presentació palau santa eulàlia · 2016. 11. 30. · 4.1. Presentació del municipi ... 5.3.1....

Setembre 2014

Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia

Redacció del document Agència Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà (Àrea de serveis tècnics i medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà) Equip redactor Jordi Ferrer i Morell, enginyer tècnic industrial. Meritxell Frigola i Puigmal, tècnic ambientòleg. Sònia Duñach i Vinuesa, tècnic ambientòleg. Responsables del seguiment del PAES

Sr. Pau Ferrer, Tinent alcalde i regidor de sanitat i serveis municipals de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia Coordinació tècnica Helena Valent i Nadal, coordinadora de l’Agència Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà. Diputació de Girona. CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines. Imatges de la portada cedides per: Consell Comarcal Alt Empordà

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES .................................................................................................................................... 2 2. ANTECEDENTS I CONTEXT .............................................................................................................................. 4

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic....................................................... 4 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta ........................................................................ 4 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya ...................................................................................... 5 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic ................................................................................................... 5

3. METODOLOGIA ................................................................................................................................................. 6 4. PALAU DE SANTA EULÀLIA: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC ....... 7

4.1. Presentació del municipi.............................................................................................................................. 7 4.2. Documentació prèvia................................................................................................................................... 8

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE PALAU SANTA EULÀLIA .................................................. 10 5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES...................................................................................... 10 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament ............................................................................ 11

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals .............................................................................. 12 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors ............................................................................................. 14 5.2.3. Flota municipal ................................................................................................................................... 16 5.2.4. Transport municipal ........................................................................................................................... 17

El municipi de Palau de Santa Eulàlia no disposa de transport municipal. ...................................................... 17 5.1. 5.3. Producció local d’energia .................................................................................................................... 18

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW.......................................................................... 18 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració .......................................................................................... 19

6. PLA D’ACCIÓ .................................................................................................................................................... 20 6.1. Presentació del pla d’acció ........................................................................................................................ 20 6.2. Objectius estratègics i quantitatius ............................................................................................................. 21 6.3. Accions realitzades (2005-2012) ............................................................................................................... 21 6.4. Accions planificades (2012-2020).............................................................................................................. 22 6.5. Taula resum................................................................................................................................................ 52

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ ....................................................................................................... 56 7.1. Actors implicats ......................................................................................................................................... 56 7.2. Taller de participació – Planificació ............................................................................................................ 56 7.3. Comunicació............................................................................................................................................... 58

8. PLA DE SEGUIMENT........................................................................................................................................ 59 9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS............................................................................................................... 61 10. ANEXES

Annex I - SEAP Template Annex II - Resultats VEPE Annex III - Resultats de l'anàlisi dels quadres de llum Annex IV - Participació

2

1. El Pacte d’alcaldes

El 25 de gener del 2012 el Ple de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat un tècnic de l’Agència Comarcal de l’Energia com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES) , a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO 2

en més d’un 20 % el 2020 , a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir

fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

3

⋅ Visibilitat pública , ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

4

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima , es presentava el Protocol de Kyoto 1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’en ergia neta 4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España 5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1 ) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2 ) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3 ) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4 ) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5 ) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

5

Eficiencia Energética 2011-2020 6. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-201 2. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 , els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

⋅ Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅ Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅ Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅ Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅ Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6 ) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

6

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Planificació

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Al cap d’un any

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Anual

Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

7

4. Palau de Santa Eulàlia: antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

El municipi de Palau de Santa Eulàlia es troba situat al sud de l’Alt Empordà, ubicat a la zona la Conca del Fluvià de la comarca. Té una superfície de 8,4 km2 i una altitud de 86 m. El 2011 comptava amb una població de 104 habitants repartits en dos nuclis: Santa Eulàlia i Palau de Santa Eulàlia. Cal tenir present que la mobilitat entre els dos nuclis és bastant freqüent ja que l’equipament municipal i els actes socioculturals es concentren al nucli de Santa Eulàlia.

8

El municipi actualment no disposa d’una l’Agenda 21 local, instrument elaborat amb l’objectiu d’aconseguir un desenvolupament social i econòmic més respectuós amb l’entorn, així com tampoc de planificació municipal en l’àmbit energètic. D’altra banda, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CCAE), l’any 2010 va aprovar per Ple l’Agenda 21 comarcal. El document inclou un Pla de sostenibilitat energètica que defineix les línies estratègiques que ha de seguir la comarca en aquest àmbit.

Així mateix, l’àrea de medi ambient del CCAE anualment realitza campanyes de sensibilització ambiental amb la finalitat de millorar els hàbits de la població comarcal i contribuir d’aquesta manera a la disminució dels GEH. Palau de Santa Eulàlia sempre s’ha mostrat molt predisposat a l’hora de desenvolupar les campanyes medi ambientals proposades pel municipi.

El municipi no està adherit al Manifest dels municipis gironins contra el canvi climàtic. Tanmateix, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà en data de 4 de novembre del 2008 va signar el Manifest.

POBLACIÓ 7 Població (2005): 88 habitants Població (2011): 104 habitants Taxa de creixement interanual: 18,18 %

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2005: 76 habitatges Nombre d’habitatges (2011)9: 90 habitatges % habitatges segona residència (2001): 56 % Nombre d’equipaments municipals: 1 equipaments que té 3 funcions (ajuntament, dispensari i centre cívic)

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 86 m Superfície: 8,4 km2

Graus dies de calefacció10: 1694 Graus dies de refrigeració: 225

ACTIVITAT ECONÒMICA 8

VAB (2001)

5%

25%

9%61%

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES Càrrec Alcalde i regidor d’urbanisme Tinent alcalde i regidoria de sanitat i serveis municipals Regidoria de medi Ambient Regidoria d’ hisenda, cultura i ensenyament

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia a realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

7 ) IDESCAT 8 ) VAB: Valor Afegit Brut, IDESCAT 9 ) Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. 10 ) ICAEN (graus dia 18/18)

Agricultura Indústria Construcció Serveis

9

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES. Tipus de document Nom Any

Seguiment Informe anual de seguiment del compostatge casolà (Consell Comarcal Alt Empordà)

2012

Valoració Informe campanya d’implantació del compostatge casolà 2010 /2011 (Consell Comarcal Alt Empordà)

2011

Planificació Pla de gestió de residus municipals de Palau de Santa Eulàlia (Consell Comarcal Alt Empordà)

2011

Estudi Estudi de la mobilitat generada del POUM 2010

Planificació Pla d’adequació de l’enllumenat públic (Consell Comarcal Alt Empordà)

2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

10

5. Inventari de referència d’emissions de Palau Santa Eulàlia

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, Palau de Santa Eulàlia va emetre 637,70 tn de CO2, que representen el 0,072% del conjunt de la comarca. Les emissions van ser 7,25 tn CO2/càpita, lleugerament inferiors a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 7,44 tn CO2/càpita, però superior a les del conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Palau Santa Eulàlia.

3%20%

62%

4%11%

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edif icis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Emissions generades: 637,70 tnCO2

Emissions per càpita: 7,25 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,469 tnCO2 / MWh

0,00 50,00 100,00 150,00 200,00 250,00 300,00 350,00 400,00

Edif icis i equipaments (no municipal)

Edif icis residencials

M Wh

Electricitat Gas natural Gasoil CGLP Biomassa Energia solar tèrmicaEnergia geotèrmica

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no muni cipal) Les emissions associades en l’àmbit dels edificis i equipaments del sector terciari de Palau de Santa Eulàlia corresponen un 3 % del total d’ emissions generades al municipi l’any 2005, exactament 19,68 tn de CO2. Aquesta dada ens mostra que el municipi no presenta un elevat nombre d’empreses. Cal destacar que el consum energètic del sector terciari correspon a gasoil seguit de l’electricitat i el GLP. El 2005 no hi havia presència d’energies renovables en aquest sector. Edificis residencials Les emissions associades al sector d’edificis residencials representen un 20 % del total d’emissions generades al municipi l’any 2005, és a dir 127,25 tn de CO2 recauen directament a les llars. Entre els consums energètics l’electricitat representa el major consum seguit gasoil el GLP. Pel que fa a les energies renovables no hi ha presència d’aquestes en el sector domèstic l’any 2005.

11

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Cal destacar les emissions associades al transport urbà tant privat com comercial del municipi ja que representen el 62 % del total d’emissions del municipi. Cal tenir present que el pes més important de la mobilitat generada recau en els desplaçaments entre els dos nuclis de població del municipi. Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), no hi ha desplaçaments interns del municipi per raons de residència al lloc de treball. Emissions associades al tractament de residus sòlid s urbans Les emissions associades al tractament de residus eren el 2005 d’un total de 72,23 tn CO2. El percentatge de recollida selectiva en pes era del 20,99 % d’ envasos lleugeres, el 43,9 % envasos de vidre, i el 35,12 % paper i cartró. El 2005 el municipi no realitzava una gestió de la matèria orgànica fet que augmentessin les tn a abocador. El 2010 es va iniciar la gestió de la FORM a través de compostadors casolans repartits entre els veïns del municipi. El destí final de la fracció rebuig és a l’abocador comarcal de Pedret i Marzà amb un total de 50,92 tn el 2005.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia varen consumir 60,60 MWh d’energia, que van suposar 24,32 tnCO2, fet que representa el 4 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2011 ha incrementat en un 24,64 %, i les emissions en un 27,51 %.

El sector de l’àmbit ajuntament que més emissions ha generat és el sector d’equipaments municipals representant un 40 % el 2005 i un 49 % el 2011. El segueix el sector de l’enllumenat públic amb un 37 % el 2005 i un 34 % el 2011. Pel que fa a la flota municipal les seves emissions estan associades exclusivament al transport de residus representant per l’any 2005 un 23 % de les emissions del municipi i pel 2011 el 17 %. El municipi no disposa de transport públic urbà ni de transport escolar. Cal destacar que el percentatge d’emissions per sectors en l’àmbit ajuntament no ha patit variacions destacables i per tant segueixen la mateixa tendència.

La font energètica en l’àmbit ajuntament correspon en més del 50% al consum d’electricitat associat a l’enllumenat públic i els equipaments i instal·lacions del municipi. L’ increment de l’electricitat al municipi es degut a l’augment dels punts de llum de l’enllumenat públic, així com també d’un major ús de les bombes de calor a l’ajuntament. Per contra, s’observa que el % de gasoil ha disminuït en al global d’energies del municipi. Per altra banda l’equipament municipal de Palau de Santa Eulàlia l’any 2011 no tenia implantada cap energia alternativa per a la generació de calefacció

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Palau Santa Eulàlia.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO 2) Consum per fonts d’energ ia (MWh)

12

Consum (MWh)

Emissions (tn CO 2)

Emissions (tn CO 2 per capita )

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Equipaments 20,78 35,18 9,74 16,57 0,1107 0,1593

Electricitat 20,78 35,18 9,74 16,57 0,1107 0,1593

Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gas natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

GLP 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Biomassa 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat 19,11 24,03 8,96 11,32 0,10,19 0,1088

Electricitat 19,11 24,03 8,96 11,32 0,1019 0,1088

Flota municipal 20,71 21,21 5,61 5,65 0,0638 0,0543

Gasoil 20,71 21,21 5,61 5,65 0,0638 0,0543

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 60,60 80,42 24,32 33,54 0,2764 0,3225

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions muni cipals

L’any 2005 hi havia un total de 4 equipaments i instal·lacions municipals corresponents: a l’edifici municipal que té les funcions de dispensari, ajuntament i centre cívic, les dues instal·lacions de bombament d’aigua i la pista exterior poliesportiva. Durant el període 2005-2011 no hi va haver cap increment d’instal·lacions i edificis municipals.

El 2005 el sector d’instal·lacions que corresponen al bombament d’aigua representaven el pes més important del total d’emissions generades pels equipaments i instal·lacions municipals amb un 67% d’emissions, en canvi l’any 2011 era el sector de l’administració amb un 61% del total d’emissions. Aquest augment és degut a un major ús de l’equipament municipal i a la instal·lació de bombes de calor i radiadors elèctrics en aquest, fet que augmentés el consum. Per contra, l’equipament que contribueix en un menor grau les emissions de Tn de CO2 és la pista poliesportiva exterior amb un 3 % del total de les emissions el 2005 i el 2 % el 2011. L’ única font energètica de l’edifici municipal correspon al consum elèctric, ja que utilitzen radiadors elèctrics per els usos tèrmics.

13

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Maçanet de Cabrenys. Emissions generades als edificis públics (tn CO 2) Consum per fon ts d’energia (equipaments)

Electricitat (MWh) Total (MWh)

2005 2011 2005 2011

Administració 6,19 21,62 6,19 21,62

Esports 0,72 0,72 0,72 0,72

Instal·lació 13,87 12,84 13,87 12,84

Total 20,78 35,18 20,78 35,18

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Durant l’elaboració del PAES s’ha analitzat de forma detallada l’únic edifici municipal que té les funcions d’ajuntament, dispensari i centre cívic. Els resultats de les valoracions energètiques preliminars d’edificis i equipaments/instal·lacions municipals (VEPE) s’adjunten a l’annex II d’aquest document.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments i instal·lacions del municipi. Cal destacar l’increment de consum energètic de l’edifici municipal per l’any 2011, ja que recau la major despesa energètica de l’àmbit municipal.

Figura 5.4. Consums dels equipaments amb despesa inferior a 50 MWh any (2005 i 2011), respectivament, de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia.

14

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Palau Santa Eulàlia.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

L’enllumenat públic del municipi està associat a únic quadre de llum situat al c/ Nou del municipi. El quadre de llum està format per 101 punts de llum 69 dels quals són de VSAP i la resta fluorescència compacte. Pel que fa a la regulació de l’enllumenat el quadre disposa d’una cèl·lula fotoelèctrica. En el gràfic següent s’observa que es produeix un lleuger increment de consums per l’any 2011 respecte al 2005. Aquest augment podria venir donat per les hores d’encesa de l’enllumenat de la pista poliesportiva ja que la instal·lació va associada al mateix quadre de llum i no es pot preveure les hores de funcionament d’aquesta. Alhora, durant el període 2005-2011 el municipi va instal·lar nous punts de llum al municipi. Per altra banda, el municipi no disposa de semàfors.

15

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Palau Santa Eulàlia.

