“RESPONEM A LES NECESSITATS CANVIANTS DE LA

INDÚSTRIA TURÍSTICA CATALANA ENFRONT A LA

COMPETÈNCIA INTERNACIONAL”

Som un grup de professionals joves, dinàmics, amb una forta vocació i

una dilatada experiència dins el sector turístic.

Dinamisme i flexibilitat, per això el networking amb nadius de cadamercat emissor ens permet una ràpida capacitat d’adaptació alsrequeriments d’un món global i constantment canviant.

Eficàcia i eficiència, per a assolir les fites i els objectius establerts, totoptimitzant la utilització dels recursos disponibles.

N O S A L T R E S

Sostenibilitat i responsabilitat de cara a les generacionsfutures, racionalitzant l’ús dels recursos, començant per lanostra pròpia organització.

Implicació social, perquè creiem en les persones i en el seu potencial,

mitjançant l’aprofitament de les innovacions tecnològiques.

Emprant una forta metodologia tipus “puzle”, clau de l’èxit dels

nostres projectes, que ens permet constituir l’equip interdisciplinarimés adequat a cada un d’ells.

Realitzant tours d’horitzó i prospeccions tècniques, que aportin una

visió completa de la transversalitat del turisme.

Col·laborant estretament amb les autoritats regionals i locals, per tal

de copsar les realitats específiques de cada demarcació i treballaren sintonia amb elles.

Perquè creiem en el desenvolupament sostenible dels negocis però

sempre des d’una vessant competitiva.

N O S A L T R E S

- -

P R O J E C T E S

Recull d’alguns projectes portats a terme per aQa 3.0 i el seunetworking.

Fes clic al projecte…

Implantació de SICTED (Sistema Integral de Calidad Turística enDestinos) del ICTE a Salou (Tarragona) i Ribadesella (Astúries).

Implantació de la ISO 14001 a Montserrat.

I M P L A N TA C I Ó D E S I S T E M E S D E Q U A L I TAT

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

Consecució i actualització del certificat ISO 9001:2000(Sistema de Gestió de Qualitat) a Viatges Iberia BusinessTravel.

( E x e c u c i ó : 2 0 0 5 – 2 0 0 8 )

Implantació del Sistema Q de Qualitat a tres hotelsd’Andalusia (dos a Càdis i un a Sevilla); seguiment iassessorament al responsable de qualitat de l’hotelsevillà.

Assessorament en la política de qualitat de Ribadesella com a destinació turística .

P r o j e c t e s & S e r v e i s

( E x e c u c i ó : 2 0 0 6 – 2 0 0 7 )

L’any 2000 Caixa Manresa va comprar el Monestir de Sant Benet,construït al segle X i que, durant una part del segle XX, havia estat laresidència d’estiu del pintor modernista Ramon Casas.

La necessària rehabilitació de l’obra arquitectònica passava, al mateixtemps, per convertir l’espai en una destinació turística important,completada amb projectes educatius i culturals.

La integració de serveis de nova planta en un complex lúdic al voltat d’unmonument històric de la talla del Monestir de Sant Benet, fou una laprimera experiència d’aquest tipus portada a terme a Catalunya.

E N T I T A T : C a i x a M a n r e s a

M A R C D ’ A C T U A C I Ó :

C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T D E L P R O D U C T E M Ó N S A N T B E N E T

C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T D E L P R O D U C T E M Ó N S A N T B E N E T

( E x e c u c i ó : 2 0 0 6 – 2 0 0 7 )

Revitalitzar el Monestir de Sant Benet, tot convertint-lo en un delsprincipals centres d’atracció turística de la Catalunya Central.

Fusionar l'art medieval, la natura, la cultura i la ciència per oferir unespai únic a Catalunya, d’una gran singularitat i una forta vocacióinternacional.

Integrar diversos projectes en un mateix espai per tal de configurar una

proposta d'oci i cultura atractiva i pensada per a tots els públics.

O B J E C T I U S :

C R E A N T P R O D U C T E T U R Í S T I C . . .

( E x e c u c i ó : 2 0 0 6 – 2 0 0 7 )

Creació i desenvolupament del model de gestió dels serveispersonals i culturals de Mon Sant Benet (MSB).

Creació del producte Món Sant Benet: tipologia de visites,“targets” de visitants, política de comercialització, etc.

Definició i gestió de la visita a la seu de la fundació Alimentació iCiència (Alícia).

