Presentación de PowerPoint - Ajuntament de Lloret de Mar

DIJOUS 22 DE GENER DE 2004

El perquè de l’Agenda XXI a Lloret, la seva història. Presentació d’estudis realitzats

La sostenibilitat no és ni un dogma ni un discurs retòric, ni una fórmula màgica. És

un procés intel·ligent i autoorganitzatiu que aprèn pas a pas mentre es desenvolupa

La ciutat sostenible, Diputació de Barcelona, 1998

L’Agenda XXI de Lloret de Mar

LA FASE PREPARATÒRIA

•Trobada d’inquietuds.

•Acord polític.

•La comissió impulsora.

•Les reunions preparatòries.

Lloret de Mar:

Una destinació turística madura

Titol PonenciaLloret de Mar 1930

CICLE DE VIDA DEL PRODUCTE TURÍSTIC

Descoberta

Declivi

Estancament

Llançament

L’Agenda XXI de Lloret de Mar

LA FASE PREPARATÒRIA

•Trobada d’inquietuds.

•Acord polític.

•La comissió impulsora.

•Les reunions preparatòries.

• LA CONSTITUCIÓ DEL FÒRUM.

Signatura de la Carta d’Aalborg

•EL DOCUMENT INICIAL DE L’AGENDA XXI

•Una filosofia comuna

CONCEPCIÓ DEL PROCÉS.

•Participació ciutadana com a eix central

• Procés sense un límit finit en el temps.

• Procés d’auditoria parcial.

Iniciativa ciutadana

en cooperacio amb l’Ajuntament de Lloret de Mar

EL FINANÇAMENT €

• Una partida oberta de l’Ajuntament

• A través del PALS (Diputació de Girona)

• Recerca fonts de finançament europees

• Consell Comarcal de la Selva (Programa Equal)

L’ESTRUCTURA

EL FÒRUM

La coordinació Els grups de treball

El consell científic

President

Vicepresident

Expresident

Coordinador

ALGUNS GRUPS

• Soroll

• Mobilitat

• Entorn marí

• Patrimoni cultural

• Educació ambiental

• Aigua

• Qualitat

• Indicadors

ALGUNES PROPOSTES

• Doble xarxa d’aigua

• Patrimoni cultural

• Educació ambiental

• Mapa acústic

•1a proposta entorn marí

•1r document de mobilitat

•El Sistema d’Indicadors de Lloret de Mar (SILL)

Eines bàsiques de difusió Agenda XXI de Lloret

L’oficina del’Agenda XXI

Pàgina web ButlletíPrograma de ràdio

El boca orellaCorreu

FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL

Educació ambiental sobre el medi marí als instituts

Coorganització de jornades acadèmiques

. Agenda 21 i societat

. Gestió del litoral

• Gestió ambiental i NN.TT a les PIMES

Dia mundial del medi ambient

FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL

Agenda escolar curs 2003-2004 per als instituts

2004-2005 també es farà

Dia europeu sense cotxes “A ciutat sense el meu cotxe

Setmana de la mobilitat sostenible

Taller l’Agenda XXI a casa (suport programa EQUAL)

ALGUNS ESTUDIS REALITZATS

• Auditoria del Medi Natural Litoral de Lloret de Mar

• Estudi sobre el sòl no urbanitzable de Lloret de Mar

• Projecte MENT (Institut Cerdà)

ALTRES

• Col·laboració projecte Centre d’Estudis Avançats de Blanes sobre indicadors.

Auditoria ambiental del medi natural litoral de Lloret de Mar

Zona d’estudiFranja litoral del terme municipal, entenent aquesta com a zona d’influència dels primers 500m.a partir del límit interior de la riba del mar

METODOLOGIA

2. Sectorització de l’àrea d’estudi:Sectorització de l’àrea d’estudi

Medi TerrestreMedi Físic

Comunitats Vegetals

Medi LitoralCamí de Ronda

Platges

Medi Marí Cartografia dels fons

Estat de l’ictiofauna

Escull artifcial

Aus marines

500 m0 m

0 m

20 m

10 m

RESULTATS

Valoració global ponderada

5,484,74,66,94

6,393,56,76,43

3,967,14,64,22

6,8102,26,57,01

Sector

Estat m

edi terre

stre

Estat m

edi marí

Impacte

ambiental

Eïna de sensib

ilització

ambientalNota fin

al

Temes en desenvolupament

Aportació de criteris per a la senyalització d’itineraris dins dels camins de ronda

