L'ULL DE LA MMIA

IVAN SAMTAMARIA BORONAT

JESS CORTS

Nascut a Torrent (1962), l'Horta Sud, Jess Corts va crixer al si d'una famlia de classe mitjana. Grcies als seus germans majors, des de ben menut va gaudir dels tebeos de l'poca que li despertaren una afici per la lectura que, amb els anys, esdevingu quasi malaltissa. El gust es transform, aix, en vici, i dels tebeos pass a les novelles illustrades que es publicaven en colleccions dedicades a l'anomenada literatura universal. D'aix a voler escriure les seues prpies histries tan sols quedava un pas i, a poc a poc, durant l'estapa acadmica, les tpiques redaccions d'escola li serviren d'excusa per a redactar o escriure d'una manera ben diferent a la dels seus companys, fet que no pass desapercebut per als seus professors de lletres.

LLIBRES DE L'AUTIOR

Un atrac molt deportiu

Dus,herois i mites de l'Antiga Grcia

La biblioteca fantstica

L'ull de la mmia

La mansi del terror

lex i Cia. Delinqents

Guardians i protectors

lex & Cia. Detectius

Les confessions de Titus Burns

Roses negres a Kosovo

PREMIS DE JESUS CORTS

El Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 1997 amb l'obra No em pots dir adu, i el 1999 guany el Premi de Narrativa Infantil i Juvenil Vicent Silvestre amb L'ull de la mmia.

OPINI PERSONAL

Em pareix un llibre prou fcil de llegir perque hi han prou dibuixos i el vocabulari es bastant fcil per a l'edat que tinguem,tamb a vegades no m'agradat llegir perque era un poc avorrit.No m'ha costat molt de llegir ja que la lletra es prou gran i no t moltes pgines . El recomanaria per als xiquets que no els agrada molt llegir i als que els agraden les aventures amb un final feli.

RESSENYA

Max s un xiquet de tretze anys; els seus pares sen van de viatge i ell es queda amb el seu iaio, el professor Esteve i dos amics: Manel i Diana. El professor diu que han danar al museu ja que poden intentar furtar la tomba dAmenemhet III. Max llig la informaci que hi ha al costat de la tomba, i veu que t un ull dargila i el toca. Cau en ell una maledicci, el professor investiga i en deu dies morir a no ser que trenque lull...