Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Projecte

Pressupostos de la Generalitat de Catalunya 2007

INFORME ECONÒMIC I FINANCER

3

SUMARI

Introducció ..............................................................................................................................................................5

Primera part - L’economia catalana i el seu entorn

1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn...........................................................................11

2. El context econòmic internacional i espanyol ..................................................................................................17

3. L’evolució de l’economia catalana...................................................................................................................27

3.1. El producte interior brut ..........................................................................................................................29 3.2. El comerç exterior ..................................................................................................................................35 3.3. El mercat de treball.................................................................................................................................40 3.4. Evolució dels preus ................................................................................................................................45 3.5. Els salaris i els costos laborals...............................................................................................................51

4. Les previsions macroeconòmiques per al 2007 .............................................................................................57

Segona part - El sector públic a Catalunya

5. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2005..............................................................................67

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat ..................................................................................69 5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives ...........................................78 5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat

Social......................................................................................................................................................80 5.4. El resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat ..........................84 5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i sectorials ....86 Annex. La recaptació tributària a Catalunya...........................................................................................99

6. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2006............................................................................105

6.1. L’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat ........................................................................107 6.2. L’estat d’execució dels pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la

Seguretat Social ..................................................................................................................................112

7. L’Administració local a Catalunya..................................................................................................................117

7.1. El marc legal i pressupostari del sector local........................................................................................119 7.2. Els pressupostos dels ajuntaments ......................................................................................................123 7.3. Els pressupostos de les diputacions provincials...................................................................................129 7.4. Els pressupostos dels consells comarcals i de les entitats metropolitanes ..........................................134

8. Les inversions de l’Estat a Catalunya............................................................................................................143

8.1. L’evolució de les inversions pressupostades........................................................................................145 8.2. L’evolució de les inversions liquidades.................................................................................................148

9. Els fons estructurals i el fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya...................................................161

9.1. Introducció............................................................................................................................................163 9.2. Els fons europeus l’any 2005 ...............................................................................................................165 9.3. La reforma dels fons europeus per al 2007-2013.................................................................................179

Tercera part - Els pressupostos de l’Estat per al 2007

10. Característiques i prioritats dels pressupostos de l’Estat ..............................................................................201

10.1. Les previsions macroeconòmiques ......................................................................................................205

4

10.2. Les prioritats de despesa .....................................................................................................................206 10.3. Àmbit dels pressupostos generals de l’Estat i del pressupost consolidat .............................................208

11. Les polítiques de despesa dels pressupostos de l’Estat ...............................................................................211

11.1. Les polítiques de despesa....................................................................................................................214 11.2. Les despeses no financeres del subsector Estat .................................................................................220

12. L’estructura d’ingressos dels pressupostos de l’Estat....................................................................................223

12.1. Els ingressos del subsector Estat.........................................................................................................226 12.2. El compte financer del subsector Estat ................................................................................................228

13. L’evolució de les grans magnituds ................................................................................................................231

14. La inversió pública de l’Estat .........................................................................................................................235

14.1. Les inversions reals regionalitzades.....................................................................................................237 14.2. Les inversions segons l’Estatut ............................................................................................................243

Quarta part - El projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007

15. Principals àrees d’actuació per al 2007 ........................................................................................................249

16. El finançament de la Generalitat de Catalunya per al 2007...........................................................................253

16.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic.............................................................................255 16.2. Els ingressos de la Generalitat de Catalunya.......................................................................................259

17. Les inversions de la Generalitat de Catalunya ..............................................................................................263

18. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2007 .........................275

18.1. Els ingressos consolidats .....................................................................................................................277 18.2. Les despeses consolidades .................................................................................................................280 18.3. El compte financer................................................................................................................................284

5

INTRODUCCIÓ

7

El Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de

finances públiques de la Generalitat de Catalunya, estableix en el seu article 31, punt 4,

lletra g, que un dels documents que s’ha d’adjuntar al Projecte de llei de pressupostos de la

Generalitat de cada any és un informe econòmic i financer.

L’informe econòmic i financer que s’adjunta al projecte de pressupostos de la Generalitat de

Catalunya per a l’any 2007 es desglossa en quatre grans parts: l’economia catalana i el seu

entorn, el sector públic a Catalunya, els pressupostos de l’Estat per al 2007 i el projecte de

pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007.

En la primera part s’analitza la situació econòmica de l’entorn català, amb una visió del

context econòmic internacional i espanyol, i una descripció de l’evolució de l’economia

catalana a partir de l’anàlisi dels principals determinants de la conjuntura econòmica, com

són el producte interior brut, el mercat de treball, el comerç exterior, els preus, els salaris i

els costos laborals. També s’inclou un apartat amb les previsions de les principals

macromagnituds de l’economia catalana per al 2007.

En la segona part es presenten les darreres dades disponibles sobre el sector públic català.

En l’àmbit autonòmic, es detallen les liquidacions dels pressupostos d’ingressos i de

despeses del sector públic autonòmic del anys 2005 i 2006; també es fa una especial

referència a la distribució de les inversions reals de l’any 2005 per comarques i sectors, i

s’inclou un annex amb les últimes dades de la recaptació de tributs a Catalunya. Pel que fa a

l’Administració local, es presenten els pressupostos d’ingressos i de despeses dels

ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals i les entitats metropolitanes de

Catalunya per l’any 2005. En relació a l’actuació de l’Administració central, s’inclou un

apartat que quantifica les inversions de l’Estat a Catalunya els darrers anys, tant a nivell de

previsions pressupostàries com de liquidacions, xifres que es comparen amb les de la resta

de comunitats autònomes. Per últim, es tanca aquesta part fent referència a les actuacions

dels fons estructurals i del fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya l’any 2005, com

també a la situació sobre la programació dels fons en el període 2007-2013.

En la tercera part s’explica el projecte de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007.

En aquesta part de l’informe econòmic i financer es quantifiquen les principals xifres

pressupostàries del 2007, a l’hora que es presenta una anàlisi detallada de les prioritats de

despesa que emmarquen els pressupostos estatals i de la seva estructura d’ingressos

previstos, bàsicament dels no financers. També s’inclou un apartat amb l’evolució de les

8

grans magnituds dels pressupostos consolidats de l’Estat. Per últim, es presenta una anàlisi

sobre la inversió pública de l’Estat, tant pel que fa a les inversions reals previstes per al 2007

en els pressupostos estatals, com a la inversions previstes a Catalunya en compliment del

text estatutari.

En la quarta part de l’informe econòmic i financer, es presenten els grans trets del projecte

de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2007. En primer lloc, es

destaquen les principals àrees d’actuació que emmarquen aquests pressupostos. A

continuació, s’explica el model de finançament autòmic vigent, amb un detall de l’estructura

dels ingressos, i es presenten les xifres de les inversions previstes pel sector públic de la

Generalitat per àmbits territorials i per polítiques de despesa. Finalment, s’inclouen les

principals xifres dels pressupostos consolidats d’ingressos i de despeses del sector públic de

la Generalitat de Catalunya per al 2007, així com el compte financer que es deriva

d’aquestes previsions pressupostàries.

9

PRIMERA PART

- L’ECONOMIA CATALANA I

EL SEU ENTORN

11

1. SÍNTESI DE LA SITUACIÓ DE L’ECONOMIA

CATALANA I EL SEU ENTORN

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 1. Síntesi de la situació de l’economia catalana i el seu entorn

13

L’economia mundial continua donant mostres d’un fort dinamisme per quart any consecutiu i

les previsions assenyalen que enguany es perllongarà aquesta trajectòria positiva. Les

economies emergents, amb la Xina al capdavant, lideren aquesta dinàmica. Cal destacar,

però, la recuperació de l’economia europea, mentre que els Estats Units han iniciat una fase

d’aterratge suau. La moderació del preu del petroli ha estat un factor clau en la reducció de

les tensions inflacionistes afavorint un marc propici per la continuïtat del creixement.

A la zona euro l’economia ha consolidat finalment la seva millora i en el quart trimestre del

2006 va créixer un 3,3%, situant la taxa mitjana anual en el 2,6%, la més alta des de l’any

2000. Les previsions per enguany senyalen que continuarà el to positiu, per bé que a un

ritme una mica inferior (2,4%) a causa, en part, de l’efecte de l’augment de l’IVA a

Alemanya. La taxa d’atur ha continuat reduint-se el mes de gener i la inflació es situa al

febrer per sota dels objectius oficials. Tot i això el Banc Central manté una actitud molt cauta

davant del risc de nous episodis d’augment de preus que l’ha portat a començaments de

març a pujar els tipus d’interès fins un 3,75%, donant a entendre la possibilitat de noves

alces durant l’any.

Pel que fa a l’economia espanyola, el ritme de creixement es va tornar a accelerar al quart

trimestre fins un 4%, cosa que va situar el creixement mitjà del 2006 en un 3,9%, superant

les previsions més optimistes. La fortalesa del creixement ha continuat comptant amb

l’empenta de la demanda interna a la que s’ha afegit un comportament més favorable de la

demanda externa, gràcies especialment a la recuperació de les exportacions. Les previsions

per a enguany apunten cap a un alentiment gradual de l’economia que podria créixer un

3,4%, segons les previsions del govern espanyol, o un 3,7% segons les més recents de la

Comissió Europea.

Dins d’aquest context, la conjuntura de l’economia catalana presenta, així mateix, un balanç

força positiu, assolint el 2006 un creixement del 3,9%, el millor dels darrers sis anys i

equivalent a l’enregistrat pel conjunt d’Espanya. A més d’aquest bon resultat, el més

destacable és la progressiva recomposició del model de creixement que té lloc el 2006 i que

fonamenta també les previsions d’enguany. En el cas de l’oferta els canvis s’han concretat

principalment en una molt notable millora del sector industrial. En el cas de la demanda, els

resultats del 2006 mostren un millor comportament del sector exterior, que redueix

significativament la seva aportació negativa, mentre que es modera la contribució de la

demanda interna. La recuperació del sector industrial és un dels principals aspectes a

destacar amb un creixement del 2,9%, el millor d’ençà el 2001, i que, en gran mesura, ha


14

estat possible per la recuperació de les exportacions. La construcció manté la seva fortalesa,

amb un increment d’un 5,4%, tot i que es detecten els primers símptomes d’aterratge en el

sector d’habitatge. Al seu torn el sector serveis es desaccelera lleugerament, però es manté

dins uns nivells molt elevats (3,8%), coherents amb la dinàmica expansiva de l’economia.

Finalment, el sector agrari recupera els resultats positius, desprès de la davallada de l’any

anterior, impulsats per l’augment de la producció agrícola (5,1%) i de la producció ramadera

(1,3%).

Des de l’àmbit de la demanda, cal destacar la molt notable millora en els resultats obtinguts

en el sector exterior. Així, la contribució del saldo exterior al creixement ha estat de -0,5

punts, que contrasta molt favorablement amb els resultats d’anys anteriors. Aquesta evolució

s’explica, fonamentalment, pel fre en l’augment del dèficit en els intercanvis de béns i serveis

amb l’estranger. D’altra banda, la demanda interna ha moderat la seva expansió, fet que ha

contribuït a la moderació de les tensions inflacionistes. El consum de les llars ha enregistrat

una clara desacceleració (amb un increment del 3,6%), mentre que la inversió en béns

d’equipament manté un elevat creixement (6,7%), un altre dels factors que remarquen el bon

moment econòmic i la confiança empresarial.

A partir de les dades de Duanes es constata la dinàmica expansiva de les exportacions de

béns que augmenten en valors corrents un 11,3% i obtenen els millors resultats dels darrers

sis anys. En paral·lel, la moderació del preu del petroli ha incidit en una menor expansió de

les importacions, frenant el deteriorament del saldo comercial.

En el terreny laboral, la favorable conjuntura econòmica s’ha vist acompanyada per

l’augment de l’ocupació, amb un creixement el 2006, segons l’EPA, d’un 3,9%. A mesura

que avançava l’any, no obstant, la dinàmica de l’ocupació s’ha anat alentint. Aquesta

tendència es constata també amb les darreres dades de l’afiliació a la Seguretat Social. Tot i

així, l’atur ha continuat una tònica descendent, assolint uns nivells històricament baixos.

L’evolució dels preus constitueix un altre dels aspectes que més sobresurten del balanç del

2006. Així, la inflació, desprès de comptabilitzar un 4,6% al començament de l’any passat,

va acabar el desembre en un 2,8%. La moderació del preu del cru en els mercats mundials

ha tingut una clara repercussió en l’evolució dels preus a tots els països importadors de

petroli. No obstant, també es detecta una reducció de les tensions inflacionistes en aquells

components que poden considerar-se més estructurals. La bona marxa dels preus ha

continuat en els primers mesos de l’any i ha anat acompanyada de l’eliminació del

diferencial respecte el conjunt d’Espanya que es venia enregistrant aquests darrers anys.


15

Finalment, en l’àmbit salarial, la negociació col·lectiva el 2006 va tancar amb un increment

del 3,43%, un cop ja incorporades les clàusules de garantia salarial, una taxa inferior a la del

2005 que constata la trajectòria de moderació salarial. A escala sectorial, el sector industrial

continua negociant els increments més elevats, seguit per l’agricultura, la construcció i els

serveis. En vistes a la negociació d’enguany, un any més s’ha signat l’Acord interconfederal

de negociació col·lectiva entre els agents econòmics i socials que, com en els anys

anteriors, recomana emmarcar els increments salarials dins les previsions oficials d’inflació,

al marge d’altres beneficis vinculats a variacions de productivitat, i mantenint clàusules de

revisió per desviació dels preus.

17

2. EL CONTEXT ECONÒMIC INTERNACIONAL I

ESPANYOL

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 2. El context econòmic internacional i espanyol

19

En la segona meitat del 2006 l’economia internacional va alentir lleugerament el seu ritme, a

causa del menor creixement econòmic als Estats Units i al Japó. Tot i això, la fortalesa de

les economies emergents i la millora a la zona euro han determinat que per al conjunt de

2006 s’hagi repetit l’expansió internacional dels darrers quatre anys. Segons estimacions del

Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, l’any 2006 el creixement ha estat a l’entorn

d’un 5,1%, per sobre de la taxa del 2005 (d’un 4,9%).

Quadre 2.1.

(% de variació interanual del PIB)

Font 2006* 2007

Economies avançades (OCDE) OCDE 2,5 2,5Estats Units OCDE 3,3 2,4Japó OCDE 2,2 2,0

OCDE 2,2Comissió Europea 2,4

UE27 Comissió Europea 2,9 2,7

Comissió Europea 3,7Min. Ec. i Hisenda 3,4

Fonts:

Comissió Europea (Interim forecast, febrer 2007). OCDE (novembre 2006)

Ministeri d'Economia i Hisenda (Programa estabilitat 2006-2009, desembre 2006)

(*) Dades tancades excepte per les economies avançades, que és previsió

PREVISIONS DE CREIXEMENT ECONÒMIC

Eurozona

Espanya

2,6

3,9

L’any 2007 l’economia mundial perllongarà el seu sòlid creixement, que s’espera que sigui

només una o dues dècimes inferior al del 2006. Els països emergents tornaran a liderar

l’expansió, mentre que les economies de l’OCDE minoraran lleugerament el seu ritme,

després de que es confirma que l’alentiment econòmic als EUA ha estat menor de l’esperat.

La moderació del preu del petroli (que es situa per sota dels 60 dòlars per barril, propiciant la

reducció de les tensions inflacionistes) afavoreix aquest escenari favorable. No obstant això,

l’actual contenció del preu del cru podria ser transitòria: la suavitat de l’hivern als països

occidentals ha determinat una menor empenta de la demanda, la qual podria recuperar-se

en el futur, impulsada per l’expansió dels països en desenvolupament. Paral·lelament, l’OPEP

ha anunciat al mes de gener una nova restricció en la seva producció, alhora que la

inestabilitat geopolítica a l’Orient Mitjà sempre implica un possible element de pressió alcista


20

en els preus. Un altre factor de risc és la caiguda dels índex borsaris a principis de març

(després dels bons resultats al 2006), arrossegats per l’esfondrada al mercat xinès, la qual

cosa podria rebaixar els nivells de confiança dels agents econòmics. No obstant, en el

moment de tancar aquest informe els mercats borsaris semblen haver reaccionat en positiu

allunyant aquest risc.

Gràfic 2.1EVOLUCIÓ DEL PREU DE BARRIL DE PETROLI BRENT

15

25

35

45

55

65

75

85

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G2006

A JL O G2007

Font: Banc d'Espanya i Min.d'Economia i Hisenda

Pre

u pe

r bar

ril

Preu del petroli en $/ barrilPreu del petroli en €/ barril

D’altra banda, continuen preocupant els grans desequilibris existents a escala mundial, si bé

en els darrers mesos l’elevat dèficit per compte corrent nord-americà (que és d’un 6,8% del

PIB) s’ha reduït una mica gràcies a l’impuls de les exportacions, la qual cosa disminueix

lleugerament les possibilitats d’una correcció brusca. Així mateix, el dòlar ha seguit

depreciant-se de manera gradual davant de la majoria de monedes. De fet, en relació amb

l’euro ha marcat els valor mínims des de finals de 2004.


21

Gràfic 2.2EVOLUCIÓ DELS TIPUS D'INTERÈS OFICIALS

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G2007

M

Nota: el tipus d'interès de referència a la zona euro és el d'operacions principals de finançament i el dels EUA, dels fons federals.Font: Reserva Federal i BCE.

%

Zona euro EUA

Als Estats Units el creixement econòmic del quart trimestre va ser d’un 3,1% interanual, i en

mitjana de l’any es va situar en un 3,3%, molt similar al registrat al 2005. La dinàmica del

darrer trimestre s’ha basat en un nou impuls del consum privat, atribuït al menor cost dels

carburants i a la bona evolució laboral. Els millors resultats del saldo exterior també hi han

col·laborat, cosa que representa una bona notícia per frenar l’important dèficit corrent. La

caiguda de la inversió residencial s’ha fet però més pronunciada, tot i que s’apunta la

possibilitat d’una recent estabilització del mercat immobiliari. Les previsions per a enguany

apunten cap a un aterratge suau, amb un creixement del 2,4% segons l’OCDE i del 2,6%

segons l’FMI. En el terreny dels preus, la inflació subjacent ha tornat a repuntar al gener, amb

una taxa d’un 2,7% interanual. En vista d’això, la Reserva Federal ha seguit mantenint els

tipus en un 5,25% i valora que encara hi ha riscs inflacionaris, de manera que descarta

noves reduccions a curt termini.


22

Gràfic 2.3TAXA DE CREIXEMENT INTERANUAL DEL PIB (%)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

I2004

II III IV I 2005

II III IV I2006

II III IV

Font: Banc d'Espanya i Eurostat.Nota: dades corregides d'estacionalitat.

%

Zona euro Estats UnitsJapó UE27UE15

L’economia japonesa ha millorat els resultats el 2006 (amb un creixement del 2,2%),

enregistrant una acceleració de l’activitat el darrer trimestre (quan el creixement interanual

ha augmentat fins un 2,3%). Les bases del creixement han estat la inversió i el sector

exterior, que manté la seva fortalesa basant-se en l’impuls de les exportacions. Altres

elements positius que cal destacar són el comportament del mercat laboral, amb una taxa

d’atur en nivells molt baixos (4%), com també el bon to dels resultats empresarials.

L’acceleració del creixement ha permès que el Banc de Japó tornés a elevar els tipus

d’interès, fins un 0,5%. Amb tot, les previsions de creixement per al 2007 són prudents

(l’OCDE pronostica un augment d’un 2%), ja que el consum privat encara es mostra fràgil, i

cal un consum fort per donar definitivament per superada la llarga etapa de deflació.

Les economies emergents continuen guanyant terreny en l’escenari internacional i les

previsions del 2007 assenyalen que tornaran a encapçalar l’expansió de l’economia mundial.

En primer lloc destaca la Xina, que va tornar a batre rècords i va créixer un 10,4% el 2006.

Per al 2007 el Banc Mundial preveu un increment una mica menor, d’un 9,6%, que seguirà

basant-se en l’espectacular comportament de les exportacions i de la inversió privada,

mentre que la feblesa del consum intern continua essent el principal passiu. També les


23

economies índia i russa experimentaran un avenç molt significatiu el 2007 (d’un 7,7% i d’un

6%, respectivament).

Quadre 2.2EVOLUCIÓ DEL PIB A LA UE

(% variació interanual)

2006 2006Total any I trim. II trim. III trim. IV trim.

UE-27 2,9 2,5 3,0 3,0 3,4UE-25 2,9 2,5 3,0 3,0 3,4

Zona euro 2,6 2,2 2,8 2,7 3,3 Bèlgica 3,1 2,8 3,1 3,1 2,9 Alemanya 2,7 1,9 2,8 3,1 3,7 Espanya 3,9 3,7 3,8 3,8 4,0 França 2,2 1,3 2,5 1,8 2,2 Luxemburg 5,5 7,1 6,2 5,4 nd Irlanda 5,3 5,8 4,9 7,7 nd Itàlia 1,9 1,7 1,7 1,7 2,9 Holanda 2,9 3,4 2,5 2,8 2,7 Portugal 1,2 1,1 0,8 1,5 nd Finlàndia 4,9 4,8 6,5 5,4 5,3 Àustria 3,1 3,1 3,2 3,3 3,4 Grècia 3,8 4,1 4,1 4,4 4,4 Eslovènia 4,8 5,0 5,3 5,9 nd

Regne Unit 2,8 2,4 2,7 2,8 2,9Dinamarca 3,2 3,5 3,0 3,0 3,1Suècia 4,4 4,4 5,0 4,5 4,9

Font: Eurostat.

La zona euro ha consolidat la seva millora tancant el 2006 amb un creixement d’un 2,6%, el

més alt des de l’any 2000. La inversió i les exportacions continuen figurant com el principal

motor d’aquest avenç, si bé el consum privat també guanya dinamisme. Pel que fa al 2007,

es preveu que continuarà el to positiu, si bé el creixement cedirà algunes dècimes (fins al

2,4%, segons la Comissió Europea). La previsió de desacceleració està relacionada, en part,

amb l’augment de l’IVA que s’ha produït enguany a Alemanya, mesura que podria alentir el

consum a curt termini i afegir alguna pressió a la inflació. Tanmateix, la pèrdua de ritme de

l’economia alemanya sembla que serà menys pronunciada del que s’esperava. La tendència


24

actual d’apreciació de l’euro enfront el dòlar pot ser un factor negatiu per al sector exterior i

frenar l’impuls de les exportacions. Tanmateix, com a aspectes positius cal assenyalar que

la taxa d’atur (7,4% al gener) continua disminuint i que la inflació a la zona euro se situa en

l’1,8%, per sota dels objectius oficials. Tot i això, en la seva darrera sessió del 8 de març el

Banc Central Europeu ha optat per una nova pujada dels tipus d’interès, d’un quart de punt,

adduint el risc d’una alça de la inflació pel fort creixement econòmic de la zona euro i la

pressió salarial que es podria derivar en la negociació salarial, en especial a Alemanya.

Per països, els creixements més elevats dins de la zona euro corresponen a Irlanda i

Finlàndia. També cal destacar la millora econòmica d’Alemanya, que ha finalitzat el 2006

amb el major creixement dels darrers sis anys (un 2,7%). És cert, però, que en la segona

meitat del 2006 l’activitat pot haver estat empesa per una anticipació de la despesa per part

dels consumidors, abans de l’entrada en vigor de l’esmentada reforma de l’IVA. Així i tot, el

creixement compta amb bases prou sòlides i es recolza en el bon comportament del

superàvit comercial –en màxims històrics– i en el dinamisme de la inversió. D’altra banda, la

millora de l’economia ha permès una reducció substancial del dèficit públic, que cau al 2%

del PIB.

Gràfic 2.4EVOLUCIÓ DELS TIPUS DE CANVI DE L'EURO

1,00

1,05

1,10

1,15

1,20

1,25

1,30

1,35

1,40

1,45

1,50

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G2006

A JL O G2007

Font: BE i BCE.

$/eu

ro

90

100

110

120

130

140

150

160

170

Ien/

euro

$/ Euro Ien/ Euro


25

Pel que fa a França, el creixement mitjà per al 2006 ha finalitzat en un 2,2% (el 2005 va ser

d’un 1,2%). A hores d’ara, els indicadors més recents mostren un to més positiu: s’observa

una orientació a l’alça en les exportacions i en la inversió, si bé encara es detecta feblesa al

sector industrial. L’economia italiana també ha millorat notablement respecte a

l’estancament del 2005. El creixement interanual del quart trimestre s’ha accelerat d’un 1,7%

a un 2,9%, gràcies als signes de reactivació industrial i a l’augment de la confiança

empresarial i dels consumidors. Per últim, el Regne Unit segueix amb la gradual acceleració

en el ritme d’activitat, fins un 2,9% al quart trimestre, basat en l’avenç dels serveis. Al mateix

temps, però, s’ha ampliat el dèficit comercial i el repunt a la inflació al desembre (fins un 3%

–el màxim en onze anys–, tot i que al gener s’ha moderat fins un 2,7%) va determinar que el

Banc d’Anglaterra incrementés els tipus d’interès fins un 5,25%.

Finalment, l’economia espanyola s’ha tornat a accelerar al quart trimestre (fins al 4%

interanual) i el creixement de l’activitat per al conjunt de 2006 (d’un 3,9%) ha superat les

previsions. Les dades de comptabilitat trimestral mostren també com la demanda interna ha

accentuat el seu avenç, mentre que el sector exterior ha registrat una menor aportació

negativa (resta un 0,9% al creixement). El consum privat manté un augment significatiu (d’un

3,7%), gràcies al bon comportament del mercat de treball i malgrat l’alça en els tipus

d’interès. També s’ha incrementat el dinamisme de la inversió en béns d’equipament (amb

un fort creixement d’un 11,4%), mentre que la inversió en construcció, tot i moderar-se,

prossegueix amb un avanç notable (d’un 5,7% interanual). En aquest sentit, el darrer informe

de l’OCDE sobre Espanya alerta que continua existint risc de desinflament del mercat

immobiliari, alhora que estima que la sobrevaloració dels preus dels habitatges és

d’aproximadament un 30%.

Cal dir que comencen a aparèixer alguns signes de moderació de la demanda (com ara

l’allargament dels terminis de venda, un menor increment dels preus, etc) que fan pensar

que no es produirà una correcció pronunciada en el sector de la construcció, fet aquest que

podria afectar seriosament l’estabilitat financera de les llars, que mantenen una ràtio

d’endeutament d’un 115% en relació amb la seva renda disponible.

Pel que fa a l’evolució futura de l’economia espanyola, el Govern central preveu per al 2007

un creixement d’un 3,4%, una mica inferior al de l’any passat, fonamentalment per la

incidència d’uns tipus d’interès més alts i per l’escenari de creixement més moderat als

Estats Units i a la UE. Les previsions recents de la Comissió europea sobre l’economia

espanyola són, no obstant, més optimistes i preveuen un creixement del 3,7%. La creació

d’ocupació continuarà essent forta i s’espera que la inflació continuï en taxes contingudes (al


26

gener va ser d’un 2,4%) com a conseqüència de la menor pressió de la demanda interna,

sota la hipòtesi que els preus del petroli es mantindran en la banda actual.

27

3. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA CATALANA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 3. L’evolució de l’economia catalana

29

3.1. El producte interior brut

L’economia catalana ha tancat el 2006 amb un creixement anual del 3,9%, el millor resultat

dels darrers sis anys. Tot i que les primeres estimacions apuntaven cap a una evolució

inferior, les dades comptables de l’Idescat han elevat el creixement fins aquesta xifra. El

perfil temporal de les dades trimestrals mostra un primer trimestre amb un creixement del

4,1% que es desaccelera lleugerament fins un 3,8% els dos següents trimestres i torna a

flexionar a l’alça fins un 4% el darrer trimestre de l’any.

Quadre 3.1.1EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT A CATALUNYADades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % variació interanual.

2005 2006 2006Total any Total any I trim II trim III trim IV trim

Agricultura -2,6 3,8 2,5 4,1 3,2 5,4Indústria -0,1 2,9 2,7 2,1 3,1 3,6Construcció 5,4 5,4 6,3 5,7 5,0 4,6Serveis 4,3 3,8 4,2 3,8 3,7 3,5

PIB pm 3,3 3,9 4,1 3,8 3,8 4,0

Font: Idescat.

Els resultats econòmics del 2006 donen continuïtat a una dilatada fase de tretze anys de

creixement de l’economia, que en aquest darrer any aporten un nou impuls en superar el

creixement del 2005 en 6 dècimes. D’altra banda, al marge de l’acceleració econòmica que

aquests resultats representen, cal destacar que en la conjuntura econòmica recent s’han

produït canvis substantius en la composició del creixement, tant des del punt de vista de

l’oferta com de la demanda. En el cas de l’oferta s’han concretat principalment en una

moderació del sector serveis i, a mesura que avançava l’any, també de la construcció, i en

un major protagonisme del sector industrial. En el cas de la demanda cal subratllar la menor

aportació de la demanda interna com a motor econòmic en benefici del saldo exterior.

Aquestes tendències s’inscriuen en un context europeu de recuperació econòmica que ha

incentivat la millora de les exportacions catalanes i de l’activitat industrial, i en un marc

monetari que gradualment s’ha anat endurint.


30

El creixement del valor afegit brut del sector industrial l’any 2006 ha estat d’un 2,9%, el millor

resultat d’ençà del 2001 i després de quatre anys de creixements gairebé nuls en mitjana.

Cal destacar que la dinàmica industrial en el decurs de l’any s’ha accelerat i que el

creixement del sector en el quart trimestre se situa en un 3,6%. D’altra banda, les

expectatives empresarials, mesurades per l’indicador de clima industrial milloren en el darrer

mes de desembre fins al nivell més elevat del 2000 ençà.

L’evolució de l’índex de producció industrial reflecteix fidelment l’acceleració del sector, amb

un creixement de la producció, d’un 3,3% (enfront d’una caiguda del 2,6% l’any anterior). La

producció de béns d’equipament és la que registra l’alça més important (del 10,1%) i la que

més contrasta amb els resultats de l’anterior (va caure un 5,9%).

Gràfic 3.1.1EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

G05 A JL O G06 A JL O G07

IPI corregit d'efecte calendariFont: Idescat

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Mitjana mòbil de 3 mesos

Mitjana mòbil de 12 mesos

Per branques d’activitat, la gran majoria experimenten un canvi en positiu del seu nivell

d’activitat. No obstant això, hi ha algunes excepcions. Així, la branca d’alimentació, begudes

i tabac, que va ser una de les poques que varen tenir uns resultats positius l’any 2005, ha

reduït la producció un 3,5% el 2006. La de paper i arts gràfiques ha empitjorat la dinàmica

negativa que ja arrossegava i la indústria química, que va tenir els millors resultats el 2005,

ha frenat aquest darrer any el seu creixement. En canvi, el sector tèxtil, confecció, cuir i

calcat, tot i que ha continuat reduint la producció, en aquest exercici ho ha fet a un ritme molt


31

inferior. La resta d’agrupacions sectorials han millorat substancialment, en especial la de

productes minerals no metàl·lics, la maquinària i equips mecànics, i el material de transport.

Gràfic 3.1.2EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

-17 -14 -11 -8 -5 -2 1 4 7 10 13

Alimentació, begudes i tabacTèxtils, confecció, cuir i calçatPaper i arts gràfiques QuímicaIndústries extractivesTransf. cautxú i plàsticsMetal·lúrgia i productes metàl·licsEnergia i aiguaTotal Industries manufactureresEquips elèctrics, electrònics i òpticsMaterial transportProductes minerals no metàl·licsResta manufacturaMaquinària i equips mecànicsTotal indústria

% variació interanual. Font: Idescat i INE (Dades acumulades fins el mes de desembre)

2006 2005

En el sector de la construcció els resultats del 2006 han estat equivalents als de l’any

passat, amb un creixement mitjà d’un 5,4% que afegeix un altre any al cicle expansiu del

sector, tot i que amb una tònica de desacceleració al llarg de l’any. El fort creixement del

consum de ciment i l’augment de l’ocupació posen de manifest la fortalesa que encara

manté aquest sector, que podria tenir enguany un recorregut encara positiu. Tanmateix, hi

ha factors de demanda, com ara l’allargament dels períodes de venda pel fort encariment

acumulat i la pressió a l’alça del preu del diner, que apunten que la inversió en habitatge es

podria estar frenant, cosa que repercutirà gradualment en el sector. De moment, però,

l’important creixement del nombre d’habitatges iniciats durant el 2006 i l’augment de la

licitació d’obra pública donen suport a la continuïtat de l’activitat.


32

Gràfic 3.1.3EVOLUCIÓ DEL CONSUM DE CIMENTMITJANA MÒBIL DE 12 MESOS

0

2

4

6

8

10

12

14

16

G2004

A JL O G2005

A JL O G2006

A JL O G2007

Font: Agrup. Fabricants de ciment de Catalunya

El sector serveis ha obtingut un creixement d’un 3,8%, inferior al del 2005, però dins d’un

registre molt elevat que sustenta en una bona part el creixement del conjunt de l’economia.

El perfil trimestral d’aquest sector mostra un alentiment de l’activitat, que tanca el quart

trimestre amb un increment del 3,5%. Entre la diversitat d’activitats terciàries destaca la

moderació dels serveis comercials i dels serveis personals i de lleure, en línia amb la

moderació gradual del consum. Els serveis immobiliaris, que han estat registrant uns

resultats força elevats, estan perdent força i segueixen la dinàmica de la inversió en

habitatge. En canvi, la recuperació del sector industrial i de les exportacions han estimulat

les activitats empresarials relacionades, així com d’altres com ara els transports. D’altra

banda, l’increment de la demanda turística ha estat també impulsora de l’oferta més

directament relacionada.

Aquest darrer any el comportament del mercat turístic estranger ha estat, de nou, força

positiu, amb un creixement del nombre de turistes d’un 6,8% (un 4,5% al conjunt estatal) que

situa Catalunya amb una quota del 25,7% del turisme estranger a Espanya. El creixement

total de les pernoctacions dels visitants estrangers ha estat d’un 2,9%, amb un increment

força important de les que són hoteleres (7,8%) –en contrast amb la reducció que


33

experimenten les pernoctacions hoteleres dels turistes procedents de la resta de l’Estat, (-

7,4%)– i un creixement remarcable de les del turisme intern (9,4%).

Quadre 3.1.2INDICADORS DEL SECTOR TURÍSTIC

Any 2006. % de variació interanual

Catalunya EspanyaTurisme estrangerNombre de turistes 6,8 4,5Nombre de pernoctacions 3,0 2,4

Pernoctacions hoteleresTotal 4,9 6,2 Turisme estranger 7,8 8,8 Turisme estatal 0,9 6,3 . de Catatunya 9,4 - . de la resta d'Espanya -7,4 -

Font: INE, Idescat i Frontur IET

Pel que fa al sector agrari, les estimacions del Departament d’Agricultura, Alimentació i

Acció Rural són que el 2006 la producció final agrària haurà augmentat un 2,6%. Aquest

resultat està determinat per un increment del subsector agrícola (5,1%) i del ramader (1,3%).

En relació amb l’any anterior destaca, en el primer cas, el creixement dels cereals i la

caiguda de la fruita fresca. Les hortalisses han tingut també uns bons resultats, així com la

vinya que augmenta un 16,3%. La producció ramadera concentra tot el seu creixement en el

porquí (augmenta un 5,1%), ja que les projeccions de les enquestes ramaderes preveuen

una disminució de la resta d’efectius animals.

Des del vessant de la demanda les dades mostren, tal com s’ha apuntat abans, que el 2006

la demanda interna ha tingut una menor aportació al creixement, i s’espera que aquesta

dinàmica s’aguditzarà enguany. Malgrat això, les dades trimestrals recullen en els dos

darrers trimestres de l’any un repunt de la demanda interna. Aquesta nova flexió a l’alça es

concentra bàsicament en el consum privat, tot i que la política monetària més restrictiva faria

esperar una moderació que encara no s’ha posat de manifest. Cal afegir però que aquest

repunt del consum privat està afectant amb diferent intensitat els diversos béns i serveis de

consum, ja que indicadors molt relacionats amb la dinàmica del consum, com ara les

matriculacions de vehicles de turisme, han caigut de forma notable (-5,7%).


34

Quadre 3.1.3EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT A CATALUNYADades corregides d'efectes estacionals i de calendari. % de variació interanual

2005 2006Total anual Total anual I trim II trim III trim IV trim

PIB pm 3,3 3,9 4,1 3,8 3,8 4,0Components de la demandaDemanda interna 5,7 4,6 5,0 4,0 4,3 4,9 Despesa en consum de les llars 4,5 3,6 3,6 3,4 3,3 4,1 Despesa en consum adm. públiques ¹ 7,7 4,9 5,4 4,5 4,8 4,9 Formació bruta de capital2 7,2 6,4 7,9 5,1 6,2 6,5 Béns d'equipament i altres 8,9 6,7 8,9 3,1 6,6 8,3 Construcció 5,9 6,0 6,8 6,4 5,6 5,2Saldo exterior 3, 4 -2,1 -0,5 -0,7 0,0 -0,3 -0,7 Saldo amb l'estranger 4 -1,9 -0,9 -4,3 -0,6 -0,3 0,7 Exportacions totals de béns i serveis 3,5 6,4 7,6 7,5 3,5 7,2 Importacions totals de béns i serveis 8,1 7,3 15,4 7,4 3,5 3,6

(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars.

(2) Inclou la variació d'existències.

(3) Inclou el saldo amb l'estranger i amb la resta d'Espanya.

(4) Aportació al creixement del PIB.

Font: Idescat.

2006

La formació bruta de capital manté el 2006 un creixement molt destacable, al qual estan

col·laborant tant la inversió en construcció, com la inversió en béns d’equipament (que

registra un avanç molt important per quart any consecutiu, especialment el 2005 i el 2006).

Al seu torn, el darrer component de la demanda, la despesa en consum de les

administracions públiques, modera gradualment el seu creixement.

Dintre del sector exterior destaca especialment el fre del creixement del dèficit dels

intercanvis de béns i serveis amb l’estranger, que redueix en un punt l’aportació negativa del

seu saldo respecte al 2005. En aquesta dinàmica ha tingut una incidència determinant

l’acceleració de les exportacions de béns i serveis (que creixen un 6,4%), un dels aspectes

més significatius de la conjuntura actual. Això suposa un canvi en la composició del

creixement cap a una aportació més significativa del sector exterior, mentre es redueix la de

la demanda interna. La continuïtat de la fase expansiva de l’economia internacional i la bona

marxa de l’economia europea avalen aquest escenari; tanmateix, és cert que l’economia

catalana ha de vetllar per mantenir els seus nivells de competitivitat si vol gaudir dels efectes

de la bonança del seu entorn.


35

3.2. El comerç exterior

Les exportacions de béns han tancat el 2006 amb un creixement mitjà de l’11,3%, la taxa

més elevada dels darrers sis anys. Al seu torn, les importacions han moderat la seva

evolució respecte als dos anys anteriors (i augmenten un 10,7%) gràcies al menor cost de la

factura petroliera; d’aquesta manera, l’avanç de les exportacions ha acabat superant el de

les importacions i això ha permès frenar el ritme de creixement del dèficit comercial.

Gràfic 3.2.1EVOLUCIÓ DEL COMERÇ DE BÉNS AMB L'ESTRANGERMITJANA MÒBIL DE 12 MESOS

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

G 2004

A JL O G2005

A JL O G2006

A AG D

Font: Idescat i Agència Tributària (dades en valors corrents).

% v

aria

ció

inte

ranu

al

0

5

10

15

20

25

30

35

Exportacions (eix esquerre)Importacions (eix esquerre)Saldo comercial (eix dret)

Igual com va passar l’any passat, les exportacions dels mercats no comunitaris creixen més

que no pas les intracomunitàries. Tanmateix, el fort pes de les vendes al conjunt de la UE

incideix més en l’avanç que experimenten enguany les exportacions. El millor comportament

de les exportacions a la UE-25 (creixen un 8,6%) s’ha produït especialment entre els països

que no formen part de l’euro. Així, mentre a la zona euro les exportacions augmenten a un

ritme d’un 6,4%, a la resta de la Unió ho fan un 19,2%. Els febles resultats dels principals

socis comercials, França i Alemanya, expliquen en part aquests resultats. En canvi, al

Regne Unit, Dinamarca, Països Baixos, Itàlia, Bèlgica, i en general als nous socis de la Unió,

la dinàmica comercial ha estat força positiva.


36

Quadre 3.2.1

EVOLUCIÓ DE LES EXPORTACIONS PER ÀREES I PAÏSOS

2005% Total

distribució any gen/abr gen/oct gen/dcbre

Unió Europea-25 73,8 5,7 8,3 9,2 8,6 França 20,4 12,2 5,7 5,2 5,4 Alemanya 11,8 3,1 1,8 2,3 2,6 Itàlia 9,7 -1,3 16,2 12,9 12,4 Portugal 8,7 5,3 1,8 2,5 0,0 Regne Unit 7,2 1,2 13,8 14,7 14,3

Altres països i territoris Eur. 7,7 29,7 56,9 24,8 - Suïssa 2,5 111,3 198,4 50,7 -

Amèrica del Nord 3,0 -4,8 33,4 21,0 - Estats Units d'Amèrica 2,8 -4,7 30,9 19,8 20,9

Amèrica Central i del Sud 4,9 3,5 33,4 32,9 -

Resta món 10,6 9,0 17,2 16,3 - Xina 0,9 3,1 27,3 10,1 12,2 Japó 0,9 13,8 11,2 14,0 13,9

Total 100,0 7,1 14,0 12,6 11,3

Font: Idescat i Agència Estatal d'Administració Tributària

(dades en valors corrents).

% de variació interanual2006

Dins de l’Europa no comunitària, Rússia presenta un fort creixement (35,3%), igual com l’any

passat. També a la resta d’àrees comercials les exportacions obtenen bons resultats,

especialment, a Amèrica central i del Sud, on les exportacions creixen per sobre del 30%.

Als Estats Units ho fan a un ritme d’un 20,9% i a la resta del món, d’un 16%.

El dinamisme econòmic internacional i del comerç mundial explica els millors resultats de les

exportacions el 2006, per bé que el tipus de canvi de l’euro pot haver ajudat en alguna

mesura. La moneda europea va assolir durant els primers mesos del 2005 uns màxims

enfront del dòlar i, posteriorment, es va anar moderant. Durant el 2006 la paritat de l’euro ha

estat més estable, si bé amb una tendència a l’alça, tot i que s’ha mantingut durant bona part

de l’exercici per sota del 2005. Els índexs de competitivitat de l’economia espanyola, que

combinen tipus de canvi i preus relatius, detecten que a partir de mitjan 2006 es produeix

una inflexió en el procés de deteriorament exterior de la competitivitat preu, especialment pel

que fa a les relacions amb la Unió Europea.


37

Gràfic 3.2.2ÍÍNDEXS DE COMPETITIVITAT AMB PREUS INDUSTRIALS . ESPANYA

100

105

110

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O D

Els països desenvolupats comprenen la UE, més Austràlia, Canadà, EUA, Japó, Noruega, Nova Zelanda i Suïssa.NOTA: l'increment de l'índex indica una pèrdua de competitivitat. Font: Banc d'Espanya. Base 1999=100

Països desenvolupatsUE-27

Per agrupacions de branques d’activitat, les dades, disponibles fins a l’octubre mostren una

millora de les exportacions força generalitzada. Destaca, sobretot, el creixement de les

exportacions de maquinària i materials elèctrics i electrònics (32,6%), de vehicles de motor i

material de transport (12,9%) i de productes alimentaris i begudes (11,3%). Tanmateix,

també hi ha branques que tenen uns resultats menys expansius que l’any anterior, com ara

la de química i la de fabricació de màquines d’oficina i ordinadors.


38

Quadre 3.2.2EXPORTACIONS PER BRANQUES D'ACTIVITAT

2005% Total

distribució any fins oct.

Agricultura, ramaderia… 2,0 14,0 14,3Ext. i refinació petroli. ext. carbons 1,1 19,2 34,1Productes alimentaris i begudes 8,6 5,4 11,3Ind. tèxtils, cuir, calçat, vestit i altres 7,0 -3,5 9,5Indústries químiques 22,2 13,0 9,9Metal·lúrgia i prod. metàl.lics 5,5 9,2 10,7Const. maquinària i eq. mecànics 6,9 -1,1 8,0Fabric. màq. d'oficina, ordinadors… 2,8 12,4 -3,5Maq. i mat. elèctrics i electrònics 10,0 5,8 32,6Vehicles motor i mater. transport 21,3 11,8 12,9Resta de branques 11,9 1,8 5,7No classificats 0,9 - -

Total 100,0 7,1 12,6



Acumulat2006

% var.interanual

Segons les principals partides d’exportació, la de cotxes de turisme ha registrat en el conjunt

de l’any un reducció del 6,2%, per bé que en el darrer mes de desembre aquestes

exportacions es varen recuperar. Les vendes de components i accessoris de vehicles es

mantenen estabilitzades, mentre s’obtenen creixements molt elevats en partides com ara els

medicaments, els aparells receptors de TV i els vehicles per transports de mercaderies.


39

Quadre 3.2.3

EVOLUCIÓ DE LES PRINCIPALS EXPORTACIONS

% TotalPA distribució any fins abril fins desbre.

87.03 Cotxes de turisme 10,9 10,0 9,8 -6,287.08 Components i acc. vehicles 5,2 1,2 -1,7 -0,230.04 Medicaments 3,6 62,9 139,2 29,985.28 Aparells receptors TV 3,4 19,9 68,5 58,987.04 Vehicles automòbils transport merca 2,7 82,9 117,1 79,702.03 Carn de porc 1,8 19,2 11,2 13,785.44 Fils i cables 1,5 8,3 7,8 36,239.02 Polímers de propilè 1,0 11,4 25,9 21,327.10 Olis de petroli (no crus) 1,0 19,7 77,0 33,4

Font: Secretaria d'Estat de Turisme i Comerç


% variació interanual2005

Acumulat2006

L’evolució de les exportacions industrials per contingut tecnològic mostra el bon

comportament de les vendes de productes d’alt contingut tecnològic (amb un creixement del

40%). Les exportacions de productes industrials de contingut mitjà alt només avancen un

4,4%, mentre que les de contingut tecnològic mitjà baix creixen un 21%. D’altra banda, les

exportacions de baix contingut tecnològic augmenten un 9%.

Pel que fa a les importacions, als primers mesos de l’any es va produir una alça important,

que es va anar moderant en els mesos següents. El creixement acumulat de les

importacions fins desembre és d’un 10,7%.


40

Quadre 3.2.4

IMPORTACIONS PER BRANQUES D'ACTIVITAT

2005% Total

distribució any fins oct.

Agricultura, ramaderia… 3,7 13,0 0,0Ext. i refinació petroli. ext. carbons 9,0 35,4 25,5Productes alimentaris i begudes 5,9 1,2 10,2Ind. tèxtils, cuir, calçat, vestit i altres 7,2 12,4 30,5Indústries químiques 17,2 7,1 3,9Metal·lúrgia i prod. metàl.lics 6,6 8,0 26,2Const. maquinària i eq. mecànics 8,4 9,3 4,5Fabric. màq. d'oficina, ordinadors… 6,4 32,6 18,5Maq. i mat. elèctrics i electrònics 8,7 0,7 21,6Vehicles motor i mater. transport 15,9 17,3 10,3Resta de branques 10,9 12,1 -1,4No classificats 0,3 - -

Total 100,0 12,5 12,3



2006Acumulat

% var.interanual

Per branques d’activitat, i amb dades fins al mes d’octubre, destaca el creixement de les

importacions d’indústries tèxtils, cuir, calçat i vestit (30,5%) que, tot i haver perdut força

respecte de la primera meitat de l’any, registra un creixement força superior al del 2005. Les

importacions de les indústries metal·lúrgiques augmenten un 26,2% i les de les indústries de

maquinària i materials elèctrics i electrònics un 21,6%. En el cas de les importacions

petrolieres, la moderació del preu del cru n’ha frenat el creixement (fins al 25,5%), després

d’alces força més elevades en els primers mesos de l’any.

3.3. El mercat de treball

El mercat de treball va continuar mostrant a l’any 2006 un to relativament favorable, si bé la

majoria d’indicadors van registrar una certa desacceleració respecte 2005 que s’explica, en

part, per la finalització dels efectes de la regularització d’immigrants. En els primers mesos

de 2007 s’ha mantingut el bon comportament de l’ocupació i ha millorat la caiguda de l’atur.


41

Gràfic 3.3.1DINÀMICA DE L'OCUPACIÓ

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

I 03 II III IV I 04 II III IV I 05 II III IV I 06 II III IV

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Ocupats EPA Cat Afiliats SS CatOcupats EPA Esp Afiliats SS Esp

Font: Idescat, INE i Ministeri de Treball i Assumptes Socials.Nota: l'ocupació EPA considerada al 2005 està corregida dels efectes del canvi metodològic introduït a l'enquesta al 2005.

Segons l’enquesta de població activa (EPA) l’increment de la població ocupada en el conjunt

del 2006 va ser d’un 3,9%, però va anar perdent pols des del 5% del primer trimestre, per

acabar el quart trimestre amb un creixement d’un 2,8%. Pel que fa al registre d’afiliats a la

Seguretat Social, els seus resultats s’han anat acostant als de l’EPA, gràcies a la finalització

dels efectes de la regularització de població immigrant i als canvis metodològics introduïts a

l’enquesta. En el conjunt de 2006 l’afiliació va augmentar un 3,9%, però el seu ritme es va

anar desaccelerant al llarg de l’any, i al desembre va tancar amb un avanç interanual d’un

2,4%. En els primers mesos de 2007 s’ha produït un repunt, i el creixement s’ha accelerat al

gener i febrer fins un 2,7%.

Del total d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya, aproximadament un 12,2% són d’origen

estranger. Aquest col·lectiu va registrar al 2006 un augment de l’ocupació molt intens, que

encara recollia els efectes de l’esmentada regularització. Actualment, la seva evolució s’ha

anat moderant, per bé que continua registrant un creixement elevat, d’un 8,7%. En relació

amb el conjunt estatal, els afiliats a la Seguretat Social a Catalunya representen un 17,8%

del total i la part corresponent al col·lectiu estranger, un 22,2%.


42

Quadre 3.3.1

AFILIATS A LA SEGURETAT SOCIAL

Febrer 20072

Var. interanualrelativa (%) Absoluta Relativa %

CATALUNYATotal règims1 2,7 126.018 3,9

Agricultura -4,2 -2.239 -4,2Indústria -1,3 -9.958 -2,2Construcció 6,7 30.433 8,9Serveis 3,4 111.684 5,1

Règim general 3,6 104.671 4,1Règim autònoms 2,7 13.473 2,5

ESPANYATotal règims1 3,5 760.921 4,3

1Inclou el règim general, el d'autònoms i els règims especials.2Les dades pels quatre sectors corresponen al mes de gener de 2007

Font: Ministeri de Treball i Assumptes Socials.

Variació interanualMitjana any 2006

A escala estatal l’augment de l’ocupació al llarg del 2006 va ser lleugerament més elevat

que a Catalunya. Així, segons l’EPA l’ocupació va avançar un 4,1% en el conjunt de l’any i

segons l’afiliació un 4,3%. Després de la suau desacceleració en la segona meitat de 2006,

els primers mesos de 2007 s’han caracteritzat per una renovada fortalesa, de manera que el

ritme d’afiliació guanya dinamisme fins un 3,5% interanual.

Pel que fa a la dinàmica sectorial de l’ocupació, l’afiliació a la Seguretat Social en la

construcció continua registrant el creixement més elevat (d’un 6,7% interanual, amb dades

de gener de 2007), seguida pels serveis (3,4%). Les activitats terciàries més dinàmiques són

el transport aeri i la recerca i desenvolupament, i les que creen més ocupació en termes

absoluts són els serveis empresarials, l’Administració pública i l’educació i sanitat. En canvi,

la indústria manté la tendència descendent iniciada l’any 2002, alhora que l’agricultura

també anota una davallada. Els resultats sectorials de l’EPA coincideixen a apuntar el declivi

de l’ocupació industrial i el dinamisme de la construcció, tot i les divergències sectorials

respecte dels de la Seguretat Social.


43

Quadre 3.3.2

MAGNITUDS DEL MERCAT DE TREBALL A CATALUNYA I A ESPANYA

% variació % variació mitjana anual interanual

CATALUNYA 2006 IV trim 06

Població activa 3,5 2,8Població ocupada 3,9 2,8

Assalariats 3,9 2,8Assalariats indefinits 1,6 1,5Assalariats temporals 10,8 6,7

Població en atur -1,8 3,4

ESPANYA

Població activa 3,3 3,1Població ocupada 4,1 3,6

Assalariats 4,6 3,9Assalariats indefinits 3,5 3,9Assalariats temporals 6,7 4,1

Població en atur -3,9 -1,7

Font: Enquesta de Població Activa (EPA), INE.

Seguint amb les dades de l’EPA, al darrer trimestre de 2006 l’ocupació del col·lectiu femení

va créixer a un ritme molt més intens que el dels homes (d’un 4% enfront un 1,9%). Per un

altre costat, el treball a temps parcial va millorar la seva evolució respecte les caigudes

interanuals dels anteriors trimestres. Per la seva banda, els treballadors per compte propi i

els assalariats van registrar un avenç molt similar a la mitjana, amb taxes al voltant d’un

2,7%. Pel que fa específicament als treballadors assalariats, la creació d’ocupació en

comparació amb un any abans es va concentrar de manera íntegra en el sector privat,

mentre que al sector públic, i segons aquesta mateixa font, es va produir un descens del

nombre d’ocupats d’un 4,4% interanual.

Segons l’EPA l’ocupació indefinida es va anar alentint lleugerament en el decurs de l’any i en

el quart trimestre presentava un avenç feble, d’un 1,5% interanual, mentre que el treball

temporal creixia a un ritme del 6,7%, perdent també força respecte de la primera meitat del

2006. Aquestes dinàmiques van comportar una alça de la taxa de temporalitat en

comparació amb un any enrere (passa d’un 25,4% a un 26,4%), de la qual cosa es pot

desprendre que les mesures de la reforma laboral dirigides a promoure el treball indefinit no

han tingut resultats pel moment. No obstant, les dades de les oficines de treball de la

Generalitat mostren un fort dinamisme dels contractes indefinits. En el conjunt de l’any 2006

van augmentar un 38,3%, mentre que en els primers mesos de 2007 han suavitzat una mica

el ritme, fins un 27,4% interanual.


44

A Espanya, l’evolució dels ocupats amb contracte indefinit va ser més positiva que no pas a

Catalunya (segon l’EPA Van augmentar un 3,5%), i la taxa de temporalitat es va mantenir al

mateix nivell de fa un any (un 33,8%). En aquest cas, les dades referides al nombre de

contractes indefinits registrats (amb un augment d’un 41,1% pel conjunt de 2006)

reflecteixen també una dinàmica més positiva de la temporalitat que no pas l’EPA.

L’avenç de la població activa, tot i que va anar perdent força al llarg de l’any, va mantenir un

augment significatiu (un 3,5% en mitjana anual). Això va permetre assolir un nou màxim en

la taxa d’activitat de la població de 16 a 64 anys, que va arribar a un 76,8%. També es va

produir un increment important en la taxa d’ocupació, que en un any va passar d’un 70,9% a

un 71,7%. En tots dos casos la millora es va derivar fonamentalment del bon comportament

de les taxes del col·lectiu de les dones. De fet, la tradicional bretxa en ocupació femenina

que presentava el mercat de treball català en comparació amb l’europeu s’ha tancat, i ara

com ara la taxa d’ocupació de les dones supera la mitjana de la zona euro. Amb tot, un dels

principals reptes de l’evolució laboral és la millora en la taxa d’ocupació juvenil, que es

manté en nivells baixos (49,4% el 2006).

Quadre 3.3.3RÀTIOS LABORALS

Període: 2006

Ràtios laborals Catalunya Espanya Zona euro (1) Catalunya Espanya

Taxa d'activitat (%). Població 16 a 64 anys 76,5 71,9 70,4 76,8 72,2Taxa d'ocupació (%). Població 16 a 64 anys 71,4 65,7 64,4 71,7 66,2

Dones 61,3 54,0 56,3 62,0 54,8Homes 81,3 77,3 72,5 81,0 77,4Joves (de 16 a 24 anys) 49,4 43,3 37,1 47,6 42,8

Taxa d'atur (%). Població de 16 anys i més 6,6 8,5 7,8 6,7 8,3Taxa de temporalitat 26,4 33,3 16,6 26,4 33,8

(1) Les dades per la zona euro corresponen a la mitjana fins al tercer trimestre de 2006, excepte en el cas de l'atur (que és la mitjana de l'any).

Les taxes d'activitat i d'ocupació fan referència a la població de 15 a 64 anys

Font: INE i Eurostat.

Mitjana anual IV trim 2006

Tot i el creixement de l’ocupació, l’augment del volum de població que s’incorpora al mercat

laboral va fer créixer el nombre d’aturats al llarg de l’any. Així, tot i que en mitjana del 2006

l’atur es va reduir un 1,8% (situant la taxa d’atur de l’any en un 6,6%), les dades del darrer

trimestre van mostrar un creixement del nombre d’aturats d’un 3,4%, mentre la taxa d’atur

resultant va pujar al 6,7%. A Espanya, en el conjunt de l’any, l’augment de la població activa

va ser inferior al de Catalunya, cosa que va contribuir al descens relatiu més alt del nombre

d’aturats. Aquesta dinàmica descendent va continuar en el darrer trimestre, però a un ritme

més lent, i va situar la taxa d’atur espanyola en un 8,3%, quatre dècimes per sota de fa un


45

any. També a la zona euro es va observar un reducció substancial en la taxa d’atur, que va

caure al desembre fins un mínim històric d’un 7,5%. Aquest descens es va explicar en una

bona part per la caiguda de l’atur a Alemanya i a França.

Gràfic 3.3.2EVOLUCIÓ DE L'ATUR REGISTRAT

-8

-6

-4

-2

0

2

4

6

8

10

G2003

A JL O G2004

A JL O G2005

A JL O G2006

A JL O F2007

Font: Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) i INEM .

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya Espanya

Malgrat el repunt de l’atur estimat per l’EPA, l’atur registrat a les oficines de treball de la

Generalitat va registrar una clara tendència descendent al 2006, i al 2007 ha accentuat la

seva caiguda. Al mes de febrer el nombre d’aturats ha baixat un 5,7% interanual en

comparació amb un any abans, la reducció més forta dels darrers anys. A escala sectorial,

tots els sectors redueixen l’atur, si bé destaca el retrocés de l’atur a l’agricultura i al col·lectiu

sense ocupació anterior (d’un 20,9%). Fins i tot la indústria, malgrat el comportament a la

baixa de la seva ocupació, enregistra un descens (d’un 5,6%). Al conjunt de l’Estat l’atur

registrat també presenta una trajectòria de descens, però una mica més suau que en el cas català (al febrer va disminuir un 4,3% interanual).

3.4. Evolució dels preus

La inflació catalana va iniciar l’any 2006 en taxes molt elevades (4,6% interanual al gener)

però en la segona meitat de l’any la moderació del preu del petroli va impulsar la retallada de

la inflació fins als valors més baixos dels darrers anys. La inflació mitjana de 2006 va ser

d’un 3,7%, mentre que es va tancar l’any amb una taxa d’un 2,8% interanual al desembre.


46

Aquesta contenció s’ha accentuat als principis de 2007, de manera que al gener s’ha

registrat una nova reducció de la inflació fins un 2,4%. Feia vuit anys que no s’assolia una

taxa tan baixa, des de febrer de 1999.

Gràfic 3.4.1EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ GENERAL, LA INFLACIÓ SUBJACENT I DEL PREU DEL PETROLI

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

G 2003

A JL O G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G2007

Font: INE i Banc d'Espanya

% v

aria

ció

inte

ranu

al IP

C

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

% v

aria

ció

inte

ranu

al p

reu

petro

li

Inflació general

Índex sense aliments no elaborats ni prod. energèticsCotització petro li en euros

La moderació en els preus ha estat possible en bona mesura pel millor comportament dels

elements més volàtils de l’índex de preus de consum (IPC). La trajectòria més positiva del

petroli ha estat un factor clau, tant pels seus efectes directes sobre els preus de l’energia,

com pels efectes indirectes en la resta de béns i serveis. Tot i això, en els propers mesos

aquest component podria ser menys favorable, ja que la tensió pel programa nuclear a l’Iran

ha tornat a empènyer lleugerament la cotització del cru. Un altre factor que ha col·laborat

molt en el descens de la inflació a Catalunya ha estat el comportament pausat dels preus de

l’alimentació, especialment en la no elaborada (amb un creixement de preus d’un 2%, quan

un any abans era d’un 6,5%).

Pel que fa a la inflació subjacent, que inclou els elements més estables dels preus, també va

registrar una reducció al llarg de 2006, però en menor mesura que l’índex general. Va iniciar

l’any amb una taxa d’un 3,3% i al desembre havia baixat fins un 2,7%, si bé al gener de

2007 ha tornat a repuntar lleugerament (2,9% interanual), en bona part a causa de l’augment

de preus del tabac. Segons components, el capítol que va presentar una evolució més

moderada al llarg de 2006 va ser el de béns industrials (descomptant els productes


47

energètics), seguit de l’alimentació elaborada. Per la seva banda, els serveis van continuar

enregistrant els majors augments de preus (van tancar desembre amb una taxa d’un 3,8%,

per accelerar-se fins un 4% al gener de 2007).

Quadre 3.4.1

Taxes de variacó interanuals

CATALUNYA

Índex sense aliments no elaborats ni

productes energètics

Alimentació elaborada, begudes i

tabac

Béns industrials

sense productes energètics Serveis

Alimentació no elaborada

Productes energètics1

Mitjana 2004 3,1 3,6 1,5 4,2 4,7 5,2Mitjana 2005 3,2 3,7 1,4 4,4 3,6 10,2Mitjana 2006 3,1 3,5 1,7 4,0 4,5 7,7

Desembre 04 3,2 4,1 1,7 4,0 1,3 8,9Desembre 05 3,4 3,7 1,7 4,5 6,7 9,7O 06 2,9 3,3 1,5 3,7 4,6 -1,8N 2,8 3,0 1,4 3,8 4,3 -0,1Desembre 06 2,7 2,5 1,4 3,8 3,5 2,3G 07 2,9 2,9 1,3 4,0 2,0 -1,3

ESPANYA

Mitjana 2004 2,7 3,6 0,9 3,7 4,6 4,8Mitjana 2005 2,7 3,4 0,9 3,8 3,3 9,6Mitjana 2006 2,9 3,6 1,4 3,9 4,4 8,0

Desembre 04 2,9 4,1 1,2 3,8 1,8 7,6Desembre 05 2,9 3,8 1,1 3,9 5,2 9,9O 06 2,8 3,4 1,3 3,8 5,2 -1,9N 2,6 2,9 1,2 3,7 5,0 0,3Desembre 06 2,5 2,2 1,2 3,7 4,5 2,6G 07 2,7 2,9 1,2 3,8 3,5 -1,31 Inclou els preus dels carburants i els combustibles i de l'energia.

Font: INE.

EVOLUCIÓ DE L'IPC PER SECTORS ESPECIALS

Els grups de despesa que més es van encarir en mitjana al 2006 van ser l’habitatge,

l’ensenyament, i el grup format per hotels, cafès i restaurants. Tot i això, en els darrers

mesos el primer grup ha anat moderant la seva evolució– perquè la reducció del petroli ha

determinat un menor encariment dels subministraments energètics de la llar - , a diferència

dels altres dos, que han intensificat les seves tensions inflacionistes. Un altre grup de

despesa que també ha accelerat molt els seus preus han estat les begudes alcohòliques i

tabac, per la pujada d’aquest darrer producte: en el conjunt de 2006 s’havien encarit només

un 1,8%, però al gener de 2007 presenten una taxa interanual d’un 8,9%, la més elevada de

tots els grups. En l’altre extrem, els grups de despesa amb una evolució més moderada han

estat les comunicacions (que redueixen els seus preus respecte un any abans, com ja ha


48

esdevingut habitual en els darrers anys) i el lleure i cultura, que també ha presentat una

tendència de preus lleugerament negativa en els darrers mesos.