Treballs per al desenvolupament de l’activitat de seawatching

Treballs per a l’establiment de figures de protecció de les praderies de posidonia oceanica

Propera mesura dels indicadors de sostenibilitat del litoral

PALS

Pla d’acció local per a la sosteniblitat

Concepció

Estudi sobre el sòl no urbanitzable

Desenvolupament del sistema d’indicadors de Lloret de Mar (SILL)

Sòl edificat

Sòl urbanitzable45% es pot construir

70% massa forestal

67% de costa està construït

ESTUDIS PREVIS I PROPOSTA D’ACTUACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE DE LLORET DE MAR

OBJECTIUS

- Eina bàsica d’informació i planificació, a partir de l’anàlisi dels vectors ambientals del SNU i del seu diagnòstic.

- Criteris i actuacions bàsiques d’intervenció per ordenar, regular, analitzar i en el seu cas, protegir el SNU del municipi.

- Emmarcar totes les accions de regulació i proposta des d’un enfoc de la sostenibilitat i la prevenció de riscos ambientals de cara a l’establiment de Normatives sobre el SNU.

- Plànol de síntesi de les accions i regulacions proposades.

- Zonificació del territori.


LÍMITS I ÁMBIT DE L’ESTUDI

- Sòl No Urbanitzable segons el Pla General vigent.


METODOLOGIA

OB

JEC

TIU

S

ANÀLISI DEL

TERRITORI

MEDI FÍSIC

MEDI BIOLÒGIC

MEDI HUMÀ

INTERACCIÓ DELS VECTORS

AMBIENTALS

DIA

GN

OSI Potencialitats

Oportunitats

Vulnerabilitats

Fragilitats

Plànols temàtics/Memòria ambiental Plànol de zonificació Plànol de síntesis/Pl

a Global d’Actuació

PLA GLOBA

L D’ACCI

Ó

SNU

Propostes

d’actuacióRegulació

d’usos

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

NORMATIVA SNU

Cartografia (Zonificació)

Documentació de base


ZONIFICACIÓ, REGULACIÓ D’USOS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

PLÀNOL DE ZONIFICACIÓ

DEL TERRITORI

SÒL URBÀ I URBANITZABLE

SÒL NO URBANITZABLE

QUALITAT AMBIENTAL

VULNERABILITA

T

PLÀNOL DE SÍNTESIS:

RESUM DE LES

ACTUACIONS PROPOSADES

I. REGULACIÓ D’USOS

II. PROPOSTES D’ACTUACIÓ


ZONIFICACIÓ, REGULACIÓ D’USOS I PROPOSTES D’ACTUACIÓ

I. REGULACIÓ D’USOS: regulació de les activitats presents, actuacions potencials i en general, usos sobre les diferents àrees del sòl no urbanitzable com a base per a desenvolupar normatives pròpies del SNU.II. PROPOSTES D’ACTUACIÓ: en funció de l’inventari dels vectors ambientals i de la diagnosi del sòl, com a protocol de gestió del SNU.

Línia d’Actuació i Actuació

proposada

Procediments i consideracions a tenir en

compte

Exemple gràfic i comentari

Legislació bàsica

Zona d’actuació en el SNU

Prioritat


REGULACIÓ D’USOS

GESTIÓ DEL MEDI FÍSIC

- Erosió pistes forestals.

- Erosió corredors línies elèctriques.

- Gestió forestal (PTGMF).

- Prevenció d’incendis.

GESTIÓ DEL MEDI HIDROLÒGIC -

- Protecció xarxa hidrogràfica.

GESTIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC

- Corredors biològics de les valls.

- Torrent dels Oms, torrent de Montbarbat i riera de Passapera.

REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS, EQUIPAMENTS, INFRASTRUCTURES I ACTIVITATS DEL SÒL NO URBANITZABLE

- Construccions en zones no urbanitzables però properes a les urbanitzacions.

- Regulació infrastructures.

- Regulació edificacions en SNU.

- Regulació d’usos i activitats.

- Abocador clausurat.

- Camps de golf.

PLANEJAMENT MUNICIPAL I SUPRAMUNICIPAL

- Pla d’Ordenació Masies de Lloret.

- Patrimoni històric i cultural.


PROPOSTES D’ACTUACIÓ


- Pla de Prevenció d’Incendis.

- Plans d’Evacuació d’Urbanitzacions

GESTIÓ DEL MEDI HIDROLÒGIC

- Punts d’aigua.

- Aigües subterrànies presents al municipi.


- Àrees naturals de major interès i hàbitats d’especial riquesa.

- Restauració rieres degradades.

ITINERARIS TURÍSTICS i EDUCACIÓ AMBIENTAL

- Senders turístics.

- Condicionament punts paisatgísticament singulars.

- Passeig Arqueològic.

- Centre d’Educació Ambiental.

- Difusió de la normativa del sòl no urbanitzable.

- Alternatives al traçat del GR 92.


- Proposta de desclassificació i restitució parcial de les urbanitzacions Lloret Verd, Lloret Blau i Serrabrava.

- Prioritzar noves desclassificacions del sòl a les zones més vulnerables.

- Proposta d’integració de la vall del torrent dels Oms al PEIN Massís de les Cadiretes.


I. REGULACIÓ D’USOS - ACTUACIONS MÉS RELLEVANTS

MESURES PER REDUIR L’EROSIÓ ALS CAMINS FORESTALS I ALS CORREDORS DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES DEL MUNICIPI.

- Directrius i criteris tècnics enfront al manteniment i construcció de camins.

- EIA si són en zona PEIN.

- Regulació específica de la circulació motoritzada

i mesures que evitin l’erosió en aquells corredors

en pitjor estat.

- Tallades selectives del sotabosc dels corredors.


I. REGULACIÓ D’USOS - ACTUACIONS MÉS RELLEVANTS

PROTECCIÓ ESPECIAL PER A LA ZONA DEL TORRENT DELS OMS, TORRENTS DE MONTBARBAT I RIERA DE PASSEPERA, D’ESPECIAL INTERÉS NATURAL.

- Establir regulacions per les àrees d’interès

natural sense la protecció de la legislació d’espais

naturals.

• Delimitar les àrees i prioritzar-hi les actuacions.

• Criteris segons PEIN Massís de Cadiretes.

• Prohibir el deteriorament, recol·lecció massiva o

desarrelament d’elements vegetals llevat dels

aprofitaments silvícoles o projectes previ avis.

• Etc.


II. PROPOSTES D’ACTUACIÓ - ACTUACIONS MÉS RELLEVANTS

PROPOSTA INTEGRACIÓ DE LA VALL DEL TORRENT DELS OMS AL PLA ESPECIAL D’INTERÈS NATURAL (PEIN) DEL MASSÍS DE LES CADIRETES

Torrentdels Oms

- Bon estat de conservació

- Necessitat de protecció

- Risc potencial d’afectació Torrent del Oms

Procediment

Sol·licitud al Departament de

Medi Ambient (Memòria

justificativa i Plànols),

preferentment després de

l’aprovació del Pla de

Delimitació

ESTUDIS PREVIS DEL SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLORET DE MARRef./ 400.045

LLISTAT DE LES ACCIONS

1. REGULACIÓ D’USOS

1.1. GESTIÓ DEL MEDI FÍSIC

1.1.1. Mesures per prevenir i/o minimitzar els processos d’erosió existents a les pistes forestals.

1.1.2. Mesures per paliar l’erosió present als corredors de les línies elèctriques causats per la circulació de vehicles de motocross o similars

1.1.3. Directrius i normes genèriques per la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) a les finques del municipi.

