Aina Gràcia Miralles

Roger Reche Coch

Quan Roma anava conquerint nous territoris, els enginyers i soldats van construir unes xarxa viària que va unir totes les províncies de l’Imperi. Primer de tot van traslladar les tropes per si hi havien sublevacions. Més tard les vies van adquirir un valor comercial i administratiu que no militar. La calçada més important del nostre país va ser la via Herculea, més tard anomenada via Augusta, que fa 2725 km . Va ser la primera que és va construir a la península, per comunicar Gades (Cadis), la ciutat més important, per comunicar l’entrada amb els Pirineus.

La calçada romana era el model de camí utilitzat per Roma, per a la vertebració del seu Imperi. La xarxa viària va ser utilitzada per l'exèrcit en la conquesta de territoris i gràcies a ella es podien mobilitzar grans, efectius amb una rapidesa mai vista fins llavors. En l'aspecte econòmic va jugar un paper fonamental, ja que el transport de mercaderies es va agilitar notablement. Les calçades també van tenir gran influència en la difusió de la nova cultura i a estendre per tot l'Imperi la romanització. L'Itinerari d’ Antonino, del segle III, és la font escrita que major informació ens aporta sobre la xarxa viària romana.

Les principals vies és feien amb un estructura molt sòlida. Es començava marcant els marges amb dues fileres de pedres verticals, més tard buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir amb diverses capes de pedra, grava, pedres triturades i per últim ho recobrien amb una superfície de lloses per evitar els bassals. L’amplada era força variada: dels 2’40 metres als 12 metres.

El traçat de les vies era projectat perquè s’adaptes al terreny i per aconseguir un camí més curt. Per això seguien una línia recta sempre que es podia, amb ponts per travessar barrancs o rius. Per estalviar material construïen els ponts amb forma de falca, el mínim possible d’arcs i obertures addicionals.

En aquesta fotografia es pot observar les diverses capes que posaven a les vies.

1. statumen: fonament de pedres de mida mitjana.

2. rudus: capa de sorra o grava.

3. nucleus: estrat de pedres triturades.

4. pauimentum: superfície formada per lloses de pedra, còdols o grava.

5. fileres de pedres que en delimiten l'amplada.

Via a Òstia, Itàlia

En aquesta fotografia es pot veure com era una via i es pot observar com està feta de pedres, a part de que no és molt ample.

Pont d’ Alcántara, Extremadura

Com bé hem dit abans, quan tenien el problema de trobar-se un riu o un precipici feien ponts amb arcs. En aquesta fotografia ho podem observar sense problemes.

En aquest mapa es pot observar les diverses vies romanes que hi ha a la península, inclosa la Via Augusta.

És una de les més antigues vies romanes de la Galia i una important via de comunicació al llarg de dos milenis. Va ser construïda sobre una anterior via púnica, el camí d'Hèrcules. Des del Pirineu resseguia la costa mediterrània i arribava fins a Cartagena i en temps d'August fins a Cadis, passant per Còrdoba i Sevilla.Marca la frontera entre Espanya i França es troba un altre punt històric, el punt d'enllaç entre la Via Augusta i la Via Domitia, punt que a més marcava el final de la Gàlia i el començament de Hispania.

Aquesta via romana unia la península itàlica amb la ibèrica després de travessar els Alps marítims i tot el sud de França. En arribar als Pirineus, seguia cap al sud per tota la façana mediterrània peninsular fins a Cadis, amb el nom de via Augusta. Va rebre la denominació definitiva per l'emperador August, arran de les reparacions que es van portar a terme sota el seu imperi, entre els anys 8 i 2 a.C, que la van convertir en una important via de comunicacions i comerç entre les ciutats i províncies i els ports del Mediterrani.Connectava amb la Via Domita al Coll de Panissars, per l'interior, i a l'actual pas fronterer entre Cervera i Portbou, per la costa.

La via de la plata uneix Mèrida amb Astorga, capitals que movien el occident de la Hispania romana.

La via encara és visible en la seva estructura romana en molts estrets, va canalitzar la vida política i econòmica del occident espanyol.

Via Amerina va ser una via o camí empedrat romà esmentat en temps d‘Adrià que anava de Roma a Ameria. En realitat sortia de la via Càsia a Baccanae (Baccano) i anava per Nepete i Falerii fins a Amerina.

Via Amerina

Via Àpia (llatí Via Appia) és la més important de les vies romanes. Era a Itàlia i portava de Roma a Brindisi, per lo que era la via de comunicació amb Grècia i Orient.La construcció va ser iniciada pel censor Appius Claudius Caecus el 312 aC, el qual va arribar més enllà de Càpua; després va seguir a Benevent i fins a Brindisi però no se sap quant es van fer aquestes prolongacions, però no abans de la completa submissió del sud d'Itàlia el 266 aC i segurament no abans del establiment de la colònia romana de Brindisi el 244 aC. La sortida era de porta Capena a les muralles de Roma. Les estacions intermèdies van ser anomenades les mutatio.

Brindisi

RomaLa línea blanca és la via Àpia.

La Via Aurelia va ser una calçada romana que duia de Roma a Pissa i a la costa de Liguria i els Alps marítims. El primer tram anava de Roma a Alsium; d'allí arribava fins a Pissa. No se sap quan va ser construïda. Se suposa que la va construir un magistrat cridat Aurelius .

Via Aurelia

La Via Cassia era el nom d'una via romana a Itàlia, que duia de Roma a Arretium per Florència i Lucca. No se sap quan va ser construïda ni qui va ser el que la va construir. Tenia el seu inici en la Via Flaminia després de creuar el Tíber pel pont Milvi, a uns 5 km de Roma. La Via Flaminia de que era una bifurcació de la Via Cassia, va ser construïda per C. Flamini, cònsol de l'any 187 a. C. al costat de M. Emili Lèpid, després de sotmetre a les tribus ligurs de la regió de Bolonya, però més tard aquest nom va deixar d'utilitzar-se.

Via Cassia

http://www.guiarte.com/viadelaplata/

http://www.wikipedia.com

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/viae.htm

http://www.google.com/imagenes

http://www.wordreference.com/definicion/calzada

http://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090124135157AAlkd8a

http://www.softcatala.org/traductor