Precaris de tot el món, uniu-vos! Una entrevista a Guy Standing -...

240517 0938Precaris de tot el moacuten uniu-vos Una entrevista a Guy Standing - Ab Origine Magazine

Paacutegina 1 de 19httpwwwaboriginemagcomguystanding

Entrevista

Nom i Cognoms Guy Standing

Formacioacute acadegravemica Doctor enciegravencies econogravemiques per la

Universitat de Cambridge

Liacutenies de recerca Precariatcapitalisme rentista renda

bagravesica ciutadana

Publicacions principalsndash El precariado Una nueva clase social

(Pasado amp Presente 2014)

ndash La corrupcioacuten del capitalismo (Pasado

amp Presente 2017)

Etiquetes capitalisme capitalista rentista globalitzacioacute marxisme precariatproletariat

Que entrevistis una de les majors autoritatsmundials en qualsevol agravembit no eacutes una oportunitatque tinguis cada dia Quan els editors dePasadoampPresente ens varen donar lrsquooportunitatdrsquoentrevistar a Guy Standing (Gran Bretanya 1948)la nostra primera reaccioacute va ser drsquoastoramentTeniacuteem lrsquooportunitat de parlar amb un delsprincipals avaladors i defensors drsquouna renda bagravesicauniversal i considerat per la immensa majoria comel pare del concepte ldquoprecariatrdquo la nova classesocial que a parer de lrsquoautor ha aparegut com aconsequumlegravencia del capitalisme desembridat actualfill del neoliberalisme dels anys 70-80

Malgrat que esperagravevem un estirat acadegravemicbritagravenic la veritat eacutes que per a sorpresa nostra ens

Cel roig a lrsquoEspanyarepublicana (1931-1932)

Relacions de poderForces Armades i laCorona entorn al 23-F

Els oriacutegens catalansdel Partit Popular (II)

A casa a la fagravebrica i alcarrer el que vasuposar per les donesla industrialitzacioacute aCatalunya - Ab Origine

Uacuteltimscomentaris

[hellip] per preparar lavaga general delprimer de maig de1891 En unadrsquoaquestes reunionsintervindria TeresaClaramunt que hellip

Articles meacutes vistos

Quiosc Seccions Oriacutegens NOU Actualitat Glossari

Qui som El projecte Contacte



La desigualtat social i la precaritzacioacute deltreball soacuten dos dels temes meacutes candents enel debat puacuteblic i social Des dels seusoriacutegens el capitalisme srsquoha caracteritzat perla concentracioacute de guanys en les mans drsquounspocs Eacutes aquest un sistema desigual i injustper definicioacute

vagraverem trobar a alguacute que preferia degustar unabona cervesa meacutes que atendre set o vuit entrevistescada diahellip La nostra conversa comenccedilagrave i acabagrave ales oficines de PasadoampPresente en un pis de lavella dreta de lrsquoEixample Quan li vagraverem dir queparlariacuteem drsquoHistograveria se li van ilmiddotluminar els ulls ldquoperfi podreacute parlar de coses diferentsrdquo

[NOTA Cal diferenciar entre el nostre ldquotreballrdquo i elldquolabourrdquo anglegraves El darrer terme srsquousa en lleguaanglesa per a expressar aquell treball que esremunera La paraula srsquoha traduiumlt aquiacute per ldquotreballrdquoo ldquoforccedila de treballrdquo depenent del context]

Penso que ha anat evolucionant durantcentenars drsquoanys i que hi ha moltes formes decapitalisme Alguacute em va preguntar lrsquoaltre dia sicreia que estava colmiddotlapsant La resposta va serclarament ldquonordquo pel seu caragravecter canviant ievolutiu

Eacutes molt important que tots entenguem com elcapitalisme ha canviat el seu caragravecter en elsuacuteltims 200 anys Cal mirar endarrere

Magazine

David Castells

Gaspar

La intervencioacute aliada aRuacutessia - HistograveriesdEuropa

Carlos

a Teresa ClaramuntPionera del feminismeobrerista catalagrave

Els pastors erendOlesa i ara elmonestir eacutes territoride Monistrol perogravequan es va formarera dOlesa

a Marede Deacuteu trobadapatrona de Catalunya

Buen trabajo Juliagrave

a A quina Creude Borgonya va ferreferegravencia PabloIglesias

[hellip] als senyors de laguerra blancs(alguns drsquoells pocmeacutes que simplesbandits drsquoaltres comlrsquoalmirall AlexanderKoltxak liacuteders hellip

a La guerra de lrsquoExtremOrient (1918-1922)

