PRACTICA 2 Guia Portage Preescolar
21
PRÀCTICA 2 GUIA PORTAGE Pep Llopis Àlvarez Alba Costa Piera Beatriz Francés Tortosa Araceli Martínez Yusá María Santacreu Ginestar Grup :1B - 1 Grau: Mestre en Educació Primària Data de lliurament: 31 d’octubre de 2010 Curs acadèmic : 2010-2011
-
Upload
bea-frances-tortosa -
Category
Documents
-
view
156 -
download
10
Transcript of PRACTICA 2 Guia Portage Preescolar
PRÀCTICA 2
GUIA PORTAGE
Pep Llopis Àlvarez
Alba Costa Piera
Beatriz Francés Tortosa
Araceli Martínez Yusá
María Santacreu Ginestar
Grup :1B - 1
Grau: Mestre en Educació Primària
Data de lliurament: 31 d’octubre de 2010
Curs acadèmic : 2010-2011
2
ÍNDEX:
1.TREBALL D’INVESTIGACIÓ ................................................................................. 3
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................... 3
DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ DE PREPARACIÓ..................................................... 5
TAULA DE DISTRIBUCIÓ DE ROLS ..................................................................... 10
INFORME DEL XIQUET .......................................................................................... 10
2.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .................................................................. 14
3.GLOSSARI................................................................................................................. 15
4.OPINIÓ PERSONAL ................................................................................................ 16
DIARI ......................................................................................................................... 16
DIFICULTATS I GRAU DE SATISFACCIÓ DE LA PRÀCTICA ............................ 18
COMPARATIVA EDUCATIVA ................................................................................. 19
PENSAMENT DIVERGENT ..................................................................................... 19
CONCLUSIÓ .............................................................................................................. 20
ANNEX: AUTORITZACIÓ DELS PARES. .............................................................. 21
3
1.TREBALL D’INVESTIGACIÓ
INTRODUCCIÓ
El treball a l’aula amb grups nombrosos de preescolar, amb xiquets les edats dels quals
estan entre 3 i 6 anys, dóna molta dificultat als docents per impartir una determinada
matèria general per a tota la classe. Per aquest motiu la Guia Portage d’Educació
Preescolar és molt útil per als docents a l’hora d’avaluar la conducta del xiquet en els
diferents aspectes del seu desenvolupament i dóna la possibilitat de plantejar activitats
que conduísquen l’adquisició de destreses, habilitats i capacitats. A més la Guia Portage
conté objectius que es basen en patrons de creixement i desenvolupament normal i que
pot ser utilitzat amb xiquets des del naixement fins als 6 anys.
Per tant l’objectiu d’aquesta pràctica és analitzar un determinat xiquet per avaluar les
seues habilitats i destreses comparades amb la seua edat. No vol amb això que no
complir les premisses és sinònim de retràs, sinó que la guia ens permet tindre una idea
general de les característiques d’un determinat xiquet.
Per a fer aquest treball necessitàvem un xiquet que estiguera entre les edats que traca la
guia, és a dir entre 0 i 6 anys. Amb aquesta finalitat tenim 2 possibles propostes . Un
xiquet de 1 any i mig i altre de 5 anys i mig. A l’hora de triar un o altre ens vam regir
per 2 tipus de criteris. Primer la proximitat del xiquet amb el grup de treball i la facilitat
de fer el treball depenent de l’edat del xiquet. El primer xiquet era d’Ondara, el que
suposava un trasllat d’una hora de viatge. Per altra part el segon xiquet era d’Ibi, el que
suposava un trasllat de 35 minuts. A més el primer xiquet suposava una dificultat major
per a treballar amb ell , ja que el seu grau d’atenció seria molt menor que el xiquet de 5
anys i mig. Per aquesta raó vam elegir al xiquet de 5 anys i mig d’Ibi.
Una volta seleccionat el xiquet ens vam proposar a dividir la tasca en diferents parts.
4
La Guia Portage d’Educació Preescolar consta de 6 parts: Com estimular el bebè; el
llenguatge; la cognició; el desenvolupament motriu; la socialització i l’autoajuda. Degut
a l’edat del xiquet la primera part va ser eliminada. Per tant les cinc restants van ser
repartides pels cinc components de l’equip.
