1. Vocabulari bsic informtic

2. Arxiu: Un arxiu s un conjunt de documents que esta agrupats en un mateix lloc o crrec d'una mateixa situaci.El concepte arxiu ha anat evolucionant al llarg de la histria , i amb la consodilaci de l'arxivstica com a cincia se li ha adjudicat untriple significat.Segons elConsell Internacional d'Arxius , arxiu s la cal citaci: 3. Arxiu: Un arxiu s un conjunt de documents que esta agrupats en un mateix lloc o crrec d'una mateixa situaci.El concepte arxiu ha anat evolucionant al llarg de la histria , i amb la consodilaci de l'arxivstica com a cincia se li ha adjudicat untriple significat.Segons elConsell Internacional d'Arxius , arxiu s la cal citaci: 4. -Conjunt de documents , de qualsevol data , forma o suport material , produtso rebuts per tota persona fsica o moral , i per tot servei o organisme pblic o privat , en l'exercici de la seva activitat , conservats pel seu productor o els seus successors per les seves necessitats , o b transmesos a la instituci arxivstica competent , per ra del seu valor arxivstic. 5. -Instituci responsable de la reuni , del tractament , de l'inventari , de la conservaci i de la comunicaci dels arxius , dit tamb servei d'arxius. -Edifici o part del'edifici on sn conservats i comunicats dels arxius , dit tamb dipsit d'arxiu. 6. Segons la seva personalitat jurdica: 7. Arxius pbics.Conjunt orgnic de documents produts i/o rebuts en l'exercici de les seves funcions per les persones fsiques o jurdiques en el transcurs d'activitats administratives regides pel dret pblic. Arxius privats.Conjunt orgnic de documents produts i/o rebuts en l'exercici de les seves funcions per les persones fsiques o jurdiques en el transcurs d'activitats no regides pel dret pblic. 8. Administratius.Sn el conjunt de documents que conserven vigncia administrativa i/o legals.Els arxius administratius poden ser arxius de gesti, arxiu central i arxiu intermedi. Segons l'mbit del fons que custodienPortes de l'Arxiu de la Corona d'Arag a la Plaa del Rei, BarcelonaArxius Nacionals. 9. Caracterstiques generals dels arxius 10. * Nom i extensi:Cada arxiu s individual i s identificable per un nom i una extensi opcional que sol identificar el seu format. El format sol servir per identificar el contingut del fitxer. 11. Els noms de fitxer originalment tenien un lmit de vuit carcters ms tres carcters d'extensi, actualment permeten molts ms carcters segons el sistema d'arxius. 12. Dades sobre l'arxiu:A ms per a cada fitxer , segons el sistema d'arxius que s'utilitza es guarda la data de creaci , modifucaci de l'ltim accs. Tamb tenen propietats com ocult, de sistema, de noms lectura, etc. 13. * Mida:Els arxius tenen tamb una mida que es mesura en bytes, kilobytes megabytes, gigabytes i depn de la quantitat de carcters que contenen. 14. * Ubicaci: Tot arxiu pertany a un directori o subdirectori. La ruta d'accs a un fitxer sol comenar amb la unitat lgica que el cont i els successius subdirectoris fins a arribar al directori contenidor, per exemple: "C: Arxius de programaMicrosoftarchivo.txt". Els arxius poden separar en dos grans grups, executables i no executables. Veure tipus d'arxius. 15. Format d'arxiu 16. Tots els arxius estan formats per mltiples carcters que han de ser interpretats en conjunt per poder executar o visualitzar (exceptuant el text pur). El tipus d'interpretaci de cada arxiu est donat pel format que utilitza (un arxiu grfic de format GIF ha de prendre's i interpretar com a tal i no com si fos de format ZIP, que s un arxiu comprimit). 