Guillem d’ Occam

Treball realitzat per:

Xavi Gutiérrez, Marc Carmona, Eduard Requejo i Carlos Olivar

BIOGRAFIA

Guillem d'Occam va néixer entre els anys 1280/1288 a Occam (també anomenat Surrey), al sud de Londres i va morir l'any 1349 a Munic, al sud d’Alemanya.

Va ser filòsof, teòleg franciscà anglès i el fundador de l’escola nominalista.

Surrey (Regne Unit) Munic (Alemanya)

BIOGRAFIA

Va ingressar a l'ordre franciscà en un convent de Londres als 13 anys i va acabar de cursar els seus estudis a Oxford, encara que aquests últims no els va completar. L'any 1306 va ser nomenat sotsdiaca i cap a l'any 1310 va començar la formació teològica que l'any 1317 va acabar a Oxford. Va ser durant aquest període i els anys següents quan va escriure la majoria de les obres filosòfiques y teològiques, per les quals és famós actualment. A partir de llavors, fins al 1319 ensenyaria a Oxford i a París, tot i que mai va ser nomenat mestre, ja que les seves doctrines eren considerades gairebé herètiques pels membres de la facultat. L'any 1321 va tornar al convent franciscà de Londres on havia viscut.

BIOGRAFIA

Universitat d’Oxford

BIOGRAFIA

Michele de Cesena, llavors el màxim dirigent de l'orde franciscà, es coneix amb Guillem d'Occam, i aquest s'adhereix al moviment espiritual franciscà.

Lluís de Baviera i l'antipapa Nicolau V (nomenat pel mateix emperador) adonant-se que els espirituals poden ser uns bons aliats, els recolzen.

El 26 de maig de 1328, Guillem d'Occam, juntament amb alguns altres espirituals i representants imperials s’escapen d'Avinyó sentint-se amenaçats i se'n van a Pisa i el 1329 se'n va a Munic amb Lluís de Baviera. No es mourà més de Munic.

BIOGRAFIA

Durant la resta de la seva vida, Occam va escriure altres escrits, i tots ells feien referència a assumptes polítics, incloent la llibertat i els drets espirituals. També va escriure obres de crítica contra el papa i diversos tractats que analitzen el poder civil i l'eclesiàstic. Tot i que l'any 1334 Joan XXII mor, Guillem d'Occam i els franciscans espirituals van continuar enfrontant-se amb el seu successor Benet XII.Michele de Cesena mor l'any 1342 i Guillem es converteix en el cap dels espirituals oposats al papa.Lluís de Baviera és destituït l'any 1346 i mor l'any següent.

Guillem va morir a Munic l'any 1347 víctima de la pesta negra.

BIOGRAFIA

FILOSOFIA I PENSAMENTDonarà molta importància a parlar de la separació entre la raó i la fe, dos conceptes que segons ell són completament independents de l’altre.

La filosofía d’Occam tindrà una sèrie de principis en els quals es basarà tota la seva obra:

La navalla d’Occam: Hem d’eliminar tot allo que no sigui evident i demostrable utilitzant sempre la nostra experiència. Hem d’evitar crear fantasies o coses no demostrables per tal d’explicar allò del que no podem demostrar res amb seguretat. Principi empirista: El coneixement principal és el de l’experiència. Diu que si només podem veure la realitat singular i simple, allò ha de ser l’ únic real, per tant tot es basa en el que hagi estat en contacte amb els nostres sentits.

Principi nominalista: Occam diu que tot allò que existeix es individual i que per tant, no necesita res per tal de seguir existint. També diu que els conceptes universals s’utilitzen només per a designar i agrupar en pluralitats aquelles coses que s’assemblen entre sí. Principi Voluntarista: A partir del principi nominalista, Occam pot afirmar que Déu és totalment independent i omnipotent i justifica la seva existencia dient que el món ha sigut creat per algú ja que l’ ordre que el regeix no pot haver estat creat a partir dels principis racionals i universals coneguts.

FILOSOFIA I PENSAMENT

Guillem d’ Occam va dedicar part de la seva obra a criticar a la metafísica tradicional que havia existit durant el passat negant una sèrie d’idees pròpies d’aquella època.

-Nega l’existència d’essències universals, la distinció essència- existència i l’analogia de l’ésser.

-Nega la possibilitat del coneixement racional de Déu: les proves que intenten demostrar la seva existència només són arguments provables.

-Nega la concepció d’ànima ja que, com en el cas de Déu, no existeixen arguments que puguin demostrar l’existència d’una ànima immaterial i immortal.-Nega l’existència d’una ètica lligada a principis racionals i per tant, afirma que la moral està manada per Déu (si Déu ho prohibeix, allò és dolent).

FILOSOFIA I PENSAMENT