Presentació l'habitatge

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E

T e m a 2 : P r o j e c t e i c o n s t r u c c i ó d ’ h a b i t a t g e s

P là no ls

C O N S T R U C CIÓ

E le m e nts c o ns tru c tius

R e c urs o s m a te ria ls

P ro c é s c o ns truc tiu

L’HABITATGE

TEMA 2: Projecte i construcció d’habitatges

T E C N O L O G I A 4 T D ’ E S O I E S C A R C U R S 2 0 0 8 - 0 9

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





PROJECTE

Plànols

PLÀNOL- Representació gràfica i a escala de totes les parts que integren una obra arquitectònica o un edifici. Cadascú d’ells té una finalitat específica en el projecte i ha d’incloure totes les mesures i detalls que siguin necessaris per a la definició del que es pretén construir.

ESCALA- relació entre les mides del dibuix i les de l’objecte que es representa.

SÍMBOL- signe gràfic o dibuix simplificat que representa elements o components d’una construcció, instal·lacions, etc., que s’utilitzen per confeccionar els plànols.

Escala = Unitats en el dibuix / Unitats en la mida real

Escales normalitzades en construcció1:10 1:20 1:50 1:100 1:200 1:500 1:1000

Detalls Vistes de planta i alçats

Plànols d’emplaçament

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Plànols d’emplaçament / Plànols de coberta

Plànols de distribució i instal.lacions

Plànols de forjats (estructura)

Plànols de fonamentació (estructura) i sanejament

Plànols de seccióPlànols d’alçat

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol d’emplaçament: orienta i situa l’edifici respecte de l’entorn:

carrers, places, carreteres, parcs i edificis singulars.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol d’alçat: representa les façanes de l’edifici amb la indicació dels

materials que les formen.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol de secció: mostren un tall vertical per l’interior de l’edifici per a observar les

alçàries entre forjats, les escales i elements estructurals.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol de distribució: representa els espais de l’habitatge i el mobiliari,

sanitaris, finestres i portes.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol d’estructura: mostra els materials i elements que sustenten cada

habitatge (bigues, armadures, revoltons,...)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànol de coberta: representa la teulada o el terrat i especifica els

materials (pissarra, fusta, maons,...)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànols d’instal·lacions: descriuen els circuits, els operadors de control i

els punts de consum dels serveis de l’habitatge (electricitat, calefacció,

fontaneria, gas, comunicacions, ascensors,...)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plànols de fonaments i sanejament: inclouen la situació, dimensions i

composició dels elements que sustenten l’edifici al sòl i les connexions amb

els serveis urbans exteriors (desguàs, presa de llum, presa d’aigua,...)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES

Elements constructius

Són els diferents components que formen part de la construcció d’un habitatge

i s’agrupen per la funció que realitzen en: fonaments, estructura, cobertes, tancaments, divisions, revestiments i acabats i instal·lacions. En la seva elaboració intervenen diversos materials.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Recursos materials

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





a) Materials naturals.

Són aquells que es fan servir sense modificar les seves característiques originals, només es tallen,

es poleixen i/o es tamisen.

- Materials petris: s’extreuen de l’escorça terrestre.

Es poden obtenir en forma de roca compacta (granit, pedra calcària, pissarra, marbre, etc.) o

de materials disgregats (còdol, grava, graveta, sorra, arena i argila).

- Materials orgànics: procedeixen de la matèria viva.

Són la fusta (del tronc dels arbres i s’utilitza com a material d’acabat), el suro

(d’algunes espècies d’arbres com l’alzina surera i s’utilitza per aïllar parets i sostres) i

l’asfalt (derivat del petroli per a impermeabilitzar juntes de teulades).

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





b) Materials transformats

Són productes derivats dels materials naturals, les propietats

dels quals milloren els procediments de construcció.

- Productes ceràmics: s’obtenen de la cocció de matèries argiloses.

Maons (massissos i foradats), teules (corbes, romanes i planes) i rajoles.