Quadre 3.4.2

Taxa de variació interanuals

CATALUNYA Gen

eral

Alim

ents

Beg

. alc

oh. i

ta

bac

Ves

tit

Hab

itatg

e

Par

amen

t lla

r

Med

icin

a

Tran

spor

ts

Com

unic

acio

ns

Lleu

re i

cultu

ra

Ens

enya

men

t

Hot

els,

caf

és i

rest

aura

nts

Altr

es

Mitjana 2004 3,5 4,0 3,9 3,5 3,3 2,1 0,8 4,9 -1,2 1,0 4,4 4,6 3,9Mitjana 2005 3,9 3,5 4,7 2,3 5,9 2,9 1,2 7,0 -1,7 0,8 5,4 4,8 3,6Mitjana 2006 3,7 4,1 1,8 2,0 6,4 3,0 1,5 4,3 -1,5 0,6 4,4 4,6 4,0

Desembre 04 3,6 2,9 4,9 3,6 4,2 2,1 0,5 7,1 -0,9 0,1 4,9 4,8 3,3Desembre 05 4,3 4,8 4,8 2,8 6,4 2,9 1,0 6,2 -1,8 1,8 5,2 5,0 3,7O 06 2,6 4,2 1,0 1,7 4,9 2,8 1,8 -1,3 -1,4 0,0 3,6 4,5 4,2N 2,7 3,7 1,1 1,8 4,6 2,9 1,8 0,3 -1,6 -0,4 5,0 4,7 4,2Desembre 06 2,8 3,0 1,6 1,8 4,9 2,7 1,9 1,7 -1,7 -0,1 5,2 4,4 4,3G 07 2,4 1,9 8,9 1,4 3,9 3,1 2,0 0,1 -1,6 -0,4 6,5 4,7 4,3

ESPANYA

Mitjana 2004 3,0 3,9 4,3 1,8 3,5 1,6 0,4 4,4 -1,0 0,1 4,0 4,0 3,0Mitjana 2005 3,4 3,2 5,1 1,4 5,3 2,1 0,9 6,3 -1,6 -0,2 4,2 4,2 3,1Mitjana 2006 3,5 4,1 1,8 1,2 6,5 2,6 1,3 4,5 -1,3 0,1 4,0 4,5 3,7

Desembre 04 3,2 3,0 5,5 2,1 4,1 1,8 0,2 6,0 -0,7 -0,1 4,2 4,2 2,8Desembre 05 3,7 4,2 5,1 1,4 6,0 2,2 0,7 6,2 -1,7 0,6 4,1 4,3 3,4O 06 2,5 4,4 0,9 1,3 4,9 2,6 1,5 -1,0 -1,3 -0,3 4,0 4,4 4,0N 2,6 3,9 1,0 1,3 4,7 2,7 1,6 0,5 -1,4 -0,7 4,3 4,4 3,9Desembre 06 2,7 3,2 1,4 1,3 4,9 2,6 1,7 1,8 -1,5 -0,6 4,4 4,4 3,9G 07 2,4 2,4 8,9 1,3 3,9 2,9 1,6 0,2 -1,3 -0,8 4,6 4,6 3,8

Font: elaboració a partir de les dades de l'INE.

EVOLUCIÓ DE L'INDEX DE PREUS AL CONSUM (IPC) PER GRUPS DE DESPESA

Al conjunt de l’Estat la inflació també va anar cedint durant l’any passat, després de marcar

un màxim al principi de 2006. En el conjunt de l’any la inflació mitjana va ser d’un 3,5%, si bé

al desembre va finalitzar amb una taxa d’un 2,7% interanual. Com a Catalunya, al gener s’ha

produït un nou descens fins un 2,4%. Al llarg dels darrers mesos la inflació ha experimentat

una retallada més intensa a Catalunya que a Espanya, cosa que ha possibilitat un descens

pronunciat en el diferencial d’inflació respecte de la mitjana estatal. El diferencial, que durant

l’any 2005 s’havia situat sistemàticament per sobre de 0,5 punts, va disminuir gradualment al

llarg de 2006, i al gener de 2007 ha estat pràcticament nul (de 0,02 punts, la desviació més

baixa des de octubre de 2001).


49

Gràfic 3.4.2EVOLUCIÓ DEL DIFERENCIAL D'INFLACIÓ ENTRE CATALUNYA I ESPANYA

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

Font: INE

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Diferencial IPC subjacentDiferencial IPC general

En el conjunt de 2006, els grups de despesa que van presentar un comportament més

alcista a Catalunya en comparació amb Espanya van ser l’ensenyament, el vestit i calçat i el

lleure i cultura, grups que tradicionalment han tingut un diferencial d’inflació positiu. Mentre

que l’ensenyament ha tendit a ampliar el diferencial en els darrers mesos (fins a gairebé 2

punts percentuals al gener de 2007), en els altres dos casos s’observa una tendència a la

correcció. En sentit contrari, els grups de despesa que van mostrar un diferencial negatiu de

major magnitud van ser els aliments, les comunicacions i els transports.

La inflació subjacent espanyola, igual com la catalana, també va registrar un descens

continu des de la segona meitat de 2006, si bé al gener ha repuntat lleugerament fins un

2,7%. D’aquesta manera, el diferencial d’inflació de Catalunya respecte a Espanya en

termes de la inflació subjacent es va situar en 0,2 punts percentuals, una mica més ampli

que si es considera l’índex general.


50

Gràfic 3.4.3EVOLUCIÓ DELS PREUS A CATALUNYA, ESPANYA I LA ZONA EURO

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

Font: INE i Eurostat

% v

aria

ció

inte

ranu

al

CatalunyaEspanyaZona euro (IPCH)

A la zona euro la segona part del 2006 també es va caracteritzar per una reducció de les

tensions inflacionistes. Al gener de 2007 s’ha mantingut aquesta tendència, i el creixement

de l’IPC harmonitzat s’ha reduït fins un 1,8% interanual, per sota de l’objectiu d’inflació del

Banc Central Europeu. Així, en els darrers mesos s’ha produït una millora molt substancial

en el diferencial que separa la inflació catalana i espanyola respecte l’europea: a principis de

2006 la desviació superava els dos punts percentuals, mentre que un any més tard el

diferencial ha caigut fins a 0,6 punts. Tot i això, en termes de inflació subjacent les

diferències són més notables, ja que aquest índex continua en uns nivells molt moderats a la

zona euro (1,8%). Per països, Espanya ja no presenta la taxa d’inflació més elevada, però

continua en la banda alta. Els països més inflacionistes són Grècia i Irlanda (amb taxes

respectives d’un 3% i d’un 2,9%). En canvi, els creixements més baixos corresponen als

Països Baixos (1%) i a Finlàndia (país que, tot i gaudir d’un creixement econòmic superior al

5%, registra una inflació d’un 1,3%).


51

Gràfic 3.4.4EVOLUCIÓ DE L'ÍNDEX DE PREUS INDUSTRIALS (IPRI)

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

G 2004

A JL O G 2005

A JL O G 2006

A JL O G 2007

Font: INE i Eurostat.

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Catalunya Espanyazona euro

Pel que fa a l’evolució dels preus industrials de sortida de fàbrica, van registrar un fort

creixement l’any passat (d’un 5,1%), però després d’assolir un màxim a mitjans 2006, han

seguit una trajectòria contínua de contenció. Al mes de gener s’ha produït una nova

desacceleració fins al 3,4% interanual. Aquest descens es deu fonamentalment al menor

augment del component energètic i dels béns de consum. Al conjunt de l’Estat l’índex de

preus industrials (amb un creixement del 5,3% el 2006) ha mostrat en els darrers mesos un

comportament més pausat que a Catalunya (amb una taxa al gener d’un 2,7%). En canvi, a

la zona euro la contenció en els preus industrials no ha estat tant acusada, i presenta el

creixement més alt de tots tres àmbits (d’un 4,1% interanual, amb dades fins desembre).

Finalment, de cara als propers mesos, s’espera que la inflació continuï estabilitzada en

nivells relativament baixos, tot i que els elements volàtils podrien repuntar si es produeix una

nou episodi d’alces del petroli o si es registren pressions en l’alimentació fresca. En principi,

la majoria d’organismes apunten a que les expectatives d’inflació resten moderades, i la

negociació salarial també està recollint aquesta tendència.

3.5. Els salaris i els costos laborals L’increment salarial pactat en convenis col·lectius durant el 2006 ha estat d’un 3,17% , per

sobre del que hi va haver l’any anterior, d’un 2,96%. Aquest darrer any, però, l’aplicació de

les clàusules de salvaguarda han tingut menys incidència en les revisions salarials gràcies a


52

la moderació de la inflació. D’aquesta manera, l’increment salarial un cop incorporades

aquests revisions – en els convenis que així ho preveien– s’ha situat en un 3,43%, un

increment salarial que finalment ha estat inferior al del 2005 (3,63%).

INCREMENT SALARIAL PACTAT I REVISAT SEGONS LA CLÀUSULA DE REVISIÓ (2006)

Clàusula de revisióAcords

col·lectiusEmpreses afectades

Treballadors afectats

Increment salarial pactat (%)

Increment salarial revisat (%)

Sense clàusula prevista 417 31.447 312.924 3,95 3,95Amb clàusula prevista 531 173.225 1.524.826 3,01 3,32 no retroactiva 84 64.628 488.485 4,09 4,09 retroactiva 447 108.597 1.036.341 2,50 2,96

Total 948 204.672 1.837.750 3,17 3,43

Font: Departament de Treball i Indústria

Quadre 3.5.1

Les clàusules de revisió salarial per garantir el manteniment del poder adquisitiu s’han anat

estenent cada cop més i l’any 2006 han emparat el 83% dels treballadors implicats en la

negociació col·lectiva, enfront del 74,2% de l’any 2005 i del 66% del 2004. Aquesta major

presència de clàusules de salvaguarda salarial està relacionada amb l’Acord interconfederal

de negociació col·lectiva (ANC), signat per primera vegada pels agents econòmics i socials el

20021. Aquest acord recomana que els increments salarials es pactin en funció de la previsió

oficial de la inflació (2%), independentment del repartiment negociat de la productivitat que hi

pugui haver en cada cas. La inclusió de les clàusules de garantia salarial per la desviació

dels preus complementen aquestes condicions.

INCREMENT SALARIAL PACTAT I REVISAT SEGONS LA VIGÈNCIA (2006)

VigènciaAcords

col·lectiusEmpreses afectades


Increment salarial pactat

Increment salarial revisat

De nova signatura 246 20.408 176.894 3,68 3,79 Anuals 47 7.322 44.268 3,51 3,69 Plurianuals -1r any 199 13.086 132.626 3,73 3,82Plurianuals - altres anys 702 184.264 1.660.856 3,11 3,39

Total 948 204.672 1.837.750 3,17 3,43

Font: Departament de Treball i Indústria

Quadre 3.5.2

Segons l’inici de la vigència dels convenis, els signats de nou el 2006 han pactat un

increment salarial (d’un 3,68%) superior als de caràcter pluriennal signats altres anys

1 Amb vista a l’evolució salarial d’enguany, el 6 de febrer es va subscriure la pròrroga de l’Acord interconfederal de negociació col·lectiva


53

(3,11%). Un cop incorporades les clàusules de revisió els increments han estat, finalment,

d’un 3,79% per als nous acords i d’un 3,39% per als signats anteriorment.

Increment salarial pactat i revisat per sectors (2006)

Acords col·lectius

Empreses afectades


Increment salarial pactat 2006 2005

Agricultura 8 6.265 28.558 3,83 3,84 4,11Indústria 287 33.429 480.486 3,77 3,97 4,00Construcció 9 22.310 156.649 2,80 3,50 3,20Serveis 644 142.668 1.172.057 2,96 3,18 3,52

Total 948 204.672 1.837.750 3,17 3,43 3,63

(1) A 31 de desembreFont: Departament de Treball i Indústria

Quadre 3.5.3

Increment salarial revisat (%) (1)

En relació amb el 2005 ha augmentat el nombre d’acords negociats (131 més) però, en

canvi, ha disminuït el nombre d’empreses i de treballadors implicats. Per sectors econòmics,

la indústria ha estat el sector amb un increment salarial més elevat (3,97%), seguit per

l’agricultura (3,84%), la construcció (3,50%) i els serveis (3,18%); aquest darrer sector és el

que aplega el major nombre d’acords (67,9% del total) i treballadors implicats (63,8%).

Segons l’Enquesta trimestral del cost laboral de l’INE, en els tres primers trimestres del 2006

el cost mitjà per treballador i mes a Catalunya s’ha situat en 2.268,6 euros, amb un

increment interanual del 3,5%, superior al del 2005 (2,8%). El cost salarial presenta també

un creixement superior (3,3% i 2,3%, respectivament), mentre es dóna una certa moderació

dels costos laborals no salarials. A diferència d’altres ocasions, tant el cost laboral total com

el cost estrictament salarial presenten aquest darrer any la mateixa evolució a Catalunya i al

conjunt estatal.


54

Quadre 3.5.4

COSTOS SALARIALS I LABORALS (% variació interanual)

2005 2006 2005 2006CATALUNYACost laboral total 2,8 3,5 3,7 4,0 Cost salarial 2,3 3,3 3,2 4,0

Cost salarial ordinari 2,4 4,3 3,4 4,9Cost salarial extraordinari 2,0 -3,3

Cost laboral no salarial 4,2 3,9 5,2 4,1

Hores pactades -0,1 -0,7Hores efectives de treball -1,0 -0,3

ESPANYACost laboral total 2,9 3,5 3,7 4,0 Cost salarial 2,6 3,3 3,3 3,9

Cost salarial ordinari 2,6 3,8 3,3 4,3Cost salarial extraordinari 3,0 -0,1

Cost laboral no salarial 3,8 4,0 4,6 4,2

Hores pactades -0,3 -0,4Hores efectives de treball -0,7 -0,4

Font: INE. Dades de la mitjana dels tres primers trimestres.

Cost mes treballador Cost hora treball

A Catalunya i al conjunt de l’Estat el creixement del cost laboral per hora de treball en els

tres primers trimestres ha estat d’un 4%, per tant, superior al del cost mensual per

treballador, cosa que s’explica per la reducció de les hores efectives de treball. A Catalunya

aquesta reducció s’ha concentrat fonamentalment en el sector de la construcció (-1,2%) i, en

un grau menor, en els serveis (-0,4%); en canvi a la indústria el nombre d’hores efectives de

treball han augmentat un 0,4%, en comparació amb l’any anterior.

Gràfic 3.5.1COSTOS LABORALS PER HORA EFECTIVA DE TREBALL. MITJANA MÒBIL DE 4 TRIMESTRES

0123456789

10

I 04 II III IV I 05 II III IV I 06 II III

Font: INE

% v

aria

ció

inte

ranu

al

Indústria Serveis Construcció


55

La construcció, amb un increment mitjà dels costos laborals de l’1,9% els tres primers

trimestres, és l’únic sector que ha tingut un comportament dels costos laborals més moderat

que el del mateix període del 2005 (2,1%). D’altra banda, la indústria i els serveis han

presentat increments del 4,1% (comparat amb l’1,7 i el 3,9% del 2005, respectivament).

57

4. LES PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER AL 2007

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 4. Les previsions macroeconòmiques per al 2007

59

Al llarg de 2006 l’economia mundial ha perllongat la seva fase expansiva. L’espectacular

avenç de les economies emergents, l’empenta de l’economia dels Estats Units (tot i la recent

desacceleració) i la reactivació europea estan sustentat el creixement. De fet, a mesura que

transcorria l’any els organismes econòmics internacionals han revisat a l’alça les seves

previsions de creixement econòmic: el Fons Monetari Internacional xifra que l’economia

mundial creixerà al 2006 un 5,1%, 0,25 dècimes més que la seva estimació prèvia de

primavera, mentre que per al 2007 s’espera un lleu alentiment fins un 4,9%.

El creixement econòmic mundial continua estant liderat pel fort dinamisme de les economies

emergents i països en desenvolupament. Segons l’FMI, la previsió de creixement per

aquesta àrea per a 2007 és de 7,2%. D’entre aquests països, cal destacar els augments en

l’activitat que es registraran a la Xina (10%) , la Índia (7,3%) i Rússia (6,5%). Pel que fa a les

economies avançades, al llarg de l’any s’han fet més evidents els senyals de desacceleració

als Estats Units, mentre que s’anava consolidant la recuperació a la Unió Europea. D’altra

banda, el manteniment de forts ritmes de creixement econòmic ha estat compatible amb un

acotament de les tensions inflacionistes gràcies a la moderació del preu del petroli.

Les previsions per a 2007 apunten a un manteniment d’aquest escenari expansiu que, no

obstant, no està exempt d’alguns riscos. Així, en el panorama econòmic mundial segueixen

presents els forts desequilibris comercials i financers que tenen la seva principal

manifestació en el dèficit corrent dels EUA. L’altra cara de la moneda l’ofereixen els

superàvits dels països exportadors de petroli, la Xina i les economies emergents asiàtiques.

L’FMI insisteix en la necessitat d’una major flexibilitat canviària per part dels països

excedentaris per corregir aquests desequilibris, en particular la Xina, on les revaluacions del

iuan han tingut fins el moment un impacte limitat.

Així mateix, el principal risc que a hores d’ara plana sobre l’economia nord-americana és el

procés d’ajustament en el mercat de l’habitatge i la consegüent desacceleració en el consum

privat. Tot i això, l’economia dels Estats Units ha tancat l’any amb un creixement mitjà del

3,3%, només una dècima menys que l’any anterior, si bé és cert que els resultats previstos

per enguany són més baixos (2,4% segons l’OCDE).

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte 4. Les previsions macroeconòmiques per al 2007

60

Quadre 4.1

(% de variació interanual del PIB)

2005 2006FMI OCDE FMI OCDE

Economia mundial 4,9 5,1 nd 4,9 ndEconomies avançades 2,6 3,1 3,2 2,7 2,5Economies emergents i en desenv. 7,4 7,3 nd 7,2 nd

Estats Units* 3,2 3,3 3,3 2,9 2,4Japó* 1,9 2,2 2,2 2,1 2,0Xina 10,2 10,0 nd 10,0 ndÍndia 8,5 8,3 nd 7,3 nd

2005

UE-27 1,7Regne Unit 1,9Eurozona 1,4

Alemanya 0,9França 1,2Itàlia 0,1Espanya** 3,5

* Els resultats del 2006 són dades comptables** Les previsions del govern espanyol per al 2007 són d'un 3,4%

Font: FMI, (Setembre 2006), OECD, (Novembre 2006) i Comissió Europea. Interim forescast (Febrer 2007)

2,42,7

2,22,03,7

1,82,21,93,9

2,92,82,6

PREVISIONS DE CREIXEMENT ECONÒMIC

2007

2006 2007Comissió europea

2,72,7

La moderació en els ritmes de creixement a Estats Units, i també al Japó, es veurà

compensada per la reactivació de les economies europees. El segon semestre de 2006, el

creixement a la zona euro ha estat del 3,3%, superant els registres d’EUA. D’aquesta

manera el PIB de la zona euro registra el 2006 un creixement mitjà del 2,7% i el del conjunt

de la UE del 2,9%, que en ambdós casos són els creixements més elevats dels darrers sis

anys. L’any 2007 apunta a un cert alentiment bàsicament a causa de la reforma de l’IVA a

Alemanya, per bé que el seu impacte serà inferior al previst inicialment de manera que el

PIB avançarà un 2,4% a la zona euro i un 2,7% a la UE.

Per països, cal destacar que s’han reduït les diferències en les taxes de creixement de les

grans economies europees gràcies a la recuperació d’Alemanya que el 2006 creix un 2,7%,

desprès del dèbil registre de l’any anterior (0,9%), i de l’economia italiana que, tot i que

manté el menor creixement dins de la zona euro (desprès de Portugal), ha protagonitzat un

notable avanç (creix un 1,9%) en comparació amb l’estancament de l’any anterior.


61

Destaquen també els millors resultats de l’economia al Regne Unit i a França, a més del fort

creixement de l’economia espanyola.

Pel que fa a la composició del creixement a la UE, aquest es fonamentarà en major mesura

en la reactivació de la demanda interna, basada en l’impuls de la inversió, tant en béns

d’equipament com en construcció. El consum privat es beneficiarà de la millora en la creació

d’ocupació i de la moderació de la inflació. El creixement de les exportacions de béns i

serveis protagonitza també una part important d’aquesta nova dinàmica de l’economia, tot i

que el rellançament de la demanda interna pressiona també a l’alça a les importacions. La

moderació del preu del petroli ha donat un respir a la inflació i les previsions de febrer de la

Comissió auguren una nova contracció de la inflació a la zona euro el 2007 (un 1,8% enfront

del 2,2% el 2006). Tot i això, les previsions del Banc Central Europeu apunten cap a un nou

gir a l’alça el 2008. Això ha impulsat l’autoritat monetària europea a elevar un quart de punt

els tipus d’interès el 8 de març, que queden fitxats en el 3,75%, sense que es descarti un

nou moviment en aquest mateix els propers mesos.

L’economia espanyola segueix registrant una dinàmica molt viva que ha superat les

previsions en créixer el quart trimestre un 4% i situar el resultat de l’any en un 3,9%. La

composició del creixement s’ha reequilibrat lleugerament, gràcies al millor comportament de

les exportacions. Això ha permès que s’anés frenant l’avanç del desequilibri exterior, tot i

que la demanda externa encara resta en el quart trimestre 0,9 punts percentuals al

creixement del PIB, eixamplant el ja elevat dèficit exterior de l’economia espanyola. Un

aspecte positiu és la notable reducció del diferencial d’inflació amb la zona euro en els

darrers mesos que està alleugerint la pèrdua de competitivitat de les mercaderies

espanyoles. Les previsions apunten a una moderada desacceleració del consum privat i de

la construcció, a la vista de l’augment en els tipus d’interès. El 2007 el govern espanyol

preveu un creixement del PIB del 3,4%, però amb una composició més sanejada que ha de

contribuir a reduir les tensions inflacionistes. Els recents previsions (del mes de febrer

d’enguany) de la Comissió són encara més optimistes i preveuen que l’economia espanyola

creixerà un 3,7%.

Aquest context suposa un marc favorable per a l’evolució de l’economia catalana, ateses les

bones perspectives dels dos principals mercats d’aquesta: el de la resta d’Espanya i el dels

països de la zona euro. La recuperació en les economies europees i la moderació en les

tensions inflacionistes els darrers mesos de 2006, afavorida per l’evolució a la baixa en el

preu del petroli, contribuiran a avançar cap a un patró de creixement més sa i sostenible,

amb un menor protagonisme de la demanda interna. Els darrers anys, els baixos tipus

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte 4. Les previsions macroeconòmiques per al 2007

62

d’interès fixats pel Banc Central Europeu han impulsat a l’alça la demanda interna, que s’ha

convertit en el motor del creixement de l’economia catalana. El 2004 i 2005 la demanda

interna va créixer per sobre del 5%, més de dos punts per sobre del PIB. La pressió de la

demanda i el diferencial d’inflació han malmès la competitivitat de l’economia catalana en un

context creixentment globalitzat, amb el consegüent empitjorament del dèficit amb

l’estranger. El 2006 s’ha iniciat la senda de moderació de la demanda interna,

fonamentalment en el component de consum de les llars, que s’ha de consolidar l’any 2007.

La pujada en els tipus d’interès ha introduït ja una tendència a la moderació en la despesa

de consum, més encara en un context de fort endeutament de les famílies. Cal dir, però, que

la retallada en el consum està sent moderada en bona mesura perquè, tot i l’increment en

l’endeutament, s’ha produït un notable augment en la riquesa de les famílies. Així, la previsió

per a 2007 apunta a un creixement del consum de les famílies del 3,3%.

L’augment en els tipus d’interès també comença a tenir efectes en el mercat immobiliari.

S’ha iniciat una tendència a la desacceleració en el preu de l’habitatge, en el nombre de

transaccions immobiliàries i un allargament dels períodes de venda. Això afavoreix una

desacceleració de la inversió en construcció. Contràriament, es manté la fortalesa de la

inversió en béns d’equipament, afavorida per la recuperació de l’activitat industrial i la

consolidació de la recuperació a les economies europees. La inversió en béns d’equipament

creixerà un 6,1%, mentre que en el cas de la formació bruta de capital en construcció es

preveu un augment del 4,5%.

La bona marxa de les economies europees tindrà una favorable repercussió en l’evolució de

les exportacions catalanes de béns i serveis, més encara si es té present que la recuperació

del dinamisme a Europa es basa en l’expansió de la demanda interna. La moderació en la

demanda i un escenari de relativa estabilitat en el preu del petroli ha de contribuir a la

contenció del ritme de creixement de les importacions. Ambdós aspectes donen lloc a una

millora en l’aportació del sector exterior al creixement. Aquest aspecte es veurà reforçat per

la sensible reducció del diferencial d’inflació amb la zona euro que s’ha produït en els

darrers mesos. Així, el saldo amb l’estranger restarà 0,5 punts al creixement de l’economia,

quatre dècimes menys que el 2006 i el millor resultat d’ençà2001.


63

Quadre 4.2PREVISIONS MACROECONÒMIQUES DE CATALUNYA % de variació interanual llevat dels casos indicats

2005 2006 2007

PIB pm % variació real 3,3 3,9 3,5PIB pm a preus corrents Milions d'euros 181.029 195.284 208.385

Demanda interna aportació al creixement 5,4 4,4 3,9 Despesa en consum de les llars % variació real 4,5 3,6 3,3 Despesa en consum de les adm. públiques (1) % variació real 7,7 4,9 4,6 Formació bruta de capital (2) % variació real 7,2 6,4 5,2 Béns d'equipament i altres % variació real 8,9 6,7 6,1 Construcció % variació real 5,9 6,0 4,5Saldo exterior aportació al creixement -2,1 -0,5 -0,4 Saldo amb l'estranger aportació al creixement -1,9 -0,9 -0,5 Exportacions de béns i serveis % variació real 3,5 6,4 7,1 Importacions de béns i serveis % variació real 8,1 7,3 6,8 Saldo amb la resta d'Espanya aportació al creixement -0,2 0,4 0,1

Mercat de treball Nombre llocs de treball (3) Milers de variació 96,9 99,8 89,1 Nombre llocs de treball (3) % variació 3,0 3,0 2,6 Taxa d'atur estimat (EPA) % s/població activa 7,0 6,6 6,3

Font: Departament d'Economia i Finances

(1) Inclou la despesa en consum de les institucions sense finalitat lucrativa al servei de les llars

(2) Inclou la variació d'existències

(3) En termes equivalents a temps complet

Des de l’òptica de la demanda, s’avança cap a un patró de creixement més sanejat, amb

una moderació de la demanda interna i una aportació notablement menys negativa del

sector exterior. Aquest fet ha de continuar contribuint al manteniment d’una taxa d’inflació en

nivells més moderats que en el passat i amb un diferencial d’inflació amb Espanya en nivells

reduïts.

En la vessant de l’oferta, els factors assenyalats hauran de contribuir al manteniment de la

recuperació de l’activitat industrial i una progressiva moderació en el sector construcció i els

serveis. Així, l’ocupació mantindrà un to expansiu, tot i que més moderat que en els períodes

precedents. S’estima que el 2007 es crearan 89.100 llocs de treball (en termes equivalents a

temps complet), el que suposa un creixement del 2,6%, cinc dècimes per sota de

l’experimentat l’any 2006. Aquest fet, i un lleuger alentiment en el creixement de la població

activa, faran possible continuar amb la tendència a la baixa de la taxa d’atur, que se situarà

en el 6,3%

65

SEGONA PART

- EL SECTOR PÚBLIC

A CATALUNYA

67

5. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA L’ANY 2005

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 5. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2005

69

En el tres primers apartats es mostren les xifres d’execució del pressupost d’ingressos i de

despeses del 2005, respectivament, de la Generalitat, dels organismes autònoms

administratius i del Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social.

L’administració de la Generalitat és la que té un pes més important en el total no consolidat,

d’un 68%, els organismes autònoms administratius representen un 2%, el Servei Català de

la Salut, un 22% i les entitats gestores de la Seguretat Social, un 8%. Per últim, es presenta

el resultat de la liquidació del pressupost del 2005 de la Generalitat segons la metodologia

europea SEC-95, que comporta incloure aquelles empreses i ens públics que segons

aquesta metodologia s’han de considerar en l’àmbit d’administració pública..

5.1. La liquidació dels pressupostos de la Generalitat Els ingressos Els drets liquidats per la Generalitat l’any 2005 creixen un 12,7% respecte l’any anterior,

gràcies, d’una banda, a l’increment d’un 12,8% dels ingressos corrents i, de l’altra, al

creixement dels passius financers (16,7%). L’evolució d’aquest últim capítol respon, en

general, a l’endarreriment que hi va haver en l’aprovació per part de l’Estat del Pla

d’endeutament del 2004 i, per tant, en l’execució, que ha recaigut en l’exercici 20052 (vegeu

el quadre 5.1.1).

Dels ingressos corrents, destaca el creixement dels impostos indirectes (d’un 17,1%), que

s’explica bàsicament, pels importants increments de l’impost sobre transmissions

patrimonials i del d’actes jurídics documentats, d’un 19,5% i d’un 20,6%, respectivament.

Ambdós creixements estan relacionats amb el comportament expansiu del mercat

immobiliari. En el cas de l’impost sobre actes jurídics documentats influeix també la

modificació del tipus de gravamen dels documents notarials feta mitjançant la Llei 7/2004, de

16 de juliol, de mesures fiscals i administratives. Aquesta mateixa Llei també creà el tram

autonòmic de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs amb efectes

des de l’1 d’agost de 2004, de manera que l’increment del tram autonòmic l’any 2005 recull

un efecte comparatiu no homogeni (vegeu el quadre 5.1.2).

2 Durant l’any 2005 també es va finalitzar el procés d’assumpció de l’endeutament de les universitats, que es va iniciar al setembre de l’any 2004 i es va acabar al juny de l’any 2005. El refinançament de les universitats es va realitzar a través d’emissions de deute de la Generalitat que es van formalitzar quan es va rebre la pertinent autorització de l’Estat.

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte 5. L’Administració de la Generalitat de Catalunya l’any 2005

70

Quadre 5.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITAT

Milers €

Previsions Drets Ingressos % Drets liquidats Grau realització % variaciópressupost liquidats realitzats s/ total (%dr.liq./pres.) drets liq. 05/04

1. Impostos directes 4.917.561,7 5.000.338,5 4.927.914,6 21,4 101,7 10,42. Impostos indirectes 8.550.961,9 8.697.487,7 8.623.161,5 37,3 101,7 17,13. Taxes i altres ingressos 521.975,0 544.340,8 510.453,5 2,3 104,3 9,84. Transferències corrents 5.348.482,9 5.634.604,0 5.261.183,3 24,1 105,3 8,95. Ingressos patrimonials 8.670,0 7.953,4 7.953,4 0,0 91,7 5,66. Alienació d'inversions reals 0,0 2.730,4 2.730,4 0,0 --- 579,17. Transferències de capital 220.991,1 615.854,9 599.112,8 2,6 278,7 -6,48. Actius financers 0,0 2.290,8 2.290,8 0,0 --- 156,79. Passius financers (*) 1.948.223,0 2.830.918,6 2.810.860,8 12,1 145,3 16,7

Ingressos corrents 19.347.651,5 19.884.724,4 19.330.666,2 85,2 102,8 12,8Ingressos de capital 220.991,1 618.585,3 601.843,2 2,7 279,9 -6,1Ingressos financers 1.948.223,0 2.833.209,3 2.813.151,5 12,1 145,4 16,8

Total 21.516.865,6 23.336.519,1 22.745.660,9 100,0 108,5 12,7

(*) En els drets liquidats s'inclouen les operacions de deute a curt i a llarg termini, en canvi les previsions inicials només consideren les operacions de deute a llarg termini.

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

DETALL PER CAPÍTOLS

En el cas del tram autonòmic de l’IRPF i de les participacions en l’IVA i en els impostos

especials sobre les labors del tabac, sobre alcohols, sobre hidrocarburs i sobre l’electricitat

cal recordar que els drets liquidats corresponen als imports ingressats en concepte de

bestretes de l’Estat. Pel que fa a la liquidació del 2005 esmentar que al novembre es van

ingressar unes bestretes addicionals fruit de l’acord subscrit a la II Conferència de

Presidents de setembre de 2005 per a la millora del finançament de la sanitat. D’altra banda,

la liquidació del pressupost de la Generalitat de l’any 2005 recull el resultat de la liquidació

definitiva per part del Ministeri d’Economia i Hisenda del model de finançament autonòmic

de l’any 2003. En concepte de liquidacions pendents de tributs cedits s’han ingressat 473,8

milions d’euros, import un 25,2% superior al del 2004.


71

Quadre 5.1.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARISMilers €

Drets liquidats % s/ total % variació 05/04

Tributs cedits 13.548.219 95,1 13,8Impost s/ successions i donacions 577.203,3 4,1 14,5Impost s/ patrimoni persones físiques 306.514,2 2,2 11,3Impost s/ transmissions patrimonials 1.847.577,7 13,0 19,5Impost s/ actes jurídics documentats 1.399.338,1 9,8 20,6Tram autonòmic 33% IRPF 3.718.239,4 26,1 10,435% IVA 3.215.707,6 22,6 13,240% impost especial s/ les labors tabac 461.967,3 3,2 10,540% impostos especials s/ alcohols 87.185,3 0,6 2,440% impost especial s/ hidrocarburs 775.900,6 5,4 4,0100% impost s/ l'electricitat 185.901,0 1,3 11,2Impost s/ determinats mitjans de transport 328.551,9 2,3 17,4Impost s/ vendes minoristes determinats hidrocarburs 306.075,5 2,1 ---

Tram estatal 153.037,8 1,1 4,0Tram autonòmic2 153.037,8 1,1 591,9

Taxa del joc3 338.056,7 2,4 -2,6

Liquidacions pendents tributs cedits 473.769,1 3,3 25,2Tram autonòmic 33% IRPF 384.405,0 2,7 4,9IVA 35% 67.014,5 0,5 ---Sobre consums específics 22.349,6 0,2 88,0

Impost s/ grans establiments comercials 13.976,6 0,1 0,2Gravamen protecció civil 1.100,6 0,0 -4,7 Impost s/luxe recaptat a destinació (extingit) -1,3 -0,0 -77,0 Tributs parafiscals 39.723,5 0,3 20,1

Altres ingressos 165.330,5 1,2 44,0

Total 14.242.117,6 100,0 14,4

1 S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos.2 Es va creà mitjançant la Llei 7/2004, de 16 de Juliol, de mesures fiscals i administratives,amb efectes des de l'1 d'Agost de 2004.3 Inclou les taxes de joc, l'impost sobre el joc del bingo i el recàrrec sobre la taxa de màquines recreatives.


Quant a les transferències (vegeu el quadre 5.1.3), la majoria provenen de l’Estat (un

87,6%), concretament, del fons de suficiència (un 36,2%) i de la participació dels ens locals

en els ingressos de l’Estat (un 36,5%). Aquesta participació mostra un import pràcticament

igual al de l’any anterior, cal dir però, que es tracta d’uns recursos on la Generalitat només fa

d’intermediària entre l’Estat i les corporacions locals. D’altra banda, tenir present que les

peculiaritats de la gestió dels fons de la UE fan que la distribució en el temps d’aquests

recursos no sigui del tot uniforme.


72

Quadre 5.1.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITAT

Milers €

Drets liquidats % s/ total % variació 05/04

Transferències corrents 5.634.604,0 90,1 8,9

De l'Estat 5.474.687,4 87,6 8,3Fons de suficiència 2.263.236,1 36,2 8,8Garantia Sanitària 35.775,4 0,6 1,1Liquidació pendent Fons Suficiència 43.655,0 0,7 ---Fons específics acord finançament 19.145,4 0,3 -66,5 Participació ens locals 2.282.721,0 36,5 0,1Altres de l'Estat 909.584,5 14,6 42,3

D'ens territorials 581,0 0,0 -96,0 De la Unió Europea 44.813,0 0,7 -37,9 D'altres 114.522,6 1,8 286,2

Transferències de capital 615.855,0 9,9 -6,4

De l'Estat 169.253,0 2,7 22,6D'ens territorials 21.479,1 0,3 20,8De la Unió Europea 421.466,0 6,7 -15,9 D'altres 3.656,9 0,1 231,2

Total Transferències 6.250.459,0 100,0 7,2


DETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES

Les despeses

El procés d’execució del pressupost de despeses de l’exercici 2005 ha comportat un

increment de les modificacions de crèdit d’un 18,0% respecte de les de l’any 2004, fruit de

l’augment de les ampliacions de crèdit, principalment, per l’increment del deute pressupostat

tant per la finalització del procés d’assumpció del deute de les universitats com, en general,

per l’endarreriment en l’aprovació per part de l’Estat del Pla d’endeutament del 2004, que va

fer recaure la seva execució en l’any 2005. Tanmateix, les modificacions representen el

12,9% dels crèdits definitius, pes similar al de l’exercici anterior (vegeu quadre 5.1.5).


73

Quadre 5.1.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL DE LES MODIFICACIONS A CRÈDIT.Milers €

Import % s/ total % variació 05/04

Incorporació de romanents 647.778,3 20,4 -4,7Ampliacions de crèdit 990.278,7 31,1 331,6Altres modificacions 1.541.179,4 48,5 -13,7Total 3.179.236,4 100,0 18,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Quadre 5.1.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLS DE LES MODIFICACIONS DE CRÈDIT.Milers €

Crèdits Modificacions Crèditsinicials pressupostàries definitius

1. Remuneracions del personal 3.500.646,6 43.636,8 3.544.283,42. Despeses de béns corrents i de serveis 967.845,5 112.490,4 1.080.335,83. Despeses financeres 440.705,4 48.538,6 489.244,04. Transferències corrents 13.007.270,5 958.142,0 13.965.412,46. Inversions reals 1.372.861,1 118.919,0 1.491.780,17. Transferències de capital 860.863,5 666.002,5 1.526.866,08. Actius financers 489.125,6 295.274,3 784.400,09. Passius financers 877.547,1 936.232,8 1.813.780,0

Despeses corrents 17.916.468,0 1.162.807,7 19.079.275,6Despeses de capital 2.233.724,6 784.921,5 3.018.646,2Despeses financeres 1.366.672,7 1.231.507,2 2.598.179,9Total 21.516.865,3 3.179.236,4 24.696.101,7Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El quadre 5.1.6 mostra les modificacions de crèdit per seccions pressupostàries. S’observa

que per a determinats departaments les modificacions de crèdit suposen un canvi significatiu

en els crèdits inicials; aquest fet es deu, en gran part, al procés de generacions de crèdit

vinculat principalment a la gestió de fons europeus i el qual afecta especialment als

Departaments d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i de Treball i Indústria, que gestionen,

respectivament, el FEOGA i el Fons Social Europeu. La secció de Deute també presenta

unes elevades modificacions pressupostàries, que suposen el 48,4% dels crèdits definitius,

a causa de l’assumpció del deute universitari i el retard del Pla d’endeutament comentats

abans. Per altra banda, també s’observa que durant l’any la major part dels crèdits inicials

de les seccions Fons de Contingència i de Millora de la Prestació dels Serveis Públics s’han

anat assignant als diferents departaments.


74

Quadre 5.1.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL PER SECCIONS DE LES MODIFICACIONS DE CRÈDIT.Milers €

Crèdits Modificacions Crèdits inicials pressupostàries definitius

AG Agricultura, Ramaderia i Pesca 277.670,5 458.568,3 736.238,8BE Benestar i Família 1.082.472,0 86.254,8 1.168.726,8CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 7.121,4 0,0 7.121,4CC Consell Consultiu 2.544,6 0,0 2.544,6CJ Comissió Jurídica Assessora 1.884,4 -8,5 1.875,9CO Comerç, Turisme i Consum 126.189,4 28.366,2 154.555,6CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3.129,0 0,0 3.129,0CU Cultura 239.838,9 6.994,4 246.833,3DD Despeses Diversos Departaments 157.736,8 140.246,9 297.983,8DT Deute 1.318.660,5 1.237.369,0 2.556.029,5EC Economia i Finances 77.859,3 453,2 78.312,5EN Educació 3.759.313,0 100.955,9 3.860.268,9FO Fons de Contingència 37.335,0 -19.972,2 17.362,8FS Fons Millora Prestació Serveis Públics 38.849,0 -33.691,4 5.157,6GO Governació i Administracions Públiques 291.699,3 60.543,9 352.243,2IT Interior 727.903,6 26.979,7 754.883,4JU Justícia 600.608,0 24.468,5 625.076,5MA Medi Ambient i Habitatge 303.859,7 96.219,6 400.079,3PA Parlament de Catalunya 63.112,0 0,0 63.112,0PD Agència Catalana de Protecció de Dades 2.781,7 0,0 2.781,7PE Pensions 6.270,4 9.173,1 15.443,5PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Esta 2.193.950,9 88.770,0 2.282.721,0PO Política Territorial i Obres Públiques 1.227.806,0 99.956,7 1.327.762,7PR Presidència 449.250,1 9.976,7 459.226,8RP Relacions Institucionals i Participació 18.441,0 20,2 18.461,2SA Salut 7.112.717,4 240.768,8 7.353.486,2SC Sindicatura de Comptes 10.328,5 0,0 10.328,5TI Treball i Indústria 517.811,9 427.914,8 945.726,7UR Universitats, Recerca i Societat de la Informació 859.721,0 88.907,5 948.628,5Total 21.516.865,3 3.179.236,4 24.696.101,7Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les obligacions reconegudes presenten un creixement d’un 14,9% respecte de la liquidació

del 2004 (vegeu el quadre 5.1.7). El desglossament mostra un increment d’un 11,3% de les

despeses no financeres i d’un 56,5% de les financeres. L’elevat increment d’aquestes

darreres respon a l’augment dels passius financers, en part per l’impacte de l’assumpció de

l’endeutament universitari.

Pel que fa a les despeses no financeres, tant les despeses corrents com les de capital

presenten un creixement al voltant d’un 11%. Per tant, l’augment de les despeses corrents

és inferior a l’enregistrat el 2004 (que va ser del 15,4%). Per capítols, el creixement de les

remuneracions de personal incorpora l’increment retributiu i, principalment, l’augment de la

plantilla de docents i de policia autonòmica. En el creixement del capítol 2 cal tenir en

compte les despeses ocasionades com a conseqüència de la línea 5 del metro en el barri

del Carmel, així com l’augment del cost dels serveis i el manteniment de noves


75

infraestructures posades en funcionament. El creixement de les transferències s’explica

majoritàriament per l’increment d’un 12,4% de les destinades a la salut, en part per l’impuls

que va suposar l’ingrés de bestretes addicionals derivades de l’acord subscrit a la II

Conferència de Presidents de setembre de 2005 per a la millora del finançament de la

sanitat. Pel que fa al capítol de despeses financeres, la comparació interanual no és del tot

homogènia per la inclusió d’operacions financeres que abans es comptabilitzaven en un altre

capítol i alhora per l’impacte de l’operació d’assumpció del deute de les universitats.

Quadre 5.1.7L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLSMilers €

Crèdits Obligacions Pagaments Grau d'execució % variaciódefinitius (C) reconegudes (O) efectius (P) (%O/C) 05/04 (O)

1. Remuneracions del personal 3.544.283,4 3.522.215,0 3.519.859,4 99,4 10,82. Despeses de béns corrents i de serveis 1.080.335,8 1.002.980,5 783.301,6 92,8 16,33. Despeses financeres 489.244,0 480.368,0 480.368,0 98,2 19,34. Transferències corrents 13.965.412,4 13.577.641,3 12.911.458,1 97,2 10,96. Inversions reals 1.491.780,1 1.259.230,0 926.382,4 84,4 19,07. Transferències de capital 1.526.866,0 1.249.829,9 1.035.959,2 81,9 3,48. Actius financers 784.400,0 783.811,7 699.260,7 99,9 -18,4 9. Passius financers 1.813.780,0 1.796.557,8 1.796.557,8 99,1 161,6

Despeses corrents 19.079.275,6 18.583.204,8 17.694.987,0 97,4 11,3Despeses de capital 3.018.646,2 2.509.059,9 1.962.341,6 83,1 10,7Despeses financeres 2.598.179,9 2.580.369,5 2.495.818,5 99,3 56,6Total 24.696.101,7 23.672.634,2 22.153.147,2 95,9 14,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, l’augment d’un 10,7% de les despeses de capital es desglossa entre

l’increment d’un 19,0% de les inversions reals executades per les seccions de la Generalitat

i d’un 3,4% en el cas de les transferències. De totes maneres moltes inversions són

efectuades per altres entitats i empreses públiques, el creixement de les inversions del

conjunt del sector públic de la Generalitat l’any 2005 ha estat un 54,7% respecte de

l’execució de l’any anterior.


76

Passius financers3,3%

Actius financers4,7%

Transferències capital5,9%

Remuneracions del personal15,4%

Béns corrents i serveis4,2%

Despeses financeres2,0%

Inversions reals5,1%

Transferències corrents59,4%

Gràfic 5.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL PER CAPÍTOLS (% DRETS LIQUIDATS SOBRE EL TOTAL)


Quadre 5.1.8L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDETALL PER SECCIONS.Milers €

Crèdits Obligacions %definitius (C) reconegudes (O) O/C

AG Agricultura, Ramaderia i Pesca 736.238,8 669.330,4 90,9BE Benestar i Família 1.168.726,8 1.133.339,6 97,0CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 7.121,4 7.121,4 100,0CC Consell Consultiu 2.544,6 2.544,5 100,0CJ Comissió Jurídica Assessora 1.875,9 1.472,5 78,5CO Comerç, Turisme i Consum 154.555,6 133.822,7 86,6CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 3.129,0 3.129,0 100,0CU Cultura 246.833,3 240.565,1 97,5DD Despeses Diversos Departaments 297.983,8 224.043,6 75,2DT Deute 2.556.029,5 2.529.697,9 99,0EC Economia i Finances 78.312,5 65.732,1 83,9EN Educació 3.860.268,9 3.776.334,5 97,8FO Fons de Contingència 17.362,8 0,0 0,0FS Fons Millora Prestació Serveis Públics 5.157,6 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 352.243,2 327.139,7 92,9IT Interior 754.883,4 729.381,7 96,6JU Justícia 625.076,5 608.307,8 97,3MA Medi Ambient i Habitatge 400.079,3 316.807,8 79,2PA Parlament de Catalunya 63.112,0 63.112,0 100,0PD Agència Catalana de Protecció de Dades 2.781,7 2.086,3 75,0PE Pensions 15.443,5 5.872,3 38,0PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 2.282.721,0 2.282.721,0 100,0PO Política Territorial i Obres Públiques 1.327.762,7 1.183.026,1 89,1PR Presidència 459.226,8 445.991,4 97,1RP Relacions Institucionals i Participació 18.461,2 12.219,2 66,2SA Salut 7.353.486,2 7.330.337,8 99,7SC Sindicatura de Comptes 10.328,5 10.328,5 100,0TI Treball i Indústria 945.726,7 657.596,8 69,5UR Universitats, Recerca i Societat de la Informació 948.628,5 910.572,3 96,0Total 24.696.101,7 23.672.634,2 95,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


77

El quadre 5.1.8 mostra la classificació orgànica de la despesa liquidada. En els quadres

5.1.9 i 5.1.10 es presenta una darrera classificació de les obligacions reconegudes al 2005,

aquest cop atenent a la distribució per seccions pressupostàries i capítols de despesa

simultàniament. El primer quadre fa referència a les despeses corrents i el segon a les

despeses de capital.

Les seccions que tenen un pes predominant en les despeses totals són Salut, amb el 31,0%

de les obligacions reconegudes, i Educació amb el 16,0%. Salut destaca en transferències

corrents (52,2% del total), i Educació en remuneració de personal (60,8%).

Quadre 5.1.9L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDISTRIBUCIÓ PER SECCIONS I CAPÍTOLS DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER DESPESES CORRENTS.Milers €

Cap 1 Cap 2 Cap 3 Cap 4 TotalRem. pers. Béns i serv. Desp. Fin. Transf. corrents desp.corr.

AG Agricultura, Ramaderia i Pesca 59.100,3 29.667,8 0,0 27.440,7 116.208,8BE Benestar i Família 63.598,4 115.319,1 0,0 890.794,0 1.069.711,5CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 4.473,5 2.162,6 0,0 150,0 6.786,1CC Consell Consultiu 1.530,2 649,9 0,0 0,0 2.180,0CJ Comissió Jurídica Assessora 745,4 721,5 0,0 0,0 1.466,9CO Comerç, Turisme i Consum 15.424,5 7.021,2 0,0 56.182,1 78.627,8CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 1.625,9 1.257,5 0,0 195,6 3.079,0CU Cultura 27.759,6 26.052,9 0,0 128.330,4 182.143,0DD Despeses Diversos Departaments 26.304,1 72.540,9 0,0 27.757,1 126.602,1DT Deute 0,0 174,6 480.368,0 0,0 480.542,6EC Economia i Finances 37.777,7 13.423,2 0,0 8.368,4 59.569,3EN Educació 2.141.666,1 198.402,2 0,0 1.103.349,4 3.443.417,7FO Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0FS Fons Millora Prestació Serveis Públics 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 14.612,8 32.233,1 0,0 163.698,8 210.544,7IT Interior 498.593,1 130.576,9 0,0 20.452,3 649.622,3JU Justícia 345.347,1 165.747,2 0,0 55.346,2 566.440,6MA Medi Ambient i Habitatge 47.304,6 38.835,6 0,0 46.728,2 132.868,4PA Parlament de Catalunya 25.640,0 13.422,5 0,0 15.301,4 54.363,9PD Agència Catalana de Protecció de Dades 737,8 931,9 0,0 1,5 1.671,2PE Pensions 2.922,2 0,0 0,0 2.950,1 5.872,3PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0,0 0,0 0,0 2.282.721,0 2.282.721,0PO Política Territorial i Obres Públiques 47.163,9 24.894,4 0,0 213.925,4 285.983,7PR Presidència 38.885,7 55.796,0 0,0 166.467,7 261.149,5RP Relacions Institucionals i Participació 4.518,7 5.423,2 0,0 1.758,9 11.700,8SA Salut 59.156,4 32.594,7 0,0 7.082.275,6 7.174.026,7SC Sindicatura de Comptes 7.788,5 1.691,8 0,0 50,0 9.530,3TI Treball i Indústria 40.474,6 22.383,4 0,0 519.310,3 582.168,4UR Universitats, Recerca i Societat de la Informació 9.063,9 11.056,4 0,0 764.086,2 784.206,5Total 3.522.215,0 1.002.980,5 480.368,0 13.577.641,3 18.583.204,8Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


78

Quadre 5.1.10L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT GENERALITATDISTRIBUCIÓ PER SECCIONS I CAPÍTOLS DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER DESPESES DE CAPITAL.Milers €

Cap 6 Cap 7 TotalInv. reals Transf. capital desp.cap.

AG Agricultura, Ramaderia i Pesca 81.650,9 452.528,1 534.179,0BE Benestar i Família 16.738,4 46.818,8 63.557,2CA Consell de l'Audiovisual de Catalunya 335,4 0,0 335,4CC Consell Consultiu 364,5 0,0 364,5CJ Comissió Jurídica Assessora 5,0 0,0 5,0CO Comerç, Turisme i Consum 1.276,6 53.516,0 54.792,7CT Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 50,0 0,0 50,0CU Cultura 18.074,5 29.986,5 48.061,0DD Despeses Diversos Departaments 50.441,5 4.857,6 55.299,0DT Deute 0,0 0,0 0,0EC Economia i Finances 3.798,4 1.121,3 4.919,7EN Educació 318.972,4 13.435,5 332.407,9FO Fons de Contingència 0,0 0,0 0,0FS Fons Millora Prestació Serveis Públics 0,0 0,0 0,0GO Governació i Administracions Públiques 664,2 115.916,3 116.580,5IT Interior 72.052,0 7.703,3 79.755,3JU Justícia 40.887,8 376,5 41.264,3MA Medi Ambient i Habitatge 10.979,3 160.532,5 171.511,8PA Parlament de Catalunya 8.602,0 123,1 8.725,1PD Agència Catalana de Protecció de Dades 415,1 0,0 415,1PE Pensions 0,0 0,0 0,0PL Participació Ens Locals de Catalunya en Ingressos de l'Estat 0,0 0,0 0,0PO Política Territorial i Obres Públiques 611.615,8 78.424,9 690.040,7PR Presidència 11.037,5 17.002,6 28.040,1RP Relacions Institucionals i Participació 518,4 0,0 518,4SA Salut 1.595,3 125.913,2 127.508,4SC Sindicatura de Comptes 767,0 0,0 767,0TI Treball i Indústria 6.591,7 50.588,3 57.180,0UR Universitats, Recerca i Societat de la Informació 1.796,2 90.985,4 92.781,7Total 1.259.230,0 1.249.829,9 2.509.059,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya. 5.2. La liquidació dels pressupostos de les entitats autònomes administratives

La liquidació de l’any 2005 presenta un creixement del 18,1% respecte els drets liquidats el

2004. Per altra banda, el conjunt d’obligacions reconegudes creix en menor mesura, un

6,9%. Respecte la liquidació de l’any anterior, cal mencionar que l’Institut Català del

Voluntariat va ser suprimit per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i

administratives, que estableix que els objectius, les funcions i el personal d’aquest ens

s’incorporen al Departament de Benestar i Família.


79

Quadre 5.2.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Milers €

Taxes Transf. Ingr. Transf. Actius Ingr. Ingr. Ingr.

i altres ingr. corrents patr. capital financers corrents capital financers TOTAL

Patronat de la Muntanya de Montserrat 902,9 1.951,4 3,0 264,0 0,0 2.857,3 264,0 0,0 3.121,3

Institut Català de la Dona 3,0 9.243,5 23,2 145,8 4,4 9.269,7 145,8 4,4 9.419,9

Escola d'Administració Pública de Catalunya 1.084,9 7.824,2 29,6 433,3 2,1 8.938,8 433,3 2,1 9.374,2

Institut d'Estadística de Catalunya 274,9 6.159,3 13,2 1.121,3 17,1 6.447,5 1.121,3 17,1 7.585,8

Institució de les Lletres Catalanes 0,0 3.002,6 10,2 0,0 0,0 3.012,8 0,0 0,0 3.012,8

Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 98,9 2.495,1 16,4 1.368,4 0,0 2.610,5 1.368,4 0,0 3.978,8

Museus d'Arqueologia 479,5 3.939,7 44,7 1.124,2 5,0 4.463,9 1.124,2 5,0 5.593,0

Biblioteca de Catalunya 101,2 7.292,9 17,0 1.854,2 3,6 7.411,1 1.854,2 3,6 9.269,0

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 2.075,6 7.297,3 17,6 48,1 12,6 9.390,5 48,1 12,6 9.451,1

Consell Català de l'Esport 191,2 36.444,8 53,8 10.426,5 8,6 36.689,7 10.426,5 8,6 47.124,7

Institut d'Estudis de la Salut 1.288,3 2.633,8 26,4 25,8 8,2 3.948,5 25,8 8,2 3.982,4

Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 0,3 1.916,2 7,9 0,0 0,0 1.924,3 0,0 0,0 1.924,3

Institut Català de la Vinya i el Vi 449,5 2.591,5 39,4 76,7 1,9 3.080,4 76,7 1,9 3.158,9

Institut Promoció i Formació Cooperatives 6,0 888,4 43,0 0,0 0,0 937,4 0,0 0,0 937,4

Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 130,0 3.792,6 6,8 264,0 4,9 3.929,4 264,0 4,9 4.198,3

Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 2,1 7.406,4 24,2 15,0 0,0 7.432,7 15,0 0,0 7.447,7

Institut Català del Consum 197,0 5.225,5 3,2 333,6 0,4 5.425,7 333,6 0,4 5.759,7

Institut Català del Voluntariat 0,0 0,0 0,5 0,0 0,0 0,5 0,0 0,0 0,5

Escola de Policia de Catalunya 361,4 10.512,8 18,5 1.731,2 0,0 10.892,7 1.731,2 0,0 12.624,0

Servei Català de Trànsit 93.401,0 523,3 429,8 124,4 6,7 94.354,1 124,4 6,7 94.485,2

Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 0,0 275,1 0,2 0,0 0,0 275,3 0,0 0,0 275,3

Agència Catalana de Seguretat Alimentària 1,6 1.639,3 0,6 49,2 0,0 1.641,5 49,2 0,0 1.690,7

Tribunal Català de Defensa de la Competència 0,0 711,0 8,7 0,0 0,0 719,7 0,0 0,0 719,7

Servei d'Ocupació de Catalunya 519,9 395.403,0 239,7 3.662,0 7,3 396.162,5 3.662,0 7,3 399.831,8

Total entitats autònomes administratives 101.569,0 519.169,6 1.077,6 23.067,7 82,6 621.816,2 23.067,7 82,6 644.966,5


DETALL DELS DRETS LIQUIDATS PER CAPÍTOLS I ENS

El repartiment dels ingressos i despeses d’aquests organismes està bastant concentrat en

tres entitats que són les que assumeixen la majoria d’ingressos i conseqüentment de

despeses. En termes de drets liquidats, el Servei d’Ocupació de Catalunya, entitat creada

que es va posar en marxa el 2004, liquida un 62,0% dels drets; la segueix el Servei Català

de Trànsit amb un 14,6%, i el Consell Català de l’Esport amb un 7,3%. D’aquests, ha estat el

Servei Català de Trànsit el que ha experimentat un creixement dels drets liquidats més

significatiu, un 51,7% respecte el 2004.

Les vint-i-una entitats restants liquiden un 16,1% del total de drets. Les que han incrementat

més els seus ingressos respecte l’any anterior són l’Agència Catalana de Seguretat

Alimentària 376,8%), l’Institut Català del Consum (121%) i l’Institut Promoció i Formació

Cooperatives (87,6%) i els que els han incrementat menys el Centre d’Estudis Jurídics i

Formació Especialitzada (1%), l’Escola d’Administració Pública (3%) i l’Institut per al

Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (3,6%).


80

Quadre 5.2.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT ENTITATS AUTÒNOMES ADMINISTRATIVES

Milers €

Despeses Compres Transf. Inversions Transf. Actius Desp. Desp. Desp.personal béns i serv. Interessos corrents reals capital financers corrents capital financeres TOTAL

Patronat de la Muntanya de Montserrat 594,6 279,4 0,0 1.000,0 1.060,0 348,1 0,0 1.874,0 1.408,1 0,0 3.282,1Institut Català de la Dona 1.621,3 2.507,3 0,0 1.395,9 198,4 0,0 3,1 5.524,5 198,4 3,1 5.726,0Escola d'Administració Pública de Catalunya 2.234,6 5.977,5 0,0 572,8 298,9 0,0 2,5 8.785,0 298,9 2,5 9.086,4Institut d'Estadística de Catalunya 5.414,1 1.452,2 0,0 0,0 948,2 0,0 20,1 6.866,3 948,2 20,1 7.834,5Institució de les Lletres Catalanes 392,8 2.038,2 0,0 614,6 1,9 0,0 0,0 3.045,6 1,9 0,0 3.047,6Museu de Ciència i Tècnica de Catalunya 940,1 1.504,1 0,0 162,7 621,8 872,6 0,0 2.606,9 1.494,4 0,0 4.101,3Museus d'Arqueologia 2.534,1 1.828,5 0,4 90,8 1.119,5 19,0 4,4 4.453,8 1.138,5 4,4 5.596,7Biblioteca de Catalunya 5.276,1 2.228,2 0,0 172,0 1.294,3 0,0 3,2 7.676,3 1.294,3 3,2 8.973,9Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya 7.675,3 2.580,4 0,1 214,5 468,7 0,0 16,9 10.470,3 468,7 16,9 10.955,8Consell Català de l'Esport 5.666,9 4.967,8 0,0 23.181,3 1.035,7 9.132,7 405,4 33.816,0 10.168,4 405,4 44.389,8Institut d'Estudis de la Salut 1.547,1 1.829,2 0,2 0,0 16,7 0,0 5,9 3.376,5 16,7 5,9 3.399,1Institut Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre 174,8 1.285,5 0,0 298,0 166,9 0,0 0,0 1.758,3 166,9 0,0 1.925,2Institut Català de la Vinya i el Vi 1.471,0 1.123,4 0,0 39,4 302,4 0,0 2,5 2.633,7 302,4 2,5 2.938,6Institut Promoció i Formació Cooperatives 176,1 282,0 0,0 76,2 0,0 0,0 70,0 534,3 0,0 70,0 604,3Centre d' Estudis Jurídics i Formació Especialitzada 1.354,6 1.860,7 0,0 483,3 275,1 0,0 1,0 3.698,5 275,1 1,0 3.974,6Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció 2.170,2 5.824,3 0,0 0,0 10,0 0,0 0,0 7.994,5 10,0 0,0 8.004,5Institut Català del Consum 1.119,5 2.676,3 0,0 524,9 184,6 0,0 0,6 4.320,7 184,6 0,6 4.505,9Institut Català del Voluntariat 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0Escola de Policia de Catalunya 2.563,9 8.603,3 0,2 104,4 932,9 0,0 0,0 11.271,8 932,9 0,0 12.204,7Servei Català de Trànsit 6.876,1 18.493,2 170,8 17.914,6 11.952,7 0,0 6,5 43.454,8 11.952,7 6,5 55.414,0Institut Desenvolupament i Promoció Alt Pirineu i Aran 67,1 71,9 0,0 0,2 22,6 0,0 0,0 139,2 22,6 0,0 161,8Agència Catalana de Seguretat Alimentària 0,0 912,7 0,0 0,0 39,8 0,0 0,0 912,7 39,8 0,0 952,4Tribunal Català de Defensa de la Competència 767,4 129,1 0,0 2,4 21,2 0,0 0,0 898,9 21,2 0,0 920,1Servei d'Ocupació de Catalunya 43.911,8 22.118,6 0,0 284.922,2 2.181,7 0,0 15,6 350.952,7 2.181,7 15,6 353.150,0

Total entitats autònomes administratives 94.549,5 90.573,7 171,7 331.770,2 23.154,1 10.372,3 557,8 517.065,2 33.526,4 557,8 551.149,4


DETALL DE LES OBLIGACIONS RECONEGUDES PER CAPÍTOLS I ENS

Els organismes que presenten un creixement més pronunciat de la despesa són: l’Agència

Catalana de Seguretat Alimentària (124,8%), la Institució de les Lletres Catalanes (118,6%) i

l’Institut Català de Consum (93,7%). En contrapartida, els que pràcticament han mantingut el

nivell de despeses igual han estat: el Patronat de la Muntanya de Montserrat (1,6%), l’Institut

d’Estudis de la Salut (1,7%) i l’Institut Nacional d’Educació Física (2,3%).

5.3. La liquidació dels pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social

Els ingressos

El Servei Català de la Salut (CatSalut) presenta l’any 2005 uns drets liquidats un 15,0%

superiors als del 2005, fruit de l’increment d’un 11,3% de les transferències corrents, que

representen el 95% dels recursos, i de l’elevat augment dels ingressos per actius financers

(vegeu el quadre 5.3.1).


