Les Corts

Any III. Núm. 127 • Barcelona, dijous, 9 de Juliol de 1931

El concepfe de sobiraniaúnica és una supersticiód'origen. monàrquic.

Preu : 20 cèntims = Pelaí, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 peses Trimestre

MIRADOR INDISCRET

L'avantprojecte de Constitució futura dela República lEspanyola ja s'ha vist co-mentat a bastament en els seus detalls du-rant aquests dies per competents plomes;sobre detalls, tot el que ara podríem dir se-ria repetir llurs arguments ; però ens sem-bla que entre els que han escrit sobre eltema, cap no ha volgut arribar al centrede la qüestió; tal com es planteja dintre lesànimes, darrera la lletra escrita. Volem re-ferirnos al conoepte de la sobirania.

Evidentment, els catalans fiem pogut ob-

servar, més enllà de l'Ebre, moltes posicionsde simpatia envers el nostre problema: Elsesperits liberals hi. .abunden més del quealgú s'ho pensa. Però en tot ells, àdhuc elsmés simpatitzants, hi trobem, ens topem,ma idea nuclear que governa totes les al-tres ; idea confusa de sentit, però que con-cerda amb l'imperatiu. ,fam4tic dels mites,nitologics: . La de la sobirania.

En arribar a aquest punt, tót el subtiledifici de la comprensió s'enderroca ; peer talde ano tocar la Sobirania, anullen en uncop de canó final, tot allò que representavatants esforços ,de comprensió i de cultura.

(tLa Sobirania — diuen — no pot tocar-se; si la dividim, o si deleguem ,alguna deles seves funcions...» I, arribats en aquestpunt, es queden sense concloure; perquè,en realitat, la frase no té cap conclusiólógica. Només una . de sentimental. Repe-teixen amb la força amb què es formula undogma : «La Sobirania és una i és indivi-sible.» 1 no donen cap raó.

1, tant se yal que el món civilitzat estiguiple de nacions federals i confederades, onla divisió de la sobirania no comporta capperill per la unitat nacional. Tant se val que,històricament, Espanya es composi de na-cions diverses que mai no han renunciatexpressament. la seva particular sobirania,sinó al contrari, se n'han vist desposseïdesper actes d'usurpació violenta. («Por la fuer-za de mis armas», que deia Felip V.) Tantse val. !E1 fantasma d'aquesta. «Sobirania»,única i indivisible, forma, un nucli insolubleal fons de llurs mentalitats ;- no hi cerquen,ni en donen, cap explicació ; és un postulat,per a ells, de fe.

ss^

Si ho examinem amb cura, -aquest con-cepte de «Sobirania» inconsútil i miraculosa,

és descendent en línia recta dei con- 1La Capitanigeneral

cepte de monarquia de dret diví. Desapare- gula la superstició monàrquica, restà la Des de la proclamacde la República:dea d'una mena de sobirania que havia I

han passat tantes cosesue no és estranyd'ésser condensada en un punt. D'aqúí la que no s'hagi donat tota importància quenecessitat d'un Estat central absolut; no cal a la desaparició des Capitanies ge-adaptat a les necessitats del cos nacional 1 nerals. El capità genera estat substituïtsinó .volent-seimposar durament, rígida- 1

per un «general cornanit de divisió», lament, com una mena d'institució mística, quarta divisió si es trace Catalunya, ElL'única missió d'aquest Estat és de con- càrrec ha guanyat car 'tècnic i ha per-servar religiosament el cos incorrupte de 1a 1

dut caràcter polític. E. peral comandant«Sobirania», de divisió ja no és uta• rei. Ara cal que

no el vegem con urtBarcelona ha sofert nf d'aquesta mena

de virreis. Davant d'eltso hi havia ni al-a calde ni governador." Éundat en el seu

á , ".• uniforme vistós - reldeu l'inoblidableBarrera—, el capità gençl ho presidia tot,

^__^l Al costat d'ell, l'alcalde;Il representant dela ciutat, era un no nir^. Encara sembloque veig el general Baira a la ¢rocessóde Corpus, 'Semblava t Txang-Tso-Lin,rutilant, ple de creus, vdut de l'alcalde, el_¥:

_ governador, el rector d.h Universitat, elpresident de l'Audiència ', el delegat d'Hi-senda, que actuaven de c'zparsa del virrei.. I el capità general, el di¡del sant del rei,rebia «en corte», sota elpn, i, ái del queno hi anava!

El capità general era: 1Jbitre de tots elsv 7 nostres conflictes. Ell naés obeia el rei.

El govern, en concepte del general, eraconstituït per uns quants^ecretaris del rei,uns desgraciats que no reien sabre.

. Darrerament, el cap^itá neral decidia enrr ;' tota mena de matèries, aire públic, urba-

r ., nització, conflictes qüestions reti -gioses, etc., etc. De tant; en tant, la bur-gesia, agraïda, regalava 'pn gran sabre algeneral o un pendantif 4 a seva filla . I detant en tant, el general amenaçava amb

1 un cap d'Estat i, a vegdes, es «pronun-ciava)). I, naturalment, .empre es ronun-atiava contra el poder civj, contra el poble.

r L'últim virrei absolut q e va haver-hi fouel general Barrera. De la seva gestió només

de Càdiç vull recordar la restauracb del palau de laCapitania general, feta amb tota l'esplen-

^Hom nono s'explica com un concepte pura-

dar possible. El virrei volia viure amb totsment teòric que no resisteix el més lleu els honors. Desaparegudes les Capitanies ge-anàlisi és acceptat sense discussió perper- i

q ue donat oca-

d en la cal pensar en •el, destí de l'edificide la Capitania general,sones que han proves, en altres 1

tL'Estat ha cedit a les cáutats els bénsstons, d'una gran comprensió,

això mal que veiessin que tot Es_del reial patrtinioni, Sembla, doncs, que se-'Pera

p y a malament mal que reconeguessiin.(.. - - -.- -,

ria molt gentil que. P rdls també els palausrr,; r^w^génertrti de lacómájtidant

amb personalitat pròpia, històrica i econò- quarta división resideixi en un gran palau.mica, els esperits tmbuits d'aquesta supers- Del fet de viure en una gran casa de se-tició de la «Sobirania» no sabrien donar cap nyors, els últims cap taps generals n'haviensolució viable a res. Que s''ensorrin totes deduït que eren uns senyors feudals. No hiles realitats, passi el que passi, mentre es ha cap autoritat de Barcelona que visquiconservi pur el concepte de la «Sobirain'ian tan ben installada.de dret diví! 1 Precisament ara s'està acabant l'edifici

* s s del Govern militar, edifici molt més granque la Capitania general. En aquest pa-

Com pot compaginar-se .aquesta teoria de 1 tau cabrien perfectament el governador mi-la «Sobirania» indivisible, anterior i supe- 1 linar i el seu superior, el general comandantrior a tot, absoluta i despòtica, amb la de- de la quarta divisió.mooràtiea i liberal de la «Sobirania» del 1 Caldrà estar molt atents sobre aquestpoble? assumpte. Ipotser caldria explicar amb

((Sobirania» del poble no vol dir solament quins diners fou restaurada la Capita nadret a votar. ((Sobirania» del poble voldir I general, amb quins diners es cpnstrue_ixsobirania repartida entre totes les realitats l'edifici del Govern militar i amb quins dd-que formen el , poble, des de l'individu 1 vers els militars s'han pogut proporcionara la regió, a la nació federal o federada. una casassa a la plaça de Catalunya. Su-El concepte modero de la «Sobirania» no posem que a molts militars no els faria capté res a veure amb les «Sobiranies» mis- 1 gràcia que es digués que amb els béns deltiques, - . comú ells podien comprar-se una casa a la

Per què, doncs, invocar, contra realitats, plaça de Catalunya.la ((,Sobirania (( única i indivisible? No la J Cedir a l'Ajuntament l'edifici de la Ca-requereix la unitat de la pàtria ; no té cap pitania general seria un acte de justicia,justificació de dret polític, ni de la història. per no dir de restitució. Cal no oblidar queNo serveix sinó per a fomentar la discòrdia els primers diners que va obtenir la famosai !a desunió entre els espanyols. 1 ((Junta de Urbanizaión y Acuartelamiento»

Espanya no serà una nació gran i unida, 1 foren destinats a la compra d'una casa afins a tant que no aterri aquest dèspota la plaça de Catalunya destinada a Casino

absolutismeaquesta

ombra

supervivent Ily e o

gairemelsdiners t de la((Junta»e

construeix elístic1 de laMonar uiade

d et

diví que es diu ((Sobirania de l'Estat únic- Govern militar i fou restaurada la Capita-i indivisible nca general, — M. B.

Una solució

Un amic nostre, de l'enginy del qual jahem proporcionat proses alguna altra ve-gada, propòsava una solució per desfer-sedels sense feina acostant-los a llur 'lloc d'o-rigen i sense el perill que, un cop al tren,baixessin a Sans, com altres vegades hapassat.

—Avui — deia — se'ls dóna el ranxo i lessis pessetes a Barcelona, a la plaça de Ca-talunya si voleu ; demà, a Hospitalet ; demàpassat, a Castelldefels, i així successiva

-ment, fins a Chinohilla o allà on sigui.I un cop aquí, s'acaben ranxo i subsidis.Abans no tornin a aplegar-se a Barcelona,passaren dies, potser setmanes, o potser notornaran més.

profefes a casa seva

Tothom sap que el germà Ventura Gassoli Puig i Ferreter són Mis de Selva del Camp,al Camp de Tarragona.

Però no és tan conegut que en les pas-sades eleccions de diputats a Corts per la

circumscripció •de Tarragona, Selva delCamp fou l'únic poble on la Lliga va obtenirles majories.

Ja diu la dita que ningú no és profeta ala seva pàtria.

Catalunya vista per D. Clodoaldo

Fragment d'una fulleta clandestina quecorria per Madrid

«...Cuando las tribus catalanas vinieron aEspaña y se instalaron en el territorio es-

pañol, que hoy ocupan las provincias deBarcelona, Gerona, Lérida y Tarragona.:.

Com veuen, els Royos i Villanovas s'ima-ginen que els catalans, a Catalunya, somuns intrusos.

Una frase de Miguel Maura

Va sense comentaris.Parlant amb Manuel Merino, que és un

alcaloide del periodisme madrileny del «gra-cejo» i Ja «chispan, l'actual ministre de la

Governació, senyor Miguel Maura, va dircom segueix :

—i Nada ! Vamos a organizar un minis-terio de Gobernación como en los buenos

tiempos. Con un fondo de reptiles.Aquesta dreta no sap on té la mà es-

oaerra_.... . -

Piquiponianes

Avui fa vuit dies, la vaga dels empleatsde 'la Telefónica ens amenaçava a tots. Adarrera hora, però, pogué deturar-se el con-flicte almenys per uns dies.

—'Era d'esperar!—exclamà, en saber.ho,el senyor Pich i Pan—. Amb això de l'auto

-màtic, .aquesta gent de Telèfons tenien lavaga perduda!

s*^

Aquesta no és d'En Pich i Pon ; però vaguanyar un primer premi de piquiponianescelebrat a ]'Ajuntament.

Diu que en temps passats, veient-se EnPich -en la necessitat de demanar uns poli-cies aI governador, _ va dir-li

—A la verdad, tengo un miedo cerebral.

Un llibre d'En Fon4e

Qui se'in recorda d'En Fonte, que haviaestat redactor en cap d'El Progreso?

Segurament ningú... potser En MàriusAguilar. Però el que és ell, pel que es veues recorda de nosaltres : ara acaba de pu-blicar un llibre • en francès, sobre Lerroux,del qual treiem aquestes dates curioses

Ventural Gassol és poeta i ((salta -tau—lells((, el seu pare ja ho era i es va morirale dolor veient cremar la redacció del Cu-catt,

'Els obrers catalans mai (en francès re-peteix dues vegades amb negretes jamais,jamais) no seran catalanistes. Ja s'ha vist.

Quant a Macià, per al senyor Fonte ésuna última escorrialla del militarisme.

Arribat en aquest punt, el bon senyors'oblida que, historiant la vida de Lerroux,fill de militar, escriu

((Aquest valent exèrcit espanyol, de tanferma tradició republicana.»

En Macíá i el Messias

En Francesc Pujols, que com diu ell ala Lliga no el voldrien perquè és més cam-bonista que En Cambó, ha sostingut, i sostéencara a desgrat de tot, la teoria que EnPrat de la Riba és el profeta de l'mperia-lisme català i En Francesc Cambó, el Mes-sias.

La Veu, en canvi, en els davantals, cadados per tres combat el messianisme i lesteories messiàniques. No fa molts dies feienremarcar al nostre filòsof aquestes afirma-cions de La Veu que neguen el que ellafirma

—Després del triomf d'En Francesc Na-cià—'va dir !En Francesc Pujols—La Veu

pot negar !'existencia del messianisme, peròno pot negar ]'existencia dels macianistes.

L'anarquista de Terrassa

L'anarquista de Terrassa ha assolit unapopularitat tan gran que molts ja creuenen la seva existència real. Fins s'ha dit quees presentava per candidat a les darreres

eleccions. El fet és que el personatge d'Elcarro del vi, d'En Ramon Vidales, és moltmés famós que molts dels polítics , que avuiocupen càrrecs importants. Els periódicoestrangers n'han arribat a parlar. Els es-trangers que passen per Barcelona, també.]tolts pregunten qui és.

Anacronisme

Un comunista predicava les seves doctri-nes, amb intenció proselitista, al dibuixantBenigani. Abrandat, el propagandista tra-çava vistosos 'parallels :

—Les doctrines comunistes ja les haNiapredicat Jesucrist, i per això 'els romans,poble capitalista; el van perseguir..,

—Alto !--déu Benigani—. IEls Evangelisno parlen per res del desarmament de laguàrdia civil.

An*íclericalisme rural

Abans, per pensades grosses la fama eraa ._ t3 ae Mataró. Ara, els de Saint Cugat delVallés els ]a van reduint.

Vegi's si no. En la sessió de l'Ajunta-ment d'aquella vila camperola, el cap delsregidors federals de tota la vida engegà un.fogós discurs anticlerical, .acabant bo i dient

—Demano; i això és molt important, queja que pe] poble no fem cap millora, niabaratim la vida, ni tirem endavant les es-coles, que canviem tots els noms dels car-rers del poble que duguin nom de sant.Hem d'acabar .amb el clericalisme! Eman-cipació, .nois, emancipació!

En Conill, En Coniillet, 'En Conillera i elNoi de la Lloca li tributaren, una ovaciótan formidable que el Perla en tingué ge.los. Ràpid, demanà la paraula i a peu dret,solemnial, deixà anar textualment aquestesparaules

—Canviar els noms dels carrers està bé,pel és poc encara. Això és un anticlerica-lisme a l'abast dels cinc herois de Rubí. Jo,com que sóc el més antiearcunda de tots,demano que es vagi anés enllà; que es can-viï també el nom del poble. Què és aixòde Sant Cugat del Valóés? Voleu res mésllanut que un poble amb nom de sant? Aixòa Rússia no passa ! Ciutadà alcalde : Jo pro-poso que en comptes de Sant Cugat delVallés la mostra vila d'ara endavant es di-gui ciutat de Pi i Margall del Vallès. I aixòserà Progrés i 'Emancipació de la bona.A En Roc, l'alcalde i espardenyer de la

República, li rodà el cap i féu restar la ,pro-posició del regidor Perla damunt la taula.Calia, davant la magnitud del que esdemanava, consultar 1'inteílectual més intel-lectual del poble, corresponsal literari deL'Opinió . Sembla que a darrera hora aquests'ha inclinat a favor de la proposició Perla.

El servei domèsfc—Miri fins on hem arribat—deia una se-

nyora ensenyant un petit anunci d'El Di-luvio.

L'anunci deiab SIRVIENTA, para cocinar, lavar y plan-

char. Sueldo qo ptas. Veraneo Figaró.»—Aviat les minyones de servei voldran fi

-xar el lloc d'estiueig i no passaran permenys de Caldetes...

Crepuscle ?

Ha arribat a Barcelona el gran poeta mur-cià Vicente Medina, i el primer que ha fet,molt gentilment, ha estat dedicar una poe-sia a Barcelona: Barcelona és bona...

Una de les quartetes d'aquesta poesia faDe esta tierra un Verdaguer,de esta tierra. un Maragall,de es ta tierra un Rusiñol,de es ta tierra un Adrià Gual.,.

Malgrat això, no ha plogut fins al capde quinze dies, la matinada de dimarts.

