Avui tornem a l’escola, segur que molt contents després de celebrar les festes de nadal amb la família.

El tió i els reis segur que ens han portat molts regals, i tenim ganes d’explicar-ho als nostres companys. aquests dies també hem estat amb els pares, avis, tiets, cosins... i segur que ens ho hem passat d’allò més bé.

Pensem en tot el què hem fet, en tot el què hem rebut, en com en som d’afortunats per la família que tenim... i sapiguem dir: Gràcies!

Comencem l’any canviant la nostra manera de MIRAR i ESCOLTAR... Volem aprendre a SENTIR el què ens diuen, a fer cas del què veiem i saber MOURE’NS per canviar-ho... perquè som capaços!

ESCOLTEU I APRENEU LA CANÇÓ “LA FESTA DE LA PAU” DE LA DAMÀRIS GELABERT.

Si tingués la màgia d’un magde les bales faria flors,dels fusells, trombons i fagotsi dels trons, poemes d’amor.Si tingués la màgia d’un magde la gana faria blat,dels canons, prismàtics gegantsi dels tancs, camions de gelats.Si tingués la màgia d’un mag,dels soldats en faria clowns,dels tinents, ocells de paper,ballarines o castellers.Si tingués la màgia d’un mag,de les mines faria daus,de les bombes, jocs malabarsi dels corbs, coloms de la pau.

Saps què vol dir ser HUMIL?Senzill? Envejós? Orgullós? Agraït? Natural? Dir males paraules? Amable? Ser el primer de tot i

sempre...?

Parleu-ne uns minuts tots junts i després farem uns minuts de SILENCI

Mentre escoltem la música que us apareixerà en aquest enllaç...

https://www.youtube.com/watch?v=luRkeDCoxZ4&index=8&list=PLuaZRqnBYUg6Ls_phXXf9SuAu0ZE3bDzV&spfreload=10

penseu si algun cop heu sigut poc humils... si algun cop us heu fet els “xulos” davant els

companys...Creieu que els ha agradat als altres?

Quan la mestra aturi la música, doneu-vos les mans i digueu PERDÓ... procurareu ser humils, oi?

LA TORTUGA I LA LLEBRE

Un dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d'una tortuga.

 La tortuga, rient-se'n, li va replicar:

- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.

I la llebre, totalment convençuda de que alló era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposès el camí i la meta.

A l’arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquila cap a la meta.

En canvi, la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com n'era d'enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí,i es va quedar adormida.

Quan es va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava a punt d'arribar a la meta. Va córrer i córrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.

Oi que ja saps qui són?En Gegant a vegades, no tracta gaire bé als seus amics: es creu

que ell és més fort i els pega, els pren les coses... et sembla bé el què fa?

A l’humil, se’l veu sempre content i alegre.

SANT FRANCESC COLL

ESCOLTEU I APRENEU LA CANÇÓ “LA FESTA DE LA PAU” DE LA DAMÀRIS GELABERT.

Si tingués la màgia d’un magde les bales faria flors,dels fusells, trombons i fagotsi dels trons, poemes d’amor.Si tingués la màgia d’un magde la gana faria blat,dels canons, prismàtics gegantsi dels tancs, camions de gelats.Si tingués la màgia d’un mag,dels soldats en faria clowns,dels tinents, ocells de paper,ballarines o castellers.Si tingués la màgia d’un mag,de les mines faria daus,de les bombes, jocs malabarsi dels corbs, coloms de la pau.

Donar gràcies és un gest senzill. donant les gràcies reconeixem el que els altres fan  per nosaltres, un gest d’humilitat.

Els qui ens fixem en Jesús, donem gràcies a Déu per tot allò que tenim, per tot el que som, per tota la creació i per tota la gent que ens envolta.

Jo dono GRÀCIES per...

Jesús es va anar fent gran. tothom l’escoltava i tenia curiositat pel què explicava.

Un dia, uns nens encuriosits es volien acostar a Jesús, però els més grans, no deixaven que s’acostéssin per por que el molestéssin.

Jesús s’enfadà i digué: “deixeu que els nens s’acostin a mi; no els ho prohibiu...”

A Jesús li agradava explicar coses i que tothom l’escoltés amb atenció: grans i petits!.

Vosaltres, escolteu els vostres pares? I els vostres amics? I a la classe?

Sabem demanar ajuda o ens pensem que ja ho sabem fer tot nosaltres sols?

PAU

Els canons, de neu.Les pistoles, d'aigua.Els soldadets, de plom.

Que totes les batallesque les guerres i les porssiguin a partir d'aracaducats malsons.

