LA HISTÒRIA DEL CINEMA

GRUP 3 de QUART ESO A:· Oriol Barrera· Pol Lebrón· Ricard Calvo· Paula Cerdaña· Estefania Vilà· Pau Ariño

EL PRE-CINEMA. INTRODUCCIÓ

Els éssers humans, sempre

s’han preocupat per captar

i representar el moviment.

I els primers espectacles en

públic van ser amb projecció

d’imatges animades.

APARELLS CINEMÀTICS

Cambra obscura: premetia

la projecció d’imatges externes

dins d’una cambra fosca.

Llanterna màgica: precursosa

del cinema, projectant imatges

sobre una superfície plana.

FOTOGRAFIA

• Al segle XIX apareix la fotografia, on era possible fer i guardar imatges.

I al llarg del segle es creen nous invents per recrear moviment: Taumàtrop, el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop i el Praxinoscopi.

PRE-CINEMA

● Estava constituit per: la persistència de la visió, la fotografia i la projecció. Però falta la pel.lícula perforada i el mecanisme d'avanç intermitent que la mou. I al 1890 es va solucionar el problema.

ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA

David Wark Griffith (1875-1948) és considerat el creador del llenguatge cinematogràfic, és a dir, tots aquells conceptes tècnics que cal diferenciar en el rodatge d'una pel·lícula. A més, la seva obra va suposar una important innovació en el cinema de l'època, canviant la manera de narrar les pel·lícules i introduint nous recursos.

ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA

● Louis Delluc (1890-1924), emmarcat dins el moviment impressionista al món del cinema. La seva obra, en la qual destaca L'inondation, se centra en la natura i la vida quotidiana de les persones.

ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA

● Luis Buñuel (1900-1983) és un dels màxims exponents del cinema surrealista, que donava molta importància al món dels somnis i les imatges oníriques, així com als desitjos més amagats del subconscient. Salvador Dalí va col·laborar amb ell.

ELS CINEASTES MÉS IMPORTANTS DE L'ÈPOCA MUDA

● Als EEUU, la indústria cinematgràfica va trobar la seva capital a Hollywood, on destaquen autors com Charles Chaplin, Harold Lloyd o Buster Keaton, principals directors del cinema mut americà dels anys vint.

EL CINEMA SONOR

El dia 6 d'octubre de l'any 1927 es va produïr un fet increïble: va parlar la primera persona en una pel·lícula. La pel·lícula s'anomenava “El cantor de jazz” de Alan Croland, on es podia veure a Al Jolson cantant. El cinema sonor va ser una gran innovació peòo també va produïr la desaparició de varis actors del cinema mud ja que la seva veu no els hi agradava.

DIRECTORS I PEL·LÍCULES IMPORTANTS DEL CINEMA SONOR

● Va haver-hi actors importants com Lubitsch amb la pel·lícula “Ser o no ser” al 1942. Capra, un mestre de la comèdia americana, amb títols com "Succeí una nit" (1934) o "Viu com vulguis" (1938). Hawks el director d'Scarface" (1932). Cukor,l'autor d'Històries de Filadèlfia" (1940). John Ford va ser conegut sobretot pels seus "westerns" èpics, com ara "La diligència" (1939), o Josef von Sternberg,cineasta alemany que dirigí "L'àngel blau" (1930).

CANVIS QUE ES VAN PRODUÏR

Els estudis van haver de replantejar-s'ho tot i fer importants inversions per reconvertir-se en sonors. També els tècnics i els cineastes van haver de canviar de forma de fer i de pensar. I els actors i actrius van haver d'aprendre a vocalitzar correctament. A l'Estat Espanyol, els primers estudis sonors, els Orphea, es van inaugurar a Barcelona el 1932. El problema va ser que quan es va produir aquest canvi estaven en la decadència del crack del 1929

● Enfront de directors amb plantejaments principalment comercials, fan aparició d'altres amb nous neguits estètics. És el cas de Von Stroheim, Hitchcock o Orson Welles; aquest darrer realitzà les obres mestres "Ciutadà Kane" (1941) i "El quart manament" (1942).Pel que fa a l'Estat soviètic, segueix essent una excepció el cinema de S.M.Eisenstein, com ho demostren els films "Alexander Nevski" (1938) i "Ivan el terrible" (1945).

Quan la Segona Guerra Mundial esclata, el cinema es basa en la propaganda nacionalista, el documental de guerra o el producte escapista.

ALGUNS DIRECTORS

EL NAIXEMENT

• El cinema va neixer l’any 1895 quan els germans Lumière van mostrar, en sessió pública, els seus films als espectadors del Salon Indien de París.

• Van projectar una pel·lícula en la que una locomotora semblava que sortís de la pantalla.

• Aquesta pel·lícula es titulava "L'arribada d'un tren a l'estació de Cioat”

• Les pel·lícules sempre tractaven de problemes de la vida quotidiana i aixó va aburrir al públic i disminuir l’èxit.

• Gorge meliès, amb la seva imaginacció va salvar el cinema.

• Va conseguir crear la ciència ficció amb obres com

"Viatge a la Lluna" (1902) i "Viatge a través de l'impossible" (1904)

SEGLE XX

El cinema va passar de ser un invent a ser un autèntic negoci

A Catalunya, Fructuós Gelabert esdevé pare de la cinematografia catalana i espanyola.

Segundo de Chomón segueix les passes de Méliès en el seu film "L'hotel elèctric" (1905), on els trucatges són dels millores de l'època.

FUNCIONAMENT

● Com les pel·lícules eren mudes, uns rètols enmig de les escenes anaven explicant l'acció o els diàlegs.

