1. -PROFESSORA: M CARMEN FUIXENCH. -ALUMNE: FABRICIO BANCHN MEDINA. -CURS: 2 ESO -GRUP: A 2. NDEX: 1.- INTRODUCCI. 1.1 ORGANITZACI DELS SSERS VIUS 1.2 LES FUNCIONS VITALS 1.2.1 NUTRICI 1.2.2 RELACI 1.2.3 REPRODUCCI 2.- LA COMPOSICI QUMICA DELS SSERS VIUS. 2.1 BIOMOLCULES INORGNIQUES 2.1.1 AIGUA 2.1.2 SALS MINERALS 2.2 BIOMOLCULES ORGNIQUES 2.2.1 GLCIDS 2.2.2 LPIDS 2.2.3 PROTENES 2.2.4 CIDS NUCLEICS 3.- CONEIXEMENT HISTORIC DE LA CELLULA 3.1 TEORIA CELLULAR 3. 4.- COM SN LES CLLULES. 4.1 MIDA I FORMA 4.2 ESTRUCTURA DE LES CLLULES 5.- LA CLLULA PROCARIOTA. 5.1 ESTRUCTURA DE LA CELLULA PROCARIOTA 6.- LA CLLULA EUCARIOTA. 6.1 ESTRUCTURA DE LA CELLULA EUCARITA 6.1.1 ORGNULS CELLULARS 6.2 CLLULA ANIMAL 6.3 CLLULA VEGETAL 7.- LA NUTRICI CELLULAR. 7.1 CATABOLISME 7.2 ANABOLISME 7.3 LA NUTRICI AUTTROFA 7.4 LA NUTRICI HETERTROFA 8.- LA FOTOSNTESIS. 8.1 LES SEUES FASES 9.- LA RESPIRACI CELLULAR. 4. 1.- INTRODUCCI Son essrs vius un cuc de terra, un gat, un conillEn canvi una pedra, l aire o un ordinador sn matria inerta. A l edat mitjana es pensava que les caracteristiques prpies de l sser viu eren degudes al fet que estaven provets d una fora vital. Els ssers vius ens diferenciem de la matria inerta perqu fem les tres funcions vitals, que sn la nutrici, la relaci i la reproducci. Som capaos de dur-les a terme perqu possem una organitzaci i unes estructures especfiques 5. 1.1 organitzaci dels ssers vius Tots els ssers vius, des de el ms menut fins al ms gran presentem diferents nivells de organitzaci. Tots els essers vius estem formats per una srie de compostos qumics exclusius i complexos. Com mostra la imatge segent, cada un d aquest passos correspon a un nivell de organitzaci 6. 1.2 LES FUNCIONS VITALS Els ssers vius ens diferenciem de la matria inerta perqu ens organitzem i adems perqu realitzem les tres funcions vitals que sn la nutrici, la relaci i la reproducci. 1.2.1 LA NUTRICI La nutrici inclou tots els processos mitjanant els quals els sser vius obtenim matria i l energia que necessiten. Uns d aquest processos sn: -L alimentaci. Que consisteix a incorporar del medi substncies d altres ssers vius. s prpia dels animals. Les plantes produeixen el seu propi aliment. -La respiraci. Es un conjunt de reaccions qumiques que tenen lloc a l interior de les cllules. S obte energia. -L eliminaci de substncies de rebuig. 7. 1.2.2 LA RELACI Anomenem funci de relaci a la capacitat que tenen els ssers vius de captar la informaci del seu medi, tant intern com extern, els estmuls, interpretar aquests estmuls i elaborar una resposta adequada. Mitjanant la funci de relaci els ssers vius tamb coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament. 1.2.3 LA REPRODUCCI La reproducci s el procs mitjanant el qual es generen nous organismes. s una funci de vital importncia, donat que tots els ssers shan originat grcies a aquest procs, i s grcies a la reproducci que les espcies es mantenen.Els animals, com tots els ssers vius, poden tenir dos tipus de reproducci. La reproducci sexual La reproducci asexual DIA NIT 8. 2.- LA COMPOSICI QUMICA DELS SSERS VIUS Bioelements: carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O), nitrogen (N), fsfor (P) i sofre (S). Els ssers vius estan constituts pel mateix tipus de substncies qumiques, les biomolcules. 2.1 Biomolcules inorgniques Estan presents tant en la matria viva com en la inerta 2.1.1 L AIGUA: Substncia ms abundant en tots els ssers vius. s el mitj de transport de substncies per lorganisme. Shi duen a terme totes les reaccions qumiques de lorganisme. Serveix per refrigerar el cos. Ajuda a eliminar els residu Ajuda a eliminar els residu. H2O 9. 2.1.2 LES SALS MINERALS: Formen diferents estructures dels ssers vius (esquelets interns, esquelets externs, cobertes...). El calci (Ca) i el fsfor (P) formen part dels ossos. Participen en la transmissi dimpulsos nerviosos i en la contracci muscular. El ferro (Fe) s un component de lhemoglobina. 