Presentació de la Assignatura Presentació del àmbit · a 17h30 a la aula Q11. Es recomana...

LSU4 - PROJECTES URBANS 4rt -AS022/GA008- 2019-2020 Prof. titular: Dr. Amador Ferrer / Prof.: Francesc Baqué, Núria Noguer, Mónica Sánchez 1

PROJECTES URBANS 4rt Curs AS022/GA008 Urbanisme Curs 2019-2020 Professor titular: Dr. Amador Ferrer / Professors: Francesc Baqué, Núria Noguer, Mónica Sánchez Dimecres, 15.30hrs a 19.00hrs / Teoria: Aula Q1, Edifici Sant Josep / Taller: Q11 i DS, Edifici Sant Josep Presentació de la Assignatura Objectius del taller Estructura, Metodologia, Exercicis i Temàtiques del Taller Avaluació Presentació del àmbit Exercici 1: Estructura Urbana Exercici 2: A o B Exercici 3: C o D Exercici 4 i Entrega Final Llistat orientatiu de temes a considerar i dibuixos a realitzar Lectura obligatòria al llarg del curs Bibliografia general


Presentació de la Assignatura Objectius: El curs de Projectes Urbans es proposa introduir l’alumne en el disseny de l’espai urbà a escala intermèdia, sense menysprear les reflexions a escala territorial ni les definicions més precises a escala del projecte d’edificació i urbanització, i assumint tota la complexitat de la pràctica professional quotidiana del planejament i els projectes urbanístics. Un dels objectius del curs és mostrar a l’alumne els instruments bàsics de l’arquitecte per llegir i reconèixer el funcionament i la estructura dels teixits urbans a diferents escales, proposant solucions coherents en un entorn de complexitat urbana. El procés es realitza en el context de la cultura europea i mediterrània que, sense menystenir els aspectes funcionals, prioritza la visió sistèmica del conjunt i busca reforçar la dimensió cívica dels espais i ecològica de les intervencions. On l’espai construït ha de ser generador, i estar sotmès, a uns espais lliures, intensos i de qualitat. Assignatures El curs consta de dues assignatures relacionades però independents:

Teoria del Projecte Urbà Dimecres, 15h30-16h30, només al primer semestre (setembre a gener). Les classes són la aula Q1. El temari consta de classes teòriques i presentació de projectes. Els guions de les classes i la bibliografia de referència s’entregaran al llarg del curs. Avaluació: assistència a les classes (mínim 80%), lectures obligatòries i examen teòric. Els exàmens seran en convocatòria ordinària al gener i extraordinària al juliol (com s’indica als calendaris de l’escola).

Taller de projectes urbans Algunes sessions de Taller aniran precedides per classes d’introducció al exercici o d’exemples que es realitzaran de 16h30 a 17h30 a la aula Q11. Es recomana consultar el blog de l’assignatura abans del inici del Taller: lsu41011.wordpress.com El Taller, generalment, es realitzarà al DS. Dimecres, 16h30-19h00 en el primer semestre i de 15h30-19h00 en el segon semestre. Es realitzaran exercicis, discussions en grup i classes teòrico-pràctiques de suport. Avaluació: assistència al taller (mínim 80%), evolució positiva del treball durant el curs, participació en les discussions i lliurament puntual dels exercicis. Hi haurà diferents entregues al llarg del curs amb una entrega general al juny com a convocatòria ordinària i una convocatòria extraordinària al juliol (com s’indica als calendaris de l’escola). Les dues parts de l’assignatura s’han d’aprovar per separat i no fan mitjana.


Objectius del taller El curs vol fomentar el coneixement, l’estudi i la crítica dels projectes urbans històrics i contemporanis, tant a nivell local com internacional. El Projecte Urbà és professionalment un tot que, per raons pedagògiques i acadèmiques, es divideix en els apartats oportuns per desenvolupar el projecte en funció de l’àmbit de treball seleccionat. Aquests apartats es refereixen a “maneres diferents d’aproximar-se al projecte” i, a la vegada, suposen una mirada a àmbits de coneixement i especialització professional que es caracteritzen per la seva superposició de continguts, àrees d’influència i indiferència per l’escala de treball. Els apartats són els següents: ESTUDIS URBANS (MAPPING) Com fer la lectura del sector? Com podem llegir i representar la complexitat del teixit urbà? Com podem utilitzar la cartografia i fer selecció de les dades obtingudes? Com mapificar a diferents escales? Com influeixen els Estudis Urbans en la fase posterior del Projecte Urbà? Lectura de l’àmbit de treball. Identificant, seleccionant i classificant els elements naturals i urbans que el conformen i la seva evolució històrica. Incorporant aquesta lectura sobre bases cartogràfiques degudament manipulades per al seu ús al llarg del curs. ESTRUCTURA URBANA Què s’entén per estructura urbana? Com es pot detectar l’estructura d’un sector? Com es pot proposar una estructura urbana a diferents escales? Com s’afronta la qüestió de la mobilitat a diferents escales? Deducció i comprensió de les Estructures i dinàmiques que els elements estudiats conformen, diagnosticant les seves problemàtiques i proposant directrius d’actuació sobre aquestes estructures. ORDENACIÓ GENERAL Com es projecta la ordenació d’un sector? Com es tradueix la proposta d’estructura en ordenació del sector? Quins poden ser els criteris d’intervenció? Quins són els instruments d’intervenció? Com es defineixen els nous usos? Com es configuren els accessos? Com donem forma a l’espai obert? Com es pot controlar l’escala del projecte urbà? Formalització de les directrius proposades i encaix del programa demanat en l’àmbit en funció de diferents paràmetres (check-list). ORDENACIÓ DETALLADA Com es pot relacionar la tipologia de l’habitatge de forma coherent amb l’estructura urbana proposada? Com es poden definir els possibles usuaris dels projectes garantint a la vegada la seva flexibilitat a llarg termini? Quins són els models d’agregació o integració d’unitats residencials? Com definir el grau de convivència dels habitants d’un edifici o sector? Com garantir la privacitat sense renunciar a la presència d’un sistema col·lectiu? Verificació a escala de l’edificació de l’ordenació general i els seus paràmetres, detallant les seves relacions amb l’entorn existent i proposat. ESPAI LLIURE Com es pot integrar l’espai lliure en el projecte urbà? Com aconseguir un disseny coherent amb l’estructura urbana proposada? Quin és el valor social de l’espai lliure? Com tractar els temes de mobilitat i accessibilitat? Com definir el caràcter del paisatge urbà? Com garantim una bona relació entre les plantes baixes dels edificis i l’espai exterior? Disseny de l’espai lliure (públic i privat) en coherència amb la proposta d’ordenació general i detallada, i amb les directrius en les seves respectives escales. El taller incorpora els principals elements d’un Projecte Urbà “real” que hauran de ser aplicats en diferent mesura en cadascuna de les diferents parts del exercici. L’exercici es desenvoluparà sobre un mateix àmbit permeten anar acumulant informació i continguts de projecte. En cada etapa ens aproximem als problemes d’ordenació urbana i anem solapant les idees de projecte, que són sempre tractades a totes les escales de treball rellevants: territorial, urbana i de sector.


