PRESENTACIÓ UD.7

Tecnologia 4tESO

1. Introducci 2. Histria 3. Propietats dels fluids, principis bsics.3.1. Laire comprimit 3.1.1. Fonaments fsics. 3.2. Fluids hidrulics.

4. Elements bsics dun circuit pneumtic.4.1. Producci i distribuci de laire comprimit. 4.2. Elements de treball: actuadors. 4.3. Elements de comandament: vlvules

5. Disseny de circuits pneumtics. 6. Aplicacions bsiques.

TECNOLOGIA 4t ESO

2

Qu en saps? Quina diferncia hi ha entre laire comprimit i laire que respirem? Quina energia utilitzen els dentistes per accionar el torn? Saps de cap sistema o instal laci que funcioni amb aire comprimit? Laire comprimit fa falta condicionar-lo. Intueixes per qu? Quina diferncia hi ha entre un circuit pneumtic i un altre dhidrulic? Sabries enunciar la llei dels gasos perfectes?

TECNOLOGIA 4t ESO

3

Els sistemes pneumtics i hidrulics es troben en molts mbits: reg de camps, camps instal lacions daigua desgus, potable i de desgus en vehicles autopropulsats utilitzats en el transport, aire condicionat, etc.

TECNOLOGIA 4t ESO

4

El fluid que utilitza la pneumtica s laire comprimit, comprimit i s una de les formes denergia ms antigues utilitzades per lhome. Neoltic: Neoltic: primeres manxes (fuelles) de m, per avivar el foc de fundicions o per airejar mines dextracci de minerals.Catapulta aire comprimido

XVII: Fins al S. XVII: sutilitza laire a pressi com a energia en algunes mquines i mecanismes com la catapulta daire comprimit del grec Ktesibios (fig.).

TECNOLOGIA 4t ESO

5

XVII: A partir del S. XVII: es comena lestudi sistemtic dels gasos, i amb aix, el desenvolupament tecnolgic de les diferents aplicacions de laire comprimit. Al S. XVIII: es construeix el XVIII: primer compressor alternatiu. XIX: Al S. XIX: sutilitza com a font energtica per a perforadores de percussi, sistemes de correus, frens de trens, ascensors, etc.

Primera mquina neumtica de Robert Boyle

TECNOLOGIA 4t ESO

6

XIX: A finals del S. XIX: es deixa de desenvolupar degut a la competncia daltres tipus denergia (mquines de vapor, motors i electricitat). Mundial: A finals de la Segona Guerra Mundial: reapareix de nou la utilitzaci a gran escala de laire comprimit com a font denergia, degut, sobretot a les exigncies dautomatitzaci del treball en les indstries. dia: Avui dia: els sistemes daire comprimit estan mpliament implantats en tot tipus dindstries.

TECNOLOGIA 4t ESO

7

El fluid que sutilitza en la hidrulica s laigua. aigua. aigua Laigua saprofita des de lantiguitat.

Pots donar alguns exemples de sistemes antics que tinguin laigua com a principi de funcionament?

TECNOLOGIA 4t ESO

8

Es coneixen obres de reg a lantiga Mesopotmia. Mesopotmia. En existien Nipur (Babilnia), col lectors daiges negres des de 3750 aC aC. En Egipte tamb es realitzaren grans obres de reg, 2500 aC aC. El primer sistema de provement daigua data de lany 691aC en 691aC aC, Assiria. Assiria El tractat sobre el cos flotant dArqumedes i alguns principis Arqumedes dHidrostatica daten de 250 aC aC.