10. 2.2 BIOMOLCULES ORGNIQUES 2.2.1 GLCIDS: Els glcids constituexen un dels quatre principis immediats orgnics propis dels sers vius. La seua proporci en les plantes s molt major que en els animals. En les plantes constituexen el principal component orgnic, ja que es formen directament en la fotosntesi. Presenten una important funci energtica per a tots els sers vius i tamb estructural, per exemple, formant la paret cellular de les plantes i dels bacteris. Segons el nombre de carbonis que continguin: Monosacrids: presenten de tres a huit toms de carboni. Oligosacrids: formats per la uni de dos a deu monosacrids. El ms important s el disacrid. Polisacrids: formats per la uni de ms de deu monosacrids. A ms hi ha compostos formats per la uni de glcids i una altra substncia no glucdica, com sn les glucoprotenes i els glucolpids. 11. 2.2.2 LPIDS: Son principios inmediatos orgnicos compuestos bsicamente por carbono e hidrgeno. Son insolubles en agua y solubles en disolventes orgnicos. Presentan importantes funciones biolgicas, como representar la principal reserva de energa del organismo y formar parte de las membranas citoplasmticas. Las vitaminas lipdicas, las hormonas esteroideas y las prostaglandinas desempean una funcin biocatalizadora, que favorece las reacciones qumicas en la clula. Els cids grassos sn molcules formades per una llarga cadena aliftica, que tenen un grup carboxil en un extrem Lpids saponificables sn esters d'cids grassos i un alcohol o aminoalcohol. Lpids insaponificables Terpens o isoprenoides i esteroides. 12. 2.2.3 LES PROTENES: Sn principis immediats orgnics, compostos per carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen, podent a ms contindre sofre i altres elements com a fsfor, ferro, etctera. Sn polmers procedents de monmers cridats aminocids, units per mitj d'enllaos peptdics. Es parla de protena quan el polipptid est format per ms de cinquanta aminocids o quan el seu pes molecular s superior a 5.000. Exerceixen un paper primordial en la cllula com a executores de la informaci gentica. Propietats de les protenes depenen dels radicals R lliures i de com reaccionen estos amb altres molcules. 13. 2.2.4 ELS CIDS NUCLEICS: ADN: Hui en dia, la idea que l'ADN porta tota la informaci gentica en la llarga cadena de nucletids s tan fonamental per al pensament biolgic que a vegades s difcil donar-se compte de l'enorme llacuna intellectual que ha cobert. A principis del segle XX s'acceptava que els gens estigueren en els cromosomes i que foren els portadors de la informaci gentica. No obstant aix, l'evidncia que els gens estigueren fets d'ADN (i no de protenes) , aix com la seua acceptaci en la comunitat cientfica, no va tindre lloc fins a 1950. ARN: El cido ribonucleico (ARN) est compuesto por ribonucletidos de adenina, guanina, citosina y uracilo, unidos, igual que el ADN, mediante enlaces fosfodiester. Se encuentra en la clula en forma de cadena simple o monocatenari. Pueden diferenciarse varios tipos de ARN con funciones muy diversas, aunque todos estn implicados en la expresin del mensaje gentico. 14. 3.- CONEIXEMENT HITRIC DE LA CLLULA La grandria de les cllules est per davall del lmit de resoluci de l'ull hum, per la qual cosa el seu descobriment est lligat a la fabricaci dels primers microscopis. En 1666, Robert Hooke, amb un rudimentari microscopi de 50 augments que ell havia fabricat, va observar, al mirar una lamina de suro, unes celles molt xicotetes com les celles d'una bresca, a les que va cridar cllules. En 1675, Leeuwenhoek, observant amb el seu microscopi una gota d'aigua va descobrir organismes unicellulars, als que va cridar animlculs. 15. 