Estructura, Metodologia, Exercicis i Temàtiques del Taller Inicialment, es pren els semestres i els “punts de control” per a la subdivisió del exercici principal: El taller consta d’un àmbit de treball comú per a tot el curs que es subdivideix en diferents sectors en funció de les temàtiques per tal que l’alumne pugui escollir una aproximació més personalitzada a les diferents problemàtiques urbanes, aportant més profunditat i detall en el conjunt del curs. Cada alumne pot escollir una temàtica de les proposades per l’assignatura a desenvolupar al llarg d’un semestre. Així el curs queda subdividit i estructurat en: Exercici 1. Estructura urbana del municipi: Aprox. 4 setmanes de treball en equips per entendre la situació urbana actual i proposar-ne directrius. Exercici 2. 1er semestre (A o B): Individual. A escollir entre A. o B. Treballs de recerca (case-studies): L’alumne realitzarà un treball de recerca sobre un cas d’estudi dels aportats per l’assignatura. Exercici 3. 2n semestre (C o D): Individual. A escollir entre C. o D. Exercici 4: Individual o en grup: Refós dels exercicis del curs. Completant o rectificant el conjunt del exercicis per obtenir una visió de conjunt de la proposta entorn a la proposta d’espai lliure. Exercicis Temàtics Tal i com s’ha explicat, hi ha un seguit d’apartats en els que es subdivideix un Projecte Urbà genèric: Estudis Urbans (Mapping), Estructura Urbana, Ordenació General, Ordenació Detallada i Espai Lliure. Cada opció temàtica suposa una aproximació i uns instruments diferents en el moment d’analitzar la problemàtica i proposar-ne intervencions. Així, cada exercici temàtic pot contenir els 5 apartats, però els pot desenvolupar en temps i definicions diferents. Normalment un Projecte Urbà que es referís a una extensió de ciutat tindria una aproximació decreixent en escala (i en planta) per anar detallant les decisions preses i amb algunes verificacions (zoom-in & zoom-out) al llarg del procés. Però altres Projectes Urbans -cada cop més comuns- poden requerir d’altres aproximacions: Afrontant, per exemple, inicialment des d’una escala de detall de la secció per, posteriorment, estendre la solució en un àmbit més ampli en planta; o definint molt l’espai públic i molt poc l’espai edificat; començat amb un estudi de les possibilitats d’una tipologia residencial; etc. Al final d’aquest document i ha el “Llistat orientatiu de temes a considerar i dibuixos a realitzar” on s’expressa de forma detallada el contingut de cada apartat. Les diferents parts del exercici son acumulatives, progressives i relacionades, fet que requereix un nivell constant i intens de treball durant el curs. Així, la assistència i participació en el taller -amb material original a cada sessió- son imprescindibles per superar el curs. Exercici 1. Estructura urbana del municipi Al llarg de les primeres setmanes del curs els diferents equips (2 alumnes) han de preparar la cartografia del àmbit. Això implica la descàrrega i depuració de les bases cartogràfiques del ICC (1/1.000 i 1/5.000). Completant i manipulant amb d’altre informació que pugui ser d’interès segons la recerca que es realitzi. A principis de Octubre es realitzarà una visita al àmbit. A partir de la recerca de cartografia i informació diversa es realitzarà una lectura sobre la ciutat i el seu entorn que permeti aportar una diagnosi sobre els valors, problemàtiques i propostes d’intervenció per la Estructura Urbana d’aquesta i, específicament, sobre l’àmbit de treball. Finalment, es detectaran les àrees d’oportunitat i unes primeres intuïcions de propostes d’intervenció.


Exercici 2 A escollir entre A i B. Exercici individual. L’alumne ha de comunicar-ho prèviament al professor de referència. A. Re-escalat d'infraestructures: Projectes amb la voluntat de treure “pes” a les infraestructures viaries o ferroviàries existents amb l’objectiu de: Superar barreres o “cosir” barris; re-naturalitzar la ciutat; o recuperar espais lliures; etc. En coherència amb l’estructura urbana proposada del Ex.1, completant-la i detallant-la. Proposta d’intervenció sobre les principals infraestructures de comunicació, conveniència de generar-ne de noves i la recuperació d’elements de la geografia natural a la cerca d’una millor mobilitat amb especial èmfasi per la “tova” (vianants i bicicletes).Es realitzarà una verificació en tant que projecte d’urbanització i encaix volumètric de nova ordenació en els nodes més representatius. B. Centralitats: Projectes centrals per la ciutat, vinculats a pols de comunicació i, per tant, espais estratègics que poden aportar equipaments i serveis als barris infra-dotats. La nova funcionalitat i visibilitat atrau inversions que també poden servir per donar lloc a nous programes terciaris i comercials. En coherència amb l’estructura urbana proposada del Ex.1, completant-la i detallant-la. Proposta de millora i ampliació dels sistemes de transport públic i eventual millora del sistema viari en consideració a l’estructura urbana existent i les dinàmiques que els nou serveis de la perifèria estan produint. Es realitzarà una verificació en tant que encaix volumètric de la ordenació en el node o eix designat com a centralitat. Treballs de recerca (case-studies): L’alumne realitzarà un treball de recerca sobre un cas d’estudi dels aportats per l’assignatura. Aquest treball es pot realitzar en paral·lel a la resta d’activitats del Taller. Exercici 3: A escollir entre C i D. Exercici individual. L’alumne ha de comunicar-ho prèviament al professor de referència. C. Reforma urbana: Projectes que completen o milloren barris existents emprant estratègies diferents en funció del teixit urbà d’origen. Normalment en operacions on la comprensió i intervenció sobre el viari és fonamental, però també les operacions per densificar o incorporar altres serveis. Es realitzarà el detall de l’Estructura Urbana d’un sector (barri) existent per proposar-ne directrius d’actuació. Aquestes es verificaran a l’escala del projecte d’edificació de forma esquemàtica i del projecte d’urbanització en forma d’avant projecte. D. Les noves formes de l'economia: Clústers (urbans o perifèrics) fruit de la reconversió industrial i les noves formes de coneixement i comunicació, que produeixen nous espais o en re-formulen d’existents. Amb el coneixement adquirit sobre l’àmbit es determinarà un sector o espai d’intervenció que col·labori en la millora d’aquest. Proposant-ne la nova Estructura Urbana i volumetries que es verificaran: a l’escala del projecte d’edificació de forma esquemàtica i del projecte d’urbanització en forma d’avant projecte. Exercici 4: Refosa de les propostes en una de global. Exercici en equip (2 o més alumnes) però entregues individuals. Els alumnes que hagin tractat diferents temàtiques i/o sectors individualment es reagruparan per realitzar una refosa dels seus exercicis en una proposta global coherent i completa. Això requerirà que la formalització de les intervencions del espai lliure s’ampliïn de forma coherent i a l’escala adequada. Exercici Continuo: L’execució dels exercicis demanarà de la recopilació de casos de referència i de l’anàlisi a diferents escales de la realitat territorial i urbana. Identificació dels diferents teixits urbans, usos, topografia, reportatges fotogràfics,... Els grups (de màxim 2 components) podran treballar al llarg del curs en la elaboració de la documentació per realitzar aquests estudis que sorgiran de les revisions amb els professors.