Snia hidrulica

TECNOLOGIA 4t ESO

9

Els grans aqeductes romans comencen a construir-se per tot limperi a partir del 312 aC basantaC, se en el principi dels vasos comunicants. Al S.XVI grans inventors i cientfics com Leonardo da Vinci, Galileu, Bernoulli, Torricelles i Bernoulli avancen en el camp de la hidrulica amb la construcci de grans fonts daigua aigua. Les primeres equacions per al moviment de fluids es deuen a Euler. Euler

Aqeducte de Segvia

TECNOLOGIA 4t ESO

10

Al S.XIX, amb el desenvolupament de tubs de ferro fos, capaos de resistir pressions internes elevades, la hidrulica va tenir un desenvolupament rpid. Avui dia, sutilitza loli en bona part de les aplicacions industrials, ja oli que produeix menor corrosi sobre els conductes i a ms es pot utilitzar com a refrigerant Les aplicacions sn molt variades: refrigerant. transport: En el transport: exacavadores, tractors, grues, frens, suspensions, etc. indstria: En la indstria: per controlar, impulsar, posicionar i mecanitzar elements de la lnia de producci.

Fre hidrulic

TECNOLOGIA 4t ESO

11

Algunes magnituds que defineixen als fluids sn: la pressi, el cabal i la potncia. potncia. PRESSI: PRESSI: es defineix com la relaci entre la fora exercida sobre la superfcie dun cos.Pressi=Fora/superfcie

En una mateixa superfcie, lelefant exerceix ms pressi que el ratol perqu pesa ms. Les unitats que sutilitzen per a la pressi sn: 1 atmosfera1bar=1kg/cm2=105pascal

TECNOLOGIA 4t ESO

12

CABAL: CABAL: s la quantitat de fluid que travessa la unitat de superfcie per unitat de temps.Cabal= Volum/temps

Poc cabal

Molt cabal

TECNOLOGIA 4t ESO

13

CABAL: CABAL: s la quantitat de fluid que travessa la unitat de superfcie per unitat de temps.

On: Q: cabal (m3/s) V: volum (m3) t: temps (s) S: secci (m2) l: longitud (m) v: velocitat (m/s)

TECNOLOGIA 4t ESO

14

POTNCIA: POTNCIA: s la pressi que exercim multiplicada pel cabalPotncia= Pressi *cabal

TECNOLOGIA 4t ESO

15

Laire comprimit que sempra en la indstria procedeix de lexterior. Es comprimeix fins assolir uns 6 bars de pressi, respecte de la pressi atmosfrica. Pressi absoluta= Patmosfrica+Prelativa Patmosfrica= 1bar100kPa

TECNOLOGIA 4t ESO

16

Els manmetres indiquen el valor de pressi relativa que estem utilitzant. Per a lestudi del gas comprimit, es considera aquest com un gas perfecte. perfecte. Els avantatges que podem destacar de laire comprimit sn: s abundant (disponibles de manera il limitada). Transportable (fcilment transportable, a ms els conductes de retorn sn innecessaris). Es pot emmagatzemar emmagatzemar. temperatura. Resistent a les variacions de temperatura s segur, antideflagrant (no existeix perill dexplosi ni incendi). Net (s important per a indstries com les qumiques, alimentries, textils, etc.) Els elements que constitueixen un sistema pneumtic sn simples i de fcil comprensi comprensi. La velocitat de treball s alta. Tant la velocitat com les forces sn regulables duna manera contnua.

TECNOLOGIA 4t ESO

17

Els majors desavantatges que t front a altres tipus denergia sn: Necessita de preparaci abans de la seva utilitzaci (eliminaci eliminaci humitat). dimpureses i humitat Degut a la compressibilitat de laire, no permet velocitats dels elements de treball regulars i constants constants. Els esforos de treball sn limitats (de 20 a 30000N). s sorolls degut als escapaments daire desprs de la seva utilitzaci. sorolls, s costs s una energia cara, que en certa manera s compensada pel costs. bon rendiment i la facilitat dimplantaci.