Barrejant l’argila amb altres productes s’obté la pisa (utilitzada per fabricar sanitaris) i

el gres (per revestiment de sòls). Maons i peces ceràmiques especials

*Els més utilitzats: gero (parests mestres), revoltó (forjats), maó foradat (envans) i xunt (xemeneies)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Pisa

GresRajola

Teula

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Derivats del vidre: la pasta de vidre s’obté fonent una barreja de sílice, calcària, sosa i

altres compostos en forns

a 1500ºC.

Tractada i acabada s’empra en làmines transparents per a llunes,

portes i finestres o en forma de blocs per a envans translúcids.

Forma part de la fibra de vidre, emprada en aïllaments acústics i tèrmics.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Metalls: S’obtenen de diferents minerals i es poden classificar en:

productes siderúrgics: derivats del ferro com ara l’acer (estructures).

Acer galvanitzat (acer amb una capa de zinc que el protegeix contra la corrosió).

metalls no fèrrics: alumini (fusteries d’alumini),

coure (instal·lacions i conduccions) i zinc (plaques de cobertes)

aliatges: bronze (90% de coure i 10% d’estany), llautó (67% de coure i 33% de zinc) i

acer inoxidable (72% d’acer, 18% de níquel i 10% de crom).

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





- Plàstics: s’elaboren a partir de resines o compostos orgànics derivats del carbó o el petroli,

més l’addició d’agents químics.

Un dels plàstics més utilitzats en construcció és el PVC (clorur de polivinil)

s’utilitza en portes i finestres, canonades, banyeres, rajoles de sòls i adhesius per a fustes

laminades.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Pintures: compostos de pigments dissolts en diferents dissolvents, com ara aigua,

aiguarràs, dissolvent universal o dissolvent nitrocel·lulòsic.

Pintures plàstiques (revestiments de parets i sostres)

Vernissos (per protegir les fustes nobles i les exposades a la intempèrie)

Esmalts (per protegir metalls i materials ceràmics).

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Aglomerants: materials en forma de pols que barrejats amb aigua adquireixen plasticitat i

són capaços de modelar-se, adherirse a altres i unir-los entre sí,

de manera que en endurir-se assoleixen resistències considerables.

Ciment (barreja i cocció de calcària (75%) i argila (25%) mòltes finament)

Guix (s’obté de la pedra d’algez, es tritura i es cou en forns a 500ºC,

amb aigua fragua amb rapidesa. Hi ha guix gris, guix blanc i escaiola)

Calç (producte derivat de la calcinació de pedres calcàries, s’utilitza com a pintura o

revestiment exterior).

Conglomerats: barreja d’un aglomerant amb sorra i/o grava i aigua, pot agafar formes diverses

i una vegada transcorregut el temps de presa es torna resistent a la compressió

Morter (barreja d’aglomerant amb sorra i aigua, serveix per a unir materials com ara totxos o revestir parets)

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Formigó (barreja de ciment, sorra, grava i aigua que serveix per a construir elements

que hauran de suportar esforços com fonaments, bigues i pilars).

El formigó pot ser formigó en massa (suporta bé esforços de compressió i s’utilitza per

a soleres, paviments i fonaments), formigó armat

(s’afegeixen armadures d’acer corrugat degudament dimensionades i situades,

suporta bé els esforços de flexió i s’utilitza per a construir bigues i pilars) o

formigó pretesat (varietat del formigó armat on es tesen les armadures creant perfils

com a bigues i biguetes, suportant bé els esforços de flexió).

Formigó en massa Formigó armat Bigues formigó pretesat

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Projecte

Permís d’obra

Preparació terreny

Construcció fonaments

Construcció estructura

Tancaments i divisions

Coberta

Instal.lacions

Revestiment i acabats

Cèdula d’habitabilit

at

OBRA

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Preparació i adequació del terreny Tasques destinades a conèixer les característiques i deixar el terreny

en condicions per a la construcció:

estudi geotècnic: anàlisi del terreny per comprovar-ne les seves característiques.

