PREGO F W A MAJOR 2M)4

MANLLEU DES DE L-ANTROPOLOGIA

Franc- Ligorred Perramon

Veins, amin, e r o l t e u , a q u m k el nonre pregb ... aixl comenqava el preg6 que vaig escriure per les primeres festes del barri

de Grlcia l'any 1975. Aquell preg6 estava escrit en vers i tenia un marcat

to criric donada la candent situaci6 politica del moment i el lamentable estat

ucbaníst~c en que es trobava el barri. Jo era I'autor del preg6 perd no n'era

el pregoner; ara, en canvi, m'ha tocat escriure'l i pregonar-la. El preg6

que m'ha convidat a fer I'Ajuntament de Manlleu tampoc ser& com aquell,

en vers, tot i que combina la reflexi6 antropoldgica amb el llenguatge

po4tic.

Vull advertir que he acceptat la invitacib per motivacions pollriques, doncs

tot i ser un veí no militant i abstencionista, sempre he intentat mantenir

un actiu compromis polltic en relaci6 amb el meu barri, en relaci6 amb el

meu pable, en relaci6 amb la meva naci6 i en relaci6 amb altres nacions

senre estat llunyanes d'aqui. Sempre he procurat mostrar el meu compromfs

polític, tant en tertúlies locals com en congressos internacionals, així com

en nombroses publicacions; un comprornfs polftic que en bona mesura coinci-

deix amb les idees d'esquerres, republicanes i catalanistes. Perd el que mes

m'inreressa observar, com a antropdleg, 6s el dramiric enfrontament que es

segueix donant al m6n entre indlgenes i colonitzadors

No pretenc convertir el preg6 de Festa Major en el mondleg d'un fdrum imagi-

nari; he volgut, per no ser menys, escriure un preg6 tripartit , on els records,

la politica i la poStlca, convoquin als veins i ho facin a partlr precisament

d'una crida per I'impuls dels valors del veinatge.

A I'hora d'escriure un preg6 apareixen els records, encara mbs s! la relaci6

del pregoner amb el seu poble ha estar intermitent, amb llargues i intenses

estades al poble i amb llargues i distants abssncies. Estic arrelar a Manlleu,

s6c vel de Manlleu, per ldglques raons familiars doncs aquí vaig nPixer i aquf

vaig passar la meva infantesa. Recorda carrer I saltar per les travesses de

les ves del tren i baixar i pujar pel carrer Rusiñol per anar a La Salle; recordo

pescar gats a la bassa del Paqui i caqar grills de la P; recordo aventurades

escapades al circ i anar a buscar gel amb bicicleta; recordo les botigues dei

barri: la lleteria, la merceria, la peixeteria, la planxadora,-.; recorda les sirenes

de les fdbriques i els bassals glaqats de I'Avinguda Diputacib, ... Recordo moltes

altres coses, perd la memdria pública s'atura -per prudencia- all& on comenqa

la memdria privada

Amb els anys setanta van arribar temps de lluita social i d'accions clandestines,

accions que van culminar en I'organitzaci6 de les festes de Grdcia, on cridavem

aquells lemes: entre tots farem el barri, volem els carrers arreglats o matarem

el p t c . Les festes van ser -%- un dxir, un dxit de tots els veins.

Per a mi el centre de Manlleu era -i 6s- I'estacib de ferrocarril; i'estaci6

era -i 6s- massa a prop de la casa familiar ... i ei fet de que els trens m a r-

xeain i tornessin em va decidir, un bon dia, a marxar del poble; tenia la

temptaci6 a la porta. Si eis nens esperaven amb il.lusi6 I'arribada del tren

de la bruixa per la Festa Major, el meu tren preferit e ra el tren de veritat;