TECNOLOGIA 4t ESO

18

Les relacions matemtiques utilitzades per a pressions de laire inferior als 12 perfectes. bars, sn les corresponents als gasos perfectes. La llei dels gasos perfectes relaciona tres magnituds, pressi (P), volum (V) i temperatura (T), mitjanant la segent frmula: P V=m R TOn: P= pressi (N/m2); V=volum especfic (m3/Kg); m=massa (Kg); R=constant de laire (R=286,9 J/kg K); T=temperatura (K)

TECNOLOGIA 4t ESO

19

Les tres magnituds P, V, T poden variar. Si mantenim la temperatura constant: constant: P V=ct Per tant, en dos estats diferents en tindrem: P1 V1=P2 V2 P1/P2=V2/V1

TECNOLOGIA 4t ESO

20

De manera que, a temperatura constant, quan modifiquem la pressi dun recipient que cont aire comprimit, es veu modificat el volum i a linrevs, si modifiquem el seu volum es veu modificada la pressi a la que es troba. A aquesta llei se la coneix com llei de Boyle-Mariotte. Boyle-Mariotte.

BoyleLlei de Boyle-Mariotte

TECNOLOGIA 4t ESO

21

Si mantenim la pressi constant: constant: V/T=ct Per tant, en dos estats diferents en tindrem:

V1/T1=V2/T2

De manera que, a pressi constant, quan modifiquem el volum es veu modificada la temperatura, i a linrevs, una variaci de la temperatura fa volum. que vari el volum. A aquesta llei se la coneix com llei de Gay-Lussac. Gay-Lussac.

TECNOLOGIA 4t ESO

22

Si mantenim el volum constant: constant: P/T=ct Per tant, en dos estats diferents en tindrem:

P1/T1=P2/T2

De manera que, a volum constant, quan modifiquem la pressi es veu modificada la temperatura, i a linrevs, una variaci de la temperatura fa pressi. que vari la pressi. A aquesta llei se la coneix com llei de Charles. Charles.

TECNOLOGIA 4t ESO

23

02m atm. Tenim una xeringa que cont 0,02m3 daire comprimit a pressi 1 atm., quin ser el volum que ocupa aquest aire si sotmetem la xeringa a una pressi de 2 atm?

TECNOLOGIA 4t ESO

24

Quan el fluid que utilitzem no s laire, sin un lquid que no es pot comprimir (aigua, oli, ) constant. volum constant. Una conseqencia directa daquests fonaments s el Principi de Pascal Pascal: els fonaments fsics dels gasos sacompleixen considerant el

s Quan saplica pressi a un fluid tancat en un recipient, aquesta pressi es transmet simultniament i per igual en totes les direccions del fluid.

TECNOLOGIA 4t ESO

25

Aplicaci del Principi de Pascal. Pascal. Dos pistons units per un fluid tancat, si li apliquem una fora F1 a un dells, es transmet la pressi fins a laltre, i produeix una fora F2 en el segon.

P=F1/S1

i

P=F2/S2

On: P:pressi; F:fora; S: superfcie

Principi de Pascal

TECNOLOGIA 4t ESO

26

Aplicaci del Principi de Pascal. Pascal.

P=F1/S1

i

P=F2/S2

Si igualem les dues equacions:

F1/S1 = F2/S2 F1 S 2 = F2 S 1

Quan apliquem fora en un pist de superfcie petita, aquesta es transmet al pist de superfcie gran amplificada o a linrevs

Principi de Pascal

TECNOLOGIA 4t ESO

27

Aplicaci del principi de Pascal

TECNOLOGIA 4t ESO

28

Disposem de dos pistons units per una 10mm canonada de seccions S1=10mm2 i S2= 40mm 40mm2. Si necessitem aixecar un 40N objecte amb una fora F2=40N sobre el segon pist, quina ser la fora F1 que hem de realitzar sobre el 1er pist? F1 S 2 = F2 S 1Principi de Pascal

TECNOLOGIA 4t ESO

29

El fluid que normalment sutilitza s loli i els sistemes sanomenen oli oleohidrulic. oleohidrulic.

