1. El quim arriba a l'estmac a travs del cardias, que evitar que el quim pugui sortir de l'estmac L'estmac s un segment dilatat del tub digestiu. La mucosa epitelial de l'estmac presenta nombroses glndules gstriques que secreten HCl (cid clorhdric), pepsina, H 2 O (aigua) i mucus. Aquestes glndules sn prpies del tub digestiu Digesti gstrica. L'estmac

2. L'aigua i el mucus humitegen l'aliment, l'HCl fa que el PH de l'estmac es torni cid i l'enzim pepsina actu atacant les protenes del quim.A l'estmac hi ha doncs una digesti mecnica barrejant i marejant el quim, i una digesti qumica dels sucs gstrics. Quan el bolus surt de l'estmac a travs del plor cap a l'intest prim, rep el nom de quil. El plor evitar que el quil pugui retornar des de l'intest a l'estmac 3. 4. Absorci. Intest prim 5. L'intest prim segueix a l'estmac, i en ell t lloc l'absorci de la major part de nutrients. Per poder augmentar la superfcie d'absorci, les cllules de l'epiteli de l'intest prim presenten unes prolongacions anomenades vellositats intestinals. 6. L'intest prim consta de tres parts diferenciades, el duod, el jej i l'ilion. Tot l'intest prim presenta nombroses glndules prpies del tub que secreten mucus, aigua i enzims que ataquen els diferents nutrients per facilitar-ne l'absorci.L'absorci t lloc principalment en el duod, i els nutrients ben descompostos travessaran les parets intestinals cap a la limfa i la sang que els transportar fins a les cllules per a ser utilitzats. 7. A l'inici de l'intest prim, hi aboques els seus continguts dues glndules annexes, elfetgei elpncrees . Elssucs pancretics completen la digestiestomacal, per per afuncionar necessitenun PH molt ms elevatque el que presentael quil provinent de l'estmac Com s'ho far? 8. Elfetgesecretabilisque s'emmagatzema a la vescula biliar i es abocat al duod La bilis no cont enzims, el que fa s disminuir el PH del quil per a que puguin actuar els sucs pancretics. Per a ms a ms, la bilis permet emulsionar els greixos i en facilita la digesti. Nota sobre el pancrees i el fetge En definitiva, a l'intest prim hi ha una digesti mecnica, amb el moviment de l'intest, per sobre tot una digesti qumica. 9. Quan el quil arriba a l'intest gros, els principals nutrients ja han estat absorbits. Per el quil resta molt humit i ple d'aigua, i el nostre cos no es pot permetre la prdua d'aigua, de manera, que s a l'intest gruixut on es reabsorbiran l'aigua i les sals minerals. A ms a ms, propulsa el contingut intestinal cap al final del procs. Quan l'aigua s absorbida del quil, aquest ja rep el nom de femta, que avana cap al recte per a ser expulsada pel recte. Absorci. Intest gruixut 10. La ingesta de menjar, l'activitat fsica i una dieta rica en fibra facilitaran el trnsit intestinal L'intest gros presenta tres parts clarament diferenciades, el cec, el colon i el recte. 11. NotaFlora intestinal Finalment, l'intest gros dona pas a l'anus que s un esfnter musculs que permetr l'expulsi de la femta.