● De vegades, un pianista donava el toc musical a l'espectacle.

CINEMA CULTE

● Al cinema acull no només classes populars sinó part de la burgesia.

● Aleshores es comences a produir pel·lícules dedicades a la burgesia.

● A França apareixen els Films d'Art, títols basats en obres literàries on actuaven actors famosos del teatre.

● Charles Pathé marca a França l'inici de la industrialització del cinema.

● Els films produïts per ell assoliren un bon nivell de qualitat gràcies a la direcció de Ferdinand de Zecca.

PRODUCTORS I DIRECTORS

A Pathé li apareix un rival, Léon Gaumont, qui contracta al director Louis Feuillade, que s'especialitza en el gènere de terror.

Apareix l'anomenada Escola de Brighton, formada pels fotògrafs Smith, Williamson i Collins, que aboquen nous recursos tècnics fonamentals per a la gramàtica cinematogràfica.

ALS EEUU

● El 1903, amb la cinta "Assalt i robatori d'un tren", Edwin Porter inaugura el cinema de l'Oest.

● Els espectadors comencen a aprendre un nou llenguatge, el cinematogràfic: aprenen a relacionar les imatges entenent que guarden una relació de continuïtat. I la base d'aquest nou llenguatge és el muntatge.

LA GUERRA DE LES PATENTS

● Edison, al veure el gran negoci que pot haver darrere el cinema, envia els seus advocats contra els explotadors d'aparells cinematogràfics.

● Això es coneix com la guerra de les patents

● Després d'una època de processos, clausures de sales, confiscació d'aparells i moments de violència, Edison aconsegueix la victòria.

EL NAIXEMENT DE HOLLYWOOD

● Amb la victòria de Edison els productors es veuen obligats a fugir de l'inventor i marxen cap a Califòrnia

● Aquí aixecaran les grans productores que faran la història del cinema nordamericà, Hollywood.

● En acabar la guerra, a Itàlia apareix el anomenat cinema "neorealista", un cinema testimonial sobre la realitat del moment, es realitzava amb pocs materials però amb molta humanitat, preocupat pels problemes de l'individu al carrer. És el cas de "La terra trema" (1947), de Visconti; suposen una mirada sobre els problemes de subsistència dels mes humils.

● Aquest tipus de cinema es va expandir per tot Occident i inclús els nord americans es van aficionar a filmar històries fora dels estudis, aprofitant escenaris naturals.

● el "cinema negre" -policíac- va ser un dels gèneres més rodats.● Als EEUU, les pel·lícules tenien un to pessimista, els personatges reflectien patiment i

problemes passats al llarg de la guerra o també, com a conseqüència d'aquesta, o bé s'inspiren en la comèdia o el musical perquè el públic -a la vegada- necessitava "oblidar". Quan en 1947 s'inicia la "guerra freda", als EEUU comença un període anomenat "mccarthysmo" o "cacera de bruixes" que afecta a Hollywood, especialment als cineastes de d'esquerres, els quals són perseguits, denunciats i condemnats. Alguns cineastes, com Chaplin o Welles, van optar per l'exili.

El cinema de postguerra als diferents llocs del món:

● Els anys 50 representen una nova època de benestar que va canviar l'estil de vida, sobre tot en el que es refereix a l'oci. L'adquisició de televisors suposa un fort competidor pel cine. El nombre d'espectadors disminueix i han de buscar maneres de recuperar-lo. Es llavors quan la pantalla creix, es projecta en color i el so es converteix en estèreo.

● S'imposen els musicals -com "Cantant sota la pluja" (1952), de S.Donen i G.Kelly-, i les superproduccions.

● Fan aparició els nous mites de la pantalla que trenquen els esquemes de comportament social convencional, com Marlon Brando, James Dean o Marilyn Monroe.

● Els joves es converteixen en el públic potencial més important; és la època del rock. És també la dècada dels grans melodrames i de la consolidació dels gèneres, com en el cas del thriller.

Els anys 50

ELS ANYS 70

A finals dels anys 70, i desprès d'uns anys de cinema espectacular basat en el catastrofisme, volen recuperar

la superproducció des del punt de vista de qualitat i de la rendibilitat. Un exemple es el director Georges Lucas- autor de “La guerra de las galàxies” (1977)- Per altra

banda, altres directors aposten per un cinema igualment comercial però tractat amb un estil molt personal i

creatiu, com ara Ford Coppola, Scorsese. Són uns anys en què o es qüestiona tot o es torna al passat amb

nostàlgia.

ELS ANYS 80

Va aparèixer el vídeo i van augmentar els canals televisius per diferents vies. Volen que el públic vagi amb

freqüència al cinema sense sortir de casa. Apareixen pel·lícules amb molts efectes especials, també els actors

musculosos comencen a ser els herois de moltes pel·lícules Surten actors mes preocupats pels temes

polítics. També, son temps de drames i de recuperació de la comèdia.

ELS ANYS 90

Als anys 90, al no tenir suficients idees per el cinema, van decidir inspirar-se en el còmic, aprofitant-se de la

creació dels efectes especials. Generes com la comèdia clàssica, els grans drames, els dibuixos animats,...han

tornat amb força. Aquests anys va destacar força la sexualitat com a ingredient important en diverses

pel·lícules i l'aparició de un nou grup jove anomenat “Generació X”. D'altra banda la comèdia espanyola ha

marcat durant aquests anys.

EL NOU MIL·LENI

Als cent anys de cinema, les noves tecnologies fan un paper molt important, l'ordinador te molt a veure en el

proces de obtenció o manipulació de les imatges. Persones de carn es converteixen en persones

cibernètiques.