2010 arriba als 5.604, havent baixat el mes de desembre fins a 4.946 persones en atur.

Evolució Atur Ribera d’Ebre 1998-2010

Any Aturats Increment %

1998 576

1999 477 -17,2

2000 463 -2,9

2001 459 -0,9

2002 449 -2,2

2003 428 -4,7

2004 497 16,1

2005 642 29,1

2006 641 -0,1

2007 564 12

2008 679 20,4

2009 1065 56,8

2010 1443 26,2

Font Departament de Treball

Evolució Atur Ribera d’Ebre 1998-2010

Font Departament de Treball

45

Entre els anys 1999 i el 2004 les xifres de l’atur s’han mogut entre les 400 i 500 persones. Del 2005 al 2008 oscil·la entre els 550 i els 700 aturats. La crisi dels anys 2009 i 2010 ha fet disparar les xifres de l’atur a la comarca. El nombre absolut ha passat de 679 a 1443 persones, amb un increment de 764.

L’atur a les Terres de l’Ebre a desembre de 2010 era de 12.985 persones. La població aturada de la Ribera d’Ebre era de 1.311, un 10,1% del total de la població en atur de les Terres de l’Ebre.

La taxa absoluta d’atur (aturats sobre total de la població) és molt més baixa que la mitjana catalana: és menys de la meitat, a desembre de 2010.

Taxa absoluta d’atur. Ribera d’Ebre. Desembre 2010

Atur 2010 Població Taxa absoluta

d’atur

Ascó 59 1.634 3.6

Benissanet 57 1.263 4.5

Flix 183 4.061 4.5

Garcia 25 594 4.2

Ginestar 56 1.022 5.5

Miravet 39 798 4.9

Móra d’Ebre 413 5.795 7.1

Móra La Nova 211 3.238 6.5

Palma d’Ebre, La 20 425 4.7

Rasquera 32 966 3.3

Riba-roja d’Ebre 56 1.336 4.1

Tivissa 93 1.812 5.1

Torre de l’Espanyol 35 679 5.1

Vinebre 32 459 7

Total comarca 1.311 24.082 5.4

Font: Idescat

4.4.6. Perfil de l’atur

El 57,2% dels aturats són homes, el 42,8% dones, xifra diferent a la catalana, amb més percentatge de dones (47%). Aquestes xifres trenquen les series històriques, en que tradicionalment hi havia moltes més dones que homes inscrites com a demandants d’ocupació. En el mes de desembre de 2010 hi havia un 15,5%% més de dones aturades que en el mes de desembre de 2009, mentre el nombre d’homes ha crescut en un 19,6%.

46

Atur per sexes Ribera d’Ebre

Homes Dones Total

Aturats/des 751 561 1312

Atur per sexes Ribera d'Ebre 2010 (%)

Font: Departament de Treball

4.4.7. Atur per edats

El mes de desembre de 2010 el 52,1% dels aturats de la comarca tenien entre 25 i 44 anys, un 34,8% en tenien entre 45 i 64, i un 13% eren menors de 24 anys. Respecte del mateix mes del 2009 s’ha produït un increment similar d’aturats homes en les franges d’edat compreses entre els 45 i 64 anys, i la de 25 a 44 anys (7,1% i 8,2% respectivament). Per contra, l’increment de l’atur ha estat gairebé imperceptible, tant en homes com en dones.

A les Terres de l’Ebre hi ha un percentatge superior a la mitjana catalana d’aturats menors de 25 anys, amb 1,1 punts de diferència entre els joves menors de 24 anys del conjunt de Catalunya, i amb prop de 3 punts diferencials entre els majors de 45 anys. A la Ribera d’Ebre la diferència amb les Terres de l’Ebre dels aturats menors de 25 anys és de 2,3 punts respecte de les Terres de l’Ebre i de 3,4 amb la mitjana catalana. En el conjunt de Catalunya el nombre d’aturats de 25 a 44 anys era del 54%, lleugerament superior que la Ribera d’Ebre, la xifra de menors de 24 anys és superior a la Ribera d’Ebre en 3,4 punts a la mitjana catalana, i és inferior percentualment a la comarca en el col·lectiu de majors de 45 anys respecte de la mitjana catalana.

47

Aturats per grups d’edat 2010

Grups d’edat Ribera d’Ebre Terres de l’Ebre Catalunya

Fins 24 anys 162 (12,3%) 1.358 (10%) 50.991 (8,9%)

25 a 44 682 (52%) 7.569 (56%) 309.582 (54,2%)

+ de 45 467 (35,6%) 4.586 (33,9%) 210.586 (36,8%)

TOTAL 1.311 13.514 571,160

Font: Idescat

Atur per edats. Desembre 2010. Ribera d’Ebre

Font Departament de Treball Generalitat

4.4.8. Immigració i atur

Segons l’Observatori d’Ocupació de Catalunya, dels 1.308 aturats registrats el mes d’abril de 2011 al Servei d’Ocupació de Catalunya, 316, un 24,1% eren immigrants. Aquesta xifra és inferior en 72 persones respecte dels aturats del mes de març, un 18,5%.

El nombre d’homes aturats és molt superior al de dones (64,5%-34,5%), excepte en la franja d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys, en que les xifres s’igualen. El percentatge d’aturats joves és més gran a la comarca que al conjunt de Catalunya (11,6%-

48

8,6%), és inferior a la comarca respecte del conjunt de Catalunya (66,9%-63,3%), i superior a la Ribera d’Ebre en el col·lectiu de majors de 45 anys (25,3-24,4).

Per sectors d’activitat el major nombre d’aturats pertany als sectors de serveis i agricultura.

Atur immigrant per sectors d’activitat Ribera d’Ebre. Abril 2011

Agricultura Indústria Construcció Serveis Sense

Ocupació anterior

TOTAL

Nombre absolut

87 21 66 90 52 316

% 27,5 6,6 20,9 28,5 16,4

Font: Observatori del Treball de Catalunya.

Font Idescat

L’estructura de l’atur immigrant per sectors és diferent a la comarca respecte de Catalunya, sobretot per dos elements: el fort pes de l’agricultura en l’estructuració de l’atur i el menor pes dels serveis en el còmput global.

Per municipis Móra d’Ebre, Móra la Nova i Flix aglutinen més del 60% de l’atur immigrant de la comarca.

49

Atur immigrant per municipis Abril 2011

Aturats/des % sobre comarca

% variació

març 2011

% variació abril 2010

Ascó 6 1,90 -45,5 -40

Benissanet 18 5,7 -35,7 -30,8

Flix 36 11,39 2,9 -5,3

Garcia 2 0,63 -33,3 -33,3

Ginestar 20 6,33 -9,1 81,8

Miravet 7 2,22 25 64,1

Móra d’Ebre 102 32,28 240 58,1

Móra La Nova 58 18,35 -21,6 -21,6

Palma d’Ebre, La 6 1,9 0 200

Rasquera 9 18 12,5 -18,2

Riba-roja d’Ebre 6 1,90 20 500

Tivissa 16 5,06 -20 -5,9

Torre de l’Espanyol 18 5,70 -25 12,5

Vinebre 12 3,80 -29,4 20

Total comarca 1.311

Font: Observatori del Treball de Catalunya

50

4.4.9. Atur per sectors

Els serveis aglutinen la major part dels aturats tant de les Terres de l’Ebre com de La Ribera d’Ebre (46% i 45%), encara que la del percentatge d’aturats en serveis a Catalunya és força més elevada (59%). És una diferència molt significativa, com també ho és la del nombre d’aturats catalans pertanyents a l’agricultura: un 2% a Catalunya, un 9,4% a la Ribera d’Ebre, i un 7% a les Terres de l’Ebre. La construcció també té a les Terres de l’Ebre i la Ribera d’Ebre un percentatge superior d’aturats. L’atur industrial és similar a la mitjana catalana i inferior a la de les Terres de l’Ebre.

Atur per sectors. 2010.

Ribera d’Ebre Terres de l’Ebre Catalunya

Agricultura 9,4 7 2

Indústria 17,5 19 17

Construcció 20,6 24 17,2

Serveis 45 46 59

Sense ocupació anterior 7,4 4 5

Font: Departament de Treball Generalitat

Atur per sectors Ribera d’Ebre 2010


Per seccions d’activitat econòmica, els àmbits amb més aturats són, dins del sector serveis, la hostaleria, el comerç al detall i alimentació i tèxtil. Tenen també un pes rellevant la construcció i l’agricultura.

51

Atur per seccions d’activitat econòmica. Ribera d’Ebre. Març 2010

Construcció 270 20,6%

Agricultura 124 9,45%

Activitats administratives i aux. 112 8,5%

Hostaleria 99 7,5%

Comerç detall 83 6,3%

Alimentació, tèxtil, fusta, paper. 80 6,1%


Aturats per edat i sexe. Març 2010 Ribera d’Ebre

Home Dona Total

Menors de 24 98 60,5% 64 39,5% 162

De 25 a 44 391 57,2% 291 42,8% 682

Menors de 65 261 55,9% 206 44,1% 467

Total 751 57,3% 561 42,7 1.311

Font: Font: Departament de Treball Generalitat

La majoria predominant en entre la població aturada de la comarca són homes. En funció de les edats, el col·lectiu d’homes és superior al de dones en tots els trams. Tant en homes com dones hi ha dos inscrits a les oficines d’ocupació d’ entre 25 i 44 anys per cada inscrit de 45 a 65 anys.

52

IDEES CLAU MERCAT DE TREBALL

La població ocupada de la comarca es caracteritza per la poca rellevància que hi té el sector serveis respecte de la mitjana catalana, el menor pes del sector industrial, i el fort pes de l’agricultura i de la indústria.

La població que s’ocupa en empreses mitjanes i grans és molt petita, en relació a la mitjana catalana.

La població aturada de la Ribera d’Ebre era, el 2010, de 1.311, un 10,1% del total de la població en atur de les Terres de l’Ebre.

L’atur creix en xifres reduïdes fins el 2008, any a partir del qual es produeixen forts increments dels nombre d’aturats.

L’atur al conjunt de les Terres de l’Ebre ha tingut una evolució més constant, amb creixements menys sobtats. Del 1998 fins el 2004 el creixement ha estat d’entre 700 i 3000 persones. El 2008 va créixer en més de 7000. Els anys 2009 i 2010 es va frenar en sec el creixement de l’atur amb increments d’entre 800 i 1800 persones. Per tant l’increment de l’atur s’ha vist frenat en els dos darrers anys.

Hi ha més homes aturats que dones, xifra que trenca la tendència històrica, en que predominaven les dones. Per edats, el nombre d’aturats majors de 45 anys són prop de dos punts més elevades que a les Terres de l’Ebre.

Els serveis aglutinen la major part dels aturats, tant de les Terres de l’Ebre com de La Ribera d’Ebre (46% i 45%), encara que la del percentatge d’aturats en serveis a Catalunya és força més elevada (59%).

Per seccions d’activitat econòmica, els àmbits amb més aturats són, dins del sector serveis, la hostaleria, el comerç al detall i alimentació i tèxtil. Tenen també un pes rellevant la construcció i l’agricultura.

L’estructura de l’atur immigrant per sectors és diferent a la comarca respecte de Catalunya, sobretot per dos elements: el fort pes de l’agricultura en l’estructuració de l’atur i el menor pes dels serveis en el còmput global.

Per municipis Móra d’Ebre, Móra la Nova i Flix aglutinen més del 60% de l’atur immigrant de la comarca.

53

4.5. ECONOMIA LOCAL

4.5.1. Producte interior brut (PIB)

Segons l’Anuari Estadístic de Caixa Catalunya de 2010, el PIB de la Ribera d’Ebre del 2009 va ser el que més va caure de les comarques catalanes, amb una baixada del 9,3%. La causa fonamental va ser la davallada del sector industrial, amb un retrocés del 15,2%, que va restar 9,2 punts al creixement. El sector primari va créixer en un 10,3%, i va aportar 0,5 punts al creixement. La construcció i els serveis van caure un 7 i 0,7% respectivament en el creixement.

El creixement en el període 2000-2009 va ser del 16,7%, xifra inferior en més de 3 punts al creixement del VAB català (19,9%). La caiguda del VAB va tenir una repercussió negativa en el nombre d’afiliats al regim general de la Seguretat Social, amb una baixada del 2,8%.

Pel que fa referència al sector primari, l’únic que va tenir un creixement positiu, els subsectors que tenen més pes són l’oli (24,2%), fruita fresca (19,8%) i llegum (14,6%). Els que més han crescut han estat l’oli (68%), cereals (51,5%), i llegum (51,5%).

En el comportament de del sector industrial ha estat clau el descens del sector energètic, que té un pes del 78,4% i ha suportat una baixada del 16,1%.També han tingut fortes baixades subsectors com la fusta (-17,7%), equipaments elèctrics (-35,3%), maquinària (-28,9%) i transport (-25,7%).

El descens del sector serveis s’ha basat en la caiguda de les institucions financeres (-14,6%), transports (-3,8%), i comerç (-2,6%).

Aquest any la caiguda del PIB fou més intensa a Barcelona (-4,4%) i a Tarragona (-4,2%), i més lleugera a Girona (-3,3%) a Girona i -3,3% a Lleida. La caiguda ha adoptat nivells diferenciats, en funció dels sectors preponderants de cada territori. Les comarques amb més preponderància industrial i de la construcció han estat les que han tingut caigudes més pronunciades. Dins el sector industrial el comportament per branques ha estat molt diferenciat: el sector energètic ha tingut un millor comportament que el manufactures, i dins aquest darrer, branques com l’alimentària també han baixat poc. Les oscil·lacions per comarques són molt fortes, ens trobem en positiu amb un avanç del Pallars Jussà (+1,1%), i en negatiu amb la contracció de la Ribera d’Ebre (-9,3%), en els dos extrems de creixement.

Destaquem que la Ribera d’Ebre entra en crisi molt abans que el conjunt de Catalunya, l’any 2006 ja registra creixements negatius, a l’igual que el 2008. Si analitzem el diferencial de creixement 2006-2009, el creixement català ha estat de 3,77%, mentre el de la Ribera d’Ebre ha estat de -19,33%. El diferencial entre ambdós creixements és de 23,1 punts.

54

És remarcable que el creixement negatiu del 2006 va ser l’únic negatiu d’entre totes les comarques catalanes. El 2007, el 2008 i el 2009 els valors de creixement són també els més baixos de Catalunya.

Els períodes de creixement més importants a la comarca s’han donat els anys 2001, 2002 i 2004, amb valor que en alguns casos han triplicat el creixement mig català.

Evolució PIB Ribera d’Ebre/Catalunya (2006-2009)

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 TOTAL

Ribera

d’Ebre 8,11 9,52

-

0,97 7,8 2,32 -1,41 0,20 -8,84 -9,28 -19,33

Catalunya 3,19 2,3 2,57 2,87 3,13 3,72 3,62 0,55 -4,12 3,77

Font: Anuari Econòmic Caixa Catalunya


La caiguda del PIB el 2009 és molt més elevada que a les altres comarques de les Terres de l’Ebre. El descens de les altres comarques ha estat similar o inferior a la de la resta de Catalunya. A la Ribera d’Ebre ha més que doblat la caiguda del PIB català i la de la segona comarca de les Terres de l’Ebre en valor negatiu.

55

PIB per sectors comarques Terres de l’Ebre 2009

PIB Primari Indústria Construcció Serveis Total

Baix Ebre 14,79 -12,94 -8,8 0,2 -1,47

Montsià 13,6 -13,84 -11,06 -1,87 -4,4

Ribera d'Ebre 10,29 -15,23 -6,96 -0,68 -9,28

Terra Alta 16,65 -11,69 -9,09 1,97 -0,3

Catalunya 6,4 -12,91 -6,6 -1,2 -4,12


Font: Anuari Estadístic de Caixa Catalunya i Elaboració pròpia

56

4.5.2. Renda familiar disponible

Segons l’Idescat, en relació amb l’any 2007, el Pallars Jussà, la Ribera d’Ebre i Barcelonès són les comarques amb una taxa de variació de la renda familiar disponible bruta per habitant més elevada, per sobre del 5%. Per la seva banda, el Tarragonès i la Selva (amb un 1,3%), el Baix Ebre (1,9%) són les

comarques amb un taxa de creixement més baixa. Cal destacar que el baix creixement de la renda per habitant de la Cerdanya (2,4%) ha suposat que no es trobi per primera vegada des de l’any 2001 entre les comarques catalanes amb més nivell de renda, un 10% per sobre de la mitjana catalana.

Renda Bruta familiar disponible per habitant, en milers d’euros

TERRITORI 2007

2008

Milers euros Taxa variació

anual 08-07 (%)

BAIX EBRE 15,5 15,8 1,9

MONTSIÀ 15,3 15,8 3,5

RIBERA D’EBRE 15,6 16,4 5,3

TERRA ALTA 17,2 17,7 3,3

CATALUNYA 16,3 16,9 3,8

Font: Idescat

Font: Idescat

La Renda Bruta Familiar Disponible de l’any 2008 té l’origen en un 49% en la renda dels assalariats, el 32,4 en excedents bruts d’explotació i el 18,6% en prestacions socials.

57

La RFDB de la capital de la comarca, Móra d’Ebre era el 2007 de 88.537.000 euros, amb 16,5 milers d’euros per habitant, xifra superior a la mitjana de la comarca en 0,9 punts percentuals. Respecte a la mitjana catalana la capital disposava d’una RFDB 1,2 punts superior a la mitjana catalana. El 2008 la mateixa ciutat tenia una RFDB de 93.766 euros, amb 16,8 milers d’euros per habitant i 1,1 punts inferior a la mitjana catalana. La taxa de variació anual de la capital de la comarca, dels anys 2007 al 2008 va ser de 1,5 punts.

La renda familiar disponible bruta (RFDB) és la macro magnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, la diferència entre el conjunt de recursos i usos.

