El llibre Llengua+, per al quart curs de Primària, és una obra col·lectiva, concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

TEXTJordi Bosch Meritxell MartíEva Mengual

ASSESSORAMENT Lluís Payrató

IL·LUSTRACIÓ Gabriel Salvadó Jordi Baeza

EDICIÓLaura Coma Carme KellnerEva MengualAlba Vila

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIALDE PRIMÀRIAMaite López-Sáez Rodríguez-Piñero

Tasques i destreses comunicatives

NOVA

EDICIÓ

PRIMÀRIA

Presentació

és el nou projecte de Grup Promotor / Santillana destinat a mestres que busquen una nova manera d’ensenyar llengua.

presenta un ENFOCAMENT FUNCIONAL de l’aprenentatge, de caràcter més comunicatiu, que se centra en les destreses bàsiques (parlar, escoltar, llegir i escriure), i deixa en segon pla els continguts de caràcter conceptual. S’hi proposa un treball per tasques que facilita aquest enfocament, ja que l’alumnat sap què fa i per què ho fa.

té una ORGANITZACIÓ FLEXIBLE que permet al docent decidir no només què ensenya, sinó també en quin moment i de quina manera ho ensenya. El material s’estructura en blocs de tasques i tallers, que es poden combinar lliurement.

Els blocs de tasques constitueixen l’element central del material, ja que apunten als aspectes essencials de l’àrea. Es distribueixen d’aquesta manera:

COMUNICACIÓ ORAL

COMPETÈNCIA LECTORA

ESCRIPTURA

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

Els tallers es desenvolupen en fitxes de treball breus i pràctiques, i serveixen de complement a les tasques. A quart curs s’ofereixen el Taller d’ortografia, el Taller de gramàtica i el Taller de vocabulari.

afavoreix un APRENENTATGE ACTIU, en el qual la motivació i l’emoció són premisses fonamentals. Per això, Grup Promotor / Santillana proposa un material que combina l’oral i l’escrit, l’individual i el col·lectiu, el joc i la creativitat...; un material que va més enllà de la lectura i la resolució d’activitats: l’alumnat manipularà materials, parlarà en públic, farà servir suports diferents per produir textos i podrà crear un dossier personal amb els seus treballs.

A les pàgines d’aquest llibre trobareu unes icones que fan referència a elements fonamentals per desenvolupar les activitats:

Àudio. Gravacions creades especialment per al bloc de Comunicació oral.

Sobre de materials, que conté imatges i suports necessaris per desenvolupar tasques concretes.

Retallables que cal fer servir per completar algunes activitats.

Quadern. Activitats que cal fer en un full a part o a la llibreta.

Taula de continguts

COMUNICACIÓ ORAL COMPETÈNCIA LECTORA ESCRIPTURA

TASCA 1. Explica com és un familiar

TASCA 2. Descriu un animal de companyia

TASCA 3. Fes un encàrrec

TASCA 4. Explica un joc de taula

TASCA 5. Descriu un edifici singular

TASCA 6. Explica un record

TASCA 7. Exposa la teva opinió

TASCA 8. Comenta una pel·lícula

TASCA 9. Fes un reportatge radiofònic

TASCA 10. Representa un monòleg

TASCA 1. Notícia breu: Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls

TASCA 2. Descripció d’una ruta: La Via Verda de les Terres de l’Ebre

TASCA 3. Narració d’aventures: Viatge en globus

TASCA 4. Poesia breu: Instruments poètics

TASCA 5. Auca: L’auca del llibre

TASCA 6. Text històric: Les termes

TASCA 7. Reportatge: Les zones blaves

TASCA 8. Anunci: Un anunci planetari

TASCA 9. Text teatral: Mar i cel

TASCA 10. Presentació d’un personatge: El fantasma Anselm

TASCA 11. Frases fetes i expressions: Més clar... l’aigua!

TASCA 12. Lectura de la imatge: ...I tu què hi veus?

TASCA 13. Llegenda: L’Atlàntida

TASCA 1. El diari personal

TASCA 2. La narració de ciència-ficció

TASCA 3. El text científic

TASCA 4. Descripció d’un mitjà de transport

TASCA 5. El cartell

TASCA 6. L’opinió personal

TASCA 7. La descripció d’un mateix

TASCA 8. La ressenya d’un llibre

TASCA 9. El resum

TASCA 10. Biografia d’un familiar

TASCA 11. Un itinerari

TASCA 12. Missatge de correu electrònic

TASCA 13. El poema

TASCA 14. El text informatiu

TASCA 15. El programa d’actes

COMPETÈNCIA LITERÀRIA TALLERS

TASCA 1. Estructura del text narratiu: Com s’escriu una història

TASCA 2. Personatges i rols: Els «bons» i els «dolents»

TASCA 3. Tipus de narradors: Què sap el narrador?

