Natxo SorollaSeminari “Sociòlegs”12 de maig de 2010

Tria de llengües en xarxes socials intergrupals

Pregunta inicialEn societats plurilingües, quins factors

configuren la tria de llengües dels parlants en les relacions intergrupals?Tria de llengües

Nucli d’estudi de la tesiSocietats plurilingües

MacrocosialRelacions intergrupals, (norma de)

convergència/divergència, segregació/integració, contacte de llengües, bilingüisme, diglòssia, dinàmica...

ParlantsVisió microsocial

RelacionsAnàlisi estructural

FactorsVariables independents: atributiu + estructural

Aproximació quantitativa a la tria de llengüesCorrent d’estudi qualitatiu de la tria de

llengüesAproximació per enquesta:

Llengua amb la parella – Llengua habitual de la parella.

Llengua amb fills – Tabula rasa Llengua parlada amb els amics, familiars, ...Llengua parlada amb els amics de llengua X

(relació segons atributs d’alter) Llengua parlada si li contesten en _______

Aproximació quantitativa a la tria de llengües

La visió clàssica analitza l’àmbit, no l’alter, i ho fa sense coneixement dels atributs d’alter (amics, botigues, veïns...)O amb coneixement limitat dels atributs d’alter

Llengua parlada amb amics de llengua _______Si parla _____ a un desconegut i li contesta en ______

És el més proper a l’anàlisi de les xarxes socials i la tria de llengües des de les enquestes

Aproximació bastant roïna

Aproximació tradicional a l’estudi de la convergència lingüística“Actualment en la zona de Barcelona els àmbits

públics no oficials de masses (de lleure, comercials) en les grans àrees urbanes semblen associar-se amb un major ús oral de la llengua castellana. En aquesta zona, en les relacions comercials orals entre clients i venedors, per exemple, la llengua castellana sol ésser la llengua triada inicialment, per dues raons. D’una banda perquè el castellà és la primera llengua majoritària en bona part dels barris de la zona. En segon lloc, perquè les normes socials afavoreixen que s’usi. La convergència lingüística del venedor de llengua castellana cap al client catalanoparlant es produeix a vegades, però no és una norma de compliment obligat. En canvi, la convergència lingüística del venedor catalanoparlant cap al client castellanoparlant és un comportament que es dóna per suposat, bé que no sempre es doni.”

Boix; Vila (1998:128). Sociolingüística de la llengua catalana

Enquesta d’Usos LingüísticsAndorra: “Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta

persona li respon en català, vostè generalment què fa?”

Pregunta extremadament abstractaPortuguesos a Andorra

“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”

Demana si li poden parlar en castellà;

1,6

Continua la conversa en castellà; 3,0

Segueix parlant en

francès; 3,1

Continua la conversa en català; 38,8Mai s'adreça

a ningú en francès; 53,4

n = 96

Sigue habland

o en francés

Continua en

catalán

Continua en

castellano

Pide si le pueden

hablar en castellan

o

Nunca se

dirige a nadie

en francés

Total

Conoci_miento fluido de francés

Sí 10,7 75 3,6 0 10,7 100

No 0 23,5 2,9 2,9 70,6 100

…segons el coneixement de francès dels portuguesos…

“Si vostè s'adreça a algú en francès i aquesta persona li respon en català, vostè generalment què fa?”

Marc Teòric: anàlisi de xarxes. Aportació de la tesi.

Anàlisi individualitzat de (cadascuna de) les relacions

Amb control dels atributs d’alter

I amb atributs reticulars d’alter

Hipòtesi 1Relació homòfila: entre parlants inicials de

la mateixa llenguaLa tria lingüística es resoldrà en la llengua

inicial, tan per part d’ego com d’alter Variable principal: la tria lingüística entre

ego i alter depèn principalment de la llengua familiar d’ego i alter factors individuals/interacció

Hipòtesi 2Relació heteròfila: entre parlants inicials de

diferent llenguaSocietats plurilingües. Relacions intergrupals.La tria lingüística es resoldrà segons...

1) El patró de convergència (macrosocials)Habitus de Bourdieu. Les relacions entre

catalanoparlants i castellanoparlants tendiran a resoldre’s en castellà a la Franja i en català a Catalunya

2) La llengua familiar majoritària a la classe. 3) Segons atributs individuals d’ego i alter

Coneixements lingüístics d’ego i alterTries lingüístiques d’alter en relacions intergrupals

(segona corona...)Representacions / actituds d’ego

Hipòtesi 3Les relacions homòfiles només són

lleugerament més comuns que les heteròfilesExcepte en noves immigracions

Validesa de les hipòtesisLes tries de cada actor en les relacions

homòfiles han de ser consistentsEn les relacions heteròfiles que siguen

equivalents (coneixement, usos i representacions d’ alter similars) la tria de cada actor ha de ser consistent (mateixa llengua).

Si hi ha diferència, i no és consistent, invalida el model, perquè ens falten factors que explicon eixa inconsistencia dintre del nostre model.

Projecte RESOLRESOL: Resocialització i llengües: els

efectes lingüístics del pas de l’educació primària a la secundària (HUM 2006-05860/FILO)

Franja (Baix Cinca i Llitera): Primària: 245 enquestes (208 a 6è)Secundària:

Primera onada: 182 enquestesSegona onada: 220 enquestes

Catalunya (Noguera)Primària: 201 enquestes (169 a 6è)Secundària: 178 enquestes

Mètode d'anàlisiTria de llengua d’ego en la relació amb alterTria de la llengua d’alter amb egoAnàlisi estructural

Anàlisi de xarxes atributiu egocentrat: llengua que parla ego amb alter, segons els atributs

d’egoAnàlisi de xarxes atributiu sociocentrat:

llengua que parla ego amb alter segons els atributs d’ego i d’alter

Anàlisi estructural: llengua que parla ego amb alter amb els atributs d’ego,

els atributs d’alter i el comportament d’alter amb els seus alteri, segons els atributs dels alteri

Punts febles, dubtes, porsAnàlisi amb Ucinet o amb SPSS?

SPSS: índex de manteniment de la llengua segons índex de manteniment de l’alter, etc

Es pot fer amb anàlisi de xarxes socials (Ucinet)Els casos de SPSS han de ser la relació o la

persona?Estudio els llaços d’ego cap a alter, o els

d’alter cap a ego?Incorporar Catalunya?Anàlisi longitudinal (SIENA)?Temps!