Premis a l’Excel·lència Professional: compromís i ...en la recerca de la lliure elecció, la...

#146Febrer 2016

www.comb.cat

Premis a l’Excel·lència Professional:compromís i professionalisme

en temps de crisi

20Tretze becats pel Col·legiexpliquen per què cooperen

10La guerra de preus de les mútuesamenaça la qualitat del sector

9L’expansió del virus Zika

Adela MartínLópez

Roman MartínezCercos

Lluís ViladomiuCata

Ramon Vilatimói Pujal

Antonio TurmoGaruz

Josep Maria SotoEjarque

Pilar SierraArnedo

Antònia SeguraEgea

Ludmila San VicenteUrondo

Jordi AntoniVives

Judith BalmañaGelpí

DomingoBargalló Carulla

Jordi BarquineroMañez

Antoni BayésGenís

Josep EladiBaños Díez

M. TeresaAlzamora Sas

Gabriel MartíAmengual

Esther LimónRamírez

MontserratLlordes Llordes

Maria AntoniaGonzález Enseñat

Eduard GratacósSolsona

Montserrat PérezLópez

Josep RibaFerret

Amalio PérezHiraldo

Vicente MoralesHidalgo

Santiago NoguéXarau

Ferran PastorSolernou

Enric MontserratEsplugas

Silvia CopettiFanlo

Pau CasalsCaus

Albert CasasaPlana

Maria CarmeCases Jové

Carme ColillesCalvet

Joaquim CampsDomènech

MontserratCalafell Riba

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2015 Gaudeix dels beneficisd’acreditar el teu web amb

Web Mèdic Acreditat

Web Mèdic Acreditat és el programa d’acreditació de qualitat de websmèdics. Mitjançant aquest segell, garanteixes als usuaris del teu web

que el contingut que hi trobaran és de confiança i de qualitat.

ConfiançaAconsegueix que els teuspacients confiïn més en elcontingut del teu web.

RellevànciaDiferencia’t de la competènciadins del sector mèdic.

Fàcil i senzillNomés has d’emplenar lasol·licitud i estudiarem el teu web.

http://wma.comb.cat

Web Mèdic Acreditat (WMA)Col·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 4708017 Barcelona

Telèfon 93 567 88 88 [email protected]

Rosario (Charo)Rodríguez Cánovas

Montse BellverVives

Centre Atenció Pediàtrica Integral Barcelona Esquerra

Clínica Galatea

EAP La Mina

Unitat d’Endoscòpia Digestiva Hospital Universitari Vall Hebron

Daniel RodríguezGonzález

Miquel RovirosaFranch

Betlem SalvadorGonzález

Gemma FérrizVillanueva

Xavier FornsBernhardt

AntonioGarde Garde

Roser GarretaFiguera

Sergio MartínezYelamos

Juan ManuelMendive Arbeloa

Jordi MonederoBoado

Josep MensaPueyo

Jordi BlanchAndreu

José AntonioBlanco Domínguez

Jordi BugésBugés

Equips assistencials

Informa-te’n sensecap compromís

93 567 88 70902 198 984 [email protected] / www.med.es

MEDICORASSE, Correduria de Seguros del CMB, SAU. NIF A-59-498220. DGS, clau J-928. Pòlissa de responsabilitat civil i capacitat financera d'acord

amb la Llei 26/2006, de 17 de juliol.

Professionals al serveide professionals

Els nostres assessors et podenfer una revisió gratuïtade les teves assegurances

OPTIMITZARÀSEL PRESSUPOST

ANUAL DEDICAT ALES ASSEGURANCES

ESTABLIREM UNPLA DE PROTECCIÓEN FUNCIÓ DE LES

TEVES NECESSITATS

14

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#146Febrer 2016

20

7 Opinió i anàlisiTornem-hi

8 PresentacióCompromís iprofessionalisme

9 ProfessióNou espai al web col·legialsobre l’expansió del virus Zika

10 Assegurança lliureLa guerra de preus de lesmútues amenaça la qualitatdel sector

13 Revista de premsa14 La qüestió

Com s’haurien de garantir laqualitat assistencial, la lliureelecció i els honoraris delsmetges en l’assegurança lliure?

15 Crònica col·legialEl CoMB en els mitjans decomunicació

18 Lideratge i participacióPropostes per a la millora dela participació professionaldels metges de l’ICS. AtencióPrimària

20 A fonsBeques Bada.Jo coopero per…

22 EntrevistaFrancisco Collazos

23 La Junta informaAprovat el pressupost per al2016 amb marcat accent social

24 Resum de l’any en xifres

26 CrònicaPremis a l’Excel·lènciaProfessional 2015. Compromís iprofessionalisme

29 Informació col·legialLa nova imatge corporativacol·legial

30 Activitat col·legial32 Seccions col·legials i

juntes comarcals34 Obituaris35 Professió al món36 Cultura i societat

Metges botànics

38 Petits anuncis41 Grup MED

I els clients... què n’opinen?La importància de conèixerl’opinió

Què cal tenir en comptea l’hora de contractar unahipoteca?

44 Innovació i tecnologiaDel món virtual a la realitat:Impressió 3D

Entrevista a Guillem Bori

46 Consultori terminològic

9

26

5

Consulta les activitats al web http://areasociocultural.comb.cati si tens alguna inquietud cultural contacta amb [email protected].

Jornada Cultural / Concursos ArtísticsVisites guiades a museus / Excursions i viatges en grupTallers monogràfics / tallers gastronòmics

Conferències / Grup de teatreGrup de literatura / Club de lectura

Mediconcert / Coral de metgesOrquestra de metges Ars MedicaConcerts música clàssica (piano, violí, acordió...)

MedijocsCursa atlètica / Muntanyisme / Natació / PàdelGolf / Sortides BTT

El Col·legi de Metges és el punt de trobada per a tots els metges amb inquietudsculturals. S’organitzen diferents actes per tal de fomentar la participaciódels metges, acollir i donar resposta a les propostes culturals que proposen.

Àrea Sociocultural

7

Opinió i anàlisi

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós i Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Vicesecretari Josep Maria Benet i Martí Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba Vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Lurdes Alonso i Vallès, Àngels López i Pol

Tornem-hi“El principal objectiu és recuperar el pressupost perdut aquests darrers anys i assegurarla sostenibilitat i la viabilitat del sistema sanitari. Cal prioritzar la recuperació de lesinversions i que els professionals recuperin també el seu nivell retributiu.” Amb aquestmissatge es pot resumir la demanda que vaig traslladar al nou conseller de Salut,Antoni Comín, juntament amb els altres col·legis de metges catalans, en l’entrevista quevàrem mantenir. Missatge que he anat repetint arreu. No discuteixo els pactes que hanpossibilitat el nou Govern de Catalunya ni la legitimitat que correspon al Parlament.Però això no obsta perquè des d’aquí subratlli allò que per als professionals i la majoriad’agents del sector sanitari confluïm a reclamar. No es pot posar més pressió al sistemasi no hi ha més recursos. I ho manifesto amb tota la humilitat, però al mateix temps ambl’autoritat emanada de la confiança que els ciutadans dipositen en nosaltres i per laconvicció que, si no hagués estat pel compromís ètic d’aquests professionals, el sistemaja hauria entrat en fallida. També vaig manifestar la necessitat d’impulsar canvis en elmodels de les organitzacions per fer-les més flexibles i adaptables a les necessitats deles persones i el territori, i on es faci real la participació dels professionals en la gestiói el govern dels centres, tot aprimant i simplificant burocràcia i estructures, a bandade demanar-li valentia per tirar endavant projectes que apuntin lideratge del sistemasanitari, com el VISC+.

El conseller es va mostrar molt receptiu a aquestes demandes i ens vam autoconvocar percontinuar-ne parlant. El conseller Comín no és metge ni clínic, ni tan sols ha estat gestordel sistema. Però cal esperar que tingui sensibilitat i intel·ligència per bastir un bon equipque lideri els canvis necessaris i permeti fer no sols el debat pendent sobre el futur de lanostra sanitat, sinó que afavoreixi les bases del consens polític i social per encarar-lo amboptimisme. Nosaltres continuarem treballant per fer-lo possible.

D’altra banda, fa unes setmanes vam fer públic un Pla de defensa de la qualitat delsistema privat i assegurador i els resultats de l’enquesta sobre la valoració que els metgesfem de les diferents entitats d’assegurança lliure. El valor afegit d’aquest sistema pelqual opten 2 milions de persones (20% a Catalunya, 25% a la ciutat de Barcelona), que hitreballen més de sis mil metges a la nostra demarcació, és la llibertat d’elecció. La llibertatd’elecció de metge. Però el sector té greus amenaces, una guerra de preus de pòlisses a labaixa, hiperconcentració en algunes companyies, el monopoli de llits privats per part d’unsol propietari, la manca d’unes regles clares de funcionament al sector i un desconcerti desinformació dels ciutadans que estan veient malmesa i instrumentalitzada la sevallibertat. Per tot això, hem impulsat tota una sèrie de mesures, de les quals vull destacaraccions per solidificar l’aliança entre els pacients i els seus metges, a través de la creaciód’una Oficina d’Informació als ciutadans i material per lliurar a les consultes. A bandad’altres accions per millorar la qualitat de les consultes i dels actes mèdics. I, finalment,hem reclamat a la Conselleria de Salut que instrumenti mesures per donar més garantiesals ciutadans i als metges.

No voldria deixar de subratllar l’èxit de la celebració en l’acte de reconeixement delspremis a l’Excel·lència Professional del 2015. Una celebració que en aquests moments ensés més imprescindible que mai, perquè és a través dels guardonats, que representen elsmillors valors de la nostra professió. Novament, gràcies a tots ells.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“El principal objectiués recuperar el

pressupost perdutaquests darrers

anys i assegurar lasostenibilitat i la

viabilitat del sistemasanitari. Cal prioritzar

la recuperació deles inversions i que

els professionalsrecuperin també el seu

nivell retributiu”

8

Presentació

El Programa de Protecció Social delCol·legi de Metges de Barcelona vadifondre un vídeo a youtube i combTVen el qual explica els tres eixos enquè es desenvolupa el programa:1- Serveis i ajuts a la dependència,2- La conciliació de la vida professionali personal i 3- Activitats formatives deprevenció.

El vídeo

Està dedicat, entre d’altres temes, a l’acte del lliurament dels Premisa la Excel·lència Professional 2015, que es va dur a terme sota el lema“Compromís i professionalisme”. És un orgull per a tota la professió podercompartir amb els guardonats aquests premis, que any rere any demostrenexactament això: compromís i professionalisme.

També tractem dos importants documents de posicionament: un que fareferència a les entitats d’assegurança lliure i a la guerra de preus actual,en la recerca de la lliure elecció, la garantia de qualitat de l’atenció mèdica iuns honoraris dignes per als metges, i un que fa propostes concretes per ala millora del lideratge i la participació dels metges en l’atenció primària del’ICS, un punt cabdal del nostre sistema sanitari.

Podeu també llegir informació sobre les beques Bada de cooperacióinternacional i sobre l’epidèmia pel virus Zika, que ha saltat a l’actualitat iens recorda el món globalitzat on vivim i treballem. No menys important,

al 2016, que mostra un bon equilibri i alhora té un marcat accent social, fetencara més remarcable en els temps de crisi que vivim.

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

Compromís iprofessionalisme

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

Presentem el número 146 de la vostra revista, la revista del CoMB.

hi trobareu també una nota sobre l’aprovació del pressupost del CoMB per

Professió

El maig de 2015 Brasil va declarar elprimer cas autòcton de Zika. Apartir d’aquesta data, el virus s’haestès molt ràpidament a la granmajoria de països de l’Amèrica

Llatina i s’ha associat a possiblesalteracions neurològiques imalformacions fetals quan la infeccióafecta dones embarassades.

Davant d’aquesta expansió del virus Zika ide la declaració d’emergència de salutpública d’interès internacional per part del’Organització Mundial de la Salut, elCol·legi ha preparat un espai al webcol·legial on es pot trobar informaciórelacionada amb el virus, com són elsprotocols d’actuació, documentsd’organismes nacionals i internacionals,recomanacions per a viatgers, preguntesmés freqüents i altres documents quepuguin ser d’interès.

Tota aquesta informació va adreçada tantals professionals de la salut com alsciutadans.

El virus ZikaEl virus Zika és un arbovirus del gènereFlavivirus, el mateix al qual pertanyen elvirus del dengue, la febre groga, lamalaltia pel virus del Nil Occidental (WestNile) o l’encefalitis japonesa. Es vadescriure per primera vegada l’any 1947 albosc Zika, a Uganda, on l’hoste principaleren els primats no humans. Fins a l’any2007 nomes s’havien descrit casosesporàdics, en països africans i asiàtics. Ala darrera dècada s’observa una expansiódel virus, donant lloc a brots epidèmics endiverses illes del Pacífic (Micronèsia,Polinèsia francesa, Nova Caledònia....).

El maig del 2015 es confirma al Brasil lapresència del virus Zika, amb extensió

9

ràpida a una majoria de països del’Amèrica Llatina. Fora de la regió de lesAmèriques, actualment hi ha transmissióautòctona a Cap Verd i Samoa.

Les infeccions asimptomàtiques són lesmés freqüents, ja que només 1 de cada 4persones infectades desenvolupasímptomes. En general, el quadre clínic éslleu i cursa amb febre moderada,exantema maculopapular, pruriginós,artràlgies, miàlgies, cefalea i conjuntivitis,d’entre 2-7 dies de durada.

El principal risc de la malaltia rau en lainfecció durant l’embaràs, ja que s’haobservat un increment significatiu decasos de microcefàlia i quadresneurològics greus en nounats de maresinfectades durant la gestació.

També s’està investigant la possibleassociació de la infecció amb la síndromede Guillain Barré.

Informació elaborada per:Magda Campins i Antoni Trilla,Junta de Govern del CoMB

Protocols d’actuaciózika.comb.cat

Nou espai al web col·legial sobrel’expansió del virus Zika

Més informació:www.comb.cat

10

Assegurança lliure

La guerra de preus en les pòlisses desalut i la concentració del 60% de lesclíniques en una sola empresa estanafectant la qualitat de la medicinaprivada i les condicions de treball i

retributives dels metges. D’altra banda, elspacients es veuen perjudicats a causa de lamanca d’informació i els canvis sobtats enles condicions de contractació. Aquestessón les principals advertències que va ferJaume Padrós, president del CoMB, en lapresentació de l’enquesta d’AssegurançaLliure 2015.

A l’acte informatiu en què es va informarsobre la situació de la medicina privada aCatalunya i es va donar a conèixer el ràn-quing de les mútues 2015 en funció del’opinió dels metges van participar JaumePadrós, president del CoMB; Ramón Torné,president de la Secció d’Assegurança Lliu-re del CoMB, i Marc Soler, director generalcorporatiu del CoMB.

Padrós va assenyalar que el Col·legi fatemps que adverteix sobre els riscos quecomporta l’acció d’algunes entitats de re-

duir els quadres mèdics, limitar les presta-cions dificultant l’accés dels metges, ennom dels seus pacients, a proves diagnòs-tiques i a tractaments, i canviar unilateral-ment les retribucions per l’activitat assis-tencial realitzada.

Segons Marc Soler, aquesta guerra depreus s’ha concretat en un descens gene-ral dels preus de les pòlisses d’asseguran-ces sanitàries, l’augment dels descomptes ila reducció de les prestacions. Per això,tant Padrós com Soler van advertir que el

La guerra de preus de les mútuesamenaça la qualitat del sector

11

ciutadà ha de saber què diu la lletra petitaja que “se’ls canvia la prima simplementper raons d’edat o de patologies”.

Padrós va insistir en el fet que manca la de-finició d’unes regles del joc clares i, enaquest sentit, va demanar al conseller deSalut, Toni Comín, que “intervingui per talde desenvolupar aquestes regles del joc,que exerceixi l’autoritat, sobretot per sergarant que les coses es fan ben fetes”.

En el decurs de l’acte també es va denun-ciar el risc que s’estigui gestant un “oligo-poli” ja que, amb la fusió del grup IDCsaludi Quirón, a la pràctica suposa que hi hagiun operador que té la majoria dels llits dis-ponibles en el sector privat. Això, segonsPadrós, és “una nova amenaça sobre lagestió de les condicions, també per a lesmateixes companyies, en tant que les re-gles del joc queden dominades per un solagent”. Padrós va demanar a tots els agentsimplicats que exerceixin la seva responsa-bilitat per superar la situació de crisi.

Padrós també va advertir que “el sector noés prou atractiu per als metges joves per-què veuen el risc d’una segona laboralitza-ció a precari”.

Oficina d’Atenció al CiutadàPer ajudar el ciutadà a estar més ben infor-mat sobre les condicions de les pòlisses ievitar les anomenades “pòlisses escombra-ria”, el Col·legi va anunciar la creació, con-juntament amb la Coordinadora d’Usuarisde la Sanitat (CUS), d’una oficina d’informa-ció per atendre els usuaris que tinguindubtes a l’hora de contractar una assegu-rança o escollir una mútua.

L’oficina s’ubicarà a la mateixa seu col·legiali tindrà dos empleats, un metge i un profes-sional del CoMB. Aquesta acció es comple-menta amb l’edició d’un tríptic (adjunt a lapàg. 12) que es difondrà a totes les consul-tes mèdiques privades de Barcelona, en elqual els professionals informaran sobre lesrecomanacions que s’han de tenir en comp-te a l’hora de contractar una pòlissa, i quetambé es podrà consultar al web col·legial.

Padrós també va informar d’altres accionsque s’estan portant a terme per millorar laqualitat del sector privat com són la consti-tució d’un Consell Col·legial de l’Assegu-rança Lliure, amb figures professionals pre-eminents, líders del sector, per tald’analitzar les dificultats i els reptes de fu-tur. Va informar del desplegament del’acord signat amb el Departament de Sa-lut sobre l’acreditació de les consultes peti-tes, del nou model de recepta privada, dela creació d’una comissió per al desplega-ment de les noves tecnologies i la desbu-rocratització en l’àmbit del sector privat,de la introducció de la història clínica com-partida, de la reacreditació professional, isobre els aspectes jurídics, ètics i deonto-lògics de la publicitat mèdica i de l’einad’acreditació de pàgines web, Web MèdicAcreditat.

El rànquing de les entitats asseguradoresEn la presentació de les dades que es re-flecteixen en l’enquesta feta a més de tres-cents metges del sector, Marc Soler va des-tacar que el rànquing de les entitats s’haelaborat a partir de l’opinió dels metgessegons diferents aspectes com són les se-ves condicions de treball, la seva relació

amb la companyia, l’agilitat de les entitatsen la gestió de tràmits burocràtics, termi-nis de pagament, informació detalladad’honoraris facturats, existència de con-tractes amb les entitats, claredat de les pò-lisses, facilitat per contactar amb el res-ponsable de l’entitat, facilitat per sol·licitarautoritzacions per proves.

Soler va assenyalar que, de nou, tal com esva reflectir en l’enquesta de l’any 2013, elspunts que generen més descontentamententre els enquestats és la dificultat en l’auto-rització de proves i tractaments, el nivell delshonoraris mèdics i l’excés de burocràcia.

Segons dades del sector d’assegurancessanitàries, a Barcelona treballen aproxima-dament uns sis mil metges: el 77% sónmetges i el 23% metgesses, amb una mitja-na d’edat de 55 anys, dels quals el 49% tre-ballen en consultori propi, el 48% treballenen un consultori d’una clínica/policlínica iel 2% treballen en un consultori depenentd’una entitat asseguradora.

El nombre de persones assegurades ésd’1.984.693, segons les últimes dades publi-cades pel Departament de Salut de 2013.

