Presentación de PowerPoint - educacio360.cat³-2... · La igualtat d’oportunitats s’ha...
91
Transcript of Presentación de PowerPoint - educacio360.cat³-2... · La igualtat d’oportunitats s’ha...
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull La igualtat drsquooportunitats srsquoha drsquoentendre com lrsquoeliminacioacute dels obstacles i les barreres que afecten persones
i colmiddotlectius vulnerats i que impedeixen que puguin assolir els seus objectius o potencials
bull La igualtat drsquooportunitats implica que el gegravenere lrsquoorigen social familiar lrsquoorigen migrant i egravetnic la
discapacitat lrsquoedat o el lloc de residegravencia no soacuten barreres que afectin o determinin les trajectograveries
educatives
bull El concepte drsquooportunitat no es refereix pas a una possibilitat hipotegravetica sinoacute a una opcioacute real i
materialitzable gragravecies a un esquema de poliacutetiques puacutebliques que srsquoactiven per garantir-la com a tal
bull Per tant les accions i poliacutetiques drsquoigualtat drsquooportunitats soacuten intervencions pregravevies que busquen igualar les
condicions de partida i de proceacutes perquegrave siguin el talent lrsquoesforccedil i la capacitat individual els uacutenics factors
responsables dels resultats
La pobresa infantil srsquoidentifica com un factor de risc que incideix en el rendiment escolar i que predisposa al fracagraves escolar a
aquest grup de poblacioacute
El fracagraves escolar eacutes decisiu a lrsquohora de reproduir el cercle vicioacutes de la pobresa i lrsquoexclusioacute social en lrsquoetapa adulta ja que dificulta la seva insercioacute
laboral i social (Fedaia 2012)
Lrsquoabandonament escolar prematur reprodueix les dinagravemiques de desigualtat social No eacutes aleatori qui abandona ni en clau
de gegravenere nacionalitat etnicitat o classe social
Perquegrave lrsquoanagravelisi sobre el fracagraves i lrsquoabandonament no es pot desvincular del debat sobre un sistema educatiu meacutes just i equitatiu que obre
oportunitats drsquoegravexit per a tots els estudiants () podem afirmar que el debat srsquoha de traslladar al nucli mateix de seleccioacute transmissioacute i
certificacioacute del coneixement escolar o dit drsquouna altra manera al curriacuteculum la pedagogia i lrsquoavaluacioacute que opera als centres drsquoEducacioacute
Secundagraveria Obligatograveria de Catalunya (Tarabini 2017)
Lrsquoausteritat de la despesa en educacioacute arran de la crisi econogravemica srsquoha traduiumlt en una triple reduccioacute que ha afectat la
cartera de programes educatius la cobertura de necessitats socials i les condicions docents En contrapartida ha
augmentat la despesa familiar en educacioacute i srsquoha remercantilitzat lrsquoacceacutes als ensenyaments reglats i no reglats
Les retallades de despesa educativa puacuteblica a Catalunya al llarg del cicle drsquoausteritat entre el 2009 i el 2013 sumen 1264 milions (amb
inflacioacute ajustada el 2016) Drsquoaquest total el 24 retallat correspon a programes i partides drsquoigualtat drsquooportunitats despesa local dels
ajuntaments formacioacute de professorat i R+D educatiu (Martiacutenez-Celorrio 2017)
La desigualtat en lrsquooferta educativa fora del curriacuteculum afecta negativament a aquells centres o territoris situats en
contextos socioeconogravemicament vulnerables i emergeix com un factor de desigualtat important en les trajectograveries
educatives i personals dels infants i adolescents
Els nois i noies de primagraveria amb famiacutelies drsquoestrats socioeconogravemics meacutes elevats tendeixen a participar meacutes en activitats que garanteixen
oportunitats educatives diferents i complementagraveries a lrsquoescola ja que moltes drsquoaquestes impliquen despeses econogravemiques regulars de les
famiacutelies En aquest aspecte el temps lliure fora escola pot convertir-se en el temps de les desigualtats (Molinuevo 2009)
Les entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria presents en el Tercer Sector Social de Catalunya han estat histograverica i actualment les
institucions que han generat espais de reforccedil escolar i de lleure per a la infagravencia en risc i estructures de suport familiar la
majoria drsquoelles en alianccedila amb la comunitat educativa dels seus barris o ciutats
Calen mesures de suport a les entitats drsquoeducacioacute de base comunitagraveria com ara lrsquoedicioacute de materials per a la planificacioacute estrategravegica de les
activitats educatives (Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadana 2010)
A Catalunya no existeix un model drsquoeducacioacute fora escola equiparable al sistema educatiu puacuteblic sinoacute que totes les
pragravectiques educatives actuals presenten un format molt heterogeni descentralitzat i fragmentat en diverses iniciatives
sense pragravecticament sistematitzacioacute entre elles
Eacutes un repte per aquells que volen que aquest temps educatiu srsquooptimitzi i sigui meacutes equitatiu a gran escala (Torrubia 2009)
Utilitzar escales drsquoequivalegravencia diferents pot donar com a resultat estimacions dels nivells de pobresa dispars perograve hi ha una cosa immutable Espanya gairebeacute sempre estagrave a la cua en la lluita contra la pobresa infantil i en gairebeacute tots els tipus de llars
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull La igualtat drsquooportunitats srsquoha drsquoentendre com lrsquoeliminacioacute dels obstacles i les barreres que afecten persones
i colmiddotlectius vulnerats i que impedeixen que puguin assolir els seus objectius o potencials
bull La igualtat drsquooportunitats implica que el gegravenere lrsquoorigen social familiar lrsquoorigen migrant i egravetnic la
discapacitat lrsquoedat o el lloc de residegravencia no soacuten barreres que afectin o determinin les trajectograveries
educatives
bull El concepte drsquooportunitat no es refereix pas a una possibilitat hipotegravetica sinoacute a una opcioacute real i
materialitzable gragravecies a un esquema de poliacutetiques puacutebliques que srsquoactiven per garantir-la com a tal
bull Per tant les accions i poliacutetiques drsquoigualtat drsquooportunitats soacuten intervencions pregravevies que busquen igualar les
condicions de partida i de proceacutes perquegrave siguin el talent lrsquoesforccedil i la capacitat individual els uacutenics factors
responsables dels resultats
La pobresa infantil srsquoidentifica com un factor de risc que incideix en el rendiment escolar i que predisposa al fracagraves escolar a
aquest grup de poblacioacute
El fracagraves escolar eacutes decisiu a lrsquohora de reproduir el cercle vicioacutes de la pobresa i lrsquoexclusioacute social en lrsquoetapa adulta ja que dificulta la seva insercioacute
laboral i social (Fedaia 2012)
Lrsquoabandonament escolar prematur reprodueix les dinagravemiques de desigualtat social No eacutes aleatori qui abandona ni en clau
de gegravenere nacionalitat etnicitat o classe social
Perquegrave lrsquoanagravelisi sobre el fracagraves i lrsquoabandonament no es pot desvincular del debat sobre un sistema educatiu meacutes just i equitatiu que obre
oportunitats drsquoegravexit per a tots els estudiants () podem afirmar que el debat srsquoha de traslladar al nucli mateix de seleccioacute transmissioacute i
certificacioacute del coneixement escolar o dit drsquouna altra manera al curriacuteculum la pedagogia i lrsquoavaluacioacute que opera als centres drsquoEducacioacute
Secundagraveria Obligatograveria de Catalunya (Tarabini 2017)
Lrsquoausteritat de la despesa en educacioacute arran de la crisi econogravemica srsquoha traduiumlt en una triple reduccioacute que ha afectat la
cartera de programes educatius la cobertura de necessitats socials i les condicions docents En contrapartida ha
augmentat la despesa familiar en educacioacute i srsquoha remercantilitzat lrsquoacceacutes als ensenyaments reglats i no reglats
Les retallades de despesa educativa puacuteblica a Catalunya al llarg del cicle drsquoausteritat entre el 2009 i el 2013 sumen 1264 milions (amb
inflacioacute ajustada el 2016) Drsquoaquest total el 24 retallat correspon a programes i partides drsquoigualtat drsquooportunitats despesa local dels
ajuntaments formacioacute de professorat i R+D educatiu (Martiacutenez-Celorrio 2017)
La desigualtat en lrsquooferta educativa fora del curriacuteculum afecta negativament a aquells centres o territoris situats en
contextos socioeconogravemicament vulnerables i emergeix com un factor de desigualtat important en les trajectograveries
educatives i personals dels infants i adolescents
Els nois i noies de primagraveria amb famiacutelies drsquoestrats socioeconogravemics meacutes elevats tendeixen a participar meacutes en activitats que garanteixen
oportunitats educatives diferents i complementagraveries a lrsquoescola ja que moltes drsquoaquestes impliquen despeses econogravemiques regulars de les
famiacutelies En aquest aspecte el temps lliure fora escola pot convertir-se en el temps de les desigualtats (Molinuevo 2009)
