Preu: 10 euros

Consell de redacció:

Quim Cornelles

Luis Juberías

Manuel Moreno

Traduccions i correcció lingüística:

Mar Olivé

Portada:

Ignasi Cristià

Martina Pérez Juncosa

Edita:

c/ Perla, 31 bxs.

08012 Barcelona

www.debarris.com

www.fpereardiaca.org

Imprimeix:

ZUKOY

D.L. B-11.002-07

ISSN. 1887-4991

Ha estat publicat el còmic No a la guerra!

Amb dibuixos d’en Carlos Azagra, l’Àngel de la Calle i en PepeFarruco, sobre guions dels autors i en Carles Santamaria.

La publicació inclou una presentació a càrrec de l’ArcadiOliveras, unes «Variacions sobre les causes de la guerra»,

text d’ en David Fernández sobre el poema de BertoltBrecht «Cató de guerra alemany» i una bibliografia essen-

cial sobre la pau.

El podreu trobar a la vostra llibreria per 12.00 euros IVA inclòso demanar-lo a: fpereardiaca@fpereardiaca.org

33333

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDediquem aquest segon número de L’ESPURNA a la participació. I ésque s’ha parlat molt de participació, i massa des del poder. És per aixòque la Fundació Pere Ardiaca i la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia esvan plantejar la necessitat d’unes jornades per enfrontar el discurs domi-nant que veu en els processos participatius un instrument de legitimaciói una alternativa a l’organització estable que representen les associaci-ons i les organitzacions socials.

Dos van ser els eixos que van tractar en Celestino Sánchez, en VicençMolina i la Isabel Ribas: 1. la formulació d’una proposta de paradigmade participació basat en el foment del teixit associatiu, 2. l’articulaciód’una relació entre entitats socials i administracions alternativa a lesrelacions clientelars o de dependència. Aquí publiquem els treballs quees van presentar a les jornades Una mirada radical a la participació, quevan tenir lloc al desembre passat.

D’altra banda, publiquem en un quadern central una reflexió d’en JoséManuel Bermudo sota el títol Materialisme i emancipació, fruit d’un en-càrrec que li vam fer sobre els nous idealismes i la potencialitat emanci-padora del materialisme avui. És un treball que obre un debat de profun-ditat sobre la necessitat d’actualització del pensament d’arrel marxistaper poder ser alternativa al postmodernisme i al subjectivisme, reflexideològic de la llibertat de mercat, i que de ben segur suscitarà encesespolèmiques.

Segons en Bermudo, aquestes perspectives sobre el món són l’idealismefilosòfic d’avui dia, que tendeix a legitimar - o a no qüestionar- l’ordre decoses existents a través de la negació de la possibilitat de l’exercicicrític-racional capaç de transformar en un sentit de progrés. Paradoxal-ment, aquesta perspectiva del món es combina amb una actitud èticatotalment materialista. El pensament emancipatori hauria de posar alcentre de la seva teoria la categoria de praxi, d’activitat humana on elsubjecte actiu connecta amb la realitat objectiva.

Un altre treball a destacar és l’article de la Núria Boix i la Laura Calosci,en què ens introdueixen al fons documental que en Josep Serradell“Román” i la Margarita Abril, dos històrics dirigents del PSUC, van llegara la Fundació. A més, publiquem un article de l’escriptora Maribel No-gué, que fa memòria de la militant i sindicalista Carola Ribaudí, que vatenir un paper clau en la fundació de les CCOO d’Ensenyament, en quèel debat entre corporativisme i sindicalisme de classe va ser molt impor-tant.

Per últim, i per complementar aquesta brevíssima introducció als mate-rials que presentem en aquest número, en Cuáthemoc Amezcua analit-za les conseqüències de les reformes neoliberals a Mèxic i la respostaque aporten els moviments populars. La Memé Prats i en Miquel ÀngelSoria aporten la seva col·laboració cultural habitual. En aquest cas, l’obrad’en Van Gogh i en Josep Renau ocupa les nostres pàgines.

Editorial

Democràcia versuscapitalismeCelestino Sánchez

Una ètica de la democràciaVicenç Molina

Participació: empoderamenti salutIsabel Ribas Seix

Quadern central:Materialismo i emancipaciónJ.M. Bermudo

Problemes polítics i socialscontemporanis a MèxicCuáthermoc Amezcua

Arxiu personalJosep Serradell Pérez,Román (i Margarida Abril)Núria Boix i LauraCalosci

Carola Ribaudí i Martí,retrat d’una militantMaribel Nogués i Felip

¿Com sobreviure a labogeria?Mercè Prats

Josep Renau: cartells ifotomuntatgesMiguel Ángel Soria

ÍndexÍndexÍndexÍndexÍndex

44444

Cartes dels lectorsCartes dels lectorsCartes dels lectorsCartes dels lectorsCartes dels lectors

ActivitatsActivitatsActivitatsActivitatsActivitats

55555

Celestino SánchezTinent d’Alcalde i Regidor de Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barbarà i President

de la Fundació Pere Ardiaca

Capitalisme versus DemocràciaCapitalisme versus DemocràciaCapitalisme versus DemocràciaCapitalisme versus DemocràciaCapitalisme versus Democràcia

Celestino Sánchez fa una aposta per una concepció de la participacióciutadana des de la democràcia radical i ens planteja una interessantpregunta, el capitalisme realment existent és compatible amb lademocràcia?

El passat dissabte 15 de desem-bre la Fundació Pere Ardiaca ila Fundació Francesc Ferrer iGuàrdia van coorganitar les jor-nades “Una mirada radical so-bre participació” amb l’objec-tiu de propugnar l’associacio-nisme com a base d’una socie-tat participativa.

Parlar de participació ciutadana és,en el fons, parlar de democràciasense adjectius. La democràcia haestat una expressió política per des-gràcia escassa a la història de lahumanitat; cal recordar que a laGrècia clàssica, tan sols els homeslliures i propietaris de terres vota-ven, als temps més propers que finsa la proclamació de la II Repúblicaa Espanya les dones no van poderparticipar, nosaltres durant el tempsnegre de la dictadura feixista d’enFranco tampoc, i si fem un repàs anivell més global avui en dia la de-mocràcia és bastant inexistent enmolts dels països o Estats.

D’aquí que la democràcia, a la his-tòria de la humanitat, ha estat es-cassa, i la seva ampliació a méspersones hagi estat una constantamb avenços i retrocessos i que,avui com sempre, més democràciaper a més persones i per a més ob-jectius, és una tasca a tenir presenten totes les nostres activitats.

Ens hauríem de preguntar perquèla democràcia només és per elegircada quatre anys els qui ens repre-sentaran, i que aquests elegiran elsqui ens governaran, sense controld’aplicació dels programes amb elsquals es van presentar. El mercatés impermeable a la democràcia, lesdecisions com el preu de les hipo-teques, dels diners, o el maleïteuríbor, es prenen tan sols pels re-presentants del sector financer, la

democràcia es queda a les portesde les fàbriques, per posar algunsexemples. Qualsevol d’aquestesdecisions afecta més les condicionsde vida i treball de les persones queles que es prenen amb democrà-cia.

Avui els símptomes de desafecte ala democràcia s’expressen de múl-tiples maneres, baixa participacióa les eleccions, no confiança en lespersones que es dediquen a la polí-tica, mala opinió de les institucions,etc.; com resoldre aquesta situació,

recuperant el nervi de la democrà-cia que ha de servir per millorar iampliar els drets econòmics i soci-als, el dret al treball digne, habitat-ge assequible, educació pública ide qualitat, sanitat pública univer-sal i gratuïta, garantia de les lliber-tats col·lectives i individuals i unllarg etcètera.

Pot ser que el capitalisme realmentexistent sigui incompatible amb lademocràcia, com és possible quegeneri més capacitat de decisió elBanc Mundial, el Fons MonetariInternacional, l’Organització Mun-dial del Comerç, que els Estats ele-gits democràticament, del Parla-ment Europeu, de l’ONU?

Davant d’aquesta situació, si no laresolem, l’aspiració no serà la departicipar en la democràcia, en lad’allunyar-nos de la solució delsproblemes i la recerca de solucionsdes del col·lectiu, des del públic,sinó tancar-nos a casa nostra, allu-nyar-nos dels espais públics, parti-cipar en el millor dels casos des dela individualitat, no organitzar-nosen sindicats, associacions de veïns,cooperatives, ateneus, etc., que ensfarà menys influents en la presa dedecisions, i més delegar que unsaltres ens ho facin.

En el fons, parlar de participacióciutadana crec que és parlar de mésdemocràcia per a més persones iper a més coses, és canviar la ideade “tu em votes i jo t’arreglo lescoses”, canviar el governar per a

“Participació políticaha de ser canviar elgovernar per a les

persones pel gover-nar per i amb les per-sones organitzades”

66666

les persones pel governar per i ambles persones organitzades.

Sóc conscient que això fa neces-sari un canvi de mentalitat en elspartits polítics, a la societat ci-vil organitzada en entitats cul-turals, esportives, sindicats, etc.,i en la mentalitat de les perso-nes, una concepció de la ciuta-dania de caràcter republicà, queva més enllà de la concepció delmodel d’Estat, que fa seus queels problemes i solucions de lanostra realitat, dels temes eco-nòmics, socials, ecològics, cul-turals, etc. són també la nostraresponsabilitat.

Avui en dia, els partits polítics sónmaquinàries electorals, en què lesenquestes o les tècniques dels massmedia han substituït la democràciaal si, les llistes electorals es constru-eixen a partir del que encapçala lallista i com a expressió de la plurali-tat de l’organització, si féssim unaanàlisi dels seus òrgans de represen-tació i govern ens adonaríem que lamajoria són càrrecs públics i que elsrepresentants de la societat civil or-ganitzada són inexistent.

Però tampoc s’escapen les entitatsi organitzacions de la societat civil,que no utilitzen les assemblees oconsultes per a la presa de decisi-ons, que els seus òrgans de direc-ció es perpetuen en el decurs deltemps, amb l’argument moltes ve-gades fàcil que ningú hi vol parti-cipar, en lloc de crear les condici-ons per canviar aquesta realitat.

És necessari creure que la demo-cràcia no tan sols serveix per a laresolució del públic entès com l’ex-tern als partits i organitzacions so-cials, sinó que el públic també és elcol·lectiu en l’interior d’aquestes or-ganitzacions.

Hi ha una concepció de la demo-cràcia limitada, que només dónavalor al suport en vots, enquestes,etc. i no al valor de les personesorganitzades que tenen opinions,que discuteixen, que construeixenpropostes i aspiren a intervenir de-mocràticament a les decisions deles estructures de poder.

Cal fer permeables els governs iadministracions a les opinions quegenera la societat civil organitzada,partint de la idea que és necessaricompartir les decisions, crear elconsens necessari per al bon go-vern és comptar amb organitzaci-ons que donen valor a les opinionsde les persones, a la recerca i exe-cució de polítiques al servei dels ciu-tadans/es. Permeteu-me dir queaixò és compartir el poder.

La democràcia és un instrument,però també un objectiu per a latransformació social, per millorar lescondicions de vida, de treball, cul-turals, mediambientals, de les per-sones d’una societat determinada,ja que fa protagonista el conjunt dela societat.

Les llibertats democràtiques sem-pre han estat una conquesta delstreballadors/es i les classes popu-lars, mai dels que han detentat elspoders econòmics i polítics i elmajor o menor nivell de llibertatsdemocràtiques ha estat l’expres-sió de la correlació de forces en-tre aquests poders econòmics i so-cials i les organitzacions dels sec-tors populars. És bo recordar això,per valoritzar el paper de la soci-etat civil organitzada avui, com amotor de la conquesta de més de-mocràcia.

Més democràcia, com a argumentper a la participació democràtica ila seva qualitat, és imprescindibleper superar la divisòria entre la re-presentació institucional i els senti-ments, desitjos i interessos de la ciu-tadania sobre la base d’un element,i és que no hi ha més democràciaque la dels ciutadans/es.

Cal trascendir l’individualisme icrear una democràcia ciutadana enquè hi participem tots i en tots elsterrenys, en què el públic es faciuniversal i possibiliti la lliure auto-determinació de les persones.Un poder polític representatiu, queobri la participació directa i real delsafectats/des que som tots/es, ungovern democràtic recolzat en laforça organitzada de les persones,

“entès com a republicanisme ciu-tadà” que no tan sols vota, sinó queté opinió i s’organitza per construiruna societat de persones iguals.

Cal un rearmament moral de la de-mocràcia i dels demòcrates radicals,l’economia, els problemes socials,el dret a l’habitatge, al treball, laigualtat de les persones sense impor-tar el sexe, la raça, l’edat o el seulloc de naixement, la redistribucióde riqueses, la salut pública i l’ense-nyament universal i gratuït, per atots, el dret a organitzar-nos, són l’ho-ritzó per als i les demòcrates.

Però segueix plantejant-se la pre-gunta, el capitalisme realment exis-tent és compatible amb la demo-cràcia?

“Hi ha una concepcióde la democràcia limi-tada, que només dónavalor al suport en vots,enquestes, etc. i no alvalor de les personesorganitzades que te-

nen opinions”

“La democràcia és uninstrument, però també

un objectiu per a latransformació social, permillorar les condicions

de vida, de treball, cultu-rals, mediambientals,

de les persones”

77777

Vicenç MolinaProfessor de la Universitat de Barcelona i col.laborador de la Fundació Francesc Ferrer i

Guàrdia

Una ètica de la democràciaUna ètica de la democràciaUna ètica de la democràciaUna ètica de la democràciaUna ètica de la democràcia

Durant les mateixes jornades,“Una mirada radical sobre par-ticipació” Vicenç Molina, pre-nent com a punt de partida lesdarreres elecciones legistativesfranceses, reflexiona sobre lanecessitat d’una ètica de la de-mocràcia, que ha de ser inter-nacionalista i el paper de l’es-querra en aquesta direcció.

La clau de construcció d’unademocràcia ciutadana rau en elsvalors que es reclamen de la lli-bertat, de la veritable interven-ció dels individus en els seusafers, de la republicanitat quegaranteix l’absència desotmetiment en les relacions depoder entre les persones. Són elsvalors que, recollint concepciófilosòfica i aportació històrica,constitueixen el moll de l’os dequalsevol republicanitat. Dequalsevol plantejament allibera-dor. I que la democràcia ha d’in-corporar, per tal de ser fidel aaquells que li atorguen signifi-cat: els homes i les dones.

I que, especialment, ha de volerestendre i treballar entre aquells

sectors socials que n’havienconstituït l’ànima i la força mésintensa. Que n’havien estat, tam-bé, els primers combatents i elsprimers beneficiaris. I que, ahores d’ara, en les nostres soci-etats postmodernes, se’n desen-tenen massa sovint, s’abstenenen un grau molt preocupant, oes deixen seduir per les dema-gògies excloents que veuen, enla desesperació de qui no intu-eix cap més sortida, la seva opor-tunitat històrica. Oportunitat quesempre és, òb-viament, autori-tària.

La desafeccióde sectors prousignificatius deles classes po-pulars respectea les instituci-ons de la demo-cràcia permet treure’n el màximaprofitament polític possible perpart de la demagògia populista,que es reconegui obertamentd’extrema dreta o es camufli sotaparaigües de colors més aparentsi amb imatges més civils. Hi haaquí, també, una clara respon-sabilitat per part dels gestorspolítics que no han parat –sem-pre que han pogut- de desmobi-litzar algunes de les seves prò-pies bases electorals.

En l’exemple de les darrereseleccions presidencials francesesen podem tenir una clara refe-

rència. Hi va haver una molt altai molt noble participació electo-ral. Que, com a conseqüència dela desmobilització, del cansa-ment, de l’esgotament d’algundiscurs expressat amb poca cla-redat –el mateix concepte de“democràcia participativa”- del’assumpció d’algun dels valorsclàssics del pensament conser-vador, va permetre un decanta-ment cada cop més clar del votpopular cap a una opció de dre-tes que no s’ha amagat, en ab-

solut, d’havera s s u m i tl’agenda “tèc-nica” de l’ex-trema dreta,tot i que em-magatzemant-la en al·-lusions sim-bòliques i enr e f e r è n c i e s

metafòriques a la pròpia tradi-ció republicana… tradició, d’al-tra banda, ben envejable, percert. Mentre que l’esquerra al·-ludia, contínuament, a la demo-cràcia participativa, com a einade gestió, com a mecanisme quepotenciaria la intervenció direc-ta dels ciutadans, com a solu-ció… des de la dreta es feia undiscurs probablement més ide-ològic, s’exhibien conceptesque, a més, anaven filtrant-se perun arc de sensibilitats amb ma-tisos prou diversos. Fins i tot,ambdues candidatures coincidi-en en algun dels temes que més

“Els ciutadans partici-pen davant d’ofertesideològiques quan hi

ha valors en joc, i s’abs-tenen davant de sim-

ples intents de demos-trar la pròpia eficiència “

“Doncs no, no n’hi ha-via prou amb gestionar.

Calia continuar fentpolítica, i fent política

fonamentada en criterisd’ètica civil, amb valors

i amb idees”

88888

allunyats són de l’agenda polí-tica europea de les grans forcesamb aspiracions de govern:l’oposició explícita al model deglobalització, iel reconeixe-ment que no éslògic –ni legí-tim- que lesautoritats polí-tiques no pu-guin optar permés mesuresde gestió del’ordenamenteconòmic queles que es de-riven d’unBanc Centraleuropeu com-pletament in-dependent i, per tant, desvincu-lat del control democràtic. Ésl’autoritat democràtica, a escalaeuropea, la que té legitimitat perregular l’oferta monetària, laque ha de prendre les decisionsfinanceres i ha d’optar per lacompatibilitat –o no- entreincentivar el control de la infla-ció o afavorir l’increment del’ocupació. Es tracta que la po-lítica torni a imposar-se a l’eco-nomia. Aquí, hi ha valors polí-tics, idees. I ambdues candida-tures les encarnaven, amb ac-cents diferents i veus diverses,amb una disposició prou diver-gent respecte al paper delsagents públics, però parlant-neobertament. En el rerefons de totaixò hi ha, certament, persones,grups d’opinió, associacions,capaces d’expressar, com a mí-nim… una certa idea. Expressar-la políticament és una de les ra-ons que han promogut un nivellde participació altíssim, conver-tit en un model per a la restad’Europa.Els ciutadans participen davantd’ofertes ideològiques quan hi havalors en joc, i s’abstenen davantde simples intents de demostrarla pròpia eficiència enfront de

l’adversari, davant de processosen els quals només es fa referèn-cia a la gestió. I en l’esquerra hiha una part important de respon-

sabilitat, per ha-ver desmobilit-zat les seves prò-pies bases, totcreient que jan’hi havia prouamb gestionar iamb proposarmés gestió, desde l’assolimentd’un sistemad’infraestruc-tures públiquesmés o menys ra-onable…

Doncs no, non’hi havia prou amb gestionar.Calia continuar fent política, ifent política fonamentada en cri-teris d’ètica civil, amb valors iamb idees. Sense oblidar-se deningú. I mirant, especialment,d’atraure els més desafavoritscap al compromís amb la Ciu-tat.

L’ètica de la democràcia, és adir, la capacitat conscient demesurar el grau de coherènciaentre les accions i els seus agents–socials, polítics, econòmics,culturals- enla mesura dela seva re-p e r c u s s i ópública, de-pèn en bonapart de la ca-pacitat d’or-g a n i t z a c i óper part delsc i u t a d a n s ,agents soci-als que sóns u b j e c t e sprotagonis-tes fonamen-tals del prin-cipi d’acció–ciutadana-

en l’espai públic, sense la qualla ciutadania es dilueix en unmagma estrictament individual,poc apte per generar proposici-ons actives de caràcter públic,polític, poc apte per oposar-se ales possibles intervencions, méso menys manipuladores, delsagents dotats de més poder degeneració d’opinió (els gransmitjans de comunicació), demés poder econòmic (les gransempreses) o de més aparent le-gitimació jurídica (les adminis-tracions).

Sense el principi d’organització(“associeu-vos i sereu forts”) laciutadania amb consciència crí-tica –constructora- i amb actitudactiva no podrà fer-se responsa-ble del seu propi procés de des-envolupament amb l’objectiu dedotar-se de les eines fonamen-tals que han de conduir-nos al’assoliment del màxim respec-te a la dignitat de tots i de ca-dascun dels ciutadans, és a dir,a la vida amb plenitud d’exerci-ci de tots els drets i totes les ca-pacitats per a totes les persones.Aquesta plenitud d’exercici detots els drets i totes les capaci-tats per a totes les persones és,fonamentalment, la pedra de tocd’una ètica aplicada a l’existèn-

cia mateixa de lademocràcia.

En l’actual etapade capitalismede consum, enquè s’espera quel’individu ocupitan sols el llocd’un consumidorexpectant i es-pectador, sensecap afany de pre-sència construc-tora activa, elpoder –els po-ders- afavorei-xen la desagre-gació, la frag-

“En l’actual etapa decapitalisme de con-sum, , el poder –els

poders- afavoreixen ladesagregació, la frag-

mentació, l’extinciódels vincles polítics

que podrien permetrel’actuació pública dela consciència civil

organitzada”

“Es tractaria de gesti-onar l’àmbit global deles actuals relacionsinternacionals des

d’una veritable orga-nització d’abast mun-dial dotada de verita-ble poder polític i, pertant, de capacitat d’in-

tervenció sobre elmercat, sobre els

poders econòmics, iamb mitjans d’acció –

coercitiva”

99999

mentació, l’extinció dels vinclespolítics que podrien permetrel’actuació pública de la consci-ència civil organitzada. Aixòs’ha enfortit amb la inèrcia delpensament postmodern tendenta presentar l’individu contempo-rani com a no dotat d’eines deraonament crític, i a pensar-loinscrit en el magma d’una su-posada absència de fonamenta-cions de caràcter ètic, simple-ment interessat en l’obtenció depossibles rendibilitats immedia-tes per a qualsevol repte quoti-dià, en la recerca de solucions

presentistes, desvinculades dequalsevol possible opció per unpensament profund, en el que hipugui haver una certa conscièn-cia de la transcendència de l’ac-ció dels individus en un horitzóde desenvolupament dels seusdrets i de les seves capacitats i,per tant, dels drets i de les capa-citats dels altres.

Per tal de construir –de vegades,reconstruir- aquesta consciènciade possibilitat d’horitzons dedesenvolupament de drets i decapacitats, en un sentit positiu,cal tendir a afavorir l’organitza-ció, la presència públicamentassociada dels individus consci-ents que, en cada espai de l’es-fera pública, aspiren a interactuaramb els diferents poders, a evi-tar que l’absència de juridicitatdemocràtica en el context inter-nacional anul·li els marcs reco-neguts per les legislacions de-

mocràtiques de caràcter territo-rial i impedeixi que el conjuntde la vida hu-mana es plan-tegi cotes méslliures políti-cament, mésavançades idistributives –més socialistes- econòmicament,i més autònomes en el terrenydels judicis morals.

Una ètica aplicada de la demo-cràcia, avui, serà internacionalis-ta, perquè no hi ha cap marge pera una acció coherent que respec-ti els drets de les persones i lesfaci sentir ciutadanes, si no és mit-jançant el disseny d’un pla d’in-tervenció que, a escala mundial isota el control d’una ONU refor-mada, limiti el poder dels quemés en tenen i imposi controlspúblics democràtics en el mercatglobal. El pla hi és: el va propo-sar, fa ja un cert temps, en JacquesDelors, l’antic president de la Co-missió europea. Pretén retornar elpoder de decisió a la representa-ció democràtica de la ciutadania,suprimint drets de veto en el Con-

sell de Seguretat, ampliant aquestConsell amb representacions per-

manents d’altrespaïsos de la res-ta del món, sig-nificatius pel pesde la seva po-blació i pel ca-ràcter democrà-

tic de les seves estructures políti-ques. Es tractaria, d’aquesta ma-nera, de gestionar l’àmbit globalde les actuals relacions interna-cionals des d’una veritable orga-nització d’abast mundial dotadade veritable poder polític i, pertant, de capacitat d’intervenciósobre el mercat, sobre els poderseconòmics, i amb mitjans d’ac-ció –coercitiva, si cal- davant lescrisis i els enfrontaments armats.Les eines tècniques i el mecanis-me financer –molt barat, per mit-jà de taxes sobre transaccionsespeculatives-, que en permetriael funcionament, també hi són.Els ha identificat, entre altres, enJeffrey D. Sachs, director del’Institut de la Terra de la Uni-versitat de Colúmbia. El que fal-ta és voluntat política. És a dir,poesia. Per derivar-ne l’acció.

“Les eines tècniques iel mecanisme finan-cer –molt barat, permitjà de taxes sobre

transaccions especu-latives-, que en per-metria el funciona-

ment, també hi són”

“El que falta és volun-tat política. És a dir,

poesia. Per derivar-nel’acció”

1 01 01 01 01 0

Isabel Ribas SeixDelegada de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona i Presidenta de l’Agència de

Salut Pública de Barcelona

Participació: empoderament i salutParticipació: empoderament i salutParticipació: empoderament i salutParticipació: empoderament i salutParticipació: empoderament i salut

Durant la jornada “Una mira-da radical sobre participació”,Isabel Ribas a partir de la sevaexperiència en l’àmbit de Salutaposta per una participació desde la responsabilitat i compro-mís de les parts, la transparèn-cia del procés i l’associacionis-me ciutadà.