Definició, gestió i execució de l’estratègia de màrqueting ,comunicació i comercialització de MSB i la Fundació Alícia.

Creació i posicionament de la nova marca en el mercat turístic icultural nacional i internacional, i d’Alícia en el mercat gastronòmic.

T A S Q U E S :

P r o j e c t e s & S e r v e i s

C R E A C I Ó I D E S E N V O L U PA M E N T D E L P R O D U C T E M Ó N S A N T B E N E T

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

E N T I T A T : S e c r e t a r i a d e T u r i s m o d e

C a m p e c h e , M é x i c o

Mèxic fou, l’any 2006, la 8ª destinació a nivell mundial, únicamentsuperat, en tot el continent americà, pels Estats Units d’Amèrica.

La Secretaria de Turisme de l’Estat de Campeche té com un objectiu bàsicla promoció d’aquest estat entre els mercats emissors europeus.

La participació de Campeche a les principals Fires del sector turístic aEuropa (FITUR, ITB, París, TTG o WTM) és un primer pas per donar aconèixer el seu producte.

Per optimitzar aquestes participacions es concreten accions puntuals percada Fira i per cada mercat emissor.

M A R C D ’ A C T U A C I Ó :

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

Optimitzar la participació de la delegació del destí a les diverses fires

europees, maximitzant el resultat de les mateixes en termes de

coneixement del mercat, d’oportunitats de negoci i de promociócomercial i comunicacional.

Mitjançant una agenda d’entrevistes comercials, amb els principalsoperadors turístics de cada mercat emissor.

Així com, amb els “Media Turístics” de cada país. (els grans proscriptorsde viatges).

* Finalment, l’èxit en el desenvolupament dels contactes establerts

depèn, en gran mesura, del follow-up posterior que duem a terme.

O B J E C T I U S :

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

E S T R U C T U R A : P e r c a d a u n a d e l e s F i r e s p r o p o s a d e s ,e l p r o g r a m a c o n s t a d e 3 g r a n s f a s e s :

Presentació general del mercat emissor.

Situació econòmica i social del mercat emissor i principals característiques de la seva política econòmica.

Panorama del turisme internacional i previsions d’evolució a curt termini.

El consum turístic per part dels ciutadans del mercat emissor en qüestió

El perfil del turista el mercat emissor en qüestió

Oferta turística emissora

Touroperació, AAVV & Apunts sobre la comercialització:

Anàlisis DAFO

Recomanacions per a la comercialització del destí en el mercat en qüestió

FASE I -Estudi de mercat on

es realitza la Fira

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

Selecció dels operadors i mitjans més interessants per a les característiques del destí, tant a partir de les bases de dades d’aQa-Consulting 3.0 com a partir d’altres fonts d’informació.

Concertació de cites i entrevistes entre operadors i mitjans i la delegació del destí.

Tancament de l’agenda comercial pels dies de fira professional.

Elaboració d’un dossier per la Fira: fitxes tècniques de cada operador i mitjà, fitxes d’entrevista, mapes, targeters, etc.

FASE II -Organització de

l’agenda de treball de la

delegació del destí durant la

Fira

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

Acompanyament i assistència a les entrevistes per part d’un consultor d’aQa Consulting 3.0.

Identificació d’oportunitats sorgides arrel de les entrevistes realitzades.

Elaboració d’un informe final de la participació a la Fira.

Assessorament en el seguiment dels contactes realitzats i en les possibles accions comercials a dur a terme.

FASE III -“Coaching”

durant la Fira i follow-up dels

contactes establerts

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 – 2 0 0 9 )

E X E M P L E R E S U L T A T : A g e n d a e n t r e v i s t e s I T B 2 0 0 9 .

Hora Miércoles 11 de Marzo 2009 Hora Jueves 12 de Marzo 2009 Hora Viernes 13 de Marzo 2009

10:45PR ultramar Touristik InternationalMr. Roger PrzybylskiStand de México.

10:00Discover Mexico DivingMs. Irene BadenStand de México.

11:00FVW MediagruppeHeike BellerStand de México.

11:30Helios ReisenMs. Claudia WagnerStand De México

11:00Trails Natur- u. ErlebnisreisenMr. WitmannStand de México.

12:00Diamir ErlebnisreisenMr. GünterStand de Diamir

12:30Sommer FernreisenMr. SommerStand de Sommer Fernreisen

11:30AudubonMs. Elizabeth MarvinStand de México.