Les entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria presents en el Tercer Sector Social de Catalunya han estat histograverica i actualment les
institucions que han generat espais de reforccedil escolar i de lleure per a la infagravencia en risc i estructures de suport familiar la
majoria drsquoelles en alianccedila amb la comunitat educativa dels seus barris o ciutats
Calen mesures de suport a les entitats drsquoeducacioacute de base comunitagraveria com ara lrsquoedicioacute de materials per a la planificacioacute estrategravegica de les
activitats educatives (Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadana 2010)
A Catalunya no existeix un model drsquoeducacioacute fora escola equiparable al sistema educatiu puacuteblic sinoacute que totes les
pragravectiques educatives actuals presenten un format molt heterogeni descentralitzat i fragmentat en diverses iniciatives
sense pragravecticament sistematitzacioacute entre elles
Eacutes un repte per aquells que volen que aquest temps educatiu srsquooptimitzi i sigui meacutes equitatiu a gran escala (Torrubia 2009)
Utilitzar escales drsquoequivalegravencia diferents pot donar com a resultat estimacions dels nivells de pobresa dispars perograve hi ha una cosa immutable Espanya gairebeacute sempre estagrave a la cua en la lluita contra la pobresa infantil i en gairebeacute tots els tipus de llars
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
La pobresa infantil srsquoidentifica com un factor de risc que incideix en el rendiment escolar i que predisposa al fracagraves escolar a
aquest grup de poblacioacute
El fracagraves escolar eacutes decisiu a lrsquohora de reproduir el cercle vicioacutes de la pobresa i lrsquoexclusioacute social en lrsquoetapa adulta ja que dificulta la seva insercioacute
laboral i social (Fedaia 2012)
Lrsquoabandonament escolar prematur reprodueix les dinagravemiques de desigualtat social No eacutes aleatori qui abandona ni en clau
de gegravenere nacionalitat etnicitat o classe social
Perquegrave lrsquoanagravelisi sobre el fracagraves i lrsquoabandonament no es pot desvincular del debat sobre un sistema educatiu meacutes just i equitatiu que obre
oportunitats drsquoegravexit per a tots els estudiants () podem afirmar que el debat srsquoha de traslladar al nucli mateix de seleccioacute transmissioacute i
certificacioacute del coneixement escolar o dit drsquouna altra manera al curriacuteculum la pedagogia i lrsquoavaluacioacute que opera als centres drsquoEducacioacute
Secundagraveria Obligatograveria de Catalunya (Tarabini 2017)
Lrsquoausteritat de la despesa en educacioacute arran de la crisi econogravemica srsquoha traduiumlt en una triple reduccioacute que ha afectat la
cartera de programes educatius la cobertura de necessitats socials i les condicions docents En contrapartida ha
augmentat la despesa familiar en educacioacute i srsquoha remercantilitzat lrsquoacceacutes als ensenyaments reglats i no reglats
Les retallades de despesa educativa puacuteblica a Catalunya al llarg del cicle drsquoausteritat entre el 2009 i el 2013 sumen 1264 milions (amb
inflacioacute ajustada el 2016) Drsquoaquest total el 24 retallat correspon a programes i partides drsquoigualtat drsquooportunitats despesa local dels
ajuntaments formacioacute de professorat i R+D educatiu (Martiacutenez-Celorrio 2017)
La desigualtat en lrsquooferta educativa fora del curriacuteculum afecta negativament a aquells centres o territoris situats en
contextos socioeconogravemicament vulnerables i emergeix com un factor de desigualtat important en les trajectograveries
educatives i personals dels infants i adolescents
Els nois i noies de primagraveria amb famiacutelies drsquoestrats socioeconogravemics meacutes elevats tendeixen a participar meacutes en activitats que garanteixen
oportunitats educatives diferents i complementagraveries a lrsquoescola ja que moltes drsquoaquestes impliquen despeses econogravemiques regulars de les
famiacutelies En aquest aspecte el temps lliure fora escola pot convertir-se en el temps de les desigualtats (Molinuevo 2009)
Les entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria presents en el Tercer Sector Social de Catalunya han estat histograverica i actualment les
institucions que han generat espais de reforccedil escolar i de lleure per a la infagravencia en risc i estructures de suport familiar la
majoria drsquoelles en alianccedila amb la comunitat educativa dels seus barris o ciutats
Calen mesures de suport a les entitats drsquoeducacioacute de base comunitagraveria com ara lrsquoedicioacute de materials per a la planificacioacute estrategravegica de les
activitats educatives (Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadana 2010)
A Catalunya no existeix un model drsquoeducacioacute fora escola equiparable al sistema educatiu puacuteblic sinoacute que totes les
pragravectiques educatives actuals presenten un format molt heterogeni descentralitzat i fragmentat en diverses iniciatives
sense pragravecticament sistematitzacioacute entre elles
Eacutes un repte per aquells que volen que aquest temps educatiu srsquooptimitzi i sigui meacutes equitatiu a gran escala (Torrubia 2009)
Utilitzar escales drsquoequivalegravencia diferents pot donar com a resultat estimacions dels nivells de pobresa dispars perograve hi ha una cosa immutable Espanya gairebeacute sempre estagrave a la cua en la lluita contra la pobresa infantil i en gairebeacute tots els tipus de llars
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
La desigualtat en lrsquooferta educativa fora del curriacuteculum afecta negativament a aquells centres o territoris situats en
contextos socioeconogravemicament vulnerables i emergeix com un factor de desigualtat important en les trajectograveries
educatives i personals dels infants i adolescents
Els nois i noies de primagraveria amb famiacutelies drsquoestrats socioeconogravemics meacutes elevats tendeixen a participar meacutes en activitats que garanteixen
oportunitats educatives diferents i complementagraveries a lrsquoescola ja que moltes drsquoaquestes impliquen despeses econogravemiques regulars de les
famiacutelies En aquest aspecte el temps lliure fora escola pot convertir-se en el temps de les desigualtats (Molinuevo 2009)
Les entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria presents en el Tercer Sector Social de Catalunya han estat histograverica i actualment les
institucions que han generat espais de reforccedil escolar i de lleure per a la infagravencia en risc i estructures de suport familiar la
majoria drsquoelles en alianccedila amb la comunitat educativa dels seus barris o ciutats
Calen mesures de suport a les entitats drsquoeducacioacute de base comunitagraveria com ara lrsquoedicioacute de materials per a la planificacioacute estrategravegica de les
activitats educatives (Departament drsquoAccioacute Social i Ciutadana 2010)
A Catalunya no existeix un model drsquoeducacioacute fora escola equiparable al sistema educatiu puacuteblic sinoacute que totes les
pragravectiques educatives actuals presenten un format molt heterogeni descentralitzat i fragmentat en diverses iniciatives
sense pragravecticament sistematitzacioacute entre elles
Eacutes un repte per aquells que volen que aquest temps educatiu srsquooptimitzi i sigui meacutes equitatiu a gran escala (Torrubia 2009)
Utilitzar escales drsquoequivalegravencia diferents pot donar com a resultat estimacions dels nivells de pobresa dispars perograve hi ha una cosa immutable Espanya gairebeacute sempre estagrave a la cua en la lluita contra la pobresa infantil i en gairebeacute tots els tipus de llars
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Utilitzar escales drsquoequivalegravencia diferents pot donar com a resultat estimacions dels nivells de pobresa dispars perograve hi ha una cosa immutable Espanya gairebeacute sempre estagrave a la cua en la lluita contra la pobresa infantil i en gairebeacute tots els tipus de llars
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Les persones adultes joves (16-29 anys) tenen la taxa meacutes alta amb un 3760 (364 2n 2015)
bull La infagravencia (menors de 16 anys) presenta una taxa de 3170 (334 el 2015)
bull Les persones que viuen en llars amb nens i nenes tenen taxes de AROPE fins a 30 punts percentuals meacutes elevades que les daquelles que viuen en llars compostos nomeacutes per adults
bull El 533 de les llars monoparentals amb 1 o meacutes fillses a cagraverrec estan en situacioacute de risc de pobresa i exclusioacute social xifra que baixa al 285 en les llars amb dos adults i nenses a cagraverrec
bull En relacioacute a la formacioacute la pobresa arriba al
292 de les persones amb el primer cicle de secundagraveria i al 26 de la que teacute estudis primaris
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
La taxa de risc de pobresa entre els infants i adolescents eacutes meacutes alta que la del conjunt de la poblacioacute 411800 infants