Assegurança lliure

Rànquing de les entitats d’assegurança lliure segons l’opinió dels metgesde Barcelona 2015

Font: Enquesta d’Assegurança Lliure 2015.

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL

MÚTUA GENERAL DE CATALUNYA

FIATC

AXA

AGRUPACIÓ MÚTUA

DKV

ADESLAS

ALIANÇA (DIVINA PASTORA)

SANITAS

ASISA

u

12

Assegurança lliure

u

En contractar una pòlissa de salut hiha unes pautes a considerar:

Demanar informació al metge deconfiança.

Sol·licitar informació a diferentsentitats i comparar les diversesofertes de prestació de serveismèdics. Cada persona i entornfamiliar ha de valorar les diferentsopcions que ofereix el mercat enfunció de les seves necessitats.

COBERTURES

Conèixer la cobertura del’assegurança (quadre mèdic,especialitats, proves específiques,dies d’ingrés hospitalari, dies a laUCI/UVI, etc.).

Quins serveis addicionals contemplala pòlissa, com algunes provesdiagnòstiques.

Quines pròtesis queden cobertes i sical pagar-ne alguna.

Conèixer els tipus de carència, eltemps d’aquesta i per a quinesprestacions s’aplica.

METGES I CENTRES

Si és de quadre mèdic obert(reemborsament) o tancat. Si és tancat,comprovar si els metges de referènciaformen part d’aquest.

Si l’entitat disposa d’un quadre mèdicampli que permeti escollir el metge ocentre mèdic.

Si l’entitat proporciona un quadre mèdicestable en el temps, que garanteixi lacontinuïtat assistencial.

Quins centres hospitalaris o mèdicsqueden coberts.

Si disposen d’assistència internacionalen cas de necessitat.

PRIMES

Com s’incrementa anualment la prima.Quina és la política d’increments per ales persones de més edat.

Si s’ha de pagar per anar al metge(franquícia) i si la pòlissa és o no decopagament (taxa a pagar per cada actemèdic realitzat).

Saber si hi ha penalització en cas d’unús freqüent dels serveis mèdics.

En el moment de contractar, sis’apliquen descomptes per nombre demembres d’una mateixa família.

ADMISSIONS I BAIXES

Política d’admissió de la companyia:restriccions per malalties o en funciódel sexe i edat de l’assegurat.

Conèixer quins són els motiusde baixa de la pòlissa per part del’asseguradora.

ALTRES CONSIDERACIONS

A la signatura del contracte, lesmalalties preexistents, ja siguincongènites o adquirides, podenquedar excloses, així com lesseqüeles d’aquestes. Cal saber el quequeda cobert.

En el moment de la contractació,haurem d’emplenar un qüestionaride salut per tal de calcular la prima iredactar les condicions particulars dela pòlissa.

Que la companyia faciliti al màxim elstràmits administratius, agilitzant lafeina del metge i del pacient.

En la majoria de pòlisses el preu i lesprestacions que s’ofereixen estandirectament relacionades. En lesassegurances de baix cost cal llegiramb atenció què ofereixen i quinescobertures limiten.

Què s’ha de tenir en compte com a usuari en contractaruna assegurança privada d’assistència sanitària

QUÈ S’HA DE TENIR EN COMPTE COM

A USUARI EN CONTRACTAR UNA AS-

SEGURANÇA PRIVADA D’ASSISTÈNCIA

SANITÀRIA?

En contractar una pòlissa de salut hi ha unes pautes a

considerar:

R Demanar informació al metge de confiança.

R Sol·licitar informació a diferents entitats i compa-

rar les diverses ofertes de prestació de serveis mèdics.

Cada persona i entorn familiar ha de valorar les dife-

rents opcions que ofereix el mercat en funció de les

seves necessitats.

COBERTURES

R Conèixer la cobertura de l’assegurança (quadre mè-

dic, especialitats, proves específiques, dies d’ingrés

hospitalari, dies a la UCI/UVI, etc.).

R Quins serveis addicionals contempla la pòlissa com

algunes proves diagnòstiques.

R Quines pròtesis queden cobertes i si cal pagar-ne

alguna.

R Conèixer els tipus de carència, el temps d’aquesta i

per a quines prestacions s’aplica.

METGES I CENTRES

R Si és de quadre mèdic obert (reemborsament) o tan-

cat. Si és tancat, comprovar si els metges de referèn-

cia de l’usuari formen part d’aquest.

R Si l’entitat disposa d’un quadre mèdic ampli que per-

meti escollir el metge o centre mèdic.

R Si l’entitat proporciona un quadre mèdic estable en el

temps, que garanteixi la continuïtat assistencial.

R Quins centres hospitalaris o mèdics queden coberts.

R Si disposen d’assistència internacional en cas de ne-

cessitat.

P

R

R

R

R

ADMI

R

R

AL

R

R

R

R

EL COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

El Col·legi de Metges de Barcelona té com a funcions

defensar els interessos col·lectius de la professió, vetllar

per la bona pràctica de la medicina, i assegurar el dret de

les persones a la protecció de la seva salut.

Com a ciutadà, el Col·legi facilita informació mitjançant

l’accés al Registre de Societats Professionals i al Re-

gistre de Metges, aquest últim, conté les dades actua-

litzades i públiques dels metges col·legiats al CoMB, on

s’inclouen les especialitats mèdiques registrades.

Per altra banda, el CoMB també posa a disposició del

ciutadà l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OIC) que informa

sobre dubtes relatius a la prestació de les cobertures de

les diferents pòlisses. Tota la informació que proporcio-

na aquesta oficina és de caràcter orientatiu i tracta de

traslladar als ciutadans que confien en el sector privat,

l’opinió dels metges.

Per més informació:

Oficina d’Atenció al Ciutadà.

Atenció al públic: de dilluns a divendres de 9 a 14h.

Telèfon: 902 014 209 / 935 678 855

Què calsaber sobre lesassegurances

sanitàries


13

La lletra petita de les assegurancesmèdiques privadesEls metges alerten dels efectes de la“guerra depreus”entre mútues.

Persones que en jubilar-se se’ls triplicael preu de l’assegurança, mútues queno paguen a partir de la tercera visita deseguiment que faci el metge, preus per visitaper sota dels 10 euros, o imposició de travesper encarregar proves complementàries.Aquestes són algunes de les malespràctiques concretes que el Col·legi Oficialde Metges de Barcelona (CoMB) ha trobatentre les asseguradores mèdiques privadesque operen a Catalunya. [...]Ara,29 de gener de 2016

El Col·legi de Metges aclarirà la lletrapetita de les pòlisses privadesLa guerra de preus que fa anys quemantenen les asseguradores privades desalut per guanyar quota de mercat estàprovocant cada cop més confusió entre elsciutadans que contracten una pòlissa. [...]

Davant d’aquesta realitat, l’entitatcol·legial ha decidit posar en marxa unservei d’assessorament per aclarir alsciutadans dubtes a l’hora de contractar unaassegurança. [...]El Punt Avui,29 de gener de 2016

Metges de Barcelona denuncia unaguerra de preus en les pòlisses de salutEl Col·legi de Metges de Barcelona hadenunciat avui una“guerra de preus”de lesasseguradores de salut, que amenacen laqualitat del sector, i ha reclamat la intervencióde l’administració per assentar acords i unmarc normatiu amb regles clares. [...]EFE28 de gener de 2016

El CoMB obrirà una oficina per alertar de“pòlisses escombraries” de mútuesEl Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)ha anunciat aquest dijous que en els propersdies obrirà una oficina d’informació peratendre els ciutadans que tinguin dubtesa l’hora de contractar una assegurançamèdica privada, després que hagi detectatque algunes companyies ofereixen “pòlissesescombraria”. [...]Europa Press28 de gener de 2016

Ofensiva mèdica contra les ‘pòlissesescombraria’ i la concentració declíniquesEl Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)reclama“regles clares”per a la sanitat privada,que a Catalunya és bàsicament la de lesmútues, doble cobertura que té el 30 % de lapoblació a Barcelona i el 25 % en el conjuntde Catalunya i que ocupa uns 6.000 metges.“Perquè la guerra de preus en les pòlisses i laconcentració del 60 % de les clíniques en unasola empresa estan afectant la qualitat delservei privat i les condicions de treball delsmetges, i està donant desagradables sorpresesals assegurats”, resumeix el president delcol·legi de Barcelona, Jaume Padrós. [...]La Vanguardia,29 de gener de 2016

Revista de premsa

importants” en el sector de les assegurances:regles de joc poc transparents, guerra depreus entre les companyies a causa de la crisi,cosa que perjudica pacients i metges i, entercer lloc, risc d’oligopolis. [...]El Periódico,29 de gener de 2016

Barcelona: el metge d’assegurançalliure, ostatge de les asseguradoresLa lliure competència i de mercat elsimpedeix negociar com a col·lectiu.

Es queixen d’honoraris, burocràcia idificultats per a proves i teràpies.

“No s’està negociant. Volem que elsmetges vinguin al col·legi i entre totssumem forces, encara que el marc legalés el que és —lliure competència i demercat— i no hi ha regles del joc”. Aixíresumeix Marc Soler, director corporatiudel Col·legi de Metges de Barcelona(CoMB), la situació dels 6.000 metges quetreballen per entitats d’assegurança lliurea la província. [...]Diario Médico,1 de febrer de 2016

El Col·legi de Metges denuncia “abusos”a les pòlisses sanitàriesEl Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) hacreat una oficina d’atenció al ciutadà per aclarirdubtes als usuaris que volen contractar unaassegurança mèdica privada o als que la mútuaha modificat a la baixa la cobertura subscrita. [...]

El president de l’entitat col·legial,Jaume Padrós, ha denunciat “tres amenaces

14

Ramon Artigas,ARCC Centre Pediàtric.Director mèdic

Estem assistint a unalaboralització en el mónde les assegurances enel sector de la sanitat,amb una concentracióde serveis en mans demultinacionals que hanvist una escletxa denegoci en aquest sector.Es bàsic assegurar unaqualitat assistencial inomés la podem assolirsi com a metges estemmotivats. Per això, caltenir una retribuciójusta i amb la políticade “low cost” en el preud’una pòlissa no es potcontinuar assegurant; elsbeneficis d’una entitatno poden dependrede la congelació o dela retallada d’honorarismèdics. També ésnecessari tenir unarelació de confiança ambles entitats amb quètreballem i establir-ne undiàleg permanent.

Com s’haurien de garantir la qualitatassistencial, la lliure elecció i els honorarisdels metges en l’assegurança lliure?

Joan Torralba,soci fundadorde QuirurgicaCirurgians Associats

Són tres qüestionscomplexes. Per ala primera, no tincuna resposta vàlidadels paràmetres queserveixen per a totesles especialitats. Lalliure elecció tan solsexisteix en les pòlissesde reemborsament oen el “out of pocket”, pertal com les companyiesasseguradores són lesque tenen capacitat perrescindir quan volen i elmalalt té poc ventall ontriar i el CoMB hauria defixar un preu mínim persota del qual no es pottreballar.

Josep Maria Banús,director mèdicde l’Institut Catalàd’Urologiai Nefrologia, SLP

La relació medicinapública/privadafunciona com uns vasoscomunicants. Si, perexemple, un especialistadel sector públic cobrés5.000 €, trobaria laprivada un especialistaper 2.000 €? I a l’inrevés?Si la privada oferís 5.000 €,a la pública en trobarienper 2.000 €? La primeraconclusió és clara: caldefensar un sou digneper al metge, sigui onsigui que treballi. LaLlei deixa clar que elCol·legi no pot posarun preu mínim, però hade ser el primer centred’opinió sobre medicina.El reconeixement perpart de la societat noes dóna, es guanya.Cal que, d’una vegadaper sempre, el Col·legies posicioni davant elsmitjans de comunicacióper denunciar el que,palmàriament, és un biaixclar de la idea de bonamedicina que tots tenim.

Javier Nebreda,metge especialistaen Aparell Digestiu ipresident d’Endocat

Tenint en compte queel CoMB té limitacionspel que fa a marcarhonoraris mínims, etc.,som els metges els quihem de treballar-hi. Josóc un ferm defensorque les associacionsprofessionals agrupincada especialitat. Noméssi cada especialitat estàunida i coordinada podràdialogar amb les mútuesi tenir força per defensarels seus interessos. LaSecció d’AssegurançaLliure del Col·legi enspodrà assessorar iajudar en tot allò quenecessitem. L’objectiu ésque les asseguradoresmèdiques vegin queaconseguir uns honorarismínims dignes és l’únicavia que podrà garantirla qualitat assistencialque mereix la medicinaprivada al nostre país.

Josep Maria Boada,metge de família

A l’Assegurança Lliure(AL) ens trobem queels pacients paguenunes pòlisses elevadesi els metges reben unshonoraris reduïts pelsseus actes.Els assegurats valorenpositivament la lliureelecció de facultatius ila qualitat assistencial,mentre que els metgesvaloren positivamentl’autonomia.Les entitats d’AL afirmenque el preu de les pòlissesva a la baixa i els costosassistencials augmenten.Fa molts anys que nohi ha un incrementd’honoraris, ans alcontrari.Les entitats haurien dedeixar de lluitar pels preusa la baixa de les pòlissesi els metges haurien deseguir col·laborant enla racionalització delcost assistencial. Totaixò repercutiria en unaugment dels honorarisi en una millora de laqualitat assistencial.

Més informació:blogcomb.cat

La qüestió

15

u

Crònica col·legial

El CoMB en els mitjans de comunicació

marca Traiber, el Consell de Col·legis de Met-ges de Catalunya (CCMC) va fer públic, elpassat 17 de desembre, un comunicat en elqual demana als òrgans judicials si aquestaimputació està motivada per “una infraccióadministrativa o si es tracta d’una acusacióper danys demostrats sobre la salut dels pa-cients que s’hagin implantat aquestes prò-tesis”. Jaume Padrós, president del CoMB idel CCMC, va explicar a diversos mitjans decomunicació el contingut del comunicat as-senyalant que “el CCMC no pot compartirque des de la mateixa Administració de Jus-tícia es difongui als mitjans una resolucióamb la llista de noms de metges de prestigi,sense notificar-ho abans als interessats, isense haver aclarit la possible participacióen els fets de metges que apareixen a la in-terlocutòria per circumstàncies molt diver-ses i sense confirmar”, aquest fet “pot posaren risc la confiança dels pacients en els seusmetges i, per tant, la salut dels ciutadans engeneral”.

Padrós va ressaltar que es vol fer conèixera la ciutadania que el CCMC disposa d’un“Codi de Deontologia que vetlla de manera

clara i inequívoca per la bona praxi” i aquest“preveu les sancions corresponents quan escomproven pràctiques incorrectes”. Final-ment demana que“els ciutadans no perdin laconfiança en el sistema sanitari i en la profes-sionalitat dels metges”, i invoca“el principi depresumpció d’innocència, així com la confi-ança en la independència judicial”.

El posicionament del CCMC va ser reco-llit per les agències de notícies Europa Press,Efe i ACN, per les edicions digitals i en paperde La Vanguardia, El Periódico, El País, El PuntAvui, Ara, l’ABC i El Mundo. També es van ferressò els informatius de mitjans audiovisu-als com TV3, 8 al dia de 8TV, Catalunya Rà-dio, RAC1 i SER Catalunya, entre d’altres.

Comunicació metge-pacient10 de desembreSiete días médicos va entrevistar en el seucanal audiovisual, el 10 de desembre, Mire-ia Sans, vocal de la Junta del CoMB, sobrecom els metges poden millorar la seva co-municació amb els pacients. Aquest va serel tema d’una jornada celebrada al CoMB elpassat novembre.

La salut dels MIR28 de desembreEl diari La Vanguardia en un article d’AnaMacpherson, el 28 de desembre, va desta-car que l’estudi sobre la Salut del MIR delCoMB indica que els metges interns resi-dents (MIR) estan exposats a un excés d’exi-gència que els afecta l’equilibri mental i queal final del primer any un 29 per cent reco-neix que pateixen situacions de malestarmental, gairebé el doble del que es calculaper a la població general. Aquestes conclu-sions coincideixen amb la d’altres estudisinternacionals destacats per la revista del’American Medical Association, JAMA.

Antoni Arteman, responsable delPAIMM i de la Clínica Galatea, explica que“alprograma del metge malalt de Barcelonahem detectat més metges joves que vénenper problemes de salut mental. El nostreprograma garanteix l’anonimat i la més ab-soluta discreció. Però han començat a arri-bar quan hem fet tallers amb els MIR perexplicar-los que existim i que cal tractar-se”.

Anna Carreres, responsable d’urgènciesde Can Ruti, va advertir que “no se’ls pottractar com a mà d’obra barata i cal posar fia la idea que la residència ha de ser dura,que serveix per patir”. Segons Carreres “ne-cessitem valorar els coneixements que nosón només tècnics”, cal explicar com afron-tar problemes de bioètica, o treballar enequip amb altres professionals, ampliar l’as-sistència a una visió més pal·liativa, apren-dre a escoltar.

Segons Antoni Trilla, cap d’epidemiolo-gia de l’Hospital Clínic, cal augmentar la res-posta davant l’adversitat dels MIR i reduir lessituacions d’estrès durant la residència, do-nar més i millor supervisió, un mentor o tu-tor de referència, més treball en equip i mésdescans quan sigui necessari.

Comunicat en relació amb lespròtesis Traiber17 de desembreEn relació amb la imputació de metges enl’assumpte relacionat amb les pròtesis de la Entrevista a Mireia Sans de Siete días médicos sobre la comunicació metge-pacient.

10 de desembre

16


Mireia Sans va parlar de la importànciade la comunicació metge-pacient en lapràctica clínica, com ha evolucionat desd’una relació de tipus paternalista a una enquè es fa al pacient coresponsable i copar-ticip. També va tractar com són els pacientsdel segle XXi i l’impacte de les noves tecno-logies i de la necessitat de millorar en laformació en comunicació amb el pacient id’incorporar la veu d’aquest.

Mireia Sans va destacar que “les novestecnologies ens han permès tenir moltamés informació, a vegades en excés, i aquíés a on el rol del professional és molt impor-tant perquè ha de conèixer les noves eines ipoder aconsellar sobre aquestes al pacient”.

Siete días médicos, en la seva edició di-gital i en paper, del 30 de desembre, adre-çada al sector de l’atenció primària i enportada de la publicació, va fer un amplireportatge sobre el contingut i les conclu-sions de la jornada sobre la comunicaciómetge-pacient.

Pressupostos OMC10 de desembreEl president del CoMB, Jaume Padrós vaenviar el passat 10 de desembre, una cartaa Juan José Rodríguez Sendín, presidentdel Consejo General de Colegios Oficialesde Médicos, en la qual li traslladava la posi-ció del CoMB en relació amb els pressupos-tos i amb la necessitat de revisió de la ma-nera com es quantifiquen i decideixen lesaportacions econòmiques dels col·legisper sustentar les despeses del Consejo Ge-neral. Diario Médico va informar sobre elcontingut de la carta en la qual anunciaque “sent ferma la nostra voluntat de se-guir realitzant aportacions econòmiques alConsejo, respecte a l’exercici 2015 la nostracontribució monetària estarà limitada a su-portar la repercussió de les partides o con-ceptes que considerem propis de les funci-ons preceptives del Consejo General”.Padrós també va anunciar que “la llei enslegitima a demanar a l’OMC un convenique defineixi les relacions recíproquesamb el Consejo General, i és el que farem”.

En la informació de Diario Médico tam-bé es recull que ha quedat ratificada, perpart de l’Audiencia Provincial de Barcelona,

la sentència que eximeix el CoMB d’abonar1,16 milions al Patronato de Huérfanos.Jaume Padrós ha assegurat que “aquestasentència beneficia el conjunt de col·legisde metges d’Espanya” i ha demanat al’OMC que deixi de relacionar-se amb elsseus socis a través dels tribunals.