Consum d’energia elèctrica (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per capita )

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Enllumenat públic 19,11 24,03 8,96 11,32 0,1019 0,1088

Semàfors - - - - - -

TOTAL 19,11 24,03 8,96 11,32 0,1019 0,1088

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2011.

0

10

20

30

40

50Q

uadr

e 1

MW

h

2005 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Masarac.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada el quadre de llum els resultats de l’anàlisi s’adjunten a l’annex III d’aquest document.

16

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou el consum del parc de vehicles propietat de l’ajuntament, el consum del transport associat a la gestió dels residus i el consum associat al transport escolar urbà (dins del municipi). El municipi no disposa de vehicles propietat de l’ajuntament ni de transport escolar urbà, per tant el 100% del consum de la flota municipal està associada al transport de residus municipals. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Palau Santa Eulàlia.

Consum (MWh)

Emissions (tn CO 2)

Emissions (tn CO 2 per capita )

2005 2011 2005 2011 2005 2011

Parc de vehicles Ajuntament 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a gestió de residus 20,71 21,21 5,61 5,65 0,0638 0,0545

Rebuig 15,55 15,55 4,15 4,15 0,0472 0,0399

FORM 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Envasos 2,4 2,48 0,64 0,66 0,0073 0,0063

Vidre 1,55 1,64 0,41 0,43 0,0047 0,0041

Paper i cartró 1,21 1,54 0,41 0,41 0,0047 0,0039

Transport escolar urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

TOTAL 20,71 21,21 5,61 5,65 0,0638 0,0545

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

17

Transport associat a la gestió de residus La taula anterior ens mostra el consum i les emissions associades al transport dels residus. S’observa que el transport de la fracció rebuig és el residu amb més consum ja que té una major freqüència de recollida respecte a les altres fraccions. Alhora, els consums entre els anys 2005 i 2011 es mantenen iguals ja que es desconeix si s’han produït canvis en la ruta. Per contra, el consum associat al transport de la FORM és nul perquè el municipi gestiona aquest residus de forma selectiva a través de la pràctica del compostatge casolà.

Pel que fa a la recollida selectiva l’augment del consum del 2011 respecte al 2005 està directament relacionat a la dotació al municipi de més contenidors de selectiva al carrer, fet que augmentin els quilòmetres de les rutes de recollida i per tant també el consum del combustible.

5.2.4. Transport municipal

El municipi de Palau de Santa Eulàlia no disposa de transport municipal.

18

5.1. 5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Palau de Santa Eulàlia disposa de les següents instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: Taula 5.2. Producció local d'energia elèctrica a petita escala al municipi de l’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia.

Ubicació Potència estimada

(kW) Propietat

Generació local

d'electrici-tat (MWh)

Vector energètic d'entrada

(MWh)

Inclosa a

l'ETS 11

Forma part de

l'IRE

Any d'instal·lació

Any tanca-ment

Eòlica - - - - - - - - -

Hidroelèctrica - - - - - - - - -

5.5 Privada 613 - - - 2002 - Fotovoltaica12

Palau de Santa

Eulàllia 1.5 Privada (autoconsum)

1,466 - - - 2005 -

Cogeneració - - - - - - - - -

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de producció d'energia local en règim especial de l'ICAEN (facilitades per la Diputació de Girona) i de l'ajuntament. Atès que en el municipi hi ha una producció local d’electricitat per part d’una instal·lació fotovoltaica de propietat privada al 2005 s’ha recalculat el factor d’emissió del 2005 amb la fórmula següent:

CTE

AEECOPLECOFEENEAEEPELCTEFEE

22)( ++×−−=

En què FEE, factor d’emissió per a l’electricitat generada localment (tnCO2 / MWh) CTE, consum total d’electricitat al territori del municipi (MWh). Pel 2011 s’ha estimat un consum de 278,81 MWh, a partir de la dada real del consum pel 2005 i de l’increment de població PEL, producció local d’electricitat (MWh), 6 MWh AEE, compres d’electricitat verda per part de l’autoritat local (MWh), 0MWh FEENE, factor d’emissió nacional o europeu per a l’electricitat de l’any de referència (t/MWh), 0,481 MWh/tnCO2

CO2PLE, emissions de CO2 degudes a la producció local d’electricitat (tnCO2), 0 tnCO2

CO2EEC, emissions de CO2 degudes a la producció d’electricitat verda certificada adquirida per l’autoritat local (tnCO2), 0 tnCO2

2005FEE = 0,469 tnCO 2 / MWh Atès que entre el període 2005-20011 hi ha un augment de població el factor d’emissió per l’any 2011 és el següent:

2011FEE = 0,471 tnCO 2 / MWh

11 11) Sistema europeu de comerç d'emissions ETS (European Trading Scheme). 12 12) La producció d'energia solar es calcula a partir de la superfície de captació. Es consideren 2.444 hores anuals de sol (atles solar IDAE), una potència de 0,7 kW/m2 (RITE) i s'estima un rendiment del 40 %. 13 ) Dada atorgada directament pel propietari de la instal·lació.

19

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

El municipi de Palau de Santa Eulàlia no hi ha una producció local de calefacció/ refrigeració que es vengui o distribueixi com a matèria primera als usuaris finals dins del mateix terme municipal.

20

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Palau de Santa Eulàlia consta de 32 accions que suposen una reducció de 272,19 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 42,68% de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció 1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.4. Enllumenat públic municipal 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2. Transport 2.3. Transport privat i comercial 3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica

3. Producció local d'energia

3.4. Cogeneració de calor i electricitat 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.2. Xarxa de calor 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5. Planejament i ordenació del territori 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana 6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6. Contractació pública de productes i

serveis 6.2. Requeriments d'energies renovables 7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals

7. Participació ciutadana

7.4. Formació i educació 8.1. Residus 8. Altres sectors 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

21

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Palau de Santa Eulàlia té 8 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 42,58%.

- Disminuir 2,81 % les emissions de CO2 generades pel consum elèctric dels equipaments i les instal·lacions municipals.

- Disminuir 10,56 % les emissions de CO2 augmentant la producció local i el consum d’energia de fonts renovables al municipi.

- Disminuir 9,71 % les emissions de CO2 generades pel consum d’energia elèctrica dels edificis residencials.

- Disminuir 24,01 % les emissions de CO2 generades pel consum d’energia tèrmica dels edificis residencials.

- Disminuir 2,62 % les emissions de CO2 generades per l’enllumenat públic.

- Disminuir 24,21 % de les emissions de CO2 del transport privat, fomentant el canvi de vehicles de baixes emissions i promoure accions encaminades a fer un ús més racional del vehicle privat

- Disminuir 18,98 % les emissions de CO2 generades pel sector de residus a través de l’ increment de la recollida selectiva, la implantació de la FORM i fomentar la prevenció de residus al municipi.

- Disminuir 7,11 % les emissions de CO2 en els edificis residencials fomentant la contractació d’energia verda en l’àmbit municipal.

6.3. Accions realitzades (2005-2012)

Durant el període 2005-2012 no s’han detectat accions realitzades al municipi que han contribuït a disminuir les emissions de GEH a l’atmosfera.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2012

Sec- tor Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO 2/any) (metodologia)

8.

Instal·lació de 8 compostadors casolans als veïns de Palau de Santa Eulàlia per gestionar la FORM del municipi.

2011 0,72

8.

Canvi del sistema de recollida de càrrega posterior i sistema pluma per el sistema de recollida Easy, el qual és un sistema més automatitzat i disminueix el temps de recollida dels residus.

2012 1,84

8. Incorporació d’una àrea d’aportació complerta al nucli de Santa Eulàlia amb contenidors de paper i cartró, envasos lleugers i envasos de vidre.

2012 11,03

8.

8.1 Residus

Ubicació de contenidors per a la recollida de les petites fraccions de residus domèstics com piles, bombetes, tòners, cds...

2012 10,40

TOTAL (2005-2012) 23,99

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

22

La metodologia de càlcul utilitzada per determinar l’estalvi d’emissions de les accions anteriors és el següent:

Acció Metodologia Font

1. Implantació del compostatge casolà

Estalvi TnCO2 = Tn gestionades compostatge casolà* FE matèria orgànica

Informe de seguiment del compostatge casolà

2. Implantació del sistema Easy de recollida

EE = km ruta* freqüència recollida*consum gasoil* FE gasoil

Pròpia

3. Completar les àrees d’aportació Estalvi TnCO2 = Σ( % increment Tn gestionades per fracció de la recollida selectiva * FE de la fracció de recollida selectiva)

Pròpia

4. Instauració d’un punt de recollida a l’Ajuntament

EE = Tn residus especials i fraccions minoritàries 2005* FE altres

Pla de gestió de residus municipals

Font: Elaboració pròpia

6.4. Accions planificades (2012-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2012-2020 es planifiquen 28 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 38,92% i que, sumades a les anteriors, perpetran assolir per l’any 2020 una reducció del 42,68 %.

23

1.1.1. Designar un gestor energètic municipal i don ar compliment al pacte d’alcaldes

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i sector tercia terciari.

Objectiu Dotar a l’ajuntament d’eines i instruments per tal de desenvolupar el PAES i complir alhora amb al compromís del Pacte d’Alcaldes

Descripció El compromís del Pacte d'alcaldes implica anar executant les accions previstes en el present document i d'altres que puguin sorgir entre la redacció d'aquest pla i l'any 2020. Bianualment caldrà presentar un informe de resultats a Brussel·les. Per tal de desenvolupar el PAES cal que des de l’ajuntament anualment o bianualment s'acordin i es programin les accions que es desenvoluparan. Per tal de portar a terme el seguiment de l'execució de les accions, l’Agència Comarcal de l’Energia proposa la figura d’un tècnic compartit entre els diferents municipis de la comarca que s’encarregarà d’assessorar i donar suport a la gestió energètica municipal. La tasca del tècnic consistirà en:

- Realitzar el control energètic d'edificis i equipaments municipals ( seguiment informàtic de consum) i elaborar propostes de millora per a la reducció dels consums.

- Gestionar la demanda energètica: comptabilitat de la facturació energètica municipal així com valorar la possibilitat de formar part d'un contracte supramunicipal.

- Revisió de les potències contractades en relació al consum real. - Tràmit de gestions amb les empreses subministradores. - Informe bianual de seguiment del PAES. - Sol·licitar subvencions d'energies renovables i/o eficiència energètica. - Recerca de finançament per al desenvolupament de projectes. - Assessorament sobre nous projectes d'energies renovables o problemàtiques

sobre la gestió d'equipament existents.

S'estima que disposar d'un sistema de control i gestió en l’àmbit municipal pot reduir en un 4% el consum energètic de l'ajuntament.

Consum

Consum actual 59,21 MWh/any Estalvi 2,37 MWh/any

Cost

Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 900,9 €/tnCO2 estalviat Amortització 3,13 anys

Producció local d’energia

Tèrmica - MWh Elèctrica - MWh

Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 - 2013 Regidor de Medi Ambient Indicadors seguiment Consums dels equipaments i l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 4% d’estalvi en el consum dels equipaments municipals i l’enllumenat públic Font: Metodologia per a la redacció dels PAES de les comarques gironines 2012

1,11 tn CO 2 /any S: Edificis,

equipaments/instal·lacions A: Edificis i

equipaments/instal·lacions municipals

24

1.1.2. Substitució de tub fluorescent de 58 W de po tència amb balast ferromagnètic per tub fluorescent de 58 W de potènc ia amb balast electrònic

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics.

Objectiu Reducció del consum energètic de l’enllumenat interior de l’edifici de l’Ajuntament .

Descripció Substitució de làmpada fluorescent lineal de 58 W amb reactància ferromagnètica per làmpada fluorescent lineal de 58 W del tipus T8/G13 amb reactància electrònica, instal·lada superficialment. La substitució del tub fluorescent convencional amb equip d’arrencada (balast) ferromagnètic pel tub fluorescent amb balast electrònic comporta un estalvi en el consum de la llumenera.

Aquesta substitució es porta a terme en 56 punts de llum .

Consum


Cost

Cost acció: 1.311,15 € Cost abatiment: -2.470,95 €/tnCO2 estalviat Amortització 18 anys



Prioritat Calendari Responsable Alta 2012 - 2013 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum elèctric de l’Ajuntament.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Pactual instal·lada – Pinstal·lada renovació)*Tfuncionament* FEENE2005/ 1000)

En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2

Pactual instal·lada Potència actual, 56 fluorescfents amb balast ferromagnètic de 58 W Pinstal·lada renovació Potència de renovació, 56 fluorescents amb balast electrònic de 58 W Tfuncionament, Temps de funcionament estimat, 573 h

FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469


equipaments/instal·lacions A: Municipals

25

1.1.3. Instal·lació d’un sistema solar tèrmic de su port per a la producció d’aigua calenta sanitària


Objectiu Reducció del consum energètic del dispensari , ubicat a l’edifici de l’Ajuntament.

Descripció Es proposa el subministrament, la instal·lació i la connexió d'un sistema solar tèrmic de suport per a la producció d'ACS, format per: - 1 captador solar pla de planxa de coure amb vidre trempat, envoltant d'alumini anoditzat i aïllament de llana de roca amb una superfície activa de 2,25 a 2,55 m2, un rendiment màxim de 82 % i un coeficient de pèrdues <= 4 W/m2°C, col·locat amb suport, - 1 conjunt d'accessoris per a la connexió del captador solar, - 1 estació de bombeig per al circuit del fluid solar, amb bomba de circulació de 75 W de potència elèctrica màxima, muntada entre tubs i amb totes les connexions fetes, amb els accessoris per a la instal·lació del circuit de fluid solar, connectats, - 1 sistema de producció solar d'ACS i de recirculació entre acumuladors, format per acumulador-bescanviador de 200 litres de capacitat amb dos serpentins tubulars i bomba circuladora de 54 W de potència elèctrica màxima, connectat,

- 1 equip de regulació de temperatura per a la producció solar d'ACS, muntat.

Aquesta instal·lació és de suport al termoelèctric existent que te l’equipament.

Consum

Consum actual 21,62 MWh/any Estalvi - MWh/any

Cost

Cost acció: 4.183,91 € Cost abatiment: -0,003 €/tnCO2 estalviat Amortització 32,97 anys


Tèrmica 2,59 MWh Elèctrica - MWh



Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = Cc* Emp*(FEENE2005 )


Cc Consum actual, estimat 21,62 MWh Emp, Estalvi de les mesures proposades, 12 %




26

1.1.4. Instal·lació d’una bomba de calor en substit ució de radiadors elèctrics


Objectiu Reducció del consum energètic de la sala del centre cívic , ubicada a l’edifici de l’Ajuntament.