A Catalunya gairebeacute 3 de cada 10 infants i adolescents (294) es trobaven lrsquoany 2015 en situacioacute de risc de pobresa meacutes de 10 punts percentuals per sobre la mitjana del conjunt de la societat (19) i molt per sobre del colmiddotlectiu de gent gran (17 punts per sobre que la poblacioacute de meacutes de 65 anys)
La pobresa i lrsquoexclusioacute social en infants i adolescents es redueix de forma efectiva amb poliacutetiques de suport a les famiacutelies
La comparacioacute entre Catalunya i altres paiumlsos de la Unioacute Europea mostren com paiumlsos que han apostat fort per les poliacutetiques de suport a la infagravencia i les seves famiacutelies han aconseguit no nomeacutes reduir de forma efectiva els seus nivells de pobresa (destaca el cas de Finlagravendia 67 punts per sota de la taxa de Catalunya) sinoacute que el colmiddotlectiu 0-17 no eacutes en aquests paiumlsos el meacutes afectat per la pobresa
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
La privacioacute relacional
La pobresa teacute muacuteltiples manifestacions i una drsquoelles eacutes la privacioacute relacional la privacioacute de lrsquoadquisicioacute de beacutens o serveis que provoquen una feblesa en els mecanismes de participacioacute a les xarxes ciutadanes socials i familiars que pot comportar un aiumlllament relacional que condicioni o faci meacutes precagraveries situacions drsquoalta vulnerabilitat social
Les famiacutelies vulnerables tenen menys acceacutes a oportunitats drsquoenriquiment social cultural i acadegravemic que la resta de poblacioacute
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Despesa puacuteblica en educacioacute 2011 - Europa
Aquest indicador es defineix com la despesa puacuteblica total en educacioacute expressada com a percentatge del PIB En general el sector puacuteblic financcedila leducacioacute ja sigui directament amb les despeses corrents i de capital de les institucions educatives o amb el suport als estudiants i les seves famiacutelies amb beques i preacutestecs puacuteblics aixiacute com mitjanccedilant la transferegravencia de subvencions puacutebliques per a activitats educatives a empreses privades o organitzacions sense agravenim de lucre Ambdoacutes tipus de transaccions es registren conjuntament com a despesa puacuteblica total en educacioacute
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Despesa privada en educacioacute 2011 - Europa
Aquest gragravefic recull la inversioacute en depesa privada en educacioacute eacutes a dir despeses en educacioacute financcedilades via aportacions de les famiacutelies i que compregraven quotes escolars (sortides activitats cologravenies afa etc) materials com ara llibres de text i material didagravectic transport a lescola (si lorganitza lescola) menjadors (si els proporciona lescola) tarifes de matriculacioacute i altres
En educacioacute i en transferegravencies monetagraveries la inversioacute puacuteblica no eacutes suficient en comparacioacute amb el context europeu
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
El lleure educatiu doncs tambeacute srsquoha vist afectat per les mesures drsquoausteritat aplicades per les Administracions Puacutebliques per reduir el degraveficit puacuteblic subvencions a entitats de lleure financcedilament per a activitats extraescolars a AFArsquos i ajuntaments reduccioacute o eliminacioacute de Plans Educatius drsquoEntorn aixiacute com el financcedilament a programes vinculats a lrsquoesport federat i a lrsquoescolar
Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets
de lrsquoinfant (art 31)
Llei drsquoEducacioacute de Catalunya ndash LEC
Llei dels drets i les oportunitats en la infagravencia i
ladolescegravencia
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Nivell socioeconogravemic i sociocultural de
les famiacutelies
No totes les famiacutelies poden fer front al cost de
les activitats drsquoenriquiment educatiu acceacutes al
lleure i garantia drsquoestiu educador reforccedil escolar
etc Altres condicionants com el gegravenere
nacionalitat etnicitat classe social o
discapacitat entre drsquoaltres tambeacute incideixen en
la desigualtat social en lrsquoacceacutes i la participacioacute
Desproteccioacute a les famiacutelies meacutes vulnerables
Vulnerabilitat i privacioacute relacional vinculada a
lrsquoestructura i composicioacute del nucli familiar (nombre
drsquoinfants nombre drsquoadults) als ingressos familiars
(atur prestacions) a lrsquoacceacutes a lrsquohabitatge o lloc de
residegravencia al nivell socioeducatiu (especialment de
la mare) etc i a la manca de poliacutetiques de suport
especialment dirigides a aquest tipus de colmiddotlectiu
Manca de poliacutetiques puacutebliques eficients
envers la infagravencia i adolescegravencia
Tot i que existeixen poliacutetiques puacutebliques drsquoinfagravencia
que promouen el creixement i la distribucioacute
igualitagraveria dels recursos (renda miacutenima infantil
gratuiumltat 0-3 beques menjador etc) el ldquoproblemardquo
eacutes que la ldquorendibilitatrdquo drsquoaquestes poliacutetiques es
copsa a llarg termini molt meacutes enllagrave dels cicles
poliacutetics de 4 anys i per tant no srsquoactiven ni es
despleguen
Retallades en inversioacute educativa
puacuteblica
Que han fet disminuir la inversioacute en educacioacute
amb fons puacuteblics i augmentar lrsquoeducacioacute
sufragada amb fons privats triple xarxa de
centres educatius manca drsquoun sistema de
beques eficient i robust acceacutes no equitatiu a
activitats i experiegravencies drsquoenriquiment
educatiu etc
Un sistema educatiu puacuteblic poc comprensiu i
excessivament normativitzat
Voluntat ldquocertificadorardquo alta burocratitzacioacute amb
dificultats vinculades al reclutament la gestioacute i la
formacioacute docent poc permeable a la innovacioacute poc
connectat amb lrsquoentorn receloacutes a mecanismes de
personalitzacioacute dels aprenentatges i dels itineraris
formatius amb manca drsquoequitat amb diversos
reptes diferenciats entre la primagraveria i la secundagraveria i
que se sustenta per un cos docent compromegraves
Mercat laboral dual esperonat pel proceacutes de
desvinculacioacute educativa dels joves
Mercat de treball caracteritzat per una acusada
polaritzacioacute de qualificacions amb sobreformacioacute
universitagraveria i infraformacioacute bagravesica que ldquoatraurdquo
joves sense oportunitats educatives i desvinculats
del sistema a llocs de treball precaris amb baixes
remuneracions
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoEls nens que neixen a la pobresa tenen menys probabilitats dexperimentar el mateix tipus daprenentatge enriquit que els seus companys de classe mitja A sisegrave de primagraveria aquesta escletxa
pot significar fins a 6000 hores daprenentatge perdut Si posem aquesta dada en perspectiva trobarem que 6000 hores equivalen a uns cinc anys a laula
6000 HORES
DrsquoAPRENENTATGE
= + + + +
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Existeix una manca drsquoigualtat drsquooportunitats educatives ldquodins i fora escolardquo a Catalunya
bull La ldquogran desigualtatrdquo es produeix fora del sistema educatiu reglat reflex directe drsquouna societat desigual sense poliacutetica puacuteblica que la corregeixi i que lrsquoacceacutes desigual a les oportunitats educatives i entorns drsquoaprenentatge les amplifica
bull Despreacutes de lrsquoescola els infants i joves sense supervisioacute adulta adequada poden caure en conductes de risc bull Lrsquoacceacutes a activitats drsquoenriquiment educatiu depegraven fortament del nivell socioeducatiu de les famiacutelies bull Els estudiants (infants i joves) de famiacutelies amb baixos ingressos segueixen estan darrere dels seus companys en termes
drsquoassoliment acadegravemic
bull Diversos estudis situen a les poliacutetiques drsquoequitat educativa dirigides a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia com la principal palanca de canvi (ex als EUA per cada dogravelar gastat en la reduccioacute de la pobresa hi ha un estalvi de meacutes de 7 dogravelars en inversions puacutebliques de caragravecter compensatori)
bull Una manca drsquoequitat educativa genera greus efectes a curt mig i llarg termini en el capital humagrave (social cultural econogravemic) drsquoun paiacutes) Existeix un marc legal (Estatut LEC etc) en el que els poders puacuteblics estan obligats a vetllar per les condicions drsquoequitat en lrsquoacceacutes i participacioacute efectiva a lrsquoeducacioacute tant a nivell del sistema educatiu reglat com en lrsquoeducacioacute en el lleure
bull La conclusioacute eacutes que la reduccioacute de la pobresa la inversioacute en poliacutetiques drsquoinfagravencia i famiacutelies la inversioacute puacuteblica en despesa educativa etc es justifica no nomeacutes des duna perspectiva drsquoequitat i de justiacutecia social sinoacute tambeacute des dun punt de vista cost-benefici
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