Finançament del sistema sanitari3 de desembreEl diari La Vanguardia va informar que elsector sanitari, malgrat que rep amb alleu-jament la notícia que el Govern espanyolliquidarà el Fons de Liquiditat Autonòmicextraordinari, va expressar la seva preocu-pació perquè el sistema sanitari continuatenint un problema de finançament es-tructural. Jaume Padrós va declarar a LaVanguardia que “el sistema sanitari és l’es-tructura que més ha ajudat a cohesionar lasocietat en aquesta dura crisi, perquè noha fallat en el que és essencial a la poblaciói ha mantingut la qualitat malgrat les reta-llades. I això ha estat possible en gran partgràcies al 20% de salari que van treure alsseus treballadors, contribuents com els al-tres. És un maltractament indignant. Nopodem ser moneda de canvi”.

Diario Médico va premiar el CoMB per l’acord de participació dels metges en la gestióde l’ICS. Magda Campins, Jaume Sellarès, Carme Fenández i Anna Carreres en l’actede lliurament dels premis de Diario Médico a les millors idees de l’any. (Foto de JaumeCosialls de Diario Médico.)

18 de novembre

Nou sistema de baixes i alteslaborals1 de desembreJaume Sellarès, vicepresident del CoMB, vadeclarar als informatius de Catalunya Ràdio,el 30 de novembre, i a l’informatiu de la Ca-dena SER de Ràdio Barcelona Hora 14 Catalu-nya, de l’1 de desembre, que la nova norma-tiva de gestió de baixes laborals que haentrat en vigor no serveix per combatre elfrau i complica el procediment. Sellarès vaassenyalar que“estem en una fase en la qualel fred farà estralls i tindrem unes consultesmés massificades, tindrem un alt volum depersones que requeriran aquesta baixa ambels canvis que això representa, i no hi haviacap urgència per haver-ho de fer ara”.

Premis a l’Excel·lència Professional23 de novembreEl Col·legi de Metges de Barcelona va lliu-rar el passat 23 de novembre al Teatre Ro-mea els Premis a l’Excel·lència Professionalen un acte presidit per Artur Mas, presi-dent de la Generalitat de Catalunya, i perJaume Padrós, president del CoMB, en elqual van distingir 51 professionals.

Europa Press, el 23 de novembre, va in-

u

17


formar sobre l’advertiment que va fer Jau-me Padrós del fet que “la sostenibilitat delmodel està en greu perill”; Padrós va alertarque, si no fos pels professionals del sector, elsistema estaria actualment en fallida, i haassenyalat que el Govern i la societat catala-na estan amb deute amb els professionals.Padrós va defensar que“la caiguda de recur-sos no es pot mantenir més” i va demanarun canvi de model més flexible i autònom.

Artur Mas va admetre que “la bona va-loració general del sistema sanitari no voldir que algunes estructures no estiguincruixint”. També va destacar que “aquestsistema ha aguantat el pes, però no és certque aquesta pressió pugui durar sempre”.

També van informar sobre l’acte de lliu-rament dels Premis a l’Excel·lència i de lesintervencions d’Artur Mas i de Jaume Pa-drós, les agències de notícies EFE i l’Agèn-cia Catalana de Noticies, en el programa Elsmatins de TV3, així com les edicions en digi-tal i paper de La Vanguardia, Diario Médico,Gaceta Médica i Siete días médicos.

Premi de DM a l’acord departicipació dels metges en lagestió de l’ICS18 de novembreDiario Médico va celebrar en el Teatre Naci-onal de Catalunya la XIV edició dels Premisa les Millors Idees de l’any en el Sistema Na-cional de Salut (SNS), aquest any s’ha reco-negut l’acord d’intencions subscrit entre elCoMB el Departament de Salut i l’ICS perdesenvolupar iniciatives que afavoreixin laparticipació dels professionals sanitaris.L’acord es conseqüència d’un documentde reflexions i propostes del CoMB.

Jaume Padrós va intervenir en l’acte delliurament dels guardons davant de mésde sis-cents professionals i personalitatsdestacades del sector sanitari. Padrós vaafirmar que “és l’exemplar compromís delsprofessionals el que permet mantenir el ni-vell de qualitat assistencial, investigació idocència davant les greus amenaces quepengen sobre l’SNS: la falta de recursos, ladisminució de la confiança en el sistema il’immobilisme de les pròpies estructuressanitàries”. Per això, el president del CoMBva considerar que “és necessari un canvi”.

Declaracions de Jaume Padrós aEls matins de TV3 sobre el nougovern de la Generalitat.

14 de gener

Nou govern de la Generalitati nou conseller de Salut10 de generEl passat 10 de gener el Parlament deCatalunya va escollir Carles Puigdemontcom a president de la Generalitat de Ca-talunya i posteriorment es va formar elnou Govern, del qual Antoni Comín vaser la persona escollida com a consellerde Salut. En les informacions dels mit-jans de comunicació sobre la formaciódel nou Govern aquests van reflectir lesvaloracions dels experts del sector so-bre la política sanitària que hauràd’afrontar el nou Govern.

Jaume Padrós en declaracions a Elsmatins de TV3, el 14 de gener, i a El matíde Catalunya Ràdio, el 15 de gener, varessaltar que “tenim un sistema sanitarique és excel·lent, és l’instrument queajuda més a la cohesió del nostre país,però està molt amenaçat, està amena-çada l’excel·lència a la docència, a la re-cerca, la innovació, la qualitat assistenci-al i si això s’ha mantingut és gràcies alcompromís dels professionals”. Padrósva afegir que “el conseller sap, perquèaixí li he expressat, que ens tindrà al seucostat per intentar recuperar tot això i elpressupost que teníem”.

Així mateix, Jaume Padrós tambéva declarar, el 18 de gener, a El Periódi-co que “tot i que històricament, elsconsellers de Salut han estat metges oprofessionals sanitaris, no hi hauriad’haver cap problema si el proper con-seller és capaç de comptar amb unequip solvent i potent”. En ser preguntatsobre el pla de xoc subscrit per Junts pelSí i la CUP, Padrós va afirmar que “l’acordeludeix l’aspecte nuclear en aquest mo-ment, com és assegurar que en un futurimmediat el sistema sanitari públic seràsostenible, hi hagi independència o no”.

En declaracions a Diario Médico, el 18de gener, Padrós demana que “es recu-peri el pressupost d’abans de la crisi i ques’apoderi més els clínics i es redueixin es-tructures burocràtiques”. Per altra banda,Gaceta Médica va recollir, el 19 de gener,

les opinions de Padrós respecte al dis-seny del model sanitari en les quals asse-nyala que“hem d’adequar les estructuresdel sistema a les necessitats dels ciuta-dans i és necessari canviar les formes degestió que tenim actualment en els cen-tres i donar la gestió als professionals”.

El diari d’informació econòmica Ex-pansión va fer una entrevista d’una plana,el 26 de gener, a Jaume Padrós en la qualva repassar les qüestions que han de serprioritàries per al nou conseller de Salut.Entre les prioritats que assenyala Padrósdestaca els recursos econòmics ja que “siel sistema no s’ha ressentit ha estat pelcompromís dels professionals, i això noes pot mantenir de manera indefinida”.Padrós indica que un altre aspecte és ladiversitat i riquesa dels proveïdors del sis-tema sanitari que “l’ha fet molt més flexi-ble i segurament per això ha resistit mi-llor la crisi”. Padrós també ha puntualitzatque, pel fet de no ser del sector, el nouconseller “pot ajudar a desbloquejar eldebat sobre la sostenibilitat del sistemasanitari públic, el debat que s’ha fet finsara està ple de tòpics”.

18

Lideratge i participació

La Comissió per a la millorade la participació professionaldels metges de l’ICS ha fet totun seguit de propostes per donarresposta als objectius marcatsen l’acord que van signar, el 5de juny de 2015, el Departamentde Salut, el CatSalut, l’InstitutCatalà de la Salut i el Consellde Col·legis de Metges deCatalunya.

A continuació presentem unresum de les propostes en l’àmbitde l’atenció primària, en el propernúmero de la revista s’informaràde les propostes en l’àmbit delscentres hospitalaris.

Propostes per a la millora dela participació professionaldels metges de l’ICSAtenció Primària — El Catsalut ha d’assignar als equips

el pressupost a l’inici de l’any.— La proposta d’inversions s’ha de fer

amb participació professional.

1.Pressupost

Creació dels consells de direccióde l’equip:

— Consell de direcció de l’EAP:format pels càrrecs directius actuals(director, adjunt), el referent de gestió,el responsable de qualitat,el responsable docent, el de formaciói el de recerca.

— Funcions: establir les líniesestratègiques de l’equip i reforçar latasca directiva en especial pel que faa la qualitat, seguretat clínica iformació-docència.

2.Consell de direcció

3.Director d’equipEls professionals han de participaractivament en l’elecció del directord’equip.

— L’equip podrà proposar els candidats més adients. Aquesta

proposta es reconeixerà a partird’una acta d’una reunió d’equip.

Document de conclusions:www.comb.cat

— Representants de l’equip hande participar en l’òrgan decisoride l’elecció.

Lideratge i participació

19

6.ContractacionsL’equip directiu ha de participar enl’elecció dels professionals de l’equipi fer contractacions eventuals per ferfront a necessitats assistencials.

8.Òrgansde participacióLes Juntes Clíniques s’han derevitalitzar dotant-les de continguti fent l’elecció directa dels professionalsdel Consell de Participació de lesProfessions i d’Administració.

— Trobar un mecanisme per talque els professionals més votats,ponderats per territori, fossin els quede manera automàtica ocupessinels càrrecs corporatius (Consell deParticipació de les Professionsi Consell d’Administració).

1. Document redactat per un equip de 16 metgesde l’ICS designats a títol personal.

2. Punt de partida del document:— Document de propostes del CoMB— Document de millora de l’autonomia

de gestió d’AP de l’ICS— Document de millora de la participació

als hospitals de l’ICS3. Metodologia: Debat dut a terme en un període

de 3 setmanes.4. Tres àmbits de discussió:

1. Mecanismes de participació en l’elecciódel director mèdic

2. Reforçar el rol de les juntesde representació

3. Autonomia Professional5. Les propostes són fruit d’un consens ampli de

la comissió. El debat ha estat intens però limitat enel temps, per tant caldrà continuïtat en la reflexió.

7.Unitats deconeixementDonar nou impuls a les polítiquescorporatives sobretot pel que fa a la gestiódel coneixement, donant protagonismea les “Unitats de ConeixementEstratègic Corporatiu” (UCEC) amblideratges transparents i participatius.

5.AccessibilitatRevisar els criteris actualsde mesura d’accessibilitatper part del Catsalut d’acord ambels criteris de la població i evidènciacientífica actualitzada.

4.Agendes/horaris4.Agendes/horarisEls equips i els professionals han depoder personalitzar les seves agendesi adaptar l’activitat als horarisd’obertura i tancament del centrei a la demanda assistencial.

Procedimentd’elaboració deldocument

20

A fons

Beques Bada

Jo cooperoper...Metges becatsen la 22a edicióde les Beques“Dr. José Luis Bada”exposen les sevesmotivacions al’hora d’afrontarla cooperació.

Més informació:blogcomb.cat

Patricia JeaneteÁlvarez RiosCoopero perquè crec en unmón millor i més just, ambmenys iniquitats i desigualtatssocials. I perquè crec en lafelicitat col·lectiva i no en laindividual.

Alberto BlancoIbáñez de OpacuaCoopero perquè no hi ha raóper no fer-ho. Cada persona téunes habilitats i unes aptitudsque utilitza com a eines en elseu treball diari, per què notraslladar-les i fer-ne ús enllocs on són tan necessàries?La cooperació significa teniruna posició activa davant lesnecessitats sanitàries en zonesdesafavorides, significainvolucrar-se, voler combatreles desigualtats de cara itreballar amb la convicciód’estar fent una tascaimprescindible.

Irene García DíezCoopero perquè crec quehe tingut molta sort d’havernascut on ho he fet im’agradaria, en la mesuraque em sigui possible,poder ajudar aquellespersones que no han tinguttanta sort de tenir millorscondicions.

Marta Cuní MunnéCooperar és crearoportunitats. Les personessón la base del canvi i eldesenvolupament; calpotenciar el seuapoderament perquèparticipin de forma activa iesdevinguin elsprotagonistes del procés.Treballar amb les persones iper les persones és el quedóna sentit a la cooperació.

Alba González LizaránLa cooperació és i ha estat undels aspectes que més m’hamotivat a fer la carrera.Sempre m’ha cridat l’atenciópoder participar com avoluntària en projecteshumanitaris, però he preferitposposar aquest moment perquan tingui els coneixementsnecessaris. D’aquesta manera,la meva tasca podrà aportaruna petita pedra en el camídel desenvolupament.

Jenifer Botanes IglesiasSempre he estat en associacionsi entitats juvenils del lleure,combinant amb la mevaformació com a metge. Tot això,em va portar en la mevamaduresa professional com asanitari a valorar fer activitatscol·laboratives i de cooperacióen l’àmbit de la salut. Vaigconsiderar necessari aproximar-me des d’una formació que emdoni eines per desprésgestionar i implicar-me en altresiniciatives. Per la mevaexperiència prèvia la cooperaciós’ha d’exercir amb moltaresponsabilitat.

A fons

FranciscoCollazos SánchezCoopero perquè crec que lajustícia i la solidaritat hande ser un dels valors de laMedicina. Si es tél’oportunitat d’anar a fercooperació i deixar unapetita empremta, s’ha de ferperquè el benefici ques’emporta el cooperantsupera de molt la mateixafeina que es fa allà. Sensdubte, aconsellaria a tots elscol·legues a fer cooperació.

Clara Carreras AbadCoopero perquè consideroque la salut és un dret bàsicuniversal al qual tothomhauria de tenir accés.Malauradament les personesamb menys recursos sempreacaben sent les mésperjudicades i penso que ésmolt important treballar perl’equitat en salut. Lacooperació també ha deservir com a eina detestimoniatge i de denúnciaper afavorir canvis socials ipolítics.

Josias ClassenNo concebo una altramanera de manegar-me a lavida. La meva dona i jo hemconstruït la nostra famíliasegons els valors de la fe iamb el compromís depromoure accions quefomentin el benestar comúsense restriccions d’ètnia,fronteres o creences. Crecque l’ésser humà ésresponsable d’administraradequadament aquest móni entenc la cooperacióinternacional com una de lesmillors maneres de portar aterme aquesta tasca.

Ave María MiagaObama NsangM’agradaria entendre moltescoses relacionades amb lespolítiques i estratègies desalut per poder actuar i ferfront als problemes sanitarisdels països amb rendesmitjanes i baixes. Coopero percercar solucions necessàries,coherents i eficaces, perabordar les diferentspatologies, per aprendre autilitzar les eines de vigilànciai control i per donar respostaals problemes en situacionsd’emergència i crisi.

Silvana RominaCovi JuárezCoopero per canviar el món iamb la il·lusió de posar eldesenvolupament i elbenestar a l’abast de tothom.

Toni Soriano ArandesEs podrien concretar en trespunts: m’agrada poderaplicar els meusconeixements en situacionsde dificultat per obtenirrecursos tan humans comeconòmics, m’identificomolt bé amb l’entorn de lamedicina tropical i m’hisento a gust, i perquè és unadesconnexió per a mi del’entorn social que tenim alspaïsos rics i el que em dónael temps que passo allí ésmolt més que el que jo pucoferir, sempre torno carregatd’energia.

Elisabet Riba SoléCoopero perquè no vivim sols,perquè la terra és de tots i totel que hi passa ésconseqüència de l’acció del’ésser humà i, per tant, tots ensom responsables. Tenim eldeure de compartir aquestavida amb els que ni tan solspoden decidir què menjaran,ni com podran pal·liar elpatiment d’una malaltia,aquells privats del dret a viureamb dignitat. Cooperar éscompartir, és fer que la nostravida sigui també dels altres, ésdeixar que la vida dels altresens impregni i ens transformi.Cooperar és “ubuntu”: jo sócperquè nosaltres som.

Taula rodonasobre la crisidels refugiatsEn l’acte de lliurament de lesBeques “Dr. José Luis Bada”,que en aquesta 22a edició haestat dotada amb 28.632 €, esva celebrar una taula rodonasobre “Diagnosi de la crisi delsrefugiats: quin tractamentcal aplicar”en la qualdiversos experts en temes decooperació van analitzar lacrisi dels refugiats a Europai les possibles solucions. Eldebat va comptar amb laparticipació de Carles Solà,director del programa Tot unmón de TV3; Marta Trayner,metgessa cooperant, i ÀngelMiret, coordinador del Comitèper a l’Acollida de les PersonesRefugiades de la Generalitatde Catalunya. Elvira Bisbe,vicepresidenta del CoMB, vamoderar la taula rodona.

21

22

Entrevista

El doctor Francisco Collazos és undels 14 metges que ha aconseguituna Beca “Dr. José Luis Bada” en co-operació internacional. Gràcies aaquest ajut farà una estada formati-

va a l’Hospital Nossa Senhora de Paz a Cu-bal (Angola), on tant ell com els seus resi-dents de psiquiatria podran conèixer larealitat sanitària de Cubal i formaran elsmetges angolesos en aquesta especialitat.Aquesta, però, no serà la primera experièn-cia per al doctor Collazos, que ja ha treballatcom a metge cooperador a Guatemala, SriLanka i Moçambic. Alguna d’aquestes opor-tunitats li ha arribat a través del Programade Psiquiatria Transcultural, que coordinades del 2001 a l’Hospital Universitari Valld’Hebron.

Quin tipus de projecte desenvoluparàsa l’Hospital Nossa Senhora da Paz aCubal?És un projecte formatiu en la seva doblevessant. La idea és que els residents de psi-quiatria de l’Hospital Universitari Vall d’He-bron puguin gaudir de l’oportunitat deformar-se en una perspectiva diferent a laque ofereix un hospital com aquest i, almateix temps, els professionals que estantreballant a l’Hospital de Cubal podran for-mar-se en psiquiatria i d’aquesta maneratractar d’alleujar les necessitats en salutmental que té una comunitat com la ques’atén a Cubal.

Francisco Collazos,coordinador del Programa de PsiquiatriaTranscultural de l’Hospital UniversitariVall d’Hebron i Beca Bada 2015

“Un delsvalors de lamedicinaha de ser lajustícia de la màde la solidaritat”

Com vas entrar en contacte amb lacooperació?Vaig entrar en el món de la cooperacióquan encara era estudiant de Medicina. Enel tercer any, que se celebrava el pas del’Equador, vaig tenir l’oportunitat de mar-xar, precisament a l’Equador, i allí vaig en-trar en contacte amb les comunitats indí-genes dels Andes. Va ser una experiènciaque em va marcar. El fet d’estar en primeralínia i veure como viuen altres persones etplanteja moltes coses com a metge.

Per què cooperes?Coopero perquè m’agrada i perquè crecde debò que un dels valors de la medicinaha de ser la justícia i de la mà de la justícia,la solidaritat. No hem d’oblidar que al pla-neta hi ha unes necessitats importantíssi-mes i que el nostre compromís és tractard’alleujar-les.

Quina experiència has adquiritcoordinant el Programa de PsiquiatriaTranscultural de l’Hospital Valld’Hebron?Els 15 anys llargs que porto coordinant elPrograma de Psiquiatria Transcultural, queés bàsicament assistencial, m’han permèstractar amb gent procedent de totes lescultures. Això et posa a prova perquè si tuet mantens rígid en el teu punt de vista ésmolt probable que la bretxa amb el pa-cient sigui molt gran i al final el perdis. Ens

enfrontem als nostres propis temors, espe-cialment, al de perdre el control.

