Presentació HistòRia Javir

5
LES REFORMES DEL BIENNI D'ESQUERRES (SEGONA PART) Reforma agrària Reforma de l'Estat centralista Reformes laborals Manuel Azaña, president del govern que va impulsar el programa de reformes.

Transcript of Presentació HistòRia Javir

LES REFORMES DEL BIENNI D'ESQUERRES (SEGONA PART)

Reforma agrària Reforma de l'Estat

centralista Reformes laborals

Manuel Azaña, president del govern que va impulsar el programa de reformes.

LA REFORMA AGRÀRIA

Projecte de més abast iniciat per la República, amb objectiu de posar fi al domini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres.

Els primers decrets protegien els pagesos sense terra i els arrendataris van prohibir anul·lar els contractes d'arrendament. També fixen un salari mínim i la jornada laboral de vuit hores.

LA REFORMA AGRÀRIA

El 1932 es va aprovar la Llei de reforma agrària, amb l'objectiu de modernitzar l'agricultura i millorar la situació social dels pagesos. Aquesta llei permitia expropiar sense indemnització les terres de la noblesa. Les terres mal utilitzades es podien expropiar a canvi d'una indemnització als propietaris.

Resultats inicials escassos degut a la complexitat de la llei, la lentitud i les dificultats per la seva aplicació a més de la resistència dels propietaris.

L'aplicació de la llei va suposar un augment de la tensió social, tant per part dels propietaris com per part dels jornalers.

La pagesia va prendre posicions revolucionàries i va promoure revoltes en demanda d'un repartiment més equitatiu de les terres.

REFORMA DE L'ESTAT CENTRALISTA

Amb la Constitució del 1931 es van poder concedir institucions pròpies i estatus d'autonomia a les nacionalitats històriques.

Creació Generalitat de Catalunya (1931) i aprovació de l'Estatut del 1932.

Al País Basc el PNB i els carlins redacten un projecte d'estatut, la aprovació del qual es va retardar indefinidament per l'oposició dels republicans i els socialistes.

Cartell a favor de l'autonomia basca, 1932.

REFORMES LABORALS

La millora de les condicions laborals era l'objectiu primordial de Largo Caballero.

Llei de contractes de treball: regulava la negociació col·lectiva.

Llei de jurats mixtos: els atorgava un poder d'arbitratge vinculant en cas de desacord.

Set dies de vacances pagades a l'any, setmana laboral de 40h

Estimulació de l'augment salarial i creació d'assegurances socials.

Francisco Largo Caballero, socialista del ministeri de Treball.