A continuació explicarem que consisteix cada una de les parts de la Guia Portage:
El llenguatge
Segons el Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE), el llenguatge és el conjunt
de sons articulats amb els quals l’home manifesta el que pensa o sent.
L’adquisició del llenguatge no és immediata sinó que és progressiva. El xiquet durant el
primer anys de vida desenvolupa les bases necessàries per a l’aparició del llenguatge
oral, és a dir, les seues primeres paraules. Fins a eixe moment el xiquet ja es comunica
amb les persones del seu entorn malgrat no parle. Des d’aquest moment el xiquet va
evolucionant en la manera de comprendre i de transmetre allò que vol. Per aquest motiu,
les primeres etapes del desenvolupament del llenguatge son fonamentals, ja que són la
base per assolir un llenguatge ben format en els pròxim anys. En concret el llenguatge
en l’edat que estem tractant 5-6 anys, quedarà completament estructurat. El xiquet
utilitza correctament les partícules gramaticals, comença a formar oracions completes i
ben construïdes, arribant i tot a frases subordinades, amés de tindre un vocabulari de
més de 2000 paraules. Per a un xiquet de 5-6 anys el llenguatge és com una eina, amb la
qual pot aconseguir moltes coses. Per tant la Guia Portage, té com a objectiu valorar fins
a quin punt el xiquet aconsegueix les marques proposades per a la seua edat.
La cognició
L’aprenentatge escolar té les seues bases en les habilitats cognitives, estes habilitats són
processos mentals mer mitjà dels quals coneixem i entenem el món que ens rodeja,
processant informació, elaborant judicis, prenent decisions i comunicant el nostre
coneixement al la resta. Tot açò s’aconsegueix mitjançant els processos cognitius bàsics,
els quals es desenvolupen en els primers anys de vida. Estos processos són: La
percepció, l’atenció i la memòria.
5
El desenvolupament motriu
El desenvolupament motriu és l’evolució que experimenta l’ésser humà a l’hora de
controlar la coordinació, força i autocontrol dels músculs grans i petits. No obstant això
el desenvolupament de cada xiquet és ben diferent, ja que influeixen factors com
hereditaris, socials, i propis de cada xiquet. El desenvolupament motriu consta de
diferents parts, tals com la flexibilitat muscular, la independència i coordinacions
musculars, l’habilitat sensoriomotriu i l’esquema corporal, l’expressió gràfica.... Per tant
hi ha dos tipus de desenvolupament motriu: La psicomotricitat grossa i la fina.
La socialització
La socialització és el procés per mitjà del qual els individus pertanyents a una societat o
cultura aprenen i interioritzen un repertori de normes, valors i formes de percebre la
realitat, que els doten de les capacitats necessàries per a exercir-se satisfactòriament en
la societat.
L’Autoajuda
L’autoajuda és la capacitat que té el xiquet de resoldre les seues necessitats diàries
sense l'ajuda d'un adult. Podem mostrar un clar exemple quan un xiquet pot cordar-se
les sabates ell a soles.
DESCRIPCIÓ DE LA SESSIÓ DE PREPARACIÓ
Una vegada explicat cada concepte que la Guia Portage tracta, passarem a explicar com
ha sigut la distribució del treball.
Primer vam assignar un apartat de la Guia Portage a cada component del grup, per que
estudiara les possibles activitats que després realitzaríem amb el xiquet. Realitzada ja la
distribució i tenint ja els punts treballats, vam posar en comú les activitats i vam idear
un pla per a portar-les a terme. Vam agrupar les activitats relacionades entre sí i vam
idear dos proves: una que realitzaríem en el parc i l’altra en el lloc assignat.
6
ACTIVITAT AL PARC
L’activitat del parc ens servirà per a tindre el primer encontre amb el xiquet, aprofitarem
per conèixer-nos i berenar amb ell. Aquesta activitat al parc es fonamental per a
observar la socialització del xiquet i aprofitar l’espai per fer exercicis que també van a
ser analitzats en la Guia Portage.
Aprofitarem les baranes de poca altura per comprovar l’equilibri del xiquet. Farem que
imite al docent que haurà pujat també damunt de la barana.
L’incitarem a jugar amb els gronxadors, observarem que es el que fa, comprovarem la
seua mobilitat grossa i la facilitat amb què escala i descendeix pel tobogan.
Utilitzarem una barra que estiga suspesa en l’aire per que el xiquet es penge i aguante
més de deu segons.
