Powerpoint nucli formatiu 1

55

Transcript of Powerpoint nucli formatiu 1

Page 1: Powerpoint nucli formatiu 1
Page 2: Powerpoint nucli formatiu 1

Quèquicom “JUGUEM?” TV3

1. Per què és important el joc segons el vídeo?

2. Què fan els animals a l’hora que juguen?

3. On podem veure amb facilitat el joc espontani dels infants?

4. Què ens condiciona els tipus de joc que podem fer?

5. Què ens permet observar-los?

6. Què aprenen amb els jocs?

7. Què es diu del joc lliure i del dirigit?

8. Què és la jugabilitat?

9. Quins beneficis tenen els videojocs?

Page 3: Powerpoint nucli formatiu 1

1.1. EL JOC COM A RECURS LÚDIC

Page 4: Powerpoint nucli formatiu 1

1.1. EL JOC COM A RECURS LÚDIC

0 El joc es considera com un dels millors recursos per afavorir el desenvolupament integral de l’infant.

0 No es pot entendre el procés educatiu sense pensar en el joc.

0 Com a educadors/es hem de tenir en compte que les activitats lúdiques que proposem als infants estiguin ajustades al seu nivell maduratiu, a l’espai de què disposem i al moment del dia per tenir èxit en la proposta.

0 Hi ha unes tipologies de joc que s’han d’estudiar per la seva utilitat en el procés educatiu o per l’èxit que tenen entre els infants.

Page 5: Powerpoint nucli formatiu 1

1.2. Els jocs segons les capacitatsdesenvolupen

Page 6: Powerpoint nucli formatiu 1

1.2. Classificacions del joc

i jocs de condició física

Page 7: Powerpoint nucli formatiu 1

Classificacions de joc (II)

• Interior

Page 8: Powerpoint nucli formatiu 1

Alguns tipus de joc

0 Els jocs dels més petits0 Els jocs de falda.

0 La panera dels tresors.

0 El joc heurístic.

0 El joc psicomotriu.

0 El joc educatiu.

0 El joc tradicional.

0 El joc multicultural.

0 El joc competitiu i el no competitiu.

0 El joc i les noves tecnologies.

Page 9: Powerpoint nucli formatiu 1

Els jocs de falda (I)En què consisteix?

0 Es poden considerar una de les primeres activitatslúdiques dels infants amb les persones adultes.

0 Es componen d’un text, música i uns moviments:

0 El text acostuma a ser divertit i reiteratiu

0 La música molt senzilla

0 Els moviments simples. Normalment serveixen per conèixerparts del cos o donar una certa emoció al joc.

0 En molts casos ens ha arribat per tradició oral.

0 Per treballar-los és convenient posar-se d’acord entre ellprofessionals i amb la família per seguir la mateixa versió.

Page 10: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Com s’hi juga?

0 La persona adulta s’asseu, es posa l’infant a la falda i comença a cantar i moure-li diferents parts del cos al ritme de la música.

0 Quan i on es poden fer?

0 Es poden realitzar en qualsevol moment del dia.

0 S’ha de tenir temps i fer-los amb calma.

0 L’espai haurà de ser còmode.

0 Què desenvolupen?

0 Descobrir el seu cos, treballar el llenguatge oral, el ritme, el llenguatge musical i el moviment, i l’establiment de vincles afectius.

0 A quina edat es poden fer?

0 Els jocs de falda es poden començar a fwer a partir dels 4-5 mesos, jaque en aquesta edat els infants ja s’aguanten asseguts.

Els jocs de falda (II)

Page 11: Powerpoint nucli formatiu 1

La panera dels tresors (I)En què consisteix?

0La panera dels tresors és una activitat que consisteix en situar en el sòl una panera plena d’objectes de tal manera que els nens i nenes, asseguts al seu costat, puguin accedir fàcilment a ells i explorar-los sensorialment.

Page 12: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Desenvolupar la capacitat de coordinació ull-mà-boca.

0 Estimular auditiva, visual, tàctil, olfactiva i gustativa.

0 Afavorir el coneixement dels objectes de l’entorn.

0 Afavorir la curiositat innata per descobrir les qualitats de les coses que troba al seu abast.

0 Oferir la possibilitat d’aprendre per si sol.

0 Augmentar la capacitat de concentració.

0 Desenvolupar la capacitat d’exploració.

0 Estructurar el pensament.

La panera dels tresors (II)Alguns dels objectius són:

Page 13: Powerpoint nucli formatiu 1

0S’inicia quan els infants ja són capaços de romandre asseguts durant un cert temps, normalment cap als 5 o 6 mesos de vida.

