Fonaments de’ l estat social i

democràtic de dret

U n nou concepte de llibertatLa llibertat dels antics, restringia als

ciutadans, declarant lliure a l’home nadiu. (Edat antiga)

La llibertat dels moderns, afirma que tot ésser humà té la capacitt de ser lliure. Fruït de les teories del dret natural. (E.Mitjana–E.Moderna)

Crawford Macpherson (1911-1987)Crawford Macpherson (1911-1987)

Critica la llibertat dels moderns, afirmant que aquesta, dóna lloc a l ’ Indiviadualisme possessiu, desarrelant a l’individu, i aïllant-lo de la societat.

U n nou concepte de llibertat

Isaiah Berl inIsaiah Berl in (1909-1997) proposa dos conceptes de llibertat:

Llibertat positivaLlibertat positiva

L’individu ha de tenir ell mateix el control sobre la seva vida.

Llibertat negativaLlibertat negativa

L’individu ha de tenir el seu control sobre la seva vida, sense cap obstable ni impediments.

•Antic Règim

Primera forma d’estat: Monarquia absoluta (la paraula del monarca, era la llei)

•CONFLICTES I REVOLUCIONS

•Segle XVII

Imperi de la llei (sobirania popular, escollida per el poble, i ha de ser acceptada per tots)

’ , ’ De l estat liberal de dret a l estat democràtic de dret

’ , ’ De l estat liberal de dret a l estat democràtic de dret

Estat liberal

Tot individu consisteix el nucli de l’actuació política.

Funcions bàsiques:

• Protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat

• Reduir la por i la incertesa fonamentant la pau civil

• Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç

Els tres principis de la llibertat segons

I mmanuel Kant

““ El que no pot decidir el poble sobre si mateix i els seus El que no pot decidir el poble sobre si mateix i els seus components, tampoc ho pot decidir el sobirà sobre el poble.”components, tampoc ho pot decidir el sobirà sobre el poble.”

• Principi de la igualtat de tots els ciutadans

• Principi de la dependència de tots a una llei

• Principi de la llibertat de cada ésser humà

Estat liberal coma estatdemocràticPer arribar als objectius, del liberalisme, descendent de la tradició republicana, l’estat ha de ser constitucional.

Per evitar abusos de poder, la tradició republicana, va imposar diversos elements:

• El Constitucionalisme

• Separació de poders. (Excutiu, legislatiu, i judicial)

•Participació ciutadana

La SocietatCivilConjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social

no depenents del sistema administratiu estatal.

La societat civil com a sistema de La societat civil com a sistema de necessitatsnecessitats

Hegel, entén la societat civil, com un espai on cadascú és dí per si mateix.

Liberalisme PolíticLiberalisme Polític

Els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves preferències. (Religiosos, econòmics i polítics). Per tatn, l’estat ha d’imposar uns límits i controls determinats.

Liberalisme EconòmicLiberalisme Econòmic

El mercat és un mecanisme bàsic per a la coordinació de la societat. I per tant, l’estat ha d’aportar facil·litat per que aquest sigui efecitu.

La societat civil com a societat comercialLa societat civil com a societat comercial

Adam Smith, afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli de la societat.

Estat social i democràtic de dret

Tradició socialistaTradició socialista

-Acció des de la solidaritat: cooperació

-Garantia d’igualtat social i econòmica

-Suport a diferents dormes de propietat col·lectiva (reforça la cooperació)

-Planificació estatal de la societat civil

-Control estatal del mercat

Karl Marx (1818-1883) , ofereix suport al socialisme científic, o comunisme, el qual pretén abolir el mercat, i la propietat privada, i establir igualtat econòmica.

Ferdinand Lassalle (1825-1864), ofereix suport al socialisme reformista, o socialdemocàcia, el qual pretén subordinar el mercat, controlar l’economia, i distribuïr socialment el poder polític mitjançant l’estat democràtic.

Estat social i democràtic de dret

Karl Marx (1818-1883) , ofereix suport al socialisme científic, o comunisme, el qual pretén abolir el mercat, i la propietat privada, i establir igualtat econòmica.

Ferdinand Lassalle (1825-1864), ofereix suport al socialisme reformista, o socialdemocàcia, el qual pretén subordinar el mercat, controlar l’economia, i distribuïr socialment el poder polític mitjançant l’estat democràtic.

L ’estat social de dret

Manté una preocupació per la igualtat social

També anomenat estat També anomenat estat del benestardel benestar

ESTAT

Prestacions SocialsRegulació

Recaptació Recaptació d’impostosd’impostos

Lleialtat de la població

SISTEMA SOCIAL

SISTEMA ECONÒMIC

L ’estat social i democràtic de dret

Valors

Llibertat Igualtat

Justícia Pluralisme

polític

Estat social i democràtic de dret

Fonament liberal

L’estat de dret liberal

Fonament republicà

L’estat de dret democràtic

Fonament socialdemòcrata

L’estat social de dret

L a recuperació de la societat civilProblemes que sorgeixen dels límits de l’estat

-L’estat ha passat a ser un estat benefactor

-La separació entre gonvenants i governats, és més gran de manera progressiva

-La sobirania estatal, és insuficient per a la creixent globalització.

En conseqüència han sorgit:

ORGANITZANCIONS ORGANITZANCIONS SUPRAESTATALSSUPRAESTATALS

Comrecuperar la ?societat civil

’ Què s ha de tenir en?compte

• La societat legitima, i controla el poder polític.

• S’ha de crear un espai públic lliure de coerció estatal on la societat civil pugui discutir lliurement els problemes públics.

• Cal potenciar una opinió públican independent.

• La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats.

• Hem de basar l’ètica de la societat civil en la solidaritat i la responsabilitat.

A na Codina, 1r B atxillerat A

Filosofia