13:00Dr. TiggesMr. DrengenbergStand de México

14:30NeckermanReise & Thomas Cook Mr. Roland JunkerStand De México.

12:00StudienreisenMr. Dieter Schetat,Stand de México

14:30Meseta ToursMr. Jürgen WelzStand de México

16:00Lernidee Erlebnisreisen Mr. Michael LangeStand De México.

15:00Continental ReiseagenturMs. Leticia PluemerStand de México.

15:30IkarustoursMr. Tobias BeningStand de México.

16:30Native TrailsMr. Olaf Bock von GersumStand De México.

16:30Destinos LatinosMr. Ricardo NavarreteStand de México.

16:00AvenTOURaMr. Stephan DanielsStand De México.

17:30Palmisol ReisenMs. Corinne Bergman Stand De México.

17:00TUIMs. Bettina Hessberger. Stand De México.

16:30Rewe touristikMs. Andrea SchlageStand De México.

18:00CSI – Culb Suedamerika IntMr. Fabián HirschStand De México.

17:30Gebeco Länder ErlebenMr. Andre Friedrichs Stand De México.

17:00America AndinaMs. Katrhin OstermanStand De México.

18:30Fischer South AmericaMs. Edith PerroudStand De México.

18:00Mexico Direkt TouristikMs. DinkelackerStand De México.

17:30Kiwi ToursMs. Katja Schmitt-SodyStand De México.

P R O G R A M A D ’A P R O F I TA M E N T D E F I R E S I N T E R N A C I O N A L S

E X E M P L E R E S U L T A T :F i t x a T T O O , F I T U R 2 0 0 9 .

E L F O L L O W - U P

J A E L R E A L I T Z E M

“ I N - S I T U ” …

E x e m p l e d e l n o s t r e f u l l d e r e c o l l i d a d e d a d e s d u r a n t l ’ e n t r e v i s t a

P o s t e r i o r m e n t , e n s p e r m e t r e a l i t z a r e l f o l l o w - u p d e l s c o n t a c t e s

I f i n a l m e n t , a c t u a l i t z a r l a n o s t r a b a s e d e d a d e s d e t o u r o p e r a d o r s i m i t j a n s .

P r o j e c t e s & S e r v e i s

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

França, principal mercat emissor per a Catalunya, és un mercat ambhàbits de consum propis.

Els francesos s’informen, preparen i compren individualment les sevesvacances.

La presència del sector turístic català en aquests mitjans de comunicacióés indispensable.

Identificant la presència mediàtica es pot treballar amb els mitjans decomunicació adequats.

Aquesta eina esdevé elemental a l’hora d’elaborar els futurs plansestratègics i de comunicació turística.

E N T I T A T : C e n t r e d e P r o m o c i ó d e T u r i s m e d e C a t a l u n y a a F r a n ç a

M A R C D ’ A C T U A C I Ó :

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

Proposar unes recomanacions i estratègies que facilitin l’elaboraciód’un pla d’accions comunicacionals.

El primer pas és analitzar la presència del sector turístic català alsmitjans de comunicació francesos.

Identificant fortaleses, debilitats i tota circumstància destacable,per definir el posicionament mediàtic de Catalunya.

El següent pas és l’estudi de la conjuntura mediàtica francesa, per

identificar les oportunitats i amenaces i millorar el posicionamentmediàtic, en termes quantitatius, qualitatius i d’impacte social.

Finalment, la formulació de recomanacions i la seva aplicació pràctica en

estratègies i accions de comunicació.

O B J E C T I U S :

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

E S T R U C T U R A : C o n s t a d e 4 g r a n s b l o c s :

Anàlisi global del tractament mediàtic de l’any en qüestió, analitzant i valorant:

L’evolució temporal de les publicacions i emissions

Les províncies representades

Les marques turístiques presentades

Els productes turístics tractats

L’opinió expressada

La valoració econòmica dels articles publicats i de les emissions realitzades

Els diferents mitjans de comunicació que han publicat articles o difós emissions sobre Catalunya

Evolució comparativa de tots aquests factors respecte els anys anteriors.

Incidència del Centre de Promoció en l’origen, la publicació i la difusió d’articles i emissions sobre Catalunya.

Estudi detallat del tractament mediàtic dels principals productes turístics catalans.

