LO

Lorena Crdoba i Nria Toms14/1/165

LA LLEGENDA

Sant Antoni tenia 20 anys quan va sentir la crida de Du. Aix que ho va fer es va retirar a una cova. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants, per Sant Antoni s'hi va resistir. Finalment els dimonis van assaltar de nit la cova i el van apallissar. La nit segent, els dimonis hi van tornar convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Du va llanar un bra de llum a la cova que va atemorir els diables, que no hi van tornar mai ms.

LA FESTA

La seva festa s el 17 de gener com a tradici dels animals tils per a les feines del camp. Se celebren en honor seu un gran nombres de festes populars.

SANT ANTONI

Sant Antoni Abat va ser un monjo cristi pioner de l'eremitisme. s considerat el patr dels animals de peu red i dels animals domstics.

A la festa, Sant Antoni, representa la figura del b, contra la del mal, que s el dimoni.

EL DIMONI

A la festa, el dimoni representa la figura del mal i prov de l'infern. Els dimonis sn experts a fer accions dolentes compessigolles, travetes, etc.

LES GLOSES

La glosa s una mena de composici popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment, com per exemple:

Sant Antoni va per mar sonant una campaneta amb sa seva guitarreta tots es peixos fa ballar

ELS INSTRUMENTS

Els instruments principals que es toquen a la festa sn: la ximbomba, el tambor i el flabiol.

ELS FOGUERONS

s una celebraci mallorquina relacionada amb la festa de Sant Antoni. Els fan un dia abans del dia de Sant Antoni per anunciar-lo.

LES BENEDES

El mat del 17 de gener es fan les benedes. La gent duu els seus animals domstics i de peu red, per beneir-los amb aigua beneda.

LES MATANCES

Abans de Sant Antoni fan les matances per desprs tenir llonganisses, sobrassades, botifarrons i botifarres.

Tots aquests menjars desprsels torren al foguer deSant Antoni.

LA GASTRONOMIA

La llonganissa, la sobrassada, el botifarr i les costelles, sn els menjars tpics que torram als foguerons.

Llonganissa

Costelles

Botifarrons

Sobrassada