Interesante artiacuteculoMucha suerte Juliagrave




Hi ha molts historiadors que consideren elperiacuteode 1945-1973 i la construccioacute de lrsquoestatdel benestar com una concessioacute que lesforces del capital han de fer despreacutes de laSegona Guerra Mundial i lrsquoalternativa que laUnioacute de Repuacutebliques Socialistes Soviegravetiques(URSS) representava Consideres que aixograve eacutescert Si eacutes aixiacute com va condicionarlrsquoarquitectura de lrsquoeconomia de postguerra

histogravericament i pensar com el capitalisme agraricomenccedilagrave com desembocagrave en lrsquoindustrial alssegles XIX i XX i com avui dia en tenim un altreque eacutes essencialment diferent

ldquoEl capitalisme no estagrave

colmiddotlapsant estagrave en continu

canvi i evolucioacuterdquo

Per a mi allograve important analitzant lrsquoauge delldquoprecariatrdquo del capitalisme ldquorentistardquo i del temadrsquoaquest llibre de la corrupcioacute del capitalisme eacutesmirar-ho des drsquouna perspectiva histograverica Crecque si no es fa aixograve no pots apreciar lanaturalesa canviant de lrsquolsquoanimalrsquo

La manera en com enfocaria aixograve eacutes anant a KarlPolanyi i el seu llibre La gran transformacioacute elqual recomano vivament de llegir Ell va escriureaquesta obra de pressa a Vermont (Estats Units)i va haver de tornar a Londres el 1943 deixant ados amics seus alemanys arreglant elmecanoscrit

No eacutes un llibre per tant massa ben organitzat ifins a cert punt srsquoha drsquointerpretar Perograve lrsquoessegravenciadel que deia Polanyi era que hi hagueacute una ldquograntransformacioacuterdquo que comenccedilagrave al segle XIX amb eldesmantellament de les velles estructuressocials i en el qual els capitals mercantil ifinancer esdevingueren dominants I esdevenintdominants mostraren una caretalsquodisassociadorarsquo en la transformacioacute Aquestanocioacute (ldquodisassociacioacuterdquo) histogravericament implica queel sistema econogravemic estava fora de control per la

Incrusta-hoMostra-ho al Twitter

Tuits de revistaborigine

Ab Origine ha retuitat

Una investigacioacute destapa la Barcelona que va estimar els nazis aracat_6b471313s=t

CRAI UB PAVELLO bibrepublica

Seacute el primero de tus amigos en indicar que legusta esto

Ab Origine1256 Me gusta

Me gusta esta paacutegina



societat

Va ser la persecucioacute del laissezfaire dels ldquomercatslliuresrdquo etc la que va portar a la destruccioacutesistemagravetica dels vells sistemes de regulacioacute elsde redistribucioacute i de proteccioacute social

De cop i volta el capital financer estava al poderaixiacute com els empresaris perograve els obrers no Aixograveva ocasionar com es coneix als Estats Units unaldquoegravepoca dauradardquo [La ldquoGildedAgerdquo] un termeinventat per Mark Twain per a descriure lesuacuteltimes tres degravecades del segle XIX perograve quetambeacute srsquousagrave per a la primera part del XX

Aquesta etapa es va caracteritzar per laconcentracioacute de fortuna en mans drsquouns pocs elsrobber barons (ldquobarons lladresrdquo) lrsquoequivalent delsnostres plutogravecrates La desigualtat social anavacreixent Tot i que els salaris reals van pujar unamica les desigualtats socials es disparaven i lesinseguretats es multiplicaren fins que enparaules de Karl Polanyi hi hagueacute una amenaccediladrsquoaniquilacioacute de la civilitzacioacute Va ser el periacuteodedel totalitarisme autoritarisme feixisme quanaquesta faceta desembridada del capitalisme vaser una amenaccedila

Llavors va venir la Segona Guerra Mundial Iquan Polanyi estava escrivint el llibre ell deia queaquesta amenaccedila a la civilitzacioacute o beacutecontinuaria o que necessitariacuteem una nova carade la Gran Transformacioacute on lrsquoexistegravenciaeconogravemica fos controlada per nous mecanismesde regulacioacute proteccioacute social i redistribucioacute de lariquesa per a reduir les desigualtats iinseguretats