BLOC 1 - Estudi de la presència

catalana als mitjans de

comunicació

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

Detallant-ne:

Perfil socioeconòmic del turista francès

Evolució i tendència de la premsa escrita

Difusió i audiència dels principals mitjans escrits

Implantació i audiència d’Internet com a mitjà de comunicació

Implantació social i audiència dels principals mitjans audiovisuals (ràdio i televisió)

Identif icació dels mitjans de comunicació més util itzats i freqüentats pels turistes potencials

BLOC 2 - Anàlisi de la conjuntura

mediàtica francesa

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

Detall de la presència catalana en els principals mitjans francesos, aquells de major difusió i audiència i aquells amb més implantació entre els turistes potencials.

Anàlisi DAFO (debilitats – amenaces – fortaleses – oportunitats) del tractament mediàtic del sector turístic català per part dels mitjans de comunicació francesos.

BLOC 3 -Interrelació entre el tractament mediàtic

constatat i la conjuntura

mediàtica francesa

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

BLOC 4 –

Definició d’estratègies a implementar

&Proposta d’accions

operatives

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

E X E M P L E R E S U L T A T : R e s u m s u m a r i e x e c u t i u e s t u d i ( a n y 2 0 0 6 ) .

Aquest estudi analitza les repercussionsmediàtiques efectuades pels mitjans decomunicació francesos durant l ’any 2006 ique, a partir dels criteris de selecció delCentre de Promoció Turística de Catalunya aFrança, es poden considerar com acreadores d’opinió i/o prescriptores deviatges cap a Catalunya.

Les publicacions en premsa escritarepresenten un 89,7% dels impactesmediàtics de l ’any 2006.

Un 54,1% d’aquests articles i emissionstracten en exclusiva la marca turísticaBarcelona, que és presentada d’algunamanera per un 69,8% del total . Aquestelevat percentatge és, tanmateix, 2,53 puntsinferior al de l ’any 2005.

La Costa Brava, tractada per un 20,9% deles repercussions, és l ’única altra marcaturística amb un grau signif icatiu depresència mediàtica.

La Costa Daurada és l ’única marca turísticacatalana que experimenta un creixementcontinu del seu nivell de tractamentmediàtic; durant els 2 últims anys s’handuplicat el nombre d’articles i emissions quela presenten.

La Val d’Aran és tractada de maneraexclusiva per un 57,1% des les repercussionsque hi fan referència; és, darrera la ciutatde Barcelona, el grau d’exclusivitat méselevat, fet que posa de manifest laespecif icitat d’aquesta demarcació

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

Les marques turístiques menys tractades(Terres de l ’Ebre, Terres de Lleida i Costade Barcelona - Maresme) ho són,bàsicament, en repercussions que combinendiverses marques.

Les emissions radiofòniques itelevisives, així com els articles publicatsper mitjans online, es centren gairebéexclusivament en la ciutat de Barcelona.

El turisme cultural continua essent elproducte turístic més tractat; és presentatper un 60% dels articles i emissions.

Tot i la reducció experimentada respectel ’any 2005 , el turisme gastronòmic continuaessent el segon amb major presènciamediàtica; és tractat per un 21,9% del totald’articles i emissions de l ’any 2006.

Amb una tendència general a l ’a lça, lacobertura mediàtica de productes d’alt valorafegit com el turisme de luxe, el turisme dewellness o el turisme de parc temàticscomença a ésser signif icativa.

Un 88,2% dels mitjans que han tractatCatalunya són mitjans de premsa escrita.

S’observa una forta concentració en lalocalització geogràfica d’aquests mitjans: un51% de les repercussions ha estat dut aterme per mitjans amb seu a la regió de Ile-de-France, amb centre a París.

Els mitjans dels departaments del sud-oest, amb Perpinyà com a focusprincipal, són els responsables d’un altre23% del total d’impactes mediàtics.

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

És precisament a Perpinyà on s’editen “LaSemaine du Roussil lon” i“L’Indépendant”, els dos mitjans que mésarticles han publicat fent referència alsector turístic català.

Amb les informacions de què esdisposa, s’ha pogut valorar econòmicamentun 84% del total de repercussionsmediàtiques de l ’any 2006; el valorpublicitari d’aquests articles i emissions ésde 7.483.335 euros, xifra que suposa unincrement del 25,3% respecte l ’any 2005.