des de petit hi viatjava, des de petit hi pujava i baixava sense cap por. El

tren em portava a la ciutat i a les muntanyes, ai sud i al nord, a I'est i n

I'oest, a prop o lluny; finalment e l tren e m portaria a I'aeroport per viatjar

m6s lluny, per viatjar fins a Amdrica. Per6 el tren que em servia per allunyar-

me del meu poble, del meu barri, rambe em donava la seguretat de que sempre

hi podia tornar, de que era fdcil tornar; per a mi les ries no eren rectes,

eren circulars Aixl, si per molts manlleuencs el centre - 6s el cam-

panar -i tots sabem el diffcil que resulta anar mes enlld de I'alcada del

campanar-, el meu centre del poble era -i 6s- I'estaci6, un punt de partida

gairebe infinit i un punt d e tornada segur. Si el campanar representa i'eix

i el far per uns manlleuencs i, ja s'ha vist, que I'estacib 6s mes que una

andana per a mi i -ben segur- per altres manlleuencs que han marxat i torna: vi, entre el campanar i I1esraci6, per completar aquest espai rri-

partit, cmbem el cementiri, d pum de trobada dels manlleuencs vius i dels

manlleuencs marts. Perd com aquest no s6 si 6s per6 vol ser un preg6 de

Festa Major ... deixarem els difunts en pau.

Vaig marxar per primera vegada a America I'any 1979; vaig marxar-hi tranqu~l

doncs I'estaci6 seguia ai reu lloc com* fins ara, encara que ara hi manquen

els til.iers. Aquells enyorats anys de joventut passats al poble m'animaven

a realitzar les meves afeccions predilectes: escoltar les paraules i observar

eis homes. Acaddmicament se'n diu filologia i antropologia.

El fer de ser d'un poble i de parlar c a t a l l m'ajudl -en arribar a Mdxic-

a copsar que aild no sals s'hi parla castellk Fou així com em vaig interessar

pels pables amerindis -indígenes com el catald- i de tots ells em van atreure

els maies, una cultura amb u n espiendor6s passat, amb un diIicil present i

amb un incert futur, un incert futur potser tamb6 com el nostre. .4 Mexic

em vaig dedicar a I'estudi de la literatura maia 1, f tm avui, segueixo analitzant

I difonent les creaclom podtiques dels seus escriptors. En els meus retorns

a Catalunya valg poder compaginar les investigacions etnoliter&rles amb l a

recerca de la presdncla catalana a Am$rlca. En aquests darrers vint-i-cinc

anys de marxar i d e tornar a Manlleu els llibres -els meus I els dels altres-

m'han acompanyat amunt i avall, des de Girona a Mdxlc Districte Federal,

e s de Barcelona a les cdides terres males de Yucatdn, 1 d'alll fins I8Empord&

perd.tant els Illbres,com jo,retornem a Manlleu I sovint ho fem en tren.