Quines són les patologies que més tractes?Per volum són quadres afectius amb uncomponent ansiós, el que anomenem tras-torns adaptatius. Pensa que tots els emi-grants per la mateixa condició d’haver emi-grat s’enfronten a una sèrie de factorsd’estrès, com ara la necessitat de reinven-tar-se en una nova societat on moltes ve-gades no tot és conegut.

Com els ajudeu a afrontar aquestessituacions?Intentes que la persona que entra en lateva consulta surti una mica més alleujada.Sens dubte atens els símptomes, però coma metge sempre has de tractar d’oferir alpacient un espai de seguretat, de qualitatassistencial que permeti un alleujamentdels símptomes i en darrera instància unamillor funcionalitat, que és el que busquesamb qualsevol pacient.


Ala tardor de 2015 es van celebrardues Assemblees de Compro-missaris per abordar el tanca-ment de l’any 2015 i avançar leslínies de treball per al 2016. En

ambdues sessions Jaume Padrós, presidentdel CoMB, va detallar les principals actua-cions de la Junta, destacant els esforços perincrementar el lideratge i la participació delsprofessionals sanitaris de l’ICS, la incorpora-ció dels metges més joves al Col·legi i a laprofessió o la dedicació de l’any 2016 al doc-tor Miquel A. Fargas, impulsor de la gineco-logia com a especialitat, entre d’altres.

Col·legiats i Grup MED: una relacióbasada en la confiançaL’Assemblea celebrada al mes d’octubre esva centrar en la presentació del Grup MEDper part d’ Albert Lluch, conseller delegat idirector general del Grup MED. Els princi-pals temes abordats van ser els criteris degestió del grup empresarial i els resultatstant econòmics com d’atenció i satisfacciódels clients com a indicadors d’una crei-xent confiança dels col·legiats en l’ofertade productes i serveis.

Per mostrar només algunes de les moltesdades que es van posar a disposició delscompromissaris, la satisfacció dels clientsdel Grup MED creix de manera sostingudaen els últims anys: 7,6 el 2012, 7,7 el 2013 i7,9 el 2014.

Altres indicadors que exemplifiquen aques-ta confiança són un índex de retenció de

clients del 92%, sent especialment elevat enl’àrea asseguradora, on més de la meitatdels clients que han tingut un sinistre afir-men haver tingut una resolució que qualifi-quen de “molt bona”o “perfecta”.

Segons va afirmar Lluch, que respongué ales preguntes dels compromissaris sobre elGrup i la seva activitat, “aquests bons indi-cadors ens animen a seguir treballant percomplir la principal missió del grup: donarconfiança als col·legiats, generar credibili-tat davant dels seus skateholders i, en defi-nitiva, repercutir amb els beneficis a lesactivitats i funcionament del Col·legi”.

Pressupostos del CoMB per al 2016L’Assemblea del mes de desembre es vacentrar en la previsió d’ingressos i despe-ses per a l’any que comencem. Jaume Se-llarès, vicepresident segon del CoMB, enabsència del tresorer de la Junta, Lluís Este-ve, va exposar un pressupost amb un mar-cat accent social, basat essencialment endos eixos: protegir els col·legiats més afec-tats per la crisi econòmica i augmentar laparticipació dels col·legiats en la seva insti-tució. El pressupost va ser aprovat pel votfavorable del 97% dels compromissaris.

A partir del 2016 s’aplicaran dues noves bo-nificacions del 50% a la quota col·legial: re-ducció de quota per motiu d’ IT Maternitat ireducció de quota per IT superior a 90 dies.

Es manté la bonificació del 50% de la quotacol·legial per als metges que estan en si-

Aprovat el pressupost per al 2016amb marcat accent social

tuació de precarietat laboral, amb ingres-sos inferiors a dues vegades el salari míniminterprofessional. També es manté la re-ducció del 50% per als col·legiats joves(amb menys de dos anys des de la gradua-ció) i les exempcions de quota per als met-ges a l’atur. Per a la resta de la col·legiació,la quota col·legial se situa en 62,50 €, elmateix import que l’any 2015.

Per fer possibles aquestes reduccions, esmanté la contenció pressupostària gràciesa la solidaritat dels mateixos metges ambels seus companys més vulnerables, i laproductivitat i l’eficàcia de l’estructura delCoMB i del Grup MED.

La Junta informa

Reduccions quota col·legial

50% metges en precarietat laboral50% 2 primers anys de llicenciatura50% baixa maternitat50% baixa superior a 90 dies

Reduccions prima responsabilitatcivil professional per a l’any 2016

100% metges MIR durant el primer anyde col·legiació

20% metges MIR20% metges de família amb exercici

exclusiu en centres públics20% pediatres amb exercici exclusiu en

centres públics90% metges jubilats/incapacitats i

hereus de metges difunts

23

24

Resum de l’any en xifres

3214.108

8

25

Resum de l’any en xifres

26

El lliurament dels Premis a l’Excel-lència Professional 2015 a 51 met-ges i quatre equips assistencialsva aplegar unes sis-centes perso-nes al Teatre Romea de Barcelo-

na. Artur Mas, president de la Generalitat;Boi Ruiz, conseller de Salut, i Jaume Pa-drós, president del CoMB, van participar a

El Col·legi de Metges de Barcelona guardona 51metges i quatre equips assistencials

Compromís i professionalisme

Crònica

l’acte, que va tenir lloc el passat dia 23 denovembre.

L’acte es va centrar en els valors del profes-sionalisme mèdic i en com es poden ferperviure aquests valors en temps d’unacrisi econòmica i de recursos que fa peri-llar la sostenibilitat del sistema sanitari.

Jaume Padrós va enumerar aquests valorsparlant de “l’honestedat, el compromís,l’altruisme, la integritat, la feina ben feta il’excel·lència”.

En el discurs de cloenda de l’acte de lliura-ment dels premis, Artur Mas va afirmar queCatalunya és un país “que quan té instru-ments a la seva mà en treu un bon rendi-ment i un bon profit”, malgrat que “quanens comparem amb països del nostre en-torn, aleshores és evident que la nostracapacitat de decisió, la nostra capacitat dedecidir fins i tot sobre els recursos, no téres a veure”. El president de la Generalitatva declarar: “Teniu tota la raó quan dieuque malgrat que la valoració que es fa del

Premis a l’Excel·lència Professional 2015

u

27

sistema sanitari per part de la ciutadania ésmolt alta, no vol dir que algunes estructu-res del sistema no estiguin cruixint”. “Unsistema demostra la seva vàlua i la seva so-lidesa quan se’l posa a prova en les condi-cions més difícils”, va explicar Mas.

Jaume Padrós, per la seva banda, va reivin-dicar els Premis a l’Excel·lència Professio-nal del CoMB com “l’acte més importantque organitza la nostra corporació profes-sional”, i “un moment d’emoció i autoafir-mació”. El president del CoMB va dir que “sila qualitat del sistema en general no s’havist afectada en aquests darrers anys haestat sobretot pel compromís ètic delsmetges i d’altres professionals sanitaris”.

Crònica


Així mateix, Padrós va reclamar al presi-dent Mas “suport i impuls en favor delscanvis en el model de les organitzacionssanitàries a la mida del que la professió jaha demanat en propostes concretes”.

A l’acte de lliurament dels guardons, Gus-tavo Tolchinsky, secretari del CoMB, va lle-gir l’acta de concessió dels Premis a l’Excel-lència Professional 2015. Els guardonatsvan rebre els premis de mans d’Artur Mas,Jaume Padrós, Boi Ruiz, conseller de Salut,i Elvira Bisbe i Jaume Sellarès, vicepresi-dents del CoMB. Es premiaven, com cadaany, metges i metgesses de Barcelona queexerceixen en l’àmbit hospitalari, en l’aten-ció primària, en altres àmbits assistencials,

en recerca biomèdica, en educació mèdi-ca, cooperació i gestió i, finalment, tambéen la modalitat d’equips assistencials. Jo-sep Ramon Armengol, director de l’equipassistencial de la Unitat d’Endoscòpia Di-gestiva de l’Hospital de la Vall d’Hebron, vaparlar en nom dels premiats.

Coincidint amb el lliurament dels Premis al’Excel·lència, va tenir lloc l’acte acadèmic“Rossend Carrasco i Formiguera: l’inici enla recerca i el tractament de la diabetis alnostre país”, a càrrec de Ramon Gomis,consultor sènior d’endocrinologia i diabe-tis a l’Hospital Clínic i professor de la UB, iDaniel Figuerola, president de la FundacióRossend Carrasco i Formiguera.

28

Crònica

u

Més informació:premisexcellencia.comb.cat

Artur MasArtur Mas, president de la Generalitat, va declarar que “els nostres sistemes públics hanestat sotmesos en els darrers anys, i estan sotmesos encara avui, a una pressió tremenda”,però tot i així, “el nostre sistema ha demostrat prou solidesa per aguantar”. Mas va afirmarque “és veritat que hi ha tota una sèrie de prioritats que sabem que s’han d’implementar, ésveritat que hi ha tota una sèrie de canvis que sabem que s’han d’arribar a produir, però enscal a tots contribuir perquè aquests canvis siguin prou acceptats en línies generals dintre dela societat”.

Jaume PadrósJaume Padrós, president del CoMB, va explicar que “Catalunya, en no disposar de leseines suficients i adequades, ha vist aguditzar la insuficiència de recursos econòmics ide tresoreria que pateix la sanitat des de fa anys”, fet que ha afectat especialment “lesretribucions dels professionals” i ha provocat “una major precarietat sobretot dels metgesmés joves”. Així, Padrós va afirmar que “no sols ens calen més recursos, sinó fer canvis realsorganitzatius imprescindibles”, i va demanar al conjunt de forces polítiques i als diferentsagents del sector “evitar debats estèrils i poc productius”.

Ramon GomisRamon Gomis, consultor sènior d’endocrinologia i diabetis a l’Hospital Clínic i professorde la UB, va pronunciar la conferència “Rossend Carrasco i Formiguera, pioner en eltractament integral de la diabetis”. Gomis va explicar que, en introduir la insulina aEuropa el 1922, “Carrasco i Formiguera va fer una aportació cabdal en el tractamentde la diabetis; si bé no el descobriment, sí la innovació més gran”. Per això, explicàGomis, Rossend Carrasco i Formiguera “fou el més eminent diabetòleg del segle xx aCatalunya i un dels millors d’Europa”.

Daniel FiguerolaDaniel Figuerola, president de la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera, va fer una sessiósobre “Educació de pacients crònics: progressem adequadament?”. A la seva conferència,Figuerola recordà com Carrasco i Formiguera va posar l’accent sobre la col·laboraciódel malalt ja l’any 1924, i va ser un dels pioners en adonar-se “que l’abordatge biomèdicnecessita el complement d’un abordatge pedagògic”. Sobre l’educació dels pacientscrònics, Figuerola considera que “progressem adequadament”, “no sols per aquestabordatge integral, sinó també per la millora dels recursos tecnològics”.

Josep Ramon ArmengolJosep Ramon Armengol, director de l’equip assistencial de la Unitat d’Endoscòpia Digestivade l’Hospital de la Vall d’Hebron, va fer un discurs en nom de tots els guardonats. Armengolva afirmar que tots els premiats “s’ho mereixen, i molt, perquè són excel·lents i els seuscompanys han dit que ho eren”. “L’excel·lència és un hàbit que no s’ha de perdre, i en quès’ha de poder progressar: és excel·lent qui sempre es vol superar”, va explicar. Armengolconclogué el seu parlament dient que “tenim grans metges en aquest país” i que “la faltade diners no impedeix aconseguir coses importants i ajudar la gent”.

29

Informació col·legial

Després de més de vint-i-cinc anys amb elmateix logotip, la Junta de Govern delCoMB ha decidit actualitzar-lo ambl’objectiu que reculli i transmeti els valors ifuncions de la institució i millori algunsaspectes tècnics de lectura i reproduccióper tal de guanyar en reconeixement ivisibilitat.

El Col·legi de Metges de Barcelona esdefineix amb uns valors que li permetenrealitzar les tasques que li són pròpiesrespecte al col·lectiu mèdic i al conjunt dela societat. Aquests valors se centren enquatre eixos, dels quals el central és laconfiança, que aglutina i representa elsmetges i garanteix a la ciutadania la bonapràctica mèdica, així com l’accés a la curade la seva salut. A partir d’aquest esdespleguen els altres tres valors que alhoraalimenten el valor central i que són: laresponsabilitat de la institució davant elcol·lectiu mèdic i els ciutadans, que esresumeix en la funció de protegir, i inclou

també la responsabilitat del COMB davantles organitzacions (mèdiques,acadèmiques, científiques, civils, etc.);l’eficàcia en la gestió que és possibleportar a terme gràcies als professionalsempleats de la institució, als seus òrgansde govern i a les empreses i organitzacionscol·laboradores; la influència sobre la presade decisions de les administracionspúbliques pel que fa al model de gestiósanitària, els professionals, la formaciómèdica i la innovació. Aquest és un valorque, a més, guia la relació del COMB ambels diferents agents del sector.

Amb el canvi d’imatge corporativa delCol·legi, també s’ha volgut donar-li un airefresc i en concordança amb els temps quevivim, moderna, elegant, dinàmica i moltviva. El canvi més evident és el de la varad’Esculapi o Asclepi: la serp ha evolucionatcap a formes més suaus i amables i s’haapostat per una tonalitat blava molt mésviva i contundent. La tipografia que

acompanya el dibuix també s’ha substituïtper una altra de molt més contemporània,neta i amb una marcada personalitat. Enconjunt la remodelació fa que la novaimatge sigui continuista però actual, totmantenint la seriositat i la identitathistòrica de la institució.

Aquesta renovació també ha comportat uncanvi molt significatiu que opta per lasimplificació tot eliminant el terme “Oficial”donant com a resultant el nom de “Col·legide Metges de Barcelona”, que conviuràamb l’acrònim CoMB amb la “o” sempre enminúscula.

El Grup MED també ha canviat la sevaimatge per tal de mantenir la coherència icaminar en la mateixa línia que el Col·legi,tot compartint missió i valors.

El projecte de marca ha estat desenvolupatper l’agència de branding i comunicacióFirma.

La nova imatge corporativa col·legial

1934-1939

Escuts i logos dels períodes democràtics

Actual1979-1989 1989-2015

30

Activitat col·legial

La salut delspediatres al 29Congrés de PediatriaExtrahospitalària

Fundació Galatea ha presentatl’estudi sobre salut, estils de vida icondicions de treball dels pediatresa l’Estat espanyol en el marc del 29Congrés Nacional de la SocietatEspanyola de PediatriaExtrahospitalària.

Algunes de les dades més rellevantsque s’extrauen de l’informe són la“feminització creixent” de lapediatria (el nombre de donesduplica el d’homes); la precarietatlaboral que viuen els professionalsmés joves d’aquesta especialitat; i elrisc que tenen els pediatres de patiralgun tipus de malaltia mental.

L’objectiu d’aquests estudis ésconèixer els riscos psicosocialsd’alguns col·lectius professionals iaixí desenvolupar les einesnecessàries per prevenir-los otractar-los.

15è Fòrum d’InversióHealthcareNova edició d’aquest punt de reunió onemprenedors i inversors posen en comúles seves idees innovadores i els seusinteressos empresarials. Els projectesque es van presentar s’emmarquen enquatre grans camps de treball i recerca:biotecnologia, dispositius mèdics,serveis sanitaris i TIC de salut. En aquest15è fòrum també s’ha parlat de sROI, ésa dir, el Retorn Social de la Inversió, unconcepte que cada vegada té més pesen les empreses i que va més enllà delvalor econòmic.

El 9 de març tindrà lloc el 16è Fòrumd’Inversió Healthcare i el 25 de febrerfinalitza el termini de presentació deprojectes.

La certificació digitalen l’smartphone

El Col·legi, a través de Meditecnologia iFirmaprofesional, està desenvolupant elprojecte “idMobile”, una plataformaque possibilita gestionar identitatsdigitals en dispositius mòbils, com araels smartphones. “idMobile” es basa enun sistema de firma electrònicamulticanal el nucli del qual són elscertificats digitals, que permetrà que elsusuaris puguin realitzar qualsevol tipusde transacció que requereixiidentificació de manera còmoda, àgil isegura. El projecte està cofinançat pelMinisteri de Indústria, Energia i Turisme.

El paper del pacienten l’e-salutLa Secció de Metges e-salut haorganitzat la quarta edició de lajornada #salut20comb, on s’hareflexionat sobre el paper que juga elpacient en aquest nou paradigma i elsreptes als quals s’enfronta l’e-salut. Undels desafiaments que s’ha posat sobrela taula és acabar amb la bretxa digitalque s’interposa entre els pacients queaprofiten les noves tecnologies enl’àmbit sanitari i els que no.

Més informació a #salut20comb

L’ús prudent del’antibiòticAmb motiu de la celebració del Dia del’Ús Prudent de l’Antibiòtic, promogutper l’OMS, s’ha organitzat al col·legi unareunió-col·loqui on han participatexperts en malalties infeccioses,microbiologia i farmacologia. Durantla trobada s’ha reflexionat sobrel’augment de la resistència delsantibiòtics, un problema d’àmbitmundial de caire mèdic, social ieconòmic. Els ponents han posat demanifest la necessitat de conscienciarla ciutadania per tal que facin un úsprudent i responsable dels antibiòtics.

31

Les habilitats comunicatives en lapràctica mèdica són fonamentals perpoder empatitzar amb el pacient i laseva malaltia. Amb aquest motiu elCol·legi de Metges de Barcelona vaorganitzar una jornada informativai de sensibilització per debatre com escomuniquen els metges amb elspacients i detectar quines són lespossibilitats de millora. Amb aquestmotiu es va convidar a la participaciód’experts d’àmbit internacional comGiorgio Nardone, psicoterapeuta iinvestigador en l’àmbit de lacomunicació a Arezzo i Milà (Itàlia), auna jornada moderada per Mireia Sans,vocal de la Junta del CoMB i presidentade la Secció de Metges e-Salut.

El professor Giorgio Nardone, tot unreferent en el camp de la psicoteràpia,ha apropat els assistents al simpòsium“La comunicació metge-pacient”algunes de les tècniques més efectivesper aconseguir l’anomenada aliançaterapèutica, com ara l’efecte “primeraimpressió” o l’escolta activa. Nardone va

Cristóbal Colón, fundador de lacooperativa La Fageda, ha estat eldarrer convidat al cicle deconferències que coorganitzen elCoMB i el diari ARA.

Colón ha explicat la clau de l’èxit delprojecte La Fageda: “ser un projectecoherent en el qual les persones sónfonamentals”.

La cooperativa compta amb unaplantilla de més de 400 persones, deles quals 168 pateixen una malaltiamental o discapacitat psíquica.

Colón afegeix que els valors quegiren al voltant del seu projectederiven de tres grans principis:“bondat, justícia i veritat”.


Activitat col·legial

ressaltar que, per aconseguir unacomunicació efectiva amb el pacient,“s’ha de tocar i s’ha d’establir contactevisual amb ell”, d’aquesta manera quanel pacient sent que és subjected’atenció assumeix la prescripciómèdica.

La conferència de Giorgio Nardone s’haarrodonit amb el testimoni de metges imetgesses de diferents àmbits iespecialitats que han aportat la sevavisió sobre la manera de relacionar-seamb els seus pacients a la consulta.

Mireia Sans va explicar que “en elprocés de l’atenció mèdica, la capacitatde comunicar-se de manera efectiva noés només una habilitat accessòria enl’exercici de la pràctica professional,sinò que esdevé crucial per influir enl’eficàcia de la intervenció”, d’aquestamanera segons Sans “cal avançar en lacombinació de la capacitat tècnica icientífica del professional amb unaformació sobre habilitats de relaciói de comunicació”.