Se li proporcionar una corda amb la qual saltarà de costat a costat amb certa altura
estant la corda tensada. Després haurà d’intentar agafar una pilota amb les mans que
nosaltres li llançarem.
Per últim, proposarem al xiquet un recorregut: anirà fins a una línia a la pota coixa i
quan torne haurà de fer-ho corrent i recuperant objectes que hi haurà al sòl. (Si no sap o
no vol fer-ho podem utilitzar la imitació).
ACTIVITAT A CASA.
La segona prova la realitzarem en el garatge de la casa d’un component del grup.
Aquesta prova la realitzarem mitjançant una gimcana. Aquesta gimcana constarà de
quatre parts.
La primera part l’anomenarem “Taller de creativitat”. Se li proposarà al xiquet que faja
un dibuix. Abans de tot el xiquet haurà d’identificar els colors en els quals anirà a
treballar. Una vegada comence a dibuixar, se li demanarà que dibuixe una casa, un arbre
i un home, a més de figures geomètriques com cercles, rectangles, triangle, rombes...
Finalitzat el dibuix li direm que retalle les figures per tal d’apegar-les desprès en una
cartolina de color. En finalitzar tota l’activitat se li demanarà que pose el seu nom en
majúscules per tal d’identificar que el dibuix és seu.
7
Li donarem al xiquet unes tabletes de plastilina i li direm que faja la figura que més li
agrade per tal d’observar com té desenvolupat la capacitat motora dels dits (motricitat
fina). Per finalitzar el xiquet haurà de completar un laberint que li donarem i haurà
d’aconseguir arribar a la meta prevista.
La segona part es dirà “Taller de capacitats” Aquest taller consta de diferents activitats
en les quals podrem observar diferents coneixements del xiquet i poder saber si aquest
té desenvolupat les activitats que requereix en aquesta edat. Li proposarem les següents
activitats.
CANÇÓ
En aquesta activitat, el xiquet ha de cantar una cançó que haja aprés en l'escola i que es
sàpia de memòria. Ací observarem si el xiquet té la capacitat de memoritzar
adequadament.
ACTIVITAT DE CARTES
Al xiquet, li donarem 10 cartes amb els 10 números i ha d'ordenar-los de menor a
major. A més, a l’ordenar aquests nombres, se li entregarà huit fitxes més amb quatre
lletres majúscules i les altres quatre minúscules corresponents. El xiquet haurà
d'identificar quina es la majúscula/minúscula de l'altra i ajuntar-les.
Aquestes proves ens serviran per saber si el xiquet identifica bé els nombres i les lletres.
PROVA AMB CARAMELS
Mitjançant aquests dolços, observarem fins a quin número sap contar el xiquet, contant-
los.
¡A ORDENAR!
En una taula, hi haurà uns objectes els quals el xiquet haurà d'ordenar de menys
amplitud a més. I uns altres els quals haurà d'ordenar de menys llargària a més.
8
L'ALFABET
Li hem de preguntar si se sap l'alfabet i si es així, ens l'ha de dir. Així observem el seu
coneixement bàsic.
ACTIVITAT DE CÀLCUL
En aquest apartat, el xiquet ha de realitzar tres sumes que se li proposem.
ACTIVITAT DE PARAULES
En un full hi haurà tres paraules d'ús habitual que el xiquet ha d’identificar.
CONTE
Li proposarem al xiquet que ens conte el conte que haurà escoltat abans tres vegades.
Observarem així si està atent mentre sent el conte.
La tercera part s’anomena: “Taller de memòria”. En primer lloc col·locarem una taula
amb diversos objectes en ella, tapats amb un llençol. Després el destapem i deixem
veure el que n’ hi ha i ho tornem a tapar. A continuació comprovem de quants objectes
se’n recorda el xiquet.
Altra prova és, de tres objectes formant una sèrie que el xiquet diga quin esta primer
quin enmig i quin últim. Després retirem un objecte i comprovem si el xiquet es capaç
d’identificar-lo.
La següent prova es realitzarà utilitzant objectes de diferent llargària i pes. El xiquet
haurà d’identificar el més pesat i el més llarg.
Amés treballarem també la identificació de sons, quin són més intensos i quins més
dèbils.
La quarta prova té per títol: “Taller d’imitació”. Amb aquesta última prova farem que el
xiquet ens imite mitjançant diferents activitats.