Darrerament es parla molt departicipació, a causa que la dis-minució de la participació ha ar-ribat també a la participació elec-toral, amb el resultat de taxesd’abstenció que preocupen par-tits de dretes i d’esquerres. Peròdes de l’esquerra sempre enshem ocupat i preocupat de laparticipació social i política, per-què aquest valor forma part delnostre ADN. Darrerament sem-bla que algunes forces i perso-nes d’esquerra han deixat de ban-da allò de “força de lluita i degovern”, i ens hem decantat tantcap al govern que estem oblidantque la nostra raó de ser està enun equilibri de les dues parts.

Actualment estem vivint una sín-drome de desafecció de la polí-tica que es caracteritza per unabstencionisme electoral, perl’allunyament dels ciutadans dela política i dels partits, i per l’es-tancament o disminució de l’as-sociacionisme, inclòs el sindica-lisme. Això és a causa d’uns ele-ments conjunturals entre els qualshi ha la professionalització delspolítics, la persistència d’uns ins-

truments polítics obsolets, la vi-sió negativa que de la política iel que l’envolta donen els mit-jans de comunicació, el llenguat-ge polític d’enfrontament agres-siu i permanent, la lletania de ca-sos de corrupció i, finalment, laglobalització del món i també dela política. Però aquesta crisi del’associacionisme i de la partici-pació social i política ve de méslluny, fa temps que en parlem, iper força hi ha d’havercondicionantsno tant conjun-turals i molt mésestructurals.

I, efectivament,l’erosió de laconfiança és sig-nificativa, tant enl’eix de la legiti-mitat com en l’eix de la funcio-nalitat, i només es podran resta-blir els llaços si es treballa enaquestes dues direccions. És pertant necessària una mica més devisió compartida i una mica mésde gestió efectiva, i és precisa-ment aquest treball de visió com-partida i de gestió efectiva la queha de buscar la participació entreadministracions públiques i la so-cietat civil.

Per a què ha de servir la partici-pació? Per democratitzar les de-cisions; per millorar els resultats.Què no ha de ser? Una formade legitimar-se un polític que sesent acusat d’estar deslligat de

la societat; un instrument demanipulació política, per partdels polítics o d’un grup gran ihegemònic; un instrument perlegitimar decisions presesd’avantmà; un lloc on anar no-més a reclamar. En resum, per apoder participar de debò cal es-tar informat, poder opinar, po-der decidir, i finalment podervalorar la posada en pràctica iel resultat.

És a dir, queper a poderexcercir la ve-ritable partici-pació ens calconèixer la re-alitat; això ésbàsic per a po-der transfor-mar-la; ens ca-

len també ciutadans decidits a in-vertir part del seu temps en resol-dre problemes col·lectius, de laciutat; i finalment persones que novulguin delegar i professionals (ipolítics) que no acceptin la dele-gació. Perquè el que volem, el queperseguim, és el co-lideratge, laco-governació. I per això cal queabans d’iniciar un procés partici-patiu totes les parts hem de tenirclars els objectius que es perse-gueixen: per a què, com, amb qui.

Hem de tenir clar si els partici-pants representen interessos in-dividuals o col·lectius, o siguidistingir entre consumidors iciutadans. En representar una

“Darrerament semblaque algunes forces ipersones d’esquerrahan deixat de bandaallò de “força de lluita

i de govern””

1 11 11 11 11 1

col·lectivitat es posseeixen de-terminats drets (com a ciutadans

en una democràcia), determi-nats interessos (com a represen-tants d’altres ciutadans amb elsmateixos drets i deures) i unestatus que és diferent al que pottenir un ciutadà quan exerceixel rol de consumidor d’un pro-ducte del mercat (encara que si-gui un servei públic).

La mateixa OCDE distingeixtres nivells de participació de laciutadania en el procés de presade decisions polítiques:

1. Informació: és l’esglaó mésbàsic i garanteix que el procéspolític és prou transparent i per-met que la ciutadania pugui va-lorar les polítques que s’estanrealitzant i les seves implicacionsi puguin formar-se una opinió

2. Consulta: permet a la ciuta-dania proporcionar un feed-back sobre les opcions políti-ques abans no s’hagin pres lesdecisions finals. Alguns païsosel que fan és distribuir un docu-ment entre les organitzacionsmillor gestionades i poderoses(ex: sindicats, patronal i ONGmés influents), però no als ciu-tadans en general, per a que fa-cin comentaris i prenguin deter-minades decisions. Una altra

variació és invitar també al pú-blic en general a prendre posi-ció i fer propostes, però senseoferir garanties que la seva opi-nió canviï decisions ja preses

3.Participació activa: permet alsciutadans convertir-se enpartners de ple dret o en verita-bles co-decisors en el procéspolític.

Per a una veritable participació,l’objectiu fonamental de les ac-tivitats participatives ha de serarribar a acords a través del con-sens, sempre que sigui possible,però cal no ignorar o menyspre-ar les discrepàncies. Si el pro-cés s’ha portat a terme de formajusta i els arguments que s’hanusat per arribar a un acord sónsocialment acceptables, s’espe-ra que els que discrepen seguei-xin col·laborant. Perquè si elprocés participatiu és amb de-bat i diàleg el que sol passar ésque es modifiquen els estereo-tips i els prejudicis i es crea ca-pital social i, en definitiva, unamajor comprensió i confiançaentre els diferents grups de ciu-tadans i les institucions.

Però tenimuna gran difi-cultat enaquests intentsd’afrontar lapa r t i c ipac iódes dels valorstradicionalment d’esquerres: lacultura política individualista ifocalitzada en els drets subjec-tius dels individus hegemònicaen aquest moment. Aquesta cul-tura no fomenta la voluntat, l’in-terès o la capacitat d’involucraral públic en el procés polític perintentar arribar a acords amb to-tes les parts interessades.

He dit que el que no ha de ser laparticipació és una delegació de

les responsabilitats dels políticsvers la ciutadania que els ha ele-git. Un exemple molt clar d’ai-xò és el debat sobre el Pla d’Ac-tuació Municipal de l’Ajunta-ment de Barcelona, el procésparticipatiu obert a la ciutadaniadel qual acaba d’acabar. El pro-cés participatiu no és una dimis-sió dels partits del govern de lesresponsabilitats contretes enl’assumpció de les responsabi-litats de govern. La proposta dePAM es basa en uns programeselectorals d’unes forces políti-ques que, en base a uns resul-tats electorals, es posen d’acorden un programa comú de go-vern, l’acord de govern.

El que fa el govern és proposarun text per al debat amb una in-troducció on s’analitzen els can-vis socials, econòmics i tecno-lògics que ha sofert la ciutat enels darrers anys, per a continua-ció proposar com afrontem elsreptes plantejats per aquests can-vis com a una oportunitat i nocom a dificultat. És així com esmarquen unes línies estratègi-ques i uns eixos d’actuació, quees concreten en objectius i me-

sures, que hansuposat l’eixcentral del de-bat participatiui on es propo-sen les esme-nes, comentariso prioritza-

cions. Però el més important detot és que aquest procés partici-patiu és l’expressió de la volun-tat de l’equip de govern, i pertant d’unes forces d’esquerres,d’arribar a un ampli consens so-cial i polític, per tal de seguiravançant conjuntament en laconstrucció de la Barcelona detots.

Quan vam iniciar el mandat el2003, moment en el qual vaig

“Efectivament, l’erosióde la confiança és

significativa, tant enl’eix de la legitimitatcom en l’eix de la

funcionalitat, i noméses podran restablir els

llaços si es treballaen aquestes dues

direccions”

“Per a què ha de ser-vir la participació? Per

democratitzar lesdecisions; per millorar

els resultats”

1 21 21 21 21 2

iniciar el meu treball a la Regi-doria de Salut Pública de l’Ajun-tament de Barcelona, al costatde l’Ignasi Fina, vam tenir moltclar que havíem de potenciar laparticipació en salut des del’Ajuntament de Barcelona. Lasituació des d’aquell 2003 finsara ha canviat molt, evidentmentno només a causa de la nostrafeina, sinó perquè segueixensent certes les consideracionsque ens vam plantejar en aquellsinicis i perquè el fet de tenir ungovern progressista i d’esquer-res primer i d’entesa segon a laGeneralitat de Catalunya haobert portes molt interessantsper a la participació en salut.

Aquestes consideracions queens vam fer el 2004 i que enca-ra són plenament vàlides són lessegüents:

· Cal reconèixer el dret de la ciu-tadania a participar en els aferspúblics, inclòs la seva salut.

· La implicació dels ciutadans enels temes de salut era i en partencara és la menys desenvolu-pada.

· La salut no deixa de ser unàmbit estratègic que depèn de lacol·laboració i estil de vida dela ciutadania.

· La participació millora la pers-pectiva estratègica de la salut.· S’han detectat i es detecten en-cara moltes expectatives per partdels usuaris.

· La informació i la comunica-ció milloren la qualitat de l’ac-tuació pública.

· Les associacions relacionadesamb la salut actuen de formainformada i activa.

· Els col·lectius socio-comunita-ris tenen una pràctica vivencial

i cada vegada estan més infor-mats.

· La participació pot contribuira la modernització i reforma delsector públic.

I això ho hem treballat a partirde tres formats diferents, adre-çats també a diferents sectorssocials:

1. Jornades de Participació enSalut Pública: adreçades a enti-tats i a persones individuals. Encada cas s’ha intentat recollir lesopinions i maneres de veure iabordar diferents aspectes de lasalut, vista sempre des d’un puntde vista bio-psico-social.

2. Consells deSalut de Districte:vam començar elmandat 2003-07amb dos Consells(Horta-Guinardói Nou Barris) il’hem acabatamb 7 (Ciutat Ve-lla, Eixample,Les Corts, SantAndreu i SantMartí). En aquestinici de mandats’estan creant jaels 3 que falten(Sants-Montjuïc, Sarrià-SantGervasi i Gràcia), o sigui queaviat tindrem completada la xar-xa a tota la ciutat. Es tracta arad’aportar prou informació, for-mació i eines de treball col·lectiuper a que els Consells siguinveritables instruments de parti-cipació i construcció, que per-meti avançar col·lectivament enla millora de la salut de la ciuta-dania de cada districte.

3. Grup de treball de Salut delCMBS, a l’espera d’un Consellde Salut de Barcelona veritable-ment participatiu. AvantatgesCMBS: transversal, interdiscipli-

nari, presentació de les conclu-sions a finals de curs i avalua-ció de l’acompliment de les pro-postes de l’any anterior.

Deia que ens sentíem molt solsel 2003 quan vam començar ique la situació ha canviat moltamb un govern progressista a laGeneralitat. Canvis potser enca-ra no en l’aplicació concreta alterritori, però grans canvis en laconcepció i en la legislació.

El Decret GTS (38/2006) insti-tucionalitza la col·laboració en-tre Dep. de Salut i poder local(Ajuntaments i Consells Comar-cals) per arrelar al territori ladefinició de les polítiques desalut. Aquest de- cret defineix

que entre lesf u n c i o n sdels GTS hiha la partici-pació comu-nitària, queés impres-cindible perg e s t i o n a rc o r r e c t a -ment les po-lítiques desalut a causade la com-plexitat i ladiversitat de

la societat. Defineix també elsConsells de Salut com a òrgande participació ciutadana per al’assessorament, consulta, su-pervisió i seguiment de l’activi-tat dels GTS.

Amb aquest Decret la Generalitatde Catalunya expressa la volun-tat d’obrir les decisions polítiquesen matèria de salut a la xarxa d’ac-tors institucionals i socials pre-sents en cada territori i defineixla necessitat de comptar amb lacol·laboració de la societat civilsi les institucions públiques tenenobjectius estratègics que requerei-xen canvis importants per part de

Què no ha de ser?Una forma de legiti-

mar-se un polític quese sent acusat d’es-

tar deslligat de lasocietat; un instru-

ment de manipulaciópolítica, per part delspolítics o d’un grupgran i hegemònic

1 31 31 31 31 3

la societat. Per donar veu i escol-tar la pròpia societat sobre la quees vol intervenir, per conèixer qui-nes accions són les més apropia-des i evitar efec-tes secundaris nodesitjats, i a la ve-gada perquè larealitat social nodepèn totalmentde les polítiquespúbliques, ja queles actituds, va-lors i comporta-ments de la ciu-tadania en sónun factor impor-tant.

Per acabar, algunes conclusionsdel procés participatiu queacompanyà la definició i con-creció dels GTS:

1. La participació ciutadana cer-ca implicar la societat en la pre-sa de decisions relacionadesamb els serveis sanitaris i ambpolítiques de salut en general.

2. Els objectius de la participa-ció en l’àmbit de la salut sóndesenvolupar relacions trans-

parents; incorporar el punt devista de la ciutadania; construirconsensus socials; equilibrar lainfluència dels sectors socials;

facilitar l’ac-cés de la ciu-tadania al’agenda dedecisió; fo-mentar l’arti-culació social;involucrar lasocietat; cons-cienciar la ciu-tadania; fo-mentar hàbitss a l u d a b l e s ;millorar laqualitat dels

serveis públics i obtenir infor-mació.

3. Del que es tracta és de posarla ciutadania en el centre de lesdecisions.

Com veieu, això està referit al’àmbit de salut però és perfec-tament aplicable a qualsevol al-tra esfera dins del camp de laparticipació.

Per acabar, dues últimes idees:

El que volem és el co-lideratge, la co-gover-nació. I per això cal

que abans d’iniciar unprocés participatiu

totes lesparts tinguem clarsels objectius que espersegueixen: per aquè, com, amb qui

Atorgar poder als ciu-tadans (empowering)revitalitza la democrà-cia participativa, aug-

menta la cohesiósocial, condueix a unmillor funcionament

dels sistemes de salut

· Atorgar poder als ciutadans(empowering) revitalitza la de-mocràcia participativa, augmen-ta la cohesió social, condueix aun millor funcionament dels sis-temes de salut (en aquest cas) iestableix un millor balanç entreels diferents interessos. A la ve-gada, també facilita l’associacióentre els diferents actors del sis-tema.

La democràcia és el millor marcon expressar el conflicte i les dife-rències de forma fèrtil i en defini-tiva és mitjançant la participacióque construïm ciutadans en la sevaveritable acepció i que reforcemla democràcia. Per tant, una socie-tat abstencionista, tant socialmentcom electoral, és per força una so-cietat menys democràtica.

1 41 41 41 41 4

José Manuel BermudoCatedràtic de Filosofia Política de la UB

Materialismo y emancipaciónMaterialismo y emancipaciónMaterialismo y emancipaciónMaterialismo y emancipaciónMaterialismo y emancipación

Una reflexión medianamente com-pleta y actual sobre el materialismofilosófico habría de dilucidar lassiguientes cuestiones: clarificar laparadoja de nuestros tiemposmaterialistas (rara connivenciaentre el materialismo cultural yaxiológico y el más sutil e in-transigente antimaterialismo filo-sófico); revisar el tópico progresistade la alianza biunívoca entrematerialismo y políticas de eman-cipación; convencer de que elmaterialismo filosófico, en algunade sus versiones, resiste la pruebade la experiencia histórica y eldesarrollo científico; describir yconceptualizar con precisión laposición materialista adecuada anuestros tiempos; en fin, desmiti-ficar la función al menos aparen-temente emancipadora del subje-tivismo pragmatista contem-poráneo, genuino idealismo denuestro tiempo. No pretendemosaquí llevar a cabo esa reflexiónexhaustiva y necesaria, pero síiniciarla y desbrozar un poco elterreno que mañana podamos la-borar con fecundidad.

1. CONOCIMIENTO Y EMANCIPACIÓN

TRAS EL “GIRO POLÍTICO”.1.1. (Giro subjetivista) Si la histo-ria de la filosofía es la historia deconfrontaciones entre opcionesfilosóficas, el materialismo debieraocupar en la misma un lugar deprivilegio, aunque sólo fuere porhaber estado presente en todas las

querellas. Sea en el dominio de laontología y la epistemología,donde se juega la representaciónde la realidad y la fe en la posi-bilidad del conocimiento de lamisma, sea en el de la ética, laestética o la política, donde seenfrentan opciones de valor yformas de vida alternativos, laposición materialista aparecesiempre, en sucesivas metamorfo-sis, como el referente frente al cualsituarse. Como ya defendieranautores tan dispares como Fichtey Lenin, con consciencia o sin ellael pensador, previo al comienzode la legitimación de la posiciónfilosófica elegida, tiene quesituarse en el materialismo o en elidealismo, o en una de las múlti-ples variantes de ambas, figurashíbridas incluidas. Como la prosapara el ingenuo burgués de Moliè-re, hablamos desde el materialismoo desde el idealismo, aunque seasin saberlo.

Durante mileniosla filosofía hacreído –aunquesiempre en pre-sencia de sos-pechas respecto asus posibilidades-que su funciónconsistía en ga-rantizar el conocimiento de larealidad, en fijar la verdad de lascosas naturales, sociales omorales. Dejando de lado posici-

ones extravagantes marginales,hasta la modernidad se aceptabala existencia de la realidad materi-al y observable, trascendente a lasubjetividad; y, en constanteforcejeo con el escepticismo, quecuestionaba las capacidades cog-nitivas del hombre, se aceptabacomo postulado la posibilidad deconocer el mundo, de forma ab-soluta o progresiva, elaborandorepresentaciones cada vez másverdaderas o “adecuadas” a lascosas. Esta idea del conocimientocomo adecuación (adaequatio) delas ideas a las cosas, de la mente almundo, expresaba un realismomaterialista espontáneo y sano,que llegó a configurar el sentidocomún.

La filosofía clásica, desde eserealismo y cognitivismo optimistas,fijó el orden adecuado de fun-damentación del saber y de la vida.

Se suponía queel mundo y lascosas tenían suser, definido porsu esencia, y queel conocimientoelaboraba ideas orepresentacionesverdaderas de loreal, captaba suesencia. Si la ade-

cuación de las representaciones alas cosas legitimaba el valor deverdad del conocimiento, tambiénlegitimaba a éste para valorar,

Como la prosa parael ingenuo burgués

de Molière, hablamosdesde el materialismoo desde el idealismo,

aunque sea sinsaberlo

1 51 51 51 51 5

juzgar y guiar las actividades y lascreaciones humanas. El cono-cimiento filosófico determinabalos métodos científicos adecuadosa la naturaleza del objeto y los va-

lores morales y políticos apro-piados a la vida social; su verdadle autorizaba a fundamentar o legi-timar el saber científico y losprincipios éticos, las teorías de lanaturaleza y las normas prácticas.De este modo las formas de vida,los valores morales o estéticos ylos principios de la acción ético po-lítica, se fundamentaban en elconocimiento de las esencias delas cosas aportado por la filosofía;éste era el orden de fundamenta-ción adecuado: la ontología, y laepistemología a ella ajustada,fundaban la filosofía practica. Apesar de las muchas sospechassobre las posibilidades de tal em-presa y, sobre todo, respecto a suspuestas en escena, en general serespetaba que ese era el orden defundamentación filosófico: habíaque acceder a la lógica del mundo,a la mente de su creador, paradeducir el comportamiento correc-to de los seres humanos, la formade vida buena y el orden socialjusto.

Pero ese orden del ser, represen-tado en el saber y proyectado a lavida, ese realismo materialista, quesigue teniendo gran peso en nues-tra cultura en cuanto impregna elsentido común, sufrió profundastransformaciones con la moder-nidad, y no de forma contingenteni trivial. Como ya señalara Marx,el capitalismo ha sido el modo de

producción con mayor potenciatransformadora de las fuerzasproductivas; hoy tenemos muchosmás elementos que en el XIX paracomprender (o temer) su capacidadpara crear y destruir nuestro mun-do; hoy no es extravagante pre-sentar al capitalismo como autorde nuestro mundo, de su modo deser e incluso de su permitida yamenazada existencia; hoy nosuena a impostura (aunque en-cierre una ilusión y una falacia)afirmar que el mundo está en lasmanos del hombre.

Traduciendo esta idea a lenguajefilosófico podemos decir que lamodernidad dejó de ver el mundo(el ser) como un límite exterior alhombre, un orden real en el queéste podía sobrevivir conociéndo-lo y sometiéndose a su ley, ade-

cuando su trabajo, su orden moraly social a las leyes de la naturaleza,para ir poco a poco represen-tándoselo como algo dominable,transformable, destruible, recons-truible…; en definitiva, la moder-nidad dejó de pensarlo como obje-to a conocer y respetar para pasara considerarlo materia prima atransformar y, en el límite, meracreación humana a su medida yservicio, simple obra del poderosoindividuo-sujeto-dueño del capi-tal. Esta subjetivización del mundo,característica de la filosofía moder-na, suponía el abandono delmaterialismo espontáneo y la adhe-sión, a veces incoherente y ocul-ta, a una de las formas más exitosasdel idealismo. Si a la filosofía mo-derna se le ha denominado “filo-

sofía de la consciencia” ha sidoporque con ella el filósofo deja depreocuparse por el mundo en sí,tal como es en su reconocidatranscendencia, para limitarse acontemplar su aparición en el teatrode la imaginación, considerándolomera imagen que el sujeto se for-ma del mismo; deja de preocuparsepor el mundo para centrar la mira-da y el interés en su represen-tación-creación por el sujeto, endefinitiva, en las ideas. De esta for-ma la filosofía sigue el curso delcapitalismo, que se siente y pro-clama creador y amo del mundo,que en su inmenso poder transfor-mador declara la total y definitivaapropiación de la naturaleza en elproceso productivo.

El efecto epistemológico de estegiro subjetivista es la ruptura conla clásica teoría de la verdad comoadecuación de las ideas a las cosas,que suponía la primacía ontológicadel ser (de las cosas) sobre elconocimiento (de las mismas); conla modernidad la ontología perderásu privilegio a manos de laepistemología. De la misma ma-nera que en el orden socioculturalel hombre se erige en sujeto mo-ral, jurídico, económico o estético,haciendo que el mundo sea sumundo, que el bien derive de suvoluntad, que la legitimidad derivede su decisión, etc., los filósofosmodernos decretarán que el ser se

agota en aquello que puede serpensado, lo que cabe en el lechode Procusto del pensamiento raci-onal. Si Copérnico acabó con lailusión geocéntrica haciendo que

Se aceptaba comopostulado la

posibilidad de conocerel mundo elaborando

representaciones cadavez más verdaderas o

adecuadas a lascosas

La realidad pasa a verel mundo como

materia prima a trans-formar y, en el límite,mera creación humna

a sus medida yservicio

Hoy no esextravagante presen-

tar el capitalismocomo autor de nuestromundo, decir que elmundo está en lasmanos del hombre

1 61 61 61 61 6

el sol fuera el nuevo centro del sis-tema, y Rousseau propuso que lalegitimidad del poder del soberanoderivara de la elección por los“súbditos”, Kant lleva a cabo su“revolución copernicana” impo-niendo sus poderosos argumentossegún los cuales no tenemos ac-ceso al mundo en sí, no podemosconocer las esencias de las cosasni afirmar que las tienen, sóloconocemos los fe-nómenos, es decir,lo que ocurre ennuestra consciencia,las representacionesque en ella elabo-ramos. Culmina laidea anticipada porLeibniz en su meta-física de mónadascerradas al mundo,sin ventana de co-municación, cuya consciencia hadevenido mero espejo cuyas imá-genes encantadas ponen los lími-tes del mundo cognoscible, delmundo pensable. De este modo lafilosofía ofrecía un marco concep-tual apropiado para la produccióncapitalista, que así podía pensarsey legitimarse como proceso au-tónomo e inmanente, sin finestranscendentes que cumplir, sinvalores que respetar, sin más nor-ma que la de su ciego desarrolloampliado. No es necesario insistirque para el “mundo capitalista”,para “nuestro” mundo, no hayexterioridad reconocida orespetada, ni en la naturaleza ni enla cultura, pues cualquier exte-rioridad es mera reserva de mate-rias primas y mercados ya conta-bilizados. El capitalismo, por tanto,al pensar el mundo como mundoproductivo, como creación delhombre, exigía la ruptura con laclásica creencia en su objetividad,sustancialidad y, en definitiva,materialidad. En el capitalismo elpapel creador corresponde a lasideas y a la voluntad, o sea, a lasubjetividad; aunque sea contra-rio el tópico y pueda enojar a al-

gunos creyentes, los presupuestosontoepistemológicos del capita-lismo son “idealistas”.

Todo este cambio se dio en un lar-go proceso histórico. Kant man-tuvo la idea de un mundo en sí,incognoscible, residuo materialis-ta de la filosofía tradicional, al quedespreció filosóficamente; perodesde entonces, al ritmo del po-

der creador delcapitalismo, lafilosofía ha idoasumiendo quelo que llama-mos “mundo”es sólo nuestrarepresentacióndel mismo.

Otros despuésde él radicali-

zarían esta deriva, asumiendo queese mundo-representación es unmero simulacro, hasta llegar ennombre de la “coherencia asesina”a prescindir del mundo en sí,definitivamente encerrado en eldesván de los fantasmas, y asumir,con Nietzsche, que no hay mundo,sólo perspectivas, sólo represen-taciones, todas igualmente legíti-mas, contingentes, precarias, in-tercambiables e insustanciales,simulacros de realidad que sedisputan el dominio de las con-ciencias ávidas de fe. Nietzsche,anticipándose a los tiempos, cul-mina la rebelión contra el materia-

lismo de forma radical: las repre-sentaciones de la realidad escon-den bajo su máscara de voluntad

de verdad su verdadera esencia devoluntad de poder. El saber, en elpragmatismo que consagra el pun-to de vista capitalista, es sólo armade dominación, tanto de la na-turaleza como de la sociedad, tantodel cuerpo como del alma. Por esohoy se dice sin pudor que todaslas ideologías, todos los programaspolíticos, todas las posicionesmorales o estéticas (siempre haylas excepciones que la compli-cidad permite marginar) sonigualmente legítimas: privadas deverdad, de sustancia objetiva,todas se unifican en su condiciónde simples armas de seducción-dominación.