58

IDEES CLAU ECONOMIA LOCAL

El PIB de la Ribera d’Ebre del 2009 va ser el que més va caure de les comarques catalanes, amb una baixada del 9,3%. La causa fonamental va ser la davallada del sector industrial, amb un retrocés del 15,2%, que va restar 9,2 punts al creixement.

La caiguda del VAB de la comarca ha estat la més pronunciada de les comarques catalanes, en cada un dels anys que van del 2006 al 2009.

El sector primari ha estat l’únic que ha tingut un creixement positiu

Els sectors en que se centra la caiguda del PIB es la indústria i, dins del sector, l’energia.

La caiguda del sector de la construcció ha estat similar a la del conjunt de Catalunya, i superior a la resta de les comarques de les Terres de l’Ebre.

El sector serveis ha tingut un comportament molt més estable, amb increments i descensos molt menys acusats.

El comportament del PIB al conjunt de les comarques de les Terres de l’Ebre ha estat desigual, destacant la forta caiguda de la Ribera d’Ebre, la més forta de les comarques de Catalunya. Les caigudes de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre han estat molt més moderades i properes al creixement zero.

La Ribera d’Ebre es una de les comarques de Catalunya en que més va créixer la Renda Bruta Familiar Disponible dels anys 2007 al 2008, amb creixements de més del 5%.

Malgrat aquest creixement, la RBFD continua sent inferior a la de la mitjana catalana.

59

4.6. ELS MUNICIPIS

4.6.1. ASCÓ

Té una població, el 2010, de 1.634 habitants, una superfície de 73,6 km2. i una densitat de població de 22,2 habitants per km2. D’aquests 845 (51,7%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 789 (48,3%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana la comarca, i la de majors de 65 anys és similar.

Població per grups d’edat. 2010

Edat Ascó Total

Ascó %

Ribera d’Ebre Total

Ribera d’Ebre %

0-14 162 9,9 3.033 12,6

15 a 64 1.103 67,5 15.733 65,3

65 a 84 287 17,6 4.360 18,1

85 i més 82 5 956 4

TOTAL 1.634 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (78,6% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya també és superior (13,6% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és menys de la meitat (7,7% i 16,3%).

L’any 2009 el 45,5% són ciutadans provinents de la UE, el 54,5% són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% de la resta del mon.

L’ equipaments turístic d’Ascó el 2010 era una casa de turisme rural, amb cinc places.

La població donada d’alta a la Seguretat Social era, el 2010:

ASCÓ RIBERA D’EBRE

Agricultura 19 (3%) 625 (10,8%)

Indústria 33 (5,2%) 657 (11,3%)

Construcció 86 (13,5%) 906 (15,6%)

Serveis 499 (78,3%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 637 5.802

Font: Idescat

60

Població ocupada Ascó Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt més reduïda percentualment al municipi, la de la indústria local és menys de la meitat que la comarca, en la construcció hi ha dos punts de diferència per sobre a la comarca, i en l’àmbit dels serveis aquesta és superior en setze punts al municipi.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Ascó tenia 59 persones sense feina. D’aquestes el 54% eren homes, el 46% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.

Per sectors d’activitat, l’atur s’estructura de la següent forma:

Atur per sector 2010

ASCÓ Total

ASCÓ %

RIBERA D’EBRE Total

RIBERA D’EBRE

%

Agricultura 1 1,7 124 9,4

Indústria 11 18,6 230 17,5

Construcció 10 16,9 270 20,6

Serveis 35 59,3 591 45,1

Sense ocupació anterior

2 3,4 97 7,4

TOTAL 59 1.311

Font: Idescat.

61


Font: Idescat.

La taxa d’atur en relació amb el total de la població és del 3,6%, i la de la comarca del 5,4%.

La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és lleugerament menor que la comarca en construcció, molt poc més alta en la indústria i testimonial en agricultura.

62

4.6.2. BENISSANET

Té una població, el 2010, de 1.263 habitants, una superfície de 23,15 km2. i una densitat de població de 54,8 habitants per km2. D’aquests 669 (52,9%) són homes, xifra superior en dos punts a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 594 (47,1%) dones.

La població en edat infantil és semblant a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys també és similar.


Edat Benissanet

Total Benissanet

% Ribera d’Ebre

Total Ribera d’Ebre %

0-14 152 12 3.033 12,6

15 a 64 828 66,5 15.733 65,3

65 a 84 240 19 4.360 18,1

85 i més 43 3,4 956 4

TOTAL 1.263 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (71,1% i 72,7%, respectivament). Aquesta té sis punts de majoria en la població nascuda a Espanya (4,9% i 10,9%), i la de la comarca nascuda a l’estranger té un diferencial de vuit punts respecte del municipi (24% i 16,3%).

L’any 2009 no hi havia cap ciutadà provinents de la UE, tots són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% de la resta del mon.

L’ equipaments turístic de Benissanet consistia en un hotel amb 15 places hoteleres.


BENISSANET RIBERA D’EBRE

Agricultura 93 (36,6%) 625 (10,8%)

Indústria 7 (2,7%) 657 (11,3%)

Construcció 36 (14,1%) 906 (15,6%)

Serveis 118 (46,5%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 254 5.802

Font: Idescat

63

Població ocupada Benissanet Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt rellevant al municipi respecte la de la comarca, la de la indústria local és la més baixa de tots els sectors, en la construcció és més alta a la comarca en una petita diferencia, i en l’àmbit dels serveis també és molt més reduïda al municipi en prop de setze punts.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Benissanet tenia 57 persones sense feina. D’aquestes el 67% eren homes, el 33% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.


Atur per sectors 2010

Benissanet

Total Benissanet

% Ribera D’Ebre

Total

Ribera D’Ebre

%


Indústria 6 10,5 230 17,5

Construcció 13 22,8 270 20,6

Serveis 24 42 591 45,1


4 7 97 7,4

TOTAL 57 1.311

Font: Idescat.

64


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, l’atur percentual és lleugerament superior que el de la comarca en construcció, poc menys de la meitat que el de la indústria comarcal, i gairebé el doble al municipi en agricultura.

65

4.6.3. FLIX

Té una població, el 2010, de 4.061 habitants, una superfície de 116,9 km2. i una densitat de població de 34,7 habitants per km2. D’aquests 2.065 (50,8%) són homes, xifra idèntica a la Ribera d’Ebre en percentatge (12.258, 50,9%), i 1.996 (49,2%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys és similar a la del conjunt de la Ribera d’Ebre.


Edat Flix

Total Flix %


Ribera d’Ebre %

0-14 415 10,2 3.033 12,6

15 a 64 2.730 67,2 15.733 65,3

65 a 84 776 19,1 4.360 18,1

85 i més 140 3,4 956 4

TOTAL 4.061 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment poc més elevada que la de la comarca (73,4% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya també és superior (13,5% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és més baixa (13% i 16,3%).


Els equipaments turístics de Flix el 2010 eren una casa de turisme rural, amb deu places, i un hotel, amb trenta places.


FLIX RIBERA D’EBRE

Agricultura 13 (1,8%) 625 (10,8%)

Indústria 73 (10,2%) 657 (11,3%)

Construcció 199 (27,7%) 906 (15,6%)

Serveis 433 (60,3%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 718 5.802

66

Font: Idescat

Població ocupada Benissanet Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt més reduïda al municipi, la de la indústria local és un punt inferior, en la construcció hi ha forta diferència favorable al municipi, i en l’àmbit dels serveis és lleugerament inferior a Flix.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Flix tenia 183 persones sense feina. D’aquestes el 57,8% eren homes, el 42,2% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



FLIX Total

FLIX %


RIBERA D’EBRE

%


Indústria 46 25,1 230 17,5

Construcció 37 20,2 270 20,6

Serveis 80 43,7 591 45,1


12 6,5 97 7,4

TOTAL 183 1.311

67

Font: Idescat.


Destaca l’elevat nombre d’aturats del sector de la indústria i el de la construcció, respecte de les mitjanes comarcals, és menys de la meitat de la de la comarca en agricultura, i la taxa local és lleugerament inferior a la Ribera d’Ebre en els serveis.

68

4.6.4. GARCIA

Té una població, el 2010, de 594 habitants, una superfície de 52,4 km2, i una densitat de població de 11,3 habitants per km2. D’aquests 294 (49,5%) són homes, xifra més d’un punt inferior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 300 (50,5%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca i la de majors de 65 anys és més de sis punts més alta.


Edat Garcia Total

Garcia %


Ribera d’Ebre %

0-14 61 10,3 3.033 12,6

15 a 64 363 61,1 15.733 65,3

65 a 84 141 23,7 4.360 18,1

85 i més 29 4,8 956 4

TOTAL 594 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (78,5% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya és més baixa (8,9% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és prop de 4 punts més reduïda (12,6% i 16,3%).

L’any 2009 el 50%% són ciutadans provinents de la UE, el 50% són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% de la resta del mon.

No compta amb cap equipament turístic.


GARCIA RIBERA D’EBRE

Agricultura 24 (25,2%) 625 (10,8%)

Indústria 6 (6,3%) 657 (11,3%)

Construcció 19 (20%) 906 (15,6%)

Serveis 46 (48,4%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 95 5.802

Font: Idescat

69

Població ocupada Garcia Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt més alta al municipi que al conjunt de la comarca, la de la indústria local és poc menys de la meitat, en la construcció hi ha cinc punts més que a la Ribera d’Ebre, i en l’àmbit dels serveis és molt inferior al municipi.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Garcia tenia 25 persones sense feina. D’aquestes el 57% eren homes, el 43% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones. L’estructura per sexe de l’atur local és idèntica que el comarcal.

Per sectors d’activitat, l’atur es distribueix de la següent forma:


Garcia Total

Garcia %

Ribera D’Ebre Total

Ribera D’Ebre

%

Agricultura 1 4 124 9,4

Indústria 9 36 230 17,5

Construcció 5 20 270 20,6

Serveis 9 36 591 45,1


1 4 97 7,4

TOTAL 25 1.311

Font: Idescat.

70


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis i de la indústria, és similar a la de la comarca en construcció, i testimonial en agricultura.

71

4.6.5. GINESTAR

Té una població, el 2010, de 1.022 habitants, una superfície de 15,8 km2. i una densitat de població de 64,5 habitants per km2. D’aquests 535 (52,3%) són homes, xifra superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 487 (47,7%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca i la de majors de 65 anys és més de dos punts superior.


Edat Ginestar

Total Ginestar

% Ribera d’Ebre


0-14 122 11,9 3.033 12,6

15 a 64 651 63,7 15.733 65,3

65 a 84 202 19,8 4.360 18,1

85 i més 47 4,6 956 4

TOTAL 1.022 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més baixa que la de la comarca (69,7% i 72,7%, respectivament). La provinent de la resta d’Espanya també és inferior (3,4% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és superior en més de deu punts (26,9% i 16,3%).

L’any 2009 el 33,3% són ciutadans provinents de la UE, el 66,6% són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% venen de la resta del mon.

L’ equipament turístic de Ginestar el 2010 era una casa de turisme rural, amb quatre places.


Ginestar RIBERA D’EBRE

Agricultura 48 (28,4%) 625 (10,8%)

Indústria 36 (21,3%) 657 (11,3%)

Construcció 37 (21,9%) 906 (15,6%)

Serveis 48 (28,4%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 169 5.802

72

Font: Idescat

Població ocupada Ginestar Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és gairebé el triple al municipi que a la comarca (en percentatge), la de la indústria és prop del doble, en la construcció hi ha més de sis punts favorables al municipi, i en l’àmbit dels serveis locals és molt feble, menys del 30% i gairebé 34 punts de diferencia.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Ginestar tenia 56 persones sense feina. D’aquestes el 51,8% eren homes, el 48,2% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Ginestar

Total Ginestar

% Ribera D’Ebre

Total

Ribera D’Ebre

%


Indústria 12 22 230 17,5

Construcció 15 26,8 270 20,6

Serveis 19 34,7 591 45,1


7 12,1 97 7,4

TOTAL 56 1.311

73

Font: Idescat.

La taxa d’atur en relació amb el total de la població és del 5,4%, i la de la comarca és la mateixa.

La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, encara que en una proporció molt inferior a la de la comarca; és més de sis punts superior a la de la comarca en construcció; més de cinc punts més alta en la indústria i prop de la meitat en agricultura.

74

4.6.6. MIRAVET

Té una població, el 2010, de 798 habitants, una superfície de 32,3 km2, i una densitat de població de 24,7 habitants per km2. D’aquests 417 (52,5%) són homes, xifra superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 381 (47,5%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca i la de majors de 65 anys és més de tres punts superior.


Edat Miravet

Total Miravet

% Ribera d’Ebre


0-14 91 11,4 3.033 12,6

15 a 64 508 63,6 15.733 65,3

65 a 84 157 19,7 4.360 18,1

85 i més 42 5,3 956 4

TOTAL 798 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (78,7% i 72,7%, respectivament). La nascuda a la resta d’Espanya és gairebé la meitat (5,5% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és similar a la de la comarca (15,8% i 16,3%).

L’any 2009 el 30% són ciutadans provinents de la UE, el 70% són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% de la resta del mon.

Els equipaments turístics de Miravet el 2010 eren 4 cases de turisme rural, amb 28 places.


MIRAVET RIBERA D’EBRE

Agricultura 49 (27.7%) 625 (10,8%)

Indústria 17 (9,6%) 657 (11,3%)

Construcció 48 (27,1%) 906 (15,6%)

Serveis 63 (35,6%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 177 5.802

75

Font: Idescat

Població ocupada Miravet Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari local gairebé triplica percentualment la de la comarca, la de la indústria és lleugerament més baixa, la de la construcció gairebé és prop del doble al municipi, i en l’àmbit dels serveis la població ocupada local dona mostres de una forta debilitat, amb menys de la meitat de la població ocupada a nivell local respecte de la de la comarca.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Miravet tenia 40 persones sense feina. D’aquestes el 58% eren homes, el 42% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.

Per sectors d’activitat, l’atur es distribueix de la següent forma:


MIRAVET

Total MIRAVET

% RIBERA D’EBRE

Total

RIBERA D’EBRE

%


Indústria 12 30 230 17,5

Construcció 9 22,5 270 20,6

Serveis 12 30 591 45,1


4 10 97 7,4

TOTAL 40 40 1.311

76

Font: Idescat.

La taxa d’atur en relació amb el total de la població és del 5%, i la de la comarca del 5,4%.

La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis i a la indústria, és lleugerament superior que el de la comarca en construcció, i lleugerament inferior en agricultura.

77

4.6.7. MÓRA D’EBRE

Té una població, el 2010, de 5.795 habitants, una superfície de 45,1 km2, i una densitat de població d’ 11,9 habitants per km2. D’aquests 2.866(49,4%) són homes, xifra lleugerament inferior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 2.929 (50,6%) dones.

La població en edat infantil és superior en prop de 4 punts a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys és inferior en prop de cinc punts.


Edat Móra d’Ebre

Total Móra d’Ebre

% Ribera d’Ebre


0-14 946 16,3 3.033 12,6

15 a 64 3.849 66,4 15.733 65,3

65 a 84 817 14,1 4.360 18,1

85 i més 183 3,2 956 4

TOTAL 5.795 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més baixa que la de la comarca (69,2% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya és superior (13,6% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és menys de la meitat de la de la comarca (7,7% i 16,3%).

L’any 2009 el 10% són ciutadans provinents de la UE, el 90% són extracomunitaris. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% venen de la resta del mon.

Els equipaments turístics d’Ascó el 2010 són dos hotels, amb 47 places.


Móra d’Ebre RIBERA D’EBRE

Agricultura 48 (2,3%) 625 (10,8%)

Indústria 296 (14,4% ) 657 (11,3%)

Construcció 199 (9,7%) 906 (15,6%)

Serveis 1510 (73,6%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 2.053 5.802

78

Font: Idescat

Població ocupada Móra d’Ebre Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt més reduïda al municipi, gairebé és una cinquena part de la comarcal. La de la indústria local és tres punts percentuals més alta, en la construcció hi ha prop de sis punts de diferència a favor de la comarca, i en l’àmbit dels serveis és més de deu punts superior.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Móra d’Ebre tenia 414 persones sense feina. D’aquestes el 56,6% eren homes, el 43,4% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Móra d’Ebre

Total Móra

d’Ebre % Ribera D’Ebre

Total

Ribera D’Ebre

%


Indústria 61 18,6 230 17,5

Construcció 87 16,9 270 20,6

Serveis 196 59,3 591 45,1


31 3,4 97 7,4

TOTAL 414 1.311

79

Font: Idescat.


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és lleugerament menor que la comarca en construcció, molt poc més alta al municipi en la indústria que a la comarca, i testimonial en agricultura.

80

4.6.8. MÓRA LA NOVA

Té una població, el 2010, de 3.238 habitants, una superfície de 15,9 km2, i una densitat de població de 203,3 habitants per km2. D’aquests 1.657 (51,1%) són homes, xifra lleugerament superior a la de la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 789 (48,3%) dones.

La població en edat infantil és superior a la mitjana la comarca i la de majors de 65 anys és similar.


Edat Móra La Nova

Total Móra La Nova

% Ribera d’Ebre


0-14 477 14,7 3.033 12,6

15 a 64 2.165 66,8 15.733 65,3

65 a 84 493 15,2 4.360 18,1

85 i més 103 3,2 956 4

TOTAL 3.238 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més baixa que la de la comarca (67,4% i 72,7%, respectivament). La nascuda a la resta d’Espanya també és superior (14,1% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és més alta (18,5% i 16,3%).

L’any 2009 el 10% són ciutadans provinents de la UE, el 90% venen de la resta del mon. A la comarca els ciutadans comunitaris són el 20% i el 80% de la resta del mon.

Els equipaments turístics de Móra d’Ebre el 2010 eren quatre hotels, amb 150 places.