En Gual estarà perdent virtut?

En Lluhí a la llunaE1 mateix dia de la seva tornada de Ma-

drid, el ciutadà Lluhi i Vallescà (que percert no s'hi va Lluhí, ni hi va llescar) fouvist, a la plaça de Catalunya, sopant alconegut restaurant <cLa Lluna«.

UN .V[ITE

La sobirania únicaEls Días-- IIancs

L'altre dia, en un dels hotels més impor-tants de Barcelona, un matrimoni anglès enparlava tot dinant:

—'Escolta—deia l'esposa tota intrigada, unadama de gran distinció, al seu marit—:qui és aquest anarquista de Terrassa delqual es parla tant en aquest país?

—Segons he pogut deduir—deia el marit,demostrant que s'havia preocupat d'esbrinar]'assumpte —, és un tal Francesc Cambó.

EI Sant Sepulcre

Ara que el catalanisme triomfa brillant-ment, cal evocar les figures dels fundadors

del catalanisme polític. Els companys d "EstGuimerà, els fidels guardadors de la UnióCatalanista, els que van tenir de passarper l'època amarga de veure que els nostresideals anaven creixent tan a poc a poc quea ells els semblava que en lloc de créixerminvaven.

La tristesa i el descoratjament es vanarribar a .apoderar d'aquests sants baronsde tal manera, que, com és sabut, van aca-bar per ésser anomenats el «Sant Sepul-cre». •

Cada dia es reunien a1 local de la Unió.Allí, cada dia els mateixos i cada dia a lamateixa hora, prenent cafè i cervesa, esplainyien de la mort dels ideals.

:Allí cada dia passaven la vetlla, fent elsmateixos comentaris pessimistes. Vetllavenel mort. Després de la natural conversa so-

bre els assumptes del dia, més o menysinteressants, sortien a. parlar invariablementdel tema de sempre.

—Pobra Catalunya!... —era el pany queressonava resumint tota la tristesa d'aquellambient sepulcral. •

— Pobra Catalunya!...—Pobra Catalunya!... Joanet.., porta'm

una.cervesa...

La fe:Ben mirat, ja era el mati c

però com que el tafaner transeva a dormir, per oil encara cdissabte; L'home se n'anavadisposatdisposat a dormir fins que leslitars i les salves 1i interromlFent una mica de volta, va pconegut pel Cinc d'Oros, nondespit de la modificació queli féu perdre la forma, obrad'un Ajuntament de la dicta-dura que devia trobar mas-sa plebeu aquell nom tret deljoc de cartes. Almenys--de-'ien pensar—se'n pogués dir«escala reial» ; però cap ar-quitecte no trobà la solucióde fer assemblar l'encreua-ment de passeig de Gràcia ii)iagonal a una combinacióde l'aristocràtic joc del pò-Iter.

EI tal noctàmbul, com queés una rata de l'escenari delLiceu, va identificar tot se-guit els opéraris que guar-nien l'Altar de la Pàtriaeren de can Malatesta. Persi en tingués algun dubte,un d'ells cridava

—Ep, Cisquet, porta aque-lla alfombra del Rigoletfo!

del mosso de pagès metec i errant, que vede les estepes desarrapades, sinó del pagès

nostre, que sap la importància que tenenuna col i un tomàquet, s'ha imposat enabsolut.

Aquest !llevat geòrgic, aquesta tradiclorealista del camp, rés allò que per mi salvai salvarà la nostra terra contra tota la purulent demagògia importada, contra la des-

enfrenada misèria insensible.Jo entenc que per compendre i estimar

la mostra terra, no n'hi ha prou amb pon-dre un aperitiu en la terrassa més truc«•lent; cal somiar de tant en tant en la ca°nçé

dels grills del capvespre que acompanyena un home sorneguer i pengim-penlan1absolutament realista, que estima tant e'diner que val el seu camp d'albergíniescom els ossets que li aguanten l'espinada

JOSEP MARIA DE SAGARRA

2 M1 bJ3DRPuresa d'expressió

L°ESPECTACL= DE DIUMENGE' & 11 RITIUna cliehta, defensada per En Pou i . t-1

1an

er e s

Sobre el camperol — lle vegades, quanun sol fer un examen anatbmic de la pròpiapersona, una mica fantasista, és fatal que

en medio del entusiasmo mas espontáneo, degeneri en un pessimisme agut. Aquest exa.

más ardiente y mas fervoroso, debe quedar mon anatòmic consisteix a imagina r-nos tot

como grabado por buril diamantino sabre allò que tenim sota la corbata, sota , ca.

una superficie de metal o de piedra berro- misa r sota pell ; l cor, els pulmons I' caes_

uefia de un modo tan firme que ni los etcétera, la pleura, ell diafragma, la mels -,

q q etcètera, etcètera... Totes aquestes vísceresembates de la vida, ni los intereses, ni otras de color innoble, arrapades les unes a lescausas aun más hondas, os hagan olvidar altres, °movent -se penosament com una mà_mientras viváis, este acto tan hermoso, este quina de rellotge sense cap prestigi, can-momento histórico que hoy vivimos y que sales' de llur forma tristíssima, de llurs se-es uno de los mis trascendentales que en crecions antipàtiques. IEns imaginem totla historia de España se puede considerar...» aquest bé de Déu que tenim entaforat dintre

Si a algú se li llegeixen, sense preparació el propi local i pensem que un dia o altreni indicació de dates, aquestes paraules i moes confon d'autor, es mereixerà un premi, s espatllarà una roda, que sens hi farà una

Potser és que només hi ha una sola mena d'anar o ens hi florirà una xacra, i rem ns

d'oratòria da general popular, d'anar a pondre unes aigües, i gastarem uncoloret trencat i acabarem fent fàstic Posi -

* * * tiu. Si considerem aquestes coses quan ensfem el llaç de la corbata o quan amem a

Una de les coses que impressionà més triar la roba d'un vestit, la nostra vanitatfartament la multitud congregada al passeig pueril caurà una mica d'esquena. Si lesde Gràcia fou, indiscutiblement, 1 apure, el consideracions les féssim en el moment d'ïn-posat arrogant, marcial de la guardia civil. s¡,ntiàr-nos a 'una princesa falsificada queBen plantats, ben .afaitats, nets, llu

e

nts i x

u

cla un granisat al costat nostre, és evi.ben alimentats. Faixa tricolor. (Eren els 'que dent que aquella tremolosa audàcia de l'ifeien més goig de tots. L'aristocràcia de la mor desapareixeria dels nostres ulls i faríemforça armada. Si cada un d'ells ino sem- un paper d'enza sense redempció. Aquestblava un general, ben poc se n'hi faltava. pessimisme de la pròpia vitalitat, e1 po-

La gent, aquell dia predisposada a 1'ad- dríem estendre a tots els nostres acudits,miració s'cntus¡asmava ° Com que és de a les nostres converses, als poemes que es-suposar que no hi havia comunistes ini anar- crivim i a les mostres dentadures espiri_quistes entre els badocs, i si n'hi havia feien tuals en les hores que ens dediquem á treu-de badoc, home sense altra convicció que re la pell als nostres amics íntims.la de badar . l'entusiasme no tingué taca. En definitiva, valem molt poca cosa, i en

Fin,, els boy-scouts i els creu-roges no defiinitiva, tot plegat té una ineonsrstóneiaeren vistos amb ulls tan riolers com abans. i una fugacitat de flàgrima.

e. -- Per distreure'ns de la negror personal,

Gom en un^dia de rua monàrquica els beco inventat unes quantes coses, com per

exemple, omplir -nos la boca de fum i treu-1 balcons del passeig de Gràcia estaven en- re el fum pel nas, adquirir una gardènia

clomassats. Banderes catalanes i republica- o un dècim de la rifa, enfilar-nos a lesles, moltes d'olles entrellaçades. Pel passeig muntanyes russes i fer un capbussó diEntredic Gràcia—deu pensar algun seu habitant— 1',aigúa salada. Però tot plegat és inútil.ha passat un mal vent que l''ha capgirat, La Els aparadors, de corbates més llampats iconcúrn.ncia dels balcons era on general lés obres més denses de filosofia no l ensalló que se'n diu distingida. Senyoretes ma- alliberen de la gram tristesa. Només les àni-quillades no es donaven pas vergonya de mes absurdes i primàries poden òreure quecridar ¡ Vtiva la República ! 'al pas de les tro- el uudisme o l.a doctrina de Rarl Marx oles . Alguna vegada (•s va observar que en una exaltació eròtica constant produeixenalgun baká només es deixava anar aquest la felicitat,cric, ;quan passava wn grup d'oficials, A mida que um es fa vell, va 'perdent

* 15 15 l'entusiasme i ]a fe en totes les coses, hiha qui li dóna per tornar-se brutalment

Un noieta que contemplava la desfilada, conservador, hi ha qui li dóna per tornar-sees feii^ explicar tots els persoinatges que pas- tendrament cínic, i són molt pocs aquells-caven. que adquireixen una pell soferta' i perfu-

-Qui és el capità general? mada de santedat.-Ja no se'n diu, ara, perb és aquell de pel que fa referencia a mi, confesso que

les plomes blanques. Els que el volten són cada dia la fe se'm va aprimant i mentrel'Estat major. ° .tot se'm va tornaint serradures dintre el cor,

—0h... fue és bonic !hi ha, però, una cosa amb la qual cada diaEn passar els municipals ae ea all, la tinc més fe i més entusiasme. Això podrà

noieta va exclamar : semblar pueril i idiota, però no hi puc fermés, confesso la meva feblesa, i manifestoque la cosaque cada dia guanya més als

qu ^^ i lea ^ meus u41s, és el meu país.i ^ ^Es clar que el meu país és olla com tots,

i viu al ritme grotesc r confusionari de totel món, de vegades amb avaricia, de ve-gales amb desprendiment, de vegades atnbuna desguitarrada febre. Però per Ini ésigual. Accepto totes les fallies, tots els puntsmorts, totes les inconseqüències. Catalunya

t u,, Eo r rraor ^, rnaa uue s'hi assem-

p^ bli, però jo cada dia sonto una adnesio is una fe més vives a aquesta ^1lenca de terna,

I en dir la llenca de ter-a, em re^tereixoa tot el que hi viu i s'hi belluga, des de- lespatateres als mecànics que guien un camió

mili^,vtt r les dopes que venen dècims de la rifa.

a a ' , vy ' Des dels pardals de la Rambla als pastorsw que roseguen una ceba crua ^en un recau

silenciós de muntanya.

w x, I de tota la gent del país, la que em pro-

^'iwl, " dueix més efecte ^és la que es dedica a tre-ballar la terra i a fer marxar les collites,

`^ , ^ Catalunya, amb tots els seus claps indus-trials importantíssims, és un país camperol

r """t i és una força agrícola. En aquests dies es^^ . parla de trasbalsaments, de neguitoses va-

t gues i de cataclisme social. Tot això és

.n^ wq naturalíssim que passi, és naturalíssim quela gent tingui por, que algú ensenyi les

. dents i algú s'amagui dintn'e el cau. Aixòpassa a tot el món, amb més violència,

rquè tes aviïn la quitxalla d'una manera més corrosiva. Aquí n'hemvist moltes i en veurem moltes més encara,però tenim la sort de 1•a 'terra, del clima i

-- Aquests altres generals encara magra- de la gent; 'Catalunya disposa dalló quet den més !podríem dir-ne ema bona carnadura, la sange I picava de mans, engrescada_ no és malejada ni pobra i les ferides est cicatritzen més aviat que enlloc.s * * Ara entre les moltes vague, que s'anua-s La barrija-barreja fraternal resultava en-s ternidora, Cal dir, però, que l'escena més cien, hi havia se-dels camperols. Les

s entennidora fou l'aviada de globus. Quin nyores estaven desesperades, perquè veienfugir aquelles fulletes d'escarcola i aquelles

espectacle ! Eons recordà una altra aviada mongetes tendres i aquells fores d'alls pa-it de globus que va tenir lloc (abans de la dic- radisiacs. Semblava que venia un oataclie-a tadura, naturalment) a Montserrat, una dia_ me vegetal, que les verdures es podririen

da de Sant Joan, pels Pomells de Joventut als camps, i els mossos de pagès, en lloct que hi havien anat en romeria. Tenir me- de collir aubercocs amb una badoquera,r mòria de vegades esguerra el plaer i se us

acuden comparacions enutjoses, s'obririen el vencia amb la forca d'abastarfems.

JOAN SOLER El perill es condensava el dilluns a lamatinada en una forma alarmista, però el

La radio s compran g e bon sentit virgilià del pagès del pafs, no

gada, l'excessiva fidelitat del micròfon shaalime

n

tat les col

u

mnes del nostre Miradorindiscret. Així, els que es perderen l'espec-tacle, però el seguiren des de casa seva, espogueren adonar que per manca d'un capde cerimonial, tenia lloc una petita discus-sió protocolària :

La veu del Dr. Aiguader :—Ciutadans !La veu del general López Ochoa.—¡No

hable, me toca a mí !—i hom se l'imagi-nava estirant el braç de l'alcalde.

Una altra veu :—¡ Señores, que por la ra-dio se oye todo!

l parlà l'aplaudit general.

***

a¡ Ciudadanos de Barcelona! ¡Catalanes!¡ Españoles todos ! (Este acto que acabamosde realizar en nuestro pais, en el país delsol, de las flores y de las mujeres bellísimas,

Sabater, terna 1 aprensió — bastant naturalen tot acusat — que La sentència li seriadesfavorable.

—Usted nie perderà, señor Sabater —repetia esporuguida, deixant-se sistemàtica-

ment el Pou.A 1'últinn, aquest perdé la paciència—¿Cómo quiere que la pierda, si ni tan

sólo sabe cómo me digo?

Toí un erífc

Amb motiu de la publicació en castellitde la 'biografia novellada de Robespierre perHanri Béraud, un senyor, J. P., que fa lacrítica literària a l'Esquella, ha dedicat alllibre .unes quantes raUtes, so moltes, peròbones de debò; en transcrivim unes quan-tes per edificació dels nostres lectors

El senyor J. P. ens assabenta que l'obrade Béraud desfà da llegenda terrorífica queenvolta la figura, fins ara tenebrosa, delcabdill revolucionari de La Commune».

Després ans diu : clquesta literatura (1¡-teratura que no ens ha dit encara quina) tél'avantatge que l'autor, goneralment (aquestgeneralment és una joia) contemporani delbiografiat, 1''[ha conegut i l'ha tractat deprop. Per tant, trainsmet la seva impressiósobre l'home, amarada d'humanitat, al 1ec-tor.a

No es pot negar que d'aquesta críticapodreu dir-ne tot el que vulgueu, però nopas que sigui documentada, profunda iorientadora. Per ella el 'bon lector podràsaber que Robespierre era un cabdill deLa Commune, que el llibre de Béraud ansaclareix la seva llegenda, i que, quasi, quasi,el senyor Béraud era contemporani de Ro-bespierre.

Abonamenf de parallamps

El nostre amic i collaborador, el dibui-xant Castanys s'ha fet una caseta, al veípoble de Sardanyola. No gaire lluny, for-mant part de la mateixa urbanització, unaltre amic .nostre, l'editor Santiago Costa,s'ha fet una casa, amb parallamps i tot.I, a propòsit del parallamps, deia en to debroma a 'En Castanys

—Fixi's que és l'únic que hi ha per aquestsvoltants. Tots els que viuen per aquí, quasiquasi me l'haurien de subvencionar.

—Veurà va replicar En Castanys—, mésvaldrà un altre sistema. Jo, per la mevabanda, trobo preferible pagar -li un duro ca-da vegada que caigui un 'llamp.

Les inicials del barreo

Aquell esportiu Rierola, del qual parlà-vem la setmana passada, té encara altres

anècdotes al seu repertori.Dèiem que jugava a cartes.Un dia, després d'una d'aquestes parti-

des de cartes, En Rierola se'n va haver d`a-nar i es va aixecar a cercar el barret. Pre-cisament se l'havia comprat la mateixa tar-da i li fou un xic difícil de distingir-lo pc1seu aspecte exterior dels dels seus companysper tant, hagué de recórrer a mirar totesles inicials. Les esperades L. R., però, noàpareixien i Em Rierola cregué en una bro-ma dels seus companys.

—Es pot saber qui és el que m'ha .amagatel barret?

—E1 teu barret? Ves a nosaltres què ensexpliques !

—Oh, és que és nou i no el trobo ; pre-cisament he mirat les inicials cie asao oncap no hi ha les meves.