Descripció Substitució de 6 radiadors elèctrics de 1.000 W de potència calorífica cadascun, per una instal·lació de bomba de calor. Inclou: - bomba de calor partida d'expansió directa amb condensació per aire de terra, unitat exterior amb ventiladors axials, 2 unitats interiors amb ventilador centrífug, comandament a distància i termòstat, de 5,5 a 6,5 kW de potència tèrmica aproximada tant en fred com en calor, de EER de 2,20 a 2,40, amb alimentació monofàsica de 230 V, amb 1 compressor hermètic rotatiu i fluid frigorífic R407c o R410a - 40 metres de tub de coure recuit de 3/8'' de diàmetre nominal, de 0,76 mm de gruix, soldat per capil·laritat amb soldadura amb aliatge de plata, amb aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica, - 40 metres de tub de coure recuit d'1/2'' de diàmetre nominal, de 0,76 mm de gruix, soldat per capil·laritat amb soldadura amb aliatge de plata, amb aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica,

- instal·lació elèctrica de punt de control de 2 fan-coils.

Consum


Cost




Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 -2015 Regidor de Medi Ambient








27

1.3.1. Fomentar la substitució de les bombetes inca ndescents de les llars per d’altres més eficients

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència en els edificis residencials.

Objectiu Disminuir la despesa energètica derivada de l’enllumenat dels habitatges del municipi.

Descripció A partir de l'1 de gener de 2011 van deixar de tenir presència en el mercat europeu les bombetes d'incandescència i aquestes han de ser substituïdes per bombetes de baix consum. Aquestes darreres presenten un valor mig d'estalvi energètic de l'ordre del 70-80% respecte les d'incandescència i una vida útil fins a 8 o 10 vegades superior, de manera que el seu major cost és ràpidament amortitzat. Per tant, a partir de l'any 2011, i sent efectiu molt abans del 2020, el consum energètic associat a la il·luminació de les llars es veurà substancialment reduït. Cal tenir en compte que l’enllumenat a les llars representa un 19% del consum elèctric total. La tasca per part de l’Ajuntament serà la d’informar i conscienciar als ciutadans sobre les alternatives existents de les bombetes incandescents perquè la seva substitució sigui progressiva i s’efectuï al més aviat possible. En la proposta es considera que per l’any 2020 el 75% dels habitatges del municipi hagin portat a terme el canvi de bombetes actuals p er d’altres de més eficients. El cost de l’acció l’assumirà cada particular.

Consum


Cost

Cost acció: 10.830 € Cost abatiment: -1.107,74 €/tnCO2 estalviat Amortització 2,96 anys




Indicadors seguiment Consum elèctric del sector residencial/any

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= n*10bombetes*0,019 En què, n 75% dels habitatges del 2005 que realitzaran acció 0,019 tones de CO2 estalviades/bombeta Font: Guia de consum energètic intel·ligent- ICAEN


equipaments/instal·lacions A: Edificis residencials

28

1.3.2. Fomentar la substitució dels aparells electr odomèstics de les llars per d’altres de gamma més eficient


Objectiu Disminuir el consum energètic derivat dels aparells electrodomèstics del dels habitatges del municipi..

Descripció Es proposa que la ciutadania quan hagi de comprar nous electrodomèstics coneguin l’etiquetatge energètic per tal de que tinguin un criteri a l’hora de comprar electrodomèstics més eficients. La normativa de la Unió Europea (Directiva 95/12 de la CE) determina que els electrodomèstics comercialitzats a partir del 28 de maig de 1995 hagin de portar l’anomenada «etiqueta d’energia» per a la seva venda, basant-se en un sistema de test homologat comparatiu. Aquest etiquetatge permet fer-se una idea bastant aproximada de l’eficiència i la qualitat de l’aparell que anem a comprar i s’aplica obligatòriament a frigorífics, congeladors, combis, rentadores, rentaplats, calderes, sistemes de climatització, etc. S'estipulen set nivells energètics que van des de la categoria A (la més eficient perquè consumeix menys del 55% de la mitjana establerta a la normativa) fins a la G (que consumeix més del 25% de la mitjana).Els electrodomèstics eficients suposen una despesa de 3 a 10 vegades menys d'energia que els convencionals. La diferència es fa notar en la nostra factura d'electricitat i en el medi ambient perquè poden estalviar fins a un 60% d’energia elèctrica Per al càlcul de les emissions s’han considerat que els consums dels electrodomèstics que tenen un pes més important en el consum total de la llar són els frigorífics i congeladors i les rentadores i assecadores representant un 25% del total del consum elèctric d e l’habitatge (Guia del consum energètic intel·ligent, ICAEN). (http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/03_Premsa/Campanyes/Setmana%20energia/Setmana%20energia%202012/arxius/GuiaComptadors_DEF.pdf) Cal tenir en compte que anualment des de l'ICAEN es porta a terme el programa "Pla Renove" en el qual es subvenciona la substitució d'antics aparells per nous que presentin un etiquetatge major.

En aquest sentit, l’Ajuntament per tal de fomentar la renovació dels electrodomèstics de gamma eficient informarà als seus veïns de les subvencions i dels avantatges ambientals a través butlletins de l’Agència comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà.

El cost de l’acció l’assumirà cada particular.

Consum


Cost

Cost acció: 26.600 € Cost abatiment: -1.362,72 €/tnCO2 estalviat Amortització 9,67 anys





Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi

EE= n*1 electrodomèstic*0,22 En què, n 50% dels habitatges del 2005 que realitzaran acció 0,22 tones de CO2 estalviades/electrodomèstic

Font : Guia del consum energètic intel·ligent- ICAEN.



29

1.3.3. Fomentar la instal·lació solar tèrmica de su port per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb caldera de gasoil


Objectiu Reducció del consum energètic de gasoil en la instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària a les llars.

Descripció L’ajuntament fomentarà la instal·lació de panells solars de suport per a la producció d’ACS als habitatges del municipi. Des del consistori es realitzarà una difusió específica sobre aquest tipus d’instal·lacions mitjançant díptics informatius, xerrades i publicacions al web. Alhora, els habitatges que disposin d’aquests tipus d’instal·lació se’ls hi aplicarà una reducció a l’IBI El municipi es marcarà com objectiu pel 2020 la implantació d’ un mínim de 5 instal·lacions solars tèrmiques en habitatges del municipi amb caldera de gasoil.

La instal·lació d'un sistema solar tèrmic de suport per a la producció d'ACS d'un habitatge unifamiliar conta de: - 1 captador solar pla de planxa de coure amb vidre trempat, envoltant d'alumini anoditzat i aïllament de llana de roca amb una superfície activa de 2,25 a 2,55 m2, un rendiment màxim de 82 % i un coeficient de pèrdues <= 4 W/m2°C, col·locat amb suport, - conjunt d'accessoris per a la connexió del captador solar, - estació de bombeig per al circuit del fluid solar, amb bomba de circulació de 75 W de potència elèctrica màxima, muntada entre tubs i amb totes les connexions fetes, amb els accessoris per a la instal·lació del circuit de fluid solar, connectats, - sistema de recirculació entre acumuladors, format per acumulador-bescanviador de 200 litres de capacitat amb dos serpentins tubulars i bomba circuladora de 54 W de potència elèctrica màxima, connectat, - equip de regulació de temperatura per a la producció solar d'ACS, muntat. El cost de cada instal·lació, 4.983,91 €, l’assumirà cada particular. Per part de l’Ajuntament el cost de la campanya de comunicació és de 1.000 €.

Consum

Consum actual 87,28 MWh/any Estalvi - MWh

Cost acció: 25.919,55 € Cost abatiment: -456 €/tnCO2 estalviat Amortització 39,55 anys



Degut a l’alta amortització obtinguda, aquesta actuació requerirà subvenció d’ICAEN i/o d’IDAE per dur-se a terme Prioritat Calendari Responsable Baixa 2015 - 2020 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum de gasoil del sector residencial/any.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (CTERM * FEG)/1000


CTERM Consum tèrmic produit, 5.730 kWh FEG, Factor d’emissió del gasoil



30

1.3.4. Fomentar la instal·lació solar tèrmica de su port per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb escalfador elèctric


Objectiu Reducció del consum energètic d’electricitat en la instal·lació de producció d’aigua calenta sanitària a les llars.

Descripció L’ajuntament fomentarà la instal·lació de panells solars de suport per a la producció d’ACS als habitatges del municipi. Des del consistori es realitzarà una difusió específica sobre aquest tipus d’instal·lacions mitjançant díptics informatius, xerrades i publicacions al web. Alhora, els habitatges que disposin d’aquests tipus d’instal·lació se’ls hi aplicarà una reducció a l’IBI

El municipi es marcarà com objectiu pel 2020 la implantació d’ un mínim de 10 instal·lacions solars tèrmiques en habitatges del municipi amb escalfador elèctric.

La instal·lació d'un sistema solar tèrmic de suport per a la producció d'ACS d'un habitatge unifamiliar conta de: - 1 captador solar pla de planxa de coure amb vidre trempat, envoltant d'alumini anoditzat i aïllament de llana de roca amb una superfície activa de 2,25 a 2,55 m2, un rendiment màxim de 82 % i un coeficient de pèrdues <= 4 W/m2°C, col·locat amb suport, - conjunt d'accessoris per a la connexió del captador solar, - estació de bombeig per al circuit del fluid solar, amb bomba de circulació de 75 W de potència elèctrica màxima, muntada entre tubs i amb totes les connexions fetes, amb els accessoris per a la instal·lació del circuit de fluid solar, connectats, - sistema de recirculació entre acumuladors, format per acumulador-bescanviador de 200 litres de capacitat amb dos serpentins tubulars i bomba circuladora de 54 W de potència elèctrica màxima, connectat, - equip de regulació de temperatura per a la producció solar d'ACS, muntat. El cost de cada instal·lació, 4.983,91 €, l’assumirà cada particular. Per part de l’Ajuntament el cost de la campanya de comunicació és de 1.000 €.

Consum





Degut a l’alta amortització obtinguda, aquesta actuació requerirà subvenció d’ICAEN i/o d’IDAE per dur-se a terme Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 - 2020 Regidor de Medi Ambient


Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (CTERM * FEENE2005)/1000


CTERM Consum tèrmic produit, 16.040 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469



31

1.3.5. Fomentar la substitució de caldera de produc ció d’energia tèrmica a gasoil per caldera de pèllets en habitatge unifamil iar


Objectiu Reducció del consum energètic de gasoil en la instal·lació tèrmica en als del municipi.

Descripció L’ajuntament adoptarà un paper molt actiu en el foment de les instal·lacions de calderes de biomassa amb l’objectiu de disminuir el consum de combustibles fòssils en el sector domèstic. El foment passarà per desenvolupar una campanya informativa dirigida a la població mitjançant la realització d’activitats múltiples com xerrades, díptics informatius, visites a instal·lacions de biomassa existents, o assessorament per als interessats. Alhora, els habitatges que disposin d’aquests tipus d’instal·lació se’ls hi aplicarà una reducció a l’IBI

El municipi es marcarà com objectiu pel 2020 la implantació d’ un mínim de 10 calderes de pèllets en els habitatges del municipi.

Instal·lació de central de producció d'energia tèrmica formada per: - caldera de biomassa de 30 kW de potència nominal, funcionament amb pèl·lets, alimentada manualment, col·locada, - xemeneia circular helicoïdal d'acer inoxidable+fibra+acer inoxidable, de 150 mm de diàmetre, muntada superficialment. Inclou desmuntatge, treballs i material per a la desconnexió de la instal·lació existent i posterior connexió a la nova caldera. El cost de cada instal·lació, 15.096,12 €, l’assumirà cada particular. Per part de l’Ajuntament el cost de la campanya de comunicació és de 1.000 €.

Consum

Consum actual 140 MWh/any Estalvi - MWh/any

Cost acció: 151.961,21 € Cost abatiment: -372 €/tnCO2 estalviat Amortització 17 anys


Tèrmica 140 MWh Elèctrica - MWh


Indicadors seguiment Consum de gasoil del sector residencial/any

Estalvi de les emissions de CO 2 EE = (CTERM * FEG)/1000





32

1.3.6. Fomentar la substitució de caldera de produc ció d’energia tèrmica a gasoil per caldera d’estella en habitatge unifamili ar


Objectiu Reducció del consum energètic de gasoil en la instal·lació tèrmica en 5 habitatges del municipi.

Descripció L’ajuntament adoptarà un paper molt actiu en el foment de les instal·lacions de calderes de biomassa amb l’objectiu de disminuir el consum de combustibles fòssils en el sector domèstic. El foment passarà per desenvolupar una campanya informativa dirigida a la població mitjançant la realització d’activitats múltiples com xerrades, díptics informatius, visites a instal·lacions de biomassa existents, o assessorament per als interessats. Alhora, els habitatges que disposin d’aquests tipus d’instal·lació se’ls hi aplicarà una reducció a l’IBI

El municipi es marcarà com objectiu pel 2020 la implantació d’ un mínim de 5 calderes d’estella en els habitatges del municipi.

Instal·lació de central de producció d'energia tèrmica formada per: - caldera de biomassa de 35 kW de potència nominal, funcionament amb estelles, amb dipòsit intermedi d'alimentació de combustible i alimentador del cremador per cargol sense fi, col·locada, - xemeneia circular helicoïdal d'acer inoxidable+fibra+acer inoxidable, de 150 mm de diàmetre, muntada superficialment, - disc rotatiu agitador-extractor, amb lamel·les flexibles de 2 m de diàmetre, altura màxima d'elevació de 4 m, transmissió amb reductor de vis sens fi, col.locat, - sistema extracció-alimentació mitjançant vis sens fi flexible, col.locat. Inclou desmuntatge, treballs i materials per a la desconnexió de la instal·lació existent i posterior connexió a la nova caldera. El cost de cada instal·lació, 27.425,9 €, l’assumirà cada particular. Per part de l’Ajuntament el cost de la campanya de comunicació és de 1.000 €.

Consum

Consum actual 70 MWh/any Estalvi - MWh/any



Tèrmica 70 MWh Elèctrica - MWh


Indicadors seguiment Consum de gasoil del sector residencial/any.