1.2. (Giro político) Si la filosofíamoderna se caracteriza por suidealizante giro subjetivista, pri-mero hacia la consciencia y al fi-nal hacia el lenguaje, deviniendouna filosofía de la inmanencia quetrivializa la historia y se libra de laamenaza de las diversas figuras del“Juicio Final” (sea el que sigue ala cristiana resurrección de losmuertos o el anunciado por elmarxismo en la revolución), ennuestros días, cuando asistimos alcomienzo del fin del capitalismode la producción a manos delcapitalismo del consumo, la fi-losofía ha hecho otro quiebro, quellamamos “giro político”, que enesencia consiste en la inversión delviejo orden de legitimación epis-temológico que pusiera en escenala modernidad. Efectivamente, ypor no remontarnos a la anti-güedad, tanto Marx, Nietzsche yFreud como Heidegger, Horkhei-mer y Foucault han contribuido aponer en crisis ese orden de fun-damentación que partía de unaevidencia subjetiva originaria(cuando no de un simple deseo) yderivaba de la misma la verdad yla bondad de las cosas y la recti-tud de las acciones; su crítica a lafilosofía del sujeto, fundamentodel liberalismo, ha ido acompañadade una apuesta por salir de la in-

Esta subjetivizacióndel mundo suponía el

abandono delmaterialismo

espontáneo y laadhesión a una de lasformas más exitosas

del idealismo

El filósofo deja depreocuparse por el

mundo para centrarla mirada y el interésen su representación-creación por el sujeto,

en definitiva, en lasideas

1 71 71 71 71 7

manencia, por recuperar el ordendel ser, aunque no en la ya impen-sable idea de la metafísica clásica.Se trata de reconocer que laexistencia humana ni histórica nilógicamente sigue el orden defundamentación ontoepistemoló-gico tradicional, sino que vienecaracterizada por situar en un pun-to cero imaginario una toma deposición inicial, un compromisosin metafísica del sujeto, unaopción de valor fundacional ori-ginaria, tal que la tarea argu-mentativa del pensamiento aparececomo mecanismo de legitimacióna posteriori de una ideología es-

pontánea asumida. Se trata de unainversión radical, en la que el com-promiso ético político, que en elorden de fundamentación tradici-onal se derivaba de las verdadesevidentes de la ontología, ahora sepone como gesto fundacional dela voluntad exigiendo que elpensamiento lo alabe y legitimecomo a los dioses. Si Hume anun-ciaba que la razón era inevitable-mente esclava de las pasiones,dejando en la ambigüedad si talfinitud del hombre era lamentableo esperanzadora, los neopragma-tistas, paradójicamente seguros desu verdad tras haberla desenmas-carado como simulacro del poder,cierran toda puerta a la esperanzadecretando el carácter retórico delpensamiento. Ocurre así especial-mente cuando, en claves liberalesy subjetivistas, se sigue a Weber(no siempre con fidelidad) y sutesis de la irracionalidad intrínse-ca a esa opción de valor original,

elección arbitraria de sujetos libresen un paisaje politeísta de valoresinconmensurable, lo que lleva aconvertir la tarea filosófica enretórica, en literatura, abriendo elcamino del nihilismo (cuando noa bárbaros fundamentalismos); enestos casos se opera desde elsupuesto idealista de que cualquierrepresentación del mundo,cualquier “vocabulario”, es igual-mente potente y legítimo por seruna obra de creación, y en conse-cuencia ajena a toda voluntad deconocimiento. Otras veces, comoen el pensamiento inspirado enMarx y en Freud, aunque se aceptael mismo escenario se quiere ir másallá, en busca de los oscuros ysilenciados orígenes de esa opciónde valor inicial, que pasará a serpensada como determinación ex-terior al sujeto (sea desde lasestructuras socioeconómicas, seadesde las del inconsciente), con locual se corrige el subjetivismoreintroduciendo la posibilidad deun discurso materialista. Pero noes difícil constatar que en lasúltimas décadas del siglo XX estavía da perdido fuerza. El neopra-gmatismo parece ajustarse mejora la idea liberal, desde la cual laelección del sujeto es la fuente detodo valor y de toda legitimaciónposible: primero impuso la normaen las teorías económicas clásicas,el trabajo como única fuente devalor, y ahora la universaliza atodas las esferas, de la estética alderecho.

En definitiva, interpretado en cla-ves idealistas o materialista, el giropolítico parece la línea de de-marcación entre las maneras mo-derna y contemporánea de asumirla tarea filosófica; y, por tanto, ellugar adecuado para plantear lacuestión del materialismo que nosocupa. En la medida en queasumimos el “giro político” de lafilosofía, la tarea de definir unmaterialismo actualizado al sigloXXI pasa por confrontarse con el

neopragmatismo, que aparececomo culminación del proceso desubjetivización-idealizacióniniciado en la modernidad. Y dadoque la subjetivización del mundoresponde a una inequívoca volun-tad de emancipación, la peculiari-dad de la confrontación actual en-tre el neopragmatismo (idealismo)y el materialismo es que nos obli-ga a entrar en la descripción yvaloración de dos proyectos deemancipación humana. Hemos dedescentrar la conceptualización,un tanto anacrónica, de la confron-tación materialismo/idealismo enclaves del debate sobre la existen-cia objetiva, materialidad y cognos-cibilidad de la realidad, y abando-nar la perspectiva de identificaciónmaterialismo/idealismo con libe-ración/sumisión, para plantear unescenario en el que, al menos enel plano manifiesto, ambas posi-ciones se disputan la “verdadera”o “más adecuada” emancipaciónde los hombres, y en el que laopción ontológica se subordine ala eficacia y coherencia de laemancipación. Y este escenariode reflexión exige al pensamiento

materialista revisarse y redescri-birse a sí mismo.

Nuestro interés en subrayar aquíeste “giro político” de la filosofía,y la conveniencia de asumirlo contodas sus consecuencias, radica endos motivos. Uno, que entende-mos que la forma actual de lademarcación y el enfrentamientoentre posiciones filosóficas idea-listas y materialista –con discursosmás sofisticados y complejos quesus versiones esquemáticas ytópicas- se engendra en torno a lainterpretación de ese giro y, en

Hoy se dice sin pudorque todas las

ideologías, todos losprogramas políticos,todas las posicionesmorales o estéticas

son igualmentelegítimas

Toda filosofía queasume el giro político

antepone laemancipación al

conocimiento

1 81 81 81 81 8

particular, en las diferenciasalternativas a la crisis defundamentación ontoepiste-mológica (o, se si prefiere elvocabulario postmoderno, en ladiferente manera de asumir el finde la filosofía epistemologista amanos de la filosofía pragmatista).Si el materialismo clásico ilustradogiraba en torno a la materialidadde lo real y a la subordinación oreducción del espíritu (de losdioses y las ideas) a lo sensible y alo físico, así como al problema dela verdad como adaequatio, elnuevo materialismo parececondenado a constituirse en tornoa los problemas que causan,justifican y nacen del giro político.Segundo, que a diferencia de laimagen histórica que tendía –deforma ingenua y ficticia- a identi-ficar el idealismo con el conser-vadurismo y la religión y el ma-terialismo con la emancipación yel humanismo radical, las nuevasfiguras de ambos tienen en comúnpresentarse con voluntad inque-brantable de emancipación. Dehecho, asumir el giro político im-plica renunciar a encontrar unainstancia transcendente desde laque someter, limitar o dirigir la vidahumana; equivale a afirmar laprimacía, si no histórica al menosmoral, de la voluntad humana; portanto, toda filosofía que asume elgiro político antepone la eman-cipación al conocimiento.

Se comprende que, en esta nuevaperspectiva, inquiete que la viejaalianza entre materialismo yemancipación quede bastanteeclipsada. El viejo y sano ateismodel librepensamiento y la fuerzadel materialismo de la materia yde la biología, avalado por el éxitode la ciencia, no sólo ha quedadoobsoleto sino que ha sido reabsor-bido por el nuevo idealismo, queya no necesita de dioses ni tienetemor alguno al saber científico,que puede ser tan antiplatónico yantikantiano como el más refinado

materialista. Lo cual nos lleva a lagran pregunta ¿qué sentido tieneser materialista en filosofía tras elgiro político, que ha roto el mono-polio de la alianza militante delmaterialismo con la emancipaciónde los hombres y los pueblos?

Quiero remarcar que entiendo lafilosofía como una actividad quepone en juego de forma diferentela doble función que ha asumidoa lo largo de la historia, a saber, lacognitiva y la práctica, la preten-sión de guiar y garantizar elconocimiento o representación delmundo que llevan a cabo las cien-cias y la aspiración a forjar loscriterios y reglas de la conductapráctica (económica moral o polí-tica) en su acción transformadorao creadora del mundo natural y so-cial. Si se prefiere, se trata de ladistinción entre, por un lado, lapretensión fundamentadora,legitimadora o al menos argumen-tadora de las creencias, las teoríasy las posiciones prácticas (polí-ticas, éticas, estéticas, cultu-rales….), es decir, una función quetiene que ver con el conocimientoy sus condiciones de posibilidad;y, por otro lado, el ejercicio de lacrítica, con sus vertientes teórica ypráctica, radical y exhaustiva, sinexcluirse a sí misma, cuestionandoincluso la posibilidad o el sentidodel discurso filosófico. Si insistoen esa diferenciación es porque,cara al tema del materialismo queaquí nos ocupa, me interesa dejarbien establecido que en todafilosofía fuerte se dan, con mayoro menor coherencia, sistema-ticidad y fragmentación, unaconcepción de la realidad, quepone en escena una ontología yuna epistemología, y una pro-puesta de vida moral y política,más o menos progresista o con-servadora, más o menos esteticis-ta o moralista. En toda filosofía hay,pues, una pretensión de cono-cimiento y verdad, de represen-tación del mundo, de control del

pensamiento teórico, y unavoluntad de ordenar la vida y lasociedad, de guiar la práctica.

Por tanto, entendida con esta do-ble pretensión, la cognitiva o derepresentación el mundo y lapragmática o de su creación,estamos definiendo una posiciónque asume el verdadero retocontemporáneo que la realidad ysu propia historiografía plantean ala filosofía, a saber, el reto de norenunciar a la verdad, al cono-cimiento, aunque sepamos que esuna forma de poder e inevita-blemente contagiado de subje-tividad; el reto de luchar por unmundo, por un orden social, aun-que sepamos de su intrínsecaparticularidad, de su inexorablecontextualidad. De la capacidadde respuesta a este reto dependeel sentido y función del mate-rialismo en nuestro tiempo.

2. LA PARADOJA DE NUESTRO TIEMPO.He de reconocer que resultatentador legitimar una posiciónfilosófica por su capacidad deemancipación, dejando de lado suvoluntad de verdad, hoy difícil depensar si no es como máscara delpoder. De todas formas, pienso quela opción por el materialismo nosimpone asumir el valor de laverdad, aunque sea redefinida, delmismo modo que nos impone elreconocimiento de la trans-cendencia del mundo, aunque seaformulado en ideas nuevas. Creoque hemos de resistir las sirenasde la emancipación idealista, y des-mitificar su hechizo y su fiabilidad,especialmente en su forma depresentarse en el neopragmatismocontemporáneo, renunciando a laverdad y legitimándose en supropuesta de emancipación; he-mos de recuperar armas teóricascontra su máscara emancipadora,que incluye gestos heroicos de re-nuncia a toda transcendencia –aDios y al Mundo- como vía deliberación radical de todo límite

1 91 91 91 91 9

metafísico. No es tarea fácil,especialmente porque el mate-rialismo fue siempre una filosofíade la emancipación y tendemos aadmirar cualquier simulacro de lamisma. ¿Cómo oponernos a unafilosofía con voluntad liberadora,una filosofía que relata en términosheroicos la renuncia a la verdad yla objetividad con el único fin dedivinizar al hombre, liberándolode todo límite exterior?.

Creo que puede afirmarse sinextravagancia que, aunque el de-bate filosófico por el materialismose haya dado, como no podía serde otra manera, en los dominiosde la ontología y la epistemología(materialidad del ser, objetividaddel conocimiento, necesidadhistórica), la filosofía materialistasiempre puso en primer plano losefectos emancipadores quetransportaba. Aunque se presentaracomo representación verdadera yadecuada a las ciencias, el ma-terialismo se revestía prima faciecomo una filosofía de la emanci-pación; aunque la convención delorden de fundamentación determi-nara su aparición en escena comoontología y epistemología, dis-putando al idealismo el ser y la ver-dad, siempre colocaba en la van-guardia las ventajas y beneficiosdel materialismo para la vida hu-mana libre. Desde Epicuro a nues-tros días, el materialismo ha estadosiempre, o casi siempre, contra lassupersticiones y a favor de laciencia, contra la fe y a favor de larazón, contra el dogma y a favorde la experiencia, contra los diosesy a favor de los seres humanos;ha ido siempre, pues, contra lasformas de opresión y dominacióny a favor de la emancipación, elbienestar y el placer sensible. Meparece innegable que los materia-listas de todos los tiempos hanmostrado su filosofía, de formamás grosera o selecta, como unaapuesta por lo terrenal, por la vida,por el cuerpo, por lo sensible, por

el placer, por la libertad depensamiento y conciencia.

Ahora bien, aunque así haya sido,considero igualmente intrínsecasal pensamiento materialista suontología realista, su creencia enla verdad, su fidelidad el cono-cimiento científico, su incuestio-nable afirmación de la existenciaobjetiva y transcendente del mun-do. El materialismo ha repartido sucorazón entre su voluntad de ver-dad y su voluntad de eman-cipación; y aunque hoy sea difícildefender la ontología del ma-terialismo clásico, aunque resulteseductora la llamada a abandonarel lastre del ser y de la verdad eidentificar materialismo pura ysimplemente con emancipación,creo que, como Ulises, debemosatar bien nuestros conceptos almástil de la realidad para poder oírel canto sin sucumbir al hechizode las sirenas.

La historia nos revela comoingenuas cualquiera de las dossiguientes tentaciones: una, la decreer que la emancipación se de-riva de las tesis materialistas en for-ma algorítmica, cual procesoautomatizado y biunívoco, igno-rando los límites históricos ycontextuales en la formulación dela idea de emancipación usada porel materialismo clásico, queresponde a una antropología y unaaxiología particulares sin valorabsoluto; otra, no reconocer enninguna de las variantes históricasdel idealismo una voluntad eman-cipadora, aunque responda a otraidea de ser humano, a otro códigode valores últimos. La verdad esque no sería difícil registrarsituaciones históricas donde lasdistintas figuras del materialismohan mostrado sus límites emanci-padores sirviendo para apoyaropciones de dominación (porejemplo, la concepción evolucio-nista de la historia, el darwinismosocial, las concepción histórica de

los derechos, etc.); y, a la inversa,resulta sumamente fácil mostrarque tesis de indudable factura ide-alista, como la idea de derechosnaturales o las de la teología de laliberación han sembrado ensituaciones precisas fecundassemillas de revolución. A mi en-tender, el materialismo en susdiversas concreciones históricas(dejemos de momento de lado elmarxismo) ha puesto más énfasisy ha sido más eficaz en la misiónde emancipar a los hombres de lasumisión a los dioses que en la deliberarlos de la dominación de lospropios hombres; y aunque seaatractiva esa liberación, espe-cialmente porque los dioses hansido instrumentos de dominaciónen manos de los hombres, noagota la voluntad radical deemancipación humana.

Precisamente porque todas lasfilosofías, y el materialismo enparticular, contienen esos dosnúcleos de reflexión, el teórico yel práctico, el descriptivo y elprescriptivo, y porque la relaciónentre los mismos, como acabamosde insinuar, no es tan biunívocacomo suele creerse, convienemantener la distinción operativaentre materialismo filosófico ymaterialismo práctico parareferirnos respectivamente a loscontenidos ontológicos y epis-temológicos que toda filosofíaincluye como instancia de fun-damento y a los efectos éticos,políticos, estéticos o culturales,efectos relacionados con la formade vida, que históricamente sesuelen asociar al mismo y valorarcomo emancipadores. Esto nospermite pensar el “materialismopráctico” con relativa indepen-dencia del “materialismo teórico”,tesis importante para comprenderel materialismo contemporáneo.Pues un importante enigma adescifrar en la conciencia con-temporánea, verdadera caracterís-tica de nuestro tiempo, consiste

2 02 02 02 02 0

en la paradoja de ser una épocade pleno dominio del materialismopráctico y al mismo tiempo de ra-dical ausencia del materialismofilosófico. Definirse hoy materia-lista, en sentido genuinamentefilosófico, es decir, en perspectivaontoepistemológica, parecería hoydía en muchos espacios académi-cos y culturales una extravagancia,

un rasgo inequívoco de ignoranciay obsolescencia. En cambio,nunca la cultura occidental ha sidotan coherente con el ideal materi-alista clásico, nunca se han rea-lizado en la conciencia y en la vidahumana tan plenamente los idealesmás ambiciosos del materialismopráctico.

Cuando el Papa actual, como elanterior, voz de tantos otros mora-lista, describen el nuestro como“mundo materialista”, cuandoenuncian la bárbara hegemonía delmaterialismo, emiten un diagnósticoque en lo que tiene de descriptivoes fácil de compartir por cualquierprogresista. Lo que éste lereprochará, sin duda, es que esadescripción se haga en un contextode discurso propio de la moralascética cristiana y contenga suscorrespondientes juicios de valor,desde los cuales se erige elmaterialismo en rostro del mal,interpretándolo como perversión de

la naturaleza humana y llamando ala carga contra su reinado, que robaal hombre la luz para su salvación.Cualquier progresista antesemejante discurso se siente situadoen la otra orilla, desde la que con-templa lo mismo pero consatisfacción y optimismo. Sin ne-cesidad de pensarel materialismocomo el “rostrodel bien”, cual-quier progresistavalorará más lasfilosofías que sir-ven para emanci-par al hombre enesta vida que lasque sirven parasalvarlo en la vidaeterna, para exten-der la igualdad quepara consentir lasdiferencias; pre-ferirá la filosofíaque libera a los hombres de susumisión a los hombres que lasfilosofías que liberan al hombre desu sumisión al demonio; y dondeel Papa ve sombras, él verá luces.Claro que el Papa y sus seguidoresno se cansarán de decir: “esa es unafalsa liberación”. Y cualquiera queademás de ser progresista seaconsciente y crítico deberá, ahorasí, tomar en serio esas palabras, re-cordar que la liberación tiene diver-sos rostros y muchas máscaras.

Podemos aceptar que nunca unacultura hizo del bienestar un valortan absoluto como la dominanteen nuestra sociedad de consumo;que nunca la extensión del consu-mo se convirtió en canon de labondad y justicia social de formatan inequívoca; que nunca se soñó

con vivir en lamás absolutainmediatez y fi-nitud, en la másabsoluta renun-cia a cualquiertranscendencia ouniversalidad;que nunca se rin-dió tal culto a lasensibilidad, alacontecimiento,hasta erigirlo ennueva ontología;que nunca sehabló tan cínica-mente de la crea-

ción de sí mismo, de la disolucióndel deber, de la reducción de lamoral al sentimiento y de la éticaa la estética. Pero aunque acepte-mos que, ciertamente, nuestromomento histórico ha realizado elsueño materialista de los intelec-tuales de hace dos siglos, y eso noes poca cosa, no podemos ver conbuenos ojos la sacralización de eseideal; aunque lo defendamosfrente a quienes simplemente loven como figura del mal, noqueremos silenciar nuestra críticay renunciar a nuestro compromisode redefinir un ideal de vida mate-rialista para nuestro tiempo. Y nolo querremos mientras sigamospensando que, en los replieguesde su discurso, se encuentra unamejor defensa de la libertad real yde la igualdad real.

En esa perspectiva situamos laconveniencia de la reflexión onto-lógica, cuyo olvido o disoluciónpermite derivas aventureras; enesta perspectiva intentamos repen-sar de nuevo la verdad, las reglas,la universalidad, la objetividad; y

La opción por elmaterialismo nosimpone asumir elvalor de la verdad,

aunque searedefinida, del mismo

modo que nosimpone el

reconocimiento de latrascendencia del

mundo, aunque seaformulado en ideas

nuevas”

¿Cómo oponernos auna filosofía con

voluntad liberadora,una filosofía que rela-

ta en términosheroicos la renuncia a

la verdad y laobjetividad con el

único fin de divinizaral hombre,

liberándolo de todolímite exterior?

Me parece innegableque los materialistasde todos los tiempos

han mostrado sufilosofía como una

apuesta por lo terre-nal, por la vida, por elcuerpo, por los sensi-ble, por el placer, por

la libertad depensamiento y

conciencia

2 12 12 12 12 1

es en ese intento que se nosaparece la paradoja del mate-rialismo de nuestro tiempo. En estemundo feliz-mente impre-gnado de mate-rialismo prác-tico, cuyas prác-ticas y valoresaparecen comosignos del reina-do absoluto delmaterialismo,cabría esperar lapresencia he-gemónica de lafilosofía materi-alista, en cual-quiera de las di-versas formas dela familia. Pero, y aquí surge laparadoja anunciada, el triunfoinapelable del materialismo prác-tico convive con la derrota radicaldel materialismo filosófico. Nuncala ética y la política fueron tanmarcada y abiertamente mate-rialistas; y nunca la filosofía mate-rialista fue sociológicamente tandébil, tan marginal, tan vencida.

O sea, que si hasta cierto punto escomprensible la confusión his-tórica entre materialismo filosóficoy materialismo práctico, por lasupuesta implicación “lógica” en-tre ambos, parece en cambiosorprendente la perfecta cohabi-tación en nuestro mundo de unacultura incuestionablemente ma-terialista con la hegemonía abso-luta de una filosofía no materia-lista1. Y es tanto más sorprendentecuanto que, a nuestro entender, nose trata de una mera contingencia,de un pasajero momento deautonomía del materialismopráctico que en su marcha dialéc-tica avanza al materialismo filo-sófico, al que acabará arrastrando,

recuperando la reconciliación; porel contrario, creemos que elmaterialismo práctico dominante

excluye objetiva yconscientementeal materialismofilosófico. Lo quesignifica que hayotra filosofía, nomaterialista, ex-tendida y domi-nante, ligada ycómplice de estematerialismo prác-tico de nuestrosdías; una filosofíaésta que excluye elm a t e r i a l i s m ofilosófico de lamanera más radi-

cal: lo excluye, en primer lugar,denunciando y negando su propiodiscurso filosófico como impen-sable e incompatible con lasciencias y la expe-riencia histórica, ylo excluye, ensegundo lugar,como superfluo,como innecesario–e incluso comoobstáculo- para laemancipación.

Esta situación dedoble exclusióndel materialismofilosófico a cargodel materialismopráctico, que entiendo como una“característica de nuestro tiempo”,es la que debemos comprender. Yesta voluntad de comprensión noslleva a preguntas como las si-guientes: ¿No era cierta la compli-cidad entre materialismo filosóficoy materialismo práctico?, ¿cómose puede pensar el definitivo einapelable triunfo del materialismopráctico en tiempos de derrota de

la filosofía materialista?. ¿No eracierta la alianza entre materialismofilosófico y emancipación?, ¿cómopensar el triunfo de los contenidosmorales, estéticos, etc., progre-sistas, emancipatorios en tiemposde filosofía idealista?. ¿Acaso elidealismo filosófico es tambiénsoporte emancipatorio?. ¿O es quetambién ha sido derrotado ymarginado el idealismo, apa-reciendo “otra” filosofía (quedeberíamos caracterizar), que haasumido para sí la función eman-cipadora en el presente?. Y unapregunta particular, que está en elfondo de esta reflexión, ¿estáafectado del mismo mal elmaterialismo marxista, cuyo per-fil hemos de delimitar?

Son preguntas que vale la penaplantearse a la hora de pensar elmaterialismo filosófico, sus

fundamentos ,sus valores, sufunción, su sen-tido. Porque,querámoslo ono, con lucidez ocon falsa cons-ciencia, muchosde nosotros –ymiles de sereshumanos antesque nosotros-hicimos de la a-lianza entre ma-terialismo (mar-

xista y no marxista) y eman-cipación el leitmotiv de nuestrapráctica intelectual y de nuestrocompromiso político. Y tal vez elconstatable desconcierto políticoque inunda el espacio intelectualde izquierdas no sea del todo ajenoa esta paradoja de una cultura yun orden político que parecenhaber realizado en gran medida loscontenidos de emancipación del

Podemos aceptar quenunca una cultura

hizo del bienestar unvalor tan absolouto

como la dominante ennuestra sociedad deconusmo; que nuncala extensión del con-sumo se convirtió encanon de bondad y

justicia social de for-ma tan inequívoca

El proyecto teórico deMarx no es otro que el

de construir undiscurso que al

tiempo que pretendeel conocimiento del

mundo pone enjuego un potencial

transformador,revolucionario

1 Podría decir una “filosofía idealista”; pero, aunque creo que, efectivamente, la filosofía dominante puede ser considerada unavariante del idealismo, se trataría en todo caso de una variante muy peculiar. Por eso dejamos para después la caracterizaciónde la misma. De momento basta con afirmar su no materialismo.

2 22 22 22 22 2

materialismo pero de formainsatisfactoria, por imaginaria operversa. Lanzados a la derivaemancipadora, reificando y sacra-lizando la emancipación que elcapitalismo de consumo permitey necesita, reinventamos nuevospequeños placenteros dioses que,como apuntaba Rousseau, noshacen olvidar el camino y amar lascadenas del eterno retorno.

