Presentació història espanya
-
Upload
eduardriudavets -
Category
Documents
-
view
486 -
download
0
Transcript of Presentació història espanya
HISTÒRIA D'ESPANYANo coneixem quan els primers pobladors arribaren a la península ibèrica. Sí sabem que fa uns 2.500.000 anys, al
Paleolític, hi habitaven tribus humanes que empraven eines de pedra tallada a base de cops, s'alimentaven
d'allò que caçaven i dels fruits silvestres que recollien. Solien viure a coves o a zones protegides.
Fa uns 5.000 anys l'home començà a ensinistrar animals, a conrear la terra, a viure a poblats que ells mateixos
construïen. Feines les seves eines de pedra polida, d'ós, de banya...És el Neolític.
L'últim període de la prehistòria és l'anomenada Edat dels Metalls. Els éssers humans descobreixen i utilitzen els
metalls per fer eines, armes, etc. Es creu que això succeí a l'actual Turquia, a Àsia
Cal tenir en compte que no es descobriren els metalls a tots els llocs a la vegada, per tant hi havia zones que estaven al Paleolític mentre d'altres ja empraven el
ferro.La prehistòria acaba amb l'aparició de l'escriptura.
Comença llavors la Història.A aquesta època de la història se l'anomena Edat Antiga.
A la península ibèrica hi vivien tribus de pobles anomenats íbers i celtes, encara no coneixien l'escriptura mentre a l'altre costat de la Mediterrània s'havien desenvolupat
grans civilitzacions que construïren molts monuments i ja escrivien obres literàries: mesopotàmics, egipcis, fenicis,
grecs...Precisament fenicis i grecs establiren rutes comercials per tota la Mediterrània, amb els seus vaixells arribaren a la península ibèrica a la recerca de matèries primeres, fundaren colònies comercials (ciutats), etc. Els habitants
de l'actual Espanya avançaren molt en els seus coneixements amb el contacte amb aquests pobles
mariners. Estem parlant sobre tot dels segles VI i V abans de Crist.
Mentre fenicis i grecs establien colònies per tota la Mediterrània, al centre de Itàlia sorgia una ciutat que tindria una gran importància: Roma.
Roma era governada per la seva Assemblea del Poble que elegia els Cònsols i pel Senat que representava les persones més riques de la ciutat.
Roma tenia un exèrcit molt preparat: les legions. Aconseguí fer seva tota la península itàlica i després, any rere any, va anar conquerint altres terres fins a consolidar un gran imperi que dominava tota la Mediterrània i gran part d'Europa. Els territoris del que ara és Espanya passaren a ser una part de l'Imperi Romà. La màxima autoritat de l'imperi era l'emperador.
Els romans anomenaren Hispania a la península ibèrica d'on prové l'actual nom d'Espanya. Hispania va formar part de l'imperi romà del segle II abans de Crist fins
el segle V després de Crist.
La llengua que parlaven els romans es deia llatí, els pobles de la península ibèrica varen anar assumint la llengua i cultura romanes, a aquest procés que durà segles se l'anomena romanització. Del llatí provenen
moltes llengües europees, entre elles el català, el castellà, el portuguès, l'italià i el francès.
A Espanya podem trobar encara molts testimonis de la presència romana, un d'ells és per exemple l'Aqüeducte de
Segovia.
Els romans, com la resta de pobles de l'època, llevat del poble jueu que era monoteista, eren politeistes, és a dir creien que existien molts déus com per exemple: Júpiter déu del cel, Juno deessa del matrimoni, Venus deessa de
l'amor, Mart déu de la guerra, Apol·lo déu de l'art, Minerva deessa de la saviesa, etc.
Però es durant l'imperi romà que a Palestina, a l'altre costat de la Mediterrània, neix, predica i mor Jesucrist que era jueu. La religió a que dóna lloc, el cristianisme, primer fou perseguida pels emperadors romans però
finalment aquests la feren seva i va passar a convertir-se en la religió oficial de l'imperi romà.
Al segle V després de Crist (s. V d.c) desapareix l'imperi romà degut a la invasió de diversos pobles del
nord d'Europa, se'ls sol anomenar pobles bàrbars. Aquests pobles formaren regnes a les antigues terres
de l'imperi, a Espanya s'hi establiren els visigots.La desfeta de l'imperi romà va suposar un retrocés en la cultura i, en general, en la vida de les persones que
hi vivien. L'època que comença amb aquest fet s'anomena
Edat Mitjana.
A l'edat mitjana la societat estava dividida en estaments, els nobles -amb el rei al capdavant- posseïen les terres i les seves decisions obligaven a la resta de la població. Els
eclesiàstics -monjos i capellans- vivien en convents i monestirs i també posseïen terres. La majoria de la
població eren pagesos sense cap mena de dret, treballaven les terres dels nobles, no podien abandonar-les i havien
d'obeir les ordres dels seus amos, fins i tot per casar-se havien de demanar permís. Molts pagesos morien de fam i
malalties. A més els nobles constantment estaven en guerra entre
ells. Per això es construïren enormes castells que servien de defensa i refugi.
Durant l'Edat Mitjana neix, a Aràbia, Mahoma, el fundador d'una nova religió: l'Islam. En poc temps els exèrcits
islàmics conqueriren molts territoris, entre ells l'actual Espanya. La religió islàmica es va estendre de la península
ibèrica fins Àsia Central.