3.1 TEORIA CLLULAR En el segle XIX, amb l's de millors microscopis i noves tcniques de tenyiment es va avanar en el coneixement de la cllula D'esta manera se van anar enunciant els punts de la Teoria cellular per diferents cientfics: En 1838 Schleiden i Schwann van enunciar els dos primers principis: La cllula s la unitat estructural dels sers vius, a vol dir que tots els sers vius estan formats almenys per una cllula. La cllula s la unitat funcional dels sers vius, la qual cosa vol dir que una cllula per si mateixa s capa de realitzar les funcions tpiques d'un ser viu. En 1855 Virchow va enunciar el tercer postulat: Tota cllula procedeix, per divisi, d'una altra cllula preexistent 16. 4.- COM SN LES CLLULES? 4.1 MIDA I FORMA:Les cllules tenen grandria microscpica (noms podem veure amb un microscopi) . Per aix per a mesurar-les s'empra com a unitat de mesura el micrmetre, que s la millsima part d'un millmetre (0.001 mm) . La cllula humana ms gran (l'vul) mesura uns 250 micrmetres (0.25 mm) i est quasi en el lmit de resoluci de l'ull hum, per la major part de les cllules mesuren molt menys, entre uns quants i 50 o 60 micrmetres. La grandria d'un ser viu no guarda relaci amb la grandria de les seues cllules, iguals de grans sn les cllules d'un elefant que les d'un ratol. 17. s molt variable i depn de la funci que realitza cada cllula. Poden ser allargades com les cllules musculars, esfriques com els glbuls blancs, prismtiques com les de la pell, estrelades com les neurones, etc. 18. 4.2 ESTRUCTURA DE LES CLLULES: Estructura celular: En todas las clulas encontramos tres estructuras bsicas, la membrana plasmtica, el citoplasma y el material gentico: La membrana plasmtica es una membrana muy delgada que rodea a toda la clula. Es muy importante, delimita a la clula y regula el intercambio de sustancias con el exterior. El citoplasma es el contenido de la clula quitando el material gentico. Est formado por un lquido en el que se encuentran una serie de estructuras llamadas orgnulos, cada uno de ellos se encarga de realizar una determinada funcin. El material gentico, formado por ADN, regula el funcionamiento de la clula y contiene la informacin para todas las caractersticas de ese ser vivo. 19. 5.- LA CLLULA PROCARIOTA LA CLLULA PROCARIOTA: ELS BACTERIS sn cllules sense nucli, la zona de la cllula, on est l'ADN i ARN no est limitat per membrana. Ex. Bacteri. Actualment estan dividides en dos grups: Eubacterias, que possexen parets cellulars formades per peptidoglicano o per murena. Inclou a la majoria dels bacteris i tamb a les cianobacteris. Arqueobacterias, que utilitzen altres substncies per a constituir les seues parets cellulars. Sn totes aquelles caracterstiques que habiten en condicions extremes com a brolladors sulfurosos calents o aiges de salinitat molt elevada. 20. 6.- LA CLLULA EUCARIOTA En les cllules eucariotes el nucli est rodejat per una membrana nuclear, mentres que en les procariotes no hi ha la dita membrana, per la qual cosa el material nuclear est dispers en el citoplasma. Tamb es la flama carioplasma, i sol tindre una forma arredonida, o ellptica en les cllules prismtiques, en el centre de la cllula i mant quasi sempre esta posici. El nucli d'una cllula normal pot presentar-se en dos formes distintes, segons siga l'estadi en qu es trobe la prpia cllula. Al comenar la divisi cellular o mitosi es distingeixen en el nucli uns corpuscles caracterstics, susceptibles de ser pintats, sn els cromosomes, portadors dels factors hereditaris o gens. Quan la cllula roman sense dividir-se (perode interfase) , el nucli presenta una estructura interna filamentosa, poc visible al microscopi ptic, en la que destaca un orgnul denominat nuclol. 21. Orgnul Foto / Dibuix Funci MEMBRANA PLASMATICA (Ver presentaci) Es una capa compuesta por protenas y fosfolpidos cuya funcin es separar el interior del exterior celular e intercambiar sustancias. Citoplasma Es el medio interno de la clula. En l se realiza el metabolismo celular y el movimiento de molculas. Nucli (Ver presentaci) Zona separada por membrana que rodea al nucleoplasma y el ADN. ADN (cromosomas) Son las fibras de ADN condensadas. Almacenan la informacin gentica. 