L’economia social,font de valors ilideratge

Simpòsium “La comunicació metge-pacient”

32

Seccions col·legials i juntes comarcals

>>>ANOIAVuitena nit de la professióLes entitats i col·legis professionals de l’àmbit dela salut es van reunir un any més per celebrar lanit de la professió de la comarca; aquest cop l’actees va celebrar a la Pobla de Claramunt, on es vanlliurar les beques formatives als professionals dela salut de l’Anoia i es va fer un acte de reconeixe-ment als companys que inicien o acaben l’exerciciactiu de la professió.

JUNTES COMARCALS

>>>ALT PENEDÈSPremi a la recerca científica mèdicaAquest any s’ha celebrat la primera edició delPremi que reconeix el millor treball de recercarealitzat durant els dos darrers anys a la comarcaen l’àmbit de les ciències de la salut i dotat amb3.000 €. En aquesta edició el premi va ser exaequo per a Estudi sobre la retroalimentació delSARM hospitalari des d’un centre sociosanitarid’Aurora Rupérez i Maria Sardà, i per a Warrantyperiods for normal myocardial perfusion stressSPECT de Jorge Guillermo Romero-Farina.

>>>BAGESXIX Vigília de Sant LlucEn la dinovena edició de la festa dels professio-nals sanitaris del Bages es va donar la benvin-guda als nous col·legiats que estan fent la resi-dència a la comarca i als professionals que s’hanconvertit en col·legiats honorífics.

En el decurs de la celebració es van lliurarels premis del Bages: 13è Premi al metge jovea Connie Leey Echevarría; 19è Premi de ciènci-es mèdiques a Olga Rubio, Silvia Cano, Joan M.Sánchez, Judith Xirgú, Rafael Fernández i AnnaArnau; 19è Premi vivències mèdiques “Dr. Pere

Tarrés i Claret”a Josep Sorribes i Pubill; 19è Premid’història de la medicina catalana “Oleguer Mirói Borràs” a Begonya Torres i Gallardo, i el PremiMetge Bagenc 2015 a Isabel Roig Grau.

El conferenciant convidat va ser Javier Laso,catedràtic de Medicina i cap de Servei de Medi-cina Interna a l’Hospital de Salamanca que vaparlar sobre “Alcohol i medicina”.

>>>BERGUEDÀCom entrevistar l’adolescentA la V Jornada d’Atenció Primària al món rural, ce-lebrada a Berga, es va debatre sobre l’adolescèn-cia des de diferents vessants: els seus canvis, hàbits,sexualitat… Lefa S. Eddy, pediatra i màster en psi-quiatria infantojuvenil, va exposar una guia sobrecom entrevistar l’adolescent actual en la qual vadonar consells per entrevistar a l’adolescent, comha de ser el professional, va assenyalar els rols in-correctes i finalment va donar un consell: “recordacom va ser la teva adolescència o la dels teus fillsper ajudar-te a comprendre els adolescents d’avui”.

Per saber més coses sobre aquest tema apor-tades pels altres especialistes es pot veure el vídeode la Jornada: www.youtube.com/combarcelona

novembre, al Tecnocampus de Mataró, sobre quèels preocupa en el sector en l’àmbit de l’atencióprimària, hospitals i residències.

En el decurs del debat es van analitzar les pe-culiaritats que té el Maresme en la cura de la gentgran, tant pel que fa a la demografia com a lesnombroses places en residències en relació ambla població. També es van manifestar les carènciesi demandes i es van denunciar les dificultats eco-nòmiques a les quals estan sotmesos els centres.

>>>MARESMEPrimera trobada dels professionalssociosanitarisMés de 150 metges, infermeres i treballadoressocials, professionals sociosanitaris del Maresmededicats a la cura de la gent gran, van debatre, al

Així mateix, es va fer especial incidència en el fetque el pacient ha de ser al centre i requereix unaatenció integrada i multidisciplinària.

La jornada va finalitzar amb la conferència deSimon Schwartz sobre estratègies integrals contrala malnutrició de la gent gran.

>>>OSONAReconeixement als professionalssanitaris

La festivitat de Sant Cosme i Sant Damià és el marcescollit per reconèixer la tasca dels professionalssanitaris de la comarca en un acte en què es va ferel lliurament dels Premis Sanitat en la XXXIIIenaedició. En el marc de l’acte de lliurament de guar-dons també es van lliurar la Beca d’InvestigacióOsona i el Premi FORES-Beca Consultori Bayés enCiències de la Salut.

En aquesta edició el conferenciant convidatva ser Miquel Bruguera, director de la Unitat d’Es-tudis Acadèmics del CoMB, que va explicar el pro-jecte de la Galeria de Metges Catalans. L’acte vafinalitzar amb el lliurament per part de FrancescXavier Clos, president de la Junta Comarcal d’Oso-na dels premis del concurs de fotografia, dibuix ipintura i del tradicional partit de futbol.

Un any més es va fer a la comarca la XVI Ca-minada Popular del Dia Mundial del Cor, amb unrecorregut de 4,2 km.

Trobada amb els col·legiats de la comarcaEls metges del Bergadà es van reunir a Girone-lla en una trobada presentada per Maria Gassó,presidenta de la Junta Comarcal del Berguedà,en la qual Agustí Camps va parlar sobre els boletsbons i el bolets dolents.

33

Seccions col·legials i juntes comarcals

Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

La sessió dedicada al tema dels marges, ce-lebrada el passat 30 de novembre, va comp-tar amb una bona assistència i debat. Van

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Sessió sobre els marges del tumor

fer una gran aportació al debat el modera-dor, el doctor Gubern, i els tres ponents, dospatòlegs, doctors Marco i Soler, i la radiote-rapeuta doctora Mañes.

Aquest any el Congrés Català es farà al’Hospital Els Camils de Sant Pere de Ribes,organitzat pel doctor Encinas, membre de

la nostra Junta.Així mateix, el 22 o el 29 de febrer cele-

brarem una jornada de matí, esponsoritza-da, per discutir sobre el tema de l’aixella: enquins casos fem buidament axil·lar, segonssi el gangli sentinella és positiu.

Aquestes jornades les organitza la Sec-ció amb la direcció del doctor Encinas i esfaran a l’Hospital Els Camils. És importantl’assistència per assolir el màxim consens.

La 4a Jornada de Debat Sociosanitari (SS) alCoMB, amb el títol “Atenció centrada en lapersona (ACP) i planificació avançada” vatenir lloc el passat 14 d’octubre. Hi van inter-venir Cristina Lasmarias, infermera de l’ICO,va parlar sobre el Projecte Model Català dePlanificació de Decisions Anticipades o

Entre les nostres activitats, cal esmentarla intervenció a l’Assemblea de Com-promissaris d’octubre, atès que per lesnombroses activitats col·legials de caireprofessional del CoMB, les de la Secciópoden passar desapercebudes, malgratla seva rellevància.

Es resumeixen en tres aspectes prin-cipals: 1.- Institucionals i administrati-ves, de representació —interior/exte-rior— del col·lectiu de metges jubilats.2.- De tipus sociocultural, penjades alweb del CoMB, i ben reflectides a l’“A-genda Cultural”. 3.- Les activitats socio-sanitàries i de protecció social, al nostreparer de gran importància, amb estretacol·laboració amb l’equip del PPS, elprograma MetgesxMetges, i la Funda-ció “Soler Daniel”.

Es tracta de moltes activitats, majo-ritàriament institucionals, que requerei-xen temps i dedicació, i que són porta-des a terme, de manera altruista ivoluntariosa, per tots el membres de laJunta de la Secció, amb la finalitatd’aprofitar els mitjans que ens ofereixl’entitat, poder ajudar i ajudar-nos totsplegats en l’etapa de la vellesa.

Som una de les seccions més nom-broses, amb una gran projecció de fu-tur, i de la qual esperem que tots arri-bem a formar-ne part.

Metges Jubilats

Poder ajudar i ajudar-nos tots plegats

Joaquim Riera,president de la Secció deMetges Jubilats

Anna Olivé,presidenta de la Secció deMetges Sociosanitaris

Metges Sociosanitaris

Atenció centrada en lapersona i planificacióavançada

PDA; Isabel Hernández, neuròloga de laFundació ACE, va tractar els pacients ambdemència, i el DVA, l’Anna Escolà, neuropsi-còloga de l’EAPS Mutuam-Fundació la Cai-xa, va definir el que és un EAPS, els modelsteòrics i les tècniques d’intervenció psicolò-gica, i també va presentar el vídeo d’una pa-cient, destacant que cal conèixer les necessi-tats reals dels pacients, i també proporcionaratenció psicològica als equips (fatiga de lacompassió) i, finalment, la Míriam Requena,treballadora social del servei de cures pal·li-atives del CST, va parlar de la tasca que fa unDTS, de la cura informal i la necessitat deverbalitzar el valor de les famílies, i del fetque l’ACP implica dignitat, capacitat, auto-nomia i respecte.

Medicina de l’Esport

Curses popularsorganitzades perassociacions de pacients

La prescripció d’activitat física forma part del’arsenal terapèutic i ja molts la tenim encompte per tractar els nostres pacients. Peròcal augmentar el coneixement dels metgessobre quina ha de ser la dosi, amb quina pe-riodicitat i quin tipus d’exercici és l’adient pera cada persona. L’esport és l’hàbit saludableper excel·lència, i practicar-ne, especialmenta l’aire lliure, està de moda entre alguns sec-tors socials. D’altra banda, el sedentarisme iels hàbits tòxics en una societat que cadavegada passa més hores davant d’una pan-

talla ens aboquen a un munt de malaltiescròniques. Cal esperonar directament els or-ganitzadors d’esdeveniments esportius atots els nivells perquè continuïn amb el seuesperit promotor.

Són molt interessants les curses popularsorganitzades per associacions de pacients,administració sanitària, hospitals, i per pro-fessionals de la salut especialment motivats.En són exemples la Transplantrun, les cursescontra el càncer que s’organitzen arreu, laCursa per relleus contra la diabetis, la Cursacientífica de l’Hospital de Sant Pau, que és ladegana del sector, i també els Medijocs1.

Cal premiar totes aquestes iniciativesamb la nostra participació.

Lluís Til,president de la Secció deMedicina de l’Esport

1. http://transplantrun.com/#runnerhttp://www.cursacst.com i http://corrocontraelcancer.comhttp://www.diabetes-cidi.org/ca/diabetes-tipo-1/actualidad/cursa-relleus-transdiabetes-arriba-barcelonahttps://www.youtube.com/watch?v=TfMW8K-GfeQhttp://medijocs.comb.cat

u

34

Obituaris

Agell Magriñá, Jordi; Alba Berengué, Josep; Alberola Bou, José María; Aliaga Font, Lluís;Alloza Berdejo, Ramiro J.; Andrés Trias, Augusto; Aparicio Mesón, Rosa María;Aresté Jové, Josep; Armengol Barallat, Joan; Arranz Bayod, Julio; Arranz Muñecas, Tomás;Ávila Ballesteros, María Jesús; Ballester Nolla, Alfons; Ballús Planas, Lluís; Barrera Sala, José Mª;Barrio Travé, Enrique; Beltran Fontanals, Antonio; Beltran Massana, Maria Rosa;Benarroch Salomón, Guerson; Berjano Rodríguez, Julio; Berrospí Jaramillo, César;Bonafonte Fernández, Mariano; Bosch Castañé, Joan; Bosch Guillot, Albert;Buera Sebastián, José Martín; Buxó Ferrer, Víctor M.; Cabero Riera, Maria;Cabré García, Ernest; Calderón Ruiz, María Teresa; Campos Tarrech, José María;Carbonell Oriol, Antoni; Carrera Savall, José; Carreras Clavell, Domingo;Casademont Gou, Joan; Casanelles Salvans, Ramon; Casanovas Carnicer, Francesc;Castells Cuixart, Paulino; Clarós Doménech, Andrés; Codina Puiggròs, Agustí;Cruz Langreo, Luis; De Castro Pérez, Julián; De Requesens Llanso, Federico;Detkova Jancigova, Drahomira; Domingo Clarós, Alicia; Duran Sanmiguel, Joaquim;Echarte Pazos, José Luis; Estelrich Capó, Pedro; Estrada Herrero, Francisco;Estrada Herrero, Pablo; Faig Garrober, Joan; Fernández Jiménez, Manel;Ferrer Martín, Ángel; Ferrer Vicente, José; Giménez Verdera, Martín; Gisbert Adell, Alfons;González Duarte, Mª José; González Martín, Juan Antonio; González Pérez, María Luisa;González-Adrio Martínez, Rafael; Grivina Borisova, Irina; Guarch Corcellas, Joan;Guinart Prados, Joaquín; Gummà Bargés, Josep M.; Heimann Cella, Miguel;Infesta Fernández, Marta; Iturralde Barrios, Santos; Jiménez Romero, José Miguel;Kuderling Ariso, Pere; Lacambra Martínez, José A.; Lisbona Pérez, María Pilar;Lisbona Sabater, Carlos; Lithgow Viñas, Federico W.; López Oto, Josep M.;Maho Soha, Plácida; Majó Buigas, Joan; Mariano Figueras, Eduardo; Martí Tarré, Francesc;Martín Pujol, Ramon; Mascaró Altimiras, Ramon; Masides Davi, Jordi;Matarín Ayala, Encarnación; Menéndez Vicente, Enrique; Mercader Sobrequés, José Mª;Miralles Sirvent, Ramon; Molina Rubio, Luis; Montanyà Sabater, Francesc;Moragas Badia, Josep; Moral García, Ángel; Moreno Montalvo, Juan; Mundó Marcet, Enric;Navas Aguilera, Diego; Nogareda Cuixart, Sílvia; Obach Benach, Jordi;Orihuela Segalès, Jordi; Ortega Gazo, Domingo; Paré Canals, Antoni; Peres Serra, Jaime;Pérez Guerra, Emilio; Pérez Simó, Roser; Pifarré Sanahuja, Enric; Planas Font, Josep Maria;Ponjoan Isern, Albert; Pons Clotet, Albert; Pou Serradell, Adolf; Pumarola Busquets, Fèlix;Punsoda Monguió, Tomàs; Punsola Planet, Xavier; Rafales Riera, Jorge;Rancaño Ferreiro, Jorge; Ribera Marín, Fidel; Robreño Flaquer, Francisco de A.;Rodríguez Pascual, Fco. Javier; Rodríguez Pazos, Manuel; Roldán Valentín, Mª Luisa;Romero Palomares, Ernesto; Roy Menal, Jaime; Royo Coma, José Luis; Rubio Pujol, Ramon;Sabin Ramos, Antonio; Sáez Ródenas, Angelina; Salord Ripoll, Pedro;Salvà Plana, Pere Lluís; Sánchez de Vega, Jesús; Sánchez Vázquez, Marcelino M.D.;Santiago Alonso, María Concepción; Sastre Ros, Francisco José; Sauleda Parés, Joan;Seguí Salvà, Josep; Serra Salvà, Angèlica; Silvestri Queirolo, Eduardo Enrique; Solé Farell, Pere;Subias Juste, Ferran; Subirana Cantarell, Victòria; Tarrés Camí, Carles;Teixidor Domènech, Maria Eugènia; Tequen Purisaca, Víctor; Tornero Ribes, Vicente;Torres Salazar, Julia; Torruella Arteaga, Maximia; Trenchs Vallet, Xavier;Trenchs Verdaguer, Xavier; Vega Cruz, Pamela Ximena; Verdaguer Hernández, Ferran;Viader Llinàs, Josep; Vilalta Bou, Carles; Vilaplana Cantó, Enric; Vilaseca Roig, Josep Maria;Viscasillas Alcázar, Luis Mª; Viscasillas García, Antoni; Viudes Plazas, Emilio;Xalabarder Voltas, Maria Àngels; Xercavins Montosa, Jordi.

El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 3 de novembre de2015, un funeral en memòria dels metges difunts de Barcelona en el qual esva retre homenatge als següents col·legiats (de l’1-11-2014 a l’1-11-2015):

Obituaris complets a:obituaris.comb.cat

Seccions col·legialsi juntes comarcals

Des de la Secció voldríem agrair a JosepMarinel·lo, president de la Junta Comarcaldel Maresme, la seva iniciativa d’impulsarla 1a Trobada de l’Àmbit SS al Maresme(de professionals de les cures intermèdiesi de professionals de residències geriàtri-ques), amb un fòrum de debat organitzatel 26 de novembre en relació amb l’assis-tència a les persones grans. En aquestaprimera trobada, hi van participar tot unseguit de professionals de diferents disci-plines dins de l’àmbit SS i residencial, des-tacant que el sistema SS i residencial estansotmesos a fortes pressions econòmiquespels reiterats impagaments de l’adminis-tració, que la majoria dels pacients institu-cionalitzats, tant a CSS com a residències,són PCC i MACA, que un pool importantde pacients que queden ingressats a lesunitats de LE podrien viure a residències(però no hi poden accedir per la manca dedotació de la LAPAD), que cada vegada hiha un percentatge més elevat de pacientsingressats a residències assistides que ne-cessiten cures sanitàries més intensives(perfil més SS, on es tracta la complexitatde la complexitat), però que no tots elscentres residencials disposen del materiali del personal suficient o suficientmentformat per proporcionar les atencions sa-nitàries que aquests pacients necessiten, ique caldrà en un futur uniformitzar crite-ris d’ingrés, de formació específica i reco-neguda, del personal dels diferents àm-bits assistencials.

Finalment es va destacar que els pa-cients institucionalitzats han de rebre unaatenció integral, integrada i continuada,centrada en la persona i que el pla tera-pèutic, que és dinàmic, l’ha de realitzar unequip multi i interdisciplinari, en consensamb el pacient i les famílies. El PIIC es des-taca juntament amb l’HCCC com una einaimprescindible per a una bona gestió delscasos, especialment dels MACA.

u

Professió al món

35

L’Associació Espanyola de Vacunologia(AEV) va homenatjar, el passat 27 d’octubrea Cochabamba (Bolívia), el doctor Josep Sal-vany i Lleopart, subdirector de la Reial Expe-dició Filantròpica de la Vacuna iniciada el1803, fins a la seva mort el 1810, i que va di-rigir l’alacantí Francisco Javier Balmis. L’ho-menatge va consistir en la col·locació d’unaplaca al cementiri de l’església del conventde San Francisco de Cochabamba, l’indreton reposen les seves despulles, com a re-cord de la seva entrega i generositat. L’acteva comptar amb la presència, al costat deles autoritats diplomàtiques i locals, delsdoctors Amós García Rojas i Ferran A. Mora-ga-Llop, president i vicepresident primer del’AEV, respectivament.

Josep Salvany va néixer a Barcelona el 6 denovembre de 1774 i va morir a Cochabambael 21 de juliol de 1810, a l’edat de 36 anys,després de patir una llarga sèrie de malalti-es. Salvany fou un metge dedicat totalmenta la seva professió i a la humanitat, tot unheroi, que va participar a la primera grancampanya de salut pública de la història: laReial Expedició Filantròpica de la Vacuna,que va dur la vacuna de la verola a Amèrica.

Ferran A. Moraga-Llop va fer lliuramentd’una placa commemorativa en nom delpresident del CoMB, Jaume Padrós, junta-ment amb un conjunt de documents edi-tats el 2010 amb motiu de l’any dedicat a lafigura del doctor Salvany com a commemo-ració del segon centenari de la seva mort.

Es pot consultar l’article complet a:actualitat.comb.cat

Homenatge al metgecatalà Josep Salvanya Cochabamba

La Societat Europea d’Oncologia Mèdica(ESMO) va escollir com a president de l’or-ganització per al període 2018-2019 JosepTabernero, director del Vall d’Hebron Ins-titut d’Oncologia (VHIO). Josep Taberneroés des de fa més de trenta anys membrede l’ESMO, societat que agrupa més de10.000 professionals.