9
EXERCICI DE GIMNÀSTICA
Amb aquest exercici intentem que el xiquet faça tots els moviments que nosaltres
primer fem
o Menegem els turmells
o Menegem els genolls
o Menegem la cintura
o Menegem els braços
o Menegem els canells
o Menegem els dits
L’EQUILIBRISTA.
Amb aquest exercici proposem que el xiquet estiga 10 segons de peu a un sol
peu. Tanmateix el docent ho farà amb ell. Podem afegir a aquesta activitat, la
possibilitat que el xiquet ho faça amb els ulls tancats.
VULL SER ESCRIPTOR
Amb aquest exercici intentem veure com escriu el xiquet amb lletres
minúscules, al mateix tems que el docent ho fa amb ell. Li proposarem diferents
tipus de lletres cada volta més complicades.
ENGINYER
Amb peces de construcció intentem que el xiquet faça una piràmide de 10 blocs.
El docent ho farà primer.
PAPIROFLÈXIA
Amb un full quadrat intentem que el xiquet el doble diagonalment dues vegades.
Primer ho farà el docent.
EL CANGUR
El xiquet ha de realitzar deu salts cap avant i sis més cap arrere.
10
TAULA DE DISTRIBUCIÓ DE ROLS
PARC TALLER 1 TALLER 2 TALLER 3 TALLER 4
DOCENT Bea Maria Alba Pep Araceli
CÁMERA Maria Alba Pep Araceli Bea
OBSERVADOR Alba Pep Araceli Bea Maria
GUIA Pep Araceli Bea Maria Alba
MATERIAL Araceli Bea Maria Alba Pep
INFORME DEL XIQUET
DESCRIPCIÓ DEL NIVELL DE COMPETÈNCIES EN CADASCUNA DE LES
ÀREES I DESCRIPCIÓ DEL PERFIL DEL XIQUET.
LLENGUATGE:
o Necessita reforçar els següents ítems:
Utilitzar el futur al parlar.
Utilitzar el condicional.
Utilitzar adverbis de quantitat i mode.
Dir la direcció d’on viu.
Contar acudits curts.
o Destaca en:
Vocabulari a l’hora d’expressar-se.
Comprensió a l’hora d’entendre.
En aquesta competència podem observar que el xiquet té assolits la majoria dels ítems
que presenta la Guia Portage, de 4 a 5 anys i de la majoria dels ítems de fins a 6 anys.
11
El xiquet es va desenvolupar amb molta soltesa, encara que al principi el trobarem un
poc tímid, en cap moment es negà a fer una activitat.
A més, el xiquet parla en tot moment en castellà, però a l’hora de transmetre els
coneixements adquirits com l’alfabet o el dies de la setmana, ho fa en valencià. Podem
concloure que la seua llengua materna és la castellana, però que els conceptes els té
assolits en valencià.
Ens va cridar l’atenció també que el xiquet en tot moment preguntava el que, el com i el
perquè de totes les coses.
COGNICIÓ:
o Necessita reforçar els següents ítems:
Figures geomètriques (rombe)
Identificació de les textures
Identificació de monedes de menor i major valor
Recitació de poemes.
Dificultat per a contar de l’ú al cent.
o Destaca en:
Capacitat per llegir
Identificació de la dreta i l’esquerra
Resolució de laberints
Recitar l’alfabet
El xiquet demostra que coneix quasi tots els ítems que li vam proposar. Malgrat que no
va recitar un poema familiar, hem de tindre en compte que ens va cantar una cançó i ho
podem interpretar com un poema. Una característica que ens va cridar l’atenció va ser
que el xiquet comptava del número ú al quaranta, i en arribar ací passava al noranta
continuant fins al cent. Cal comentar també que a l’hora d’imitar al docent per construir
una figura amb peces de construcció intentava imitar-ho inclús amb els colors de les
peces.
12
Un xiquet de cinc anys té la característica de raonar i realitzar les coses de forma lògica,
per aquest motiu, en una de les activitats el docent li va dir: “Agrupa les majúscules
amb les minúscules!” amb la pretensió que ell unira cada majúscula amb la seua
minúscula corresponent, però ell va entendre de forma lògica que devia agrupar totes les
minúscules juntes i totes les majúscules juntes. D’igual manera el docent li va dir que
fera una suma que tenia preparada a un full amb la intenció a què la resolguera i va
interpretar que havia de copiar-les. Hem conclòs que cal explicar al xiquet les ordres
sense donar lloc a ambigüitats.