22. Mitocondria (Ver presentacin) Realiza la respiracin celular. Transforma la materia orgnica en energa: ATP Ribosoma Sintetizan protenas segn el cdigo descifrado de el ARN mensajero que a su vez es copia del ADN. Retculo endoplasmtico Distribuye, recoge, almacena y transporta las protenas fabricadas en los ribosomas. Tambin fabrica lpidos y construye la membrana nuclear. Aparato de Golgi Almacena y clasifica las protenas que recibe del retculo endoplasmtico. 23. Vesculas Son pequeas esferas dilatadas a partir del retculo y del Golgi, delimitadas por membrana que almacenan sustancias. Lisosomas Pequeas esferas membranosas que almacenan enzimas digestivas que ayudan a digerir los alimentos. Pared Vegetal Da soporte, proteccin y esqueleto a la clula vegetal. Est formada por capas superpuestas de celulosa. Cloroplasto (Ver presentacin) Orgnulo capaz de realizar la fotosntesis: la transformacin de la materia inorgnica en orgnica. 24. Centrolos Agregado de microtbulos cilndricos que forman los cilios y los flagelos y facilitan la divisin celular en clulas animales. Leucoplastos Orgnulos que acumulan almidn fabricado en la fotosntesis. Cilios y flagelos Orgnulos que facilitan el movimiento celular. Vacuolas Acumulan sustancias de reserva o de desecho. Forma celular En las animales variada, en las vegetales prismticas. 25. 6.2 CLLULA EUCARIOTA ANIMAL Una cllula animal s un tipus de cllula eucariota de qu es componen molts teixits en els animals. La cllula animal es diferencia d'altres eucariotes, principalment de les cllules vegetals, en que manca de paret cellular i de cloroplasts, i que posseeix vacols ms petits. A causa de l'absncia d'una paret cellular rgida, les cllules animals poden adoptar una gran varietat de formes, i fins i tot una cllula fagocitria pot encerclar i engolir altres estructures. Est dividida en 12 parts: Membrana cellular: s el lmit extern de la cllula formada per fosfolipid i la seva funci s delimitar la cllula i controlar el que surt i entra de la cllula. Mitocondri: Petita estructura cellular de doble membrana responsable de la conversi de nutrients en el compost ric en energia trifosfat d'adenosina (ATP), que actua com combustible cellular. Per aquesta funci que ocupen, respiraci cellular, es diu que els mitocondris sn el motor de la cllula. Reticle endoplasmtic rugos:rep el nom dels ribosomes que es troben adherits a la seva estructura, amb forma de sacs. La seva funci s la sntesi i emmagatzematge de protenes. 26. Reticle endoplasmtic llis: est format per un conjunt de tubs que es comuniquen entre ells i amb el reticle endoplasmtic rugs. Sintetitza la gran majoria de lpids que formen les membranes de la cllula. Cromatina: Complex macromolecular format per l'associaci d'cid desoxiribonucleic o ADN i protenes bsiques, les histones, que es troba al nucli de les cllules eucariotes. Lisosoma: Sac delimitat per una membrana que es troba en les cllules amb nucli (eucariotes) i cont enzims digestius que degraden molcules complexes. Els lisosomes abunden en les cllules encarregades de combatre les malalties, com els leuccits, que destruxen invasors nocius i restes cellulars. Aparell de Golgi: Part diferenciada del sistema de membranes de l'interior cellular, que es troba tant en les cllules animals com en les vegetals i t la funci de produir algunes substncies i empaquetar-les a l'interior de les vescules. Aquestes substncies poden ser abocades a l'exterior, o b quedar-se dintre de la cllula. Citoplasma: El citoplasma comprn tot el volum de la cllula, excepte el nucli. Engloba nombroses estructures especialitzades i orgnuls. 