1.1.4. Establir mesures de prevenció d’incendis a les zones de major risc.

1.2. GESTIÓ DEL MEDI HIDROLÒGIC

1.2.1. Definir l’atermenament del Domini Públic Hidràulic i la zona de Policia dels cursos fluvials del municipi per tal de donar protecció a la xarxa hidrogràfica.

1.3. GESTIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC

1.3.1. Potenciar de forma especial, la conservació de les valls de les rieres properes al sòl urbanitzable, per tal que actuïn com a corredors biològics.

1.3.2. Protecció especial per la zona del torrent dels Oms, torrent de Montbarbat i riera de Passapera, d’especial interès natural al municipi.

1.4. REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS, EQUIPAMENTS, INFRASTRUCTURES I ACTIVITATS DEL SÒL NO URBANITZABLE

1.4.1. Regular i controlar de forma especial, l’establiment de construccions en zones no urbanitzables però properes a les urbanitzacions.

1.4.2. Regulació de la instal·lació de noves infrastructures i de les ja existents

1.4.3. Regulació de les edificacions admeses en medi natural.

1.4.4. Regulació d’usos i activitats.

1.4.5. Restauració de l’abocador clausurat.

1.4.6. Directrius per les instal·lacions de golf existents i futurs del municipi.

1.5. PLANEJAMENT MUNICIPAL I SUPRAMUNICIPAL

1.5.1. Pla d’Ordenació Masies de Lloret.

1.5.2. Protecció del patrimoni històric i cultural.

2. PROPOSTES D’ACTUACIÓ

2.1. GESTIÓ DEL MEDI FÍSIC

2.1.1. Realització d’un Pla de Prevenció d’Incendis.

2.1.2. Realització de Plans d’Evacuació d’Urbanitzacions localitzades en zones de risc.

2.2. GESTIÓ DEL MEDI HIDROLÒGIC

2.2.1. Inventariar l’estat de tots aquells punts d’aigua naturals del municipi i restaurar aquells que estiguin degradats.

2.2.2. Estudi de l’estat actual de les aigües subterrànies presents al municipi.

2.3. GESTIÓ DEL MEDI BIOLÒGIC

2.3.1. Realització d’un estudi de localització i caracterització d’aquelles àrees naturals de major interès, amb un seguiment dels hàbitats d’especial riquesa.

2.3.2. Projectes de restauració ecològica d’aquelles rieres més degradades en l’àmbit del sòl no urbanitzable.

2.4. ITINERARIS TURÍSTICS i EDUCACIÓ AMBIENTAL

2.4.1. Implantació de senders turístics per l’establiment d'itineraris pedestres i ciclistes.

2.4.2. Condicionament de punts singulars des d’un punt de vista paisatgístic.

2.4.3. Creació d’una Passeig Arqueològic.

2.4.4. Proposta de creació d’un Centre d’Educació Ambiental.

2.4.5. Accions de difusió de la normativa del sòl no urbanitzable entre propietaris, sectors afectats, entitats i ciutadans en general.

2.4.6. Buscar alternatives al traçat del GR 92.

2.5. PLANEJAMENT MUNICIPAL I SUPRAMUNICIPAL

2.5.1. Proposta de desclassificació i restitució parcial de les urbanitzacions Lloret Verd, Lloret Blau i Serrabrava.

2.5.2. Prioritzar les noves desclassificacions del sòl, a les zones més vulnerables.

2.5.3. Proposta d’integració de la vall del torrent dels Oms al Pla Especial d’Interès Natural del Massís de les Cadiretes.

2

DIRECTRIUS PER AL PLA GLOBAL D’ACTUACIÓe-mail: [email protected]. 972 402 450

mailto:[email protected]

ESTUDIS PREVIS DEL SÒL NO URBANITZABLE DEL MUNICIPI DE LLORET DE MARRef./ 400.045

DIRECTRIUS PER AL PLA GLOBAL D’ACTUACIÓe-mail: [email protected]. 972 402 450

1. PRIORITATS DE LES ACCIONS

Prioritat: ALTA Prioritat: MITJA Prioritat: BAIXALínia d’Actuació:


GESTIÓ DEL MEDI HIDROLÒGIC


REGULACIÓ DE LES EDIFICACIONS, EQUIPAMENTS, INFRASTRUCTURES I ACTIVITATS DEL SÒL NO URBANITZABLE.