ldquoMake sure that children have choicesrdquo Utah Afterschool Network
Tots els infants i joves i especialment aquells que viuen en la pobresa mereixen una educacioacute que els proporcioni el coneixement i les competegravencies que necessitaran per assolir lrsquoegravexit en el segle XXI
Els centres educatius no disposen de suficient temps io recursos per a preparar a tots els estudiants de cara a lrsquoegravexit (educatiu acadegravemic personal ) ni per vegravencer contextos familiars socials i econogravemics desafavorits Les entitats socials de base comunitagraveria tambeacute estan compromeses amb lrsquoequitat perograve la seva capacitat drsquoaccioacute tambeacute es veu afectada per les desigualtats socials La poliacutetica puacuteblica educativa estagrave centrada majorment al sistema drsquoeducacioacute reglada
Que el model educatiu promogui estengui i connecti els temps i els espais educatius i drsquoaprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat drsquooportunitats educatives
PROPOSTA
REALITAT
PREMISSA
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Temps lectiu
Temps no lectiu
Centre educatiu
Comunitat
Puacuteblic
Privat
En funcioacute de com srsquoestructuren aquestes 3 variables la naturalesa del TEMPS (lectiuno lectiu) lrsquoESPAI - ACTOR que el lidera (escolacomunitat) i el tipus de FINANCcedilAMENT (puacuteblic i privat) es dibuixen les diferents geometries
drsquoaplicacioacute de lrsquoeducacioacute a temps complet
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
DIA ANY ANY DIA
ESCOLA A TEMPS COMPLET OPORTUNITATS EDUCATIVES FORA ESCOLA
TEMPS ESCOLAR TEMPS FORA ESCOLA
CENTRES EDUCATIUS (AP)
CENTRES EDUCATIUS I COMUNITAT COMUNITAT
MUNICIPAL SUPRAMUNICIPAL REGIONAL
INNOVACIOacute EDUCATIVA
ENRIQUIMENT TEMPS LECTIU
INTEGRACIOacute TEMPS NO LECTIU
ENRIQUIMENT TEMPS NO LECTIU
CONNEXIOacute ESCOLA I ENTORN
ACTOR PRINCIPAL
TEMPS EXTEgraveS
MODEL
AgraveMBITS EDUCATIUS
ENFOCAMENTS GLOBALITZATS
CANVIS HORARIS
INTEGRACIOacute PEC CLUBS
APS
PROJECTE EDUCATIU DE CIUTATPEE
MENJADORTEMPS MIGDIA EXTRAESCOLARS
LLEURE
SEP REFORCcedil ESCOLAR PARENTALITAT BLENDED
CURA I SUPERVISIOacute
ABAST TERRITORIAL
I MOLTS DrsquoALTREShellip
Amb Ajuntaments com a Administracioacute Puacuteblica Local
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Es dota a escoles situades en entorns drsquoalta pobresa del suport i la flexibilitat necessagraveria per
expandir o estendre el temps drsquoaprenentatge per als seus estudiants
bull Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet (expanded - time schools) consideren que eacutes clau la incidegravencia
del temps drsquoaprenentatge ampliat en elevar el rendiment
bull Factors drsquoegravexit
Meacutes temps drsquoaprenentatge dins lrsquoescola miacutenim 1h meacutes al dia o almenys 10 dies meacutes a lrsquoany
Fort lideratge dels responsables dels centres educatius
Optimitzacioacute del temps per a lrsquoaprenentatge escolar millora en la planificacioacute de lrsquoequip pedagogravegic
establiment drsquoobjectius prioritaris drsquoaprenentatge acadegravemic (core goals) individualitzant el temps
drsquoaprenentatge a les necessitats de cada grup escolar instruccioacute en grups petits etc
Millora del clima escolar i dels aprenentatges meacutes enllagrave de lrsquoescola activitats per a fomentar un esperit
escolar comuacute (compartir valors i generar expectatives drsquoegravexit) aprenentatges en agraverees no
estrictament acadegravemiques per a desenvolupar noves capacitats i interessos (activitats artiacutestiques
llenguumles estrangeres laboratori de ciegravencies serveis comunitaris etc) i inclusioacute de la preparacioacute
vocacional (orientacioacute per a la carrera professional)
Formacioacute del professorat formacioacute contiacutenua (mentoria retroalimentacioacute) i participacioacute activa en
lrsquoavaluacioacute dels resultats dels estudiants per a poder-los-hi donar resposta
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
792 864 705 1051
766 758 818
1054 946 909
1200
766 787 775
Espanya Franccedila Alemanya Dinamarca Suegravecia Gregravecia Malta
Temps dinstruccioacute anual miacutenim recomanat per leducacioacute
obligatograveria en hores
Primagraveria Secundagraveria
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Evaluation of Citizen Schoolsrsquo Expanded Learning Time Model Final Report (2016)
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Experiegravencia de triple via a les escoles en el cas drsquoAlemanya en funcioacute de lrsquoobligatorietat drsquoincloure les oportunitats educatives fora escola en la jornada lectiva diagraveria Offene GTS (escoles a temps complet opcionals) Gebundene GTS (escoles a temps complet obligatograveries) i Teilgebundene GTS (escola a temps complet semi-obligatograveria) Els miacutenims soacuten bull Oferir com a miacutenim a meacutes de les classes
al matiacute activitats extraescolars 3 tardes a la setmana de manera que es cobreixin 8 hores
bull Oferir servei de menjador tota la setmana
bull Lrsquooferta drsquoactivitats a la tarda ha drsquoestar organitzada i supervisada per la direccioacute de lrsquoescola i ha de tenir relacioacute amb els continguts del curriacuteculum acadegravemic
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Lrsquoany 2013 el govern francegraves va aprovar una reforma dels horaris escolars amb lrsquoobjectiu drsquoaugmentar el rendiment acadegravemic i de transformar les escoles en un espai que aneacutes meacutes enllagrave de la vida acadegravemica donant oportunitat a tots els infants a tenir acceacutes a activitats drsquoeducacioacute no formal activitats esportives culturals artiacutestiques etc
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Les Escoles de Temps Estegraves funcionen en un regravegim de 7h diagraveries oferint a la totalitat dels seus alumnes servei de dinar en el menjador del centre
bull Srsquoimparteixen 4 hores lectives entre les 13h i les 17h i tres hores curriculars de Temps Estegraves entre les 10 i les 13h
bull El projecte drsquoextensioacute pedagogravegica drsquoampliacioacute del temps educatiu ha de contemplar oferta de llenguumles (anglegraves portuguegraves italiagrave) educacioacute fiacutesica lacceacutes meacutes ampli a les noves tecnologies i la millora de les habilitats artiacutestiques
bull Les ldquoExtended Schoolsrdquo tot i ser una iniciativa en aquests moments aturada poliacuteticament va instaurar una oferta drsquoactivitats a les escoles de 8h a 18h (quan tradicionalment era de 9h a 1530h amb una pausa drsquouna hora per dinar) aixiacute com la previsioacute drsquoaltres serveis comunitaris addicionals com ara activitats esportives formacioacute drsquoadults o serveis de suport familiar de salut o drsquoocupacioacute
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
No existeix una correlacioacute entre el nombre drsquohores drsquoinstruccioacute o lectives drsquoun sistema educatiu i el seu nivell drsquoexcelmiddotlegravencia acadegravemica (resultats educatius a PISA)
Qualitat vs Quantitat 1
Les escoles que aconsegueixen uns majors efectes en els seus estudiants tendeixen a integrar muacuteltiples pragravectiques en el disseny de la progravepia escola
2 Multipragravectica
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Lrsquoemmarcament del projecte de centre en els plans estrategravegics educatius locals (plans educatius drsquoentorn de barri de ciutat) a fi drsquoaprofitar les sinegravergies amb la resta drsquoactors del municipi eacutes una accioacute clau que afecta directament al rendiment acadegravemic dels alumnes i al seu desenvolupament social
Connexioacute amb lrsquoentorn 3
La idoneiumltat de crear la figura de coordinadora de serveis a cada centre educatiu per tal de millorar lrsquoeficiegravencia de tots els processos eacutes una peccedila substantiva per a lrsquoegravexit drsquouna escola a temps complet sobretot integrant les activitats no lectives en el Projecte Educatiu de Centre
4 PEC i Coordinacioacute interna integrada
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Les oportunitats drsquoenriquiment quan es realitzen al
centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants
disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no
condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a
aquest tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
Oportunitats educatives fora escola
integrades
5
Les escoles drsquoeducacioacute a temps complet que no uacutenicament es centren en millorar competegravencies acadegravemiques sinoacute tambeacute competegravencies de pensament criacutetic (comunicacioacute creativitat resolucioacute de problemes etc) de forma intencionada tenen efectes positius en el clima escolar i en el rendiment acadegravemic
6 Millores en el clima escolar
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Aquelles escoles drsquoeducacioacute a temps complet que
realitzen activitats drsquoenriquiment acadegravemic amb