81

Quadre 5.3.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €

Previsions Drets Recaptació % variaciópressupostàries liquidats (DL) DL 05/04

3.- Taxes i altres ingressos 1.478,9 1.439,4 1.185,5 -13,14.- Transferències corrents 6.911.037,6 7.064.513,5 6.850.350,8 11,35.- Ingressos patrimonials 1.118,3 132,1 132,1 -73,26.- Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 -100,07.- Transferències de capital 92.372,0 117.504,7 105.640,4 -13,38.- Actius financers 28.832,8 281.406,3 279.014,7 1.528,8

Ingressos corrents 6.913.634,7 7.066.085,0 6.851.668,4 11,3Ingressos de capital 92.372,0 117.504,7 105.640,4 -12,0Ingressos financers 28.832,8 281.406,3 279.014,7 1.528,8Total 7.034.839,5 7.464.996,0 7.236.323,5 15,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El CatSalut és l’encarregat d’assegurar la provisió sanitària a Catalunya i l’Institut Català de

la Salut (ICS) duu a terme la part de prestació pública. Per tant, l’ICS obté pràcticament la

totalitat dels recursos via transferències corrents que provenen del CatSalut (vegeu el

quadre 5.3.2). Els ingressos d’aquest organisme s’han incrementat en un 11,3%,

percentatge inferior al presentat pel pressupost del CatSalut.

Quadre 5.3.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €


3.- Taxes i altres ingressos 34.109,7 29.471,7 29.007,9 -2,84.- Transferències corrents 2.127.535,8 2.202.606,6 2.198.778,7 11,55.- Ingressos patrimonials 11,5 8,9 8,9 -23,57.- Transferències de capital 25.000,0 23.831,3 23.831,3 7,58.- Actius financers 1.103,0 926,0 926,0 9,5

Ingressos corrents 2.161.657,0 2.232.087,2 2.227.795,5 11,3Ingressos de capital 25.000,0 23.831,3 23.831,3 7,5Ingressos financers 1.103,0 926,0 926,0 9,5Total 2.187.760,0 2.256.844,5 2.252.552,8 11,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


82

En relació a l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, els drets liquidats són un 13,2%

superiors a l’exercici anterior, també com a conseqüència de l’increment de les

transferències corrents, que provenen bàsicament del Departament de Benestar i Família

(vegeu el quadre 5.3.3).

Quadre 5.3.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €


3.- Taxes i altres ingressos 47.955,0 49.886,5 49.886,5 9,64.- Transferències corrents 647.508,7 672.688,6 546.541,2 15,65.- Ingressos patrimonials 0,0 70,1 70,1 -52,56.- Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 -7.- Transferències de capital 44.289,5 44.289,5 44.289,5 -11,18.- Actius financers 240,4 117,4 117,4 1,7

Ingressos corrents 695.463,7 722.645,2 596.497,8 15,1Ingressos de capital 44.289,5 44.289,5 44.289,5 -11,3Ingressos financers 240,4 117,4 117,4 1,7Total 739.993,6 767.052,1 640.904,7 13,2Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les despeses

El creixement de les obligacions reconegudes del CatSalut el 2005 se situa en un 10,1%,

percentatge inferior al del 2004 (vegeu el quadre 5.3.4). El 67% de l’increment absolut de la

despesa té lloc al capítol de compra de béns i serveis, que principalment conté els concerts

sanitaris. Aquest capítol s’ha incrementat en un 16,7%, per sota del 25,8% que presentava a

l’exercici anterior. En canvi, les transferències corrents, que representen el 55% de les

obligacions reconegudes, i contenen la despesa farmacèutica, s’han augmentat només en

un 5,4%, enfront de l’increment d’un 17,2% de l’any 2004.


83

Quadre 5.3.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióInicials Definitius reconegudes (OR) efectius OR 05/04

1.- Remuneracions personal 21.899,0 22.011,3 21.716,7 21.716,7 6,52.- Despesa de béns i serveis 3.020.004,6 3.170.538,3 3.168.092,7 3.013.887,8 16,73.- Interessos 0,0 0,0 0,0 0,0 04.- Transferències corrents 3.846.731,1 4.022.286,5 4.016.842,1 3.735.372,0 5,46.- Inversions reals 86.311,4 97.113,8 83.264,9 65.602,5 10,37.- Transferències de capital 31.060,6 34.028,5 29.776,7 26.426,4 -12,88.- Variació actius financers 28.832,8 29.632,8 29.603,3 17.905,9 75,6

Despeses corrents 6.888.634,7 7.214.836,2 7.206.651,5 6.770.976,6 10,1Despeses de capital 117.372,0 131.142,3 113.041,6 92.028,9 3,1Despeses financeres 28.832,8 29.632,8 29.603,3 17.905,9 76Total 7.034.839,5 7.375.611,2 7.349.296,4 6.880.911,4 10,1Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

En relació a l’ICS, entitat que presta una part de la sanitat pública catalana, l’increment de

les obligacions reconegudes el 2005 és d’un l’11,3%, conseqüència del creixement, en el

mateix percentatge, de les despeses de funcionament (vegeu el quadre 5.3.5). El creixement

del capítol primer, però, es modera respecte l’exercici anterior, mentre que la despesa del

capítol segon, conformada en un 87% per Material, Subministraments i altres, presenta una

notable expansió. En conjunt, les despeses de funcionament creixen lleugerament per sota

de l’any anterior. D’altra banda, les despeses de capital presenten un increment del 8%, xifra

que reflecteix una recuperació de les inversions reals.

Quadre 5.3.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióInicials Definitius reconegudes (OR) efectius OR 05/04

1.- Remuneracions personal 1.503.151,5 1.498.118,7 1.495.283,4 1.495.281,9 6,52.- Compra béns i serveis 658.384,5 740.363,3 736.587,9 536.634,8 22,64.- Transferències corrents 121,0 216,2 216,0 216,0 -20,36.- Inversions reals 25.000,0 38.093,9 23.946,3 17.023,6 8,27.- Transferències de capital 0,0 0,0 0,0 0,0 -100,08.- Actius financers 1.103,0 1.103,0 811,0 811,0 -4,1

Despeses corrents 2.161.657,0 2.238.698,2 2.232.087,2 2.032.132,7 11,3Despeses de capital 25.000,0 38.093,9 23.946,3 17.023,6 8,0Despeses financeres 1.103,0 1.103,0 811,0 811,0 -4,1Total 2.187.760,0 2.277.895,2 2.256.844,5 2.049.967,3 11,3Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


84

Finalment, l’ICASS presenta unes obligacions reconegudes que experimenten un increment

d’un 14,7% (vegeu el quadre 5.3.6). L’augment del capítol de compra de béns i serveis

(conformat bàsicament per la prestació de serveis amb mitjans aliens i per les despeses en

material, subministrament i altres) s’ha moderat notablement en relació a l’exercici anterior,

contenint el creixement total de la despesa de l’ICASS. L’evolució és, doncs, protagonitzada

per les transferències corrents, tres quartes parts de les quals estan adreçades a famílies i

institucions sense ànim de lucre.

Quadre 5.3.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSDETALL PER CAPÍTOLS.Milers €

Crèdits Crèdits Obligacions Pagaments % variacióinicials definitius reconegudes (OR) efectius OR 05/04

1.- Remuneracions personal 46.073,2 50.823,6 50.678,2 50.678,2 7,62.- Compra béns i serveis 211.066,1 199.259,5 189.594,1 155.302,2 8,44.- Transferències corrents 438.324,4 479.225,9 467.429,5 414.697,9 22,16.- Inversions reals 32.486,7 36.393,6 30.806,4 18.141,7 -20,97.- Transferències de capital 11.802,8 12.459,6 9.948,7 8.518,9 11,38.- Actius financers 240,4 240,4 102,1 102,1 -14,1

Despeses corrents 695.463,7 729.309,0 707.701,7 620.678,3 17,0Despeses de capital 44.289,5 48.853,2 40.755,2 26.660,6 -14,9Despeses financeres 240,4 240,4 102,1 102,1 -14,1Total 739.993,6 778.402,6 748.559,0 647.440,9 14,7Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

5.4. El resultat de la liquidació del pressupost de l’Administració pública de la Generalitat

Els comptes exposats en els apartats anteriors donen com a resultat un dèficit no financer

de 613 milions d’euros, volum un 25,8% inferior al resultat de l’any anterior. Ara bé, a efectes

del compliment de la normativa vigent en matèria d’estabilitat pressupostària, cal ajustar

aquest import a la metodologia europea (SEC-95), afegint el resultat obtingut per les

empreses i ens públics considerats administració pública segons aquesta metodologia i

altres ajustaments comptables3.

3 Altres ajustos importants són: incloure les aportacions de capital a empreses públiques com a operació no financera, aplicar el criteri de caixa als ingressos tributaris, ajustos per periodificació de transferències de l’Estat i de la UE, consolidació amb les universitats i altres.


85

En el quadre 5.4.1 es mostra aquest càlcul on s’observa com el resultat comptable de

l’exercici 2005 de 613 milions d’euros, passa a ser, segons la normativa SEC-95, de 700

milions d’euros, amb una disminució d’un 14,7% respecte de 2004. Aquesta xifra representa

un 0,077% del PIB i es compleix, per tant, l’objectiu d’un dèficit màxim d’un 0,08% del PIB

fixat per al 2005 en el Pla de Sanejament aprovat pel Govern de la Generalitat4 i,

posteriorment, pel Consell de Política Fiscal i Financera, que preveia una reducció

progressiva del dèficit, passant dels 1.264 milions d’euros de dèficit del 2003 a assolir una

situació d’equilibri financer l’any 2008.

Quadre 5.4.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005ÀMBIT ADMINISTRACIÓ PÚBLICARESULTAT NO FINANCER DE LA LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOSTMilions €

2005 2004 % variacióResultat comptable -613 -826 -25,8

Generalitat -589 -667 -11,8Entitats autònomes administratives 94 30 208,9SCS i entitats gestores de la Seguretat Social -118 -189 -37,4

Ajustos SEC-95 (base 95) -87 5 -Universitats 5 -46 -Ens públics i societats mercantils 183 91 101,1Altres ajustos -275 -40 587,5

Dèficit segons SEC-95 (base 95) -700 -821 -14,7Ajustos per desplaçament despesa* 396 282 40,4

Dèficit SEC-95 + desplaçament despesa* -304 -539 -43,6

* Aquesta despesa forma part de la que s'indica a l'Informe economicofinancer encarregat pel Govern de la Generalitat al Departament d'Economia i Finances sobre l'estat de situació a 31 de desembre de 2003.

Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya

Per tal de precisar aquests resultats, cal fer referència als efectes de la despesa desplaçada.

Com s’observa en el quadre, si s’exclou l’efecte de l’existència d’una despesa desplaçada

d’un exercici a un altre, el dèficit resultaria inferior i se situaria en 304 milions d’euros. Per a

l’any 2005, aquest ajustament correspon a la diferència entre l’import desplaçat del 2004 a

l’exercici 2005 i el del 2005 que es desplaçarà al 2006; com que l’import desplaçat al 2006

és inferior al desplaçat al 2005, aquest ajustament comporta una reducció del dèficit.

4 En la sessió del 26 d’octubre de 2004.


86

5.5. Les inversions reals liquidades del sector públic de la Generalitat per àmbits territorials i sectorials

En aquest capítol es fa una anàlisi de la inversió real executada5 pel conjunt del sector públic

de la Generalitat de Catalunya l’any 2005.

La inversió real executada pel conjunt del sector públic de la Generalitat en l’any 2005 va ser

de 3.080,7 milions d’euros, segons la liquidació del pressupost, el que representa 440,39

euros per habitant en termes per càpita.

L’any 2005 la inversió liquidada ha augmentat un 58,5% respecte a l’anterior exercici, el que

representa un increment en termes absoluts de 1.137,2 milions d’euros. En el marc d’aquest

important esforç inversor, cal considerar que una part del fort increment de la inversió

liquidada s’explica perquè les empreses GISA i IFERCAT han liquidat en l’any 2005 obres

finançades en base al mètode alemany, part de les quals havien estat executades en anys

anteriors. En concret, l’any 2005 aquestes empreses van liquidar obres finançades amb

mètode alemany per un import global de 809,9 milions d’euros, dels quals uns 477,9 milions

d’euros corresponen a actuacions executades en exercicis anteriors. També cal considerar

l’impacte que ha tingut el canvi de criteri comptable del parc d’habitatges de lloguer propietat

de l’INCASOL (uns 200 milions d’euros).

El pes de la inversió executada respecte al PIB de Catalunya es situa en l’1,81%, el

percentatge més elevat dels últims anys.

L’import executat representa el 81,8% del pressupost aprovat inicialment, percentatge

lleugerament superior a la mitjana registrada en el últims anys, amb l’excepció de l’any 2004

on el grau d’execució va ser excepcionalment elevat (va situar-se en un màxim del 91,2%).

A més de la inversió liquidada a través del pressupost, en l’any 2005 s’han executat també

una sèrie d’actuacions finançades amb sistemes que no tenen una repercussió directa sobre

el pressupost de l’exercici (mètode alemany, concessió d’obra pública, drets de

superfície,...). L’import executat l’any 2005 en base a aquests sistemes de finançament

específics és de 113,1 milions d’euros (import quantificat en termes de relacions valorades

en el cas de GISA i REGSA, i de certificacions d’obra en el cas de REGSEGA).

5 Es considera com despesa executada les obligacions reconegudes segons la liquidació del pressupost de l’exercici.


87

Si tenim en compte aquestes actuacions no recollides en la liquidació del pressupost de

l’exercici, però que es van executar efectivament en l’any 2005, es podria considerar que

l’esforç inversor global de la Generalitat va ser d’uns 3.193,8 milions d’euros (equivalent

456,56 euros / habitant en termes per càpita).

El present capítol s’estructura en tres parts: en una primera es fa una anàlisi de la inversió

des d’una vessant territorial (comarques i àmbits del Pla territorial general), en una segona

es mostra la inversió de la Generalitat des d’un punt de vista sectorial, i en la tercera es

mostren les obres executades l’any 2005 però que no tenen impacte directe sobre el

pressupost de l’exercici.

Anàlisi territorial de les inversions reals de la Generalitat l’any 2005.

Els quadres 5.5.1 i 5.5.2 mostren la distribució per comarques i per àmbits del Pla territorial

general de les inversions reals (capítol 6) executades pel conjunt del sector públic de la

Generalitat de Catalunya en l’exercici pressupostari 2005.

Aquestes dades inclouen les inversions efectuades directament pels departaments de la

Generalitat, així com per les seves entitats autònomes administratives (EAA), les entitats

autònomes comercials, industrial i financeres (EACIF), les entitats gestores de la Seguretat

Social (EGSS), el Servei Català de la Salut (SCS) i les empreses públiques (EP), tant les de

dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat, com les societats mercantils amb

participació majoritària de la Generalitat.

El criteri utilitzat per distribuir territorialment les inversions ha estat el de la seva ubicació

física, però cal tenir en compte que el territori on s’ubica una determinada actuació no

sempre coincideix amb el territori que rep l’impacte dels seus beneficis, el qual pot ser molt

més ampli. Aquest fet s’ha de tenir en compte a l’hora d’analitzar la inversió per comarques,

més encara si considerem la reduïda dimensió territorial d’algunes d’elles.

Per tal d’evitar duplicitats en les xifres d’inversió, s’han consolidat les aportacions realitzades

per la Generalitat i els seus organismes i empreses, a través del capítol 6 del pressupost, a

les empreses públiques: Gestió d’Infraestructures, SA (GISA), Regs de Catalunya, SA

(REGSA) i Reg Sistema Segarra – Garrigues, SA (REGSEGA), les quals executen obres per

encàrrec de diferents departaments de la Generalitat.


88

Quadre 5.5.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005DISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE LES INVERSIONS REALS (CAP. 6) LIQUIDADES L'ANY 2005.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Inv. per càpitaGeneralitat (2) EAA (3) EACIF (3) EGSS (2) SCS (2) EP (3) TOTAL euros / hab

Alt Camp 1.212 48 - - 1 5.438 6.699 167,40Alt Empordà 11.423 561 - 19 82 37.934 50.020 420,51Alt Penedès 941 316 - - 435 10.486 12.178 130,37Alt Urgell 591 4 - - - 79.336 79.931 3.817,89Alta Ribagorça 93 4 - 1 - 1.226 1.324 330,67Anoia 5.207 - - - 11 17.574 22.792 216,29Bages 12.516 1.060 - 153 392 94.082 108.204 639,83Baix Camp 8.354 - - 147 - 17.338 25.840 153,91Baix Ebre 7.843 - - 504 533 27.273 36.153 482,28Baix Empordà 6.385 268 - - 21 32.902 39.576 328,97Baix Llobregat 14.372 4.636 4 1.504 691 240.348 261.556 345,14Baix Penedès 967 - - 12 - 13.245 14.224 177,88Barcelonès 127.787 6.078 261 22.317 22.101 976.390 1.154.935 521,28Berguedà 2.349 104 - - 55 11.227 13.734 345,54Cerdanya 414 4 - - - 12.069 12.487 740,56Conca de Barberà 2.453 - - 748 - 4.715 7.917 394,73Garraf 5.659 1 - - 3 12.316 17.979 140,54Garrigues 2.059 17 - 84 - 25.966 28.127 1.408,16Garrotxa 2.919 - - - 106 12.869 15.894 306,91Gironès 7.082 182 9 1.602 904 39.166 48.945 304,31Maresme 5.068 11 - 289 5.267 30.724 41.358 103,78Montsià 4.854 - - - 1 15.168 20.023 311,98Noguera 5.186 - - 13 30 18.514 23.743 632,06Osona 6.029 4 - 19 286 76.330 82.668 580,79Pallars Jussà 2.269 11 - - 83 13.607 15.969 1.270,83Pallars Sobirà 3.458 4 - 21 - 2.795 6.278 912,13Pla d'Urgell 76 - - 6 - 6.277 6.359 192,10Pla de l'Estany 163 60 - - - 2.908 3.131 112,20Priorat 935 - - - - 3.420 4.355 450,56Ribera d'Ebre 1.699 5 - 274 2.508 19.557 24.043 1.048,75Ripollès 1.783 11 - 73 - 9.428 11.295 427,84Segarra 1.110 - - - 3 6.665 7.779 370,50Segrià 6.298 425 39 1.756 1.872 48.383 58.773 319,50Selva 5.429 168 - - 2.508 22.873 30.979 214,51Solsonès 3.652 - - - - 7.736 11.388 892,20Tarragonès 7.062 139 429 1.668 464 27.782 37.545 176,67Terra Alta 663 - - 233 - 13.793 14.690 1.154,47Urgell 1.172 7 - 18 - 19.312 20.509 601,14Val d'Aran 4.031 4 - - - 8.207 12.243 1.327,98Vallès Occidental 13.631 668 - 1.037 513 131.817 147.665 181,04Vallès Oriental 10.536 956 - 158 1.525 55.246 68.420 189,36

Total comarcalitzat 305.731 15.754 742 32.656 40.396 2.212.447 2.607.725 372,79

No comarcalitzat (1) 121.958 7.401 5 2.312 8 341.242 472.925 67,61

TOTAL Consolidat 427.690 23.154 746 34.968 40.404 2.553.689 3.080.651 440,39

(2) Dades extretes de la comptabilitat pressupostària(3) Dades facilitades per les pròpies entitats

(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA i REGSEGA per tal que no apareguin duplicades amb les inversions d'aquestes empreses.


89

Quadre 5.5.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL DE LES INVERSIONS REALS (CAP. 6) LIQUIDADES L'ANY 2005.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Inv. per càpitaGeneralitat (2) EAA (3) EACIF (3) EGSS (2) SCS (2) EP (3) TOTAL euros / hab

Àmbit Metropolità 177.994 12.665 265 25.304 30.535 1.457.328 1.704.091 357,24Comarques Gironines 35.184 1.250 9 1.694 3.621 158.081 199.839 307,16Camp de Tarragona 20.983 187 429 2.575 465 71.940 96.579 182,19Terres de l'Ebre 15.060 5 - 1.011 3.042 75.792 94.908 542,98Àmbit de Ponent 15.902 449 39 1.878 1.906 125.118 145.290 440,66Comarques Centrals 29.753 1.168 - 172 744 206.949 238.785 508,77Alt Pirineu i Aran 10.856 30 - 22 83 117.241 128.233 1.819,68

Total Comarcalitzat 305.731 15.754 742 32.656 40.396 2.212.447 2.607.725 372,79No comarcalitzat (1) 121.958 7.401 5 2.312 8 341.242 472.925 67,61

TOTAL Consolidat 427.690 23.154 746 34.968 40.404 2.553.689 3.080.651 440,39

(2) Dades extretes de la comptabilitat pressupostària(3) Dades facilitades per les pròpies entitats

(1) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA i REGSEGA per tal que no apareguin duplicades amb

L’import total de les inversions consolidades realitzades per la Generalitat l’any 2005 ha

estat de 3.080,7 milions d’euros, dels quals el 82,9% han estat executades per les empreses

públiques, el 13,9% pels departaments, el 2,4% per les EGSS i el SCS, i el 0,8% restant per

les entitats autònomes administraves (EAA) i comercials (EACIF). Cada cop més, l’activitat

inversora de la Generalitat es canalitzà a través de les seves empreses públiques.

Dels 3.080,7 milions d’euros liquidats l’any 2005, el 84,6% (2.607,7 milions d’euros)

corresponen a inversions comarcalitzades, és a dir, a inversions que s’han pogut ubicar

físicament dins del territori d’una comarca, mentre que el 15,4% restant (472,9 milions

d’euros) corresponen a inversions que, o bé afecten simultàniament a diverses comarques,

o bé per la seva naturalesa no es poden assignar a un territori concret.

En termes per càpita, l’any 2005 la Generalitat ha invertit 440,39 euros per habitant , situant-

se la mitjana comarcalitzada en 372,79 euros / habitant. De les 41 comarques de Catalunya,

19 es van situar per sobre de la mitjana comarcalitzada, destacant les comarques de l’Alt

Urgell, Garrigues i Val d’Aran, totes elles amb una inversió superior als 1.300 euros /

habitant, el que més que triplica la mitjana comarcalitzada.

En termes absoluts, les comarques que van rebre un major volum d’inversió l’any 2005 han

estat el Barcelonès (1.154,9 milions d’euros), el Baix Llobregat (261,6 milions d’euros) i el

Vallès Occidental (147,7 milions d’euros).

L’anàlisi de la inversió executada per la Generalitat a nivell territorial considerant un únic any

pot resultar esbiaixada, ja que en determinats casos les inversions es concentren en un curt


90

període de temps, el que pot desvirtuar les dades d'inversió per a una anualitat concreta. Es

recomanable llavors analitzar la inversió territorialitzada amb un major horitzó temporal.

Els quadres 5.5.3 i 5.5.4 mostren la inversió realitzada per la Generalitat en els darrers 5

anys (2001-2005), distribuïda per comarques i per àmbits del Pla territorial general.

Quadre 5.5.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005DISTRIBUCIÓ DE LES INVERSIONS REALS (CAP 6) LIQUIDADES PER COMARQUES. PERÍODE 2001-2005TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2001 2002 2003 2004 2005 (2001-05) euros/hab (*) (com=100)

Alt Camp 10.125 8.113 12.407 11.837 6.699 9.836 260,21 99,6Alt Empordà 23.644 53.081 58.352 48.035 50.020 46.626 421,88 161,6Alt Penedès 7.493 12.164 24.194 22.955 12.178 15.797 183,03 70,1Alt Urgell 6.939 6.415 9.503 10.423 79.931 22.642 1.124,57 430,7Alta Ribagorça 3.185 2.983 1.249 979 1.324 1.944 518,13 198,4Anoia 51.291 24.934 35.277 22.834 22.792 31.425 318,67 122,0Bages 44.110 93.014 140.832 67.635 108.204 90.759 561,08 214,9Baix Camp 19.574 53.313 43.853 36.892 25.840 35.894 229,33 87,8Baix Ebre 22.246 33.170 35.285 32.273 36.153 31.825 451,67 173,0Baix Empordà 19.818 23.342 33.439 37.350 39.576 30.705 272,66 104,4Baix Llobregat 155.929 187.847 165.092 223.066 261.556 198.698 273,55 104,8Baix Penedès 11.282 18.792 20.749 16.374 14.224 16.284 234,17 89,7Barcelonès 266.101 335.936 398.164 446.468 1.154.935 520.321 240,07 91,9Berguedà 6.740 6.448 14.119 12.505 13.734 10.709 275,15 105,4Cerdanya 5.839 6.151 3.887 9.308 12.487 7.534 481,43 184,4Conca de Barberà 6.326 6.657 9.158 15.713 7.917 9.154 471,92 180,7Garraf 13.334 11.441 12.334 13.090 17.979 13.636 116,24 44,5Garrigues 4.275 12.006 8.612 22.552 28.127 15.115 776,81 297,5Garrotxa 7.866 6.776 10.581 16.176 15.894 11.458 230,31 88,2Gironès 19.841 36.387 50.977 55.276 48.945 42.285 283,40 108,5Maresme 41.445 50.584 59.101 47.875 41.358 48.073 127,50 48,8Montsià 7.881 12.247 15.067 18.267 20.023 14.697 241,95 92,7Noguera 17.657 14.363 26.787 35.516 23.743 23.613 656,43 251,4Osona 23.750 43.675 60.727 33.232 82.668 48.810 359,48 137,7Pallars Jussà 5.392 9.981 18.155 22.264 15.969 14.352 1.146,16 438,9Pallars Sobirà 11.565 6.408 12.973 9.541 6.278 9.353 1.444,00 553,0Pla d'Urgell 4.470 3.803 1.907 6.666 6.359 4.641 148,70 56,9Pla de l'Estany 6.908 4.709 2.432 3.384 3.131 4.113 154,08 59,0Priorat 7.906 7.125 11.188 8.329 4.355 7.780 826,50 316,5Ribera d'Ebre 8.058 11.493 17.676 24.893 24.043 17.233 768,47 294,3Ripollès 5.921 11.843 19.192 10.875 11.295 11.825 451,07 172,7Segarra 5.212 23.738 37.242 23.360 7.779 19.466 990,38 379,3Segrià 48.091 64.623 79.648 47.642 58.773 59.755 343,39 131,5Selva 17.977 25.751 33.532 64.255 30.979 34.499 262,03 100,3Solsonès 3.373 6.792 6.477 17.444 11.388 9.095 751,17 287,7Tarragonès 26.085 38.072 61.514 39.825 37.545 40.608 206,56 79,1Terra Alta 11.267 14.778 18.762 8.436 14.690 13.586 1.095,68 419,6Urgell 4.177 7.688 14.980 11.823 20.509 11.835 363,02 139,0Val d'Aran 4.613 5.937 10.219 7.501 12.243 8.102 954,38 365,5Vallès Occidental 67.462 60.057 128.116 103.178 147.665 101.295 131,12 50,2Vallès Oriental 47.991 80.885 94.807 97.631 68.420 77.947 229,19 87,8

Total comarcalitzat 1.083.156 1.443.521 1.818.565 1.763.677 2.607.725 1.743.329 261,13 100,0No comarcalitzat 216.230 144.746 195.580 179.756 472.925 241.848 36,23

Total (consolidat) 1.299.386 1.588.267 2.014.146 1.943.434 3.080.651 1.985.177 297,36

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals des del 2001 al 2005


91

Quadre 5.5.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP 6) LIQUIDADA PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL. PERÍODE 2001-2005TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)Milers €

Mitjana Mitjanaanual anual Índex

2001 2002 2003 2004 2005 (2001-05) euros/hab (*) (com=100)

Àmbit Metropolità 599.755 738.915 881.808 954.264 1.704.091 975.766 212,72 81,5Comarques Gironines 101.975 161.888 208.505 235.350 199.839 181.512 299,20 114,6Camp de Tarragona 81.297 132.073 158.869 128.969 96.579 119.558 244,36 93,6Terres de l'Ebre 49.452 71.687 86.789 83.869 94.908 77.341 465,83 178,4Àmbit de Ponent 83.881 126.221 169.176 147.559 145.290 134.425 429,59 164,5Comarques Centrals 129.265 174.863 257.432 153.650 238.785 190.799 426,67 163,4Alt Pirineu i Aran 37.532 37.875 55.986 60.016 128.233 63.928 953,80 365,3

-

Total Comarcalitzat 1.083.156 1.443.521 1.818.565 1.763.677 2.607.725 1.743.329 261,13 100,0

No comarcalitzat 216.230 144.746 195.580 179.756 472.925 241.848 36,23-

TOTAL Consolidat 1.299.386 1.588.267 2.014.146 1.943.434 3.080.651 1.985.177 297,36

(*) Mitjana de població segons els padrons municipals des del 2001 al 2005

Analitzant la distribució de la inversió per àmbits del Pla territorial general en el període

2001-2005, s’observa que el major esforç inversor en termes per càpita s’ha concentrat en

les comarques de l'Alt Pirineu i Aran, amb una inversió anual mitjana de 953,80 euros/hab, el

que suposa quasi quadruplicar la mitjana d’inversió per càpita territorialitzada del conjunt del

període (261,13 euros/ hab).

A continuació es situen les Terres de l’Ebre (465,83 euros/hab), l'Àmbit de Ponent (429,59

euros/hab), les Comarques Centrals (426,67 euros/hab), les Comarques Gironines (299,20

euros/hab), el Camp de Tarragona (244,36 euros/hab) i, finalment, l’Àmbit Metropolità

(212,72 euros/hab).

Si l’anàlisi es fa en termes absoluts, l’àmbit territorial més beneficiat és el Metropolità, amb

una inversió anual mitjana de 975,8 milions d’euros, el que representa el 56,0% del total de

la inversió territorialitzada executada per la Generalitat al llarg del període.

El quadre 5.5.5 mostra l’evolució de la inversió real liquidada des de l’any 1992, tant en

termes absoluts com en termes per càpita, el grau d’execució respecte al pressupost aprovat

inicialment i el percentatge que la inversió real de la Generalitat representa sobre el PIB de

Catalunya.


92

Quadre 5.5.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

Inversió Executada variació Grau Inversió per càpita %Any (milers d'euros) anual (%) Execució (*) (euros / hab) Inversió / PIB (**)

1992 1.153.273 - 94,4% 190,13 1,58%1993 1.131.570 -1,9% 76,2% 186,37 1,51%1994 1.165.873 3,0% 77,2% 191,82 1,46%1995 1.150.257 -1,3% 78,2% 189,06 1,32%1996 959.828 -16,6% 76,3% 157,61 1,03%1997 1.038.862 8,2% 77,7% 169,78 1,06%1998 976.092 -6,0% 77,7% 158,78 0,94%1999 1.063.586 9,0% 83,1% 171,30 0,96%2000 1.114.692 4,8% 75,9% 178,01 0,94%2001 1.299.386 16,6% 78,3% 204,26 1,01%2002 1.588.267 22,2% 77,8% 244,11 1,16%2003 2.014.146 26,8% 82,1% 300,43 1,37%2004 1.943.434 -3,5% 91,2% 285,24 1,23%2005 3.080.651 58,5% 81,8% 440,39 1,81%

(*) Comparació entre el pressupost inicial de l'exercici i l'import finalment executat.(**) PIB pm base 2000, segons comptabilitat regional de l'INE. Elaboració pròpia per als anys anteriors al 2000.

En el període comprés entre el 1992 i el 2000, s’observa un descens pràcticament continuat

del pes que la inversió executada pel sector públic de la Generalitat representa sobre el PIB

de Catalunya, passant de representar l’1,58% del PIB en l’any 1992 al 0,94% en l’any 2000.

A partir de l’any 2001 la inversió pública ha experimentat un canvi de tendència, però ha

estat en l’any 2005 quan l’esforç inversor ha rebut un impuls més important, situant-se el pes

de la inversió sobre el PIB en l’1,81%, superant per primer cop els nivells assolits en els

inicis dels anys noranta.

D’altra banda el grau d’execució respecte al pressupost inicialment aprovat es va situar en el

81,8%, percentatge lleugerament superior a la mitjana dels últims anys, amb l’excepció de

l’any 2004, on el percentatge va ser excepcionalment elevat (el 91,2%)

Els gràfic 5.5.1 i 5.5.2 mostren l’evolució de la inversió liquidada de la Generalitat en termes

absoluts i com a percentatge sobre el PIB.


93

Gràfic 5.5.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Anys

Mili

ons

d'eu

ros

Gràfic 5.5.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005EVOLUCIÓ DEL PES DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA SOBRE EL PIB DE CATALUNYA.TOTAL CONSOLIDAT DE LA GENERALITAT (INCLOSES LES EMPRESES PÚBLIQUES)

0,00%

0,20%

0,40%

0,60%

0,80%

1,00%

1,20%

1,40%

1,60%

1,80%

2,00%

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Anys

% In

vers

ió re

al /

PIB


94

Distribució sectorial de les inversions reals de la Generalitat liquidades l’any 2005.

El quadre 5.5.6 mostra la distribució per sectors de la inversió liquidada al llarg del període

2001-2005.

Quadre 5.5.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL (CAP. 6) LIQUIDADA PER SECTORS D'INVERSIÓMilers €

Mitjana2001 2002 2003 2004 2005 anual %

Economia productiva 100.682 93.528 105.857 100.649 128.030 105.749 5,3Agricultura, ramaderia i pesca 75.890 71.990 86.031 86.618 114.540 87.014 4,4Indústria 12.100 8.034 6.626 2.870 2.527 6.431 0,3Comerç 111 192 81 1.052 1.128 513 0,0Turisme 2.794 5.386 4.506 685 1.081 2.891 0,1Foment ocupació i mercat de treball 9.786 7.925 8.613 9.424 8.754 8.901 0,4

Medi ambient 175.840 157.078 222.159 167.270 154.537 175.377 8,8

R+D i noves tecnologies (1) 20.889 42.088 53.735 35.987 18.378 34.216 1,7

Transport i energia 359.733 443.652 652.673 621.414 1.493.062 714.107 36,0Carreteres (2) (*) 180.069 298.212 444.968 400.913 508.880 366.608 18,5Ferrocarril i metro (*) 172.700 135.535 199.575 210.653 972.671 338.227 17,0Ports i aeroports 6.767 9.439 8.017 9.837 11.472 9.106 0,5Energia 196 466 114 11 38 165 0,0

Habitatge, urbanisme i ord. territorial 153.395 229.585 261.899 222.261 447.086 262.845 13,2

Educació i Cultura 155.013 171.748 222.272 272.492 298.274 223.960 11,3Educació 134.169 153.768 204.275 251.513 271.395 203.024 10,2Cultura i esport 20.843 17.980 17.997 20.979 26.878 20.935 1,1

Sanitat i Benestar Social 94.048 159.260 170.214 166.267 158.473 149.652 7,5Sanitat 75.495 130.605 130.880 118.979 117.939 114.780 5,8Benestar Social 18.552 28.655 39.334 47.288 40.534 34.873 1,8

Justícia i Interior 46.539 74.864 88.475 73.263 100.793 76.787 3,9Justícia 30.902 44.939 45.601 36.297 28.576 37.263 1,9Protecció civil i seguretat ciutadana 15.637 29.924 42.874 36.966 72.217 39.524 2,0

Altres inversions 193.248 216.464 236.862 283.831 282.017 242.484 12,2

TOTAL 1.299.386 1.588.267 2.014.146 1.943.434 3.080.651 1.985.177 100,0

(*) No inclou les expropiacions pagades per la SG de PTOP

Font: DGAPE

(1) Bona part del suport de la Generalitat a la recerca es canalitza mitjançant transferències i convenis finançats al marge del capítol 6 del pressupost que no estan recollits en aquest quadre.

(2) Dins del sector carreteres s'inclouen els serveis al transport de mercaderies i viatgers per carretera (inversions de CIMALSA, aparcaments vehicles pesants, estacions d'autobusos,...)

En el període 2001-2005 la inversió real liquidada pel conjunt del sector públic de la

Generalitat ha passat dels 1.299,4 milions d’euros l’any 2001 fins els 3.080,7 milions d’euros

de l’any 2005.


95

El principal sector receptor de les inversions de la Generalitat al llarg del període ha estat el

sector de Transport i energia, el qual representa el 36,0% de la inversió anual mitjana,

destacant les inversions en carreteres (amb el 18,5% del total de la inversió) i en ferrocarril i

metro (17,0% del total). Aquest sector està incrementant progressivament el seu pes sobre

el conjunt de les inversions, així l’any 2005 representa ja el 48,5% de la inversió total

executada per la Generalitat, front el 27,7% de l’any 2001.

En segona posició trobem el sector de l’Habitatge, urbanisme i ordenació territorial (13,2%

del total de la inversió anual mitjana al llarg del període). Aquest sector ha doblat en 2005 la

inversió liquidada respecte a l’any 2004, conseqüència del fort creixement de la inversió

liquidada per l’INCASOL, degut al canvi del criteri de comptabilització del parc d’habitatges

de lloguer propietat d’aquesta empresa.

A continuació trobem el sector d’Educació i cultura, amb el 11,3%, on cal destacar el fort

increment de la inversió en matèria d’educació registrat en els últims anys del període.

En relació al sector del Medi ambient, aquest absorbeix un 8,8% de la inversió anual mitjana

del període, les seves inversions corresponen principalment a l’abastament i sanejament de

aigües (la inversió consolidada de l’ACA en el 2005 va ser de 87,4 milions d’euros i d’ATLL

de 51,7 milions d’euros).

Altres sectors importants són Sanitat i Benestar Social (7,5% de la inversió anual mitjana),

Economia productiva (5,3% de la inversió anual mitjana), destacant en ell el pes del sector

agrari a conseqüència de les inversions en regadius; i Justícia i Interior (3,9% del total).

Respecte al sector d’R+D i noves tecnologies, aquest presenta una participació del 1,7%

sobre el total de les inversions de la Generalitat. Malgrat la inversió directa en R+D de la

Generalitat és relativament petita, cal indicar que bona part del seu suport a la recerca és

canalitza mitjançant transferències i convenis finançats al marge del capítol 6 del

pressupost.

En l’apartat altres inversions es recullen totes aquelles actuacions relacionades amb

l’administració general de la Generalitat, entre les que destaquen pel seu pes les inversions

executades per la CCRTV.


96

Gràfic 5.5.3INVERSIÓ LIQUIDADA DE LA GENERALITAT. DISTRIBUCIÓ PER SECTORSMITJANA ANUAL 2001-2005

Transport i energia36,0%

Economia productiva5,3%

Educació i cultura11,3%

Habitatge i urbanisme13,2%

Sanitat i B. Social7,5%

Resta inversions17,8%

Medi ambient8,8%

Com s’ha comentat anteriorment, el suport de la Generalitat a la recerca es canalitza a

través de convenis i transferències no recollides en la liquidació del capítol 6. A títol

informatiu, el quadre 5.5.7 mostra les inversions executades per les diferents universitats

públiques de Catalunya en el període 2000-2005, que tot i no formar part del sector públic de

la Generalitat, són finançades en part amb recursos de la Generalitat.

Quadre 5.5.7INVERSIÓ EXECUTADA PER LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES DE CATALUNYA.Milers €

2000 2001 2002 2003 2004 2005

Universitat de Barcelona (UB) 36.101 44.283 44.532 48.045 41.832 50.082Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 31.901 36.034 45.903 48.275 55.156 68.795Universitat Politècnica de Barcelona (UPC) 55.555 63.141 71.951 61.921 74.261 70.307Universitat Pompeu Fabra (UPF) 20.507 20.576 15.846 20.723 29.343 21.369Universitat de Girona (UdG) 5.455 9.939 9.432 7.863 9.377 15.175Universitat de Lleida (UdL) 7.898 5.438 9.527 15.064 9.267 11.403Universitat Rovira i Virgili (URV) 16.584 18.069 16.078 15.319 19.434 13.987Universitat Oberta de Catalunya (UOC) 3.998 3.981 3.930 4.558 4.678 5.406

TOTAL 177.999 201.462 217.200 221.767 243.348 256.524(*) Nota: S'ha corregit l'anualitat 2004 de la Universitat de Lleida (reduint-se en 834 milers d'euros).Font: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa


97

Inversions executades l’any 2005 sense repercussió pressupostària en l’exercici

La Generalitat utilitza sistemes de finançament de les infraestructures que dilueixen

l’impacte de la despesa al llarg del temps, com és el cas del mètode alemany, la concessió

d’obra pública o els drets de superfície (sistemes de finançament específics), amb l’objectiu

de poder compatibilitzar l’execució d’una sèrie d’infraestructures necessàries per al

creixement del país amb el manteniment de l’equilibri pressupostari

L’any 2005, la Generalitat ha executat una sèrie d’obres per import global de 113,1 milions

d’euros (quantificades en termes de relacions valorades en el cas de les empreses GISA i

REGSA i de certificació d’obra en cas de REGSEGA) que no estan recollides en la liquidació

del pressupost de l’exercici 2005, atès que són finançades en base a sistemes específics.

Aquestes obres es pagaran amb càrrec a exercicis futurs, ja sigui amb càrrec a despeses de

capital (mètode alemany), o amb càrrec a despeses corrents (drets de superfície i

concessions).

El quadre 5.5.8 mostra l’import d’aquestes obres sense impacte directe sobre el pressupost

de l’exercici, executades en el període 2003 - 2005.

Quadre 5.5.8L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005INVERSIÓ EXECUTADA SENSE IMPACTE PRESSUPOSTARI EN L’EXERCICI Milers €

Import Import ImportActuacions any 2003 any 2004 any 2005

Carreteres 7.066 74.669 30.354Ferrocarril i metro 104.828 215.295 1.807Abastament d’aigua 2.780 27.331 0Regadius 0 12.651 32.170Obres d'Interior 0 2.692 19.017Obres de Justícia 0 5.071 29.761

TOTAL 114.674 337.709 113.109

(*) Obres finançades en base al mètode alemany, concessió d’obra pública, drets de superfície,...

Entre les principals obres executades l’any 2005 sense repercussió directa sobre l’exercici

cal destacar:


98

• En matèria de carreteres: actuacions en l’Eix del Llobregat, carretera C-16, de Barcelona

a Puigcerdà (30,3 milions d’euros) i desdoblament de la carretera C-31, tram: Palamós –

Palafrugell (0,032 milions d’euros).

• En matèria de Ferrocarril i metro: millora de les estacions de la L3 de l'FMB (1,8 milions

d’euros).

• En matèria de regadius: diverses actuacions relatives al reg Segarra-Garrigues: compra

de finques i despeses d'adquisició del Mas de Melons (12,1 milions d’euros), canonada

d'impulsió 2. Sector 12 (3,5 milions d’euros), bassa de regulació de sector. Sector 1 (2,6

milions d’euros),... i actuacions corresponents al regadiu Algerri-Balaguer Sector B en els

termes municipals de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu – Noguera, Fases

1 i 2 (12,6 milions d’euros).

• En matèria d’Interior: diverses obres relacionades amb la construcció de la seu de la

Direcció General de Seguretat Ciutadana (16,1 milions d’euros), actuacions en la

comissaria dels Mossos d'Esquadra a Sant Andreu (1,8 milions d’euros) i actuacions en

la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Horta-Guinardó (1,1 milions d’euros).

• En matèria de Justícia: diverses obres de la ciutat judicial de Barcelona i L'Hospitalet de

Llobregat (16,2 milions d’euros), actuacions en el centre penitenciari Brians-2 a Sant

Esteve Sesrovires (9,7 milions d’euros) i nova seu del jutjat d’El Prat de Llobregat (0,7

milions d’euros).


99

Annex. La recaptació tributària a Catalunya

En aquest annex es presenta la recaptació tributària a Catalunya durant l’any 2005 per les

diferents figures tributàries i segons l’administració que gestiona la recaptació. És important

destacar que en alguns casos l’administració autonòmica rep una part dels impostos

generats en el seu territori, encara que la seva recaptació l’efectuï l’Administració central.

Les dades que es presenten en aquest annex, per tant, es desglossen en funció de

l’administració competent en la seva recaptació.

L’any 2005 el creixement de la recaptació de la Generalitat i de les delegacions de l’Agència

Estatal d’Administració Tributària (AEAT) a Catalunya ha estat d’un 12,8%, inferior al del

conjunt de comunitats autònomes (14,5%). Aquest creixement és fruït d’un increment d’un

12,3% en els tributs recaptats per l’Administració central a Catalunya (mentre que al conjunt

de delegacions d’hisenda estatals l’increment ha estat superior, d’un 14,1%) i d’un augment

de la recaptació de la Generalitat similar al del conjunt de governs autonòmics, d’un 16,2%.

Pel que fa a la gestió dels tributs cal diferenciar entre la situació de les comunitats

autònomes forals i la de les comunitats de règim comú. A les forals, les diputacions recapten

un 94,9% i un 80% del total a Navarra i al País Basc, respectivament (vegeu quadre 5.A.1),

en canvi, les comunitats de règim comú recapten de mitjana un 11,6% del total dels tributs6.

Aquestes diferències es deuen al sistema de finançament. En el règim foral, les CA recapten

pràcticament la totalitat dels impostos en el seu territori, en canvi, en les CA de règim comú,

malgrat que tinguin cedida una part d’impostos quantitativament tant important com l’IRPF o

l’IVA, és l’Administració central la que gestiona aquests impostos. Les CCAA de règim comú

gestionen uns impostos que, en comparació amb aquests dos, tenen un poder recaptatori

menor.

L’any 2005 el volum de impostos gestionats des de l’Administració central que varen

correspondre a les CA en concepte de cessió7 del 33% de l’IRPF, del 35% de l’IVA i del 40%

dels impostos especials, va ser de 43.617 milions. Així doncs, i a efectes d’obtenir els

ingressos tributaris de les CA de règim comú, si se suma aquest import a la recaptació dels

governs autonòmics els recursos tributaris de les CA representen un 36,4% de la recaptació

total, més del triple del pes que representen les hisendes autonòmiques en termes de

recaptació (11,6%). 6 Exclosa la recaptació dels ens locals i la de la Seguretat Social, tal i com es pot observar en el quadre 5.A.1 7 En aquest punt s’ha de precisar que les participacions en la recaptació estatal no es corresponen amb una part de la recaptació obtinguda en un territori. Així doncs, en el cas de l’IVA i dels impostos especials la distribució del total de la recaptació de l’Estat es fa en funció d’uns indicadors de consum, i en el cas de l’IRPF, la territorialització és el resultat de repartir la quota líquida segons la residència del contribuent.


100

Quadre 5.A.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2005

Milers €

Comunitats Govern Delegacions Govern DelegacionsAutònomes autonòmic d'hisenda Total autonòmic d'hisenda Total

Andalusia 2.945.707 12.398.056 15.343.763 6,6 22,9 19,4Aragó 648.965 3.398.273 4.047.238 25,5 16,9 18,2Astúries 332.169 2.128.728 2.460.897 7,5 8,7 8,5Balears 676.567 2.392.604 3.069.171 39,0 14,9 19,4Canàries 673.602 1.961.221 2.634.823 30,5 15,4 18,9Cantàbria 2 287.096 2.078.493 2.365.589 35,9 18,4 20,3Castella-Lleó 921.873 3.857.541 4.779.414 16,8 14,1 14,7Castella-La Manxa 692.616 2.683.956 3.376.572 39,2 17,3 21,2Catalunya 4.412.747 32.959.294 37.372.041 16,2 12,3 12,8Extremadura 232.767 943.459 1.176.226 19,5 15,7 16,4Galícia 789.837 4.990.586 5.780.423 24,3 9,2 11,0Madrid 4.216.379 69.669.926 73.886.305 15,4 13,1 13,2Múrcia 681.483 2.399.461 3.080.944 44,3 26,9 30,3Navarra 2.914.489 155.396 3.069.885 11,3 7,1 11,1País Basc 11.265.457 2.822.964 14.088.421 13,7 9,5 12,8La Rioja 150.460 724.954 875.414 12,7 12,8 12,7València 2.636.563 12.688.203 15.324.766 19,9 16,2 16,8Ceuta 53.887 53.887 6,3 6,3Melilla 41.106 41.106 7,5 7,5

Total regionalitzat 34.478.777 158.348.108 3 192.826.885 16,1 14,1 14,5

Serveis centrals 4 2.356.651 2.356.651 12,3 12,3

Total recaptació 34.478.777 160.704.759 195.183.536 16,1 14,1 14,4

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda. BADESPE. Gener 2007.Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2005Informe anual de recaptació tributària. Any 2005

DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA RECAPTACIÓ DELS TRIBUTS ESTATALS, CEDITS I CONCERTATS1.

4. S'han descomptat les cessions als ens territorials (-44.858 milions d'euros)

% variació 2005/2004

3. Inclou la cessió de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials a les administracions territorials (43.617 milions d'euros a les CA i1.241 milions a les corporacions locals).

2. Manca la recaptació corresponent a la taxa sobre el joc perquè aquesta comunitat no havia assumit la seva gestió efectivaa 31 de desembre de 2005.

1. No es disposa de la recaptació corresponent als impostos sobre determinats mitjans de transport i sobre vendes minoristesde determinats hidrocarburs.

INGRESSOS APLICATS

L’anàlisi per capítols pressupostaris (vegeu el quadre 5.A.2) mostra com la distribució dels

ingressos tributaris és força equitativa entre impostos directes i indirectes. A Catalunya, els

primers representen un 11,2% del PIB català i els segons un 10,5%, mentre que al conjunt

de CA els impostos directes representen un 10,7% del PIB i els indirectes un 10,3%. Per

tant, el pes del total de la recaptació sobre el PIB se situa en un 22% a Catalunya, 7

dècimes per sobre del conjunt de CA.


101


Milers €

2005 2004 % var. 2005 2004 % var.

Impostos directes 19.076.820 16.919.322 12,8 96.872.636 82.135.331 17,9IRPF (Adm. central) 11.536.397 10.382.302 11,1 53.260.434 46.395.490 14,8Imp. cedits i concertats amb CA 856.966 760.665 12,7 9.874.448 8.467.404 16,6Altres imp. directes 6.683.457 5.776.355 15,7 33.737.754 27.272.437 23,7

Impostos indirectes 17.831.034 15.752.788 13,2 93.403.714 83.846.387 11,4IVA (Adm. central) 12.502.067 11.388.588 9,8 49.868.690 44.505.850 12,0Impostos especials 1.091.260 776.938 40,5 18.022.249 17.513.689 2,9Imp. cedits i concertats amb CA 3.221.182 2.695.122 19,5 22.700.113 19.333.976 17,4Altres imp. indirectes 1.016.525 892.140 13,9 2.812.662 2.492.872 12,8

Taxes i altres ingressos 464.187 471.405 -1,5 2.550.535 2.474.934 3,1Taxes i altres (Adm. central) 129.588 130.014 -0,3 646.319 575.386 12,3Taxes cedides i concertades amb CA 334.599 341.391 -2,0 1.904.216 1.899.548 0,2

Total 37.372.041 33.143.515 12,8 192.826.885 168.456.652 14,5(*) No inclou la taxa sobre el joc de la comunitat de Cantàbria.Fonts:Ministeri d'Economia i Hisenda. BADESPE. Gener 2007.Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2005Informe anual de recaptació tributària. Any 2005

RECAPTACIÓ DE TRIBUTS ESTATALS, CEDITS I CONCERTATS A CATALUNYA I A TOT L'ESTAT

Catalunya Espanya regionalitzat (*)

Quant a l’evolució interanual, l’any 2005 presenta a Catalunya un creixement similar dels

impostos directes i indirectes (aquests últims amb un 13,2% se situen només quatre

dècimes per sobre), mentre que al conjunt de CA els impostos directes, amb un 17,9%, han

crescut significativament per sobre dels indirectes (11,4%). Per tal d’analitzar l’evolució per

figures tributàries, el quadre 5.A.3 mostra el detall de la recaptació a Catalunya, tot

comparant-la amb la del conjunt de CA de règim comú, és a dir, sense tenir en compte la

recaptació de les CA forals a causa de les peculiaritats del seu marc normatiu.

La recaptació obtinguda per l’AEAT a les seves delegacions catalanes l’any 2005 creix un

12,3% respecte la corresponent a l’any anterior, percentatge d’increment inferior al del

conjunt de CA (14,2%) però superior a l’interanual del 2004 (9,2%). El creixement més

intens a Catalunya correspon al conjunt d’impostos especials, d’un 40,5%, fruït de

l’increment experimentat per l’impost sobre l’electricitat, no obstant, les dades de recaptació

en concepte d’impostos especials estan afectades pel transvasament d’ingressos d’una

delegació a una altra com a conseqüència de rectificacions comptables, raó per la qual les

taxes de variació no són representatives per a determinades delegacions. Aquest ha estat el

cas de la delegació de Barcelona, si es prenen les dades ajustades la recaptació a

Catalunya creix un 15,7% en l’impost sobre l’electricitat i la del conjunt d’impostos especials

se situa en un 10,4%. De totes maneres, recordar que la recaptació dels especials s’obté en


102

el lloc de fabricació del producte i no pas en el de destinació, que és on es consumeix el

producte gravat, i per tant, on té incidència l’impost.

El creixement més elevat a nivell estatal correspon a l’impost de societats, per l’impuls dels

beneficis empresarials (en part per les plusvàlues de les empreses més grans). Per tant, el

creixement ha estat més intens a les delegacions amb un major nombre d’aquest tipus

d’empreses.


Milers €

CA règim comúMilers d'euros % var. 05/04 % var. 05/04

Delegacions AEAT (A) 32.959.294 12,3 14,2IRPF 11.536.397 11,1 14,9Societats 6.435.778 15,4 24,8IVA 12.502.067 9,8 12,8Especials 1.091.257 40,5 2,4

Alcohols 204.580 1,9 6,7Hidrocarburs 532.994 6,7 0,8Labors del tabac 26.221 270,5 5,3Electricitat 327.462 371,7 -6,8

Tràfic exterior 652.094 19,4 18,4Altres ingressos impositius 612.113 12,6 2,1Taxes i altres ingressos tributaris 129.588 -0,3 11,9

Govern autonòmic (B) 4.412.747 16,2 18,2Successions i donacions 553.658 14,1 19,9Patrimoni 303.308 10,2 13,7Transmissions patrimonials 1.825.285 18,8 16,8Actes jurídics documentats 1.395.895 20,4 26,4Taxa del joc 334.599 -2,0 0,1

Total A+B 37.372.041 12,8 14,7

Sobre det. mitjans de transport 328.552 17,4 ndSobre vendes minoristes det. hidrocarburs 306.076 80,9 nd

Total 38.006.668 13,1 ---nd: no disponible

Font:Ministeri d'Economia i Hisenda. BADESPE. Gener 2007.

Informe anual de recaptació tributària. Any 2005. AEATDepartament de Recaptació. AEAT

Recaptació per tributs cedits gestionats per les comunitats autònomes i tributs concertats. Exercici 2005. Ministeri d'Economia i Hisenda.

RECAPTACIÓ DE TRIBUTS A CATALUNYA

Catalunya

L’IRPF creix un 11,1% a Catalunya pel bon ritme de les retencions del treball i per l’impuls

de la quota de l’exercici 2004; el creixement del conjunt de CA (14,9%), per sobre del de


103

Catalunya està influït per ingressos de retencions de treball de CA d’exercicis tancats. L’IVA

també presenta un creixement per sobre del PIB8, d’un 9,8% a Catalunya i d’un 12,8% al

conjunt de CA, en consonància amb la dinàmica evolució de la despesa final subjecte a IVA

(especialment del component de nou habitatge).

Les recaptacions de l’AEAT a Catalunya en l’impost sobre determinats mitjans de transport i

l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs, han crescut un 17,4% i un

80,9%, respectivament. En aquest últim cas, aquest increment recull el canvi normatiu

aprovat en la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives, va fixar els

tipus de gravamen autonòmic de l’impost sobre vendes minoristes de determinats

hidrocarburs amb efectes des de l’1 d’agost de 2004.

Pel que fa als impostos gestionats per la Generalitat de Catalunya, el creixement interanual

de la recaptació del 2005 ha estat d’un 16,2%. Destaquen, especialment, els increments de

l’impost sobre actes jurídics documentats (20,4%) i de l’impost sobre transmissions

patrimonials (18,8%), que en ambdós casos estan molt relacionats amb el comportament

expansiu del mercat immobiliari. En el cas de l’impost sobre actes jurídics documentats,

aquest creixement reflecteix també l’efecte de la modificació del tipus de gravamen dels

documents notarials, establerta en la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i

administratives. Al conjunt de CA el creixement dels impostos autonòmics ha estat superior,

d’un 18,2%, i també presenten un important increment els impostos més lligats a l’evolució

del mercat immobiliari (l’impost sobre actes jurídics documentats creix un 26,4%).

8 El creixement del PIB nominal l’any 2005 ha estat d’un 7,6% a Catalunya i d’un 7,8% a Espanya segons dades de l’INE.

105

6. L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L’ANY 2006


107

En aquest apartat s’analitza l’execució a 31 de desembre dels pressupostos de la

Generalitat per al 2006. En primer lloc, es presenta l’estat de l’execució de la Generalitat i,

posteriorment, el del Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social.

6.1. L’estat d’execució dels pressupostos de la Generalitat

Els ingressos

Els drets liquidats per la Generalitat l’any 2006 han crescut un 4,2% respecte l’any anterior.

Tanmateix, les operacions no financeres, que representen un 96,9% del total, han crescut un

14,9%, impulsades per l’increment dels ingressos corrents (15,4%), i dins d’aquests per

l’augment dels impostos directes (16,2%) i de les transferències corrents (20,2%). En canvi,

les operacions financeres només s’han executat en un 44,2% a causa de l’endarreriment fins

al desembre de l’aprovació per part de l’Estat del Pla d’endeutament del 2006.

Quadre 6.1.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYAESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €

Previsions Drets Total % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) recaptat 06/05 execució (D/I)

1.- Impostos directes 5.558.299,0 5.812.015,2 5.722.409,3 16,2 104,62.- Impostos indirectes 9.593.745,3 9.825.398,7 9.754.887,2 13,0 102,43.- Taxes i altres ingressos 556.458,6 505.624,1 472.634,4 -7,1 90,94.- Transferències corrents 6.211.276,5 6.770.176,1 6.302.424,4 20,2 109,05.- Ingressos patrimonials 48.090,8 25.198,4 25.198,4 216,8 52,46.- Alienació d'inversions 0,0 1.958,0 1.958,0 -28,3 -7.- Transferències de capital 233.867,8 615.046,4 549.513,9 -0,1 263,08.- Actius financers 0,0 890,4 890,4 -61,1 -9.- Passius financers 1.722.724,2 759.715,6 759.715,6 -73,2 44,1

Operacions corrents 21.967.870,2 22.938.412,6 22.277.553,6 15,4 104,4Operacions de capital 233.867,8 617.004,4 551.471,8 -0,3 263,8Operacions financeres 1.722.724,2 760.606,1 760.606,1 -73,2 44,2Total 23.924.462,2 24.316.023,0 23.589.631,5 4,2 101,6Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

En el cas dels impostos directes, l’increment experimentat s’explica pel d’un 15,2% del tram

autonòmic de l’IRPF que es desglossa entre l’increment d’un 14,9% de les bestretes


108

rebudes de l’Estat i d’un 18,1% de les liquidacions pendents d’exercicis anteriors. Els

impostos sobre successions i donacions i sobre el patrimoni també presenten creixements

elevats, d’un 23% i d’un 18,4%, respectivament. Pel que fa a l’evolució dels impostos

indirectes, es destacable el creixement de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes

jurídics documentats, d’un 19%, relacionat amb el comportament expansiu del mercat

immobiliari. En conjunt, els ingressos tributaris han augmentat un 13,3% i la seva execució

ha superat les previsions inicials en un 2,8%.

Quadre 6.1.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS1 I DE LES TRANSFERÈNCIES CORRENTSMilers €

Previsions Drets Total % var. (D) Grauinicials (I) liquidats (D) recaptat 06/05 execució (D/I)

Impost sobre successions i donacions 524.472,0 709.738,5 633.762,1 23,0 135,3Impost s/ patrimoni persones físiques 313.728,0 362.777,7 362.344,9 18,4 115,6Tram autonòmic 33% IRPF2 4.705.651,0 4.725.922,7 4.725.922,7 15,2 100,4Impost sobre grans establiments comercials 14.448,0 13.576,4 379,6 -2,9 94,0Impost s/ transmissions patrimonials i actes jurídics documentats 3.675.684,0 3.865.204,4 3.829.728,2 19,0 105,235% IVA2 3.609.890,1 3.633.707,4 3.633.707,4 10,7 100,7Impostos sobre consums específics2 2.308.171,3 2.326.539,2 2.291.503,9 7,3 100,8Impostos extingits - -52,3 -52,3 -35,8 -Taxes i altres ingressos 556.458,6 505.624,1 472.634,4 -7,1 90,9Total ingressos tributaris 1 15.708.503,0 16.143.038,0 15.949.930,9 13,3 102,8Fons de suficiència2 2.534.852,4 2.536.811,3 2.536.811,3 10,0 100,1Participació local ingressos tributaris de l'Estat 2.524.360,0 2.818.703,1 2.818.703,1 23,5 111,7Altres 1.152.064,1 1.414.661,8 946.910,0 35,4 122,8Total transferències corrents 6.211.276,5 6.770.176,1 6.302.424,4 20,2 109,01 S'inclouen els capítols 1, 2 i 3 de la liquidació del pressupost d'ingressos2 Inclou liquidacions pendents d'exercicis anteriors


El quadre 6.1.2. també mostra el notable increment del total de transferències corrents, d’un

20,2%, principalment pel creixement de la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat

corporacions locals (23,5%). En el cas d’aquest ingrés, la Generalitat fa només

d’intermediària entre l’Estat i els ens locals catalans, ja que l’import que s’ingressa surt

exactament pel pressupost de despeses. Si s’extreuen els recursos provinents de la

participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat del pressupost de la Generalitat, les

transferències corrents creixen un 17,9%. Aquest últim increment inclou l’efecte dels

recursos addicionals provinents de l’Estat fruït de les mesures sobre el finançament sanitari

acordades en la Conferència de Presidents de 10 de setembre de 2005 i posteriorment

aprovades en el Consell de Política Fiscal i Financera de 13 de setembre de 2005.


109

Les despeses

L’execució del pressupost de despeses de la Generalitat de l’exercici 2006 mostra un

creixement de les obligacions reconegudes d’un 6,2% degut al comportament de les

operacions financeres que per la seva naturalesa tenen un comportament força erràtic. Així,

tot i que presenten una disminució d’un 44,2%, el seu grau d’execució ha estat gairebé del

100%.

Les operacions no financeres augmenten, en conjunt, un 12,4%, percentatge de creixement

que s’ajusta força al de les previsions inicials (d’un 12,2%). També les despeses corrents

(amb un augment d’un 12,9%) i les de capital (amb un 8,3%) han crescut d’acord amb

l’evolució prevista i en consonància amb la bona marxa dels ingressos no financers

comentada en el punt anterior.

Quadre 6.1.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYAESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var. (O) Grau inicials definitius (C) reconegudes (O) 06/05 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 3.919.854,7 3.938.748,5 3.896.453,6 10,6 98,92.- Compra béns i serveis 1.188.683,7 1.272.484,0 1.153.955,5 15,1 90,73.- Interessos 491.200,9 504.713,0 504.672,4 5,1 100,04.- Transferències corrents 14.547.436,3 15.857.621,8 15.426.166,6 13,6 97,35.- Fons de contingència 92.200,0 37.297,4 0,0 0,0 0,06.- Inversions reals 1.370.327,3 1.505.755,3 1.332.126,0 5,8 88,57.- Transferències de capital 1.005.407,1 1.644.083,9 1.386.235,6 10,9 84,38.- Actius financers 685.157,9 735.656,6 734.525,6 -6,3 99,89.- Passius financers 624.194,3 705.614,0 705.614,0 -60,7 100,0

Operacions corrents 20.239.375,6 21.610.864,7 20.981.248,1 12,9 97,1Operacions de capital 2.375.734,4 3.149.839,2 2.718.361,7 8,3 86,3Operacions financeres 1.309.352,2 1.441.270,7 1.440.139,7 -44,2 99,9Total 23.924.462,2 26.201.974,6 25.139.749,5 6,2 95,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

En el quadre 6.1.4 es presenta l’execució de les despeses per seccions pressupostàries. El

present exercici ha estat afectat per reestructuracions departamentals que impedeixen

elaborar una comparació homogènia amb les dades de l’any anterior. Pel que fa a l’execució

pressupostària, el grau de realització del total del pressupost ha estat d’un 95,9%; en

gairebé totes les seccions el percentatge d’execució ha estat superior al 90%. Destaquen pel

seu volum pressupostari, el Departament de Salut, amb una execució d’un 99,7%, el

Departament d’Educació (98,6%), Política Territorial i Obres Públiques (91,4%) i Benestar i


110

Família (97,4%). Els Departaments que han gastat un percentatge de l’import previst menor

són els de Treball i Indústria (un 64,2%), Relacions Institucionals i Participació (un 70,6%) i

Medi Ambient i Habitatge (un 82,2%).