Els avantatges de loleohidrulica sn: Permet treballa amb elevats nivells de fora o moments de gir. gir. Loli emprat al sistema s fcilment recuperable oli recuperable. La velocitat dactuaci s fcilment controlable controlable. Les instal lacions sn compactes compactes. sobrecrregues. Protecci simple contra sobrecrregues Es poden realitzar canvis rpids de sentit sentit.

TECNOLOGIA 4t ESO

30

Els desavantatges de loleohidrulica sn: El fluid s ms car car. Es produeixen prdues de crrega crrega. s necessari personal especialitzat per a la manutenci manutenci. El fluid s molt sensible a la contaminaci. contaminaci.

TECNOLOGIA 4t ESO

31

Per simplificar lestudi, noms veurem els elements pneumtics. Els elements bsics dun circuit pneumtic sn: El generador daire comprimit s el dispositiu que comprimeix laire de comprimit, latmosfera fins que assoleix la pressi de funcionament de la instal laci. Generalment, sassocia amb un dipsit on semmagatzema laire per a la seva utilitzaci posterior. Les canonades i conductes, a travs dels quals es canalitza laire per a que arribi a tots els elements. actuadors, Els actuadors com cilindres i motors, que sn els encarregats de transformar la pressi daire en treball til. Els elements de comandament i control, com les vlvules distribuidores, sencarreguen de permetre o no el pas delaire segons les condicions preestablertes.

TECNOLOGIA 4t ESO

32

Per a la producci sutilitzen els compressors compressors. Aquests es poden classificar en dos tipus: dmbol o rotatius rotatius.mbol: Compressors dmbol sn els ms utilitzats degut a la seva flexibilitat de funcionament.El funcionament daquest tipus de compressors s molt paregut al del motor dun autombil. Un eix mitjanant una biela-manovella produeix el moviment alternatiu dun pist. Al baixar

el pist sintrodueix laire. Quan ha baixat totalment es tanca la vlvula dadmissi i comena a pujar el pist i amb aix la compressi de laire. Quan aquest aire sha comprimit fins al mxim, la vlvula descapament sobri i surt laire a pressi.

TECNOLOGIA 4t ESO

33

Generalment, en una nica etapa, saconsegueix poca pressi, per la qual cosa se sol concatenar diverses obteniretapes per obtenir-ne pressions. majors pressions

d Compressor dmbol

TECNOLOGIA 4t ESO

34

rotatius: Compressors rotatius Aconsegueixen augmentar la pressi mitjanant el gir dun

rotor. Laire saspira i es comprimeix en la cambra decompressi grcies a la disminuci del volum que ocupa laire. Nhi ha de paletes, de cargol i de turbocompressor. turbocompressor.

Smbol del compressor

TECNOLOGIA 4t ESO

35

paletes: Compressors rotatius de paletesSn molt silenciosos i proporcionen un nivell de cabal prcticament constant.

La compressi es realitza com a conseqencia de la disminuci del volum provocada pel gir duna excntrica amb paletes extensibles que radials ajusten sobre el cos del compressor.

TECNOLOGIA 4t ESO

36

Roots: Compressors de fuset o Roots:Sn cars, encara que poden subministrar aire a major pressi que els anteriors.

Empra un doble fuset de forma que pren laire de la zona daspiraci i el comprimeix al reduir-se el volum en la cambra creada entre ells i el cos del compressor

TECNOLOGIA 4t ESO

37

cargol: Compressors de cargol:Sn cars, silenciosos i tenen un desgast molt baix.

Es basa en el gir de dos cargols helicodals que comprimeixen laire que ha entrat al seu interior.

TECNOLOGIA 4t ESO

38

Trubocompressor: Trubocompressor:Proporcionen una pressi reduda per un cabal molt elevat. No solen utilitzar-se en aplicacions pneumtiques industrials.

Els leps arrepleguen laire de lentrada i lempenyen fins a la sortida, augmentant la seva pressi.