A I'hora d'escriure un preg6 -passant a l discurs polftic- hi caben, sens dubte,

les reflexions antropoldgiques, comenqant per aquells tdpics enunciats, com

I'orgull6s "s6c de Manlleu" o I'egolsta "Manlleu 6s el meu poble"; crec que

els comparteixo tots dos. Tamb€ cal reflexionar sobre alid de que "6s man-

lleuenc tot aquell que viu i treballa a Manlleu", encara que no conv6 avaluar

el grau de manlleuneitat de cada habitant del poble, doncs ser manlleuenc

senzillament vol dir sentir-se manlleuenc, com ser catala' vol dir sentir-se,

saber-se, catal&

Aquestes reflexions ens porten al tema de la immlgracl6, una realitat local

complexa de la qual, en general, se'n sol fer un r+id reconeixement estadistic

perd poques vegades se'n f a un detingut anilis1 o raonament. L'origen de

I'aetual Immigracl6, per m6s que €s vulgui Interpretar per raons econdmlques

-pobresa del mal anomenat Tercer M6n-, €s inequfvocament polftlc: el colonia-

lisme europeu establert, els darrers clnc-cents anys, a Asia, a AmPrica, a

Africa, ha generat que les poblacions locals -indlgenes- s'empobrissin i fossin

marginades, segle darrera segle, en els seus propis territoris. Si es reconeix

que la lmmigraci6 €s un fendmen social problemitic per la societat europea,

imaginem-nas que problematica que va ser -i €s- la colonitzaci6 per bona

part de la poblaci6 mundial. i que diflcll resulta explicar a aquesta poblaci6

mundial -empobrida, que no pas pobre- que d'all; on els hi han arribar moltes

desgracies els hi poden arribar ara algunes solucions Es pot admetre que

les causes de la irnmigraci6 s6n polftiques -i fins a cer t punt econdmiques-,

perd 6s ben segur que els efectes de la immigraci6 s6n sempre culturals.

Com a antropdleg crec fermament en la globalltzaci6 de la pau, de la justlcia

i de la llibertat, perd dubto dels fdrums que fan de la diversitat un espectacle

folkldrlc, gastrondmic, turfstic, religi&, llngüfstic, ... doncs no confio en una

globalitracl6 unificadora de les cultures I de les llengües recolzada per I ' e f i c a ~

manipulaci6 dels mitjans de comunicacl6.

Si han calgut segles d'hlstdria perquP tots els pobles construissio cultures,

seria deplorable per a I'individu la desaparic16 de la diversitat; quan les

persones deixen de ser éssers que creen i viuen en societat per convenir-se

en estadlstica (contribuents, clients, immigrants, turistes, ... ) €s f k i l percebre

que alguna cosa no marxa prou bB en el desenvolupament de la humanitat.

Es pal& el dinamisme social que suposen els contactes culturals, la intercui-

turalital, el dilleg de cultures,.. perd cal denunciar I'oficialitzaci6 d e les

immigracions i els desplaqaments provocats per I'actual explotaci6 colonial

basada -com sempre- en el t r i f ic de persones. Per aixd, parlar ingenuament

d'integraci6 6s descondixer els tortuosos camins del mestissatge: he viscut

en un pals com Mexic on el poder6s aparell estatal elogia la brillantor del

mestissatge quan avui no ca l ser antropdleg per distingir, pels pobles i per

les ciutats qui s6n els indigenes i qui s6n els estrangers, a qui jd anomeno,

sense por a equivocar-me, colonials; tamb6 a Mdxic existeixen desenes de

llengües originiries perd ¡'única oficial 6s ei castelli.

Si b6, culturalment, la conversi6 de ['indígena en mesrls o del mestís en

indigena 6s qüesti6 d'histdria -de temps-, i els llmits ent re el que 6s indígena

i ei que 6s mestís es poden confondre, no €s menys cert que el mi te del

mestissatge amaga sovint i arreu interessos colonitzadors desintegradors mes

que integradors: m'apropio del que 6s teu per millorar el que 6s meu... el

colonial vol absowir a ¡'indígena

Les societats occidentals, governades per opulents es ta ts experts en guerres

preventives, no han volgut o sabut harmonitzar els irrenunciables drets de ¡'home

amb els no menys irrenunciables drets dels pobles S'ha avangat -no pas a

tat el m6n- en benestar social perd es va enrera en revitalitzaci6 de les identi-

tats cullurals. Els contactes lingülstics, per exemple, s6n enriquidors: jo mateix,

a I'analitrar les aportacions de les llengües amerlndies al catal8 vaig registrar

que veus -tan nostres- com patata, xocolata, ratafia o torniquet, tenen e i

seu, origen en les ilengües dels veritables pobles americans. El bilingüisme

unidireccional condueix a la rubstituci6 lingülstica, €s a dir, a la mort a llarg

termini, sense presses i sense pauses, d'una de les dues llengües en contacte.