Entrega Final: Entrega individual. Al finalitzar el quart exercici (i com a entrega final) l’alumne haurà obtingut un projecte complet del àmbit proposat inicialment.


Organització del Taller Els alumnes formaran equips de 2 per afrontar les tasques comunes al llarg del curs (preparació de la informació, estudis generals, etc...) i respondran davant del seu professor de referència. Les entregues seran individuals i originals. Cadascun dels alumnes del equip desenvoluparà, cada semestre, una de les temàtiques proposades dintre del àmbit i sempre en relació a la visió global. Així, les etapes del taller passaran de ser comunes a, progressivament, més personals per, finalment, tornar a una proposta refosa, global i comuna per a tot l’àmbit i municipi.

Documentació El Projecte Urbà és un tot. És per això que es demana a l’alumne que porti una carpeta/dossier amb el material que vagi realitzant i actualitzant cada setmana i que servirà de testimoni de l’evolució del projecte al llarg del curs. El tipus i quantitat de documentació dependrà de l’alumne, respectant i seguint els mínims exigits i expressats en el “Llistat orientatiu de temes a considerar i dibuixos a realitzar”. Les diferents pre-entregues i entregues, parcials o finals, sempre es realitzaran en format Din-A1, reduccions Din-A3 (entregades en sobre Din-A3) i en digital (PDF) en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura. Tot el material (panells i sobres) ha de contenir la informació del curs: nom assignatura, nom del alumne, nom del professor, exercici, i data. Equips i rotacions Els alumnes han de formar equips amb un màxim de 2 components. Els equips seran repartits per professors que seran els de referència per cada alumne fins al final del curs. Tot i que les entregues han de ser individuals i originals, aquests equips afrontaran les feines puntuals que puguin sorgir al llarg del curs i que el professor així ho enuncií. Per tal que els diferents grups tinguin una visió global i complerta del curs es suggereix que els alumnes es canviïn puntualment de professor fins aconseguir que el seu treball sigui revisat com a mínim un cop per cada un dels professors. Els alumnes han d’informar de la seva voluntat de corregir amb el nou professor a l’inici de la sessió.


Avaluació La Teoria del Projecte Urbà s’avaluarà segons: - Assistència a les classes (mínim 80%) - Lectures obligatòries - Examen teòric Els exàmens seran en convocatòria ordinària al gener i extraordinària al juliol (com s’indica als calendaris de l’escola). El Taller del Projecte Urbà s’avaluarà segons: - Assistència al taller (mínim 80%), que serà avaluada segons les aportacions a les discussions i la presentació de material original a cada sessió. - Lliurament puntual i qualitat dels exercicis parcials i final. - Evolució positiva del treball durant el curs. El Projecte Urbà s’entén com un tot, és per això que s’aplicarà el criteri d’avaluació continuada. Així doncs, totes les entregues seran acumulatives i s’avaluaran individualment per poder mostrar l’evolució del alumne i la proposta. Hi haurà una entrega final al juny com a convocatòria ordinària i una convocatòria extraordinària al juliol. (com s’indica als calendaris de l’escola). En aquestes convocatòries s’ha d’entregar la proposta completa i serà avaluada amb una única nota. Nota final de curs: La nota final del Taller dependrà majoritàriament de la qualificació obtinguda a l’entrega final, ponderada amb la resta de criteris d’avaluació. La nota final de l’assignatura serà la resultant del increment de nota que la qualificació de la Teoria pugui produir sobre la nota del Taller. De forma orientativa, i amb les condicions que s’expressen més avall les diferents avaluacions es repartiran segons: 10% (Assistència) + 10% (Exercicis parcials) + 70% (Entrega final) + 10% (Teoria) Condicions: - Aprovar l’examen teòric és condició necessària per aprovar l’assignatura. - Només les qualificacions de Teoria superiors al 7 serviran per pujar la nota final de l’assignatura. - Els alumnes que repeteixin la assignatura no se’ls hi conservaran les notes aprovades d’un curs al següent. - El mínim del 80% d’assistència a classe implica que només es pot faltar 3 sessions sense justificació escrita. - La No Presentació d’alguna de les entregues parcials serà penalitzat. - La No Presentació de l’entrega final implicarà que el Taller (i per tant el curs) sigui qualificat com a NP. - La No Presentació reiterada implicarà que l’alumne perdi la convocatòria ordinària i passi directament a la extraordinària. - L’entrega de material no original (copia entre alumnes) serà fortament penalitzat. - L’assignatura no és compatible amb les assignatures d’urbanisme de 3er i 5é, i no es podran cursar simultàniament. Convocatòria extraordinària: - En aquest moment és quan es pot recuperar l’examen de teoria. - L’alumne aprovat en convocatòria ordinària haurà de manifestar el seu interès per pujar nota abans de la junta d’avaluació de Juny. La convocatòria extraordinària NO és una extensió del calendari regular. - L’alumne que no hagi aprovat el Taller en convocatòria ordinària haurà de presentar la documentació requerida per l’entrega final (d’acord amb el professor o complint el total del “Llistat orientatiu de temes a considerar i dibuixos a realitzar”) degudament completada revisada i actualitzada, així com copia de totes les entregues i pre-entregues parcials, més el PowerPoint de la presentació pública i el treball de recerca per poder ser avaluat. Es formarà un tribunal entre els professors de l’assignatura per avaluar el treball exposat i la trajectòria del alumne al llarg del curs.