Un amic cregué aleshores veure-hi alar.-.Escolta, Rierola : tu quan has anat a

comprar el barret quines inicials has donat?—Tu diràs, les meves !—Bé, però què has dit?—Què vols que hagi dit, home? El meu

nom : Lluís Lielola !—Doncs així ja está bé, home. Té, és

aquest el teu barret — acabà el companyallargant-n'hi un quo lluïa graciosament lesinicials L. L.

a (( NOVETATSPER AL BANY

LAS PLATJA

-- :. CÁUTXÚCATALÀ

CORTS CATALANES 615L. Å...u..lÅ. ÅÅÂ. Ai

Sucursals : Ronda de Sant Pere, núm. 12,i Passeig de Gràcia, núm. 127

NOVETATSEN CAMISES

I Jaume I, 11Telèf.11655

Vda. de Josep RibasMOBLES 1 DECORACIÓ

CASAFUNDADA L'ANY 11850

ocoQQ^^D000ad

Consell de Cent, 327 i 329. Telèfon 14657.-BARCELONA

n^tlai-

s-a-u,

é etedorl AI urna v

REPRODUCCIONS PLÀSTIQHESD'ART C1,A5SICSAGRATiPROFÀ

LENA, s. A.Exposictò i venda;

Rosselló 2^8, junt a Passelgd&icla

^1 111111kr.

eRAFIc INDICADORDEES LLOCS A ONi

Es LOCALISAEl REUMA

eu el dolor1e ronyons

perque

di ssolé

l'ácid úric

Esrlo ae1Dler delresupals obllnpub ambtURODONALenrorsels resos en Que esrdindicat.

on oOMnSun aaoao

Grtmce< a< ie r,aon^ar P1 dIdn ae s^vmo

Facsímil del cupó municipal

MORAL NUDISTA i—L'haurem d'expulsar aquest indecent.

Sempre mira pel forat les persones vestides !(Simplicissimus, Munic)

IMIAIìD

Cal una advertència, abans. Si no, anema risc de tenir una visió inicialment de-formada del s fets. De tot el carregós volumdel deute de la Ciutat ; de tota la parvitatde numerari existent al tresor del Municipi,la culpa és gairebé exclusivament de l'Ajun-tament esquirol que va disbauxar Barce-lona en temps de Primo de Rivera. En se-gon lloc, de la mansuetud i falta de coratgecívic delpaís, aleshores. Quant al poc tacte,o excés de confiança, que darrerament, per

ventura, s'hagi pogut observar en algú, calconvenir que ve en tercer terme i amb unapila de circumstàncies atenuants. Es 'bo queBarcelona s'hi fixi i ho pensi.

També és bo que la nostra ciutat, enun moviment de serenitat i clarividència,enfoqui la situació tal com en la realitates presenta. Es a dir, seriosa, però no gens.alarmant. Digna d'estudi, però també dig-na de confiança. Precisament perquè hi hahagut un xic d'inexperiència i un xic denegligència, podem estar més tranquils. Totel nostre afer es redueix amirar que, d'a-quí endavant, hom sigui més cante i dili-gent. 'Car el mal ha consistit més emn laforma que en el fons. No hi hagut dany,sinó equivocació pura i simple.

Barcelona no perilla per quinze milions,i — sigui dit de passada, per insistir-himés detalladament més endavant —, l'acti-tud de Madrid mercadejant el seu ajut porconsideracions inoportunament polítiques, haestat digna de tots els blasmes. No és ambpetiteses i ranciases així com es dominenels pobles. L'art de governar és incompa-tible amb certs procediments, L'acte quecomentem és, al contrari, l'allegat més for-midable contra 1'unitarisme.

Barcelona ja ha trobat, sembla, a horesd'ara, la solució. 1, afegim-ho, una soluciótan satisfactòria que ens fa doldre queno s'hagués dut a cap de primer antuvi,

en comptes de certs viatges tardans, in-discrets i optimistes. Amb ells, però, si hapatit el nostre amor propi, s'ha reforçat lanostra experiència, cosa ben necessària. Car,ho diem de tot cor, bona part del problemade Catalunya, pel que afecta els catalans,és qüestió d'experiència, solament d'expe-riència.

Naturalment que, després d'aquests fets,al cor de la gent catalana es congria undolor. Dolor que, segons la dita bíblica, és

el contrapés de la ciència. El de compendreque, envers nostre, en algun sector de Ma-drid, impera un criteri d'hostilitat, el qual,en la seva ceguera, no es fixa en l'oportu-nitat o la inoportunitat dels procediments.Hom es pregunta, amb estupefacció comés possible que un govern d'Espanya hapogut creure un sol moment que serviá elsinteressos del cos nacional, infiigint un se-riós perjudici (o almenys ells s'ho figura-ven) a la ciutat principal espanyola. Horntambé no sap explicar-se com, per un mo-ment, la passió hagi pogut obturar tant elscervells, que algú s'hagi fet la illusió que,sabotejant el pagament del cupó munici-pal d'aquest trimestre, la cosa es reduïa auna operació de càstig contra un partit poesimpàtic al Govern provisional ; car, de fet,e1 mal es •causava a milers de ciutadans,modestos i anònims, que no tenien res aveure amb la brega. Hom, finalment, nopot estar-se de 'protestar Ique, pocs diesabans de jugar-se les mobles armes parla-mentàries, s'esmolessin coltells sords i ar-terosos.

I, al capdavall, la nostra ciutat no dema-nava res que no fos seu. La sucursal bar-celonina del Banc d`Espanya drena cinccents milions de pessetes als compte -corren-tistes d'ací. Deltes, dues centes són conce-dides com a crèdits a casa nostra. Les trescentes restants emigren i fam rutilar molinsaliens .amb aigua nostra. Això cal que tot

-hom ho tingui present, i, de més a més,és ja oonegudíssim i ,proverbial; nosaltresho transcrivim només porqué convé que esdigui i es repeteixi i es vagi repentint, per-què hi ha coses que de tan sabudes no se'nfa cap cas.

Barrpinna, fatal,ny,a, o P odo. ug ui.cw.un tracte així de disfavor, que no és dejustícia; que no és sinó una escorria^lla delsprocediments injustos i poc lleials del bor

-bonisme. Barcelona, Catalunya, no podenviure a 1'empar d'unrègim que els fallaquan el necessiten. L'esdeveniment actualha estat poca •cosa, però esgarrifa de pen-sar què ens podria succeir si mai ons tro

-béssim en un cas veritablement greu.El que ara ha passat — com diem —

no ha estat gairebé res. Perd la Lliçó quese n'ha seguit és gran. Jo voldria que totsels catalans, en comptes de deixar-se durper sensacions superficials i jeremiades, noFil veiessin més que un cas particular delsmolts inconvenients que representa per aCatalunya la falta d'organització de 'a sevallibertat constitucional, i que, com a con

-seqüència, es fessin cada dia més fermsen el propòsit de col-laborar a obtenir-la.

RossEND LLATES

foFa.-..-Humor brifà»'

Baldwin es most molt sorprès de l'afi-ció que els ministç treballistes han sentitsobtadament enverjles giiestions agrícoles.

—Les tres quart parts dels diputats la-boristes —deia—sl incapaços de distingiruna remolatxa d'u astaiwga, encara queles rebessin al ca com a senyal de sim-patia.

Algú repetí aqu^a frase a Mac Donald,el qual contestà :

—I quants lord ríen capaços de distin-gir un tros de tu , d'un tros de carbó?

I això que molts élls tenen grans interes-sos en la indústrianzinera.

Els grans proctissos

«L'Anthologie naesuellen és nia revista,òrgan de l'Aliança aneo-egípcia, destinadaa estrènyer llaços. s dia que devia anarcurta d'original, aq sta revista va publicarun anunci redactat 'xi «Mesdames, si vousvoulez étre chic, fai -vous habiller par JeanPatou». Com que a est anunci era publicata títol graciós, els ectors de la revista es-peraven rebre unes raules de remerciavnentdel senyor Patou. s paraules arribaren...per via judicial. El onegut modista denia-nava, davant el trib4al de comert, un francde danys i perjudici) perquè el seu anuncianava al costat dels fr ,cases de segon i ter-ca ordre, i prohibii a la revista imprimirel seu nom, perquè 4s lectors d'aquella sónincapaços d'apreciar s creacions del senyorI'atou.

Per la seva banda els directors de la re-vista, jutjant-se ofes4s per la conducta delsenyar Patou, tambédemanen un franc dedanys i perjudicis, to esperant que les casesd'autos Voisin, de iodes Lewis ï de pellsMax, ofeses per la ti 's lificació despectiva queels ha dat el senyor atou, facin igual.

IIi ha dues rloies amb el títol de MissParís, Nules. Ortma i Jouve, i per posaren clar quina hi té dvet, l'afer s'ha dut alstribunals.

L'advocat de la rrera, Théodore Va-lensi, sosté que la p imera no reuneix lescondicions imposades ¡del comitè, ja que ésmare d'una criaturetd, cosa que la mateixaMiss París ha declatipt en un interviu pe-riodístic que acabava ^amb aquestes paraulesdel repòrter ; «Es un fill de l'amor, senyo

-reta ; sereu defensad4s per Venus». I Va-lensi, jugant amb aquesta frase, digué, enla vista de la causa

—Venus us apareix avui sota les faccionsdel meu confrare M•° Moro-Giafferi.

Aleshores aquest, defensor de Mlle. Ort-mans, interrompé

--Perdó, estimat confrare. No sóc Venus,ni el pastor Paris noi tinc cap poma peratorgar!

Un antececlenf de l'hora d'esfíuQuan Benjamin Franklin era ambaixador

dels Estats Units a París, preconitzà ja lareforma de l'hora d'estiu, encara que enuna forma diferent de l'adoptada moderna-ment. Per Franklin, l'hora d'estiu s'arre-glava llevant-se de matí.

Efectivament, en un article que publicàal Journal de Paris, del 26 d'abril de 1754,proposava diversos mitjans, ben poc ama-bles, per fer llevar als ciutadans amb elSol: multa d'un lluís a tot ciutadà per cadafinestra amb els porticons tancats en fer-sede dia ; reglamentació del consum de lacera (què hauria dit de l'el ectricitat ?) ; granrepic de campanes de totes les esglésies i,si no n'hi ha prou, salves de canó, una percada carrer.

La proposició de Franklin fou acollidaamb una riallada general.

Humor vienès

De la guerra ençà — tothom ho ha com-provat — l'humor vienès ha amrt molt a

menys. Però de tant en tant encara fa ti-rnides aparicions.

Una d'aquestes l'ha provocada un talKlein, que fugí de Viena amb una sumaque no era seva fins que se n'apoderà,i prou gran per permetre-li de donar lavolta al món força confortablement.

Abans de deixar cada ciutat importantdel seu itinerari, Klein escrivia una postala la prefectura de policia de Viena fent-lisaber que s'afanyava a liquidar la sumadistreta, i quan no li'n quedés gens, lliurar

-se a les autoritats del seu país.Per fi, conipler,ts els seus propòsits, ha

tornat a Viena. Abans que la policia l'ha-gués trobat, es presentà ell mateix a cons-tituir-se detingut. Només li quedaven cinc

xílings. Encara podia, doncs, esperar unansiqueta niés.

La coneixença dels principals elements di-rigents de la dictadura lusitana ens faràcopsar ben al viu les característiques i elvalor del règim que avui esclafa Portugali el condueix a la ruïna.

Molt podríem escriure sobre la figura delpresident de la dictadura i potser a ell ensreferirem més endavant.

Ens acontentarem avui amb dir que e.general Carmona no era cap figura desta-cada ni coneguda de l'exèrcit portuguès. Pe-

El general Carmona

ró precisament aquest fou el motiu perquèe1 posessin al cap de la dictadura (per asubstituir el general Gomes da Costa) elssoviets de tinents, en els quals realment re-sideix elpoder. A poc a poc, gràcies a laseva unió amb Oliveira Salazar, passà .aésser, si no un veritable dictador, almenysun element actiu de la dictadura salazarista.A desgrat de fets 'lamentables, Oliveira Salazar e1 sostingué i no el deixà dimitir•

Un dia dl i tot el ministeri dictatorial vaésser tractat a puntades de peu pel tilnentMoraes Sarmento. Aquest ni tan sols vaésser empresonat : els soviets de tinents es-taven darrera d'ell...

Perd deixem Carmona de moment perpassar als elements ultra-catòlics que sónavui els que inspiren el règim dictatorial.

E1 cardenal patriarca de Lisboa, Cere-leira, és un alntio catedràtic de 'la Univer-sitat de Coimbra. Fou elevat al patriarcatquan ja la dictadura donava mostres de po-der caure. 'E1 seu predecessor havia recol-zat •escaindalosament el règim, contra l'opi-nió d'altes autoritats catòliques, com, perexemple, el bisbe de Damao (India Portu-guesa) i l'antic vicari general, Anamquim,que veia lúcidament els perills que per al'esdevenidor del catolicismelusità oferiaaital política.

Cerejeira veié també aquests perills i pre-tengué separar l'Església de la d ctadura.Escriví una carta a 'Carmona demanant quedonés una amnistia i que 'hom procurés pa-cificar la nació.

Però desgraciadament (Carmona, dominatper Salazar i pels nostres ja correguts inte-gralistes, no li ha fet cas.

La lletra adreçada al dictador estava totaplena de l'esperit de perdó que deuria ésserel veritable de l'Església. Hi demanava l'am-nistia per als condeminats po'ítics i princi-palment per al senyor Cunha Leal, perse-guit per no trobar-se d'acord amb el minis-tre de Finances en la qüestió del pressu-post d'Angola.

Salazar i el cardenal són íntims amics.Això no ha obstat perquè la 'lletra del pa-triarca no hagi tingut més i-esultat que pro-vocar la irritació dels conservadors!

Així, tota la bona voluntat de Cerejeírares no ha pogut contra el reaccionarismesec dels catòlics, l'ídol dels quals és Fer

-nando de Souza, director del periòdic inte-gra • ista A Voz. Aquest no és home gairedigne d'estimació : és un periodista pled'odis i co]•laborador i protector dels nego-cis més bruts, en perjudici dels interessosde 1'IEstat. Doncs bé : avui com avui, Fer

-nando de Souza és el veritable cap i ]'inspLrador dels catòlics portuguesos!

Això és lamentable ; no cal dir que, tonintcaps com aquest i altres de semblants, elcatolicisme portuguès no pot estar pitjordirigit. En canvi els pocs que estan benorientats i tenen un esperit ample, ventablement oristià, i clarivident intelligència,són detestats i posats de 'banda. Tal és elcas, per exemple, del periodista EduardoSaldan ta, especialista en qüestions colo-nials que ha escrit una sèrie de llibres so-bre les possessions portugueses, en els quals('obra colonial del govern és denunciadacom una veritable traïció nacional. També

cal esmentar el capellà Mendes Correia, uitdels raríssims sacerdots l'orientació políticadels quals s'ha mostrat sempre en constantacord amb els principis cristians i en des-acord amb la brutalitat de l'obra dictatorial,que farà caure damunt dels catòlics—unitsals militars ien la dictadura—]'odi del pobleportuguès, brutalitzat i torturat...

Fernando de Souza, condemnat per l'auto-ritat religiosa per ordre del papa perquèfeia del catolicisme el seu instrument d'odis

polítics, canvià el títol del seuantic periòdic A Epoca, pel deA Voz, i continuà essent el ve-ritable cap dels catòlics lusi-tans... I A Voz segueix cons.tituint la claveguera en la qualdesaigüen les calúmnies i lesmentides més vils, les més tris-tes passions!

Però el veritable dictador ésSalazar. Era, com Cerejeira,catedràtic de la Universitat deCoimbra. Vingué a substituir ala cartera d'Hisenda el generalSinel de Cordés. Sinel de Cor-des llençà bojament els diners—els diners d'un país com Por-tugal, ja mig arruïnat i en si-tuació económica ben crítica.

Però Sinel de Cordes era mi-nistre d'una dictadura, i podiafer el que volia. I per atreureamics a la causa, inicià unaveritable orgia financiera. Pres

-tà, a empreses fallides, al 4, 5i 6 per cent diners que 11Estatrebia emetent deute flotant a]g per zoo ! Foren .dilapidats totsels dipòsits que l'Estat tenia a]'estranger, augmentà la circu-lació fiduciària, el deute s'hi_pertrofià. • •

La política del nou dictadorfinancier fou molt senzilla_: Sa-lazar volgué fer pagar a la ,na-ció les dilapidacions del seu pre-decessor mitjançant augmentsfantàstics de les contribucions!