TASCA 4. Personatges fantàstics: Amb ales, banyes o peülles

TASCA 5. Poesia: Ho direm amb versos

TASCA 6. Cançó: Poemes o cançons?

TASCA 7. Biografia: Una vida novel·lada

TASCA 8. Biblioteca escolar: Una illa de llibres dins de l’escola

Ort

ogra

fia

FITXA 1. Accent obert i tancat

FITXA 2. Accentuació de paraules agudes

FITXA 3. Accentuació de paraules planes

FITXA 4. Accentuació de paraules esdrúixoles

FITXA 5. L’accent diacrític i la dièresi

FITXA 6. Puntuació: el punt

FITXA 7. Puntuació: la coma

FITXA 8. Puntuació: dos punts i punts suspensius

FITXA 9. Els signes d’exclamació i d’interrogació

FITXA 10. La puntuació dels diàlegs

FITXA 11. Les consonants mudes

FITXA 12. La h

FITXA 13. Els dígrafs

FITXA 14. Les majúscules

FITXA 15. Les grafies l, ll i l·l

FITXA 16. Les grafies b/v i mb/nv

FITXA 17. La s sorda i la s sonora

Gra

màt

ica

FITXA 1. El gènere i el nombre del nomFITXA 2. Tipus de nomsFITXA 3. L’adjectiu. Concordança amb el nomFITXA 4. L’articleFITXA 5. Demostratius, possessius i numeralsFITXA 6. Els pronomsFITXA 7. El verb i les conjugacions verbalsFITXA 8. El verb i els temps verbalsFITXA 9. L’oracióFITXA 10. Tipus d’oracions

Voca

bula

ri

FITXA 1. Els camps semànticsFITXA 2. Les famílies de paraulesFITXA 3. Paraules primitives i paraules derivadesFITXA 4. Derivació: prefixosFITXA 5. Derivació: sufixosFITXA 6. Paraules compostesFITXA 7. Paraules homònimesFITXA 8. Comparació i metàfora

COMUNICACIÓ ORAL

CO

MU

NIC

ACIÓ

ORA

L

1

1 Escolta l’enregistrament i respon les qüestions següents:

• De quin familiar parla la protagonista de l’audició?

• Quins trets físics destacaries d’aquest personatge? Escriu-ne tres:

• Com es descriu la seva manera de ser? Apunta’n tres característiques:

• Quines aficions tenia?

• Com vestia?

• Què li va succeir al final de la seva vida?

TASCA 1. Explica com és un familiar

Nom Data

Pensa en els membres de la teva família amb qui tens més contacte. Quin podria representar, per tu, un exemple de persona...

...dolça? ...simpàtica?

...treballadora? ...seriosa?

...enginyosa? ...intel·ligent?

...tossuda? ...forta?Explica a un company o companya els quatre exemples que has vist més clars i exposa-li els arguments de la teva tria.

PENSA-HI I PARLA’N

2

2 La descripció que has sentit és plena de comparacions. Fixa’t en aquestes imatges i explica amb quin detall de l’audició es podrien relacionar:

a

b

c

d

1. Escull un familiar i porta’n una fotografia a l’escola.

2. Organitzats en equips de quatre persones, explica als companys com és el familiar que has escollit. Recorda: aspecte general, trets físics, manera de ser i de vestir...

3. Al final de la teva intervenció, respon les preguntes que et puguin fer sobre aquesta persona.

4. Escolta la valoració que fan els companys de la teva intervenció. Valora tu la seva responent aquestes qüestions:

CONTINGUT CORRECCIÓ ENTONACIÓ

La descripció segueix un ordre clar i permet fer-se una idea del protagonista?

Utilitza vocabulari ric i divers? Fa servir comparacions?

S’expressa de manera entenedora?

PREN LA PARAULA

a b

c d

COMPETÈNCIA LECTORA

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • N

OTÍC

IA BREU

TASCA 1

Nom Data

1

Fes una llista de deu activitats que podries fer a la platja i encercla les tres que t’agradin més:

I ara, per anar-hi ben preparat, anota els estris que t’hi enduries:

ABANS DE COMENÇAR...

A partir de l’1 de juliol i fins al 31 d’agost, a Banyuls de la Marenda (al Rosselló), es podrà «passejar» pel mar, en una visita guiada per damunt del fons marí.

Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls

A questa passejada aquàtica s’inicia a la platja de Perafita, dins de la Reserva Natural Marina de Cervera-Banyuls. Allà s’ha adequat un espai per fer immersió i descobrir els ecosistemes de la Costa Vermella.