Quadre 6.1.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL PER SECCIONS DE L'ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Grauinicials definitius (C) reconegudes (O) execució (O/C)

Parlament de Catalunya 75.595,4 75.595,4 75.595,4 100,0Consell Consultiu 2.818,4 2.818,4 2.818,4 100,0Sindicatura de Comptes 12.305,7 12.305,7 12.305,7 100,0Comissió Jurídica Assessora 2.423,3 2.421,7 1.895,0 78,3Consell Audiovisual de Catalunya 7.550,7 7.688,8 7.688,8 100,0Consell de Treball Econòmic i Social 3.324,7 3.324,7 3.324,7 100,0Agència Catalana de Protecció de Dades 3.062,0 3.062,0 1.531,0 50,0Presidència 576.342,1 648.946,0 640.489,2 98,7Relacions Institucionals i Participació 24.300,3 24.408,7 17.228,7 70,6Política Territorial i Obres Públiques 1.358.786,5 1.486.479,4 1.358.370,0 91,4Justícia 676.905,1 704.244,3 666.034,9 94,6Interior 835.168,8 857.799,8 806.355,9 94,0Economia i Finances 173.746,6 288.514,4 259.031,2 89,8Governació i Administracions Públiques 361.649,0 428.564,2 390.523,6 91,1Educació 4.177.007,7 4.903.843,1 4.835.970,0 98,6Cultura 275.366,9 282.399,2 270.004,2 95,6Salut 7.835.025,8 8.035.043,4 8.011.030,0 99,7Agricultura, Ramaderia i Pesca 318.870,2 745.795,2 674.848,6 90,5Treball i Indústria 574.086,9 1.048.351,2 673.095,5 64,2Comerç, Turisme i Consum 140.189,3 70.610,8 70.610,8 100,0Benestar i Família 1.284.999,5 1.386.812,2 1.350.964,1 97,4Medi Ambient i Habitatge 372.154,2 481.689,1 395.824,6 82,2Universitats, Recerca i Societat Informació 959.575,7 468.491,0 468.491,0 100,0Pensions 6.375,8 9.983,7 7.311,5 73,2Deute 1.115.803,2 1.210.735,0 1.210.476,4 100,0Despeses diversos departaments 134.468,5 156.046,7 109.227,3 70,0Participació ens locals de Catalunya en els ingressos de l'Estat 2.524.360,0 2.818.703,1 2.818.703,1 100,0Fons de Contingència 92.200,0 37.297,4 0,0 0,0Total 23.924.462,2 26.201.974,6 25.139.749,5 95,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

El quadre 6.1.5 mostra la distribució per àrees i polítiques de despeses de la Generalitat. La

tipologia de les competències transferides a la Generalitat de Catalunya per part de l’Estat

determinen la distribució funcional de la despesa. Així, la producció de béns públics de

caràcter social és l’àrea que concentra un major volum pressupostari. Dins d’aquesta àrea

destaquen les polítiques de salut (31,5% de la despesa total) i d’educació (19,4%). D’altra

banda, els recursos transferits a les administracions locals també representen un important

percentatge sobre el total (12,3%), però, en aquest cas la major part correspon a la

participació local en els tributs de l’Estat, on la Generalitat només té una funció

d’intermediària.

Pel que fa al grau d’execució del pressupost per polítiques, totes les funcions amb més

volum de despeses -salut, educació i suport financer als ens locals- presenten un

percentatge d’execució que supera el 99%. Segueix en volum pressupostari la funció


111

d’administració i serveis generals amb una execució d’un 89,7%. Les polítiques de protecció

social i de transport, amb un 4,7% i un 4,5% del total, presenten un grau d’execució més

elevat, d’un 98% i d’un 94,1%, respectivament. Les amortitzacions i despeses financeres del

deute públic, també amb gairebé un 5% de la despesa, s’han executat en un 100%, tal i com

es podia extreure de la classificació per capítols.

Quadre 6.1.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT GENERALITAT DE CATALUNYADETALL PER ÀREES I POLÍTIQUES DE DESPESAMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions Grau % sobre elinicials definitius (C) reconegudes (O) execució (O/C) Total (O)

1. Funcionament Institucions i Administració General 1.676.744,2 1.812.396,3 1.626.065,7 89,7 6,511. Alta direcció Generalitat i Govern 99.529,4 99.527,8 97.470,1 97,9 0,412. Administració i serveis generals 1.574.704,6 1.669.976,4 1.498.453,0 89,7 6,013. Participació ciutadana i processos electorals 2.510,1 42.892,1 30.142,7 70,3 0,12 Serveis Públics generals 1.407.620,6 1.447.414,9 1.382.765,9 95,5 5,521. Justícia 584.989,1 611.520,3 575.977,0 94,2 2,322. Seguretat i protecció civil 763.577,4 775.268,4 746.636,9 96,3 3,023. Relacions exteriors i cooperació desenvolupament 59.054,1 60.626,3 60.152,0 99,2 0,23 Protecció i promoció Social 1.565.867,6 2.088.187,7 1.726.057,8 82,7 6,931. Protecció social 1.128.692,4 1.210.895,5 1.186.562,5 98,0 4,732. Promoció social 77.894,6 90.326,1 78.765,4 87,2 0,333. Foment de l'ocupació 359.280,6 786.966,0 460.730,0 58,5 1,84. Producció de béns públics de caràcter social 12.943.518,3 13.452.752,7 13.296.609,9 98,8 52,941. Salut 7.751.498,5 7.941.644,4 7.926.937,0 99,8 31,542. Educació 4.702.459,0 4.924.458,1 4.881.764,9 99,1 19,443. Habitatge i altres actuacions urbanes 154.960,3 230.679,1 142.963,0 62,0 0,644. Cultura i esports 299.287,0 313.342,4 302.578,9 96,6 1,245. Llengua catalana 27.162,2 31.895,7 31.633,0 99,2 0,146. Consum 8.151,4 10.733,0 10.733,0 100,0 0,05. Producció de béns públics de caràcter econòmic 2.016.422,6 2.247.847,1 2.114.469,1 94,1 8,451. Cicle de l'aigua 41.110,0 48.662,3 48.662,3 100,0 0,252. Transport 1.119.849,2 1.190.969,1 1.120.522,2 94,1 4,553. Societat de la informació i coneixement i telecomunicacions 339.835,4 351.451,2 350.087,9 99,6 1,454. Urbanisme i ordenació del territori 23.725,9 35.500,7 25.727,6 72,5 0,155. Actuacions ambientals 167.739,8 206.167,0 176.528,2 85,6 0,756. Infraestructures agràries i rurals 108.523,2 143.925,8 132.519,5 92,1 0,557. Recerca, desenvolupament i innovació 180.599,2 235.504,9 225.188,6 95,6 0,958. Altres actuacions de caràcter econòmic 35.039,9 35.666,1 35.232,8 98,8 0,16. Foment i regulació sectors productius 353.679,7 801.607,4 703.070,6 87,7 2,861. Agricultura, ramaderia i pesca 78.520,9 429.981,1 376.826,2 87,6 1,562. Indústria 41.912,6 77.679,8 46.933,9 60,4 0,263. Energia 23.691,5 31.764,4 25.281,6 79,6 0,164. Comerç 73.893,0 114.227,3 111.881,0 97,9 0,465. Turisme i oci 28.447,5 33.551,8 30.896,2 92,1 0,166. Desenvolupament empresarial 10.124,3 9.992,3 7.345,7 73,5 0,067. Sector financer 95.724,4 103.028,1 102.523,5 99,5 0,468. Defensa de la competència 1.365,6 1.382,6 1.382,6 100,0 0,07. Suport financer ens locals71. Suport financer ens locals 2.752.606,0 3.103.736,0 3.080.234,1 99,2 12,38. Fons de contingència81. Fons contingència d'execució pressupostària 92.200,0 37.297,4 0,0 0,0 0,09. Deute públic91. Amortitzacions i despeses financeres del deute públic 1.115.803,2 1.210.735,0 1.210.476,4 100,0 4,8Total 23.924.462,2 26.201.974,6 25.139.749,5 95,9 100,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


112

6.2. L’estat d’execució dels pressupostos del Servei Català de la Salut i de les entitats gestores de la Seguretat Social

Els ingressos

L’execució dels ingressos del Servei Català de la Salut (CatSalut) presenta un lleuger

creixement dels drets liquidats, d’una taxa del 4,9%, ja que mentre els ingressos no

financers creixen un 8,3%, les operacions financeres han experimentat una important

davallada (-79,9%). Les transferències corrents, que representen la gran majoria dels

ingressos, s’han incrementat en un 8% i els ingressos de capital en un 25,5%.

Quadre 6.2.1L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTEXTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €

Previsions Drets % var (D) Grauinicials (I) liquidats (D) 06/05 execució (D/I)

3.- Taxes i altres ingressos 1.484,1 1.360,0 -5,5 91,64.- Transferències corrents 7.522.929,2 7.628.239,0 8,0 101,45.- Ingressos patrimonials 128,0 165,0 25,0 128,97.- Transferències de capital 147.315,8 147.456,0 25,5 100,18.- Actius financers 56.491,3 56.461,0 -79,9 99,9

Ingressos corrents 7.524.541,4 7.629.764,0 8,0 101,4Ingressos de capital 147.315,8 147.456,0 25,5 100,1Ingressos financers 56.491,3 56.461,0 -79,9 99,9Total 7.728.348,4 7.833.681,0 4,9 101,4Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya. Quadre 6.2.2L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTEXTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 48.258,3 42.471,0 44,1 88,04.- Transferències corrents 2.260.313,0 2.286.798,0 3,8 101,25.- Ingressos patrimonials 38,7 442,0 4.811,1 1.142,27.- Transferències de capital 26.000,0 27.806,0 16,7 106,98.- Actius financers 1.103,0 911,0 -1,6 82,6

Ingressos corrents 2.308.610,0 2.329.711,0 4,4 100,9Ingressos de capital 26.000,0 27.806,0 16,7 106,9Ingressos financers 1.103,0 911,0 -1,6 82,6Total 2.335.713,0 2.358.428,0 4,5 101,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.


113

La taxa de creixement dels drets liquidats de l’Institut Català de la Salut (ICS) el 2006 és

semblant a la del CatSalut, d’un 4,5%. La major part d’aquests corresponen a transferències

corrents que han crescut un 3,8%. D’altra banda, les transferències de capital experimenten

un creixement més elevat, d’un 16,7%, mentre que els ingressos financers disminueixen

lleugerament, si bé tenen una rellevància molt poc significativa.

Per últim, els drets liquidats de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)

presenten un creixement d’un 27,8%, més accentuat que el de les anteriors entitats

sanitàries, gràcies a l’evolució de les transferències tant corrents com de capital.

Quadre 6.2.3L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOSMilers €


3.- Taxes i altres ingressos 53.783,0 54.461,0 9,2 101,34.- Transferències corrents 809.168,7 867.472,0 29,0 107,25.- Ingressos patrimonials 0,0 107,0 52,9 -7.- Transferències de capital 54.050,6 58.245,0 31,5 107,88.- Actius financers 240,4 115,0 -1,7 47,8

Ingressos corrents 862.951,8 922.040,0 27,6 106,8Ingressos de capital 54.050,6 58.245,0 31,5 107,8Ingressos financers 240,4 115,0 -1,7 47,8Total 917.242,8 980.400,0 27,8 106,9Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya. Les despeses

El CatSalut presenta un creixement de les obligacions reconegudes d’un 6,9% respecte l’any

anterior. El 97,5% del total són despeses corrents, que han crescut en un 6,2% com a

resultat de dues tendències: l’increment del 13,9% de la compra de béns i serveis, que

inclou els concerts sanitaris, i l’estancament de les transferències corrents, que contenen la

despesa farmacèutica. (vegeu el quadre 6.2.4)


114

Quadre 6.2.4L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT SERVEI CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 06/05 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 22.897,0 23.435,1 23.007,0 5,9 98,22.- Compra béns i serveis 3.477.570,2 3.610.392,0 3.608.605,6 13,9 100,04.- Transferències corrents 3.998.074,2 4.024.686,7 4.022.789,7 0,1 100,06.- Inversions reals 138.236,2 126.192,1 101.993,4 22,5 80,87.- Transferències de capital 35.079,6 46.490,1 36.202,3 21,6 77,98.- Actius financers 56.491,3 62.292,6 61.247,8 106,9 98,3

Despeses corrents 7.498.541,4 7.658.513,8 7.654.402,3 6,2 99,9Despeses de capital 173.315,8 172.682,2 138.195,7 22,3 80,0Despeses financeres 56.491,3 62.292,6 61.247,8 106,9 98,3Total 7.728.348,4 7.893.488,5 7.853.845,9 6,9 99,5Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Les obligacions reconegudes per l’ICS són el 4,5% superiors a les de l’exercici anterior,

percentatge inferior al del Catsalut. La disminució de la despesa en compra de béns provoca

la moderació del creixement total (vegeu el quadre 6.2.5).

Quadre 6.2.5L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT INSTITUT CATALÀ DE LA SALUTESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) GrauInicials definitius (C) reconegudes (O) 06/05 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 1.596.915,3 1.615.167,9 1.612.958,8 7,9 99,92.- Compra béns i serveis 711.463,0 719.629,8 716.471,3 -2,7 99,64.- Transferències corrents 231,7 281,4 281,3 30,2 99,96.- Inversions reals 26.000,0 45.407,6 27.963,6 16,8 61,68.- Actius financers 1.103,0 1.103,0 753,9 -7,0 68,3

Despeses corrents 2.308.610,0 2.335.079,1 2.329.711,4 4,4 99,8Despeses de capital 26.000,0 45.407,6 27.963,6 16,8 61,6Despeses financeres 1.103,0 1.103,0 753,9 -7,0 68,3Total 2.335.713,0 2.381.589,8 2.358.428,9 4,5 99,0Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

Finalment, l’ICASS ha presentat unes obligacions reconegudes un 25,1% superiors a les del

2005, principalment gràcies a l’evolució de les transferències corrents, la major part de les

quals adreçades a famílies i institucions sense ànim de lucre. També presenten increments

destacables les despeses de capital (33%) i la despesa en compra de béns i serveis

(18,8%).


115

Quadre 6.2.6L'ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA L'ANY 2006ÀMBIT INSTITUT CATALÀ D'ASSISTÈNCIA I SERVEIS SOCIALSESTAT D'EXECUCIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESESMilers €

Crèdits Crèdits Obligacions % var (O) Grauinicials definitius (C) reconegudes (O) 06/05 execució (O/C)

1.- Remuneracions personal 49.338,0 54.040,7 53.431,8 5,4 98,92.- Compra béns i serveis 244.687,3 242.008,9 225.192,6 18,8 93,14.- Transferències corrents 568.926,5 634.845,6 603.636,4 29,1 95,16.- Inversions reals 41.067,0 46.794,2 42.408,5 37,7 90,67.- Transferències de capital 12.983,7 20.266,2 11.803,9 18,6 58,28.- Actius financers 240,4 240,4 135,9 33,2 56,5

Despeses corrents 862.951,8 930.895,1 882.260,9 24,7 94,8Despeses de capital 54.050,6 67.060,4 54.212,4 33,0 80,8Despeses financeres 240,4 240,4 135,9 33,2 56,5Total 917.242,8 998.195,9 936.609,2 25,1 93,8Font: Intervenció General de la Generalitat de Catalunya.

117

7. L’ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 7. L’Administració local a Catalunya

119

7.1. El marc legal i pressupostari del sector local

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel que s’aprova el text refós de la Llei

reguladora de les hisendes locals, constitueix la base del sistema de finançament local.

Aquesta norma recull les reformes més recents, instrumentades a través de la Llei 51/2002,

de 27 de desembre, de reforma de la Llei 39/1988 reguladora de les hisendes locals, i de la

Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, que

han tingut incidència tant en l’àmbit financer com en l’àmbit tributari.

El text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals enumera i regula els recursos dels

municipis i de les províncies, que són els següents: ingressos procedents del seu patrimoni i

altres de dret privat; tributs propis (taxes, contribucions especials, impostos i recàrrecs);

participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes; subvencions; preus

públics; operacions de crèdit; multes i sancions; i altres prestacions de dret públic. Aquesta

Llei també especifica els recursos d’altres entitats locals, com ara les àrees metropolitanes,

les entitats municipals associatives, les comarques, les altres entitats supramunicipals i les

entitats d’àmbit inferior al municipi, com també els règims especials9 d’alguns ens locals amb

característiques especifiques.

El finançament de municipis i províncies procedent de transferències estatals s’instrumenta

mitjançant mecanismes diferenciats per determinats ens locals que reuneixen unes

característiques especifiques quan a tamany de població i de capitalitat. Així, els ens locals

amb major població o que són capital de província o de comunitat autònoma, cosa que els

obliga a prestar un major nombre de serveis, es financen a través de la cessió d’un

percentatge del rendiment de determinats impostos estatals i d’una participació en els tributs

de l’Estat. Per la resta d’ens locals s’aplica un model de participació en tributs de l’Estat

similar al vigent anteriorment.

El model de finançament local vigent a partir de l’1 de gener de 2004 és un model dual, amb

les següents característiques:

9 Regim especial de Balears, Canaries, Ceuta i Melilla, Madrid i Barcelona.


120

Característiques del model de cessió:

Inclou les següents entitats locals:

- Províncies (excepte País Basc i Navarra),

- Municipis amb població de dret igual o superior als 75.000 habitants o capitals de

província o de comunitat autònoma.

Els impostos estatals cedits són:

- IRPF: territorialització directa segons les quotes líquides. Els percentatges de cessió

són: 1,6875% pels municipis i 0,9936% per les províncies.

- IVA: territorialització indirecta segons la recaptació estatal i de manera

individualitzada en funció de l’índex de consum i de població municipal. Els

percentatges de cessió són: 1,7897% pels municipis i 1,0538% per les províncies.

- Impostos especials: territorialització indirecta segons la recaptació estatal i de

manera individualitzada en funció de l’índex de consum i de població municipal. Els

percentatges de cessió són: 2,0454% pels municipis i 1,2044% per les províncies.

El Fons Complementari de Finançament:

- L’any 2004 el fons es determina com a diferència entre el finançament total resultant

i el que es deriva de la cessió.

- Els anys següents el fons evoluciona segons l’ITE10 (Ingressos Tributaris de l’Estat).

- S’incorporen les compensacions per la reforma de l’Impost sobre Activitats

Econòmiques (IAE).

10 Recaptació estatal, exclosa la susceptible de cessió a les comunitats autònomes, per IRPF, IVA i impostos especials.

Model de cessió

Model de variables

Cessió d’un % del rendiment de l’IRPF, l’IVA i els impostos especials

Fons Complementari de Finançament

Repartiment del fons en funció de: • Població (75%) • Esforç fiscal (12,5%) • Invers capacitat tributària (12,5%)


121

Característiques del model de variables:

Inclou les següents entitats locals:

- Municipis amb població inferior als 75.000 habitants i que no siguin capitals de

província o de comunitat autònoma.

- Tots els municipis del País Basc i Navarra

Els criteris de distribució inclouen les següents variables i ponderacions:

- 75% de la població de dret ponderada

- 12,5% de l’esforç fiscal

- 12,5% de l’invers de la capacitat tributària

S’estableix una garantía de finançament mínim, segons la qual cap municipi rebrà un

finançament inferior al de l’any 2003.

S’incorporen les compensacions per la reforma de l’IAE, que evolucionen segons l’ITE.

D’altra banda, els denominats “municipis turístics”11 es financen amb un model mixt, atès

que a més de participar en el model general de variables, tenen cedit el 2,0454% dels

rendiments dels impostos especials sobre hidrocarburs i labors de tabac

Pel que fa a l’àmbit normatiu català, el Parlament de Catalunya va aprovar les anomenades

lleis d’organització territorial, que estructuren el sector local català: Llei 5/1987, de 4 d’abril,

del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, Llei 6/1987, de 4

d’abril, sobre l’organització comarcal de Catalunya, Llei 7/1987, de 4 d’abril, per la qual

s’estableixen i regulen actuacions públiques especials en la conurbació de Barcelona i en les

comarques compreses dins la seva zona d’influència directa, i la Llei 8/1987, de 15 d’abril,

municipal i de règim local de Catalunya. Posteriorment, es va aprovar el Decret legislatiu

2/2003, de 28 d’abril, del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

D’acord amb aquest marc normatiu, els municipis i les comarques són els ens locals en que

s’organitza territorialment la Generalitat de Catalunya, a l’hora que es reconeix també la

condició d’ens local a la província, les entitats municipals descentralitzades, les entitats

metropolitanes i les mancomunitats de municipis. Aquest Decret legislatiu també determina

que el municipi, la comarca i la província tenen naturalesa territorial i gaudeixen d’autonomia

per a la gestió dels interessos respectius.

11 Es consideren municipis turístics aquells que, no complint els requisits per accedir al sistema de cessió d’impostos, tenen una població superior a 20.000 habitants i un nombre d’habitatges de segona residencia superior al d’habitatges principals.


122

En aquest capítol, referent a l’Administració local a Catalunya, es presenten els

pressupostos agregats d’ingressos i despeses de l’any 2005 dels principals ens territorials

catalans: municipis, províncies, comarques i entitats metropolitanes12, que es comparen amb

els pressupostos i les liquidacions de l’exercici 2004. La font d’aquestes xifres

pressupostàries és la Direcció General de coordinació financera amb les entitats locals, que

subministra xifres dels pressupostos aprovats i liquidats dels ens locals a nivell de

comunitats autònomes.

La despesa de l’administració local catalana es concentra en els ajuntaments, que l’any

2005 representen un 85,1% del total, seguit per les diputacions, amb un 8% i les entitats

metropolitanes i comarques, amb un 6,9%.

Gràfic 7.1.1.L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR LOCALDISTRIBUCIÓ DE LA DESPESA. PRESSUPOST 2005.

Ajuntaments85,1%

Diputacions8,0%

Entitats metropolitanes i

comarques6,9%

Font: DG Coordinació financera amb les entitats locals. Ministeri d'Economia i Hisenda.

Els ingressos consolidats del conjunt de l’administració local de Catalunya de l’any 2005 és

de 8.993,9 milions d’euros, un 8,2% més que l’any anterior. Els ingressos propis i per

transferències han augmentat un 9,9% i un 7,4% respecte els pressupostos del 2004,

respectivament, mentre que els ingressos financers presenten una lleugera disminució. Els

recursos propis són la principal font de finançament dels ajuntaments -representen el 61%

dels seus ingressos- mentre que per les diputacions i comarques i entitats metropolitanes

12 En l’apartat 7.4 es presenten les dades agregades de consells comacals i entitats metropolitanes atès que no es disposa d’informació desagregada.


123

suposen el 30,8% i el 28,3% dels seus pressupostos, respectivament, atès que aquests ens

locals es financen bàsicament amb transferències.

Quadre 7.1.1 L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR LOCALCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS PRESSUPOSTOS 2005Milions €

Total % Total % Total % Total % Total % % var. 05/04

Ingressos propis 4.684,8 61,0 264,5 30,8 203,8 28,3 0,0 0,0 5.153,2 57,3 9,9Ingressos per transferències 2.472,9 32,2 533,5 62,0 509,5 70,8 262,3 100,0 3.253,6 36,2 7,4Ingressos financers 518,4 6,8 62,1 7,2 6,6 0,9 0,0 0,0 587,1 6,5 -0,4Total ingressos 7.676,1 100,0 860,1 100,0 720,0 100,0 262,3 100,0 8.993,9 100,0 8,2

Despeses corrents 5.033,7 65,9 614,6 71,5 544,7 75,7 134,0 38,8 6.059,0 68,2 7,1Despeses de capital 2.127,2 27,8 184,6 21,5 169,3 23,5 211,7 61,2 2.269,4 25,6 11,9Despeses financeres 483,0 6,3 60,8 7,1 6,0 0,8 0,0 0,0 549,8 6,2 -3,0Total despeses 7.643,9 100,0 860,1 100,0 720,0 100,0 345,8 100,0 8.878,1 100,0 7,6


Transferènciesinternes consolidat

Total Ajuntaments Diputacions i comarques

Ent. metropolitanes

Pel que fa a les despeses, les de tipus corrents, que representen el 68,2% dels

pressupostos consolidats dels ens locals catalans, han augmentat un 7,1%, mentre que les

operacions de capital, que s’enduen una quart part de la despesa local, creixen un 11,9%;

d’altra banda, les operacions financeres, que només representen un 6,2% de les despeses

totals, experimenten una lleugera disminució.

7.2. Els pressupostos dels ajuntaments

Els ajuntaments tenen assignat el govern i l’administració dels municipis, que són les entitats

bàsiques de l’organització territorial. El Decret legislatiu 2/2003, pel qual s’aprova el text

refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, estableix quines són les

competències municipals.

Els ingressos

Els Reial decret legislatiu 2/2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les

hisendes locals, enumera els principals fonts de recursos dels municipis:

- Els tres impostos obligatoris –béns immobles (IBI), activitats econòmiques (IAE) i

vehicles de tracció mecànica- i els dos impostos de caràcter optatiu –impost sobre

construccions, instal·lacions i obres i impost sobre l’increment del valor dels terrenys

de naturalesa urbana.


124

- Les participacions en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Pel que fa

a la participació en els tributs de l’Estat, ja s’ha esmentat abans que la partir de l’any

2004 es va introduir un nou sistema de participació: als municipis que son capital de

província o de comunitat autònoma, o que tenen una població igual o superior als

75.000 habitants13 se’ls cedeix un percentatge del rendiment de determinats

impostos14 més un fons complementari de finançament que evoluciona segons l’ITE;

la resta de municipis es financen, únicament, mitjançant la participació en els

ingressos de l’Estat.

- Els altres ingressos, com les taxes, els preus públics per a la prestació de serveis,

les contribucions especials, les multes, les operacions de crèdit, els ingressos

patrimonials i l’alienació d’inversions reals.

Els pressupostos agregats d’ingressos dels ajuntaments de Catalunya per a l’any 2005 són

de 7.676,1 milions d’euros, un 8,8% més que els pressupostos de l’any 2004. L’estructura

dels ingressos mostra que les principals fonts de recursos dels ajuntaments són els

impostos directes, les transferències corrents i les taxes i altres ingressos.

Quadre 7.2.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% var.2005/2004

Liquidació Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b/a)

1.- Impostos directes 2.331,3 2.238,9 31,7 2.403,6 31,3 7,42.- Impostos indirectes 342,2 289,0 4,1 330,5 4,3 14,43.- Taxes i altres ingressos 1.341,0 1.315,0 18,6 1.493,4 19,5 13,64.- Transferències corrents 1.931,0 1.821,4 25,8 1.939,5 25,3 6,55.- Ingressos patrimonials 145,6 147,1 2,1 141,7 1,8 -3,76.- Alienació inversions reals 244,3 252,6 3,6 315,6 4,1 24,97.- Transferències de capital 355,4 458,7 6,5 533,4 6,9 16,38.- Actius financers 5,3 4,0 0,1 8,9 0,1 123,29.- Passius financers 548,3 531,9 7,5 509,5 6,6 -4,2

Operacions corrents 6.091,2 5.811,3 82,3 6.308,7 82,2 8,6Operacions de capital 599,8 711,3 10,1 849,0 11,1 19,4Operacions financeres 553,6 535,8 7,6 518,4 6,8 -3,3

Total 7.244,6 7.058,4 100,0 7.676,1 100,0 8,8


20052004

13 Segons el cens de població d’1 de gener de 2003, hi han 84 municipis a tot l’Estat amb aquestes característiques, dels quals 13 són catalans. 14 Un 1,6875% de la quota líquida de l’IRPF, un 1,7897% de la recaptació líquida de l’IVA imputable a cada municipi i un 2,04545% de la recaptació liquida imputable a cada municipi pels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i labors de tabac.


125

Els ajuntaments de Catalunya es financen l’any 2005 en un 61% amb recursos propis. La

principal figura impositiva és l’IBI, que representa el 18,1% dels ingressos totals i el 32,8%

dels ingressos tributaris. La hisenda municipal també es nodreix en bona mesura de les

taxes i altres ingressos (taxes, contribucions especials i preus públics), que l’any 2005

representen un 19,5% del pressupost total i un 35,3% dels ingressos tributaris.

Pel que fa als recursos tributaris, els altres tributs municipals –vehicles, increment del valor

dels terrenys, IAE i construccions, instal·lacions i obres- aporten conjuntament un 28,3%

dels ingressos tributaris i un 15,6% dels recursos totals. La participació en el rendiment de

l’IRPF, IVA i impostos especial representa en el seu conjunt un 3,7% dels recursos tributaris

municipals.

Gràfic 7.2.1. L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSESTRUCTURA DELS INGRESSOS. PRESSUPOST 2005.

IBI18,1%

Impostos cedits2,0%

Altres transferències

11,5%

Ingressos financers

6,8%

Altres ingressos6,0%

IAE4,0%

Inc.valor terrenys3,4%

Const., inst. i obres3,4%

Vehicles 4,8%

Transferències de l'Estat20,8%Taxes

19,5%

F ont: D G C oordina c ió financ era a m b les entita ts loc a ls . M inis te ri d 'E c onom ia i H is enda .

Malgrat que els canvis en el model de finançament local introdueix la participació en la

recaptació de tributs cedits com a font d’ingressos municipal, les transferències continuen

tenint una elevada importància en els ingressos dels ajuntaments.


126

Quadre 7.2.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARIS. PRESSUPOST 2005.Milions €

Total %

Capítol 1. Impostos directes IRPF 82,8 2,0 IBI 1.386,3 32,8 Vehicles 364,7 8,6 Increment del valor dels terrenys 262,6 6,2 IAE 307,1 7,3Total impostos directes 2.403,6 56,9

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 48,7 1,2 Impostos especials (*) 19,4 0,5 Construccions, instal·lacions i obres 261,3 6,2 Altres impostos indirectes 1,1 0,0Total impostos indirectes 330,5 7,8

Capítol 3. Taxes i altres ingressos Taxes serveis i activitats de competència local 614,2 14,5 Altes taxes 879,2 20,8Total taxes i altres ingressos 1.493,4 35,3

Total ingressos tributaris 4.227,5 100,0

(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs.


L’any 2005 les transferències corrents i de capital van representar un 32,2% del pressupost

agregat d’ingressos de tots els municipis de Catalunya. La major part d’aquestes

transferències, concretament un 64,4%, provenen de l’Estat, i més concretament, de la

participació dels municipis en els tributs de l’Estat, en les quals la Generalitat actua

d’intermediària, ja que rep els recursos procedents dels pressupostos estatals i els

transfereix entre els municipis catalans a partir d’una distribució fixada per l’Estat. D’altra

banda, la comunitat autònoma aporta un 20,7% de les transferències que reben els

municipis, una bona part de les quals corresponen al Fons de Cooperació Local de

Catalunya, que es distribueix entre tots els municipis catalans a partir d’uns criteris fixats per

llei15.

15 La Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005, estableix els diferents conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya. La Resolució GAP/224/2005, de 22 de juny, de distribució als municipis de Catalunya de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2005, fixa la distribució del Fons entre els municipis catalans per aquest any.


127

Quadre 7.2.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2005.Milions €

Procedència Total % Total % Total % % var. 05/04

Estat 1.578,9 81,4 14,1 2,6 1.593,0 64,4 5,3Comunitat Autònoma 252,9 13,0 258,0 48,4 510,8 20,7 16,3Diputacions 61,1 3,1 116,1 21,8 177,1 7,2 23,7Ajuntaments 11,8 0,6 2,2 0,4 14,0 0,6 139,0Mancomunitats 2,1 0,1 18,8 3,5 20,9 0,8 20,3Entitats Metropolitanes 1,1 0,1 3,2 0,6 4,4 0,2 167,8Comarques 4,5 0,2 4,5 0,9 9,0 0,4 12,6Empreses privades 12,2 0,6 49,2 9,2 61,3 2,5 23,8Famílies i institucions sense ànim de lucre 6,1 0,3 40,0 7,5 46,2 1,9 8,0Exterior 3,0 0,2 21,2 4,0 24,2 1,0 -54,9Altres 5,2 0,3 4,7 0,9 9,9 0,4 523,1Ajustaments de consolidació 0,6 0,0 1,4 0,3 2,0 0,1 613,2

Total 1.939,5 100,0 533,4 100,0 2.472,9 100,0 8,7


Corrents De capital Total

Les despeses

Les despeses pressupostades pels ajuntaments l’any 2005 són de 7.643,9 milions d’euros.

El seu creixement respecte l’any anterior se situa en un 8,6%, essent les despeses de

capital les que augmenten més el seu pressupost, concretament un 14,7%. El 65,9% de les

despeses dels ajuntaments correspon a operacions corrents vinculades al propi

funcionament dels ens, bàsicament remuneracions de personal i compres de béns i serveis.

D‘altra banda, les operacions de capital, que s’eleven a 2.127,2 milions d’euros, la major part

dels quals correspon al capítol d’inversions reals, assoleixen un participació del 27,8% en el

pressupost total, 1,5 punts percentuals més que l’any 2004.

Les transferències que realitzen els ajuntaments són en major mesura de caracter corrent i

s’adrecen bàsicament a famílies i institucions sense ànim de lucre (un 25%), a empreses de

l’entitat local (un 18,9%) i a les mancomunitats de municipis (un 18,4%).


128

Quadre 7.2.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% var.2005/2004


1.- Remuneracions personal 1.948,5 1.992,0 26,1 2.119,6 27,7 6,42.- Compra béns i serveis 1.978,0 1.910,7 25,0 2.087,2 27,3 9,23.- Interessos 137,6 187,6 2,5 170,5 2,2 -9,14.- Transferències corrents 620,2 582,4 7,6 656,4 8,6 12,76.- Inversions reals 1.061,6 1.699,6 22,2 1.965,0 25,7 15,67.- Transferències de capital 459,4 155,5 2,0 162,1 2,1 4,38.- Actius financers 19,2 13,7 0,2 12,0 0,2 -12,39.- Passius financers 516,2 497,6 6,5 470,9 6,2 -5,4

Operacions corrents 4.684,3 4.672,8 66,4 5.033,7 65,9 7,7Operacions de capital 1.520,9 1.855,1 26,4 2.127,2 27,8 14,7Operacions financeres 535,5 511,3 7,3 483,0 6,3 -5,5

Total 6.740,7 7.039,2 100,0 7.643,9 100,0 8,6


20052004

Quadre 7.2.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSDETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2005.Milions €

Destinació Import % Import % Import % % var. 05/04

Estat 0,5 0,1 61,3 37,8 61,8 7,5 3,8Empreses de l'entitat local 142,3 21,7 12,7 7,8 155,0 18,9 10,5Comunitat Autònoma 5,7 0,9 2,0 1,3 7,8 0,9 -29,1Diputacions 1,7 0,3 0,1 0,0 1,7 0,2 33,2Ajuntaments 2,1 0,3 0,6 0,3 2,6 0,3 0,6Mancomunitats 142,4 21,7 8,3 5,1 150,7 18,4 5,3Entitats Metropolitanes 38,2 5,8 33,9 20,9 72,1 8,8 35,3Comarques 18,5 2,8 1,5 0,9 20,0 2,4 13,4Ens dependents dels ajuntaments 79,6 12,1 24,5 15,1 104,1 12,7 9,6Empreses privades 26,7 4,1 7,7 4,7 34,4 4,2 40,4Famílies i institucions sense ànim de lucre 195,0 29,7 9,4 5,8 204,4 25,0 10,7Exterior 3,3 0,5 0,0 0,0 3,3 0,4 29,2Ajustaments de consolidació 0,5 0,1 0,2 0,1 0,7 0,1 -72,7

Total 656,4 100,0 162,1 100,0 818,5 100,0 10,9


TotalCorrents De capital

La distribució funcional de la despesa municipal mostra que les polítiques dels ajuntaments

a les quals preveu destinar un major pressupost són habitatge i urbanisme (16,5%),

infraestructures bàsiques i transports (11,7%), benestar comunitari (11,4%) i cultura (9,6%);

d’altra banda, també tenen una participació elevada en els pressupostos de despesa els

serveis de caràcter general (12,9%) i el deute públic (8,2%).

Si es compara la classificació funcional dels pressupostos municipals del 2005 amb els de

l’any anterior s’observa que el major creixement s’ha produït en la producció de béns de


129

caràcter econòmic –un 35,5%-, i concretament en la política d’infraestructures bàsiques i

transports.

Quadre 7.2.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT AJUNTAMENTSCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% var.2005/2004


1. Serveis de caràcter general 878,4 904,0 13,0 986,9 12,9 9,2

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 459,1 475,3 6,8 504,8 6,6 6,2

3. Seguretat, protecció i promoció social 491,9 489,4 7,3 540,9 7,1 10,5 3.1. Seguretat i protecció social 345,2 362,8 5,1 399,4 5,2 10,1 3.2. Promoció social 146,8 126,6 2,2 141,5 1,9 11,7

4. Producció de béns de caràcter social 3.310,4 3.425,1 49,1 3.636,6 47,6 6,2 4.1. Sanitat 103,0 118,9 1,5 102,1 1,3 -14,1 4.2. Educació 385,5 385,4 5,7 438,9 5,7 13,9 4.3. Habitatge i urbanisme 1.190,2 1.271,3 17,7 1.261,6 16,5 -0,8 4.4. Benestar comunitari 792,9 777,4 11,8 872,3 11,4 12,2 4.5. Cultura 684,5 677,5 10,2 733,6 9,6 8,3 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 154,3 194,5 2,3 228,1 3,0 17,3

5. Producció de béns de caràcter econòmic 580,3 700,3 8,6 949,0 12,4 35,5 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 511,1 650,2 7,6 894,8 11,7 37,6 5.2. Comunicacions 10,1 11,5 0,1 10,8 0,1 -6,2 5.3. Infraestrucutra agraria 26,1 31,8 0,4 34,3 0,4 7,9 5.4. Investigació científica i tècnica 28,7 2,2 0,4 4,2 0,1 90,3 5.5. Informació bàsica i estadística 4,3 4,6 0,1 5,0 0,1 8,3

6. Regulació econòmica de caràcter general 203,7 194,9 3,0 209,7 2,7 7,6 6.1. Regulació econòmica 152,2 127,3 2,3 156,6 2,0 23,1 6.2. Regulació comercial 51,5 48,4 0,8 52,7 0,7 9,1 6.3. Regulació financera 0,1 19,2 0,0 0,3 0,0 -98,3

7. Regulació econòmica de sectors productius 50,6 53,8 0,8 61,1 0,8 13,5 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 4,4 5,1 0,1 4,7 0,1 -8,1 7.2. Indústria 7,5 8,3 0,1 14,6 0,2 75,4 7.3. Energia 3,3 3,6 0,0 3,5 0,0 -1,9 7.3. Mineria 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 -- 7.5. Turisme 35,4 36,8 0,5 38,3 0,5 4,0

9. Transferències a administracions públiques 115,1 111,0 1,7 126,9 1,7 14,3

0. Deute públic 651,2 685,5 9,7 628,0 8,2 -8,4

Total 6.740,7 7.039,2 100,0 7.643,9 100,0 8,6


20052004

7.3. Els pressupostos de les diputacions provincials

Les diputacions tenen com a finalitat el govern i l’administració de les províncies. La seva

organització i competències s’estableixen en el text refós de la llei municipal i de regim local

de Catalunya.


130

Els ingressos

El Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la llei

reguladora de les hisendes locals, estableix com a principal fonts de recursos de les

províncies les següents:

- La participació provincial en els tributs de l’Estat i de les comunitats autònomes. Com

ja s’ha indicat abans, el model vigent de finançament dels ens locals cedeix a favor

de les províncies un percentatge del rendiment de determinats impostos16 i

paral·lelament es crea un fons complementari de finançament que completi els

ingressos rebuts mitjançant la cessió de tributs.

- Els ingressos tributaris, dins dels quals s’inclou el recàrrec sobre l’impost d’activitats

econòmiques (IAE), les taxes i les contribucions especials

- Els ingressos no tributaris, que inclouen els preus públic, les subvencions, els

ingressos patrimonials i d’altres de dret privat, les operacions de crèdit, el producte

de multes i sancions i altres prestacions de dret públic.

Els pressupostos agregats d’ingressos de les diputacions provincials catalanes per a l’any

2005 va ser de 860,1 milions d’euros, amb un increment del 7,9% respecte l’exercici

anterior. La gran majoria dels ingressos –un 92,6%- són de tipus corrent, la major part dels

quals, concretament un 62%, són transferències corrents; en menor mesura, també es

rellevant quantitativament el capítol d’impostos directes –un 13,7% del pressupost total-,

concepte que inclou el recàrrec sobre l’IAE i els ingressos derivats de la cessió d’un

percentatge de l’IRPF.

Els ingressos tributaris, que l’any 2005 són de 254,2 milions d’euros, representen un 29,6%

dels ingressos totals de les diputacions. Pel que fa a les figures tributàries, la participació en

la recaptació de l’IRPF representa el 27,5% dels ingressos tributaris, la participació en l’IVA

un 23,3% i el capítol de taxes i altres ingressos un 21,3%. En relació als tributs locals, el

recàrrec sobre l’IAE aporta l’any 2005 un 18,9% dels ingressos tributaris.

16 Un 0,9936% de la quota líquida de l’IRPF, un 1,0538% de la recaptació líquida per IVA imputable al territori i un 1,2044% de la recaptació liquida dels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i labors de tabac.


131

Quadre 7.3.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. ANYS 2004 i 2005.Milions €

% var.2005/2004


1.- Impostos directes 130,9 124,2 15,6 117,9 13,7 -5,12.- Impostos indirectes 76,9 76,5 9,6 82,2 9,6 7,43.- Taxes i altres ingressos 58,9 49,3 6,2 54,1 6,3 9,84.- Transferències corrents 540,4 482,7 60,6 533,2 62,0 10,55.- Ingressos patrimonials 10,3 8,6 1,1 8,9 1,0 4,26.- Alienació inversions reals 3,8 2,5 0,3 1,4 0,2 -43,37.- Transferències de capital 3,0 3,6 0,5 0,3 0,0 -91,88.- Actius financers 8,3 5,5 0,7 6,5 0,7 17,19.- Passius financers 46,2 44,2 5,5 55,6 6,5 25,8

Operacions corrents 817,5 741,2 93,0 796,3 92,6 7,4Operacions de capital 6,8 6,1 0,8 1,7 0,2 -72,2Operacions financeres 54,6 49,7 6,2 62,1 7,2 24,8

Total 878,8 797,1 100,0 860,1 100,0 7,9


20052004

Quadre 7.3.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DELS INGRESSOS TRIBUTARIS. PRESSUPOST 2005.Milions €

Total %

Capítol 1. Impostos directes IRPF 70,0 27,5 Recàrrec sobre impostos directes 47,9 18,9Total impostos directes 117,9 46,4

Capítol 2. Impostos indirectes IVA 59,2 23,3 Impostos especials (*) 22,9 9,0Total impostos indirectes 82,2 32,3

Capítol 3. Taxes i altres ingressosTotal taxes i altres ingressos 54,1 21,3

Total ingressos tributaris 254,2 100,0

(*) Inclou els impostos especials sobre alcohols, labors de tabac i hidrocarburs,


Els ingressos per transferències representen el 62% dels pressupostos totals de les

diputacions catalanes. Pràcticament la totalitat de les transferències que reben les

diputacions són de tipus corrent i provenen de l’Estat; aquestes transferències corresponen

bàsicament a la participació de les diputacions en els tributs de l’Estat, en les qual la


132

Generalitat fa una funció d’intermediària i distribueix el fons procedent de l’Estat entre les

diputacions catalanes.

Quadre 7.3.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DELS INGRESSOS PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2005.Milions €

Procedència Import % Import % Import % % var. 05/04

Estat 519,2 97,4 0,3 100,0 519,5 97,4 9,9Comunitat autònoma 10,9 2,0 0,0 0,0 10,9 2,0 1,7Altres 3,2 0,6 0,0 0,0 3,2 0,6 -10,7

Total 533,2 100,0 0,3 100,0 533,5 100,0 9,6



Les despeses

La classificació econòmica del pressupost de despeses de les diputacions catalanes per al

2005 mostra que les operacions corrents són les més significatives en termes quantitatius,

atès que concentren el 71,5% de la despesa; els capítols més importants són les

remuneracions de personal, que representen el 30,3% de la despesa total de les

diputacions, i les transferències corrents, amb un 22,4%.

Quadre 7.3.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% variació2005/2004


1.- Remuneracions personal 244,6 243,7 30,6 260,8 30,3 7,02.- Compra béns i serveis 124,7 129,1 16,2 142,2 16,5 10,23.- Interessos 14,6 25,5 3,2 18,8 2,2 -26,44.- Transferències corrents 213,5 217,8 27,3 192,8 22,4 -11,56.- Inversions reals 65,1 60,2 7,6 66,5 7,7 10,47.- Transferències de capital 93,9 70,8 8,9 118,1 13,7 66,98.- Actius financers 8,3 5,5 0,7 5,6 0,7 2,39.- Passius financers 46,6 44,4 5,6 55,1 6,4 24,3

Operacions corrents 597,3 616,2 77,3 614,6 71,5 -0,2Operacions de capital 159,0 131,0 16,4 184,6 21,5 40,9Operacions financeres 54,9 49,9 6,3 60,8 7,1 21,9

Total 811,3 797,1 100,0 860,1 100,0 7,9


20052004


133

En comparació amb el pressupost de l’exercici anterior, s’observa un notable increment de

les operacions de capital, concretament d’un 40,9%. D’altra banda, les despeses corrents

previstes pel 2005 tenen un import similar al pressupostat l’any 2004, atès que l’augment de

les remuneracions de personal i de compres de bens i serveis es compensa amb la reducció

dels interessos i de transferències corrents

Les transferències que preveuen fer les diputacions provincials es destinen bàsicament als

ajuntaments, consorcis i famílies i institucions sense ànim de lucre. Aquestes tres

destinacions representen en el seu conjunt el 85% de les transferències totals que realitzen

les diputacions catalanes i augmenten un augment de prop del 25%.

Quadre 7.3.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSDETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOSTOS 2005.Milions €

Destinació Total % Total % Total % % var. 05/04

Ajuntaments 45,8 23,8 93,5 79,1 139,3 44,8 37,0Consorcis 75,7 39,2 3,4 2,9 79,1 25,5 0,6Famílies i institucions sense ànim de lucre 42,6 22,1 4,6 3,9 47,2 15,2 25,6Comunitat Autònoma 10,1 5,2 14,7 12,4 24,7 8,0 -38,5Comarques 9,8 5,1 1,7 1,4 11,4 3,7 11,6A ltres 8,9 4,6 0,3 0,2 8,9 2,9 -77,2

Total 192,8 100,0 118,1 100,0 310,7 100,0 1,1



La classificació funcional de la despesa de les diputacions provincials mostra la importància

de la producció de béns de caràcter social, àrea a la que es destina un 40,8% del

pressupost total de les províncies catalanes. Les polítiques amb més pes específic en

l’estructura pressupostària de les diputacions són cultura (14,1%), sanitat (8,1%),

infraestructures bàsiques i de transport (7,4%) i educació (6,8%), així com també serveis

generals (11,1%) i transferències a administracions públiques (10,2%).

En relació als pressupostos de l’any 2004 la política de despesa que presenta un major

increment en termes percentuals és la d’infraestructures bàsiques i transports, concretament

d’un 26,1%.


134

Quadre 7.3.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT DIPUTACIONS PROVINCIALSCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. ANYS 2004 I 2005.Milions €


Liquidació Pressupost (a) Pressupost (b) % (b/a)

1. Serveis de caràcter general 105,0 88,7 95,4 11,1 7,5

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 0,2 0,0 0,0 0,0 --

3. Seguretat, protecció i promoció social 67,8 80,4 73,9 8,6 -8,0 3.1. Seguretat i protecció social 51,4 62,9 53,6 6,2 -14,9 3.2. Promoció social 16,4 17,5 20,3 2,4 16,6

4. Producció de béns de caràcter social 317,5 325,6 350,6 40,8 7,7 4.1 Sanitat 69,1 67,6 69,9 8,1 3,4 4.2. Educació 59,1 55,1 58,3 6,8 5,7 4.3. Habitatge i urbanisme 33,2 38,7 41,9 4,9 8,3 4.4. Benestar comunitari 20,7 20,3 21,5 2,5 6,2 4.5. Cultura 106,9 110,1 121,1 14,1 10,0 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 28,5 33,9 38,0 4,4 12,2

5. Producció de béns de caràcter econòmic 99,4 94,3 110,4 12,8 17,2 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 57,3 50,3 63,4 7,4 26,1 5.2. Comunicacions 1,5 1,4 1,4 0,2 -2,9 5.3. Infraestrucutra agraria 34,1 36,0 38,3 4,4 6,3 5.4. Investigació científica i tècnica 0,4 0,2 0,2 0,0 4,4 5.5. Informació bàsica i estadística 6,0 6,4 7,2 0,8 12,4

6. Regulació econòmica de caràcter general 40,3 42,2 49,0 5,7 16,0 6.1. Regulació econòmica 40,0 42,1 48,8 5,7 16,0 6.2. Regulació comercial 0,2 0,2 0,2 0,0 0,0

7. Regulació econòmica de sectors productius 15,4 17,1 19,7 2,3 14,7 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1,4 1,7 1,6 0,2 -10,3 7.2. Indústria 2,0 2,1 2,4 0,3 13,4 7.3. Energia 0,0 0,3 1,5 0,2 400,0 7.5. Turisme 12,0 13,0 14,2 1,7 9,3

9. Transferències a administracions públiques 105,0 79,0 87,4 10,2 10,5

0. Deute públic 60,7 69,7 73,7 8,6 5,8

Total 811,3 797,1 860,1 100,0 7,9


2004 2005

7.4 Els pressupostos dels consells comarcals i de les entitats metropolitanes

La comarca es constitueix com una entitat local formada per l’agrupació de municipis, que té

personalitat jurídica i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. El consell

comarcal exerceix les competències en els termes establerts en el text refós de la Llei

d’organització comarcal de Catalunya. Les entitats metropolitanes es creen per Llei del

Parlament de Catalunya i són ens locals de caràcter instrumental.


135

Quadre 7.4.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANESDETALL DELS PRESSUPOST DE CADA ENS. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% var.Total % Total % 2005/2004

Alt Camp 2,8 0,8 7,5 1,8 169,4Alt Empordà (*) 14,5 4,2 --- --- ---Alt Penedès 6,2 1,8 7,8 1,9 26,2Alt Urgell 6,9 2,0 7,7 1,9 12,2Alta Ribagorça 2,2 0,6 2,4 0,6 6,5Anoia 6,9 2,0 9,0 2,2 31,1Bages 15,7 4,5 18,5 4,6 18,0Baix Camp 6,9 2,0 8,3 2,0 19,7Baix Ebre 7,8 2,2 8,0 2,0 3,3Baix Empordà 13,0 3,8 15,0 3,7 15,2Baix Llobregat 9,7 2,8 11,8 2,9 21,6Baix Penedès 7,8 2,3 7,7 1,9 -1,7Barcelonès 11,1 3,2 13,1 3,2 18,5Berguedà 10,3 3,0 10,7 2,6 3,8Cerdanya 3,5 1,0 5,1 1,3 44,0Conca de Barberà 7,7 2,2 10,7 2,6 40,3Garraf 2,3 0,7 3,8 0,9 64,2Garrigues 3,1 0,9 4,3 1,1 37,4Garrotxa 9,9 2,9 14,3 3,5 44,2Gironès 13,8 4,0 14,4 3,5 3,9Maresme 20,4 5,9 21,2 5,2 4,0Montsià (*) 4,0 1,2 --- --- ---Noguera 2,6 0,7 3,1 0,8 21,5Osona 20,0 5,8 34,7 8,5 73,8Pallars Jussà 7,3 2,1 7,9 2,0 9,2Pallars Sobirà 5,4 1,6 7,5 1,8 38,9Pla d'Urgell 8,2 2,4 10,4 2,6 27,1Pla de l'Estany 3,9 1,1 10,8 2,7 175,6Priorat 4,1 1,2 6,2 1,5 52,4Ribera d'Ebre 4,1 1,2 3,9 1,0 -5,8Ripollès 5,8 1,7 8,3 2,0 43,6Segarra 3,5 1,0 6,7 1,6 91,1Segrià 8,3 2,4 9,4 2,3 12,8Selva 12,4 3,6 20,6 5,1 66,1Solsonès 11,0 3,2 11,2 2,8 2,1Tarragonès 9,4 2,7 11,6 2,8 22,9Terra Alta 6,5 1,9 3,6 0,9 -44,9Urgell 5,3 1,5 5,8 1,4 8,6Val d'Aran 9,3 2,7 11,7 2,9 26,1Vallès Occidental 10,0 2,9 8,7 2,1 -13,0Vallès Oriental 21,8 6,3 23,5 5,8 7,7

Total Comarques 345,3 100,0 406,9 100,0 17,8

Ent. Metrop. Servs. Hidra. Trat. Residus 190,1 60,5 183,8 58,7 -3,3Ent. Metrop. del Transport 123,9 39,5 129,3 41,3 4,4

Total Entitats Metropolitanes 314,0 100,0 313,2 100,0 -0,3

Total 659,3 720,0 9,2(*) N o e s d is pos en le s da des de ls pre s supos tos d 'a ques ts c ons e lls c om a rc a ls de l'a ny 2005.


2004 2005


136

En el quadre 7.4.1 es presenten els pressupostos de cada consell comarcal, així com el de

les dues entitats metropolitanes creades per la Llei 7/1987, l’Entitat Metropolitana del

Transport, que presta serveis de transport públic de viatgers, i l’Entitat Metropolitana de

Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, que presta serveis d’abastament, tractament i

evacuació d’aigües i de tractament i eliminació de residus, ambdues en uns determinats

àmbits territorials definits a la pròpia Llei.

Els ingressos

La naturalesa dels recursos de què disposen els consells comarcals catalans per a l’exercici

de les seves competències està definida en la Llei sobre l’organització comarcal de

Catalunya. Concretament, els recursos comarcals són els següents:

- Els ingressos tributaris, que són les taxes per la prestació de serveis o la realització

d’activitats de la seva competència, i les contribucions especials per a l’execució

d’obres;

- Els ingressos no tributaris, com ara les subvencions i altres ingressos de dret públic,

les operacions de crèdit, els ingressos de dret privat, les multes i les participacions

dels municipis integrats,

- Les participacions en els ingressos de l’Estat i de la Generalitat establertes a favor de

les comarques

Segons aquesta Llei, els consells comarcals també es poden nodrir de participacions en els

ingressos provincials en el cas que assumeixin competències de les diputacions, i en els

ingressos dels municipis de la comarca. D’altra banda, segons el reial Decret Legislatiu

2/2004, les comunitats autònomes que, d’acord amb els seus estatuts, creïn comarques, han

de determinar els recursos econòmics que els assignen. Tot i així, aquesta Llei estatal

explicita, d’una banda, que els consells comarcals no poden exigir cap mena de recurs de

caràcter impositiu ni tampoc percebre cap participació en els tributs de l’Estat i, d’altra

banda, que el règim financer de les entitats supramunicipals no alterarà el propi dels

ajuntaments que les integrin. Així doncs, el marc legal de les finances comarcals és molt

reduït i es limita bàsicament a taxes, contribucions especials, subvencions, participació en

ingressos de la Generalitat i operacions de crèdit. Atès que la capacitat recaptadora de les

taxes i les contribucions especials és limitada i que fins ara les comarques no han utilitzat el


137

recurs a l’endeutament, el marge d’actuació de les finances comarcals se centra bàsicament

en les transferències, la majoria de les quals provenen del pressupost de la Generalitat.

El pressupost d’ingressos agregats dels consells comarcals pel 2005 és un 17,8% superior

al de l’exercici anterior. L’estructura dels ingressos comarcals mostra que aquests ens locals

es financen amb transferències i, en menor mesura, amb taxes, que representen un 86,9% i

un 10,8% dels ingressos totals, respectivament. Els conselles comarcals reben unes

transferències corrents de la Generalitat per mitjà del Fons de Cooperació Local de

Catalunya, que es distribueixen entre comarques atenent a criteris de població i solidaritat

interterritorial17; d’altra banda, també cal assenyalar la importancia del Pla Unic d’Obres i

Serveis de Catalunya com a font de finançament comarcal, que s’instrumenta com un

element de cooperació econòmica per a la realització d’obres i serveis de competencia

municipal i que es distribueixen territorialment per comarques.

Quadre 7.4.2L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOST 2005.Milions €


Pressupost (a) % Pressupost (b) % (b/a)

3.- Taxes i altres ingressos 37,9 11,0 43,9 10,8 15,94.- Transferències corrents 208,8 60,5 222,3 54,6 6,55.- Ingressos patrimonials 3,6 1,0 2,6 0,6 -27,06.- Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 0,0 29.953,37.- Transferències de capital 91,2 26,4 131,6 32,3 44,28.- Actius financers 0,2 0,0 0,0 0,0 -72,69.- Passius financers 3,7 1,1 6,3 1,6 72,5

Operacions corrents 250,2 72,5 268,9 66,1 7,4Operacions de capital 91,2 26,4 131,6 32,3 44,3Operacions financeres 3,8 1,1 6,4 1,6 66,8

Total 345,3 100,0 406,9 100,0 17,8

(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà i Montsià de l'any 2005.


2005 (*)2004

Pel que fa a les entitats metropolitanes, la Llei 7/1987 estableix que es financen per mitjà

dels recursos següents: ingressos de dret privat; taxes per la prestació de serveis o la

realització d’activitats de llur competència; contribucions especials; participacions en els

17 La Llei 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 estableix els diferents conceptes que integren el Fons de cooperació local de Catalunya per les comarques. La Resolució GAP/154/2005, de 26 de gener, de distribució a la Val d’Aran i a la resta de comarques de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de cooperació local de Catalunya, any 2005, fixa la quantitat del Fons que li correspon a cada comarca en base als criteris definits a la Llei.


138

impostos de l’Estat i de la Generalitat; subvencions i altres ingressos de dret públic;

operacions de crèdit; aportacions dels municipis que les integren i multes.

Les dues entitats metropolitanes sumen uns ingressos de 313,2 milions d’euros, xifra similar

a la de l’any anterior. La classificació econòmica dels seus ingressos mostra la importància

de les transferències corrents (un 33,4%) i del capítol de taxes i altres ingressos (un 25,5%).

Quadre 7.4.3L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS. PRESSUPOST 2005.Milions €



1.- Impostos directes 52,0 15,1 53,1 13,0 2,02.- Impostos indirectes 0,0 0,0 0,0 0,0 0,03.- Taxes i altres ingressos 93,4 27,1 103,7 25,5 11,04.- Transferències corrents 109,3 31,7 135,9 33,4 24,35.- Ingressos patrimonials 0,6 0,2 0,6 0,1 -5,06.- Alienació d'inversions reals 0,0 0,0 0,0 0,0 0,07.- Transferències de capital 58,4 16,9 19,7 4,9 -66,28.- Actius financers 0,0 0,0 0,0 0,0 0,09.- Passius financers 0,3 0,1 0,3 0,1 -10,0

Operacions corrents 255,3 73,9 293,2 72,1 14,8Operacions de capital 58,4 16,9 19,7 4,9 -66,2Operacions financeres 0,3 0,1 0,3 0,1 -10,0

Total 314,0 90,9 313,2 77,0 -0,3


2004 2005

Les despeses

La despesa pressupostada pels consells comarcals l’any 2005 va ser de 406,9 milions

d’euros, un 18% més que l’exercici anterior. Un 64,6% de la despesa correspon a

operacions corrents, entre les que destaca el capítol de compra de béns i serveis, amb el

34,5% de la despesa total. D’altra banda, les despeses de capital representen un 34,8% del

total previst per les comarques en els seus pressupostos. D’altra banda, les entitats

metropolitanes també destinen la major part de la seva despesa a operacions corrents,

concretament un 90%, despeses inherents a les activitats pròpies de la seva competència.


139

Quadre 7.4.4L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALSCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOST 2005.Milions €



1.- Remuneracions de personal 63,7 18,5 69,3 17,0 8,72.- Compra béns i serveis 134,4 39,0 140,5 34,5 4,63.- Interessos 1,0 0,3 1,0 0,3 7,54.- Transferències corrents 46,2 13,4 52,0 12,8 12,46.- Inversions reals 37,2 10,8 53,1 13,1 42,87.- Transferències de capital 60,0 17,4 88,5 21,8 47,68.-Actius financers 0,0 0,0 0,0 0,0 -4,59.-Passius financers 2,4 0,7 2,4 0,6 -0,8

Operacions corrents 245,3 71,1 262,8 64,6 7,1Operacions de capital 97,2 28,2 141,6 34,8 45,8Operacions financeres 2,5 0,7 2,4 0,6 -0,9

Total 344,9 100,0 406,9 100,0 18,0(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà i Montsià de l'any 2005.

2004 2005 (*)


Quadre 7.4.5L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES. PRESSUPOST 2005.Milions €



1.- Remuneracions de personal 8,5 2,7 7,5 2,4 -12,02.- Compra béns i serveis 98,9 31,5 121,5 38,8 22,83.- Interessos 1,9 0,6 2,3 0,7 25,84.- Transferències corrents 138,5 44,1 150,6 48,1 8,86.- Inversions reals 47,8 15,2 10,8 3,4 -77,57.- Transferències de capital 15,1 4,8 16,9 5,4 11,58.-Actius financers 0,0 0,0 0,0 0,0 -100,09.-Passius financers 3,3 1,1 3,6 1,1 8,7

Operacions corrents 247,8 78,9 281,9 90,0 13,8Operacions de capital 62,9 20,0 27,6 8,8 -56,1Operacions financeres 3,3 1,1 3,6 1,1 8,7

Total 314,0 100,0 313,2 100,0 -0,3


2004 2005

Les transferències que realitzen els consells comarcals i les entitats metropolitanes en el seu

conjunt s’adrecen majoritàriament als ajuntaments i, en menor mesura, a les empreses de

l’entitat local i als consorcis.


140

Pel que a la distribució funcional de les despeses, la producció de béns de caràcter social

absorbeix una mica més de la meitat de la despesa, seguit per la producció de bens de

caràcter econòmic, que aproximadament s’endu una quarta part del pressupost del 2005.

Per polítiques, les més representatives són les de benestar comunitari i la d’infraestructures

bàsiques i transports, que conjuntament representen el 60% de la despesa prevista per

aquests ens locals.

Gràfic 7.4.1L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANES DETALL DE LES DESPESES PER TRANSFERÈNCIES. PRESSUPOST 2005.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Ajuntaments

Empreses de l'entitat local

Consorcis

Empreses privades

Altres

Milions €

Corrents De capitalF ont: D G C oordina c ió fina nc era a m b les entita ts loc a ls . M in is te ri d 'E c onom ia i H is enda .