Móra La Nova RIBERA D’EBRE

Agricultura 47 (6,5%) 625 (10,8%)

Indústria 94 (13,1%) 657 (11,3%)

Construcció 171 (23,8%) 906 (15,6%)

Serveis 406 (56,5%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 718 5.802

81

Font: Idescat

Població ocupada Móra La Nova Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és poc menys de la meitat percentual al municipi, la de la indústria és lleugerament superior, en la construcció hi ha més de vuit punts de diferència a favor de la comarca, i en l’àmbit dels serveis és inferior al municipi en poc menys de sis punts

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Móra La Nova tenia 212 persones sense feina. D’aquestes el 57,5% eren homes, el 42,5% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones. Són xifres gairebé idèntiques.


Móra La Nova

Total Móra La Nova %


Ribera D’Ebre

%

Agricultura 25 12 124 9,4

Indústria 29 13,5 230 17,5

Construcció 43 20,4 270 20,6

Serveis 96 45,2 591 45,1


19 8,8 97 7,4

TOTAL 212 1.311

82

Font: Idescat.


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és similar a la comarca en construcció, quatre punts percentuals més baixa en la indústria i superior en més de dos punts a la comarca en agricultura.

83

PALMA D’EBRE

Té una població, el 2010, de 425 habitants, una superfície de 37,9 km2, i una densitat de població de 11,2 habitants per km2. D’aquests 202 (51,7%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 223 (48,3%) dones.

La població en edat infantil és lleugerament inferior a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys és força més elevada, amb més d’onze punts de diferencia.


Edat Palma d’Ebre

Total Palma d’Ebre

% Ribera d’Ebre


0-14 48 11,3 3.033 12,6

15 a 64 236 55,5 15.733 65,3

65 a 84 120 28,3 4.360 18,1

85 i més 21 4,9 956 4

TOTAL 425 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment molt més elevada que la de la comarca (87% i 72,7%, respectivament). La nascuda a la resta d’Espanya és menys d’una tercera part (3,3% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger poc més de la meitat (9,7% i 16,3%).

De la població estrangera el 91% són homes, per 82% la comarca.

L’any 2009 tots els ciutadans immigrants de fora d’Espanya provenien de la resta del mon.

L’ equipament turístic de Palma d’Ebre el 2010 era una casa de turisme rural, amb nou places.


PALMA D’EBRE RIBERA D’EBRE

Agricultura 69 (65,7%) 625 (10,8%)

Indústria 7 (6,7%) 657 (11,3%)

Construcció 8 (7,6%) 906 (15,6%)

Serveis 21 (20%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 105 5.802

Font: Idescat

84

Població ocupada Palma d’Ebre Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és majoritària al municipi, la de la indústria és poc més de la meitat de la comarca, la construcció és la meitat de la comarca, i en l’àmbit dels serveis és menys d’un terç del conjunt de la comarca.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Palma d’Ebre tenia 59 persones sense feina. D’aquestes el 54% eren homes, el 46% eren dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



PALMA D’EBRE

Total

PALMA D’EBRE

%


RIBERA D’EBRE

%


Indústria 5 23,8 230 17,5


Serveis 8 38 591 45,1


1 4,8 97 7,4

TOTAL 21 1.311

Font: Idescat.

85


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, encara que amb poca diferència amb la resta dels sectors. En tot cas hi ha una molt elevada, amb el percentatge d’aturats provinents dels serveis de la comarca. És lleugerament menor que la comarca en construcció, sis punts més alta en la indústria i superior en cinc punts en agricultura.

86

4.6.9. RASQUERA

Té una població, el 2010, de 966 habitants, una superfície de 51,3 km2, i una densitat de població de 18,8 habitants per km2. D’aquests 487 (50,4%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%) , i 479 (49,6%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys és prop de sis punts superior.


Edat Rasquera

Total Rasquera

% Ribera d’Ebre


0-14 104 10,7 3.033 12,6

15 a 64 592 61,3 15.733 65,3

65 a 84 214 22,2 4.360 18,1

85 i més 56 5,8 956 4

TOTAL 966 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (76,6% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya també és superior (2,4% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és molt superior (21% i 16,3%).


Els equipaments turístics de Ginestar el 2010 eren quatre cases de turisme rural, amb 31 places.


RASQUERA RIBERA D’EBRE

Agricultura 33 (21,8%) 625 (10,8%)

Indústria 18 (11,9%) 657 (11,3%)

Construcció 20 (13,2%) 906 (15,6%)

Serveis 80 (53%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 151 5.802

Font: Idescat

87

Població ocupada Rasquera Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari duplica la del municipi, la de la indústria és molt similar, en la construcció és lleugerament inferior, i en l’àmbit dels serveis el municipi és més de nou punts inferior al de la comarca.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Rasquera tenia 33 persones sense feina. D’aquestes el 60% eren homes, el 40% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



RASQUERA

Total RASQUERA

% RIBERA D’EBRE

Total

RIBERA D’EBRE

%


Indústria 8 24,3 230 17,5


Serveis 11 33,3 591 45,1


3 8,7 97 7,4

TOTAL 33 1.311

Font: Idescat.

88


Un terç dels aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, el nombre d’aturats és lleugerament superior que el de la comarca en construcció, prop de set punts més alt en la indústria i lleugerament més baix en l’agricultura.

89

4.6.10. RIBA-ROJA D’EBRE

Té una població, el 2010, de 1.336 habitants, una superfície de 99,1 km2, i una densitat de població de 13,5 habitants per km2. D’aquests 713 (53,4%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 623 (46,6%) dones.

La població en edat infantil és més de quatre inferior a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys és també quatre punts inferior.


Edat Riba-roja

d’Ebre Total

Riba-roja d’Ebre

%


Ribera d’Ebre %

0-14 106 7,9 3.033 12,6

15 a 64 873 65,3 15.733 65,3

65 a 84 304 22,7 4.360 18,1

85 i més 53 4 956 4

TOTAL 1.336 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment inferior que la de la comarca (67,9% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya és superior (16,7% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és un punt més baixa al municipi (15,3% i 16,3%).


Els equipaments turístics de Riba-roja d’Ebre el 2010 eren un hotel amb 42 places, i un càmping, amb 163 places.


Riba-roja d’Ebre RIBERA D’EBRE

Agricultura 11 (6,2%) 625 (10,8%)

Indústria 5 (2,8%) 657 (11,3%)

Construcció 40 (22,6%) 906 (15,6%)

Serveis 121 (68,4%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 177 5.802

90

Font: Idescat

Població ocupada Rasquera Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és molt més reduïda al municipi, la de la indústria és quatre vegades més baixa, la construcció local ocupa set punts més que la comarca, i en l’àmbit dels serveis és sis punts superior al municipi.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Riba-roja d’Ebre tenia 56 persones sense feina. D’aquestes el 62% eren homes, el 46% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Riba-roja d’Ebre

Total

Riba-roja d’Ebre

%


Ribera D’Ebre

%


Indústria 12 21,4 230 17,5

Construcció 12 21,4 270 20,6

Serveis 27 48,2 591 45,1


2 3,6 97 7,4

TOTAL 56 1.311

91

Font: Idescat.


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, la taxa local d’aturats és lleugerament menor que la comarca en construcció, molt poc més alta en la indústria i testimonial en agricultura.

92

4.6.11. TIVISSA

Té una població, el 2010, de 1.812 habitants, una superfície de 209,4 km2. i una densitat de població de 8,6 habitants per km2. D’aquests 925 (51%) són homes, xifra similar a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 887(49%) dones.

La població en edat infantil és inferior a la de la mitjana de la comarca en poc més d’un punt, i la de majors de 65 anys és quatre punts més elevada en el municipi.


Edat Tivissa Total

Tivissa %


Ribera d’Ebre %

0-14 204 11,2 3.033 12,6

15 a 64 1.131 62,4 15.733 65,3

65 a 84 379 20,9 4.360 18,1

85 i més 98 5.4 956 4

TOTAL 1.812 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca, en nou punts (81,7% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya és força més baixa, amb una diferència de més de sis punts (4,2% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és menor en poc més de dos punts (14% i 16,3%).


Els equipaments turístics de Tivissa el 2010 eren dos hotels amb 32 places, i tres cases de turisme rural amb 28 places.


Tivissa RIBERA D’EBRE

Agricultura 92 (27,5%) 625 (10,8%)

Indústria 55 (16,5%) 657 (11,3%)

Construcció 23 (6,9%) 906 (15,6%)

Serveis 164 (49,1%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 334 5.802

93

Font: Idescat

Població ocupada Tivissa Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari del municipi és poc menys del triple de la mitjana comarcal, la de la indústria és quatre punts més alt al municipi que a la comarca, en la construcció comarcal hi treballen vuit punts percentuals respecte del municipi, i en l’àmbit dels serveis és inferior a la comarca respecte del municipi en prop de nou punts.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Tivissa tenia 92 persones sense feina. D’aquestes el 51,1% eren homes, el 48,9% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Tivissa Total

Tivissa %


RIBERA D’EBRE

%


Indústria 16 17,2 230 17,5


Serveis 50 53,8 591 45,1


7 7,5 97 7,4

TOTAL 93 1.311

94

Font: Idescat.


Més de la meitat dels d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és inferior en més de sis punts al municipi respecte de la comarca en construcció, similar en la indústria i inferior en l'agricultura.

95

4.6.12. TORRE DE L’ESPANYOL

Té una població, el 2010, de 679 habitants, una superfície de27,9 km2, i una densitat de població de 24,3 habitants per km2. D’aquests 350 (51,5%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre (12.258, 50,9%), i 789 (49,1%) dones.

La població en edat infantil és pràcticament igual a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys del municipi és més de 4 punts superior a la mitjana de la comarca.


Edat Torre de

l’Espanyol Total

Torre de l’Espanyol

%


Ribera d’Ebre %

0-14 85 12,5 3.033 12,6

15 a 64 415 61,1 15.733 65,3

65 a 84 143 21,1 4.360 18,1

85 i més 36 5,3 956 4

TOTAL 679 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és percentualment més elevada que la de la comarca (78,4% i 72,7%, respectivament). La nascuda la resta d’Espanya és inferior en més de 6 punts (4,4% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger és superior a la mitjana de la comarca en prop d’un punt (17,2% i 16,3%).

L’any 2009 la totalitat de ciutadans immigrants són extracomunitaris.

El 2010 el municipi no comptava amb cap equipament turístic.


Torre de l’Espanyol Ribera D’Ebre

Agricultura 73 (52,5%) 625 (10,8%)

Indústria 7 (5%) 657 (11,3%)

Construcció 15 (10,8%) 906 (15,6%)

Serveis 44 (31,7%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 139 5.802

96

Font: Idescat

Població ocupada Torre de l’Espanyol Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del municipi treballa prioritàriament al sector agrari, amb més de la meitat de la població. El percentatge d’aquest sector gairebé quintuplica la mitjana comarcal del sector. La població ocupada en la indústria és menys de la meitat. En el sector de la construcció hi ha una diferència de més de cinc punts a favor de la comarca, i el sector serveis ocupa prop de la meitat percentual al municipi respecte de la comarca.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 la Torre de l’Espanyol tenia 35 persones sense feina. D’aquestes el 63,4% eren homes, el 36,6% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Torre de

l’Espanyol Total

Torre de l’Espanyol

%


Ribera D’Ebre

%


Indústria 4 11,4 230 17,5


Serveis 13 37,1 591 45,1


2 5,7 97 7,4

TOTAL 35 1.311

97

Font: Idescat.


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és lleugerament menor que la de la comarca en construcció, molt poc més alta en la indústria i testimonial en agricultura.

98

4.6.13. VINEBRE

Té una població, el 2010, de 459 habitants, una superfície de26,4 km2, i una densitat de població de 17,4 habitants per km2. D’aquests 233 (50,8%) són homes, xifra lleugerament superior a la Ribera d’Ebre ((12.258, 50,9%), i 226 (49,1%) dones.

La població en edat infantil és mig punt superior a la de la mitjana de la comarca, i la de majors de 65 anys també és un punt i mig superior.


Edat Vinebre

Total Vinebre

% Ribera d’Ebre


0-14 60 13,1 3.033 12,6

15 a 64 289 63 15.733 65,3

65 a 84 87 18,9 4.360 18,1

85 i més 23 5 956 4

TOTAL 459 24.082

Font: Idescat

La població del municipi nascuda a Catalunya és similar a la de la comarca (72,5% i 72,7%, respectivament), a l’igual que la nascuda a la resta d’Espanya (10,9% i 10,9%), i la nascuda a l’estranger (16,6% i 16,3%).

L’any 2009 tots els ciutadans immigrants són extracomunitaris.

Els equipaments turístics de Vinebre el 2010 eren dos hotels amb 59 places.


VINEBRE RIBERA D’EBRE

Agricultura 6 (8%) 625 (10,8%)

Indústria 3 (4%) 657 (11,3%)

Construcció 5 (6,7%) 906 (15,6%)

Serveis 61 (81,3%) 3.614 (62,3%)

TOTAL 75 5.802

Font: Idescat

99

Població ocupada Torre de l’Espanyol Ribera d’Ebre 2010

Font: Idescat

La població del sector agrari és prop de tres punts més baixa al municipi respecte de la comarca, la de la indústria és menys de la meitat, en la construcció hi ha prop de deu punts de diferència en favor de la comarca, i en l’àmbit dels serveis el municipi té prop de vint punts d’increment respecte de la comarca, sent un dels municipis del territori amb més població ocupada als serveis.

Pel que respecta a la població aturada, l’any 2010 Vinebre tenia 31 persones sense feina. D’aquestes el 61% eren homes, el 39% dones. A la comarca el 57,3% eren homes i el 42,7% dones.



Vinebre

Total Vinebre %


Ribera D’Ebre

%


Indústria 2 6,5 230 17,5


Serveis 12 38,7 591 45,1


2 6,4 97 7,4

TOTAL 31 1.311

100

Font: Idescat.


La major part d’aturats del municipi pertanyen al sector dels serveis, és superior en més de cinc punts que la comarca en construcció, és testimonial en la indústria, i més de tretze punts superior a la comarca en agricultura.

Nota: Totes les dades estadístiques relacionades amb l’apartat de municipis han estat extretes de la base de dades de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya).

101

4.7. POSICIONAMENT DE LA RIBERA D’EBRE A INTERNET

4.8. 4.9. Turespaña

www.spain.info

La Ribera d’Ebre no apareix com un destí destacable o fàcilment trobable al web de Turespaña. No obstant hi ha molta informació al respecte, per bé que caldrà fer cerques prou concretes per arribar-hi.

No apareix en cap dels quatre enllaços que hi ha a la portada: parcs naturals, ciutats patrimoni mundial, rutes de vins, compres. A través de les pestanyes que presenta el web tampoc hi ha un accés a informació de la comarca ràpid ni fàcil. A “Ven”, i seleccionant per províncies, s’arriba a Tarragona, des d’on accedir a informació més concreta de la Ribera d’Ebre:

http://www.spain.info/es/ven/provincias/tarragona.html

El tipus de recursos que es poden trobar referents a la zona són:

- allotjaments: hotels, apartaments, càmpings, cases rurals

- gastronomia: restaurants - art i cultura: monuments - propostes de viatge - destinacions turístics: altres

destinacions turístiques - informació pràctica: oficines de turisme, transports

De totes maneres, la millor opció per trobar informació específica passa per fer cerques del lloc que es vol visitar. D’aquesta manera sí hi ha una destacable quantitat d’informació de cada lloc, tot i que és una manera poc còmode i útil pel visitant que no cerca la informació concreta. En aquest cas és més probable que es dirigeixi a un altre portal més especialitzat:

102

- Riba-roja d’Ebre: càmping, restaurant, hotel.

- Flix: 6 restaurants - Ascó: 4 restaurants - Vinebre: 2 hotels - La Torre de l’Espanyol: 1

restaurant - Garcia: 1 restaurant - Móra la Nova: varietat en

quantitat i tipus de recursos (12).

- Móra d’Ebre: 2 hotels, 1 apartaments, 2 restaurants. - Benissanet: 1 hotel. - Miravet: les primeres entrades fan referència al Miravet que ens interessa

(monuments, cases rurals i restaurants). Des de la pàgina on apareix el Castell de Miravet es pot accedir a informació complementària de les Terres de l’Ebre. Al final de la pàgina hi ha allotjaments, restaurants, oficines de turisme i visites culturals.

103

- Ginestar: només la primera entrada pertany a un restaurant de la zona. - Tivissa: de les set primeres entrades cal destacar la primera oficina de turisme que

ens apareix al web.

La pàgina de Turespaña està disponible en més d’una quinzena d’idiomes que s’especifiquen segons la zona o país d’ús. En alguns casos, com per exemple el rus, la traducció és parcial, havent-hi títols en anglès.

104

4.10. Turisme de Catalunya

http://www20.gencat.cat/portal/site/catalunya-act

Ja a la portada apareix un mapa amb les marques turístiques de Catalunya des d’on dirigir-nos a “Terres de l’Ebre”.

105

Als destacats “Amb poques paraules”, “Imprescindibles” i “Suggeriments” no hi apareix res específic de la Ribera d’Ebre, però a “Pobles i ciutats” s’hi destaquen: Flix, Móra d’Ebre i Miravet.

A “Què veure’hi” s’hi destaca el Castell de Miravet. A “Què fer” el Meandre de Flix, indirectament Miravet (a través de referències a la Batalla de l’Ebre), i altres activitats genèriques de la zona. A “On dormir” hi ha un complet desplegable amb els diferents municipis dels que se n’especifica una variada selecció d’allotjaments de tot tipus (balneari, hotel, parador, pensió, etc.) amb interessants opcions complementàries (des del tipus de visitant a les necessitats requerides). El mateix tipus d’informació el trobem a “On menjar”.