Per6, entre I'apassionament de babel i la' fredor d'internet, prefereixo quedar-me

amb la gran coniuri6 que amb la gran desolaci6 ... tot i que la tradici6 i la

modernitat ben portades han de ser ben rebudes

'iambe I'invent de les comunitats autdnomes, tan eficaq pel centralisme, troba

coix1 en una burocritica constituci6 europea -emparada d'estadística i desempa-

rada de cultura- que reconeix als ciutadans i als estats i deixa de banda als

pobles i a les nacions Acusar als nacionalismes de reaccionaris i de terroristes

s 'ha convertit en un esport retdric distintiu dels estats i de les actituds m6s

colonials.

Davant d'aquest esp8s panorama sociopolític cal tenir en compte que els pobles

-i ara em refereixo als municipis- eis construeixen i els destrueixen els seus

veins. L'Ajuntament hauria d'organitzar el moviment veinal -la immigraci6

interna- restablint els confosos límits dels barris; i cal fer-ho no per conformar

espais urbans tancats sin6 precisament per fer que rots els veins s'estimin

mes el seu entorn, el seu carrer, la seva plaga, les seves botigues, ... D'aquesta

manera, impulsant el veinatge, el funcionament del poble seria mes dindmic

i s'evltaria una especulaci6 immobiliPria que genera violents impactes arquitec-

tdnics i aixeca, per damunt de tot, insuperables murs entre veins.

A Catalunya, despres d'una imperfecte transici6 democrltica, sembla comengar

un nou període polític. La meva recent observaci6 clandestina -noctucna mes

que diurna- de la realitat manlleuenca em porta a pensar que els q u i governen

1'Ajuntament tenen i'oportunitat de procurar eficagment per la qualitat de

vida deis veins, invertinr els impostos en benestar social, perd sobretot en

felicitat; i quan dic felicitat no e m refereixo a pa i circ, encara que potser

si a la caseta i I'hortet.

No 6s necessari projectar plans estratPgics costosos per resoldre certes man-

cances d'infra,4structures fdcils d'observar al poble: per qu8 no arreglar les

malmeses voreres del carrer Rmiñol fins a I'estaci6 o el ruin6s estar dels

edificis del Doicel; per qu8 no rehabilitar les tristes imatges de I'hospital

o d'algunes fonts del poble; per qu2 no revertir les freqüents pudors en favor

de les olors; per que no millorar el trdnsit, restringint I'acces de cotxes al

centre de la vila i del barri de ]'Erm, arranjant el cul-de-sac de I'antiga

carretera a la Gleva o partint per la meitat algunes rotondes; per que no

establir un transport urbd eficient; per que no promoure el corner* a lcent re

del barri de Grdcia; per qu2 no coordinar les activitats de les diferents asso-

ciacions manlleuenques (culturals, esportives, ... ) e n benefici de la convivencia

de ia gent gran i de la participaci6 de la gent jove .... Avui, com ahir, les

grans obres arquitectdniques -de disseny- es converteixen en mausoleus del

passat, per aixd penso que s'han de fomentar espais dignes, nets, cdmodes,

verds, segurs; espais públics que dignifiquin la qualitat de vida dels veins.

Els antics maies en el seu llibre sagrat, el Popol Vuh, alerten de que les

coses acabaran amb I'existencia de I'home. De fe t , el dia en que to ts els

pobles del m6n tinguin els cotxes, les cases, els mdbils, el ciment, el p l b t i c , ... que hi ha a Manlleu, el caos estar$ assegurat. Per aixd 6s decisiu procurar,

com fan eis maies actuals, la identificaci6 ecoldgica de les persones amb

el seu entorn; a la nostra Plana la regeneraci6 dels rim i del $61 6s una

empresa prioritaria donada la continua agressi6 que han sofert la majoria

de les aigües i de les terres. 5

Un pregb no 6s un discurs polltic on to ts els candidats e s proclamen guanyadors