0S’ha d’abandonar quan comencen a caminar.

0Els infants han de poder accedir a la panera en grups de tres.

La panera dels tresors (III)Aspectes organitzatius. Edat dels nens i nenes.

Page 14: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Els objectes s’han de seleccionar en funció d’una sèrie de qualitats:

0 Han de ser de diferents materials.

0 Han de despertar al màxim els sentits: diferents textures, pesos, volums, colors, sons, etc.

0 Han de despertar el màxim interès i, per això, han de ser objectes que generalment no estiguin al seu abast.

0 La panera ha de complir una sèrie de condicions:

0 Ha de ser prou gran perquè hi càpiguen tots els objectes i proupetita perquè els infants puguin accedir-hi amb facilitat.

0 Ha de ser estable per evitar que es bolqui quan els nens /nenes es doni suport en ella.

La panera dels tresors (IV)Aspectes organitzatius. Selecció dels objectes.

Page 15: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Directament amb els nens i nenes:0 Asseguda a prop de la panera per observar els tres nens

i nenes.

0 No ha d’interferir en la seva acció però ha d’oferir seguretat amb la seva mirada i amb la seva presència.

0 Organitzant els recursos. Haur{ d’organitzar l’espai i reposar{ els materials quan s’espatllin i rentarà els que es vagin embrutant.

La panera dels tresors (V)Intervenció de l’educador/a.

Page 16: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Avaluació de l’activitat:

0 Observar les preferències, els processos, les activitats i les actituds dels infants amb cada objecte.

0 Elaborar una pauta d’observació que permeti fer una anàlisi i una valoració del joc de cada nen o nena.

0 Avaluació del procés:

0 Reflexionar sobre com es va desenvolupant l’activitat i sobre tots els aspectes que influeixen en ella.

La panera dels tresors (VI)Avaluació

Page 17: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc heurístic (I)0 El joc heurístic consisteix en el descobriment, l’exploració i

l’experimentació.

0 Alguns dels objectius que es treballen són:0 Romandre assegut.0 Aixecar del sòl de forma autònoma.0 Desenvolupar la coordincaió ull-mà.0 Coordinar els moviments de les dues mans.0 Realitzar accions com tapar i destapar, omplir i buidar, obrir i tancar, etc.0 Ordenar i organitzar objectes.0 Experimentar i identificar les qualitats perceptives de determinats

objectes.0 Localitzar els objectes mitjançant les orientacions verbals de l’educador.0 Establir relacions entre els objectes: comparar, classificar, etc.0 Escollir lliurement entre l’oferta de material.0 Iniciar-se en l’h{bit de compartir.0 Acostumar-se a treballar en una atmosfera de calma i de tranquil·litat.0 Adquirir l’h{bit de recollir a l’acabar.

Page 18: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Adreçat a infants d’entre 12 (comença a caminar) i els 24 mesos (inici del llenguatge)

0 El número de participants per sessió serà d’aproximadament uns 8.

0 S’ha de posar en pr{ctica durant uns 8 mesos, però es pot reduir en funció de l’edat i les característiques del grup.

0 Normalment es realitzen unes 2 sessions per setmana, d’una hora de durada cadascuna.

El joc heurístic(II)Aspectes organitzatius. Edat i duració.

Page 19: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Els objectes:0 S’han d’obtenir a partir de les existències de l’entorn.0 Han de ser fàcilment manipulables, sòlids i susceptibles de ser

combinats entre ells.0 S’aconsella disposar d’entre 20 i 30 tipus d’objectes diferents.

0 Els contenidors:0 Són recipients d’una mida més gran que el material de joc i

han de ser susceptibles de contenir alguns objectes cadascun.0 Han de ser sempre els mateixos i és convenient que cada

participant en tingui 3 o 4.

0 Les bosses:0 Es necessiten tantes bosses com classes d’objectes s’hagin

recollit.0 Cada bossa ha de ser prou gran per contenir uns 50 objectes

iguals.

El joc heurístic(III)Aspectes organitzatius. Els materials.