continguts connectats al curriacuteculum escolar tenen
un major impacte en lrsquoegravexit escolar
Curriacuteculum vinculat i instruccioacute 7
Les famiacutelies que participen activament en la vida escolar i a les que les escoles a temps complet dirigeixen accions de capacitacioacute en lrsquoacompanyament a lrsquoescolaritat dels seus fills i filles soacuten un indicador clau dels resultats drsquoimpacte en lrsquoegravexit escolar de lrsquoalumnat
8 Incorpora a les famiacutelies
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Es possibilita que els infants i joves puguin assistir a activitats extra curriculars o extraescolars
oferint oportunitats educatives despreacutes de lrsquoescola
bull Consideren que aquestes oportunitats soacuten clau per a enriquir aprenentatges desenvolupar noves
capacitats i competegravencies generar motivacioacute pels aprenentatges acadegravemics i potenciar el
rendiment escolar dels estudiants
bull La majoria de programes o serveis locals soacuten proveiumlts per una combinacioacute drsquoentitats drsquoeducacioacute
comunitagraveria (entitats socials associacions fundacions ONG etc) agents o equipaments municipals
(biblioteques centres ciacutevics etc) i altres proveiumldors intermediaris (empreses de serveis etc)
bull Els sistemes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives fora escola estan financcedilats via matriacutecules i quotes de les
famiacutelies (amb o sense tarifacioacute social) pressupostos i subvencions puacutebliques aportacions privades
drsquoentitats i fundacions socials i comunitagraveries entre drsquoaltres
bull Molts dels sistemes drsquooportunitats educatives fora escola es conformen en clau de territori local
bull Existeixen diferents tipologies de programes segons el focus principal de la seva activitat
Acollida i cura a infants i joves en horari extraescolar per donar suport a les famiacutelies treballadores
Especiacuteficament estructurats per ajudar a reduir problemes de comportament o conductes de risc
Millora de lrsquoegravexit acadegravemic
Enriquiment educatiu acceacutes a activitats esportives artiacutestiques entre moltes drsquoaltres
Mixtes (perograve sempre amb un focus predominant)
bull Factors drsquoegravexit
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats acadegravemics i les
actituds envers els aprenentatges dels estudiants disminuint la desigualtat drsquooportunitats educatives
(lrsquoestatus socioeconogravemic de les famiacutelies no condiciona la qualitat disponibilitat i accessibilitat a aquest
tipus drsquoactivitats com siacute succeeix fora escola)
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Factors drsquoegravexit
Contenen elements de connexioacute amb lrsquoentorn i de participacioacute social elements com la descoberta i
contacte amb el medi natural (medi ambient) la connexioacute amb lrsquoentorn i la participacioacute en la vida
comunitagraveria i cultural la convivegravencia i la vida de grup el contacte i convivegravencia amb drsquoaltres entorns
humans geogragravefics i linguumliacutestics etc
Observen altres components luacutedics o recreatius a part dels progravepiament acadegravemics com el joc i lrsquoaugment
de la motivacioacute per conegraveixer altres interessos i capacitats (artiacutestics tecnologravegics esportius etc) i no es
dirigeixen estrictament a les tasques o aprenentatges escolars
Proporcionen a part doportunitats de reforccedil escolar de socialitzacioacute i drsquoespai recreatius espais de cura i
supervisioacute impossibilitat drsquoatencioacute per part dels progenitors tant per raons laborals com de
competegravencies parentals
Milloren els nivells drsquoequitat sobretot quan es realitzen al centre escolar milloren els resultats
acadegravemics i les actituds envers els aprenentatges dels estudiants
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
El programa facilita la participacioacute gratuiumlta del jovent de Granollers a un conjunt drsquoactivitats culturals i de lleure organitzades per entitats del municipi La intencioacute eacutes promoure i democratitzar lrsquoacceacutes a una educacioacute no lectiva de qualitat aixiacute com augmentar la participacioacute del jovent en la vida cultural de la ciutat alineant els continguts de les activitats amb els continguts curriculars dels Instituts del territori
El projecte posa el focus en prevenir el fracagraves escolar dels adolescents de 12 a 16 anys dels barris Marianao i Ciutat Cooperativa de Sant Boi de Llobregat per tal que puguin acreditar lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria Per aconseguir-ho ofereix a joves amb dificultats drsquoaprenentatge un espai de reforccedil escolar en horari no lectiu amb lrsquoacompanyament socioeducatiu drsquoun educadora
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Una combinacioacute drsquoexperiegravencies a traveacutes drsquouna segraverie drsquoanys pot contribuir a un millor desenvolupament personal a millors resultats acadegravemics i a una vida drsquoegravexits que no pas un programa individual
Els programes drsquoeducacioacute fora escola generen un efecte acumulatiu drsquooportunitats educatives als infants i joves Estudis recents indiquen que un sistema drsquoigualtat drsquooportunitats fora escola drsquoalta qualitat ben planificat i estructurat pot incrementar el desenvolupament criacutetic de competegravencies acadegravemiques socials i emocionals especialment si srsquoofereix i se segueix persistentment en el temps
Efecte acumulatiu Combinacioacute de programes 1 2
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
La majoria de programes tenen un efecte positiu en lrsquoegravexit acadegravemic i en el comportament social drsquoestudiants en risc perquegrave sovint soacuten lrsquouacutenica oportunitat per als infants de tenir un suport de qualitat acadegravemica i drsquoobtenir activitats drsquoenriquiment personal i cultural aixiacute com tambeacute de caire luacutedic i recreatiu
Major egravexit acadegravemic en els infants i
joves meacutes vulnerables Meacutes egravexit acadegravemic quan meacutes vinculades
als centres educatius i amb acceacutes a
mentoria personalitzada
3 4
Les activitats extraescolars fora escola vinculades drsquoalguna manera al centre escolar srsquoassocien a millors resultats A meacutes els efectes soacuten meacutes positius si srsquoacompanyen amb supervisioacute adulta mentoria o tutoritzacioacute i un entorn drsquoaprenentatge estimulant
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Adaptades al seu context
interessos i motivacions Amb una plataforma digital 5 6
Els programes de major egravexit i impacte es basen en una anagravelisi acurada de les motivacions interessos preferegravencies i necessitats dels infants i joves dels seus territoris
Aquelles iniciatives drsquoeducacioacute 360 que permeten seguir aprenent a infants i joves de forma online en el moment i el lloc que aixiacute ho desitgin complementen millor els mecanismes drsquoigualtat drsquooportunitats educatives dels seus territoris
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Competegravencies socials i relacionals Adaptacioacute als horaris i famiacutelies 7 8
Aquells programes que inclouen en el seu disseny lrsquoaprenentatge social emocional i relacional de forma sistemagravetica (SEL ndash Social Emotional Learning) obtenen un major impacte en el rendiment acadegravemic dels infants i joves i una major taxa de continuiumltat drsquoestudis postobligatoris
En un sistema drsquooportunitats educatives fora escola eacutes vital promoure entorns segurs i educativament estimulants per a infants i joves per a poder exercir una funcioacute de cura durant els horaris laborals extensos de les famiacutelies Aquells programes que millor funcionen soacuten aquells que srsquoadapten a les necessitats horagraveries de les famiacutelies i que estableixen ponts de comunicacioacute i formacioacute especiacuteficament dissenyats per a elles
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Qualitat Eacutes la qualitat i no la quantitat del temps dedicat a lrsquoaprenentatge que eacutes determinant majorment per assolir lrsquoegravexit educatiu (OCDE 2011) El camiacute passa doncs per a optimitzar els espais drsquoatencioacute socioeducativa de tota la comunitat educativa
Innovacioacute La connexioacute entre allargar la jornada escolar i lrsquoaprenentatge no eacutes directa sinoacute que depegraven de com srsquoutilitza el temps addicional drsquoaprenentatge pel que calen metodologies eficaces i eficients multi pragravectica i multi forma versagravetils i fagravecilment implementables perquegrave sigui significatiu
Sistema Les iniciatives drsquoeducacioacute estesa han de respondre a una sistematitzacioacute que permeti incloure a tota la comunitat educativa entenent el ldquodins escolardquo i el ldquofora escolardquo aixiacute com la resta de membres que configuren lrsquoecosistema educatiu (famiacutelies ciutadania entitats socials etc)