La presència musulmana – musulmà és el mateix que islàmic- a l'actual Espanya durà vuit-cents anys. Era una
societat molt culta i rica, hi hagué grans pensadors, artistes i científics. Ens han deixat monuments
extraordinaris com la Giralda de Sevilla, la Mesquita de Còrdova o l'Alhambra de Granada
Després de la conquesta musulmana de la península ibèrica varen aparèixer petits regnes cristians a les muntanyes
del nord -a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus- que poc a poc van anar ampliant el seu territori amb moltes
guerres amb els musulmans que havien format regnes al sud.
Aquests regnes cristians- Castella, Aragó, Navarra, etc. - van anar ajuntant-se i conquerint més territori fins que
l'any 1492 l'últim regne musulmà de la península (Granada) fou conquerit.
A la península ibèrica, després de la conquesta de Granada i també la de Navarra, només hi quedaren tres regnes, tots tres de religió cristiana: Castella, Aragó i
Portugal. A Castella hi regnava Isabel I i a Aragó Ferran II. Aquest dos reis, anomenats els Reis Catòlics,
estaven casats, per tant els seus descendents heretaren tots els territoris llevat de Portugal. Es quan
es pot començar a parlar d'Espanya.
També el 1492 va succeir un dels fets més importants de la història d'Espanya. Un navegant, Cristòfor Colom, amb el suport dels Reis Catòlics travessà per primera vegada l'Oceà Atlàntic, pensant així arribar a Àsia. De fet es troba amb una terra fins llavors desconeguda a la que
s'anomenà Amèrica. Aquest descobriment tingué moltes conseqüències, una
d'elles que molts espanyols es desplaçaren al nou continent a la recerca de riqueses i, bastant ràpidament, en
conqueriren una gran part. Més tard, altres països europeus, com Gran Bretanya, Portugal o França, s'apoderaren de zones d'Amèrica.
El nét dels Reis Catòlics, Carles I d'Espanya i V d'Alemanya, heretà molts territoris arreu d'Europa a més
de les terres americanes que s'havien conquerit. Fou nomenat emperador i al seu temps, i també durant el regnat del seu fill Felip II, Espanya era el país més
poderós del món (segle XVI).
Malgrat Espanya era llavors un país molt poderós, poc a poc es va anar afeblint sobre tot degut a les guerres que enfrontà. En aquesta època el cristianisme s'havia dividit en dues maneres diferents d'entendre la religió, per una
part hi havia els catòlics que obeïen el Papa de Roma, i per l'altra els protestants que no acceptaven el Papa i volien canviar l'Església. Els regnes d'Europa es decantaren per una o altra idea i esclataren nombroses guerres entre ells.
Espanya, a l'ésser el país catòlic més important va participar en totes. Són les anomenades “guerres de religió”. Això i el mal govern dels reis va provocar que
Espanya cada vegada fos un país més dèbil.
Fins a a finals del segle XVIII els regnes europeus eren “monarquies absolutes”. Això vol dir que els reis tenien tot el poder, només ell feia les lleis i tot depenia de les
seves decisions. Al seu costat, els nobles eren rics i tenien molts privilegis.
La majoria de la població vivia en una situació molt difícil, tant pagesos com artesans de la ciutat, i si les collites
eren dolentes molta gent moria de fam.El 1789 el poble de París es revoltà contra aquesta
situació, ajusticià el rei i proclamà una república, és a dir un estat sense rei. També publicà la primera Declaració
dels Drets de l'Home. És l'anomenada “Revolució Francesa”.
Aquests fets, a França, van suposar que les idees democràtiques s'escampassin per tota Europa, això va ser la causa de molts enfrontaments, fins i tot guerres, però
poc a poc tots el països van anar acceptant “Constitucions”, és a dir una gran llei que garantís els
drets de l'home i que posés límits al poder del rei ( si bé cal dir que això només es referia als homes, les dones trigaren més de cent anys a tenir els mateixos drets),
A Espanya les idees liberals -com es deien les idees de la Revolució Francesa- s'enfrontaren amb les absolutistes (partidaris de la monarquia absoluta) i provocaren vàries guerres civils -guerres entre els mateixos espanyols- que
feren que Espanya fos cada vegada més pobre. També succeí que les colònies americanes es convertiren en països
independents.
Al segle XX el món va patir dues cruels guerres mundials en les que moriren milions de persones. Espanya no hi
participà però el 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola que durà tres anys i en la que s'enfrontaren els partidaris
d'una república democràtica i les forces que volien un estat dictatorial dirigit per una sola persona. Aquests
darrers guanyaren la guerra i empresonaren, exiliaren o assassinaren els seus adversaris. Durant quasi 40 anys,
fins 1975, Espanya va viure sota la dictadura del General Franco. No hi havia llibertat ni respecte als drets humans.
El 1975 va morir el dictador, el poble espanyol estava protestant des de feia anys contra la dictadura i amb el
nomenament del rei Joan Carles I la democràcia va tornar a Espanya. El 1978 es proclamava una nova
Constitució que garantia els drets i les llibertats. Hi tornà a haver eleccions per elegir els governants i des de llavors
fins l'actualitat a Espanya hi ha democràcia.
Des de llavors Espanya ha avançat molt, forma part de la Unió Europea (un grup de 28 països europeus que col·laboren entre sí), s'ha establert un sistema de
comunitats autònomes amb el qual els territoris espanyols poden autogovernar-se en segons quins temes, s'han
promulgat moltes lleis a favor de les persones, etc. També ha tengut greus problemes com el terrorisme o ara la crisi
econòmica.Si més no, com hem vist, la història no s'atura i cal segui
sempre endavant.