La candidatura de Tabernero es va pre-sentar amb un pla d’acció en el qual des-taca: el suport d’aquelles accions que s’es-forcin per fer més accessible a tots lamedicina de precisió; l’obertura a novescol·laboracions estratègiques amb altresespecialitats, universitats, associacions depacients i indústria; definir àrees de canvidins de la Societat per conformar una po-

lítica oncològica amb un major impactesobre el pacient i el professional; les àreesobjecte de canvis importants inclouran lamillor manera de gestionar i aprofitargrans quantitats de dades que estan enca-ra sense explotar, així com el disseny d’as-saigs clínics.

Josep Tabernero escollit presidentdels oncòlegs europeus

Més informació:www.udg.edu/catedramedicinamuntanya

Enric Subirats, director assistencial del’Agrupació Europea de Cooperació Terri-torial - Hospital de Cerdanya, dirigeix l’Àreade Medicina de Muntanya i del medi natu-ral, l’objectiu principal de la càtedra és lad’actuar com a seminari permanent de re-flexió, d’estudi, de promoció de la investi-gació, difusió i dinamització de qualsevoltemàtica i àmbit relacionat amb el món dela medicina del medi natural. La iniciativad’aquesta Càtedra dóna continuïtat a totauna sèrie d’activitats relacionades amb laMedicina de Muntanya i del Medi Natural iamb la simulació clínica que s’estan desen-volupant des de fa molts anys i s’inspira en

Càtedra de Medicinade Muntanya i delMedi Natural

experiències d’Universitats amb Departa-ment de “Wilderness Medicine”, com sónHeidelberg, Leicester, Pàdua, Calgary, Utah,Stanford, Nou Mèxic, Birmingham, Colora-do, Cardiff, Varese i Glasgow.

Les competències de la medicina del medinatural sobrepassen els límits d’una sola dis-ciplina i agafen elements de la medicina d’ur-gències, medicina de família, medicina del’esport, la cirurgia ortopèdica i traumatolo-gia, la salut pública i la medicina del viatger.

L’equip promotor està constituït per un di-rector i responsable de l’Àrea de Medicina deMuntanya i del Medi Natural, Enric Subirats;un codirector responsable de la recerca enesports de Muntanya, Ramon Brugada, i uncodirector responsable de l’Àrea de Simula-ció Clínica, Ferran Cordon.

36

Cultura i societat

InfoCULTURA>>>48h Open House Barcelona. L’edificicol·legial es va poder visitar en la darreraedició del festival d’arquitectura en laqual amb el lema “Persones, Arquitectura,Urbanisme” els interessats per laconstrucció i el disseny poden conèixer afons la història de més de cent-cinquantaedificis de la ciutat.

>>>Taller de teatre. Si us agrada el teatrees pot participar en el taller de teatredel CoMB on s’assagen obres curtes,entretingudes, divertides i quedistreguin per després ser representades.Per a més informació, al Departamentd’Activitats i Congressos al 935 678 860 oa [email protected].

Nadala dedicada a lesClíniques a BarcelonaLa nadala en què el president i la Junta deGovern del CoMB feliciten les festes s’hadedicat aquest any a les clíniques a laciutat de Barcelona.

La publicació assenyala com lesclíniques es despleguen des de finals delsegle XiX per Barcelona, una ciutatimmersa en un procés de creixement id’urbanització intensiva, en cerca d’unmercat en creixement i amb unaimplantació urbana molt lligada a eixosviaris concrets, a certes àrees del’Eixample, a la recerca d’una perifèriamenys sorollosa i de la creació de polsd’atracció, com ara els grans hospitals.Les clíniques van ser el fruit d’una grantransformació científica en medicina i deles tecnologies a la ciutat moderna, queva permetre noves oportunitats laborals iempresarials als metges.

Concert benèfic a favorde La MaratóAmb motiu de La Marató de TV3 dedicada ala diabetis i a l’obesitat, l’orquestra del CoMBArs Medica va fer un concert benèfic al PalauMaricel de Sitges en el qual es va interpretarThe Fairy Queen. Suite de Henry Purcell,Palladio de Karl Jenkins, The Violetta Quartetd’Anita Hewitt Jones i el Concert per a piano iorquestra núm. 17 k.453 de W.A. Mozart.

Així mateix el Col·legi de Metges vaacollir, com cada any, la sessió formativaprèvia a l’inici de la campanya on elsparticipants, metges i estudiants de medicinade l’últim curs, reben la documentaciónecessària per preparar les xerrades. EnguanyManel Puig, cap del Servei d’Endocrinologia iNutrició de l’Hospital Germans Trias i Pujol idirector científic de la Fundació Institutd’Investigació en Ciències de la SalutGermans Trias i Pujol ha presentat el vídeodivulgatiu que servirà com a suport de lessessions.

Més informació:cultura.comb.cat

Clíniquesa Barcelona

El 2016, “Any Dr. MiquelA. Fargas i Roca”Amb motiu de complir-se el centenari dela mort del doctor Miquel Arcàngel Fargasi Roca, la junta de Govern del CoMB vaacordar dedicar l’any 2016 a commemorarla seva figura. Així mateix, es va anomenarcomissionat de l’any Josep Lailla Vicens,qui s’encarregarà de la programació iseguiment dels actes.

El doctor Miquel A. Fargas va serl’impulsor de la ginecologia com aespecialitat. Nascut a Castellterçol, es vallicenciar l’any 1882 per la Universitat deBarcelona en Medicina i el 1893 foucatedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia a laFacultat de Medicina de la Universitat deBarcelona. Va presidir diverses institucionsmèdiques catalanes i, el 1913, fou elpresident del Primer Congrés de Metgesde Llengua Catalana.

Fargas va estar implicat políticamentamb Catalunya i en tot allò relacionat ambla sanitat i l’ensenyament mèdic. Va formarpart del grup que fundà la UnióRegionalista, que més tard va formar laLliga Regionalista. El 1914 és nomenatsenador. Amb la constitució de laMancomunitat de Catalunya amb Prat dela Riba com a president, va fer de conselleren l’àmbit de la sanitat.


37

Cultura i societat

La Galeria inclou un nombre forçanotable de metges nascuts alsPaïsos Catalans al segle XViii quevan tenir com a activitat principalla dedicació a la botànica i van

identificar un gran nombre de novesespècies. Tots ells han passat a la històriade la botànica perquè una derivació llatinadel seu nom s’ha convertit en el nomd’algunes de les espècies que vandescobrir. Diversos centenars d’espèciesvegetals porten el nom d’un metge català.

L’interès dels metges per la botànica enaquell segle no ens ha d’estranyar, ja queels preparats herbaris, en formad’infusions, de coccions o de sinapismes,eren la base de la terapèutica d’un grannombre de malalties. L’estudi de labotànica formava part del currículumacadèmic dels estudis de medicina del’època. Molts alumnes s’entusiasmavenamb les explicacions de professors debotànica experts i entusiastes i

s’orientaven cap a aquesta especialitat. Elsegle XViii correspon als anys de laIl·lustració, en els quals els seguidors deLinné es dediquen a recollir plantes a totel planeta, classificant les espèciesvegetals que acabaven d’herboritzar, cosaque va donar un gran impuls a aquestaciència.

Molts dels metges botànics catalans vanherboritzar Catalunya, com FrancescCampderà, i altres van recórrer tambéregions d’Espanya, com Francesc Micó iJoan F. Bahí. Ramón Masferrer, que erametge militar, ho fa a les illes Filipines ialtres ho fan a Amèrica, participant enexpedicions organitzades, com BenetPaltor i Antoni Condal que van acompanyarPehr Löfling, el deixeble de Linné, en unaexpedició a Veneçuela i la Guaiana, o JoanIsern, que participa en la ComissióCientífica del Pacífic finançada pel governd’Isabel II, o de manera individual, quanresidien en aquest països, com Joan Ignasi

Metges botànicsGaleria de Metges Catalans

Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del CoMB


1. Retrat del cirurgià i botànic rossellonès, JosepQuer i Martínez. Oli sobre fusta 56,5 x 48 cm.Autor desconegut. [CollectionWellcome Library]

2. Estàtua de Josep Quer i Martínez, obrad’Andrés Rodríguez que es troba al Jardí Botànicde Madrid.

3.GravatdeRamonMasferrerArquimbau,medallórepresentatenbronzealaFuentedelosSabiosdelJardíBotánicVierayClavijodeGranCanària.

Puiggarí, que va viure molts anys al Brasil iXavier Balmis, metge militar que va estardestinat uns anys a Mèxic.

Alguns d’ells van tenir un paper moltimportant en la docència de la botànica aEspanya, com Josep Quer, fundador iprimer director del Jardí Botànic deMadrid, i Antoni Palau i Miquel Bernades,que van ser catedràtics del mateix JardíBotànic.

1 2 3

Petits anuncis

38

CONSULTES MÈDIQUESRbla. de Catalunya-MallorcaCentre Mèdic en funcionamentlloga amplis despatxos, molt benequipats, tot nou, servei derecepció, calefacció, airecondicionat, telèfon, àmplia salad’espera. Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxos equipatsZona Casanova-Diagonal. CentreMèdic en funcionament llogadespatxosequipats, telèfon,A/C,secretària, servei de neteja,calefacció, etc. Matins i tardes.

www.grupmedic.com934 195 [email protected]

Llogo despatxos per mòdulsde tarda i matinsBen situat Eixample BCN, Pg. deSant Joan-Rosselló.També lloguerper hores, segons disponibilitat.Amb excel·lent comunicació.Disposa de noves instal·lacions,secretaria, recollida de trucades,neteja diària, A/C, pàgina web,correu personal per als facultatius.També s’admeten psicòlegs,homeòpates, naturistes i dietistes.

600 281 703 / 932 451 368

Lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. General Mitre-Muntaner.Matins o tardes, A/C i calefacció,amb servei de recepció, secretaria,etc. Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables. Granqualitat i preu econòmic.

Srta. Maria696 498 661

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gràcia-Diagonal. Ambtots els serveis, es lloguen dedilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716 / 627 561 091

Lloguer de despatxosDiagonal-Pau Claris. Centre mèdicdedicat a la ginecologia, urologia ipsicologia, en funcionament.Ofereix lloguer de despatxos a

Gervasi). Exteriors, amplis imoderns, un amb quiròfan, l’altreamb box per cures o tractaments.Estètica acurada. Confortables iamb totes les prestacionsd’informàtica i telefonia. Idealsespecialitats i gestionat permetges.

Matins i tardes658 848 398

Centre de Negocis AGENDACentre al costat Hospital Clínic.Lloguer de despatxos per passarconsulta.Tarifa: hores-dia-mes.Centre reformat amb àmplia salad’espera. Atenció personalitzadaamb recepcionista. Es portaagenda del metge, ben comunicatcarrer Muntaner, 121, 1r 1a,08036.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 [email protected]

Lloguer despatxos mèdicsa estrenarCalvet, 30 / Diagonal / FrancescMacià. Barcelona. 330 m2

d’instal·lacions.Tots exteriors,decoració alt standing,completament equipats, a puntper treballar, tots els serveis, tractepersonalitzat, recepció trucades,agenda telefònica, A/Cindependent, ADSL per cable +wifi, etc. Últims mòduls matí otarda. Bones condicionseconòmiques i facilitats d’accés.

Dr. Soler606 376 797

Venda Clínica DentalAl centre de Manresa, entresòlvisible des del carrer.Completament equipada ifuncionant a ple rendiment. 2gabinets totalment equipats i enperfecte estat (menys de 4 anys)zona de laboratori i esterilització(tipus B), recepció, sala d’espera,despatx i serveis. Local d’uns 120m2 en règim de lloguer.Completament informatitzada.

697 438 273

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguer de clínicadental en procés de jubilació, ambclientela inclosa.

626 203 413

636 992 [email protected]

Despatx per llogarVia Augusta, 158. Equipat per aincorporació immediata. Espaipolivalent per a diversesespecialitats. 160 m2. 2 lavabos.Recepció.Consergede7a22h.3ascensors. A/C i calefacció central.

Sr. Maruny629 717 [email protected]

Lloguer de despatxosRambla de Catalunya-València.Centre mèdic d’alt nivell,instal·lacions de disseny, llogaamplis despatxos a punt pertreballar de dilluns a dissabte.Servei de recepció, recollida detrucades (24 h), calefacció, airecondicionat, àmplies sales d’espera,neteja diària, anàlisis clíniques.Bones condicions econòmiques.


Despatx a Aribau-ViaAugusta130 m2, exterior, 3 despatxos i 3sales + recepció i sala d’espera, 2habitacions d’arxiu, 1 bany adaptatper a minusvàlids i calefacció perradiadors. Actualment centredestinat a ecografies imamografies. Preu: 1.600 €(depeses comunitàries incloses).


La Rotonda ConsultesMèdiquesPg. de Sant Gervasi-Av.Tibidabo.Local a peu de carrer amb 12despatxos.Tots els serveis ambsecretaria. Ple funcionament.Lloguer per mòduls. Horari: dillunsa divendres, de 8 a 21 h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 [email protected]

La Rotonda ConsultesMèdiquesServei de Secretaria telefònica:gestionem les seves trucades i laseva agenda. Es pot fer amb el seunúmero de telèfon de sempre.Horari: dilluns a divendres, de 8 a21 h.

metges. Matins i tardes.Totalmentequipats, amb recepció telèfon, fax,calefacció, A/C, servei de neteja, etc.

656 886 688

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestió mèdicadisposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dilluns adivendres: 8 a 21 h. Dissabtes:matins. Interiorisme, creació i gestióde nous centres a Bcn i província.

Zona Mèdica933 906 716 / 627 561 [email protected]

Lloguer despatxosZona Hospital Clínic. Centre mèdicen funcionament lloga despatxostotalment equipats. Matins.Tots elsserveis.

934 541 127

Es lloga despatx mèdicSant Cugat. Zona estació, recepció,calefacció, neteja, secretaria. Mòdulmatí o tarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals deSecretaria telefònica. Recepció detrucades personalitzada. GestióAgenda on-line. Sense esperestelefòniques ni costos addicionals.Atenció 12 hores diàries. Urgències.

CallMed.net933 906 700

Despatxos mèdics amb totsels serveis es lloguen dedilluns a dissabteZona Balmes-Madrazo. DavantClínica del Pilar. Atenció secretària12 hores. Anàlisis Clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalització imàrqueting.

Zona Medica933 906 716

Consulta pediàtricaDavant Clínica Sagrada Família.Es lloga un despatx matins o tardesamb tota la infraestructura desuport.

Jaume Mas677 400 040

Lloguer dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-Sant

Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal (Pl.Francesc Macià). Centre mèdicofereix lloguer de despatxostotalment equipats: servei derecepció (coordinació d’agendes itrucades), sala d’espera, telèfon,wifi, calefacció, A/C, servei deneteja, instal·lacions de disseny iconfortables. Gran qualitat i preucompetitiu.

Fotos imésinformacióawww.despachosmedicosbcn.com935 500 106686 413 105 (Marisa)

Consultes mèdiques enlloguer, per dies o mòdulsEn ple centre de Barcelona, al carrerValència gairebé cantonada EnricGranados, en Centre Mèdic Leira.

935 313 563

Consulta mèdica a Barcelonaciutat ofereix despatxos delloguer per mòdulsEls despatxos estan equipats iclimatitzats. Disposem de recepcióamb secretària per a la gestió de lesagendes, sala d’espera comuna,telèfon i ADSL wifi. Zona de SantGervasi, prop de Pl. Molina.

Lourdes934 144 [email protected]

Consultoris a SabadellEs lloguen dos consultoris, ja enfuncionament a la Rambla deSabadell, molt cèntric, amb despatxpropi i totes les despeses inclosesen el preu de lloguer.

Dr. Josep Lluís NavarroYoris687 757 102

S’ofereix lloguer despatxmèdicTotalment equipat amb llitera iserveis de recepció i neteja en plecentre de l’Hospitalet de Llobregat.(Al costat del CAP LaTorrassa). Preumolt econòmic a convenir.

620 978 725

Terrassa (lloguer dedespatxos)Centre mèdic. Lloguem 5despatxos, 3 dels quals ambpreinstal·lació per odontologia,1 emplomat. Ideal per començar oampliació 2n. centre i captació declients per al centre principal.

Sr. Emiliano

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 [email protected]

Lloguer de despatxosDiagonal-Av. Sarrià. Centre estètic ilàser de 250 m2, planta baixa en plefuncionament, ofereix lloguer dedespatxos de 13 i de 6 m2, ambllum natural, totalment equipats,amb bany, recepció, telèfon icalefacció. Disponible matins otardes.

93 419 24 [email protected]

Per jubilació venc o llogoconsultaAmb despatx, 2 sales d’espera i salade reconeixement i d’infermera.

Dr. Herreros696 284 612 / 933 216 144

Es lloga despatx mèdicTotalment moblat situat a l’esquerrade l’Eixample (Hospital Clínic).Amb consergeria i nou.

José Antonio666 211 724

Es ven despatx mèdic de147 m2

Zona Balmes-Trav. de Gràcia. Dotatde climatització central, 4 ascensors,conserge de 7 a 22 h i càmera deseguretat nocturna, pàrquing enedifici. Distribució en recepció, salad’espera, 3 despatxos, sala d’espera,de cures i esterilització, 2 salesauxiliars i 2 lavabos. Amb alta a laGeneralitat.

Ruben666 674 121

Consultori a Vilassar de MarCèntric consultori de nova creaciólloga despatxos per mòduls aprofessionals preferentmentrelacionats amb l’aparell locomotor,l’esport i l’envelliment. Disposem decall-center, història clínicainformatitzada i els serveishabituals d’un consultori.

639 341 294

Per motius de salut vencClínica DentalA la plaça Gal·la Placídia deBarcelona.Totalment equipada i enfuncionament des de fa més de 25anys. 2 gabinets dentals, 1 salad’esterilització/laboratori, 1 despatx,

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

39

Petits anuncis


sala d’espera, recepció i serveis.Sistema informàtic de gestió iimatge actualitzats. Entresòl de 90m2 de propietat. Lloguer d’acordamb preus de mercat de la zona.


Consulta mèdica (Bonanova)De 4 despatxos amb 4 sales decures a compartir per mòduls.

932 126 002 / 667 723 791

Lloguer de dos despatxosplanta baixaSant Gervasi-Gràcia. Clínica Dentalamplia a unes noves instal·lacions.Tots els serveis inclosos: secretària,servei d’agenda, sala d’espera, tel.,ADSL, wifi, impressores,climatització i neteja. Fàcil accés iexcel·lent comunicació: bus, metro iFGC i pàrquing.

Montse Almirall639 342 526

Lloguer de consultesmèdiquesAl costat de la Plaça Francesc Macià,propers a l’Hospital UniversitariSagrat Cor. Consultes exteriors, serveide recepció i subministramentsinclosos. A partir de 5 € l’hora.

Olivia Ferres934 617 717 / 620 278 [email protected]

Dies Lunae, centre d’estètica isalut ofereixCabina i serveis de recepció adermatòleg.

647 739 290

Es lloga per un dia a lasetmana consulta(Dt. o dv.) ubicada al c. Loreto (entreAv. de Sarrià i Rita Bonnat). Constad’un despatx de 15 m2 i una sala decures. Acreditada per la Generalitatde Catalunya. Preu mensual per 1dia/setmana: 250 € (despesesincloses).

669 881 485

Metge amb ganes dejubilar-se cedeix CentreMèdicInstal·lat i funcionant aViladecans.Excel·lent estat. 78 anys mereixenun descans i per això ofereixoaquesta preciosa clínica. Amb 10anys menys aquest anunci no

mòduls amb tots els serveis. Promocióa internet inclosa, i“win to win” peraportació mútua de pacients.

www.drface.es657 312 [email protected]

Consulta a P. M. Corachan, 4(Corachan II) de 50,5 m2,2 despatxos mèdics, recepció,vestidor, lavabo i sala d’espera.Opció lloguer per mòdul de mitjajornada o despatx complet.