141

Quadre 7.4.6L'ADMINISTRACIÓ LOCAL A CATALUNYAÀMBIT CONSELLS COMARCALS I ENTITATS METROPOLITANESCLASSIFICACIÓ FUNCIONAL DE LES DESPESES. ANYS 2004 I 2005.Milions €

% variacióPressupost % Pressupost % 2005/2004

1. Serveis de caràcter general 67,2 10,2 55,7 7,8 -17,10,0 0,0

2. Protecció civil i seguretat ciutadana 0,8 0,1 0,8 0,1 --0,0 0,0

3. Seguretat, protecció i promoció social 38,6 5,9 42,5 6,0 10,2 3.1. Seguretat i protecció social 22,2 3,4 25,6 3,6 15,0 3.2. Promoció social 16,3 2,5 17,0 2,4 3,8

0,0 0,04. Producció de béns de caràcter social 341,9 51,9 371,1 52,0 8,5 4.1 Sanitat 1,8 0,3 14,0 2,0 -- 4.2. Educació 69,0 10,5 70,6 9,9 2,4 4.3. Habitatge i urbanisme 14,8 2,2 22,4 3,1 51,3 4.4. Benestar comunitari 245,1 37,2 253,2 35,5 3,3 4.5. Cultura 7,7 1,2 6,7 0,9 -12,9 4.6. Altres serveis comunitaris i socials 3,6 0,5 4,2 0,6 16,7

0,0 0,05. Producció de béns de caràcter econòmic 164,5 25,0 181,7 25,4 10,5 5.1. Infrastructures bàsiques i transports 156,3 23,7 175,2 24,5 12,1 5.2. Comunicacions 4,0 0,6 1,5 0,2 -62,3 5.3. Infraestrucutra agraria 3,7 0,6 4,6 0,6 24,4 5.4. Investigació científica i tècnica 0,1 0,0 0,2 0,0 32,0 5.5. Informació bàsica i estadística 0,4 0,1 0,2 0,0 -33,0

0,0 0,06. Regulació econòmica de caràcter general 3,0 0,5 4,6 0,6 53,1 6.1. Regulació econòmica 2,4 0,4 3,6 0,5 51,9 6.2. Regulació comercial 0,6 0,1 1,0 0,1 57,5

0,0 0,07. Regulació econòmica de sectors productius 8,4 1,3 7,9 1,1 -5,6 7.1. Agricultura, ramaderia i pesca 1,6 0,3 1,4 0,2 -15,6 7.2. Indústria 1,3 0,2 1,1 0,2 -10,8 7.3. Energia 0,5 0,1 0,6 0,1 5,7 7.5. Turisme 0,0 0,0 4,8 0,7 --

0,0 0,09. Transferències a administracions públiques 27,3 4,1 40,8 5,7 49,1

0,0 0,00. Deute públic 7,1 1,1 9,1 1,3 27,4

Total 658,9 100,0 714,2 100,0 8,4(*) No es disposen les dades dels pressupostos dels consells comarcals de l'Alt Empordà, Montsià i l'Urgell de l'any 2005.


2004 2005 (*)

143

8. LES INVERSIONS DE L’ESTAT A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 8. Les inversions de l’Estat a Catalunya

145

En aquest apartat es presenten les inversions de l’Estat a Catalunya en els últims anys, tant

des de la vessant de la inversió pressupostada com de la inversió liquidada. Val a dir, que

tot i que els pressupostos generals de l’Estat recullen les inversions previstes i que aquestes

difereixen de les que finalment s’acaben executant, sí que són un bon indicador de la política

regional implícita en l’assignació territorial de les inversions de l’Estat. Per últim, també

s’inclouen les xifres relatives a licitacions i adjudicacions d’obres públiques.

8.1. L’evolució de les inversions pressupostades

El quadre 8.1.1 mostra l’evolució de la inversió pressupostada per l'Estat al llarg del període

2001-2007, distribuïda per comunitats autònomes. Les dades inclouen tant la inversió

prevista per l’Estat, els seus organismes autònoms i ens públics, com la prevista per les

empreses públiques i les entitats gestores de la Seguretat Social.

Al llarg del període 2001-2007, els pressupostos de l’Estat han previst una inversió total de

155.890 milions d’euros, dels quals un 75,9% ha estat regionalitzat. La part corresponent a

Catalunya ha estat de 17.563 milions d’euros, import que la situa en la tercera posició en

quant a volum, al darrera de la Comunitat de Madrid i d’Andalusia. De mitjana, Catalunya ha

representat un 14,8% de la inversió estatal regionalitzada, amb oscil·lacions importants que

han anat des del 12,7% de l’any 2001 al 15,9% del 2003.

L’any 2007, la inversió pública de l’Estat a Catalunya es preveu de 2.958 milions d’euros,

xifra que suposa el 13,9% de la inversió regionalitzada i un creixement interanual acumulat

d’ençà de l’any 2001 d’un 10,7%, 1,6 punts superior a la taxa corresponent a la inversió total

regionalitzada. Tot i aquest augment, les inversions que l’Estat preveu a Catalunya se situen

per sota de la mitjana per càpita.


146

Quadre 8.1.1.L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL

Milers €

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Andalusia 1.770.750 1.748.750 2.348.540 2.589.910 3.038.190 3.096.181 3.592.678Aragó 1.427.344 1.404.450 936.040 934.010 887.020 984.953 1.053.298Astúries 441.930 456.990 544.520 643.110 694.680 789.169 928.937Balears 223.697 234.080 265.300 246.690 199.900 182.570 217.694Canàries 381.781 387.030 414.960 477.440 532.510 604.374 549.690Cantàbria 250.237 217.930 232.110 231.560 366.560 404.796 404.566Castella-Lleó 1.050.467 1.129.420 1.287.830 1.475.410 1.536.180 1.724.404 1.884.376Castella-Manxa 584.136 613.500 903.460 947.720 906.240 1.089.961 1.190.218Catalunya 1.610.328 2.034.310 2.556.820 2.740.220 2.785.370 2.878.041 2.957.739Comunitat Valencian 763.267 682.060 1.299.810 1.380.460 1.489.810 1.767.116 1.876.672Extremadura 257.047 208.790 333.880 406.200 500.500 576.760 628.529Galícia 549.451 532.060 762.390 1.045.360 1.264.100 1.495.260 1.754.628Madrid 2.457.743 2.733.370 3.170.500 3.215.780 2.383.260 2.600.666 2.613.930Múrcia 345.828 330.100 426.000 485.570 514.440 728.549 754.437Navarra 75.367 33.700 111.820 143.320 79.140 116.578 140.513País Basc 257.732 209.990 257.790 328.810 374.720 411.349 477.698Rioja 129.500 177.820 133.170 141.380 136.800 173.912 187.328Ceuta 34.877 27.160 58.910 56.430 66.800 68.354 68.699Melilla 45.449 30.160 56.960 67.890 43.630 50.783 58.521

Total regionalitzat 12.656.930 13.191.670 16.100.810 17.557.270 17.799.850 19.743.776 21.340.151

No regionalitzat 3.940.908 5.144.450 4.351.790 5.150.020 6.103.410 5.519.668 7.289.611

TOTAL 16.597.839 18.336.120 20.452.600 22.707.290 23.903.260 25.263.445 28.629.762

% Catalunya / reg 12,7% 15,4% 15,9% 15,6% 15,6% 14,6% 13,9%

Font: Pressupostos generals de l'Estat.

DISTRIBUCIÓ DE LES INVERSIONS REALS DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES

En termes per càpita, la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha situat -de promig- en 369 euros

l’any, valor que representa un 94,1% de la mitjana estatal i que fa que ocupi l’onzena

posició18. A part de les comunitats forals, només València, Canàries, Balears i Andalusia se

situen, en termes acumulats, per sota de la mitjana. Tanmateix, l’evolució de les inversions

en termes per càpita a Catalunya respecte el 2001 es mostra positiva, amb una taxa de

creixement interanual d’un 8,6%, que supera en un punt la mitjana. Aquesta diferencial s’ha

traduït en un millor posicionament respecte a la mitjana, al passar d’un 82,2% l’any 2001 a

un 86,9% l’any 2007.

18 S’exclouen d’aquesta anàlisi les ciutats de Ceuta i Melilla per la seva petita dimensió relativa


147

Quadre 8.1.2L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL

Milers €

Import % euros / hab. Índex (Reg=100)

Andalusia 2.597.857,0 15,4 337 86,1Aragó 1.089.587,8 6,4 875 223,4Astúries 642.762,3 3,8 598 152,6Balears 224.275,8 1,3 235 60,0Canàries 478.255,0 2,8 250 63,8Cantàbria 301.108,5 1,8 543 138,7Castella-Lleó 1.441.155,3 8,5 577 147,3Castella-Manxa 890.747,8 5,3 481 122,9Catalunya 2.508.974,9 14,8 369 94,1Comunitat Valenciana 1.322.742,2 7,8 291 74,3Extremadura 415.957,9 2,5 386 98,5Galícia 1.057.607,1 6,3 384 98,1Madrid 2.739.321,3 16,2 475 121,2Múrcia 512.132,0 3,0 396 101,1Navarra 100.062,6 0,6 171 43,8País Basc 331.155,5 2,0 156 39,9Rioja 154.272,8 0,9 528 134,8Ceuta 54.461,4 0,3 721 184,3Melilla 50.484,6 0,3 746 190,6

Total regionalitzat 16.912.921,9 100,0 392 100,0

No regionalitzat 5.357.122,5 124

TOTAL 22.270.044,5 516


DISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ DE L'ESTAT PER COMUNITATS AUTÒNOMES. MITJANA ANUAL EN EL PERÍODE 2001-2007

Inversió anualMitjana 2001-2007

Inversió per càpitaMitjana 2001-2007

La inversió de l’Estat pressupostada a Catalunya al llarg del període 2001-2007 es canalitza,

principalment, a través d’empreses públiques i corresponen bàsicament a infraestructures de

transport. Així, i segons el projecte de pressupost, un 47% de la inversió estatal del període

està associada a empreses encarregades de gestionar les infraestructures de transport

terrestre (ADIF, SEITTSA, Renfe-Operadora i les antigues RENFE i GIF), un 16,8%

correspon a AENA i un 7,8% a Ports de l’Estat. En conjunt, aquestes empreses han estat

l’origen d’un 71,6% de la inversió pública de l’Estat a Catalunya.

En el conjunt de l’Estat la inversió de les empreses relacionades amb les infraestructures de

transport representa, tan sols, un 41,1% de la inversió estatal regionalitzada, 30 punts per

sota del seu pes a Catalunya. Aquest fet s’explica, bàsicament per la construcció del TGV

Madrid – Barcelona – frontera francesa.


148

Gràfic 8.1.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALINVERSIONS PER CÀPITA DELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L'ESTAT.

313

381402 398 403 415

315

377406 404

442477

253

308

0

100

200

300

400

500

600

Any 2001 Any 2002 Any 2003 Any 2004 Any 2005 Any 2006 Any 2007

euro

s / h

abita

nt

Catalunya Total regionalitzat Mitjana Catalunya 2001-2007 Mitjana Espanya 2001-2007


Per últim, cal tenir en compte que per avaluar el total de la política inversora de l’Estat a

Catalunya cal computar, a més de les inversions reals, la part corresponent a les

aportacions fetes a través de transferències de capital i altres conceptes. Per a l’any 2007, i

tal com s’exposa en el capítol 14 d’aquest Informe es detalla el compliment de la Disposició

addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia que comporta assignar unes inversions en

infraestructures estatals a Catalunya equivalents al pes percentual del PIB català sobre el

total. Per tant, les previsions de les inversions en infraestructures segons un càlcul

provisional, inclòs en els pressupostos generals de l’Estat, són de 3.195 milions d’euros.

8.2. L’evolució de les inversions liquidades En el present apartat s’analitzen les inversions que el grup Foment ha liquidat a Catalunya i

a la resta de comunitats autònomes. Val a dir que no es disposa de les inversions liquidades

per al conjunt del sector públic estatal; per tant, es presenten les úniques dades sobre la

liquidació de les inversions per comunitats autònomes, les que el Ministeri de Foment

publica en els seus anuaris estadístics. La inversió del grup Foment és indicativa del conjunt

de les inversions de l’Estat a Catalunya atès que aquesta representa gairebé un 80% de la

inversió total prevista per a Catalunya per al 2005 (vegeu quadre 8.2.1). Pel conjunt de CA

les inversions del grup Foment tenen una importància quantitativa menor que a Catalunya

(d’un 65%). Per tant, mentre que per a Catalunya aquestes xifres liquidades són una bona


149

mostra de les inversions estatals, per al conjunt de CA no ho són tant. Dit d’una altra

manera, si es disposés d’informació sobre el total de les inversions estatals liquidades per

CA, les dades de Catalunya variarien significativament poc, mentre que les del conjunt de

CA s’incrementarien més. Per altra banda, i qualitativament, el tipus d’inversions realitzades

pel grup Foment tenen un especial impacte en el teixit productiu.

Quadre 8.2.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENT

Milers €

Inversió Inversió % Inversió %Pressupostada Pressupostada Inversió press. Liquidada Execució inversió

Total Estat grup Foment grup Foment grup Foment grup Fomenta Catalunya (*) a Catalunya (**) vs Total Estat a Catalunya a Catalunya

2001 1.610.328 1.375.578 85,4 1.024.419 74,52002 2.034.310 1.737.181 85,4 1.332.840 76,72003 2.556.820 2.199.862 86,0 1.534.787 69,82004 2.740.220 2.218.957 81,0 1.563.079 70,42005 2.785.370 2.216.455 79,6 1.668.665 75,3

(*) Llei de pressupostos generals de l'Estat

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ PRESSUPOSTADA I EXECUTADA

(**) S'utilitzen dades del pressupost aprovat per al Ministeri i organismes autònoms. Pel que fa a les empreses públiques de l'Estat, només es disposa de dades del pressupost aprovat per a les següents empreses: Ports de l'Estat, RENFE, AENA i ADIF (GIF). Les xifres de les restants empreses (FEVE, SASEMAR, SENASA, CORREOS I TELÈGRAFS, ENAUSA, SECEGSA i SEPES) corresponen al projecte de pressupost, no obstant, aquest grup d'empreses només representa un volum pressupostari del 3,1% del total en el conjunt de l'Estat i d'un 1,5% del total a Catalunya. D'altra banda, no s'inclou el pressupost de CILSA i CLASA, atès que Foment no informa sobre la liquidació d'aquestes empreses en els seus anuaris.

Pel que fa al compliment de les previsions, l’evolució del grau d’execució pressupostària del

grup Foment a Catalunya en el període 2001-05 oscil·la entre un màxim d’un 76,7% l’any

2002 i un mínim d’un 69,8% l’any 2003. L’any 2005 el grau d’execució se situa en un 75,3%,

dos punts per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys (73,3%).


150


Mitjana Índex Desviació2001 2002 2003 2004 2005 d'execució execució Estàndard

del període (Reg=100) del període

Andalusia 97,7 82,8 100,3 96,8 72,7 90,1 105,3 11,9

Aragó 73,0 93,8 168,8 138,1 133,1 121,4 141,9 38,0

Asturies 103,4 114,9 108,0 95,0 80,1 100,3 117,2 13,4

Balears 60,5 70,3 42,2 50,9 97,0 64,2 75,0 21,1

Canàries 105,0 84,5 85,4 87,6 80,9 88,7 103,6 9,4

Cantàbria 130,9 91,6 108,6 114,4 109,4 111,0 129,7 14,1

Castella i Lleó 60,8 88,0 96,1 76,3 79,6 80,2 93,7 13,3

Castella la Manxa 83,4 97,2 68,5 57,3 95,8 80,4 94,0 17,4

Catalunya 74,5 76,7 69,8 70,4 75,3 73,3 85,7 3,1

València 65,9 88,0 68,8 91,9 80,6 79,0 92,4 11,4

Extremadura 137,5 120,9 119,7 79,4 106,4 112,8 131,8 21,7

Galícia 103,8 111,6 100,8 89,2 82,5 97,6 114,0 11,6

Madrid 72,3 82,4 105,9 90,5 111,3 92,5 108,1 16,2

Múrcia 70,7 56,9 80,1 84,7 71,2 72,7 85,0 10,7

Navarra 93,2 54,3 104,3 97,9 103,1 90,6 105,8 20,7

País Basc 92,1 84,5 85,2 55,2 47,9 73,0 85,3 19,9

La Rioja 78,5 101,0 71,0 69,4 77,5 79,5 92,9 12,7

Ceuta i Melilla 83,7 77,8 68,4 44,4 69,0 68,6 80,2 15,0

Total regionalitzat 81,0 87,0 91,1 84,2 84,6 85,6 100,0 3,7No Regionalizat 97,4 69,6 51,9 46,6 74,8 68,1 79,5 20,2TOTAL 82,1 85,9 87,5 79,3 83,1 83,6 97,7 3,2

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (projecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

PERCENTATGE D'EXECUCIÓ* DE LES INVERSIONS DURANT EL PERÍODE 2001-2005

* S'utilitzen dades del pressupost aprovat per al Ministeri i organismes autònoms. Pel que fa a les empreses públiques de l'Estat, només es disposa de dades del pressupost aprovat per a les següents empreses: Ports de l'Estat, RENFE, AENA i ADIF (GIF). Les xifres de les restants empreses (FEVE, SASEMAR, SENASA, CORREOS I TELÈGRAFS, ENAUSA, SECEGSA i SEPES) corresponen al projecte de pressupost, no obstant, aquest grup d'empreses només representa un volum pressupostari del 3,1% del total en el conjunt de l'Estat i d'un 1,5% del total a Catalunya.

Per comunitats autònomes (vegeu el quadre 8.2.2 i el gràfic 8.2.1), Aragó, Astúries,

Cantàbria i Extremadura són les comunitats que presenten un grau d’execució més elevat,

superant les inversions previstes inicialment. A Andalusia, Canàries, Galícia, Madrid i

Navarra el grau d’execució s’ha situat al voltant del 90%, és a dir, per sobre del percentatge

d’execució del conjunt de CA (85,6%). Catalunya presenta un grau d’execució mig d’un

73,3%, percentatge un 12,3% inferior al del conjunt de comunitats autònomes; només se

situen per sota Balears, Múrcia, País Basc i Ceuta i Melilla.

A més, en el cas de Catalunya el grau d’execució es manté al voltant d’un 73% en aquests

darrers anys, mentre que en altres comunitats autònomes oscil·la de forma significativa entre

els diferents anys del període.


151

Gràfic 8.2.1L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENT

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment, Annexos d'inversions reals (pojecte i llei) i Informe Econòmic Financer (llei) de cada any.

PERCENTATGE D'EXECUCIÓ* DE LES INVERSIONS DURANT EL PERÍODE 2001-2005

* S'utilitzen dades del pressupost aprovat per al Ministeri i organismes autònoms. Pel que fa a les empreses públiques de l'Estat, només es disposa de dades del pressupost aprovat per a les següents empreses: Ports de l'Estat, RENFE, AENA i ADIF (GIF). Les xifres de les restants empreses (FEVE, SASEMAR, SENASA, CORREOS I TELÈGRAFS, ENAUSA, SECEGSA i SEPES) corresponen al projecte de pressupost, no obstant, aquest grup d'empreses només representa un volum pressupostari del 3,1% del total en el conjunt de l'Estat i d'un 1,5% del total a Catalunya.

90,1

121,4

100,3

64,2

88,7

111,0

80,2 80,473,3

79,0

112,8

97,692,5

72,7

90,6

73,079,5

68,6 68,1

0

20

40

60

80

100

120

140

Andalu

siaArag

ó

Asturie

s

Balears

Canàri

es

Cantàb

ria

Castel

la i L

leó

Castel

la la

Manxa

Catalun

ya

Valènc

ia

Extrem

adura

Galícia

Madrid

Múrcia

Navarr

a

País Bas

c

La R

ioja

Ceuta

i Meli

lla

No Reg

ionali

zat

Percentatges execució Mitjana 83,6

%

El quadre 8.2.3. i el gràfic 8.2.2 mostren l’evolució de la inversió executada pel grup Foment

a Catalunya i del pes que aquesta representa sobre el conjunt de la inversió regionalitzada a

nivell de tot l’Estat. En els darrers anys, concretament entre el 2001 i el 2005, Catalunya ha

obtingut de forma estable al voltant d’un 16,6% de les inversions regionalitzades de l’Estat,

coincidint amb l’inici de les obres del TGV i de les ampliacions del port i l’aeroport.

Anteriorment, l’esforç inversor de l’Estat a Catalunya era menor i presentava més

oscil·lacions, situant-se entre els anys 1992 i 2000 en un 10,9% del total regionalitzat de

mitjana.


152


Milers €

Inversió liquidada Inversió liquidada % Inversió liquidadagrup Foment grup Foment Inversió a Catalunya grup Foment a Catalunya Regionalitzada vs regionalitzada TOTAL

Anys (A) (B) (A/B) (C)

1992 409.752 4.128.466 9,9 5.073.9911993 429.501 4.813.975 8,9 5.616.0191994 475.749 4.968.459 9,6 5.374.3581995 520.663 5.039.246 10,3 5.542.9121996 457.983 3.733.307 12,3 4.108.4411997 327.395 3.693.856 8,9 3.901.3621998 710.601 4.725.217 15,0 5.112.9001999 520.705 4.256.380 12,2 4.952.3642000 524.533 4.694.331 11,2 5.495.0542001 1.024.419 6.292.849 16,3 6.854.3332002 1.332.840 8.123.693 16,4 8.536.4732003 1.534.787 9.258.933 16,6 9.787.3572004 1.563.079 9.309.460 16,8 10.077.7462005 1.668.665 9.818.462 17,0 11.436.145

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment

EVOLUCIÓ DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA

Gràfic 8.2.2.L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENT


PES DE LA INVERSIÓ A CATALUNYA RESPECTE LA REGIONALITZADA

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Anys

%

El volum liquidat pel grup Foment a Catalunya l’any 2005 representa un 17% de la inversió

estatal regionalitzada (percentatge que no s’havia assolit anteriorment). Així, mentre la


153

inversió del conjunt de comunitats autònomes l’any 2005 creix un 5,5% respecte la del 2004,

a Catalunya l’augment en el darrer any ha estat d’un 6,8%19. Tot i aquest màxim històric del

pes de la inversió l’any 2005 a Catalunya, en aquest últim període 2001-05 Madrid ha estat

la comunitat autònoma que ha concentrat la major part de la inversió de Foment, un 17,7%,

el mateix percentatge que la seva aportació al PIB nacional del període, degut a les obres

d’ampliació de l’aeroport de Barajas (vegeu els quadres 8.2.4 i 8.2.5). Pel conjunt del

període, Catalunya ha tingut un 16,6% de les inversions realitzades pel grup Foment.


Milers €

En valors2001 2002 2003 2004 2005 constants del 2005 % s/ total

Andalusia 739.984,1 1.038.493,0 1.212.561,0 1.321.685,0 1.446.539,0 1.216.782,2 13,4Aragó 767.486,4 999.070,0 669.747,0 568.046,0 589.098,0 771.415,8 8,5Astúries 322.124,5 400.678,0 410.123,0 465.297,0 438.194,0 432.272,2 4,8Balears 88.751,5 108.709,0 90.556,0 86.474,0 116.295,0 104.433,8 1,2Canàries 264.649,7 234.539,0 250.460,0 299.961,0 332.447,0 293.421,6 3,2Cantàbria 244.053,0 124.136,0 157.657,0 158.535,0 267.473,0 202.513,7 2,2Castella-Lleó 435.643,6 734.974,0 896.086,0 806.434,0 910.673,0 799.946,9 8,8Castella-la Manxa 411.633,2 473.647,0 416.928,0 367.188,0 611.573,0 484.442,5 5,3Catalunya 1.024.419,1 1.332.840,0 1.534.787,0 1.563.079,0 1.668.665,0 1.508.928,6 16,6Comunitat Valenciana 264.896,1 401.017,0 514.756,0 748.772,0 745.775,0 561.777,6 6,2Extremadura 169.257,0 169.905,0 219.894,0 180.691,0 340.535,0 228.022,0 2,5Galícia 368.150,0 396.023,0 427.412,0 550.667,0 665.788,0 508.558,0 5,6Madrid 920.359,9 1.379.037,0 2.110.561,0 1.862.384,0 1.301.187,0 1.606.477,8 17,7Múrcia 72.085,4 74.751,0 102.461,0 126.460,0 146.675,0 110.080,1 1,2Navarra 12.807,6 7.829,0 15.076,0 15.223,0 16.248,0 14.234,9 0,2País Basc 116.536,2 110.777,0 123.255,0 128.816,0 150.679,0 133.794,8 1,5Rioja 41.644,1 110.909,0 71.071,0 38.702,0 42.741,0 65.479,2 0,7Ceuta i Melilla 28.367,8 26.359,0 35.542,0 21.046,0 27.877,0 29.722,9 0,3Total regionalitzat 6.292.849,2 8.123.693,0 9.258.933,0 9.309.460,0 9.818.462,0 9.072.304,6 100,0

No regionalitzat 561.483,5 412.780,0 528.424,0 768.286,0 1.617.683,0 813.033,8

Total 6.854.332,7 8.536.473,0 9.787.357,0 10.077.746,0 11.436.145,0 9.885.338,3

% Catalunya / reg 16,3% 16,4% 16,6% 16,8% 17,0% 16,6%


Mitjana anual 2001-05

DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA AL PERIODE 2001-2005

Per darrere de Madrid i Catalunya, en el període 2001-05 Andalusia ha rebut un 13,4% de la

inversió del grup Foment, percentatge similar al del pes del seu PIB, d’un 13,6%. En canvi,

les inversions del grup Foment a Catalunya se situen en un 16,6% de les del conjunt de

comunitats autònomes de mitjana, per sota del pes del PIB català (18,8%). En aquest punt,

cal recordar l’especial impacte del tipus d’inversions del Grup Foment en el teixit productiu 19 Ambdós creixements per sota del PIB nacional, d’un 7,8% segons dades de l’NE.


154

d’un territori. Per tal de visualitzar aquestes darreres afirmacions, en el quadre 8.2.5 es

mostra l’evolució del percentatge d’inversió liquidada a cada comunitat autònoma sobre la

total regionalitzada, així com els pesos del PIB i de la població a cada comunitat en el

conjunt del període. S’observa que en determinades comunitats autònomes la inversió del

grup Foment ha tingut un pes equivalent o inclús superior al del seu PIB o al seu pes

poblacional.

Quadre 8.2.5L'ADMINISTRACIÓ CENTRAL A CATALUNYAÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATAL: GRUP FOMENTPERCENTATGE DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA A CADA COMUNITAT SOBRE LA TOTAL REGIONALITZADA

Mitjana anual Desviació % PIB CA sobre % població CA sobre2001 2002 2003 2004 2005 2001-05 * estàndard PIB reg. nacional total Espanya

(% sobre total) del període (mitjana anual 2001-05)* (mitjana anual 2001-05)Andalusia 11,8 12,8 13,1 14,2 14,7 13,4 1,2 13,6 17,9Aragó 12,2 12,3 7,2 6,1 6,0 8,5 3,2 3,1 2,9Asturies 5,1 4,9 4,4 5,0 4,5 4,8 0,3 2,2 2,5Balears 1,4 1,3 1,0 0,9 1,2 1,2 0,2 2,5 2,2Canàries 4,2 2,9 2,7 3,2 3,4 3,2 0,6 4,1 4,4Cantàbria 3,9 1,5 1,7 1,7 2,7 2,2 1,0 1,3 1,3Castella i Lleó 6,9 9,0 9,7 8,7 9,3 8,8 1,1 5,4 5,8Castella la Manxa 6,5 5,8 4,5 3,9 6,2 5,3 1,1 3,4 4,3Catalunya 16,3 16,4 16,6 16,8 17,0 16,6 0,3 18,8 15,7València 4,2 4,9 5,6 8,0 7,6 6,2 1,7 9,7 10,4Extremadura 2,7 2,1 2,4 1,9 3,5 2,5 0,6 1,7 2,5Galícia 5,9 4,9 4,6 5,9 6,8 5,6 0,9 5,1 6,4Madrid 14,6 17,0 22,8 20,0 13,3 17,7 3,9 17,7 13,3Múrcia 1,1 0,9 1,1 1,4 1,5 1,2 0,2 2,5 3,0Navarra 0,2 0,1 0,2 0,2 0,2 0,2 0,0 1,7 1,4País Basc 1,9 1,4 1,3 1,4 1,5 1,5 0,2 6,2 5,0La Rioja 0,7 1,4 0,8 0,4 0,4 0,7 0,4 0,7 0,7Ceuta i Melilla 0,5 0,3 0,4 0,2 0,3 0,3 0,1 0,3 0,3

Total regionalitzat 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

* en valors constants del 2005

Font: Anuaris estadístics Ministeri de Foment i INE

El quadre 8.2.6 mostra la distribució de la inversió liquidada per Foment en termes per càpita

a nivell de comunitats autònomes en el període 2001-2005. Les comunitats autònomes més

beneficiades són Aragó (628 €/habitant de mitjana), Astúries (402 €/habitant), Cantàbria

(369 €/habitant), Castella i Lleó (321 €/habitant) i Madrid (282 €/habitant). Catalunya se situa

lleugerament per sobre de la mitjana, amb 225 euros per càpita.


155


Euros / habitant

En valors Índex2001 2002 2003 2004 2005 constants del 2005 reg =100

Andalusia 113 152 170 178 184 160 75,0Aragó 726 900 580 470 464 628 295,4Astúries 340 409 406 448 407 402 189,1Balears 115 130 102 94 118 112 52,5Canàries 169 140 141 162 169 156 73,4Cantàbria 515 251 305 295 476 369 173,4Castella-Lleó 199 325 384 334 363 321 151,0Castella-la Manxa 266 292 245 205 323 266 125,2Catalunya 183 225 244 237 239 225 106,0Comunitat Valenciana 72 102 123 170 159 125 58,8Extremadura 179 174 218 174 314 212 99,6Galícia 153 159 165 207 241 185 87,0Madrid 195 274 393 332 218 282 132,7Múrcia 69 67 86 101 110 86 40,7Navarra 26 15 28 27 27 25 11,6País Basc 63 58 62 63 71 63 29,8Rioja 175 432 263 136 142 230 108,0Ceuta i Melilla 223 199 264 153 198 207 97,5Total regionalitzat 174 213 231 223 223 213 100,0

No regionalitzat 16 11 13 18 37 19

Total 167 204 229 233 259 232

% Catalunya / reg 105,2% 105,5% 105,6% 106,5% 107,2% 106,0%



DISTRIBUCIÓ PER CA DE LA INVERSIÓ LIQUIDADA PER CÀPITA EN EL PERIODE 2001-2005

En el quadre 8.2.7. es pot observar la distribució per tipus d’infraestructures de la inversió

liquidada a Catalunya pel grup Foment en el període 2001-2005. La inversió s’ha concentrat

en el ferrocarril, amb un 49,2% del total del període, on s’inclouen les obres del TGV en

territori català. Les inversions en aeroports se situen en segon lloc (amb un 21%) i

segueixen les inversions en carreteres, amb un 16,7% del total del període. La darrera àrea

significativa d’inversió és la de ports i transport marítim, que representa un 10,8%.

En el darrer any, l’execució del grup Foment a Catalunya presenta un creixement d’un 6,8%

respecte de la liquidació del 200420, que s’explica per l’increment d’un 43% de la inversió en

ports i transport marítim i d’un 12% de la de ferrocarrils, mentre que les inversions en

carreteres i en aeroports disminueixen respecte de les execucions del 2004.

20 L’any 2004 el grup Foment encara va liquidar imports corresponents a l’habitatge, tot i que aquesta competència l’assumeix el nou Ministeri d’Habitatge a partir de l’abril del 2004. Si no es tenen en compte els imports liquidats en habitatge l’increment de la inversió liquidada a Catalunya l’any 2005 respecte de la de l’any anterior no varia gaire i se situa en un 7%.


156


Milers €

En valors2001 2002 2003 2004 2005 constants del 2005 % s/ total

Carreteres (DG Carreteres) 266.500,8 220.202,0 306.632,0 197.817,0 182.548,0 251.558,1 16,7 Construcció 220.944,1 170.468,0 261.116,0 142.516,0 127.780,0 198.217,2 13,1 Reposició 45.556,7 49.734,0 45.516,0 55.301,0 54.768,0 53.341,0 3,5

Ferrocarril 404.841,8 750.561,0 674.385,0 794.975,0 890.902,0 742.825,2 49,2 GIF / ADIF 325.898,8 617.818,0 563.598,0 669.063,0 871.870,0 642.333,3 42,6 RENFE/ RENFE Operadora 38.801,3 49.680,0 57.440,0 75.178,0 2.668,0 48.025,6 3,2 Altres (DG ferrocarrils) 40.141,6 83.063,0 53.347,0 50.734,0 16.364,0 52.466,3 3,5

Aeroports i navegació aèria (1) 207.018,6 227.842,0 367.173,0 369.619,0 325.086,0 316.659,2 21,0

Ports i transport marítim (2) 124.788,1 87.838,0 152.741,0 168.699,0 241.229,0 163.274,3 10,8 Habitatge (3) 2.758,6 2.387,0 4.622,0 3.172,0 nd 2.790,6 0,2

Correus i telègrafs 18.360,9 43.196,0 29.009,0 28.407,0 28.401,0 31.380,0 2,1

Altres inversions Foment 150,3 814,0 225,0 390,0 499,0 441,1 0,0

Total Grupo Foment 1.024.419,1 1.332.840,0 1.534.787,0 1.563.079,0 1.668.665,0 1.508.928,6 100

(1) Inclou inversions d'AENA i DG d'aviació civil(2) Inclou inversions de Ports de l'Estat, DG de la marina mercant i SASEMAR.(3) Aquesta competència s'assumeix pel Ministeri d'Habitatge a partir de l'abril del 2004.



INVERSIÓ LIQUIDADA PER TIPUS D'INFRAESTRUCTURES

Pel que fa al desglossament de la inversió en ferrocarrils, cal esmentar que arrel de l’entrada

en vigor l’1 de gener del 2005 de la Llei del Sector Ferroviari, aquest exercici ha estat el

primer de funcionament de l’entitat pública empresarial Renfe Operadora i de l’Administrador

d’Infraestructures Ferroviàries (ADIF). Aquesta llei preveia el canvi de denominació de

RENFE per ADIF (prèvia integració del GIF en RENFE el 31 de desembre de 2004) i la

creació de Renfe Operadora amb l’objecte de prestar els serveis de transport ferroviari,

incloent el manteniment del material mòbil.

El quadre 8.2.8 mostra la distribució per tipus d’inversions i per comunitats autònomes per a

l’any 2005. Es pot observar com la inversió del grup Foment en el conjunt de comunitats

autònomes també s’ha decantat pel sector del ferrocarril, un 42,1% de la total regionalitzada.

La segona inversió en termes de volum ha anat destinada a les carreteres; en aquest cas

però, contràriament a la tendència de la inversió a Catalunya, on les tres inversions

prioritàries l’any 2005 són el TGV i les ampliacions de l’aeroport i del port de Barcelona.


157


Milers €

Aeroports i Ports iNavegació Transport Resta Total

Carreteres Ferrocarril Aèria Marítim Inversions Foment %

Andalusia 495.224,0 645.063,0 128.164,0 144.732,0 33.356,0 1.446.539,0 14,7Aragó 345.654,0 203.269,0 29.913,0 0,0 10.262,0 589.098,0 6,0Astúries 260.357,0 98.181,0 3.994,0 66.967,0 8.695,0 438.194,0 4,5Balears 9.500,0 0,0 78.783,0 23.596,0 4.416,0 116.295,0 1,2Canàries 88.716,0 0,0 154.813,0 78.297,0 10.621,0 332.447,0 3,4Cantàbria 228.489,0 26.094,0 2.353,0 8.621,0 1.916,0 267.473,0 2,7Castella-Lleó 377.891,0 497.016,0 22.774,0 0,0 12.992,0 910.673,0 9,3Castella-la Manxa 236.922,0 364.032,0 1.901,0 0,0 8.718,0 611.573,0 6,2Catalunya 182.548,0 890.902,0 325.086,0 241.229,0 28.900,0 1.668.665,0 17,0Comunitat Valenciana 226.203,0 288.146,0 53.989,0 153.534,0 23.903,0 745.775,0 7,6Extremadura 281.362,0 52.163,0 258,0 0,0 6.752,0 340.535,0 3,5Galícia 183.954,0 391.416,0 16.978,0 57.325,0 16.115,0 665.788,0 6,8Madrid 73.437,0 524.229,0 643.247,0 4.326,0 55.948,0 1.301.187,0 13,3Múrcia 27.487,0 80.948,0 13.677,0 20.622,0 3.941,0 146.675,0 1,5Navarra 0,0 6.691,0 6.165,0 0,0 3.392,0 16.248,0 0,2País Basc 0,0 62.343,0 21.069,0 57.352,0 9.915,0 150.679,0 1,5Rioja 36.320,0 4.107,0 1.663,0 0,0 651,0 42.741,0 0,4Ceuta i Melilla 1.748,0 0,0 3.753,0 21.858,0 518,0 27.877,0 0,3Total regionalitzat 3.055.812,0 4.134.600,0 1.508.580,0 878.459,0 241.011,0 9.818.462,0 100,0

No regionalitzat 23.652,0 1.525.511,0 4.578,0 49.545,0 14.397,0 1.617.683,0

Total 3.079.464,0 5.660.111,0 1.513.158,0 928.004,0 255.408,0 11.436.145,0

% Catalunya / reg 6,0 21,5 21,5 27,5 12,0 17,0


INVERSIÓ LIQUIDADA L'ANY 2005, DISTRIBUCIÓ PER CA I TIPOLOGIA

Licitació i adjudicació d’obra pública del grup Foment

En aquest apartat es recull la distribució territorial de la licitació i adjudicació d’obra pública

del grup Foment entre l’any 2001 i el 2006. Les dades corresponents a la licitació d’obra

pública recullen els pressupostos plurianuals de tots els contractes d’obra que tenen

l’obligació de ser publicats en els diaris oficials; per tant, no recullen l’import d’aquelles obres

que, per les seves característiques, no es publiquen en el diaris oficials (obres

complementàries, obres d’emergència, obres contractades mitjançant el procediment

negociat sense publicitat, etc). Tampoc recullen l’import d’aquelles inversions que no

corresponen a contractes d’obra (contractes de serveis, de subministrament, de consultoria i

assistència, etc). És a dir, cal advertir que la licitació d’obra pública no és un concepte

plenament equivalent al d’inversió pública.


158


Milers €

2001 2002 2003 2004 2005 2006

Andalusia 961.466 874.768 794.629 1.458.824 1.613.262 1.964.662Aragó 692.950 430.262 235.842 310.593 354.845 512.086Astúries 302.349 398.824 241.580 709.018 177.269 841.400Balears 54.396 18.056 114.023 97.471 38.917 55.143Canàries 109.533 353.548 107.508 275.546 314.314 273.799Cantàbria 160.960 250.346 74.125 31.390 50.105 477.492Castella-Lleó 839.412 458.590 750.988 435.635 1.298.348 380.449Castella-la Manxa 65.797 258.039 357.784 652.898 580.270 1.256.012Catalunya 1.060.954 340.281 1.795.497 820.198 1.360.224 1.963.947Comunitat Valenciana 260.527 204.730 588.133 992.329 1.625.009 451.512Extremadura 143.212 245.762 200.914 199.948 69.390 169.090Galícia 360.579 363.788 570.204 1.490.184 767.640 1.127.177Madrid 954.584 390.620 640.149 195.593 276.914 600.682Múrcia 24.082 20.915 137.150 134.114 63.541 68.044Navarra 11.065 3.779 21.502 14.280 4.055 11.559País Basc 109.242 79.308 44.861 128.664 101.612 621.401Rioja 43.462 23.398 15.128 56.170 16.855 114.270Ceuta i Melilla 2.086 8.482 966 12.806 44.372 621.401Total regionalitzat 6.156.656 4.723.496 6.690.983 8.015.661 8.756.942 11.510.126

No regionalitzat 1.237.960 3.281.086 1.661.805 254.520 526.368 366.901

TOTAL 7.394.616 8.004.582 8.352.788 8.270.181 9.283.310 11.877.027

% Catalunya / reg 17,2 7,2 26,8 10,2 15,5 17,1

*Edificació i enginyeria civil.

Font: Butlletí estadístic del Ministeri de Foment. Butlletí 28-02-2007

LICITACIÓ D'OBRA PÚBLICA PER CA. TOTAL CONSTRUCCIÓ*

Malgrat aquestes diferències conceptuals, la licitació i la posterior adjudicació d’obra pública

són uns indicadors conjunturals que permeten estimar la futura evolució de la inversió

pública, atès la diferència temporal entre el moment en què una obra es licita i el període al

llarg del qual aquesta s’executarà un cop adjudicada.

El quadre 8.2.9 mostra la distribució per comunitats autònomes de la licitació d’obra pública

del grup Foment des de l’any 2001 i fins el 2006. Tot i que l’evolució de la licitació d’obra

pública presenta unes diferències temporals elevades per a cada comunitat, en termes

generals, els volums de les licitacions han anat augmentant any rere any, i la part

regionalitzada ha anat guanyant terreny a la que no ho és. L’any 2006 el volum de licitacions

d’obres situades a Catalunya és d’un 17,1% del total del conjunt de comunitats autònomes,

percentatge que segueix la tendència que presenta la inversió liquidada de l’any 2005 a

Catalunya.


159


Milers €

2002 2003 2004 2005 2006

Andalusia 614.889 824.763 1.181.957 883.180 868.409Aragó 564.152 383.057 146.008 122.005 401.253Astúries 485.430 300.372 170.421 675.946 630.937Balears 19.469 28.536 99.933 58.160 21.166Canàries 212.007 154.523 266.740 103.101 79.962Cantàbria 115.301 263.358 18.861 32.935 72.673Castella-Lleó 643.022 660.574 249.526 509.765 802.686Castella-la Manxa 105.253 359.348 473.265 210.171 898.513Catalunya 338.969 1.349.916 883.385 842.123 1.076.225Comunitat Valenciana 253.904 417.751 474.426 738.853 948.014Extremadura 148.490 257.443 182.826 47.495 76.238Galícia 218.138 311.762 832.308 585.030 925.230Madrid 35.457 717.243 105.990 145.617 338.345Múrcia 18.158 95.505 95.870 25.675 36.545Navarra 2.291 10.945 3.484 3.763 1.359País Basc 2.576 85.645 86.512 47.906 235.550Rioja 42.981 11.865 37.090 28.663 9.466Ceuta i Melilla 2.048 5.796 10.180 28.878 11.648Total regionalitzat 3.822.535 6.238.402 5.318.782 5.089.266 7.434.219

No regionalitzat 3.321.140 1.597.108 240.709 184.894 576.841

Total 7.143.674 7.835.510 5.559.491 5.274.160 8.011.060

% Catalunya / reg 8,9 21,6 16,6 16,5 14,5



ADJUDICACIÓ D'OBRA PÚBLICA PER CA. TOTAL CONSTRUCCIÓ*

En canvi, l’any 2006 les adjudicacions de les obres anteriorment licitades en territori català

han crescut per sota de les del conjunt de comunitats autònomes i se situen en un 14,5% de

les regionalitzades. En el quadre 8.2.10 es presenta la distribució per comunitats autònomes

de l’adjudicació d’obra pública del grup Foment entre l’any 2002 i el 2006.

Finalment, el quadre 8.2.11 mostra l’adjudicació d’obra pública del grup Foment a Catalunya

segons l’entitat adjudicatària. En el darrer any, un 73,5% dels imports adjudicats

corresponen a les empreses públiques, tot i l’elevat creixement experimentat per les

adjudicacions del Ministeri i organismes autònoms; entre les empreses destaca el

creixement de les adjudicacions d’AENA i de Ports de l’Estat, així com l’inici de l’activitat

inversora de la Societat Estatal d’Infraestructures de Transport Terrestre (SEITT).


160


TOTAL CONSTRUCCIÓ*Milers €

2002 2003 2004 2005 2006

A.- Ministeri Fomento i OOAA 235.762 110.321 173.301 164.744 285.032

Empreses grup FomentoAENA 3.245 684.751 159.158 55.790 249.129GIF / ADIF 28.138 488.701 227.032 556.194 415.007RENFE / RENFE - Operadora 12.618 40.178 78.006 17.190 8.642Ports de l'Estat 59.206 22.820 238.621 42.693 71.338Correus i telegrafs - 3.145 7.267 5.513 3.254SEITT - - - - 43.823

B.- Total empreses 103.207 1.239.595 710.084 677.380 791.193

TOTAL adjudicat a Catalunya (A+B) 338.969 1.349.916 883.385 842.124 1.076.225



ADJUDICACIÓ D'OBRA PÚBLICA A CATALUNYA PER TIPUS D'ENS PÚBLIC.

161

9. ELS FONS ESTRUCTURALS I EL FONS DE COHESIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA A CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 9. Els fons estructurals i el fons de cohesió de la Unió Europea a Catalunya

163

9.1. Introducció Catalunya és beneficiària dels fons estructurals (FEDER, FSE, FEOGA-O i IFOP), així com

del Fons de Cohesió, que són els instruments a través dels quals es desenvolupa la política

estructural i de cohesió de la Unió Europea (UE). En el període 2000-06 caldria afegir a

aquests instruments les actuacions finançades amb càrrec al FEOGA-Garantia a l’empara

dels programes de desenvolupament rural (PDR).

Així doncs, en el període de programació 2000-06 la política estructural i de cohesió de la

UE a Catalunya es desplega a través dels següents instruments:

1.- Fons estructurals (FEDER, FSE, FEOGA-O i IFOP)

2.- Fons de Cohesió

3.- La part del FEOGA-Garantia destinada als finançament dels programes de

desenvolupament rurals (PDR).

Respecte als fons estructurals, les seves actuacions a Catalunya es canalitzen a través de

les següents intervencions:

Objectius:

Objectiu 2: Reconversió econòmica i social de les zones amb deficiències

estructurals (FEDER i FSE).

Objectiu 3: Adaptació i modernització de les polítiques i sistemes d’educació,

formació i ocupació (FSE).

Iniciatives comunitàries:

INTERREG-III: Cooperació transfronterera, transnacional i interregional (FEDER).

URBAN-2: Rehabilitació econòmica i social de les ciutats i els barris en crisi

(FEDER).

EQUAL: Foment de la cooperació transnacional per promoure nous mètodes de lluita

contra tota mena de discriminació i desigualtat en el mercat laboral (FSE).


164

LEADER +: Foment del desenvolupament rural (FEOGA-O).

Altres intervencions:

Sector pesquer: Accions estructurals en el sector de la pesca en les zones no

incloses en l’objectiu 1 (IFOP).

Accions innovadores del FEDER: Foment dels projectes relacionats amb la Societat

de la Informació (FEDER).

Accions Innovadores de l’FSE. Desplegades mitjançant convocatòries temàtiques

realitzades per la Comissió de forma periòdica.

El quadre 9.1.1 mostra la relació entre les diferents intervencions i els fons estructurals que

les financen.

Quadre 9.1.1INTERVENCIONS DELS FONS ESTRUCTURALS A CATALUNYA. PERÍODE 2000-2006

Intervenció FEDER FSE FEOGA-O IFOP

Objectiu 2 X X

Objectiu 3 X

Iniciativa INTERREG-III X

Iniciativa EQUAL X

Iniciativa LEADER + X

Iniciativa URBAN X

Sector pesquer X

Accions Innovadores X X

D’altra banda, el Fons de Cohesió continua finançant en el període 2000-2006 projectes

d’inversió dins l’àmbit del medi ambient i de les infraestructures de transport.

Finalment, el FEOGA-Garantia finança actuacions en el marc dels Programes de

desenvolupament rural (PDR) que en l’anterior període de programació eren cofinançades

pel FEOGA-O a l’empara de l’objectiu 5a, per tant, el FEOGA-G es pot considerar com un

instrument més de la política estructural i de cohesió de la UE, tot i no ser estrictament un

fons estructural.


165

9.2. Els fons europeus l’any 2005

En el present apartat es mostra l’estat d’execució de les diferents intervencions dels fons

europeus a Catalunya.

Fons estructurals Objectiu 2

L’objectiu 2 dóna suport a la reconversió econòmica i social de les zones amb dificultats

estructurals. A Catalunya, aquests ajuts es canalitzen mitjançant el Document únic de

programació de Catalunya (2000-2006), aprovat per la Decisió de la Comissió Europea

CE(2001) 225, de 15 de febrer, el qual preveu una subvenció total de la UE, un cop

incorporada la reserva d’eficàcia, de 1.293,1 milions d’euros (1.036,4 corresponents al

FEDER i 256,7 a l’FSE).

El quadre 9.2.1 mostra l’estat d’execució del DOCUP a 31-12-2005. En aquesta data el

DOCUP presentava un grau d’execució a escala global d’un 66,9% en termes de despesa

elegible i s’havia certificat despesa per un import de 1.895,9 milions d’euros, la qual cosa

comporta una subvenció per part dels fons estructurals de 859,4 milions d’euros (721,8 del

FEDER i 137,2 de l’FSE).


166

Quadre 9.2.1DOCUP OBJECTIU 2 DE CATALUNYA (2000-06)SITUACIÓ A 31/12/2005Milers €

Execució a 31/12/2005 % execucióDespesa Subvenció Despesa Subvenció Despesa SubvencióElegible FEDER Elegible FEDER elegible FEDER

Generalitat 1.225.676 491.078 828.523 330.191 67,6 67,2Ad. Local 468.070 234.035 282.234 141.117 60,3 60,3Ad. Central 622.525 311.262 501.002 250.501 80,5 80,5TOTAL FEDER 2.316.270 1.036.375 1.611.760 721.809 69,6 69,6

Execució a 31/12/2005 % execucióDespesa Subvenció Despesa Subvenció Despesa SubvencióElegible FSE Elegible FSE elegible FSE

Generalitat 341.034 167.798 188.750 87.947 55,3 52,4Ad. Local 121.380 60.690 41.306 24.945 34,0 41,1Ad. Central 53.639 24.138 54.084 24.338 100,8 100,8TOTAL FSE 516.054 252.626 284.140 137.230 55,1 54,3

TOTAL DOCUP 2.832.324 1.289.001 1.895.900 859.040 66,9 66,6

Font: Informe d'execució 2005 del DOCUP objectiu 2 de Catalunya, DGAPE i Ministeri d'Economia i Hisenda.

Programació (2000-06)

Programació (2000-06)

Les actuacions finançades pel FEDER presenten un grau d’execució del 69,6% (amb una

despesa certificada de 1.611,8 milions d’euros), mentre que les finançades per l’FSE tenen

un grau d’execució del 55,1% (amb una despesa certificada de 284,1 milions d’euros).

L’execució del FEDER i del FSE per eixos és la següent (en milers d’euros):

EIXOS:Programat

2000-06Execució a 31/12/2005

% Execució

EIX 1. Millora competitiv. ocupació i teixit productiu 749.768 467.087 62,3EIX 2. Medi ambient 289.608 171.490 59,2EIX 3. Societat del coneixement 839.477 647.235 77,1EIX 4. Desenvolupament xarxes de comunic. i energia 456.886 321.860 70,4EIX 5. Desenvolupament local i urbà 478.476 277.556 58,0EIX 6. Assistència tècnica 18.108 10.673 58,9Total FEDER + FSE 2.832.324 1.895.900 66,9 Objectiu 3

L’objectiu 3 dona suport a l’adaptació i la modernització de les polítiques i els sistemes

d’educació, de formació i d’ocupació. Aquest objectiu gaudeix del cofinançament de l'FSE i

actua en aquelles regions que no siguin objectiu 1 (com és el cas de Catalunya).


167

El Marc Comunitari de Suport (MCS) per a l’objectiu 3 de l’Estat espanyol va ser aprovat per

la Comissió el 27 de setembre de 2000 i s’aplica mitjançant 12 programes operatius

diferents, set de caràcter regional (un per a cada comunitat autònoma fora de l’objectiu 1),

mentre que els cinc restants, de caràcter pluriregional i temàtics, són desplegats directament

per l’Administració central.

El quadre 9.2.2 mostra l’estat d’execució del programa regional de l’objectiu 3 específic de

Catalunya a 31/12/2005. El programa contempla una subvenció de l’FSE per al conjunt del

període 2000-06 de 235,8 milions d’euros (un cop inclosos els 18,8 milions d’euros

addicionals corresponents a la reserva d’eficàcia aprovats per la Decisió de la Comissió

C(2004) 883, de 23 de març de 2004), amb un grau d’execució a 31/12/2005 en torn al

62,7% en termes de despesa elegible.

Quadre 9.2.2PO OBJECTIU 3 ESPECÍFIC DE CATALUNYA 2000-2006. GRAU D'EXECUCIÓ A 31/12/2005(INCLOU LA PROGRAMACIÓ DE LA SUBVENCIÓ GLOBAL DEL BARRI DE LA MINA)Milers €

Despesa Subvenció Despesa eleg. Subv. FSE %elegible FSE Executada Executada execució

Eix 2000-06 (*)(1) 2000-06 (*)(1) a 31/12/2005 a 31/12/2005 desp. eleg.1. Inserció i reinserció d'aturats 20.664 8.266 9.859 3.944 47,72. Reforç capacitat empresarial 22.640 10.188 8.416 3.787 37,23. Reforç estabilitat en l'ocupació 110.590 49.765 53.852 24.233 48,74. Reforç educació tècnico-professional 152.846 55.462 122.608 43.908 80,25. R+D 37.879 17.046 33.810 15.215 89,36. Participació de la dona mercat de treball 30.748 15.374 13.507 6.753 43,97. Integració persones amb dificultats 155.501 69.975 92.516 41.632 59,5Assistència Tècnica 19.534 9.767 10.372 5.186 53,1TOTAL 550.402 235.843 344.940 144.658 62,7

(*) Inclou els 18,8 Meuros addicionals de l'FSE de la reserva d'eficàcia.(1) Imports reprogramats. Comitè de seguiment 21/06/2005Font: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball Respecte als programes pluriregionals de l’objectiu 3, el quadre 9.2.3 mostra l’import de la

despesa elegible assignada a Catalunya el període 2000-2006 a l’empara dels 5 programes

pluriregionals.


168

Quadre 9.2.3DESPESA ELEGIBLE ASSIGNADA A CATALUNYA A L'EMPARA DELS DIFERENTS PROGRAMES PLURIREGIONALS DE L'OBJECTIU 3, PROGRAMAT 2000-2006

Despesa SubvencióElegible FSE

Codi Programa Programa 2000-2006 2000-2006

2000.ES.053.PO.310 Formació professional 24.528 8.6332000.ES.053.PO.311 Iniciativa emp. i form. continuada 386.022 173.9162000.ES.053.PO.312 Lluita contra la discriminació 71.338 32.7242000.ES.053.PO.313 Foment de l'ocupació 716.830 294.5242000.ES.053.PO.315 Assistència tècnica 557 278Total Catalunya 1.199.275 510.075

Font: UAFSE

Milers €

L’execució acumulada a Catalunya fins al 31 de desembre de 2004, dels 5 programes

pluriregionals, era la següent, en milers d’euros: despesa elegible 497.438, i subvenció FSE

142.872.

Iniciativa Interreg III

Aquesta iniciativa té com a objectiu reforçar la cohesió econòmica i social de la UE

mitjançant el foment de la cooperació transfronterera, transnacional i interregional. Es

divideix en tres capítols:

Interreg III-A: Cooperació transfronterera.

Interreg III-B: Cooperació transnacional.

Interreg III-C: Cooperació interregional.

Per a cada espai de cooperació transfronterera o transnacional s’ha aprovat un Programa

d’iniciativa comunitària (PIC).

A l’empara de l’Interreg III-A (cooperació transfronterera), Catalunya participa en el

programa transfronterer corresponent a la frontera Espanya-França.

En relació a l’Interreg III-B (cooperació transnacional), la Comissió ha establert tretze espais

de cooperació transnacional. Catalunya pertany simultàniament a dos d’aquests espais: el

Mediterrani occidental (MEDOCC) i l’ Europeu sud-occidental (SUDOE).


169

Finalment, pel que fa a l’Interreg III C (cooperació interregional), la Comissió va aprovar el

PIC Interreg III C Sud, al qual pertany Espanya.

El quadre 9.2.4 mostra el nombre de projectes aprovats fins el 31-12-2005 a l’empara dels

diferents programes de la Iniciativa Interreg III a desenvolupar a Catalunya, com també la

corresponent subvenció del FEDER.

Quadre 9.2.4INICIATIVA INTERREG IIISUBVENCIÓ FEDER APROVADA PER A PROJECTES DE CATALUNYASITUACIÓ A 31/12/2005Milers €

Despesa Suvenció FEDERNúm. Elegible aprovada

Programa projectes a Catalunya a Catalunya

INTERREG III A -Espanya-França 89 38.541 17.620INTERREG III B - MEDOCC 38 8.753 4.304INTERREG III B - SUDOE 23 6.282 2.830INTERREG III C 41 11.100 3.550

TOTAL INTERREG III CATALUNYA 191 64.676 28.304Font: DGAPE

Iniciativa Equal

La iniciativa Equal té com a objectiu la cooperació transnacional per a la promoció de nous

mètodes de lluita contra tota mena de discriminació i desigualtats en el mercat laboral.

Aquesta iniciativa es desplega fonamentalment per mitjà dels diferents projectes presentats

per les agrupacions de desenvolupament (AD). S’han dut a terme dues convocatòries al llarg

de la vida de la iniciativa per tal que les AD presentin els seus projectes; la primera

convocatòria va tenir lloc l’any 2001 (projectes a desenvolupar en el període 2002-2004),

mentre que la segona es va fer l’any 2004 (projectes a desenvolupar en el període 2005-

2006).

Entre els projectes aprovats en les convocatòries del 2001 i 2004 hi ha un total de 46

projectes que corresponen a agrupacions de desenvolupament que tenen el seu àmbit

d'actuació localitzat total o parcialment a Catalunya (en concret, 33 projectes són de caràcter

regional i 13 de caràcter pluriregional).


170

El quadre 9.2.5 mostra el nombre de projectes aprovats a l’empara de les dues

convocatòries, l’import de la despesa elegible i la corresponent subvenció de l’FSE.

Quadre 9.2.5INICIATIVA EQUAL. PROJECTES CORRESPONENTS A AGRUPACIONSDE DESENVOLUPAMENT (AD) QUE ACTUEN A CATALUNYA

Nre. Despesa Subvencióprojectes elegible FSE

Convocatoria 2001Projectes regionals 15 26.397 13.198Projectes pluriregionals 6 2.692 1.346Total convocatòria 2001 21 29.089 14.545

Convocatòria 2004Projectes regionals 18 35.721 17.860Projectes pluriregionals 7 3.901 1.951Total convocatòria 2004 25 39.622 19.811

TOTAL EQUAL a Catalunya 46 68.711 34.356

Font: UAFSE

Milers €

Iniciativa LEADER +

Aquesta iniciativa té com a objectiu el foment de l’aplicació d’estratègies de

desenvolupament rural integral originals i sostenibles sobre un territori determinat.

Els principals actors i beneficiaris d’aquesta iniciativa són els Grups d’Acció Local (GAL),

que són agrupacions integrades per les entitats representatives dels diferents àmbits

socioeconòmics d’un territori rural concret, i s’encarreguen del disseny i de l’aplicació d’una

estratègia de desenvolupament en la zona on actuen.

El programa de la iniciativa LEADER+ de Catalunya va ser aprovat per la Decisió de la

Comissió C(2001) 2128, de 27 d’agost de 2001, i en ell es contemplava inicialment una

aportació del FEOGA-O de 25 milions d’euros, que finalment s’ha convertit en 25,4 milions,

degut a la incorporació de la reserva d’eficàcia.

El quadre 9.2.6 mostra el grau d’execució de la iniciativa LEADER+ de Catalunya a

31/12/2005.


171

Quadre 9.2.6GRAU D'EXECUCIÓ DE LA INICIATIVA LEADER + (2000-2006) A CATALUNYA.DESPESA PÚBLICASITUACIÓ A 31/12/2005Milers €

Programació Despesa % Despesa %Total període compromesa compromès pagada pagat

2000-2006 a 31/12/2005 s/programat a 31/12/2005 s/programat

Adm. Central 8.820 6.679 75,7 4.045 45,9Adm. Autonòmica 8.820 6.607 74,9 3.966 45,0Adm. Local 7.802 4.584 58,8 2.796 35,8Altres 0 0 - 0 -Total 25.442 17.870 70,2 10.806 42,5

FEOGA-Orientació 25.442 17.251 67,8 10.448 41,1

TOTAL LEADER + 50.884 35.122 69,0 21.254 41,8

Font: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural Iniciativa URBAN – II

Aquesta iniciativa, cofinançada pel FEDER, té com a objectiu la regeneració econòmica i

social de ciutats i barris en crisi per tal de promoure un desenvolupament urbà integrat.

En el cas de Catalunya, es va aprovar un projecte URBAN presentat pel Consorci de la Mina

mitjançant la Decisió de la Comissió C(2001) 2836, de 22 de novembre de 2001. Aquest

projecte té com a objectiu la reconversió econòmica i social d’aquest barri del municipi de

Sant Adrià del Besos i compta actualment amb una subvenció del FEDER de 12,53 milions

d’euros per al conjunt del període 2000-2006.

El quadre 9.2.7 mostra l’estat d’execució del projecte URBAN de Sant Adrià del Besòs a

31/12/2005.


172

Quadre 9.2.7ESTAT D'EXECUCIÓ DEL PROJECTE URBAN DE SANT ADRIÀ DEL BESÒS(TRANSFORMACIÓ DEL BARRI DE LA MINA)

Milers €

%Despesa Subv. Despesa Subvenció execució

Eixos Elegible FEDER Elegible FEDER Eleg.

1.- Utilització i reurbanització d'espais públics 19.328 9.664 7.317 3.659 37,92.- Empresariat i pactes en favor de l'ocupació 1.116 558 383 192 34,33.- Integració de marginats i accés als serveis bàsics 3.143 1.571 2.931 1.466 93,35.- Reducció i tractament de residus i sostenibilitat 596 298 163 82 27,36.- Tecnologies de la Societat de la Informació 282 141 122 61 43,27.- Avaluació, gestió i seguiment 588 294 307 154 52,2

TOTAL URBAN Sant Adrià 25.053 12.527 11.223 5.612 44,8

Font: Ministeri d'Economia i Hisenda

SITUACIÓ A 31/12/2005

Programació 2000-06 Executat a 31/12/2005

Programa IFOP (actuacions en el sector pesquer)

Mitjançant la Decisió de la Comissió C(2000) 2876, de 30/10/2000, es va aprovar el DOCUP

per a les intervencions estructurals comunitàries en el sector de la pesca en les regions

d'Espanya fora d'objectiu 1, el qual contemplava inicialment una aportació de 48,83 milions

d’euros de l’IFOP per al finançament del programa específic de Catalunya, que finalment, un

cop afegida la reserva d’eficàcia ha quedat en 50,97 milions d’euros.

El programa IFOP de Catalunya per al període 2000-2006 té com a objectiu el manteniment

d’un sector pesquer competitiu, viable a llarg termini i compatible amb la conservació dels

recursos pesquers, per a la qual cosa es continuarà amb el procés de reconversió de la

flota, el foment de l’aqüicultura i la millora de la transformació i comercialització dels

productes pesquers.

El quadre 9.2.8 mostra el grau de compromisos i d’execució del programa IFOP de

Catalunya a 31/12/2005.


173

Quadre 9.2.8GRAU D'EXECUCIÓ DEL PROGRAMA IFOP DE CATALUNYA (2000-2006)Situació a 31/12/2005

Programació Despesa % Despesa %Total període compromesa compromès pagada pagat

2000-2006 a 31/12/2005 s/ programat a 31/12/2005 s/ programat

Aportació DARP 33.275 27.900 83,8 16.225 48,8Aportació MAPA 22.975 24.906 108,4 12.271 53,4Aportació IFOP 50.969 44.194 86,7 25.703 50,4

TOTAL PROGRAMA IFOP 107.219 97.000 90,5 54.199 50,5

Font: Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació

Milers €

Accions innovadores FEDER

El 19 de marc de 2002 la Comissió Europea va aprovar un programa regional d’accions

innovadores presentat per la Generalitat denominat INNOVC@T-SI. Aquest programa es

centra en l’àmbit estratègic eEuropaRegio: la societat de la informació al servei del

desenvolupament regional, i preveia una subvenció per part del FEDER de 3 milions

d’euros.