Del resultat de l’anàlisi en depèn el tipus de fonament.

moviments de terres: desbrossament (treure les herbes i brosses vàries),

anivellació (deixar el terreny pla i horitzontal) i excavació (extracció de terra per a fer

les rases

i pous marcats en els plànols per a fer els fonaments)

replanteig dels fonaments: dibuixar a sobre del terreny les línies

on es faran els forats pels fonaments i la xarxa de sanejament.

Moviments de terres Replanteig fonaments

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Construcció de fonaments

Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl.

És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat

depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny.

Un dels fonaments més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó i

armadura (fotografia).

En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la

construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat.

Les fases de construcció dels fonaments són:

Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny.

Construcció dels murs de contenció.

Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base

dels pilars i columnes.

Piló

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Construcció de l’estructuraEstructura és la part més resistent de la construcció,

suporta les càrregues i les forces que actuen sobre l’edifici.

Els elements que formen l’estructura són:

Pilars i les columnes: elements verticals, de forma prismàtica i

cilíndrica respectivament, que suporten les jàsseres i els forjats.

Parets mestres o de càrrega: són les parets que suporten les bigues

o els forjats.

Forjats: conjunt d’elements que formen la divisió en plantes d’un edifici.

Bigues: són elements de formigó armat o acer laminat que suporten

les carregues dels forjats i les cobertes. Les bigues descansen sobre

Les parets mestres, els pilars o altres bigues més grans

anomenades jàsseres.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Construcció de pilars de formigó armat

Primer es construeixen els elements verticals (pilars, parets mestres o columnes)

i després els horitzontals (forjats)

Col.locació de les bigues que formaran el forjat

L’estructura pot ser dels següents materials:

Formigó armat Acer Materials ceràmics Materials petrisFusta

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Qüestions

Explica la funció d'un fonament.

En funció de quins factors es dissenya els fonaments

Quin tipus de fonament és el més utilitzat?

Anomena els elements que formen part de la estructura.

Quina és la funció de l'encofrat?

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Elements del forjat acabat

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Tancaments i divisionsTancaments: són les parets que aïllen l’edifici de l’exterior i s’executen un cop

acabada l’estructura en el cas que aquests no siguin de càrrega.

Solen ser de material ceràmic i tenir vàries fulles entre les quals s’hi posa

aïllament tèrmic.

Divisions: són les parets que compartimenten l’espai interior de l’habitatge

per talde separar les diferents estances. Poden ser ceràmiques o

de cartró-guix i s’anomenen envans. Generalment es construeixen després

dels tancaments.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





CobertaSobre l’últim forjat es construeix la coberta (sostre de l’edifici).

El seu acabat pot ser de dos tipus: teulada (superfície en pendent)

o terrat (superfície horitzontal).

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Instal.lacionsLes conduccions de les diferents instal·lacions (aigua, calefacció, llum, so, sanejament,...)

s’amaguen dins dels envans, sota el paviment, per sobre dels falsos sostres

o exteriors segons el tipus de construcció i la normativa vigent.

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Revestiments i acabatsEls revestiments amaguen les imperfeccions i irregularitats de les parets, forjats

i altres elements constructius i els preparen per l’acabat final. En són exemples la capade

guix de les parets, l’arrebossat de les façanesel paviment dels sòls, l’enrajolat.

Els acabats són aquelles accions que donen el toc final a la construcció.

En són exemples: la pintura, el poliment de terres, el muntatge de portes, finestres i

mobles de cuina, el muntatge d’aixetes i sanitaris,...

L’

H

A

B

I

T

A

T

G

E

P R O J E CT E


P là no ls





Cèdula d’habitabilitatÉs un document que es concedeix un cop acabat l’habitatge i que certifica

que s’ha construït segons el projecte inicial i que compleix la normativa vigent.

Aquest document és imprescindible per obtenir el subministrament d’aigua, gas

i electricitat per part de les companyies corresponents.

Presentació l'habitatge

Technology

Transcript of Presentació l'habitatge