Amb un neoprè lleuger, un tub i unes aletes, es podrà gaudir del fons marí al voltant de les roques i entre la posidònia, amb tota la vida submarina que s’hi amaga. Aquest itinerari lúdic i científic, senyalitzat al llarg de 250 m de longitud, permet descobrir la biodiversitat del fons marí seguint el caminet traçat per boies. A cada boia trobarem un cartell sub-mergit que explica quines espècies hi podem trobar a prop. En total hi ha cinc boies amb cinc cartells informatius.

Flora i fauna del Caminet

Aquest espai marítim està poblat, sobre-tot, de posidònia, una planta que manté viu el fons marí. Enmig de la posidònia es poden trobar moltíssims peixos, típicament mediterranis, com el moll, l’escórpora, el cabot, el congre, la guiula, etc. Igualment s’hi poden veure mol·luscos, com les os-tres, els musclos, les orelles, els eriçons i els cargols de mar, i les escopinyes, com també pops i sèpies. Quant als crustacis, hi observarem gambes, llagostes, llamàntols i crancs.

Servei educatiu i de lleure

L’observació i la descoberta de totes aques-tes espècies ajuda els nens i les nenes a apreciar-les i protegir-les davant les amena-ces que les posen en perill. Així doncs, du-

rant tot l’estiu es pot anar a Banyuls a des-cobrir una part «oculta» de la natura, a la qual fins ara només tenien accés els prac-ticants de submarinisme i de snorkel (amb tub respirador). És una manera d’apropar els infants i els joves al coneixement cien-tífic i l’ecologia per mitjà d’una activitat es-portiva i d’oci.

Els visitants exploren el fons marí per descobrir els peixos que viuen entre la posidònia.

2

1 Llegeix els peus de foto i respon:

• Què fa la visitant de la primera imatge?

• Quin ús alternatiu poden tenir les boies del Caminet?

2 Llegeix aquestes informacions, troba-hi les incorreccions i escriu-les adequadament:

• El Caminet permet conèixer els ecosistemes de la Costa Brava.

• L’activitat es podrà dur a terme tots els dies d’estiu.

• Es necessita una bombona d’oxigen per poder respirar sota l’aigua durant el trajecte.

Les boies, a més d’oferir informació, serveixen per fer un petit descans.

Horari de l’activitat: de 12 a 18 h

Tarifes:

� Lloguer de peus d’ànec, ulleres i tub: 7 € Grups (a partir de 10 persones): 6 €

� Preu de la visita guiada: 2 € per persona Grups: 20 €

Els nens i les nenes amb miopia o astigmatisme han de portar les seves pròpies ulleres de snorkel graduades (si no en tenen, les poden encarregar en qualsevol òptica).

T’apuntaries a fer aquesta activitat? Afegeix arguments a la teva resposta:

DESPRÉS DE LLEGIR...

3

• Les boies marquen els límits de la zona d’immersió.

• S’hi poden trobar 250 cartells, un cada cinc metres.

TASCA 1. Inaugurat el Caminet Marítim de Banyuls

Nom Data

3 Què és la posidònia?

• Què és el que la fa tan important per al fons marí?

4 Abans de l’organització, només tenien accés a la descoberta d’aquesta riquesa natural els practicants de dos esports. Quins són?

5 A la platja de Perafita hi arriba la família Solé i la classe de 4t de l’Escola Miratge de Pineda de Dalt, disposats tots, també el mestre, a fer la immersió.

CO

MPETÈN

CIA

LECTO

RA • N

OTÍC

IA BREU

4

Preu per persona: Preu per persona:

• Quant els costaria fer l’activitat, amb el lloguer de tots els estris i el guia inclòs?

Feu els càlculs corresponents i indiqueu finalment els diners que hauria de posar

cada persona:

6 Fixa’t en les imatges, revisa el text i esbrina quins exemplars de la fauna de la Costa Vermella es poden observar al fons marí:

Responeu per parelles:

• Si l’activitat dura uns 60 minuts, a quina hora com a màxim han d’iniciar l’activitat?

Per què?

Família Solé Classe de 4t de l'Escola Miratge

45

TASCA 2

6

ESCRIPTU

RA

TASCA 1. Títol

Nom Data

xxx xxx xxx xxx

dibuix nino inventat

1 Xxx.

ESCRIPTURA

ESCRIPTU

RA

1 Quin d’aquests textos creus que encaixa més com a diari personal? Marca l’opció triada i argumenta la teva elecció:

TASCA 1. El diari personal

Nom Data

14 d’abril de 2014

Avui m’he llevat més aviat que els dies d’escola. He tingut

sortida amb l’esplai, i m’ha tocat caminar de valent. Sort

que no hem fet nit i no calia la motxilla sencera! Els caps

són una passada! Ens han fet jugar tot el dia. He estat

pensant que, de gran, jo també voldré ser cap, i ensenyaré

als menuts tot el que ara estic aprenent.