ITINERARIS TURÍSTICS i EDUCACIÓ AMBIENTAL


- Mesures per prevenir l’erosió existent a les pistes forestals (1.1.1)

- Mesures per paliar l’erosió present als corredors de les línies elèctriques causats per la circulació motoritzada (1.1.2)

- Establir mesures de prevenció d’incendis a les zones de major risc (1.1.4).

- Realització d’un Pla de Prevenció d’Incendis (2.1.1)

- Definir l’atermenament del Domini Públic Hidràulic i la zona de Policia dels cursos fluvials per tal de donar protecció a la xarxa hidrogràfica (1.2.1)

- Potenciar de forma especial, la conservació de les valls de les rieres properes al sòl urbanitzable, per tal que actuïn com a corredors biològics (1.3.1)

- Regular i controlar de forma especial, l’establiment de construccions en zones no urbanitzables però properes a les urbanitzacions (1.4.1)

- Regulació de la instal·lació de noves infrastructures i de les ja existents (1.4.2)

- Regulació d’usos i activitats (1.4.4)

- Proposta de desclassificació i restitució parcial de les urbanitzacions Lloret Verd, Lloret Blau i Serrabrava (2.5.1)

- Prioritzar les noves desclassificacions del sòl, a les zones més vulnerables (2.5.2)

- Proposta d’integració de la vall del torrent dels Oms al PEIN del Massís de les Cadiretes (2.5.3)

- Normes genèriques per la redacció de Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (PTGMF) a les finques del municipi (1.1.3)

- Realització de Plans d’Evacuació d’Urbanitzacions localitzades en zones de risc (2.1.2)

- Protecció especial per la zona del torrent dels Oms, torrent de Montbarbat i riera de Passapera, d’especial interès natural al municipi (1.3.2)- Projectes de restauració ecològica d’aquelles rieres més degradades en l’àmbit del sòl no urbanitzable (2.3.2)

- Regulació de les edificacions admeses en medi natural (1.4.3).

- Restauració de l’abocador clausurat (1.4.5)

- Accions de difusió de la normativa del sòl no urbanitzable entre propietaris, sectors afectats, entitats i ciutadans en general (2.4.5)

- Buscar alternatives al traçat del GR 92 (2.4.6)

- Pla d’Ordenació Masies de Lloret (1.5.1)

- Protecció del patrimoni històric i cultural (1.5.2)

- Inventariar l’estat de tots aquells punts d’aigua naturals del municipi i restaurar aquells que estiguin degradats (2.2.1). - Estudi de l’estat actual de les aigües subterrànies presents al municipi (2.2.2)

- Realització d’un estudi de localització i caracterització d’aquelles àrees naturals de major interès, amb un seguiment dels hàbitats d’especial riquesa (2.3.1)

- Directrius per les instal·lacions de golf existents i futurs del municipi (1.4.6)

- Implantació de senders turístics per l’establiment d'itineraris pedestres i ciclistes (2.4.1)

- Condicionament de punts singulars des d’un punt de vista paisatgístic (2.4.2)

- Creació d’una Passeig Arqueològic (2.4.3)

- Proposta de creació d’un Centre d’Educació Ambiental (2.4.4)

36

EL GRUP DE TREBALL SOBRE EL SOL NO URBANITZABLE

•Impulsar la regulació del sòl no urbanitzable a través de l’exposició de criteris complementaris als ja existents dins del estudis precedents

• Treballar per a la introducció de criteris sobre aquest àmbit per a la creació de normativa. Revisió Pla General

•Presentar els resultats en el marc d’un sessió del Fòrum

EL TREBALL EN XARXA

Caràcter supramunicipalL’Agenda 21 de la Comarca de la Selva

L’Agenda 21 de Catalunya

L’ICLEI

Xarxes catalanes de caire general: sobre sosteniblitat

• CILMA (Consell d’iniciatives Locals per al medi ambient de les comarques de Girona

•La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat

Xarxes de caire més específic: turisme i sosteniblitat

• Network on sustainable tourism (ICLEI)