3. MARXISMO Y MATERIALISMO.Puesto que no tenemos duda al-guna de la irrenunciable profesiónde fe materialista del marxismo,debemos plantearnos ahora en quématerialismo ha de sustentarse elmarxismo contemporáneo, tanteopor lo dicho hasta ahora cuantoporque, como es bien sabido, lasconfrontaciones en torno almaterialismo marxista han acom-pañado, y no sin sangre, la histo-ria de éste.

El marxismo aparece como críticaa la modernidad, tanto en sus for-mas idealistas como materialistas;por eso puede compartir buenaparte de la crítica a la misma lleva-da a cabo por el neopragmatismocontemporáneo. Ahora bien, elmarxismo llevó a cabo esa críticaantes del acontecimiento que he-mos llamado “giro político” y dela inevitable deriva relativista dela filosofía, que ha desembocadoen el pluralismo (epistemológico,cultural, ético y político), con-denando en juicio sumario a laverdad, acusada de doble crimen:el crimen teórico de ser ilusoria yel crimen práctico de ser cómplicedel poder. O sea, el neoprag-

matismo ha puesto en escena todauna batería de argumentos en con-tra de las pretensiones de fun-damentar el conocimiento de larealidad y, además, ha implemen-tado un discurso en el que seautojustifica como perspectivaradicalmente emancipadora. Enconsecuencia, debemos plantea-rnos si el materialismo marxistatiene actualidad, es decir, si tienerespuestas ante el nuevo idealismo,si puede aportar hoy argumentoscognitivos satisfactorios respectoa nuestro nivel de experiencia yconforme a las ciencias contem-poránea; y si, al mismo tiempo,puede presentar mejores creden-ciales de su proyecto emancipa-dor, puede pensar una emanci-pación humana y social más se-ria, veraz y deseable.

El marxismo irrumpió en escenacon esta doble caracterización: deun lado, como un materialismoradicalmente nuevo y coherentecon la concepción del mundo con-figurada por las nuevas ciencias;de otro, como una doctrinaradicalmente emancipadora de loshombres y de los pueblos de todassus sumisiones, ideológicas osociales. Esta doble voluntad for-ma parte de sus señas de identidad,sean cuales fueren las dificultades,que no fueron pocas, por arti-cularlas en un discurso coherente.

En algún otro texto he defendidoque el proyecto teórico de Marxse concretaba en la instauración deuna “ciencia filosófica revolucio-naria”, en el sentido específico quetenían estos términos en la filosofía

alemana de su tiempo; proyectorealizado de forma insatisfactoria–lo que no le quita grandeza- yque, por sus deficiencias, tal vezinsuperables, legó al marxismo unalista de debates interminables y aveces dramáticos2. Pues bien, creoque ese proyecto no es otro que elde construir un discurso que altiempo que pretende el conoci-miento del mundo pone en juegoun potencial transformador,revolucionario. De ahí que hayasido una constante de los pensa-dores instalados en posicionesmaterialistas distinguir en estafilosofía una doble función: eman-cipadora y cognitiva. Discreparána la hora de ordenar la jerarquíaentre ambas opciones: unosenfatizando la dimensión delmaterialismo como verdaderoconocimiento, como filosofía ali-ada de la ciencia, de cuya verdadderiva precisamente su funciónemancipadora, sus múltiplesbeneficios para la vida humana;otros acentuando y poniendo enel puesto de mando la funciónemancipadora, política, desde cuyaperspectiva, y sólo desde ella,podía construirse una interpre-tación verdadera y científica delmundo. En todo caso, todoscompartían el mismo principio deidentidad entre conocimiento yemancipación3, que podemos con-siderar principio fundamental delmaterialismo, y que hoy convieneactualizar de forma especial yurgente.

La relación del marxismo con elmaterialismo ha sido dramática: nopodía dejar de asumirlo, dada sufunción emancipadora, y al mismotiempo no podía renunciar a denegarlo, reformularlo o superarlo,por los límites específicos de laemancipación que vehiculaban.Muchas páginas de la densa ytrágica historia interior delmarxismo han brotado de los de-bates sobre el materialismo.Materialismo versus idealismo,

2 Remito a mis trabajos, Engels contra Marx. (El antiengelsianismo en el marxismo

occidental). Barcelona, Ediciones de la Universidad de Barcelona, 1981; y “Engels, elcompañero de Marx”, en J. Mª Valverde (ed.), Historia del pensamiento, 4 vols. Barcelona,Ed. Orbis, 1985, Vol. IV, págs. 56-70.3 No quiero entrar en una comparación y valoración de esas dos tendencias, opcionesnada inocentes; sí creo que podemos decir que la primera ha sido mayoritaria a lo largode la historia. Es decir, se ha tendido a pensar la emancipación humana a través, y dentrode los límites, del saber, del conocimiento. Cuestión ésta que hoy al menos debe serrepensada

2 32 32 32 32 3

materialismo dialéctico versusmaterialismo mecanicista, materia-lismo histórico versus materialis-mo de la naturaleza, materialismo

de Engels versus materialismo deMarx..., son debates que conden-san los momentos más filosóficosde sus líneas de pensamiento.

Aunque abunden los trozos de estahistoria, son sólo fragmentos casisiempre surgidos en la batalla; que-da pendiente de escribir una histo-ria crítica y de hacer una valoraciónajustada de la compleja relación delmarxismo con el materialismo. His-toria dramática y fratricida, comodecimos, no porque se pusiera enjuego la verdad sobre el mundo,pues el mundo puede vivir en pazsin verdad, sino porque en ese debatefilosófico se decidían el orden soci-al a construir y la estrategia políticapara hacerlo; es decir, se decidía laemancipación humana, y sin ella lajusticia está siempre ausente y laguerra está siempre en el horizonte.No podemos aquí entrar en esa his-toria; lo que ahora nos preocupa esresponder a las dos siguientescuestiones: primera, ¿tiene sentidohoy, después de Auschwitz, comodiría Adorno, después de lagenealogía, la dialéctica negativa yla deconstrucción, en plena derivapragmatista, en el contexto socialconsumista, dominio ético delnihilismo y apogeo de la estatización

de la vida…; tiene sentido hoy,preguntamos, una filosofía materia-lista sustantiva, con voluntad deverdad y pretensiones normativas?;y, segundo, ¿sería el marxismo, conun discurso renovado y actualizado,ese materialismo nuevo?. Dos pre-guntas que, dado que en la historiafue el marxismo quien se erigió enheredero y continuador de la tra-dición filosófica materialista, y dadoque en el último siglo ni siquiera enel dominio de la filosofía de lasciencias han surgido competidorespro-materialistas, podemos refundiren una sola, a saber, ¿puede elmarxismo ofrecer hoy esa doblerespuesta, enarbolar esa doblevoluntad de conocimiento ver-dadero del mundo y emancipaciónreal de los seres humanos que se con-sidera intrínseca a un materialismoconsecuente?. Para responder estapregunta repasaremos con trazosgruesos la “conciencia de sí” delmarxismo a lo largo de su historia,en sus principales figuras, y siem-pre con referencia al posiciona-miento materialista.

3.1. (Profesión de fe materialis-ta). Es ya un tópico plenamenteasumido que el marxismo sepresentó como materialismo nue-vo, que heredaba la tradición, deDemócrito y Epicuro a D´Hol-bach, y que revisaba, reformaba,superaba las carencias de lasconcreciones anteriores, a las quereconocía como formas históricaspredecesoras a superar. Esta“profesión de fe” materialistaderivaba de la inquebrantablecreencia de los marxistas, yespecialmente de Marx y Engels,en que la defensa del mate-rialismo era una batalla política;Althusser hace unas décadas ladescribía como “lucha de clasesen la teoría”. O sea, tanto losmarxistas clásicos como los

contemporáneos han tendido apensar la filosofía como campoestratégico de la militancia políti-ca, lugar de confrontación deprácticas teóricas con efectos enlas relaciones de poder político.Así lo reconocía Marx ya desdesu temprano texto La SagradaFamilia, donde se refería almaterialismo del XVIII en lossiguientes términos: “Hablandoexactamente y en sentido pro-saico, la filosofía francesa de lasluces, en el siglo XVIII, y sobretodo el materialismo francés, nosólo han llevado a cabo la luchacontra las instituciones políticasexistentes, contra la religión y lateología existentes, sino quetambién han llevado a cabo unalucha abierta, una lucha declara-da, contra la metafísica del sigloXVII y contra toda metafísica”4.Entendía Marx que la lucha con-tra la metafísica es una lucha con-tra el idealismo, contra la“especulación ebria”, opuesta almaterialismo y su “filosofíasobria”, opuesta a la defensa delhombre y de su vida real.

Por eso, porque ponía la miradaen sus efectos políticos, Marx teníauna neta consciencia de que suenemigo filosófico con quiendebía medirse era Hegel, a quiensin embargo admiraba más que aotros muchos, incluidos losmaterialistas5. El idealismo hege-liano era el actual en aquellosmomentos, el que legitimaba deforma más eficiente políticas queMarx valoraba contrarias a la e-mancipación de los seres hu-manos. De ahí que en sus textoshaya más referencias antihe-gelianas que antiplatónicas oantikantianas, devenidas a su en-tender más anacrónicas. Su con-frontación con el hegelianismo to-ma la forma abierta de alternativa

¿Puede el marxismoofrecer hoy esa doblerespuesta, enarbolaresa doble voluntad e

conocimientoverdadero del mundoy emancipación real

de los sereshumanos?

4 K. Marx - F. Engels, La Sagrada Familia, VI, 3, d.5 Apuntemos de pasada que hoy, para los postpositivistas y los postnietzscheanos, Popper y Rorty como ejemplos, el granenemigo es Platón.

2 42 42 42 42 4

radical entre materialismo eidealismo. “Para Hegel, decíaMarx, el proceso de pensamiento,al que incluso prostituye bajo elnombre de Idea, al que convierteen sujeto con vida propia, es eldemiurgo de lo real… Para mí, porel contrario, lo ideal no es más quelo material transpuesto y traducidoen la cabeza del hombre”6. Sondos filosofías que se disputan laverdad, sin duda; pero ante todoson dos filosofías que se oponenradicalmente en la concepción dela emancipación de los sereshumanos.

Lo que queremos decir, en defini-tiva, es que el marxismo, como“materialismo nuevo”, buscó unlugar donde situarse entre elmaterialismo vulgar, mecanicista,y reduccionista y el idealismo,especialmente el más actual de sutiempo, el hegeliano. La historianos revela la constante presenciade la doble y angustiosa preocu-pación por evitar caídas en elidealismo e identificaciones nogratas con las formas vulgares ymecanicistas del materialismo.

Ahora bien, si esa doble preocup-ación se mantuvo equilibrada enlos clásicos, delimitando el espaciode representación marxista, a par-tir de los años sesenta del pasadosiglo la actitud se desequilibró defacto, hasta el punto de silenciarsesospechosamente la crítica anti-idealista, otorgando todo el prota-gonismo a un único enemigo, elmaterialismo metafísico y grosero,cuyo debate inunda la escena enel seno del marxismo.

Aparentemente se trataba de lapreocupación tópica, viva en losclásicos, de liberarse de la acu-sación de materialismo “me-canicista” o “vulgar”; pero, comosuele decirse, la pasión del con-verso llevaba a arrojar al niño con

el agua de la bañera. Unas vecesacentuando el elemento dialécticoy humanista del marxismo, otrassu cientificidad y empiricidad; enunos casos desde el culto a lasubjetividad revolucionaria, enotros a la perspectiva pragmatista;estos en nombre de la filosofía dela praxis, aquellos en la del estru-cturalismo; ahora para casar aMarx y a Freud, luego para armo-nizar marxismo y existencia-lismo…; lo cierto es que en losaños sesenta por distintas vías losteóricos marxistas coincidieron enenarbolar como única banderafilosófica la del antimaterialismo,invisibilizando su enemigo desiempre, el idealismo.

Curiosamente, en esos momentoshistóricos en que el marxismo seafirmaba más radicalmenterevolucionario y verbalizaba conéxito su potencial emancipador, nosólo daba tregua al enemigo sinoque devenía su cómplice, compar-tiendo el objetivo y contaminandosus armas (sus ideas); cuanto másintensa, acrítica y sacralizante erala invocación de Lenin o de Mao,menos se tenía en cuenta que,precisamente estos dos autoreshicieron de la defensa del mate-rialismo –no de la lucha anti-materialista- su principal empeñofilosófico.

Es cierto, y de ahí su poder seduc-tor, que este giro antimaterialistase hacía en nombre de lasubjetividad revolucionaria, reivin-dicando el elemento activo de lavoluntad humana sin el cual secaía en el evolucionismo reformis-ta, como mostraba la deriva social-demócrata; pero el “izquierdismo”,nada nuevo en las filas marxistas,era otra manera de alejarse de esadifícil articulación propuesta porMarx entre conocimiento y eman-cipación. Y es también cierto queno se rompía con la racionalidad,

que se invocaba la necesidad parael marxismo de mantener siemprela perspectiva de las ciencias; perose hacía en un momento en queéstas -o, más bien, las filosofías quelas acompañaban- caminaban des-de un positivismo indefendible ha-cia propuestas pragmatistas, histo-ricistas y relativistas; es decir, desdeun idealismo empirista imposiblea otro idealismo inconfesado. Su-bordinar el punto de vista marxis-ta a esas ciencias podría argumen-tarse de diversas maneras, pero nocomo refuerzo de su dimensiónmaterialista. Ni siquiera el posi-cionamiento crítico frente al estali-nismo y su esquemático folletoSobre el materialismo dialéctico yel materialismo histórico. Elrechazo a la política stalinianaarrastró a negar su palabra, y elfolleto en cuestión se había con-vertido casi en el manual oficialdel materialismo marxista, conincreíble difusión. Podemoscomprender el proceso, pero difí-cilmente el apasionamiento ideo-lógico puede justificar la parcia-lidad teórica de los intelectuales,hasta el punto de que, en el fragorde la batalla contra el monstruo dela familia, se acabe por devenircómplice del enemigo estructural.

Como ha dicho acertadamente S.Timpanaro, el citado folleto era,aunque grosero en su exposición,bastante correcto en su posiciónmaterialista; otra cosa son lasaberraciones, nada materialistas, deperseguir el psicoanálisis o la ló-gica matemática, o la políticasaplicadas a los disidentes, hechosbárbaros y lamentables, pero queno justifican, como reacción, laderiva antimaterialista del marxis-mo para reconciliarse con freudia-nos y neopositivistas.

Aunque me inclino a pensar queMarx nunca habría defendido elmaterialismo únicamente por su

6 El Capital, I. Palabras finales a la 2ª edición alemana (1873).

2 52 52 52 52 5

verdad, haciendo abstracción desus efectos emancipadores; aun-que creo que puesto ante la alter-nativa de elegir entre la verdad yla emancipación habría abando-nado la primera; a pesar de todoMarx nunca puso en duda que laposición materialista era laadecuada para la “ciencia revolu-cionaria”, idea que proponía frentea la “ciencia filosófica” de Hegely a la “ciencia positiva” de losempiristas, y que nunca logró for-mular satisfactoriamente7. Aunqueno expuesta con la claridad de-seada, su concepción filosófica lesalvaba de esta trágica elecciónentre verdad y emancipación, alpensar que la potencia emancipa-dora de una representación delmundo venía dada por su verdad,por su cientificidad (de ahí suintransigencia ante el socialismoutópico o ante cualquier desvia-ción del materialismo científico).Su amor a la verdad no eraplatónico, sino pragmático, al ra-dicar el mismo en su potencialrevolucionario. En el darwinismo,por ejemplo, más que su verdadMarx destacaba su materialismoantiesencialista y desacralizador.Le importaban los efectos eman-cipadores de la verdad de la filo-sofía, sin llegar a la posición prag-matista de identificar la verdadcon el potencial emancipador.

3.2. (El materialismo marxistacomo materialismo dialéctico).Junto a esa ineludible profesión defe materialista, el marxismo insistiódesde sus orígenes en los elemen-tos de originalidad que lo espe-

cificaban, particularmente en ladimensión dialéctica de su materia-lismo. A veces se ha dicho, de for-ma un poco simplista pero no deltodo errónea, que Marx recogiódel materialismo mecanicistaclásico el elemento “materialista”y del idealismo de Hegel suelemento “dialéctico”, para formarasí un materialismo de nuevocuño, la concepción verdadera delmundo. Lo cierto es que esa for-ma de describir el surgimiento delo nuevo es útil como acercamien-to genérico al proceso histórico,pero no sirve para dar cuenta de lacreación teórica. Creo que se en-tiende mejor y se ajusta más a larealidad redescribir ese procesodesde la perspectiva de la hegemo-nía de la voluntad de emanci-pación, que permite pensar suacercamiento a cada filosofía pararecoger de las mismas los elemen-tos con mayor potencia liberadora.

No le faltaban razones para com-prender que, en el fondo, elmaterialismo de los ilustrados,aunque emancipara al hombre delos dioses, reducía la subjetividada mero efecto natural y, en conse-cuencia, deslegitimaba el discursorevolucionario; pero tampocoignoraba que la historización (evo-lucionista o dialéctica) de la rea-lidad amenazaba igualmente condiluir al sujeto en mero efecto dela “lógica” del espíritu. Comosiempre que se llega al fondo, lafilosofía tenía que decidir entre dosfiguras de la barbarie; y Marx cha-poteó como pudo en ese pantano.

Si nos atenemos a los textos, he-mos de reconocer que, a diferen-cia del pragmatismo idealistacontemporáneo, que puede reducirla realidad a lenguaje, Marx de-fenderá con mayor o menor cla-ridad y acierto, pero sin fisuras, lapertinencia del elemento pasivo dela conciencia –correlato del

reconocimiento de la transcen-dencia del mundo- intrínseco almaterialismo. Ahora bien, elmaterialismo de Marx tenía queasumir la compleja tarea de con-servar esa transcendencia delmundo al tiempo que la cues-tionaba al reivindicar el lado acti-vo del sujeto tanto en el momentode su conocimiento como en el desu transformación o creación; eseera el reto de su materialismo, ypensamos que sigue siéndolo. Poreso le preocupaba más Hegel quePlatón, pues el idealismo hegelia-no daba una propuesta, a su ma-nera, a ese problema: la respuestadialéctica; y por eso defendía almaterialismo francés, cuya filoso-fía el parecías más tosca y romaque la hegeliana, ya que disolvíaal sujeto en las determinacionesmecánicas y quitaba sentido a laemancipación, que sólo puede serpensada desde una ontología quepermita, al mismo tiempo, pensarla creación social del mundo de lavida, correlato de la libertad de lapraxis, y pensar una subjetividadque se crea a sí misma en su pro-ceso de transformación delmundo. La lucha de clases no tienesentido emancipador si la historiaestá cerrada, si la actividad ha deser mera adecuación a lo real, si lanaturaleza es impenetrable alespíritu y si el espíritu es refractarioa su propia praxis autocreadora; lateoría de la lucha de clases sólotiene sentido en claves dialécticas,desde una ontología materialistadialéctica que no sea una lógicadialéctica.

Ahora bien, no resultaba fácil for-mular el “materialismo dialéctico”,ni teórica ni políticamente, pues elvocabulario clásico forzaba a opo-ner “materialismo” (ligado a lanaturaleza y a la necesidad) y “dia-léctica” (referido siempre a la his-toria y a la libertad). Estas dificul-tades aparecerán de forma privile-

El amor a la verdad deMarx no era platónico,

dino pragmático, alradicar el mismo en su

potencialrevolucionario

7He argumentado esta tesis en mi trabajo “Ciencia normal y ciencia filosófica en K. Marx”, en Enrahonar (1984): 13-34.

2 62 62 62 62 6

giada en el largo, intenso y com-plejo debate sobre el materialismoengelsiano confrontado al marxis-ta, que protagonizó buena parte delsiglo XX, y el cual constituye uncapítulo imprescindible de la rela-ción entre el marxismo y el mate-rialismo8. Nos interesa aquí desta-car que aunque el marxismo clá-sico se presentaba como materia-lismo nuevo, sin cejar un mo-mento en la crítica al materialismomecanicista y su contaminacióndel discurso socialista de su tiem-po, lo cierto es que no logró fijarun vocabulario original y adecua-do. Entre los líderes del movi-miento obrero el materialismo se-guía teniendo las imágenes, tonosy colores del materialismo ilustra-do. Cualquiera que lea los librosde Engels tendrá a ratos la sensa-ción de regresar al siglo XVIII.Así, en su Anti-Düring, donde asu-me, expone y vulgariza el materia-lismo de Marx, decía con frescurapropia de los tiempos que “la uni-dad real del mundo no estriba ensu ser, aunque su ser es un presu-puesto de su unidad, ya que tieneque ser antes de poder ser uno.

Pues el ser es una cuestión abiertaa partir del límite en el que se in-terrumpe nuestro horizonte. La realunidad del mundo estriba en sumaterialidad, y ésta no queda pro-bada por unas pocas frases de pres-tidigitador, sino por un largo ylaborioso desarrollo de la filosofíay de la ciencia de la naturaleza”9; yque “el movimiento es el modo deexistencia de la materia. Jamás yen ningún lugar ha habido materiasin movimiento, ni puede haberla.Movimiento en el espacio cósmico,movimiento mecánico de masasmenores en cada cuerpo celeste,

vibraciones moleculares como ca-lor, o como corriente eléctrica omagnética, descomposición ycomposición químicas, vidaorgánica: todo átomo de materia delmundo y en cada momento dadose encuentra en una u otra de esasformas de movimiento, o en variasa la vez…. El movimiento nopuede, pues, crearse, sino sólotransformarse y transportarse”; ytambién que “si nos pregun-tamos… qué son, en realidad, elpensamiento y la consciencia y dedónde proceden, nos encontramoscon que son productos del cerebrohumano y con que el mismohombre no es más que un produc-to de la naturaleza que se haformado y desarrollado en su am-biente y con ella; por donde lle-gamos a la conclusión, lógica porsí misma, de que los productos delcerebro humano, que en últimainstancia no son tampoco más queproductos naturales, no se contra-dicen, sino que se armonizan conla concatenación general de lanaturaleza”10. Sin duda hoy puedeparecernos una forma de expresióningenua y tosca de materialismo.No sé si debe justificarse tan toscaexpresión aludiendo a los razonablelímites históricos que el mismomarxismo defiende, pues a unafilosofía como la del marxismoclásico, que tenía la voluntad ex-plícita y consciente de elaborar eintroducir una nueva forma dematerialismo, se le puede exigir lainnovación de su vocabulario; talvez su contagio del discurso mate-rialista moderno no debiera dejustificarse sin más como límitehistórico cuando precisamente elmarxismo está revolucionando lamanera de comprender al mundocon un vocabulario radicalmente

nuevo. Ahora bien, de lo que síestoy seguro es de que en nuestrotiempo tales limitaciones seríandespropósitos imperdonables.

En cierta manera, como ya hemosindicado, Marx y Engels se repre-sentan su materialismo como ar-ticulación fecunda del materia-lismo de los ilustrados del XVIII yla dialéctica puesta en escena porHegel; es su manera de represen-tarse con metáforas una propuestafilosófica cuya originalidad requi-ere de un nuevo vocabulario enproceso de creación. Lo paradó-jico es que, si bien el marxismoestá produciendo el aparato con-ceptual del nuevo discurso, en sudefensa del materialismo no lopone en práctica, recurriendo a lasargumentaciones e imágenesconvencionales. De ahí que laautopresentación como síntesis,con o sin Aufhebung, entre mate-rialismo y dialéctica resulte siem-pre confusa e insatisfactoria. Unay otra vez encontramos descrip-ciones como ésta: “Hegel era ide-alista, es decir, que no considerabalas ideas de su cerebro como refle-jos o reproducciones más o menosabstractos de los objetos y de losfenómenos reales, sino, al contra-rio, eran los objetos y su desarrollolos que para él era los reflejos dela idea, existente no se sabe dondeantes de aparecer el mundo”.

Descripciones que abundan enesa metáfora del materialismodialéctico, en que se recoge laidea de superar la dialéctica deHegel dotándola de contenidomaterialista y, al mismo tiempo,superar el materialismo mecani-cista dotándole de dialéctica11.Pero esas descripciones revelan

8 En el libro El marxismo occidental (citado en nota 2), he analizando y valorado las cuestiones políticas en juego en ese debate.9 F. Engels, Anti-Düring, 31.10 Ibíd. , 47 ss.1 “En estas circunstancias, parecíame cada vez más necesario exponer, de un modo conciso y sistemático, nuestra actitud ante lafilosofía hegeliana, mostrar cómo nos había servido de punto de partida y cómo nos separamos de ella. Apréciame también queera saldar una deuda de honor, reconocer plenamente la influencia que Feuerbach, más que ningún otro filósofo posthegeliano,ejerciera sobre nosotros durante nuestro período de embate y lucha” (F. Engels, Ludwig Feuerbach, Nota Preliminar).

2 72 72 72 72 7

más la impotencia para pensarla novedad del nuevo mate-rialismo que el contenido ori-ginal de éste, intraducible a esasíntesis.