Avaluacioacute Lestandarditzacioacute de la pragravectica de lrsquoeducacioacute a temps complet i lrsquoanagravelisi dels seus resultats io efectes eacutes un proceacutes vital per aportar dades drsquoimpacte que en validin la seva fiabilitat i eficagravecia i donin visibilitat i consistegravencia a lrsquoactuacioacute (outputs i outcomes)
Economia Costos drsquoimplementacioacute low cost per a poder treballar per lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute a temps complet fora escola i vetllar per la seva escalabilitat i sostenibilitat tot i possibles costos inicials elevats
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Comunitari + Privat
Temps lectiu + Privat
Escolar + Puacuteblic
Temps no lectiu + Puacuteblic
Pragravectiques ndash models a Catalunya
Acadegravemies i classes privades
Extraescolars ndash AFArsquos
Entitats drsquoEducacioacute
Comunitagraveria (lleure
socioeducatives etc)
PEE 6ordf Hora
Pragravectiques ndash models Internacionals
Escoles a Temps
Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola drsquoEducacioacute 360
Ecosistemes
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Els Ecosistemes drsquoEducacioacute 360 soacuten aquells que drsquouna manera holiacutestica situen la persona lrsquoinfant i
el jove al centre del proceacutes educatiu en la seva formacioacute com a persones i ciutadans En tots els seus
espais i temps en totes les seves dimensions de la personalitat i les intelmiddotligegravencies connectant els
aprenentatges i els valors educatius i que ho fan de forma inclusiva sense discriminacions i a
partir de la implicacioacute i colmiddotlaboracioacute de tots els actors i els recursos de la comunitat
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Territoris en els que
La comunitat eacutes lrsquoentorn drsquoaprenentatge Quan els centres educatius i la mateix societat abracen la idea que lrsquoaprenentatge va meacutes enllagrave dels murs escolars la comunitat sencera esdeveacute lrsquoaula Aixograve
implica poder tenir acceacutes equitatiu a una llarga i rica cartera de programes i drsquooportunitats educatives dissenyada i adaptada a les necessitats i
aspiracions dels infants i joves de la comunitat i en la que tots els agents educatius (centres educatius entitats comunitagraveries equipaments puacuteblics agents
socials famiacutelies etc) treballen de forma colmiddotlaborativa i uns mateixos estagravendards de qualitat
Lrsquoaprenentatge succeeix en qualsevol lloc i en qualsevol temps Per quegrave lrsquoaprenentatge srsquoha de limitar a les hores que infants i joves passen dins lrsquoaula cada setmana Lrsquoaprenentatge online en el que pots decidir en quin
moment formar-te les pragravectiques formatives que poden certificar-se i convalidar-se per cregravedits acadegravemics les activitats de lleure educatiu etc soacuten moltes de
les possibilitats que en un ecosistema drsquoeducacioacute 360 demostren que els murs i els horaris dels centres educatius ja no soacuten limitadors de lrsquoaprenentatge Pel
que lrsquoecosistema afecta a diversos ldquotempsrdquo temps lectiu temps no lectiu temps de pati temps de migdia temps de cap de setmana i vacances etc
Els infants i joves dissenyen els seus propis itineraris educatius Si cada estudiant eacutes uacutenic en compte de forccedilar a tots els infants i joves a aprendre drsquouna determinada manera perquegrave no personalitzar cada itinerari i
adequar-lo a les necessitats interessos i aspiracions de cada estudiant individual
Lrsquoaprenentatge estagrave connectat no desconnectat El coneixement tradicionalment dividit en sitges o mategraveries eacutes transversal i com la vida estagrave connectat a les muacuteltiples experiegravencies i oportunitats diagraveries que
ofereix lrsquoentorn
Es doacutena valor a tot tipus drsquoaprenentatges Donar valor i acreditar els aprenentatges tant provinents drsquoun agravembit formal com no formal com una de les principals aportacions
Es construeixen meacutes i millors oportunitats educatives per a tots els infants i joves Amb una forta perspectiva drsquoequitat i una real igualtat drsquooportunitats educatives
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Involucracioacute de les famiacutelies
Millora acadegravemica
Enriquiment (arts esport mediahellip)
Mentoria i acompanyament
Competegravencies emocionals socials i relacionals
AP escoles comunitat educativa entitats
socials que assegurin financcedilament poliacutetiques i recursos
$ Dotacions sindicades pels
organismes financcediladors (puacuteblic-privat)
Alianccedila entitat o organisme puacuteblic o privat que lideri
lrsquoestrategravegia i coordini totes les activitats de la xarxa
Mecanismes i accions per aconseguir arribar
a tots els infants i joves i garantir que assisteixin regularment per a beneficiar-se dels resultats
Objectius a llarg termini
que generin eines de seguiment i avaluacioacute dels
resultats
Mapejar recursos existents per sumar aliances indicadors de
qualitat i consistegravencia de les accions etc
Establiment destagravendards de qualitat
acreditacions certificacions etc
Creacioacute drsquoitineraris personalitzats segons inquietuds
motivacions i aspiracions drsquoinfants i joves del territori (criteris drsquooferta autonomia participacioacute activa i co-construccioacute)
Formacioacute i suport al desenvolupament
professional
Propogravesit construiumlt des de tots els interessos inquietuds i necessitats de cada territori nascut de la comunitat de baix a dalt
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Tots vivim i aprenem dins drsquoecosistemes Fertilitzar un ecosistema drsquoeducacioacute 360 per satisfer les necessitats de tots els infants i joves requereix una accioacute intencional i estrategravegica cap a objectius compartits Tot i que cada ecosistema eacutes uacutenic en el seu disseny i pragravectica siacute que es poden aplicar una segraverie de principis de disseny que poden ajudar a aquesta tasca 1 No hi ha una forma correcta ni un model correcte per crear els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 Els entorns drsquoaprenentatge soacuten complexos i desordenats i no necessagraveriament lineals Lobjectiu de crear lecosistema no eacutes dissenyar la mateixa experiegravencia per a tots els infants i joves sinoacute maximitzar creacuteixer i connectar les oportunitats daprenentatge perquegrave tots els joves tinguin acceacutes a experiegravencies daprenentatge de qualitat i connectades al llarg de vies que es diferenciiumln segons els seus propis interessos 2 Els ecosistemes abracen els valors les creences els interessos i les fortaleses de diverses cultures representatives de les comunitats a les quals serveixen pel que el primer pas eacutes compartir un propogravesit compartit Molts cops les xarxes drsquoeducacioacute 360 estan formades tambeacute per socis ldquono tradicionalsrdquo i experimenten noves formes creatives dassociar-se entre sectors 3 Crear un ecosistema requereix la creacioacute drsquouna alianccedila amb una organitzacioacute liacuteder creiumlble i altament compromesa perograve tambeacute implicada amb la pragravectica colmiddotlaborativa i la coordinacioacute entre tots els agents Fertilitzar i fer creacuteixer els ecosistemes implica comptar amb associacions dinagravemiques i diversos socis que comparteixen el respecte pel rol dels altres entre els diferents sectors involucrats La colmiddotlaboracioacute funciona atenent linteregraves compartit perograve tambeacute personal de tots els socis 4 Sempre cal identificar i eliminar les barreres a lacceacutes equitatiu a laprenentatge dalta qualitat per a tots els infants i joves com a punt clau per a crear un ecosistema drsquoeducacioacute 360
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
5 Els ecosistemes estan basats en la connexioacute entre aprenentatges en entorns formals i informals amb el suport de programes comunitaris per promoure el desenvolupament integral drsquoinfants i joves aixiacute com els resultats que proporciona la recerca sobre com aprenen i es desenvolupen i la involucracioacute i suport a les famiacutelies 6 Les pragravectiques promouen laprenentatge actiu i autogravenom basat en lrsquo ldquoaprendre fentrdquo
construir la competegravencia i lautoeficagravecia dels infants i joves en diferents agravembits drsquoenriquiment educatiu (steam esports arts ndash muacutesica teatre dibuix- acadegravemiques etc)
aprofundir en la comprensioacute del seu potencial actual i futur per aprendre i crear-se trajectograveries educatives drsquoegravexit reforccedilar les seves habilitats socioemocionals incloent la persistegravencia la flexibilitat la creativitat la resolucioacute de problemes i la
colmiddotlaboracioacute 7 Els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 valoren la transparegravencia i entenen que luacutes compartit de dades i la presa de decisions basades en dades soacuten criacutetics 8 Es prioritzen el temps per a la reflexioacute i lintercanvi entre iguals entre els professionals implicats en la implementacioacute destrategravegies intersectorials i liacuteders organitzatius orientats a mantenir aquests esforccedilos en base a lrsquoavaluacioacute dels resultats