I per a entendre el que ha estat passant ara hemdrsquoentendre quegrave ha passat perquegrave aixograve vapermetre lrsquoera de la postguerra(aproximadament del 1945 fins als anys setanta)on el capitalisme de lrsquoestat del benestaresdevingueacute la realitzacioacute drsquouna agendaprogressista Hi hagueacute un triomf en aquestperiacuteode de la socialdemocragravecia dels partits



socialistes

Tot aixograve estava assentat sobre la construccioacute desistemes dels mercats nacionals i per tant totdepenia meacutes del que la gent srsquoimagina en unssistemes nacionals tancats hi havia comerccedil entreFranccedila Gran Bretanya Estats Units fins i tot ambEspanya (encara que hi hagueacutes Franco)hellip entrepaiumlsos amb uns costos de treball similars Icomerciant amb els paiumlsos en desenvolupamenton es produiumlen beacutens primaris (menjar i recursos)i intercanviant-los amb productes manufacturatsproduiumlts als estats del benestar

Perograve a la degravecada dels setanta les contradiccionsde la Gran Transformacioacute conduiumlren a la sevaimplosioacute I van explotar perquegrave cada vegada meacuteseacuterem testimonis de lrsquoobertura del sistema global

ldquoA la degravecada dels setanta

les contradiccions de la

Gran Transformacioacute conduiumlren

a la implosioacute de lrsquoEstat del

Benestar perquegrave cada cop

eacuterem meacutes testimonis de

lrsquoobertura del sistema

globalrdquo

Les contradiccions tal com les recordo eren quela inflacioacute pujava els preus tambeacute va aparegraveixerlrsquoestanflaccioacutehellip lrsquoeconomia era cada vegada meacutesinestable I per sota de tot plegat lrsquoestrategravegia dela socialdemocragravecia havia sigut la sistemagraveticadesmercantilitzacioacute del treball [ldquolabourrdquo] Aixograve voldir que cada vegada meacutes la remuneracioacute de laforccedila treballadora havia sigut pagada ambbeneficis no salarials pensions vacancespagades permisos pagats beneficis per malaltiai el salari mateix estava baixant com a part delsingressos totals

El problema amb aixograve eacutes que el sou deixa de serun premi per a la forccedila de treball per molt que



Has mencionat el laissezfaire laissezfaire i com elssistemes socialdemogravecrates colmiddotlapsarendespreacutes de lrsquoabandonament dels mercatsnacionals Eacutes curioacutes que lrsquouacutenic moment en lahistograveria de la humanitat on el capitalismeha pogut redistribuir la riquesa ha sigutquan aquest ha sigut controlat Creus quevivim en el mite dels ldquomercats lliuresrdquo

els treballadors fessin meacutes feina no rebien meacutesbeneficis Aixograve va generar una crisi i el colmiddotlapsedel sistema socialdemogravecrata Ens endinsagraverem enuna nova etapa del capitalisme

El que jo nomeno la ldquoTransformacioacute Globalrdquo eacutes laconstruccioacute dolorosa drsquoun sistema de mercatglobal Aixograve eacutes el que hem estat experimentantels uacuteltims trenta anys Eacutes una nova etapa delcapitalisme global

Correcte El que va passar en aquest periacuteodedespreacutes de la Segona Guerra Mundial eacutes que lapor va canviar de bagravendol El capital estava fentconcessions als treballadors i a lrsquoestat delbenestar La majoria de la gent erasocialdemogravecrata encara que tinguessis tambeacutepartits conservadors liberals o socialistes Elsseus valors eren molt similars

No va ser una ldquoegravepoca dauradardquo Molta gent parladrsquouna ldquoegravepoca dauradardquo del capitalisme perograve noeacutes cert Hi havia desigualtats grans desigualtatsentre homes i dones entre aquells que tenienfeines estables i aquells que no Aquelles



desigualtats existien i no eacutes correcte per tantpensar que aquella va ser una egravepoca de granigualtat

Perograve la desimbridacioacute del capitalisme durant laTransformacioacute Global va provocar un incrementespectacular en les taxes de desigualtat idrsquoinseguretat I crec que la histograveria de laTransformacioacute Global ha de ser entesa des drsquounpunt de vista histograveric amb el comenccedilament deles poliacutetiques neoliberals representades per laSocietat Mont Pegravelerin Milton Friedman FriedrichHayekhellip gent com aquesta la ideologia de la qualera privatitzar-ho tot mercantilitzar-ho tot (ferque tot depengueacutes de les forces del mercat)individualitzar totes les transaccionseconogravemiqueshellip i altre cop reduir la legislacioacuteregulatograveria les institucions de la solidaritat sociali els mecanismes de reduccioacute de la desigualtat