Presentació del àmbit Reus – Vora de Llevant

Objectius del curs El tema central del curs és el disseny urbà i la ordenació específica d’un fragment de ciutat. Aquest procés d’estudi es desenvolupa des del marc més general de ciutat i del lligam del fragment amb aquesta, fins a la definició de les unitats residencials d’agregació i les seves arquitectures. El taller opera, per tant, en l’escala intermèdia, assumint tota la complexitat de la pràctica quotidiana del planejament i dels projectes urbans. Un dels objectius del taller és mostrar a l’estudiant els instruments bàsics de l’arquitecte per a llegir i reconèixer el funcionament del teixit urbà en les seves diferents escales i per proposar solucions coherents, treballant dintre de la seva complexitat urbana. El nucli teòric del curs el constitueix la idea i la pràctica del Projecte Urbà sobre un fragment de ciutat. Aquest camp orienta les explicacions teòriques i també les explicacions metodològiques i operatives que acompanyen les sessions de taller de projectes urbans. Àrees de treball Visió Global: En les últimes dècades, l’extensió de la ciutat i l’entrada en joc d’infraestructures i serveis d’àmbit regional poden aportar un nou rol a la ciutat de Reus però també generar noves tensions i problemàtiques. La proximitat amb la ciutat de Tarragona, l’estació del AVE, l’aeroport, l’espai de la nova Fira i l’Hospital, així com les diferents intervencions vinculades als campus de la URV produeixen un eix territorial amb noves dinàmiques urbanes i metropolitanes que poden arribar al seu màxim potencial amb un projecte urbà que en detecti i formalitzi els seus espais d’oportunitat. Els plans en vies de desenvolupament ja contemplen algunes directrius per afrontar aquestes situacions des de l’escala de la planificació. És per això que, en una primera etapa, la comprensió del seu context geogràfic, així com una mirada crítica sobre la situació existent i planificada, és necessària. Aproximació a la perifèria: La mateixa visió crítica que es demana a la escala territorial s’ha d’aplicar a l’escala de la vora urbana. La lectura i comprensió de la Estructura Urbana existent ens ha de portar a una relectura del desenvolupament urbanístic del àmbit, les seves virtuts i mancances. Detectant àrees d’oportunitat i expectants que necessiten d’una revisió i proposta, sense descartar la possible detecció d’altres sectors i àrees d’oportunitat en les que poder treballar per part del alumnat. Àmbit de treball: L’àmbit de treball general és el que queda comprés entre la Avinguda de Salou (al oest), la TV-7211 (al Nord), la T-11 (al sud), i la C-14 (al est). Prenent com a punt central el Campus de la URV de Reus i la seva relació amb el centre ciutat i la perifèria. Aquest és un espai on la topografia, els espai naturals, les infraestructures i les diferents intervencions urbanístiques de tipus residencial i industrial han generat un lectura confusa del entorn urbà amb connexions cíviques poc atractives i espais residuals en una zona de gran potencial per l’atractiu de les activitats terciàries, comercials i de serveis amb la mateixa ciutat.


Sectors de treball Pels exercicis individuals es proposa (inicialment) els següents sectors vinculats a les diferents temàtiques del curs:

A. Re-escalat d'infraestructures: El traçat del ferrocarril, les característiques de l’Avinguda de Bellisens (T-315) i la N-420 generen un seguit de barreres que impedeixen la comunicació entre les peces de la vora est de la ciutat.

B. Centralitats: El Campus de la URV, l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, el Centre de Fires i Convencions, amb les grans infraestructures de transport (AVE i Aeroport) més enllà, fa pensar en la oportunitat d’articular aquestes peces entorn a una nova xarxa de transports que tingui com a node d’intermodalitat una nova centralitat.

C. Reforma urbana: Les necessitats històriques dels teixits (ara ja no tant) perifèrics i els nous paradigmes i agendes urbanes que influeixen en els que estan en desenvolupament ens ofereixen la oportunitat de reformular sectors com el polígon d’habitatge de San Josep Obrer o les noves extensions al llarg de la Avinguda de Salou, entre d’altres.

D. Les noves formes de l'economia: Les grans -però incompletes- peces de serveis amb rols i funcions diferents ens ofereixen reformular els sectors entorn a una proposta que els faci entrar en una nova dinàmica.


Exercici 1: Estructura Urbana L’objectiu d’aquesta primera part del exercici comprèn des de la lectura i comprensió de la ciutat, i el seu entorn, fins a la delimitació d’àrees d’oportunitat per desenvolupar a la següents parts del curs. Destacant o proposant els elements estructurants rellevants per la futura proposta. El alumnes, en equips de 2, realitzaran l’anàlisi de les diferents estructures urbanes, i individualment, les diagnosticaran i en proposaran directrius d’intervenció. El bolcat i manipulació de la informació necessària, així com alguns dels estudis a escala municipal, es podrà fer per equips. La lectura de les estructures urbanes és un exercici “viu”, és per això que els àmbits d’estudi (i les seves definicions) poden ser variables al llarg del exercici i segons el tema que es tracti. El següent llistat és el contingut mínim de l’entrega d’aquest primer exercici. Es distingeixen dos escales de treball: Escala municipal/regional. Amb esquemes s’explicarà els següents punts: - Lectura geogràfica (topografia, aigües, traces històriques,...) - Estructura d’espais lliures (rurals, urbans,...) - Accessibilitat al municipi (Viari, transport públic -ferroviari,...). - Relacions amb els municipis propers. - Usos principals (grans equipaments, zones industrials, àrees d’activitat, punts d’atracció,...) La documentació resultant ha de demostrar que l’alumne compren “com funciona” la ciutat i quins elements en son bàsics per tal de fer propostes coherents amb el conjunt urbà. Aquesta escala pretén determinar el possible rol present i de futur de l’àmbit. Escala de l’àmbit general - Sobre les temàtiques del Viari, l’Espai lliure, els Equipaments, el Comerç i altres temes que puguin sorgir al llarg del

exercici, es realitzarà l’estudi de l’estructura urbana, localitzant els components que conformen l’estructura i la interpretació de l’estructura existent. Aquesta interpretació es diagnosticarà i es proposaran directrius d’actuació.

- Estudis complementaris. Per la correcta proposta d’estructura urbana i com a orientació per futurs exercicis també serà necessari l’estudi de: Topografia; Morfologia; Altimetria; Edificacions a conservar, reformar, substituir,...; Límits, fronteres i fites;... Cada etapa i apartat del estudi s’acompanyarà d’un esquema que el conceptualitzi.

- Plànol de síntesis de la Estructura Urbana proposada. En un únic dibuix es refondran les estructures estudiades/proposades per verificar-ne la coherència i les alternatives. Indicant les àrees d’oportunitat detectades.