TECNOLOGIA 4t ESO

39

La major part dels compressors subministren un cabal discontinu daire, de manera que sha demmagatzemar en un dipsit. El dipsit a ms serveix per evitar que els compressors estiguin en funcionament constantment, fins i tot quan no es necessita gran cabal daire, tamb ajuden a refredar laire.

Els dipsits generalment disposen de manmetre que indica la pressi interior, una vlvula de seguretat que es dispara en el cas de sobrepressions i una aixeta per al desgus de les condensacions que es produeixen a linterior del dipsit.

Smbol del dipsit

Compresor amb el seu dipsitTECNOLOGIA 4t ESO 40

Per transportar laire s necessari utilitzar conductors. Els conductors utilitzats sn canonades metl liques o de polietil de pressi. El dimetre de les canonades depn de les necessitats de cabal que requereix la instal laci, tenint en compte la caiguda de tensi produda per les prdues i la longitud de les canonades.

Tub de polietil de pressi

TECNOLOGIA 4t ESO

41

Generalment entre el dipsit i el circuit se sol incloure una unitat de manteniment que compta amb una regulador de pressi, un aire. filtre i un lubrificador daire.

Smbol de la unitat de manteniment

Unitat de manteniment

TECNOLOGIA 4t ESO

42

Els actuadors es poden classificar en dos tipus: lineals i rotatius. rotatius. Entre els actuadors lineals destaquen els cilindres. cilindres. Els cilindres sempren quan es desitja un moviment rectilini alternatiu. alternatiu. Poden utilitzar-se per desplaar objectes, per moure braos de robots, etc. Els ms coneguts sn els de simple efecte i els de doble efecte. efecte. efecte: Cilindre de simple efecte: es tracta dun tub cilndric tancat, dins del qual hi ha un mbol unit a una canya (vstago) que es desplaa unit a ell. Per un extrem nhi ha un orifici per entrar o sortir laire i en laltre est allotjada una molla que facilita el retorn de la canya.

Cilindre de simple efecte i retorn per mollaTECNOLOGIA 4t ESO 43

Aquest tipus de cilindre treballa en un sol sentit quan laire entra en sentit, ell. El retrocs i desallotjament de laire es produeix per la fora de la molla que est dins del cilindre. La fora dempenyiment que realitza cap a fora la canya es correspon amb la frmula: l lmbolFora= pressi de laire superfcie de lmbol-fora de la molla.

Smbol del cilindre de simple efecte i retorn per molla Foto dun cilindre de simple efecte i retorn per molla

TECNOLOGIA 4t ESO

44

Disposem dun cilindre de simple efecte al que lapliquem una pressi de 600000 Pa, si la superfcie que t lmbol s de 10cm2 i la fora que realitza la molla de retorn s de 20N. Quina ser la fora F1 que pot realitzar la canya?

TECNOLOGIA 4t ESO

45

efecte: Cilindre de doble efecte: es tracta dun tub cilndric tancat amb un disseny molt paregut al cilindre de simple efecte, per sense la molla de retorn, el retorn es fa mitjanant una altra entrada daire. aire. Aquest tipus de cilindre treballa en els dos sentits, quan laire entra en ell produeix fora i desallotja laire que est en laltre compartiment. El retrocs i desallotjament de laire es produeix que laire entra per laltre orifici.

Smbol dun cilindre de doble efecte Cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

46

La fora dempenyiment que realitza cap a fora la canya es correspon amb la frmula: l l Fora= pressi de laire superfcie de lmbol La fora dempenyiment de retrocs que realitza cap a dins la canya es correspon amb la frmula: l lmbolFora= pressi de laire (superfcie de lmbol-superfcie de la canya

De manera que la fora que podem obtenir de retorn s menor que la fora. dempenyiment cap a fora.