De la opció de la part superior del web de “Què vols fer”, especificant a continuació al desplegable la marca Terres de l’Ebre, Ribera d’Ebre passa desapercebuda a l’apartat de Actiu, però té certa presència a Cultura (sobretot a partir de la tercera pàgina, però), destacant recursos com les coves de Tivissa, ceràmiques de Miravet i Benissanet, o l’Arxiu Comarcal de Móra d’Ebre. Per ampliar la informació et redirigeix als portals municipals corresponents1). Seguint el mateix procés a Gastronomia ens trobem que la nostra comarca queda amagada darrera la forta presència del Montsià o el Baix Ebre. A Natura les primeres entrades ja ens duen a la ornitologia i a Móra la Nova (un alberg des d’on realitzar diverses activitats). A continuació prenen importància de nou recursos i possibilitats del Delta de l’Ebre.

A la versió impresa de Terres de l’Ebre (una de les publicacions per marques de Turisme de Catalunya) la Ribera d’Ebre té una presència que va darrera el Delta de l’Ebre i Tortosa,

però en què es destaquen recursos com l’assut de Xerta, el castell de Mirabet, o les poblacions de Ginestar i Benissanet. Entre les pàgines 40 i 56 la nostra comarca pren protagonisme gràcies a la seva destacada història (templers de Miravet), restes arqueològiques (poblat ibèric de Tivissa), o un recorregut que travessa la comarca pel curs de l’Ebre, des de l’assut de Xerta fins a la ratlla d’Aragó.

La informació del portal web està disponible en cinc llengües: català, castellà, anglès, francès i alemany, tot i

1 Hi ha un important error que caldria comunicar a Turisme de Catalunya: el link tivissenc és incorrecte

(acabat en .net et porta a un portal japonès) i caldria corregir-lo per www.tivissa.cat .

106

que en les tres darreres canvia el format de la pàgina, i una nova opció que apareix, el xinès, s’obra en una nova plana.

4.11. Terres de l’Ebre

www.terresdelebre.org

Sens dubte la millor manera d’apropar-se a la Ribera d’Ebre, als seus recursos i possibilitats.

Si ens dirigim directament a la pestanya superior de “Rutes i propostes” veiem que la nostra comarca queda fora de les destacades rutes del Camí de Sant Jaume, el Camí natural de l’Ebre, el Sender Mediterrani, la Via Verda o els Estels del Sud. El mateix passa amb la ruta del vi o del musclo i l’ostró, tenint finalment una mínima presència a la ruta dels arrossos gràcies al restaurant Fonda Barcelona de Móra la Nova.

La balança es decanta però, en el terreny cultural:

http://www.terresdelebre.org/cat/RutesIPropostes/ConeixNos/index.php

La Ribera d’Ebre té una presència destacada i protagonista en les cinc propostes de “Coneix-nos”. Al Camí de Sirga i a les Rutes Literàries hi trobem només municipis de la comarca que ens ocupa (Móra d’Ebre i Benissanet respectivament), amb els ibers i els templers la comarca s’anota el 50 per cent del patrimoni amb els municipis de Tivissa i

107

Miravet respectivament, i en els espais visitables de la Batalla de l’Ebre l’oferta queda repartida entre la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

La part més positiva d’aquest portal és la gran quantitat d’informació i la seva estructuració. La part negativa (de cara al posicionament de la comarca Ribera d’Ebre) seria la dificultat de saber el lloc on desenvolupar l’activitat o proposta. Així doncs és una web molt útil per a un futur visitant que es vol informar de les possibilitat de la zona, però resulta complexa si el visitant vol tenir present la ubicació i desplaçaments necessaris.

La pàgina web de les Terres de l’Ebre és un portal molt ben elaborat i treballat que està disponible totalment en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià.

108

4.12. RESUM DE TREBALLS PREVIS

En aquest apartat es fa una ressenya i una breu descripció dels continguts dels treballs previs que s’han consultat i han format part de les fonts d’informació que han servit per a l’elaboració d’aquest estudi.

4.13. ANÀLISI DE LA TEMPORADA TURÍSTICA A LA RIBERA D’EBRE.

4.14. Estiu 2010. Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

L’informe es basa en les dades recollides als punts d’informació: Oficina de Turisme de Miravet, Passeig del Pont a Móra d’Ebre, Punt d’Informació Mas de la Coixa a Móra la Nova, Punt d’Informació Mas del Director de l’espai d’Interès Natural de Sebes a Flix, Oficina de Turisme de Tivissa, Punt d’Informació a Riba-roja d’Ebre, Punt d’Informació a Benissanet i l’Oficina Municipal de Turisme a Ascó.

En aquests punts d’informació s’han rebut els mesos de juliol, agost i setembre de 2010 un total de 8.901 visitants. S’han analitzat 1.971 consultes. Respecte l’estiu de 2010 destaca un increment de visitants del 11,3%.

Preferències de visita

Les preferències de visita dels turistes han estat, sobretot, el Castell de Miravet (28%), l’espai d’interès natural Sebes a Flix, i la navegació fluvial.

Les famílies han estat el grup més nombrós, amb un 40%. Amb un 25% les persones individuals són el segon grup més nombrós. Amb un 16% les parelles de qualsevol edat. En quart lloc i amb un 8% els grups.

Lloc de procedència

El 44% de les consultes han estat formulades per persones que no dormen a la comarca, un 25% són de persones que viuen a la zona, un 20% són persones que fan

109

estades de menys d’una setmana. Un 6% són de persones que estiuegen a la zona normalment, un 2% són dels que fan estades de més d’un mes.

Els turistes provenen majoritàriament de Barcelona, amb un 35%. Un 27% són de persones que viuen a La Ribera d’Ebre. L’11% són de turistes estrangers. Un 6% procedeixen de la província de Tarragona. D’aquestes un 3% venen de Reus. Els visitants de la resta de l’Estat venen de la resta de l’Estat (Comunitat Valenciana 2%). Un 2% procedeixen de: Terra Alta, Baix Ebre, Montsià, Lleida i Girona. Un 1% del Priorat.

Medis de coneixement

La majoria de turistes venen de pas o visiten la comarca un dia, l’han conegut majoritàriament per atzar o per Internet.

Amb un percentatge del 20% han estat les consultes formulades per atzar. A continuació estan les persones que ja han fet estada a la comarca anteriorment i que suposen un percentatge del 17%. El boca orella ocupa un 15% dels turistes. Amb un 14% són els que han conegut el territori a través de la informació facilitada per altres oficines de turisme. El 7% dels turistes han conegut la zona per guies i fulletons. Els mitjans de comunicació com la TV, premsa i ràdio han suposat un 6% dels turistes. Un 1% venen per la informació facilitada a fires i sobretot per la presència del Consell Comarcal al Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC) a Barcelona.

Lloc d’allotjament

Els que pernocten a la Ribera d’Ebre representen un percentatge del 43%. El 27% de les consultes han estat formulades per persones que venen de pas, les que visiten la comarca des de el seu lloc de residencia habitual i les que viuen i estiuegen habitualment a la zona. La costa (Hospitalet, Cambrils, Miami...), amb un 9%, continua essent el lloc triat de residència pels visitants d’aquesta època. Un 8% es troben entre els que pernocten a la resta de les comarques de les Terres de l’Ebre. Els que s’allotgen a la Terra Alta representen un 3%, a Tarragona i província un 2% i al Priorat un 1%.

Campanya de navegació turística entre Ascó i Miravet

110

Impulsat pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, entre els embarcadors d’Ascó i Miravet, es va iniciar el servei el dia 24 de juny i va finalitzar el dia 12 de setembre. S’efectuaven dos viatges diaris, amb aturada a tots els embarcadors del tram (Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova i Miravet). Hi havia també viatges de curta durada per les rodalies d’Ascó, Móra d’Ebre, Móra la Nova i Miravet.

El servei ha tingut 1.008 visitants dels quals 239 han realitzat el trajecte llarg i 769 per viatges curts.

Passeigs en piragua per diferents trams del Riu Ebre

Hi ha set rutes (Riba-roja a Flix, Meandre a Flix, Ascó a Garcia, Vinebre a Móra d’Ebre, Garcia a Móra la Nova, Móra la Nova a Benissanet, Ginestar a Miravet, Miravet a Benifallet).

El nombre de persones que han utilitzat el servei ha estat de 130.

Castell de Miravet

Ha estat visitat per 15.384 persones. Les visites han estat un 8,4% més que l’estiu del 2009.

Castell de Móra d’Ebre

Va rebre la visita durant l’estiu de 955 persones. D’aquestes un 84% eren catalans que provenien de Tarragona.

Espai d’interès Natural Sebes a Flix.

Fou visitat per 3.239 persones, amb un increment de visitants del 133,9% respecte de l’estiu del 2009.

111

4.15. PLA OPERATIU D’OCUPACIÓ TURÍSTICA (POOT) 2007-2010.

4.16. Realitzat pel Consell Comarcal del Montsià, ATI MARKETING

Objectius bàsics del Pla de les Terres de l’Ebre:

1.Augment qualitat serveis turístics

2.Millora medi natural i urbà dels municipis

3.Ampliació i millora espais públics

4.Millora i diversificació oferta complementària

5.Valorització recursos turístics

6.Creació de nous productes

7.Sensibilització població i agents implicats

El sector turístic a la Ribera d’Ebre

1.L’any 2006 la Ribera d’Ebre comptava amb 315 places turístiques a hotels, 163 a càmpings, 67 a establiments de turisme rural, amb un total de 545 places hoteleres, que suposen el 4,7% del total de les Terres de l’Ebre. El Baix Ebre en tenia el 50,7%, la Terra Alta el 7,37% i la Ribera d’Ebre el 4,7%. El sector càmping aglutina el 57,8% de les places, el 29,9% hotels i el 12,3% de les cases rurals.

La comarca compta amb 6 Oficines d’Informació Turística, i 4 activitats i serveis complementaris.

El sector de la restauració de les Terres de l’Ebre compta amb 360 restaurants. El Montsià en concentra 177 (32,5%), el Baix Ebre (160 (44,44%), la Ribera d’Ebre 49 (13,6%), i la Terra Alta 34 (9,44%).

La demanda turística és de 250.000 viatgers a les Terres de l’Ebre del total de 14.971.000 viatgers a Catalunya (1,68%).

112

El total de pernoctacions anual és de 754.000. El sector hoteler n’aglutina 434.000, els càmpings 282.000 i les cases rurals 38.000. L’estada mitjana del sector hoteler és de 2,3 dies, el del càmping 5,3 dies i les cases rurals 3,2 dies.

Els visitants procedeixen de Catalunya (44%), resta de l’estat (36%, principalment Aragó, Madrid i Comunitat Valenciana), i estrangers (20%, principalment de França, Regne Unit i Alemanya).

Les motivacions principals de les visites són tranquil·litat, natura, sol i platja, activitats de natura, gastronomia, descans, activitats culturals, compra de mobles.

El total de visitants dels parcs naturals és de 933.000, amb un 91,6% del Parc Natural del Delta de l’Ebre, i el 8,4% dels Ports.

113

4.17. EL CLÚSTER D’AQÜICULTURA DE CATALUNYA 4.18. ACC1Ó / IRTA Sant Carles de la Ràpita,

2010

El clúster d’aqüicultura de Catalunya compta amb 50 empreses relacionades, que facturen anualment 400 M€, i uns 1.000 treballadors. Es localitzen principalment al Delta de l’Ebre, Barcelona i el Maresme.

El Delta de l’Ebre és la zona del territori català més potent en el negoci de l’aqüicultura aglutinant massa crítica empresarial i coneixement.

Presenta una taxa de creixement anual del 27%

Atomització empresarial: Les cinc primeres empreses facturen el 50% del clúster.

A la zona del Delta destaquen les empreses Grup Balfegó, Fepromodel, i Sant Carles de la Ràpita com a seu del clúster d’aqüicultura, amb l’acte d’inici celebrat el mes de juliol de 2010.

Reptes estratègics de les empreses d’aqüicultura:

- Desenvolupament de producte - Traçabilitat - Millora professionalització - Sinèrgies comercials i distribució - Obertura de nous mercats - Coneixement i connexions amb clústers de referència

114

4.19. ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT A LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA A LES TERRES DE L’EBRE

Cluster IDevelopment . ACC1Ó. Juliol 2010

El sector factura a les Terres de l’Ebre 828,3 M€. S’ha incrementat, del 2001 al 2008, un 6,2%. El nombre d’empreses és de 187.

Els sector més rellevants són:

- Fruita 12,3% - Oli 11,8% - Pa i altres 11,7% - Indústria càrnia 8% - Vins 7,1% - Peix 2,1% - Arròs 2,1% - Ous 2,1%

Estratègies:

1.Innovació en productes i processos.

2.Reforç comercial i màrketing. Es planteja la realització d’activitats de col·laboració entre la indústria alimentària de les Terres de l’Ebre. Exemples: Organització de rutes gastronòmiques + presentació productes gourmet del territori. I facilitar incorporació de productes alimentaris territorials a la restauració local i turística. Organització de trobades empresarials entre empreses alimentàries de les Terres de l’Ebre i compradors i prescriptors de referència de cada un dels segments estratègics.

3.Obertura de nous mercats

4.Dimensió i massa crítica.

5.Reforç de l’entorn.

6.Sensibilització estratègica. Fòrum alimentari Terres de l’Ebre.

115

4.20. ESTUDI QUALITATIU SOBRE LES PERCEPCIONS ECONÒMIQUES DELS AGENTS ECONÒMICS I INSTITUCIONALS DE LES TERRES DE L’EBRE

IDECE/Fundació Bosch i Gimpera. Novembre de 2008

S’han entrevistat 30 agents econòmics, dividits en dos grups: Empresaris i agrupacions de productors (20) i 10 institucions i associacions representatives (consells comarcals, sindicats, associacions empresarials).

La percepció generalitzada és que la majoria dels problemes de les Terres de l’Ebre deriven de la manca d’inversió pública. Aquest dèficit és un problema que afecta, directa o indirectament, la major part d’activitats del territori, i se sustenta en dos pilars bàsics: el deficient estat de les xarxes de comunicació (viària, ferroviària i portuària), i telecomunicació (banda ampla); i la dificultat de provisió de serveis bàsics (com l’electricitat o el sanejament). Aquests factors decisius constitueixen un binomi que, ara com ara, afavoreix i potencia la sensació d’aïllament dels habitants de les Terres de l’Ebre.

Aquesta manca d’inversions és el que ha permès l’existència d’un medi ambient amb un grau de conservació molt elevat, que constitueix el principal generador d’una qualitat de vida molt elevada. Els entrevistats perceben que el principal desavantatge d’aquestes terres és la manca d’una bona xarxa d’infraestructures de comunicació. L’elevada qualitat de vida de que es gaudeix és conseqüència del subdesenvolupament de les xarxes de transport.

El delta i el riu són el major atractiu de les Terres, i suposen l’element generador de la qualitat de vida i part de la riquesa del territori. Es destaca en repetides ocasions que la coexistència d’usos del riu (turístics, preservació..) és possible. Permetre el desenvolupament turístic del riu no té perquè anar en contra de la preservació de la seva riquesa.

Els entrevistats del sector agrari afirmen que no és possible subsistir únicament de la terra. Es depèn dels ajuts europeus al sector. Es fa necessària, per tant l’existència d’economies mixtes, per ex. el turisme rural.

La sensació d’aïllament dels ebrencs es materialitza en la idea que viuen d’esquena a la resta de Catalunya. El fet de no tenir una bona planificació en infraestructures i pressupostos és conseqüència de no tenir una administració propera al territori i amb competències pròpies.

116

La manca d’inversió afecta la major part de població i se sustenta en dos pilars: el deficient estat de les xarxes de comunicació (viària i ferroviària), i telecomunicació (banda ampla), i la dificultat de provisió de serveis bàsics (electricitat o sanejament).

Es planteja la necessitat d’una bona xarxa ferroviària regional (no AVE, passa sense aturar-se). També potenciar el transport públic per carretera. Es valora positivament la creació de l’Eix de l’Ebre.

Els nuclis urbans i els polígons industrials tenen problemes en la provisió de serveis, ara per ara insuficients. Destaquen negativament els talls en el subministrament elèctric si cau un xàfec. És evident el desequilibri existent entre la producció elèctrica (molt alta), i el subministrament (pitjor que altres territoris catalans). Hi ha empreses que no es poden instal·lar per manca de capacitat per expandir el subministrament. Els polígons també tenen problemes en la xarxa de sanejament. Les qüestions relacionades amb el subministrament d’aigua i electricitat per noves activitats tenen especial rellevància. Per aquest motiu costa trobar empreses que estiguin disposades a localitzar la seva empresa en aquests polígons.

Dificultats del mercats laboral:

1.Formació.

Manca relació universitats, escoles de treball i empresa. Manca formació en idiomes (sobretot anglès). Alguns sector (químic) disposen d’una escola formativa o universitat propera (com la URV o la Jaume I). Activitats econòmiques com l’escola agrària, troben a faltar centres formatius. Molts joves estudien fora, i una bona part no retornen. Des de les institucions s’incideix en el fet que existeixen molts cursos curts (ocupacionals, reciclatge etc). També es comenta que la població no esta gaire motivada per formar-se.

2.Ma d’obra.

Percepció que el nivell formatiu en general dels joves de la comarca és baix. Les empreses opten per reciclar dins l’empresa. L’aïllament a nivell empresarial fa que la mobilitat interlaboral dels treballadors sigui baixa, les plantilles tenen força antiguitat i coneixement especialitzat.

Govern:

117

1.Despesa pública.

L’empresariat valora negativament els pressupostos de despesa pública per les Terres de l’Ebre. La major part del territori resta en una funció perifèrica de Barcelona i Àrea Metropolitana.

2.Vegueria.

Una administració específica es materialitzaria en una vegueria del territori. En alguns casos es considera que hi ha hagut una descentralització que ha portat Tortosa a actuar com a capital funcionarial, tipus Tarragona. La creació de la vegueria reforçaria la dependència dels polítics respecte del territori, donant més pes als interessos territorials en els incentius dels representants polítics.