Hem de ressaltar que al xiquet li feia vergonya sumar amb els dits, per aquest motiu,
amagava les mans baix la taula per a contar, a pesar que el docent li insistia que o fera
amb els dits. Deduïm que a l’escola no li permeten contar amb els dits de les mans.
DESENVOLUPAMENT MOTRIU:
o Necessita reforçar els següents ítems:
Anar en bici
Botar a la corda
Agafar la pilota en l’aire amb dos mans
Patinar
Botar cap arrere
o Destaca en:
Equilibri: aguantar-se amb un peu amb els ulls tancats
Retallar
Tenir la pinça per a escriure correctament
El xiquet demostra un elevat grau d’autonomia, ja que domina totes les seues
extremitats, també cal dir que dintre de la motricitat fina té un gran control a l’hora
d’escriure correctament, retallant amb relativa fluïdesa...
En aquest apartat també es demostrà la lògica del xiquet que com que no volia fer cap
figura pròpia amb plastilina, va imitar al docent fent una bola o un xurro.
13
SOCIALITZACIÓ:
o Necessita reforçar els següents ítems:
La conversació entre adults.
La socialització entre gent nova.
o Destaca en:
La cooperació amb altres xiquets coneguts un cert temps.
Demana ajuda quan la necessita.
Demanar disculpes.
Segons el que ens ha comentat la mare el xiquet te molta vergonya per integrar-se en un
grup nou. A més, quan la seua mare està parlant en un adult molt de temps el xiquet per
cridar la seua atenció l’espenta en compte de començar a cridar. No obstant, malgrat la
seua timidesa, sap respectar en cada situació a la resta de les persones i obeir-les en tot
moment.
AUTOAJUDA:
o Necessita reforçar els següents ítems:
Utilització del coberts.
Cordar-se les sabates.
Mirar quan creua el carrer.
o Destaca en:
Realitzar les feines de la casa que li ordenen.
Em pogut observar que el xiquet té prou autonomia, però és molt dependent de la mare,
és a dir, que es capaç de fer les coses per si mateix, però amb la supervisió de sa mare.
Hem de comprendre que en la nostra infància a eixa edat podíem jugar als carrers, però
en la societat actual no ocorre el mateix. Per aquest motiu hem conclòs que la societat
influeix molt en el desenvolupament de cada una de les persones que formen eixa
societat, en concret els xiquets.
14
ACTIVITATS PER A REFORÇAR ASPECTES MÉS DEFICITARIS.
ACTIVITAT 1:
El xiquet, quan li llançàvem una pilota li costava molt agafar-la amb les dues mans. Per
aquest motiu, hem dissenyat una activitat per a reforçar la motricitat grossa.
Primer li llançarem una pilota gran i molt a prop, i anirem allunyant-nos fins a la
distància desitjada. Quan aconseguisca agafar fàcilment aquesta pilota provarem amb
una més petita que l’anterior i repetirem el procediment citat abans. Seguirem repetint
l’acció amb més pilotes, cada vegada més xicotetes, fins a aconseguir que ho realitze
sense cap problema.
ACTIVITAT 2:
Considerem que el xiquet necessita millorar la seua sociabilitat perquè mostra una gran
timidesa a l'hora de relacionar-se amb altres individus. Per aquest motiu, en compte de
realitzar una activitat per fomentar aquesta carència, proposarem als pares que intenten
involucrar al xiquet en activitats socials com puga ser algun esport, anar al parc o
qualsevol altra activitat que l'obligue a relacionar-se amb altres xiquets. No obstant hem
de tindre en compte que aquest procés de socialització ha de ser progressiu, sempre que
el xiquet es senta còmode i no pressionat.
2.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Ferrerós, Mª Lluïsa.(2004), Ensenya-li a aprendre, Barcelona, Ed: Columna.
Pedagogia i Psicologia infantil, Biblioteca pràctica per a pares i educadors. El període
escolar. MADRID (1998). Ed: ENVEGA S.A.
http://www.psymtec.com/
http://www.todopapas.com/
http://www.psicopedagogia.com/socializacion
15
3.GLOSSARI
Rol:
En psicologia social es considera que el rol és la personalitat pública de cada individu,
el paper més o menys predictible que assumeix amb l’objecte d’adaptar-se a la societat
de la que forma part.