i on s'afirma haver-ho f e t tot b6 o es promet fer-ho tot be; un pregb ha

de recordar, denunciar, esbombar, divertir, pregar,. .. Crec que I'Ajuntament

de Manlleu disposa de les condicions per resoldre -amb dxit- aquests aspectes

ptictict de benestar i concdrdia; perd tarnb6 s6c conscient que a qualsevol

Ajuntament li resulta difícil complaure, ajuntar a cots els veins, precisament

perque hi ha veinz que renuncien als beneficis solidaris del veinatge a canvi

dels perjudicis solitaris de les gabies d'or. L'alcalde ha de ser el bon xerif

d'un'poble tranquil. L'Ajuntament ha de rebutjar la tempcaci6 de convertir

la política en policia -en pur manteniment de I'ordre públic-, i exercir una

política de tolerincia sostenible i de proximitat ent re veins, una política civil

basada en el b6 col.lectiu.

S'ha parlat de records i s 'ha parlar de pollrica des d'una visi6 antropoldgica.

Per cloure aquest pregb tripartit voldria aporrar-hi una dosi d e poesia. Us

llegir6 dos breus poemes que vaig escriure fa anys i que fan referdncia a

dos indrets de Manlleu: el primer -6s histdria o Ilegenda- parla d'aquell monu-

ment a la serp de prop del Ter; el segon parla d'un espai viu, gracies als

seus veins, com 6s I'Avinguda Diputaci6.

(1)

el monument a la sero era a prop dels safareigs d'abans i d'ara i la serp s'hi passejava; desapareixen les pedres perd es belluga la carn i avui la sero es passeja mentre els COSSOS

es mouen parlant.

eres d'un gris amb pals de dues dones xerrant a la porta, silenci en els arbres no et veus les mans d'asfalt i els rocs dormen, torrents, la pluja et fa mes clar a la nit, ets fosc sempre, tat camina paral.lel, cases, arbres i terra; tu no et mous, ets una ratlla amb gent que dibuixa flors;

-

/neixen i moren finestres endim, e t s un braq amb gent que riu i que 16 por, e t s una flor -6s el teu secret- que t'hem dibuixat nosaltres veins; carrer e t s d'un gris sense pol r

Encara que aquest preg6 no hagi lloat la gesti6 d e I'Ajunrament en el darrer

any, .espero que s í s'hi hagi percebut la confianga e n la voluntat política dels

qui avui governen &&b. Tambe m'agradaria que el preg6 servís per mostrar,

a partir d'uns records, d'unes observacions antropoldgiques i d'uns versos,

la meva estimaci6 per Manlleu, un poble del qual he marxat moires vegades

perd ai qual m'agrada tornaeh$sempre.

Com a veí del meu carrer, del meu barri i dei meu poble, us desitjo un fe l i s

Present i 'una bona Festa Major. Als veins us recomano que camineu pels car rers

i les piacesALp&!e i que recolzeu, amb critiques i amb propostes, a aquest

Ajuntament. A I'Ajuntamenr de h.lanlleu li desitjo sort i li prego -de preg6-

que promogui amb decisi6 el veinatge, un veinatge fonamental per la prosperitat de tots els veinr

Francesc Ligorred Perramon Calella de Palafrugell, juliol 2004

FRANCESC LlCORRED PERRAMON (MANLLEU, 1956)