Page 20: Powerpoint nucli formatiu 1

0 L'educadora o educador selecciona quatre bosses ambobjectes dins i prepara alguns contenidors.

0 Distribueix el material entre quatre o cinc punts de la sala allunyats (focus d'activitat) entre si.

0 A cada focus d'activitat hi haurà 4 o 5 contenidors i entre 20 i 25 objectes trets de cadascuna de les bossesseleccionades anteriorment.

0 Cada tipus d'objecte de cada focus d'activitat es col∙locaformant un munt sense que es barregin els uns amb elsaltres.

0 La resta de material que s’ha d’utilitzar es retira.

El joc heurístic(IV)Desenvolupament del joc. 1a fase. Preparació.

Page 21: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Els nens i nenes se senten atrets pels objectes. Primer solen quedar quiets i observar i, a continuació, decidir‐se per uns objectes determinats.

0 Cadascú va al seu ritme i efectua les combinacions de material que se li ocorren.

0 El temps d'aquesta fase és d'uns 20 o 25 minuts, però dependrà del grau d'implicació i concentració que tinguin els infants aquell dia.

0 L'educador/a ha de passar a la fase següent quan donin senyals de cansament.

El joc heurístic(V)Desenvolupament del joc. 2a fase. Exploració i

combinació d’objectes.

Page 22: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Quan un o dos nens o nenes donen senyals de cansamentl'educador/a ha de començar a retirar alguns contenidors. En un primer moment retirarà només els que ja no s'utilitzen.

0 A continuació, haurà d'agafar les bosses i des de la cadiraconvidar els nens i nenes que ja no mostren interès a que recullin.

0 L'activitat de recollida dels primers nens o nenes serviràd'exemple per a la resta.

0 L'activitat finalitza quan ja no queda res per recollir.

0 Seguidament es pengen les bosses en un lloc visible per a que els infants comprenguin que activitats joc s'ha acabat.

El joc heurístic(VI)Desenvolupament del joc. 3a fase. La recollida.

Page 23: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Del progrés dels nens i nenes. Alguns dels aspectes avaluables que es poden observar:

0 Aspectes generals del joc

0 Aspectes relacionats amb la fase d’exploració d’objectes.

0 Aspectes relacionats amb la fase de recollida.

0 De la tasca educativa:

0 S'han d'avaluar les condicions generals de l'activitat, el seu procés i el progrés al llarg de les sessions.

El joc heurístic(VII)L’avaluació.

Page 24: Powerpoint nucli formatiu 1

Videos

0 http://mediateca.educa.madrid.org/reproducir.php?id_video=gpkb6idx1r5aciiy

Page 25: Powerpoint nucli formatiu 1

Fes una comparació sistemàtica entre la cistella dels tresors i el joc heurístic

Page 26: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc psicomotriu (I)

0 El terme psicomotricitat expressa inequívocament relació entre els processos psíquics i motors, ja que:

0 El moviment no pot ser concebut sense un psiquisme que el faci possible.

0 El fet psíquic no és possible sense cap forma de moviment.

0 El joc psicomotriu ajuda a l’infant a prendre consciència del seu esquema corporal, a formar la seva pròpia imatge i a relacionar‐se amb l'entorn.

Page 27: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc psicomotriu (II)Aspectes que es treballen. La percepció

0 La percepció visual:0 L'agudesa visual.0 El seguiment visual.0 La memòria visual.0 La diferenciació de figures i formes.0 L'estabilitat perceptiva.

0 La percepció auditiva:0 L'agudesa auditiva.0 El seguiment auditiu.0 La memòria auditiva.

0 La percepció tàctil: textura, temperatura i pressió.0 La percepció gustativa.0 La percepció olfactiva.

Page 28: Powerpoint nucli formatiu 1

0La estructura corporal.

0La postura.

0L’equilibri.

0La respiració i relaxació.

0La lateralitat

El joc psicomotriu (III)Aspectes que es treballen. L’esquema corporal.

Page 29: Powerpoint nucli formatiu 1

0Aprendre a controlar el cos quan està en moviment. Aspectes relacionats:

0Coordinació dinàmica general.

0Coordinació dinàmica específica.

0Organització de l’espai.

0Organització del temps.

El joc psicomotriu (IV)Aspectes que es treballen. La coordinació.

Page 30: Powerpoint nucli formatiu 1

0 L'expressió L expressió corporal li permetrà sortir fora del seu propi ser i expressar creant una altra realitat amb els seus moviments i els seus gestos.