L’acció del Centre de Promoció Turística deCatalunya a França ha originat un 11,8% deles repercussions mediàtiquesanalitzades, que han produït un 40% de lavaloració econòmica total.

Únicament un 22,7% dels turistes francesoses desplacen a l ’estranger ; la mateixaFrança és, doncs, el principal competidor deCatalunya.

Els turistes francesos acostumen aorganitzar-se els seus viatges de maneraindividual, informant-se a través delsmúltiples mitjans de comunicació (premsaescrita, publicacions online, emisionsradiofòniques, programes de televisió) quetracten l ’oferta turística mundial i reservantdirectament al prestari del servei; donada laproximitat geogràfica, aquestacircumstància és encara més marcada en elcas dels viatges cap a Catalunya.

Més d’un 97% dels francesos majors de 15anys llegeix alguna revista cada mes.

La popularització creixent d’Internet i el seuús cada cop més important tant perinformar-se com per comprar fan preveureuna sèrie de canvis en els hàbits icomportaments dels ciutadans en tant queconsumidors.

E S T U D I D ’ I M PA C T E I D E P O S I C I O N A M E N T M E D I ÀT I C S D E C ATA L U N YA A F R A N Ç A

( E x e c u c i ó : A n u a l , d e 2 0 0 4 – 2 0 0 8 )

La presència catalana en els diaris francesosde major audiència, tant d’àmbit nacionalcom regional, és poc significativa.

Els diaris regionals del sud de França, ambuna destacable concentració alsdepartaments de Pyrénées Orientales(Perpinyà) i Hérault (Montpell ier), són elsque més referències fan al sector turísticcatalà.

La presència de Catalunya en algunes de lesrevistes més l legides de França, tant desd’un punt de vista global com temàtic, tot iser força més signif icativa que durant l ’any2005, continua necessitant una majorconstància i notorietat .

Algunes de les revistes més llegides pels“cadres” i pels francesos amb major poderadquisit iu (> 55.000 euros nets anuals) fanreferències a Catalunya.

S’ha d’aprofitar la gran cobertura mediàticade Barcelona i el seu prestigi entre el públicfrancès per crear sinergies i presentar-laconjuntament amb altres marquesturístiques.La cultura i la gastronomia, dos productesd’una gran importància a França i en els queCatalunya està molt ben posicionada, han defacil itar la comunicació sobre l ’ofertaturística menys coneguda.

L’aprofitament d’externalitats positives, aixícom la util ització de publicitat selectiva iesponsoritzacions, ajudarà a completar ireforçar la imatge transmesa pels propismitjans de comunicació.

En el mercat emissor francès, una bonautil ització dels mitjans de comunicació ésindispensable per als interessos turísticscatalans; d’aquí la importància de conèixeractualitzadament la cobertura i elposicionament mediàtics de Catalunya aFrança.

P r o j e c t e s & S e r v e i s

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

E N T I T A T : I n s t i t u t o P a n a m e ñ o d e

T u r i s m o ( I P A T )

El sector turístic és, avui en dia, molt important per a l’economiapanamenya, (creixement del 9,4% del PIB turístic durant el 2007).

L’IPAT considera primordial el poder disposar d’un marc estratègic decaràcter integral per al desenvolupament turístic del país.

L'establiment d’objectius i indicadors d’acompliment proporcionarà elmarc necessari per a desenvolupar el sector turístic panameny.

Aquest projecte compta amb el finançament del Banc Interamericà deDesenvolupament (BID) i amb el suport de l’Organització Mundial delTurisme (OMT).

M A R C D ’ A C T U A C I Ó :

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Posicionar el turisme com una eina de desenvolupament sostenibleque generi riquesa econòmica i social per al país.

Optimitzar la captació de fonts de finançament i inversionsturístiques.

Adequar i enfortir l’oferta turística d’acord a les necessitats ipreferències dels diversos mercat-objectiu per a cada producte turístic.

Desenvolupar el mercat intern així com nous mercats emissors perconsolidar el volum de turistes,la seva despesa i estada mitjana.