- L’entrega es complementarà amb seccions de les diferents àrees d’oportunitat així com infografies i altre material gràfic explicatiu. Aquesta és la base dels futurs treballs i ja suposa una intuïció primària de com actuar al àmbit i sectors.

Es realitzarà una pre-entrega d’equip al 16 d’Octubre i una individual al 6 de Novembre incorporant les directrius del Exercici A o B. En un sobre Din-A3 s’entregarà: 3 Din-A1 més reduccions Din-A3 i entrega digital en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura.


Exercici 2: A o B Opció A. Re-escalat d'infraestructures: Els projectes de re-escalat d’infraestructura, normalment, suposen el treball sobre llargues, i diverses, vies, ferrovies i/o elements naturals. Es per això que convé determinar quins son els elements necessaris de treball en cada moment. Normalment es treballa en dos escales ben diferenciades: una de general, en planta i esquemàtica, per identificar les principals problemàtiques i espais d’oportunitat. Aquests tendeixen a ser grans franges amb unes poques seccions representatives que es poden treballar de forma genèrica en una segona escala de més detall (<1ha). A.1. Directrius: L’exercici continua l’estudi i proposta de la Estructura Urbana a escala del àmbit i en proposa els nodes d’estudi més representatius i interessants. Es realitzarà una pre-entrega el 6 de Novembre com a part del exercici inicial de Estructura Urbana. S’aportarà com a mínim: -Estructura urbana existent i proposada amb la verificació dels tipus d’accessibilitat. -Elements urbans i territorials cabdals per la comprensió dels problemes i oportunitats. Barreres, continuïtats, topografies,... A.2. Ordenació detallada dels nodes i definició del espai lliure: Es desenvoluparan els punts avanç detectats com a petits sectors representatius del conjunt a nivell de volumetria i de directrius d’espais lliure. Es realitzarà una pre-entrega el 4 de Desembre. S’aportarà com a mínim: -Estat actual i proposat de les seccions més representatives. -Alineacions (façanes) i fites (alçades/espais) principals. -Referències comparades d’elements i espais coneguts, així com alternatives a les peces que el alumne consideri. L’increment de definició no implica que la proposta quedi fixada, ans al contrari, és moment per estudiar les alternatives a diferents solucions puntuals: tipus de frontalitat; geometria i dimensions dels espais de ròtula; tipus i dimensions del viari;... A.3. Ordenació General i nou espai lliure: Extensió de les solucions aplicades als nodes al conjunt del eix per a la seva verificació i encaix amb les vores urbanes de la infraestructura. Es realitzarà una entrega com a final d’exercici el 22 de Gener. S’aportarà com a mínim: -Síntesis dels Estudis Urbans -Estructura Urbana Existent i Proposada (e: municipi / territori). -Estructura Urbana i Nodes d’estudi. Situació Existent i Proposada (e: àmbit i eixos). -Proposta global del Exercici 2 (e: àmbit i eixos). Opció B. Centralitats: Els projectes de Noves Centralitats impliquen un coneixement dels diferents pols d’activitat econòmica i cívica del entorn, així com de tots els sistemes de transport vinculats a aquestes. Això ajuda a reconèixer quin és el nou pol a proposar, quin en pot ser el seu rol, actuar-hi en una escala intermèdia i identificar-ne els elements propers que poden suposar una oportunitat o un condicionant pel seu desenvolupament. Tendeixen a ser peces “petites” d’unes 10ha fortament imbricades amb el seu entorn immediat i amb extensions ben definides de la seva estructura urbana amb el conjunt del municipi. B.1. Directrius: L’exercici continua l’estudi i proposta de la Estructura Urbana a escala del municipi (i el territori) per redefinir o ampliar els sistemes de transport i en proposa un nou node. Es realitzarà una pre-entrega el 6 de Novembre com a part del exercici inicial de Estructura Urbana. S’aportarà com a mínim: -Estructura urbana existent i proposada amb la verificació dels tipus d’accessibilitat i posició dels nodes existents i proposat. -Elements urbans (municipals i del àmbit) cabdals per la comprensió dels problemes i oportunitats. Usos, morfologies,... B.2. Directrius del Sector/Node: Sobre la nova Àrea de Centralitat, s’identifiquen els elements d’oportunitat o condicionants, i es proposen directrius per la futura volumetria. Es realitzarà una pre-entrega el 4 de Desembre. S’aportarà com a mínim: -Alineacions (façanes) i fites (alçades/espais) principals. -Definició geomètrica dels principals elements (en coherència als usos propis i associats): Dimensions i usos dels principals espais lliures; Dimensions i geometria dels equipaments;... -Verificació amb els tipus d’accessibilitat. -Referències comparades d’elements i espais coneguts, així com alternatives a les peces que el alumne consideri. B.3. Ordenació General: Definició de la volumetria del conjunt i reconeixement dels principals elements d’interès per la proposta d’Ordenació i Estructura Urbana. Es realitzarà una entrega com a final d’exercici el 22 de Gener. S’aportarà com a mínim: -Síntesis dels Estudis Urbans -Estructura Urbana Existent i Proposada (e: municipi / territori). -Estructura Urbana i Directrius del node proposat. Situació Existent i Proposada (e: àmbit i Node). Amb els seus estudis corresponents. -Proposta d’ordenació general de la nova centralitat (e: àmbit i eixos). Totes les pre/entregues han de ser acumulatives. Actualitzant i rectificant el conjunt de la informació. Lliurament de les “Entregues”: El lliurament es realitzarà de la forma habitual. En un sobre Din-A3 s’entregarà: Din-A1 i reduccions Din-A3 i entrega digital en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura.