0 Això serà possible per dues raons:

0 L’infant descobreix que pot expressar sentiments i emocions amb el moviment i el gest.

0 La persona adulta pot ensenyar a utilitzar la mirada, el gest o la postura i a utilitzar el seu cos com a mitjà de comunicació.

El joc psicomotriu (V)Aspectes que es treballen. La expressió

corporal.

Page 31: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Cap al primer any de vida els infants juguen principalment a jocspsicomotors:

0 El joc de llançar objectes que després els hi són retornats.

0 Jocs d'omplir i buidar.

0 Jocs de construccions i destruccions.

0 Jocs de persecució.

0 Quan l’infant comença a sentir‐se segur i té una certa facilitat per interaccionar amb l'entorn apareix l'anomenada explosiómotriu, que li permetrà jocs molt estimulants: les caigudes, els girs o les situacions d'equilibri i desequilibri.

0 Amb l'inici i l'evolució del joc simbòlic, sorgeixen els jocs quenecessiten d'una certa precisió.

El joc psicomotriu (VI)L’edat i el joc psicomotor.

Page 32: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc psicomotor (VII)El paper de l’adult

0 La persona adulta dóna seguretat a tot el procés.

0 És convenient que aquesta persona se situï en un lloc on puguiconnectar amb l’infant amb una mirada, doncs aquestsnecessiten sentir estimats i observats.

0 El treball de psicomotricitat s'ha de fer de manera no directiva, procurant que els nens i nenes vagin descobrint i experimentantles seves pròpies possibilitats i limitacions.

0 Cal evitar demostracions, limitar les explicacions i reduir les consignes al mínim necessari.

0 S'han de valorar els èxits obtinguts per estimular la realització de noves activitats i per potenciar la seguretat i confiança.

Page 33: Powerpoint nucli formatiu 1

0 La distribució del temps.

0 L’organització de l’espai.

0 Selecció d’ús del material:

0 Material específic.

0 Material no específic.

0 Altres materials.

El joc psicomotor (VIII)Organització dels recursos

Exemples de materials:

MIRALL GRANMATALASSETSHOOLA-HOPS

BANCS CORDES

GOMES ELÀSTIQUESMOCADORS GRANS

PILOTESPALS

MÚSICAPAPEL CONTINU

LLÀPIÇOS…

Page 34: Powerpoint nucli formatiu 1

0 L'avaluació s'ha L’avaluació s’ha de contemplar a l'inicide la programació de les activitats.

0 L'avaluació ha de servir com a punt de referència per a les següents propostes motores.

0 L'avaluació ha de dedicar un temps a valorar l'adequació de l'espai, l'horari, els materials, les possibilitats reals del grup i l'actuació de la persona adulta.

El joc psicomotor (IX)Avaluació del joc psicomotor

És recomanable utilitzar una taula d'observació, que servirà com ainstrument d'avaluació formativa i d'informació per a altres persones

que també participen en l'educació de l’infant

Page 35: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc educatiu

0Anomenem “joc educatiu/didàctic” al tipus de joc dissenyat per DECROLY per a l’etapa d’Infantil.

0Decroly presentava les seves activitats en forma de joc per desperatr l’inter’es delsinfants.

0Es proposat per l’adult, no és espontani.

Page 36: Powerpoint nucli formatiu 1

1. Afavoreix el desenvolupament d’habilitats mentals (atenció, memòria i comprensió) i coneixemements.

2. Es realitzen generalment de forma individual.

3. Solen ser jocs d’interior i es juguen asseguts.

4. Els materials solen ser senzills i lleugers, atractius visualment i manipulables per al nen/a.

5. Solen ser material barat i f{cil d’aconseguir.

6. Busquen el desenvolupen de competències i capacitats.

El joc educatiuCaracterístiques

Page 37: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc tradicional (I)0 El joc tradicional és aquell característic d'una zona determinada en la qual

està molt arrelat i que es transmet de generació en generació.

0 Condicions que ha de complir:

0 Són els jocs típics de cada zona o regió, però al mateix temps són patrimoni de la humanitat.

0 Constitueixen un element socialitzador i integrador important dins de les activitats infantils.

0 Els jocs tradicionals es passen de generació en generació:

0 A través de les persones de més edat.

0 A través de la pràctica natural del propi joc.

0 En la societat actual la transmissió de les tradicions en general i del joc en particular és difícil.

Page 38: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Els materials són escassos i en tot cas els poden construir els propis jugadors amb objectes de la natura o materials pobres.