Perspectives econòmiques a 10 anys vista

El turisme és l’activitat econòmica amb més perspectives de futur davant l’equilibri de certes activitats tradicionals del territori. Alguns empresaris i sindicats plantegen vital construir un camp de golf. Junt als serveis són les vies que poden garantir el creixement econòmic. El problema que tenen ambdós és la forta resistència al canvi.

La construcció no és el pilar desitjat de l’economia. S’afirma que la crisi immobiliària ha impedit que la zona es converteixi en un Lloret de Mar. En alguns casos es diu que el territori encara és verge industrial i turísticament, gràcies a l’arribada de la crisi immobiliària.

L’aïllament del territori complica la implantació de la indústria i dificulta l’existència d’una bona oferta formativa, que es tradueix en l’expulsió de part dels seus ciutadans, especialment els joves, cap a municipis més centrals, ja sigui de l’entorn de les Terres de l’Ebre (Tortosa), o ciutats més metropolitanes, com Reus o Barcelona.

En un context de desacceleració econòmica com és l’actual, la innovació suposa un element clau per subsistir en el mercat. La innovació i el valor afegit al producte es dibuixen com les vies per reactivar l’activitat econòmica a les Terres de l’Ebre. A mode d’exemple, certs joves han optat per obrir cellers i desenvolupar un turisme relacionat amb el procés de producció del vi. En el sector primari es recullen també altres iniciatives com la creació d’una indústria alimentaria de transformació de cítrics.

Sentiment identitari

118

Fort sentiment de pertinença i arrelament al territori. Una conseqüència lògica de la concreció política d’aquest és la vegueria.

Possibilitat d’incidir en el territori.

El descontent i l’oposició apareixen quan es pretén incidir sobre el territori per a dur a terme actuacions que faran servei a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

L’ unitat territorial de les Terres de l’Ebre és una de les més cohesionades que es poden trobar a Catalunya.

Es fa palesa la necessitat de la vegueria.

El repte per aconseguir incrementar el pes dels agents econòmics en les decisions que afectin les Terres de l’Ebre passarà per l’ increment de les capacitats d’innovació, associació i gestió dels agents locals.

119

4.21. CARACTERITZACIÓ DE LA DEMANDA TURÍSTICA D’HOTELS, CÀMPINGS I ESTABLIMENTS DE TURISME RURAL

Observatori Fundació d’Estudis Turístics de la Costa Daurada. Estiu 2009

• Un 38,1% dels turistes que es varen allotjar a Terres de l’Ebre durant l’estiu de 2009 tenien entre 35 i 44 anys, un 21,9% entre 45 i 54 anys, sent aquest dos grups els més freqüents.

• Els catalans han estat el mercat més nombrós a l’estiu de 2009 a Terres de l’Ebre, amb un 46,5%. Seguit del mercat estranger amb un 26,1% i d’un 26,0% del mercat de la resta de l’Estat.

• Dels turistes a la zona durant l’estiu 2009, que tenen el seu lloc de residència habitual a Catalunya, un 31,7% foren de Barcelona.

• Comparant els turistes procedents de les diferents comunitats autònomes cal dir que els catalans són els més presents l’estiu d’ambdós anys (un 47,8% al 2008 i un 46,5% al 2009), seguits pel mercat aragonès (amb un 7,4% al 2008 i un 7,3% al 2009) i, aquest, seguit pel mercat de la comunitat valenciana (amb un 7,4% al 2008 i un 5,4% al 2009)

• Els turistes que venen de França han estat, entre els turistes estrangers que han visitat Terres de l’Ebre, els més abundants tant durant l’estiu de 2009 representant un 7,3% dels turistes estrangers. A aquestos els segueixen els turistes d’Alemanya amb un 5,0% per al 2009, seguits del mercat del Regne Unit que ocupen el tercer lloc d’ els turistes estrangers amb un 3,9% del total de turistes.

El grup predominant és la classe mitjana-alta amb un 39,4%. La classe mitjana representa un 33,7% del turistes, la classe alta un 4,9% dels turistes.

• Els turistes que s’allotgen a Terres de l’Ebre per primer cop han conegut la destinació principalment per Internet (59,9%). La televisió o la ràdio ha estat un mitjà efectiu de coneixement ocupant el segon lloc, amb un 35,3%. L’Oficina Nacional de Turisme ha estat la tercera font de coneixement per un 30,3% dels turistes.

120

• Les estades més freqüents durant l’estiu de 2009 a Terres de l’Ebre són de una a dues nits. Altre estada típica, a més de les d’una o dues nits, és la de 7 nits.

• Visitar la zona amb motivació cultural (14,5%), visitar-la perquè agrada la zona (11,6%) i triar les Terres de l’Ebre per a passar les vacances (11,0%) han estat els tres principals motius per triar Terres de l’Ebre durant l’estiu 2009.

• El perfil predominant entre els acompanyats dels turistes per a ambdós períodes ha estat “Famílies amb nens”, els quals sumats representen un 56,4% dels turistes al 2009. Seguit de les famílies d’adults de més de 36 anys d’edat o més” amb un percentatge del 18,1% per a 2009.

• Durant l’estiu 2009 el 89,9% dels turistes han cobert el trajecte més llarg des del seu lloc de residència en vehicle particular, el 2,7% en avió i el 0,4% en tren.

• Al 2009 s’ha decidit el viatge amb una anticipació mitjana de 31,5 dies.

• Un 56,1% visiten la destinació per primer cop, un 43,6% han estat més vegades.

Relaxar-se i descansar (79,3%), anar a la Platja (69,1%) i passejar (52,9%) han estat les activitats més realitzades a l’estiu de 2009. També visitar llocs culturals i naturals (46,9%), realitzar esport i activitats físiques (28,5%).

• El Delta de l’Ebre (66,4%) es configura la destinació més visitada dels turistes allotjats a hotels, càmpings i establiments de turisme rural de Terres de l’Ebre. Seguit de Tortosa (23,6%), els Ports (22,7%) i La Ràpita (13,2%), les dues següents destinacions fora del territori de Terres de l’Ebre són Barcelona (10,8%) i Tarragona (8,9%).

• Més de la meitat dels turistes realitzen una despesa de menys de 200 euros per estada. Un 46,7% realitza una despesa superior als 200 euros per estada. Un 3,6% realitza una despesa superior als 900 euros.

• En una escala de l’1 al 5, sent el 5 un excel·lent, el grau de satisfacció general per la destinació, per terme mig, que manifestaren els turistes enquestats fou d’un 3,9.

• En una escala que va d’1 al 5, sent el 5 un excel·lent, la valoració mitjana que han realitzat els turistes sobre la restauració a Terres de l’Ebre és d’un 4,1.

• Els significats principals de la destinació durant l’estiu 2009 són benestar (38,6%), tranquil·litat (14,1%) i bellesa de l’ indret (10,5%).

121

• El millor dels municipis turístics de Terres de l’Ebre és la seva bellesa (27,4%), la tranquil·litat que es respira (17,0%), la naturalesa (7,7%) i el Parc Natural i les zones verdes (3,8%).

• Un 22,7% dels turistes allotjats a hotels, càmpings i establiments de turisme rural no troba a faltar res a la destinació. Un 10,0% troba a faltar serveis públics i un 5,1% serveis al mateix allotjament.

122

5. DIAGNOSI

La diagnosi que es presenta a continuació s’ha centrat en els aspectes més rellevants que constitueixen els factors crítics en relació al desenvolupament del turisme a la Ribera d’Ebre. Aquest enfocament és el que permet, en les fases posteriors del treball, concretar un nombre reduït d’actuacions però que en els seu conjunt són les que tenen un major potencial de produir els canvis estratègics que necessita la comarca per a desenvolupar el seu potencial turístic i agroalimentari, en els què s’han de concentrar els agents locals.

5.1. Resum DAFO:

FEBLESES AMENACES

� Individualisme dels actors locals � Dualitat nord-sud � Manca d’organització del sector

turístic � Patrimoni local poc valoritzat � Poca oferta de restauració i

allotjament

� Poca mentalitat turística � Dispersió de projectes

FORTALESES OPORTUNITATS

� Patrimoni local pràcticament inèdit en relació al turisme.

� Voluntat política � Estructura de recursos humans

� Valors del territori en sintonia amb una modalitat de turisme que creix

� Alguns projectes empresarials significatius.

5.2. Punts febles:

Individualisme dels actors locals

123

Hi ha una manca visió global de comarca i projecte comú per al desenvolupament del turisme, fet que no contribueix favorablement a l’articulació d’una oferta turística que tingui la suficient massa crítica i força per a situar-se en el mercat amb perspectives d’èxit. Preval l’iniciativa municipal per damunt de la comarcal, aspecte que unit a diferents visions del model de desenvolupament fa que per la dispersió de projectes no s’aconsegueixin impactes significatius per al desenvolupament econòmic i l’ocupació.

El sector turístic no està organitzat

No existeix cap organització a nivell comarcal per a la cooperació pública-privada i la promoció del turisme i dels productes locals de la terra o l’artesania. A més a més, els sistemes d’informació són molt deficients. A nivell intern, entre els diferents agents locals, la informació no circula amb prou fluïdesa ni detall i a nivell extern, la que s’adreça als visitants reals o potencials, és massa individualitzada, dispersa i mancada de canals de distribució efectius, com pot ser a través d’Internet o de la presència de la comarca en suports promocionals del turisme del país.

Patrimoni local poc valoritzat

La comarca de la Ribera d’Ebre compta amb un gran potencial turístic, donat per al seu patrimoni material i immaterial local, però aquest no es troba acompanyat de les accions de valorització necessàries, com elements estètics, urbanístics, documentals, informatius, de gestió de les visites i fluxos dels visitants, ....

Poca oferta de restauració i allotjament

L’oferta d’allotjament i de restauració és escassa, fet que redueix les possibilitats de tenir un bon impacte econòmic i ocupacional de les accions de promoció. El comerç, com a sector important pel seu caràcter complementari, tampoc està adaptat al turisme. Avui per avui, amb els serveis actualment existents, les actuacions per a l’atracció de visitants han d’anar necessàriament acompanyades de la creació de noves empreses que els puguin acollir i prestar serveis.

124

5.3. Amenaces:

Dualitat nord-sud

La comarca de la Ribera d’Ebre presenta alguns problemes de cohesió, tant des del punt de vista territorial com social i identitari. Aquest fet és especialment rellevant quan es contraposen i es consideren excloents l’un de l’altre dos models de desenvolupament. Un basat en els sectors industrials i energètics i un altre en els més tradicionals i lligats a la terra.

Poca mentalitat turística

En el seu conjunt, la població local veu el turisme com una activitat menor o secundària, producte, entre altres coses, d’una valoració dels propis recursos per sota del seu valor real i de la tradició agrària de bona part de la comarca i de l’activitat industrial i energètica d’una altra part. Hi ha poca mentalitat turística, fet que dificulta l’aprofitament dels recursos locals en benefici del creixement del turisme com a sector econòmic rellevant.

Dispersió de projectes

L’existència de diferents projectes i la seva dispersió, tant pel que fa a la seva gestió com als diferents actors i als seus objectius, lligat a plantejaments més de caràcter individual que col·lectiu, pot malmetre l’eficàcia dels recursos destinats a la promoció de la comarca.

El turisme de la comarca es gestiona més amb visió municipal que comarcal.

5.4. Punts forts:

Patrimoni local pràcticament inèdit en relació al turisme

La Ribera d’Ebre compta amb un patrimoni molt important i divers, amb una gran capacitat d’atracció. La cultura, la història, la natura, el riu Ebre, els productes de la terra o l’artesania tenen especial rellevància i, encara que no es troben suficientment

125

desenvolupats com a recursos turístics, constitueixen un gran potencial per a generar fluxos turístics amb possibilitats d’impactes positius en l’economia i el mercat de treball local.

Voluntat política

Hi ha voluntat política per a desenvolupar el turisme. Tant des del sector públic com privat s’expressa i es planteja la necessitat d’actuar a nivell comarcal per a desenvolupar el turisme. Són nombroses, encara que disperses, les iniciatives per a la seva promoció-

Estructura de recursos humans

Encara que dispersa, hi ha una estructura amb recursos humans amb coneixements i capacitat per a impulsar la promoció del turisme a la comarca, fet que suposa una base imprescindible per a la generació d’activitat i ocupació en el sector.

5.5. Oportunitats:

Valors del territori en sintonia amb una modalitat de turisme que creix

Els valors del territori coincideixen amb un model turístic que té una demanda creixent, tant a nivell nacional com internacional, molt lligat a la cultura, la natura, l’autenticitat, la tranquil·litat, els productes de la terra, etc. en els quals la Ribera d’Ebre pot competir i a la vegada fer del turisme un factor de qualitat de vida, de fixació de la població jove al territori i de generació de rendes i llocs de treball.

Alguns projectes empresarials significatius

Encara que lentament, s’han anat implantant serveis turístics, especialment els d’allotjament rural i restauració, que junt amb algunes iniciatives relacionades amb els productes de la terra i l’artesania, permeten plantejar el seu creixement i el d’activitats complementàries.

126

Hi ha alguns empresaris que estan desenvolupant projectes turístics i agroalimentaris innovadors i de qualitat, que poden generar sinergies molt positives.

127

6. ESCENARIS

Els escenaris descriuen de forma resumida les diferents situacions i la influència de las variables internes i externes que les poden afectar. Es consideren variables externes aquelles que es troben fora de l’àmbit d’actuació local però que poden tenir efectes importants sobre el mateix, mentre que les internes són aquelles que venen determinades fonamentalment per les condicions i actuacions locals.

A la pràctica, els escenaris no són necessàriament excloents l’un de l’altre, sinó que es superposen entre sí. El fet de presentar-los separadament és un recurs metodològic que ajuda a analitzar-los millor.

En aquest cas, els dos escenaris que es presenten es dues tipifiquen situacions alternatives una de l’altra, caracteritzades per la persistència dels mateixos factors externs en ambdós, però amb un tractament diferent des de l’àmbit local. Mentre que el primer representa una continuïtat en les actuacions i projecta les tendències actuals cap al futur, el segon presenta actuacions alternatives davant els mateixos factors externs que són els que condicionen el devenir del desenvolupament econòmic i del turisme a la comarca.

A les pàgines següents es presenten els possibles escenaris de futur en base a les tendències actuals, a través d’una síntesi de les variables internes i externes més significatives que els caracteritzen.

6.1. L’escenari tendencial

La manca d’un model definit de desenvolupament econòmic de la comarca i compartit per tots els seus agents tendeix a provocar la dispersió dels recursos en base a projectes que individualment no assoleixen la suficient massa crítica com per a crear impactes positius significatius. Els projectes municipals es solapen amb els comarcals, però no sempre són complementaris i hi ha poca convicció sobre el turisme i la seva importància en relació al desenvolupament econòmic de la comarca.

Hi ha dos models de desenvolupament contraposats a nivell de comarca. Un que aspira al creixement econòmic a través de la indústria i el sector energètic i un altre que planteja la conservació dels valors naturals de la comarca i el seu aprofitament per a la producció agroalimentària i turística.

Els factors d’atracció empresarial, especialment per a sectors industrials d’alt valor afegit, es mantenen en nivells baixos en relació a altres zones del país amb millors

128

comunicacions, serveis i proximitat als mercats. La construcció de nous polígons industrials a nivell municipal no millora aquesta situació.

La indefinició del model de desenvolupament econòmic de la comarca i de la seva translació als instruments d’ordenació territorial a nivell local tendeix a crear conflictes entre el creixement de la indústria i la projecció turística de la Ribera d’Ebre.

La manca de productes turístics i d’organització del sector dificulten la promoció de la comarca com a destinació turística, malgrat l’existència d’importants recursos naturals i culturals.

La manca de recursos públics per a la posta en valor del patrimoni local, junt amb els factors associats a l’estructuració deficient del sector turístic constitueixen un fre per al creixement del sector, que tendeix a mantenir-se en un cercle viciós caracteritzat per la relació entre la manca d’oferta per l’escassetat de visitants i a l’inrevés, la manca de visitants per l’escassetat de l’oferta.

En aquest escenari tendencial hi ha factors externs i interns, però la capacitat de resposta local davant les tendències i els reptes que es plantegen determinarà com serà la comarca de la Ribera d’Ebre a mig i llarg termini, i quin serà el seu model productiu. Hi poden haver, doncs, escenaris alternatius a aquest si s’actua per a invertir les tendències. De no fer-ho, els efectes sobre la societat local que es deriven d’aquest escenari tendencial són els següents:

El sector del turisme no es consolida com una alternativa ocupacional.

La manca d’oportunitats en el mercat de treball local provoca l’emigració cap a altres territoris més dinàmics, especialment de la gent jove, fet que contribueix a l’envelliment progressiu de la població de la comarca.

La manca d’un pla d’ordenació territorial a nivell comarca, que consideri el model de desenvolupament econòmic de la mateixa i planifiqui els usos del sòl adequadament, provoca que la creació de noves zones industrials municipals disperses per la comarca afecti negativament sectors com l’agroalimentari i el turisme.

Les iniciatives empresarials turístiques tenen problemes de competitivitat i de penetració en els mercats, atesa la falta de productes turístics a nivell de comarca i d’articulació entre tots els agents del sector, fet que limita de forma important la possibilitat de crear llocs de treball en el sector.

La Ribera d’Ebre no aconsegueix posar en valor el seu patrimoni cultural i natural per a projectar-se cap a fora com una destinació turística i es manté com un territori amb una imatge indefinida o fins i tot marcada per unes activitats

129

industrials o energètiques que troben més ressò en els mitjans de comunicació que els atractius intrínsecs de la comarca, no inclosos amb suficient força en cap estratègia de màrqueting de territori.

6.2. L’escenari del desenvolupament per les singularitats

Aquest escenari, de caràcter alternatiu al primer, encara que es mantenen les variables externes, planteja una acció local i coordinada per a corregir els factors negatius i aprofitar els positius. És doncs un escenari de desenvolupament endogen que es fonamenta en els valors més singulars de la comarca. Els factors que el defineixen són els següents:

El sector públic i el sector privat es coordinen i treballen conjuntament de forma sistemàtica per la promoció del turisme i els productes locals.