El programa INNOVC@T-SI té com a objectiu experimentar l’ús de les TIC en les pimes,

especialment en les localitzades en zones rurals i de muntanya, per tal de contribuir al seu

desenvolupament econòmic en l’àmbit regional en igualtat d’oportunitats amb les que es

troben situades en les àrees metropolitanes.

El programa també pretén introduir els ciutadans, les empreses i les administracions en una

nova cultura tecnològica, basada en l’ús dels sistemes d’informació, en especial els

georeferenciats. INNOVC@T-SI s’estructura en quatre accions integrades per tal de garantir

l’assoliment dels objectius proposats.

Aquest programa, que tenia una pròrroga de pagaments fins el 31/12/2005, s’ha tancat l’any

2006, amb el grau d’execució que figura en el quadre 9.2.9.


174

Quadre 9.2.9EXECUCIÓ FINAL DEL PROGRAMA INNOVC@t-SI (ACCIONS INNOVADORES DEL FEDER)

Programació 2002-04 31/12/2005 %Despesa Subvenció Despesa Execució

Acció Elegible FEDER Elegible Eleg.

Creació telecentres i foment teletreball 1.237 619 1.237 100,0Desenv. hypermapa anàlisi predictiva 2.715 1.358 2.715 100,0Experiències pilot banda ampla Pirineu 1.562 781 2.064 132,1Xarxa comunitats virtuals d'emprenedors 485 243 485 100,0

Total Innovc@t-SI 6.000 3.000 6.502 108,4

Font: DGAPE.

Milers €

Accions Innovadores de l’FSE

L’article 6 del Reglament 1784, de 12 de juliol de 1999, del Fons Social Europeu estableix la

possibilitat de finançar accions innovadores per part de l’FSE. Aquesta possibilitat ha estat

desenvolupada per la Comissió a través de convocatòries periòdiques de caràcter temàtic.

Fins el moment s’han dut a terme quatre convocatòries:

1.- Convocatòria any 2001. L’adaptació a la nova economia en el marc del diàleg

social.

2.- Convocatòria any 2002. Les estratègies locals d’ocupació i innovació.

3.- Convocatòria any 2003. Enfocaments innovadors de la gestió del canvi

4.- Convocatòria any 2004. Transferència i difusió de la innovació derivada dels

projectes desenvolupats amb el suport de l’article 6 del Reglament de l’FSE.

En el marc de les accions innovadores de l’FSE s’han aprovat fins el moment tres projectes

a desenvolupar total o parcialment a Catalunya, amb una despesa elegible global de 4,6

milions d’euros i una subvenció de l’FSE de 3,2 milions d’euros.


175

El Fons de Cohesió El Fons de Cohesió finança projectes en l’àmbit del medi ambient i de les infraestructures de

transport en aquells Estats membres amb un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana

comunitària (Espanya, Portugal, Irlanda i Grècia), sempre que aquests apliquin un programa

de convergència econòmica per al compliment del Pacte d’estabilitat i creixement.

A l’Estat espanyol poden accedir als recursos del Fons de Cohesió, a més de l’Administració

central, les comunitats autònomes, els ajuntaments de més de 50.000 habitants, les capitals

de província i les mancomunitats, així com els consorcis i agrupacions de municipis sempre

que agrupin una població superior a 50.000 habitants.

En el període de programació 2000-2006, els recursos destinats a l’àmbit dels transports es

reserven en la seva totalitat per a projectes presentats per l’Administració central, mentre

que en l’àmbit del medi ambient poden presentar projectes tant l’administració central, com

les administracions autonòmiques i locals.

El quadre 9.2.10 mostra els projectes del Fons de Cohesió que s’executaran a Catalunya

aprovats fins el 31/12/2005. El volum de recursos del Fons de Cohesió que arribaran a

Catalunya en el marc dels diferents projectes aprovats fins el 31/12/2005 és d’uns 2.937,6

milions d’euros, dels quals un 83,2% corresponen a projectes de l’Administració central, si

bé a l’empara del conveni signat entre el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el

Ministeri de Medi Ambient el 26/07/2005, degut a la reconversió del Pla Hidrològic Nacional,

una part d’aquests projectes seran executats per la Generalitat, concretament projectes de

sanejament i abastament d’aigua.


176

Quadre 9.2.10SUBVENCIÓ FC CORRESPONENT A PROJECTES A DESENVOLUPAR A CATALUNYA.PROJECTES APROVATS A 31/12/2005

Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FC Subvenció FCproj. quota proj. quota estatal proj. quota proj. quota

Sector estatal gestió Generalitat (1) Generalitat Ad. local TOTAL %

Abastament 21.798 394.338 - 2.977 419.113 14,3Sanejament i depuració 208.250 62.295 192.114 127.275 589.934 20,1Residus - 90.354 55.505 145.859 5,0Medi ambient Urbà - - 24.340 24.340 0,8TOTAL Medi Ambient 230.047 456.633 282.468 210.097 1.179.246 40,1

Carreteres 135.227 - - - 135.227 4,6Ferrocarril 1.323.346 - - - 1.323.346 45,0Ports 299.794 - - - 299.794 10,2TOTAL Transports 1.758.367 - - - 1.758.367 59,9

TOTAL FONS COHESIÓ 1.988.414 456.633 282.468 210.097 2.937.613 100,0% 67,7% 15,5% 9,6% 7,2% 100%

(1) Els projectes de cuota estatal gestionats per la Generalitat són: PHN + Dessaladora del Tordera.(2) No s'inclou els 8.013 ,milers d'euros del projecte 2001-057, atès que corresponen al període de programació 1994-99Font: DGAPE

Milers €

Per àmbits predomina els projectes de transports (59,9% del total), on destaca la construcció

del TGV (45,0% del total del recursos del Fons de Cohesió a Catalunya). Per la seva banda,

els projectes de medi ambient suposen el 40,1% del total de recursos, destacant els

projectes de sanejament i abastament d’aigües, amb un 34,4 % del total.

El quadre 9.2.11 mostra l’estat d’execució a 31/12/2005 dels projectes del Fons de Cohesió

gestionats per la Generalitat.

Cal indicar que el projecte “Plantes de tractament de residus municipals en les comarques

de l'Urgell, Pallars Jussà i Conca de Barberà” es finança en base a una restitució de crèdit

procedent de l’anterior període de programació 1994-99.


177

Quadre 9.2.11ESTAT DELS PROJECTES DEL FONS DE COHESIÓ GESTIONATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA.SITUACIÓ A 31/12/2005Milers €

Imports Programats Execució a 31/12/2005Despesa Subvenció Despesa Subvenció %Elegible F. Cohesió Elegible F. Cohesió Exec

Sanejament

Depuració aigües residuals d'aglomeracions urbanes de les conques de Catalunya. (2000-112)

100.784 80.627 89.815 71.852 89,1

Depuració, tractament de llots i reutilització d'aigües residuals urbanes a Catalunya.(2001-054)

78.447 62.758 43.416 34.733 55,3

Infraestructures de sanejament de petites aglomeracions urbanes a Catalunya (2003-005)

42.905 34.324 196 157 0,5

EDAR Alt Maresme Nord (2004-002) 21.185 14.406 170 115 0,8

Increment tractament sistemes sanejament per millora ambiental i qualitat aigua d'abastament en la conca del Llobregat. (2005-014) (*)

27.000 22.950 0 0 0,0

PSARU 2002 en conques internes de Catalunya.(2005-015) (*) 10.272 8.731 0 0 0,0

Act. addicionals tractament d'aigües en Tarragona. Tractament aigües de les EDAR de Tarragona, Reus i Vilaseca-Salou. (2005-035) (*)

36.016 30.614 0 0 0,0

Total Sanejament 316.609 254.409 133.597 106.857 42,2

Abastament

Planta dessaladora d'aigua de mar en el delta del Tordera. (2002-006) (*)

27.500 23.375 22.018 19.814 80,1

Reforç de l'abastament de la Costa Brava Centre.(2005-011) (*) 48.539 41.258 0 0 0,0

Interconnexió de xarxes d’abastament del Maresme Nord i ATLL.(2005-009) (*)

39.984 33.986 0 0 0,0

Ampliació i millora de tractament en la potabilitzadora d'Abrera.(2005-019)(*)

56.454 47.986 0 0 0,0

Dessaladora de l’àrea metropolitana de Barcelona.(2005-039) (*) 199.861 149.895 0 0 0,0

Complementació de la connexió entre les ETAPs d'Abrera i Cardedeu. Tram Fonsanta - Trinitat.(2005-040) (*)

131.113 74.734 0 0 0,0

Perllongament de la conducció Abrera Fontsanta fins el Prat del Llobregat.(2005-042) (*)

27.179 23.102 0 0 0,0

Total Abastament 530.630 394.338 22.018 19.814 4,1

Residus

Construcció i adequació de les infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya. (2001-055)

36.872 29.498 28.842 20.906 78,2

Plantes tractament residus municipals comarques de l'Urgell, Pallars Jussà i Conca de Barberà. (2001-057) (**)

10.016 8.013 9.575 7.660 95,6

Creació i millora de la xarxa d'infraestructures de tractament de residus municipals a Catalunya (2002-041)

19.060 15.248 9.193 4.969 48,2

Adequació de les instal·lacions d'incineració de residus a Catalunya a la directiva 2000/76/CE (2002-042)

11.935 9.548 9.917 2.743 83,1

Planta de selecció i biotractament de residus municipals a Sant Adrià del Besòs. (2002-043)

45.076 36.061 23.423 18.738 52,0

Total Residus 122.959 98.367 80.950 55.016 65,8

TOTAL PROJECTES GESTIONATS PER LA GENERALITAT 970.197 747.114 236.565 181.687 24,4

(*) Projecte gestionat per la Generalitat de Catalunya però corresponent a la quota estatal.(**) Projecte aprovat en base a una restitució de crèdit del període de programació 1994-99.Font: DGAPE


178

Els Programes de Desenvolupament Rural (PDR) El desenvolupament rural a Catalunya en el període 2000-06 s’instrumenta a través de 3

Programes de desenvolupament rural (PDR) finançats amb càrrec del FEOGA-Garantia:

1.- El programa de desenvolupament rural específic de Catalunya, aprovat per la

Decisió de la Comissió C(2000) 2658 F, de 14 de setembre de 2000.

2.- El programa de desenvolupament rural per a la millora de les estructures de

producció en les zones fora d’objectiu 1, aprovat per la Decisió de la Comissió

C(2000) 2682 F, de 15 de setembre de 2000.

3.- El programa de mesures d’acompanyament per al conjunt de l’Estat espanyol,

aprovat per Decisió de la Comissió C(2000) 3549 F, de 24 de novembre de 2000.

En conjunt aquests 3 programes suposen una aportació del FEOGA-Garantia per a

Catalunya d’uns 400,7 milions d’euros.

El quadre 9.2.12 mostra l’estat d’execució a 31/12/2005 dels diferents PDRs executats a

Catalunya.

Quadre 9.2.12GRAU D'EXECUCIÓ DELS PROGRAMES DE DESENVOLUPAMENT RURAL (PDRs) A CATALUNYA.SITUACIÓ A 31/12/2005Milers €

Programació 2000-2006* Execució 2000-05 % executatDespesa Aportació Despesa Aportació Despesa Aportació

Total FEOGA-G Total FEOGA-G Total FEOGA-G

PDR específic de Catalunya 396.662 201.856 304.944 157.097 76,9 77,8

PDR millora estructures producció 305.356 110.192 239.554 88.189 78,5 80,0

PDR mesures d'acompanyament 182.008 88.629 159.092 77.467 87,4 87,4

TOTAL PDR a Catalunya 884.026 400.677 703.590 322.753 79,6 80,6

* Reprogramat. Decisió 2006/289/CEFont: Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Cobraments dels Fons estructurals i de Cohesió Finalment, el quadre 9.2.13 mostra els recursos rebuts per la Generalitat dels fons

estructurals i de Cohesió en el període 1986-2005.


179

Quadre 9.2.13GENERALITAT DE CATALUNYA. COBRAMENTS DELS FONS ESTRUCTURALS I DE COHESIÓ. 1986-2005Milers €

Fons de TOTAL

Any FEDER FSE FEOGA-O IFOP TOTAL FE Cohesió FE i FC1986 - - - - - - -1987 - 2.278 - - 2.278 - 2.2781988 - 6.009 - - 6.009 - 6.0091989 16.260 7.266 - - 23.526 - 23.5261990 38.790 5.769 1.237 - 45.796 - 45.7961991 38.130 23.349 5.108 - 66.587 - 66.5871992 33.581 20.367 7.843 - 61.791 - 61.7911993 78.198 24.657 7.365 - 110.219 - 110.2191994 26.223 16.029 8.652 - 50.904 - 50.9041995 36.119 45.927 12.884 1.322 96.252 - 96.2521996 74.583 38.982 24.176 3.762 141.503 86.636 228.1401997 26.020 56.103 13.531 6.603 102.258 15.235 117.4931998 133.097 122.831 30.491 7.286 293.705 52.913 346.6181999 68.513 18.370 50.855 3.528 141.266 17.433 158.6992000 27.242 18.170 38.294 1.382 85.088 42.187 127.2752001 134.488 96.625 21.870 5.534 258.517 19.702 278.2192002 (*) 45.301 19.852 1.752 2.182 69.087 30.212 99.2992003 87.952 28.425 19 7.962 124.357 34.263 158.6202004 65.810 66.260 32 3.849 135.951 47.272 183.2232005 90.882 74.501 9 5.094 170.486 35.219 205.705

TOTAL 86-05 1.021.192 691.770 224.116 48.503 1.985.580 381.072 2.366.652

Fons estructurals

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Economia i Finances, Departament de Treball i Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

(*) En els ingressos del FC de l'any 2002 s'ha descomptat 1,033 Meuros corresponents a la devolució de la bestreta del projecte Planta de Rubí del període 1994-99 que no es va executar.

9.3. La reforma dels fons europeus per al 2007-2013

El 14 de desembre de 2005 el Consell Europeu va aprovar les perspectives financeres de la

Unió Europea (UE) per al període 2007-2013, assolint-se l’acord interinstitucional entre el

Consell, la Comissió i el Parlament europeu el 4 d’abril de 2006.


180

Quadre 9.3.1PERSPECTIVES FINANCERES DE LA UNIÓ EUROPEA 2007-2013ACORD INTERINSTITUCIONAL ABRIL 2006

Capítols de despesaImport (milions

d'euros de 2004)

1.- Creixement sostenible 382.139 1a Competitivitat per al creixement i ocupació 74.098 1b Cohesió per al creixement i ocupació 308.041

2.- Preservació i gestió recursos naturals 371.344 Agricultura (mesures mercat i ajuts directes) 293.105 Resta (Desenv. rural, Pesca, Medi ambient) 78.239

3.- Ciutadania, llibertat, seguretat, justícia 10.770

4.- La UE com a soci global 49.463

5.- Administració 49.800

Compensació (ampliació Bulgària i Romania) 800

Total crèdits compromís 864.316

Pel que fa a la rúbrica 1b), corresponent a la política de cohesió, el total de recursos

previstos és de 308.041 milions d’euros (a preus de 2004), xifra que representa un

increment de l’ordre d’un 15% en termes reals respecte al període 2000-06.

Els anomenats “objectius prioritaris” d’aquesta política que s’han establert per al 2007-2013

són:

- Objectiu “Convergència”, que es reparteix entre els estats i les regions menys

desenvolupats, tenint en compte també les regions afectades per l’efecte estadístic

de l’ampliació, amb una dotació del 81,5% del total de recursos de la política de

cohesió.

- Objectiu “Competitivitat regional i ocupació”, distribuït per la Comissió Europea

basant-se en criteris econòmics, socials i territorials a escala comunitària, per a les

regions no incloses en l’objectiu Convergència, amb un 15,9% del total de recursos.

- Objectiu “Cooperació territorial”, distribuït en funció de la població i les condicions

socioeconòmiques de les regions afectades per aquesta prioritat, amb una dotació

d’un 2,5% del total de recursos.


181

Quadre 9.3.2POLÍTICA DE COHESIÓ EUROPEA 2007-2013

Milions d'euros 2004 %

Convergència regional 177.083Regions phasing-out (per efecte estadístic) 12.521Fons de Cohesió 61.558Objectiu convergència 251.162 81,5%

Regions anteriors objectius 2 + 3 38.742Regions phasing-in (per creixement natural) 10.385Objectiu competitivitat i ocupació 49.127 15,9%

Cooperació territorial europea 7.750Objectiu cooperació territorial europea 7.750 2,5%

Total Política Cohesió Europea 308.041 100,0%

En el període 2007-2013 tindran la consideració de fons estructurals el Fons Europeu de

Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu (FSE) i el Fons de cohesió.

Les polítiques de desenvolupament rural i de la pesca es desenvoluparan dintre d’un altre

l’epígraf de les perspectives financeres comunitàries, el 2. Preservació i gestió dels recursos

naturals, mitjançant dos fons específics: el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament

Rural (FEADER) i el Fons Europeu de la Pesca (FEP), que no tindran la consideració de

“estructurals”.

El 31 de juliol de 2006 es va publicar al DOUE els reglaments comunitaris que regulen la

política de cohesió d’aquest període 2007-2013: el Reglament de disposicions generals, el

Reglament del FEDER, el Reglament de l’FSE i el Reglament del Fons de cohesió -és a dir,

un reglament específic per a cadascun dels tres fons estructurals del 2007-2013-. Aquesta

normativa va ser completada amb l’aprovació d’un Reglament d’aplicació el 8 de desembre

de 2006.

La política comunitària de cohesió per al 2007-2013 ha implicat una reducció de recursos

important per al conjunt d’Espanya, degut a la concentració dels recursos cap als nous

estats membres de la UE incorporats després de 1 de gener de 2004 (Letònia, Lituània,

Estònia, Polònia, República Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia, Malta, Xipre, Bulgària i

Romania) -que tenen un grau de desenvolupament molt per sota de la mitjana-, i també per

la positiva evolució de la economia espanyola en els darrers anys.


182

No obstant, la disminució dels recursos per a Espanya serà gradual, havent-se establert un

període transitori per al Fons de cohesió (3.250 milions d’euros a preus de 2004) i la creació

d’un fons específic, l’anomenat “Fons tecnològic”, amb una dotació de 2.000 milions d’euros

(a preus de 2004) del FEDER, que té com a objectiu contribuir a reduir el “gap” tecnològic

que existeix amb la resta de països desenvolupats. Cal assenyalar que en la negociació

també es va aconseguir el manteniment de l’objectiu 2 Competitivitat regional i ocupació,

que durant les negociacions de les perspectives financeres estava en risc de desaparèixer.

Quadre 9.3.3COMPARACIÓ DELS FONS ASSIGNATS A ESPANYA 2000-2006 i 2007-2013Milers € 2004

2007-2013 2000-2006Espanya

Import %Regions Objectiu Convergència * 17.284 1.400 18.684 20.876 -2.192 -10,5%

Phasing Out ** 1.331 100 1.431 3.473 -2.042 -58,8%

Phasing In*** 4.183 300 4.483 10.487 -6.004 -57,3%

Objectiu Competitivitat i ocupació **** 2.926 200 3.126 5.579 -2.453 -44,0%Total Fons estructurals 25.724 2.000 27.724 40.415 -12.691 -31,4%

* Andalusia, Extremadura, Galícia, Castella-la Manxa** Astúries, Múrcia, Ceuta i Melilla *** Castella i Lleó, València i Canàries (amb tractament específic com a regió ultraperifèrica)**** Aragó, Balears, Catalunya, Madrid, Navarra, Rioja, País Basc i Cantàbria

Font: Ministerio de Economía y Hacienda

FEDER i FSE Variació

FEDER i FSE Fons

tecnològicTotal 2007-

2013

Durant les negociacions de les perspectives financeres la Generalitat de Catalunya va

prendre diverses iniciatives, com l’aprovació al febrer del 2005 del Memoràndum que recollia

la posició del Govern davant les perspectives financeres i la reforma de la política de

cohesió de la UE, i també diverses accions conjuntes amb altres regions espanyoles i

europees (Quatre Motors d’Europa, Comunitat de Treball dels Pirineus). Davant el risc d’una

caiguda sobtada dels recursos (desaparició dels antics Objectius 2 i 3 i del Fons de

cohesió), l’objectiu principal consistia en què la reducció fos gradual, com així finalment serà.

Pel que fa a Catalunya, la reducció de recursos provinents del FEDER i de l’FSE s’estima al

voltant d’un 40% respecte als aprovats en el període 2000-2006 dins els objectius prioritaris

2 i 3. El repartiment que ha fet l’Estat dins dels grups de regions s’ha basat fonamentalment

en els mateixos criteris fixats en els Reglaments comunitaris.

La reducció dels recursos per a Catalunya, però, augmenta de forma significativa si es té en

compte també els recursos que es reben del Fons de cohesió durant el 2000-2006.


183

Quadre 9.3.4COMPARACIÓ DELS FONS ASSIGNATS A CATALUNYA 2000-2006 i 2007-2013Milers € 2004

2007-2013 2000-2006Catalunya

Import %

Objectiu Competitivitat i ocupació 1.141 1.212 2.032 -820 -40,4%

Variació

71

FEDER i FSE Fons tecnològicTotal 2007-

2013FEDER i

FSE

L’aplicació de la política de cohesió 2007-2013 a Catalunya

Els recursos de la política de cohesió 2007-2013 a Catalunya s’emmarcaran dintre de dos

dels objectius establert a nivell comunitari: l’Objectiu Competitivitat regional i ocupació i

l’Objectiu Cooperació territorial.

A l’objectiu Competitivitat regional i ocupació contribueixen el FEDER i l’FSE, mentre que a

l’Objectiu Cooperació territorial contribueix únicament el FEDER.

* Objectiu Competitivitat regional i ocupació

Quant a l’objectiu Competitivitat regional i ocupació, els programes operatius s’han elaborat

basant-se en les línies marcades a nivell comunitari per les Orientacions estratègiques

comunitàries i l’Agenda renovada de Lisboa, i a nivell estatal pel “Marc estratègic nacional

de referència”, tal com estableix el Reglament general CE 1083/2006 .

Com a novetat important respecte al període 2000-2006 cal assenyalar que en el període

2007-2013 la totalitat del territori de les regions, com Catalunya, qualificades dins l’Objectiu

Competitivitat i ocupació es considera elegible.

També cal assenyalar que, d’acord amb la normativa comunitària, els programes operatius

seran “monofons”, és a dir, hi haurà programes específics del FEDER i programes del l’FSE.

Programa operatiu FEDER de Catalunya 2007-2013

Durant el darrer trimestre del 2006 la Generalitat, ha estat elaborant de manera conjunta

amb el Ministeri d’Economia i Hisenda, el programa operatiu que havia de presentar-se

formalment a la Comissió Europea abans del 6 de març de 2007 amb tots els elements

d’admissibilitat establerts al Reglament general, per tal que l’inici de l’elegibilitat fos 1 de


184

gener de 2007, cosa que el Ministeri d’Economia i Hisenda va fer el 2 de març de 2007. La

Comissió Europea, en data 9 de març de 2007, ha considerat “admissible” el programa

presentat.

La despesa pública total prevista en aquest programa és de 1.398,23 milions d’euros i la

subvenció del FEDER assignada de 679,07 milions d’euros, que es distribuiran en un 52%

per a actuacions de la Generalitat de Catalunya, un 24% per a actuacions dels ens locals i

un 24% per a actuacions de l’Administració general de l’Estat.

Quadre 9.3.5PO FEDER CATALUNYA 2007-2013€ a preus corrents

AdministracióSubvenció

FEDER % s/total

Generalitat de Catalunya 350.342.205 52%Ens locals 166.189.816 24%Adm. General de l'Estat 162.542.207 24%Total 679.074.228 100%

Els eixos prioritaris establerts i la dotació prevista per a cadascú d’ells és la següent:

Quadre 9.3.6PO FEDER CATALUNYA 2007-2013€ a preus corrents

Eixos prioritarisSubvenció

FEDER % s/total

Eix 1. Innovació, desenvolupament empresarial i economia del coneixement 359.128.594 52,9%

Eix 2. Medi ambient, prevenció de riscos i energia 91.775.344 13,5%

Eix 3. Accessibilitat i transport 80.166.772 11,8%

Eix 4. Desenvolupament sostenible local i urbà 141.955.648 20,9%

Eix 5. Assistència tècnica 6.047.870 0,9%

TOTAL 679.074.228 100,0%

Com ja s’ha esmentat, aquest programa operatiu recull les prioritats establertes a nivell

comunitari i també a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i

la competitivitat de l’economia catalana, adoptat pel Govern de Catalunya per a l’assoliment

dels objectius de Lisboa.


185

Les actuacions previstes dins del Programa s’adrecen fonamentalment a assolir els objectius

de Lisboa:

Eix 1. Innovació, desenvolupament empresarial i economia del coneixement:

Dins aquest eix es vol impulsar principalment les àrees tecnològiques d’excel·lència, la

transferència de coneixement i de tecnologia, donar suport a centres de R+D i a grans

instal·lacions científiques i tecnològiques i la creació de vivers d’empreses de base

tecnològica a les universitats.

A més, es preveu la figura d’una “subvenció global” que gestioni el CIDEM, amb una

subvenció FEDER de 50 milions d’euros , per a desenvolupar un conjunt d’actuacions, com

ara el suport a estructures de promoció, valorització i comercialització de tecnologies

ubicades en centres creadors de coneixement, un programa de suport a la generació de

noves empreses tecnològiques a partir d’empreses madures (spinn-out) , programa

d’increment de la productivitat en les PIMEs y un programa de suport i consolidació

d’iniciatives público-privades.

Amb aquest PO es vol impulsar també mesures d’accés a finançament per al

desenvolupament empresarial, a través del desenvolupament d’una línia de garanties per a

PIMES, del potenciament del mercat de capital risc per a PIMES, l’establiment d’un

programa de microcrèdits i el suport a la creació de xarxes d’inversors privats.

Dins aquest eix també es preveuen mesures d’Impuls a la societat de la informació i de l’ús

de les TIC.

Eix 2. Medi ambient, prevenció de riscos i energia

En l’àmbit del medi ambient i prevenció de riscos es preveu actuacions per a la millora dels

espais protegits i recuperació integral d’espais naturals, la prevenció de riscos naturals i

catastròfics (actuacions forestals, incendis, erosió, riuades, etc) i la recuperació de sòls

contaminats i de terrenys ocupats per infraestructures i instal·lacions industrials

abandonades o degradades.

En l’àmbit de l’energia, es vol potenciar l’ús de les energies renovables així com l’estalvi i

l’eficiència energètica, mitjançant subvencions per la realització d’instal·lacions d’energies

renovables (biomassa llenyosa, el biogàs, energia solar-tèrmica...), el suport a d’altres tipus


186

d’energia renovable (biocarburants, fotovoltaica i geotèrmica) i les subvencions en el marc

del Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica.

Eix 3. Accessibilitat i transport

Dintre d’aquest eix es preveu desenvolupar dues grans actuacions: d’una banda, un “Gran

projecte” d’accessibilitat, consistent en la construcció de l’intercanviador de l’estació

intermodal del Baix Llobregat, en què confluiran totes les línees ferroviàries (alta velocitat,

llarg recorregut, rodalies,...) i les línees L1 i L9 del metro i d’altra banda, la creació d’una

xarxa de carrils bus interurbans en els corredors d’entrada en un conjunt de vies

estratègiques de la Regió metropolitana de Barcelona.

Eix 4. Desenvolupament sostenible local i urbà

Dintre d’aquest eix la Generalitat preveu incloure projectes de rehabilitació i regeneració

integral de determinades àrees o barris, en el marc de la “Llei de barris”. També es vol

impulsar, a través de les entitats locals, actuacions de patrimoni natural i cultural, i

d’infraestructures i serveis de suport al sector turístic que incorporin una visió estratègica per

contribuir al desenvolupament econòmic local.

Eix 5. Assistència tècnica

Inclou les actuacions de seguiment i avaluació del programa operatiu.

En la elaboració del programa hi ha participat les àrees de la Generalitat de Catalunya

responsables de les matèries elegibles per aquest nou període i els principals responsables

del desenvolupament de les actuacions en l’àmbit local.

Cal assenyalar que el PO ha estat objecte d’una avaluació estratègica ambiental d’acord

amb la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril de 2006, sobre avaluació dels efectes de

determinats plans i programes en el medi ambient, que desenvolupa Directiva 2001/42/CE,

destacant l’elaboració d’un Informe de sostenibilitat ambiental amb un procediment de

consulta pública anunciat en el BOE de 9 de gener de 2007.

El programa també ha estat tractat en el si de la Comissió de seguiment de l’Acord

estratègic on participen representants dels agents econòmics i socials.


187

En la fase d’implementació i seguiment del programa es preveu mantenir aquest partenariat,

amb la implicació de les entitats municipalistes, i dels agents econòmics i socials –a través

de la Comissió de seguiment de l’Acord estratègic- i del Comitè de Seguiment del PO de

Catalunya que estableix la normativa comunitària, com també amb l’Institut Català de les

Dones, com a entitat garant del principi d’igualtat d’oportunitats, i amb el Departament de

Medi Ambient i Habitatge com a autoritat ambiental de Catalunya, per tal de vetllar per la

integració d’aquestes prioritats horitzontals de la Unió Europea.

L’Autoritat de gestió d’aquest programa serà el Ministeri d’Economia i Hisenda -a través de

la Dirección General de Fondos Comunitarios-, compartint aquesta tasca amb el

Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya - a través de la Direcció

General d’Anàlisi i Política Econòmica.

Programes pluriregionals del FEDER 2007-2013

A banda del programa operatiu regional, l’Administració general de l’Estat també ha previst

desenvolupar programes de caire pluriregional que afecten Catalunya:

Un PO pluriregional FEDER-Fons de cohesió d’Assistència tècnica, que de la seva dotació

total s’imputarà 4,34 milions d’euros del FEDER a Catalunya.

El Programa pluriregional del Fons tecnològic (FEDER), per al suport a l’R+D+i en benefici

de les empreses.

Programa pluriregional del Fons tecnològic, per al suport a l’R+D+i en benefici de les

empreses

Aquest programa pluriregional del Fons tecnológic s’adreça al suport a la R+D+i

emrpesarial. Serà gestionat per l’Administració general de l’Estat, i preveu una subvenció del

FEDER de 2.248 milions d’euros (a preus corrents). La distribució que s’ha fet entre grups

de regions ha estat el que es deriva d’una interpretació estricta de la pauta del Consell

Europeu:


188

Quadre 9.3.7PROGRAMA OPERATIU DEL FONS TECNOLÒGIC ESPANYA€ a preus corrents

Subvenció FEDER

% s/ total territ.

Regions Convergència 1.327.838.907 70%Regions Phasing out 94.845.635 5%Regions Phasing in 284.536.908 15%Regions Competitivitat i ocupació 189.691.272 10%

Subtotal territorialitzat 1.896.912.722 100%Reserva estratègica 351.543.762

Total 2.248.456.484

Dels recursos per a regions Objectiu Competitivitat i ocupació es preveu 79,82 milions

d’euros seran per a actuacions a Catalunya.

L’objectiu fixat per l’Estat en aquest programa és vertebrar un sistema Ciència-Tecnologia-

Empresa mitjançant el suport a la transferència de resultats i a xarxes tecnològiques, a la

creació i consolidació de centres tecnològics orientats a la R+D aplicada en cooperació amb

les empreses o el suport a projectes singulars o estratègics, entre altres.

En el quadre 9.3.8 se sintetitza el recursos del FEDER per a Catalunya previstos en els tres

programes operatius del 2007-2013:

Quadre 9.3.8COMPETITIVITATA I OCUPACÓ 2007-2013RECURSOS FEDER PREVISTOS PER A CATALUNYA€ a preus corrents

Subvenció FEDER

PO FEDER Catalunya 679.074.228PO pluriregional Fons tecnològic 79.820.206PO pluriregional Assistència tècnica 4.336.009

TOTAL 763.230.443

Programa operatiu FSE de Catalunya 2007-2013

La subvenció del FSE assignada a aquest programa és de 284,00 milions d’euros, amb un

finançament total previst de 568,00 milions d’euros. La contrapartida nacional correspon, en

principi, a la Generalitat de Catalunya.


189

Aquest programa ha esta elaborat en un procés de concertació i partenariat, sobre la base

de l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat

de l’economia catalana i de l’Estratègia catalana per a l’ocupació . Així l’estratègia definida

es basa en els principals acords i plans desenvolupats recentment a Catalunya amb

objectius similars als previstos a nivell comunitari.

L’objectiu principal és incidir en les principals debilitats detectades en l’anàlisi de la situació

del mercat de treball a Catalunya, incorporant també activitats innovadores i experimentals:

– Eix 1. Foment de l’esperit empresarial i millora de l'adaptabilitat de treballadors,

empreses i empresaris, amb un 24,6% dels recursos, inclou activitats relatives al

fenomen de la deslocalització i l’impuls a sectors emergents.

– Eix 2. Foment de l'empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre dones i homes,

amb un 51,9% dels recursos, és l’eix principal del PO.

– Eix 3. Augment i millora del capital humà, amb un 13,2% dels recursos, inclou

actuacions per a la millora de la qualificació professional dels joves i la seva

adequació al mercat de treball.

– Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional, amb un 7,0% dels

recursos.

– Eix 5. Assistència tècnica, amb un 3,2% dels recursos.


190

Quadre 9.3.9PO FSE CATALUNYA 2007-2013€ a preus corrents

Eixos prioritaris Subvenció FSE % s/total

Eix 1. Foment del esperit empresarial i millora de l'adaptabilitat de treballadors, empreses i empresaris 70.000.000 24,6%

Eix 2. Foment de l'empleabilitat, la inclusió social i la igualtat entre dones i homes 147.500.000 51,9%

Eix 3. Augment i millora del capital humà 37.500.000 13,2%

Eix 4. Promoció de la cooperació transnacional i interregional 20.000.000 7,0%

Eix 5. Assistència tècnica 9.000.000 3,2%

TOTAL 284.000.000 100,0%

L’Autoritat de gestió d’aquest programa serà el Ministeri de Treball (a través de la Unidad

Administradora del Fondo Social Europeo- UAFSE-, compartint aquesta tasca amb el

Departament de Treball de la Generalitat.

Programes pluriregionals de l’FSE

A banda del programa operatiu regional, l’Administració general també ha previst

desenvolupar tres programes de caire pluriregional que afecten Catalunya:

Un PO pluriregional FSE Assistència tècnica.

Un PO pluriregional FSE “Ocupació i adaptabilitat”.

Un PO pluriregional FSE “Lluita contra la discriminació”.

En el quadre següent es sintetitza els recursos que es preveu que es destinin a Catalunya

pels diferents programes operatius FEDER i FSE de l’Objectiu Competitivitat i ocupació:


191

Quadre 9.3.10COMPETITIVITAT I OCUPACIÓ 2007-2013RECURSOS PREVISTOS PER A CATALUNYAMilions € a preus corrents

POs regionals Competitivitat i

ocupacióProgrames

pluriregionals Programa Fons

tecnològic Total

FEDER 679,07 4,34 79,82 763,23

FSE 284,00 325,86 -- 609,86

TOTAL 963,07 330,20 79,82 1.373,09

* Objectiu Cooperació territorial

Pel que fa a l’Objectiu Cooperació territorial, els recursos destinats a programes d’Espanya

són 559,26 milions d’euros, dels quals 410,41 milions d’euros són per als programes de

cooperació transfronterera i 148,85 milions d’euros per a programes de cooperació

transnacional. Cal dir que els programes de Cooperació interregional no tenen una

assignació prèvia per estats.

Cooperació territorial transfronterera

Dins l’apartat de cooperació territorial transfronterera a Espanya es preveuen tres programes

de cooperació: el de la frontera Espanya-Portugal, el d’Espanya-França i el de l’instrument

de veïnatge -creat per a aquest període 2007-2013.

La distribució de prevista de la subvenció FEDER és la que es recull en el quadre següent:

Quadre 9.3.11COOPERACIÓ TRANSFRONTERERA A ESPANYA Espanya 2007-2013Milions € a preus corrents

ProgramesSubvenció

FEDER

Espanya-França 91,79Espanya-Portugal 207,18Instrument de veïnatge 111,43Total 410,41


192

Programa operatiu FEDER Espanya-França 2007-2013

Pel que fa al programa de cooperació transfronterera Espanya-França 2007-2013, el cost

total previst del programa és de 225 milions d’euros, amb una aportació del FEDER de 169

milions d’euros (77 milions d’euros corresponents a França i, tal com es recollia en el quadre

anterior, 91,79 milions d’euros a Espanya). De la part d’Espanya, es preveu que un 36,4%

de l’ajut FEDER sigui per a actuacions a Catalunya (33,39 milions d’euros).

És destacable l’augment de la dotació d’aquest programa respecte al període 2000-2006

(subvenció FEDER de 80 milions d’euros, dels quals 50 milions d’euros corresponien a la

part espanyola), en què representava una proporció molt reduïda dels recursos dels

programes de cooperació transfronterera d’Espanya.

Les prioritats del programa 2007-2013 i la distribució prevista dels recursos és la següent:

- Eix 1 (30% del total), de caràcter econòmic: Reforçar la integració transfronterera

valoritzant les complementarietats sobre el pla d’activitats econòmiques

(desenvolupament econòmic), el capital humà (formació) i la innovació i recerca.

- Eix 2 (32% del total), de caràcter medioambiental: Valoritzar els territoris, el patrimoni

natural i cultural dins una lògica durable. Protegir i gestionar els recursos

mediambientals (turisme sostenible, prevenció de riscos, energia i valorització dels

productes locals).

- Eix 3 (32% del total), de caràcter social: Millorar la qualitat de vida de la població a

través d’estratègies comunes de desenvolupament territorial sostenible

(desenvolupament territorial i infraestructures, cooperació en matèria de cultura,

salut, educació, inclusió social i igualtat d’oportunitats) .

- Eix 4 (6% del total): Assistència tècnica per al desenvolupament del programa.


193

Quadre 9.3.12PROGRAMA OPERATIU TRANSFRONTERER ESPANYA-FRANÇA 2007-2013Milions € a preus corrents

Eixos prioritarisSubvenció

FEDER % s/total

Eix 1 Eix econòmic 27,54 30%Eix 2 Eix medioambiental 29,37 32%Eix 3 Eix social 29,37 32%Eix 4 Assistència tècnica 5,51 6%Total 91,79 100%

L’Autoritat de Gestió serà el Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus, format per

totes les regions espanyoles i franceses del territori fronterer del programa. El Secretariat

Tècnic Conjunt tindrà la seva seu a Jaca (Aragó).

Instrument de veïnatge

En la programació de la política regional europea per 2007-2013 s’ha inclòs un nou

instrument de cooperació anomenat Instrument de Veïnatge Europeu i de Partenariat

(IVEP), l’objectiu del qual és proporcionar ajuda comunitària per al desenvolupament d’una

zona de prosperitat i bon veïnatge que abasti la UE i, els països i territoris veïns del

Mediterrani i de l’Europa més oriental que no pertanyen a la UE.

Aquest nou instrument està finançat tant pel FEDER com pel pressupost assignat a

Relacions Exteriors.

Espanya participarà en tres programes: Marroc nord, Marroc sud i Mediterrani.

Pel que fa a Catalunya, podrà participar en el programa IVEP del Mediterrani en el que hi

participaran altres regions mediterrànies d’Espanya, Itàlia, França, Grècia, Eslovènia, Israel,

Jordània i Tunísia, entre d’altres.

Les prioritats d’aquest programa seran el desenvolupament econòmic i social i el tractament

de reptes comuns entre les regions participants.

L’Autoritat de Gestió del Programa IVEP del Mediterrani serà la regió italiana de Sardenya.


194

Cooperació territorial transnacional

Els espais de cooperació establerts a nivell comunitari en els quals pot participar Espanya

són quatre: Espai Atlàntic, Espai Canàries-Açores-Madeira, Espai Mediterrani i Espai

Sudoest Europeu.

Quadre 9.3.13COOPERACIÓ TRANSNACIONAL A ESPANYA 2007-2013Milions € a preus corrents

Programes FEDER

Espai Atlàntic 20,00Espai Canàries-Açores-Madeira 45,00Espai Mediterrani 29,53Espai Sudoest Europeu 54,33Total 148,87

Catalunya pot participar en dos d’aquests programes de cooperació transnacional: el de

l’Espai Mediterrani i el de l’Espai Sudoest Europeu, sense una assignació territorial de

recursos predeterminada.

Programa operatiu de cooperació transnacional Espai Mediterrani (MED)

En el programa del Mediterrani (MED) poden participar les comunitats autònomes

mediterrànies d’Espanya (Aragó, Catalunya, Balears, Andalusia, València, Múrcia, Ceuta i

Melilla), les regions mediterrànies de França (Llenguadoc-Rosselló, Provença-Alps-Costa

Blava, Rhône-Alps i Còrsega), Itàlia (Abruzzo, Basicicate, Calàbria, Campània, Emília-

Romana, Fiuli-Venezia Giulia, Latium, Ligúria, Llombardia, Marches, Molise, Umbria,

Piemont, Pouilles, Sardenya, Sicília, Toscana i Venècia), el sud de Portugal (Algarve i

Alenteixo), Grècia, Xipre, Malta, Gibraltar i Eslovènia (també participarà Suïssa).

Els eixos prioritaris d’actuació previstos dintre d’aquest programa són els següents:

– Eix 1 : Promoure la innovació i el desenvolupament econòmic

– Eix 2 : Valoritzar els recursos territorials, limitar els efectes de les activitats humanes

sobre el medi ambient i prevenir els riscos

– Eix 3 : Millorar la mobilitat i l’accessibilitat sostenible al territori

– Eix 4 : Promoure un desenvolupament urbà sostenible


195

– Eix 5 : Assistència tècnica

L’Autoritat de Gestió del programa serà el Consell Regional de PACA (Provença-Alps-Costa

Blava) a França.

Programa operatiu de cooperació transnacional Sudoest Europeu (SUDOE)

El programa del Sudoest europeu (SUDOE) inclou com a zona elegible totes les comunitats

autònomes espanyoles (excepte les Illes Canàries, que participen en un programa específic

com a regió ultraperifèrica), totes les regions de Portugal (excepte Açores i Madeira),

Gibraltar i les sis regions del sudoest francès: Aquitaine, Poitou-Charentes, Limousin, Midi-

Pyrenées, Auvergne i Languedoc- Rousillon.

Els eixos prioritaris d’actuació previstos dintre d’aquest programa són els següents:

- Eix 1: Promoció de la innovació i la constitució de xarxes estables de cooperació en

matèria tecnològica

- Eix 2: Millora de la sostenibilitat per a la protecció i la conservació del medi ambient i

l’entorn natural del SUDOE

- Eix 3: Integració harmoniosa de l’espai del SUDOE i millora de l’accessibilitat a les

xarxes d’informació

- Eix 4: Impuls del desenvolupament urbà sostenible aprofitant els efectes positius de

la cooperació transnacional

- Eix 5: Reforçament de la capacitat institucional i aprofitament de l’assistència tècnica

L’Autoritat de Gestió serà la regió de Cantàbria.

Cooperació territorial interregional

La cooperació interregional pretén potenciar l’eficàcia de la política regional, impulsant:

- la cooperació regional centrada en la innovació i l’economia del coneixement i en el

medi ambient i la prevenció de riscos;

- intercanvis d’experiències relatius a la determinació, el traspàs i la difusió de les

millors pràctiques (inclús sobre el desenvolupament urbà sostenible)

- accions que incloguin la realització d’estudis, la recopilació de dades i, l’observació i

anàlisi de les pautes de desenvolupament en la UE.


196

En aquest període 2007-2013 s’ha previst un únic programa a per al conjunt de la Unió

Europea. Per tant, totes les regions de la UE poden cooperar amb qualsevol altra sense cap

restricció pel que fa al territori.

El cost total del programa és de 408,09 milions d’euros, amb una subvenció FEDER de

321,32 milions d’euros.

Les prioritats i distribució dels recursos seran:

- Prioritat 1 Innovació i economia del coneixement, a la qual es preveu adreçar un 55%

dels recursos.

- Prioritat 2 Medi ambient i prevenció de riscos, a la qual es preveu adreçar un 39%

dels recursos.

- Prioritat 3 Assistència tècnica per al programa, a la qual es preveu adreçar un 6%

dels recursos.

L’Autoritat de Gestió és el Consell Regional de “Nord-Pas de Calais” a França. El Secretariat

Tècnic conjunt està a Lille (França), recolzat per quatre punts d’informació que es troben a

Katowice (Polònia), Lille (França), Rostock (Alemanya) i València (Espanya).

* El Fons de cohesió 2007-2013

Pel que fa al Fons de cohesió, el total de recursos aprovats per a Espanya és de 3.543

milions d’euros (en termes corrents). L’Estat ha presentat un programa operatiu pluriregional

del Fons de cohesió-FEDER, que inclou els següents eixos prioritaris:

Quadre 9.3.14PO DEL FONS DE COHESIÓ-FEDER ESPANYA 2007-2013*Milions € a preus corrents

Eixos Fons de cohesió FEDER

Eix 1 Transports (XTE) 1.597,91Eix 2 Medi ambient 1.892,16Eix 3 Assistència tècnica 53,15Eix 4 Transport (XTE-T) 1.188,72Total 3.543,21 1.188,72

* La Comissió Europea ha fet incorporar en el PO del Fons de cohesió els recursos del FEDER per a l'alta velocitat ferroviària previstos per a les regions Convergència


197

Les taxes previstes de cofinançament són d’un 80% sobre la despesa subvencionable.

Dintre del PO del Fons de cohesió l’Estat no es preveu específicament cap assignació de

recursos per a actuacions de les administracions autonòmiques de l’Objectiu Competitivitat.

En canvi, l’Estat sí ha previst una reserva de 325 milions d’euros per al tram local, al que

podrien accedir els municipis amb més població de les regions de Competitivitat regional i

ocupació, com és el cas de Catalunya, per a finançar projectes de l’àmbit medioambiental.

Encara no està decidit el criteri de distribució de recursos, tot i que sembla que la població

serà el principal.

En el PO presentat a la Comissió Europea s´inclou un projecte ubicat a Catalunya, de

competència de l’Administració general de l’Estat, que és l’eliminació de la contaminació

química a l’Embassament de Flix, 1a fase, a través del Ministeri de Medi Ambient. També hi

ha la previsió que aquest Ministeri programi inversions en el sector de l’aigua.

Valoració de la reforma de la política de cohesió per a Catalunya

Tal com s’ha exposat, durant el 2006 es van desenvolupar els treballs d’elaboració dels

diversos programes operatius, que s’han presentat formalment a la Comissió Europea

durant el mes de març de 2007. Es preveu la Comissió aprovi tots els programes operatius

entre els mesos de juny i setembre de 2007.

El context per a l’elaboració i aplicació d’aquest programes en una regió com Catalunya és,

d’un banda, la reducció de les disponibilitats financeres i, de l’altra, la concentració de les

actuacions en un nombre limitat de prioritats.

Malgrat el grau de desenvolupament de l’economia catalana en el context de la Unió

Europea encara hi ha alguns dèficits significatius que ens allunyen de la posició que seria

desitjable.

Els recursos que s’obtinguin en el 2007-2013 contribuiran principalment a assolir els

objectius de Lisboa, particularment en matèria de R+D+i.

El repte que es presenta és gestionar amb un alt grau d’eficiència aquests recursos en

matèries més innovadores i amb alguna dificultat afegida en la programació i gestió –major

nombre de participants, processos de maduració més llargs...- respecte a les tradicionals


198

obres d’infraestructures de transport, per exemple, i aconseguir portar a terme actuacions

amb una major visibilitat i valor afegit des del punt de vista comunitari.

199

TERCERA PART -

ELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT PER AL 2007

201

10. CARACTERÍSTIQUES I PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 10. Característiques i prioritats dels pressupostos de l’Estat

203

El pressupost general de l’Estat per a l’any 2007, aprovat mitjançant la Llei 42/2006, dóna

continuïtat a les directrius marcades en els pressupostos del 2005 i del 2006, i estableix com

a grans eixos el sanejament dels comptes públics i l’enfortiment de la despesa pública

productiva i generadora de capital físic i social. La presentació dels pressupostos, incideix en

que la priorització d’aquestes polítiques es fa sense menystenir la despesa social i la

solidaritat amb els països menys desenvolupats. Així, es reforcen les actuacions en matèria

d’R+D+I, educació i infraestructures, alhora que augmenten els recursos destinats a

protecció social, ajuda oficial al desenvolupament i millora de la qualitat dels serveis públics.

En termes consolidats, les despeses totals arriben a 324.964 milions d’euros -un 7,8% més

que l’any 2006- i els ingressos no financers previstos són de 279.596 milions d’euros, un

10,5% més que en l’exercici anterior. El gràfic 10.1 mostra la distribució de la despesa no

financera consolidada per grans àmbits i destaca la participació del subsector Estat amb

gairebé el 50% del total. De fet, la despesa no financera del subsector Estat es preveu en

142.927 milions d’euros21 –un 6,7% superior a la prevista per al 2006, tal i com va aprovar

el Consell de Ministres del 2 de juny de 2006– i els ingressos no financers s’estimen en

146.547 milions d’euros, és a dir, un 14% més que l’any 2006. Aquest diferencial positiu dels

ingressos ha suposat, per primer cop, un superàvit no financer del subsector Estat de 3.620

milions d’euros.

21 El fons de contingència es determina com el 2% del límit de despesa no financera fixat per a l’Estat.


204

Font: Pressupostos generals de l'Estat per al 2007.

Estat48,2%

Seguretat Social36,4%

Organismes autònoms 14,7%

Altres entitatsdel sector públic administratiu

0,7%

Gràfic 10.1CARACTERÍSTIQUES I PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUDISTRIBUCIÓ DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE DESPESES NO FINANCERES


205

10.1. Les previsions macroeconòmiques L’escenari macroeconòmic que marca el projecte de pressupost preveu un creixement real

del PIB d’un 3,2% per al 2007, dues dècimes inferiors al del 2006 i significativament superior

al 2% previst per a la zona euro. En termes nominals, el creixement del PIB se situa en un

6,7%, 7 dècimes inferiors al previst per al 2006 degut, en part, a la moderació del deflactor

del PIB, atès que es preveu una progressiva desaparició dels actuals shocks inflacionistes

(normalització del mercat de petroli i reducció de les tensions en els preus d’alguns aliments

bàsics).

Per components de la demanda, es manté la tendència a la baixa tant del consum final com

de la formació bruta de capital. En aquest darrer cas, cal notar que la contenció és més

important en l’epígraf construcció que en el de béns d’equipament. D’altra banda, la

moderació de les importacions fan que la contribució al PIB del sector exterior millori i passi

del -1,1 al -0,8.

Quadre 10.1.1

Variació en %, llevat que s'indiqui el contrari

2005 2006 2007

PIB per components demanda (% variació real)Despesa de consum final nacional 4,3 3,9 3,3Formació bruta de capital 6,9 5,7 4,9 Formació bruta de capital fix 7,0 5,8 4,9 Béns d'equipament 8,8 7,0 6,5 Construcció 6,0 4,9 3,8 Variació existències (1) 0,0 0,0 0,0

Demanda nacional 5,0 4,3 3,7

Exportacions de béns i serveis 1,5 5,8 5,4Importacions de béns i serveis 7,0 8,4 6,8Saldo exterior (1) -1,7 -1,1 -0,8

PIB real 3,5 3,4 3,2PIB a preus corrents 7,8 7,4 6,7PreusDeflactor del PIB 4,1 3,8 3,4

Mercat de treballOcupats (variació en milers) (2) 546,2 520,3 454,2Ocupats (2) 3,1 2,9 2,5Taxa d'atur (% s/població activa) 9,2 8,1 7,8Productivitat per ocupat 0,4 0,5 0,7

(1) Contribució al creixement del PIB.(2) En termes de llocs de treball equivalents a temps complet.

Font: INE i Ministeri d'Economia i Hisenda

CARACTERÍSTIQUES I PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATPREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A L'ECONOMIA ESPANYOLA


206

Les previsions en l’àmbit del mercat laboral mostren una evolució positiva pel que fa a

l’ocupació i la productivitat, amb taxes de variació d’un 2,5% i un 0,7%, respectivament.

Paral·lelament, es manté la tendència a la baixa de la taxa d’atur, que s’estima que se

situarà en un 7,8%.

Tot i les xifres anteriors, cal dir que el passat mes de desembre el Ministeri d’Economia i

Hisenda va actualitzar les previsions macroeconòmiques, d’on s’ha de destacar la revisió a

l’alça de la formació bruta de capital, i més concretament de la construcció amb una variació

prevista del 4,8% per al 2007. En termes de PIB, la revisió de les diferents variables situa la

previsió de creixement en un 3,4% per al 2007, 2 dècimes per sobre de la xifra utilitzada en

l’elaboració dels pressupostos. Val a dir, que la previsió per al 2006 també s’ha vist revisada

amb un augment de 4 dècimes al passar d’un 3,4% a un 3,8%.

10.2. Les prioritats de despesa

L’aprovació de la Llei 15/2006, de 26 de maig, de reforma de la Llei 18/2001, de 12 de

desembre, General d’Estabilitat Pressupostària i de la Llei Orgànica 3/2006, de 26 de maig,

de reforma de la Llei 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei General

d’Estabilitat Pressupostària estableixen un nou marc pressupostari que, segons l’informe de

presentació dels pressupostos, promou l’estabilitat, la flexibilitat i la coresponsabilitat.

L’objectiu d’aquesta reforma és: 1) adequar el principi d’estabilitat pressupostària al cicle

econòmic amb nivells de dèficit que no poden superar l’1% del PIB -0,2% Estat, 0,75%

Comunitat Autònoma (CA) i 0,05% Corporacions Locals (CL)- en èpoques d’alentiment de

l’economia i l’obligació de presentar superàvit si el creixement del PIB supera el 3%; 2)

compatibilitzar l’estabilitat amb l’augment de la productivitat permetent un dèficit no superior

al 0,5% del PIB ( 0,2% Estat, 0,25% CA i 0,05% CL) si es destina a finançar increments

d’inversions en programes de despesa destinats a millorar la productivitat; 3) atorgar major

protagonisme i capacitat de decisió a les administracions territorials en la fixació dels

objectius d’estabilitat pressupostària i en tot el procés pressupostari; 4) separar els objectius

d’estabilitat de cada administració pública, especialment pel que fa a Estat i Seguretat

Social, fent més transparent la gestió, i 5) augmentar la transparència a partir d’introduir

noves obligacions d’informació. Les modificacions introduïdes per aquesta nova normativa

entraran en vigor l’1 de gener del 2007 i s’aplicaran als pressupostos que s’elaborin a partir

d’aquesta data.


207

En el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2007 s’incorporen com a objectius

d’estabilitat pressupostària els aprovats pel Consell de Ministres del 2 de juny del 2006 per

al trienni 2007-2009 i que es recullen al quadre 10.2.1.

Quadre 10.2.1

OBJECTIU D'ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIACapacitat (+) o Necessitat (-) de finançament

% PIB 2007 2008 2009Administracions centrals 0,9 0,8 0,8 Estat i organismes 0,2 0,2 0,2 Administració de la Seguretat Social 0,7 0,6 0,6Administracions territorials -0,2 0,0 0,0 Comunitats autònomes -0,1 0,0 0,0 Corporacions locals -0,1 0,0 0,0Total sector públic 0,7 0,8 0,8

Font: Pressupostos generals de l'Estat per al 2007 i Actualització del Programad'Estabilitat. 2006-2009.

CARACTERÍSTIQUES I PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

En aquest marc d’estabilitat pressupostària, les grans prioritats dels pressupostos per a l’any

2007 són l’augment de la competitivitat i de la cohesió social, de forma que les grans línies

d’actuació estan orientades al creixement i la productivitat; la protecció social; l’ajut oficial al

desenvolupament i la millora dels serveis públics.

Política social i solidària. La despesa social creix un 8,7%, taxa que s’explica per la millora

dels serveis socials i de la promoció social, el foment de l’ocupació i de la política de

l’habitatge, una millor gestió i administració de la Seguretat Social i a l’increment dels

recursos destinats a l’educació i cultura. Més concretament, es destaca l’augment dels

recursos destinats a immigració per part del Ministeri de Treball i Assumptes Socials; la

dotació en previsió de l’aprovació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a

les persones en situació de Dependència22; l’assignació de recursos per al compliment de la

Llei Orgànica d’Igualtat entre dones i homes, actualment en tramitació; i l’augment de

l’import destinat a les mesures de foment de l’ocupació en aplicació de la reforma del mercat

laboral. Pel que fa a la despesa solidària, la dotació prevista en el projecte de pressupostos

és de 3.275 milions d’euros, que sumats a les previsions de condonació del deute i a les

aportacions de les Administracions territorials assoleixen els 4.377 milions d’euros, és a dir,

un 0,42% del PIB, valor proper al 0,5% del PIB fixat com a objectiu per al 2008.

22 Segons recull la presentació dels pressupostos, els comptes de l’Estat per al 2007 inclou 400 milions d’euros, el doble que els corresponents al 2006, destinats al desenvolupament de programes que s’emmarquen en aquesta llei i que estan cofinançats amb les CA que són les administracions titulars d’aquestes competències. En aquest sentit, destacar que els recursos de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat destinats a transferències a l’IMSERSO es multipliquen per 2,3 i passen dels 242 milions d’euros del 2006 als 561 milions inclosos en el projecte del 2007.


208

Creixement i productivitat. La referència fonamental de la política econòmica del Govern és

el Programa Nacional de Reformes (PNR)23 que estableix com a objectiu estratègic la plena

convergència amb la Unió Europea en 2010, tant en renda per càpita com en ocupació i

societat del coneixement. En aquest sentit, la despesa destinada a la política d’educació

creix un 28,4%; els recursos per a investigació civil ho fan en un 34,3%, i la dotació per a

infraestructures ho fa en un 10,1%. En matèria educativa destaquen les majors aportacions

en l’apartat de beques; per a la gratuïtat del segon cicle d’educació infantil, i als

ensenyaments universitaris que conjuntament sumen un total de 1.780 milions d’euros dels

2.485 assignats a la política educativa.

Les actuacions a l’àmbit de la investigació civil s’emmarquen en el Programa Ingenio 2010 i

s’implementen mitjançant els Plans Avanz@, Cenit i Consolider. La política d’R+D+I rep un

impuls normatiu amb la Llei 18/2006, de 18 de juliol d’Agències Estatals on s’autoritza la

creació de tres agències en matèria d’investigació: el Consell Superior d’Investigacions

Científiques24 per al foment, coordinació, desenvolupament i difusió de la investigació

científica i tecnològica; l’Agència Estatal d’Investigació en Biomedicina i Ciències de la Salut

Carles III per al desenvolupament i prestació de serveis científico-tècnics i de recerca en

l’àmbit de la salut, i l’Agència Estatal d’Avaluació, Finançament i Prospectiva de la

Investigació Científica i Tècnica per al foment, desenvolupament, execució, assessorament i

prospectiva de les polítiques públiques d’R+D. En relació a la política d’infraestructures, el

pressupost consolidat assoleix els 14.237 milions d’euros, un 10,1% més que l’any anterior.

Aquest import s’incrementa fins els 21.953 milions d’euros si es considera el sector públic

empresarial dels quals 17.412 milions corresponen a inversions reals que es destinen en un

32,3% a infraestructures ferroviàries, un 24,7% a carreteres i un 19,9% a infraestructures

hidràuliques.

10.3. Àmbit dels pressupostos generals de l’Estat i del pressupost consolidat

D’acord amb la Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària, el sector públic

estatal està integrat per: l’Administració General de l’Estat; els organismes autònoms

dependents de la mateixa; les entitats gestores, serveis comuns i les mútues d’accidents de

23 El PNR és la resposta d’Espanya a la rellançada Estratègia de Lisboa, que va aprovar el Consell Europeu de Primavera en 2005. El PNR va ser presentat a la Comissió Europea en octubre de 2005 i es dissenya en torn a set eixos d’actuació: 1) reforç de l’estabilitat macroeconòmica i pressupostària; 2) Pla Estratègic d’Infraestructures i Transport (PEIT) i Programa d’Actuacions per a la Gestió i Utilització de l’Aigua (AGUA); 3) augment i millora del capital humà; 4) estratègia d’R+D+I (INGENIO 2010); 5) més competència, millor regulació, eficiència de les administracions públiques i competitivitat; 6) mercat de treball i diàleg social, i 7) Pla de Foment Empresarial. 24 Actualment existeix un organismo autònom dependent del Ministeri d’Educació i Ciencia amb aquesta denominació.


209

treball i enfermetats professionals de la Seguretat Social; les entitats públiques empresarials

dependents de l’Ádministració General de l’Estat o qualsevol entitat pública dependent o

vinculat a ella25; les societats mercantils estatals; les fundacions del sector públic estatal, i

els consorcis amb altres administracions en els quals el finançament majoritari i el control

corresponguin a l’Estat. Tanmateix, quan es parla en termes de pressupost consolidat

només es considera el pressupost de l’Administració General de l’Estat; els organismes

autònoms; la Seguretat Social, i les entitats públiques dependents de l’Administració General

de l’Estat per a les quals la normativa atorga caràcter limitatiu als crèdits pressupostaris de

despesa.

L’estructura dels pressupostos de l’Estat incorpora les agències estatals com a novetat

respecte a l’exercici anterior. Aquesta figura està regulada per la Llei 28/2006, de 18 de juliol

on s’estableix que són entitats de dret públic. A nivell pressupostari s’assimilen a les entitats

públiques, és a dir, que formen part del sector públic administratiu i, per tant, del pressupost

consolidat. El projecte de pressupost del 2007 incorpora la dotació pressupostària de

l’Agència Estatal d’Avaluació de les Polítiques Públiques i la Qualitat dels Serveis depenent

del Ministeri d’Administracions Públiques, tot i que la Llei 28/2006 també va autoritzar la

creació d’altres agències. En aquest sentit, la llei estableix que les agències que es

constitueixin al llarg de l’exercici es dotaran mitjançant modificacions pressupostàries, alhora

que defineix el mecanisme pressupostari mitjançant el qual els organismes autònoms es

poden convertir en agències estatals.

25Dins d’aquest epígraf s’inclouen el Consell de Seguretat Nuclear, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Estatal d’Administració Tributària, l’Institut Cervantes, L’Agència de Protecció de Dades, l’Institut Espanyol de Comerç Exterior, el Centre Nacional d’Intel.ligència i el Museu Nacional del Prado.


210

FIGURA 10.3.1

ÀMBIT DEL PRESSUPOST CONSOLIDAT DE L'ESTAT

La CoronaTribunal ConstitucionalTribunal de ComptesCorts GeneralsConsell General del Poder Judicial

Sector públic estatal Consell d'Estat

Seccions orgàniquesSecció no orgàniquesOrganismes autònoms

Seguretat Social Altres entitats públiques i consorcis*Entitats públiques empresarials

Àmbit del pressupost consolidat

* S'integren dins del pressupost consolidat les entitats de Dret públic i els consorcis amb altres AdministracionsPúbliques que no tinguin com a finalitat la producció en règim de mercat, que efectuïn operacions de redistribució derenda i de la riquesa nacional o que no es financiïn majoritàriament amb ingressos comercials (article 3.1 de la Llei47/2003).