En els anys que porta ja a la cartera deles Finances, la situació económica de Por-tugal no ha fet més que empitjorar i ésavui tan desesperada que hom no veu comserà possible sortir-ne. El messiànic mmis-tre—que venia .a arreglar-ho tot i a enri-quir els portuguesos—,publica sovint unesnotes oficioses encara més nuvoloses que lesdel nostre Calvo Sotelo, que no donen xi-fres clares, però que afirmen que hi hasuperàvit...

La realitat és ben diferent : la situaciódel comerç i de la indústria és terrible,els bancs tanquen, no hi ha crèdit i lesfallides es succeeixen amb freqüència alar-mant.

Les contribucions de Salazar esclafen tanterriblement el país empobrit, que mentreel comerç agonitza, la fam i la misèria aug-menten constantment. La xifra de les con-tribucions ens dirà fins a quin punt arribala pressió, avui ja insuportable, que pesadamunt del contribuent portugués : mentreen 1924—any en qué el valor mitjà de lalliura cstcrlina fou de 1 34,60 escuts (l'escutfou estabilitzat aquell any per Alvaro deCastro)—les contribucions directes i indirec-tes .assoliren la xifra de 460 milions d'es-cuts, en 1930 (amb 1a lliura a ro8 escuts)les imposicions estaven més que triplicades,arribant a 1,464 milions ! I això a desgratdel major valor de l'escut en aquest darrerany...

Tal és l'obra de Salazar, que està fentpassar a Portugal una crisi paorosa, de taqual no sap com sortirà.

Aquests personatges i els soviets de ti-nents, anònims, però ja coneguts nostres,són els que dirigeixen ]'actual règim por-tuguès...

GoNçnr, nE REPAR.Z (rn.t.)

TRAJOS PER A BANYBARNUÇOS

CAMISES - PAIAMESSUETERS

CINTURONS - ELÀSTICSMOCADORS

MITJONS - MITGES

PREUS BARATISSIMS

F. VEHILS VIDAL32=Avinguda Por4a1 de I'Angeb34

7, Plaça Universitat, 7

FonfbernafSASTRE

,.rajos mig 4emps a preus mòdics

cucurulla, 2, 1.r. Barcelona

aigua de Colonia- talc- loció-massatge- extracte - fixador

-brillantina - xampú - pòlvors-rhum quina-sabons bany,;to-cador i afaitar -crema de sabó

Creacions de perfumeria=^ selecta per a cavaller

4 /\ , %^

1

El màgic_deis rostresA l'ombra dels grans noms que la fama duir-se a igualtat amb : «Es capaç de tro

portaper tot el món, viu una gentada im- bar un bon maquillador?»mensa, anònima, tan indispensable al ci- I, potser el lector ens agrairà que Iinema com les mateixes stars. En les ciutats diguem que en 1928, aquelles dues pregun-del cinema, Hollywood, Joinville, Elstree, tes no eren intercanviables com ho són enNeubabelsberg, viu una població subalterna 193!•que mo surt ni sortirà mai en cap film. *Només una mica, en Die grosse Sehnsucht(La gran aspiració, literalment; presentat Hi havia un home que es deia Lon Cha-a Barcelona amb el títol : Atenció, càmara 1), ney, i les oficines de propaganda feien se.es veuen els studios por dintre. Però és una guir el seü nom de la menció (d'home devisió destinada al públic, arranjada per tant • les cent cares ». Lon Chaney era un artistàs

Un dia Vanda GréviUe es va voler assemblar a Greta Garbo

Edwina Both i el bruixot de la tribu, en «Ti'ader liorna, que torta a la pantalla elsSons de la jungla.

La consolidació del sonorQuan es tracta de fer com un inventari

de tota una temporada, i això sense ultra-passar les dimensions normals d'un articleperiodístic, la matèria és tan vasta, que homlla de restringir-se, si us plau per força, adetallar una napsòdia de títols agrupatsd'una faisó més o menys convencional, queés el que ens proposàrem en el nostre dar-rer article. Però no creiem desproveït d'in-terès rependre •ara el tema que feia l'objecte

d'aquell article, des d'un punt de vista dife-rent; deixar de landa els exemples i noreferir-nos sinó a les qüestions generals. 1 laqüestió més general, aquí, no és altra sinóla creixença i la consolidació del cinemasonor.

Aquesta creixença marca una etapa defi-nitiva de la marxa de la nova modalitat ci-nematogràfica envers una indiscutible cate-goria artística, iEl seu estat actual •creiemque el justifica als u4ls d'aquells que ahireren els seus detractors, detractors que esreclutaven entre els esperits dogmàtics itambé entre aquells a qui el nou inventatemptava en llurs iintcressos materials.

L'època de les controvèrsies ha passat,però també és massa aviat per creure queja som a l'època de les definicions. Aquellsque animats d'un amor pel cinema que ellsdeien pur, havien edificaf tota una estèticadel film que creien definitiva, són els culpa-bles de la confusió que regna avui encara,davant del nou .art cinematogràfic. No elsimitem a ultrança, damunt d'una realitatque, més que una realitat, no és .avui encarasinó una tendència que s'obre pas, en migdels prejudicis, cap a la clara consciènciad,'ella mateixa.

Provocava la perplexitat sentir dir des d'unpriincipi a persones eminents, com .ara P'i-randello, que el parlat no seria sinó urnadepravació del teatre. Cal una 'profunda ig-norància del cinema per no compendie comaquest és radicalment irreductible al teatre,i per tant, àdhuc posant les coses en e1 ter-reay més desfavorable, des d'un principiestàvem enfront, més que d'una imitació,d'una invenció, és a dir, d'una novetat.

Les barroeries d'un començament no hand'ocultar-nos la veritat .artística. El sol tetde substituir la realitat oorpòrea de les tau-les per la fotografia moguda—permís peraquest galimatias—d'aquesta realitat, posauna modalitat artística nova. Però mai,'àdihuc en el cas pitjor, nio sha tractat d'unaperfecta coincidència ; sempre el cinema habarbotejat la seva independència. 1 aquells

que han parlat de teatre filmat, encara quehaguessin tingut raó—que no la tenien —,s'assemblaven a aquells que, repetimt ma-lament un pensament famós—com tots elsseus—de Pascal, parlen de la vanitat de lapintura que pretén fer-nos admirar la còpiad'allò que els nostres ulls .poden veure enl'original.

Però no perdem el temps defensant posi-cions que avui' estam definitivament ultra-

passades, el cinema havent-se emancipatmés de pressa que corrents d'aquella immo-bilitat inicial que inquietava els impacientsi engrescava els conservadors que hi veienuna confirmació de llurs teories. Només in-sistirem afirmant que en e1 film sonor mésrudimentari hi havia novetats, puerils si vo-leu, però novetats tanmateix, que pre'udia-ven la descoberta d'un món artístic, d'unmón mináscul avui encara, però que, comtotes les realtats d'índole artística, porta adins gèrmens d'expansió

Un primer fet a remarcar és que, desprésd'una divergèmci.a inicial, el cinema sonortorna a oproximar-sc, en ]boies generals, ala morfologia del cinema mut. Però mo hemd'exagerar la importància d'aquesta remar-ca, per tal com afecta un punit meramentcircumstancial. Després d'un excés propidels debutants, e 1 cinema sonor s'drïentaenvers una forma, en el fons d'essència vi-sual, on les paraules i els sons juguen unrol subaltern. Perquè és de sentit comú quesi el cinema novell està destinat a progres-sar, no realitzarà cap prognés sinó amb lacondició d'especificar -se i alliberar -se d'unaanalogia .amb el veli cinema, la qual traïriaa les clares una manca d'originalitat, unart híbrid fet de factors manllevats.

^Només és possible pensar tres formes decinema sonor, que són : la forma ,actual, enla qual els sons i les paraules tenen el rolsecundari ; la forma de la qual Romançasentimental d"Eisenstein deixa entrellucar lespossibilitats, un imatges i sons collabora-rien per un igual en la síntesi artística ;finalment, resta una possible modalitat enla qual la sonoritat s'asseguraria la supre-macia. Creiem que Ruttmavn ha fet algunatemptativa en .aquest sentit.

Aquestes diverses orientacions i els valorsdefinitivament establerts pel nou cinema po-dran amb facilitat procurar nos considera-cions que ens donaran un article almenystan llarg com aquest. Ho deixarem pel nú-mero vinent.

JOSEP -PALAU

PÅNOFAMALes represes

Amb ]'augment de la or, els preus deiscinemes s'hans abaixa •^t , ^rub la substitucióde les estrenes .per les rreses, la qualitatdels espectacles més aviaha tingut tendèn-cia a elevar-se. Em pocsMies han tornat apassar per les panta1les5lms ben merito-rrs com Xang, Ncaramo¿lw, Quatre d'in-fanteria i altres més o henys importants.

Es el moment de rep dre amb tots elshonors Alleluia. Temim^a seguretat quel'obra seria més ben reh1a pel gros públicdel que ho fou quan s'drenà. L'obra s'hadiscutit i ha donat mol a parlar, perquèara el públc estigui mé¡preparat, si no acompendre-la integralme^, a veure-la ambcuriositat

Mussolini i el cruciixVíctor Seastrom, ator a cuidar els de-

talls d'una mise-en-scènj destinada a fixar]'ambient de 'la residénc on té lloc la sevadarrera obra La dona qi estimem, amb m-sistencia ha fet figurar n .les parets d'unade les cambres de To, el protagonista,un italià emigrat a Cdfònnia, un crucifixi un retrat de Mussoli6.

Ara, si fos a fer, poler Seastrom s'hau-ria decidit a suprimir el retrat o la creu.1 si més no, aquest d 11 podrà servir peridentificar la data del lm en un possibletreball pretèrit d'erudi .

Naturalment, sempreque el Quirinal i elVaticà no es decideixj per la concòrdia.

Maria JacobiniFa més de quinze ys que Maria Jaco-

bini treballa en el cit ma. Es una de .lesstars més famoses del dnema europeu. Llar-gament habituada -a la'tkonica del mut, arali ha calgut renovar ls seves maneres enhaver de mi-litar en e sonor.

(dEl parlat — diu J.a bini — demana unapreparació ]larga i m ss minuciosa que nopas el mut i el teatre Hi ha en el treballescèini-c un ample marte d'arbitrarietat queno existeix ni en omhra en els talkies. iEnaquests, factor és presoner del camp, de.les llums, del micròfon Tot es registrat t avoltes malauradament amb excés. Per ,a'trabanda l'atmosferadels studios és densa tdepriment. ))

Maria Jacobini recorda amb particularafecte el seu film Adéu; joventut!

King Vidor i "El Carrer"La famosa obra de teatre d'iElmer Rice,

Escenes del carrer, que fou estrenada atemporada passada a Romea amb el títolEl o xer_ I i if.trapstaad_^ Ja pamtailaper xmg i or,

No es pot d'una manera sumària indicarles afiinitats espirituals que puguin existirentre 1 el món marxa i El carrer; afinitatsque poden haver decidit King Vidor a en-carregar-se de la transcripció cinematogrà-fica d'una de les obres més famoses del tea-tre inordamericà.

Esperem que l'autor d'Alleluia tornarà asorpendre'ns amb el seu talent. Tanmateixl'obra de Rice no és pas perfecta; i desprésd'un primer ante d'exposició remarcable iben original, l'obra s'encarrila dins els cra-nons més inveterats del teatre tradicional.Fóra interessant que King Vidor conservésen el seu treball una perfecta independèn-cia al servei de la seva lucidesa a copsar elsestats anímics de l'bome modern perdut dinsles grans aglomeracions humanes, ambaquella objectivitat que tant admirem enI el món marxa.

Objectivitat que sembla recelar un escep-ticisme mitigat per una gran consciènciaartística.

La protagonista de "Tabú"Urna de les raons per les quals esperem

La temporada vinent, és per veure Tabú, elfilm que Munnau rodà a la Polinèsia i delqual tenim — ,per si el nom del seu realit-zador, malauradament difunt, no fos prou— unes referéncies immillorables.

Però a propòsit d'aquest film, ens arribauna notícia curiosa , i, a1 nostre sentir, benpoc agradable. La protagonista de Tabú,Reri, una indígena de Baho-Bahó, acabade desembarcar a Nova York, contractadaper les Ziegfield's Folies.

SincronitzacionsEl problema plantejat por l'exportació a

països estrangers de les cintes parlades, haportat moltes vegades les cases productoresa enviar les cintes destinades a aquells paï-sos, un cop substituïda 1a sincronització ver-bal original, per una sincronització estric-tament musical, ensems -que uns quants ré-tols intercalats prudentment resumeixen lasubstància del diàleg.

Això és una cosa que tothom sap, peròel que ara volem nosaltres és només ex-pressar l'estranyesa que ens ha causat veu

-le que algunes vegades la sincronització ésa base de música vocal. Creiem que aixòés inadmissible. La música d'acompanya-ment ha d'ésser estrictament instrumental,altrament resulta arbitrari que una escenad'interior, per exemple, s'acompanyi d'unchor invisible que no respon a res en lapantalla.

Es diferent del cas d'Ombres blanques,en què les primeres imatges, que no trac-ten sinó d'evocar un medi, s'acompanyaverd'un choral destinat només a transcriuremusicalment el mateix medi. Acceptablecom a introducció, l'audició de veus huma.nes en el curs de l'anècdota no ens pot con.vèncer de cap de les maneres.

Es de justícia, per altra banda, ategiique aquest treball de sincronització habitualmmut és magnífic. I1'lúsica adaptada ami:encert, molt ben escollida i sonant amb remarcable netedat. Les sincronitzacions dila casa Fox són modèliques. Podríem citasexemples a dojo. El públic pot haver-loremarcat.

Com és natural, és a Hollywood on mésgent viu del cinema, de les professions mésinversemblants .als ulls del públic que, perpassar l'estona i prou, freqüenta els localsde projecció.

No parlem ja dels tres mil cent divuitperiodistes que inunden, de Hollvwood es-tant, de notes oficioses tot el món, Ni dedos vidents, un de cada sexe, els més fa-

Els maquilladors a la feina

mosos de 1a professió, Dareos i Mrs. Wan-da, dedicats exclusivament a guiar l'estrellade les estrelles.

Ni dels massatgistes que asseguren laforma dels .artistes, els fan perdre greix oguanyar •carn, segons les exigències dels con-tractes que fixen, per a cada actor o actriu,els límits màxim i mínim del pes que hande tenir. Heu sentit parlar mai de SylviaUlbeck? Doncs bé, és sueca, com GretaGarbo, i la millor massatgista de Holly

-wood. Entre les seves mans lri ha moltesvegades l'esdevenidor d'una estrella.Com de vegades aquest esdevenidor està

entre les mans del maquillador. I ara escauuna ,anècdota.Mae Murray ja tenia quaranta cinc anys

i n'aparentava vint. El públic, versàtil, va-cil.lava. Un misteriós consell d'administra-ció va decidir l'ex•ecució de l'artista. I dosmesos més tard, exclusivament per als pro-fessionals del fi-lm, fou projecta-da la darre-ra producció de Mae Murray. Fou un es-càndol : 1a irresistible Mae semblava, tot alllarg del film, l'àvia del seú enamorat.Ningú no s'ho explicava, comonçant perella mateixa. Molt de temps després, peruna i-ndiscreció, es va saber que, sota l'ordred'un dels seus amos, el maquillador haviaarruïnat -la carrera de Mae Murray.

L'art del maquillatge, en efecte, ha arri-bat tan amunt en mans d'hàbils artífexs,que la pregunta : «Es fotogènica ?» pot re-

GUTEMBERG, s. A.Maquinària, Tipus, Hletatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts GràfiquesAgullers, 1 i Vía Laietana, 4

Tel. 15524 - BARCELONA

de la caracterització : amb falses dents, tal-sos pèls, falsos pòmuls, era capaç d'imitarla cara de qui fos. Loo Chanev alliçonàErnesto, i aquest ha fet -escola. Ha pogutvenir a 'Europa, a treballar a Joinville, dei-xant una escola formada que assegura la

permanència de la figura dels artistes talcom els la coneixem a la pantalla, que alcapdavall, si ens en interessa una cara, ésla que els coneixem a La pantalla i no pasla que fan en la seva vida privada.