27. Nucleoplasma: El nucli de les cllules eucariotes s una estructura discreta que cont els cromosomes, recipients de la dotaci gentica de la cllula. Est separat de la resta de la cllula per una membrana nuclear de doble capa i cont un material anomenat nucleoplasma. La membrana nuclear est perforada per porus que permeten l'intercanvi de material cellular entre nucleoplasma i citoplasma. Nucli cellular: s l'rgan ms gran en gaireb totes les cllules animals i vegetals. Est envoltat per una membrana, s esfric i ocupa unes 5 m de dimetre. Dintre del nucli, les molcules de ADN i protenes estan organitzades en cromosomes que solen aparixer disposats en parells idntics. Els cromosomes estan molt retorats i embullats i s difcil d'identificar-los per separat. Nuclol: Estructura situada dintre del nucli cellular que interv en la formaci dels ribosomes (orgnuls cellulars encarregats de la sntesi de protenes). El nucli cellular cont tpicament un o diversos nuclols, que apareixen com zones denses de fibres i grnuls de forma irregular. No estan separats de la resta del nucli per estructures de membrana. Centrol: Cadascuna de les dues estructures de forma cilndrica que es troben en el centre d'un orgnul de les cllules eucariotes denominat centrosoma. A un parell de centrols se'l coneix amb el nom de diplosoma; aquests es disposen perpendicularment entre si. 28. Ribosoma: Els ribosomes es troben en totes les cllules i tamb dintre de dues estructures cellulars anomenades mitocondris i cloroplasts. Gaireb tots suren lliurement en el citoplasma (el contingut cellular situat fora del nucli), per molts estan enllaats a xarxes de tbuls embolicats en membranes que ocupen tota la massa cellular i constituxen l'anomenat reticle endoplasmtic. Membrana plasmtica: La membrana plasmtica de les cllules eucariotes s una estructura dinmica formada per 2 capes de fosfolpids en les quals s'embeuen molcules de colesterol i protenes. Els fosfolpids tenen un cap hidrfil i dues cues hidrfobes. Les dues capes de fosfolpids se situen amb els caps cap a fora i les cues, enfrontades, cap a dintre. s a dir, els grups hidrfils es dirigeixen cap a la fase aquosa, els de la capa exterior de la membrana cap al lquid extracellular i els de la capa interior cap al citoplasma. 29. 6.3 CLLULA EUCARIOTA VEGETAL La cllula vegetal s la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprn generalment un nucli cellular envoltat d'un citoplasma, diversos orgnuls o plasts, i tot protegit per una membrana cellular. Les cllules vegetals sn molt diferents de les cllules dels organismes que pertanyen als altres eucariotes. Els principals carcters distintius sn: Un gran vacol central, envoltat d'una membrana (el tonoplast), que mant la turgncia de la cllula i controla els intercanvis de molcules entre el citosol i la saba. Aquests vacols serveixen de galledes de les escombraries a les cllules vegetals, al final de la vida de la cllula, aquests vacols ocupen el 90% de l'espai cellular. Una paret pectocellulosica feta de cellulosa i de protenes i, en molts casos, de lignina dipositada pel protoplast fora de la membrana cellular. Es diferencia clarament de la paret cellular dels bolets, feta de quitina, i dels procariotes, feta de peptidoglicans. 30. Els plasmodesmes, als porus de la paret cellular, que permet a cada cllula vegetal comunicar amb les cllules adjacents. Aquest sistema s diferent de la xarxa d'hifes present en els bolets. Els plastidis, en particular els cloroplasts que contenen la clorofilla, aquest pigment que dna a les plantes el seu color verd i que interv en el procs de la fotosntesi. L'absncia de centrols que sn presents a les cllules animals. Com les altres cllules eucariotes, les cllules vegetals posseeixen tpicament un nucli, que cont l'essncia de l'ADN cellular, i dels mitocondris, les fbriques de la cllula. Tanmateix, certes parts dels teixits d'una planta viva moren de manera selectiva per ser tils a la planta i no consumir nodriments. 31. 7.