0 En molts jocs tradicionals la música o textos recitats són els elements centrals del joc.

0 No solen tenir regles fixes i, encara que es parteix d'una base, acostuma a prevaler el consens entre els jugadors.

0 Les normes poden modificar en funció de l'espai disponible, del nombre de participants, de la diferència d'edat dels participants o de les seves destreses.

El joc tradicional (II)Recursos

Page 39: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc tradicional (III)Tipus de jocs tradicionals i perspectiva educativa

0 És important conèixer molts jocs populars per poder escollir el més adequat a cada situació.

0 La varietat de jocs és molt ampla: rotllana, de picar de mans, de corda, de gomes, de falda, etc.

0 S’hi pot jugar en l’{mbit de l’educació formal, no formal i l’informal, qualsevol espai es bo: ludoteques, esplais, colònies, festes, al carrer, etc.

0 Els educadors i les educadores en esbarjo i lleure són elsprofessionals tenen una gran responsabilitat en que aquestcomponent de la cultura lúdica popular no es perdi.

Page 40: Powerpoint nucli formatiu 1

0 Afavoreixen la comunicació i l'adquisició del llenguatge.0 Afavoreixen l'acceptació d'una certa disciplina social.0 Faciliten la integració de l'individu en la societat.0 Inicien els nens i nenes en l'acceptació de les regles comunes

compartides.0 Desenvolupen habilitats psicomotores.0 Permeten descobrir l'entorn on viuen.0 Ajuden als nens i nenes a autoafirmar millorant la seva autoestima.0 Contribueixen al desenvolupament cognitiu, afectiu i social dels

infants.0 Fomenten la transmissió d'usos lingüístics.0 Possibiliten el coneixement de si mateixos i dels altres.0 Permeten la relativització del guanyar i el perdre.0 Ajuden a facilitar la integració de persones o grups amb problemes

d'adaptació.

El joc tradicional (IV)Aportació educativa

Page 41: Powerpoint nucli formatiu 1

Activitats

0A què jugàven els teus pares i els teus avis? Rescata els jocs populars que et siguin possible i realitza una fitxa didàctica de cada un d’ells.

Page 42: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc competitiu

0 En el joc competitiu uns jugadors competeixencontra els altres per aconseguir una finalitat.

0 Característiques:0 Sempre hi ha un guanyador o un equip guanyador i un

perdedor o un equip perdedor.

0 La pressió que existeix per aconseguir la majorpuntuació sol generar falta de llibertat i angoixapsicològica.

0 Normalment estan molt organitzats i excessivamentorientats a la victòria.

Si es dóna excessiva importància al resultat del joc, éspossible que els infants no dubtin en mentir i fer trampes

perquè per a ells la finalitat última serà guanyar

Page 43: Powerpoint nucli formatiu 1

Cas pràctic

0 Estas a un aula de 3 a 6 anys en l’interval que acaben de dinar i s’incorporen a l’aula en l’horari de tarda i observes que hi ha molta conflictivitat entre ells en aquest temps. Com pots abordar la situació d’una forma lúdica?

0 Solució: decideixes buscar informació sobre jos cooperatius per valorar si amb la posada en pràctica disminueix la competitivitat entre ells del moment.

Page 44: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc cooperatiu 0 El joc cooperatiu és aquell on tot el grup treballa per aconseguir

un objectiu comú.

0 Es juga pel plaer de jugar, no per aconseguir un premi.

0 Els participants es diverteixen sense por de no assolir objectius.

0 Afavoreix la participació de tots.

0 Els participants es veuen com a companys, no com a enemics.

0 Cada participant tenen un paper destacat dins del joc.

0 La finalitat consisteix a superar‐se a si mateix, no als altres.

0 Es viu com una activitat conjunta, no individual.

0 Es desenvolupa en ambients molt diversos, utilitzant objectesvariats, per edats i amb agrupacions de nens i nenes tambédiferents.

0 Ajuda a aprendre a conviure amb les diferències dels altres.

Page 45: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc cooperatiu. Valors0 La cooperació.