Noguer645 303 799 / 666 620 [email protected]

>>>DIVERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es. Atenem trucades encatalà i castellà, donem hores devisita, des de 50 € al mes. Altresserveis: mecanografia per ordinadoren diversos idiomes, des d’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel.934 173 547934 213 [email protected]

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveis ofereixpersonal de servei domèstic,cuidadors infantils i assistènciageriàtrica. Formació individualitzadasegons les necessitats de cada llar.

932 056 239 / 638 929 953638 929 955

>>>HABITATGEPisos a Barcelona, en llogueri vendaBufete Perera-Advocats-API.Necessita urgentment pisos aBarcelona, en lloguer i venda.Excel·lents clients, solvència i garantia(Jutges, fiscals, mestres...).

Rosa606 325 [email protected]

>>>TREBALLS’ofereixpertreballarenconsultamèdicaclínicaosimilarCom a recepcionista, telefonista oauxiliar administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic.

Maria622 484 344

M’ofereixo per treballar enconsultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Rosa636 647 232

S’ofereix per treballar enconsulta mèdicaCom a recepcionista o telefonista,tasques administratives i auxiliard’infermeria. Informàtica. CatalàNivell C i anglès. Recent estada aIrlanda de 8 mesos. Disponibilitat,incorporació immediata.

Montse650 089 369 / 933 525 [email protected]

S’ofereix diplomada eninfermeriaDe 57 anys per treballar en consultorimèdic. Disponibilitat mitja jornada(4 hores).

Elena662 938 [email protected]

M’ofereixo com arecepcionista/telefonistaEn consulta mèdica. Sóc treballadorafamiliar i tinc molta experiència en eltracte a les persones. Ofimàtica,català, castellà. Responsable i moltorganitzada. Bona presència.

Olga686 131 [email protected]

S’ofereix noia de 37 anys per arecepcionista en consultamèdicaResponsable, educada i simpàtica.Disponibilitat d’horari i experiènciaen tracte amb el públic. Català icastellà, llengua materna, anglèsnivell alt. Informàtica a nivell usuari.Títol oficial d’auxiliar de clínica.

Maria616 094 531

M’ofereixo per treballar enconsulta mèdicaTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Maite626 480 757

Es necessita metge d’estèticao cirurgia plàsticaJove, màxim 47 anys, cordial,

existiria. Sense cap traspàs nidesemborsament econòmic.

Sra. Beatriz666 287 [email protected]

S’ofereix ampli despatx per ametgesPediatres,homeòpates,acupuntors,en consulta d’osteopatia i fisioteràpia.AlcentredeSabadell,moltpròximaaFGC (parada Sabadell Centre). 80 m2,àmplia salad’espera,WC, office i 3sales totalmentequipades.Lloguerper200€/mes.Despesesnoincloses.Diesaconvenir.

Marta625 164 [email protected]

Consultori mèdic a estrenaramb sortida al carrerAlacant, 26, baixos. Immillorablesituació a 25 m dels consultoris deClínica Sagrada Família. 140 m2 enplanta. 6 boxs + 1 de petitd’urgències, equipats amb l’últimatecnologia. Necessitem especialistesen ORL,TRAUMA, CIRURGIA,DERMA, AL·LÈRGIES o altresespecialitats.

Dr. Pere Català Robert666 526 725 / 932 017 [email protected]

Local per a consulta mèdicaZona Aribau-Via Augusta. 180 m2

entresol. Homologat pelDepartament de Sanitat. Amb salesde cures per cirurgia menor. A/C, 2banys, minicuina, 2 sales d’espera, 3despatxos grans i 2 de petits. Apteper a policonsultori. Possibilitat 2places de pàrquing.

Srta.Vilalta606 938 [email protected]

Es traspassa consultaginecològicaEn funcionament. Situada al centrede Sabadell (zona vianants).


Clínica mèdica, autoritzadaper sanitatAribau-ViaAugusta,espaidedisseny.Lloguemdespatxos mèdics, que nosiguincompetènciaambmedicinaestètica.Adaptarem consulta ipermisosoficials, segonsnecessitatsdecadaespecialista.Es llogaper

BuscoconsultorimèdicoclínicaPer treballar matins com aadministrativa-recepcionista. 58anys. Bona presència i tracteagradable amb la gent. Moltaexperiència. Incorporacióimmediata. Es poden aportarreferències. Nivell C de català ifrancès. Preferiblement Maresme.

Mariona699 729 881 / 932 841 008

S’ofereix secretària dedirecció, comptable, auxiliarclínica i recepcionistaAmb deu anys d’experiència enconsulta mèdica (C.M.Teknon).Idiomes: català, anglès i francès.Certificació de Microsoft de cursosd’Access, Excel,Word i PowerPoint.Internet, SAP i auxiliar de clínica. 46anys. Incorporació immediata.Disponibilitat horària.

Silvia686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix auxiliard’infermeria,recepcionista/telefonistaPer treballar en consultori mèdic.Informàtica, català nivell C i castellà.Disponibilitat horària. Experiènciade 14 anys a l’hospital de Barcelonai altres.

Rosa M.676 574 239 / 933 339 [email protected]

S’ofereix auxiliar d’infermeria(estudiant de psicologia)Per treballar d’auxiliar d’infermeria oen recepció en consultori mèdic osimilar, amb experiència en consultaprivada i Hospital de Sant Pau (13anys). Disponibilitat d’horari. Català,anglès i informàtica. Grau mitjà enestètica i en nutrició.

Mónica605 047 212 / 932 800 086

S’ofereix senyora de 57 anysExperiència per treballar en consultamèdica, clínica o similar com arecepcionista, telefonista o auxiliaradministrativa. Matins i tardes.

Carme932 850 801 / 696 463 520

M’ofereixo per treballar enconsultaMés de cinc anys d’experiència.Disponibilitat horària.

Mar648 972 095

simpàtic i amable per a la clientela,per fer inversió mínima en negocimolt rendible a la Costa Daurada.Col·laboració amb Srta. Natalia.

Srta. Natalia606 869 246

Secretària de direcció s’ofereixper a consultori mèdic o clínicaBarcelona oVallès. Referències.Discreta, excel·lència en el tracte,iniciativa, professionalitat i esperit decooperació, 12 anys d’experiènciatasques administratives, arxiu iagenda. Ofimàtica nivell alt. Idiomes:català nivell C i castellà nadius.

BeatrizVillalba655 018 [email protected]

S’ofereix administrativa/secretària/recepcionista/telefonistaDona catalana de mitjana edat amb20 anys d’experiència en l’atenció alclient i en consultori mèdic. Control del’Office i experta en SAP. Domini delfrancès i anglès nivell mitjà.Responsable, discreta i bonesrelacions humanes. Disponibilitatimmediata. Horari a convenir.

Laura Majó669 512 256 / es.linkedin.com/in/[email protected]

Administrativa/Secretària per aconsultori mèdicMolta experiència en atenció al client.Capacitat organitzativa i resolutiva.Facilitat per treballar en equip i tracteempàtic. Alta motivació iresponsabilització. Bilingüe català icastellà. Anglès nivell alt. Francès iitalià nivell mitjà.

Núria Uviedo644 290 [email protected]

S’ofereix administrativa iauxiliar d’infermeriaPer treballar en consultori mèdic osimilar. Experiència d’administrativa id’auxiliar d’infermeria.

Marllin669 204 [email protected]

M’ofereixo per treballar enconsulta o clínicaExperiència durant 14 anys en centredel grup Quirón en admissions,organització de consultes i agendes

Petits anuncis


mèdiques. Mitja jornada. Matins otardes. Disponibilitat immediata.

Anna680 621 [email protected]

S’ofereix administrativa, 37anys, bona presènciaOrganitzada iambaltgraud’empatia.Experiència en administració: atenciótelefònica, facturació,arxiu, resoluciód’incidències.Català icastellà,parlatsiescrits, internet,MicrosoftOffice ialtres.

Sole626 783 [email protected]

Experiència de 8 anysen consultori mèdic i atenció alpacientProgramació de visites i gestió demútues. Atenció telefònica.Disponibilitat tot el dia. Catalanade 48 anys, bona presència.Incorporació immediata.

Susanna Martínez686 054 [email protected]

S’ofereix noia de 41 anysamb bona presènciaPer a clínica o consulta zona Barcelonai Maresme. Per treballar com asecretària/recepcionista, àmpliaexperiència en secretària de direcció iles relacions públiques, gestiód’agenda i facturació. Català nivell C,castellà i alt nivell d’informàtica.Organitzada, responsable i tracteempàtic. Matins.

Montse Foix615 996 [email protected]

Administrativa sanitàriaS’ofereixper treballarenconsultes,centresmèdics i hospitals, àmpliaexperiènciaentractealpacient itramitació.Responsable, seriosa ipolivalent,granmotivació i implicacióala feina.NivellCencatalà,nivellmitjàen anglès, domini informàtic.

Lidia Girona606 658 [email protected]

M’ofereixo per treballar derecepcionista/administrativa(44 anys)Experiència de 9 anys en gabinetmèdic, control d’agenda, operativesamb mútues, àmplia experiència en

cara al públic (adults, adolescents,etc.). Disponibilitat horària. Català,castellà parlat i escrit.

Eva Berenguer615 022 [email protected]

M’ofereixo per treballar enconsultori mèdic o clínica aCastelldefels, Gavà,Viladecans, el Prato Barcelona. Experiència en tracteamb el públic. Responsable iorganitzada. Ofimàtica a nivellusuari. Jornada intensiva o parcial.

Carme637 727 [email protected]

Secretària recepcionistas’ofereix per a consulta mèdicao similarExperiència en tracte amb el públic.Atenció telefònica, arxiu. Internet iinformàtica a nivell d’usuari.

Laurent Gomez684 318 134

S’ofereix administrativa icomptable per treballar enconsulta o clínicaExperiència en sector sanitari iatenció personalitzada al client.Auxiliar sociosanitària. Informàtica anivell d’ofimàtica. Català nivell C,castellà, anglès. Disponibilitatimmediata. Bona presència.

Laura Martí695 244 [email protected]

S’ofereix administrativarecepcionistaExperiència en tasquesadministrativesi comptables. Bona presència, bonacapacitatcomunicativa, responsable,organitzada idiscreta.Català(nivellC1),castellà ibonnivelld’informàtica.Incorporació immediata.Mitjajornada.

Montse677 946 [email protected]

S’ofereix recepcionista-telefonista/administrativaEn consultori mèdic. Diplomada enmàrqueting. Màster empresarial.Certificació enWord, Excel i Access.Internet. Català i castellà nadius.Anglès i francès. Experiència:recepcionista, teleoperadora,administrativa.Total disponibilitathorària.

Lorena667 727 [email protected]

M’ofereixo com a recepcionista/administrativaExperiència en tasques administrativesi en atenció al públic i resoluciód’incidències.Coneixementsd’informàtica, català nivell C, castellà,anglès B2 i alemany A2. Personaresolutiva, polivalent i treballadora.Incorporació immediata.

Toñi Sánchez676 716 [email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativa7 anys d’experiència com arecepcionista/administrativa en CentreMèdici laboratoris (Esteve, Cerba,Teknon i Asisa). Gestió amb mútues,gestió d’agendes, habilitatscomunicatives, polivalent i resolutiva.Bones referències i carta derecomanació. Incorporació immediata.

Susana605 453 [email protected]

S’ofereix per treballar enconsulta o clínicacom a recepcionista, administrativa icomptable. 54 anys, experiència endespatxos professionals. Disponibilitatimmediata. Domini ofimàtica. Català icastellà.

M. Jesús Pérez677 391 [email protected]

M’ofereixo per treballar com ainfermera instrumentista dequiròfanTitulada per la UB, postgraud’infermeria quirúrgica. Àmpliaexperiència sector sanitari quirúrgicpúblic i privat. 12 anys experiència enel sector d’oftalmologia en tasquesd’infermera quirúrgica oftalmològica.Coneixements altres especialitatsmedicoquirúrgiques.

Vanessa675 626 298http://www.linkedin.com/profile/view?id=180059912

S’ofereix recepcionista/secretàriaPer treballar en consulta. 49 anys,sense fills i disponibilitat horària. Ambexperiència de secretària i en tracte al

tracte amb el públic, sóc dinàmica,amable, molt responsable iresolutiva. Català-castellà. Ambreferències. Disponibilitat horària dematins-migdia.

Esther654 058 808 / 933 994 [email protected]

S’ofereix administrativa irecepcionistaOrdenada, organitzada, responsable ipuntual amb anys d’experiència.Informàtica a nivell d’usuari, Office,molt bona atenció a pacients.Incorporació immediata idisponibilitat d’horari.

Maribel647 223 790

M’ofereixo per treballar enconsultori mèdic35 anys d’experiència en l’àmbitadministratiu. Atenció al públic icomptabilitat. Sóc pròxima, cordial,afable, amb bona presència,ordenada. Destaco les mevescapacitats d’organització, empatia,confidencialitat i discreció. Disposadaa nous aprenentatges i orientada alservei de les persones. Disponibilitatimmediata a les tardes.

Carme620 688 [email protected]

S’ofereix recepcionista de 54anys per a consultori o clínica10 anys d’experiència en consultoride pediatria (poden demanarreferències). Disponibilitat matí.Català nivell C. Coneixementsd’informàtica avançats.

Laura Gómez670 449 [email protected]

S’ofereix secretària/recepcionistaMolt responsable, dinàmica i ambbona formació. Programesd’informàtica de gestió i amb anysd’experiència a l’ICS. Català parlat iescrit. Disponibilitat horària.Incorporació immediata.

Anna699 866 [email protected]

S’ofereix recepcionista/administrativa amb llargaexperiència

Laura625 261 [email protected]

Busco feina com a auxiliard’infermeriaÀmplia experiència en consultes,clíniques i hospitals. Resolutiva i moltprofessional. Disponibilitat horària.


M’ofereixo a centresodontològics i clíniquesCom a auxiliar dental o recepcionista.20 anys d’experiència i referències. Arecepció, he realitzat atenció detrucades, programació d’agendes(programa Gesden), organització devisitesigestiódemútues.Disponibilitatimmediata i flexibilitat horària.

Ester Juste Gallego696 941 [email protected]

Administrativa, secretària,recepcionista de 45 anys,s’ofereix per treballar enconsulta o clínicaMés de 25 anys d’experiència en eltracte amb el públic i atenciótelefònica. Informàtica a nivelld’usuari. Bona presència i tracteafable. Disponibilitat immediata.

M. Àngels Mercader600 249 [email protected]

S’ofereix com a secretària/recepcionistaEn consultori, centre mèdic o clínica.Castellà, català, francès i anglès. Bonapresència. Mitja jornada.

Poonam Jethani627 431 [email protected]

Auxiliard’infermeras’ofereixpertreballar en consultori mèdico centre sanitari. 31 anys. Experiènciad’auxiliar de quiròfan i en planta detraumatologia. Disponibilitathorària completa.

Cristina Barba Ruiz692 812 [email protected]

S’ofereix per treballar enconsultori privatEn tasques de secretària/recepcionista.Total disponibilitat.Català, castellà, francès. Bonacapacitat organitzativa.

públic. Amb referències.Gloria Cabanillas666 005 191 / 934 354 [email protected]

M’ofereixo per treballar enconsulta mèdica, clínica osimilarCom a recepcionista, telefonista oauxiliar administrativa. Àmpliaexperiència en tracte amb el públic itasques organitzatives. Català icastellà. Disponibilitat matins.Incorporació immediata.

Mercè Solé635 468 [email protected]

Recepcionista/administrativas’ofereix per treballar enconsulta o clínicaExperiència de més de 9 anys enclíniques dentals: tasques de recepció/atenció al pacient i gestió d’agenda dedoctors. Disponibilitat immediata ijornada completa.

Verónica Heras Aguilar652 861 [email protected]

Senyora de 53 anys s’ofereixper treballar com a recepcionista oauxiliar administrativa en consultamèdica. Experiència de 30 anys en elsector mèdic i cara al públic, ambbona presència i responsable.Disponibilitat immediata.

Cristina633 776 845 / 934 278 687

>>>UTILLATGESLàser en vendaEs ven Làser Eufoton mod. Lasermar800-15W i Laser Lyra ND: pols llargde Laserscope en perfecte estat.

Srta. Marta (matins)932 032 [email protected]

Es ven junt o per separatEcògraf Aloka SS D 500 3 sondesabdominal, vaginal i per mama UST5512 U.7.5; Colposcopi Leisegandbraç abatible (tranformerTyp 5) i taulaexpl. ginecològica; CarditocografSonicaid FM5; Esterilitzador aut.Steribox; Coagulador nach Semm,taula expl. 3 cossos abatibles; vitrinametal·litzada.

Dr. Juan Bécares629 780 [email protected]

40

Grup mED

I els clients... què n’opinen?La importància de conèixer l’opinióSaber què opinen els nostres clients és fonamental per poder donarel millor servei. Mesurar la satisfacció dels clients i conèixer de quins factorsdepèn, permet a les empreses conèixer les seves fortaleses i les seves debilitatsi definir procediments de millora. La raó última és oferir el millor i més completservei al client.

Quan l’empresa coneix elsmotius pels quals els seusclients la contracten i sapquins són els serveis que fanque la valorin millor, pot

mantenir els aspectes més valorats, isimultàniament treballar per milloraraquells que aporten menys satisfacció.Quan un client contracta un servei querespon a les seves expectatives, i que fins itot les sobrepassa, esdevé un client fidel iprescriptor dels serveis. En canvi, sil’empresa no cobreix les seves expectati-ves, esdevindrà un client insatisfet, quesegurament no tornarà a contractar elsseus serveis.

Per això, el Grup Med s’ha dotat d’einesadequades per concretar el nivell desatisfacció del col·legiat en relació ambles activitats de l’empresa. La satisfaccióve donada per la diferència entre allòque espera el client (expectatives) i elque rep (percepcions del servei).Aquesta és la mesura que apliquem alconjunt d’empreses de serveis Med.

Amb aquest objectiu, el Grup MEDrealitza diferents enquestes periòdiquesd’opinió. Com a resultat, no sols obtenimel grau de satisfacció, sinó que coneixemaltres aspectes que defineixen lesexpectatives i les percepcions.

Les característiques més habituals quedeterminen la satisfacció de l’usuari delGrup són:

• La qualitat dels productes o serveisoferts: aquests productes o serveis hande ser la millor solució a les necessitatsdels clients.

• La qualitat de l’atenció al client perqualsevol dels seus canals: presencial,telefònic i en línia. Que aquesta atenciósigui realitzada per professionals ambfiabilitat, agilitat, amabilitat i que eltemps de resposta sigui mínim.

• La qualitat de la resta d’elements físics iels altres recursos.

Els motius de baixa i els procediments deresolució de queixes també tenen una granimportància i cal avaluar si les solucionsplantejades resolen els problemes i elscompensen de manera adient.

S’han de prendre les mesures oportunesperquè els professionals que col·laboren ales empreses del Grup Med actuïn d’acordamb els valors del Grup Med i, per tant,del Col·legi, i amb els seus objectius imissió. Aquesta missió és doble: oferirsolucions competitives, de qualitat ifiables, a les necessitats de caire econòmici de servei dels metges i altres professio-nals afins, en els àmbits professional,personal i familiar; i alhora generarrecursos financers, professionals itecnològics que permetin enfortir laindependència de la CorporacióProfessional, i la seva capacitat peraconseguir assolir els seus objectius, enfavor dels col·legiats i de tota la societaten el seu conjunt.