Perograve el que passagrave com en el llibre de La grantransformacioacute de Karl Polanyi eacutes que aixograve vapermetre el triomf del capital financer Vapermetre a les grans institucions financeresesdevenir tan poderoses que elles van podermoldejar lrsquoarquitectura del capitalisme global

ldquoLa desimbridacioacute del

capitalisme durant la

Transformacioacute Global va

provocar un increment

espectacular en les taxes de

desigualtat i drsquoinseguretat

Aixograve va permetre el triomf

del capital financerrdquo

Nomeacutes vagraverem tenir un periacuteode de 20-25 anys detriomf del neoliberalisme Avui dia no vivim en unsistema neoliberal Eacutes molt important entendreaixograve Va fer la seva feina i ara ha transformat lasituacioacute en un capitalisme rentista eacutes a dir on elcontrol srsquoexerceix per mecanismes de no-lliuremercat [a traveacutes de les rendes eacutes a dir



Des del teu punt de vista quegrave eacutes elneoliberalisme i com apareix

drsquoactivitats que generen un guany sense produirres com ara una patent] Eacutes el que el meu uacuteltimllibre intenta explicar [La corrupcioacuten delcapitalismo PasadoampPresente 2017]

ldquoJa no vivim en el

neoliberalisme Aquest va

fer la seva feina i va

evolucionar en un

capitalisme rentista on el

control srsquoexerceix per

mecanismes de no-lliure

mercatrdquo

Crec que el neoliberalisme pot ser definit com lacreenccedila en la individualitzacioacute de lrsquoactivitateconogravemica privatitzacioacute total la reduccioacute delpaper de lrsquoestat en ser un agent de policia per alrsquoactivitat econogravemica i la restriccioacute de lesinstitucions socials

En el model neoliberal els sindicats i lesregulacions soacuten distorsions de les forces delmercat Per a molts de nosaltres aixograve no eacutes boperquegrave aquestes soacuten institucions que ens donenseguretat i un sentit de solidaritat social Perograve enla seva ideologia tot aixograve eacutes un obstacle per alsmercats I la ironia eacutes que ells creien en la forccedila



contra tota classe drsquoinstitucioacute que ens representicom a ciutadans

Tenen tambeacute una altra contradiccioacute Malgrat laseva retograverica dels mercats lliures permeterenmonopolis lrsquoaparicioacute del capitalisme rentista iper aixograve irogravenicament hem sigut testimonisdrsquoaquest auge del capitalisme rentista

John Maynard Keynnes lrsquoeconomista meacutes famoacutesdel segle XX en el seu llibre de 1936 La teoriageneral va predir lrsquoeutanagravesia del rentista El quevolia dir amb aixograve eacutes que a mesura que el capitalesdevenia meacutes global lrsquooportunitat de viure derendes i dels monopolis aniria declinant Perogravedrsquoallograve que no se nrsquoadonagrave eacutes que una vegadatenies una economia global es podia reforccedilar elcapital financer fins a tal punt que ell establiriales institucions per a permetre altre cop elcreixement del capitalisme rentista

El meu llibre es diu La corrupcioacute del capitalismeperquegrave la corrupcioacute eacutes que mentre la gentcontinua parlant de mercats lliures competegravenciaetc en el sentit neoliberal en realitat han creat elsistema de mercat menys lliure de la histograveria Eacutesuna mentida que quan els poliacutetics ens repeteixenque creuen en el mercat lliure Han estat fent elcontrari

ldquoLa corrupcioacute del

capitalisme eacutes que mentre

continuem parlant de mercats

lliures en sentit

neoliberal han creat el

sistema de mercat menys

lliure de la histograveria Eacutes

mentida quan els poliacutetics

diuen que creuen en el

mercat lliure perquegrave han

estat fent el contrarirdquo



David Harvey defineix el neoliberalisme coma un ldquoprojecte de restauracioacute classerdquo que eacutesacceptat pel comuacute de la poblacioacute com aldquosentit comuacuterdquo Hi estaries drsquoacord ambaquesta asseveracioacute