Estalvi de les emissions de CO 2 EE = (CTERM * FEG)/1000





33

1.4.1. Substitució de làmpada VSAP de 70 W de potèn cia per làmpada led de 20 W de potència en llumenera existent

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en l’enllumenat públic del municipi.

Objectiu Reducció del consum energètic de l’enllumenat alimentat pel quadre elèctric de l’enllumenat.

Descripció Substitució de làmpada de 70 W VSAP per làmpada de 20 W LED en llumenera existent. Inclou equips elèctrics auxiliars i part proporcional d'imprevistos. La reducció de potència de les làmpades es condiciona sempre al compliment dels nivells lumínics que la normativa exigeix segons la tipologia del vial il·luminat. Aquesta substitució es porta a terme en 60 llumeneres del municipi .

Consum





Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 - 2015 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum elèctric del quadre d’enllumenat



Pactual instal·lada Potència actual, 60 llumeneres amb làmpada VSAP de 70 W Pinstal·lada renovació Potència de renovació, 60 llumeneres amb làmpada led de 20 W Tfuncionament, Temps de funcionament estimat, 4.000 hores



equipaments/instal·lacions A: : Enllumenat públic

municipal

34

1.4.2. Substitució de conjunt de 4 làmpades fluores cents de 58 W de potència unitària per conjunt de 2 làmpades VSAP de 70 W de potència unitària en llumenera existent



Descripció Substitució de conjunt de 4 làmpades fluorescents de 58 W per conjunt de 2 làmpades de 70 W VSAP en llumenera existent. Inclou equips elèctrics auxiliars i part proporcional d'imprevistos. La reducció de potència de les làmpades es condiciona sempre al compliment dels nivells lumínics que la normativa exigeix segons la tipologia del vial il·luminat. Aquesta substitució es porta a terme en 8 llumeneres del municipi .

Consum





Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 -2015 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum elèctric del quadre d’enllumenat



Pactual instal·lada Potència actual, 8 llumeneres amb 4 làmpades fluorescents de 58 W Pinstal·lada renovació Potència de renovació, 8 llumeneres amb 2 làmpades VSAP de 70 W Tfuncionament, Temps de funcionament estimat, 4.000 hores




municipal

35

1.4.3. Instal·lar un rellotge astronòmic al quadre d’enllumenat públic



Descripció Es proposa instal·lar un rellotge astronòmic de programació diària i setmanal, per obrir i tancar vuit circuits segons un programa de latitud i longitud amb correcció en minuts, instal·lat. El rellotge astronòmic és un sistema d’encesa i d’apagada de l’enllumenat que es controla a través d’uns horaris programats. L’ús d’aquest sistema, en comparació amb el sistema de cèl·lula fotoelèctrica, permet optimitzar les hores reals de funcionament de la instal·lació eliminant les pertorbacions que poden distorsionar el funcionament de la cèl·lula fotoelèctrica.

Consum


Cost acció: 281,43 € Cost abatiment: -12,83 €/tnCO2 estalviat Amortització 1,5 anys



Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 – 2015 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum elèctric del quadre d’enllumenat públic







municipal

36

2.1.1 Optimitzar les rutes de recollida de la fracc ió resta

Línia Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

Objectiu Crear rutes de recollida de residus energèticament més eficients.

Descripció Actualment els municipis de la comarca de l’Alt Empordà tenen la competència del servei de recollida de la fracció resta i residus voluminosos. Aquest fet comporta que cada municipi disposi d’una empresa de recollida diferent i que per tant les rutes de recollida siguin ineficients pels municipis rurals de la comarca. Es proposa la delegació del servei de recollida de residus municipals al Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Aquest tràmit es formalitzaria a través del conveni model de delegació de competència de la fracció resta i residus voluminosos que es va aprovar pel Ple del Consell en data de 29 maig 2012. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà serà el responsable de la contractació i el seguiment de la nova empresa adjudicatària. Alhora vetllarà perquè el nou servei es realitzi sota criteris de sostenibilitat energètica. La proposta tècnica es caracteritza per dividir la comarca en 5 zones estratègiques: Conca del Fluvià, Conca de la Muga, Serra de Rodes, Serra de l’Albera i Serra de l’Estela on s’establirien les rutes de recollida de residus adients a les necessitats en particular dels municipis de cada zona. El municipi de. Pontós formaria part de la zona de la Conca del Fluvià de la comarca.

Consum

Consum actual 20,71 Mwh/any Estalvi 18,89 MWh/any

Cost acció: - € Cost abatiment: - €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


* NOTA: Els costos associats a l’acció es determinaran en el moment de portar a terme la proposta, ja que intervenen múltiples variables a l’hora d’estimar els càlculs de la recollida de residus a nivell supramunicipal. Prioritat Calendari Responsable Alta 2013 - 2015 Consell Comarcal Alt Empordà

Indicadors seguiment Km ruta recollida rebuig/any

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (km actuals- km ruta eficient )*Freqüència recollida *Consum combustible *FE gasoil Font: Informe de sostenibilitat ambiental dels Plans de gestió de residus municipals de l’Alt Empordà.

5,05 tn CO 2 /any

S: Transport A: Flota municipal

37

2.3.1 Recanvi del parc de vehicles del sector domès tic per d’altres de més eficients

Línia Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà.

Objectiu Reduir els impactes ambientals associats al vehicle privat per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

Descripció Actualment en els municipis rurals els vehicles de mitjana emeten uns 150g CO2/ km. Tanmateix, es preveu que pel 2020 hi hagi una renovació de vehicles amb emissions inferiors els 120 g CO2/ km així com l’adquisició de vehicles híbrids i elèctrics en menor percentatge. Des de l’ajuntament es proposarà potenciar la renovació del parc de vehicles per d’altres menys contaminants incentivant la seva compra amb una reducció de la taxa de l'Impost de Circulació de Vehicles de Tracció Mecànica, establint l'exempció del pagament i/o bonificació als vehicles que acreditin emissions de CO2 entre 0 i 120 g/km. L’ajuntament haurà d’incloure una modificació en aquesta ordenança que contempli les bonificacions per als vehicles menys contaminants. El cost del recanvi de vehicles sera de 780.000 € i el cost de la campanya sera de 1.000 €.

Consum

Consum actual 1.494,74 MWh/any Estalvi 189,43 MWh/any

Cost acció: 781.000 € Cost abatiment: 31.239 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia



Indicadors seguiment Nombre de matriculació de vehicles amb baixes emissions

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = ((Tn 2005 – ( N. Vehicles híbrids * tn emeses ) – ( N. Vehicles 120 * tn emeses)) En què, Tn 2005, tones emeses lany 2005 al sector del transport urbà rodat N. Vehicles híbrids, número de vehicles hibrids tn emeses, tones emeses per vehicle N. Vehicles 120, número de vehicles de 120 kg/km Font: Accions bàsiques dels PAES per a municipis de menys de 20.000 habitants de la província de Barcelona (Diputació de Barcelona, Maig2011)

49,98 tn CO 2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

38

2.3.2 Fomentar l’ús dels camins rurals entre els di ferents nuclis del municipi


Objectiu Fomentar l’ús de camins entre els diferents nuclis de població i fer-ne difusió.

Descripció Molts dels municipis de la comarca de l’Alt Empordà tenen nuclis aïllats, els veïns dels quals s’han de desplaçar diàriament fins al centre per tal de fer els encàrrecs quotidians. Per al desplaçament molt sovint s’utilitza vehicle particular, el què genera un gran nombre d’emissions de CO2 que es podrien estalviar utilitzant la bicicleta o anant a peu. Cal, doncs, crear una bona xarxa de camins. Per a fer-ho, s’haurà de recórrer a la participació ciutadana, de manera que sigui la mateixa gent del municipi que pugui mostrar els camins entre els diferents nuclis. Per això serà necessari reunir els ciutadans que coneguin el territori i puguin facilitar dades de camins així com el seu estat; propietaris de camps i gent amb llarg temps de residència en el municipi. Posteriorment es definirà un mapa de les possibles rutes entre els nuclis i es difondrà entre els veïns en format paper i digital al web de l’ajuntament. Caldrà l’ajuntament indiqui els nous camins rurals amb una correcte senyalització.

El cost de l’acció que l’assumirà l’ajuntament inclou la campanya de difussió i la senyalització dels camins.

Consum


Cost acció: 1.000 € Cost abatiment: 253,61 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 - 2015 Regidor de Medi Ambient amb el suport de l’Agència comarcal de l’energia

Indicadors seguiment

Nombre d’assistents a la sessió de participació Km camins assenyalats

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% emissions del sector transport Font: Metodologia per a la redacció dels PAES, Diputació de Girona i CILMA

3,94 tn CO 2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

39

3.2.1 Fomentar la instal·lació eòlica de suport per a habitatge familiar

Línia Línia Incrementar la producció local i el consum d’energia de fonts renovables al municipi.

Objectiu Fomentar l’autoconsum elèctric mitjançant l’ús de l’energia eòlica en 5 habitatges del municipi.

Descripció Instal·lació de minicentral eòlica de 3 kW de potència elèctrica nominal per a habitatge unifamiliar, formada per: - aerogenerador de potència elèctrica nominal 3 kW, - torre de 4 potes, d'acer galvanitzat, de 7 m d'alçària, col·locada sobre dau de formigó (inclou pletina de fixació i puntera d'acoblament), - anemòmetre analògic de lectura directa, - regulador de càrrega d'aerogenerador a 300 V fins una potència de 3 kW, - inversor de connexió a xarxa, monofàsic, potència nominal de sortida màxima 3000 W, tensió nominal de sortida 230 V, rendiment màxim de 96.8%, grau de protecció IP-65, - conjunt de comptadors que mesuren la potència alterna consumida, la potència en continu consumida i la potència en continu generada, - quadre general de proteccions format com a mínim per un interruptor diferencial de sensibilitat de tall de 30 mA i intensitat nominal de 40 A, un interruptor magnetotèrmic bipolar i una presa de terra amb connexió de tots els elements. El 18 de novembre de 2011 es va publicar el RD 1699/2011 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència. Aquest Real Decret ha derrogat l'anterior RD 1663/2000 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions fotovoltaiques de baixa tensió ampliant el seu àmbit d'aplicació, simplificant elprocediment per a les instal·lacions inferiors de 10kW i excloent del règim d'autorització administrativa les inferiors de 100kW. S’està a l’espera de la pròxima regulació del règim d’autoconsum que es coneix com a “balanç net”. Que regula el subministrament de l'energia elèctrica produïda a l'interior de la xarxa d'un consumidor pel seu propi consum. Per a l’execució d’aquesta acció es recomana revalorar el potencial un cop estigui plenament regulat el règim d’autoconsum. El cost dels treballs de valoració i assessorament s’inclou en el cost de l’acció. El cost de l’acció l’assumirà cada particular.

Consum




Tèrmica - MWh Elèctrica 30 MWh

Degut a l’alta amortització obtinguda, aquesta actuació requerirà subvenció d’ICAEN i/o d’IDAE per dur-se a terme. Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2015 - 2020 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Consum elèctric del sector residencial/any.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Peòlica* FEENE2005)/1000


Peòlica, producció elèctrica anual, 30.000 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469

14,43 tn CO 2 /any

S: Producció local d’energia A: Eòlica

40

3.2.2 Instal·lació eòlica de suport per a l’Ajuntam ent


Objectiu Fomentar l’autoconsum elèctric mitjançant l’ús de l’energia eòlica en l’edifici de l’Ajuntament.

Descripció Instal·lació de minicentral eòlica de 6 kW de potència elèctrica nominal per a equipament, formada per: - aerogenerador de potència elèctrica nominal 6 kW, - torre de 4 potes, d'acer galvanitzat, de 7 m d'alçària, col·locada sobre dau de formigó (inclou pletina de fixació i puntera d'acoblament), - anemòmetre analògic de lectura directa, - regulador de càrrega d'aerogenerador a 300 V fins una potència de 6 kW, - inversor de connexió a xarxa, monofàsic, potència nominal de sortida màxima 6000 W, tensió nominal de sortida 230 V, rendiment màxim de 96.8%, grau de protecció IP-65, - conjunt de comptadors que mesuren la potència alterna consumida, la potència en continu consumida i la potència en continu generada, - quadre general de proteccions format com a mínim per un interruptor diferencial de sensibilitat de tall de 30 mA i intensitat nominal de 40 A, un interruptor magnetotèrmic bipolar i una presa de terra amb connexió de tots els elements.

Consum


Cost acció: 21.645,65 € Cost abatiment: -223 €/tnCO2 estalviat Amortització 5,25 anys Producció

local d’energia

Tèrmica - MWh Elèctrica 17 MWh



Estalvi de les emissions de CO 2 EE = (Peòlica* FEENE2005)/1000


Peòlica, producció elèctrica anual, 17.000 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469

8,00 tn CO 2 /any

S: Producció local d’energia A: Eòlica

41

3.3.1Fomentar la instal·lació d’ energia solar foto voltaica de suport per a habitatge unifamiliar


Objectiu Fomentar l’autoconsum elèctric mitjançant l’ús de l’energia fotovoltaica en 5 habitatges del municipi.

Descripció Subministrament, muntatge i connexió d'instal·lació fotovoltaica per a habitatge unifamiliar formada per: - 4 mòduls fotovoltaics policristal·lins per a instal·lació aïllada/connexió a xarxa, potència de pic 230 Wp, amb marc d'alumini anoditzat, protecció amb vidre trempat, caixa de connexió precablejat amb connectors especials, amb una eficàcia del 14,1%, col·locats amb suport sobre teulada inclinada i/o sobre teulada plana i/o sobre terra, - inversor per a instal·lació fotovoltaica de connexió a xarxa, monofàsic, potència nominal d'entrada 2000 Wp, potència nominal de sortida 1300 W, tensió nominal de sortida 230 V, rendiment màxim de 94 a 94,5%, grau de protecció IP-21 - conjunt de comptadors que mesuren la potència alterna consumida, la potència en continu consumida i la potència en continu generada, - quadre general de proteccions format com a mínim per un interruptor diferencial de sensibilitat de tall de 30 mA i intensitat nominal de 40 A, un interruptor magnetotèrmic bipolar i una presa de terra amb connexió de tots els elements. El 18 de novembre de 2011 es va publicar el RD 1699/2011 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions de petita potència.Aquest Real Decret ha derrogat l'anterior RD 1663/2000 sobre la connexió a xarxa d'instal·lacions fotovoltaiques de baixa tensió ampliant el seu àmbit d'aplicació, simplificant el procediment per a les instal·lacions inferiors de 10kW i excloent del règim d'autorització administrativa les inferiors de 100kW. S’està a l’espera de la pròxima regulació del règim d’autoconsum que es coneix com a “balanç net”. Que regula el subministrament de l'energia elèctrica produïda a l'interior de la xarxa d'un consumidor pel seu propi consum. Per a l’execució d’aquesta acció es recomana revalorar el potencial un cop estigui plenament regulat el règim d’autoconsum. El cost dels treballs de valoració i assessorament s’inclou en el cost de l’acció. El cost de l’acció l’assumirà cada particular.