Foto dun cilindre de doble efecteTECNOLOGIA 4t ESO 47

Quina ser la fora mxima dempenyiment i de retrocs dun cilindre de doble efecte si li apliquem en ambds casos una pressi de 300000Pa?DADES:

Superfcie de lmbol: 10 cm2 Superfcie de la canya: 1 cm2Fora dempenyiment

Fora de retrocs

TECNOLOGIA 4t ESO

48

Els actuadors rotatius sutilitzen per fer girar objectes o mquines-eina (motor dun trepant, cargolar-descargolar), etc. Tamb sutilitzen els cilindres basculants per produir moviments circulars alternatius. paletes: Motor de paletes: genera moviment rotatiu continu. Laire entra per una banda i fa que giren les paletes, leina saferma sobre leix de gir. Es tracta del motor pneumtic ms utilitzat, pot donar una potncia fins a 20CV i velocitats des de 3000 a 25000 rpm.

TECNOLOGIA 4t ESO

49

Motor de paletes

Smbol del motor amb un sentit de gir

TECNOLOGIA 4t ESO

50

Smbol del motor amb dos sentits de gir

Motor de paletes amb dos sentits de gir

TECNOLOGIA 4t ESO

51

basculant: Cilindre basculant: genera moviment alternatiu en una direcci o altra. Es tracta dun cilindre amb dues entrades daire que fan moure una paleta que cont un eix de gir al qual est afermat lobjecte que volem moure, per exemple un eixugavidres.

Smbol del cilindre basculant

Cilindre basculant

TECNOLOGIA 4t ESO

52

Amb lobjecte de controlar la circulaci de laire en una direcci o una altra, es necessiten elements de comandament i control. Vlvula 3/2: permet la circulaci daire fins a un cilindre de simple efecte. efecte

Vlvula 3/2 normalment tancada

TECNOLOGIA 4t ESO

53

VLVULA 3/2 Vlvula activa per un polsador molla. i retorn per molla En estat de reps, permet que laire passi del terminal 2 fins al 3 i que no pugui entrar per l1. Quan lactivem, laire pot passar del terminal 1 al 2 i no pot passar pel 3.

Vlvula 3/2 normalment tancadaTECNOLOGIA 4t ESO 54

efecte. Vlvula 5/2: controla els cilindres de doble efecte.

Vlvula 5/2 activa manual, retorn per molla Vlvula 5/2 activa i retorn per aire

TECNOLOGIA 4t ESO

55

VLVULA 5/2 Vlvula activa per un polsador molla. i retorn per molla En estat de reps, permet la circulaci de laire entre els terminals 4 i 5, i entre 1 i 2, el terminal 3 est bloquejat. Quan lactivem, permet la circulaci daire entre els terminals 1 i 4, i entre 2 i 3, ara el terminal 5 est bloquejat.

Vlvula 5/2TECNOLOGIA 4t ESO 56

OR: Vlvula OR: implementa la funci OR. Quan entra aire per qualsevol de les 2 entrades fa que aquest surti per la sortida. Sutilitza per activar cilindres des de 2 llocs diferents.

Vlvula OR

Vlvula OR Smbol de la vlvula OR

TECNOLOGIA 4t ESO

57

AND: Vlvula AND: implementa la funci AND. Noms permet passar laire a la sortida quan nhi ha aire amb pressi per les dues entrades al mateix temps. Sutilitza per fer circuits de seguretat, el cilindre noms sactivar quan existeixi pressi en les 2 entrades.

Vlvula AND

Vlvula AND Smbol de la vlvula AND

TECNOLOGIA 4t ESO

58

antirretorn: Vlvula antirretorn: permet el pas de laire lliurement quan circula des del terminal 2 a l1. Mentre que no permet circular laire des del terminal 1 al 2.

Vlvula antirretorn

TECNOLOGIA 4t ESO

59

unidireccional: Vlvula estranguladora unidireccional: permet el pas de laire lliurement quan circula des del terminal 2 a l1. Estrangula laire quan circula des del terminal 1 al 2. Sutilitza per fer que els cilindres surtin o entrin

ms lentament.