Exercici 3: C o D Opció C. Reforma urbana: Projectes que completen o milloren barris existents emprant estratègies diferents en funció del teixit urbà d’origen. Normalment en operacions on la comprensió i intervenció sobre la urbanització és fonamental, però també les operacions per des/densificar o incorporar altres serveis. Així trobem: -La recuperació de centres històrics: comporten l’estudi i intervenció sobre teixits compactes i densos, amb edificacions envellides o protegides, i pocs espais lliures -molts cops- dominats pel cotxe. -El completament i densificació de suburbans: Teixits fruits de la alegalitat o de la tendència de les Ciutats Jardí, amb carències a nivell de serveis. Impliquen treballs de densificació en topografies complicades i formes orgàniques. -La reestructuració i “desenclavament” dels polígons residencials: Barris residencials molt densos però poc compactes amb escassetat d’altres usos, desconnectats dels teixits propers, i amb un ús dels -nombrosos- espais lliures poc qualificat. -La renovació dels Eixamples: Dels menys “problemàtics” i amb certa capacitat d’adaptació per afrontar els nous reptes de futur. C.1. Directrius: L’exercici continua l’estudi i proposta de la Estructura Urbana a escala del àmbit, centrant i detallant el barri escollit i el seu entorn. Proposant, també, els elements d’edificació i espai lliure a reformar o introduir. Es realitzarà una pre-entrega el 4 de Març. S’aportarà com a mínim: -Estructura urbana existent i proposada amb la verificació dels tipus d’accessibilitat. (e: àmbit / barri). -Elements urbans i territorials cabdals per la comprensió dels problemes i oportunitats. (e: barri). -Directrius d’actuació. (e: barri). C.2. Ordenació General: Aprofundiment en l’estudi del teixit existent i les seves tipologies. Identificant-ne les virtuts i problemàtiques. Definició de les noves volumetries del conjunt i directrius del espai lliure del sector. Reconeixent els principals elements d’interès per la proposta. Es realitzarà una pre-entrega el 1 d’Abril. S’aportarà com a mínim: -Ordenació general (e: barri). -Proposta del espai lliure (e: barri). C.3. Ordenació detallada: Definició a escala del projecte d’arquitectura dels diferents esquemes que n’expliquen la reforma i implementació, seguit de la verificació com a avant-projecte d’un fragment representatiu. Es realitzarà una entrega com a final d’exercici el 6 de Maig. S’aportarà com a mínim: -Ordenació detallada d’una illa, amb l’estudi tipològic i l’espai lliure annex. (e: illa). -Proposta d’avant projecte d’urbanització (e: illa). Donada la diversitat de teixits i les seves característiques, l’abast i detall d’aquest exercici serà acordat amb els professors. Segons el teixit urbà els apartats C.2. i C.3. es poden intercanviar. Opció D. Les noves formes de l'economia: Clústers (urbans o perifèrics) fruit de la reconversió industrial i les noves formes de coneixement i comunicació, que produeixen nous espais o en re-formulen d’existents. C.1. Directrius: L’exercici continua l’estudi i proposta de la Estructura Urbana a escala del àmbit, centrant i detallant l’àrea d’oportunitat detectada i el seu entorn. Proposant, també, el model d’implantació. Es realitzarà una pre-entrega el 4 de Març. S’aportarà com a mínim: -Estructura urbana existent i proposada amb la verificació dels tipus d’accessibilitat. (e: àmbit / àrea). -Elements urbans i territorials cabdals per la comprensió dels problemes i oportunitats. (e: àrea). -Directrius d’actuació. (e: àrea). C.2. Ordenació General: Definició de la volumetria del conjunt i directrius del espai lliure del sector. Reconeixent els principals elements d’interès per la proposta. Es realitzarà una pre-entrega el 1 d’Abril. S’aportarà com a mínim: -Ordenació general (e: àrea). -Proposta del espai lliure (e: àrea). C.3. Projecte d’espai lliure: Definició a escala del projecte d’urbanització dels diferents esquemes que n’expliquen la formalització, seguit de la verificació com a avant-projecte d’un fragment representatiu. Es realitzarà una entrega com a final d’exercici el 6 de Maig. S’aportarà com a mínim: -Planta general i seccions tipus. (e: àrea). Totes les pre/entregues han de ser acumulatives. Actualitzant i rectificant el conjunt de la informació. Lliurament de les “Entregues”: El lliurament es realitzarà de la forma habitual. En un sobre Din-A3 s’entregarà: Din-A1 i reduccions Din-A3 i entrega digital en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura.


Exercici 4 i Entrega Final Refós dels exercicis del curs. Completant o rectificant el conjunt del exercicis per obtenir una visió global del àmbit a la proposta d’espai lliure. Es convida als equips de 2 alumnes (o més) que hagin desenvolupat temàtiques i sectors de “reforma urbana” diferents que realitzin un panell conjunt de síntesis per a tot l’àmbit. Entrega final individual: 27 de Maig L’entrega final es composarà d’un mínim de 5 panells. Es recomana que cadascun d’ells correspongui al resum dels diferents apartats i temàtiques estudiades al llarg del curs. (cada professor ajustarà la llista). 1. Estructura existent (e: territori / municipi): Inclou: Posició del àmbit en el territori i la seva geografia, els estudis previs, anàlisis i interpretació de l’estructura per “capes”. 2. Estructura proposada (e: municipi/àmbit): Inclou: “Guidelines” d’estructura (problemes i solucions), síntesi de la proposta d’estructura i els esquemes que la facin entenedora. 3. Resum Exercici 2. 4. Resum Exercici 3. 5. Síntesis individual (Exercici 2 + 3). 6. Síntesis de grup Cada alumne pot ampliar i reordenar el llistat anterior segons consideri oportú per la explicació de la proposta. Tots els panells incorporen les plantes, seccions, esquemes, fotografies, referències, maquetes, infografies, etc... El lliurament es realitzarà a classe i digitalment el mateix dia. Panells Din-A1 i reduccions A3 en un sobre i copia digital. Presentació final: 3 de Juny Es realitzarà una exposició pública dels treballs amb el material multimèdia desenvolupat al llarg del curs. L’assistència és obligatòria i la seva participació oberta. Aquesta exposició serveix per pujar nota a tots aquells alumnes que ho desitgin dintre del temps que es disposarà. Convocatòria extraordinària: -L’alumne aprovat en convocatòria ordinària haurà de manifestar el seu interès per pujar nota abans de la junta d’avaluació de Juny. La convocatòria extraordinària NO és una extensió del calendari regular. -L’alumne que no hagi aprovat en convocatòria ordinària haurà de presentar la documentació requerida per l’entrega final degudament completada, revisada i actualitzada, més el PowerPoint de la presentació pública i el treball de recerca per poder ser avaluat. Es formarà un tribunal entre els professors de l’assignatura per avaluar el treball exposat i la trajectòria del alumne al llarg del curs. Lliurament de les “Entregues”: El lliurament es realitzarà de la forma habitual. En un sobre Din-A3 s’entregarà: Din-A1 i reduccions Din-A3 i entrega digital en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura.