O B J E C T I U S :

Els objectius d’aquest Pla sónmúltiples i inclouen tant l ’àmbitpolític i institucional com lesestratègies de producte i demercat. A grans trets, es busca:

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

E S T R U C T U R A : E n e l m a r c d ’a q u e s t P l a n M a e s t r o ,l ’ e q u i p d ’a Q a C o n s u l t i n g 3 . 0 f o u c o - r e s p o n s a b l e d e l ’ à r e a d em à r q u e t i n g t u r í s t i c ; e n c o n c r e t e s v a n d e s e n v o l u p a r 4 p u n t s :

Productes turístics de Panamà

Portafoli de productes turístics

Anàlisi de línies de producte sobre el potencial dels recursos turístics

Fitxes per tipus de producte

Conclusions per producte

PUNT I -Anàlisi de

l’oferta turística

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Portafoli de mercats

Anàlisi de la relació motivació-mercat

PUNT II -Anàlisi de la

demanda turística

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Estratègia comercial i de màrqueting per als següents productes turístics

CREUERS, MICE, SHOPPING, SOL & PLATJA, ECOTURISME, ACTIU, NÀUTIC, PESCA CIENTÍFIC, WELLNESS, CULTURAL, AGROTURISME

PUNT III -Proposta

d’estratègia de productes

turístics

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Programa de creació, planificació i desenvolupament de plans de màrqueting

Programa de creació i desenvolupament d’infraestructura de màrqueting

Programa de creació i desenvolupament de màrqueting online

Per a cada programa es va desenvolupar:

Descripció i justificació del programa

Objectius i metes de gestió

Subprogrames i projectes

Pressupost i fonts de finançament

Període d’execució i cronograma

Indicadors d’avaluació i seguiment

PUNT IV -Proposta

programàtica per al Plan Maestro de

Turismo en Panamá

E X E M P L E R E S U L T A T : S u b p r o g r a m e s d e m à r q u e t i n g o n l i n e

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Subprograma 1. Plan de Integración de Internet en la estrategia de marketing de la oferta turística panameña.

Breve descripción del proyecto Plazo

Crear un entorno Web como plataforma capaz de albergar las estrategias de negocio de la ofertaturística panameña, en todos los elementos del mix de marketing: comunicación, venta, distribucióny precio.En definitiva asegurar todas aquellas características que han hecho de Internet un motor de cambioen las relaciones turísticas consumidor – prestatario de servicios en los principales mercadosreceptores de turismo.El marketing en Internet debe suponer para la oferta turística panameña la utilización de Internet, yde otras tecnologías digitales relacionadas con la red, con finalidades de marketing.Proyecto 1.1. Diseño y creación de un entorno Web que permita el desarrollo de una estrategia demarketing online.Proyecto 1.2. Creación de una Intranet en el seno del IPAT, con el fin de facilitar la producción de losdiferentes grupos de trabajo, como un importante medio de difusión de información interna.

Año de inicio del proyecto: 2008Duración del proyecto: 12 años

Actores principales de implementación Actores secundarios y/o relacionados al proyecto

Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultorasexternas que provean del knowhow necesario.

Espacios turísticos de implementación principal del proyecto

Todo Panamá.

Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles: Fondos FEV.

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Subprograma 2. Plan de integración de Internet como recurso de investigación de mercados.

Breve descripción del proyecto Plazo

La gran cantidad de información volcada en la red y la naturaleza interactiva de este medio, hacen deInternet un entorno adecuado para la obtención de información, tanto secundaria como primaria. Elgobierno panameño debe considerar Internet como un recurso imprescindible para la investigaciónde mercados, tanto en la propia página Web como en otros recursos ajenos que, sin duda, deberíanconstituir una auténtica base de datos que permitan conocer, analizar y estudiar las tendenciasturísticas internacionales y hacia el Panamá. Esta informació es básica para anticiparse al futuro ygenerar un plan de acciones que mejoren la competitividad de la oferta turística panameña.Proyecto 2.1. Creación de directorios y bases de datos para la recogida de la información.Proyecto 2.2. Diseño de un servicio de buscador que permita al usuario realizar búsquedas de datossobre recursos del directorio y su ubicación.Proyecto 2.3. Diseño de un grupo de trabajo que se encargue de las tareas de observación y análisisde los espacios virtuales, dinámicas de grupo online, entrevistas en profundidad virtuales,observación de la actividad del servidor, realización de encuestas y otras herramientas queproporciona Internet para conocer las inquietudes y necesidades de los turistas y turistas potenciales.Proyecto 2.4. Aplicación de un sistema CRM (Costumer Relationship Management) comoherramienta esencial para tratar conocer el turista y construir relaciones más duraderas con éstos.