Vlvula estranguladora unidireccional

TECNOLOGIA 4t ESO

60

Lesquema es divideix en diferents nivells que nomenats de dalt a baix sn:

TECNOLOGIA 4t ESO

61

Un mateix element pot fer diferents funcions i no existir tots els nivells. Cada element ha de tenir una numeraci segons la segent norma:

Designaci de components Alimentaci denergia Elements de treball Elements de control o comandament Elements entre lelement de comandament i lelement de treball Elements que incideixen en el moviment davan del cilindre Elements que incideixen en el moviment de retrocs del cilindre

Nombres 0 1.0, 2.0, etc. .1(1.1, 2.1, etc) .01, .02, etc .2, .4, etc. .3, .5, etc.

TECNOLOGIA 4t ESO

62

Designaci de connexions Connexions de treball Connexi de pressi, alimentaci denergia Escapaments, retorns Descrrega Connexions de comandament

Lletres A, B, C P R, S, T L X, Y, Z

Nombres 2, 4, 6 1 3, 5, 7 10, 12, 14

Per exemple, la representaci completa de les vlvules pot ser: Vlvula 3/2 pilotada per pressi

Vlvula 5/2 pilotada per pressi

TECNOLOGIA 4t ESO

63

1.d 1.- Control dun cilindre de simple efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

64

1.d 1.- Control dun cilindre de simple efecte Els elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 3/2 amb enclavament 1.0- Cilindre de simple efecte

Cilindre de simple efecte actiu

TECNOLOGIA 4t ESO

65

1.d 1.- Control dun cilindre de simple efecte

En lestat de reps laire surt de la reps, unitat de manteniment fins a la vlvula 3/2 sense superar-la. vlvula, Quan activem la vlvula laire arriba fins al cilindre de simple efecte i fa que es desplai la canya. vlvula, Quan desenclavem la vlvula la molla la fa retornar i el cilindre de simple efecte torna a la seva posici inicial, expulsant laire a travs de lorifici 3 de la vlvula 3/2.

TECNOLOGIA 4t ESO

66

2.2.- Polsador amb enclavament i cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

67


Cilindre de doble efecte actiu

Cilindre de doble efecte retorn Els elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 amb enclavament 1.0- Cilindre de doble efecteTECNOLOGIA 4t ESO 68


En lestat de reps laire surt de la unitat de manteniment fins a la vlvula 5/2, entra al cilindre i fa que aquest romangui retret.

Quan sactiva la vlvula 5/2, laire entra per la part inferior del cilindre i fa que surti la canya.

TECNOLOGIA 4t ESO

69


Quan es desactiva la vlvula 5/2, la canya torna a la seva posici de reps impulsada per laire.

TECNOLOGIA 4t ESO

70

3.d 3.- Polsador davan i retrocs amb cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

71


Cilindre de doble efecte amb polsador davan i retrocs, en avan

Cilindre de doble efecte amb polsador davan i de retrocs en retrocs Els elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 activa i retorn per pressi 1.2- Vlvula 3/2 amb enclavament per a lavan 1.3- Vlvula 3/2 amb enclavament, per al retorn 1.0- Cilindre de doble efecteTECNOLOGIA 4t ESO 72


En lestat de reps, el cilindre es troba retret.

Quan sactiva la vlvula 1.2, laire arriba fins a lentrada 14 de la vlvula 1.1 i lactiva. Aquesta condueix laire fins al cilindre i fa avanar la canya. Si deixem de polsar la vlvula 1.2, el cilindre roman en aquest estat.

TECNOLOGIA 4t ESO

73


Quan activem la vlvula 1.3, aquesta condueix laire fins a lentrada 12 de la vlvula 1.1 i fa que la canya es retregui.

TECNOLOGIA 4t ESO

74

4.4.- Utilitzaci de la vlvula estranguladora de cabal.