CARACTERÍSTIQUES I PRIORITATS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT

Òrgans constitucionals

Administració general de l'Estat

Societats mercantils estatals

Fundacions i fons del sector públic estatal

211

11. LES POLÍTIQUES DE DESPESA DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 11. Les polítiques de despesa dels pressupostos de l’Estat

213

El projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2007, situa la despesa consolidada en

324.964 milions d’euros, dels quals un 75,3% són operacions corrents. Per tipologia, les

despeses més importants són les transferències (58,9% del total), els passius financers

(10,4%) i les remuneracions de personal (9%). Quant al destí de les transferències totals,

destacar que un 58,9% es destinen a famílies i institucions sense finalitat de lucre i un 28,6%

als ens territorials. Aquesta distribució canvia substancialment segons el subsector i la

tipologia de les transferències. Així, les transferències corrents del subsector Estat s’adrecen

al finançament de les administracions públiques (incloent la UE) en un 79,2%. Les dels

organismes autònoms corresponen en un 67,6% al Servei Públic d’Ocupació Estatal (INEM)

que les destina en la seva major part (86,1%) a famílies i institucions sense finalitat de lucre,

atès que gestiona les prestacions de desocupació i el foment de la inserció i l’estabilitat

laboral. Pel que fa a la Seguretat Social destacar que les transferències corrents

representen un 87,8% del pressupost total i es destinen en la seva pràctica totalitat a

famílies i entitats sense afany de lucre (95,7%), donat que són els receptors de les pensions.

Per la seva banda, les transferències de capital són gestionades en la seva major part pel

subsector Estat i els organismes autònoms. Quant al subsector Estat, un 31,1% es destinen

a CA en concepte, entre d’altres, de FCI i fons complementari, ajuts a l’habitatge i Fons

Nacional per al Desenvolupament de la investigació científica i tècnica. L’altre gran

destinatari són les empreses privades, amb un 16% del total i on un 45% correspon a

transferències a empreses privades per part del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació,

un 18,3% a programes d’incentius regionals a la localització industrials, un 11,1% a primes i

compensació d’interessos a la construcció naval i un 9,2% al suport a la investigació i

desenvolupament tecnològic. Les famílies i institucions sense afany de lucre reben un 15,1%

de les transferències de capital del subsector Estat de les quals un 50% es destinen a la

política de l’habitatge. Per últim, destacar que de l’11,2% corresponent a les societats

estatals, entitats públiques empresarials, fundacions i la resta del sector públic, prop del 40%

es destina al CDTI (Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial).

En relació a les transferències de capital dels organismes autònoms, assenyalar que un

37,2% corresponen a l’Institut per a la reestructruació de la Mineria del Carbó i un 33,5% al

Fons Espanyol de Garantia Agrària i tenen com a principals destinataris les CA i les

empreses privades, respectivament.


214

Quadre 11.1LES POLÍTIQUES DE DESPESA DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUPRESSUPOST CONSOLIDAT DE DESPESES. CLASSIFICACIÓ ECONÒMICAMilers €

Capítols Estat Organism. Seguretat Altres Transf. Import % var.autònoms Social organism. internes 07/06*

1. Remuneracions de personal 23.686.229,1 2.213.209,8 2.230.146,3 1.136.277,9 0,0 29.265.863,2 9,0 6,82. Compres de béns i serveis 3.431.271,5 2.206.895,9 1.826.463,0 415.221,2 0,0 7.879.851,6 2,4 8,63. Interessos 15.946.029,5 21.038,3 25.466,2 279,3 0,0 15.992.813,3 4,9 -8,54. Transferències corrents 77.338.416,8 31.626.681,5 97.054.263,8 5.377,4 14.616.959,4 191.407.780,2 58,9 8,4Operacions corrents 120.401.946,9 36.067.825,5 101.136.339,3 1.557.155,8 14.616.959,4 244.546.308,2 75,3 6,95. Fons de contingència i altres imprevistos 3.028.164,0 0,0 0,0 0,0 0,0 3.028.164,0 0,9 5,46. Inversions reals 9.956.253,7 2.555.937,2 509.215,5 310.087,0 0,0 13.331.493,5 4,1 6,37. Transferències de capital 9.541.025,4 1.612.906,6 472.959,6 1.715,4 2.337.683,0 9.290.923,9 2,9 17,1Operacions de capital 19.497.279,1 4.168.843,8 982.175,1 311.802,4 2.337.683,0 22.622.417,4 7,0 10,5Operacions no financeres 142.927.390,0 40.236.669,3 102.118.514,4 1.868.958,2 16.954.642,4 270.196.889,5 83,1 7,28. Actius financers 12.112.071,7 573.767,9 8.306.709,7 1.727,5 0,0 20.994.276,8 6,5 18,59. Passius financers 33.377.891,3 317.241,1 77.316,8 0,0 0,0 33.772.449,2 10,4 6,7Operacions financeres 45.489.963,0 891.009,0 8.384.026,4 1.727,5 54.766.726,0 16,9 10,9Total despeses 188.417.353,0 41.127.678,3 110.502.540,8 1.870.685,8 16.954.642,4 324.963.615,5 100,0 7,8(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.


% s/ total

Total consolidat

Respecte a l’any anterior, l’augment més important correspon als capítols d’actius financers

(18,5%), a les transferències de capital (17,1%), a les compres de béns i serveis (8,6%) i a

les transferències corrents (8,4%). Quant als actius financers, dir que els ministeris de

Foment i d’Indústria, Turisme i Comerç representen un 65,7% del total del subsector Estat i

que els destins més importants d’aquests fons són les aportacions per a infraestructures de

transport (Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre i Administrador

d’Infraestructures Ferroviàries) i projectes de recerca civil. L’altre gran òrgan gestor dels

actius financers és la Seguretat Social, amb 8.307 milions d’euros dels quals 6.401

corresponen al Fons de Reserva i 324 milions al Fons de Prevenció i Rehabilitació.

D’altra banda, s’observa una reducció del 8,5% en despeses financeres (interessos) que

s’explica, en part, per la reducció del volum de deute com a conseqüència del programa de

recompres del 2006.

11.1. Les polítiques de despesa D’acord amb les normes per a l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat, la despesa

(capítols 1-8) es classifica en cinc grans àrees (que engloben un total de vint-i-sis

polítiques): serveis públics bàsics, actuacions de protecció i promoció social, producció de

béns públics de caràcter preferent, mesures de caràcter econòmic i actuacions de caràcter

general. Respecte als grans agregats, cal dir que la despesa social –que és la suma de les


215

actuacions de protecció i promoció social i de producció de béns públics de caràcter

preferent– representa un 50,6% del total.

El conjunt de despeses dels capítols 1-8 creix un 7,9% en comparació amb el pressupost de

l’any 2006, amb un increment significatiu de les destinades als serveis públics bàsics

(11,9%); a actuacions de caràcter econòmic (9,8%), i a despesa social (8,7%), especialment

la destinada a la producció de béns públics de caràcter preferent que creix un 12,9%. Per

polítiques, els majors increments corresponen a política exterior (29,4%), educació (28,4%),

investigació, desenvolupament i innovació (24,1%), accés a l’habitatge i foment de

l’edificació (15,6%), gestió i administració de la Seguretat Social (13,6%) i seguretat

ciutadana i política penitenciària (12%).

Des d’una òptica de participació en les despeses totals, les polítiques més rellevants són les

pensions (amb un 31,4% de la despesa total dels capítols 1-8), les transferències a altres

administracions públiques (20,9%), el deute públic (5,5%), la desocupació (5%), les

infraestructures (4,9%) i les altres prestacions econòmiques (4,4%).

Actuacions de protecció i promoció

social47,9%

Actuacions de caràcter general

30,1%

Serveis públics bàsics6,7%

Producció de béns públics de caràcter

preferent2,7%

Actuacions de caràcter econòmic

12,5%


Gràfic 11.1.1LES POLÍTIQUES DE DESPESA DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUDISTRIBUCIÓ PER POLÍTIQUES DE DESPESA (CAP 1-8)


216

Les grans línies de despesa del pressupost

Seguretat ciutadana i institucions penitenciàries. La dotació pressupostària per a les

actuacions que s’engloben en aquesta política creix un 12% amb un import total de 8.138

milions d’euros. D’aquests, un 64,9% correspon al programa de seguretat ciutadana que

entre d’altres mesures preveu la incorporació progressiva de 5.500 policies i 4.000 guàrdies

civils procedents de l’oferta pública d’ocupació 2006 i l’equiparació gradual de les condicions

econòmiques del personal de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat prevista al llarg del

període 2005-2008.

Política exterior. Un 65,1% de la política exterior es destina al programa de Cooperació per

al Desenvolupament (1.490 milions d’euros, un 47,3% més que l’exercici anterior) que

s’implementa mitjançant subvencions, aportacions de capital i préstecs. Aquest increment

s’emmarca en el compliment dels compromisos adquirits en la Cimera de Monterrey on

s’estableix que l’import destinat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) ha d’assolir un

0,5% del PIB l’any 2008. En aquest sentit, tal i com ja s’ha dit anteriorment, la dotació global

per a AOD -inclosa en les diferents polítiques que conformen el projecte de pressupostos- és

de 3.275 milions d’euros26, que s’incrementen fins a 4.377 milions (un 0,42% del PIB) si se li

sumen els imports associats a la condonació de deute i l’aportació de la resta

d’administracions territorials.

Pensions. Un 87,8% de la despesa en aquest àmbit correspon a les pensions

contributives27, que creixen un 8,5% amb l’objectiu de mantenir els nivells de protecció i

millorar les pensions més baixes. L’altre gran programa dins la política de pensions és el de

classes passives, que representa un 9% del total.

Altres prestacions econòmiques. La major part dels recursos destinats a aquest epígraf

(87,7%) correspon al programa de subsidis d’incapacitat temporal i altres prestacions de la

Seguretat Social, l’import del qual s’ha incrementat un 10,4% respecte a l’any 2006. Els

subsidis en concepte de maternitat i risc durant l’embaràs -inclosos en aquest programa-

augmenten la dotació en un 21,1% com a conseqüència de la millora de prestacions i

serveis orientats a la igualtat de tracte entre homes i dones, a la conciliació de la vida laboral

i familiar i a l’increment de la protecció de la maternitat i la paternitat. D’altra banda, el

programa de prestacions de garantia salarial cau en un 19,5%, com a conseqüència de la

reducció de la despesa prevista en actius financers.

26 D’aquests, 1.592 milions d’euros formen part de la política exterior. 27 Les pensions de jubilació són les més importants, amb un 66,9% del total.


217

Quadre 11.1.1LES POLÍTIQUES DE DESPESA DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUPRESSUPOST CONSOLIDAT (CAP. 1-8)

Polítiques de despesa Pressupost2006

Import% s/ total

% var. 07/06*

Serveis públics bàsics 17.490.160 19.574.025 6,7 11,9 Justícia 1.332.650 1.451.479 0,5 8,9 Defensa 7.123.360 7.696.386 2,6 8,0 Seguretat ciutadana i inst. penitenciàries 7.266.840 8.138.417 2,8 12,0 Política exterior (1) 1.767.310 2.287.743 0,8 29,4Despesa social 135.612.050 147.360.744 50,6 8,7Actuacions de protecció i promoció social 128.688.570 139.546.662 47,9 8,4 Pensions 84.681.590 91.458.177 31,4 8,0 Altres prestacions econòmiques 11.972.110 12.797.423 4,4 6,9 Serveis socials i promoció social 1.650.460 1.832.558 0,6 11,0 Foment de l'ocupació 6.527.150 7.286.954 2,5 11,6 Desocupació 13.578.340 14.470.661 5,0 6,6 Accés a l'habitatge i foment de l'edificació 1.079.370 1.247.556 0,4 15,6 Gestió i Administració de la Seguretat Social 9.199.550 10.453.334 3,6 13,6Producció de béns públics de caràcter preferent 6.923.480 7.814.082 2,7 12,9 Sanitat 3.960.570 4.200.302 1,4 6,1 Educació 1.935.360 2.485.480 0,9 28,4 Cultura 1.027.550 1.128.299 0,4 9,8Actuacions de caràcter econòmic 33.248.680 36.511.085 12,5 9,8 Agricultura, pesca i alimentació 8.479.440 8.536.303 2,9 0,7 Indústria i energia 1.891.340 2.117.281 0,7 11,9 Comerç, turisme i pimes (1) 1.105.140 1.168.821 0,4 5,8 Subvencions al transport 1.579.710 1.685.139 0,6 6,7 Infraestructures 12.936.900 14.237.096 4,9 10,1 Investigació, desenvolupament i innovació 6.545.720 8.122.760 2,8 24,1 Investigació civil 4.861.830 6.540.560 2,2 34,5 Investigació militar 1.683.890 1.582.200 0,5 -6,0

Altres actuacions de caràcter econòmic 710.430 643.685 0,2 -9,4Actuacions de caràcter general 83.480.870 87.745.316 30,1 5,1 Alta direcció 642.520 715.300 0,2 11,3 Serveis de caràcter general (1) 7.791.100 8.553.329 2,9 9,8 Administració financera i tributària 1.479.060 1.558.381 0,5 5,4 Transferències a altres admin. públiques 56.146.490 60.993.306 20,9 8,6 Deute públic 17.421.700 15.925.000 5,5 -8,6Total pressupost (Cap. 1-8) 269.831.760 291.191.170 100,0 7,9


Milers €

(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.(1) En termes homogenis, descomptant l'efecte de la reassignació dels crèdits FAD.

Pressupost 2007

Desocupació. La política de desocupació s’instrumenta mitjançant el Servei Públic

d’Ocupació Estatal (INEM), que estructura les seves actuacions en tres grans línies: impuls a

la reinserció laboral; millora de la gestió de les prestacions per desocupació i lluita contra el

frau en les prestacions per atur. La dotació per a l’any 2007 és de 14.471 milions d’euros


218

que suposa el 5% del pressupost consolidat i un augment d’un 6,6%. El pressupost de l’any

recull l’impacte de les normes i acords aprovats durant l’any 2006 i que incidiran en les

prestacions per desocupació. En aquest sentit, el Reial Decret-Llei 5/2006, de 9 de juny, per

a la millora i creixement de l’ocupació incideix en la regulació del subsidi d’atur de 6 mesos

als majors de 45 anys sense responsabilitats familiars, la cobertura per atur als socis

treballadors temporals de cooperatives i la protecció dels treballadors fixos discontinus.

L’acord de 9 de maig de 2006 entre Govern i entitats empresarials i sindicals per a la millora

del creixement i de l’atur implicarà un millor tractament de la Renda Activa de Reinserció que

es configura amb caràcter permanent en comptes d’anual, entre d’altres novetats. Finalment,

el Reial Decret 864/2006, de 14 de juliol, ampliarà el sistema de protecció per atur dels

treballadors agraris.

Accés a l’habitatge i foment de l’edificació. La política de l’habitatge té com a eix central la

promoció, administració i ajuts per a la rehabilitació i l’accés a l’habitatge amb un 92,6% de

la despesa total en aquesta matèria i un creixement d’un 16,6% respecte a l’exercici anterior.

El marc de les actuacions en aquest àmbit és el Pla estatal de l’habitatge 2005-2008, que té

com a objectiu afavorir l’accés dels ciutadans a l’habitatge, amb una previsió d’un total de

720.000 actuacions i un cost de 6.822 milions d’euros, per al període 2005-2008. Les

actuacions s’implementen principalment a través de transferències de capital i, més

concretament, de subvencions (376 milions d’euros), subsidi d’interessos (271 milions) i

ajuts directes a l’entrada (443 milions).

Gestió i administració de la Seguretat Social. El superàvit previst per a la Seguretat Social, i

que s’estima en un 0,7% del PIB, ha de permetre la dotació de 6.401 milions d’euros al Fons

de Reserva, que, sumats al saldo de juny de 2006, situen el contingut d’aquest fons en

41.623 milions d’euros. D’altra banda, destacar l’augment de recursos derivat d’un canvi de

criteri pel qual s’imputa, per primera vegada, al pressupost les transferències de recursos de

les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals a la Tresoreria General de la

Seguretat Social i que tenen com a destí el Fons de Prevenció i Rehabilitació28.

Educació. La política d’educació creix un 28,4% amb un volum total de recursos de 2.485

milions d’euros, dels quals gairebé la meitat (1.227 milions) es destinaran al programa de

beques i ajuts a estudiants que s’incrementa en un 24,6% per l’augment tant de les quanties

com del nombre de beneficiaris de les beques, i per la concessió de subvencions que tenen

per objecte la realització de cursos d’anglès. D’altra banda, els programes d’educació infantil

28 En el programa de Direcció i Serveis Generals de Seguretat Social i Protecció Social -dins del capítol VIII- s’inclouen 324 milions d’euros per al Fons de Prevenció i Rehabilitació.


219

i primària i d’educació secundària reben un total de 653 milions d’euros, és a dir, un 26,2%

dels fons destinats a aquesta política. En aquest cas, l’actuació més destacable és

l’aportació de 286 milions d’euros destinats a la gratuïtat del segon cicle d’educació infantil

(111 milions més que l’any 2006), tal i com estableix la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d’Educació. D’entre els programes més importants, el que s’incrementa de forma més

notable és el d’ensenyaments universitaris que amb 267 milions experimenta un augment

d’un 84,8% que es destinen, especialment, a la Universitat Nacional d’Educació a Distància,

al programa comunitari ERASMUS i a la concessió de “préstecs renda” a postgraduats.

Infraestructures. L’any 2007 continuarà el desenvolupament del Pla Estratègic

d’Infraestructures i Transport (PEIT) i del Pla Hidrològic Nacional. La dotació -segons el

pressupost consolidat (capítols 1-8)- per a aquesta política serà de 14.237 milions d’euros,

amb un creixement d’un 10,1% respecte al pressupost del 2006. Per programes, els més

importants són direcció i serveis generals de Foment (26,6%), creació d’infraestructura de

carreteres (19,3%), infraestructura del transport ferroviari (15,6%), gestió e infraestructura de

l’aigua (12,4%) i conservació i explotació de carreteres (8%). En relació a l’any 2006, d’entre

els programes amb més dotació, el de conservació i explotació de carreteres és el que

presenta un augment més notable (19,3%). Per seccions destacar la importància del

Ministeri de Fomento amb un 71,1% del total.

La política d’infraestructures s’implementa en gran part mitjançant inversions directes. Així,

dels 14.237 milions d’euros, 7.571 milions són inversions reals, de forma que el 53,2% de la

despesa en capítol 6 del sector públic administratiu (13.331 milions d’euros) es destina a

aquesta política. En aquest punt, cal assenyalar que la política d’infraestructures del sector

públic estatal- és a dir, tenint en compte les empreses públiques- s’incrementa fins als

17.412 milions d’euros.

Investigació civil. La dotació total per a aquesta política és de 6.477 milions d’euros, un

33,2% més que l’any 2006. Aquesta dotació s’emmarca en el Programa INGENIO 201029 i

les seves tres línies estratègiques: CENIT, que preveu el finançament de projectes integrats

d’investigació industrial de caràcter estratègic –de gran dimensió i llarg abast

cientificotècnic– i orientats a una investigació planificada amb potencial de projecció

internacional; CONSOLIDER, que té com a objectiu incrementar la grandària mitjana dels grups

de recerca, i AVANZ@ que és un dels eixos de la política de productivitat amb actuacions

adreçades tant als ciutadans com a les pimes i que se situen en diversos àmbits, com ara

l’administració electrònica o l’educació. Per ministeris, la política d’R+D+I a l’àmbit civil es 29 El programa Ingenio fixa com a fita que la despesa en R+D+I arribi al 2% del PIB en l’horitzó de l’any 2010.


220

concentra en els Ministeris d’Educació i Ciència (47,6%) i d’Indústria, Comerç i Turisme

(45,4%) amb un pes destacable del capítol d’actius financers (48,1%) i de transferències de

capital (32,9%). Els programes que reben una major dotació de recursos són el

d’investigació i desenvolupament tecnològic industrial (33,1%), el de foment i coordinació de

la investigació científica i tècnica (21,7%), el d’innovació tecnològica de les

telecomunicacions (12,6%), el d’investigació científica (11,1%) i el d’investigació i

desenvolupament de la societat de la informació (10,6%).

11.2. Les despeses no financeres del subsector Estat El projecte de pressupostos preveu una despesa no financera del subsector Estat de

142.927 milions d’euros, un 6,7% superior a l’exercici 2006. La classificació orgànica palesa

la importància de les operacions corrents (84,2%) i els notables increments de les

transferències de capital (17,3%) i de les compres de béns i serveis (11,8%). Quant a la

despesa en concepte de pagament d’interessos, se’n preveu una reducció d’un 8,6% que és

conseqüència, entre d’altres, del programa de recompres realitzat l’any 2006.

Quadre 11.2.1LES POLÍTIQUES DE DESPESA DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTATCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESES NO FINANCERESMilers €

Capítols2007

% s/ total

% var. 07/06*

1. Remuneracions de personal 23.686.229,1 16,6 7,12. Compres de béns i serveis 3.431.271,5 2,4 11,83. Interessos 15.946.029,5 11,2 -8,64. Transferències corrents 77.338.416,8 54,1 9,0Operacions corrents 120.401.946,9 84,2 6,05. Fons de contingència i altres imprevistos 3.028.164,0 2,1 5,46. Inversions reals 9.956.253,7 7,0 6,67. Transferències de capital 9.541.025,4 6,7 17,3Operacions de capital 19.497.279,1 13,6 11,6Total despeses no financeres 142.927.390,0 100,0 6,7(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.


La distribució de la despesa per seccions mostra que les més importants són: ens territorials

(33,9%), deute públic (11,1%), relacions financeres amb la UE (8,2%), classes passives

(6,1%), Ministeri de Defensa (5,6%), Ministeri de Foment (5,3%), Ministeri de l’Interior (5,3%)

i Ministeri de Treball i Assumptes Socials (5%). Respecte a l’any 2006, els creixements més

elevats estan associats al Tribunal Constitucional (24,2%), el Ministeri d’Educació i Ciència


221

(25,5%), el Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació (17,4%), el Ministeri de

l’Habitatge (17,2%) i el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (15,5%). Un tret rellevant que

es desprèn de l’anterior és que de la despesa no financera de l’Estat, només un 38,5%

correspon als ministeris, és a dir, que més del 60% ja està compromesa.

223

12. L’ESTRUCTURA D’INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 12. L’estructura d’ingressos dels pressupostos de l’Estat

225

El pressupost per al 2007 estima uns ingressos consolidats dels capítols 1-8 de 283.731

milions d’euros, un 10,9% més que l’any 2006. La necessitat d’endeutament prevista és de

41.233 milions d’euros, que suposa un 12,7% del pressupost total consolidat i una reducció

d’un 9,9% respecte a l’exercici anterior. La classificació econòmica permet evidenciar la

importància dels ingressos corrents, que representen un 97,3% del pressupost total (capítols

1-8). Més concretament, els impostos directes i les cotitzacions socials són els que aporten

un volum de recursos més important, amb un 71,8% del total i un creixement d’un 10,6%

respecte al 2006.

En segon lloc, se situa el capítol d’impostos indirectes amb un 17,9% dels ingressos totals i

un augment del 12%. En relació al 2006, destaca l’augment dels recursos en concepte

d’actius financers tant dels organismes autònoms com de la Seguretat Social. Pel que fa als

organismes autònoms destacar que gairebé el 86,7% corresponen a tres únics ens: Servei

Públic d’Ocupació Estatal, Fons de Garantia Salarial i Institut per a la Reestructuració de la

Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu de les Conques Mineres. Quant a la

Seguretat Social, la variació s’explica per la inclusió en els pressupostos de les

transferències de recursos de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals a

la Tresoreria General de la Seguretat Social i que tenen com a destí el Fons de Prevenció i

Rehabilitació.

En conjunt, els ingressos tributaris representen un 47,8% dels ingressos no financers i les

cotitzacions socials, un 43,1%. Pel que fa a l’origen de les transferències corrents, cal

assenyalar que una part important són fons europeus que reben, entre d’altres, els

organismes públics Fons Espanyol de Garantia Agrària (6.340 milions d’euros provinents del

FEAGA30) i Servei Públic d’Ocupació Estatal-INEM (845 milions d’euros provinents del Fons

Social Europeu). El mateix podem dir de l’origen de les transferències de capital. Així, dels

3.006 milions d’euros en concepte de transferències de capital l’Estat en rebrà 1.590 milions

del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (1.219 milions), del Fons de Cohesió (191

milions) i del FEOGA-Orientació i altres fons i instrument europeus (180 milions). Per la seva

part, els organismes autònoms rebran 1.158 milions d’euros de transferències de l’exterior.

D’aquests, 540 milions els rebrà el Fons Espanyol de Garantia Agrària provinents del

FEADER31 i 571 milions diferents organismes dependents del Ministeri de Medi Ambient en

concepte de Fons Europeu de Desenvolupament Regional i Fons de Cohesió.

30 Fons Europeu Agrícola de Garantia. 31 Fons Europeu Agrícola de Desarrollo Rural.


226

Quadre 12.1L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUCLASSIFICACIÓ ECONÒMICAMilers €

Capítols

Import% s/ total

% var. 07/06*

1. Impostos directes i cotitzacions 83.924.620,0 22.340.902,6 97.357.540,0 0,0 0,0 203.623.062,6 71,8 10,62. Impostos indirectes 50.740.000,0 0,0 0,0 0,0 0,0 50.740.000,0 17,9 12,03. Taxes, preus públics i alt.ingressos 2.486.056,4 1.455.981,2 737.038,4 89.330,9 0,0 4.768.406,8 1,7 12,64. Transf. corrents 5.756.910,6 10.736.581,8 9.235.713,4 1.429.932,7 14.616.959,4 12.542.179,0 4,4 0,05. Ingr. patrimonials 1.932.513,0 434.009,4 1.980.972,2 16.539,2 0,0 4.364.033,9 1,5 24,2Operacions corrents 144.840.100,0 34.967.474,9 109.311.263,9 1.535.802,8 14.616.959,4 276.037.682,3 97,3 10,56. Alienació d'inv. reals 109.000,0 443.259,5 559,8 0,0 0,0 552.819,3 0,2 -1,97. Transf. capital 1.598.000,0 2.924.655,4 558.559,2 262.321,4 2.337.683,0 3.005.852,9 1,1 8,4Operacions de capital 1.707.000,0 3.367.914,9 559.119,0 262.321,4 2.337.683,0 3.558.672,3 1,3 6,6Operacions no financeres 146.547.100,0 38.335.389,8 109.870.383,0 1.798.124,2 16.954.642,4 279.596.354,6 98,5 10,58. Actius financers 997.989,8 2.431.466,7 632.157,9 72.561,6 0,0 4.134.175,9 1,5 56,8Total 147.545.089,8 40.766.856,5 110.502.540,8 1.870.685,8 16.954.642,4 283.730.530,5 100,0 10,9Necessitat d'endeutament -40.872.263,2 -360.821,8 -41.233.085,0 -9,9Total ingressos 188.417.353,0 41.127.678,3 110.502.540,8 1.870.685,8 16.954.642,4 324.963.615,5 7,8

(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.


Total consolidatEstat Organism. autònoms

Seguretat Social

Altres organism.

Transf. internes

12.1. Els ingressos del subsector Estat

Els recursos no financers del subsector Estat l’any 2007 es preveuen en 146.547 milions

d’euros, un 14% més que l’any 2006. La classificació econòmica posa de manifest que els

impostos directes són un 57,3% dels ingressos no financers i els indirectes, un 34,6%. Per

figures tributàries, destaca l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb un 26,9%

dels ingressos no financers; l’impost de societats, amb un 28,4%, i l’IVA, amb un 24,9%. En

relació amb el pressupost de l’any 2006, els recursos per als quals es preveu un major

creixement és l’impost de societats amb un 31,4%. El fort creixement de la recaptació

prevista per l’impost de societats, tot i la reducció de tipus que incorpora la reforma, es deu a

la bona dinàmica dels beneficis empresarials i a que part de l’efecte de la reforma es

traslladarà a exercicis posteriors. En segon lloc, se situa l’IVA amb una taxa de creixement

d’un 16,2% que s’explica per un menor volum de devolucions a realitzar durant el 2007 i

vinculades al preu del cru. Quant a l’IRPF, els ingressos creixeran un 3,9% com a

conseqüència de l’aplicació de la reforma, i més concretament per la reducció de les

retencions, tot i que , part de l’efecte es traslladarà a l’any 2008. S’estima, que el creixement

de la recaptació de l’IRPF sense reforma hagués estat del 7%.


227

Quadre 12.1.1L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT

Milers €

Import% s/ total

% var. 07/06*

1. Impostos directes 72.035.960 83.924.620 57,3 16,5 - sobre la renda de les persones físiques 37.992.000 39.474.000 26,9 3,9 - sobre la renda de les societats 31.681.000 41.641.000 28,4 31,4 - cotitzacions socials 882.960 937.620 0,6 6,2 - altres impostos directes 1.480.000 1.872.000 1,3 26,52. Impostos indirectes 45.302.000 50.740.000 34,6 12,0 - IVA 31.438.000 36.538.000 24,9 16,2 - especials 10.903.000 10.961.000 7,5 0,5 - altres impostos indirectes 2.961.000 3.241.000 2,2 9,53. Taxes, preus públics i altres ingressos 2.298.030 2.486.056 1,7 8,24. Transferències corrents 5.605.090 5.756.911 3,9 2,75. Ingressos patrimonials 1.837.260 1.932.513 1,3 5,26. Alienació d'inversions reals 98.260 109.000 0,1 10,97. Transferències de capital 1.414.640 1.598.000 1,1 13,0

Total ingressos no financers 128.591.240 146.547.100 100,0 14,0(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.


Pressupost 2007

CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS NO FINANCERS

Pressupost 2006

Amb l’objecte d’analitzar l’evolució dels ingressos globals en concepte d’impostos directes i

indirectes, l’informe econòmic i financer que acompanya els pressupostos incorpora un

quadre que inclou la previsió de recaptació del 100% d’aquests impostos (és a dir, incloent

la part cedida a les administracions territorials). En aquest sentit, la consideració de la

recaptació total incideix en la distribució dels ingressos per figures tributàries, atès que els

tributs cedits a les administracions territorials representa un 27,8% de la recaptació prevista

en concepte d’imposició directa i indirecta (186.572 milions d’euros). En conjunt, l’impost

sobre la renda de les persones físiques, l’IVA i els impostos especials representen un 74,4%

de la imposició directa i indirecta quan es consideren totes les administracions i només un

64,6% quan es considera els ingressos del subsector Estat. D’altra banda, la imposició

directa redueix en gairebé quatre punts la seva participació en els ingressos no financers,

mentre que la imposició indirecta augmenta el seu pes des del 34,6% del 2006 al 40,4%,

posant de manifest la importància de la imposició indirecta en la recaptació cedida a les

administracions territorials.


228

Quadre 12.1.2L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT I ADMINISTRACIONS TERRITORIALS(*).

Milers €

Pressupost Avanç Pressupost inicial 2006 liquidació 2007 (c)/(a) (c)/(b)

(a) 2006 (b) (c)

1. Impostos directes 92.580.000 99.888.000 106.401.000 14,9 6,5 - IRPF 58.536.000 59.851.000 61.950.000 5,8 3,5 - Societats 31.681.000 37.478.000 41.641.000 31,4 11,1 - Renda no residents 1.426.000 1.566.000 1.800.000 26,2 14,9 - Cotitzacions socials 883.000 926.000 938.000 6,2 1,3 - Altres impostos directes 54.000 67.000 72.000 33,3 7,52. Impostos indirectes 72.296.000 75.387.000 80.171.000 10,9 6,3 - IVA 50.045.000 53.691.000 57.910.000 15,7 7,9 - Especials 19.290.000 18.653.000 19.020.000 -1,4 2,0 - Altres impostos indirectes 2.961.000 3.043.000 3.241.000 9,5 6,53. Taxes, preus públics i altres ingressos 2.298.000 3.082.000 2.486.000 8,2 -19,34. Transferències corrents 5.605.000 5.769.000 5.757.000 2,7 -0,25. Ingressos patrimonials 1.837.000 1.868.000 1.932.000 5,2 3,46. Alienació d'inversions reals 98.000 143.000 109.000 11,2 -23,87. Transferències de capital 1.415.000 1.396.000 1.598.000 12,9 14,5

Total ingressos no financers 176.129.000 187.533.000 198.454.000 12,7 5,8

CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS NO FINANCERS

% variació

(*) Les dades són estimacions i recullen la part de les diferents figures impositives cedides a les administracions


La consideració del conjunt d’ingressos tributaris (incloent els 51.907 milions d’euros cedits a

les administracions territorials) permet dir que la pressió fiscal32 prevista per a l’any 2007 és

d’un 29,5% del PIB, un punt per sobre a la de l’any 2006.

12.2. El compte financer del subsector Estat El projecte de pressupostos per a l’any 2007 són els primers que preveuen un superàvit no

financer per al subsector Estat. Val a dir, que d’ençà l’any 2004 (i tal i com mostra el gràfic

12.2.1) les dades de liquidació presenten un superàvit de caixa. Concretament, la diferència

entre els ingressos i les despeses pren un valor positiu de 3.620 milions d’euros, un 0,3%

del PIB. Aplicant la metodologia de la comptabilitat nacional33, i d’acord amb els criteris del

SEC-95, el superàvit és de 2.175 milions d’euros, un 0,2% del PIB. Aquesta situació

contrasta significativament amb el dèficit de caixa del 1997 que era un 2,5% del PIB.

32 Quocient entre la suma d’impostos directes (incloent les cotitzacions socials) I indirectes consolidats, I el producte interior brut. 33 La principal diferència entre la metodología de comptabilitat nacional i la pressupostària és que la primera seguéis el principi de meritació –la despesa s’imputa a l’exercici en que es merita-, mentre que la segona segueix el criteri de caixa –la despesa s’anota en l’exercici en que es realitza el pagament.


229

La contenció del dèficit ha anat acompanyada d’una reducció del deute públic en proporció

al PIB. En aquest sentit, s’estima que a finals de l’any 2007 el pes sobre el PIB del deute total

de les administracions públiques sigui d’un 37,7%, gairebé 18 punts menys que al 2001.

-3,0

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 (a) 2007 (p)

(a) avanç de liquidació(p) previsió de dèf icit no f inancer del projecte de pressupost.Font: Ministeri d'Economia i Hisenda (IGAE) i Pressupostos generals de l'Estat. Informe econòmic i f inancer.

% s

/ PIB

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

Milio

ns €

Superàvi(+)/Dèf icit(-) de caixa en relació al PIB MEUR

Gràfic 12.2.1 L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTATSUPERÀVIT(+)/DÈFICIT(-) DE CAIXA NO FINANCER

Quadre 12.2.1L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTATCOMPTE FINANCERMilers €

2006 2007 Import %

(1) Ingressos corrents 127.078.340 144.840.100 17.761.760 14,0(2) Despeses corrents 113.605.000 120.401.947 6.796.947 6,0(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents 13.473.340 24.438.153 10.964.813 81,4(4) Ingressos de capital 1.512.900 1.707.000 194.100 12,8(5) Despeses de capital 17.472.630 19.497.279 2.024.649 11,6(6) Fons de contingència i altres imprevistos 2.873.350 3.028.164 154.814 5,4(7) = (3) + (4) - (5) - (6) Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament

-5.359.740 3.619.710 8.979.450 -167,5

(8) Variació neta d'actius financers -8.722.140 -11.114.082 -2.391.942 27,4(9) = (7) + (8) Endeutament net -14.081.880 -7.494.372 6.587.508 -46,8(10) Amortitzacions -31.347.880 -33.377.891 -2.030.011 6,5(11) = (9) + (10) Endeutament brut -45.429.760 -40.872.263 4.557.497 -10,0Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament/PIB -0,6 0,3(*) Increment respecte al pressupost aprovat per a l'any 2006.


variació 2007/2006


230

Quadre 12.2.2L'ESTRUCTURA D'INGRESSOS DELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTATÀMBIT ESTAT

2006 2007

Ingressos no financers 128.591.240 146.547.100Despeses no financeres 133.950.980 142.927.390Superàvit (+) Dèficit (-) del Pressupost -5.359.740 3.619.710Ajustos 1.401.880 -1.444.900

Interessos 1.478.000 -100.000Inexecució 2.679.020 2.858.550Altres ajustos nets -2.755.140 -4.203.450

Capacitat (+) Necessitat (-) de finançament -3.957.860 2.174.810% sobre el PIB -0,4 0,2

EQUIVALÈNCIA ENTRE EL SALDO PRESSUPOSTARI I EL SALDO EN TERMES DE COMPTABILITAT NACIONALMilers €

Font: Pressupostos generals de l'Estat per al 2007. Informe econòmic i financer.

231

13. L’EVOLUCIÓ DE LES GRANS MAGNITUDS

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 13. L’evolució de les grans magnituds

233

En els darrers set anys (2001-2007), els pressupostos consolidats de l’Estat han crescut a

una taxa interanual d’un 5,4%, amb un import que ha passat de 236.782 milions d’euros

l’any 2001 a 324.964 milions d’euros l’any 2007. Tanmateix, les taxes de creixement anuals

oscil·len significativament al llarg d’aquest període, amb valors que van des del 8,3% de

l’any 2003 al 0,9% del 2002. Aquestes taxes recullen l’efecte de l’aprovació de l’actual model

de finançament de les comunitats autònomes vigent des de l’1 de gener del 2002 i s’ha

traduït en una major participació de la imposició directa en detriment de la indirecta; una taxa

de creixement interanual negativa per als ingressos provinents de la imposició indirecta; un

menor pes de les despeses de funcionament, i la reducció del pes dels pressupostos

consolidats de l’Estat en el PIB (del 34,8% del PIB l’any 2001 al 31,3% l’any 2007).

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007


Impostos directes i cotitzacions socials Impostos indirectes Altres ing. corrents Ingressos de capital

Gràfic 13.1 L'EVOLUCIÓ DE LES GRANS MAGNITUDSÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUINGRESSOS

De forma agregada, els ingressos no financers creixen a una taxa interanual d’un 5,1% entre

2001 i 2007, mentre que les despeses no financeres ho fan en un 4,5% amb un clar reflex

en el resultat no financer que passa d’un superàvit de 197 milions d’euros l’any 2001 (0,03%

del PIB), a un superàvit de 9.399 milions l’any 2007 (0,9% del PIB).

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 13. L’evolució de les grans magnituds

234

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Despeses de funcionament Interessos Transferències corrents Fons de contingència Despeses de capital

Gràfic 13.2 L'EVOLUCIÓ DE LES GRANS MAGNITUDSÀMBIT SECTOR PÚBLIC ADMINISTRATIUDESPESES


235

14.LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L’ESTAT

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 14. La inversió pública de l’Estat

237

En aquest apartat es presenta, d’una banda, una anàlisi de les inversions reals (capítol 6)

que l’Administració central de l’Estat i els seus organismes i empreses públiques han previst

executar durant l’any 2007. I, d’altra banda, s’exposa breument les inversions previstes a

Catalunya en compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de

Catalunya.

La informació utilitzada per a l’elaboració d’aquest epígraf ha estat la recollida en l’annex

d’inversions reals que acompanya els pressupostos generals de l’Estat.

14.1. Les inversions reals regionalitzades

L’any 2007 es preveu que la inversió real del sector públic estatal- és a dir, incloent les

empreses públiques- serà de 28.630 milions d’euros dels quals Catalunya en rebrà 2.958

milions. Val a dir, que una valoració de l’esforç inversor de l’Estat a Catalunya exigiria

incloure altres actuacions inversores que l’Estat executarà de forma indirecta. En aquest

sentit, recordar que l’Estat durà a terme actuacions que s’implementaran mitjançant

transferències de capital (capítol 7), aportacions de capital i/o, fins i tot, amb caràcter

extrapressupostari. Entre les primeres, trobem els convenis de carreteres del Ministeri de

Fomento amb l’Ajuntament de Lleida i de l’Ampolla (2,6 milions d’euros) i la transferència a

la empresa concessionària encarregada de la construcció del TGV Figueres – Perpinyà

(66,7 milions d’euros). Quant a aportacions, assenyalar els 110 milions previstos al

pressupost de la Societat Estatal d’Infraestructures del Transport Terrestre (SEITTSA) per a

finançar infraestructures de transport mitjançant convenis amb Catalunya, així com el

compromís de destinar 97 milions d’euros a la compensació de peatges. En darrer lloc, i en

el marc del pla extraordinari de carreteres, s’estima que l’any 2007 s’executaran a Catalunya

obres per import de 130 milions d’euros. Tanmateix, i atès que part d’aquesta informació no

està disponible de forma territorialitzada, l’anàlisi de la inversió del sector públic estatal es fa

únicament a partir de les dades d’inversió real.

La inversió estatal prevista per al 2007 a Catalunya representa el 13,9% del total de la

inversió regionalitzada i una despesa per càpita de 415 euros per habitant (el 86,9% de la

mitjana regionalitzada). Pel que fa al grau de regionalització, l’any 2007 el volum d’inversió

regionalitzada va ser del 74,5% del total de la inversió pressupostada.


238

Respecte al 2006, la inversió prevista a Catalunya creix un 2,8%, enfront del 8,1% del

conjunt de la inversió regionalitzada. En valors absoluts, la inversió augmenta en 80 milions

d’euros, un 5% dels 1.596 milions que es preveu creixi la inversió regionalitzada. Quadre 14.1.1LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALEVOLUCIÓ DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Any Euros / hab.(**)Catalunya Espanya reg. Espanya

1999 941.088,8 8.109.822,9 11.021.245,8 11,6 73,6 152 202 2742000 1.246.270,7 8.843.929,2 13.429.170,7 14,1 65,9 199 218 3322001 1.610.327,8 12.656.929,8 16.597.838,8 12,7 76,3 253 308 4042002 2.034.310,0 13.191.670,0 18.336.120,0 15,4 71,9 313 315 4382003 2.556.820,0 16.100.810,0 20.452.600,0 15,9 78,7 381 377 4792004 2.740.220,0 17.557.270,0 22.707.290,0 15,6 77,3 402 406 5262005 2.785.370,0 17.799.850,0 23.903.260,0 15,6 74,5 398 404 5422006 2.878.041,3 19.743.776,3 25.263.444,6 14,6 78,2 403 442 5652007 2.957.739,0 21.340.129,7 28.629.741,5 13,9 74,5 415 477 640


(*) Estat, organismes autònomes, agències estatals, altres organismes públics, seguretat social, societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i fundacions estatals.(**) Segons la població del padró municipal d'habitants de cada any, escepte l'any 2007 en que s'utilitzen les dades del 2006 (últim disponible).

% inversió regionalitzada

% Cat/ Espanya reg.

Catalunya Espanya reg. Espanya

En el quadre 14.1.2 es presenten les inversions reals previstes per al 2007, distribuïdes per

comunitats autònomes. Catalunya és la segona comunitat autònoma que més inversions

reals pressupostades rep de l’Estat en termes absoluts, tan sols superada per Andalusia

amb 3.593 milions d’euros. Ara bé, si considerem les inversions en termes per càpita, llavors

Catalunya passa a ocupar la dotzena posició34 amb un valor inferior a la mitjana en un

13,1%.

La distribució per grans àmbits, mostra com el sector administratiu és l’origen d’un 25% de la

inversió estatal a Catalunya (738 milions d’euros), mentre que del sector empresarial prové

un 75% de la inversió (2.220 milions d’euros). Aquesta distribució, és significativament

diferent respecte a la majoria de comunitats autònomes. En conjunt, la inversió

regionalitzada correspon en un 42,4% al sector administratiu i en un 57,6% al sector

empresarial.

34 S’exclouen d’aquesta anàlisi les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla per la seva petita dimensió relativa.


239

Quadre 14.1.2LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Import % Import % Import %% var. 07/06

euros/hab.

Índex (€/hab.)

Andalusia 1.472.578,4 16,3 2.120.098,0 17,2 3.592.676,4 16,8 16,0 450 94,4Aragó 557.375,0 6,2 495.918,0 4,0 1.053.293,0 4,9 6,9 825 172,7Astúries 391.069,4 4,3 537.867,0 4,4 928.936,4 4,4 17,7 863 180,7Balears 73.943,2 0,8 143.754,0 1,2 217.697,2 1,0 19,2 217 45,6Canàries 216.626,7 2,4 333.060,0 2,7 549.686,7 2,6 -9,0 275 57,7Cantàbria 256.866,0 2,8 147.696,0 1,2 404.562,0 1,9 -0,1 712 149,2Castella-Lleó 832.796,3 9,2 1.051.576,0 8,6 1.884.372,3 8,8 9,3 747 156,5Castella-Manxa 644.824,9 7,1 545.398,0 4,4 1.190.222,9 5,6 9,2 616 129,1Catalunya 738.234,0 8,2 2.219.505,0 18,1 2.957.739,0 13,9 2,8 415 86,9Comunitat Valenciana 532.226,2 5,9 1.344.442,0 10,9 1.876.668,2 8,8 6,2 390 81,8Extremadura 467.378,8 5,2 161.149,0 1,3 628.527,8 2,9 9,0 579 121,2Galícia 915.255,1 10,1 839.368,0 6,8 1.754.623,1 8,2 17,3 634 132,8Madrid 1.327.533,7 14,7 1.286.400,0 10,5 2.613.933,7 12,2 0,5 435 91,1Múrcia 264.516,7 2,9 489.917,0 4,0 754.433,7 3,5 3,6 551 115,3Navarra 43.141,9 0,5 97.373,0 0,8 140.514,9 0,7 20,5 233 48,9País Basc 107.385,3 1,2 370.308,0 3,0 477.693,3 2,2 16,1 224 46,9Rioja 119.651,2 1,3 67.678,0 0,6 187.329,2 0,9 7,7 611 128,1Ceuta 52.302,0 0,6 16.399,0 0,1 68.701,0 0,3 0,5 906 189,7Melilla 35.067,9 0,4 23.451,0 0,2 58.518,9 0,3 15,2 875 183,3Total Regionalitzat 9.048.772,7 100,0 12.291.357,0 100,0 21.340.129,7 100,0 8,1 477 100,0No Regionalitzat 4.282.720,7 3.006.891,0 7.289.611,7 - 32,1 163Total 13.331.493,5 15.298.248,0 28.629.741,5 - 13,3 640Font: Pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.

Sector empresarial Sector administratiu Sector públic estatal

En el quadre 14.1.3 es detalla la distribució per ministeris de les inversions realitzades

directament per aquests i pels seus organismes i de les que Catalunya rep un 7,8%. Per

imports, destaquen els ministeris de Foment i Medi Ambient, que conjuntament representen

un 80,8% de la inversió regionalitzada (89% a Catalunya) i un 59,3% de la inversió

realitzada pels ministeris i els seus organismes.


240

Quadre 14.1.3LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT ESTAT I ELS SEUS ORGANISMESDISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg. %Cat/ Espanya reg. Espanya

02 Corts Generals - 9.229,7 - 9.229,703 Tribunal Comptes - 970,0 - 970,004 Tribunal Constitucional - 1.873,5 - 1.873,505 Consell d'Estat - 390,0 - 390,008 Consell General del Poder Judicial 393,1 3.998,2 9,8 5.603,212 Min. Assumptes Exteriors i Cooperació - 17.462,0 - 78.300,013 Min. Justícia - 30.502,1 - 90.263,314 Min. Defensa 435,7 478.279,5 0,1 2.379.412,015 Min. d'Economia i Hisenda 19.181,8 182.234,7 10,5 207.328,916 Min. Interior 11.268,0 187.451,8 6,0 697.879,917 Min. Fomento 515.445,3 5.016.211,1 10,3 5.236.778,718 Min. Educació i Ciència 21.537,3 196.764,0 10,9 327.295,919 Min. Treball i Assumptes Socials - 2.234,0 - 68.000,520 Min. d'Indústria, Turisme i Comerç 1.302,8 85.795,6 1,5 419.376,421 Min. Agricultura, Pesca i Alimentació - 5.103,9 - 357.335,622 Min. Administracions Públiques - 28.864,1 - 68.512,723 Min. Medi Ambient 85.650,1 1.987.329,3 4,3 2.364.583,524 Min. de Cultura 13.186,3 226.559,6 5,8 265.165,025 Min. Presidència - 54.382,8 - 63.687,826 Min. Sanitat i Consum - 36.426,4 - 36.426,427 Min. d'Habitatge 6.768,9 51.385,4 13,2 76.221,831 Despeses diversos Ministeris 499,4 67.643,2 0,7 67.643,2Total 675.668,6 8.671.090,7 7,8 12.822.277,9

Font: Pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.(*) Inclou estat, organismes autònomes, agències estatals i altres organismes públics.

Quant a les inversions de la Seguretat Social, es preveu que Catalunya rebi el 16,6% de la

inversió regionalitzada, on s’ha de destacar el pes de les mútues amb un 59,3% del total,

mentre que pel conjunt de comunitats autònomes només representen un 36%. Quadre 14.1.4LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SEGURETAT SOCIALDISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg.%Cat/

Espanya reg. Espanya

INSS 10.100,0 45.127,2 22,4 60.450,0INGS 0,0 24.487,1 0,0 26.167,1IMSERSO 0,0 53.915,0 0,0 55.215,0ISM 296,0 10.002,9 3,0 11.650,0Tresoreria de la Seg. Social 15.097,0 108.259,5 13,9 209.576,5Mútues 37.072,4 135.890,5 27,3 146.156,9Total 62.565,4 377.682,1 16,6 509.215,5

Font: Pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.


241

En el quadre 14.1.5 es recullen les inversions previstes a Catalunya per part de les

empreses públiques i es posa de manifest el pes de les empreses relacionades amb les

infraestructures de transport. Concretament, ADIF, AENA, Ports de l’Estat i SEITTSA

concentren un 88,1% de la inversió del sector empresarial estatal a Catalunya i un 66,1% de

la total.

Quadre 14.1.5LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR EMPRESARIALDISTRIBUCIÓ ORGÀNICA DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Catalunya Espanya reg. %Cat/ Espanya reg. Espanya

Administrador Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) 914.908 3.511.129 26,1 3.795.757Aeropuertos Españoles y Navegació Aérea (AENA) 696.251 2.016.133 34,5 2.046.336Aguas de la Cuenca del Ebro (ACESA) 13.000 106.246 12,2 106.246Aguas de las cuencas Mediterráneas, SA (ACUAMED) 22.234 680.523 3,3 806.155Canal Segarra - Garrigues, SA 36.309 36.309 100,0 36.309Centro Intermodal de Logística, SA (CILSA) 36.743 36.743 100,0 36.743Centros Logísticos Aeroportuarios, SA (CLASA) 3.000 4.936 60,8 4.936Correos y Telégrafos (consolidat) 46.272 253.852 18,2 254.181Comisión del mercado telecomunicaciones (CMT) 1.480 1.480 100,0 1.480Comisión nacional mercado telecomunicaciones (CNMV) 33 9.335 0,4 10.335Corporación de radio y televisión española, S.A. 1.471 50.260 2,9 51.479Depuradora del Baix Llobregat, SA 26.566 26.566 100,0 26.566Empresa Nacional Residuos Radioactivos, SA (ENRESA) 12 12.378 0,1 47.024Fundación de los Ferrocarriles Españoles 5 348 1,4 348Inst. para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE) 14.909 38.474 38,8 38.474Puertos del Estado y Autoridades Portuarias (consolidat) 187.171 1.269.899 14,7 1.277.558RENFE - operadora 11.729 90.252 13,0 1.205.573SEIASA del Nordeste, SA 39.081 96.709 40,4 96.709Servei mancomunat prevenció del port de Tarragona 9 9 100,0 9Soc. Est. Gestión Inmobiliaria de Patrimonio, SA (SEGIPSA) 5.406 28.656 18,9 28.656Soc. Estatal Participaciones Industriales (SEPI) (consolidat) 57 125.044 0,0 242.552Soc. Estatal de Infraestructuras de Transporte Terrestre (SEITTSA) 156.111 1.709.134 9,1 2.733.159Soc. Mercantil estatal radio nacional de Espanya 57 8.642 0,7 16.077Soc. Mercantil estatal televisión española, SA 6.579 35.835 18,4 35.872World Trade Center Barcelona, SA (WTCB) 112 112 100,0 112Total empreses que inverteixen a Catalunya 2.219.505 10.149.004 21,9 12.898.646Resta d'empreses 0 2.142.353 0,0 2.399.602Total 2.219.505,0 12.291.357,0 18,1 15.298.248

Font: Pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.(*) Inclou societats mercantils estatals, entitats públiques empresarials i fundacions estatals.

La informació detallada que facilita l’annex d’inversions reals ens permet conèixer les

actuacions més destacades a les que es destinaran aquests imports. Així, un 96,6% de

l’import d’ADIF destinat a Catalunya correspon a obres del TGV; un 93,3% dels fons d’AENA

a obres en l’aeroport de Barcelona; un 83,7% dels recursos de Ports de l’Estat financien

obres del port de Barcelona i un 43,8% de la inversió de SEITTSA es destina a obres en la

xarxa ferroviària titularitat de l’Estat, un 32% a les obres de la variant de Valls i un 20,2% a

obres en l’autovia B-40 (entre Viladecavalls i Terrassa i entre Abrera i Olesa de Montserrat).

El quadre 14.1.6 mostra la distribució de la inversió pressupostada per demarcacions

territorials. En termes absoluts la més beneficiada per les inversions de l’Estat a Catalunya


242

és Barcelona, amb 1.916 milions d’euros (el 64,8% del total), però la seva elevada densitat

de població fa que en termes per càpita la inversió d’aquesta demarcació sigui la més baixa

de les quatre, amb 361 euros/hab. enfront d’una mitjana per al conjunt de Catalunya de 415

euros/hab. La més beneficiada- en termes per càpita- és Girona, amb 628 euros/hab., que

es destinen en gran part a les obres del TGV. Concretament, un 51,6% del total d’inversions

previstes a Girona corresponen al TGV.

Quadre 14.1.6LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ PER DEMARCACIONS DE LES INVERSIONS REALSMilers €

Diverses TotalBarcelona Girona Lleida Tarragona Províncies Catalunya

Àmbit Estat i organismes 251.935,8 146.114,7 89.029,0 188.589,2 0,0 675.668,6Àmbit Seguretat Social 51.189,4 2.186,7 576,3 8.103,0 510,0 62.565,4Àmbit empreses públiques 1.612.843,0 283.031,0 104.794,0 218.837,0 0,0 2.219.505,0

Total 1.915.968,1 431.332,4 194.399,3 415.529,2 510,0 2.957.739,0% sobre Catalunya 64,8 14,6 6,6 14,0 0,0 100,0

euros / hab (*) 361 628 477 569 0 415(*) Segons la població del padró municipal del 2006 (últim disponible)Font: Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.

Finalment, es considera interessant analitzar la inversió estatal prevista a Catalunya l’any

2007, per tipologia d’obra. En el quadre 14.1.7 es pot observar com un 88,1% de la inversió

correspon als ministeris de Foment i de Medi Ambient. Més concretament, les obres en

infraestructures ferroviàries i aeroportuàries representen un 37,6% i un 23,7%,

respectivament, de la inversió pública estatal a Catalunya. Respecte a l’any 2006 s’observa

una important reducció de la inversió en infraestructures ferroviàries i portuàries, mentre que

s’incrementen significativament les actuacions en carreteres, aeroports i obres hidràuliques.

En aquest sentit, assenyalar que l’import corresponent a ADIF es redueix en gairebé 350

milions d’euros, com a conseqüència- en la seva major part- de la reducció dels imports

associats a les obres del TGV. L’altra reducció important correspon a Ports de l’Estat amb

una caiguda de 89 milions d’euros en relació a les obres del port de Barcelona. En sentit

contrari, destacar l’augment associat a les obres d’AENA a l’aeroport de Barcelona (189

milions d’euros) i de SEITTSA en 127 milions d’euros (59 en carreteres i 68 en ferrocarrils).


243

Quadre 14.1.7LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALDISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL A CATALUNYA PER TIPOLOGIESMilers €

Import % Import % Import %

Carreteres 248.101,9 8,6 386.365,3 13,1 138.263,4 55,7453B Noves Carreteres (DG Carreteres) 135.328,1 4,7 182.987,5 6,2 47.659,4 35,2453C Conservació (DG Carreteres) 84.073,8 2,9 115.587,8 3,9 31.514,1 37,5SEITTSA (carreteres) 28.700,0 1,0 87.790,0 3,0 59.090,0 205,9Infraestructures ferroviàries 1.363.146,0 47,4 1.111.218,1 37,6 -251.927,8 -18,5453A Inf. ferroviaria (DG ferrocarril) (1) 99.711,0 3,5 127.989,1 4,3 28.278,2 28,4ADIF (Inversions en TGV) 1.120.656,0 38,9 833.639,0 28,2 -287.017,0 -25,6ADIF (resta inversions, inclou estació Sants) 142.779,0 5,0 81.269,0 2,7 -61.510,0 -43,1SEITTSA (Ferrocarril) 0,0 0,0 68.321,0 2,3 68.321,0 -Aeroports 501.939,0 17,4 699.736,4 23,7 197.797,4 39,4455M Aviació Civil (DG aviació civil) 499,0 0,0 485,4 0,0 -13,6 -2,7Barcelona + Sabadell (AENA) 468.001,0 16,3 657.114,0 22,2 189.113,0 40,4Girona (AENA) 14.433,0 0,5 16.119,0 0,5 1.686,0 11,7Reus (AENA) 14.480,0 0,5 23.018,0 0,8 8.538,0 59,0CLASA 4.526,0 0,2 3.000,0 0,1 -1.526,0 -33,7Ports 266.896,5 9,3 187.600,8 6,3 -79.295,6 -29,7454M Seguretat trànsit marítim (DG marina mercant) 422,5 0,0 429,8 0,0 7,4 1,7Barcelona (Ports de l'Estat) 245.140,0 8,5 156.605,0 5,3 -88.535,0 -36,1Tarragona (Ports de l'Estat) 21.334,0 0,7 30.566,0 1,0 9.232,0 43,3Infraestructures Hidraùliques 73.235,6 2,5 115.948,3 3,9 42.712,7 58,3452A Gestió i infraest. Aigua (DG Agua + Conf. H. Ebre) 32.147,5 1,1 43.345,3 1,5 11.197,8 34,8456A Qualitat de l'Aigua (DG Agua + Conf. H. Ebre) 509,1 0,0 1.060,0 0,0 550,9 108,2Aigües conca de l'Ebre (ACESA) 10.933,0 0,4 13.000,0 0,4 2.067,0 18,9Aigües conques med., SA (ACUAMED) 8.870,0 0,3 22.234,0 0,8 13.364,0 150,7Canal Segarra - Garrigues 20.776,0 0,7 36.309,0 1,2 15.533,0 74,8Infraestructures Mediambientals 60.884,8 2,1 65.432,8 2,2 4.548,0 7,5456B Protecció i millora medi ambient 310,1 0,0 60,3 0,0 -249,7 -80,5456C Protecció i millora medi natural 955,3 0,0 985,7 0,0 30,4 3,2456D Actuacions en la Costa 28.981,5 1,0 37.820,8 1,3 8.839,3 30,5Depuradora Baix Llobregat, SA 30.638,0 1,1 26.566,0 0,9 -4.072,0 -13,3Altres inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient 34.343,0 1,2 38.183,0 1,3 3.840,0 11,2452M Ordenació recursos Hídrics 0,0 0,0 1.440,0 0,0 1.440,0 -CILSA 34.343,0 1,2 36.743,0 1,2 2.400,0 7,0Total inversions dels ministeris de Foment i Medi Ambient 2.548.546,7 88,6 2.604.484,7 88,1 55.938,0 2,2Inversió resta Ministeris i OOAA 136.055,6 4,7 163.476,9 5,5 27.421,3 20,2Inversió resta empreses públiques 119.197,0 4,1 127.212,0 4,3 8.015,0 6,7Inversions Seguretat Social 74.242,0 2,6 62.565,4 2,1 -11.676,6 -15,7Total altres inversions 329.494,6 11,4 353.254,3 11,9 23.759,7 7,2Total 2.878.041,3 100,0 2.957.739,0 100,0 79.697,7 2,8(1) No es tenen en compte en les infraestructures els convenis amb ADIF amb càrrec a l'article 61del programa 453AFont: Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2007. Annex d'inversions reals.

Pressupost 2006 Pressupost 2007 Variació

14.2. Les inversions segons l’Estatut

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya35 estableix en la seva disposició addicional tercera que

“la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació

interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de

Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys.

Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció

35 Aprovat per la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.


244

d’autovies alternatives”. Amb caràcter provisional, els pressupostos de l’Estat per al 2007

van quantificar en 3.195 milions d’euros el volum d’inversió per a donar compliment a la

disposició addicional tercera de l’Estatut i que representa el 18,8% de la base de càlcul

utilitzada. Aquest import no inclou els 250 milions d’euros que es preveu que RENFE destini

a Catalunya en concepte de material mòbil ferroviari.

En el quadre 14.2.1, es posa de manifest que un 62,4% del total correspon a inversions

directes de les empreses associades al Ministeri de Foment, percentatge que s’incrementa

fins al 75,8% si se li sumen les inversions directes del propi Ministeri de Foment.

Quadre 14.2.1LA INVERSIÓ PÚBLICA DE L'ESTATÀMBIT SECTOR PÚBLIC ESTATALLA INVERSIÓ A CATALUNYA SEGONS L'ESTATUTMilions €

Import %

Ministeri de Foment 2.490 77,9 Inversions 427 13,4 Transferències de capital 69 2,2 Empreses dependents 1.994 62,4Ministeri de Medi Ambient 327 10,2 Inversions 85 2,7 Transferències de capital 144 4,5 Empreses dependents 98 3,1Finançament Ens Territorials 41 1,3 Transferències de capital 41 1,3Dotació SEITTSA per a executar obres previ conveni amb la Generalitat

110 3,4

Obres a executar pel mètode d'abonament total del preu (pla extraordinari de carreteres 2005 i altres obres)

130 4,1

Altres obres incloses les compensacions de peatges 97 3,0Total inversions segons l'Estatut 3.195 100,0


Total sector públic estatal

En aquest punt, dir que la llei de pressupostos de l’Estat per al 2007 incorpora una

disposició addicional (cinquanta-setena) on s’especifica que la Comissió Bilateral Estat-

Generalitat36 establirà i posarà en marxa la metodologia a utilitzar per a determinar el

compliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. En

cas que aquesta divergís de la utilitzada en els pressupostos del 2007, es compensarà la

diferència en els pressupostos que restin dins del període de 7 anys. A més, en aquesta

mateixa disposició es determina que la Comissió prevista en la pròpia disposició addicional

36 Recentment ha estat consituïda la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, establerta pel Títol V de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el si de la qual s’ha creat un grup de treball per a donar compliment a la disposició cinquanta-setena de la Llei de Pressupostos de l’Estat per al 2007.


245

tercera de l’Estatut efectuarà el seguiment de l’execució pressupostària relativa a inversions

en infraestructures en Catalunya, de forma que si s’observen diferències entre el que s’ha

pressupostat i executat s’adoptin les mesures pertinents per a donar compliment a l’Estatut.

247

QUARTA PART

- EL PROJECTE DE PRESSUPOSTOS DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2007

249

15. PRINCIPALS ÀREES D’ACTUACIÓ

PER AL 2007

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 15. Les principals àrees d’actuació per al 2007

251

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 s’inscriuen en un context

favorable d’evolució de l’economia catalana i en un marc pressupostari de reducció del

dèficit de les finances públiques, d’acord amb els compromisos financers del Pla de

sanejament 2005-2008.

Les principals àrees d’actuació dels pressupostos per al 2007 s’inscriuen dins els tres eixos

del Pla de Govern 2007-2010: les politiques socials per a la millora del benestar, les

administracions i el seu govern i l’impuls d’una economia dinàmica en un territori sostenible.

Reforçar l’estat del benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada

Seguint la mateixa línia dels darrers anys, les politiques socials -que representen més de la

meitat de la despesa- esdevenen la primera gran prioritat d’aquests pressupostos. Entre

aquests grans eixos, destaca la millora dels serveis sanitaris per atendre les necessitats

creixents de la població, així com el reforç de la prevenció i la promoció de la salut.

En l’àmbit de l’educació els objectius s’orienten cap a la millora de la qualitat de

l’ensenyament i la potenciació del sistema educatiu públic en tots els seus nivells; quan a la

formació processional s’inclouen accions encaminades a millorar la seva vinculació amb el

mon laboral, i en l’àmbit universitari es continua avançant en el procés d’adaptació a l’Espai

europeu d’educació superior.