0 L'empatia.

0 La comunicació.

0 La participació.

0 La construcció d'una realitat social positiva.

0 L'estima i el concepte positiu d'un mateix.

0 L'alegria.

Els nens i nenes educats en la cooperació,l'acceptació i l'èxit tenen més possibilitats de

desenvolupar una personalitat sana i equilibrada

Page 46: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc cooperatiu en educació infantil

0 El joc cooperatiu es pot i s'ha de treballar en l'educacióinfantil.

0 En menors de 3 anys és molt difícil treballar els jocscooperatius, però tot I així es pot intervenir en aquestadirecció.

0 A partir dels 3 anys és aconsellable iniciar‐se en ells. Elsnens i nenes d'entre 3 i 7 anys són prou receptius com per extrapolar el joc cooperatiu adreçat a altres activitats no dirigides.

0 Els jocs cooperatius són molt adequats per treballar en la creació i la consolidació d'un grup.

0 Es pot practicar en entorns formals, no formals i informals.

Page 47: Powerpoint nucli formatiu 1

TIPUS DE JOCS COOPERATIUDE PRESENTACIÓ Conèixer noms de la resta del grup, relaxar

l’ambient i facilitar la comunicació activa.

DE CONEIXEMENT Conèixer millor als demés i estimular la comunicació.

DE COOPERACIÓ Fomentar la participació

DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Rebre recolzament del grup, prendre decissions i buscar solucions.

DE DISTENCIÓ Millorar el clima grupal

D’AFIRMACIÓ Adquirir seguretat en un mateix i el grup, potenciar l’acceptació, valorar qualitats i limitacions pròpies i adquirir un bon concepte d’un mateix.

DE CONFIANÇA Ambient de recolzament i solidaritat

DE COMUNICACIÓ Es creen interaccions psitives.

D’AIGUA I ARENA Els infants disfruten amb el plaer de mullar-se i embrutar-se

Page 48: Powerpoint nucli formatiu 1

Activitat 1

Elabora o busca en internet o en llibres un joc cooperatiu de cadascun dels tipus que acabem de veure. Els corregirem a classe.

Page 49: Powerpoint nucli formatiu 1

Activitat 2

Rercorda el joc competitiu de “les cadires musicals” i transforma’l en un joc cooperatiu.

Page 50: Powerpoint nucli formatiu 1

Jocs competitius versus jocs cooperatius

0 En els jocs cooperatius els participants s'adonen que la consecuciódels seus objectius és en part conseqüència de les accions dels altres, mentre que en el joc competitiu aquesta és incompatible amb la consecució dels objectius dels altres.

0 Els integrants de grups cooperatius valoren les accions dels seuscompanys amb més facilitat que els dels grups competitius.

0 Els integrants de grups cooperatius són més sensibles a les demandes dels altres membres del grup que els integrants de grupscompetitius.

0 Els membres de grups cooperatius s'ajuden amb més freqüència queels de grups competitius.

0 Els grups cooperatius tenen una major productivitat en termesqualitatius.

0 Hi ha una manifestació d'amistat major en els grups cooperatius que en els competitius.

Page 51: Powerpoint nucli formatiu 1

Per debatir…

0Alguns autors opinen que com que vivim en un món competitiu, si estem educant als infants per enfrontar-se al món, és vital que a l’escola es desenvolupen en un entorn també competitiu on els jocs també duen ser-ho. Debatim doncs, fins a quin punt penseu que són necessaris els jocs competitius a l’escola. Com els aplicaríeu voslatres??

Page 52: Powerpoint nucli formatiu 1

El joc multicultural0 Són jocs populars o tradicionals d’altres cultures/països.

0 Objectius dels jocs multiculturals:

0 Fomenten la interculturalitat i el respecte a la diversitat.0 Aprofundir en el desenvolupament de l'autonomia, creativitat,

responsabilitat i llibertat, tant individual com del grup.0 Possibilitar el descobriment d'altres cultures a través del seu

patrimoni lúdic.0 Oferir eines per a que es conegui millor la pròpia cultura i altres

cultures diferents.0 Valorar la diversitat i l'enriquiment cultural que suposa el entrar

en contacte amb altres cultures.0 Contribuir a la interrelació entre nens de diferent edat, gènere i

condició.0 Afavorir la comunicació.

Page 53: Powerpoint nucli formatiu 1
Page 54: Powerpoint nucli formatiu 1

Recull de jocsFitxes

Page 55: Powerpoint nucli formatiu 1

Pràctica Sessió Multicultural