17. Els arxius poden contenir diferents tipus d'informaci segons el seu format: arxius de text (. Txt, etc.), De documents enriquits (. Doc,. Rtf,. Pdf, etc.), Executables (. Exe,. Com, etc. ), dades (. xls,. dbs, etc.), imatge (. jpg,. png,. bmp,. gif, etc.), udio (. wav,. mp3,. au,. mid), vdeo (. mpg,. avi,. asf, etc.), etc. 18. Qualsevol arxiu pot ser editable, i cada format t diferents tipus d'editors. Un arxiu d'imatge sol editar amb un editor grfic, mentre un arxiu comprimit, ha de manipular amb un compressor. 19. Extensions d'arxius: 20. * Extensions de fitxers udio:fan referncia als arxius que contenen una grabaci o un so. * Extensions de fitxers d'imatge:fan referncia als arxius que contenen una imatge o una fotografia. * Extensions de fitxers comprimits:fan referncia als arxius que contenen comprensions multipropsites. 21. * Extensions de fitxers de text:fan referncia als arxius que contenenun text. * Extensions de fitxers del sistema:fan referncia als arxius que estan relacionats amb els sistemes operatius.* Extensions d'arxius de vdeo:fan referncia als arxius que contenen un o mes vdeos. 22. Organitzaci de carpetes 23. Quan sapiguem crear elements , veurem com es poden organitzardins de les diferents unitats i carpetes. Les diferents que podem fer amb unelement sn: -Copiar : copiar un element s duplicar per tal de posar en un atre lloc , sense que desaparegui del lloc original. -Moure : moure un element s canviar-lo de lloc. 24. -Esborrar : Esborrar un element significa eliminar-lo. L'operaci d'esborrar un element s'ha de fer amb molta cura, ja que podrem perdre informaci. De tota manera, Windows ens demanar confirmaci abans d'eliminar qualsevol element. Per copiar un element hem de seguir el procediment segent: Seleccionem a la zona dreta de la finestra l'element que volem copiar fent un clic amb el bot esquerra del ratol sobre l'element. Per reanomenar un arxiu fem doble click sobre el seu nom i li canviem. 25. Capacitats: 26. Byte:Format normalment per un octet (8 bits), encara que poden ser entre 6 i 9 bits. La progressi d'aquesta mesura s el tipus B.Es poden usar capacitats intermdies per sempre basades en 24Bytes=16 8 Kilobyte (K o KB):Tot i que s'utilitzen les accepcions utilitzades en el SI, un Kilobyte no sn 1.000 bytes. A causa de l'anteriorment exposat, un KB (Kilobyte) sn 1.024 bytes. A causa del mal s d'aquest prefix (Kilo, provinent del grec, que significa mil), s'est utilitzant cada vegada ms el terme definit per l'IEC (Comissi Internacional d'Electrnica) kibi o KiB per designar aquesta unitat. 27. Megabyte (MB): L'MB s la unitat de capacitat ms utilitzada en Informtica. Un MB NO sn 1.000 KB, sin 1.024 KB, de manera que un MB sn 1.048.576 bytes. Igual que passa amb el KB, donat el mal s del terme, cada vegada s'est utilitzant ms el terme MiB. Gigabyte (GB): Un GB sn 1.024 MB (o MiB), per tant 1.048.576 KB. Cada vegada s'utilitza ms el terme Gibibyte o GiB. 28. Arribats a aquest punt en el qual les diferncies si que sn grans, cal tenir molt en compte (sobretot en les capacitats dels discs durs) que s el que realment estem comprant. Alguns fabricants utilitzen el terme GB referint no a 1.024 MB, sin a 1.000 MB (SI), cosa que representa una prdua de capacitat en la compra. Altres fabricants s que estan ja utilitzant el terme GiB. Perqu ens fem una mica la idea de la diferncia entre tots dos, un disc dur de 250 GB (SI) en realitat t 232.50 GiB. 29. Terabyte (TB) :Tot i que s encara una mesura poc utilitzada, aviat ens haurem d'acostumar a ella, ja que per posar un exemple la capacitat dels discs durs ja s'est aproximant a aquesta mesura. Un Terabyte sn 1.024 GB. Encara que poc utilitzada fins i tot, igual que en els casos anteriors s'est comenant a utilitzar l'accepci Tebibyte . 