Competència:
Competència comunicativa: Capacitat d’un individu de produir i entendre
enunciats gramaticals de manera significativa en relació amb el context
sociocultural i adequats a la situació en què es produeixen i als propòsits de la
interacció.
Competència lingüística: Coneixement intern que un parlant té del model
abstracte de la seua llengua i, en particular, de les possibilitats de produir i
entendre totes les oracions gramaticals possibles.
Ítem:
Element, part o unitat susceptible de quantificació de què es compon un test o un altre
material psicotècnic.
Premissa:
Proposició provada anteriorment o donada com a certa que serveix de base a un
argument.
La finalitat de la Guia Portage:
Un suport a l'aula per a conèixer les característiques del desenvolupament dels
preescolars.
16
4.OPINIÓ PERSONAL
DIARI
Classe pràctica 11/10/2010:
Presents: Beatriz Francés, Araceli Martínez i María Santacreu.
En aquesta classe el professor va desenvolupar la pràctic. Va explicar com s'havia de fer
i les pautes a seguir per tindre una idea del que s'havia de fer.
Divendres 15/10/2010:
Presents: Alba Costa, Araceli Martínez, Beatriz Francés, María Santacreu i Pep Llopis.
Després de classe, vam sortejar els punts de la Guia Portage per que cada component
del grup se’l llegira a casa i buscara activitats relacionades amb els ítems que demanava
la Guia Portage .
Classe pràctica 18/10/2010:
Presents: Alba Costa, Araceli Martínez, Beatriz Francés, Maria Santacreu i Pep Llopis.
En aquesta classe vam comentar les activitats que havíem pensat per fer amb el xiquet i
les vam debatre. Amés ens vam ajudar juntament activitats que creiem que serien més
adequades i divertides per al xiquet, perquè poguera realitzar-les correctament i amb
motivació.
17
Dijous 21/10/2010 (hora i mitja):
Presents: Alba Costa, Beatriz Francés, Maria Santacreu i Pep Llopis.
A la biblioteca general de la universitat, vam plantejar l'organització de la pràctica amb
el xiquet, és a dir, vam apuntar com havíem de realitzar-la i en quin ordre havíem de fer
les proves que anàvem a proposar-li al xiquet, de manera que aquest no es
desconcentrara i veguera una organització adequada per realitzar-les correctament.
Dilluns 25/10/2010 (tres hores i mitja):
Presents: Alba Costa, Araceli Martínez, Beatriz Francés, Maria Santacreu i Pep Llopis.
Aquest dia és el que realitzarem la pràctica amb el xiquet. Ixírem de Sant Vicent del
Raspeig a les 15h arribant a Ibi a les 15:30h. Abans de res, passàrem per una tenda on
compràrem el material necessari i uns regalets de compensació i motivació per al xiquet.
Després, anàrem a la casa on havíem de fer gran part de la pràctica organitzada per
preparar les activitats, col·locar els materials i tindre'ls apunt per fer-ho natural i amb
ordre.
A les 17h rebèrem el xiquet i ens presentarem fent que parlara i ens agafara confiança.
Aquest de seguida es va llançar i no va mostrar cap problema a l'hora de relacionar-se
amb nosaltres. A continuació, vam convidar el xiquet a anar a berenar un entrepà i jugar
al parc ja que teníem uns jocs preparats per realitzar-los en aquest lloc. Una vegada
realitzades aquestes activitats, ens anàrem a la casa on havíem preparat totes les altres
proves resumides en una gimcana per fer-ho més amè.
Dimecres 27/10/2010 (tres hores):
Presents: Alba Costa, Araceli Martínez, Beatriz Francés i Maria Santacreu.
18
Al finalitzar les classes vam anar a un club social per redactar el treball. Anàvem
desenvolupant punt per punt ordenadament, aportant i debatent les idees de tots per
posar el que creguérem més important.
Dijous 28/10/2010 (cinc hores):
Presents: Alba Costa, Araceli Martínez, Beatriz Francés, Maria Santacreu i Pep Llopis.
Aquest dia ens ho hem pres amb calma i hem quedat en un club social per quedar-nos a
dinar i finalitzar el desenvolupament del treball el millor expressat possible.
