Guillem Tell de G.Rossini (Petit Liceu La Baldufa) Guia didctica: M. Antnia Guardiet

Presentaci

Una fletxa, una poma, un nen, laventura dun valent ballester... sn les imatges ms immediates que els infants tenen de Guillem Tell. Saben, per tradici oral i popular, que fou un senyor que va tirar una fletxa a una poma que estava damunt del cap dun nen. El que desconeixen sn els motius; tampoc saben que era un llegendari heroi de la independncia Sussa en temps de lpoca medieval. A partir de la participaci en lespectacle que els ofereix el Petit Liceu, descobriran tamb que Guillem Tell s el protagonista duna pera escrita per Gioacchino Rossini.

Lespectacle comena a partir duna tropa de comediants i msics que entren a escena com si arribessin a la plaa dun poble. Sn un grup dartistes que viatgen explicant la llegenda de Guillem Tell: entre tots ho fan tot! Sinstallen a lescenari i a partir dobjectes, titelles i ombres, van representant els diversos personatges i situacions de la llegenda:

com els austracs destrueixen el petit poble sus on viu en Guillem Tell, com aquest fa front als austracs, de lvida punteria que t per salvar la vida al seu fill, de com cau presoner a mans del tir Gessler, com aconsegueix la llibertat i sinicia la revolta dels pobles sussos contra els

austracs.

A nivell esttic, lespectacle es submergeix plenament en el segell de la Companyia de Comediants La Baldufa. Se situa en un univers intemporal inspirat en lpoca medieval, amb una proposta escnica acurada, al servei de lespectacle. Mostra tot un seguit de tcniques artstiques: titelles, ombres xineses, objectes, projeccions danimaci audiovisual, amb el llenguatge de la farsa i de lhumor com a eixos vertebradors. A partir duna histria dramtica, han aconseguit un relat cmic, on els personatges dolents sn molt dolents i els bons suneix a lentorn de Guillem, lheroi del poble que lluita sense cap ms arma que la que dna la bellesa de la terra on viuen.

La msica t el segell de la darrera etapa rossiniana, per ni la temtica ni les coloratures, ni les melodies ens recordaran les peres bufes amb les que ens t habituats Rossini al Petit Liceu (El Superbarber de Sevilla i La Ventafocs). Lpera Guillem Tell s un cant a la llibertat, a la lleialtat entre pobles, a la lluita desesperada per mai desesperanada dun petit poble que avana amb la fora de la seva uni. La msica est farcida de concertants a tres i quatre veus en la que els protagonistes ens expressen els seus sentiments, pors i somnis. Les melodies estan impregnades de coratge i harmonia; sovint ens recorden himnes patritics. Caldr posar molta atenci a lacci i a lexpressi dels personatges, a tot el que succeeix a escena; caldr entreveure i entendre el qu ens expressen amb les seves paraules fetes Msica.

LAlbert Roman ha fet una acurada adaptaci i reducci de lpera original. De les quatre hores que t lpera Histrica, nha fet una de nova duns 65 minuts, entenedora i adequada als infants dentre 6 i 11 anys. Hi ha incls la participaci cantada de lalumnat en el final del segon acte, fent que es sentin part activa de lpera, que es transformin en els habitants dels pobles en revolta. (Veure partitures a: Guillem Tell: argument Petit Liceu, Amics daquesta ptria i Jurem amb tot lhonor)

Guillem Tell de G.Rossini (Petit Liceu La Baldufa) Guia didctica: M. Antnia Guardiet

La Guia didctica que us presentem est centrada en els mbits:

Gioacchino Rossini

Mostrem els trets ms rellevants de la seva vida i obres. Tamb donem algunes ancdotes que ens revelaran el sentit de lhumor del compositor belcantista, que poden illustrar i apropar, de manera divertida, la biografia del compositor a lalumnat. Aportem una taula cronolgica amb alguns fets histrics de lpoca de Rossini com a compositor, entre els anys 1792 1829.

Guillem Tell: Versi La Baldufa (2012)

En aquest context exposem largument de lpera que escoltem al Petit Liceu, realitzada per la Companyia La Baldufa. La presentem en dos formats: conte i teatre, dues frmules ideals per ajudar a viure i conixer la histria del protagonista i els personatges que lacompanyen. Shi inclouen les partitures dels fragments ms emblemtics; algunes de les melodies les podem ensenyar a lescola per tal que seguin reconegudes per la mainada durant la representaci.

En aquest apartat shi presenten els creadors que han fet possible ladaptaci i posada en escena de lpera.

Guillem Tell: Gran pera Histrica

Aquest bloc s per aquelles persones que vulguin saber ms: aprofundeix en largument, les veus i els protagonistes de la Gran pera de Rossini, la que t quatre hores de durada.

Tamb hi destaquem alguns dels moments musicals ms emblemtics.

Propostes de treball

Proposem un conjunt dactivitats didctiques, subdividides en dos apartats, que responen a diferents graus de dificultat: unes per a lalumnat ms petit i unes altres per a lalumnat ms gran.