S’estableix un sistema de cooperació i coordinació publica-privada,

Es planifiquen els usos del sòl industrial i la promoció d’aquest sector a nivell de comarca, amb visió integral de tots els sectors d’activitat econòmica, fet que permet preservar el valor del territori com a espai per al turisme, alhora que la concentració d’espais industrials serveix per a incrementar els factors d’atracció empresarial.

El patrimoni cultural material i immaterial, la natura, el riu i els productes de la terra es posen en valor i constitueixen la base per a la creació i aprofitament dels recursos locals.

L’oferta turística local es basa en un model de turisme poc massificat, de caràcter cultural i rural, en sintonia amb un públic creixent i interessat en l’autenticitat i els valors locals.

La producció agroalimentària i el turisme es vinculen i estableixen estratègies comercials conjuntes per a identificar i projectar la comarca com a destinació turística i de producció de qualitat.

Apart de les estratègies de promoció de la comarca a l’exterior se’n estableixen altres de caràcter intern per a la difusió de les activitats relacionades amb el turisme i el seu valor com a activitat econòmica.

130

Aquest escenari alternatiu suposa un enfocament proactiu per al desenvolupament del turisme i els sectors afins a la Ribera d’Ebre, actuant de forma conjunta i coordinada entre tots els actors, tant públics com privats. Parteix de la base de que es considera la comarca de forma global, tant pel que fa a l’espai físic com al sistema econòmic i els sectors que el componen que, mitjançant la planificació adequada poden desenvolupar-se de forma harmònica, evitant el risc de que el creixement d’un sigui en detriment dels altres. Aquest risc és actualment elevat en el cas de les incompatibilitats que, cas de planificar-ho globalment, es poden donar entre la indústria o l’energia i el turisme o el sector agrari.

Els efectes de situar-se en aquest escenari per al territori i la població local són els següents:

El sector del turisme es consolida com una alternativa ocupacional amb capacitat de retenir la població jove a la comarca, amb efectes positius sobre la piràmide de població que tendeix a renovar-se.

L’ordenació del territori, a nivell global de la comarca i dels diferents sectors d’activitat econòmica, possibilita el desenvolupament diversificat de l’economia i minimitza els impactes negatius de la coexistència de sectors molt diferents entre si. La promoció del turisme afavoreix el desenvolupament i l’accés al mercat d’una oferta de productes de qualitat de la terra.

La posta en valor el seu patrimoni cultural i natural de la Ribera d’Ebre i la creació de productes turístics consolida la comarca com una destinació turística i s’enceta un procés continuat en el que els recursos generats permeten reinvertir en la millora dels atractius de la comarca.

La població local és la principal beneficiada del desenvolupament turístic, atès que aquest millora les seves oportunitats de treball i el seu entorn territorial i residencial, fet que contribueix també a refermar la seva identitat.

6.3. Els escenaris actuals de les polítiques de desenvolupament turístic

Els manuals de referencia expliquen com a partir de la segona meitat del segle XX, el turisme s’ha convertit en un dels principals instruments per estimular el desenvolupament endogen dels territoris. Sobre la base d’uns recursos existents (paisatges, elements naturals, testimonis de la història, formes de vida, etc.) l’activitat turística promou la seva revalorització i ofereix noves oportunitats econòmiques a través de la creació de productes turístics que siguin atractius a segments específics de demanda.

131

RECURSOS SERVEIS I EQUIPAMENTS+

(Natura, patrimoni històric, cultural, equipaments d’oci)

“Són la base sobre la qual es desenvolupa l’activitat turística”

Permeten que el visitant cobreixi les seves necessitats bàsiques i gaudeixi dels atractius de la destinació

=

PRODUCTES TURÍSTICS

Conjunt de components capaços de satisfer les motivacions i expectatives d’un segment de mercat determinat

+PREU, DISTRIBUCIÓ, COMUNICACIÓ

=

OFERTES TURÍSTIQUES

Conjunt de serveis que es poden comprar per un preu determinat per poder gaudir en un lloc i temps determinat i que permeten gaudir d’una experiència o d’un viatge complert

Font: Manual del Planificador en Turismo Rural. Secretaría de Turismo. Madrid 1992

Tal com diu Joan Cals a Gestió pública del turisme. Manual per a les administracions públiques de les zones d’interior, “El progrés de cada lloc turístic exigeix,... la revalorització dels seus recursos, la qual cosa és sinònim de millora de la seva oferta i producte turístic, ja que significa posar a l’abast dels visitants, en les condicions adequades, coses que aquests agrairan de veure, gaudir o utilitzar”. En aquest manual s’emfatitza així mateix que de la mateixa manera que ho fan les empreses, “cada lloc turístic ha de cercar la posició competitiva des de la qual fer-se un lloc en el mercat ... seguir una estratègia de desenvolupament coherent i buscar la promoció efectiva”.

Una de les característiques fonamentals de l’activitat turística és el paper clau que hi tenen les administracions públiques i especialment, les de caràcter local. Efectivament, les ofertes turístiques es formen a partir de la integració de béns i serveis públics i béns i serveis privats, seguint el següent esquema:

Les administracions públiques a més de les activitats ordinàries de regulació i control de les activitats privades, tenen un paper essencial en la competitivitat turística d’un territori ja que una bona part de la seva acció de govern afecta directament la qualitat d’un destí: planificació urbanística, senyalització, neteja i manteniment de l’espai públic, etc. A més, en zones en que el turisme no s’ha consolidat encara, actuen sovint com animadors dels teixit empresarial en totes les accions de creació i impuls de productes turístics. Cal per això, estructurar mecanismes de cooperació entre les administracions i les empreses privades.

El desenvolupament del turisme de masses ha generat sovint models de productes turístics molt repetitius que fan que només competir en els mercats per raó del preu o d’una situació geogràfica propera a grans conurbacions urbanes. Davant l’estandardització evident de molts d’aquests destins turístics, es percep una exigència

132

cada vegada més notable per part dels consumidors cap a productes més singulars, que siguin representatius del territori, de la seva estructura socioeconòmica i que generin noves experiències als visitants. Així, veiem que alguns productes que es van començar a desenvolupar d’una forma tímida a partir de la dècada dels 90 com a complement a les estades tradicionals de vacances (senderisme, cicloturisme, rutes a cavall, esports d’aventura, descoberta del patrimoni històric i cultural, gastronomia i enologia, etc.), s’estan transformant en productes substitutius que atreuen l’interès de segments creixents de consumidors.

6.4. Tendències de les polítiques turístiques

Les polítiques turístiques que s’estan impulsant a nivell de Catalunya, de l’estat espanyol i d’Europa pel que fa a desenvolupament turístic estan adreçades a posar en valor els territoris, apostar per la seva singularitat i donar suport a un model de desenvolupament endogen que permeti la complementarietat d’activitats, i per tant la diversificació d’ingressos. Es fa necessari doncs avançar cap a una oferta turística sostenible i per la recerca de mercats de demanda turística de qualitat.

Trobem una bona referència a aquesta premissa en el comunicat de la Comissió Europea al Parlament, en data juny de 20102 en què les accions a promoure a favor del turisme s’agrupen en els següents 4 eixos:

1.Estimular la competitivitat.

2. Promoure el desenvolupament d’un turisme sostenible, responsable i de qualitat.

3. Consolidar la imatge i visibilitat d’Europa com un conjunt de destins sostenibles i de qualitat.

4. Maximitzar el potencial de les polítiques de la UE per desenvolupar el turisme.

Aquesta aposta cap a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica dels territoris que acullen l’activitat turística queda reflectida en la implicació cada vegada més gran d’operadors turístics privats i dels destins en la implementació i difusió del concepte de Turisme Responsable, definit a la Cimera de Ciutat del Cap el 2002, entenent-lo com aquell que:

2Europe, the world's No 1 tourist destination – a new political framework for tourism in Europe

http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/tourism/files/communications/communication2010_en.pdf

133

• Minimitza els impactes negatius socials, econòmics i mediambientals.

• Maximitza els beneficis econòmics per a la població local i augmenta el benestar de les comunitats locals.

• Millora les condicions de treball i l’accés a la indústria turística.

• Involucra la població local en la presa de decisions que afecten la seva vida i les seves oportunitats.

• Contribueix positivament a la conservació del patrimoni natural i cultural tot incorporant la diversitat.

• Genera millors experiències als turistes a través de connexions més estretes amb la població local, i una major comprensió del temes locals tant culturals com socials i mediambientals.

• Dóna accés a la població amb mobilitat reduïda.

• És sensible culturalment, fomenta el respecte entre turistes i comunitat acollidora, i contribueix a la construcció del sentiment d’autoestima local.

El lema que sintetitza aquest concepte i que per tant, és d’aplicació tant a destins turístics consolidats com a les noves zones d’atracció de visitants és:

“Crear millors llocs per viure-hi; millors llocs per visitar”

Els principals països emissors cap al nostre país estan des de fa anys treballant sota aquests paràmetres de responsabilitat i sostenibilitat. Molts dels seus principals operadors turístics, tant de productes tradicionals de sol i platja com els més especialitzats en turisme de natura, han de donar resposta a les exigències d’una part important de la seva clientela i sovint estan liderant programes per elevar el nivell de responsabilitat dels productes que ofereixen.

En un informe de ABTA3 –Associació Britànica d’Agències de Viatges- s’afirma que en els últims cinc anys, tots els actors principals de la indústria de viatges del Regne Unit s'han adonat que la sostenibilitat és la clau per al seu futur. La indústria és conscient que si es danya el medi ambient i s’esgota la biodiversitat de les destinacions, els turistes ja no les visitaran.

3http://www.abta.com/filegrab/?ref=442&f=2011-travel-trends.pdf

134

En el cas de França, l’associació ATR –Associationpour un tourisme responsable- www.tourisme-responsable.org va ser creada fa anys per un grup d’agències i operadors turístics que comparteixen objectius de turisme conscient i responsable, i una forma d’operar que es basa en el respecte, la solidaritat i la igualtat.

Alemanya és el país on els operadors turístics fa més anys que treballen sota paràmetres de sostenibilitat. És un bon exemple l’associació d’agències Forum Anders Reisenwww.forumandersreisen.de/ creada el 1998, que compta amb 139 operadors adherits petits i mitjans. Tot i la crisi econòmica actual, el volum de negoci global l’any 2010 va ser de 118 milions d’euros, i varen tenir uns 95.000 clients.

Un informe promogut per la Direcció General d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea publicat el setembre del 2009, sota el títol La competitivitat del turisme a la Unió Europea identifica alguns dels canvis que es preveuen i que afecten directament a la demanda turística, entre els quals:

� Sostenibilitat: la conscienciació sobre el canvi climàtic i la contaminació ambiental porta a que la demanda busqui un consum ecològica-, social- i econòmicament responsable.

� Salut i benestar: la frontera entre el benestar i l’estil de vida d’una banda, i la cura de la salut de l’altra, s’està tornant més difusa, en un món desenvolupat cada cop més sedentari i en el que aquestes tendències prenen força.

Aquest camí cap a la sostenibilitat de les destinacions i cap al turisme responsable no és per tant una política dirigida només des de dalt per assegurar el futur del planeta –concepte que per alguns podria semblar molt allunyat de la seva capacitat per atraure i mantenir clients-, sinó que respon al mateix temps a una forta demanda social en els països més desenvolupats, que es tradueix en uns hàbits de consum i en uns canvis en el comportament vacacional, que afecten de forma molt directa a les destinacions.

6.5. Tendències de la demanda turística

En la mateixa línia, és interessant tenir present el resultat de l’enquesta realitzada per l’empresa Eurobaròmetre i promoguda per la Comissió Europea, sobre el comportament vacacional dels europeus. Es realitza anualment des de l’any 2009 mitjançant un qüestionari telefònic a 30.000 residents majors de 15 anys, de 32 països i la última edició ha estat publicada el maig del 2011.

135

Tal com es pot observar en el gràfic, destaca el fet que la qualitat de l’entorn (entesa com atractivitat global) es considera el factor principal per decidir quin serà el destí de les vacances, per a un 32% dels enquestats. Aquest aspecte adquireix una importància rellevant a Alemanya, on per a un 52% dels enquestats és considerat com el factor determinant. El segon factor que influeix en la decisió del destí és el patrimoni cultural, amb un 27% de respostes.

Pel que fa a l’elecció del destí de vacances, la recomanació de familiars i amics continua essent, sense perdre posicions des del 2009, la font d’informació principal, amb un 58% dels enquestats que ho citen com a primera o segona opció. Trobem per darrera internet, que va pujant posicions respecte a les enquestes anteriors (45% ho citen com a primera o segona opció davant del 38% fa 2 anys) i en canvi, es redueix una mica, la resposta corresponent a experiències anteriors.

136

En els gràfics a continuació es poden veure els resultats a la pregunta d’on tenen planificat passar les vacances el 2011 (recordem que l’enquesta es va fer durant el febrer i es va publicar el mes de maig). Espanya continua essent un dels principals destins de vacances dels europeus i en molts d’aquests, figura entre els tres primers, tenint en compte que el principal (38%) és majoritàriament el propi país. Tal com es pot apreciar, un 20% correspon a països de l’entorn (Unió Europea) i en un 23% dels casos, en el moment de fer l’enquesta, encara no havien decidit quina seria la seva destinació.

137

A nivell del mercat de demanda més pròxim, procedent de la resta de Catalunya i de l’estat espanyol, segons diverses fonts mostra entre d’altres que:

� Els residents espanyols van realitzar el 2010 162,2 milions de viatges, un 5,5% menys que el 2009. Durant els primers mesos del 2011, aquesta demanda s’ha mantingut de forma molt dèbil, quasi estancada.

� Les principals Comunitats Autònomes emissores de turisme intern són Madrid (18,4% del total), Catalunya (16,3%), Andalusia (15,1%) i País Valencià (9,6%). Les principals destinacions internes són Andalusia (17,9% del total), Catalunya (14,2%), Castella-Lleó (11,7%) i País Valencià (10,6%).

� Una de les principals particularitats del turisme intern espanyol és l’alt percentatge de viatges que es realitzen dins la pròpia Comunitat. En aquest cas Catalunya és la tercera Comunitat on té més pes, ja que el 72% dels viatges es fan dins la pròpia destinació.

� La distribució del període de vacances dels espanyols cap a Catalunya va ser el 2010 la següent:

o Ponts 3,1% o Caps de setmana 60 % o Vacances d’estiu 10,3% o Vacances de Nadal 1,6% o Setmana Santa 2,8% o Altres 22,2%

138

� Pel que fa a la despesa turística interna, l’any 2010 va baixar respecte a l’any anterior. La despesa mitjana per persona ha estat de 148,7 euros, mentre que la despesa mitjana diària és de 34,3 euros.

� Segons tipus de productes, el turisme esportiu (71,6 euros) i el turisme cultural són els que tenen un nivell de despesa diària més elevat.

� Pel que fa a la utilització d’Internet, un 19,5% dels turistes utilitzen la xarxa per planificar i organitzar les seves vacances. D’aquests un 97,5% busca informació sobre allotjament, transport o activitats; un 68,4% fa una reserva i un 30,3% efectua el pagament dels serveis.

139

7. FORMULACIÓ ESTRATÈGICA

Una de las finalitats del seminari productiu és la de configurar el que ha de ser el marc general i compartit de les polítiques de turisme a la comarca de la Ribera d’Ebre, en el qual enquadrar els objectius i projectes concrets que han de formar part del pla d’acció.

La formulació estratègica defineix les característiques essencials del model i dels camins per assolir-lo, a partir de la perspectiva d’allò que és actualment el territori en relació al turisme (DAFO) i dels objectius que es proposen a mig i llarg termini.

Aquesta és una fase intermèdia necessària com a pas previ a la redacció del pla d’acció i ha d’encabir, des d’una lògica estratègica de territori, les actuacions que es duguin a terme en el futur. Això no significa, però, que aquest marc general hagi de ser estàtic, sinó que els agents locals han d’avaluar-lo de forma permanent i adaptar-lo, si cal, als canvis de l’entorn que es puguin produir.

Des d’aquesta perspectiva global, el marc estratègic que defineix els trets generals del model turístic per a la Ribera d’Ebre es concreta a continuació mitjançant la formulació de l’objectiu central i les línies estratègiques:

7.1. Objectiu central

L’objectiu central, que defineix allò que ha de ser el turisme de la comarca a mig i llarg termini, s’expressa de forma sintètica en els següents termes:

140

La comarca de la Ribera d’Ebre es consolida com una destinació turística que es fonamenta en els seus atractius i valors locals com són l’autenticitat, la natura en estat pur, el patrimoni cultural material i immaterial, els productes de la terra,....

Els serveis turístics s’especialitzen en una oferta que posa a l’abast del públic visitant una àmplia varietat de vivències per a públics molts diversos però coincidents en l’estima de la natura, la cultura i els valors associats a la vida en l’entorn rural.

Els mercats als que s’orienta aquesta oferta, que en el seu conjunt conforma un model turístic poc massificat i de baix impacte ambiental, se situen tant en l’àmbit nacional com internacional.

Aquest model turístic no només és compatible amb els valors de la Ribera d’Ebre sinó que serveix alhora per a preservar-los i potenciar-los, contribuint a la seva integració social i al reforçament de la identitat local.

7.2. Estratègies

A partir de l’objectiu central s’estableixen sis línies estratègiques que han de marcar els principals camins a través dels quals assolir el model de desenvolupament turístic proposat a mig i llarg termini:

7) Treball en xarxa


El desenvolupament del turisme a la comarca de la Ribera d’Ebre passa necessàriament per establir una base de treball conjunta entre tots els agents públics i privats, cercant les complementarietats entre els mateixos, amb visió integral del territori, dels seus recursos i del seu entorn.