- LA NUTRICI CELLULAR La nutrici cellular s el conjunt de processos mitjanant els quals les cllules obtenen la matria i l'energia necessries per fer les funcions vitals. Les substncies que la cllula pren de l'exterior sn els nutrients. La cllula utilitza aquestes substncies per obtenir energia, aix com per aconseguir les substncies necessries per crixer i per construir i renovar les estructures cellulars. Un cop dins la cllula, els nutrients experimenten un seguit de processos qumics que en conjunt reben el nom de metabolisme. Segons la finalitat i el tipus de reacci que tingui lloc, el metabolisme es diferencia en catabolisme i anabolisme. 32. 7.1 EL CATABOLISME Catabolisme. Correspon a reaccions de tipus degradatiu. Consisteix en la transformaci de substncies orgniques complexes, riques en energia (com ara glcids, lpids, protenes...), en compostos ms petits i simples (com dixid de carboni, aigua, amonac...). En el catabolisme s'obt energia qumica, que la cllula utilitza per sintetitzar noves molcules, per a la reproducci o per al funcionament cellular. El catabolisme comprendre el metabolisme de degradaci oxidativa de les molcules orgniques, la finalitat del qual s l'obtenci d'energia necessria perqu la cllula puga desenrotllar les seues funcions vitals. Ha d'existir una ltima molcula que capte els electrons o els hidrgens despresos en les reaccions d'oxidaci. Si l'acceptor d'electrons s l'oxigen molecular la ruta o el catabolisme es aerbica y si s una altra molcula es catabolisme anaerbic. 33. El catabolisme aerbic est format per unes quantes rutes metabliques que conduen finalment a l'obtenci de molcules d'ATP. Estes molcules d'ATP ms tard seran imprescindibles per a donar energia en les rutes anabliques. L'energia que no s'usa es dissipar en forma de calor. 34. 7.2 EL ANABOLISME Anabolisme. Correspon a reaccions de tipus constructiu. Comprn els processos que converteixen les substncies petites i senzilles en substncies orgniques complexes prpies de la cllula, que utilitza per crixer i per reposar estructures danyades o perdudes. Per dur a terme aquests processos cal utilitzar energia, que la cllula obt bsicament de dues fonts: l'energia lumnica del Sol (en el cas de les cllules fotosinttiques) i l'energia qumica que aporta el catabolisme. La nostra vida en el planeta terra depn de la funci d'uns sers vius molt especials, que sn capaos de fabricar la seua prpia matria a partir de la llum. Es tracta de plantes verdes i algues que realitzen la fotosntesi. Els organismes fotosinttics utilitzen la llum del sol i transformen la seua energia lluminosa en energia per a formar glcids i altres molcules orgniques. Estes molcules orgniques formen els seus teixits que serveixen d'aliment els sers vius no fotosintetitzadors 35. 7.3 LA NUTRICIO AUTOTROFA Auttrofa. La presenten les cllules capaces d'elaborar la prpia matria orgnica, a partir de substncies inorgniques senzilles que prenen de l'exterior, com ara l'aigua, les sals minerals i el dixid de carboni. Per dur a terme aquesta transformaci cal una font d'energia, que generalment prov de la llum solar. Tenen cllules auttrofes les plantes, les algues i alguns bacteris. Quimiosntesi: la matria inorgnica es transforma en orgnica per mitj de l'aportaci d'energia qumica que procedeix de certes reaccions qumiques produdes en el mig cellular. Noms la presenten alguns grups de bacteris 36. Els Auttrofs Fotosinttics sn tots aquells organismes que posseeixen la facultat de transformar el Co2, el H2O, i els fotons de llum solar en aliments orgnics sintetitzats per Fotosntesi. Per a aix compten amb Plastidios verds o Cloroplastos i Clorofilla o pigment Fotorreceptor que s l'encarregat de la transformaci primria de la llum solar en energia qumica QUIMIOSINTETICA FOTOSINTETICA 37. 7.4 LA NUTRICI HETERTROFA La presenten les cllules que necessiten incorporar matria orgnica elaborada per altres organismes, ja que sn incapaces de fabricar-la per si soles. Sn hetertrofes les cllules dels animals, dels fongs, dels protozous i de molts bacteris. 