Consum


Cost acció: 27.619,45 € Cost abatiment: -903 €/tnCO2 estalviat Amortització 14,14 anys Producció

local d’energia

Tèrmica - MWh Elèctrica 9,59 MWh


Indicadors seguiment Consum elèctric del sector residencial/any.

Estalvi de les emissions de CO 2 EE = (Psolar* FEENE2005)/1000


Psolar, producció elèctrica anual, 9.590 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469

4,61 tn CO 2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

42

3.3.2 Instal·lació fotovoltaica de suport de 16 mòd uls per a equipament


Objectiu Fomentar l’autoconsum elèctric mitjançant l’ús de l’energia fotovoltaica en l’edifici de l’Ajuntament.

Descripció Instal·lació fotovoltaica per a equipament formada per: - 16 mòduls fotovoltaics policristal·lins per a instal·lació aïllada/connexió a xarxa, potència de pic 230 Wp, amb marc d'alumini anoditzat, protecció amb vidre trempat, caixa de connexió precablejat amb connectors especials, amb una eficàcia del 14,1%, col·locats amb suport sobre teulada inclinada i/o sobre teulada plana i/o sobre terra, - inversor per a instal·lació fotovoltaica de connexió a xarxa, monofàsic, potència nominal d'entrada 4000 Wp, potència nominal de sortida 3800 W, tensió nominal de sortida 230 V, rendiment màxim de 96 a 96,5%, grau de protecció IP-21 - conjunt de comptadors que mesuren la potència alterna consumida, la potència en continu consumida i la potència en continu generada, - quadre general de proteccions format com a mínim per un interruptor diferencial de sensibilitat de tall de 30 mA i intensitat nominal de 40 A, un interruptor magnetotèrmic bipolar i una presa de terra amb connexió de tots els elements.

Consum

Consum actual 21,62 MWh/any Estalvi -MWh/any

Cost acció: 15.901,23 € Cost abatiment: -0,0019 €/tnCO2 estalviat Amortització 30,05 anys Producció

local d’energia

Tèrmica - MWh Elèctrica 3,6 MWh



Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Psolar* FEENE2005)/1000


Psolar, producció elèctrica anual, 3.600 kWh FEENE2005, Factor d’emissió d’electricitat recalculat,0469

1,7 tn CO 2 /any

S: Producció local d’energia

A: Fotovoltaica

43

6.2.1 Prioritzar la compra d’energia verda per part de l’Ajuntament

Línia Línia Incrementar la producció local d’energia al municipi i el consum d’energia renovable

Objectiu Fomentar l’ús d’energia verda al municipi.

Descripció El nou marc regulatori que va entrar en vigor el juliol 2009, permet que els clients particulars i les empreses puguin escollir una companyia productora d’electricitat verda, amb la qual cosa el consum elèctric d’energia no incrementa les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. El concepte d’electricitat verda es basa en els anomenats certificats d’origen de l’energia que estan regulats per una directiva europea adaptada per l'Ordre Ministerial 1522/207 de 24 de maig (BOE, 131 de 1 juny 2997). La garantia d’origen assegura que el nombre de quilovats hora d’energia elèctrica de la comercialitzadora es corresponen amb energia elèctrica que ha adquirit de fonts d’energia renovable. L'Organisme responsable de la seva certificació és la Comissió Nacional de l'Energia i la garantia s’emetrà abans del 28 de febrer de l’any posterior a l’emissió del certificat. En la proposta es considera que almenys un 100% de l’energia elèctrica comprada per part de l’Ajuntament provingui d’energia verda .

Consum


Cost acció: - € Cost abatiment: - €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia



Indicadors seguiment % de compra d’energia verda per part de l’ajuntament

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = (Ce2005*FE2005) - (Ce2005*FEr 2005) En què, Ce, és el consum elèctric del municipi de l’any 2005 FE2005, 0,469 tn de CO2/MWh FEr2005, 0,387 tn de CO2/MWh, factor recalculat considerant que el 100% de l’electricitat de l’ajuntament serà 100% renovable

19,35 tn CO 2 /any

S: Contractació pública de productes i serveis

A: Requeriments d’energies renovables

44

7.3.1 Realitzar una campanya d’estalvi energètic a les llars del municipi

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sectosector terciari.

Objectiu Donar directrius a la població per entendre la factura de la llum.

Descripció Es durà a terme al municipi per part d’un tècnic de l’Agència Comarcal de l’Energia la campanya “ Aprèn a comptar energia” , que consisteix:

- Un primer taller de comptabilitat energètic d’1,30h de durada on s’explicarà com el ciutadà a d’interpretar la facturada de la llum de la llar. Un cop finalitzat el taller s’entregaran gratuïtament per part de l’ ACE 15 comptadors intel·ligents d’energia. Els comptadors són uns dispositius educatius que indiquen en temps real el consum elèctric d’una llar. Els comptadors es cediran a 15 famílies durant uns 15 dies.

- Un segon taller on s’entregaran els comptadors i s’analitzaran les dades obtingudes amb

l’objectiu de determinar els principals consums energètics de la llar i poder minimitzar-los, aplicant les mesures d’estalvi i eficiència energètica que s’explicaran durant la sessió.

El cost de les xerrades serà assumit per l’ajuntament.

Consum


Cost acció: 100 € Cost abatiment: 65,63 €/tnCO2 estalviat Amortització 0,14 anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Alta 2013 - 2015 Regidor de Medi Ambient amb el suport de l’Agència comarcal de l’energia


Nombre de cases visitades Nombre d’assistents a la xerrada

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% del sector domèstic més l’1% de les llars on s’instal·lin els comptadors Font: Metodologia per a la redacció dels PAES, Diputació de Girona i CILMA

1,50 tn CO 2 /any

S: Participació ciutadana

A: Sensibilització i creació de xarxes

socials

45

7.3.2 Utilitzar els mitjans de comunicació com a se rvei d’informació pública en matèria de canvi climàtic


Objectiu Difondre consells d’estalvi i eficiència energètica.

Descripció L’acció consisteix en disposar d’un espai en als mitjans de comunicació per tal d’incloure apartartats dedicats a consells d’estalvi en els diferents àmbits (la llar, l’oficina, la utilització d’equipaments públics, etc.), recursos didàctics dirigits als diferents grup de població o a la promoció de productes de proximitat (locals i regionals) i d’agricultura ecològica, consells de mobilitat sostenible, etc Alhora la pàgina web de l’ajuntament podria incorporà una calculadora d’emissions de CO2 per tal de valorar l’ estalvi ambiental però també l’estalvi econòmic derivat de l’aplicació de les acció d’estalvi i eficiència energètica. D’altra banda es recomana que l’ajuntament incorpori al al web del municipi un baner de l’Agència comarcal de l’energia ( una imatge o animació que enllaça a un altre espai web) facilitant així la consulta per part dels ciutadans del municipi. Els ciutadans es podran registrar al web, de manera que rebran les novetats en temes energètics així com altra informació que els pugui ser d’interès. Els cost de la pàgina web de l’ACE l’assumirà aquest organisme.

Consum

Consum actual 1.958,97 MWh/any Estalvi - MWh/any

Cost acció: 6.000 € Cost abatiment: 940,88 €/tnCO2 estalviat Amortització 0 anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 - 2015 Agència comarcal de l’energia


Nombre de visites / mes al web de l’ ACE Nombre de registrats al web de l’ ACE

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% del total de les emissions del municipi Font: Metodologia per a la redacció dels PAES, Diputació de Girona i CILMA

6,38 tn CO 2 /any


A: Sensibilització i creació de xarxes

socials

46

7.3.3 Realitzar campanyes per incrementar la recoll ida selectiva

Línia ia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

Objectiu Incrementar la recollida selectiva en un 75% el paper i cartró, un 25% els envasos lleugers i un 75% els envasos de vidre pel 2020.

Descripció Anualment l’àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà realitza campanyes per informar a la població sobre la correcta separació de les diferents fraccions de residus a les llars així com la correcta deposició d’aquests en els diferents contenidors de la via pública. El municipi de Pontós sempre s’ha mostrat molt actiu i participatiu en totes elles. L’acció consisteix en la participació, com fins ara, per part de l’ajuntament en les diverses campanyes que realitza el Consell Comarcal.

Darrerament la campanya que es realitzarà per part del CCAE és la exposició itinerant “LA CASA D’EN PITU TRIES”. Es tracta d’una representació gràfica d’un habitatge perquè la ciutadania conegui els consell de com pot reciclar a la seva llar. També hi ha un panell amb els diferents contenidors i la deixalleria per recordar on s’ha de desar cada residu domèstic.

La campanya inclou:

- Un fulletó on s’explica en forma de conte com s’ho fa en Pitu Tries a l’hora de reciclar.

- Un imant recordatori assenyalant on va cada residu.

L’ajuntament sol·licitarà l’exposició a l’àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’exposarà durant la festa major o fira del municipi per tal d’arribar al màxim a la població.

Consum

Consum actual - MWh/any Estalvi - MWh/any

Cost acció: 18.000 € Cost abatiment: 14.502,38 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


* NOTA: Els costos de les campanyes són gestionts per l’àrea de medi ambient del CCAE a través de les subvencionades atorgades per Ecoembes i Ecovidrio. Prioritat Calendari Responsable

Alta 2012 -2013 Àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb la col·laboració de Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment Increment de les tones de residus selectius paper i cartró, envasos lleugers i envasos de vidre.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= Tn generades 2005 * % representa bossa tipus fraccions selectiva * % objectiu de recollida* FE cada residu selectiu

En què:

Tn paper, 15,6% residus generats 2005, segons la bossa tipus comarcal

Tn envasos lleugers, 22% residus generats 2005, segons la bossa tipus comarcal

Tn vidre, 13% residus generats 2005, segons la bossa tipus comarcal

22,44 tn CO 2 /any


A: Sensibilització i creació de xarxes locals

47

7.3.4. Sol·licitar a l’ACE l’ exposició “Atrapa l’e nergia” sobre l’eficiència i l’estalvi energètic a les llars

Línia Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i sector terciaterciari.

Objectiu Informar sobre l’estalvi energètic d’algunes accions quotidianes.

Descripció L’Agència comarcal de l’energia elaborarà una exposició itinerant sobre les mesures d’eficiència energètica i estalvi energètic que poden aplicar als ciutadans a les llars. L’exposició estarà formada per diferents panells didàctics i interactius. Alhora, es repartirà en els visitants un ventall per fomentar l’estalvi elèctric derivat dels aires condicionats.

• Panell d’il·luminació: informació i mostra variada sobre tipologia de bombetes, temporitzadors, consells sobre ús de la llum natural,etc.

• Panell d’interpretació de la factura elèctrica.

• Panell d’electrodomèstics i cuina: informació sobre les eficiències dels diferents aparells, i requisits que haurien de mirar els consumidors abans d’efectuar una compra.

• Panell de climatització: informació sobre els diferents tipus de caldera i combustibles. • Panell de bioconstrucció: informació sobre aïllaments i l’etiquetatge energètic dels habitatges.

• Panell de consells pràctics: informació sobre petites accions per tal de reduir el consum

energètic de la llar. L’Ajuntament sol·licitarà l’exposició a l’ACE. * El cost de l’exposició l’assumirà l’Agencia Comarcal de l’Energia que inclou el disseny de la campanya i la impressió dels panells informatius.

Consum


Cost acció: 17.500 € Cost abatiment: 13.752,32 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Baixa 2013 - 2015 Regidor de Medi Ambient amb el suport de l’Agència comarcal de l’energia

Indicadors seguiment MWh/any del consum energètic residencial

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1% sobre el total del sector domèstic Font: Metodologia per a la redacció dels PAES, Diputació de Girona i CILMA

1,27 tn CO 2 /any


A: Sensibilització i creació de xarxes locals

48

7.4.1 Curs de conducció eficient


Objectiu Formar a la ciutadania per tal que introdueixin certs canvis en els hàbits de conducció i disminuir el consum de combustible associat al vehicle privat així com les emissions de CO2.

Descripció La conducció tradicional no té en compte les innovacions introduïdes en els motors actuals i per això cal reeducar en la conducció actual a la ciutadania. La realització del curs a la població del municipi permetrà:

- Reduir el consum de carburant - Reduir-ne la contaminació ambiental - Augmentar la seguretat a la carretera - Reduir la despesa de manteniment del vehicle - Incrementar la velocitat mitjana

Caldrà que l’ajuntament contacti amb una escola que ofereixi aquest tipus de cursos i informi sobre les prestacions del curs a la població. Amb la realització d’aquesta acció hi ha estalvis de fins un 15% en el consum del carburant , segons fonts de l’ICAEN. S’estima una participació de mínim de 15 persones fins el 2020. Els cost de l’acció l’assumirà el ciutadà sempre hi quan des de l’ICAEN no hi hagin cursos subvencionats.

Consum


Cost acció: 1.500 € Cost abatiment: 200 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Alta 2015 - 2020 Regidor de Medi Ambient amb la col·laboració de l’Agència Comarcal de l’Energia

Indicadors seguiment Nombre de persones inscrites al curs de conducció eficient.