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Identificar el per quegrave i el com 1 Establir un lideratge compromegraves 2
bull Establir la necessitat de canvi per a generar nous entorns drsquoaprenentatge que connectin espais i temps educatius en el territori entenent la indivisibilitat del continuum educatiu
bull Identifiquem possibles partners que vulguin unir-se a la iniciativa Administracioacute Puacuteblica centres educatius equipaments educatius locals liacuteders comunitaris entitats socials patrocinadors o financcediladors etc
bull Compartim informacioacute i identifiquem recursos a activar
bull Discutim estrategravegies i objectius comuns en el territori bull Compartim una visioacute i un propogravesit comuacute en un proceacutes que
neix de cada comunitat de dalt a baix i que fa que cada ecosistema drsquoeducacioacute 360 sigui uacutenic
bull Comencem a construir i establir els lligams de confianccedila entre els partners superacioacute de cultures professionals diverses reconeixem a tots els actors implicats com a elements de valor etc
bull Treballem vincles sostenibles entre centres educatius entitats
i la resta drsquoagents
bull Dissenyem una pla multianual amb la prioritzacioacute i seleccioacute drsquoaccions clau (a partir drsquouna diagnosi de la realitat local) i distribuiumlm rols i responsabilitats
bull Ens comprometem a assolir uns impactes conjunts
bull Unifiquem i garantim lrsquoestrategravegia de financcedilament
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
3 Estructura de gestioacute i supervisioacute
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Estructura de gestioacute i supervisioacute 3
bull Cada ecosistema ha de decidir quina eacutes la millor manera de generar estructures de gestioacute supervisioacute i millora del seu territori adaptades a la seva realitat i necessitats i ser conscient que tot model hauragrave drsquoevolucionar tal i com evolucionaragrave el mateix entorn drsquoaprenentatge
bull Cal eliminar totes les possibles tendegravencies a la rigidesa i construir estructures agravegils i adaptables al canvi
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Financcedilament puacuteblic - privat
Beques Tarifacioacute social Gratuiumltat
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica 3 opcions bagravesiques eliminar el cost per a la persona implicada i a la seves famiacutelies (gratuiumltat) becar el 100 o la majoria del cost o beacute aplicar sistemes de tarifacioacute social
bull La recerca ens diu les millors pragravectiques de financcedilament soacuten aquelles que estan condicionades a objectius o fites compartides (assistegravencia implicacioacute etc)
bull Per a cada mecanisme drsquoequitat cal que lrsquoalianccedila 360 territorial tingui els indicadors preestablerts
bull Lrsquoorigen dels fons de les activitats de lrsquoecosistema pot ser puacuteblic (despesa puacuteblica subvencionshellip) privat (fons propis donatius socis etc) o mixt
bull Cal regular lrsquoadmissioacute garantir lrsquoacceacutes a les activitats segons
criteris drsquoequitat
1 2
Transferegravencies socials
Inversioacute puacuteblica
Subvencions i contractacions
Pressuposts estables
bull Compromiacutes poliacutetic a traveacutes de pressupostos estables (que superin els cicles de 4 anys) que donin cobertura financera als municipis que desenvolupin aliances locals drsquoeducacioacute 360 i que reverteixin en els centres educatius entitats drsquoeducacioacute comunitagraveria i altres proveiumldors educatius
bull Subvencions i ajuts directes a iniciatives drsquoeducacioacute 360 que es desenvolupin en els diferents territoris (condicionats a compromiacutes qualitat etc)
bull Paquets de transferegravencies socials (beques ajutshellip) per a
garantir lrsquoequitat social i educativa
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Garantir oportunitats educatives per a tots els infants i joves drsquoun territori implica maximitzar i optimitzar els recursos econogravemics existents realinear recursos comunitaris redissenyar poliacutetiques locals implicar al teixit productiu local etc en noves foacutermules de financcedilament efectives que apostin per la sinergia puacuteblic-privada i la creacioacute drsquoeconomies drsquoescala
Establir sinergies i economies drsquoescala 3
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Radiografiar la realitat
bull Focalitzar els primers passos de lrsquoalianccedila en oferir activitats per a totes les edats perograve en especial en aquelles franges drsquoedat io colmiddotlectius meacutes vulnerables i intentar ubicar-lo en aquells centres territoris o zones socialment meacutes desafavorits
bull Identificar les necessitats drsquoEducacioacute 360 en el territori amb dades fiables i robustes Cada ciutat o territori teacute un context uacutenic que ha drsquoimpulsar els seus objectius (a condicions uacuteniques srsquohan drsquoescollir focus uacutenics)
bull Establir un sistema drsquoavaluacioacute previ de les
necessitats i eixos clau una primera diagnosi que ens puguis identificar els gaps en el serveis o les debilitats educatives del territori i que ens permeti identificar aspectes i eixos clau que puguem alinear per a reduir lescletxa drsquoigualtat drsquooportunitats educatives
bull Aquestes dades poden provenir drsquouna recerca drsquoindicadors clau focus grups entrevistes focals debats amb grups drsquointeregraves (infants joves famiacutelies) enquestacioacute etc
bull Establiment de la baseline mancances potencialitats recursos dels partners etc
1 Prioritzar franges drsquoedat clau i territoris
diana
2
Dissenyar un pla drsquoaccioacute multianual 3
bull Identificar les palanques de canvi drsquoatraccioacute de la franja drsquoedat clau bull Sistematitzar la bateria drsquoaccions a iniciar per aconseguir un entorn
drsquoaprenentatge drsquoeducacioacute 360 tant a les franges clau com en tota la resta
bull Programacioacute de lrsquooferta de caragravecter inclusiu intercultural de gegravenere diversificada etc
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Transport adequat
bull Escollir els espais meacutes efectius en els quals connectar amb els grups socialment meacutes desafavorits Si cal habilitar ldquomini localitzacionsrdquo a diversos barris segons necessitats que ha fet aflorar la diagnosi (evitar centralitzacions)
bull Obrir connectar i ldquoamortitzarrdquo centres educatius i equipaments puacuteblics (biblioteques centres ciacutevics centres educatius etc) amb perspectiva drsquoeducacioacute 360
bull Pensar en espais i localitzacions properes a zones dels centres educatius o beacute als llocs naturals de consum de temps de lleure i drsquooci i amb acceacutes fagravecil a transport puacuteblic
bull Tenir en compte la seguretat drsquoinfants i joves (espais segurs allunyats de zones amb molt tragravensit etc)
Espais oberts comunitaris
i accessibles 1
bull Establir el magravexim drsquohoraris assequibles i convenients tant per als infants com per a les seves famiacutelies (possiblement amb horaris laborals extensos)
bull Reforccedilar-los en periacuteodes no escolars (estiu etc)
bull Dissenyar una estructura horagraveria drsquoitinerarimenuacute que permeti als infants i joves personalitzar al magravexim la tria drsquooportunitats
bull Explorar les possibilitats drsquooportunitats educatives online ad hoc que permetin seguir aprenent en qualsevol lloc i en qualsevol moment
Horaris extensos 2 3
bull Integrar i millorar les oportunitats de transport puacuteblic del territori per infants i joves (gratuiumltat beques tarifacioacute social)
bull Crear serveis de transport ad hoc pels diferents programes des del municipi
bull Camins ldquoescolarsrdquo segurs bull ldquoCadenesrdquo drsquoacompanyament
(voluntagraveries familiars P2P etc)
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Construir un lloc web o sistema drsquoinformacioacute on totes les famiacutelies infants i joves puguin conegraveixer i identificar les activitats i programes i com accedir-hi tipus drsquoactivitats localitzacions horari requisits i condicions drsquoacceacutes promotor i aspectes clau del projecte educatiu mesures drsquoaccessibilitat econogravemica mesures de foment de la participacioacute per a colmiddotlectius especiacutefics i itineraris entre ofertes educatives a escala local
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema
Poliacutetiques i campanyes de difusioacute 2
bull Invertir en plans i campanyes de difusioacute per incrementar la participacioacute dels grups drsquoedat meacutes vulnerables i atraure aixiacute aquells infants i joves meacutes vulnerables representats a les activitats drsquoeducacioacute 360
bull Doble ldquotargetrdquo infants i joves perograve sobretot famiacutelies
Plataforma web ndash sistema drsquoinformacioacute 1