Hem estat veient com aquest capitalisme rentistaemergia I crec que eacutes molt uacutetil veure que ladistribucioacute del sistema impositiu srsquohadescompost com a resultat drsquoaixograve Durant la GranTransformacioacute en lrsquoera del capitalisme embridatera agravempliament acceptat que la part delsingressos nacionals que anaven al capital i la queanava al treballador era meacutes o menys constantDrsquoenccedilagrave lrsquoinici de lrsquoegravepoca neoliberal la part queanava al capital ha anat pujant i la que anava a laforccedila de treball ha anat baixant I estagrave passantarreu del moacuten

Perograve encara meacutes important que aixograve en aquestapart creixent que va cap al capital el tall quesrsquoemporten els rentistes que guanyen els seusguanys amb diferents classes de propietat haanat pujant I en la part declinant de les rendesdel treball les diferents formes de rentisme hapujat i la que va al precariat ha anat baixant

Tenim una fractura en el sistema impositiu queeacutes el que estagrave causant essencialment elcreixement de la desigualtat i la inseguretat

Em temo que no Tinc una gran admiracioacute per laseva obra particularment sobre les ciutats perogravecrec que lrsquoanagravelisi de classes srsquoha mogut de la vellaperspectiva marxista i tambeacute dels de MaxWeber

El que he intentat argumentar en els meusllibres eacutes que tenim una nova estructura declasse global Tenim una plutocragravecia que estagravefora del control del capitalisme convencional ique controlen el capitalisme rentista lesfinances la poliacuteticahellip Despreacutes tens una elitassalariada amb la seguretat drsquouna feina a llargtermini



ldquoTenim una nova estructura

de classe global que estagrave

fora del control del

capitalisme convencional i

que controla el capitalisme

rentista les finances la

poliacuteticahelliprdquo

No podem parlar drsquouna classe treballadorahomogegravenia perquegrave els assalariats soacuten cadavegada meacutes dependents del capital i per tant hiha una separacioacute drsquointeressos entre els guanys irendes i els salaris

El vell proletariat que existia a la GranTransformacioacute estagrave enfonsant-se perdent poderEls sindicats representaven el proletariat Aixogravesrsquoestagrave enfonsant i el precariat estagrave creixentaquest darrer teacute diferents interessos delsassalariats i del proletariathellip i de la plutocragraveciaclar

Degut a la naturalesa canviant del capitalismerentista aquest xupa cada vegada meacutes recursosdel precariat Aixiacute doncs la nova lluita de classesque tindragrave lloc en el segle XXI seragrave entre elcreixent precariat i el capital financer no entre elproletari i els amos Aixograve significa un canvi deprioritats i una naturalesa diferent del conflicteque estagrave venint

ldquoEl vell proletariat srsquoestagrave

enfonsant i estagrave creixent el

precariat La nova lluita de

classes del segle XXI seragrave

entre el precariat i el

capital financer no entre

proletaris i amosrdquo



Quines diferegravencies hi ha entre el precariat iel proletari Com ha canviat el treball desdels 70

Hi ha tres dimensions en el precariat que soacutenfonamentalment diferents de les del vellproletariat El vell proletariat estava subjectehistogravericament a la pressioacute de ser proletaritzatsque en el cas britagravenic va ser meravellosamentdescrit per E P Thompson i Eric Hobsbawm onla gent era disciplinada per a aguantar un treballestable a temps complet era explotada en el llocde treball en el temps de treball Entraves atreballar al matiacute i sorties de treballar a la tarda ieres explotat entremig Aixograve era un sistemaindustrial

Ara en la nostra egravepoca el precariat estagrave sentdisciplinat per a ser precaritzat no proletaritzatPrimerament estagrave sent forccedilat a habituar-se auna vida de treball inestable Molts marxistesobliden que la primera pressioacute per a donar unafeina estable seguretat etc no va venir delssindicats ni dels treballadors sinoacute dels patrons

ldquoMolts marxistes obliden que

la primera pressioacute per la

feina estable i la seguretat

no va venir dels sindicats

ni dels treballadors sinoacute

dels patronsrdquo

Eacutes un error interpretatiu de la histograveria pensarque els sindicats lluitaven per un treball fix sinoacuteque foren els amos de les mines i els molins quevolien estabilitzar la forccedila de treball No volientreballadors que anessis i vinguessin aixiacute queempraren mesures per a que la gent pogueacutesquedar-se en llocs de feina estables a jornadacompleta No va ser fins despreacutes que elssindicats defensaren el labourism i fessin seva labandera dels llocs de treball estables Va ser unareaccioacute defensiva de les unions Els treballadorsper siacute sols no ho haurien entegraves volien llibertatfer altres formes de feina