En su Ludwig Feuerbach y elfin de la filosofía clásica ale-mana encontramos de nuevo elplanteamiento del tema delmaterialismo en sus términos fi-losóficos más clásicos: “El granproblema cardinal de toda lafilosofía, -nos dice Engels-, es-pecialmente de la moderna, esel problema de la relación en-tre el pensar y el ser, entre elespíritu y la naturaleza… ¿Quées lo primero: el espíritu o lanaturaleza?... Los filósofos sedividían en dos grandes cam-pos, según la respuesta que die-sen a esta pregunta. Los queafirmaban la anterioridad delespíritu frente a la naturaleza,los que, por tanto, admitían enúltima instancia una creacióndel mundo, de cualquier claseque fuera…, se agrupaban enel campo del idealismo. Losdemás, aquellos para quienes lanaturaleza era lo primero,formaban en las distintas escue-las del materialismo”12. Y másadelante: “El problema de la re-lación entre el pensar y el ser,entre el espíritu y la naturaleza,problema supremo de toda fi-losofía, tiene, pues, sus raíces,al igual que toda religión, enlas ideas limitadas e ignorantesdel estado de salvajismo(...) Elproblema de saber qué lo pri-mario, si el espíritu o la natura-leza, este problema revestía,frente a la Iglesia, la forma agu-dizada siguiente: ¿el mundofue creado por Dios o existedesde toda la eternidad?”13.Comprender las insuficienciasde la descripción engelsianadel materialismo debe llevar a

plantear la necesidad de una re-descripción actual, nueva, pre-cisa y argumentada, pero nojustifica la deriva, en el fondoidealizante, de quienes ayer ha-cían profesión de fe marxista,a la sazón “jovenmarxistas”.

El rechazo de Engels en nombrede Marx era, como a veces se re-conocía, un rechazo del marxismoen nombre de un nuevo Marx, eljoven Marx, historicista y huma-nista, identificado con la apoteo-sis de la subjetividad y de la pra-xis y liberado de los residuos del“materialismo de la materia”, delelemento pasivo.

Sin entrar a valorar voluntades, noes extravagante plantear larelación de esta posición internaal marxismo con la nueva culturadel capitalismo; es decir, en pers-pectiva marxista parece pertinentepensar esa deriva como conta-minación político cultural. En estesentido, resulta empíricamenteevidente que un rasgo de la cultu-ra en la segunda mitad del sigloXX es su radical y explícita renun-cia al materialismo filosófico.

Dejando de lado los significativosy nada anecdóticos casos deconversiones sonadas, de R. Ga-raudy a F. Arrabal, lo que ocupabala escena era el debate entre dosformas de idealismo que sedisputan las “dos culturas”: elidealismo de corte empirista-prag-matista, apostando por la técnica,el desarrollo y la sociedad de con-sumo, y el de corte historicista-humanista, que de una u otra for-ma defendía los valores de laburguesía derrotada. Los marxistasantiengelsianos militaron en elfrente humanista-historicista,revolviéndose contra el positivismoy el nihilismo pragmatista. Se tratade un frente atractivo, protago-

nizando la desmitificación de lamáquina (burocracia, tecnocracia,razón instrumental) cuyo mal yano era capitalista, sino técnico, talque afectaba igual al capitalismoy al socialismo real, al estado y alpartido. Hoy sabemos que aposta-ban a caballo perdedor: apostabana la ideología idealizante que elcapitalismo usó ayer y hoy necesi-ta enterrar; no creo que hoy nadiediscuta la derrota del humanismoa manos de la tecnociencia. Desdeuna perspectiva más abstractapodemos decir que una forma deidealismo fue derrotada por otra,y que la lucha interna en el mar-xismo por el verdadero mate-rialismo carecía de autonomía.Como muestran sus resultados, elperdedor fue el materialismo, queresultó “invisibilizado”.

Si nuestro diagnóstico de la si-tuación es acertado, conviene re-cordar la posición canónica delleninismo, que en la perspectivade la “doble preocupación”defendía el principio de reforzarel lado perdedor. Si en sus Cuade-rnos sobre la dialéctica reivin-dicaba el elemento emancipadorde la filosofía hegeliana, enMaterialismo y empiriocriticismose inclinaba por reivindicar elmaterialismo del XVIII, que el em-pirocriticismo tendía a disolver.

Nosotros tal vez tendríamos, en pri-mer lugar, que reivindicar elmaterialismo en todas sus formas,ante la deriva antimaterialista ennuestra cultura; incluso sería justifi-cable romper alguna lanza por elidealismo humanista, ese idealburgués de emancipación (libertad,igualdad, fraternidad, repu-blicanismo, laicismo) que la bur-guesía no realizó, desapareciendo dela escena al tiempo y ritmo dedesaparición sociológica de estaclase y su cultura. Pero mientras nos

12 F. Engels, Ludwing Feuerbach y el fin de la folosofia clásica alemana. Ed. Del instituto de Estudios marxista -lenistas, II, 10.13 Ibíd. , II, 10.

2 82 82 82 82 8

mantengamos ahí, estaremos a ladefensiva, poniendo obstáculosinútiles contra la corriente, mostrandonuestra impotencia. Lo más correctoy eficaz sería elaborar una idea dematerialismo actual y alternativa alidealismo actual, al idealismo prag-matista y tecnocientífico; una ideaque estaría ligada y subordinada aun nuevo pensamiento sobre laemancipación libre de anacro-nismos. En cualquier caso, la derivaidealista tecno-pragmatista exigemejor respuesta que lanzarse a unapurga suicida, como ha ocurrido entodo el fenómeno antiengelsiano14.

3.3. (Materialismo marxista comomaterialismo histórico). Uno delos aspectos del debate antien-gelsiano, tal vez donde aparececon mayor claridad y radicalismola deriva antimaterialista, se con-creta en la contraposición entrematerialismo filosófico y materia-lismo histórico. Se identificaba elprimero con la posición de Engels,su lamentable y prescindibleaportación al marxismo; lo propiode Marx sería el materialismohistórico, que nada tiene que vercon el materialismo de la materia,que pone la dialéctica en su lugar,en la historia, y no en la naturalezahumana como absurdamentehabría pretendido Engels.

No cabe duda alguna de que laconcepción dialéctica de la histo-ria resulta un relato verosímil y a-tractivo, como si fuera su lugarapropiado; y que, en cambio, laexplicación de la naturaleza en cla-ves dialécticas es farragoso,forzado y, sobre todo, contrario ala imagen proporcionada por laciencia normal. Estas dificultadesservían de argumento a los teó-ricos de los dos materialismos.Sobre estos límites hay mucha li-

teratura y no vamos a entrar en ella;aquí sólo nos interesa resaltar enqué medida esa contraposición en-tre materialismo dialéctico (enge-lsiano) y materialismo histórico(marxista) es una página históricaque revela la complejidad de lacuestión materialista en filosofía yen el marxismo.

El materialismo dialéctico, cuyageneralización incluye la dialécticade la naturaleza, presenta difícilesobstáculos teóricos; entre otras co-sas, es muy difícil sostener una po-sición filosófica de espaldas a laciencia (cosa que el marxismosiempre rechazó) y a sus descrip-ciones, y los esfuerzos de conci-liación resultaron retóricos y pococonvincentes. Autores como Sartretuvieron la decencia de decir lascosas claras: si para ser marxista,cuya opción de valor decía com-partir, había de asumir el materia-lismo y la dialéctica, sólo que-daban dos alternativas; una, renun-ciar al marxismo, por la invia-bilidad de su filosofía; otra, renun-ciar al materialismo en nombre dela dialéctica, pues materialismoimplicaba para el filósofo francésdeterminación del espíritu por lamateria (sumisión del hombre) ydialéctica significaba libertad.Sartre decía defender un marxismocompatible con la libertad, en cu-yo nombre había de sacrificar elmaterialismo.

Lo cierto es que liberar almarxismo de todo materialismofilosófico (metafísico) y ver su pe-culiaridad en el materialismohistórico, sean cuales fueren losargumentos textuales que se apor-ten, no resuelve los problemasideológicos, las pociones de valorque están en juego. Cuando se re-chaza el materialismo dialéctico

por los problemas teóricos y prác-ticos que acarrea y se protege almarxismo refugiándolo en supeculiaridad de materialismo his-tórico, no se consigue gran cosa;los mismos problemas reaparecende nuevo. Es cierto que la des-cripción del materialismo históricorevela mejor la novedad del mate-rialismo marxista y, sobre todo, de-ja ver con más claridad su compro-miso militante, ligado siempre alembellecimiento del lado activo,subjetivo, del conocimiento; perosi la determinación natural niegala libertad, la determinacióneconómica surtirá efectos simi-lares. El materialismo históricopuede ser tan determinista y reduc-cionista como el materialismo filo-sófico; en consecuencia, la ampu-tación por sí misma no parece unasolución. Por otra parte, el mate-rialismo histórico no se libra delos retos contemporáneos que laciencia plantea al materialismo.Los problemas actuales para con-cebir la materia no son muy ajenosa los que se presentan a la hora deconcebir la historia: las dificulta-des actuales para defender la soli-dez, la constancia, la identidad, laesencia lógica de la materia,reaparecen a la hora de pensar lahistoria como abierta, contingente,indeterminada, por escribir, con-diciones todas de la libertad.

No es lugar para inventariar esasdificultades o retos de la ciencia yla experiencia al materialismomarxista, pero podemos apuntaralgunas ideas. Partiremos de lasiguiente tesis: en el momento ac-tual, después de 2500 años defilosofía y de medio milenio deciencia moderna, sólo es sosteni-ble una filosofía que asuma laindeterminación ontológica15. Ennuestros días el materialismo no

14 Ver los excelentes textos de Cesare Luporini, “Verità e libertà”, en AA.VV., Verità e libertà. Actas del XVIII Congreso de laSociedad Filosófica Italiana. Palermo, 1960, 139 ss.; y Sabastiano Timpanaro, Praxis, materialismo y estructuralismo. Barcelona,Ed. Fontanella, 1973.15La distinguimos de la tesis pragmatista y postmoderna de la “ontología de la indeterminación”, con diversas variantes(filosofía del acontecimiento en P. Ricoeur, de la contingencia en R. Rorty, etc.)

2 92 92 92 92 9

puede basarse en la ruda idea demateria, objetiva y transcendente.Hoy sabemos que esa idea nos laproporcionó la física clásica (si sequiere, newtoniana), la mismaciencia que hoy, transformada enfísica cuántica (si se quiere,einsteiniana), disuelve aquellascualidades que la diferenciabandel espíritu (solidez, extensión,impenetrabilidad, lugar…). Esdecir, hoy el ser no puede serpensado en una ontología de ladeterminación (genuinamenteparmenídea); pero tampoco enuna ontología de la indetermi-nación (genuinamente heraclitea).Pensarlo como constante devenir,mero fluir, suceder…, mantiene lamatriz de la filosofía de la esencia,en tanto supone atribuir al ser unamanera de ser eterna e inmutable.En ambos casos, con las dos onto-logías que han dominado enoccidente, se reconocer que la for-ma del ser de las cosas es prehu-mana; la propuesta de indeter-minación ontológica significa,precisamente, que la forma del serno puede ser prehumana. Esta te-sis es conforme a lo que hemosllamado “giro político” de la filoso-fía y, como argumentaremos en laspáginas siguientes, nos parece con-forme con la idea marxista de la“praxis”.

En nuestros días, es difícil pensarel materialismo como defensa deuna realidad objetiva, transcen-dente, prehumana, exterior y ajenaal conocimiento y la acción huma-nos; es difícil operar con una ideadel ser como “aquello que es y nopuede no ser”, que es como es yno puede ser de otra manera, comorealidad que es indiferente y almargen de nosotros, los sujetosque vivimos en y de ella, que lapensamos, que la juzgamos. Lafilosofía se ha encargado de mos-trar lo inverosímil de esa idea re-curriendo a sutiles recursos ana-líticos, como el genio malignocartesiano, el demonio de Laplace,

el principio de incertidumbre deHeisenberg, las maravillas yenigmas de la física cuántica….Parece que haya ideas que ellenguaje no resiste sin romperse,sin anudarse, sin perderse; y unade esas ideas es la de la metafísicade la esencia, en cualquiera de susformas (del ser o del flujo,parmenídea o heraclitea). Encambio, son muchos los argu-mentos que hacen verosímil la te-sis de la indeterminación ontoló-gica. Una de ellas es nuestraconciencia, potenciada por laexperiencia del capitalismo, de quecada vez vemos el mundo más co-mo obra nuestra, algo que domi-namos, que transformamos, quedestruimos. En nuestros días, es ca-si inevitable la creencia en que elmundo no es obra de los dioses,que el demiurgo es el hombre. Elpoder humano –o inhumano- pa-ra controlar el ser parece infinito;hoy ya podemos creernos conpoder para decidir el ser de las es-pecies, incluida la nuestra. Ayerpodíamos cambiar la faz de latierra; hoy, su corazón y su alma.Por otro lado, en nuestros días escomplicado mantener el principiorealista –esencial al materialismoclásico- de un proceso objetivo dela historia cuyo fin (Hegel, Marx),o al menos su dirección (el pro-greso de los modernos y de lasociedad abierta) está inscrito ensus leyes. Ningún pensador harecibido más críticas que Hegel yMarx en nuestros tiempos; el ajustede cuentas con la modernidad hasido, en realidad, un ajuste e cuen-tas con Hegel y Marx. Pues bien,la mayoría de las mismas, y sinduda las más inquietantes, apunta-ban al carácter objetivo, realista, yal fin materialista, de ese procesoque garantizaba un orden de lahistoria que justificaba el sacrificiode lo particular y que prometía una“reconciliación” final que legi-timaba el mal presente. Hoy pen-sar la emancipación humana exigeuna representación de la historia

abierta, por decidir, por escribir.

No deja de ser elocuente que elidealismo clásico se ha reformu-lado en su versión subjetivistapragmatista. La “subjetivizacióndel mundo”, la visión subjetiva delmundo, asume con cierto éxito ycon habilidad las exigencias de laciencia y de la ética hedonista. Sitradicionalmente el idealismo erasólo amigo de los dioses, de loabsoluto, de lo eterno, de lasesencias; si era enemigo de la cien-cia y de la experiencia y sacrificabaal hombre en aras de algunatranscendencia…, en su versiónsubjetivista contemporánea hacorregido todo eso y ha conse-guido presentarse como el com-pañero de viaje de la ciencia, de laexperiencia y de la vida, ha hechodel hedonismo su principio éticoy ha robado al materialismo aqueltítulo de propiedad de la eman-cipación. Es decir, el idealismoclásico, cuya ontología esencialistaera enemiga del hombre por susefectos prácticos, se ha reconsti-tuido con la marcha del capi-talismo, y así ha podido asumir laforma de una ontología de laindeterminación (que parece con-cordar con los discursos de laciencia y de la experiencia) y lamayor parte de los contenidosprácticos del materialismo (en es-pecial su contextualismo, su he-donismo, etc.). Esto le ha conver-tido en poderoso, y le permite as-pirar, con bastante éxito, a presen-tarse como post-filosofía (post-materialismo y post-idealismo),como discurso más allá de losopuestos, más allá de las opciones.

El materialismo, como si larealización de sus contenidos prác-ticos diluyera el sentido de suexistencia, ha perdido presencia, noha remodelado su léxico, haperdido la batalla. Si quiere salir a-delante deberá, por tanto, recons-tituirse, siguiendo al menos estasdirectrices: a) Recuperar su feeling

3 03 03 03 03 0

con la ciencia; b) asumir la quiebrade la ontología de la determinación;c) actualizar sus contenidosprácticos y d) reintroducir lahegemonía de la oposición en susrepresentaciones. Estas líneas derevisión tiene un mismo referente:la idea de que el enemigo actualdel materialismo no es el idealismo(clásico), sino el subjetivismo(contemporáneo). Subjetivismoque, no sin razón, se presenta a símismo como negación del “idea-lismo” y del “materialismo” a lavez, como renuncia al “realismo”.

En conclusión, creo que lasposibilidades de un materialismomarxista actualizado pasan por lareformulación de la teoría de lapraxis. Durante mucho tiempo seha visto la filosofía de la praxiscomo “filosofía del joven Marx”,distinta si no opuesta a la filosofíaconsecuentemente materialista del“Marx maduro”. Esto se ha debi-do, entre otras cosas, a unadeficiente comprensión de la “pra-xis”, pensada a veces como meto-dología (primacía de la prácticareal sobre el pensamiento abs-tracto, de la acción política respec-to a la teoría), otras como epis-temología (lugar de verificación delas teorías y estrategias), a vecescomo alternativa filosófica (trasfor-mar el mundo frente a comprenderel mundo). En la historia delmarxismo la praxis no se ha pensa-do en serio como ontología, comola ontología marxista genuina, queaquí proponemos a debate.

Digamos de entrada que estaontología cumple con el principiode indeterminación ontológica,distinto de la “ontología de la inde-terminación”, que hemos defen-dido antes. Es decir, asume laimposibilidad de situarse en el ori-gen, en el “punto de vista del ser”,en el “ojo de Dios”. O sea, asume,prima facie, la historicidad del serde las cosas, para, enseguida, evi-tar la determinación histórica asu-

miendo la contingencia del ser, sufacticidad; y, para evitar la indeter-minación histórica, piensa el sercomo obra de la praxis, una pra-xis colectiva y finita, en un ordensocial y natural que marca los lími-tes; límites que, a su vez, sonhistórico-continentes, transforma-dos por la praxis.

Esa perspectiva, a efectos prácti-cos, viene a decir que el futuroestá por escribir, es abierto; seráobra de los sujetos históricos;pero no a su libre y despóticavoluntad, no como un insultantegesto arbitrario del artista, sinobajo la resistencia, la inercia y lalógica de lo existente, puesto porla praxis anterior. Las lecturastradicionales del marxismo ponencomo sujeto histórico al prole-tariado, y lo piensan en el esque-ma de la necesidad de la Histo-ria, que del mismo modo que hallevado al capitalismo hagenerado la clase social quepuede, necesita y debe suprimirloy escribir las próximas páginas dela historia. La revisión de la ideade la praxis exige pensar laaparición del capitalismo, y la delproletariado, como contingentes,causados en una praxis concretapero sin responder a una lógicaprevia a dicha praxis; y, delmismo modo, las nuevas páginasde la historia hay que pensarlasen blanco, sin proyectar sobre lasmismas ese último residuoutópico de colores comunistas. Laescribirán las clases, con sutrabajo, sus luchas, su pensa-miento y su imaginación, pero nocomo sujetos abstractos sinosiempre encuadradas en una do-ble determinación, dentro de loslímites en que está encuadrada suacción; límites que tampoco sonuna determinación absoluta, sinoel lugar que la acción transforma.Por un lado, los límites“objetivos”, exteriores, siempreprovisionales, puestos por laacción histórica anterior; por otro,

los límites de su propia subje-tividad, siempre finita-concreta,siempre sometida a su propiatransformación en el procesopráctico (educación de los edu-cadores, efecto de la praxis sobreel propio sujeto-agente de la mis-ma).

La praxis en el marxismo es la onto-logía que disuelve todas las esencias,todos los absolutos, permitiendopensar la naturaleza (al menos lanaturaleza relevante para la vida hu-mana, asequible a su acción y suconocimiento, cada vez más amplia)como obra histórica del hombre, yel hombre como realidad naturalcreada en el mismo proceso práctico.Creo que lo correcto, en clavesmarxistas, es entender el mate-rialismo como una interpretación delmundo, y en especial del mundo so-cial, como constante e interminableproceso de construcción, de crea-ción práctica. O sea, interpretar losfenómenos sociales atendiendo a lapraxis (“a la manera de trabajar”,había dicho Marx; a la manera de“ganarse la vida”; a las “condicio-nes de existencia”, expresión mar-xista que prefiero, por ser más am-plia e incluir dimensiones de la pra-xis diferenciadas del trabajo, aunqueconexas al mismo) quiere decirponer la praxis en el origen del sujetoy del objeto, o sea, situarse en laindeterminación ontológica y, desdeella, como acción originaria y finita,decidir el ser de las cosas enconfrontación que el ser que otrosles dieron en el pasado y les intentandar en el presente. Pero, en lugar demantenerse en ella, como hace elpragmatismo con su filosofía de lacontingencia, jugando el juego deque todo y siempre está por decidiry que es indiferente una decisión uotra, la acción práctica va generandola objetividad (y sus formas, y susleyes) y la subjetividad (sus ideas,sus pasiones, su potencia), va crean-do un mundo abierto pero noarbitrario, y una historia libre perono gratuita.

3 13 13 13 13 1

Cuáthemoc AmezcuaSecretari General del Partit Socialista Popular de Mèxic

Problemes polítics i socials contemporanis aProblemes polítics i socials contemporanis aProblemes polítics i socials contemporanis aProblemes polítics i socials contemporanis aProblemes polítics i socials contemporanis aMèxicMèxicMèxicMèxicMèxic

En Cuáthemoc Amezcua va ser in-vitat a participar a la Festa Avantel juny del 2007. Va fer una apor-tació en el marc de les jornades deMoviment Popular. En aquesta po-nència analitza les conseqüènciessocials i polítiques de les reformesneoliberals a Mèxic i els movimentspopulars sectorials, regionals i in-dígenes de protesta que s’estan ar-ticulant per expressar el malestargenerat, així com les propostes queaspiren a donar-ne una expressiónacional i de canvi.

1. LA RESPOSTA A VINT-I-CINC ANYS DE NEOLIBE-RALISME: UN MOVIMENTOBRER I POPULAR CREI-XENT I COMBATIU.

Després de vint-i-cinc anys de ne-oliberalisme, que a Mèxic es vacomençar a aplicar el 1982, i pocmés d’una dècada d’estar unit alsEstats Units i el Canadà amb elTractat de Lliure Comerçd’Amèrica del Nord –NAFTA, perles seves sigles a l’anglès—, l’en-trada en vigor del qual data del1994, Mèxic viu avui en dia unacreixent lluita popular contra elneoliberalisme i, cada vegadamés, contra l’imperialisme, ja queestà en procés de millorar la sevaarticulació, de superar la seva or-ganització i conformar, en les mas-ses que la lliuren, una consciènciaclara respecte al caràcter trascen-dent que aquesta lluita pot i ha detenir en la batalla històrica del nos-tre poble per alliberar Mèxic de

l’imperialisme, si el moviment notan sols s’ocupa de les qüestionsmés concretes que van afectantunes i altres organitzacions i grupssocials, de resistir-s’hi i, articulantesforços entre tots i elevant objec-tius, esdevé agent d’una transfor-mació profunda de la realitat naci-onal i social.

El procés que es viu a Mèxic éssemblant en el seu contingut al ques’està produint a tota l’AmèricaLlatina i el Carib, regió amb la qualformem una unitat cultural histò-rica. Però el nostre procés té dife-rències en la forma; té els seus pro-pis ritmes i les seves particulari-tats, com és natural, igual que elsté cada país i cada subregió.

Pel que fa a les qüestions co-muns per a Mèxic, igual que pera tota l’Amèrica Llatina i el Ca-rib, la globalització neoliberalha significat atur, pèrdues en laseguretat social, graus sense pre-cedents de concentració del pro-ducte social, pobresa creixent demolts i, pel contrari, enriquimentdesmesurat d’uns pocs. Tambéha significat saqueig vertiginósde l’economia i els recursos na-turals del nostre país pel capitalfinancer i corporatiu internaci-onal; pèrdua de sobirania naci-onal, que es trasllada a les me-tròpolis imperialistes, en el nos-tre cas sobretot als Estats Units,i la virtual cancel·lació del dreta l’autodeterminació del nostrepoble.

L’aplicació de les polítiques neo-liberals va aguditzar la contradic-ció entre el grau de desenvolupa-ment de les forces productives i lesrelacions de producció; contradic-ció que en els països depenents isemidepenents té una expressióinterna, els pols dels quals són laclasse treballadora mexicana i laburgesia “nacional” (1 hereva i be-neficiària del sector que va parti-cipar en el moviment armat del1910, i una expressió externa, queté com a pols a la nació mexicanaen el seu conjunt i a l’imperialis-me, principalment el nordamericà.L’existència d’aquesta aguda con-tradicció indica que a Mèxic –igualque a gairebé tota l’Amèrica Llati-na i el Carib- existeixen les condi-cions objetives per a un canvi pro-fund en les relacions de produc-ció, que impliqui el desplaçamentde la classe social actualment do-minant i la seva substitució per unaaltra més avançada, és a dir, per aun canvi revolucionari, en els ter-mes del pensament marxista.

Per altra banda, com a resposta aaquesta depredació neoliberal, aMèxic proliferen avui els esclatsd’inconformitat popular en total’amplada del territori; esclats i pro-testes que tenen com a protago-nistes, principalment, la classeobrera agrupada en sindicats com-batius, mestres d’escola, treballa-dors universitaris, camperols i po-bles indígenes entre altres diver-sos segments de la població. Co-mentaré alguns casos:

3 23 23 23 23 2

a) Els principals sectors mobi-litzats, les seves demandes con-cretes.Els treballadors de l’educació fanaturades i vagues que paren lestasques de desenes de milers d’es-coles; fan plantades i marxenmassivament pels carrers de la ca-pital i nombroses ciutats del país,contra la privatització de l’assegu-rança de salut i mercantilitzaciódels sous diferits –les jubilacions-, que va decretar el Parlament do-minat pels neoliberals, en reformarl’anomenada Llei de l’Institut deSeguretat i Serveis Socials dels Tre-balladors de l’Estat (ISSSTE),obeint a un disseny que anys en-rere va fer el Banc Mundial dinsdel marc de les reformes neolibe-rals, i l’aplicació de la qual exigei-xen aquest i altres aparells de l’im-perialisme. Aquests dissenys, comsabem, formen part de l’estratègiamundial del capitalisme imperia-lista en decadència, de redistribuirel producte social reduint la part ala qual ja hi tenien accés els treba-lladors per engrandir la dels capi-talistes i contrarrestar així la ten-dència històrica cap a la reduccióde la taxa de guanys, descobertaper Marx. Per la mateixa causa esmobilitzen també, a Mèxic, demanera combativa els treballadorsuniversitaris.