38. 8.- LA FOTOSNTESIS. 8.1 LES SEUES FASES: Localitzaci : En els cloroplastos de les cllules vegetals Compostos que intervenen : Matria primera; Aigua i sals minerals de la saba bruta i el CO 2 , de l'aire, que arriba a les cllules a travs dels estomes. Energia: Llum solar. Clorofilla: pigment que s'encarrega de transformar l'energia lluminosa en energia qumica. 39. 6 CO2+ 6 H2O + Energia luminosa: C6H12O6+ 6O2(glucosa) Fases : La reacci anterior s un resum d'una llarga srie de reaccions qumiques, que per al seu estudi s'agrupen en dos fases, lluminosa i fosca. 40. FASE LLUMINOSA : Per a la seua realitzaci s indispensable la presncia de la llum. T lloc en els grana dels cloroplastos. Els pigments fotosinttics capten l'energia lluminosa i la transformen en energia bioqumica, que s'emmagatzema en molcules d'ATP. Aix mateix t lloc una hidrlisi o ruptura d'una molcula d'aigua. L'oxigen passa a l'atmosfera i els hidrgens sn captats pel NADP, que es redux a NADPH2. 41. Per a la seua realitzaci no s necessria la presncia de la llum. T lloc en l'estroma dels cloroplastos. Utilitzant el carboni i l'oxigen del CO2, els hidrgens del NADP2 i l'energia dels ATP, se sintetitzen xicotetes molcules orgniques, a partir de les quals, una vegada acabada la fotosntesi, la planta sintetitzar les distintes molcules orgniques que necessita 42. 9.- LA RESPIRACI CELLULAR Independentment de com hagin obtingut les cllules la matria orgnica, aquesta s'ha de degradar en altres compostos ms senzills, per alliberar l'energia emmagatzemada i poder-la utilitzar. La respiraci cellular s la degradaci total (per mitj de l'oxidaci) de certes substncies orgniques fins a matria inorgnica per alliberar energia. Les cllules, tant les auttrofes com les hetertrofes, utilitzen el procs de la respiraci cellular per degradar les substncies orgniques, riques en energia, com ara la glucosa, en compostos inorgnics ms senzills, pobres en energia, com ara el dixid de carboni i l'aigua. Per dur a terme aquesta degradaci, la majoria de les cllules necessiten l'oxigen. L'equaci global esquemtica de la respiraci s: L'energia alliberada en aquest procs s'emmagatzema en una molcula anomenada ATP, que transporta l'energia a qualsevol lloc de la cllula on es necessiti. Tot seguit, l'energia s utilitzada per dur a terme diferents funcions (sntesi de substncies ms complexes, moviment...).En les cllules eucariotes la respiraci cellular t lloc als mitocondris, i, en les procariotes, a la membrana plasmtica. 43. La vida suposa un constant consum d'energia. Energia que les cllules noms saben utilitzar en forma d'energia qumica o energia d'enlla (l'energia que existeix en els enllaos entre els toms que formen les molcules) . Perqu els aliments (sobretot els aliments energtics com els glcids o els greixos) alliberen eixa energia, la cllula els oxida completament en un procs cridat RESPIRACI CELLULAR, que ocorre en les mitocondris i que necessita oxigen. Eixe s el dest de l'oxigen que prenem pels pulmons. Com a conseqncia d'aix, el carboni dels aliments queda completament oxidat, s a dir, queda com CO2, producte de rebuig que ha de ser expulsat de l'organisme. D'eixa tasca s'encarreguen, com ja sabem, els pulmons. Tamb es produeix aigua com a producte de rebuig, per esta no s'elimina, perqu s molt til per a moltes altres funcions de l'organisme. 44. Per mitj de la respiraci cellular, l'cid pirvico format en la gluclisi s'oxida completament a CO2 i aigua en presncia d'oxigen. Es desenrotlla en dos etapes successives: el cicle de Krebs i la cadena respiratria, associada a la fosforilaci oxidativa. En les cllules eucariotes el cicle de Krebs t lloc en la matriu de la mitocondri en presncia d'oxigen. La membrana mitocondrial externa s permeable a la majoria de les molcules de dimensi reduda, no obstant aix la interna t una permeabilitat selectiva i controla el moviment d'ions hidrogen.