Durant el 2007 es potenciaran les politiques d’atenció a les persones que pateixen

situacions de dependència, de pobresa i de risc d’exclusió social, així com als infants i a les

famílies, de manera que la política de protecció social i de la família esdevé un eix bàsic

d’aquests comptes públics. Els pressupostos d’enguany també incideixen en la millora dels

sistemes d’acollida i d’integració de la immigració, a l’hora que recullen un compromís amb

la cultura, amb la promoció de la llengua i amb l’establiment de politiques adreçades a

garantir la igualtat d’oportunitats.

Incrementar la qualitat democràtica i l’eficàcia del govern i institucions

Els pressupostos per al 2007 enforteixen la col.laboració entre la Generalitat i els governs

locals, consolidant espais de coparticipació, i continuant la política d’increment de recursos

per als ajuntaments. També destaquen les actuacions encaminades a fomentar la

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 15. Les principals àrees d’actuació per al 2007

252

participació de la Generalitat en els afers europeus i internacionals, potenciant la presencia

de Catalunya davant la Unió Europea i la cooperació al desenvolupament.

Aquests comptes públics també incideix en la promoció de les noves tecnologies per millorar

la informació i facilitar els tràmits als ciutadans i a les empreses, contribuint així a apropar

els serveis públics a la societat. D’altra banda, es manté l’impuls a les politiques

relacionades amb els serveis públics de seguretat i protecció civil i de justícia, amb un

creixement notable dels recursos assignats a aquestes àrees.

Potenciar una economia plena i dinàmica en un territori sostenible

En la mateixa linia dels darrers anys, una de les grans prioritats dels pressupostos és la

millora de la competitivitat de l’economia catalana i la contribució a incrementar la seva

capacitat de creixement. En aquest sentit, en el marc de l’Acord estratègic per a la

internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, es

prioritzen les politiques amb major incidència sobre la productivitat de l’economia, en un

context de sostenibilitat ambiental i de desenvolupament territorial equilibrat i cohesionat.

En l’àmbit de les infraestrucutres, s’han iniciat les actuacions previstes al Pla

d’Infraestructures de transport de Catalunya 2007-2026, que prioritza la millora de la

connectivitat i el desenvolupament d’un model de mobilitat més sostenible basat en el

ferrocarril i el transport públic. En matèria de medi ambient es preveuen inversions per

garantir la disponibilitat i el sanejament de l’aigua, com també per minimitzar residus.

Així mateix, aquests pressupostos preveuen un augment molt significatiu de la despesa en

R+D+i, promovent la recerca bàsica, la innovació i la transferència tecnològica. També son

destacables les actuacions de suport al teixit econòmic de Catalunya, l’impuls d’un model

turístic de qualitat i sostenible, i la promoció del sector agrari i el comerç.

D’altra banda, es potencien les politiques dirigides a consolidar l’estabilitat laboral dels joves

i facilitar la seva incorporació al mon laboral, i s’atorga una especial atenció a la política

orientada a facilitar l’accés a l’habitatge als sectors socials que tenen més dificultats per

accedir-hi. Pel que fa a les mesures de política fiscal i financera per incentivar l’economia de

les famílies i de les empreses, destaquen la reforma de l’impost sobre successions i

donacions, la creació de l’Agència Tributaria de Catalunya i la potenciació dels mecanismes

de col.laboració amb el sector financer.

253

16. EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2007

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 16. El finançament de la Generalitat de Catalunya per al 2007

255

En aquest capítol es presenten les previsions de recursos de la Generalitat de Catalunya per

a l’any 2007, destacant en primer lloc les que es desprenen del model de finançament

autonòmic, que per la seva rellevància i característiques s’analitzen separadament, i en

segon lloc, les xifres de la totalitat del projecte de pressupost d’ingressos. Les dades fan

referència a la Generalitat de Catalunya, en sentit estricte, és a dir, no inclouen cap dels

organismes, empreses, ens, fundacions i consorcis que depenen totalment o en part

majoritària de la Generalitat. Val a dir que el subsector Generalitat representa una part molt

important dels recursos de tot el sector públic autonòmic, un 82,8% del total consolidat per al

2007.

16.1. Els ingressos del model de finançament autonòmic

Els ingressos de la Generalitat de Catalunya de l’any 2007 estan determinats pel model de

finançament vigent des de l’any 2002, aprovat per la Llei orgànica 7/2001, de 27 de

desembre, de modificació de la Llei orgànica 8/1980, de finançament de les comunitats

autònomes (LOFCA) i per la Llei 21/2001, de 27 de desembre, que regula les mesures

fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de

règim comú i ciutats amb estatut d’autonomia. S’ha de destacar que l’aprovació de les

mesures adoptades a partir de la Conferència de Presidents de 10 de setembre de 2005, en

relació a la dotació de recursos per al finançament de la sanitat, ha suposat un augment dels

recursos aportats pel sistema.

El bloc de recursos del sistema de finançament de les comunitats autònomes està format

pels tributs cedits per l’Estat, el fons de suficiència, els fons específics de l’acord de

finançament, les transferències de l’acord de finançament sanitari i les liquidacions pendents

d’ingressos vinculats al model de finançament. Per altra part, la Generalitat, a diferència de

la resta de comunitats autònomes, disposa de competències en matèria de policia

autonòmica i com a conseqüència, rep unes transferències de l’Estat pel seu finançament.

Els tributs cedits parcialment per l’Estat són els següents:

l’impost sobre la renda de les persones físiques (un 33%);

l’impost sobre el valor afegit (un 35%);

l’impost especial sobre alcohols (un 40%);

l’impost especial sobre hidrocarburs (un 40%);

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 16.El finançament de la Generalitat de Catalunya per al 2007

256

l’impost especial sobre labors del tabac (un 40%)

Els tributs cedits per l’Estat en un 100% són els següents:

l’impost sobre el patrimoni

l’impost sobre successions i donacions

l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats

els tributs sobre el joc

l’impost especial sobre l’energia

l’impost especial sobre determinats mitjans de transport

l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs

La Generalitat de Catalunya té competències normatives sobre els tributs cedits totalment

(excepte l’impost especial sobre l’energia) i sobre el tram autonòmic de l’IRPF.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya37 comportarà canvis en el model de finançament

autonòmic; concretament, el Títol VI de l’Estatut i determinades disposicions addicionals

estableixen un marc per a desenvolupar aquest nou model de finançament. Pel que fa als

ingressos tributaris, l’Estatut preveu un augment dels percentatges de cessió dels impostos

compartits, un augment de la capacitat normativa i una major presència de la Generalitat en

la gestió dels impostos. L’Estatut també preveu l’existència de mecanismes d’anivellament i

de solidaritat amb l’objectiu que les comunitats autònomes puguin prestar un nivell similar de

recursos sempre que facin un esforç fiscal també similar per a la prestació dels serveis

essencials de l’estat del benestar. Aquest model establert en l’Estatut s’haurà de

desenvolupar en un futur pròxim; de fet, el mateix text legal estableix un període de dos anys

des de l’entrada en vigor de l’Estatut perquè es concretin tots els aspectes del Títol VI.

Aquest termini finalitza el 9 d’agost de 2008; per tant, els ingressos previstos per al 2007,

corresponen, com s’ha indicat abans, al model de finançament vigent des de 2002.

Les previsions dels recursos aportats pel model de finançament per al 2007 contenen

l’efecte d’algunes novetats normatives, com per exemple l’impacte de la reforma estatal de

l’IRPF38. Aquesta reforma suposa una moderació de la taxa de creixement dels ingressos

derivats d’aquesta figura tributària, que se situa en un 7,4%, si bé aquest creixement és

37 Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya 38 la Llei 35/2006, de 28 de novembre de 2006, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos sobre societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni.


257

superior al 5,8% previst per a la recaptació total d’aquest impost al conjunt d’Espanya39. Cal

assenyalar que aquesta reforma de l’IRPF té un impacte més important en el tram estatal de

l’impost que en el tram autonòmic. Per altra banda, una part de l’impacte recaptatori es

traslladarà a l’exercici 2008, fet que explica que la previsió sobre la recaptació total de l’IRPF

per al 2007 presenti increments positius, tot i la pèrdua recaptatòria anunciada pel Ministeri

d’Economia i Hisenda.

Pel que fa a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, s’ha

d’assenyalar que la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanya la Llei de

pressupostos de la Generalitat de Catalunya incorpora novetats en el tipus de gravamen

dels documents notarials. Així, la constitució i la modificació de drets reals a favor d’una

societat de garantia recíproca amb domicili social a Catalunya es gravarà a un tipus d’un

0,1% (enfront al 0,3% actual) i la constitució i la modificació de préstecs hipotecaris atorgats

a favor de contribuents de 32 anys o menys per a l’adquisició del seu habitatge habitual ho

serà en un 0,5% (enfront a l’1% actual), sempre que la seva base imposable total de l’IRPF

menys el mínim personal i familiar no superi els 30.000 euros.

Per altra banda, i pel que fa a la capacitat normativa de la Generalitat, en aplicació de les

mesures adoptades a la Conferència de Presidents de setembre del 200540, es va acordar

atorgar major capacitat normativa a les comunitats autònomes en relació als impostos

especials sobre determinats mitjans de transport i sobre les vendes minoristes de

determinats hidrocarburs. Per al 2007, la Generalitat no té previst utilitzar aquest increment

de capacitat normativa.

En el quadre 16.1.1 es detallen els recursos derivats del model de finançament autonòmic

previstos en el pressupost de l’any 2007, així com la seva comparació amb l’exercici

anterior. En total, aquests recursos assoleixen els 21.144 milions d’euros, dels quals un

83,2% corresponen a tributs cedits i un 16,8% a ingressos per transferències. Els ingressos

totals del sistema de finançament que preveu el pressupost presenten un augment total d’un

12,5%, xifra que en valors absoluts representa un increment de 2.344 milions d’euros.

39 Segons la Presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2006 i el 2007. 40Aprovades a la Llei 25/2006, de 17 de juliol, per la que es modifica el règim fiscal de les reorganitzacions empresarials i del sistema portuari i s’aproven mesures tributàries per al finançament sanitari i per al sector del transport per carretera.


258

Quadre 16.1.1EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2007INGRESSOS DEL MODEL DE FINANÇAMENTMilers €

2006 2007 % var. 07/06

Impost s/successions i donacions 524.472 795.000 51,6Impost s/patrimoni 313.728 387.200 23,4Impost s/transmissions patrimonials i AJD 3.675.684 4.445.100 20,9Tributs sobre el joc 356.971 355.000 -0,6IRPF (tram autonòmic) 4.268.651 4.586.284 7,4IVA (participació en l'impost estatal) 3.444.910 4.014.321 16,5Impost s/labors del tabac (participació en l'impost estatal) 527.698 523.534 -0,8Impost s/alcohols (participació en l'impost estatal) 99.238 102.656 3,4Impost s/hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 806.389 770.936 -4,4Impost s/energia (participació en l'impost estatal) 202.186 206.574 2,2Impost s/determinats mitjans de transport (participació en l'impost estatal) 312.953 388.252 24,1Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (participació en l'impost estatal) 164.524 160.900 -2,2Impost s/vendes minoristes det. hidrocarburs (tram autonòmic) 164.524 160.900 -2,2Liquidacions pendents impostos cedits (*) 632.640 700.102 10,7Total ingressos tributs cedits 15.494.567 17.596.759 13,6Fons de suficiència 2.497.492 2.688.605 7,7Fons específics de l'acord de finançament (**) 70.707 78.216 10,6Transferències de l'acord de finançament sanitari 154.836 129.000 -16,7Liquidacions garantia assistència sanitària 87.000 0 --Liquidacions pendents fons de suficiència 37.360 128.755 244,6Policia autonòmica 458.476 523.106 14,1Total ingressos per transferències 3.305.871 3.547.683 7,3Total recursos model de finançament 18.800.438 21.144.441 12,5

(*) Liquidacions pendents tram autònomic IRPF i participació en l'IVA i en els impostos s/consums específics.(**) Fons de cohesió sanitària i ILT

Per conceptes, destaca la importància de determinades figures tributàries, com el tram

autonòmic de l’IRPF -un 21,7% dels ingressos del model de finançament-, l’impost sobre

transmissions patrimonials i actes jurídics documentats –un 21%- i la participació en l’IVA –

un 19%-.

Pel que fa a les transferències, les més importants en termes quantitatius són les que

provenen del fons de suficiència, que representen un 12,7% dels ingressos del model de

finançament. Cal destacar també, la previsió de recursos en concepte de transferències pel

finançament de la policia autonòmica, que és de 523 milions d’euros, amb un augment d’un

14,1%, que s’explica pel progressiu desplegament de la Policia Autonòmica.

En relació amb l’any 2006, els increments més notables corresponen a l’impost sobre

successions i donacions (51,6%), l’impost sobre determinats mitjans de transport (24,1%),

l’impost de patrimoni (23,4%), l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics

documentats (20,9%). Aquests augments s’expliquen pel bon comportament de la seva

recaptació durant l’any anterior; així per exemple, si es comparen les previsions 2007 amb


259

els imports liquidats en el 2006, s’observa que l’impost de successions i donacions creix un

12%, l’impost sobre determinats mitjans de transport, un 5,6% i l’impost sobre el patrimoni

un 6,7%. També la reducció de les previsions de recaptació previstes en tributs sobre el joc i

l’impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs, s’expliquen pel seu

comportament durant el 2006, de manera que la previsió de disminució en termes

pressupostaris, passaria a ser d’un augment del 6,7% per ambdues figures tributàries, si es

comparen amb la liquidació del 2006.

Les previsions corresponents al tram autonòmic de l’IRPF, a la participació en l’IVA i en els

impostos especials estan en consonància amb les previsions facilitades pel Ministeri

d’Economia i Hisenda sobre la previsió de recursos del sistema de finançament.

El pressupost de 2007 també conté les previsions de recursos que aportarà la liquidació del

model de finançament d’exercicis anteriors. Cal recordar que l’actual model de finançament

parteix d’una previsió de recursos en concepte de tributs cedits compartits amb l’Estat i de

transferències del fons de suficiència, els quals són objecte de liquidació en el termini de dos

exercicis pressupostaris, de manera que les previsions de 2007 inclouen un total de 829

milions d’euros en concepte de liquidació de l’exercici 2005. Cal assenyalar que no s’ha

inclòs cap previsió de recursos per a la garantia de l’assistència sanitària perquè es preveu

que no es compleixin les condicions per accedir a aquesta garantia.

16.2.. Els ingressos de la Generalitat de Catalunya

En l’apartat precedent s’han analitzat els ingressos que formen el bloc de recursos del model

de finançament autonòmic; a continuació, i amb l’objecte de tenir una visió completa del

conjunt d’ingressos de la Generalitat, es presenten en aquest apartat tots els recursos de la

Generalitat previstos pel 2007, emmarcant els que fan referència al model de finançament.

En el quadre 16.2.1 es pot observar que els recursos del model de finançament representen

un 79,2% dels ingressos de la Generalitat de Catalunya previstos per al 2007. Si no es

consideren les transferències en concepte de participació dels ens locals en els tributs de

l’Estat, en els quals la Generalitat només fa una funció de caixa pagadora, aquest

percentatge passaria a ser d’un 88,2%, xifra que palesa la importància quantitativa dels

recursos derivats del model de finançament vigent dins el pressupost de la Generalitat de

Catalunya.


260

Quadre 16.2.1

SUBSECTOR GENERALITAT

Milers €

% Variació Import % s/total Import % s/total 07/06

Recursos model de finançament 18.800.438 78,6 21.144.441 79,2 12,5Participació ens locals tributs de l'Estat 2.524.360 10,6 2.704.400 10,1 7,1Altres ingressos no financers 876.940 3,7 868.782 3,3 -0,9Ingressos financers 1.722.724 7,2 1.967.021 7,4 14,2

Total 23.924.462 100,0 26.684.644 100,0 11,5

20072006

EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2007

RESUM PER GRUPS D'INGRESSOS

En el quadre 16.2.2 es detallen aquests ingressos segons la seva classificació econòmica.

Pel que fa a les operacions corrents, els ingressos derivats dels impostos representen en

conjunt un 64,7% del pressupost i les transferències corrents un 24,7%, la major part de les

quals provenen de l’Estat a través del fons de suficiència i de la participació dels ens locals

en els tributs de l’Estat. Els ingressos de capital corresponen únicament a les transferències

procedents del sector públic estatal i de la Unió Europea, i en conjunt representen un 0,9%

dels ingressos totals de la Generalitat. Finalment, els ingressos de caràcter financer

representen un 7,4% dels recursos totals.

Quadre 16.2.2

SUBSECTOR GENERALITAT

Milers €

Import % s/total Import % s/total

1. Impostos directes 5.558.299 23,2 6.338.619 23,8 14,02. Impostos indirectes 9.593.745 40,1 10.917.639 40,9 13,83. Taxes i altres ingressos 556.459 2,3 583.300 2,2 4,84. Transferències corrents 6.211.276 26,0 6.582.283 24,7 6,05. Ingressos patrimonials 48.091 0,2 48.600 0,2 1,1Total ingressos corrents 21.967.870 91,8 24.470.442 91,7 11,46. Alienació d'inversions reals 0 0,0 0 0,0 --7. Transferències de capital 233.868 1,0 247.182 0,9 5,7Total ingressos de capital 233.868 1,0 247.182 0,9 5,78. Actius financers 0 0,0 0 0,0 --9. Passius financers 1.722.724 7,2 1.967.021 7,4 14,2Total ingressos financers 1.722.724 7,2 1.967.021 7,4 14,2Total ingressos 23.924.462 100,0 26.684.644 100,0 11,5


CLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOS

20072006 % variació 07/06

Respecte a l’any 2006, destaquen els increments tant dels impostos directes com dels

indirectes que, en part, s’expliquen per l’evolució positiva de la recaptació durant l’any 2006

respecte a les previsions inicials, com s’ha indicat abans. En aquest cas, el comportament

més destacable correspon a l’impost de successions i donacions, l’impost sobre patrimoni i


261

l’impost sobre determinats mitjans de transport. En conjunt, es preveu que el capítol

d’impostos directes creixi un 14% i que el d’impostos indirectes ho faci en un 13,8%.

Com a complement a les xifres presentades, en el gràfic 16.2.1 es detalla l’estructura dels

pressupostos de la Generalitat previstos per al 2007 des de la vessant dels ingressos. En

conjunt, els recursos derivats dels tributs cedits representen un 63,3% del pressupost total,

la participació dels ens locals en els tributs de l’Estat un 10,1% i el fons de suficiència un

10,1%, de manera que aquests tres grups d’ingressos absorbeixen un 83,5% de la previsió

total de recursos de l’any 2007.

Gràfic 16.2.1

SUBSECTOR GENERALITATCLASSIFICACIÓ DELS INGRESSOS


Impost s/transmissions patrimonials i AJD

16,7%

Altres tributs cedits14,4%

Altres ingressos model finançament

5,8%

Participació ens locals 10,1%

Altres ingressos no financers

3,3%

Ingressos financers7,4%

Fons de suficiència10,1%

Participació en l'IVA15,0%

Tram autonòmic IRPF17,2%

263

17. LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 17. Les inversions de la Generalitat de Catalunya

265

El volum de despesa de capital pressupostada en l’any 2007 pel conjunt del sector públic de

la Generalitat de Catalunya és de 4.485,5 milions d’euros, dels quals 3.675 milions d’euros

corresponen a inversions reals i 810,5 milions d’euros a transferències de capital.

Desprès d’uns anys de forts creixements de la inversió (95,4% d’increment entre l’any 2003 i

el 2006) en els pressupostos per al 2007 es consoliden els nivells assolits. En relació amb

les xifres de l’any 2006 cal tenir en compte l’efecte de la reprogramació de la inversió de

l’empresa pública IFERCAT en la línia 9 del metro de Barcelona. Així, si es considera

aquesta circumstància, el conjunt de la inversió mostra un creixement de l’1,6%.

En efecte, l’esmentada empresa ha revisat la programació temporal dels seus projectes

d’inversió a la línia 9, a fi d’adaptar-los al ritme d’execució real, el que ha comportat unes

estimacions d’inversió per al 2007 inferiors a les previstes per al 2006 (438,2 M€ el 2007

enfront de 804 M€ el 2006).

Quadre 17.1.1LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Milers €2006 2007

CapítolsPressupost

aprovat Projecte

Inversions reals (sense IFERCAT) 3.245.973 3.236.787 -0,3Inversions reals IFERCAT 803.995 438.233 -45,5

Transferències de capital 737.661 810.497 9,9

Total despeses de capital 4.787.629 4.485.517 -6,3

Total despeses de capital (sense IFERCAT) 3.983.634 4.047.284 1,6

% Variació 07/06

DESPESES DE CAPITAL CONSOLIDADES PRESSUPOSTADES PEL CONJUNT DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT.

A banda dels projectes d’inversió consignats en el pressupost, la Generalitat executarà al

llarg de l’any 2007 una sèrie de projectes addicionals amb sistemes de finançament

específics (concessions, drets de superfície i mètode alemany) que no tenen una

repercussió directa sobre el pressupost de l’exercici.

El volum d’inversió finançada en base a aquests sistemes específics és de 614,2 en l’any

2007, el que sumat als 4.485,5 milions d’euros de despesa de capital pressupostada, situa el

total d’actuacions inversores del conjunt del sector públic per a l’exercici 2007 en 5.099,7

milions d’euros.


266


Milers €2007

Projecte

Concessió12 - Administració i serveis generals 1.19021.- Justícia 80.556521. Carreteres 168.820Total concessió 250.566

Drets de Superfície21. Justícia 119.64722. Seguretat i protecció civil 71.162Total drets de superfície 190.809

Mètode alemany521. Carreteres 83.071522. Infraestructures ferroviàries 45.941562. Transf. i millora en matèria de regadius 43.814Total mètode alemany 172.826

TOTAL INVERSIÓ AMB SISTEMES ESPECÍFICS 614.201

INVERSIONS AMB SISTEMES DE FINANÇAMENT ESPECÍFICS

En la resta del capítol es fa una anàlisi des d’una vessant territorial i sectorial centrada

bàsicament en la inversió real (capítol 6) pressupostada en l’any 2007.

Anàlisi de la inversió real des de la vesant territorial

A l’hora d’analitzar la inversió comarcalitzada cal tenir en compte que els beneficis socials

generats per un projecte d’inversió s’estenen territorialment molt més enllà de la seva

ubicació física. Així doncs, les inversions d’una determinada comarca poden generar

importants externalitats positives sobre les comarques veïnes i a l’inrevés. Aquest fet cal

tenir-lo molt present a l’hora d’analitzar la inversió en una determinada comarca,

especialment si tenim en compte la petita dimensió relativa d’algunes d’elles.

Els quadres 17.1.3 i 17.1.4 mostren la distribució de la inversió real consolidada per

subsectors i comarques, així com per àmbits del Pla territorial general respectivament.


267

Quadre 17.1.3LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADISTRIBUCIÓ PER COMARQUES DE LES INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES L'ANY 2007Milers €

SCS i Empreses Consorcis TOTALGeneralitat EGSS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. Consolidat %

Alt Camp 165 541 - - 18.251 - 18.956 0,7Alt Empordà 7.968 538 - - 55.042 - 63.547 2,4Alt Penedès 742 2.223 - - 34.548 4.185 41.699 1,6Alt Urgell 3.250 - - - 7.514 - 10.764 0,4Alta Ribagorça 182 1.126 - - 1.614 - 2.922 0,1Anoia 2.202 - - - 30.185 75 32.463 1,2Bages 4.745 161 790 - 38.575 3 44.273 1,7Baix Camp 3.287 2.068 - - 36.722 25 42.102 1,6Baix Ebre 1.590 80 - - 27.075 - 28.744 1,1Baix Empordà 5.866 478 - - 66.093 - 72.436 2,8Baix Llobregat 15.097 2.217 6 - 273.010 52 290.382 11,2Baix Penedès 301 126 - - 29.873 - 30.300 1,2Barcelonès 117.698 15.337 5.837 1.088 753.735 18.068 911.762 35,1Berguedà 7.679 - 40 - 6.010 - 13.729 0,5Cerdanya 370 - - - 5.083 - 5.453 0,2Conca de Barberà 4.946 562 - - 4.538 - 10.046 0,4Garraf 2.066 - - - 27.603 6 29.675 1,1Garrigues 803 460 - - 22.150 - 23.412 0,9Garrotxa 1.752 - - - 26.406 - 28.158 1,1Gironès 2.687 764 - - 55.309 14 58.773 2,3Maresme 2.471 6.414 - - 66.377 2.257 77.519 3,0Montsià 2.515 142 - - 16.148 - 18.804 0,7Noguera 3.876 - - - 48.091 - 51.967 2,0Osona 6.877 624 - - 41.624 600 49.725 1,9Pallars Jussà 1.413 - 7 - 6.192 - 7.612 0,3Pallars Sobirà 1.507 790 - - 16.549 - 18.845 0,7Pla d'Urgell 408 290 - - 8.190 - 8.889 0,3Pla de l'Estany 271 266 - - 2.965 - 3.502 0,1Priorat 1.189 - - - 4.661 - 5.850 0,2Ribera d'Ebre 4.237 3.106 - - 5.603 - 12.946 0,5Ripollès 3.991 - - - 17.203 - 21.194 0,8Segarra 1.199 - - - 24.269 - 25.468 1,0Segrià 10.194 117 - 46 51.447 - 61.804 2,4Selva 4.210 2.508 - - 56.147 2.997 65.863 2,5Solsonès 3.563 - - - 9.311 - 12.873 0,5Tarragonès 4.570 467 1.724 - 30.923 - 37.684 1,5Terra Alta 92 286 - - 11.037 - 11.416 0,4Urgell 775 - - - 44.607 - 45.381 1,7Val d'Aran 795 - - - 4.458 - 5.253 0,2Vallès Occidental 11.279 3.752 627 - 151.549 25.430 192.638 7,4Vallès Oriental 6.162 5.977 2.195 - 88.352 - 102.686 4,0

Total comarcalitzat 254.990 51.419 11.226 1.134 2.225.037 53.712 2.597.518 100,0

No comarcalitzat 302.640 62.354 25.317 230 677.986 8.975 1.077.502

TOTAL Consolidat (*) 557.630 113.773 36.543 1.364 2.903.023 62.687 3.675.020

(*) S'han exclòs les aportacions de la Generalitat a través de capítol 6 a GISA, REGSA, REGSEGA, Forestal Catalana, Consorci Sanitari de Barcelona i Institut Català d'Oncologia


268


Milers €SCS i Empreses Consorcis TOTAL

Generalitat EGSS EAA EACiF (EDP+SM) i Fund. Consolidat %

Àmbit Metropolità 155.516 35.921 8.665 1.088 1.395.174 49.998 1.646.362 63,4Comarques Gironines 26.746 4.552 - - 279.165 3.011 313.474 12,1Camp de Tarragona 14.458 3.764 1.724 - 124.969 25 144.939 5,6Terres de l'Ebre 8.434 3.614 - - 59.862 - 71.910 2,8Àmbit de Ponent 17.254 867 - 46 198.753 - 216.921 8,4Comarques Centrals 25.066 785 830 - 125.705 678 153.063 5,9Alt Pirineu i Aran 7.518 1.916 7 - 41.409 - 50.850 2,0

Total Comarcalitzat 254.990 51.419 11.226 1.134 2.225.037 53.712 2.597.518 100,0

No comarcalitzat 302.640 62.354 25.317 230 677.986 8.975 1.077.502

TOTAL Consolidat (*) 557.630 113.773 36.543 1.364 2.903.023 62.687 3.675.020

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL DE LES INVERSIONS REALS PRESSUPOSTADES L'ANY 2007


Globalment, les inversions reals consolidades de l’any 2007 presenten un grau de

territorialització del 70,7%, les inversions no territorialitzades corresponen a actuacions que

per la seva tipologia no poden ser assignades a un territori concret, o bé afecten

simultàniament a diverses comarques.

Respecte a la distribució de la inversió per subsectors, s’observa a com la inversió es

canalitza principalment a través de les empreses públiques, les quals representen en torn al

79% de la inversió total consolidada (un 85,7% si considerem exclusivament la part de la

inversió territorialitzada).

El quadre 17.1.5 mostra la inversió per càpita (segons població del padró municipal del

2006) per àmbits del Pla territorial general.


269


Milers €Inv. consolidada Inv per càpita Índex(milers d'euros) % (euros/hab) (com= 100)

Àmbit Metropolità 1.646.362 63,4 340,06 93Comarques Gironines 313.474 12,1 465,54 128Camp de Tarragona 144.939 5,6 262,09 72Terres de l'Ebre 71.910 2,8 405,21 111Àmbit de Ponent 216.921 8,4 644,94 177Comarques Centrals 153.063 5,9 318,00 87Alt Pirineu i Aran 50.850 2,0 707,87 194

Total Comarcalitzat 2.597.518 100,0 364,07 100

No comarcalitzat 1.077.502 151,02

TOTAL Consolidat (*) 3.675.020 515,09

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL DE LES INVERSIONS REALS PER CÀPITA.


Si comparem les dades d’inversió per àmbits del Pla territorial general, el major volum

d’inversió es concentra en el Àmbit Metropolità amb 1.646,4 milions d’euros (el 63,4% del

total de la inversió territorialitzada).

A més distància trobem les comarques Gironines (313,5 milions d’euros, el 12,1%), l’Àmbit

de Ponent (216,9 milions d’euros, el 8,4%), les comarques Centrals (153,1 milions d’euros,

el 5,9%), el Camp de Tarragona (144,9 milions d’euros, el 5,6%) i les Terres de l’Ebre (71,9

milions d’euros, el 2,8%). Finalment trobem Alt Pirineu i Aran (50,9 milions d’euros, el 2,0%).

Tanmateix, la situació varia si es considera les inversió en termes per càpita, llavors l’àmbit

més beneficiat és el de l’Alt Pirineu i Aran amb 707,87 euros/hab.

Finalment, el quadre 17.1.6 mostra la distribució per àmbits del Pla territorial de la inversió a

executar en l’any 2007 finançada amb sistemes específics sense repercussió directa sobre

el pressupost de l’exercici.


270


Milers €Dret de Mètode Inv. per càpita

Concessió Superfície Alemany TOTAL % (euros / hab) Índex

Àmbit Metropolità 80.556 139.556 51.419 271.531 65,6 56,09 96,6Comarques Gironines 21.445 7.050 10.758 39.254 9,5 58,30 100,4Camp de Tarragona 12.440 6.883 - 19.323 4,7 34,94 60,2Terres de l'Ebre - - 9.258 9.258 2,2 52,17 89,9Àmbit de Ponent - - 37.539 37.539 9,1 111,61 192,2Comarques Centrals - 37.320 - 37.320 9,0 77,53 133,5Alt Pirineu i Aran - - - - - - -

Total Territorialitzat 114.441 190.809 108.975 414.225 100,0 58,06 100,0

No Territorialitzable 136.125 - 63.851 199.976 28,03

TOTAL ESPECÍFICS 250.566 190.809 172.826 614.201 86,09

DISTRIBUCIÓ PER ÀMBITS DEL PLA TERRITORIAL GENERAL D'ALTRES INVERSIONS AMB SISTEMES DE FINANÇAMENT ESPECÍFICS

Anàlisi de la inversió real des d’una vesant sectorial.

El quadre 17.1.7 mostra la distribució de la inversió real consolidada distribuïda per

polítiques de despesa.


271

Quadre 17.1.7LES INVERSIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYADISTRIBUCIÓ DE LA INVERSIÓ REAL CONSOLIDADA PER POLÍTIQUES DE DESPESAMilers €

2007Política de despesa (*) Projecte % s/total

11 Alta direcció Generalitat i el seu Govern 16.539 0,512 Administració i serveis generals 309.735 8,41. Funcionament institucions i ad. general 326.274 8,921 Justícia 49.388 1,322 Seguretat i protecció civil 109.188 3,023 Rel. exteriors i cooperació desenv. 231 0,02. Serveis públics generals 158.807 4,331 Protecció social 48.453 1,332 Promoció social 14.064 0,433 Foment de l’ocupació 3.101 0,13. Protecció i promoció social 65.618 1,841 Salut 241.071 6,642 Educació 477.543 13,043 Habitatge i altres actuacions urbanes 328.039 8,944 Cultura i esports 51.253 1,445 Llengua catalana 29 0,046 Consum 811 0,04. Producció béns públics de caràcter social 1.098.746 29,951 Cicle de l’aigua 283.455 7,7521 Carreteres 358.142 9,7522 Infraestructures ferroviàries 718.581 19,6523 Suport al transport públic de viatgers 1.235 0,0524 Ports i transport marítim 29.094 0,8525 Aeroports i transport aeri 2.515 0,1526 Logística i altres act. transport mercaderies 23.201 0,653 Soc. informació i coneixement i telecomunic. 176.224 4,854 Urbanisme i ordenació del territori 148.365 4,055 Actuacions ambientals 55.890 1,556 Infraestructures agràries i rurals 170.612 4,657 Recerca, desenvolupament i innovació 12.425 0,358 Altres actuacions de caràcter econòmic 10.719 0,35. Prod. béns públics de caràcter econòmic 1.990.458 54,261 Agricultura, ramaderia i pesca 4.877 0,162 Indústria 7.723 0,263 Energia 8 0,064 Comerç 1.200 0,065 Turisme i oci 11.750 0,367 Sector financer 9.545 0,368 Defensa de la competència 16 0,06. Foment i regulació sectors productius 35.118 1,071 Suport financer als ens locals 0 0,07. Suport financer als ens locals 0 0,0

Total inversió real consolidada 3.675.020 100,0

(*) La política de despesa 52 "Transport", amb un import total de 1.132,8 Meuros en 2007, s’ha desagregat en programes

El gràfic 17.1.1 mostra la distribució de la inversió real consolidada del conjunt del sector

públic per polítiques de despesa.


272

Gràfic 17.1.1INVERSIÓ REAL CONSOLIDADA PER POLÍTIQUES DE DESPESA. PRESSUPOST 2007

Transport30,8%

Educació13,0%

Habitatge i altres actuacions

urbanes8,9%

Cicle de l’aigua7,7%

Salut6,6%

Soc. Inform. i telecomunic.

4,8%

Infr. agràries i rurals4,6%

Resta inversions23,5%

La principal política de depesa receptora de les inversions reals consolidades en l’any 2007

és la de transport, amb 1.132,8 milions d’euros (30,8% de la inversió total consolidada),

destacant en ella les inversions en infraestructures ferroviàries amb 718,6 milions d’euros

(19,6% del total) i en carreteres (358,1 milions d’euros, el 9,7%).

Com a actuacions més destacades en matèria d’infraestructures ferroviàries podem citar la

construcció de la línia 9 del metro amb una inversió a través de l’empresa IFERCAT de

438,3 milions d’euros, el perllongament de la línia 3 del metro, tram Canyelles – Trinitat

Nova (21,4 milions d’euros), el soterrament de la línia Llobregat – Anoia, tram Pallejà (17,7

milions d’euros) o el perllongament del metro del Vallès, tram Terrassa - UPC (13,7 milions

d’euros).

En matèria de carreteres cal destacar el desdoblament de la C-31 Palamós – Palafrugell

(32,9 milions d’euros), la ronda nord de Granollers, tram les Franqueses del Vallès (11,2

milions d’euros), la nova carretera des de l’Eix transversal (a l’alçada del túnel de la

Fontfreda) fins a la C-154 (10,9 milions d’euros), el desdoblament de la C-260, tram Castelló

d’Empúries – Empuriabrava (10,3 milions d’euros).


273

La segona política de despesa en volum inversor és l’Educació, amb un global de 477,5

milions d’euros (el 13,0% del total), on destaquen actuacions com ara el projecte ARANYO-

Campus 22@ (UPF) (6,0 milions d’euros), la reforma i ampliació de l’IES Meridiana (5,2

milions d’euros), el CEIP 25 de Setembre de Rubí (5,0 milions d’euros), el CEIP Marta Mata

de Viladecans (4,1 milions d’euros), l’IES Sitges (4,1 milions d’euros) o l’IES Salou (4,0

milions d’euros).

La següent política de despesa en termes quantitatius és la d’Habitatge i altres actuacions

urbanes, amb un total de 328 milions d’euros d’inversió, on destaca les actuacions en

habitatge en el centre direccional de Cerdanyola del Vallès (18,7 milions d’euros),

actuacions residencials camí de la Porrasa en Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant (6,1 milions

d’euros), habitatges Gran Via – Química en Barcelona (4,5 milions d’euros), actuacions al

barri de la Trinitat de Barcelona (3,5 milions d’euros) o el habitatges en la colònia Castells de

Barcelona (3,5 milions d’euros).

La política relativa al cicle de l’aigua, amb una inversió pressupostada de 283,5 milions

d’euros suposa el 7,7% del total, i en ella destaquen actuacions com la dessaladora

metropolitana de Barcelona (51,5 milions d’euros), l’Estació de tractament d’aigua potable

del Llobregat en Abrera (33,2 milions d’euros) o el desdoblament de l’artèria Cardedeu –

Trinitat (13,9 milions d’euros).

La següent política en importància relativa és la de Salut, la qual compta amb una

assignació de 241,1 milions d’euros, el 6,6% del total, on destaca la remodelació de

l’Hospital de Terrassa (10,8 milions d’euros), la construcció del Parc Hospitalari Martí i Julià

de Salt (10,8 milions d’euros), les obres de reordenació de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell

(10,2 milions d’euros), l’adquisició de l’immoble del Parc Sanitari Pere i Virgili (8 milions

d’euros) o el projecte d’obres de l’edifici “Xaloc” de salut mental al Parc Sanitari Pere i Virgili

(7,7 milions d’euros).

També destaquem en importància les inversions en matèria de Societat de la informació i

coneixement i telecomunicacions (176,2 milions d’euros), que correspon bàsicament a les

inversions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (62,3 milions

d’euros) i a les actuacions de les diferents empreses integrants de la CCRTV (110,8 milions

d’euros).

Les infraestructures agràries i rurals suposen una inversió de 170,6 milions d’euros,

destacant en elles les inversions en matèria de regadius (136,9 milions d’euros) que es


274

canalitzen principalment a través de les empreses REGSA i Reg Sistema Segarra -

Garrigues.

Altres polítiques de despesa d’importància són la d’Urbanisme i ordenació del territori amb

148,4 milions d’euros, la Seguretat i protecció civil, amb una inversió global de 109,2 milions

d’euros, les actuacions ambientals (55,9 milions d’euros) la Cultura i els esports (51,3

milions d’euros), la Justícia (49,4 milions d’euros) i la Protecció social (48,5 milions d’euros).

Finalment, respecte a les inversions finançades amb sistemes específics cal destacar, entre

d’altres, les actuacions a la nova carretera Eix del Llobregat (carretera C-16), Barcelona a

Puigcerdà (85,8 milions d’euros), la ciutat de la Justícia de Barcelona i L’Hospitalet del

Llobregat (80,5 milions d’euros), la carretera Vic-Olot, tram Torelló – túnel de Bracons – La

Vall d’en Bas (63,9 milions d’euros), el desdoblament de la C-17 tram Centelles – Ripoll

(36,5 milions d’euros) o el nou centre penitenciari “Els Lledoners” a Sant Joan de Vilatorrada

(29,3 milions d’euros).

275

18. ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE

CATALUNYA PER AL 2007

Informe econòmic i financer dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2007 (Projecte) 18. Els pressupostos consolidats del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2007

277

En aquest capítol es presenten les grans xifres del projecte de pressupost consolidat de la

Generalitat de Catalunya per a l’any 2007. Aquests pressupostos, seguint la línia iniciada

l’any 2006, posen l’accent en la pressupostació per programes, fet que permet analitzar la

totalitat de l’actuació prevista pel sector públic de la Generalitat des de la perspectiva de les

polítiques de despesa.

L’àmbit institucional en què s’emmarca el projecte de pressupost consolidat del sector

públic de la Generalitat de Catalunya per al 2007 inclou:

- El pressupost de l’Administració de la Generalitat i els organismes superiors.

- El Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social.

- Les entitats autònomes administratives.

- Les entitats autònomes comercials i financeres.

- Les entitats de dret públic sotmeses a l’ordenament jurídic privat.

- Les societats mercantils.

- Els altres organismes i entitats del sector públic de la Generalitat: consorcis41 i

fundacions.

En relació amb el pressupost de 2006, en el del 2007 s’han incorporat setze noves entitats

(tres de dret públic, una societat mercantil i dotze consorcis) i s’ha suprimit una societat

mercantil.

18.1. Els ingressos consolidats

El pressupost d’ingressos del sector públic de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2007

és de 32.219 milions d’euros, amb un 8,5% d’increment respecte l’any anterior. Per tipologia

d’ingressos, els més importants són els de caràcter corrent, amb un pes d’un 83,9% sobre el

total, seguit dels financers, amb un 13,8%, i els de capital, amb un 2,3%. Aquesta

composició canvia significativament per subsectors, essent destacable la importància dels

ingressos financers en el cas de les entitats autònomes comercials i financeres, les entitats

de dret públic i les societats mercantils, on representen un 47,8%, un 51,7% i un 31,9%,

respectivament.

41 Aquells sota el control efectiu de la Generalitat i que no tinguin com a finalitat la producció en règim de mercat; efectuen operacions de redistribució de renda i de la riquesa nacional i no es financen majoritàriament amb ingressos comercials ( article 3.1 de la Llei 47/2003, General Pressupostària).


278

Per capítols, destaca la participació dels de caràcter impositiu, amb un 53,6% del total

(33,9% per als impostos indirectes i 19,7% per als impostos directes) i de les transferències

corrents, amb un 21,8%.

Quadre 18.1.1

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DELS INGRESSOSMilers €

2006 2007

CapítolsPressupost

aprovat Projecte

1. Impostos directes 5.558.299,0 6.338.619,0 14,02. Impostos indirectes 9.593.745,3 10.917.639,5 13,83. Taxes i altres ingressos 2.266.405,1 2.519.973,9 11,24. Transferències corrents 6.617.876,0 7.039.411,0 6,45. Ingressos patrimonials 178.666,7 204.778,3 14,6Total ingressos corrents 24.214.992,1 27.020.421,7 11,66. Alienació d'inversions reals 254.222,7 265.133,4 4,37. Transferències de capital 309.416,0 482.297,3 55,9Total ingressos de capital 563.638,7 747.430,7 32,68. Actius financers 619.197,1 539.727,2 -12,89. Passius financers 4.291.657,7 3.910.970,9 -8,9Total ingressos financers 4.910.854,8 4.450.698,1 -9,4Total ingressos 29.689.485,6 32.218.550,5 8,5

% Variació 07/06

ELS PRESSUPOSTOS CONSOLIDATS DEL SECTOR PÚBLIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER AL 2007

Els ingressos impositius son els que fan una aportació més important al creixement del

pressupost, ja que tenen un pes important en el total i a més presenten un creixement

superior a la mitjana. Concretament, aquests dos capítols aporten un 83% de l’augment

global del pressupost. Les transferències corrents tenen un increment inferior a la mitjana,

però en termes absoluts aporten un 17% a l’augment dels recursos. Les transferències de

capital i els ingressos patrimonials presenten uns creixements relativament elevats, però el

seu pes quantitatiu és poc rellevant. Els ingressos de caràcter financer es redueixen un

9,4%.


279

Qua

dre

18.1

.2EL

S PR

ESSU

POST

OS

CO

NSO

LID

ATS

DEL

SEC

TOR

PÚ

BLIC

DE

LA G

ENER

ALIT

AT D

E C

ATAL

UN

YA P

ER A

L 20

07À

MBI

T S

EC

TOR

PÚ

BLI

C

Mile

rs €

Cap

ítols

Gen

eral

itat

Serv

ei C

atal

à Sa

lut i

EG

SS

Entit

ats

Aut

ònom

es

Adm

inis

trat

ives

Entit

ats

Aut

ònom

es

Com

erci

als

i Fin

.

Entit

ats

Dre

t Pú

blic

Soci

etat

s M

erca

ntils

Con

sorc

isFu

ndac

ions

Tran

sfer

. In

tern

esTo

tal C

onso

lidat

1. Im

post

os d

irect

es6.

338.

619,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

06.

338.

619,

02.

Impo

stos

indi

rect

es10

.917

.639

,50,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

00,

010

.917

.639

,53.

Tax

es i

altre

s in

gres

sos

583.

300,

010

9.70

8,8

91.9

68,7

32.8

83,6

1.14

1.60

2,4

682.

079,

81.

212.

639,

345

.721

,71.

379.

930,

62.

519.

973,

94.

Tra

nsfe

rènc

ies

corre

nts

6.58

2.28

3,2

11.5

91.4

37,3

469.

675,

920

.462

,339

2.92

4,2

71.2

27,9

608.

419,

936

.022

,912

.733

.042

,67.

039.

411,

05.

Ingr

esso

s pa

trim

onia

ls48

.600

,030

0,8

858,

69.

610,

413

7.76

9,5

41.4

58,4

2.41

3,1

212,

336

.444

,720

4.77

8,3

Tota

l ing

ress

os c

orre

nts

24.4

70.4

41,7

11.7

01.4

47,0

562.

503,

262

.956

,31.

672.

296,

179

4.76

6,1

1.82

3.47

2,3

81.9

57,0

14.1

49.4

17,9

27.0

20.4

21,7

6. A

liena

ció

d'in

vers

ions

real

s0,

00,

00,

00,

022

2.35

3,0

983.

863,

47.

375,

10,

094

8.45

8,1

265.

133,

47.

Tra

nsfe

rènc

ies

de c

apita

l24

7.18

1,8

254.

812,

633

.109

,218

.042

,442

0.62

2,2

15.2

23,0

83.6

03,1

7.67

4,9

597.

971,

948

2.29

7,3

Tota

l ing

ress

os d

e ca

pita

l24

7.18

1,8

254.

812,

633

.109

,218

.042

,464

2.97

5,1

999.

086,

490

.978

,27.

674,

91.

546.

430,

074

7.43

0,7

8. A

ctiu

s fin

ance

rs0,

061

.149

,419

5,4

16.7

34,6

1.06

0.45

1,4

383.

490,

742

.561

,81.

971,

11.

026.

827,

353

9.72

7,2

9. P

assi

us fi

nanc

ers

1.96

7.02

0,5

0,0

0,0

57.5

16,7

1.42

2.93

1,1

455.

745,

67.

757,

10,

00,

03.

910.

970,

9To

tal i

ngre

ssos

fina

ncer

s1.

967.

020,

561

.149

,419

5,4

74.2

51,3

2.48

3.38

2,6

839.

236,

250

.318

,91.

971,

11.

026.

827,

34.

450.

698,

1To

tal i

ngre

ssos

26.6

84.6

44,0

12.0

17.4

09,0

595.

807,

815

5.25

0,0

4.79

8.65

3,8

2.63

3.08

8,8

1.96

4.76

9,4

91.6

03,0

16.7

22.6

75,2

32.2

18.5

50,5

CLA

SSIF

ICAC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

ELS

ING

RES

SOS

PER

SU

BSEC

TOR

S


280

18.2. Les despeses consolidades Les despeses del sector públic de la Generalitat de Catalunya per al 2007 es destinen

en un 77,3% a despeses corrents, en un 13,9% a despeses de capital i en un 8,8% a

despeses financeres. De la mateixa forma que en el cas dels ingressos, aquesta distribució

canvia significativament entre subsectors. Per grans tipus de despesa es pot destacar que

tot i que les despeses financeres representen de mitjana un 8,8% del total, assoleixen el

60,1% i el 31,6% en el cas de les entitats autònomes comercials i financeres i de les entitats

de dret públic, respectivament, mentre que per a la Generalitat aquestes despeses

representen un 6,7% del seu total. D’altra banda, les despeses de capital, que són un 13,9%

del total, representen el 54,9% de la despesa de les societats mercantils i el 34,9% de la

corresponent a les entitats de dret públic.

Quadre 18.2.1

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ECONÒMICA DE LES DESPESESMilers €

2006 2007

CapítolsPressupost

aprovat Projecte

1. Remuneracions personal 6.670.646,9 7.773.771,9 16,52. Béns corrents i de serveis 6.493.537,6 7.154.641,0 10,23. Interessos 694.827,9 809.716,9 16,54. Transferències corrents 8.475.086,1 9.063.899,6 6,95. Fons de contingència 92.200,0 95.000,0 3,0Total despeses corrents 22.426.298,5 24.897.029,4 11,06. Inversions reals 4.049.967,9 3.675.020,1 -9,37. Transferències de capital 737.661,3 810.496,9 9,9Total despeses de capital 4.787.629,2 4.485.517,0 -6,38. Actius financers 903.949,0 1.052.259,2 16,49. Passius financers 1.571.609,0 1.783.744,9 13,5Total despeses financeres 2.475.558,0 2.836.004,1 14,6Total despeses 29.689.485,7 32.218.550,5 8,5

% Variació 07/06



281

Qua

dre

18.2

.2E

LS P

RE

SS

UP

OS

TOS

CO

NS

OLI

DA

TS D

EL S

EC

TOR

PÚ

BLI

C D

E L

A G

ENE

RAL

ITAT

DE

CA

TALU

NYA

PE

R A

L 20

07À

MB

IT S

EC

TOR

PÚ

BLI

C

Mile

rs €

Cap

ítols

Gen

eral

itat

Serv

ei C

atal

à de

la

Sal

ut i

EGSS

Entit

ats

Aut

ònom

es

Adm

inis

trat

ives

Entit

ats

Aut

ònom

es

Com

erci

als

i Fin

.

Entit

ats

de D

ret

Públ

icSo

ciet

ats

Mer

cant

ilsC

onso

rcis

Fund

acio

nsTr

ansf

. Int

erne

sTo

tal C

onso

lidat

1. R

emun

erac

ions

per

sona

l4.

496.

210,

61.

885.

703,

311

6.84

8,7

9.85

1,4

438.

540,

027

3.72

8,2

520.

822,

632

.067

,20,

07.

773.

771,

92.

Bén

s co

rrent

s i d

e se

rvei

s1.

329.

662,

44.

973.

713,

512

6.56

2,8

14.0

95,5

782.

941,

955

9.79

4,1

742.

479,

645

.511

,31.

420.

120,

17.

154.

641,

03.

Inte

ress

os56

1.05

2,3

0,0

191,

58.

053,

518

9.96

7,1

33.1

72,2

16.5

96,3

684,

00,

080

9.71

6,9

4. T

rans

ferè

ncie

s co

rren

ts15

.938

.426

,64.

842.

030,

130

0.69

2,6

28.2

02,7

195.

955,

04.

452,

548

5.11

5,1

877,

912

.731

.853

,19.

063.

899,

65.

Fon

s de

con

tingè

ncia

95.0

00,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

0,0

95.0

00,0

Tota

l des

pese

s co

rren

ts22

.420

.351

,911

.701

.447

,054

4.29

5,7

60.2

03,1

1.60

7.40

4,0

871.

146,

91.

765.

013,

679

.140

,414

.151

.973

,224

.897

.029

,46.

Inve

rsio

ns re

als

1.39

3.52

9,9

205.

922,

537

.143

,11.

363,

81.

474.

342,

91.

440.

984,

454

.404

,88.

282,

094

0.95

3,3

3.67

5.02

0,1

7. T

rans

ferè

ncie

s de

cap

ital

1.06

7.37

1,1

48.8

90,1

14.1

57,9

315,

020

0.98

8,4

4.00

0,0

76.7

28,1

0,0

601.

953,

781

0.49

6,9

Tota

l des

pese

s de

cap

ital

2.46

0.90

1,0

254.

812,

651

.301

,01.

678,

81.

675.

331,

21.

444.

984,

413

1.13

2,9

8.28

2,0

1.54

2.90

7,0

4.48

5.51

7,0

8. A

ctiu

s fin

ance

rs73

8.15

6,5

61.1

49,4

211,

169

.289

,01.

160.

462,

743

.435

,04.

350,

43.

000,

01.

027.

795,

01.

052.

259,

29.

Pas

sius

fina

ncer

s1.

065.

234,

50,

00,

024

.079

,035

5.45

5,8

273.

522,

464

.272

,61.

180,

60,

01.

783.

744,

9To

tal d

espe

ses

finan

cere

s1.

803.

391,

161

.149

,421

1,1

93.3

68,1

1.51

5.91

8,5

316.

957,

468

.623

,04.

180,

61.

027.

795,

02.

836.

004,

1To

tal d

espe

ses

26.6

84.6

44,0

12.0

17.4

09,0

595.

807,

815

5.25

0,0

4.79

8.65

3,7

2.63

3.08

8,8

1.96

4.76

9,4

91.6

03,0

16.7

22.6

75,2

32.2

18.5

50,5

CLA

SSIF

ICAC

IÓ E

CO

NÒ

MIC

A D

E LE

S D

ESPE

SES

PER

SU

BSEC

TOR

S


282

La distribució de la despesa en grans agrupacions42 mostra la importància dels

departaments de Salut, Educació i Política Territorial i Obres Públiques, amb un participació

sobre la despesa consolidada total d’un 26,9%, un 13,8% i un 11,8%, respectivament.

D’altra banda, els fons no departamentals representen un 14% del pressupost, i inclouen la

participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat, el fons de contingència, i

l’amortització i les depeses financeres del deute públic; de fet, aquests quatre àmbits

concentren les dues terceres parts de la despesa total.

Quadre 18.2.3

ÀMBIT SECTOR PÚBLICCLASSIFICACIÓ ORGÀNICAMilers €

Agrupacions departamentals Import % s/total

Òrgans Superiors i altres 114.923,7 0,3Presidència 124.942,8 0,4Vicepresidencia 267.673,1 0,8Política Territorial i Obres Públiques 3.888.661,1 11,8Justícia 790.648,1 2,4Interior, Relacions Institucionals i Participació 1.125.066,7 3,4Economia i Finances 1.729.553,9 5,3Governació i Administracions Públiques 675.342,1 2,1Educació 4.540.220,5 13,8Cultura i Mitjans de Comunicació 868.341,9 2,6Salut 8.831.936,1 26,9Agricultura, Alimentació i Acció Rural 470.598,5 1,4Treball 481.681,3 1,5Innovació, Universitats i Empresa 1.389.818,8 4,2Acció social i Ciutadana 1.584.538,5 4,8Medi Ambient i Habitatge 1.360.894,1 4,1Fons no departamentals 4.594.348,5 14,0Total 32.839.189,8 100,0Despeses consolidables 620.639,3Total consolidat 32.218.550,5


Quant al pressupost per programes, el projecte per a l’any 2007 classifica la despesa en 109

programes, que s’agreguen en torn a 34 polítiques i 9 grans àrees. La distribució de la

despesa per àrees palesa la importància de la producció de béns públics de caràcter social

(46,4% del total) i econòmic (15,6%). En conjunt, aquestes dues àrees representen un 62%

de la despesa total.

42 Reestructuració orgànica mitjançant el Decret 421/2006, de 28 de novembre, de creació, denominació i determinació de l’àmbit de competència dels departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.


283

Dins l’àrea de producció de béns públics de caràcter social, cal destacar la importància

quantitativa de les polítiques de salut i educació, amb un 26,7% i un 16,5%, respectivament,

del total consolidat. D’altra banda en l’àrea de producció de bens públics de caràcter

econòmic, la política de transport absorbeix un 7,2% del pressupost consolidat.

Quadre 18.2.4

ÀMBIT SECTOR PÚBLIC

Milers €

Polítiques de despesa Import % s/totalFuncionament institucions i administració general 2.301.237,1 7,1Alta direcció de la Generalitat i el seu Govern 105.163,2 0,3Administració i serveis generals 2.192.918,9 6,8Participació ciutadana i processos electorals 3.155,0 0,0Serveis públics generals 1.716.472,6 5,3Justicia 690.158,2 2,1Seguretat i protecció civil 957.052,1 3,0Relacions exteriors i cooperació al desenvolupament 69.262,4 0,2Protecció i promoció social 1.861.717,4 5,8Protecció social 1.361.292,8 4,2Promoció social 103.528,8 0,3Foment de l'ocupació 396.895,7 1,2Producció de béns públics de caràcter social 14.938.683,4 46,4Salut 8.592.011,7 26,7Educació 5.317.267,6 16,5Habitatge i altres actuacions urbanes 615.833,7 1,9Cultura i esports 372.169,8 1,2Llengua catalana 27.541,1 0,1Consum 13.859,5 0,0Producció de béns públics de caràcter econòmic 5.030.540,2 15,6Cicle de l'aigua 805.060,3 2,5Transport 2.323.576,6 7,2Societat informació, coneixement i telecomunicacions 829.406,4 2,6Urbanisme i ordenació del territori 198.271,4 0,6Actuacions ambientals 334.831,8 1,0Infraestructures agràries i rurals 204.772,6 0,6Recerca, desenvolupament i innovació 279.804,8 0,9Altres actuacions de caràcter econòmic 54.816,5 0,2Foment i regulació dels sectors productius 1.688.657,1 5,2Agricultura, ramaderia i pesca 103.974,8 0,3Indústria 63.113,6 0,2Energia 26.150,2 0,1Comerç 121.049,0 0,4Turisme i oci 61.012,6 0,2Desenvolupament empresarial 10.516,3 0,0Sector financer 1.301.422,2 4,0Defensa de la competència 1.418,4 0,0Suport financer als ens locals 2.956.842,4 9,2Fons de contingència d'execució pressupostària 95.000,0 0,3Deute públic 1.629.400,4 5,1Total consolidat 32.218.550,5 100,0

CLASSIFICACIÓ DE LES DESPESES PER POLÍTIQUES



284

A continuació, se situa el suport financer als ens locals, amb un pes d’un 9,2%, que

bàsicament consisteix en la participació dels municipis i diputacions en els ingressos de

l’Estat, dels quals la Generalitat fa de caixa pagadora.

Pel que fa a l’àrea de foment i regulació de sectors productius, que representa un 5,2% del

total consolidat, les actuacions en matèria financera són les més importants, amb un 4% del

total.

Pel que fa a la resta d’àmbits, destaquen alguns que, tot i tenir un caràcter més genèric,

compten amb una dotació pressupostaria important. Aquest és el cas de la política

d’administració i serveis generals i de deute públic, a les que es destinen un 6,8% i un 5,1%

de les despeses consolidades.

18.3. El compte financer

En aquest apartat es presenta el compte financer del pressupost de la Generalitat a partir

dels d’organismes que integren el sector Administració Pública de la Generalitat segons la

metodologia europea SEC-95. Segons aquesta metodologia, formen part de l’àmbit

administració pública la Generalitat pròpiament dita, les entitats autònomes administratives,

el Servei Català de la Salut i les entitats gestores de la Seguretat Social i altres organismes

dependents de la Generalitat.

La definició del que s’inclou en el terme administració pública és rellevant pel càlcul del

dèficit de la Generalitat. En aquest sentit, cal tenir present que els pressupostos de la

Generalitat de Catalunya per a l’any 2007 s’emmarquen dins del Pla de sanejament aprovat

pel Govern de la Generalitat43 i, posteriorment, pel Consell de Política Fiscal i Financera, en

compliment de la Llei orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària de la Llei

general d’estabilitat pressupostària. Aquest Pla preveu una reducció progressiva del dèficit

no financer, de forma que en l’exercici 2008 s’assoleixi l’equilibri pressupostari.

El seguiment del compliment del Pla de sanejament es realitza amb els organismes que

integren la base 1995, que és amb la que es va elaborar i aprovar aquest Pla de

sanejament; si bé en aquest capítol també es presenten les dades en la nova base 2000, la

43 En la sessió del 26 d’octubre de 2004.


285

qual s’utilitza a efectes de compliment dels objectius de dèficit de les administracions

públiques a nivell europeu44.

Per tal d’obtenir l’import del dèficit segons la normativa europea SEC-95 cal realitzar una

sèrie d’ajustos comptables sobre el resultat que s’obté directament dels pressupostos

consolidats d’ingressos i de despeses. D’entre aquests ajustos, es poden destacar les

aportacions de capital a empreses públiques, que són despeses en actius financers les

quals, segons la normativa europea SEC 95, s’han de considerar transferències de capital i,

per tant, despesa no financera. També s’ajusten els imports del pagament de censos

emfitèutics que, en canvi, són considerats operacions no financeres en el pressupost, però

financeres en la metodologia europea.

Quadre 18.3.1

ÀMBIT SEC 95 (BASE 1995)

Milers €

Pressupost 2006 Pressupost 2007Variació

07/06

(1) Ingressos corrents 22.389.593,3 24.979.342,0 11,6(2) Despeses corrents 20.626.814,0 22.907.491,7 11,1

(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents 1.762.779,3 2.071.850,3 17,5

(4) Ingressos de capital 313.773,9 302.681,5 -3,5(5) Despeses de capital 2.494.322,7 2.546.823,5 2,1

(6) = (4) - (5) Necessitat de finançamentper operacions de capital -2.180.548,8 -2.244.142,0 2,9

(7) = (3) + (6) Resultat no financer(+) superàvit / (-) dèficit del pressupost -417.769,5 -172.291,8 -58,8

Ajustos comptables SEC-95 -92.915,1 -82.218,4 -11,5

Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament -510.684,6 -254.510,2 -50,2% sobre el PIB català -0,26 -0,12% sobre el PIB espanyol -0,05 -0,02

COMPTE FINANCER D'ACORD AMB LA NORMATIVA COMPTABLE EUROPEA DEL SEC-95


El dèficit previst pel 2007 segons la metodologia SEC-95 (base 95) se situa en 254 milions

d’euros, xifra que representa una disminució d’un 50,2% respecte de les previsions per al

2006. Tal com s’observa en el quadre 18.3.1 aquesta disminució del dèficit no financer es 44 Segons la metodologia del Protocol de Dèficit Excessiu.


286

deu al notable increment de l’estalvi corrent, gràcies a un increment dels ingressos corrents

superior al de les despeses de la mateixa naturalesa.

En termes de PIB estatal, aquesta disminució representa passar d’un dèficit del 0,05% a un

del 0,02%, percentatge que equival a l’objectiu establert per al 2007 en el Pla de

sanejament. Respecte el PIB de Catalunya, aquest dèficit no financer previst per al 2007 té

un pes de 0,12%, quan el corresponent a les previsions 2006 representava un 0,26%.

Per últim, també es presenta el dèficit de l’administració de la Generalitat comptant els

organismes de la base 2000 i els ajustaments necessaris per adequar-se als criteris i

normes del SEC-95. La base 2000 amplia l’àmbit del concepte “administració pública”

respecte de la base 95, incloent determinades empreses publiques i altres organismes

dependents de la Generalitat. El dèficit no financer segons aquesta base 2000 és de 563

milions d’euros, import que no es pot comparar amb el de l’any anterior, perquè a diferència

de l’any 2006, en el càlcul del 2007 s’inclou l’empresa pública IFERCAT. En relació amb

l’any anterior, un cop homogeneïtzat l’any 2006 amb la incorporació d’IFERCAT, el dèficit no

financer en termes SEC es redueix un 57,6%.

Quadre 18.3.2

ÀMBIT SEC 95 (BASE 2000)

Milers €

Pressupost 2007

(1) Ingressos corrents 26.092.607,2(2) Despeses corrents 24.125.788,0

(3) = (1) - (2) Estalvi per operacions corrents 1.966.819,2

(4) Ingressos de capital 309.149,4(5) Despeses de capital 3.186.012,0

(6) = (4) - (5) Necessitat de finançamentper operacions de capital -2.876.862,6

(7) = (3) + (6) Resultat no financer(+) superàvit / (-) dèficit del pressupost -910.043,4

Ajustos comptables SEC-95 347.246,3

Capacitat (+) / Necessitat (-) de finançament -562.797,1

COMPTE FINANCER D'ACORD AMB LA NORMATIVA COMPTABLE EUROPEA DEL SEC-95


Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...

Documents

Transcript of Pressupostos de la Generalitat de Catalunya...