141

La cooperació entre els ajuntaments de la comarca a l’entorn d’un projecte comú és el primer pas essencial per a l’èxit del turisme. En el sector privat les empreses s’han d’organitzar, crear oferta turística conjunta i posar-la en el mercat. La cooperació entre el sector públic i privat ha de permetre l’articulació i materialització d’un projecte comú de comarca.

El treball en xarxa es planteja des de la perspectiva de les següents variables:

a) Organització del sector i cooperació:

La creació d’espais de trobada entre els agents públics i privats, -per a l’intercanvi, la coordinació d’accions i la cooperació interinstitucional i interempresarial-, com a base de treball conjunt a l’entorn d’un projecte comú de desenvolupament turístic de la comarca.

b) Complementarietats entre subsectors i oferta integrada:

La creació d’oferta integrada, entre tots els subsectors empresarials relacionats amb el turisme, el sector agroalimentari i l’artesania com a estratègia per a l’aprofitament local de les oportunitats de negoci i de fidelització del públic visitant.

c) Difusió en xarxa:

Cada punt de la comarca on l’afluència de visitants sigui elevada ha de mostrar els principals valors del territori, fent difusió del conjunt de la comarca i de la seva oferta integral.

d) Connexió als principals fluxos perifèrics existents:

L’oferta turística de la comarca es connecta a la més consolidada de les comarques veïnes per tal de captar els fluxos generats, desenvolupant especialment les possibles connexions a través del riu, els Parcs Naturals i la Terra Alta o el priorat. Cal per això, establir canals de comunicació i coordinació amb els organismes de promoció.

142

e) Dimensió territorial variable:

La dimensió territorial de l’oferta s’estableix en funció de paràmetres de capacitat d’atracció i de massa crítica de la mateixa, treballant conjuntament amb altres territoris en aquells projectes que ajudin a consolidar una oferta de turisme suficientment atractiva per a projectar-la en nous mercats.

8) Diversificació


El desenvolupament del turisme a la Ribera d’Ebre ha de contemplar necessàriament la diversificació de l’oferta i dels públics als que s’adreça per tal de no generar problemes de concentració d’activitats en caps de setmana i estiu. En aquest aspecte, les accions concertades entre l’oferta d’allotjament i la d’activitats és clau per a l’èxit d’aquesta estratègia.

9) Segmentació


Cal diferenciar adequadament les ofertes en funció del públic al que aquestes s’adrecen i, a la vegada, ampliar el ventall de públics objectiu i procedències mitjançant productes específics per a cadascun dels mateixos. L’estratègia de diversificació s’ha de complementar amb la creació de productes i d’ofertes turístiques que s’adrecin a públics específics però diversos, de tal manera que s’aconsegueixi el màxim de regularitat possible, evitant l’estacionalitat de temporada o de setmana.

143

10) Internacionalització

El creixement del sector turístic de la comarca es fonamenta en la promoció de la mateixa en els mercats internacionals més pròxims.

Les característiques del territori i la conveniència d’orientar l’oferta cap a un model de turisme d’estada aconsellen ampliar els mercats objectiu. En aquest sentit, el mercat europeu, -especialment França, Anglaterra, Holanda, Bèlgica i Alemanya-, és el que pot oferir més possibilitats de desenvolupament.

11) Informació


El treball en xarxa requereix d’una gestió adequada de la informació. Cal posar en funcionament sistemes d’informació que facilitin el treball dels agents turístics locals i proporcionin elements de presa de decisions i control sobre les mateixes, tant pel que fa al seu funcionament intern com a l’anàlisi de la competència o d’altres destinacions turístiques de les quals es poden extreure experiències aplicables a la Ribera d’Ebre, fins i tot sota modalitats de cooperació interterritorial.

12) Formació


La formació és un recurs imprescindible per al desenvolupament del turisme a la comarca d’acord amb els objectius formulats, més encara quan no hi ha una tradició turística local. La formació ha de respondre com a mínim a dos objectius. Per una part

144

el de corregir deficiències que actualment es donen en el sistema, i per altra part ha de permetre anticipar-se al canvi de model plantejat per tal d’adquirir les noves competències que aquest requereix i oferir la qualitat necessària per a competir en els mercats.

Dins de cada línia estratègica s’han definit els objectius principals que es tracta d’assolir i els aspectes clau que poden tenir un major pes específic a l’hora de gestionar la promoció del turisme a la comarca de la Ribera d’Ebre, d’acord al quadre de la pàgina següent:

145

LÍNIA ESTRATÈGICA ASPECTES CLAU OBJECTIUS DE LÍNIA

Línia 1: Treball en xarxa


Enfocament territorial global amb visió a curt, mig i llarg termini. Actitud oberta i constructiva. Superar partidisme i individualismes. Assignar responsables concrets per a tasques concretes.

Disposar d’un espai i sistema comú de definició de les polítiques públiques/privades de turisme i de coordinació de les accions.

Línia 2: Diversificació


Dissenyar noves ofertes per a públics específics i diversos. Aprofitar les complementarietats entre els diferents subsectors

(allotjament, restauració, activitats, productes locals, etc.).

Incrementar l’ocupació/activitat entre setmana i en temporades no estiuenques.

Línia 3: Segmentació


Obrir-se a nous mercats i perfils de públic. Desenvolupar ofertes complementàries i articular paquets turístics.

Incrementar quantitat i tipus de públics objectiu.

Línia 4: Internacionalització

El creixement del sector turístic de la comarca es fonamenta la promoció de la mateixa en els mercats internacionals més pròxims.

Aprenentatge d’idiomes. Coneixement dels mercats, interessos i tendències. Identificar

operadors i líders d’opinió. Participació en xarxes i trobades internacionals.

Captar turisme europeu.

Línia 5: Informació


Compartir informació. Tothom aporta. Sistematitzar la gestió de la informació.

Disposar d’indicadors d’avaluació de les actuacions en turisme. Disposar d’informació de mercat i d’entorn empresarial i administratiu

per a la presa de decisions. Millora de la qualitat de l’acollida i de la informació als visitants.

Línia 6: Formació


Sistematitzar la recollida d’informació sobre necessitats de formació i la gestió de la mateixa.

Millorar la qualitat de l’acollida i de la informació als visitants.

Millorar la qualitat de l’oferta. Adquirir capacitats per a desenvolupar nous productes, nous serveis i

obrir nous mercats. Millorar el potencial de creació de llocs de treball a la comarca.

146

8. PLA D’ACCIÓ

Conscients de les tendències en matèria tant de les polítiques turístiques com dels mercats de demanda, el pla que es proposa per estimular l’activitat turística de la Ribera d’Ebre s’estructura en cinc accions inicials, a partir de les quals, a mesura de la seva implementació, es podrà anar consolidant una estratègia de desenvolupament turístic.

Els principis en que es fonamenta aquest Pla d’Acció són:

La cooperació públic-privada, com a base del desenvolupament de les estratègies turístiques del territori i de la creació de productes. Tal com hem dit a la introducció, els productes turístics es conformen per l’agregació de béns i serveis públics i béns i serveis privats i per tant, els representants d’aquests serveis han de participar activament en el desenvolupament, promoció i seguiment dels productes turístics.

La comunicació interna i externa. Amb l’objectiu de que el turista es senti ben acollit, cal donar a conèixer la importància que té aquesta activitat en el desenvolupament social i econòmic del conjunt de la comarca i buscar la participació activa de tots els empresaris turístics i agents territorials que han de treballar conjuntament en la creació de productes. Al mateix temps, la projecció dels valors de la comarca, per tots els mitjans (on-line i tradicionals) ha de ser un instrument imprescindible de promoció del territori i de interacció amb altres territoris amb els quals establir lligams de cooperació.

La identificació de nous mercats de demanda És evident que el turisme de proximitat té un pes determinant en l'estructura de l’oferta turística de la Ribera d’Ebre, especialment per la proximitat de grans àrees urbanes (Barcelona, València, ...). És important però millorar la rendibilitat global de l’activitat turística amb una major ocupació al llarg de tot l’any. Per això, cal complementar els mercats de proximitat amb nous productes vinculats al turisme actiu (senderisme, cicloturisme, ...) descoberta del territori, llegat històric, etc. que poden atreure altres segments de demanda més llunyans. Hi ha recursos de base a la pròpia comarca i a les de l’entorn per estructurar productes que puguin interessar a operadors especialitzats. Per això cal identificar quins són aquests operadors i quines ofertes estan generant.

147

La creació de productes. La comarca té atractius de base (naturals, culturals, etnològics, gastronòmics) per generar productes singulars que permeti per una banda, un posicionament propi en els mercats turístics i captar segments de demanda diversos atrets per la descoberta d’aquests recursos i les activitats que hi estan relacionades.

De l’anàlisi de l’estructura de productes turístics oferts pels operadors de referència, es desprèn la necessitat que els diferents agents del territori treballin plegats per configurar-ne d’altres, pensats per segments de mercat diversos. La combinació d’activitats físiques, com el senderisme, el cicloturisme, activitats fluvials, etc. amb el coneixement del patrimoni, dels paisatge, de les formes de vida, de les empremtes de la història, de la producció agroalimentària, etc. , en són els ingredients fonamentals.

El gran nombre de recursos obtinguts i la seva diversitat, ens ha portat a fer una anàlisi comparativa entre les fitxes dels recursos identificats des del territori i els elements més significatius que es reconeixen en les publicacions esmentades, considerant que es podrien agrupar en els quatre grans grups següents:

GRUP 1. Relació amb el riu com a principal element del patrimoni natural i que permet al mateix temps crear productes de turisme actiu relacionats amb el seu ús i descoberta. Entre aquests hi hauria:

o Navegabilitat o Sistemes d’aprofitament o Cicloturisme, senderisme, rutes a cavall, touring o Patrimoni intangible (usos, costums, gastronomia, ...)

Significa al mateix temps el nexe d’unió entre els pobles i un dels principals elements de referència d’àmbit supracomarcal.

GRUP 2. Recursos relacionats amb el patrimoni cultural. L’element amb una major notorietat és sens dubte el Castell de Miravet, seleccionat com una de les 116 icones de Catalunya. Aquest fet facilitarà el generar rutes per fer en cotxe, de senderisme, cicloturisme, etc. que permeti posar en valor els diversos atractius del territori vinculats a la seva història, des dels ibers fins als temps recents.

148

GRUP 3. Relació amb la memòria històrica. La Batalla de l’Ebre es configura com l’aglutinador d’una bona part dels recursos de la comarca i compta amb equipaments i elements d’interpretació, els quals generen la mobilitat dels visitants en el conjunt de la comarca i de les Terres de l’Ebre.

GRUP 4. Relació amb els productes agroalimentaris i la gastronomia. Aquest tipus de recursos és un factor rellevant per incorporar a la major part de productes que es configurin i per tant, malgrat que no està molt present en la informació consultada, serà important tenir-lo en compte i identificar els elements més apreciats pels visitants. És a dir, és un grup de productes que pot funcionar de forma autònoma però que a més, és un complement extraordinari per enriquir els productes emmarcats en la resta de grups.

El suport a la comercialització. De forma paral·lela a la implicació de tots els agents del territori en la creació de productes, cal disposar de les eines necessàries per donar-los a conèixer en els mercats. Per això és important conèixer quines són les plataformes de interacció amb aquests mercats i preparar la documentació adequada per a cada un d’ells. Hem de tenir present que avui en dia, internet s’ha convertit en el mitjà principal per conèixer els destins turístics per part dels consumidors d’arreu d’Europa però per això, cal que les pàgines estiguin ben posicionades, que tinguin la informació adequada i que aquesta sigui suggerent.

149

ACCIONS OBJECTIUS

6. Xarxa de tots els actors de la comarca

.

• Identificar actors que haurien de sumar-se a aquesta xarxa.

• Assolir una metodologia de treball en comú.

• Disposar d’una persona que coordini la xarxa i lideri les actuacions que es vagin dissenyant.

• Crear productes turístics.

• Desenvolupar unes línies de treballper la dinamització turística de la comarca.

7. Estructura de comunicació

Interna.

• Donar a conèixer a tots els actors de la comarca, públics i privats, les actuacions de dinamització turística que es duen a terme.

• Donar rellevància al sector turístic en el marc de les polítiques econòmiques globals.

Externa.

• Reforçar la comunicació amb els territoris de l’entorn per fer productes de major interès.

• Donar a conèixer fora de la comarca les actuacions que es porten a terme i molt especialment als ens de promoció turística.

• Donar a conèixer aquestes actuacions a operadors turístics i mitjans de comunicació.

• Disposar de bases de dades d’operadors, mitjans de comunicació i altres prescriptors.

8. Identificació d’operadors i productes

• Identificar els productes que ja s’estan portant a terme en el territori.

• Conèixer iniciatives i productes portats a terme en territoris de característiques similars.

9. Disseny de productes

• Aconseguir la implicació entre el sector privat i els serveis de les institucions públiques per configurar productes turístics de diversa durada, adreçats a diferents públics objectiu.

10. Accions de suport a la comercialització

• Posar a disposició dels actors de la comarca eines per a la millora de la comercialització dels seus productes.

• Donar suport a la presentació de la comarca i dels seus productes als agents nacionals i internacionals.

150

TÍTOL DE L’ACCIÓ

1. XARXA DE TOTS ELS ACTORS DE LA COMARCA

DATA ÀMBIT TERRITORIAL

Comarcal

ORGANISME RESPONSABLE COMISSIÓ DE SEGUIMENT

Consell Comarcal Consell Comarcal i la pròpia xarxa

ORGANISME/S FINANÇADOR/S PRIORITAT

Màxima

SÍNTESI DESCRIPTIVA

Justificació Tal com s’ha explicat en la part introductòria, les ofertes turístiques es conformen per béns i serveis públics i béns i serveis privats, per la qual cosa resulta fonamental que les estratègies de desenvolupament turístic d’una zona determinada es dissenyin de forma conjunta entre tots els actors implicats. Aquestes estratègies no poden obviar les tendències que manifesten els principals organismes de planificació turística nacionals i europeus i que en definitiva, donen resposta als nous canvis que es perceben en les preferències vacacionals dels consumidors (sostenibilitat, turisme responsable, productes singulars no estandarditzats). Les actuacions que es venen portant a terme a la Ribera d’Ebre des del sector públic es podrien reforçar amb una plena integració de les iniciatives que està desplegant el sector privat i donant suport a noves actuacions per millorar la presència de la comarca en els mercats de demanda. Característiques

Es tracta de formar un grup de treball inicial en el qual hi siguin presents el Consell Comarcal, personal tècnic dels municipis i representats del sector privat, en aquest cas aquells amb un major interès en desenvolupar estratègies conjuntes a nivell de comarca. Serà a partir de les actuacions d’aquest nucli inicial que es podrancrear productes turístics, preparar la constitució d’una plataforma de cooperació més estable, buscar fonts de finançament complementàries per assegurar el desplegament de les accions, etc. Cal tenir present que la participació del sector privat serà efectiva si es fa de manera progressiva, amb accions i objectius concrets i consensuats.

151

Les principals funcions d’aquesta xarxa d’actors de la comarca poden ser: � Definició consensuada de l’estructura interna de la xarxa: distribució de tasques, presa de

decisions, implicació dels tècnics, …

� Identificació d’altres actors estratègics a integrar-se a la xarxa.

� Tasques de comunicació interna i externa. Elaboració d’un programa de comunicació que inclogui

butlletins de notícies, redacció de memòries d’activitats, etc.

� Suport a la creació de productes turístics representatius de la comarca i a la seva promoció i

comercialització.

� Elaboració d’un manual d’acollida i d’informació als visitants d’utilitat per a les oficines de turisme,

museus i centres d’interès i altres punts d’informació que es puguin generar (per exemple en els

establiments d’allotjament o d’activitats).

� Elaboració d’una agenda conjunta d’activitats per a la descoberta de la comarca.

� Recopilació d’indicadors de conjuntura turística i anàlisi dels resultats (consultes a les oficines de

turisme, visites als principals centres d’interès, altes i baixes d’empreses turístiques, índexs

d’ocupació dels establiments, ...).

� Coneixement i difusió de les tendències en matèria de polítiques turístiques i dels mercats de

demanda.

� Preparació de material promocional.

� Recerca de finançament.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

� Impuls a la cooperació entre els agents públics i privats relacionats amb al sector turístic.

� Vinculació de les actuacions de la Ribera d’Ebre amb les que es fan des d’altres organismes de

promoció turística supracomarcal, molt especialment des de Terres de l’Ebre.

� Establiment d’un espai de debat per anar desenvolupant l’estratègia turística de la comarca.

� Connexió entre els diferents recursos i ofertes turístiques per incidir en la seva valorització i fer-los

més presents en els canals de comunicació i promoció turístiques.

� Millora de la percepció de la població local envers el turisme i les seves potencialitats com a factor

de desenvolupament econòmic.

� Recerca de fonts de finançament per a la implementació de les activitats previstes.

DESTINATARIS

� Tècnics i representants polítics del Consell Comarcal i dels ajuntaments de la Ribera d’Ebre.

� Associacions professionals i empreses vinculades a l’activitat turística, cultural, educació ambiental,

de producció agroalimentària, ...

� Equips gestors d’equipaments culturals, espais protegits i altres.

� Entitats de promoció turística supracomarcal, especialment Terres de l’Ebre.

RESULTATS ESPERATS

� Creació d’un espai de treball estable públic-privat que porti a la consolidació de la comarca com a

destinació turística.

� Cooperació entre els actors locals.

152

� Cooperació amb les entitats de promoció supralocals.

� Avançar progressivament per tal que el turisme esdevingui un dels sectorsimportants d’activitat

econòmica a la comarca i faciliti la creació de noves empreses i de llocs de treball.

INDICADORS D’AVALUACIÓ/SEGUIMENT

� Nombre i tipologia dels membres que s’integren a la xarxa.