Es fama que Greta Garbo una vegadava sortir en una actualitat - parlant i no lava conèixer ningú. Potser tots heu vistfotografies de Mary Pickford preses en elseu darrer viatge a 'Europa. Doncs bé, jaem direu si s'assemblava gaire a la MáryPickford de les seves més recents pellícules.Però qualsevol va pel món amb la carapintada com cal treballar al studio.

Si nio, considereu la recepta del rostre devamp : Doble capa de falses pestanyes dedos centímetres de '11arg i més i tot, grui-xuda capa de rimmel, kohl als ulls engran-dits, celles dretes enfilant -se cap els costatsdel front, parpelles ombrejades, boca eixam

-plada i molt grassa, contorn de ]a caravermell sang de bou.

A la llum del dia, una -cara de vamp fael seu mal efecte, però és perquè el facimillor en els primers plans obtinguts sotala llum enlluernadora dels sunlights.

Aquí teniu una prova de virtuositat demaquillatge : un dia Vanda 'Gréville es vavoler assemblar a Greta Garbo. En sortirdel taller del maquillador, diuen els que hieren, l'actriu francesa semblava una persona rara amb la cara bruta. I la veieuquin .altre efecte fa ien la fotografia.

Amb uns èxits .així, és comprensible queel maquillador s'engresqui. Més difícil en-cara. . . I que pugui dir amb un cert menys-preu : Dones com Joan Crawford, boni-ques,- joves, -no tenen cap interès : arribena fer bonic saltant del llitln

S, IEDDINGTO^N

J a ho sabeu...—que Trader Hora ja fa cinc mesos se-

guits que es projecta a Nava York?

---que Van Dyke, ar.a .a Hollywood, hirodarà per primera vegada un film, i que

aquest serà policíac? -

--que els alemanys preparen un film d'a-viació, amb Brigitte Helm de protagonistafemenina?

—'que Douglas Fairbanks i Mary Picklordtenen intenció de produir una sèrie de filmsparlats escollits entre llurs fi lms muts demés èxit?

—que Fantonras serà objecte d'una norafilmació parlada?

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapis-Iu. Objectes d'art 4 de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-po$icíons de Belles Arts.

paNg/ 4. GTr CIa, !á Telèf.e IWiBARCELONA

.111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 _^

= AVUI, DIJOUS, INAUGURACIÓ OFICIAL DE LA

Sala de Proves i DemostracionsDE L'EQUIP SONOR

1: phpo.Sintr#PRESENTàCIÓ s ^ P E •í

RDEL NOU TIPUS

No són possibles les avaries ni els aturs, per ésser dobles tots elselements d'aquest equip.

L'últim avenç de la indústria cinematogràfica sonora.El més perfeccionat fins a la data.

Cinematogràfica "ASTREA", S. A.Rambla de Catalunya, 43 Consell de (ent, 296

Telèfon 24752 - BARCELONA

tilllllllllllllllllllllllllll IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIUIIIIIIIIIIII':

Societat Espanyola do Carburs Metàl'Iics

Correusr Apartat 190 BARCELONATeteg., "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon T3ot3

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a /e, DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT i SECAT defiIs i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDÜSTRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160 . 162 : Telèfon 77406

:- ïi_ TEATRE"Le sang de Danton " "Martaña"

Ja fa molt de temps — hom ha tingutbona ocasió de constatar-ho prou vegades

—que damunt el teatre pesa d'una maneraextraordinària la influència del cinema

Creiem que deixar-se arrossegar peraquesta influència és una equivocació con-tra la qual s'hauria de reaccionar, no pasamb grans esveraments, però sí amb inteAi-gència i energia si hom no té ganes deveure l'art teatral enfonsar-se en la misè-ria més gran.

Si el teatre vol posar-se en competènciaamb el cinema en allò que aquest té d'es-pectacular i de movimentat, pot ben bé do-nar-se per vençut abans de començar.

No és pas .anant a l'encontre del cinemai volent presentar-li el combat amb les ar-mes mateixes de què aquest disposa ambmolta més abundor, lleugeresa i idoneïtatque no pas ell, que el teatre podrà recuperar el terreny que s'ha anat deixant pendre,sinó, contráriament, no abandonant de çapmañera a91ò que li és propi i que és totala seva essència : la valor literària.

El teatre, aQlò que és veritablement tea-tre, poca cosa té a veure amb la multiplLcitat de quadros, amb una luxosa exhTbi-ció de posta en escena, amb 1a complicacióde la maquinària, amb les lluentes desfila-des de tota classe de comparseria.

Tot .amb tot, la influència del cinema da-munt e1 teatre, ha estat benefactora enmolts sentits. Si més no, ha esbar dit l'am-bieni teatral d'una manera ben notable;ha lubricat les articulacions del joc escè-nic i ens ha tret del davant aquella lenti-tud, aquella premiositat, aquell empolsa_ment en què s'anava movent emperesit iensunyat e1 teatre abans d'adonar-se de totel que portava amb el] el nou .art ; peròquan aquesta influència va més enllà, hi hamolt perill que no en surti pas gaire cosade bo.

Influït per un cantó per aquesta tendèn-cia que comentem i, per l'altre, per l'aficióque s'ha despertat a tot Europa d'un tempsençà pel teatre historicista—amb el qualhom pot refrescar amb ben poc esforç lesnocions d'història que de quan anava a es-tudi li ham quedat, més o menys embolicades, a la memòria—, Saint-Georges de Bou-thélier ha muntat damuntl'escenari de l'an-tiga Comédie Française una obra de granespectacle que l'autor anomena «una epo-peian—i bé l'hem de creure—en tres actest vint-i-tres quadros, titulada Le sang deDanton.

No cal ésser molt perspicaç per endevi-nar, .amb el sol enunciat del títol, que elprotagonista d'aquesta «epopeia» serà Ro-bespierre, més que no pas el mateix Dan-ten, l'espectre del qual surt a turmentarels deliris de l'Inconuptible — aparició nogaire adient en una obra que pretén ésserhistòrica i no una llegenda escenificada, id'una história no massa remota perquèaquesta aparició no resulti bon tros descon-certant . Esser visitat per espectres ino Io-ga pas massa amb el caràcter de Robes-pierre.

L'obra consisteix en un seguit d'escenes,e1 conjunt de les quals té força més de

AIGUADE ROCALLAURA

A DEU MÉS RICA DEL MÓN

Si vostè paeix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifís parenquima^osesNefri4ís crònica, es curarà ra.

dicalmenf amb

AIGUA DE ROCALIAURAS'expèn en ampolles de litre i mig

i en garrafons de vuit lires

Dlstrlbuldors generals

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 1 Salmeron, 133

comú amb la llegenda convencional ques'ha anat creant al volt de la Revolució ide cada un dels seus personatges que nopas amb les 'adquisicions històriques ques'han anat fent l segueixen fent -se sobreaquella època tèrbola i terrible de la qualhem de tardar molt de temps encara aaclarir tot el que hi ha de confús.

La Revolució Francesa és una època bentemptadora. 'E1 seu desferniament passional,el seu dramatisme exiicerbat han atret bell

Léon Bernard en Danton

nombre d'escriptors a portar-ne a les tau-les diversos episodis. Quant a les personesde Danton i Robespierre, aquells que s'hihan dedicat d'una manera més intensa hainestat els alemanys. Al mateix temps quetractant assumptes de la història estran-gera no es trobaven cohibits per la consi-deració que el públic podia saber-ne prouper no deixar passar certes coses, trobavenen la presentació de les figures dels revo-lucionaris francesos un bon mitjà de terpropaganda revolucionària ells matèletos.Büchner presenté en 1835 La Mort de Dan-ton ; Griepenkere, en x851, Maximiliá Ro-bespierre ; Robert Hamereing, em 1871, Dan-ton i Robespierre. En t9oo, al Cercle des Es-choliers, Romain Rolland va presentar elseu Danton.

L'obra de Bouhélier agafa tot el períodedes de la caiguda de Danton fins a la deRnhecri erre. Com•oxigd- ol p^i,arct cacle alilola compareixença de Danton davant el Tri-bunal Revolucionari, i acaba l'a• te amb laseva coindemna. El segon acte és ocupatper l'època en què el Terror, sota la direc-ció del Triumvirat, arribà al seu puint mà-xim ; veiem la reacció de tots aquells quese'm senten amenaçats ; veiem la festa del'iEsser Suprem ; contemplem la lluita sordaque comença contra R'obespierre; assistimals dubtes d'aquest entre la necessitat deredoblar el terror o la de deturar-lo ; elsseus remordiments per la mort de Danton'la promulgació de la llei de prairial perobra de Couthon, etc. I el tercer acte, enstrobem davant la caiguda de Robespierre,l'escena capital de la qual és la famosasessió de la Convenció, on els companysde Tallien priven Robespierre i Saint-Justde parlar, on surt allò de : la sang de Dan-ton t'ofega! dirigit a Robespierre quanaquest s'ennuegava en voler defensar-se;

Tot el que passa a l'Hotel-de-Viile no ésvist per l'espectador, i ja nómés podem veu-re Robespierre ferit i ajagut. Després, dosquadros més, amb el segon dels quals am-ba l'obra mostrant Theresia Caharrús i elsenyor Tallien anunciant a l'exèrcit que laConvenció ha salvat la Revolució amb lamort de Robespierre.

La Comédie Française s'ha lluït de debòamb la presentació d'aquesta obra, en laqual no ha escatimat res de tot el que ellanecessitava, quant a mecanisme, .comparse-ria abundantíssíma, etc., etc., o sigui totallò a qué ens referim al començament d'a-quest article, però no perdrà res de tornara les seves antigues activitats, on hi haforça feina a fer, i bona.

J. C. tv

Es tracta d'u11 obra d'un literat sud-americà del gèn¢ brillant; pertanyent al'escola del vorbme teatral, que capita-neja don Jacinto

Un ressenyaireie teatres, en parlar d'a-questa estrena, q lifica l'autor de fecund,d'inquiet i passi 1. Mai diríeu per què?Doncs, perquè'c4a els arguments de lesseves obres en elli dels problemes jurídicsi socials. Com c la raó és de pes, calestar-hi conforme,

El ressenyaire 1 cura, però, de no pre-cisar de quins pr¢iemes, susceptibles d'és-ser escenificats, es {,racta, qui sap si .per porde no comprometi's o perquè no sap benbé de què va. S és per això darrer, caldir que, si fa n fa, es troba al mateixnivell que l'autor, erquè a aquest, almenyspel que hom veu n la comèdia, els pro-blemes íi surten pr sorpresa.

Altres vegades hm tingut ocasió de par-lar del teatre verillista. Teatre que és unpretext perquè ]'altor, •que sol tenir d'ellmateix un concept( molt enlairat i es creumurri, maliciós, ej;inyós i subtil, us situïa la sala en qu(itat de deixebles i usaboqui mitjamçantlla tercera persona del'actor, el preciós -esor de sentències queconté el seu cabàs.

Tot el que podr m afegir respecte d'a-quest teatre, però, seria una repetició deconceptes exposats mb anterioritat.

Heus ací, ara, u resum de l'argument.Si més no, serveix per a sentar una pre-missa indispensabl Que si amb el quees refereix als •ex ssos de retòrica quecontenen, les obres 'aquest autor resultenperfectes, amb el q es refereix a la con-fecció dels argume4s hi entren en moltamés quantitat les omplicades regles d'a-quell 'joc xinès noienat majong, que lalògica, la psicologia 1 el sentit comú.

Ve que una dona d'unstrenta anys s'e.namora d'un ex-se inarista — ja ens tro-bem, una vegada és, amb el tema mo-derníssim de l'amor 1 davant —. En l'obrano es justifica ni l'hamorament mi el matiu a conseqüència del qual l'enamoradorha penjat els hàbits, mi perquè, forçosa

-ment, ha d'ésser e-seminarista. Tant po-dria ésser això dar er com un picapedrero un tira-botes. Lobra podria tirar en-davant sense perill i sense que el púb'icmanifestés cap men de sorpresa. Simple-ment s així perquè á l'autor li ha semblat

Felipe Sassone

que havia d'ésser-ho. Es casen, malgratl'oposició de llurs parents. Tampoc es ]us•ti^fica l'oposició. Es casen i no tenen fills.I comencen 'tes raons. Com que, de totespassades volen tenir-ne, s'afillen un noi, elqual tothom, espectadors, actors i fins l'au-tor, creuen orfe, fins al precís moment enquè li surt un pare, nascut per generacióespontània, com els rovellons, el qual elreclama i se l'enduu a Mèxic.

Aquesta és la carcassa de la comèdia. Unargument d'aquest ordre, què pot donar desi? Però, en ésser aquí, és quan es palesala traça, l'enginy de l'autor, disposat atreure suc d'aquests materials primaris. Pertal de farcir l'anècdota se li acut fer ba-rallar contínuament als ex-enamorats men-tre tenen el noi en poder seu, mitjançantun continu bombardeig de discursos, t enno tenir-lo, trobant-lo a mancar, l'enyorenpel mateix procediment.

Es comprèn que l'autor té temps perperdre, ja que d'aquests fets, no pas massaimportants en ells mateixos, en treu unfeix inacabable de parlaments, de teories 1

de filosofies estrafolàries ; el tot, a la manerabenaventiana. Moral que es desprèn de l'o-bra : L'eternitat de l'amor per darnunt deltemps i dels canvis que s'operen a les socie-tats. Es una deducció profunda, evident-ment. Ara que, en trobar-se-la al davant,l'espectador fa un bot, espantat.

L'autor acaba l'obra amb un apoteosique qualifica modestament d'epíleg, exal.tant les excellències de l'amor lliure, delsciutadans que en comptes de talc s'anome-nen simplement comparas, i dels viatgesen aeroplà, etc. Per a major claredat te-nim que I'epileg es descabdella a l'any t970,época que no reporta cap compromís a l'au-tor i té l'avantatge que li permet poderdeixar volar lliurement per l'espai del reduitescenari del Poliorama els coloms de lafantasia. Tot plegat, però, no li priva dedesviar-se' de l'argument, ja desviat i bi-furcat arbitràriament a través de l'obra,la qual dóna la sensació exacta del cent•peus aplicat al teatre.

La interpretació, excellent.

LA 1tXÚSICA

EIs Compositors lorlepeorlenls

Aquesta agrupació de compositors iode- l'un i l'altre varien molt segons de qui espendents vol realitzar un ideal molt simple tracta. En alguns predomina gairebé exclu-t molt fecund. 1 aquest ideal comporta sivament la nota popular i en els altres ladues actuacions. Actuació interna ; fruits científica, sense, però, que això vulgui direspirituals que es recdlliran del contacte que cap d'ells es trobi desproveïu del totde diverses persones dedicades a la mateixa de cap d'elles.activitat, però diverses de temperament i I, precisament, la major fecunditat queescola ; i actuació exterior, posant-se en co- nosáltres esperem d'aquesta Asociació, és de

D'esquerra a dreta: Gerllard, Grau, Gibert- Camins, Toldrà, Blancafort; Samper,Lamote (fill)

poder permetre als seus components de sen-tir-se una mútua influència i reforçar-se elsuns les qualitats dels altres. El predomi-mantment popular rebrà els .avantatges deconèixer la tècnica refinada. El refinadamenttècnic, participarà del pèrfum que s'exhalade la flor musical popular, de la qual cosatots plegats sentiran llurs personalitats aug-mentades i enrobustides.

1 també, així, tots junts podran lluitaramb la gran dificultat dels temps moderns,l'atenció del gran públic. Perquè, cal dir

-ho, per imposar-se en els nostres temps,el geni necessita de la força material, i laforça material no pot provenir més que dela unió.

Esperem, doncs, grans i pròspers esdeve-niments musicals, fills d'aquesta benaurada

Val a dir que l'atzar no hauria pogut harmonia de músics, que és com dir har-trobar un conjunt més escaient i harmo- momia d'harmonies.niós que el del grup C. I. C. (CompositorsIndependents Catalans).

No hi regna ni la monotonia, ni la di-versitat desbaratada, incoherent. Els ager-mana un cert gust per la contenció i lapuresa tnusical ; una absència de pretensióal transcendentalisme, que noarriba, però,a l'abjuració die la profunditat i la dignitatdel to. IEls diferencien mil detalls de la per-sonalitat, de la tècnica i de l'escola. Elpolitonalisme de Samper no és l'atonalïsmede Gerhard, ni l'harmonia colorida i ele-gant de Blancafort, Ini el ritme sàviamentpopular de Toldrà, o el més dolç de Grauo Gi-bert-Camins, o l'escriptura sòlida i ben 1traçada de Lamote de 'Griginon, o la fluc-tuant i fina de Mompou. Però també, ensentir-los, notareu que els uns i els altresaporten llurs concepcions estilístiques almateix pla estètic i veureu un llaç miste-riós que agermana la Suite de Samper ambel Soneti de Toldrà o els Hai-Kai de Ger

-hard amb la Sonatina de 'Lamote de Gri-gnon o les obres humorístiques d'un humormés joiós en Blancafort o melangiós enMom pou.