Els canons, de neu.Les pistoles, d'aigua.Els soldadets, de plom.

ISABEL BARRIEL

ESCOLTEU I APRENEU LA CANÇÓ “LA FESTA DE LA PAU” DE LA DAMÀRIS GELABERT.

Si tingués la màgia d’un magde les bales faria flors,dels fusells, trombons i fagotsi dels trons, poemes d’amor.Si tingués la màgia d’un magde la gana faria blat,dels canons, prismàtics gegantsi dels tancs, camions de gelats.Si tingués la màgia d’un mag,dels soldats en faria clowns,dels tinents, ocells de paper,ballarines o castellers.Si tingués la màgia d’un mag,de les mines faria daus,de les bombes, jocs malabarsi dels corbs, coloms de la pau.

CONNECTA’T AL MÓN…CONNECTA’T AL MÓN…

NENS I NENES QUE EN LLOC D’ANAR A L’ESCOLA, HAN DE TREBALLAR PERQUÈ ELS PARES NO TENEN PER DONAR-LOS DE MENJAR.

HOMES I DONES QUE TREBALLEN MOLTES HORES PER POCS DINERS, QUE VIUEN AMB POC PERÒ S’AJUDEN ELS UNS ALS ALTRES PER PODER SOBREVIURE.

FAMÍLIES SENSE CASA, QUE VIUEN COM PODEN AL CARRER, AMB POC O RES PER MENJAR.

PERSONES DIFERENTS, DE DIFERENTS CULTURES I RELIGIONS, QUE NO PERDEN L’ESPERANÇA I CREUEN QUE ÉS POSSIBLE UN MÓN MILLOR.

OBRE ELS ULLS… HO VEUS TOT AIXÒ? QUÈ POTS FER TU PER TOTS ELS QUE VIUEN AL MATEIX MÓN QUE TU?

Era l’hora del pati i uns quants nens i nenes de la classe dels “Tigres”, jugaven a matar conills.

La Carla, s’acosta a la Maria que tenia la pilota i li demana si pot jugar amb ells:

No Maria! tu no pots jugar amb nosaltres perquè no saps tirar bé la pilota i sempre que t’hem deixat jugar, ens has fet perdre! nosaltres sí que en sabem de jugar a a matar conills i sense tu, guanyarem als de la classe dels coales!

La Maria va apartar-se molt trista i decebuda dels seus companys!

Vosaltres, jugueu tots junts? deixeu que tots els companys juguin?

Com et sembla que estan les persones que viuen en països que hi ha guerra? Com els podem ajudar?

ESCOLTEU I APRENEU LA CANÇÓ “LA FESTA DE LA PAU” DE LA DAMÀRIS GELABERT.

Si tingués la màgia d’un magde les bales faria flors,dels fusells, trombons i fagotsi dels trons, poemes d’amor.Si tingués la màgia d’un magde la gana faria blat,dels canons, prismàtics gegantsi dels tancs, camions de gelats.Si tingués la màgia d’un mag,dels soldats en faria clowns,dels tinents, ocells de paper,ballarines o castellers.Si tingués la màgia d’un mag,de les mines faria daus,de les bombes, jocs malabarsi dels corbs, coloms de la pau.

Dia Escolar de la no-violència i la pau (DENIP)

Sabeu perquè el colom blanc amb una branqueta d’olivera al bec és el símbol de la pau?

Diu la bíblia, que Déu estava enfadat perquè hi havia persones que no cuidaven la terra. Per això va escollir a Noè per construïr una arca abans que tingués lloc el diluvi universal, que inundaria tota la terra.

A dins l’arca, hi pujaren la seva família i una representació de tots els animals de la terra i així asseguraria que quan acabés el diluvi, la terra es podria tornar a repoblar.

Després de 40 dies de pluja, tot estava inundat i l’arca navegà per les aigües. Un dia decidí enviar uns ocells per veure si podien baixar i al tercer intent, un dels coloms retornà amb una branca d’olivera a la boca indicant que hi havia terra seca.

Llavors, la família de Noè baixà de l’arca i començà una nova vida, en pau i tranquil·litat. Des de llavors, el colom amb la branqueta, són un símbol de pau.

Volem baralles? No!Volem males cares? No!Volem paraulotes? No!Volem armes? No!Volem enveges? No!Volem la guerra? No!

Volem somriure? Sí!Volem escoltar? Sí!Volem ajudar? Sí!Volem abraçar? Sí!Volem parlar tranquils? Sí!Volem la pau? Sí!

Senyor, fes-nos portadors de pau!