Els miners recorren també a lavaga –arma suprema dels treballa-dors- i combaten jurídicament,exigint al govern que deixi de vi-olar l’autonomia dels sindicats;que no insisteixi a desconèixer di-rigents i imposar-ne d’altres, a gustdels patrons i al marge de la vo-luntat dels propis treballadors; iexigint que apliqui les normes deseguretat vigents que els patronsincompleixen, amb la complicitatde les autoritats, per abaixar cos-tos i incrementar guanys, tot i queocasionin accidents terribles, coml’explosió que va matar 65 treba-lladors el febrer del 2006 a la minade Pasta de Conchos, Coahuila;

encara avui no s’han rescatat elscossos, sepultats sota tones deruna. Els treballadors exigeixenque es castigui els responsables dela catàstrofe, funcionaris i patrons.

Els electricistes estan mobilitzatsdes del 1999 contra la privatitza-ció d’aquesta indústria vital per aldesenvolupament independent deMèxic, que els neoliberals impul-sen intentant reformar la Constitu-ció, que la reserva en exclusiva pera l’Estat; tot i que també realitzenmaniobres il·legals i inconstituci-onals a càrrec del poder executiuper anar-la privatitzant parcialmenten els fets, entregant fragments dela indústria elèctrica –i de la petro-liera- al capital privat. El SindicatoMexicano de Electricistas té unallarga tradició de lluita, a la que avuise suma un prestigi renovat per serpioner de les mobilitzacions popu-lars dels nostres dies, i el primerque va aconseguir conformar unfront unitari ampli al seu entorn,que es va anomenar “Frente deResistencia contra la Privatizaciónde la Industria Eléctrica”, i que hafet fracassar tots els intents de re-formes privatitzadores a la Cons-titució preteses ja per tres presidentsde la República consecutius,l’Ernesto Zedillo, del PRI; enVicente Fox, del PAN; i l’actual,en Felipe Calderón.

Els camperols ocasionalment sur-ten al carrer en marxes multitudi-nàries. Exigeixen canvis en elsacords fixats al NAFTA, que hanportat el camp mexicà a una crisisense precedents i que amenacenamb aprofundir-la encara més. Unefecte especialment agressiud’aquesta crisi, i que ha provocatuna profunda indignació en els sec-tors populars, ha estat la pujada delpreu del blat de moro i la tortilla,aliment bàsic de la nostra població.

b) El Cas de la població indígena.M’aturaré una mica més en el casdels indígenes, perquè crec que

serà útil que aporti alguna infor-mació addicional sobre aquesttema pel que fa a Mèxic. L’objec-tiu que mobilitza cada cop mésnombroses ètnies és la recerca decondicions d’existència menys in-justes; la lluita per reduir les dife-rències que separen les capes ri-ques de la població de les capesmés pobres que, amb el neolibe-ralisme, s’aprofundeix accelerada-ment i esdevé abismal.

Passa que els indígenes estan for-malment protegits per lleis quegaranteixen la igualtat de tots elsmexicans, des de temps enrere,sense que importi el color de la pellni l’origen ètnic; les creences reli-gioses ni el gènere. En aquests as-pectes, Mèxic ha estat un paísavançat al món, ja des del segleXIX, en bona mesura com a re-sultat del sorgiment d’una societatmestissa, tant en el demogràficcom en el cultural, altament barre-jada entre si; però molt més a par-tir de la Revolució Mexicana del1910 i la seva etapa constructiva,que comporta una granrevalorització de la nostra herèn-cia indígena. El lamentable és queaquestes lleis no s’acompleixen ala realitat, sobretot per qüestionseconòmiques i de classe.

Els indígenes a Mèxic estan bar-rejats entre si amb tota la pobla-ció, però no tots. No hi ha barrisque els estiguin prohibits, ni cen-tres d’estudis o de treball, clubs,hotels o restaurants; però sí que hiha comunitats indígenes que viuenen la marginalitat, moltes i en granmesura. En el sentit contrari, hi hadirigents polítics indígenes de raçapura, funcionaris d’elecció popu-lar i per designació a llocs de totsels nivells, inclosos els molt alts,provinents dels diversos partits,també els partits burgesos més re-accionaris; n’hi ha hagut des demitjan segle XIX. Hi ha artistes dediversos gèneres, literats, músics,intel·lectuals molt reconeguts per

3 33 33 33 33 3

tota la societat; històricament n’hiha hagut. Hi ha indígenes rics que,òbviament, no pateixen discrimi-nació enlloc, sinó que gaudeixende les comoditats i beneficis queel capitalisme reserva per als mem-bres de la classe dominant i en gra-dació ascendent, segons el volumde la fortuna personal de cadascú.La Nació, la societat i el poble va-loren i s’enorgulleixen d’indígeneshistòricament destacats: Cuauhté-moc, Juárez, Altamirano, Ramírez,Julián Carrillo, Tamayo, per es-mentar-ne alguns, tot i que el llis-tat pot ser extens.

Però també és un fet que els indí-genes pobres pateixen les matei-xes calamitats que tots els pobres,amb l’agravant que, en el cas dela població indígena, el percentat-ge de rics és molt menor, i el depobres més gran que la mitjanageneral. És aquí on es reflecteix lainjustícia social i històrica de la queen són víctimes els membres demés de cinquanta ètnies que hi haal nostre país i que, igual que totesles injustícies que vam heretar delpassat, s’han agreujat de maneraaclaparadora en els darrers vint-i-cinc anys, per la globalització ne-oliberal i la seva concreció a Mèxic.Per exemple, amb la complicitatdels governs de la dreta els poblesindígenes segueixen sent víctimesdel despull dels seus territoris ori-ginaris i fins i tot dels seus rudi-mentaris mitjans de producció ru-ral agrícola i pesquera, d’autocon-sum o supervivència, així com dela seva enorme creativitat artísticai artesanal, per a benefici de lesempreses transnacionals saqueja-dores dels nostres recursos natu-rals, de la nostra riquesa històric-cultural, i explotadores de la forçade treball semiesclavitzada, comho és en particular la del treballa-dor indígena. Al servei de les cor-poracions capitalistes, a les que anyrere any generen abundoses for-tunes, segueixen constituint exèr-cits de treballadors agrícoles

migrants, per desenes de milers ien condicions de pària –incloentel treball infantil-, des del sud capal nord del país.

c) Mobilitzacions d’ordre regi-onal i local.A més de les mobilitzacionsantineoliberals d’importants sindi-cats obrers; de mestres d’escola;treballadors universitaris, campe-rols, indígenes, que tenen un ca-ràcter nacional; també esclatenmoviments d’insurrecció popularpacífica en localitats i regions, coma Atenco, entre altres molts casos,un municipi de l’Estat de Mèxic,proper a la capital, i com a Oxaca,un Estat al sud del país, molt ricper la seva composició ètnica, perla seva cultura, la seva història i laseva tradició revolucionària.

A Atenco, la població que ésmajoritàriament camperola, mit-jançant la mobilització social, in-tensa i combativa, però pacífica –els seus proverbials matxets erennomés un estandard, un símbol delluita, mai un instrument d’agres-sió- va aconseguir impedir, en elsprimers anys del govern d’en Fox,que se’ls prenguessin les terres perconstruir un aeroport que seria unnegoci lucratiu per a uns quants.Van crear per a la lluita el Frentede Pueblos en Defensa de la Tierrai, després de la seva victòria con-creta, es van mantenir actius enar-borant altres demandes pròpies iduent endavant accions solidàriesamb altres lluites. A principis demaig del 2006 van patir una re-pressió ferotge de tipus nazifeixis-ta. Com a resultat, molts van serferits o morts. La policia va vio-lentar massivament les dones, sen-se distingir raça ni nacionalitat. Hiva haver centenars d’empresonats.Els principals dirigents han estatobjecte de penes monstruoses, 67anys de presó cadascun.

A Oaxaca, el govern estatal vacreure que podia apaivagar el

moviment sindical d’educadors,també el maig del 2006, per cert,mitjançant la repressió; el que vaaconseguir va ser provocar unaprotesta més gran, que va involu-crar la gran majoria de la poblacióen solidaritat amb els mestres delsseus fills. Es va iniciar una mobi-lització popular enorme, sense pre-cedents a l’entitat, amb una orga-nització de tipus frontista que vaprendre com a nom AsambleaPopular de los Pueblos de Oxaca,APPO. La demanda central delmoviment va ser: càstig al repres-sor, en la forma de cessament delcàrrec de governador de l’entitat.La seva sortida era indispensableper a la protecció del propi movi-ment popular, perquè es tracta d’unpersonatge revengista i violentque, si es quedés, provocaria per-secucions de tot tipus, privacionsde llibertat, tortures i assassinats,com el que es va cometre contrael periodista nordamericà BradleyRoland Will. Tot això va passar enefecte, ja que el governant repudi-at es va quedar a lloc, fins ara, ambla protecció dels governs federalsd’en Fox i en Calderón, a vegadesdissimulada i altres franca, no obs-tant que provenen de diferentspartits polítics: el governador,l’Ulises Ruiz, del PRI; els presi-dents esmentats, del PAN. L’APPOsubsisteix, ara més assentada queals seus inicis. El moviment tem-poralment va perdre efervescèn-cia, però ha guanyat en conscièn-cia i en organització.

d) El moviment obrer i popu-lar i els partits amb participa-ció electoral.No és estrany que els dos partitsesmentats actuïn en aliança, ho fanamb freqüència, ja sigui de mane-ra expressa o tàcita. No tan solsells, sinó també el PRD, membrede la Internacional Socialdemòcra-ta –igual que el PRI-, que a vega-des fa aliances electorals i/o enqüestions parlamentàries, ara ambel PRI, ara amb el PAN i a vega-

3 43 43 43 43 4

des amb ambdós. I el PT –Partidodel Trabajo-, que es declara mar-xista, també fa aliances amb totsells sense distinció, en tant quepugui aconseguir més posicions enels òrgans de la representació pú-blica i accés més gran als recursosdel finançament públic, que aMèxic és abundant.

En termes generals, el movimentobrer i popular contra el neolibe-ralisme i l’imperialisme té una re-lació complexa amb els partits queparticipen en els processos elec-torals, freqüentment contradictò-ria. Per comprendre-ho, cal teniren compte que no tan sols els par-tits que podrien considerar-se dela dreta el PAN i el PRI han pro-vocat la violència repressiva con-tra les masses populars que exer-ceixen el seu dret constitucionalde manifestar-se en defensa delsseus interessos de classe. Són nom-brosos els casos d’autoritats pro-vinents del PRD que també hanatropellat els obrers, camperols iindígenes, sense miraments.

En el cas d’Atenco, per exemple,la repressió va ser exercida demanera unificada pels cossos re-pressius de la Federació, el governdel qual encapçala en Fox, delPAN, de l’Estat de Mèxic, gover-nat per l’Enrique Peña Nieto, delPRI, i del municipi de Texcoco, onva començar la fase repressiva demaig del 2006, governat pel PRD.Un altre cas significatiu és l’ano-menat de La Parota, un ComplexHidroelèctric que es projectaconstruir a l’Estat de Guerrero,com a part del Plan PueblaPanamá, en un lloc proper al co-negut centre turístic d’Acapulco;diverses comunitats indígenes icamperoles s’han oposat a l’expro-piació de les seves terres que lesautoritats volen realitzar en condi-cions summament injustes, i la re-acció unificada del govern fede-ral panista i de l’estatal, encapça-lat per en Zeferino Torreblanca, del

PRD, ha estat la violència, tambéen aquest cas.

I simbòlicament més greu va serel fet que, en el cas dels miners,qui va obrir foc i va privar de lavida dos treballadors vaguistes vaser la policia estatal de Michoacán,el governador del qual també ésdel PRD i té un nom i lligams fa-miliars emblemàtics que evoquenel respecte als drets i a les lluitesobreres, camperoles i populars. Estracta del governador LázaroCárdenas Batel, net del generalLázaro Cárdenas del Río, d’il·-lustre memòria. És clar, la policiafederal també va participar enl’operatiu amb un gran desplega-

ment de força, en suport de l’ac-ció sol·licitada pel grup patronalanomenat “Grupo México”, alta-ment transnacionalitzat, per cert.

En altres aspectes, a vegades elsgrups parlamentaris del PRD i elsseus dirigents –que acostuma a serel partit que assumeix millors po-sicions- plantegen qüestions quecoincideixen amb les demandesdel moviment popular; tot i quegeneralment s’ubiquen a la sevadreta. Els seus candidats a diver-sos llocs d’elecció també procu-ren apropar-se a aquest moviment,a la recerca de vots, i amb freqüèn-cia ofereixen candidatures a algunsdels dirigents de masses, conce-bent que d’aquesta manera puguin

aconseguir un nombre més grande sufragis. El PRD és un partitamb múltiples contradiccions in-ternes, format per grups d’interèsque lluiten entre si per les candi-datures, els llocs de direcció i l’us-defruit dels recursos públics, sen-se miraments.

El PAN, al seu torn, és un partit dedretes tradicional, emparentat tanten l’històric com en l’ideològicamb el falangisme espanyol i elneofeixisme alemany i italià de lapreguerra, de la guerra i contem-porani. El PRI va ser un partit he-terogeni, que agrupava formal-ment masses obreres i camperolessota l’hegemonia de la burgesia, avegades del seu sector nacionalis-ta, quan aquest existia, a vegadesdel seu sector reaccionari iproimperialista, ja que aquests dossectors es van mantenir en lluitadurant dècades pel control deMèxic i del seu aparell electoral.Per això ha registrat ziga-zaguesal llarg de la història, amb actespositius i negatius. Avui no quedares del que va tenir de positiu enaltres temps, ja que va esdeveniruna organització política electoralde professionals experimentats ienriquits, disposats a servir el nouamo del país i del món, el capitalfinancer i corporatiu internacional.El PT poques vegades s’interessaper algun problema popular, tot ique en l’internacional li agradamantenir una imatge de partit del’esquerra que no es corresponamb la seva política interna.

En resum, un altre dels resultatsnegatius de les formes que va pren-dre a Mèxic la globalització neoli-beral és el de que no existeixi unsol partit polític amb registre elec-toral i presència parlamentària querepresenti els interessos de la clas-se obrera, cap partit marxista leni-nista; ni tan sols cap que enarboriamb fermesa una política antiim-perialista. Abans sí que n’hi vahaver. El Partido Popular Socialis-

La globalització neoli-beral ha significat atur,pèrdues en la segure-tat social, graus senseprecedents de concen-

tració del productesocial, pobresa crei-xent de molts i, pel

contrari, enriquimentdesmesurat d’uns pocs

3 53 53 53 53 5

ta, avui Partido Popular Socialistade México, el meu partit, va tenirregistre i intensa participació par-lamentària des del 1948, any de laseva fundació, fins el 1994, quanli va ser cancel·lat el dret a partici-par a les eleccions, per cert en unaacció flagrantment violatòria de leslleis vigents en aquell moment.Som un partit marxista leninistaque reivindica la vigència delsprincipis formulats per en Marx il’Engels, enriquits per en Lenin ialtres pensadors revolucionaris, iamb aportacions valuoses tambéde lluitadors i ideòlegs llatinoame-ricans, com en Recabarren, enMariátegui, en Lombardo To-ledano, fundador del nostre partit,el Ché, en Fidel i alguns altres més.També el Partido ComunistaMexicano, fundat el 1919, i avuidesaparegut, va tenir presència enel Parlament en diverses ocasions.Avui no n’hi ha cap, ni la perspec-tiva de que existeixi en un futurimmediat. Les reformes del neoli-beralisme van aprofundir el caràc-ter mercat-tècnic i mercantil delsprocessos electorals, fins al grauque aquests dies l’Institut FederalElectoral i el duopoli televisiu quehi ha a Mèxic es troben igualmentimmersos en un escàndol de cor-rupció multimilionària dels recur-sos públics, i tal vegada de recur-sos privats il·lícits, com a resultatde les vergonyoses eleccions fe-derals del 2006.

2. LA MOBILITZACIÓ PO-PULAR: EL SEU TRÀNSITDE LA RESISTÈNCIA A LACONSTRUCCIÓ D’INSTRU-MENTS PER AL CANVI PRO-FUND, REVOLUCIONARIDE LA SOCIETAT.

Les mobilitzacions que vaig res-senyar tenen causes concretes di-ferents i específiques, però un de-nominador comú: les polítiquesneoliberals que s’apliquen a Mèxicdes del 1982, que van aprofundir

dramàticament les injustícies soci-als i l’explotació dels treballadors;van condemnar la majoria de lapoblació a la pobresa creixent i ala desesperança i van estretir lespossibilitats de dirimir els conflic-tes socials per les vies electoral iparlamentària. Totes les mobilitza-cions han estat esclats més omenys espontanis, sorgits front aun problema concret i molt agut.El mateix ha passat amb moltesd’altres que he omès esmentar perraons de temps.

Front les polítiques neoliberals, desdels seus inicis als primers vuitan-ta, van començar a sorgir accionsde resistència, però encara erenaïllades. Amb el temps, cada copels grups afectats per cada acciódels neoliberals van anar entenentque no n’hi ha prou amb enfron-tar-se aquesta política concreta queels afecta, sinó que cal articular lalluita amb tots els altres grups i sec-tors socials assotats pel neolibera-lisme, perquè aquesta és l’únicamanera d’incidir victoriosament enla correlació de les forces.D’aquesta manera s’ha anat cre-ant un moviment obrer i popularantineoliberal cada vegada mésarticulat.

A més de l’anterior, l’experièncianacional i internacional va deixantclar als mexicans que, en el nostrecas i en general a l’Amèrica Llati-na, el neoliberalisme no tan solssignifica una creixent explotacióde classes; cancel·lació de drets iconquestes laborals i socials; re-ducció de la part del producte so-cial al qual accedeixen els treba-lladors en benefici de la part de laqual se n’apropien els capitalistes,com passa inclús en el capitalis-me desenvolupat. Però per a no-saltres significa tot això i més. Per-què sent el neoliberalisme unaguerra de la classe propietària pera desposseir la classe proletària aescala mundial, per incrementar lataxa de guany també és, al mateix

temps, una guerra de l’imperialis-me contra els països depenents, perincrementar un saqueig i consoli-dar la seva condició subordinadai contra els semidepenents, amb lafinalitat que esdevinguin neoco-lònies absolutes. A l’Amèrica Lla-tina, el neoliberalisme, per tant,abat les condicions de vida delstreballadors igual que a tot arreu,però a més ens arrenca la Pàtria ila fa esdevenir colònia en termeseconòmics i polítics.

En la mesura en què el movimentobrer i el moviment popular ad-quireixen consciència d’aquestarealitat a països com Mèxic elevenla seva lluita, passant de la resis-tència front les polítiques neolibe-rals concretes que afecten cadagrup i sector social a la lluita detots contra l’imperialisme, que ésl’enemic comú de tot el poble deMèxic i dels pobles del món.

Resumint, diré que la lluita comba-tiva dels obrers i el poble contra lespolítiques neoliberals concretes perresistir-les i intentar revertir-les ja ésvaluosa en si mateixa; però el veri-tablement important a Mèxic avuiés que enmig d’aquesta lluita i alseu redòs es van construint els ins-truments idonis per als tres objec-tius més avançats, que estan dia-lècticament vinculats, per cert: a)eradicar el neoliberalisme; b) acon-seguir la independència econòmi-ca i política plena de Mèxic pel quefa a l’imperialisme, qüestió queexigeix i comporta una necessàriai més estreta interrelació fraternalamb els altres països de l’AmèricaLlatina i el Carib, que van fent pas-ses cap a la seva emancipació, se-gons es preveu i es comprova ambinstruments, sobretot, com a l’Al-ternativa Bolivariana de lesAmèriques, ALBA, i també ambaltres, com el MERCOSUR, elBanc del Sud, etc., que finalmentpodran desembocar en una fede-ració de nacions lliures i sobiranes,segons la concepció d’en Bolívar

3 63 63 63 63 6

avui més vigent que mai, i c)contruir una societat superior, sen-se classes socials, una societat so-cialista i comunista.

a) El Diálogo Nacional por unNuevo Proyecto de Nación i laPromotora por la Unidad Naci-onal contra el Neoliberalismo.Per avui, per la seva amplitud imagnitud; pel seu programa, clar iavançat, construït amb consens, iper la significativa presència de laclasse obrera –mitjançant sindicatscombatius, però també mitjançantel seu partit de classe- el millor ins-trument que ha sorgit és l’anome-nat Diálogo Nacional por un NuevoProyecto de Nación, que congregamés de 600 organitzacionsd’obrers, docents, camperols, indí-genes, dones i joves, entre elles di-verses organitzacions polítiques del’esquerra marxista leninista.

Es tracta d’un front en el que es dis-cuteixen i acorden objectius, líni-es, programa i plans d’acció. És, finsara, el fruit més gran dels esforçosdesplegats per les forces més cons-cients per articular els diversosgrups i organitzacions en lluita iarmar una força unitària vigorosa.

Un altre instrument valuós està sentla Promotora por la Unidad Nacio-nal contra el Neoliberalismo, menysàmplia que l’abans esmentat, peròmés a l’esquerra. Està sent un fronten el qual actuen nombrosos par-tits i organitzacions que s’assumei-xen partidàries de la desaparició dela propietat privada i la construccióde la societat socialista, amb els seusdiversos origens, filiacions i tendèn-cies, moltes de les quals, fins fa poc,es veien com a enemigues.

És una instància de treball intensen la que es construeixen posici-ons comuns que després es por-ten a la consideració de les mol-tes altres organitzacions que par-ticipen en l’altre front més gran,ja esmentat, el Diálogo Nacional.

b) En López Obrador i la Con-vención Democrática Nacional.Hi ha altres fronts. Un, significatiusobretot per la dimensió que endeterminats moments ha assolit, ésla Convención Democrática Naci-onal, sorgida entorn la figura indi-vidual de l’Andrés Manuel LópezObrador, després dels resultats del’elecció de juliol del 2006 que vanser molt qüestionats. En LópezObrador va fer una crida a unaconcentració popular que va sermolt nombrosa, per cert, i a la qual,rememorant el nom d’un esdeve-niment històric de la RevolucióMexicana, li va donar aquest nom:Convención Democrática Nacio-nal, la mateixa que va proclamaren López Obrador PresidentLégítim de Mèxic; va obviar la va-lidesa de l’elecció i va declarar queen Calderón és un governant defacto, il·legítim i bastard.

Cal destacar que en López Obra-dor ha assumit millors posicionscom a President Legítim que lesque va tenir com a candidat presi-dencial. En aquella primera etapa,sense ser idèntiques les seves po-sicions polítiques i programàtiquesa les del PRI i del PAN, tampocse’n diferenciava en les qüestionsque tenen a veure amb la lluitacontra l’imperialisme, per la inde-pendència plena de Mèxic; tam-poc va procurar apropar-se mai aposicions patriòtiques, populars illatinoamericanistes com les d’enChávez o l’Evo Morales, sinó que,pel contrari, va fer tots els esfor-ços que va poder per mostrar-sedistant i diferent d’ells. I pel quefa al moviment obrer i popular, vaprocurar construir ponts cap alsseus dirigents en l’individual, ofe-rir candidatures a molts d’ells alPRD, però va tenir cura de no pro-nunciar-se sobretot en les qüesti-ons programàtiques més impor-tants que aquest front enarboravao fer-ho d’una manera ambigua.I, al mateix temps, va coquetejaramb el capital financer i corpora-

tiu internacional, destacant que elseu govern respectaria les normesdel mercat mundial dels nostresdies –el mercat neoliberalglobalitzat- que és precisamentl’essència del neoliberalisme.

Avui, no obstant, ja reprèn un dis-curs més ferm pel que fa a la noprivatització de les indústries elèc-trica i petroliera, per exemple, tot ique en altres temes segueix sensepronunciar-se. En qualsevol cas,s’han produït apropaments valuo-sos entre la Convención Democrá-tica Nacional i el Diálogo Nacio-nal por un Nuevo Proyecto deNación, i inclús amb el PartidoPopular Socialista de México.

c) L’Ejército Zapatista deLiberación Nacional i la Otracampaña.No deixaré d’ocupar-me del’Ejército Zapatista de LiberaciónNacional, àmpliament conegut almón, després de la seva irrupciópública, espectacular, el cap d’anydel 1993. Aquesta organització vadeixar enrere els seus planteja-ments anteriors ideològics i polí-tics i va prendre també, recent-ment, la línia de la lluita popularfrontista, tot i que no accepta nireconeix cap dels fronts ja exis-tents, amb els quals té diferències.Va esdevenir l’eix d’una mobilit-zació frontista anomenada la “Otracampaña”, es va proclamaranticapitalista i va trencar amb l’aï-llament que s’havia imposat pelque fa als partits comunistes iobrers, amb els quals no hi teniacap tracte. Des de la Otra campaña,l’EZLN principalment va comba-tre la candidatura d’en López Obra-dor, al qual va considerar el perillmés gran en el procés electoral,punt de vista erroni a parer nostre.

Perquè és veritat que la il·lusiódesmesurada i no sustentada quealguns grups i sectors de les mas-ses populars van arribar a xifrar enaquest candidat, va engendrar el

3 73 73 73 73 7

perill que es donés la desmobilit-zació i desarticulació d’algunsfronts de la lluita social; però com-batre aquest perill el que requeriaera parlar amb la veritat, explicara les masses les limitacions d’enLópez Obrador i el seu programa,i explicar també els seus compro-misos; però no exagerar capd’aquestes limitacions. En qualse-vol cas, els candidats dels altrespartits burgesos van enarborarsempre programes més oposats alsinteressos i aspiracions de la clas-se obrera i el poble, sobretot elcandidat del PAN.