TECNOLOGIA 4t ESO

75

4.4.- Utilitzaci de la vlvula estranguladora de cabal.La vlvula estranguladora unidireccional de cabal, sutilitza per fer que laire abandoni el cilindre lentament, i aix, fer que el retrocs o lavan de la canya es lentament l realitzi lentament.

Avan

Retrocs

TECNOLOGIA 4t ESO

76

4.4.- Utilitzaci de la vlvula estranguladora de cabal.Els elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 activa i retorn per pressi 1.2- Vlvula 3/2 amb enclavament per a lavan 1.3- Vlvula 3/2 amb enclavament, per al retorn 1.0- Cilindre de doble efecte 1.01- Vlvula estranguladora de cabal

TECNOLOGIA 4t ESO

77


Quan sactiva la vlvula 1.2, laire arriba fins al cilindre per la vlvula estranguladora 1.01, per aquesta no oposa cap resistncia al pas de laire i la canya surt amb normalitat.

TECNOLOGIA 4t ESO

78


Quan es polsa la vlvula 1.3 per a que retorni, laire que abandona el cilindre per la vlvula 1.01, surt per lestrangulaci i fa que la canya retorni lentament.

TECNOLOGIA 4t ESO

79

5.d 5.- Utilitzaci dun final de carreraEls elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 activa i retorn per pressi 1.2- Vlvula 3/2 amb enclavament per a lavan 1.3- Vlvula 3/2 amb final de carrera, per al retorn 1.0- Cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

80

5.d 5.- Utilitzaci dun final de carrera

Quan sactiva la vlvula 1.2, laire arriba fins a lentrada 14 de la vlvula 1.1 i lactiva. Aquesta condueix laire fins al cilindre i fa avanar la canya. Si deixem de polsar la vlvula 1.2, el cilindre roman en aquest estat. Quan la canya arriba fins al final de carrera de la vlvula 1.3, aquesta condueix laire fins a lentrada 12 de la vlvula 1.1 i fa que la canya es retregui. El retrocs es fa de manera automtica. automtica.

TECNOLOGIA 4t ESO

81

6.6.- La porta OREls elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 activa i retorn per pressi 1.2- Vlvula 3/2 amb enclavament per a lavan 1.4- Vlvula 3/2 amb enclavament, per a lavan. 1.3- Vlvula 3/2 amb enclavament per al retorn. 1.6- Vlvula OR. 1.0- Cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

82

6.6.- La porta OR

Vlvula 1.4 polsada Vlvula 1.2 polsada

Vlvules 1.2 i 1.4 polsades

Quan es polsa la vlvula 1.2 o 1.4, o les dues, es fa que avanci el cilindre.TECNOLOGIA 4t ESO 83

6.6.- La porta OR

Si no est polsada cap de les 2 vlvules (1.2, 1.4 o les dues), i polsem la vlvula 1.3, el cilindre retorna.

TECNOLOGIA 4t ESO

84

7.7.- La porta ANDEls elements que componen aquest circuit sn: 0.1- Unitat de manteniment 1.1- Vlvula 5/2 activa i retorn per pressi 1.2- Vlvula 3/2 amb enclavament per a lavan 1.4- Vlvula 3/2 amb enclavament, per a lavan. 1.3- Vlvula 3/2 amb enclavament per al retorn. 1.6- Vlvula AND. 1.0- Cilindre de doble efecte

TECNOLOGIA 4t ESO

85

7.7.- La porta AND

Si est polsada noms una de les dues vlvules, la 1.2 o la 1.4, el cilindre no avana.

TECNOLOGIA 4t ESO

86

7.7.- La porta AND

Si polsem les dues vlvules (1.2 i 1.4) alhora, activa lentrada 14 de la vlvula 5/2 i el cilindre avana.

TECNOLOGIA 4t ESO

87

7.7.- La porta AND

Ara polsem la vlvula 1.3 i el cilindre retorna.

TECNOLOGIA 4t ESO

88

PRESENTACIÓ UD.7

Documents

Transcript of PRESENTACIÓ UD.7