Sergio Garcia3r MEF

Març-Abril 2011

El rugbi Historia Reglament Diferències amb el futbol americà Fonaments tècnics Fonaments tàctics Posicions dels jugadors Valors i actituds que reforça aquest esport Curiositats Vídeos

Esport de contacte nascut a Anglaterra Quinze jugadors per equip en un camp rectangular La principal forma d’anotar és fer un assaig (plantar la pilota a la “zona de

marca”) Per aconseguir anotar es pot:

- córrer amb la pilota cap a la zona de marca evadint als rivals- passar-la als companys sempre i quan aquestes passades siguin cap endarrere o al costat.- avançar mitjançant xuts a la pilota cap al camp rival.- realitzant un “maul” (moviment ofensiu que consisteix en avançar mitjançant la força del grup cap a la zona de marca en menys de 5 segons).

Per evitar anotar es pot:- realitzant un Tackle (placatge) del tors cap avall (cap amunt és sancionat per seguretat)- aturant el joc (detencions). Es resol amb formacions de reinici (melé o “scrum” i “line out” si surt fora del terreny de joc)- Fent fora l’atacant del camp (atorgant un “line out” per l’equip que defensava)- Agafat la pilota que els atacants han deixat caure al terra.- agafant la pilota desprès d’un xut.

Com es juga

Com es juga 2

Com es juga 3

Des de fa segles es practiquen esports que consisteixen en portar una pilota d’una banda a l’altra i passar-la per una obertura o plantar-la.

No obstant, l’esport conegut com rugbi el podem situar l’any 1823 a una de les escoles de Rugby, a Anglaterra.

Un dels estudiants, William Webb, en un partit de futbol, va agafar la pilota amb les mans i els altres van intentar placar-lo. Així es va crear la primera situació d’un esport que posteriorment li anomenarien rugby football.

El 1880 es va crear el international rugby board i amb ell les normes més importants.

El 1887 es va jugar el primer mundial de Rugby. On més es practica aquest esport és a Anglaterra i a les

seves excolònies: Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. També és molt important a Irlanda, França, Itàlia i Argentina.

El rugby no és esport olímpic. Ho va ser als jocs olímpics del 1900, 1908, 1920 i 1924.

Les causes de la seva exclusió van ser la escassa participació de països en aquest esport.

El rugby serà de nou inclòs als jocs de Rio de Janeiro de 2016 amb la seva modalitat “rugby a set”

Abans de començar El camp El temps Indumentària Modalitats Anotacions Posada en joc de la pilota Infraccions

Abans de començar:Joc de 15 contra 15 en un camp rectangular d’herba, encara que pot ser de terra o herba artificial.Als dos extrems del camp es situen dos pòsters separats entre si 5,6 metres i units per un travesser a 3 metres d’altures. Forma de HLa pilota és ovalada, de cuir, i pesa menys de mig quilo.

Al rugbi són permesos set canvis (tants com jugadors hi ha a la banqueta). Si un jugador de primera línia es lesiona havent fet els 7 canvis, pot ser igualment substituït.

El camp:D’herba, terra o herba artificial.100 metres de llarg i 70 metres d’ample (molt semblant a les mesures d’un camp de futbol)Als extrems hi ha la zona de marca, que mesura uns 20 metres.

El temps:Dues parts de 40 minutsNo hi ha temps morts ni res semblant, només una pausa a la mitja part.

Indumentària:Les regles no permeten cap tipus de protecció rígida (no danyar al rival). Es permeten proteccions toves de no més de 5mm d’ample. També es pot utilitzar protector bucal de silicona.

Modalitats:- Rugby 15: és la modalitat més coneguda- Rugby 13: les anotacions no són les mateixes. Les mesures del camp són 100 metres de llarg per 55 d’ample.- Rugby 7: mateixes mesures del camp que el rugby 15. Dues parts de 7 minuts. S’utilitza per torneigs curts de cap de setmana, amb molts partits en aquests.