41

Grup mED

42

Què cal tenir encompte a l’horade contractaruna hipoteca?Adquirir una llar possiblementés la compra més gran quefem en la nostra vida. Implicauna gran inversió que, en lamajoria dels casos, requeriràun finançament bancari. Peraquest motiu, és moltimportant recordar elprocediment per contractaruna hipoteca i els conceptesque cal tenir clars per escollirla que més s’adapti a lesnostres necessitats.

1. Considerar l’import a sol·licitar.Habitualment cal tenir disponible un 20%de l’import de l’immoble, per pagar com aentrada, més entre un 8-13% addicionalper a despeses de l’operació (que variaràen funció del percentatge de l’impostpatrimonial que correspongui alcomprador). El banc generalmentconcedeix un màxim d’un 80% del’import de l’immoble, considerantcom a import el menor entre el valorde la taxació o el valor de la compra,tot i que es poden estudiarmajors quanties definançament segonscada cas.

Exemple pràctic:Per comprar una llar de 200.000 €(valor de taxació 210.000 €)

20% disponible com a entrada40.000 €

80% finançat per la hipoteca(del import menor entrecompravenda / taxació)160.000 €

13% addicional per a despesesde l’operació26.000 €

Total: 226.000 €

2. Aportar la informació per a l’estudi al’entitat financera. Abans de concedir lahipoteca, l’entitat financera fa un estudiper avaluar la capacitat de pagament delsol·licitant. Cal aportar DNI o NIF,informació sobre règim matrimonial encas d’estar casat i informació sobre elsingressos i els deutes.

Passes que cal seguir en contractar unpréstec hipotecari:

Procediment per obtenirfinançament bancariMitjançant un préstec hipotecari, lesentitats financeres concedeixen a una odiverses persones una quantitat de dinersacordada per a l’adquisició d’un immoble, acanvi del compromís de tornar aquestsdiners més uns interessos en un terminimàxim determinat mitjançant pagamentsperiòdics —normalment mensuals.

3. Fer el contracte d’arres amb el propietariactual. Si el banc accepta concedir lahipoteca, es fa un contracte d’arres (les méshabituals són les arres penitencials) amb elpropietari, que ve a ser una paga i senyalcorresponent generalment d’un màxim del10% del valor de venda de la casa. Enaquest contracte s’estableix que la compraes produirà en un termini establert,normalment en els següents dos mesos, iper quin import es farà la compra. En casd’incomplir el comprador, perdria laquantitat aportada; en cas d’incomplir elvenedor, hauria d’abonar al comprador

el doble de la quantitat del contracte.

43

Grup mED

A Med1 Serveis Financers, t’oferim untracte preferent per al finançament dela teva nova llar. Consulta’ns sense capcompromís al telèfon 93 567 88 28 oal web serveisfinancers.med.es

A l’hora de valorar els préstecs hipotecarisque ofereixen les diverses entitats, cal tenirmolt clars alguns conceptes quedeterminen les condicions de la hipotecaper identificar la que més s’adapti a lesnostres preferències. Quins són aquestsconceptes?

• Capital o principal: L’import que ensdeixa el banc per comprar l’immoble.Com ja hem comentat anteriorment, nosol superar el 80% del preu de l’immoble.

• Termini d’amortització. El temps durantel qual s’ha de retornar el préstec. Hemde tenir en compte que, si la duració ésmajor, les mensualitats seran mésassequibles, però els interessos seranmés alts.

• Quota: El pagament mensual perliquidar el deute: es compon d’una partdel capital i d’una part dels interessoscorresponents.

• Tipus d’interès. El percentatge a pagarper la prestació del capital. Pot ser de trestipus:• Fix: La quota mensual és la mateixa

durant tota la hipoteca.• Variable: L’interès es revisa de manera

periòdica, normalment cada 6 o 12mesos.• L’Euribor (European Interbank

Offered Rate) és el tipus dereferència més comú per a leshipoteques. És l’interès al qual elsprincipals bancs europeus estandisposats a deixar-se els diners entreells. Per al préstec hipotecari a unparticular, el banc afegirà undiferencial pactat prèviament.

• Mixt: S’estableix una quota fixa inicialque pot durar fins als 10 anys i despréss’aplica un interès variable.

• Sistema d’amortització: Defineix lacomposició de la quota entre capital iinteressos. El més habitual és l’anomenatsistema francès: que amb una quota

4. Tramitar la compravenda i firmar lahipoteca. En el termini establert al contracted’arres, el banc convoca a les diverses partsper a la signatura de dos contractes:a. El contracte de la hipoteca: en aquest

document es detallen les condicions delpréstec hipotecari que signaran elcomprador i l’entitat financera.

b. El contracte de compravenda: en aquestdocument es detallen les condicions(preu, quantitats abonades prèviament,etc.), es certifica que l’immoble està lliurede càrregues i que reuneix les condicionsper poder-se vendre (cèdulad’habitabilitat, certificat energètic i enalguns casos el certificat d’inspecciótècnica d’edificis). Posteriorment esprocedeix a l’entrega de claus.

Conceptes clau per triar hipoteca

mensual igual —si no varien els tipusd’interès— els primers anys, tenen majorpes els interessos i progressivament vandisminuint a favor del capital (per tant, alprincipi és quan la quota és més sensiblea les variacions en els tipus d’interès).

• Comissions. Els bancs poden aplicarcomissions en diverses etapes de lahipoteca. Tot i que cada cop són menysfreqüents, les tradicionals són:• D’estudi: Per les gestions que realitza

l’entitat per analitzar la solvència delclient.

• D’obertura: Per la formalització delcontracte i la concessió del crèdit.

• De modificació: Per si volem realitzaralguna modificació en les condicionspactades.

• De subrogació: Si la hipoteca canviade titular, per exemple, en lacompravenda d’un pis hipotecatprèviament.

• D’amortització anticipada,desistiment o cancel·lació parcial: Encas que el client retorni part del capitalabans del temps pactat.

• De cancel·lació: Per l’anul·lació de lahipoteca en l’última quota.

Avui en dia, moltes entitats financeresofereixen amb la hipoteca productesvinculats que, si es contracten alhora,milloren les condicions del préstechipotecari, normalment, baixant eldiferencial que se suma a l’Euribor percalcular el tipus d’interès. Alguns d’aquestsproductes vinculats són de contractacióobligatòria per accedir a una hipoteca, coml’assegurança de la llar.

44

Del món virtuala la realitat:Impressió 3D

Innovació i tecnologia

La impressió 3D s’ha convertit en elsdarrers anys en una gran alternativaper a la medicina regenerativa. Ambaquesta tecnologia els professionalssanitaris poden reproduir de forma

molt precisa i sofisticada parts del cos humàen tres dimensions amb diferents finalitats,com ara preparar de forma molt més acura-da intervencions quirúrgiques de gran com-plexitat o generar pròtesis per substituirparts sòlides com ossos i dents. La tecnolo-gia i la medicina, però, avancen a un ritmevertiginós i la recerca científica ja parla debioimpressió: cèl·lules mare, vasos sanguinis,teixits humans o fins i tot òrgans completsque podran integrar-se en el cos del pacientamb totes les seves capacitats funcionals.

Tot i que la introducció de la impressiótridimensional és relativament recent en elcamp mèdic, les impressores en 3D existei-xen des dels anys vuitanta. El creadord’aquestsequipamentsvaserelnord-ameri-cà Charles W. Hull, qui va imprimir per pri-mer cop un objecte en tres dimensions l’any1983. Les aplicacions en medicina d’aquestatecnologia comencen a veure’s a finals delsanys noranta i principis del 2000 als EstatsUnits i Europa i se’n poden diferenciar tresgrans tipus.

Una de les aplicacions més esteses és lad’utilitzar la impressió 3D per estudiar i plani-

ficar minuciosament intervencions quirúrgi-ques molt complexes. Així s’imprimeix unarèplica exacta de la zona que s’ha d’operar iamb aquest model real els metges podenpracticar la intervenció fins a trobar la mane-ra més òptima d’actuar. Això és precisamentel que va fer un equip de cirurgians de l’Hos-pital Sant Joan de Déu en col·laboració ambla Fundació CIM per extirpar un neuroblasto-ma a un nen de cinc anys.

L’equip de la Fundació CIM, vinculada a laUniversitat Politècnica de Catalunya-Barce-lona Tech, va reproduir el tumor i els òrgansvitals del nen en tres dimensions a partir deles dades d’una tomografia computeritzada id’una ressonància magnètica. El model es vaelaborar amb diferents materials recreantamb la màxima fidelitat els teixits tous sobreels quals els cirurgians havien d’intervenir.Gràcies a la planificació prèvia amb el modelen 3D, es van poder optimitzar el temps de laintervenció i el mètode, així com reduir elsriscos, i l’operació va ser tot un èxit.

En aquest sentit, la reproducció de mo-dels exactes en 3D també és idònia en edu-cació mèdica, ja que permet que els estu-diants i els metges joves puguin practicaramb recreacions i escenaris reals i no ambmodels virtuals.

La segona aplicació més comuna de laimpressió tridimensional és la creació de tot

tipus d’implants i pròtesis. Des dels modelsmés complexos i sofisticats, com ara pròtesisde mans o cames, fins als més comuns, comels implants dentals o els coclears. Amb latecnologia 3D es poden aconseguir pròtesiscompletament personalitzades i adaptadesa les necessitats del pacient. A més, també ésun mètode que permet reduir costos i tempsde producció.

En darrer lloc, parlem de la bioimpres-sió, un dels majors reptes que planteja latecnologia i que està en ple desenvolupa-ment. Aquesta funcionalitat permetrà obte-nir òrgans complets, funcionals i compati-bles a partir de les cèl·lules dels pacients. Elmés lluny que s’ha arribat ara per ara és acrear teixit hepàtic i petits fetges a partir dediferents tipus de cèl·lules. El resultat ha es-tat un teixit amb capacitat de produir prote-ïnes com l’albúmina i reproduir una petitaxarxa de vasos sanguinis.

Malgrat aquests avenços, els científicscreuen que fins d’aquí a uns 30 anys nos’aconseguirà imprimir òrgans tan comple-xos com el cor i implantar-los en el cos humà.Tot i així, la impressió 3D és una de les gransesperances de la medicina per mitigar lamanca d’òrgans per fer transplantaments,així com per evitar els diferents tipus de re-buig que es poden produir quan un pacientse sotmet a aquest tipus de cirurgia.

45

Innovació i tecnologia

IMATGE HD:primer pas per imprimir qualsevol model en 3D. Enel cas de la medicina, les dades per reproduir-losa la perfecció s’extrauen de proves diagnòstiquesper la imatge.

FOTOPOLÍMER:tipus de substància sintètica que s’utilitza enla impressió 3D. Per tal que es pugui utilitzaren l’àmbit mèdic, el fotopolímer ha de serbiocompatible.

BIOIMPRESSIÓ:tècnica d’impressió 3D en fase experimental queconsisteix a imprimir teixits humans i òrganscomplets funcionals que podran ser trasplantatsen pacients.

Entrevista

“La impressió 3D tindrà un lloc a la medicina”

Guillem Bori,especialista sènior del Serveide Cirurgia Ortopèdica iTraumatologia de l’Hospital Clínic

El doctor Guillem Bori és cirurgià or-topèdic i traumatòleg a l’HospitalClínic de Barcelona. És un metgeque aposta per la innovació i volsaber quin valor afegit aporten les

noves tecnologies. Per això està treballantamb impressió 3D de models de malucsper a la preparació quirúrgica en casoscomplexos. Estudia si gràcies a la impressió3D es pot planificar millor el grau de con-cordança entre aquesta planificació i lapròtesi implantada. Finança el seu projectegràcies a una beca Beca Dr. Josep Truetad’ajut a la recerca 2015 de la Societat Cata-lana de Cirurgia Ortopèdica.

En què consisteix el vostre estudi ambel qual feu servir la impressió 3D?Estudiem si la introducció de models 3D enla cirurgia preoperatòria de recanvis com-plexos de maluc és útil i ens ajuda a feraquesta cirurgia. Durant la planificació pre-operatòria és molt important saber quin ésl’implant que hem de col·locar definitiva-ment en el pacient.

Primer planifiquem la cirurgia a l’ordinador,en dues dimensions, després fem la planifi-cació en tres dimensions i, finalment, la ci-rurgia. Estudiem quina és la concordança

de l’implant amb el model 3D o amb el 2D.En els primers casos ens està ajudant molt,perquè de moment la concordança és unamica millor en el model 3D que no pas enla planificació 2D.

Per a quins pacients ho apliqueu?Ho utilitzem en dos tipus de pacients:aquells que no porten pròtesi, però que te-nen deformitats importants del maluc quehem d’operar (ja sigui per una displàsiacongènita o per fractures a l’acetàbul o lapart femoral), i pacients que prèviamenthan portat una pròtesi i que en afluixar-ses’ha creat un defecte gran a l’os on hemd’implantar una nova pròtesi.

La impressió 3D té viabilitat econòmicaa llarg termini?Penso que sí. La impressió 3D tindrà un lloca la medicina i justament estem fent aques-ta beca per veure quin és el lloc en la nos-tra part de l’especialitat. Ajudarà el cirurgiàa l’hora d’escollir quin implant és el mésadequat per als pacients que tinguin unadeformitat important o un defecte ossidesprés d’haver portat una pròtesis.

Avantatges de la impressió 3D?Et permet assajar la cirurgia que li faràs alpacient de manera anticipada i en un en-torn més real. D’aquesta manera es pot

realitzar una cirurgia més precisa i evitarcomplicacions.

Quins són els reptes de futur?Ens n’hem de plantejar dos. Saber quinspacients es poden beneficiar d’aquestaplanificació i que els models 3D siguin elmàxim de precisos, sobretot en petits de-fectes o en petites coses que puguem tro-bar durant la cirurgia.

S’estan fent altres usos de la impressió3D en medicina?Té un paper clau en la planificació quirúrgi-ca. I hi ha altres especialitats que l’estan fentservir (cirurgia maxil·lofacial, cirurgia plàsti-ca, neurocirurgia, cirurgia cardiovascular...).En la creació de pròtesis i implants a midatambé es pot utilitzar en educació mèdica,els residents podrien practicar cirurgies enescenaris més reals.


Consultori terminològic

medicable, medicació, medicament,medicamentós o medicamentari), que abanda dels usos en llengua generalgeneren abundant terminologia mèdicaen els àmbits especialitzats: termes comrevisió de la medicació, medicamentsupervendes o al·lèrgia medicamentosa,per exemple.

El progrés de la medicina i la necessitatde donar nom a les noves realitats, hanfet sorgir més recentment nous termes,derivats com polimedicació omedicalitzar, o termes sintagmàtics comhelicòpter medicalitzat.

Us recordem, com sempre, que si teniudubtes terminològics podeu consultarmés de 35.500 fitxes de terminologiamèdica o d’àmbits afins a la medicina enel Cercaterm, el servei automatitzatmultilingüe de consultes del TERMCAT.

correctes en català són certificat mèdic,comissió mèdica, serveis mèdics o visitesmèdiques. L’ús de metge com a adjectiu(p. ex. *certificat metge), motivat per unafalsa analogia amb el castellà, en quèmédico és tant adjectiu com substantiu,és absolutament erroni en català.

Tornant al mot medicina, cal tenir presentque en català, a banda de donar nom ala ciència, també es fa servir com asinònim de remei o medecina. I encara,relacionats amb la medecina com aremei, gràcies a la riquesa de la llenguapopular disposem de paraules en catalàper referir-nos als medeciners oprescriptors de remeis i als medicinaires ocuranderos.

Altrament, en aquesta família de mots, apartir del llatí original en català tenimactualment multitud de formes (medicar,

Segons documentem al Diccionarietimològic i complementari de la llenguacatalana de Joan Coromines, la paraulametge és una forma popular a partir delllatí medicus, derivat de mederi ‘curar de,cuidar’, ‘curar, guarir’, ‘medicar’ .Actualment, cenyint-nos a les definicionscorresponents en el diccionari normatiude l’Institut d’Estudis Catalans, un metgeo una metgessa és la persona que estàlegalment autoritzada per a professar iexercir la medicina, que és la ciència i l’artde guarir, alleujar les malalties i preservarla salut dels humans.

L’adjectiu mèdic (amb les formesflexionades mèdica, mèdics, mèdiques) ésun derivat que ens arriba del llatí com aforma culta i designa qualsevol concepterelatiu o pertanyent a la medicina, alsmetges i les metgesses. En aquest sentit,és bo recordar que les expressions

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió determinologia mèdica que considerem que pot serdel vostre interès.

Consultes amb resposta

L’adjectiu mèdic/mèdica, medicina/medecina, medicar?

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 146, febrer de 2016 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: [email protected] · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler,Jesús Calvo, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Mar Coma, Federica AlborchSecretaria de redacció i documentació Clotilde Hernández Assessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic CEGECapçalera i iconografia Villuendas + Gómez Disseny Il·lustracions www.tallereditorial.es Retoc fotogràfic www.tecni-cart.com Infografies Forma&Co, CEGEPublicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cege.es Dipòsit legal B. 26662-2013

M. Antònia Julià i BerruezoMés informació:www.termcat.cat

Us convidem a plantejar els vostresdubtes sobre terminologia mèdica alServei de Consultes del TERMCAT,a través del Servei d’AtencióPersonalitzada del nostre web.

L’adjectiu d

Adela MartínLópez

Roman MartínezCercos

Lluís ViladomiuCata

Ramon Vilatimói Pujal

Antonio TurmoGaruz

Josep Maria SotoEjarque

Pilar SierraArnedo

Antònia SeguraEgea

Ludmila San VicenteUrondo

Jordi AntoniVives

Judith BalmañaGelpí

DomingoBargalló Carulla

Jordi BarquineroMañez

Antoni BayésGenís

Josep EladiBaños Díez

M. TeresaAlzamora Sas

Gabriel MartíAmengual

Esther LimónRamírez

MontserratLlordes Llordes

Maria AntoniaGonzález Enseñat

Eduard GratacósSolsona

Montserrat PérezLópez

Josep RibaFerret

Amalio PérezHiraldo

Vicente MoralesHidalgo

Santiago NoguéXarau

Ferran PastorSolernou

Enric MontserratEsplugas

Silvia CopettiFanlo

Pau CasalsCaus

Albert CasasaPlana

Maria CarmeCases Jové

Carme ColillesCalvet

Joaquim CampsDomènech

MontserratCalafell Riba

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2015 Gaudeix dels beneficisd’acreditar el teu web amb

Web Mèdic Acreditat

Web Mèdic Acreditat és el programa d’acreditació de qualitat de websmèdics. Mitjançant aquest segell, garanteixes als usuaris del teu web

que el contingut que hi trobaran és de confiança i de qualitat.

ConfiançaAconsegueix que els teuspacients confiïn més en elcontingut del teu web.

RellevànciaDiferencia’t de la competènciadins del sector mèdic.

Fàcil i senzillNomés has d’emplenar lasol·licitud i estudiarem el teu web.

http://wma.comb.cat

Web Mèdic Acreditat (WMA)Col·legi de Metges de BarcelonaPasseig de la Bonanova, 4708017 Barcelona

Telèfon 93 567 88 88 [email protected]

#146Febrer 2016

www.comb.cat

Premis a l’Excel·lència Professional:compromís i professionalisme

en temps de crisi

20Tretze becats pel Col·legiexpliquen per què cooperen

10La guerra de preus de les mútuesamenaça la qualitat del sector

9L’expansió del virus Zika

Premis a l’Excel·lència Professional: compromís i ...en la recerca de la lliure elecció, la...

Documents

Transcript of Premis a l’Excel·lència Professional: compromís i ...en la recerca de la lliure elecció, la...