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE= np* 0,34 En què, np nombre de participants en el curs 0,34 tones de CO2 estalviades per participant Font: Oficina técnica para la mitigación del cambio climático (Diputación de Almería)

5,10 tn CO 2 /any


A Formació i educació

49

8.1.1 Gestió matèria orgànica com a font d’aliment pel bestiar


Objectiu Reduir el 100% les Tn de matèria orgànica a l’abocador controlat de Pedret i Marzà Establir un sistema de tractament de la matèria orgànica amb un menor grau d’impacte ambiental

Descripció Actualment la gestió de la matèria orgànica del municipi es realitza de la següent manera:

- A través de la pràctica del compostatge casolà per part de 8 veïns del municipi. - Els veïns que disposen de bestiar aprofiten la matèria orgànica com a font d’alimentació

d’aquests. Així doncs, atès que es tracta d’un municipi rural amb una població no superior als 100 habitants i que l’objectiu és separar el 100% de tota la matèria orgànica que genera el municipi la proposta que es defineix com a via de gestió de la FORM pels ciutadans que no disposen de cap altre via és la següent: Municipalitzar un terreny de Palau de Santa Eulàlia, delimitar-lo i declarar-ho com a nucli zoològic per a la introducció d’animals que s’alimentaran de les restes de menjar que aportin els veïns del municipi. Per tant d’aquesta manera els ciutadans que actualment no tenen cap de les dues alternatives, anteriorment esmentades per a la gestió de la FORM, hauran de desar les seves restes de menjar en els nous contenidor de matèria orgànica situats a les dues àrees d’aportació del municipi. L’agutzil seria el responsable de la recollida de la FORM i de la cuida dels animals. Alhora per tal d’aportar solucions a la gestió de la fracció verda del municipi s’habilitaria un espai en el mateix recinte on es trituraria i es faria compostatge vegetal. Actualment el municipi ja disposa del bestiar per portar a terme aquesta pràctica per tal els costos de l’actuació s’atribueixen a la construcció d’un petit corral, el tancat del perímetre, contenidors per a la matèria orgànica i la compra de maquinària per a la gestió de la fracció verda.

Consum

Consum actual - Mwh/any Estalvi - MWh/any

Cost acció: 25.931 € Cost abatiment: 0,074 €/tnCO2 estalviat Amortització 3,29 anys Producció

local d’energia


Prioritat Calendari Responsable Mitjana 2013 - 2015 Regidor de Medi Ambient

Indicadors seguiment tn FORM gestionades

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi TnCO2 = Tn FORM gestionades*FE FORM/FV Font: Pla de gestió de resiuds municipal.

3,27 tn CO 2 /any

S: Altres sectors A: Residus

50

8.1.2 Fomentar la prevenció de residus


Objectiu Reduir en un 10% la generació de residus per càpita per l’any 2020.

Descripció El notable increment en la generació de residus és sens dubte un símptoma d’un model de producció i consum no sostenibles. Cal tenir en compte que l’11% del total de les emissions de CO2 del municipi corresponen al tractament de residus municipals. Anualment, des de l’àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà es realitzen les accions de prevenció descrites al Pla de gestió de residus del municipi, entre d’altres. Es proposa que l’ajuntament s’adhereixi a les campanyes que s’impulsin des del Consell Comarcal per tal de fomentar la prevenció de residus entre la població del municipi.

Consum

Consum actual - Mwh/any Estalvi - MWh/any

Cost acció: 220 € Cost abatiment: 30,47 €/tnCO2 estalviat Amortització - anys Producció

local d’energia


* NOTA: Els costos associats a l’acció es determinaran en el moment de portar a terme la proposta, ja que intervenen múltiples variables a l’hora d’estimar els càlculs de la recollida de residus a nivell supramunicipal. Prioritat Calendari Responsable Alta 2015 -2020 Regidor de Medi Ambient amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

Indicadors seguiment Tones d’entrada a l’abocador/any

Estalvi de les emissions de CO 2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 10% de les emissions del sector residus l’any 2005 Font: Objectiu PROGREMIC 2007-2012

3,79 tn CO 2 /any

S: Altres sectors A: Residus

2) 2) 51

6.5. Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO 2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

1.1.1. Designar un gestor energètic municipal i donar compliment al pacte d’alcaldes i alcaldesses.

Regidor de Medi Ambient

2012-2013 1.000 2,37 - 1,11

1.1.2. Substitució de tub fluorescent de 58 W de potència amb balast ferromagnètic per tub fluorescent de 58 W de potència amb balast electrònic.


2012-2013 1.311,15 0,466 - 0,22

1.1.3. Instal·lació d’un sistema solar tèrmic de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària al dispensari.


2012-2013 4.183,91 - 2,59 1,22

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

1.1.4 Instal·lació d’una bomba de calor en substitució de radiadors elèctric a la sala del centre cívic.


2013-2015 5.090,09 10,81 - 5,09

Edificis i equipaments/ instal·lacions sector terciari (no municipals)

1.3.1. Substitució de la tecnologia d’enllumenament per d’altres més eficients a les llars


2015-2020 10.830 18,3 - 10,83

1.3.2. Substitució dels aparells electrodomèstics de les llars per d’altres de gamma més eficient


2015-2020 26.600 13,75 - 6,45

1.3.3. Instal·lació solar tèrmica de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb caldera a gasoil

Regidor de Medi Ambient 2015-2020 25.919,55 - 5,73 1,53

1.3.4. Instal·lació solar tèrmica de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb escalfador elèctric


1.3.5. Substitució de caldera de producció d’energia tèrmica a gasoil per caldera de pellets en habitatge unifamiliar


2015-2020 151.961,21 - 140 37,4

Edificis residencials

1.3.6. Substitució de caldera de producció d’energia tèrmica a gasoil per caldera d’estella en habitatge familiar

Regidor de Medi Ambient 2015-2020 138.129,5 - 70 18,7

1.4.1. Substitució de làmpada VSAP de 70 W de potència per làmpada led de 20 W de potència en llumenera existent


2013 - 2015 10.420,28 10,12 - 4,79 Enllumenat públic

1.4.2. Substitució de conjunt de 4 làmpades fluorescents de 58 W de potència unitària per conjunt de 2 làmpades VSAP de 70 W de potència unitària en llumenera existent


2013 - 2015 1.587,33 3,75 - 1,77

1) 1) 52

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO 2/any]



2013 - 2015 281,43 24,03 - 0,56

TRANSPORT Flota municipal 2.1.1 Optimitzar les rutes de recollida de la fracció resta CCAE 2013-2015 - 18,89 - 5,05 Transport públic Transport privat i comercial

2.3.1 Recanvi del parc de vehicles del sector domèstic per d’altres de més eficients


2015 - 2020 781.000 189,43 - 49,98

2.3.2 Fomentar l’ús dels camins rurals entre els diferents nuclis del municipi

Regidor de medi Ambient amb el

suport de l’Agència comarcal de

l’energia

2013 - 2015 1.000 14,94 - 3,94

PRODUCCIÓ LOCAL D’ELECTRICITAT Hidroelèctrica



2015-2020 71.202,25 - 30 14,43 Eòlica

3.2.2 Instal·lació eòlica de suport per a l’Ajuntament Regidor de Medi Ambient

2015-2020 21.645,65 - 17 8

3.3.1Fomentar la instal·lació d’ energia solar fotovoltaica de suport per a habitatge unifamiliar


Fotovoltaica

3.3.2 Instal·lació fotovoltaica de suport de 16 mòduls per a equipament


Cogeneració de calor i electricitat

CALEFACCIÓ I REFRIGERACIÓ URBANA Cogeneració de calor i electricitat

Xarxa de calor

PLANEJAMENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI Urbanisme Planificació dels transports i la mobilitat

Normes per a la renovació i expansió urbana

CONTRACTACIÓ PÚBLICA DE PRODUCTES I SERVEIS

2) 2) 53

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO 2/any]

Requeriments d’eficiència energètica

Requeriments d’energies renovables


Regidor de Medi Ambient 2015-2020 - - - 19,35

PARTICIPACIÓ CIUTADANA Serveis d’assessorament Ajudes i subvencions

7.3.1 Realitzar una campanya d’estalvi energètic a les llars del municipi.

Regidor de Medi Ambient amb el suport de l’ACE

2013 - 2015 100 4,07 - 1,50

7.3.2 Utilitzar els mitjans de comunicació com a servei d’informació pública en matèria de canvi climàtic. ACE 2013-2015 6.000 - - 6,38

7.3.3 Realitzar campanyes per incrementar la recollida selectiva.

Àrea de Medi Ambient del

Consell Comarcal de l’Alt Empordà

amb la col·laboració de Regidor de medi

Ambient

2012-2013 18.000 - - 22,44 Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.4. Sol·licitar a l’ACE l’ exposició “Atrapa l’energia” sobre l’eficiència i l’estalvi energètic a les llars.

Regidor de medi Ambient amb el

suport de l’Agència comarcal de

l’energia

2013-2015 17.500 3,4 - 1,27

Formació i educació 7.4.1 Curs de conducció eficient.

Regidor de Medi Ambient amb la col·laboració de

l’ACE

2015-2020 1.500 16,4 - 5,10

ALTRES SECTORS

8.1.1 Gestió matèria orgànica com a font d’aliment pel bestiar.


2013 - 2015 25.931 - - 3,27 Residus

8.1.2 Fomentar la prevenció de residus.

Regidor de Medi Ambient amb la col·laboració del

Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

2015 -2020 220 - - 3,79

1) 1) 54

Sectors

i camps d’acció

Accions



[MWh/any]


[MWh/any]


[tnCO 2/any]

* Instal·lació de 8 compostadors casolans als veïns de Palau de Santa Eulàlia per gestionar la FORM del municipi.


- - - - 0,72

*Canvi del sistema de recollida de càrrega posterior i sistema pluma per el sistema de recollida Easy, el qual és un sistema més automatitzat i disminueix el temps de recollida dels residus.


- - - - 1,84

* Incorporació d’una àrea d’aportació complerta al nucli de Santa Eulàlia amb contenidors de paper i cartró, envasos lleugers i envasos de vidre.


- - - - 11,03

* Ubicació de contenidors per a la recollida de les petites fraccions de residus domèstics com piles, bombetes, tòners, cds...


- - - - 10,40

4) 4) 55

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Palau de Santa Eulàlia:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Ajuntament Tinent alcalde i regidor de sanitat i serveis municipals X X

Altres Veí molt implicat en promoure les energies renovables al municipi. X X Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

7.2. Taller de participació – Planificació

El taller de participació es va realitzar el dia 9 de novembre del 2012 a les 19:00h-20:30h a l’edifici de l’Ajuntament. Es varen convocar, a través de l’Agencia Comarcal de l’Energia de l’Alt Empordà, tots els actors indicats anteriorment. Al taller, hi varen assistir l’alcalde, tres regidors i tres veïns del municipi.

La dinamització del taller de participació del PAES es va desenvolupar en tres parts:

• Primera part: (15min) Presentació en power-point del PAES del municipi. • Segona part: (30min) Entrega de tot tipus de publicacions a partir de la qual la gent va poder

extreure informació per proposar actuacions relacionades amb el consum d'energia. Els assistents van fullejar la informació i perquè cadascú realitzi una aportació que cregui que es podria aplicar al seu municipi ( per exemple: una caldera de biomassa). Tot seguit es van exposar les diferents idees relacionades amb l’ estalvi i eficiència energètica i les energia renovables.

• Tercera part: (30min): Debat i consens entre les accions proposades tant pels participants com les accions dels tècnics redactors del PAES amb l’objectiu d’obtenir unes propostes el màxim de realistes i factibles pel projecte.

A continuació, es presenten les propostes d’accions que es van debatre al taller. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica. Les accions es divideixen en funció de l’àmbit d’actuació: Ajuntament o PAES.

3) 3) 56

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Tractament de la matèria orgànica com a font primària per el bestiar. Sí Incentivar aquesta pràctica per tal d’incrementar el % de tractament de la FORM.

Tractament de la fracció verda del municipi per fer compostatge verd. Sí -

Estudiar la possibilitat d’implantar plaques fotovoltaiques i/o molí de vent a l’edifici de l’ajuntament

Sí -

Canvi en el sistema de climatització elèctric per bombes de calor a l’edifici de l’ajuntament

Sí -

Font: Elaboració pròpia. Taula 7.3. Proposta d’accions inicials àmbit PAES

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Fomentar les calderes de biomassa domèstiques. Sí -

Proposta d’un projecte per a la producció local d’energia mitjançant la implantació de molí domèstic

No Les bases del projecte presenten molts interrogants. Tanmateix, es proposa una acció en el projecte per el foment i la implantació de molins de vent domèstics per a la producció energia local.

Realitzar campanyes per el foment del reciclatge i la prevenció dels residus.

Sí -

Dia sense cotxe. Sí -

Compartir cotxe No Els ciutadans ja ho realitzen

Font: Elaboració pròpia.

4) 4) 57

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ FASE ETAPA GRAU IMPLICACIÓ Instrument Objectiu

Compromís polític i signatura del Pacte

Cartell informatiu Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals

Inici

Aconseguir el suport de les parts interessades

Informació i educació

-

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Informació i educació

Cartell i model de carta per informar a la

ciutadania del taller de participació ciutadana.

Power-point

Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

Participació i consultes

Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?

Taller de participació ciutadana

Planificació

Aprovació i presentació del pla

Participació i consultes

Acord model d’aprovació del Pla

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

A l’annex IV d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals. L’Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

3) 3) 58

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

Nombre d’àrees d’aportació de residus*.

Km ruta recollida rebuig/any*. Transport

Km camins rurals assenyalats*.

Percentatges de llars amb qualificació energètica A/B/C.

Consum elèctric del consum residencial/any.

Consum del gasoil del sector residencial/any.

Consum total d’electricitat dels equipaments públics.

Consum total de combustibles fòssils del sector residencial.

Edificis, equipaments/instal·lacions

Consum total d’electricitat de l’enllumenat públic*.

Nombre d’instal·lacions solars tèrmiques instal·lades en edificis residencials.


Nombre de calderes de biomassa instal·lades en edificis residencials.

Contractació pública de productes i serveis % de compra d’energia verda per part de l’ajuntament.

Nombre d’assistents a la xerrada d’estalvi energètic a les llars*.

Nombre de visites al web de l’ACE*. Participació ciutadana

Nombre de persones inscrites al curs de conducció eficient*.

Increment de tones recollides de paper i cartró, envasos lleugers i envasos de vidre*.

Seguiment de les tones d’entrada a abocador*. Altres (residus)

Tones recollides selectivament de les fraccions minoritàries i residus especials*.