30. Memries: 31. Memria RAM: s un tipus de memria informtica caracteritzada per un accs directe en qualsevol ordre en un temps constant. 32. Memria Disc Dur: Un disc dur (en angls Hard Disk Drive o HDD) s un dispositiu d'emmagatzemament no voltil. S'hi guarden grans quantitats de dades digitals en la superfcie magnetitzada per diversos discs que cont , els cuals giren a gran velocitat. 33. Emmagatzematge: 34. -La memria USB , clau USB o llapis USB(tamb anomenat pendrive) s un petit dispositiu de memria flaix que es pot connectar directament a un port USB.Permet l'emmagatzamamement de tota mena de fitxer de tota mena de fitxers(imatges , fotos , msica , pellcules , programes , etc.)i fer-los servir a un ordinador , reproductor de msica , de video , etc ...Va comenar 32 MegaBytes i ara pot arribar a emmagatzemar GigaBytes. 35. -La targeta perforadas una cartolina amb unes perforacions que servien per enregistrar una acci (forat) o no acci (no forat). Actualment les targetes perforades han estat reemplaades per mitjans magntics i ptics d'emmagatzemament d'informaci. 36. Programari lliure: 37. El programari lliure (software) s el programari que pot ser usat , estudiat i modificat sense restriccions , i que pot ser copiat i redistribut b en una versi modificada o sense modificar sense ap restricci , o b amb unes restriccions mnimes per garantir que els futurs destinetaris tamb tindran aquests drets. 38. Programari lliure destacat: 39. Ofimtica -OpenOffice.org:Paquet ofimtic que inclou Writer (tractament de textos), Calc (full de clcul i grfics), Impress (presentacions), Base (base de dades), Draw (dibuix) i Math (frmules matemtiques). Alternativa a Microsoft Office. Al seu web d'extensions trobem molts complements per ampliar les possibilitats de l'OpenOffice.org. 40. A la secci Extensions hem fet una selecci dels complements ms recomanables. Porta installats el diccionari de sinnims i de separaci de mots en catal. Ja no cal installar aquestes extensions per separat. -Dia: Eina per crear diagrames estructurats (de relaci, de flux, de xarxa...). Alternativa a Microsoft Visio. Adopta l'idioma del sistema (si no teniu el sistema en catal, mireu la secci Solucions). Durant la installaci del programa cal installar les traduccions. 41. -Mozilla Thunderbird: Correu electrnic. Alternativa a Outlook. A ms, podem afegir-li agenda, calendari amb alarmes i llista de tasques installant l'extensi Mozilla Lightning. Per fer-ho, una vegada descarregat, anem al men Eines / Complements i fem clic al bot Installa. Al seu web d'extensions trobem molts complements per ampliar les possibilitats del Thunderbird. A la secci Extensions d'aquest web hem fet una selecci dels complements ms recomanables. 42. Internet 43. -Mozilla Firefox: Navegador per a Internet. Alternativa a Internet Explorer. Al seu web d'extensions trobem molts complements per ampliar les possibilitats del Firefox. A la secci Extensions d'aquest web hem fet una selecci dels complements ms recomanables. 44. Grfics -GIMP: Programa de retoc fotogrfic i creaci i disseny d'imatges. Alternativa gratuta a Photoshop. 45. Multimdia -VLC Media Player: Reproductor multimdia que permet reproduir prcticament tots els formats de vdeo i udio ms utilitzats (MPEG, DivX, WMV, AVI, MOV, MP4, MKV, FLV, MP3, OGG...), aix com CDs, DVDs i SVCD/VCDs. 46. Utilitats PDFCreator: Permet crear fitxers PDFs des de qualsevol programa que pugui imprimir. Tamb podem encriptar i protegir els fitxers PDFs amb contrasenya, combinar diversos PDFs en un de sol, exportar a JPG, PNG... Cal seleccionar l'idioma durant la installaci.