DIFICULTATS I GRAU DE SATISFACCIÓ DE LA PRÀCTICA
Respecte a les dificultats trobades durant el treball, hem de dir que per part del xiquet no
hi ha hagut cap problema, ja que s'ha adequat a qualsevol prova que li hem encomanat.
Per part de la família cal dir que tampoc s'han oposat a res ni ens han posat cap
problema en que el xiquet ens ajudara amb el nostre treball. Tal volta el problema més
greu que hem trobat durant el treball ha sigut posar-nos d'acord en la forma de planificar
les activitats, ja que cadascú proposava un procediment totalment distint dels altres,
però finalment hem acabat treballant còmodament durant l'activitat i amb una bona
coordinació.
La pràctica ha sigut molt satisfactòria degut a que pensem que l'hem dut
endavant amb èxit, gràcies que el xiquet ens ha facilitat molt la tasca. També hem de dir
que en aquesta pràctica ens ha ajudat a aprendre un poc més a treballar en grup ja que,
hem tingut un cert grau de llibertat pròpia per a preparar una part de l'activitat utilitzant
la imaginació intentant fer l'activitat el més divertida possible, però posant les idees en
comú. Per a això, hem hagut de dividir la Guia Portage i preparar les activitats buscant
entre tot el grup ajuntar el major nombre d'objectius en una mateixa activitat. Així que
hem treballat conjuntament per un objectiu comú de manera que hem discutit tots els
19
punts amb un resultat molt satisfactori per a tots els membres, resultant una pràctica que
ens ha aportat molts coneixements.
Com a experiència personal ha resultat summament satisfactòria ja que, hem
conegut un xiquet molt interessant com és Abel, i hem fet una primera presa de contacte
amb el que seria la docència en el seu sentit més bàsic. Per primera vegada hem hagut
d'aprendre a programar i observar el resultat de les activitats que prèviament hem
programat. També hem vist la dificultat de mantenir atent l'alumne i les dificultat de
preparar una programació, és a dir, hem descobert les dificultats de la docència en el seu
nivell més baix.
COMPARATIVA EDUCATIVA
Aquesta Guia Portage ens permet identificar el nivell de desenvolupament en el que es
troba el xiquet, per tant, podem fer una comparativa educativa, com la següent:
Un mestre comença el curs i no sap en quin nivell inicial de coneixements i
habilitats estan els seus alumnes, aleshores, utilitzarà la Guia Portage per crear
unes activitats que li serviran per comprovar el nivell de competència en totes
les àrees dels alumnes.
PENSAMENT DIVERGENT
Pensem que hi ha certs ítems que no corresponen a l'edat que es marca en la Guia
Portage ja que pensem que són característics d'edats superiors o inferiors, segons el cas.
Considerem que alguns apartats dels que parla la Guia Portage requereixen un grau
major de desenvolupament com és el cas de penjar-se d'una barra horitzontal agafant-se
amb les mans, què dependria més de la força física que del desenvolupament motriu. Un
altre exemple seria el de la corda, activitat que considerem que seria més apropiat per a
edats superiors ja que requereix un nivell de coordinació més alt.
Per contra, trobem l'activitat de lliscar pel tobogan, la qual podria realitzar-se en edats
inferiors.
20
Per altra banda, ens trobem amb activitats com és el cas de nadar o anar amb patins que
considerem que no són característiques d'una edat concreta perquè depenen molt de
l'àmbit familiar, social i cultural del xiquet.
CONCLUSIÓ
Durant la realització de tot el treball hem anat aportant idees que mostren la nostra
opinió i sensacions front a la realització del mateix.
Destacarem, com a trets importants de la pràctica, la presa de contacte amb el xiquet
que ens ha aportat una visió de les possibles dificultats que podríem trobar al llarg de la
nostra vida laboral futura com a docents.
Voldríem remarca que el treball ens ha resultat summament profitós i satisfactori, encara
que pensem que el resultat d'aquest hauria sigut més gratificant havent-li dedicat molt
més temps, de manera que hauríem desenvolupat cada competència molt més
permetent-nos gaudir molt més d'aquesta experiència. Cal dir, que es tracta d'un treball
molt dens, que inclou molts conceptes distints, que hem hagut d'assolir en molt poc
temps.
21
ANNEX: AUTORITZACIÓ DELS PARES.