Llistat orientatiu de temes a considerar i dibuixos a realitzar El Projecte Urbà compren propostes “macro” com la funcionalitat i el paisatge urbà així com propostes esquemàtiques de les edificacions particulars per materialitzar la proposta macro, proposar les relacions cíviques i verificar la seva futura realització en tant que projecte d’edificació. En el seu desenvolupament projectual, s’ha de tenir en compte: * Estructura Urbana revisada i detallada. * La creació o reforma d’un sector, relacionat amb el teixit urbà existent, amb l’entorn i amb les àrees d’equipaments generals i equipaments locals de la ciutat. * Es prendrà especial èmfasi en la re-definició del caràcter dels accessos i connexions, la intervenció sobre les barreres i la integració dels elements naturals de l’entorn. *Es demana que la proposta tingui un màxim del 15% de superfície de sòl vinculat a usos no-residencials per promoure la reflexió i lectures més complexes de la relació entre planta baixa residencial i espai lliure (públic o privat). Estructura Urbana Elements a explicar: - Lectura geogràfica: topografia; aigües; traces històriques; espais lliures (rurals, urbans,...); accessibilitat (Viari, transport públic -ferroviari,...); relacions amb els municipis propers; usos principals (grans equipaments, zones industrials, àrees d’activitat, punts d’atracció,...) Escala de l’àmbit general - Sobre les temàtiques del Viari, l’Espai lliure, els Equipaments, el Comerç i altres temes que puguin sorgir al llarg del exercici, es realitzarà l’estudi de l’estructura urbana localitzant els components que conformen l’estructura i la interpretació de l’estructura existent. Aquesta interpretació es diagnosticarà i es proposaran directrius d’actuació. - Estudis complementaris: Topografia; Morfologia; Altimetria; Edificacions a conservar, reformar, substituir,...; Límits, fronteres i fites;...

Documentació a realitzar: -Esquemes interpretatius i propositius dels components de la Estructura Urbana: Viari, l’Espai lliure, els Equipaments, el Comerç,... - Síntesis i/o comparativa de la Estructura Urbana existent i proposada. En un únic dibuix es refondran les estructures estudiades/proposades per verificar-ne la coherència i les alternatives. Indicant les àrees d’oportunitat detectades (1/10000). - Seccions de les diferents àrees d’oportunitat així com infografies i altre material gràfic explicatiu (1/5000) Ordenació General Elements a explicar: - Ordenació general del sector en relació a l’estructura urbana. - Definició de les formes i tipologies de creixement urbà que és proposen en el sector en relació a la ciutat existent i a l’entorn. Espais d’oportunitat, edificacions a rehabilitar, a enderrocar,... - Relació amb els elements naturals i vores urbanes. - Accessibilitat, vialitat (vianants, serveis, tràfic rodat, transport públic, bicicletes, noves xarxes, tramvia, accessos als habitatges, accessos als locals,...). - Definició volumètrica dels Usos No-Residencials (equipaments i edificacions no-residencial proposats en relació a la estructura urbana). - Usos en planta baixa i relació de la planta baixa amb els espais lliures i la ciutat existent. - Definició dels paràmetres del projecte residencial (classe Checklist): orientació, control social, profunditat territorial, accessos, visuals, proporcions d’edificació, distribució interna, edificabilitat, ocupació del sòl, elements públics i privats, tipologies residencials, aparcament, ... - Definició dels paràmetres d’ordenació: densitat, edificabilitat, ocupació,... - Proposta de relacions geomètriques i visuals entre els diferents volums en totes les seves plantes i els espais lliures (Alineacions, reculades, voladissos,...) - Recerca i anàlisi de projectes similars. Documentació a realitzar: - Plànol de Síntesis de la Estructura Urbana incorporant els criteris inicials d’ordenació –Guidelines- (1/5000).

No és un esquema. Alineacions + Frontalitats + Fites + Vialitat +Espais lliures + Equipaments (Usos). - Estudi detallat dels teixits urbans i els tipus edificatoris presents a l’entorn del sector. - Inserció a la ciutat de la volumetria proposada (1/10000, 1/5000).

No és un esquema. Definició i posicionament dels nous tipus edificatoris i usos. - Proposta d’alineacions i elements que ordenen la proposta (Voladissos, reculades, límit de parcel·la/façana,...) - Seccions acotades (1/5000) per indicar els perfils dels nous carrers en relació a la topografia original, rasants i pendents. Les necessàries per explicar el projecte i especialment segons els paràmetres del Checklist.


- Vistes generals volumètriques amb inserció a l’entorn. Donant èmfasis als elements rellevants de la ordenació (Checklist) i, en segon terme, de la proposta de Estructura Urbana. - Fotos de la maqueta - Memòria explicativa i de càlcul de paràmetres urbanístics, inserida en els planells. - Referents que s’hagin fet servir per l’ordenació general. - Croquis, dibuixos, perspectives, etc. Ordenació detallada: Verificació de la ordenació a l’escala de la tipologia. Documentació a realitzar: - Ordenació general. Plantes per nivells (1/2000-1/500):

-Les plantes tipus amb distribució interior esquemàtica. Indicant: tipologies, elements comuns,... -Una planta baixa amb distribució interior esquemàtica. Indicant la relació amb l’espai lliure públic i privat (accessos als edificis, al comerç, als aparcaments privats/públics, etc, als interiors d’illa si n’hi ha, etc.) S’han de definir els espais lliures públics amb criteris generals d’urbanització. Proposta de paviments, vegetació i il·luminació, ...

- Estudi específic del Checklist. - Seccions i Alçats generals acotats (1/1000 i 1/500). Les necessàries per explicar el projecte i especialment segons els paràmetres del Checklist, incorporant composició de façana. - Seccions de relació habitatge (planta baixa) i espai lliure (1/500 i 1/200). - Fotos de la maqueta - Memòria explicativa i de càlcul de paràmetres urbanístics, inserida en els planells. - Referents que s’hagin fet servir per l’ordenació general i els grups d’habitatge. - Croquis, dibuixos, perspectives, etc. Espai Lliure Elements a explicar: L’alumne ha de proposar un àmbit de treball que incorpori diferents elements de l’Estructura d’Espais Lliures (Existents i Proposats) per tal de realitzar-ne el projecte d’urbanització. -Definir els components que composen l’eix i el seu rol. (de la traça a la “caixa”, del node a la plaça) -Definició de materials (paviments), vegetació, il·luminació i mobiliari urbà en relació a la nova ordenació i a la ciutat existent. -Definició dels seus sistemes de composició i com aquests ajuden a la comprensió i funcionalitat de l’estructura urbana, així com a la obtenció del paisatge urbà desitjat. -Anàlisis tipològic i implantació dels equipaments. Documentació a realitzar: -Identificació dels diferents espais lliures que composen l’estructura, el seu rol i la seva relació (dilatació, superposició, intersecció,...) -Selecció de referències dels elements d’urbanització: Vegetació, il·luminació, paviments i mobiliari urbà. -Criteris (esquemes) i plantes d’implementació (una per cada element). -Seccions dels diferents espais lliures que composen la proposta d’eix (carrers, places,...) (1/500 i 1/200) -Elements especials: Estudi detallat de com a mínim un d’aquells elements singulars de la proposta (places centrals, parcs lineals,...), especialment pels que impliquen la solució de salts topogràfics i/o els de relació amb el riu i les infraestructures. -Planta de síntesis (incorporant la planta baixa). (1/5000 i 1/1000) Lliurament de les “Entregues” El lliurament es realitzarà de la forma habitual. En un sobre Din-A3 s’entregarà: Din-A1 i reduccions Din-A3 i entrega digital en el sistema estipulat per cada professor. La nomenclatura dels arxius digitals està especificada al blog de la assignatura.