***

De totes maneres, en C. I, C. hi hados corrents que hi treballen per sota : elde l'art popular i el de l'art savi ; la achar-me)) i la ((técnica)). Tots els compositorsque formem ]'agrupació participen d'aquestsprincipis. Ara que la dosi en què es troben

PRATSCAPELLER. • Carrer de Ferran, 29Juliol i agost, tancat de 1 i mitja a 3 i mitja

que combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

Neurastenia Impotencia (en totes les seves manifeslaclonsl,r mal de cap, cansament mental, perdua de

^./

memòria, vertígens, fadiga corporal, tremolors, dispepsia nerviosa,palpitacions, histerisme í trastorns nerviosas en general de les dones ftots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotamentnerviós.

Les Gragees potencials del Dr. Soívré,més que un medicament són un element essencial del cervell, medul'la i tot elsistema nerviós, regenerantel vigor sexual propi de l'edat, conservant la salut i prolongant la vida; Indicades especialment alsesgotats en la seva joventut per tota mena d'excessos, als que rerifquen treballs excessius, tant físicscom morals o intel'lectuals, esportistes, homes de ciència, financíers, artistes, comerciants, Industr als,pensadors, etc., aconseguint sempre, amb les Gragees potencíals del Dr.Soivré, iots els esfourços oexeercicis fàcilment i disposant l'organisme per rependre'ls sorínt í amb el màxim resultat, arribant a l'ex-trema vellesa 1 sense violentar l'organisme amb energies pròpies de la Joventut.

Basta pendre un (lascó per convèncer-se'n

Venda a 5 150 pies, flascó, en lotes les principals farmàcies d'Espanla, Portugal 1 América

NOTA. — Dirigim -se i trametento'as pies. en' segells de correu per al franqueig a OJlánes LaboratorioSòkatarg, carrer del Ter 16, Barcelona, rebreu gratia un ¡libre ezplrcatiu sobre l'origen, desen ro tllamenti traclamenld'aquestesmalalties.

municació amb el públic d'una manera so-lidaria. Amb la primera actuació, s'afineni s'afermen els temperaments, s'accentuallur personalitat amb allò que s'aprèn ambel mutual tracte ; la segona actuació, soli-dària en Front al públic, serveix, en primerterme, perquè el públic pugui copsar, d'uncop, tota la varietat de matisos pertanyentsal color de la música catalana d'última jor-nada, i després, perquè els artistes apren-guin a presentar-se plegats, a fugir d'unindividualisme anarquitzant, a conèixer quetota 4lur obra individual és una aportacióa una cosa superior que els engloba : lacultura catalana.

*s*

RossEND LLA'f hS

Encarregueu els vostresimpresos artístics i co-mercials als

Tallers Gràf ícs

Patrící ArnauVerdaguer i Callís, 3, 5 i 7(DavanE del Palau de la M. Catalana )

Es la casa més perfeccio-nada en llibres ratllats, deluxe i en tota classe d'en-quadernacions. - Elegànciai economia en els encàrrecs.En cas d'urgència, dema-neu-los per telèfon 14856

GRANS NOVETAIS EN

CORBATES INARRUBABLEB

rJaume 1, 11Telèf, 11655

¡NERVIOSOS!Prou de patir inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIALS DEL DRr SOIVRÉ

la máquina d'escriure de qualitat

CASA ORBISF. FERRER AYMARClaris, 5 : Telèfon 19763

• BARCELONA

Agència exclusiva per a la venda deMIRADOR

Societat General Espanyola de llibreria

Barbarà, 16 Telèfon 12781

s w w — w — w -- —W.. ww w w

Pere Bach i I7ífa, The Works o} Pere Torroella

EI folklore a Catalunya comença, com ésnatural, amb l'estudi dcl nostre cançoner,Manuel Midà i Fontanals ; el nostre primerfolklorista, sap finament percobre el valor de la cançó po ,rpular, i hi entronca els seusAtformidables estudis de Litera-tura, teoritzant magnffficamenten el seu Romancerillo. Sense ^^1wd'empenta del Romanticisme, +^el nostre cançoner hauria tar t d A=

dat molt més a trencar l'inc f ,dit, El glaç, esmicolat amb la rri"'força d'En Milà, deixa pas v , ts

lliure, i s'inicia un camí que'

^immediatament troba se gui a tdors de talla. IEl Renaixementcatalà, àvid de treball, té ací r ^

un camp preparadíssim i no el is "w ,rmenysprea.En elsestudis de folklore ^ x̂ i val

català seguiren homes com i^ xF

Mariani Aguiló, amb el seu im-posant Cançoner; FrancescPelai Briz, amb les Cançonsde la terra, 1a Panolla, la Ro `ja i el Calendari Català;Francesc Maspons i Labròs,amb el Rondallaire i els Jocs ede la infància, i moltes altrespublicacions que fóra ociós tfora de lloc enumerar ací. ^^^ ^•

La tasca primària de ceca-lides materials, que — lògica_ t a

ment —correspon als que I ni tciaren el nostre folklore, puixxr

4que únicament comptant ambun fons sónpossibles els es^vs^tudis, fou salvada per 'En MI, x

là. ElI, iniciador d'un corrent à „ x

d'estudis, valent-se solament s ^xdels seus propis materials, sap i c steoritzar definitivament. Els a 1 é

y r^seus seguidors realitzen única-ment la tasca ci acoblar docu-ments. Del mestratge d'En Mi-là reoulien l'aspecte de collec-tor, de recercador. Damuntles dades aplegades no fam cap més estudimi disquisició. IEs limiten a arxivar. Dels folk-lore en si en fan, una finalitat. En aquestsentit no comprengueren el mestratge.

Gaietà Vidal ve al folklore trobant-lo enaquesta situació. El] és un admirador fer

-vent de la tasca de tots els que hem anome-nat i a més coneixedor dels treballs de La-bénnia. '.El folklore com a fi tampoc s'enduules seves predileccions, 'Ell empra els mate-rials—pacientment recollits—per .a atènyerfinalitats, que procurarem remarcar.

IEN MANUEL MILÀ I 'EN GAIETA VIDAL

Per explicar-nos la tasca de Gaietà Vidal,cal tenir en compte la influència directa iprofunda que havia de .produir en tots elsseus actes un home de l'envergadura d'EnMilà i Fontanals. La •correspondència, des-graciadament destruïda, d'En Vidal, dona-ria, .a ben segur, una llum 'ben apreciableen aquest aspecte de les relacions entre elsdos compatrtcis. No obstant, les relacioinsper escrit deurien ésser considerablementreduïdes pel fet que gairobé tota la vidavisqueren en contínua relació personal.

Fixem-nos, només, en els punts de con-tacte de llur vida : compatricis — vïlafrain-.quins; un xic més jove En Vidal—; cate-dràtics tots dos a la Universitat de Barce-lona ; académics a la de Bonos Lletres, bonnombre d'anys l'un president i l'altre secre-tari; junts tambié en el Conservatori delsJocs Florals de Barcelona; estiueigs simul-tanis a Vilafranca. A més cal suposar unfons comú de vilafranquinisme—els dos estroben junts en sessions del Centre Agrí-cola de Vilafranca—que perdurarà en totsdos al llarg de llurs afi•ioins, com ho provagairebé 'tota l'obra d'En Vidal, i en Em Milàels seus estudis sobre Teatre Català, Olèr-dola, el Romancer i moltes poesies. 1'er•força la convivènciahavia de traduir-se eninfluències i és, seguint la llei natural, elmés feble-En Vidal—el que rep el mes-tratge.

Hem vist •el paper que IEn Milà reprc-senta em el nostre renaixement folklòric.Gaietà Vidal tampoc creu en el documentfolklòric com a fi. !En les seves Considera-cions sobre la Literatura Popular Catalana,sosté una peregrina idea. Agrupant sota ladenominació de literatura popular, contes,rondalles, cançons, refranys, endevinalies,dites, jocs de criaturetes i costums populars,creu ell que cal recdllir-la per a una revisióa fi de treure totes les impureses. que lesimposicions que softí el poble català fins al'acabament del segle xvnl feren arribar alpoble, por a tornar-ho net de taca al mateixpoble.

No obstant aquestes elucubracions, cal ob-servar que mai per mai, En Vidal té ahfolk-lore com a fi. La novella de costums i lestraduccions del Refraner castellà es basarenen els seus coneixements folklòrics. Ajunta al'esperit observador i sistematitzant, un atanyde fugir del document encarcarat, emmido-nat i inútil.

Veus ací el principal valor de l'obra deGaietà Vidal.

LA N01'EL.LA DE COSTUMS

Tenim en compte la labor científica—aca-•dèmica—de Gaietà Vidal i Valenciano. Latasca realitzada l'exercici de la seva cà-tedra de Geografia a la Universitat de Bar-celona ; la publicació d'obres com El Cie-lo ; ets seus estudis de lingüística i de Lite-

paladino, que li semblà tan perfecta quesigma : por la copia, Cayetano \Timad la Dn_

blicació de La Divina Comèdia, segons latraducció d'Andreu Febrer feta al segle xiv.

La tasca, però, complementària d'Ein Gaie-tà Vidal, en la qual ell posà tot l'amor icura, és la novella de costums. Fou .ací onreeixí formidablement. Aquest treball, con-siderat, potser, com a secundari, constitueixla seva obra perdurable.

Tota la novellfstica d'En Gaietà Vidal re-presenta una profunda observació dels cos

-tums penedesencs. Copsà al viu la parla po-pular. Empra profusament frases i girs con-sagrats per l'ús a tota la comarca del Pene-dès. IEls tipus descrits en les seves novellessón fruit d'un estudi atent i d'una observa-ció, explicable tan sols per la 'llarga convi-vència, Rosada d'estiu, per exemple, és unanarració esplèndida dels costums penede--senes feta per un 'home que ha viscut i harespirat en l'ambient .per on descabdella laseva magnífica descripció. Per exemple, elcapítol del Viàtic portat a masia (3) reque-reix tot un temperament i és un documentque mostra la vàlua de totes les seves ob-servacions.

Vidal i Valenciano com a creador de lanovella de costums—essencialment realista—es veia precisat de posseir un extraordinarifons de costums i fórmules lingüístiques po-pulars, les quals ell sabé salvar amb claravisió. No es llançà pas a 1a improvisació sug-gestionada per 1a narració, sinó que comp-tava amb un bell aplec de dades i documents.D'ací la seva formidable collecció paremiolò-gica, que si bé no presenta el gran volumd'una recollecció que fos estudi de l'idíomacatalà, no obstant té el gram valor d'ésseruna •cosa viscuda i arribada directament delpoble—del Penedès—a les seves oïdes.

Això i el seu interessant valor literari fanque la novella de costums tot just creada —un xic tard— nasqués amb urna empenta quela deixà bastant allunyada de les impreci-sions inherents a tota formació recent.

Els inicis d'En Gaietà Vidal en el que had'ésser la seva dbra novellística els trobemen un assaig publicat, quan tenia vint-i-sisanys, en l'Album de las Familias, titulat LaPerla del Panadés (4), basat en una 'llegendamedieval penedesenca, recollida del mateixpoble ; ell ho diu : «según el viejo que melo contó».

Deixem a ell mateix que ens expliqui elseu mètode de novellar, insert a guisa depròleg de la narració Confiança en Déu,publicat en el volum La vida en el Campl'any 1867. Diu : (Fruit de molt temps ; re-súltat d'una constant observació dels cos-tums dels pagesos i demés gent que sensetreballar la terra habita en les masies i po-.bles rurals, res es trobarà en ella que anosia en tot conforme al que ha vist i sentit.Dols, alegries, institucions, festes, trajos,costums, creences, sentiments, •preocupa-cions, tot, tot existeix.,,

Això resolt mestrívolament i gairebé sen-se model—tenim en compte la novellísticacastellana--ha estat l'obra duradora deGaietà Vidal dins el nostre moviment lite.rari del segle XIX.

PERE GRASE'

(i) Aquesta obra arribà fins a la tret-zona edició.

(2) Publicat pel diari El Día, de Madrid.(3) En La Família del Mas dels Salzes.(¢) Alburn de las Familias. Periódico se-

manal. Núm I. — Barcelona, 21 d'octubrede 186o, vol. III.

L'esperit que informa tes les realitza-cions del nostre temps si projectat també

acusadament damunt les ts gràfiques. E1catàleg, el fullet, Sa revi , el simple im-près de propaganda, ten en la vida mo-derna un rol de primer la. L'home dc1carrer es veu assaltat p la publicitat, ino cal remarcar la impo noia de la tipo-grafia com a element pu ieitari.

Temen els treballs gràfid una assenyaladacaracterística, la qual nués altra que Llurefimeritat. La fulla impésa neix, viu unmoment i mor rebregr a o esquinçada.Aquesta vida fugacíssim i sense endemàpermet assajar damunt l paper totes lesmés atrevides innovacio , les quals seriaarriscat portar damunt ;ota altra matèriad'una més llarga permai noia, En els bonsimpresos, doncs, vibra ns que enlloc l'es-perit de l'actualitat.

Les arts gràfiques ha estat sensibles ales normes de l'hora. I4irs manifestacionsrecentíssimes .acusen perdamunt de tot undesig de simplicitat. A uesta voluntat desimplificació, economia ordre, orienta lesrecerques cjels moderns i^pressors. Ha pas

-sat la a la història acpell estil complicati farcit de apensades»,;al servei- del qualIcs fundicions tipogràfi es ihavien inventatuns caràcters de (letra 1 unes vinyetes ab-surdes. Aquell estil tipogràfic corresponia almodernisme arquitectbnz del nostre Eixam-pla, i avui dia encara^remema la cua perobra i gràcia d'impressirs de barriada.

Les reaccionis són srnpre perilloses, cargeneralment consisteixgn en una exaltacióde l'extrem oposat. Srtint de l'italianis-me florit i macarrònic, la tipografia anavaa parar al germanisme més pesat i despro-veït de gràcia. L'eaori^tura complicada erasubstituïda pels tipus ln.assissos ; les orlesflorejades, pels filets topats, etc. La imprem-ta amenaçava esdevenir una cosa antipà-tica i colossal, pariona, d'aquelles construc-cions de ciment arma, fredes i rebarbatí-ves, que projectaren molts arquitectes ale-ma^nys.

Foren els francesos els que en la tipogra-fia — com en tants abres ordres — saberentrobar el .punt just. Establiren la línia d'e-quilibri entre la severitat germanitzant i lagràcia llatiina. L'èsperit Lleuger i banal deParís endolcí i colorí l'estil de Leipzic. Pa-ns, quain és bo, dóna la pauta. IEn els seusmoments febles extrema la banalitat i infil-tra en les seves obres l'esperit de les pit-jors revistes del Folies Bergère.

Però França en les arts gràfiques ha tin-gut sort. París ha inaugurat una escola ti-pogràfica. Treballen per ella elsartistes iels tècnics miplors..L'edició francesa és prò-diga en obres reeixidíssimes i de les prem

-ses parisenques surten les més delicades im.pressions.

Ieo es que niiU viii-guem donar a Frainça tota la glòria de lanova tipografia. Cal comptar amb Alema-nya, i sobretot amb Nordamérica, país enel ,qual abundem els magaziines d'una per-fecció i bellesa absolutes, Però ]honor de larecerca i de la troballa ésgairebé semprefrancès.

I a casa mostra, què? A casa nostra, demica en mica, penetra el nou esperit. Elsnostres impressors generalment s'han edo.

nat només de la forma externa. Molts d'ellshain cregut que suprimint les majúsculesinicials es posaven ja a l'ordre del dia...Surten dels obradors barcelonins unes

barreges espaordidores. Abunda sobretot .1

nau estil—ordre i simplificació—cuinat amhmaterials caducats. Cal recórrer als noustipus; cal fullejar sovint els catàlegs i visi-,tar de 'tant en tant 'les fundicions1

Els nostres impressors més avisats 'topenamb un obstacle: l'avara povertà. Als co-merciants indígenes el reca gastar diners enpublicitat. Discuteixen el paper, els gravats,la tinta... IEl problema de la nova tipogra-fia és a Barcelona—com tot—un problemade bon gust general, !El dia en què existei-xin clients exigents, o tan sols compren-sius, sorgir an d'una manera automàtica etsbons impressors. ANDREU A. ARTlS

Sota elsauspicis de 1'Instituto de las Es-pañas de Nova York, i imprès a la Tipo-grafia Occitània, acaba de veure la llum elllibre The GVorks of Pere Torroella. A Ca-talan •writer of the fifteenth century, deguta la ploma del Dr. Pere Bach i Rita, pro-fessor de llengües neoilatines del New-YorkCity College.