Avui dia la diferegravencia amb el precariat eacutes quesersquols hi diu als precaris que han de conviure ambfeines inestables i a meacutes a meacutes han de treballarfora del lloc de la feina i a dintre del lloc detreball en el temps de feina aixiacute com despreacutesdrsquoaquest temps Eacutes fonamentalment diferent delvell proletariat

I un altre punt que els marxistes tradicionals nohaguessin entegraves eacutes la diferegravencia entre el labour iel labourpower El labour eacutes lrsquoactivitat soacutec pagatpel meu treball en un mercat laboral el labourcom a tal eacutes una mercaderia (la meva forccedila detreball estagrave subjecta a un preu) El labourpowersoacuten les meves competegravencies el meu conjuntdrsquohabilitats Al segle XIX i a principis del segle XXla diferegravencia entre aquests no era molta perquegraveeres pagat per les habilitats que tenies queestaven vinculats al treball que feies a la fagravebricaa les mines etc

Amb el precariat hi ha una gran diferegravencia entreel labouri el labourpower El nivell drsquoeducacioacute delprecariat eacutes molt meacutes alt per la feina que han defer Hi ha una gran diferegravencia El que estagrave passantara eacutes la mercantilitzacioacute de la forccedila de treballperquegrave el precariat nomeacutes estagrave obtenint un salarii no aquells beneficis no vinculats al salarinomeacutes pot existir en un mercat laboral

Lrsquoaltra cosa a destacar eacutes que per al vellproletariat els ingressos socials incloiumla nonomeacutes el salari sinoacute tambeacute beneficis no salarialsde lrsquoestat i acceacutes a una sanitat Avui dia elprecariat teacute un ingreacutes social molt diferent nomeacutesobteacute un salari i ha estat exclograves de la resta

Finalment lrsquouacuteltima diferegravencia que jo destacariaentre el proletariat i el precariat eacutes que elsprimers eren considerats ciutadans els seusdrets van ser expandits per als darrers el proceacuteseacutes invers ja que estan perdent drets Estagravehavent-hi un proceacutes dialegravectic que eacutesessencialment diferent Per a mi qualsevol quepensi que el precariat no eacutes una classe en elsentit marxista de la paraula eacutes que estagrave perdentde vista aquestes diferegravencies fonamentals I soacuten



En el teu nou llibre parles del capitalismerentista i com aquest corromp lademocragravecia En un capitalisme ambinstitucions globals i no escollides persufragi universal com salvem lademocragravecia Eacutes el rentisme la fase superiordel capitalisme

importants perquegrave marquen les liacutenies drsquouna novaestrategravegia poliacutetica

ldquoUna diferegravencia entre el

proletariat i el precariat

eacutes que mentre els primers

van anar guanyant drets els

uacuteltims els han anat perdent

Eacutes un proceacutes dialegravectic

essencialment diferentrdquo

[Riu] No crec que sigui la fase superior de resperograve penso que el que ha passat eacutes que el capitalfinancer i les grans corporacions han canviatlrsquoarquitectura i el funcionament a nivell global

Les Nacions Unides el Banc Mundial el FonsMonetari Internacional (FMI) eren les institucionsdominants despreacutes de la Segona Guerra Mundialen el capitalisme global i van acabar donantsuport al model neoliberal He treballat molt detemps a Ginebra i el que va passar a Ginebra eacutesque en aquell periacuteode les organitzacions



internacionals van canviar en tamany i poder

Avui dia la institucioacute global meacutes poderosa eacutes laWIPO (Organitzacioacute Internacional de la PropietatIntelmiddotlectual en les seves sigles en anglegraves) i vanaccedir al poder creant una estructura de dretsde propietat intelmiddotlectual Bagravesicament el que hemanat veient eacutes com per exemple el nuacutemero deregistres srsquoha triplicat en els uacuteltims quinze anysMeacutes de 3000000 de registres soacuten registrats aWIPO cada any Cada un drsquoaquests garanteix uningreacutes monopoliacutestic per al propietari del registre

ldquoAvui en dia la institucioacute

global meacutes poderosa eacutes la

WIPO (Organitzacioacute

Internacional de la

Propietat Intelmiddotlectual)