Antropblepl. Fa estudis de Filoloaia His~Bnica a la Universitat Autbnoma de Barcelona (Giron= i ella aterra) i de ~in~i i is t ica a la.~scuela Nacional de Antropologia e Historia de la Ciutat de Mtxic: tambe cursos de doctorat a la Universidad Nacional Autónoma de Mexic0 (LMAM), sent deixeble dels maistes Otto ~chumann i ~ h ó n Adpa lo . De 1979 a 1985, viu a Mkxic, Districte Federal, i realitza treballs de camp a la península de Yucalh on aplega lranmiu i vadueh textos maies de la tradició oral. El 1985 rep el premi de lingilistica ',Fray Bemardino de Sahagún", que atorga la Secretada de Eduoación Pública (Mexic) per la seva tesi Considerociones sobre la literorura oral de 10s moyus modernos. De 1986 a 1992 6s redactor del Diccionmidels Corolons dXmPrico (4 vols.) editat per la Generalitat de Catalunya; I'any 1990 visita tots els paisos d'Amkica Cenual per estudiar-hi la prestncia catalana. De 1985 a 1991 i s vocal de la Sociedad Espaiíola de Estudios Mayas (Universidad Compluteme. Madrid) i col.labora amb la Fundación Mapfre-America De 1993 a 1999 retorna a MIxic com investigador d'etnoliterahua maia a la Unidad de Ciencias Sociales de la Universidad Autónoma de Yucatán. (Merida): en aauesta sesona etam americana oromou i analitza .~ , . ~ . u .

les creacions acruals dels escriptors maies. i, funda el Casal Caral; de la Península de Yucaran.

Des de 1985 ha participat en trobades internacionals de Glologia d'anmpologia i de mdstica (iatin American Indian Literatures Associahoh Ibemamerikanisches Institut, Congreso Internacional de Mayistas, Latin American Studies Association. ..) Ha dictat confehcies i seminaris de la seva esmialitat a les universitats de Barcelona, Auldnoma de Barcclom de Vic i de Girona (Cdunya) , a la de Rrcmen (A!enanya). 3

les UmvmiL? dedi SN& de Boloma de Torino I de Sima (IlAiia). i a Ics unisenltJls autboomes de ~&aLin i ~ a m ~ e c h r (Mtxic); tambe a l'R&amerikanisches Institut de Berlia al Cenm d hformacli i DocumcntaciO Internacional a Barcelona (CIDOB) i a I'lnsllNt dc Coownc16 Ibcrommcana. H3 publicat um rrcntcnd d Wlcles a revistes apecialitzades'd'Am&rica i d'Europa (~thr;ica, Revista Espaiíola de Antrowlonia Americana Butlleti Americanina Indiana Iberoamericana Bulletin de la . u

Soci&& Suisse des Americanistes, Colonial Latin American Rcview, Mesoameri q... ), col.labora, des de 1993, a la premsa de Yucatán (Suplement Cultural Unicornio) i edita I'obra Perswctivus on~rowlóaicos en el mundo w o (Madrid,l991). . .. h autor dels llibres: Poroul¿s de les l1enpr.r rl'.&nirica (Generalmr de Cdtalun)3. Barcelona 1991 ). ienmar indiesnu dd .M<x,cr, v iennoum2rico !41i~irc. .\lidrid. ,. " 199?), Abya-Yoio. Anrologia deiireroiures ~ m e k c m e s (Generalitat ds Catalunya Barcelona 1993). U Moyorhonoob li k i b / Lar roces de la escrirura (Enroyos y rexros de lileroruro mwoi Wnivenidad Autbnoma de Yucatin, MIxic, 1997). Presencia raroiono en 1.1prn:rnt~L .i¿ Yucorun (F1 Colcgio de Jaliso, h l tdc . 19981 I Ilovar? C'olun,obr /.4nnres ¿inolii¿rruan oorl el l":orin d<I rrelo .KW chlddondo Fditores del Mayab, ~ k i c . 2001).

A Madles va esludiar a l'escola La Salle i I'any 1975 fou un dels promotors de les Festes del Bmi de Gdcie on mbe col.labori com autor dels presons d'aquells primen anys. Edita el recull de poemes Primer desenilo~ hivernal per soni Jordi (1976) i te inMites I'antologia poetica ,4 prop de la borono i la novel.la Tres persones. En I'actualitat viu a I'EmpordA on compaGa treballs a I'empresa ruistica amb les investigacions antropologiqurs i filolhgiques americanistes.