Año de inicio del proyecto: 2010Duración del proyecto: 11 años

Actores principales de implementaciónActores secundarios y/o relacionados al

proyecto

Coordinador general:IPAT Empresas informáticas contratadas y consultorasexternas que provean del knowhow necesario.

Espacios turísticos de implementación principal del proyecto

Todo Panamá.

Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles:Fondos FEV.

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Subprograma 3. Plan de creación de una plataforma de venta B2B y B2C que agrupe la oferta turística nacional.

Breve descripción del proyecto Plazo

Desarrollar e implantar una plataforma de ventas online tanto B2B como B2C. En esta plataforma el IPATdeberá asumir un rol infomediario que facilite la negociación y el intercambio entre la oferta turística nacional ylos demandantes, distribuyendo información sobre la oferta comercial. Esta plataforma debería ir orientadahacia el consumidor final, por un lado, y por otro a los profesionales de la intermediación tanto nacional comohacia los principales países emisores de turismo hacia el país. Así pues, esta plataforma debería traducirse, enconsonancia y sin ningún tipo de error, a las lenguas oficiales de dichos mercados emisores. Un buen ejemplode comercialización B2C lo encontramos en la página Web de la red de oficinas de turismo de Francia dewww.tourisme.fr, aunque el paradigma, en este sentido, sería el Web del Francia Convention Bureau o‘ de laFrance’ www.maison-de-la-france.com, que integra un canal de comercialización para el público en general yotro de carácter profesional.Proyecto 3.1. Determinación de los requerimientos para la creación de una plataforma que integre y permita laventa de la oferta turística nacional.Proyecto 3.2. Formalización de compromisos y requisitos entre los diferentes actores del turismo con elministerio de turismo, para la comercialización de sus productos.Proyecto 3.3. Diseño de la plataforma de venta online, tanto para profesionales de turismo como para elconsumidor final.Proyecto 3.4. Implantación de un asistente inteligente o shopbot, especializado en localizar y comparar losproductos turísticos disponibles que mejor se adecuen a las características del comprador.

Año de inicio del proyecto: 2010Duración del proyecto: 11 años

Actores principales de implementaciónActores secundarios y/o relacionados al

proyecto

Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultorasexternas que provean del knowhow necesario.

Espacios turísticos de implementación principal del proyecto

Todo Panamá.

Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles:BID & Fondos FEV.

P L A N M A E S T R O D E T U R I S M O S O S T E N I B L E D E PA N A M Á 2 0 0 8 - 2 0 2 0

( E x e c u c i ó : 2 0 0 8 )

Subprograma 4. Plan nacional de comunicación de marketing turístico en Internet.

Breve descripción del proyecto Plazo

Creación de un departamento que gestione las principales comunicaciones de marketing: ventapersonal, publicidad, promociones de ventas, relaciones públicas, patrocinio y acciones de marketingdirecto.Utilizará un mix de estas variables para llevar a cabo acciones de comunicación con los principalesmercados emisores (incluyendo el doméstico). En este sentido, Internet ofrece la oportunidad deintegrar todos los elementos del mix de comunicación, con una clara ventaja comparativa en cuantoa la amplitud y profundidad de la información que el gobierno de Panamá puede proporcionarmediante Internet.El ministerio de turismo asegurará una política de comunicaciones online que posicioneinternacionalmente la oferta turística panameña usando las más modernas técnicas de comunicaciónonline.Proyecto 4.1. Creación de un departamento especializado en comunicaciones online.Proyecto 4.2. Diseño de la estrategia de comunicaciones en Internet acorde con la estrategia globalnacional.Proyecto 4.3. Adecuar las diferentes acciones de comunicación online a las herramientas existentes,que asegure el posicionamiento del producto turístico panameño en la red.

Año de inicio del proyecto: 2008Duración del proyecto: 13 años

Actores principales de implementaciónActores secundarios y/o relacionados al

proyecto

Coordinador general: IPAT Empresas informáticas contratadas y consultorasexternas que provean del knowhow necesario.

Espacios turísticos de implementación principal del proyecto

Todo Panamá.

Costo aproximado en USD: x Fuentes de financiamiento posibles:BID &Fondos FEV.

P r o j e c t e s & S e r v e i s

“BRINGING TOURISM TO A DIFFERENT LEVEL (3.0)”

c o n t a c t @ a q a - c o n s u l t i n g . e u w w w . a q a - c o n s u l t i n g . e u