Lectura obligatòria al llarg del curs Cada alumne ha d’escollir com a mínim un títol d’entre el llistat següent. Altres títols no inclosos en la llista són possibles prèvia conformitat el professor. La elecció es comunicarà en la sessió del dia 2 de novembre (data límit). L’avaluació de les lectures formarà part de l’examen de teoria. Benevolo, Leonardo: La progettazione della città moderna. Ed. Laterza. Bari, 1977 (Traducció: La proyectación de la ciudad

moderna. Gustavo Gili, Barcelona, 1979. Benevolo, Leonardo: La città nella storia d’Europa. Ed.Laterza Roma-Bari, 1993. Castex, J, Depaule, J.CH, Panerai, Ph: Formes urbanes: de l’îlot à la barre. (Traducció: Formas urbanes: de la manzana al

bloque. Gustavo Gili. Barcelona, 1986). Choay, Françoise: L’urbanisme. Utopies et realités. Éditions du Seuil, 1965 (Traducció: El Urbanismo. Utopías y realidades.

Ed.Lumen. Barcelona, 1970). Jacobs, Jane: The Death and Life of Great American Cities. Random House. New York, 1961 (Traducció: Muerte y vida de

las grandes ciudades. Capitán Swing, 2011). Hall, Peter: Cities if Tomorrow. An intellectual History of Urban Planning and Design Since 1880. Blackwell punblishers.

Oxford, UK, 1988 (Traducció: Ciudades del mañana. Historia del urbanismo en el siglo XX. Ediciones del Serbal. Barcelona, 1996).

Hughes, Robert: Barcelona. New York, 1992 (Traducció: Barcelona. Anagrama. 1993). Lucan, J.: Où va la ville d'aujourd'hui? Formes urbaines et mixité. Ed. La Villette, 2012 Marshall, Tim (ed): Transforming Barcelona, Routledge, London, 2004 Mumford, Lewis: The City in History. Harcourt, Brace and World. New York, 1961. (Traducció: La ciudad en la historia.

Pepitas de Calabaza, 2012). Quaroni, Ludovico: Una città eterna. Quattro lezioni da ventisete secoli. Urbanística, núm. 27. Roma, 1959 (Traducció: Una

ciudad eterna. Cuatro lecciones de veintisiete siglos. Arquia/temes, núm.26. Caja de Arquitectos. Barcelona, 2008). Rasmussen, Steen Eiler: Villes et architectures. Parenthes, 2008. (Traducció: Ciudades y edificios. Ed. Reverté. Barcelona,

2014). Rybczynski, Witold: City Life. Simon and Schuster. New York,1995. Solà-Morales, Manuel de: De cosas urbanas. Gustavo Gili. Barcelona, 2008.


Bibliografia general Es recomana el coneixement i consulta continuada, al llarg del curs, dels textos inclosos en la bibliografia general, així com del material “links” del “blog” de l’assignatura: Ajuntament de Barcelona: 1999. Urbanismo en Barcelona. Barcelona, 1999. Ajuntament de Barcelona: Barcelona. Espacio público. Barcelona, 1992 Bacon, Edmund N: Design of cities. Penguin Books. New York, 1976. Benevolo, Leonardo: Historia de la Arquitectura Moderna. G.Gili, Barcelona, 1974 Benevolo, Leonardo: La proyectación de la ciudad moderna. G. Gili. Barcelona, 1978. Benevolo, Leonardo: Diseño de la ciudad. Gustavo Gili, Barcelona, 1979 Boaga, Giorgio: Diseño del tráfico y forma urbana Gustavo Gili, Barcelona, 1977 Castex/Depaule/Panerai: Formes urbaines: de l’îlot à la barre. Paris, 1977 Carini, A et al: Housing in Europa. Dos vol. Ed. Luigi Parma, Bologna, 1978 Celik, Zeynep, et.al: Streets. Critical Perspectives on Public Spaces. University of California Press. Los Angeles, 1996. Ferrer, Amador: Els polígons de Barcelona. Ed.UPC. Barcelona, 1996. Giedion, Sigfried: Espacio, Tiempo, Arquitectura. Barcelona, 1961 Herce, Manuel: El soporte infraestructural de la ciudad. Ediciones UPC. Barcelona, 2002 Jacobs, Allan B: Great Streets, M.I.T, 1993. Kostof, Spiro: The city shaped. Urban patterns and meanings through history. Bulfinch Press. Boston, 1991. Kostof, Spiro: The city assembled. The elements of urban form through history. Thames & Hudson, London, 1992. Krier, Rob: El espacio urbano. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. Mancomunitat de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: L’espai públic metropolità, 1989-1999. Barcelona, 2001 Martí Aris, C: Las formas de la residencia en la ciudad moderna. ETSAB, 1991 Paris Project, n. 30-31: Espaces publics. Número monogràfico. Paris, 1993. Quaroni, Ludovico: La Torre de Babel. Gustavo Gili. Barcelona, 1970. Roca, E; Mòdol, D; Franco, M: El projecte de l’espai viari. ETSAB. Edicions UPC, Barcelona, 2004 Rowe, Peter: Design Thinking. The MIT Press. Cambridge, 1987. Rowe, Peter : Civic Realism. MIT. Cambridge, Mass, 1997. Sherwood, Roger: Vivienda: prototipos del Movimiento Moderno. G.Gili, Barcelona, 1983 Solà-Morales, Manuel: Las formas de crecimiento urbano. Ed.UPC, Barcelona, 1997 Solà-Morales, Manuel: De Cosas Urbanas. Gustavo Gili, Barcelona, 2008. Stanford Anderson (ed): Calles. Problemas de estructura y diseño. Gustavo Gili. Barcelona, 1981. UR: El proyecto urbano. Números 5 y 6. Barcelona, 1985. https://lsu41011.wordpress.com/

Presentació de la Assignatura Presentació del àmbit · a 17h30 a la aula Q11. Es recomana...

Documents

Transcript of Presentació de la Assignatura Presentació del àmbit · a 17h30 a la aula Q11. Es recomana...