httpschicagocityoflearningorg
httpsyoutubeFftFRzhkph0
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Dissenyar una oferta educativa adaptada a les necessitats inquietuds i interessos dels infants i joves del territori i tambeacute de les seves famiacutelies
bull Construir un lloc web on totes les famiacutelies infants i joves
puguin conegraveixer les activitats i programes i com accedir-hi
bull Vincular les activitats de tot lrsquoecosistema amb informacioacute pragravectica sobre les facilitats en la participacioacute la possibilitat de crear itineraris propis etc
Possibilitar la creacioacute drsquoitineraris
personalitzats
2
bull Articular vies i estructures drsquooportunitats educatives flexibles per a poder donar autonomia a infants joves i les seves famiacutelies en la presa de decisions sobre quines activitats drsquoaprenentatge es vol participar
bull Generar sistemes drsquoeducacioacute 360 que permetin a infants i joves construir itineraris propis des drsquouna agravemplia opcionalitat en els que es reconeguin les seves experiegravencies drsquoaprenentatge i que es puguin identificar les competegravencies adquirides
Connectar amb els seus interessos i
motivacions
1
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
bull Molts cops les experiegravencies educatives fora del centre educatiu generen habilitats coneixements i competegravencies molt agravemplies que es mantenen invisibles Connectar-les amb les competegravencies adquirides en lrsquoagravembit formal ha de ser la primera de les preocupacions perograve acreditar-les i dotar-les de valor educatiu ha de ser la segona
bull Una de les formes meacutes comunes dels entorns drsquoeducacioacute 360 eacutes lrsquouacutes drsquoinsiacutegnies (badges) o microcredencials per acreditar i reconegraveixer tot aprenentatge amb independegravencia de quan o on es realitzi per part de lrsquoinfant i joves
Vetllar per lrsquoadquisicioacute de
competegravencies socioemocionals
4
bull Molts programes drsquoeducacioacute 360 inclouen en el seu disseny activitats especiacuteficament dirigides al desenvolupament de competegravencies relacionals i personals i a la construccioacute de valors i de participacioacute social
bull La recerca ens diu que aquells programes que inclouen aquestes
competegravencies com un dels objectius a assolir (amb un disseny adequat) produeixen efectes positius en lrsquoautopercepcioacute la reduccioacute de conductes de risc i la millora del rendiment acadegravemic
Acreditar els aprenentatges -
microcredencials
3
httpsopenbadgesorg
httpswwwselpracticesorg
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Sistema de recollida de
dades 1 Indicadors drsquoassoliment i
drsquoimpacte
2 Transparegravencia 3
bull Cal definir un sistema de recollida de dades comuacute que permeti monitoritzar aquelles informacions clau (inscripcioacute participacioacute ndash assistegravencia etc)
bull Ha de ser un sistema compartit i que inclogui uacutenicament informacioacute rellevant i que ens ajudi a crear un sistema drsquoindicadors de resultats i drsquoimpacte i establir els canals de comunicacioacute per a compartir aquesta informacioacute i avaluar-la
bull En molts ecosistemes srsquohan creat solucions digitals per a construir els sistemes de recollida de dades
bull Establir compartir i construir objectius comuns implica establir una teoria de canvi sustentada per un resultats drsquoassoliment i drsquoimpacte
bull Per tant a banda drsquoestablir i desenvolupar una segraveries drsquoobjectius dels quals totes les activitats de lrsquoecosistema en depengui cal construir un sistema drsquoindicadors per avaluar si les millores expressades i les activitats que srsquohan dissenyat per aconseguir els objectius soacuten les adequades
bull Cal diferenciar indicadors drsquoassoliment (outputs resultats i productes) dels drsquoimpacte (outcomes efectes)
bull El rendiment de comptes a tots els membres de lrsquoalianccedila de lrsquoeducacioacute 360 al territori i a la progravepia comunitat i ciutadania eacutes un dels elements clau de tot ecosistema educatiu
bull La transparegravencia de resultats i
drsquoimpacte eacutes un element afavoridor per a la consolidacioacute i desenvolupament de millors estructures de gestioacute activitats educatives meacutes eficients ets
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
Estagravendards de qualitat 1
bull En un ecosistema drsquoeducacioacute 360 eacutes de vital importagravencia tant garantir la inscripcioacute lrsquoassistegravencia i lrsquoefectivitat dels programes educatius com a traveacutes de lrsquoestabliment drsquoindicadors de qualitat monitoritzar la millora contiacutenua de les oportunitats educatives
bull Per a fer-ho eacutes necessari realitzar avaluacions contiacutenues i inserir canvis i seguir retroalimentant lrsquoavaluacioacute per veure la millora en els seus efectes
Formacioacute i capacitacioacute 2
bull Una de les vies meacutes efectives de garantir la qualitat educativa en els ecosistemes drsquoeducacioacute 360 eacutes incorporar proveiumldors de qualitat i que comparteixin el propogravesit compartit de lrsquoalianccedila En molts territoris eacutes condicioacute sine qua non no acceptar proveiumldors que no comparteixin el mateix propogravesit i els criteris de qualitat i drsquoavaluacioacute
bull Una de les altres accions que srsquoacostumen a usar eacutes oferir desenvolupament i formacioacute professional permanent com a valor necessari per alinear propogravesit i fer creacuteixer la cartera de proveiumldors o aliats
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LIDERATGE COMPROMEacuteS bull Administracioacute Puacuteblica
bull Estaments poliacutetics
bull Escoles
bull Agents locals i liacuteders comunitaris
bull Entitats socials que lideren activitats
drsquooportunitats educatives fora escola
bull Patrocinadors o financcediladors
COORDINACIOacute (puacuteblica o privada)
PLA MULTI ANUAL bull Assegurar financcedilament
bull Seleccionar prioritats
bull Definir rols i responsabilitats
bull Preveure resultats
INFORMACIOacute FIABLE bull Identificar necessitats comunitagraveries
bull Seguir la participacioacute i analitzar els
resultats dels programes
bull Evidenciar els resultats obtinguts i els
impactes assolits
CONSTRUIR LA PARTICIPACIOacute bull Identificar infants i joves diana
bull Monitoritzar el seu progreacutes
bull Identificar i intentar eliminar barreres a
la participacioacute
bull Crear incentius per a millorar
lrsquoassistegravencia a les activitats
bull Comunicacioacute amb les famiacutelies
PROMOURE LA QUALITAT bull Desenvolupant estagravendards de qualitat
bull Enfortint lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats
educatives fora escola
bull Adoptant eines drsquoassessorament i de
monitoritzacioacute del proceacutes
MEacuteS PROGRAMES DE
QUALITAT bull Missioacute definida i clara
bull Altes expectatives
bull Ambients segurs
bull Personal qualificat
bull Contingut apropiat
bull Assessorament frequumlent
MEacuteS PARTICIPACIOacute bull Intensitat (nombre dieshores que
els infants assisteixen a les
activitats)
bull Durada (quant de temps els infants
es mantenen en el programa)
UacuteS MEacuteS EFECTIU DELS
RECURSOS PUacuteBLICS
PRIVATS PER A
OPORTUNITATS
EDUCATIVES FORA ESCOLA bull Dotar de financcedilament els
programes que conjuguen una alta
participacioacute i objectius de qualitat
bull Produir serveis drsquooportunitats
educatives fora escola a infagravencia i
comunitats que no gaudeixen de
cap servei
BENEFICIS PER LA INFAgraveNCIA bull Aprenentatge i adquisicioacute de
capacitats i competegravencies
bull Habilitats socials
bull Millora drsquoactituds envers lrsquoescola
bull Menor risc de problemes
conductuals
bull Major seguretat en si mateixos
autoestima i autonomia
UN SISTEMA
DrsquoOPORTUNITATS
EDUCATIVES DINS I FORA
ESCOLA DE CIUTAT I
SOSTENIBLE bull Financcedilament adequat
bull Poliacutetiques de suport
bull Lideratge comunitari
bull Ampli suport puacuteblic
EFECTES ELEMENTS
responsables
de
que
promouen
que
resulten
en
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
LA IGUALTAT DrsquoOPORTUNITATS EDUCATIVES
bull La via de les poliacutetiques puacutebliques
bull Oportunitats educatives dins i fora escola un temps de
desigualtats
bull Diagnosi indicadors i barreres
bull Resultats
bull Conclusioacute
EL PRECEDENT DE LrsquoEDUCACIOacute A TEMPS COMPLET
bull Quegrave eacutes lrsquoEducacioacute 360 - Educacioacute a Temps Complet
bull Sistemes i Models
Escoles a Temps Complet
Oportunitats Educatives Fora Escola
LABORATORI ON SOacuteC
PAUSA ndash CAFEgrave
ECOSISTEMES DrsquoEDUCACIOacute 360
bull Quegrave soacuten
bull Com es construeixen
bull Casos drsquoegravexit
bull Alianccedila lideratge i compromiacutes
bull Inversioacute econogravemica
bull Acceacutes i participacioacute
bull Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge
bull Sistema drsquoinformacioacute fiable
bull Millora de la qualitat
LABORATORI ON SOM