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Cómo desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

4) 4) 59

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

3) 3) 60

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2012-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en tres períodes: curt termini (fins a l’any 2013), mitjà termini (2013-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2012-2013) 4 0 24.495 24.495

Mitjà termini (2013-2015) 10 0 67.910 67.910

Llarg termini (2015- 2020) 14 1.720 1.321.648 1.323.368

Font: Elaboració pròpia. Per a cada acció s’indiquen els aspectes clau següents:

�� Cost total (IVA inclòs) �� Cost d’abatiment de l’acció �� Període d’amortització �� Cost de la inversió privada (IVA inclòs) �� Cost de l’ajuntament (IVA inclòs) �� Possibles vies de finançament per fer front al cost de l’acció/inversió

Curt termini (2012-2013)

Acció Cost

d’abatiment (€/any)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.1. Designar un gestor energètic municipal i donar compliment al pacte d’alcaldes

900,9 3,13 ACE - 1.000 1.000

1.1.2. Substitució de tub fluorescent de 58 W de potència amb balast ferromagnètic per tub fluorescent de 58 W de potència amb balast electrònic

-2.470,95 18 ICAEN-IDAE - 1.311,15 1.311,15

1.1.3. Instal·lació d’un sistema solar tèrmic de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària

-0,003 32,97 ICAEN-IDAE - 4.183,91 4.183,91

7.3.3 Realitzar campanyes per incrementar la recollida selectiva 14.502,38 - CCAE - 18.000 18.000

Total 24.495

4) 4) 61

Mitjà termini (2013-2015)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.4. Instal·lació d’una bomba de calor en substitució de radiadors elèctrics

-0,0035 22,61 ICAEN-IDAE - 5.090,09 5.090,09

1.4.1. Substitució de làmpada VSAP de 70 W de potència per làmpada led de 20 W de potència en llumenera existent

-0,58 6,46 ICAEN-IDAE - 10.420,28 10.420,28

1.4.2. Substitució de conjunt de 4 làmpades fluorescents de 58 W de potència unitària per conjunt de 2 làmpades VSAP de 70 W de potència unitària en llumenera existent

-3,56 2,67 ICAEN-IDAE - 1.587,33 1.587,33


-12,83 1,5 ICAEN-IDAE - 281,43 281,43

2.1.1 Optimitzar les rutes de recollida de la fracció resta

- * - - - -

2.3.2 Fomentar l’ús dels camins rurals entre els diferents nuclis del municipi

253,61 - - - 1.000 1.000

7.3.1 Realitzar una campanya d’estalvi energètic a les llars del municipi

65,63 0,14 ACE - 100 100

7.3.2 Utilitzar els mitjans de comunicació com a servei d’informació pública en matèria de canvi climàtic

940,88 - ACE - 6.000 6.000

7.3.4. Sol·licitar a l’ACE l’ exposició “Atrapa l’energia” sobre l’eficiència i l’estalvi energètic a les llars

13.752,32 - ACE - 17.500 17.500

8.1.1 Gestió matèria orgànica com a font d’aliment pel bestiar

0,074 3,29 ARC - 25.931 25.931

Total 67.910

Llarg termini (2015-2020)

Acció Cost



(any)

Possibles vies de

finançament


(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.3.1. Fomentar la substitució de les bombetes incandescents de les llars per d’altres més eficients

-1.107,74 2,96 ICAEN-IDAE 10.830 - 10.830

1.3.2. Fomentar la substitució dels aparells electrodomèstics de les llars per d’altres de gamma més eficient

-1.362,72 9,67 ICAEN-IDAE 26.600 - 26.600

1.3.3. Fomentar la instal·lació solar tèrmica de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb caldera de gasoil

-456 39,55 ICAEN-IDAE 25.919,55 - 25.919,55

3) 3) 62

1.3.4. Fomentar la instal·lació solar tèrmica de suport per a la producció d’aigua calenta sanitària en habitatge tipus amb escalfador elèctric

-948 15,24 ICAEN-IDAE 50.839,1 - 50.839,1

1.3.5. Fomentar la substitució de caldera de producció d’energia tèrmica a gasoil per caldera de pèllets en habitatge unifamiliar

-372 17 ICAEN-IDAE 151.961,21 - 151.961,21

1.3.6. Fomentar la substitució de caldera de producció d’energia tèrmica a gasoil per caldera d’estella en habitatge unifamiliar

-164 26,41 ICAEN-IDAE 138.129,5 - 138.129,5

2.3.1 Recanvi del parc de vehicles del sector domèstic per d’altres de més eficients

31.239 - ICAEN-IDAE 781.000 - 781.000


-137 11,65 ICAEN-IDAE 71.202,25 - 71.202,25

3.2.2 Instal·lació eòlica de suport per a l’Ajuntament

-223 5,25 ICAEN-IDAE 21.645,65 - 21.645,65

3.3.1Fomentar la instal·lació d’ energia solar fotovoltaica de suport per a habitatge unifamiliar

-903 14,14 ICAEN-IDAE 27.619,45 - 27.619,45

3.3.2 Instal·lació fotovoltaica de suport de 16 mòduls per a equipament

-0,0019 30,05 ICAEN-IDAE 15.901,23 - 15.901,23


- - - - - -

7.4.1 Curs de conducció eficient 200 - ICAEN-IDAE - 1.500 1.500

8.1.2 Fomentar la prevenció de residus

30,47 - ARC - 220 220

Total 1.323.368

4) 4) 63

Annex I- SEAP Template

1) Overall CO2 emission reduction target 42.68 (%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Instructions

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

Per capita reduction

The long term vision of the municipality is working towards the autosoficiència energy through local energy production. However the first will work are:

Promote energy efficiency and energy savings in public buildings and houses with energy-saving measures through environmental awareness campaigns.

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

Staff capacity allocated Engineers and environmentalists

Coordination and organisational structures created/assigned Diputació de Girona and Regional energy agency of the Alt Empordà

Foreseen financing sources for the investments within your action plan ICAEN, ICAEN, Diputació de Girona, ARC, IDAE

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up Biannual reports on the implementation and monitoring of activities proposed in the SEAP.

Involvement of stakeholders and citizens The participation of stakeholders ans citizens know the project and work together for it to be possible to reduce CO2 emissions

Overall estimated budget 1.415.773,00 €

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emission reporting unit


Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 88


BASELINE EMISSION INVENTORY

Instructions?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:Municipal buildings, equipment/facilities 20,78 20,71 41,49

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 12,682 12,3 38,61 63,592

Residential buildings 183,347 69,41 87,28 340,037

Municipal public lighting 19,11 19,11

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS) 0

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 235,919 0 0 81,71 125,89 20,71 0 0 0 0 0 0 0 0 0 464,229

TRANSPORT:Municipal fleet

Public transport

Private and commercial transport 1248,76 266,69 1515,45

Subtotal transport 0 0 0 0 0 1228,05 266,69 0 0 0 0 0 0 0 0 1494,74

Total 235,919 0 0 81,71 125,89 1248,76 266,69 0 0 0 0 0 0 0 0 1958,969

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for

LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities 9,74 5,61 15,35

Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 6,59 0 2,79 10,31 19,69

Residential buildings 88,19 0 15,76 23,3 127,25

Municipal public lighting 8,96 8,96

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS) 0Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 113,48 0 0 18,55 33,61 5,61 0 0 0 0 0 0 0 0 0 171,25

TRANSPORT:Municipal fleet 0 0

Public transport 0 0

Private and commercial transport 333,42 66,41 399,83

Subtotal transport 0 0 0 0 0 327,81 66,41 0 0 0 0 0 0 0 0 394,22

OTHER:

Waste management 72,23

Waste water management

Please specify here your other emissions

Total 113,48 0 0 18,55 33,61 333,42 66,41 0 0 0 0 0 0 0 0 637,70

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh] 0,469 0,202 0,227 0,267 0,267 0,249

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh] 0,481

A. Final energy consumption

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind power

Hydroelectric power

Photovoltaic 6,000

Combined Heat and Power

Other

Please specify: _________________

Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal


District Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________

Total

4) Other CO2 emission inventories

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other

biomass

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]Steam Waste Plant oil


Other

biomass

Other

renewableother

CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-

emission factors for

heat/cold production in

[t/MWh]

Energy carrier input [MWh]

Fossil fuelsWaste Plant oil

Locally generated heat/cold

Locally

generated

heat/cold

[MWh]

Locally generated electricity

(excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally

generated

electricity

[MWh]


Fossil fuelsother

Other

renewable

Corresponding CO2-

emission factors for

electricity production in

[t/MWh]



1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval Authority approving the plan

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

Residential buildings

Municipal public lighting

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)

Other - please specify: __________________________________

______________________________________________________

TRANSPORT:

Municipal fleet

Public transport

Private and commercial transport


______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION:

Hydroelectric power

Wind power

Photovoltaic


Action Plan for Sustainable Energy of Palau de Santa Eulàlia

Town Council of Palau de Santa Eulàlia

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible department, person or company (in

case of involvement of 3rd parties)

1.3.1) Substitution of technology for more efficient lighting at home

1.3.2.) Replacement of household appliances for others more efficient at home

1.3.3.) Install solar thermal support for the production of hot water in dwelling with heating oil boiler

1.3.4.) Install solar thermal support for the production of hot water in dwelling with electric heater

1.3.5.) Replacing heating oil boiler for pellets boiler in houses

1.3.6.) Replacing heating oil boiler for chip boiler in houses

1.1.1) Designate an energy municipal manager and comply with the Covenant of Mayor

1.1.2) Replacing fluorescent tube 58 W of power with ferromagnetic ballasts for fluorescent tube 58 W of power with electronic ballast.

1.1.3) Install a solar thermal system to support the production of hot water

1.1.4) Installing a heat pump instead of electric heaters to city hall

1.1.1) Regidor de medi ambient










1.4.1.) Replacing HPS lamp of 70 watts of power per LED lamp 20 W of power in lamps existing

1.4.2.) Replacement set of 4 fluorescent lamps of 58 watts of power per unit set of 2 HPS lamps of 70 W power unit in lamps existing

1.4.3.) Installing an astronomical clock1.4.1) Regidor de medi ambient



2.3.1) Replacing of vehicles in the domestic sector for more efficient

2.3.2) Creating a network of local paths

2.1.1) Optimize routes to collect the remaining fraction

2.1.1) Consell Comarcal de l'Alt Empordà


2.3.2) Regidor de medi ambient and Agència Comarcal de l'Energia

3.2.1.) Installation of 3 kW wind for a houses

3.2.2.) Install of 6 kW wind in the city hall 3.2.1) Regidor de medi ambient


3.3.1.) Install of 4 solar panels for a houses

3.3.2.) Install of 16 solar panels in the city hall




Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN


______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs:


District heating plant

Other - please specify:__________________________________

______________________________________________________

LAND USE PLANNING:

Strategic urban planning

Transport / mobility planning

Standards for refurbishment and new development


______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES:

Energy efficiency requirements/standards

Renewable energy requirements/standards


______________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS:

Advisory services

Financial support and grants

Awareness raising and local networking

Training and education


______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) - Please specify: _____________________

Other - Please specify: __________________________________

______________________________________________________

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

6.2.1.) Prioritize the purchase of green energy from the Council6.2.1) Regidor de medi ambient

7.4.1.) Efficient driving course

7.3.1.) Perform an energy saving campaign in the homes of the tow

7.3.2.) Spreading the web of regional energy agency

7.3.3) Campaigns to increase separate collection

7.3.4) Apply for itinerant exhibition "Energy traps" at the Agencia local de l'energia7.3.1) Consell Comarcal de l'Alt Empordà with collaboration with

Regidor de medi ambient

7.3.2) Agencia Comarcal de l'Energia de l'Alt Empordà

7.3.3) Regidor de medi ambient with collaboration with Agencia

Comarcal de l'Energia de l'Alt Empordà

7.3.4) Regidor de medi ambient with collaboration with Agencia

Comarcal de l'Energia de l'Alt Empordà

8.1.1.) Managing organic matter as a food source for livestock

8.1.2). Promote waste prevention

* Install 8 home composters

* Implement the Easy system for collect municipal waste

* Relocate and complete the areas of provision of municipal waste

* Establish a municipal waste collection point


8.1.2) Consell Comarcal de l'Alt Empordà with the collaboration with

regidor de medi ambient

7.4.1) Agencia Comarcal de l'Energia de l'Alt Empordà with

collaboration with regidor de medi ambient


Web address


Expected energy

saving per measure

[MWh/a]

Expected renewable

energy production per

measure

[MWh/a]

Expected CO2

reduction per measure

[t/a]

Energy saving target

per sector [MWh]

in 2020

Local renewable energy

production target

per sector [MWh]

in 2020

CO2 reduction target

per sector [t]

in 2020

83.59 234.36 97.39

1.1.1) 2.37

1.1.2) 0.466

1.1.3) 0

1.1.4) 10.81

1.1.1) 0

1.1.2) 0

1.1.3) 2.59

1.1.4) 0

1.1.1) 1.11

1.1.2) 0.22

1.1.3) 1.22

1.1.4) 5.09

1.3.1) 18.3

1.3.2) 13.75

1.3.3) 0

1.3.4) 0

1.3.5) 0

1.3.6) 0

1.3.1) 0

1.3.2) 0

1.3.3) 5.73

1.3.4) 16.04

1.3.5) 140

1.3.6) 70

1.3.1) 10.83

1.3.2) 6.45

1.3.3) 1.53

1.3.4) 7.72

1.3.5) 37.4

1.3.6) 18.7

1.4.1) 10.12

1.4.2) 3.75

1.4.3) 24.03

1.4.1) 0

1.4.2) 0

1.4.3) 0

1.4.1) 4.79

1.4.2) 1.77

1.4.3) 0.56

223.26 0 58.97

2.1.1) 18.89 2.1.1) 0 2.1.1) 5.05

2.3.1) 189.43

2.3.2) 14.94

2.3.1) 0

2.3.2) 0

2.3.1) 49.98

2.3.2) 3.94

0 60.19 28.74

3.2.1) 0

3.2.2) 0 3.2.1) 30

3.2.2) 17

3.2.1) 14.43

3.2.2) 8

3.3.1) 0

3.3.2) 0

3.3.1) 9.59

3.3.2) 3.6

3.3.1) 4.61

3.3.2) 1.7

Estimated costs

per action/measure

Instructions

Town Council of Palau de Santa Eulàlia

Implementation [start & end time]

1.1.1) 2012-2013

1.1.2) 2012-2013

1.1.3) 2012-2013

1.1.4) 2013-2015

1.1.1) 1.000

1.1.2) 1311.15

1.1.3) 4183.91

1.1.4) 5090.09

1.3.1) 2015-2020

1.3.2) 2015-2020

1.3.3) 2015-2020

1.3.4) 2015-2020

1.3.5) 2015-2020

1.3.6) 2015-2020

1.3.1) 10830

1.3.2) 26600

1.3.3) 25919.55

1.3.4) 50839.1

1.3.5) 151961.21

1.3.6) 138129.5

1.4.1) 2013-2015

1.4.2) 2013-2015

1.4.3) 2013-2015

1.4.1) 10420.28

1.4.2) 1587.33

1.4.3) 281.43

2.1.1) 2013-2015 2.1.1) -

2.3.1) 2015-2020

2.3.2) 2013-2015

2.3.1) 780000

2.3.2) 1000

3.2.1) 2015-2020

3.2.2) 2015-2020

3.2.1) 71202.25

3.2.2) 21645.65

3.3.1) 2015-2020

3.3.2) 2015-2020

3.3.1) 27619.45

3.3.2) 15901.23


SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?