AnotacionsLes puntuacions en rugbi són les següents:- Try o assaig= 5 punts- Try penal o assaig de càstig=5 punts (assaig clar que

s’impedeix amb una infracció)- Drop goal= 3 punts (en comptes de provar l’assaig, els

atacants poden optar per fer un drop)- Conversió= 2 punts (fent l’assaig tenim opció a marcar

des de 22 metres a l’altura on s’ha fet l’assaig)- Gol de penal= 3 punts (certes infraccions greus son

penalitzades amb un xut directe als pòsters des de on va ser aquesta infracció)

Posada en jocAl començament del partit, un

dels equip xuta des de el seu camp en drop cap a l’altre, seguidament cal córrer per defensar.

Si la pilota surt fora es fa un line out: el jugador de l’equip que ha de treure manarà quants homes vol a la formació i llençarà la pilota al mig de les dues formacions.

Desprès de la majoria de les infraccions, el joc es torna a posar en joc amb una melé. Posa en joc la pilota un dels jugadors atacants

Infraccions més freqüents:- Fora de joc: un jugador està per davant de la línia

imaginària de la pilota, a excepció del passador, que té uns segons per recuperar posició. L’equip beneficiat pot decidir si xutar a pals.

- Joc perillós: placatge per sobra de les espatlles, colpejar, donar cops de peu o fer la traveta. Tampoc es pot placar un rival sense pilota excepte en una ruck, o placar-lo amb el braç rígid.

- Interferència: no deixar placar a un defensor.- No soltar la pilota en el pis (al terra després de ser

placat).- Llançar-se sobre un ruck.

Llei del avantatge: l'àrbitre no xiularà si creu que no beneficiarà a l’equip que rep la infracció.

pilota toca l’àrbitre: el joc continuarà excepte si s’ha produït una avantatge, llavors es resol amb una melé.

Un jugador expulsat en un partit ha de citar-se amb la federació de rugbi corresponent podent portar vídeos i fotografies per estudiar el seu cas i prendre la decisió adequada.

Al futbol americà es juguen 11 contra 11 i els equips tenen una plantilla d’uns 45 jugadors. La pilota és oval però més petita.

És un esport més tàctic i amb moltes interrupcions.

La pilota es pot passar amb el peu o amb la mà i en totes les direccions.

En cada atac l’equip atacant té 4 intents per fer down (l’assaig a rugbi).

L’assaig val 6 punts i el xut a pals val 3 punts.

Els jugadors estan molt més especialitzats en la seva posició. Alguns només defensen, altres només ataquen, alguns només xuten, altres només plaquen, altres només corren, etc.

Les proteccions són dures i hi ha menys visió.

La passada: no hi ha una tècnica única així com no hi ha una regla que marqui com passar-la. La manera més efectiva és amb les dues mans, acompanyant-la amb tot el cos, mirada directa al jugador que rep la passada i fent-la rodar perquè no perdi la direcció i sigui fàcil d’agafar.

La recepció: amb les mans i el cos (nadó), subjectant-la bé ja que al rebre un placatge no pot caure la pilota. Amb la idea de córrer només rebre-la.

El placatge: sempre amb l’acció d’anar a colpejar agafant (no rigidesa dels braços). Buscant agafar per sota dels braços i amb l’espatlla al seu abdomen o a les seves lumbars (si és per darrera). Cal llançar tot el pes i no soltar per obligar a que planti la pilota. Si cal, placarem per les cames procurant que no escapi per fer-li caure.

La caiguda: sigui com sigui el placatge que ens fan, al caure ho farem sobre una espatlla i amb la pilota agafada. Busquem mentre caiem una posició de protecció de la pilota per evitar que ens la prenguin. Interposem el cos entre els defensor i la pilota, esperant doncs que els companys agafin la pilota. Al pis protegim la pilota amb cos i braços flexionats.