El professor Bach pertany a la classe d'a-quells estudiosos de la mostra terra, elsquals, malgrat veure's adlunyats d'e41a du-rant llargues anyades, lliurats atasques mol-tes vegades del tot alienes a la vida delnostre país, no poden avenir-se a abando-nar les coses de la pàtria ; i de lluny, comde prop, continuen, en silenci, laborant perles nostres coses.

A mitjans del passat estiu, veiérem al'Institut d'Estudis Catalans un lector d'as-pecte estranger, treballant amb manuscritsdels segles xv-xvi. Algun dia el veiérem tam-bé a ]'Ateneu Barcelonès esmerçat em anà

-loga tasca amb el manuscrit del xv, guar-da en la docta casa. !Era el professor PereBach i Rita, que realitzava les darrerescomprovacions per a la seva obra, l'originalde la qual lliurava pocs dies més tard a lescaixes.L'obra en qüestió constitueix un acurat

i eompletíssim estudi monogràfic de l'obraliterària de mossèn Pere Torrelles, trobadorcatalà bilingüe del segle xv, cortesà d'Al-fons V d'Aragó; famós, entre altres, peraquelles Coplas de las calidades de las do-

nas, que .constitueixen una llista de penja-meints contra •el 'báll sexe.

Fa .alguns anys que IEa Rovira i Virgiliadvocava des de la Revista de Catalunya

porqué una boina part dels nostres literatsadrecessin cap als estudis històrics, en ge-neral, llurs .activitats. Per als que volgues-sin esmerçar-se en els de la història de laliteratura, gosaríem, a nio tenir altres bri

-1lants exemples en els Massó i Torrents,

Mort de "Transition"Transition era una de les revistes més

curioses i més atrevides de la jove litera-tura nordamericaina. Sortia a París. Fouaquesta revista la que publicà, entre altrescoses, uns fragments de la nova obra deJames Joyce: Work in progress. Ara, alcap d'un cert temps de la mort de la revista,el que n'era director, Eugène Jolas, consa-S -c o la -'-'f de Mencken, The amen-can Mercury, un article. •a la història d'a-quella publicació.

(rito era pas per pur atzar que Transitiones publicava a Paris. Durant els anys queseguiren a la gran guerra, la capital fran-cesa fou presa de 'la inquietud, d'un maldel segle que s'exterioritza en energia sub-versiva. Durant l'hivern I 926-27, París fouei centre de força revolucloms literàries.

Jolas explica que, en aquell temps, la li-teratur.aamericana, per bé que rica i mul

-tiforme, estava dominada pel naturalisme;mentre que la poesia ianqui era puramentdidàctica i descriptiva.

Llavors Jotas anà de París a Nova Yorka fi de urependre contacte amb les forcesdinàmiques dels Estats Unitsn, i afegeix

((La rica coloració de l'idioma americàdesvetllà em mi ]''esperança d'una inove èpo-ca en que ]'americà serà la llengua d'elec-ció de tots els anglo-saxons.»

1 de tornada e França fundà Transitiion.Segons Jolas, aquesta revista assolí de des-

truir les antigues concepcions de l'estèticai reemplaçar-les per unes de noves. Havent,doncs, reeixit en aquesta empresa, per béque la revista fos un bon negoci, havï,a aca-

bat la seva missió. Des d'aleshores, es trae-tava de consolidar les conquistes d'aquesta

campanya literària i escampar el nou idealper tot Amèrica.

Segons Jolas, el paper de la revista haurà

estat el següent«Transittion •era, primer que res, un babo.

ratori, Era la primera revista moderna dellengua anglesa que es proposava desviarla literatura del pragmatisme i donar unaexpressió creadora a la formació de la vida.Volia renovar l'estructura de la llengua iretornar-la al subconscient. Transition ha

i

aconseguit l'abolició de la barrera existententre la prosa i la poesia.»

Nicolau d'Olwer, etc., oferir-los com mod-lica la monografia de Pere Torrelles, del}r. Bach i Rita ; modélica pel contingut—

Un el qual hom descobreix un conscienciósi acurat treball d'investigació—i per la ma-nera d'ésser exposat.L'obra, adreçada als estudiosos nordame-

ricañs, poc assabentats del fet de Catalunya;comença amb un intelligent resum de lanostra història, des del comemç de l'èpocacomtal, fins a les darreries del segle xven el qual presum posa de manifest els ini-cis de la mostra llengua, la seva florida i laseva decadéncia, en 1'a darrera de les èpo-ques esmentades.

Després de la biografia de Pere Torrelles,feta tenint a la vista diversos documentsdels nostres arxius i tota la bibliografia cor.

responent, estudia en successius capítols lesinfluències estrangeres sofertes per la mos-tra literatura; la aqüestió femenina», quetan vivament tocà al poeta estudiat, i laseva reputació literària, brillamtment con-querida la en els seus temps.

Finalment, a continuació de la llista com.pleta dels manuscrits i primitives edicionscontenint obres de Pere Torrelles, amb 'abibliografia correspoinent i la primera líniade cada composició; publica les obres finsa la data conegudes, fixant-ne el text Iacompanyant les més importants, tols com.1a Tant mon voler, Maldezir de mugeres,etcétera, d'estudis bibliogràfico-crítics espe-cials i de nombroses i assenyades anota-cions.

No sabríem acabar aquesta recensió senseagrair al Dr. Bach la patriótica tasca rea_litzada amb la seva obra, tot remarcant lesdarreres paraules que traduïm del seu pre-

faci, que semblen urna crida als inostres es-tudïosos : oda literatura medieval catalanàés, pràcticament, un camp verge que espe-ra les recerques dels trebailadorsa.

JOAN GOLS

Vidal i Valenciano(Fragrnent del pròleg a la pròxima publi-

cació de l'Arxiu d'Etnografia 6 Folklorede la Universitat de Barcelona de kt col-lecció paremiològica de Gaietà Vidal i Va-lenciano)

EL FOLKLORE CATALÀ

ratura castellana ; la publicació de 1'Antolo-gia de Autores Castellanos amb un pròleghistoriant la Literatura espanyola '(i) ; elsestudis d'estilística castellana i el coneixe-ment de l'idioma espanyol, que li valen ladistinció d'ésser nomenat membre de l'Aca-dèmia de la Llengua Espanyola, compon-sació al perfeccionament no gens comú aquè havia arribat, i que culmina amb lapublicació en un homenatge a Calderón d>la Barca (a) d'una carta escrita en román

Gaietd Vidal i Valenciano

La literatura proletària

Alguna altra vegada hem parlat de lacampanya activa dels soviets per tal d'afa-vorir la literatura proletària. Heus ací, tretde la Literaturnaio, Gaceta, un report diri-git a Stalin sobre l'estat de la campanya

((La- força del nostre moviment té la sevaforça en la seva unitat internacional. Creant

una cultura socialista pel seu contingut inacional per la seva forma, portant la més

gran atenció a les particularitats originalsdel desenrotllament de cada destacamentnacional de la literatura proletària, aplicantel principi de la igualtat dels destacamentsnacionals en e1 nostre moviment, hem con-siderat ensems la Unió pansoviètiva de lesAssociacions d'Escriptors proletaris com unaorganització seguint una línia única, lite-rària i tècnica,

»En la nostra activitat estem guiats pelleninisme ; en la qüestió nacional estemguiats per les directives que ens heu donat

vós mateix, camarada Stalin.

ESPECIALITATEN LA MIDA

Jamne I, 11Telèt.11655

f\l • J1 1 R ET/^ ^ ^5((El nivell ideolagic i artístic dels escrip.

tors proletaris encara és molt baix en com.pareció amb la missió que llur classe elsimposa. Per això lluitarem amb més ener-gia encara pel futur desenrotllament delmoviment literari proletari, bandejant delnostre medi els elements inútils, vencentels obstacles i recordant-nos de les tasques

que encara nio hem complert,)(Coneixem els defectes i les febleses d' l

moviment literari proletari. Però també sa -bem que el nostre moviment s'engrandeixi s'eixampla, i us jurem, camarada Stalin,que en un pròxim futur esdevenidor, la lite,rotura proletària de la U. R. S. S. prestin.tarà al Partit i a la seva classe ub reportinforme que dirà que 1'hegemomia proletà•ria en el moviment literari està asseguradaper la perfecció artística dels escriptors dela classe obrera que creen el gram art delbolxevisme,))

AforismesEls formula René Johanmet, i qualsevol

els subscriuria.Axioma núm. I.—Quan s'ha llegit un ]li.

bre d'història, una biografia, un assaig;àdhuc mediocres, alguna cosa s'ha après;l'esperit s'ha engrandit.

Axioma núm. a.---Quan s'ha llegit urnanovella mediocre, s'ha perdut el temps i elsdiners.

No hi ha cólera pitjor que la del lectordecebut. Kant guardà tota la vida nancú-nie a Swedenborg per haver-li recomanatun 'llibre de cap valor.

1 tots 'tenim emmagatzemat algun odid'aquests, de vegades contra un crític, devegades contra un simple particular.

EL MÉS GRAN ASSORTIT DE

LLIBRES

FRANCESOS

CASTELLANS

ANGLESOS

ITALIANSels trobareu LlíbreríaFlFranc

esa 8 í 10 Ram-ancesa bla del Míá

i IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII

Adquiriu el "Quadern Blau" queacaba de publicar la

Llibreria Cafalòniasobre

1 FRANCESC MACIÀTEXT INTERESSANTISSIM

25 GRAVATS

Preu: 1.50 pessetes

E De venda a tots els quioscos i llibreries i a la

casa editora,

17, Plaça de Catalunya, 17

iIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIilllullllullllllllllllullll

En els nostres temps més que en èpoques amable i d'un sentir particularíssim, explicapassades, l'art ha experimentat amb la mà- la refinada poesia d'aquéll paisatge tendrelima agudesa les evolucions en què per llei i frondós amb tal finor, que tot i no ésserde reacció es mouen les coses existents ;preconcebuda, recorda cants d'ocells i remorrecordem que d'una vegada per sempre va i fregadissa de fulles.ésser destru'it l'academisme — aquell aca- De mans d1En Pascual i de Vayreda filldemisme teatral, am,púllós i torturat — com rebé la pintura olotina les primeres aporta-a fonament artístic. De llavors ençà, les cions de la modernitat imperant en la nos-produccions d'art han esdevingut plasma- tra época i que Marian Llavanera ambdons anímiques definidores de l'espirituali- ferma i contundent expressió revestí total:tat humana. ment la pintura nascuda d'aquella terra. Si

Josep Pujol. — Plaça

^Nt i1O iFR\ lCE

—Aquest equipatge no és el meu.—niés val que se n'acontenti, senyora.

En dies així, ja és molt trobar algun equi-patge!

(The Humorist, Londres)

Ella.—Per qué no m'ho deies que teniesdeutes? Et veia sempre amb un posat tanavorrit, que em pensava que tenies diners.

(Ric et Rar, París)

II1UÅI'-1"1ll. \\ù

A

^jI

— — M1PA@:R

LPintura olotina, encara Anecdotari d'artistes catalans a París

D'aquest fet es desprèn la unificació ar-tística mundial. L'art aplegat comunamentha cuidat de deixar sense efecte les escoles

-de països distints en què manifestaven laseva personalitat, que de vegades contri-buïa i tot a orear cert localisme tan imne-çessari com ple d'estupidesa.

No vol dir que la nostra terra, de tanfina espiritualitat com< la que més, ino. hadeixat d'acoptar aquesta avinentesa per por-tar ,ajut a la destrucció del miseriós acade-

.misme casolà que recloïa la seva acció iha emprès camí vers l'art mundial i únic

-per anar a la recerca d'aquella espiritua-lització que ultrapassa els límits del mate-rialisme humà.

La demostració més eficaç del que diemi que palesa la manera automàtica ambquè és obtingut aquest canvi destructor, la'trobem en la minva de personalitat qued'un temps einçà 'experimenta l'art japoroès,que fins a ell arriba -l'acció renovadora delveritable sentir universalment comprès.

Unicament en la part objectiva, que po-sarà de s-elleu la diferent vegetació ambquè la naturalesa vesteix la terra, en Jallum acusadora del color, i a més a més,en la desigualtat natural de les races ha-manos, .quedarà definida la personalitat pro-pia de cada país. Em arribar a aquest punt síque tenim el dret de demanar, i fins i totd'exigir, als artistes catalans, el màxim resipecte al nostre paisatge i a la llum intensaque el daura i el pondera. En arrübar aaquest punt, devem clamar perquè siguinrefusats els contagis de la pintura estran-gera que molt sovint, amb grisors mainile-vades, desvirtuen l'expressivitat de la nos-tra terra.

Allí on trobem la integritat de la nostrapintura en aquest cas, és, induibtablement,en l'art clotí, que ens dóna, gairebé sensehibrideses, 1a representació substancial dela contrada.

E1 .paisatge exuberant d'aquella terrabeneïda, obligadament tenia de fer sentirla seva poesia a éssers de la subtilitat deVerga i els Vayreda perquè fos convertidaen el romanticisme més autèntic de l'època.

De llavors als nostres dies el principi del'art olotí, que s'escau sempre en la partj)oètica del seu paisatge, ha estat interpre-tat de diverses maneres, però reservant sem-pre amb la més fervent fidelitat la seva ca-racterística capital,

Ignasi Mallol, a través d'una pintura

EI químic es fa una tassa de cafè.(Der lustige Sachse, Leipzic)

hé per un moment la força renovadora d'a-quest gran artista va fer témer per la con-servació de la personalitat d'aquella pin-tura, prompte s'esvaí aquest temor i es com

-prengué que així i tot no decau ; la sevaexpressió autèntica és tan vigorosa, que re-sisteix la impetuosa renovació arb qué Lla

-vanera aparenta colpir-la.Amb més suavitat en els procediments,

Judi iSóler contiinua per aquell camí espi-ritualitzador de Llavanera, encara que ex-pressat d'un punt de vista personal, perotambé poètic, representa encara una provamés. 1 a partir d'aquí, hom adquireix lacreença que la part fonamental de l'artolotí es mantindrà indestructible pel fet departir d'un fons real que la naturalesa infil-tra a l'esperit. Si la poesia arrela en unasinceritat, la sinceritat enforteix la poesia.

Josop Pujol, aquest jove artista que avuiporta la representació de la pintura moder-na olotina de manera no 'subjacent als mes-tres anteriors, en el seu aspecte poètic,compresa amb el sentir dels mostres dies, iexecutada amb una tècnica moderna, con-serva amb la màxima honradesa la perso-nalitat estricta de la seva terra.

Tant en el seu color com en el viucaràcter del seu paisatge, hi ha en la pin-tura ele Pujol áqueila afinitat encisadoraque aquell art exigeix d'ençà que el crea-ren els seus primers mestres. Es de doldreque aquest pintor — dit sigui de passada— no exposi més sovint les seves obres,,que a més de tenir un viu interès, manifes-ten a la vegada l'estat actual d'aquestabranca de la pintura catalana.

Junt a Josep Pujol es troba el .pintorSoler Jorba, que dintre d'un caràcter mésrealista, però també personal, segueix ambtota fidelitat, no ja respectant, sinó ponde-rant encama, la personalitat general de lapintura olotina.

Es obvi de remarcar l'art que més fàcil-ment pot definir 1'exelusiva personalitat dels

pobles, no és fàcil de trobar-la entre elsartistes de les grans ciutats on els am-bients tendeixen a igualar-se, sinó en l'artque precedit del paisatge o de la seva subs_t.ancialitat, es conserva apartat d'elles . Delcointrari seria desitjar que fos obtïmgudaper un determinat tecnicisme que fàcilmentrecauria en un sistema amanerat que ex-clouria en la seva totalitat el dinamismeespiritual de ]'época,

ANCEL FERNÁNDEZ

icH

/' í

—Vol ajudar-me a alçar-me?—No tinc prou força.—Doncs segui, que xerrarem una esto-

neta.(Lustige Blatter, Berlín)

Lluís Jou i Anatole FranceLluís Jou va arribar a París i es va po-

sar a gravar el 'boix així que va baixar deltren. 1 grava que. gravaràs. De dia, asse-gut sota les ombres del jardí del Luxem-burg, un burí a la mà i un tros de fusta al'altra, anava matant les hores fent rellis-car l'eina per la dura matèria. De nits, enla seva petita carnbra, sota un mal llum depetroli, seguia incansable la seva tasca. Pe-rò la vida era difícil. Tot just arribat a :agran capital, desorientat,sense altres amics queuns quants catalans totsells joves i desconegutsencara, no trobava capsortida pels seus boixos.