0 0 0

0 0 19.35

6.2.1) 0 6.2.1) 0 6.2.1) 19.35

23.87 0 36.69

7.3.1) 4.07

7.3.2) 0

7.3.3) 0

7.3.4) 3.4

7.3.1) 0

7.3.2) 0

7.3.3) 0

7.3.4) 0

7.3.1) 1.50

7.3.2) 6.38

7.3.3) 22.44

7.3.4) 1.27

7.4.1) 16.4 7.4.1) 0 7.4.1) 5.10

0 0 31.05

8.1.1) 0

8.1.2) 0

8.1.1) 0

8.1.2) 0

8.1.1) 3.27

8.1.2) 3.79

* 0.72

*1.84

*11.03

*10.40

330.73 294.55 272.19

6.2.1) 2015-2020 6.2.1) 0

7.3.1) 100

7.3.2) 6000

7.3.3) 18000

7.3.4) 17500

7.4.1) 2015-2020

8.1.1) 25931

8.1.2) 220

7.3.1) 2013-2015

7.3.2) 2013-2015

7.3.3) 2012-2013

7.3.4) 2013-2015

7.4.1) 1.500

8.1.1) 2013-2015

8.1.2) 2015-2020

TOTAL:

Annex II- Resultats VEPE

Número 1

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 720

Gas natural ----

2

1

0

PISTA POLIESPORTIVA

DADES BÀSIQUES :

Carrer Nou

Superfície: 770 m2

Any de construcció: ---

Ocupació mitjana: baixa

Cost (IVA incl.)

213,33

---- Data de la visita: 08/07/2012

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Tecnologia existent ------ ------

Consum elèctric molt baix ----- -----

Consum tèrmic ----- ----- -----

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat vapor sodi vapor sodi vapor de sodi

Ús de llum natural alt mitjà mitjà

Sistema de regulació Manual Manual Manual

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Descripció

La tecnlogia de l'enllumenat de la pista poliesportiva és l'adient. No hi ha unes hores establertes d'obertura del llum de la pista, sinó que va en funció de la demanda de la població.

Recomanacions

Es recomana tenir un comptador pròpi per conèixer els consums reals.

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

IGC

IIUITE

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

No n'hi ha

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

Número 2

Adreça:

Consum 2011 Energia

Elèctric 21.620

Gas natural ----

4

2

2

3

2

SISTEMA D'ENLLUMENAT

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació

Recomanacions

Es recomana que hi hagi un canvi en la climatització de és a dir, que es substitueixin els radiadors elèlctrics per bombes de calor i/ o splits per tal per disminuir la despesa energètica. També es recomana programar a l'hivern a la zona administrativa l'split envers del radiador elèctric.

Descripció

El grau de gestió i control sobre els sistemes de climatització de l'edifici és molt elevat ja que el personal que treballa a l'edifici no ha rebut cap formació. Cal tenir en compte també que els radiadors elèctrics del Local Social es deixen encesos tota la nit quan l'endemà hi ha una activitat programada ja que aquests no tenen cap sistema de control.

Operació dels equips (IGOA)

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Consum tèrmic ----- ----- molt baix

Consum elèctric molt alt molt alt -----

Tecnologia existent radiador elèctric splittermoacumulador

elèctric

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

---- Data de la visita: 08/07/2012

Carrer Garrigàs núm 4

Superfície: 133,60 m2

Any de construcció: 1997

Ocupació mitjana: mitjana

Cost (IVA incl.)

4.005,28

AJUNTAMENT, DISPENSARI I LOCAL SOCIAL

DADES BÀSIQUES : Tots els equipaments del municipi es localitzen al nucli de Santa Eulàlia i es concreten a l’edifici de l’ajuntament que presenta una activitat administrativa ocasional, acompanyada d’un local social que funciona molt puntualment en dades senyalades i un dispensari mèdic que obre un matí a la setmana. Immediat a aquest edifici hi ha un espai lliure amb una pista poliesportiva a l’aire lliure.

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

1,33

No n'hi ha

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

Acció número: 1.1.2 / 1.1.3 / 1.1.4

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

Els consums més elevats corresponen als radiadors elèctrics de l'edifici.

Es proposa, a mesura que es vagi consumint l'enllumenat, fer un canvi dels fluorecents actuals de balast ferromagnètic per uns altres de balast electrònic per millorar l'eficiència de l'enllumenat de l'equipament.

Recomanacions

Descripció

La tecnologia de l'enllumenat de l'edifici és fluorecents amb balast ferromagnètic, valorada amb una tecnologia de mitjana eficiència. Per altra banda, no hi ha una persona que vetlli pel sistema de gestió i control i alhora no es disposa d'un manteniment periòdic de l'enllumenat de l'edifici.

Indi

cado

rs


Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Ús de llum natural alt mitjà mitjà

Sistema de regulació Manual Manual Manual

Fluorecents amb balast ferromagnètic



Tecnologia enllumenat

IGC

IIUITE

Annex III- Resultats de l’anàlisi dels quad res de llum

FL VSAP VSAP

32 9 60

58 100 70

1,86 0,9 4,2

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

2

2

0

Descripció

Indi

cado

rs


Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2011)

2,29 3386,86 0,16

Tipus de tarifa: 3.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2011)

Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

Companyia elèctrica: ENDESA ENERGÍA

Potència contractada (kW): 15,935

-

101

6,956

DADES FACTURACIÓ (any 2011)

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Descripció del sistema de reducció de flux: Regulador estabilitzador estàtic de flux lluminós de 15 kVA

Nre. total de línies d'enllumenat: 8

Sistema de regulació horària: Cèl·lula fotoelèctrica

Sistema de reducció de flux: Regulació flux capçalera

Número quadre d'enllumenat 1

DADES BÀSIQUES (any 2011)

Adreça: c/ NOU

Consum anual (kWh): 23.559

Despesa econòmica total (euros/any): 3.741

01234IGC

IT IUF

ACCIONS RECOMANADES

Acció número: 1.4.1 / 1.4.2 / 1.4.3

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

Es recomana adaptar la potència contractada a les necessitats actuals.La possibilitat de connectar els projectors de la pista polisportiva al subministrament de l'Ajuntament pot ajudar encaramés a reduir la potència contractada.

DADES DEL MANTENIMENT (any 2011)

Periodicitat: NO DEFINIDA

Responsable: INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES JOMI, S.L.

Descripció: MANTENIMENT CORRECTIU

Annex IV- Participació

EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSESPer a una energia sostenible local

T’esperem a la reunió veïnal del proper dia divendres 9 de

novembre a les 20h al Centre Cívic

A Palau de Santa Eulàlia ens hem compromés a REDUIR EL 20% DE LES EMISSIONS DE Co2 PEL 2020 mitjançant accions d’estalvi energètic

i energies renovables

LES IDEES SORGEIXEN ENTRE TOTS

+ ESTALVI ENERGÈTIC=

+ ESTALVI ECONÒMIC+

- EMISSIONS CO2

Ajuntament dePalau de Santa Eulàlia

Amb la col·laboració de:

Quines actuacions es podrien aplicar al teu municipi?

Vine al taller participatiu que es convocarà pròximament.

QUÈ ÉS ?

És una iniciativa europea, impulsada a les comarques gironines per la Diputació de Girona i el CILMA( Consell d’iniciatives locals per al medi ambient), on els municipis signants es comprometen a reduir un 20 % les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per al 2020.

COM HO FAREM?

Per tal d'assolir aquest objectiu tan ambiciós, l'Ajuntament, amb el suport de l'Agència Comarcal de l'Energia de l'Alt Empordà (ACE), està redactant el Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES).

QUÈ INCLOU EL PAES?

Inclou un inventari de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle del municipi i defineix les accions necessàries per tal d'assolir els objectius del Pacte d'alcaldes.

QUINES ACCIONS?

Accions encaminades a millorar l'eficiència energètica;Ÿ En l’àmbit domèsticŸ Enl’àmbit municipal: edificis públics,

enllumenat municipal, producció d'energia renovable al municipi i disminuició del consum de combustibles associats al transport

Ÿ En empreses privades

EL PACTE D’ALCALDES I ALCALDESSES

Amb la col·laboració de:

El teu municipi en forma part!

Els veïns interessats en el taller poden informar-se a través de l’Ajuntament, de l’ACE (Agència comarcal de l’energia) al telèfon 972503088 o del correu electrònic [email protected]

Per a una energia sostenible local

Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia

Novembre 2012

PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PAES DE PALAU DE

SANTA EULÀLIA

Agència Comarcal de l’EnergiaAjuntament de Palau de Santa Eulàlia

PROGRAMA DE LA JORNADA

• Presentació del Pla d’Acció Energia Sostenible (PAES).

• Treball en grup i pluja d’idees per part dels assistents.

• Valoració i consens de les accions proposades.

EL PACTE D’ALCALDES

• El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa de la Comissió Europeaorientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del 20/20/20

• L’objectiu del Pacte és reduir les emissions de CO 2 en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables.

Adhesió al Pacte d’Alcaldes el 25 de gener 2012

PLA D'ACCIÓ D'ENERGIA SOSTENIBLE (PAES)

El Pla d'acció d'energia sostenible és l‘instrument municipal de planificació en l'àmbit energètic que permetrà assolir al municipi els objectius de reducció del 20% de CO2 per l'any 2020.

ÀMBIT D'ACTUACIÓ DEL PAES

Emissions 2005 627,70 (tn de CO 2 )

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privat i comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

D'ON PARTIM?

OBJECTIUREDUCCIÓ 20% PEL 2020

127,54 (tn de CO 2)

FONTS D‘ ENERGIA

ÀMBIT DOMÈSTIC I SECTOR TERCIARI:

FONTS D‘ ENERGIA

CONSUMS DE LES INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS EN L’ ÀMBIT MUNICIPAL:

ACCIONS RELACIONADES

AMB:• Eficiència i estalvi energètic

L’eficiència energètic és la relació entre la quantitat d’energia consumida i els productes finals que utilitzem.

• Energies renovables

Són energies que es troben a la naturalesa i que són capaces de regenerar-se per elles mateixes. Per exemple: l’energia solar, eòlica, biomassa...

CAMPS D’ACCIÓ:

TRANSPORT PRIVAT I COMERCIAL

TRACTAMENT DELS RESIDUS MUNICIPALS

EDIFICIS RESIDENCIALS

EDIFICIS DEL SECTOR TERCIARI

ÀMBIT AJUNTAMENT: EQUIPAMENTSENLLUMENATTRANSPORT DELS RESIDUS MUNICIPALS

ACCIONS PROPOSADES

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA�Implantar una xarxa de carrils de bicicletes més segurs entre els dos nuclis.

� Campanya el dia sense cotxe

�Bonificar l’impost dels vehicles elèctrics, híbrids o vehicles amb baixes emissions.

� Fomentar els cursos de conducció eficient entre els ciutadans.

TRANSPORT PRIVAT I COMERCIAL

ACCIONS PROPOSADES

ENERGIES RENOVABLESEFICIÈNCIA ENERGÈTICA� Tallers d’energies renovables.

� Fomentar l’ús de plaques solars tèrmiques a la teulada.

� Fomentar l’ús de plaques solars fotovoltaiques integrades a la teulada.

�Bonificar la taxa per a la llicència d’obres en les instal·lacions d’energies renovables.

� Instal·lar comptadors intel·ligents per a conèixer el consum elèctric de les llars.

�Fomentar el canvi d’enllumenat domèstic per un altre de més eficient.

� Fomentar l’ús d’electrodomèstics de gamma més eficient.

� Fomentar el canvi de tancaments de portes i finestres.

� Fomentar l’ús de la climatitzacióracional a les llars.

� Fomentar el canvi de calderes per altres més eficients.

� Campanya “Coneix la factura de la llum”.

EDIFICIS DEL DOMÈSTIC

ACCIONS PROPOSADES

�Estudiar la possible instal·lació de plaques solars fotovoltaiques a l’edifici de l’ajuntament i/o molí de vent.

� Designar un gestor energètic del municipi.

� Instal·lar bombes de calor per a l’equipament municipal.

�Canvi d’enllumenat per un altre de més eficient a l’equipament municipal.

EQUIPAMENTS/ INSTAL·LACIONS

ENERGIES RENOVABLES

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

CAMP D’ACCIÓ

ÀMBIT AJUNTAMENT

ACCIONS PROPOSADES

�Canvi de l’enllumenat de l’enllumenat forma de cigars de la Plaça per tecnologia LED.

ENLLUMENAT

� Compostatge casolà.

�Punt de recollida de residus especials.

� Disseny de rutes recollida dels residus més eficients.

�Contenidors de selectiva als 2 nuclis del municipi.

�Implantar el Sistema Easy de recollida.

� Fomentar la prevenció residus.

�Bonificar la taxa de residus pel compostatge casolà.

�Fomentar el reciclatge dels residus a través de campanyes d’educació ambiental.

RESIDUS:

RECORDEU QUE!

EFICIÈNCIA ENERGÈTICACAMP D’ACCIÓ

ÀMBIT AJUNTAMENT

MOLTES GRÀCIES

Les accions recollides al PAES es publicaran al butlletímunicipal

Agència Comarcal de l’Energia Ajuntament de Palau de Santa Eulàlia

presentació palau santa eulàlia · 2016. 11. 30. · 4.1. Presentació del municipi ... 5.3.1....

Documents

Transcript of presentació palau santa eulàlia · 2016. 11. 30. · 4.1. Presentació del municipi ... 5.3.1....