Formació de mur, cohesionats i seguint al jugador que té la pilota pels costats i per darrera.

Després de qualsevol tackle: agafar la pilota ràpidament i formació fent dues diagonals per donar sortida a la pilota sense cometre un avant.

Dels 15 jugadors numerats:- Del 1 al 8 són davanters- Del 9 al 15 són tres quartsPrimera línea (funció de mantenir estable la melé1 i 3: pilars= els més forts de l’equip (força i tècnica per aplicar-

les a les formacions, mobilitat per ajudar)2: talonador= colpeja la pilota amb el taló en una melé

(intel·ligència, força, solidesa)Segona línia (els alts i forts de l’equip, empenyen la melé i són

ideals en la touch)4 i 5 segona línia (solidesa, poder de penetració, força, convicció i

salt)

Tercera línia (els jugadors “llestos” entre els davanters, mantenen la melé equilibrada per no desarmar-la i marquen jugada)

6 i 7: flankers (agressivitat, placatge i potencia)8: clau o número 8 (intel·ligència, anticipació, lideratge, control de melés

espontànies, jugador sempre en joc, velocitat de reacció i apretar sempre a l’atacant)

Línea de tres quarts9: mitja melé = dirigeix els davanters i s’encarrega d’enllaçar-los amb la

línia de tres quarts (lideratge, sentit tàctic, grans passades, acceleració)

10: apertura (lideratge, sentit tàctic, domini de tota classe de passades, convicció d’atacar, és el primer atacant)

11 i 14: ales (velocitat, canvis de ritme, precisió en el xut, potencia de placatge, domini de tota classe de passades)

12 i 13: centres (velocitat, canvis de ritme, precisió de xut, potencia de placatge, domini de tota classe de passades)

15: arrière= últim jugador, no sol participar en l’atac i evita possibles contres (gran placador, coratge, precisió per xutar amb els dos peus i antelació)

Importància del control i la disciplina (individual i en grup)

Utilització de l’esperit de superació, valor i lluita.

Entrega i esforç en tot moment (raons del joc i de seguretat)

Cal complir les normes i respectar el joc net.

Companyerisme, honestedat, respecte, sacrifici, lleialtat i altruisme.

Tercer temps: l’equip local convida després del partit a menjar i beure a l’equip visitant.

Els All blacks, la selecció de Nova Zelanda, tenen una manera especial de presentar-se als partits. Ballant el haka.

La lletra és: ¡Muero! ¡Muero! ¡Vivo! ¡Vivo! ¡Muero! ¡Muero! ¡Vivo! ¡Vivo! Este es el hombre peludo (hombre valiente en la cultura maori) Que trajo el Sol Y lo hizo brillar de nuevo ¡Un paso hacia arriba! ¡Otro paso hacia arriba! ¡Un paso hacia arriba, Otro hacia arriba....el Sol brilla! Hi!

Jugadors anglesos dels anys 70 van admetre després de retirar-se, que entrenaven amb porcs i els placaven. El treball era esquivar les urpes a més de tirar-los al terra.

Fa uns anys, els àrbitres de rugbi (que són normalment, jugadors retirats) lluïen la samarreta del seu equip, és per això que es veien samarretes de tres equips diferents. Actualment, la marca adidas s’encarrega de patrocinar-los i ja no es fa.

En una ocasió, al tercer temps, dos jugadors dels dos equips (Escòcia i Anglaterra), borratxos, van posar-se a jugar a futbol pels carrers amb la copa que acabaven de disputar en aquell partit.

La pilota és de forma oval degut a que es va buscar la manera més còmoda per portar-la amb les mans. Originalment es feia amb quatre peces de cuir extretes d’animals i s’inflava a dintre amb una pipa, una bufeta de porc. Aquest home va ser Williams Gilbert, cognom de la marca actual de pilotes de rugbi més famosa.

El millor try de la historia Els millors tries de 2010 Els placatges més durs Un domingo cualquiera I’m a champion