� Propostes d’actuacions a realitzar.

� Activitats realitzades per la xarxa a través de les memòries d’activitats.

� Edició de butlletins de notícies.

� Productes turístics transversals elaborats entre diferents actors de la comarca.

� Propostes adreçades a altres entitats de promoció turística supracomarcal i reunions de treball

amb aquestes entitats.

� Recull d’indicadors de conjuntura turística.

153


2. ESTRUCTURA DE COMUNICACIÓ


Comarcal


Xarxa d’actors de la comarca i Consell Comarcal Xarxa d’actors de la comarca i Consell Comarcal


En funció de les accions Màxima


Justificació Per assolir els objectius que es planteja la xarxa, aquesta ha de ser capaç de interactuar amb el màxim d’actors possibles, incloent així mateix la població resident a la comarca. Per aquest motiu, resulta indispensable fer arribar informació que aporti coneixement i alhora, transparència i consens sobre les actuacions que es porten a terme. Les noves tecnologies de la informació faciliten actualment aquesta tasca tot i que es requereix d’una certa dedicació per part d’un tècnic, però no implica un cost elevat quant a edició de material. Una de les actuacions de la xarxa hauria de ser la de consensuar un programa de comunicació que identifiqui les diferents tipologies de públic a qui s’han d’adreçar els missatges, la forma de fer-ho i la periodicitat. Aquesta acció està estretament vinculada amb la cinquena, corresponent a accions de suport a la comercialització. Els continguts de la comunicació haurien d’incloure: � Situació dels projectes que s’estan desenvolupant � Indicadors turístics de la comarca � Notícies d’interès general sobre el sector i sobre comportament vacacional i links a documents de

referència. � Agenda d’activitats � Informació sobre ajuts i subvencions � Articles d’opinió � Resultats de la identificació de bones pràctiques que s’estiguin realitzant

D’altra banda, és important fer visibles les actuacions de la comarca i el treball que desenvolupa la xarxa d’actors turístics així com establir línies de comunicació amb les comarques veïnes i amb les entitats de promoció turística supracomarcal, així com amb operadors turístics, mitjans de comunicació

154

i altres prescriptors.

Entre les accions a realitzar hi hauria:

� Identificació dels públics que volem que rebin els missatges. � Sistematitzar la informació a presentar dividint-la en “blocs informatius” amb notícies sobre les

actuacions i “blocs d’agenda” sobre activitats que s’organitzin a la zona. � Establir un sistema àgil i dinàmic que asseguri el flux constant d’informació des dels municipis,

entitats del territori i empreses, que puguin nodrir de contingut les notícies a enviar. � Preparar una base de dades de mitjans de comunicació locals, genèrics i especialitzats en viatges,

descoberta dels territoris, gastronomia, cultura, etc. iniciant-la a partir de les dades de que ja disposin el Consell comarcal, les oficines de turisme, etc.

� Assegurar que de forma regular es van enviant notícies als mitjans de comunicació. � Fer un seguiment de les notícies que van apareixent als diferents mitjans de comunicació però

també a la xarxa (blogs, facebook, etc.) que permeti preparar un dossier de premsa.


� Pel que fa a la comunicació interna, és a dir aquella adreçada als residents, empreses i organismes

de la comarca, els objectius són:

� Compartir la informació entre tots els agents implicats.

� Facilitar la cooperació entre els agents i la transparència de les actuacions.

� Promoure la integració de nous actors a la xarxa (públics i privats)

� Fer partícips els residents i empresesde les actuacions que es desenvolupen i de les

estratègies de desenvolupament turístic.

� Pel que fa a la comunicació externa, és a dir aquella adreçada a altres entitats de promoció

supracomarcal així com a operadors i mitjans de comunicació:

� Fer partícips els territoris veïns de les actuacions que es desenvolupen per tal d’establir

línies de treball conjunta i el disseny de productes turístics transversals, de major interès

per a alguns mercats de demanda.

� Augmentar la presència de la Ribera d’Ebre en les actuacions promocionals de les entitats

de promoció turística supracomarcal.

� Donar a conèixer la comarca de la Ribera d’Ebre, els seus recursos i les actuacions que

porta a terme per a la seva valorització turística, a operadors turístics, mitjans de

comunicació i altres prescriptors.

DESTINATARIS

� Integrants de la xarxa, per assegurar el contingut i la qualitat de les notícies a difondre.

� Públic intern: residents, empreses, gestors d’equipaments culturals, espais protegits i altres

institucions de la comarca.

� Públic extern: organismes de promoció turística supracomarcal, operadors turístics, mitjans de

155

comunicació, altres prescriptors.

En tots dos casos, tenir en compte associacions professionals vinculades a l’activitat turística,

cultural, educació ambiental, de producció agroalimentària, ...

156

RESULTATS ESPERATS

� Comunicació fluïda amb els residents i les empreses de la zona.

� Interès per part dels actors del territori a participar activament en la xarxa i en les activitats que es

vagin proposant.

� Rellevància dels recursos i productes turístics de la comarca en les accions de promoció turística de

caire supracomarcal.

� Presència de la comarca en els mitjans de comunicació i xarxes socials.

� Creació d’una base de dades dels agents turístics del territori i d’operadors turístics, mitjans de

comunicació i prescriptors.

� Avaluació de l’impacte mediàtic de les accions realitzades.


� Nombre de notícies i butlletins publicats.

� Nombre d’agents turístics de la comarca inclosos en la base de dades.

� Nombre d’operadors turístics, mitjans de comunicació i prescriptors inclosos en la base de dades.

� Nombre d’aparicions de les notícies enviades, als mitjans de comunicació, webs de promoció

turística, blogs, etc.

� Informes periòdics d’avaluació de l’impacte mediàtic corresponent a les accions realitzades

157


3. IDENTIFICACIÓ D’OPERADORS I PRODUCTES


Productes de la comarca o de territoris de característiques similars




Alta


Els recursos patrimonials i turístics de la Ribera d’Ebre són notables tal com es desprèn del treball d’inventari realitzat pels agents turístics de la comarca. Això mateix es veu reflectit en catàlegs elaborats per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el patrimoni. Fins i tot el Castell de Miravet figura entre les 112 icones de Catalunya.

La comarca disposa així mateix d’empreses d’allotjament i d’activitats així com d’una oferta de fires i esdeveniments en els municipis molt atraient, vinculada a la historia, els costums i formes de vida, la gastronomia, etc.

D’altra banda, hem vist que els mercats de demanda turística a Europa tenen molt en compte la qualitat dels entorns i el patrimoni cultural com a elements per triar la destinació durant les seves vacances. Així mateix, ha quedat palesa la importància creixent dels paràmetres de sostenibilitat i de responsabilitat per part dels consumidors, a la qual estan donant resposta bona part dels operadors turístics.

Malgrat que la comarca estaria per tant situada en un bon lloc per captar visitants atrets per la singularitat i qualitat dels seus recursos, la situació actual mostra que està menys present en els catàlegs i webs dels operadors especialitzats, que d’altres comarques de Catalunya.

158

Per tal de millorar aquesta situació, es proposa el següent:

� Recopilar informació sobre les agències de viatges i operadors turístics que estan actualment

presents a la comarca.

� Identificar els seus productes: característiques, mercats en què operen, públic objectiu, informació

que transmeten per “seduir” als clients.

� Identificar els principals operadors turístics especialitzats en turisme de descoberta dels territoris:

“touring”, senderisme i cicloturisme, gastronomia i enoturisme, turisme cultural, etc. que per les

característiques dels seus productes podrien operar a la Ribera d’Ebre.

� Analitzar a fons un nombre determinat de productes similars als que es podrien dissenyar per la

Ribera d’Ebre, per tal de conèixer les seves particularitats i utilitzar aquesta informació com a

“manual” per al disseny de productes turístics (Acció 4).

� Difondre exemples d’accions de màrqueting dutes a terme per establiments turístics en els quals

estiguin presents els temes de sostenibilitat i responsabilitat, com seria el cas de Keepit Real, un

manual elaborat per l’entitat de promoció turística VisitEngland.

� Difondre aquesta informació entre els membres integrants de la xarxa per tal d’augmentar-ne el

coneixement i que es pugui aplicar en el disseny de productes, tant a nivell individual per part

d’una empresa o municipi, com entre diversos actors i/o territoris.

� Incloure la informació relativa als operadors en la base de dades indicada en l’Acció 2, per tal de

fer-los arribar informació periòdica sobre la comarca, en aquells aspectes que poden ser d’interès

per a la seva activitat.

Això no significa que s’aposti per una comercialització indirecta dels productes únicament, deixant de banda la venda directa, per exemple per internet. Però pensem que és bo aprofitar els coneixements dels professionals en la matèria, per als quals la rendibilitat de les seves empreses es basa en encertar quins productes interessen al seu públic objectiu i quins missatges emprar per captivar-lo.


� Proporcionar eines de caire molt pràctic a la xarxa d’actors turístics de la comarca (sector públic i

privat) per millorar el seu coneixement sobre productes i mercats.

� Disposar d’un “manual” per a la configuració de productes elaborat sobre la base d’exemples

pràctics.

� Conèixer els operadors que ja estan programant a la comarca per tal de fer-los arribar informació

periòdica que els pugui ser d’interès.

� Disposar d’informació de qualitat sobre altres operadors turístics europeus per tal de preparar

futures accions de comunicació i de suport a la comercialització.

DESTINATARIS

� Integrants de la xarxa, i en general, agents turístics del territori.

159

RESULTATS ESPERATS

� Major coneixement per part dels actors de la comarca en aspectes vinculats a configuració de

productes adreçats a mercats específics.

� Millor coneixement del mercat turístic actual a la Ribera d’Ebre.

� Millor coneixement dels mercats potencials i de les eines per fidelitzar/captar segments

determinats de mercat.

� Millor percepció de la necessitat de treballar en xarxa a nivell intern i amb altres territoris, per

augmentar l’interès dels visitants sobre la comarca.


� Nombre d’operadors i productes identificats a la comarca.

� Nombre d’operadors i productes analitzats com a models d’exemples.

� Nombre de registres d’operadors incorporats a la base de dades descrita en l’Acció 2.

� Nombre de manuals de bones pràctiques analitzats.

� Notícies generades a partir d’aquest treball .

160


4. DISSENY DE PRODUCTES TURÍSTICS


Comarcals, amb territoris propers i/o similars.




Alta


Antecedents

Com s’ha esmentat en l’apartat introductori, els productes turístics es configuren a partir de béns i serveis públics i béns i serveis privats. També l’anàlisi d’exemples de productes que comercialitzen operadors de turisme actiu i descoberta realitzat per altres territoris, posa de relleu el seu caràcter integrador, per exemple:

senderisme+descoberta del territori+gastronomia;

touring (en cotxe propi o autocar)+gastronomia+estadaa una gran ciutat de l’entorn;

estada en càmping, alberg i/o allotjament rural+activitats d’aventura “soft” per a famílies;

cicloturisme+enoturisme+gastronomia;

ecoturisme+senderisme o touring,

....

161

Així mateix, cal tenir en compte que els límits geogràfics de les comarques no es veuen reflectits en els productes i són moltes les propostes itinerants o fins i tot amb estada en un sol allotjament, que combinen visites a diverses comarques i regions fins i tot situades a distàncies que a primera vista, semblen considerables.

Característiques

La proposta és organitzar tallers en els què hi participin els membres de la xarxa d’actors de la comarca públics i privats, per tal d’anar preparant productes de diversa durada (mig dia, 1 dia, cap de setmana, estades més llargues) adreçats a públics específics.

El material que es vagi dissenyant servirà per nodrir de continguts d’una banda l’estructura de comunicació (Acció 2) per als seus missatges adreçats al públic intern i extern i d’altra, per portar a terme les activitats de suport a la comercialització de productes (Acció 5)

Els tallers estaran liderats per el tècnic coordinador de la xarxa i comptarà amb el suport dels tècnics en turisme i desenvolupament local del Consell Comarcal i dels municipis.


� Augmentar la diversitat de productes que s’ofereixen als visitantsper tal de donar resposta als diferents públics objectiu.

� Augmentar la presència dels productes de la Ribera d’Ebre en els canals de promoció i comercialització turístiques.

� Consolidar el treball en xarxa entre els diferents agents del territori públics i privats. � Millorar la rendibilitat de les empreses turístiques de la comarca. � Millorar l’efectivitat del treball que realitzen els municipis i entitats de promoció turística.

DESTINATARIS


RESULTATS ESPERATS

� Increment en el nombre de productes turístics que es posen a l’abast del públic i dels prescriptors.

� Augment de la presència de productes de la Ribera d’Ebre en els canals de comunicació i promoció turístiques.

� Major rendibilitat del treball realitzat des dels organismes públics per donar suport a l’activitat turística.

� Increment en el nombre de productes transversals amb altres comarques, que siguin d’interès a determinats clients.

162


� Nombre de tallers convocats.

� Nombre de productes turístics dissenyats.

� Nombre de participants en el disseny de productes turístics.

� Entitats i empreses d’altres comarques amb els quals s’han elaborat productes conjuntament.

� Nombre de productes turístics publicats en webs de promoció turística de la comarca i

supracomarcals.

� Nombre de productes turístics que transcorren per la Ribera d’Ebre en operadors turístics/mitjans

de comunicació nacionals i internacionals.

163


5. SUPORT A LA COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES TURÍSTICS


Comarcals, amb territoris propers i/o similars.




Alta


Antecedents

A més del disseny de productes s’haurien de portar a terme altres tasques que ajudin a la seva comercialització i a la distribució òptima entre els mercats diana. En aquest sentit caldrà comptar amb el suport de les entitats de promoció turística supracomarcal: Terres de l’Ebre, Catalunya, etc. tant a nivell genèric com a través de Clubs de Producte si les entitats/empreses hi estan adherides.

Característiques

Es tracta de preveure i elaborar el material necessari per complementar la creació de productes. Entre les accions a realitzar hi hauria:

� Manteniment del inventari dels recursos i centres d’interès que inclogui horaris de visita, preus,

descripcions, activitats, etc. Aquest inventari s’hauria de complementar en el futur amb ressenyes

històriques i literàries, fotografies antigues, etc.

� Elaboració d’un Manual d’Acollida al Visitant per a oficines de turisme, museus, centres d’interès,

etc. tal com s’ha descrit en l’Acció 1 i que incorpori la informació relacionada en el punt anterior.

� Preparació d’un banc d’imatges de qualitat per posar a disposició de les empreses, periodistes,

operadors turístics, etc.

164

� Elaboració d’un document que serveixi de dossier de premsa/dossier per a professionals, integrat

per diferents mòduls que puguin ser presentats de forma parcial o conjunta segons sigui la funció a

la qual s’adreci en cada moment.

� Anàlisi de la presència de la comarca de la Ribera d’Ebre en les webs de promoció turística i en

guies en paper i on-line. Caldrà incorporar les adreces de contacte en la base de dades indicada en

l’Acció 2 i fer arribar material i suggeriments als seus responsables, en cas que es detecti la

necessitat de millorar la qualitat i quantitat de la informació publicada.

� Anàlisi de les principals fires i esdeveniments professionals que permetin l’acostament a operadors

turístics i mitjans de comunicació, per tal de presentar-los els dossiers preparats, el ventall de

productes turístics i el treball que s’està desenvolupant per a la valorització de la comarca.

� Preparació d’un programa de promoció i comunicació conjunt de la comarca que optimitzi els

recursos existents.

� Assessorament als promotors dels productes turístics en aquells aspectes que requereixin de

suport extern, com ara selecció dels esdeveniments més adequats, presentacions públiques,

contactes amb operadors i mitjans de comunicació, etc.


� Augmentar la diversitat de productes que s’ofereixen als visitants per tal de donar resposta als diferents públics objectiu.

� Consolidar la cooperació públic-privat a partir de la visibilitat de resultats tangibles per a les empreses.

� Disposar del material necessari per dur a terme campanyes de comunicació i promoció. � Facilitar els contactes entre els promotors de productes turístics de la comarca i els operadors

turístics, mitjans de comunicació i altres prescriptors. �

DESTINATARIS


RESULTATS ESPERATS

� Comptar amb un inventari exhaustiu de recursos turístics i amb un banc d’imatges de qualitat.

� Disposar d’un manual d’acollida al visitant.

� Haver elaborat un dossier de premsa/professional de tipus modular.

� Seguiment de la presència de la Ribera d’Ebre en les webs i guies de promoció turística.

� Increment en el nombre de productes turístics que es posen a l’abast del públic i dels prescriptors.

� Comptar amb informació de qualitat sobre fires i esdeveniments en què sigui d’interès la

presentació de productes.

� Optimitzar la despesa de les entitats públiques en matèria de comunicació i promoció a partir del treball conjunt i d’evitar les duplicitats.

� Incrementar el treball en xarxa amb altres entitats públiques i privades de caràcter supracomarcal.


� Inventari realitzat de recursos

� Banc d’imatges � Dossier de premsa/professional

165

� Presència de la Ribera d’Ebre en webs i guies de promoció. � Contactes realitzats amb operadors, mitjans de comunicació i altres prescriptors. � Informes sobre fires i esdeveniments de promoció turística, que siguin d’interès per a la Ribera

d’Ebre. � Pressupost destinat a comunicació i promoció i accions realitzades. � Nombre de contactes realitzats amb altres entitats de caire supracormarcal.

166

ANNEX: FITXES DE RECURSOS TURÍSTICS

Aquestes fitxes han estat elaborades des de cada municipi de la comarca amb la intenció de posar en comú dels agents comarcals un primer inventari de recursos turístics de la Ribera d’Ebre, com a base imprescindible per a la creació de productes turístics. Es tracta d’una primera versió que ha d’estar revisada i ampliada o modificada, si cal, mitjançant el treball en comú per part de tots els agents turístics locals.

POTENCIALITATS DE DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR...

Documents

Transcript of POTENCIALITATS DE DESENVOLUPAMENT DEL SECTOR...