El PPS de Mèxic, front la candida-tura d’en López Obrador, va feraixò, va posar al descobert els seusencerts i les seves limitacions ensuccessives anàlisis comparativesamb els altres candidats. No va fercampanya per tal que es votés alseu favor de manera expressa, per-què va considerar que no ho me-reixia, que no oferia una sortidaper als grans problemes de Mèxic,però menys l’oferia l’altra candi-datura i, d’elles, la del PAN en par-ticular era la més negativa, per laqual cosa se li hauria de barrar elpas en la mesura del possible.

Ara bé, no obstant el relatiu secta-risme que l’EZLN li imbueix a laOtra campaña, el PPSM també hiparticipa, igual que ho fan en totsels fronts amplis –uns ho són mésque altres-, amb l’únic requisit quesiguin o puguin arribar a ser anti-

imperialistes, i amb la mira decontribuir a l’articulació de tots, ala construcció d’un sol gran front,d’una força organitzada de mas-ses, amb un programa definit iobjectius clars que desemboquinen la transformació revolucionà-ria profunda de Mèxic.

Alguns altres partits i organitzacionsde l’esquerra socialista i comunista–la seva proliferació i la profundapolvorització de l’esquerra és un al-tre resultat negatiu de la globalitza-ció neoliberal –també participen enla Otra campaña, ja ho facin o no enaltres fronts més amplis.Bilateralment hi ha una relació de

respecte entre l’EZLN i el meu par-tit, tal com l’hem construït, de fet,amb altres partits fraterns, amb totsels que s’assumeixin partidaris delsocialisme i el comunisme, senseexcepció. La unitat en l’acció quepromovem, pensem, donarà opor-tunitat al debat profund d’idees i a launitat plena, ideològica i política, ne-cessària per reconstruir –o potsermés aviat per construir- el gran par-tit de la classe treballadora, ideolò-

gicament ben sustentat, amb una lí-nia estratègica i tàctica precisa, vi-gorosament unit a les masses popu-lars, capaç de realitzar la Revolucióper a la nostra Segona i DefinitivaIndependència i construir una De-mocràcia del Poble que, calculem,serà l’antesala d’una Societat Socia-lista i Comunista a Mèxic, sensetrampa ni cartró.

Resumint, la lluita del poble mexi-cà per la seva emancipació té enaquests moments la característicaessencial comú de la que es du aterme en tota l’Amèrica Llatina: lade ser una mobilització popularcada cop més conscient i cohe-sionada políticament i ideo-lògicament contra l’imperialisme.Acabo citant en Lombardo el qual,ja des del 1956, es diria de formaprofètica, va declarar: “Necessitemuna nova Revolució... aquesta re-volució serà la quarta etapa de laRevolució ininterrompuda de lanostra història, després de les eta-pes de la Independència, de la Re-forma i de la lluita contra la dicta-dura d’en Porfirio Díaz... Aquestaquarta revolució tindrà les sevespròpies característiques... Serà unarevolució basada en la vigoritzacióde la consciència de classe del pro-letariat i en l’educació política deles altres forces socials que han decooperar a la Democràcia del Po-ble. Una revolució caracteritzadaper grans moviments de masses, vi-gorosos, resolts i entusiastes”. Sem-bla que la vida li està donant la raó.

(1) He posat entre cometes el terme “nacional” perquè cal aclarir que un dels canvis profunds que va portar a Mèxic la globalitzacióneoliberal va ser la virtual desaparició –com a mínim com a una força econòmica, social i política significativa- de la burgesianacional, que en altre temps va jugar un paper important en els nostres processos històrics, i que va participar, a raó dels seuspropis interessos de classe, en la lluita per l’alliberament de Mèxic de l’imperialisme. Actualment ja no n’hi ha. Entre altresmecanismes, per a la seva desaparició va operar la fallida de milers d’empreses nacionals com a resultat de la transnacionalitzacióde l’economia; va operar, també, l’associació subordinada dels grans empresaris “nacionals” al capital estranger i la seva entradaals cercles de l’exportació de capital cap a altres països, sobretot de l’Amèrica Llatina i del Carib. Per acabar, el procés deprivatització de l’abans poderós sector estatal de l’economia a Mèxic va desmantellar el sector de la burgesia nacional al poder,la base econòmica de la qual era precisament aquest sector del que, per una banda, se’n van apoderar els propis polítics burgesosque van augmentar les seves fortunes personals i van esdevenir grans capitalistes privats, per altra banda es va entregar al capitalprivat “nacional”, lligat als consorcis transnacionals i, en la seva part medul·lar, als propis consorcis i corporatius transnacionals;amb tot això es va generar una estreta aliança entre el gran capital privat “nacional” i el transnacional, en el qual aquell va quedarsubordinat en tot l’essencial a aquest darrer.(2) Veure: La perspectiva de México, una democracia del pueblo. Informe Polític al Novè Consell Nacional del Partit Popular. 5d’abril del 1956.

Com a resposta aaquesta depredacióneoliberal, a Mèxic

proliferen avui els es-clats d’inconformitatpopular en tota l’am-

plada del territori

3 83 83 83 83 8

Laura Calosci i Núria Boix

UneUneUneUneUne tranche de vietranche de vietranche de vietranche de vietranche de vie d’història del comunis- d’història del comunis- d’història del comunis- d’història del comunis- d’història del comunis-me a Catalunya: me a Catalunya: me a Catalunya: me a Catalunya: me a Catalunya: l’ideari i l’acció polítics enl’ideari i l’acció polítics enl’ideari i l’acció polítics enl’ideari i l’acció polítics enl’ideari i l’acció polítics en

l’adversitat extremal’adversitat extremal’adversitat extremal’adversitat extremal’adversitat extremaEl 2004, la Fundació Pere Ardiacava rebre l’arxiu personal d’en JosepSerradell. Es tracta d’un patrimonidocumental força consistent. Se-gons les dades del primer inventa-ri, el fons Serradell consta de 548carpetes, 28 lligalls, 20 llibretes i 1lligall d’anotacions manuscrites deles reunions de Secretariat, ComitèCentral i Comitè Executiu des del1973 fins al 2000; 11 arxivadors,reculls de premsa sobre diversostemes i una col·lecció d’opusclesencara per catalogar –que tenen unvalor històric que supera la dimen-sió personal i biogràfica. De fet, lamilitància d’en Josep Serradell alPSUC i, després, al PCC, va ser uncas –com n’hi ha hagut molts al-tres entre la gent de la seva genera-ció- de total entrega a la política i ala lluita. Pretendre traçar una líniade separació entre vida personal ivida política resultaria, per tant, unaoperació pràcticament impossible,que ens portaria a deformar la rea-litat i a desvirtuar la naturalesad’aquesta documentació.

L’arxiu Josep Serradell guarda unapart molt significativa de la històriadel comunisme a Catalunya i a Es-panya; del moviment obrer i veï-nal, principalment en els anys de latransició; de la lluita per la demo-cràcia contra la dictadura franquis-ta protagonitzada pels movimentspopulars en lato sensu. Però, tam-bé, aporta un testimoni de primeramagnitud pel que fa a la titànicabatalla lliurada en la solitud mésextrema de l’anònim combatent en

clandestinitat. Alhora, hi recull re-talls periodístics de conflictes armatsque assoten l’escenari internacio-nal fins als nostres dies, compilatsper un home meticulós, profunda-ment encuriosit, preocupat i inte-ressat per tot el que succeeix al seuvoltant, per un treballador sense tre-va. Tota aquesta immensa quanti-tat de documentació, en bona me-sura inèdita, es mostra i es conser-va en aquest arxiu com une tranchede vie.

ORÍGENS

Nascut a Canals (prop de Xàtiva,comarca de La Costera) l’11d’agost del 1916, Josep SerradellPérez, Román, de ben petit es tras-llada amb la seva família aTortosa, ciutat on és destinat el seupare ferroviari, sindicalista de laUGT i simpatitzant d’en FranciscoLargo Caballero. Als 8 anys ja tre-balla en un forn i, als 10, en unaimpremta. No és estrany, doncs,que les inquietuds socials i políti-ques despuntin aviat en el joveJosep. Als 16 ingressa al Sindicatde les Arts Gràfiques de la UGT,des d’on s’acosta a la Federaciócatalana del PSOE. La mateixaedat en què, juntament amb altrescompanys, funda la Joventut So-cialista de Catalunya (JSC), vincu-lada en àmbit estatal a LargoCaballero, i de la qual en serà elsecretari. Després dels fets del sisd’octubre del 1934, és acomiadatde la feina i esdevé membre delComitè Nacional de la JSC. L’abril

del 1936, a Tortosa, és escollit se-cretari general de la Joventut So-cialista Unificada de Catalunya(JSUC). Un cop esclatada la guer-ra, és un dels fundadors del PSUC(23/07/1936) a la capital del BaixEbre, i regidor pel Front d’Esquer-res al mateix Ajuntament en repre-sentació de la JSUC.

LA GUERRA, EL DESENLLAÇ I... CAMÍ

DE L’EXILI

Iniciat el conflicte, marxa com avoluntari al front d’Aragó, a laColumna capitán Carrasco. Elscompanys de la direcció políticade Tortosa li demanen d’abando-nar la primera línia de foc, i l’ins-ten a ingressar a l’Escola de Guer-ra –ubicada al Col·legi dels Esco-lapis de Sarrià– per formar-se coma militar professional, d’on, el marçdel 1937, en surt tinent. És desti-nat a Lleida, on el sorprendran els“Fets de maig”. Ràpidament, mar-xarà a defensar el local del PSUC.Després de l’ofensiva franquista ala capital del Segrià (abril del1938), s’incorpora a l’Estat Majordel X Cos de l’Exèrcit i ascendeixa capità. Però, en sobrevenir ladesfeta republicana a Catalunya(febrer del 1939), ha de marxar aFrança. És confinat al camp deconcentració de Vernet d’Ariège(el Conflent) amb –aproximada-ment– 20.000 persones més. Ambaltres companys, en Román nocessa en l’intent de reconstituir laJSUC, motiu pel qual és detingutper la gendarmeria (abril 1939) i

3 93 93 93 93 9

És al país asteca onrep intensa formaciópolítica, i on inicia la

seva tasca subreptiva

redirigit a la fortalesa de Cotlliure(el Vallespir). Aquí sofrirà, amb uncentenar de companys comunis-tes i algun cenetista, la brutal re-pressió infligida per les autoritatsfranceses en sotmetre’ls a un rè-gim d’esclavatge que els obliga apicar pedra de l’alba fins a mitja-nit, sense gairebé aliment. La pres-sió d’un Partit Comunista Francèsfortament implantat, a través d’unaintensa campanya de solidaritatamb els empresonats, fa clausurarla fortalesa (desembre 1939). Se’lsretorna al camp de Vernet d’Ariè-ge, ara reconvertit... en camp decàstig. Malgrat l’extraordinària du-resa de les condicions de vida,aconsegueix reorganitzar clandes-tinament la JSUC. Fins que el go-vern del país veí l’expulsa de ter-ritori francès (juliol 1940). A Bor-deus, unes 600 persones salpen abord del vaixell “Cuba”, que rea-litza la primera escala a Casa-blanca, des d’on parteix en direc-ció a Centreamèrica. No se’ls per-met de desembarcar a Santo Do-mingo i, obligats a canviar de vai-xell, són conduïts a Mèxic, on enRomán arriba amb 48 quilos.

RECOMPOSICIÓ DEL PCE/PSUCA MÈXIC, I RETORN A CATALUNYA

Fins a mitjan 1941 resta a Chiapasi, per indicació del Partit, es traslla-da a D.F., on s’incorpora al ComitèExecutiu de la JSUC. Poc desprésrepresenta la JSUC al Secretariat delPSUC, al capdavant del qual hi haen Joan Comorera; també coneixen Santiago Carrillo, en FedericoMelchor (futur director de MundoObrero) i la mataronina MargaridaAbril, amb qui es casa. Per tant, ésal país asteca on rep intensa forma-ció política, i on inicia la seva tascasubreptiva. Entre juny i juliol del1943 surt de la capital federal ambla seva companya de vida i, a tra-vés del Comitè Central del PSUC,té la missió d’incorporar-se en clan-destinitat a Catalunya. Per arribar-hi, viatja fins a Xile i Buenos Aires,

ciutat on reprèn el contacte amb enCarrillo, coincideix amb enFernando Claudín i on ja realitzatasques dins la direcció del PCE/PSUC.

A la primeria del 1944 arriba aBilbao amb passaport fals i es fapassar pel fill d’un hisendat argentíque ve a percebre una herència a

les comarques lleidatanes. En ar-ribar a Barcelona, contacta amb elresponsable del Partit a l’interior,Andrés Paredes, Gromán, que“caurà” pocs mesos després (abrilde 1944) sense denunciar el ma-trimoni.

Entre el 1944 i el 1947 es vinculaa la lluita armada fins que, el1948, fa cas de la consigna deMoscou segons la qual “la guer-ra s’ha acabat”.

ENTRE CATALUNYA, PARÍS,MADRID I EL PAÍS BASC

La seva rigorosa prudència i cau-tela, l’austeritat i la discreció, con-tribueixen, sens dubte, que ni ellni la Margarida no “caiguin” mai.Mesures com no tenir a l’Estat es-panyol cap residència fixa cone-guda per cap camarada ni amic(podem afirmar que la casa d’enRomán és el Partit); la precaucióde no passar d’una determinadaalçada de les Rambles; adoptar unaestètica distingida; citar-se en elsbarris benestants de la ciutat perevitar la policia; arribar al lloc detrobada amb trenta minuts d’ante-lació per avaluar possibles riscos iestudiar-ne la ubicació; o, com ara,no esperar el seu contacte més en-llà de cinc minuts, ens donen unaidea prou precisa de com cal ex-tremar precaucions, en la vigília i

en el son, quan l’amenaça és per-manentment a l’aguait. Mesuresque exigeixen, també, dolorosesrenúncies personals, com no po-der veure els pares durant 23 anys,tot i viure a la mateixa ciutat, i noassabentar-se de la mort de la maresinó un mes i mig després; o to-par-se amb la Margarida i passarsense ni tan sols mirar-se, tot i fermesos de no veure’s. Però també,com en Román afirma, la gesta éspossible “perquè hem tingut la sortde treballar amb gent molt ferma,que ha resistit tortures serioses sen-se revelar dades comprometedo-res per a l’organització”.

El gener del 1946, en Carrillo i enComorera el nomenen responsa-ble de la delegació del ComitèCentral a Catalunya. L’octubre se-güent marxa a França per infor-mar la Direcció de la situació delpaís i de l’organització del Partit al’interior. Provisionalment, en PuigPidemunt prendrà les regnes delPSUC.

I mentre en Román és a París, ir-romp un altre cop contra l’orga-nització del Partit que erosionabona part d’una direcció (ja de persi –ateses les circumstàncies- ex-tremadament fràgil): la “caigudadels 80” (abril del 1947), ques’endú en Puig Pidemunt, l’ÁngelCarrero, en Ferran Rius, en PereValverde i en Numen Mestre, en-tre altres. El mateix mes, en Romántorna per reconstituir la Direcció,assumida a la tardor del 1947 pelGregorio López Raimundo. Perdiverses circumstàncies, entre lesquals també la salut, viurà una llar-ga estada a París. Anys en què for-marà part de la direcció a Françaal costat d’en Comorera i del se-cretari d’organització, RamonSoliva. En Comorera és expulsat(1949), entre altres motius per sos-tenir desvincular el PSUC del PCE,simpaties cap aquest darrer que nien Román, ni l’Ardiaca ni l’Abrilmai havien amagat, “però mai vam

4 04 04 04 04 0

fer res ni vam dir res en la línia deperjudicar la unitat del PSUC niperjudicar en Comorera”.

En Román assumeix el Secretariatdel PSUC i el coordina amb funci-ons com a responsable d’organit-zació, en un moment en què calcooptar persones per sobreviurecom a ideologia, com a Partit i coma moviment social organitzat con-tra la dictadura; i cal incorporarmilitants que substitueixin cama-rades que porten molt temps en laclandestinitat, així com també perpal·liar el nombre de baixes per lesintermitents batudes.

Des del 1954 (i fins al 1982) seràmembre del Comitè Central delPCE. I, dos anys més tard (i finsal 1989), es fa càrrec de la Se-cretaria d’Organització delPartido Comunista de losPueblos de Espanya (PCPE).

Durant el 1956, per tal de reor-ganitzar novament el PSUC, re-prèn l’activitat clandestina queno hauria d’abandonar i, en elmarc del seu I Congrés, i delssuccessius (1965, 1973, 1977)esdevindrà membre del ComitèCentral, del Comitè Executiu i delSecretariat.

En legalitzar-se el PSUC (3 demaig del 1977), segons en Román,“s’entra de ple en l’etapa de l’eu-rocomunisme, (...del qual en sónels principals valedors en Carrillo,en López Raimundo i el Guti) i josóc considerat cap de turc d’unsector influent del Partit, de la gentque prové de Bandera Roja. L’eu-rocomunisme condueix a la liqui-dació del comunisme i a la nega-ció de la lluita de classes”.El 1979 rebutja anar de cap de llis-ta municipal de Mataró i el Partites queda a un regidor de la victò-ria de l’alcaldia.

L’eurocomunisme aboca enRomán a la insalvable distància i

al duríssim procés fraccional, se’ltitlla de “prosoviètic”. I culmina el1981 amb, en el V Congrés, laseva expulsió del PSUC i el nai-xement del PCC (impulsor d’EUiA, que té com a referent esta-tal IU, des del 1998), partit del qualforma part del comitè central i delcomitè executiu, fins a la sevamort, el 31 d’octubre de 2004.

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Cal aprendre de les persones –tannecessàries- escarrassades a treba-llar i aportar llum en el camí del’emancipació humana; de l’exem-ple i el coratge en la lluita per su-perar injustícies seculars i univer-sals; del valuós bagatge en l’ex-periència política i militant. I reco-nèixer, merescudament, el seu lle-gat i la seva contribució.

El desembre del 2006, la Funda-ció Pere Ardiaca ens va encarre-gar l’inventari del fons, una tascaenorme que s’acabarà en unsquants anys. Es tracta d’un pro-jecte que s’insereix en un progra-ma més ampli i ambiciós, com ésla creació d’un arxiu popular demilitants. Un registre a l’abast detothom que hi estigui interessat, desde l’erudit o l’investigador fins al’estudiant de secundària i univer-sitari, o la persona gran que volaccedir i aprofundir en un períodefosc de la nostra història, que lihavia estat sistemàticament vetato –en el millor dels casos– tergi-versat o falsejat.

Pel que fa a la metodologia per ala classificació del fons Serradell,la primera passa va ser fer-ne unavaloració global per arribar a defi-nir-ne la consistència. El fons estàformat de dues sèries, anomena-des provisionalment segons la col·-locació física on es troben actual-ment: la sèrie prestatge i la sèrietaula. La sèrie prestatge consta de35 unitats nombrades amb núme-ros Romans i comprèn totes les car-

petes, els arxivadors, les llibretes iels fulls de minucioses anotacionsde reunions, els reculls de premsai els pamflets. Aquesta sèrie con-serva afortunadament la cataloga-ció feta pel mateix Serradell i res-pon, per tant, als seus criteris per-sonals. Al contrari, la sèrie taula haperdut la disposició original i espresenta com una miscel·lània dedocuments –sobretot fulls volan-ders del període 1968-1975 i but-lletins obrers- agrupats en 28 lli-galls. El contingut de les 35 uni-tats de la sèrie prestatge i dels 28lligalls de la sèrie taula està sumà-riament descrit en un primer índexubicat a la sèrie prestatge. El con-tingut de la sèrie taula també es tro-ba detallat grosso modo en un fulladherit a cada caixa, on es relaci-onen les matèries que cadascunainclou.

La segona passa va ser triar doslligalls de la sèrie taula –la que pre-senta més varietat – i construir labase de dades per l’inventari deta-llat dels documents. La base dedades utilitza el programaMicrosoft Access i es compon de13 camps: 2 camps topogràfics(número de registre del documenti número de caixa); 4 camps dedescripció de l’origen del docu-ment (títol, autor, lloc, any); 4camps de descripció física del do-cument (tipus de text, número defulls, número de còpies, idioma); i3 camps de descripció del contin-gut del document (paraula clau,noms esmentats, notes). La infor-mació així ordenada hauria de fa-cilitar la consulta i la recerca delsdocuments per part dels investiga-dors que estiguin interessats en elcontingut d’aquest arxiu.

La documentació del fons Serra-dell abraça el període que va desde finals dels anys quaranta finsal 2004, entre el qual –evident-ment– els anys setanta i vuitantasón els més copiosos, atès que,durant la clandestinitat, guardar

4 14 14 14 14 1

documentació era un suïcidi per-sonal i polític. Les temàtiquesabordades són diverses, però to-tes entrellaçades per la voluntat depenetrar al teixit social a través dela potència ideològica del comu-nisme, tot canalitzant-les mitjan-çant l’organització del Partit queha de dur, necessàriament, a latransformació de la injusta reali-tat. D’aquesta manera, cal espero-nar la població i la classe treballa-dora a organitzar-se, a reivindicarels seus drets sindicals, polítics icivils, a derrocar la dictadura fran-quista i a construir un nou Estatdemocràtic. La principal tasca d’enJosep Serradell com a organitza-dor des dels anys de clandestini-tat, fa que els seus papers siguinespecialment rics en informació deprimera mà sobre com s’ha realit-zat aquest procés de filtració delPSUC en les diverses capes de lasocietat catalana. Podem dividirsumàriament la documentació delfons Serradell en 4 filons temàtics:

1. Empresa. Entre finals dels sei-xanta i durant els setanta, en JosepSerradell adopta el nom de Miró,perquè Román ja era massa cone-gut per la policia. En Miró mantéllaços estrets amb el movimentobrer de les principals fàbriques dela zona del Vallès, del BaixLlobregat i de Barcelona ciutat.L’anomenada campaña leninistade reclutamiento té com a princi-pals finalitats la presa de contacteamb les empreses de més de 500treballadors, la creació de cèl·lulesdel Partit en cadascuna d’elles, i/ol’extensió –tant com sigui possi-ble- del seu radi d’influència. ElPSUC és present a SEAT,HISPANO-OLIVETTI, PEGASO,LA MAQUINISTA, ROCA,LAFORSA, SIEMENS, PHILIPS,CORBERÓ, AEG, AISCONDEL,PIRELLI... per esmentar-ne nomésalgunes. A part d’una ingent col·-lecció de fulls volanders, el fonsens proporciona una sèrie de do-cuments sobre la creació d’una or-

ganització obrera a diverses fàbri-ques (des de l’Assemblea Obrera,a les Comissions Obreres deCatalunya), cròniques de les rei-vindicacions sindicals i de les ne-gociacions dels convenis col·-lectius. Però també es troben rela-tades les mobilitzacions obreresamb finalitats polítiques (amnistiapels presos polítics, solidaritat ambels treballadors acomiadats, denún-cia permanent de la dictadura, perla llibertat i la democràcia, etc.),generalment acabades amb unabrutal repressió de la policia fran-quista i amb represàlies per part depatronal. Aquesta documentaciópot ser integrada amb la documen-tació de l’arxiu de CC.OO.

2. Moviment popular i polític delPSUC en l’àmbit municipal. Rela-cionat amb la preocupació de noperdre de vista els creixents pro-blemes quotidians de la classeobrera, l’avantguarda de la lluitaantifranquista, el PSUC i CC.OO.comencen a implicar-se en l’orga-nització dels moviments de barri iveïnal. Les reivindicacions del’anomenat moviment popular peruns serveis mínims als barris obrersperifèrics (serveis sanitaris, ense-nyament, transport, infraestruc-tures, habitatge) estan àmpliamentdocumentades al fons Serradell.Aquest compromís polític d’àm-bit local porta el PSUC, un cop le-galitzat el 1977, a tenir una posi-ció de força en molts ajuntamentscatalans amb una significativa po-blació obrera.

Relacionat amb les diverses caresdel moviment popular, el fons Ser-radell conserva, també, documentssobre la creació i les activitats del’Assemblea de Catalunya, un delscol·lectius més influents en la llui-ta antifranquista i nacionalista aCatalunya.

3. Història del partit (PSUC –PCC), relacions amb el PCE,PCPE, IU. Es tracta majoritària-

ment de les còpies personals d’enSerradell dels documents políticsdels Comitès Centrals o de les po-nències presentades als diversoscongressos, o bé de les tesis i elsestatuts dels partits aquí esmentats.Algunes d’aquestes còpies tenenel valor afegit de guardar les ano-tacions i els comentaris del mateixSerradell. Les llibretes i els feixosd’apunts curosament aplegats peren Serradell de les reunions delComitè Central, Comitè Executiui Secretariat que va presenciar, sónuna font d’informació encara in-explorada, que el mateix Románva voler reservar i que pot donarsorpreses.

4. Teoria política i relacions inter-nacionals amb alguns partits co-munistes estrangers (França, Itàlia,Portugal, democràcies populars,URSS, Corea). Aquest apartat secentra, sobretot, en la qüestió del’Eurocomunisme i en el gran de-bat que va provocar dins del móncomunista català, espanyol i es-tranger. Com és sabut, en Serra-dell va ser una de les veus méscrítiques de la nova directriu en-cetada amb l’abandonament delleninisme el 1975, a Livorno(Itàlia). Els escrits que hi fan refe-rència contenen diversos docu-ments polítics i reculls de premsaque mostren una veritable preocu-pació pels fonaments doctrinarisdel comunisme i la seva relacióamb els canvis socials.