Conforma un sistema

bagravesicament rentista que no

teacute res a veure amb el lliure

mercatrdquo

Les grans corporacions han anat absorbint totsels registres que poden comprar de tal formaque les grans corporacions tenen milers deregistres que els hi donen bilions de dogravelars oeuros aturant aixiacute el mercat perquegrave la gent nopot produir aquests beacutens en competicioacute perquegravehi ha un monopoli Aixograve teacute el suport delcopyright de les marques i aquesta estructurainstitucional eacutes un sistema bagravesicament rentistaque depegraven en institucions que no soacuten pro-mercat

Els governs de tot el moacuten han estat donantsubsidis enormes a les grans corporacions delscontribuents a les corporacions i als putogravecratespermetent-los guanyar meacutes diners encara Noestagrave justificat ni egraveticament ni econogravemicamentsinoacute que teacute a veure amb un capitalisme rentistaque no teacute res a veure amb el lliure mercat Eacutes elmateix que quan srsquousen els mecanismes del



deute

I tot aixograve nomeacutes pot continuar perquegrave la classepoliacutetica i els grups poliacutetics soacuten servents delcapitalisme financer Els partits conservadors hanesdevingut partits del capitalisme global

La veritable corrupcioacute no eacutes dels individus sinoacutedel fet que els poliacutetics empren portes giratograveriesesperen anar de les finances a la poliacutetica iviceversa I fins i tot la gent que no estagraveformalment corrupta tots els ministresdrsquoeconomia i altres fan coses que afavoreixenaquests interessos econogravemics Eacutes tot un sistemacorrupte

ldquoLa veritable corrupcioacute soacuten

les portes giratograveries Eacutes

tot un sistema corrupte El

principal antagonista per al

precariat eacutes lrsquoestatrdquo

Aixograve significa que si volem rescatar lademocragravecia i desmuntar el capitalisme rentistahem de posar pressioacute al sistema puacuteblic per a quecanviiuml I si uacutenicament juguem per les regles deljoc que els financers ens imposen notriomfarem Eacutes essencial per a entendre on somavui

Necessitem una nova poliacutetica per als precariats ihem drsquoentendre que el principal antagonista peral precariat eacutes lrsquoestat i que aquest ha de sercanviat Hem de focalitzar la nostra energia aquiacute icanviar les institucions de lrsquoestat Aixograve doacutena uncamp drsquoactuacioacute diferent tambeacute de la del vellproletari i lrsquoantiga socialdemocragravecia Aquestconjunt de fets requereixen un nou vocabulariuna nova comprensioacute del capitalisme rentistadrsquoallograve que el precariat necessita i posa novespreguntes sobre la taula



En el llibre tambeacute parles sobre com als anys70 i 80 la Xina i lrsquoIacutendia srsquoobren al moacutenllenccedilant-hi una descomunal i molt meacutesbarata magrave drsquoobra i com aixograve permet alspatrons de traslladar grans parts del seunegoci allagrave Les consequumlegravencies van serbestials perograve quin eacutes el paper del factorpoliacutetic aquiacute Quin eacutes el rol de MargaretThatcher o Ronald Reagan en aquestescenari

Soacutec del parer que Ronald Reagan i MargaretThatcher van ser els instruments que vanpermetre la implantacioacute de lrsquoagenda neoliberalen una posicioacute dominant Ells no van anticiparlrsquoemergegravencia de la Xina com a una part essencialdel sistema capitalista global El que va passarclar va ser que el dinamisme econogravemic elcreixement econogravemic mundial ha virat cap a laXina lrsquoIacutendia i el sud-est asiagravetic

Avui dia ens preocupem per creixementseconogravemics de lrsquo1-2 a lrsquoany A la Xina espreocupen si eacutes del 9-10 i el mateix passa amb



lrsquoIacutendia on hi estic treballant molt que tenen uncreixement del 9 Soacuten canvis enormes els queestan ocorrent

Avui dia la major economia rentista del moacuten eacutesla Xina no els Estats Units El que aixograve significaper a Europa eacutes que nosaltres hem entrat aformar part del capitalisme global perograve soacuten lesgrans corporacions les que nrsquoestan traient elbenefici mentre que el precariat veu com elsseus salaris i les seves condicions empitjoren