• Tourism-site

UN PARELL DE TEMES A DESTACAR PER LA SEVA RELLEVÀNCIA

“GRI Tour Operators’ Sector Supplement. Sustainability Reporting and performance indicators” elaborat pels principals majoristes de viatges del món (TO)

•UNEP (Programa de nacions unides per al medi ambient)

•TOI (Tour Operators Initiative)

•GRI (Global Reporting Inititative)

•Lloret de Mar

“AGENDA 21 PER AL TURISME EUROPEU”

• Una iniciativa de la Direcció General d’Empresa de la Unió Europea

• Steering Comitee

• Document “Orientacions bàsiques per a la sostenibilitat del turisme a Europa”

• Any 2005. Revisió del procés

• Any 2007. Document final Agenda 21 per al turisme europeu

JORNADES UNIVERSITÀRIES

Durant els anys 2002 i 2003 l’Agenda XXI ha col·laborat en les JORNADES UNIVERSITÀRIES que s’han vingut realitzant a Lloret.

Aquestes jornades han volgut oferir als lloretencs la possibilitat de realitzar activitats de formació apropant la universitat a casa seva.

Les jornades del 2003 van anar dedicades especialment a la gestió ambiental a les petites i mitjanes empreses amb la voluntat d’incidir en aquest factor clau de competitivitat pel futur turístic de Lloret de Mar.

EL SISTEMA D’INDICADORS DE LLORET (SILL)

FLUXOSAigua- Ús de l’aigua- Reutilització de l’aigua

Energia-Volum i variació del consum d’energia- Energies renovables

Residus- Producció neta de residus- Recollida selectiva

PATRIMONI CULTURAL- Ús i gestió del territori

SISTEMA URBÀContaminació acústica- Soroll en zona turística

Mobilitat-Dependència de l’automòbil- Temps en retencions

TERRITORI- Sòls de sostenibilitat garantida- Biodiversitat- Freqüentació de les platges

ECONOMIA- Eficiència turística

GESTIÓ AMBIENTAL- Empresa i medi ambient

ELEMENTS A DESTACAR, PROS I CONTRES

• Participació estacional

• Participació continuada

• Dificultat de la noció de mig i llarg termini

• La mida de la població

• Foment de l’expressió de la gent

• Grups per temes puntuals

• Perfil divers de la gent que ha participat fins al momentEstablir un procés d’Agenda 21 vol dir donar cabuda a tot tipus de sensibilitats.

ALGUNS TEMES A DESENVOLUPAR A MIG TERMINI• Mesura del indicadors de l’auditoria litoral

• Plafó amb els resultats de l’auditoria

•Taller l’Agenda XXI a casa, 2a edició

•Taller l’Agenda XXI a casa, vessant socio-econòmica

•Propera sessió del Fòrum. Sól no urbanitzable

•Activitats en motiu de diades assenyalades

• Determinació dels treballs a realitzar a partir dels resultats de l’estudi acústic

• Redacció d’un document resum d’aquests 5 primers anys

• Actualització de la pàgina web

•Continuar amb el fluxe d’informació sobre el turisme i la sostenibilitat als empresaris lloretencs

•Seguiment de la resta d’indicadors

• Grup de treball per la utilització sostenible dels recursos (aigua, residus, energia, sòl, construcció,....)

• Qualsevol grup que es suggereixi

• Establiment de les accions corresponents a la 2a fase del PALS

• Seguir treballant en xarxes

• Activitats formatives pels mestres sobre medi ambient

• Inici del procés per a la elaboració d’un pacte per a la mobilitat sostenible a Lloret.

• Foment de l’adopció responsable d’animals domèstics

La sostenibilitat no és ni un dogma ni un discurs retòric, ni una fórmula màgica. És

un procés intel·ligent i autoorganitzatiu que aprèn pas a pas mentre es desenvolupa

La ciutat sostenible, Diputació de Barcelona, 1998

Presentación de PowerPoint - Ajuntament de Lloret de Mar

Documents

Transcript of Presentación de PowerPoint - Ajuntament de Lloret de Mar