Totes les fitxes aporten propostes ampliables i obertes a qualsevol modificaci.

Materials de suport

Hem incorporat un seguit denllaos a Internet per ampliar continguts sobre Rossini i la seva obra i per conixer el llegendari Guillem Tell. Tamb hem indicat una srie denllaos de fcil accs al servidor YouToube que recullen moments musicals claus de la Gran pera.

Hi aportem un llistat lectures de diferents contes i versions del protagonista sus, aix com una colla de llibres per endinsar-nos en el coneixement del mn de lpera.

Vida i peres de G. Rossini

El sentit de lhumor de G. Rossini

Fets histrics a lpoca de Rossini

Lautor Gioacchino Rossini

M. Antnia Guardiet i Bergall

Guillem Tell de G. Rossini (Petit Liceu - La Baldufa) Guia didctica: M. Antnia Guardiet 2

Vida i peres de G. Rossini

Gioacchino Rossini va nixer un 29 de febrer de 1792 (dia de trasps!) a la ciutat italiana de Pesaro, en plena poca de Revoluci Francesa, quan les tropes de la Repblica gala la van envair per la fora i sestengueren per moltes ciutats dItlia.

La modesta famlia de Rossini es dedicava a la msica: el pare era el trompetista del poble, treball que compaginava amb el dinspector descorxadors; la mare era una cantant de segona fila, que havia d'aprendre's els papers de les peres de memria, perqu no sabia llegir msica.

Gioacchino tenia molt bona veu i va mostrar des de molt jove unes notables aptituds musicals. A ms va poder tenir accs a moltes representacions d'pera amb la seva mare.

Als 14 anys Rossini va ser adms a l'Acadmia Filharmnica de Bolonya. All pogu estudiar msica i consultar les obres de Mozart i Haydn. L'Acadmia de Bolonya era l'nic lloc de tot Itlia on es podien trobar les partitures dels dos msics alemanys. El seu estudi li permet millorar les nocions de llenguatge musical. Rossini ampli lorquestra, donant ms importncia als instruments de vent, fins aleshores poc presents en les orquestres italianes. Aport a lorquestra una sonoritat ms potent amb la incorporaci de crescendos i diminuendos, que fan que la msica vagi progressivament de la tensi al relaxament, canvis molt apreciats per lespectador.

El mateix any dingrs a l'Acadmia, el 1806, Rossini escriuria la seva primera pera: Demetrio e Polibio, que no va ser representada fins lany 1812.

Lany 1810 un teatre dpera de Vencia li va encarregar una pera bufa en un sol acte: La cambiale di matrimonio. La representaci va ser un xit de pblic. Amb 18 anys comenava la seva carrera com a compositor dpera professional.

Dels divuit als vint-i-set anys va compondre i estrenar 30 peres. Les peres bufes cmiques ms conegudes i interpretades actualment sn: L'italiana in Algeri (L'italiana a Alger - 1813), Il turco in Italia - (El turc a Itlia - 1814), Il barbiere di Siviglia (El barber de Sevilla -1816) i La Cenerentola (La Ventafocs - 1817).

Les peres de Rossini el van fer fams per tot Itlia. Val a dir que les peres bufes eren molt esperades pel pblic itali de finals del segle XVIII i principis del XIX. Els empresaris de les principals teatres europeus (Vencia, Mil, Npols, Roma, Viena, Pars...) demanaven constantment als compositors de moda, nous repertoris per encrrec, per tal domplir les temporades amb nous espectacles. Se li ha de reconixer ser el mxim exponent del bel canto (gnere musical que dona ms importncia a la bellesa meldica que al drama o la profunditat emocional dels personatges).

Les darreres 10 peres van ser escrites en 9 anys, un perode de temps ms tranquil en comparaci amb les 30 primeres peres, escrites sols en 10 anys! En aquella poca Rossini viatj per Europa, Viena, Londres, Itlia...., on a ms

Guillem Tell de G. Rossini (Petit Liceu - La Baldufa) Guia didctica: M. Antnia Guardiet 3

daugmentar la seva fama, guany molts diners fent concerts privats a lalta burgesia europea i donant classes de msica.

Excellents solistes dominaven les seves ries plenes de coloratures, temps rpids, notes molt agudes i sobtats crescendos.

De fet, Rossini acostumava a escriure per a veus conegudes, com la soprano espanyola Isabella Colbrand, que fou la seva primera esposa. Tot i aix, el compositor no permetia ornamentacions improvisades, esperava que els solistes cantessin, de forma precisa, all que ell havia escrit.

Lany 1824, quan ja era reconegut a tota Europa, es va traslladar a Pars, on la monarquia francesa li va oferir un contracte vitalici i la possibilitat de compondre deu peres que sestrenarien a L'pera de Pars. Era una temptadora oferta econmica! Lpera Il viaggio a Reims (1828) s un dels exemples daquella etapa de compositor. Guillem Tell (1829) fou la seva darrera composici operstica, realitzada i estrenada a Pars.

La Revoluci de Juliol de 1830 va fer caure la monarquia francesa i va suposar-li la cancellaci del seu contracte amb