I els dics passaven tris-tos i sense diners, obli-gant-lo a una bohèmiainvoluntària, aquesta bohèmia que paralitza lesfuncions de l'estómac iaviva les del cervell.

I el lloguer de la sevacambra, sense pagar dedues o tres mesades, obli-gà al seu propietari a dira En Jou que havia demarxar. Però on voleuque anés IEn Jou amb lesseves fustes i sense di-ners? No, En Jou no yo-ha anar-se'n. L'amo delpis va començar per treu-re el llit de la seva habi-tació. IEn Jou, no obs-tant, no se n'anava. Hihavia en aquella cambral'essencial: una taula iuna cadira. Per gravar jam'hi havia prou. Li tne-gueren també aquests mo-bles i En Jou no va mar-xar encara. S'assegué aterra i grava que grava-ràs.

Uin dia els seus amics,estranyats de no veure'lmai pel Luxemburg i pelcafè, varen inquietar-se ise n'amaren a casa seva,on foren ben mal rebutsper madame la concierge.1 quan trucaren a casaseva, en el darrer pis, unaveu molt feble els respon -gué : id bEndavan ...

I es' trobaren En Jouestes a terra, rodejat delsseusboixos, però exte-nuat, magre, pàl•id i sense forces, la barbacrescuda de sis o set dies i els ulls vidrio-sos com els d'un moribund.

I amb penes ï trebal'Is els vd explicar quefeia cinc dies que no havia manyac res, ique no tenia ni forces d'aixecar-se i que sino haguessin vingut els seus amics s'hau-ria mart com un ocellet. iE1 varen baixara rm restaurant que hi havia sota casa seva,on 'En Jou, esperant que ]i servissin el di-mar, va devorar àvidament tota una panerade pa.

Refet d'aquest tràngol, Jou retornà .a gra-var cada dia al Luxemburg, i les butxa-

ques de la seva americana plenes d'einesque li foradaven la roba i de fustes que l'hideformaven, anava pacientment gravant,sense fer cas de res més, ni de la gent quese'l miraven ni de les dotze hores que toca-ven per .a cridar la gent a dünar.

I les misèries tornaren a caure sobre elnostre home que, impassible com un Buda,ni tan SOI S se n'adonava,

Un dia, un venerable senyor amb unesbarbes blanques va aturar-se davant seu.Agafà una cadira i va estar-se llargues ho-res contemplant-lo com treballava.

—Em permeteu mirar el boix que esteugravant?

--Comment done! —féu iEn Jou allargant-li la fusta gairebé acabada.

E1 senyor se la va mirar i remirar, i entornar-I "hi, li digué bo i donant-li una tar-geta.

;Passeu demà per casa meva. Està moltbé el que feu i jo us podré donar feina,

Jou va regraciar-lo, es posà la tarja a labutxaca sense ni tan sols mirar-la i va se-guir gravant. I mai més no va recordar-sedel bon senyor fins al cap d'un mes, queper casualitat la famosa targeta va caure-lide la butxaca. Un amic la va collir.

—Caram, quins amics que tens!—li diguéen llegir-la.

--Què vols dir?—Però és que tu el coneixes?—A qui?—A l'.Anatole France.

II LUSTRÉ PixinLOT JIS JOU.

Pa Ç

Jou es quedà lívid. Va arrencar dels ditsdel company la cartolina i corrents se n'anàcap a casa seva a cercar uns quants gravatsi a portar-los .a casa Anatole France.

D'allí en va sortir amb uns quants milsfrancs a compte de la celebritat que des d'a-quell moment va començar a ]luir en lavida d'aquest català, que conquistà Parísajudat pel seu talent i encoratjat pel char-mant autor de La Rótisserie.

Villà i el dinosaureL'excellent pintor Villà, a més d'ésser un

company agradabilíssim i un complert gent-leman, és un d'aquells homes tan meticu-

losos i ordenats. N'és tant, que tot ell dónala impressió que acaba de sortir de la capsa,que estava endreçat en algun lloa, i quequan el trobeu acaba de sortir dei seu es-toig,

En Villà és un gran fumador de pipa iun gran viatger. Ha corregut totes les Amè

-riques i mig Europa, i sempre, fins actual-ment quan ve a Barcelona des d'Arenys deMar on viu, porta una capsa sota el braçamb les seves pipes preferides i el tabacnecessari.

Domes bé, malgrat d'ésser un home tanordenat, IEn Vi!llà ha tingut la distracciómés gran que es pot tenir al món.

Abans de la guerra va fer un viatget aAlemanya.

Per aquelles terres, va conèixer un savigeòleg que es dedicava a la prehistòria sen-se fer mal a ningú. Com que En V•illà per

damunt de tot és un xicot que es fa simpà-tic fins d'un alemany, el savi no va tardargaire a obrir e1 cor al nostre pintor, 1 licontà que en unes esplanades properes a lafrontera polonesa havia trobat, o millor dit,

ndescobert, l'esquelet d'u animal antedilu-vià que era sens dubte un dinosauri.

I l'alemany i el català emprengueren elviatge a les regions indicades, on el saviteutó havia ja començat unes excavacions.Efectivament, trobaren encastats a les pa-rets d'unes grutes els ossos monumentalsd'un animal antediluvià : un dinosauri.

Però vingué la guerra. El savi, com a bonalemany, es va allistar i digué a En Villà

—Si jo em moro, vós us cuidareu de do-nar a conèixer el meu descobriment. Ningúno en sap res. Aquí teniu els plans del llocon es troba el dinosauri.

I diu que als pocs dies de portar 1'uni-forme el varen matar junt amb dos o trescents mil altres savis alemanys.

I ara ve el bo. Em Villà, aquest hometan tocat i posat, aquest ihome que ha donatla volta al món sense perdre mai el Nordni -l'estoig de les seves pipes, En Villà perdéels plans del lloc on es trobava l'animal, icada vegada que el veuen els seus amics,pensen amb tristesa que aquest home or-denat no s'ha 'pogut escapar de perdre undinosaure que diu que feia vint-i-cinc metresde llarg per cinc d'alçada.

Control de semblançaSolà eraescultor abans d'ésser pintor:

Tenia un petit taller a Montparnasse, enaquella època feliç en què els carnissers icls adroguers de París es feien fer um busto un retrat per a cobrar els biftecs que elsartistes e1 quedaven a deure.

Un dia, en el barri d'IEn Solà, va morir-se un noi. 'E1 pare (un home gran i groscom um Sant Pau), desconhortat, volia teniruna escultura del seu fill, ï .preguntant peraquí i demanant per allà, entre ]'adrogueri el carnisser li varen dir,Aneu a trobar el senyor Solà, que és

un escultor molt bo i que us farà el quevoleu .

I el nostre home es presentà al taller.—Se m'ha mort un noi. —d el pobre pare

es posà a plorar com urna criatura. Un copl'emoció fou calmada, el pobre senyor vaexplicar a En Solà que volia que •li fes unbust, que ell li donaria cinc o sis fotogra-fies del difunt, i que de més a més assisti-ria al treball, a fi d'anar-lo orientant, jaque ell, si sabés fer uestàtuesa, el faria dememòria.'

En Solà li va dir que ]i costaria cinccents francs i el senyor pa dir que estavabé. 1 tot traient-se una colla de retrats, vaposar-se a plorar altra vegada.

Durant runa setmana, sempre amb el .paredarrera seu que l'amoïnava a cada instantmirant-lo treballar, el bust va acabar-se.

—Qué li sembla ?—va preguntar al client,–]Aquesta tarda l'hi diré.I en efecte, en havent diinat, el pare des-

conhortat aparegué al taller amb una capsade capells a les mans. Curosament en tre-gué un flamant bombí negre i amb gramserietat el posà sobre el cap del bust delseu fill.

Per una d'aquelles rares casualitats, elbarret entrà just. El pare arrencà un plor.

—Es e11.., és ell . Es ell mateix !Es tregué de la cartera cinc cents francs,

cls donà a En Solà i li digué--Es ben bé ell! Si el barret no li hagués

entrat, no us pagava pas .l'escultura,LLUÍS ELIES

ADRINASMobles modernsSales d'exposicionsTeles De Te KuObjectes per a regal

Diagonal, 4 6o.-Barcelona.-Telèfon 73963

a.1

—'E1 teu fill, oi? Ja es veu : té els ullsidèntics que sa mare,

(Pages gaies, Yverdon)

L'7ITIQ V S L\PIN \PAtzts : ntaoxxv

La muller.-Aquesta xicota té una caraesplèndida !

El nmrit.—IEs veritat, ara em fas ado-fr1r que de cara també és esplèndida!

(London OQinion, Londres)

—Ah, si jo tingués vint anys menys!—No li serviria de res. Jo encara no hau-

ria nascut.(Le Petat Journal, París)

/___• ~^ i J—No creieu que tenim una bona cui-

-Quin espant m'has donat! Mira: o nora?canvies de pijama, o mudes l'empaperat ! —En el terreny moral, sense cap dubte.

(Candide, París) (The Hmnorist, Londresl

—La culpa és vostra. Jo fa vint -i-cincanys que condueixo...

—Doncs jo en fa cinquanta que vaig apeu.

(Pagel gaies, Yverdon)

Balneari

de

CARDÓ(PROVINCIA DE TARRAGONA)

Altura: 650 metres sobre el nivell del mar

Temporada oficial: 24 de juny a 24 setembre

Nou propietari; SALVADOR SAMSÓDirecció; FELIX BARGUÑÓ

Prodigioses aigües, les més nitroge-nades i arsenicals d'Espanya. Malal-ties dels bronquis, pell, budells,

neurosis i diabetes. .

Situació meravellosa, clima sec, es-tabliment rodejat de bosc. Pensió

completa des de 15 pessetes.Habitoclons des de 4 pessetes

Xalets per a famílies

Tots els dies auto a Cardó a l'arri-bada a Mora la Nova, del ràpidsortida de Barcelona a les 8,27 matí.Referències: S. SAMSb, Pòrtic MercatSt. Josep, 4 - Telèf.18235 • De 4 a 8 tardaFarmàcia Garreta, Rambla Catalunya, 81"La Ideal Samaritana", Arcs, núm. 10

A MONTSERRAT EN AUTOM061LServei diari i sense transbordaments. Sortida Plaça Uni- 7 5versitat. SERVEI POPULAR; Sortida de Barcelona: 6'30 matí.Anada i tornada, inclòs Timbre de l'Estat .... . . . ..... .. Pies.SERVEI REGULAR, Sortida de Barcelona a les 8 del matí, bitllet d'anada i tornada, 12'30 ptes.NOTA: Les tornades són valedores per al dia que es desitgi. - Per encàrrecs i bitllets; Rambla

de Cataluña, 52, pral., Telèfon 10232.

tra, la de la platja del Lido a Venècia, modeld'orientació i bon gust. Creiem que les foto-grafies ja diuen prou perquè calgui est • ndre'sen el comentari.

Un altre vici molt particular que hem cons-tatat en tes nostres platges, és el costum que

hi ha d'avançar unes casetes a les altres,arribant a l'exageració de ficar-les dintre el marper tenir el primer Iloç assegurat, deixant per-dre uns quants metres de platja.

Aquestes poques observacions són prou peravui, i si la consciència ciutadana ajuda a quees portin a la pràctica, el bon gust en quedaràsatisfet i el turisme servit.

LLUÍS MUNTANYOLA

! ^f^ !

una tribu de nòmades, acampen en les platgesmilers ele ciutadans més o menys esportius.

Casetes de canya, tendes de campanya, om-brelles vistoses, uns cops un simple llençol i

d'altres el mateix automòbil, fan les feines decasetes de bany, i tot plegat dóna una im-pressió de formigueig. Però cal convenir queaixà fa un xic d'angúnia a un esperit sensible,i és un deure envers el turisme mirar decorregir el desordre amb què es manifesta.

Les nostres platges, encara que partides perles vies dels ferrocarrils, són susceptibles detenir un millor aspecte observant unes quantesregles de bon gust.

Les casetes de bany haurien de collocar-sede manera que seguíssin l'orientació de la platja,mai la de les vies del ferrocarril. De cabdalimportància és lluc color. El blanc i el blauhan d'ésser els preferits pels esports de mar.Els colors vermells o gras són poc recomana-bles perquè es confonen amb la sorra o roques

de la platja, i encara són menys recomanablesles casetes pintades a quadros o adornades ambdibuixos artístics.

Les casetes han d'ésser collocades ordena•dament i en fileres. Reproduïm avui dues foto-grafies: una, d'una platja desordenada; l'al-

MADRID: PLAÇA DE LAS CORTES, 6.—BARCELONA: VIA LAIETANA, 2Línia setmanal Gran Exprés: BARCELONA, CAD1Ç, CANARIES

Dissabte, dia la, a les 12 hores, sortirà de Barcelona, directa cap a Cèdiz, la moderna motonau:

CIUTAT DE SEVILLAsortint dilluns de Càdíz cep a Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.

Esplèndides cabines de 1., 2. i 5. classe. Departaments de luxe amb saló dormitori, dos llirs i cambra debany - Cabines individuals - Capella - Barberia - Bar Saló de música i fumador - Amplies cobertes de passeigi veranda.

LINIA DE FERNANDO P00sERVEI RÁAPID DE VAPORS ENTRE ESPANYA I ELS TERRITORIS ESPANYOLS DEL GOLE DE GUINEA

EL VAPOR LEGAZPIsortirà el dimecres dia aS de Barcelona, el 16 de València, el s7 d'Alacant, el 18 de Cartagena i el 20 de Càdiz,Cap a Las Palmas, Tenerife, Río de Oro, Monrovia, Santa Isabel, Fernando P00 i territoris continentals, esca:Sant a Bata, Rogo, Benito i regressant per San Carlos i Santa Isabel a Canàries, Cèdiç, Cartagena, Alacant,València i Barcelona,

:nnoumuuuuumunuuulmuuuuuunmuumnumumnuuuuunmmmulnlmuuuunuui

Vialges Marsans, 1 A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acorn-

1 - Peregrinacions, etc.

INFORMES1 PRESSUPOSTOS GRATIS

PLATGESAvui a Barcelona els trens de la costa surtin

atapeïts de banyistes i les carreteres són ma-terialment farcides d'automòbils.

Però aquest moviment de la nostra gent hanascut orfe de guia i orientació prèvia, i perla mateixa raó, impregnat de desordre i imdi-vidualitat. De Sitges a Caldetes, talment com

-QUAN VIATGIaprofiti els avantatges de la nostra cadena d'hotels

._

La major or anització hotelera'd'Espanya Ii ofereixJ gles majorsgaranties d'una estada agradable en

a ualsevulla ciutat onposseeixi un hotelHotel Orient . . . . . , , . . , . 25o habitacions loo banysA BARCELONA . . • • Hotel Espanya . . . . , . , , . , , ° ., 150 » 50 »

A BILBAO . . . . . . Hotel Cantor'. . . . , . . . . . . , . 2oo Zooloo » 50 »»A VALÈNCIA . . . . . hiusa, Hotel Victòria , , . . , , , , , . 3o »A TARRAGONA . . . . Hotel Europa, , . . . . . . . . . . 75 »8o 5o »A ALACANT . . . . Hotel Palace. , . . , . . , . , . , ,A CÁDIZ . . . . . . Hotel de la Playa (temporada 1 de juliol 30 setembre). 15o » loo »A ALCALÁ DE GUADAIRA 30 25 »(SEVILLA) . . . . . Hotel Oromana . , . , . . . , . . . .A PALMA DE MALLORCA. Café-Restaurant-Brasserie «Born»,En fofs aquests hotels (robarà especial acollida, estada coniorfable, cuina de qualífaf í preus moderatsHUSA segueix augmenfan4 la seva cadena d'hotels per 4of Espanya, fins que la seva organifzacíó abasti completamentfofes les ciurafs més imporfanfs d'Espanya

MPRESOS COSTAAsalto, 45—Barcelona