El gran repte si el poses en termes histograverics eacutestornar a embridar la Gran Transformacioacute nousmecanismes de regulacioacute de distribucioacute deproteccioacute social Per aixograve crec en una rendabagravesica per exemple No podem esperar quepugin els salaris perquegrave no ho faran La preguntaque caldria fer-nos eacutes com redistribuiumlm elcapitalisme rentista Com desmuntem el poderde la plutocragravecia dels financers i dels partitsconservadors

ldquoCrec en una renda bagravesica

com un mecanisme de

regulacioacute distribucioacute i

proteccioacute social No podem

esperar que pugin els

salaris perquegrave no ho faranrdquo

Si ho aconseguim crec que aconseguirem lasaviesa drsquoaquell gran poema de Shelley escrit el1819 i que acaba amb una exhortacioacute a la revoltaperquegrave nosaltres som molts i ells soacuten pocs

Malgrat que ells tenen ara per ara el control detot si ens unim i esdevenim una classe per ellamateixa tindrem la capacitat de desmantellar elcapitalisme rentista perograve cal adonar-nos quenecessitem una nova classe de partits i quelrsquoantiga socialdemocragravecia ja no ens serveix Cal unpartit del precariat per al precariat Nomeacutespodem canviar el sistema si aconseguim posar-hipressioacute I tinc la lleugera certesa que aixograve ja estagrave



passant No fa falta ser pessimista el sistema potcanviar perograve cap de nosaltres teacute excuses per a lainactivitat poliacutetica

copy Copyright Ab Origine Magazine -- Disseny i programacioacute Cristina Bailach aboriginehistgmailcom



La desigualtat social i la precaritzacioacute deltreball soacuten dos dels temes meacutes candents enel debat puacuteblic i social Des dels seusoriacutegens el capitalisme srsquoha caracteritzat perla concentracioacute de guanys en les mans drsquounspocs Eacutes aquest un sistema desigual i injustper definicioacute

vagraverem trobar a alguacute que preferia degustar unabona cervesa meacutes que atendre set o vuit entrevistescada diahellip La nostra conversa comenccedilagrave i acabagrave ales oficines de PasadoampPresente en un pis de lavella dreta de lrsquoEixample Quan li vagraverem dir queparlariacuteem drsquoHistograveria se li van ilmiddotluminar els ulls ldquoperfi podreacute parlar de coses diferentsrdquo

[NOTA Cal diferenciar entre el nostre ldquotreballrdquo i elldquolabourrdquo anglegraves El darrer terme srsquousa en lleguaanglesa per a expressar aquell treball que esremunera La paraula srsquoha traduiumlt aquiacute per ldquotreballrdquoo ldquoforccedila de treballrdquo depenent del context]

Penso que ha anat evolucionant durantcentenars drsquoanys i que hi ha moltes formes decapitalisme Alguacute em va preguntar lrsquoaltre dia sicreia que estava colmiddotlapsant La resposta va serclarament ldquonordquo pel seu caragravecter canviant ievolutiu

Eacutes molt important que tots entenguem com elcapitalisme ha canviat el seu caragravecter en elsuacuteltims 200 anys Cal mirar endarrere

Magazine

David Castells

Gaspar

La intervencioacute aliada aRuacutessia - HistograveriesdEuropa

Carlos

a Teresa ClaramuntPionera del feminismeobrerista catalagrave

Els pastors erendOlesa i ara elmonestir eacutes territoride Monistrol perogravequan es va formarera dOlesa

a Marede Deacuteu trobadapatrona de Catalunya

Buen trabajo Juliagrave


[hellip] als senyors de laguerra blancs(alguns drsquoells pocmeacutes que simplesbandits drsquoaltres comlrsquoalmirall AlexanderKoltxak liacuteders hellip

a La guerra de lrsquoExtremOrient (1918-1922)

Interesante artiacuteculoMucha suerte Juliagrave






















societat








socialistes










globalrdquo































evolucionar en un




mercatrdquo












lliures en sentit













































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de































societat








socialistes










globalrdquo































evolucionar en un




mercatrdquo












lliures en sentit













































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de













socialistes










globalrdquo































evolucionar en un




mercatrdquo












lliures en sentit













































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de







































evolucionar en un




mercatrdquo












lliures en sentit













































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de




















lliures en sentit













































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de
















































dels patronsrdquo





























Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de






































Internacional de la


Conforma un sistema



mercatrdquo





deute





















com un mecanisme de













deute





















com un mecanisme de






















com un mecanisme de











Precaris de tot el món, uniu-vos! Una entrevista a Guy Standing -...

Documents

Transcript of Precaris de tot el món, uniu-vos! Una entrevista a Guy Standing -...