En conclusió, el fons Serradell pre-serva una part viva de la històriade la lluita antifranquista, que esmostra a partir de la perspectiva ide l’organització comunista, de laseva militància i de tota aquellagent que en un moment de la sevavida ha decidit no quedar-se a lafinestra, participar de la vida polí-tica assumint elevats riscos perso-nals i adherint-se a un movimentgeneral (obrer, sindical, veïnal,etc.) per intentar canviar i millorarel món on viu.

4 24 24 24 24 2

Maribel Nogué i Felipperiodista i escriptora d’Igualada

Carola Ribaudí i Martí, retrat d’una militantCarola Ribaudí i Martí, retrat d’una militantCarola Ribaudí i Martí, retrat d’una militantCarola Ribaudí i Martí, retrat d’una militantCarola Ribaudí i Martí, retrat d’una militant

La nova corria aquell 19 de de-sembre de 2004 glaçant els corsdels amics i amigues, dels moltsconeguts que havia fet en el de-curs d’una vida que un maleït ac-cident de trànsit prop d’Hostalric,on residia darrerament, va segarde cop, sense avisar.La vida de la Carola Ribaudí es-tava dedicada i compromesa a fonsamb l’aposta d’un model educa-tiu social avançat. En uns mo-ments on la recuperació de la me-mòria històrica pren cos, rescatemde l’oblit el nom i la trajectòriad’aquelles persones d’una gene-ració que va lluitar contra el fran-quisme els darrers anys de la dic-tadura i que ha dut a terme, deforma conseqüent fins a implicar-se en la seva vida personal, uncompromís social i polític en allòque mai hem deixat de creure, queés possible transformar la socie-tat. En el cas de la Carola, comen-çant pel món de l’educació.

D’IGUALADA A PARÍS

Nascuda a Igualada el 20 de marçdel 1937, la seva infantesa vatranscórrer com la de moltes no-ies d’aquell temps. Conjuntamentamb les seves amigues es compro-meteren a fons amb l’escoltisme,una dedicació que a la Carola li vadespertar –segurament- aquestaautèntica vocació, passió que pa-lesava pel món de l’educació, dela pedagogia. És així com, desprésd’assolir el títol de mestra l’any1960, va continuar els estudis de

pedagogia a la Universitat fins allicenciar-se l’any 1966.

Eren anys d’inquietud social, deforts moviments estudiantils quevolien canviar el món. Un tempsque va marcar fortament la gene-ració que el vam viure. El seu ger-mà Josep Maria escriu que la Ca-rola i les seves més íntimes com-panyes van descobrir el que eraanar a la Universitat, estudiar, dis-cutir i posar-se en merders... “quanel cap de setmana venia a casa iens ensenyava els blaus de l’es-quena i de les cuixes, que ja vira-ven cap a groc, explicava que elsgrisos de les porres llargues i elscavalls ben ensinistrats eren moltràpids i feien molta por”. Però laCarola era valenta, ja que la se-güent setmana hi tornava, i vingade córrer amunt i avall davant elscavalls, i vinga d’assemblees icaputxinades... explica.

Va marxar a França el 1968 on tre-ballava a un centre de disminuïts ianava a la Universitat. Allà va en-trar en contacte amb el PSUC del’exterior. Així va començar la sevamilitància política que va esdeve-nir al PCC (Partit dels i les Comu-nistes de Catalunya) l’any 1982,essent membre del seu ComitèCentral.

El mestratge de la CarolaQuan va tornar de França va im-plicar-se totalment en movimentsd’ensenyament. Amb d’altrescompanys i companyes mestres

van fundar l’Associació d’anticsalumnes de Magisteri, de la qualen va ser Presidenta. La MercèVidal Moros explica que va conèi-xer la Carola cap a l’any 1972-1973, quan hi havia les assemble-es de mestres que es començavena fer per tal d’organitzar mobilit-zacions. Sabia molt poques cosesde la Carola: de la clandestinitat,de la intensa activitat política i sin-dical d’aquells anys... La recordaen un dels trets característics quetothom la defineix: la contundèn-cia del seu caràcter, la discussió,les anàlisis molt complertes pro-curant que ningú perdés de vistaels processos i omplint el seu dis-curs de raons per a convèncer, avegades fins a quedar-se afònica...

El 1974 va començar a treballarcom a mestra. El 1977, decantant-se per un sindicalisme de classemés que per un sindicalisme cor-poratiu, tema de debat en aquellmoment, va ser cofundadora de laFederació d’Ensenyament deCCOO i Secretària del projecte del1er Congrés de la Federació d’En-senyament de CCOO a Catalunyael 1978, i també a partir del 2onCongrés el 1982.

En Lluís Filella, actual coordina-dor del Barcelonès de la Federa-ció d’Ensenyament de CCOO ex-plica que: “a primers de setembredel 1974 en el transcurs d’unaassemblea de professorat de no séquè, per demanar no recordo què,algú em va proposar anar a tre-

4 34 34 34 34 3

ballar a una escola, on semblavaser que ningú no hi volia anar ique per aconseguir que funcionés,la Delegación del Ministerio deEducación y Ciencia, des de laseva seu a la Plaça Espanya, l’ha-via autoritzat a reclutar professo-rat voluntari. Amb les oposicionsrecentment aprovades aquell ma-teix estiu, no m’hi vaig poder re-sistir i amb ulls clucs vaig pregun-tar on calia anar”.

És així com va conèixer la Carola“la mestra, que després d’una llar-ga estada a França i després d’uncurs un tant intempestiu a una es-cola pilot de Sabadell, “El Ribot iSerra”, on ella i la major part delsprofessorat van ser fets fora pelspoders fàctics del moment, haviaestat reclutada de la mateixa ma-nera que un grup de mestres i jomateix per tirar endavant aquellaescola de difícil provisió. Les per-sones que ens vam aplegar en elprojecte de tirar endavant l’escolaFont dels Eucaliptus compartíema priori la il·lusió, les ganes i elpunt d’utopia de l’època de can-viar el món des de l’escola i decanviar l’escola per un món mi-llor”.

“Van ser anys, des del 1974 finsels 80, en els quals vam compar-tir moltes coses”, continua en Llu-ís Filella, “lluites, projectes, an-hels de llibertats... peròbàsicament van ser anys de ferescola, amb la participació sem-pre difícil però imprescindible,dels pares, mares, de l’alumnat iveïnat del barri de Torre Baró...Van ser anys d’ experimentar nousmètodes de treball a l’aula, deltext lliure, de Freinet, de les sevesinvariants pedagògiques, dels ta-llers, de la granja i de l’hort al’escola, de les reivindicacionsdavant d’un Ajuntament franquis-ta que no acomplia les seves tas-ques vers els centres públics dela ciutat, manca de pintura de latanca del pati i calefacció...

En aquells moments va ser la Ca-rola qui va encarnar aquest esperitde lluita i de rebel·lia que col·-lectivament necessitaven peravançar, continua en Lluís Filella:“mai, per a mi, una veu tan fosca icastigada pel pòlips, parlava ambtanta claredat. Tant en el terrenypolític i social com en el pedagò-gic. Perquè la Carola abans de totera una gran mestra i tots i totesels que vam tenir la immensa sortde compartir amb ella la nostra tas-ca docent vam aprendre moltd’ella i ella ens va ensenyar compodíem aprendre les unes de lesaltres i del nostre alumnat.El 1997, la Carola va acollir-se ala jubilació anticipada de laLOGSE.

L’INTERÈS PER LA PSICOANÀLISI

Ja des de joveneta la Carola haviamanifestat el seu interès pel mónde la psicologia i la psicoanàlisi.Necessitava entendre aquest móntal volta per entendre’s a si matei-xa, la notable rebel·lia de la sevainfantesa i la que va mantenir finsal final dels seus dies.

Després del seu òbit, l’amigaMontse Domingo li escrivia unacarta: “mira tota aquella gentadaque vas convocar pel desembre,quan se suposava que ja no hopodies ni podries fer mai més. Jovaig sentir que la meva tristesa ifúria es veien contrapesades grà-cies a les meves descobertes psi-coanalítiques, probablement sem-blants a les que també tu en el seudia vas fer. És la descoberta queno té preu, de la constatació defins a quin punt és real (i no retò-rica de funeral per a calmar-nosl’estat d’ànim) com romanen vi-ves en el món intern de cada ú lesimatges, les veus, el consell, la po-lèmica, la solidaritat, la ràbia con-tra l’estat del món, l’esperit de llui-ta per canviar-lo, l’amor a les per-sones concretes, l’empatia de po-sar-se en la pell de l’altre..., de ca-

dascuna de les persones bonesamb què ens hem anat topant a lavida i que, pel fet que són bones(que no vol dir bledes) les heminternalitzat d’una manera tan vi-vencial com a objectes internsduradors, perennes, en els qualsconfiar sempre i des dels qualsextreure, quan ens cal, la perspec-tiva i la força per a la vida, fins itot quan ja fa anys i panys que enel món extern no les podem tro-bar”.

Molt despistada, però orientadaQui l’ha coneguda parla del seutret característic, de ser una des-pistada fins a l’extrem. L’ÁnchelConte ens parla de com es va re-trobar amb la Carola, amb la sevadiscussió i vehemència, quan vaaparèixer un dia a la seu del re-cent nascut PCC per dir-li: “Araque hem tornat a ser allò que maihauríem hagut de deixar de ser vullque em deixeu formar part de lafamília”. I allà estava ella amb elseu riure franc, la seva cataractade paraules que t’inundava, laseva mà oberta i, amb ella, ami-gues que encara són avui punt dereferència de moltes vivències quehan quedat enregistrades en el re-cord i els sentiments.

Aquells primers anys al partit i alsindicat s’hi van lliurar plegats afons i, quan semblava que la mo-ral anava a decaure, allà hi era laCarola per donar-te l’empenta iretornar-te l’ànim, diu l’Ánchel“ella, amb els seus despistes, ambla seva aparent distracció, sabiasempre perfectament on estava iquin paper hi feia, sense apuntar-se mai la medalla a què molts sónafeccionats”.

UNA MESTRA POLÍTICA

Una de les persones que millor enspodia parlar de la Carola és laMaria Pilar Fuster que es conside-ra com la seva meitat, una partd’ella mateixa. Tres anys després

4 44 44 44 44 4

encara està enfadada amb la Ca-rola perquè es va morir. És ella quiens apropa a la seva vida més per-sonal, una vida compartida tambéen la militància sindical i políticad’ençà que va venir de Mallorcal’any 1974. Es pot dir que han vis-cut plegades les vicissituds d’unsanys on, per algunes persones, lavida personal ha estat condiciona-da per la seva dedicació intensivaa la causa que van forjar en la sevajoventut.

Tenia un caràcter molt fort, li agra-dava parlar, discutir, fins al puntque la Marta, la filla de la MariaPilar, una vegada li va dir que “perdir-li allò, no calia que li escrivísun llibre”. Però alhora, com adona, era molt sensible i s’afecta-va molt davant alguns disgustos ocontratemps. Qui l’ha conegudasap que un dels seus trets caracte-rístics era ser despistada en un grauconsiderable, sobretot en els pa-pers. Sols li preocupava la feina,donar classe, l’escola i tot allò quel’envoltava. La Maria Pilar era comsi fos la seva advocada.

Un tret poc conegut de la Carolaera que, si bé abans li feien por elsgossos, tot i que deia que estavamolt bé sola, ja feia un temps quehavia optat per aquests animals decompanyia. Els seus gossos erengrans, un d’ells era un pastor ale-many. Una vegada que va anar aAstúries, conseqüent amb els seusprincipis de llibertat, els va deixarsols i un tren se’ls va endur, no aun sinó a dos. Va tenir un disgusttal que, en tornar, portava un gos-set acabat de néixer.

LA MARIA I EL MANOLO, ELS SEUS

VEÏNS

Amb la Maria tenien una relaciómolt familiar. S’havia fet la sevacòmplice per a aquells aspectes dela vida personal més quotidiana.M’explica que cada dia passavaper casa seva i –sovint- es queda-

va a sopar, amb el gos, i discutiafortament de política amb el seumarit. Venia molt cansada i molttard. A voltes entrava a saludar-losi s’enduia el sopar. A vegades, sivenia d’alguna reunió a Madrid,ella i el seu marit la sentien compujava a poc a poc, perquè gaire-bé no tenia esma. Amb la Carola,tenia constantment una mestra alseu costat.

La Maria li tenia cura de lesplantes o els gossos fins al puntque van haver de trobar una es-tabilitat de convivència entre elgos de la Carola i el seu gat. Unavegada, explica, a causa del seunivell de despistada, li van fermitja dotzena de còpies de lesclaus per anar-les hi donant amesura que les anava perdent.També explica que mentre estrobava de viatge amb la coralon cantava, va morir el seu ma-rit. No li volien dir perquè tam-poc hi podia fer res, però el seufill la va localitzat i ella, en sa-ber-ho, va venir de seguida.

En la seva vida personal la Caro-la tenia dues amigues que es com-plementaven, la una li omplia lavessant de compartir les coses detipus més intel·lectual, i amb l’al-tra aquelles petites grans cosesque conformen la vida més quo-tidiana.

EL SEU FILL JONI

La darrera etapa de la seva vidaha estat condicionada per la de-cisió que va prendre d’adoptarel Joni, un noi de 9 anys queanava a l’escola de Pallejà ontreballava i que vivia a un Cen-tre d’Atenció al Menor. La Ca-rola va insistir perquè anés al’Institut. Una maternitat senseparir que li va canviar la vida.Avui el Joni té 22 anys, ha fetestudis d’hosteleria a Girona isembla que la seva especialitatsón els pastissos.

A Hostalric es va fer molt pro-pera a la gent. Era la mestra, ladoctora, l’amiga de tot el carrer.Acompanyava la gent al metge,a comprar, el que fos... Teniacura del Joni, de la casa, del’hort on sembrava, collia i con-vidava les amigues a compartir-ho.

LA “FADA” DE LA TIA CAROLA

Tres dies després de l’accident lafilla de la Maria Pilar va escriureunes ratlles qualificant la Carolad’una FADA: “des que tinc conei-xement, la “tia” Carola va entrar ala meva vida. Primer la veia coma una senyora riallera que sempreestava a casa quan la podíem ne-cessitar. Em vaig anar fent gran ila Carola va començar a represen-tar alguna cosa més que una ami-ga de ma mare, era la meva alia-da, la meva confident, la que totcantant em repetia una vegada ialtra que mirés a l’horitzó quan emfaltessin els colors per dibuixar, quecantés una cançó cada cop que tin-gués ganes de plorar.

Sempre que tenia un problemaamb ma mare ella ja estava allà perdefensar la Martona, - sempre fasigual Carola, quan us ajunteu tu ila Marta, ja he begut oli!- deia mamare.

Realment, a la Carola se la pres-sentia sempre, només havies deparar una mica l’orella i -de sobte-a la llunyania senties una melodia,a vegades cantada, a vegades xiu-lada, però això sí, sempre tot eraamb música, i –de sobte- la veiesaparèixer.

La Marta Mas defineix la Carolacom una estrofa d’una cançó deSau: “poder viure a prop d’aquestcamí, poder beure l’aiguad’aquest riu. Sentir la pluja comcau i ens mulla i tenir-te al meucostat agafant-te de la mà. Per sino ho podem fer demà”.

4 54 54 54 54 5

Mercè Prats

Com sobreviure a la bogeria?Com sobreviure a la bogeria?Com sobreviure a la bogeria?Com sobreviure a la bogeria?Com sobreviure a la bogeria?

Un grup de persones espera alcarrer el seu torn per entrar a unlocal, són individus d’aspectehumil, van abrigats pel fred isemblen esperar amb resignacióser atesos. Les figures del pri-mer pla miren a terra mentre queles més llunyanes, les que estanmés a prop de l’entrada, mirenal davant, cap a la porta per laqual han de passar; això crea unmoviment subtil, un desfilar lentdel conjunt cap a l’interior. Lestonalitats càlides, marrons iocres, queden compensadesamb pinzellades lluminoses, vi-oletes, blaves i blanques que re-freden la gamma i atorguen al’escena un aspecte fred ihinvernal. Una placa a la paretal costat de la porta ens dónauna pista del perquè aquestespersones són allà, però és el tí-tol del quadre el que ens fa aca-bar d’entendre la situació: “Lo-

teria estatal”. Sabem ara que to-tes aquestes persones volencomprar loteria, provar fortunai esperar que la sort els somri-gui per sortir de la misèria.

Qui podria ser l’autor d’aquestaobra? Aquesta aquarel·la nomassa coneguda va ser pintadael 1882 a L’Haia per en VincentVan Gogh, pertanyent a la sevaprimera època, l’anomenat pe-ríode holandès. És en aquestsprimers anys que un Van Goghgairebé autodidacta retrata laforma de vida de les classes so-cials més humils.En Van Gogh va ser un gran co-neixedor del món de l’art, i lesseves primeres influències artís-tiques tenen a veure especial-ment amb la pintura barrocaholandesa i amb les escoles deBarbizon i L’Haia, movimentspictòrics realistes del segle XIX.

Per altra banda, tenia una granformació humanística: va dedi-car molt de temps a la lectura dela literatura realista i naturalistade l’època, tenia una gran for-mació religiosa i durant untemps va exercir com a predica-dor, va ser missioner a les mi-nes de Borinage a Bèlgica. Peraixò, no és estrany que en elsseus inicis dirigeixi la seva obracap a una pintura social i realis-ta, matisant això darrer, ja queen Van Gogh des del principi sot-met la realitat a la seva pròpiamanera de veure el món.D’aquesta primera època ensqueden diverses creacions queinclouen esbossos i quadres depaisatges amb camperols treba-llant la terra, tota una sèrie depintures que representen teixi-dors davant dels seus telers, mésde quaranta estudis de capsd’homes i dones del camp i es-cenes en què es mostren cam-perols i obrers realitzant altresactivitats diferents a la feina.Entre aquestes darreres podemesmentar l’aquarel·la abans des-crita i diversos quadres en quèapareixen els habitants de poblespetits anant a l’església, passe-jant pels camins o fent vida quo-tidiana a les seves barraques.Aquestes obres tenen en comúla utilització de colors foscos il’ús d’efectes de clarobscur, laqual cosa era motiu de discus-sió amb el seu germà Theo, queconsiderava que en Van Goghhavia d’aclarir la seva paleta. Als

4 64 64 64 64 6

paisatges és freqüent trobar-hicels grisosos amb una llum fre-da formant l’horitzó, i en primerterme el camp fosc amb barra-ques o figures que semblem con-demnades a estar unides a la ter-ra. Quan pinta els interiors de lesbarraques només hi apareix unllum tènue que prové d’algunalàmpara o del capvespre mitjan-çant una finestra. En retrataraquestes persones utilitza tretsdurs, una mica exagerats, ambmirades a vegades tristes i per-dudes, a vegades directes i es-crutadores.

En Van Gogh va deixar un lle-gat literari extens en què parlade la seva pròpia obra. Són car-tes dirigides principalment al seugermà Theo. En una d’elles ensdescriu un dels quadres més fa-mosos d’aquella època: “Elsmenjadors de patates”.

“He volgut dedicar-me consci-entment a expressar la idea queaquesta gent que, sota unalàmpara, menja les seves pata-tes amb les mans que posen alplat, ha treballat també la terra, ique el meu quadre exalta, doncs,el treball manual i l’aliment queells mateixos s’han guanyat tanhonestament. He volgut que facipensar en una manera de viurecompletament diferent a les per-sones civilitzades. Així doncs,no desitjo en absolut que ningúel trobi ni tan sols bo o bonic.”(404)

Amb freqüència ens passa, ambels quadres d’en Van Gogh, quecreiem conèixer-los de memò-ria. La nostra retina està satura-da de les seves imatges, per totarreu ens trobem, sense buscar-ho, les seves pintures més famo-

ses, i això ens anestesia els sen-tits, fa que aquest pintorparadòjicament se’ns faci gaire-bé invisible. Per aquest motiu heescollit per iniciar aquest escrituna aquarel·la que, segurament,no tenim incorporada a la nos-tra col·lecció d’imatges i que ensobliga a aturar-nos un instant perexercir el nostre paper d’obser-vadors, conseguint així una mi-rada renovada sobre la sevaobra. Val la pena, aleshores, tor-nar a descobrir tota la força d’enVan Gogh. Pensant en això i re-cordant la història de la seva

BIBLIOGRAFIAVincent Van Gogh, Cartas a Theo, Paidós, 2004.Walther F. Ingo i Metzger Rainer, Van Gogh. The complete paintings, Taschen, 1993.

vida, em ve a la ment el títol d’unllibre de l’escriptor japonèsKenzaburo Oé: “Digues comsobreviure a la nostra bogeria”.Una de les possibles respostesque podríem trobar a aquestapregunta està en el nostre geni-al pintor Vincent Van Gogh.

“Lluny de queixar-me, és justa-ment aleshores que amb la vidaartística, tot i que no sigui ni moltmenys la veritable, em sentogairebé tan feliç com ho podriaser amb l’ideal de la vida verita-ble.” (507)

4 74 74 74 74 7

Miquel Àngel Sòria

Josep Renau: cartells i fotomuntatgesJosep Renau: cartells i fotomuntatgesJosep Renau: cartells i fotomuntatgesJosep Renau: cartells i fotomuntatgesJosep Renau: cartells i fotomuntatges

La revista La Calle (esforç fallitde l’esquerra de donar continu-ïtat a la revista Triunfo) va po-sar a la venda una sèrie de lito-grafies numerades i signadesper un grup important d’artistes(Alberti, Alberto Corazón, Equi-po Crónica, Equipo Realidad,Ibarrola, Genovés, Ortega) perintentar evitar la fallida econò-mica. Entre aquestes obres des-tacava un gran fotomuntatge:una boca que tragava tot tipus

d’imatges consumistes i que estransformava en un cul assegutsobre un orinal. Els beneficis del’operació es reflectien en ungràfic. Realment impactant.L’autor: Josep Renau (1907-1982).

Tinc molt presents els seus car-tells de la Guerra Civil i l’edicióde TheAmerican Way of Life (undels seus muntatges fotogràficsva servir de portada a l’edició a

casa nostra del llibre d’HenriAlleg, S.O.S Amèrica).

Aquest any, que es commemo-ra el centenari del seu naixe-ment, i estem reivindicant la re-cuperació de la Memòria Histò-rica sense limitacions, fóra unoblit imperdonable deixar a lafoscor de les biblioteques i he-meroteques la seva figura. So-bretot perquè Josep Renau va seruna figura principal en el món

4 84 84 84 84 8

cultural de la Guerra Civil.Des del 1931 estava afiliat alPCE i el 6 de setembre del 36va ser nomenat Director deBellas Artes del Ministerio deInstrucción Pública i desd’aquesta responsabilitat va de-signar Pablo Picasso director delMuseu del Prado. Ell també ésqui li encarrega l’elaboració delGernika pel Pavelló de l’Expo-sició Internacional d’Arts i Tèc-niques de París.

En el seu exili tardà a la Repúbli-ca Democràtica Alemanya (vamorir a Berlín)va rebre la influ-ència de figures com GeorgeGrosz, Hanna Höch o JohnHeartfield. Amb ells tenia encomú el compromís polític i so-bretot amb l’últim, un àcid sentitde l’humor i l’atracció pel foto-muntatge. A diferència de Renau,que feia ús del color, Heartfield(pseudònim de Helmut Herzfelde)usava exclusivament imatges enblanc i negre. (És impressionantl’obra Guerra en la Pau).

Renau sempre va dir que “no eraun pintor comunista sinó un comu-nista pintor” i aquesta declaració deprincipis es nota en la col·lecció decartells que va pintar durant laGuerra Civil. Ja hem parlat de lesmúltiples activitats que va desen-volupar en el terreny polític. Aques-tes van impedir que el nombre decartells no sigui gaire gran. Hi hades dels que fan una crida a l’afili-ació al Partit Comunista, els quemantenen viva la fe en el triomf isegueixen mantenint la flama en-cesa, fins els que anuncien filmscom Els mariners de Cronstadt,

Tchapaief o El moderno BarbaAzul, de Buster Keaton .

Dins del programa Valencia Ca-pital Cultural de la República(1937-2007) es van reunir, en unaexposició a la Universitat de Va-lència, més de dues-centes obresque no es limiten als seus perío-des més coneguts de cartellista ofotomuntador sinó que s’estén ales pintures, els dibuixos i a unabundant material documental

(cartes, fotografies o revistes).També a imatges dels murals fetsa Mèxic o Alemanya. Tota unavisió del seu treball i de les dife-rents èpoques. No un perdeu l’ex-posició si s’atansa a casa nostra.A l’article Sentido popular yrevolucionario de la Fiesta de lasFallas, publicat a Nueva Cultura,València, març de 1937. escriu:“Que el fuego simbólico aniquilelo que la crítica del pueblocondena con su fallo inpelable”.

Jotaeme,

la joventut del comunisme

REVISTA DE PENSAMENT

HISTÒRIA I CULTURA

Revista trimestral de pensament, història i cultura.

L'ESPURNA és un projecte possible gràcies al suport dels seus subscriptors i subscriptores.

La subscripció a l'Espurna és de 30 euros anuals. Recorda enviar-nos el teu nom i cognoms, adreça, telf,mail i forma de pagament.

Pots subscriure't a:lespurna@fpereardiaca.orgPortal de l´Àngel 42 2on A. 08002 BarcelonaTel. 93 511 44 58 | Fax 93 318 49 40

Subscriu-te ara!!