Hem arribat que ja es feia fosc, i... de cap a la dutxa!

Demà penso dormir fins a l’hora de dinar!

La Clara va arribar a l’entrada del parc

amb una mica de retard. Els seus amics ja

havien recollit el tiquet i eren a dins, passejant

sense ella. Quan va accedir a l’indret, va

buscar-los amb desfici, fins que els va

localitzar vora els ximpanzés. Estaven tan

fascinats, que de lluny no s’endevinava si els

observadors eren ells o els primats. Quina

fila que feien! Van passar l’estona rient amb

l’anècdota.

Aviat faré 10 anys, i trobo que pot ser una aventura molt emocionant. Això de tenir ja dues xifres em fa sentir gran. A més, demanaré per l’aniversari que els pares em canviïn la bicicleta actual per una de més gran. He fet una bona estirada, i m’anirà genial per a l’estiu. Parlant de l’estiu, aquest any m’agradaria fer platja, amb els pares. Els ho proposaré. Podria ser divertit dormir tots quatre en una tenda, al càmping.

A moltes persones els agrada prendre nota de les coses que han fet durant el dia, de les anècdotes que han viscut, dels seus pensaments... Pot ser una bona manera d’organitzar les idees i de recordar, en un futur, situacions importants. En aquesta tasca escriuràs una pàgina del teu diari personal.

1

3 Atura’t a rumiar què vas fer durant el dia d’ahir. Anota-ho tot seguit de manera breu i ordenada:

Imagina que ahir és avui i escriu el teu diari personal del dia en un full.

2 Pinta les característiques que ha de tenir un diari personal:

S’escriu en tercera persona.

Parla del que els succeeix a altres persones.

Està escrit en passat.

Duu la data del dia en què s’escriu.Parla de fets que succeiran en el futur.

Qui l’escriu n’és el protagonista.

S’escriu en primera persona.

2

ESCRIPTU

RA

1 Quines d’aquestes imatges creus que podrien representar un fragment d’una narració de ciència-ficció? Tria’n quatre i inventa el títol que podria dur la història:

TASCA 2. La narració de ciència-ficció

Nom Data

a

d

g

b

e

h

c

f

i

Mons del futur, avenços científics i tecnològics que ara ens semblen impossibles, viatges en el temps, robots i màquines intel·ligents... Relats plens d’imaginació que ens traslladen a situacions que no són reals... però que potser algun dia podrien ser-ho. Al final d’aquesta tasca escriuràs un capítol d’una narració de ciència-ficció.

3

2 Fixa’t en aquestes imatges. Representen elements i situacions del món actual. Escriu un petit text de ciència-ficció en què, amb imaginació, expliquis com podrien haver evolucionat en un futur. Observa l’exemple:

3 Completa aquesta narració de ciència-ficció:

• Els tripulants de

van notar, en aterrar, que un ésser

s’havia amagat sota el buc.

En sentir-se descobert, va

Els veïns de la zona, com a reacció, van decidir

L’objectiu del següent viatge a Mart seria

4 Organitzeu la classe en equips de tres persones. Cada equip decidirà l’argument d’una narració de ciència-ficció ben original, i s’organitzarà la feina, acordant tots els detalls: el primer redactarà el plantejament; el segon, el nus, i el tercer, el desenllaç de la història. Llegiu finalment la vostra creació, capítol per capítol, als companys.

En el nostre món, per sort, els objectes ja no

es perden. Totes les nostres pertinences porten

incorporades un sistema de geolocalització que

permet saber on són a través d’una aplicació de mòbil.

4

ESCRIPTU

RA

1 Ordena els fragments que trobaràs a la pàgina de retallables per formar un text científic ben estructurat.

• Escriu després un títol adient:

TASCA 3. El text científic

Nom Data

Quan volem explicar la realitat, com són les coses i per què són així, el text científic és un bon recurs. No conté opinions, sinó dades objectives, i utilitza un vocabulari especialitzat adient a la temàtica tractada. Sovint, els textos científics inclouen recursos visuals per reforçar el que expliquen. Al final de la tasca, redactaràs un text científic sobre l’aspecte plantejat.

saba bruta

saba elaborada

diòxid de carboni

oxigen

5

2 Escriu una oració que pogués ser part d’un text científic, i que contingui cadascun dels termes indicats. Pots fer les consultes que necessitis:

3 Elabora en un full un text científic breu que inclogui, ordeni i expliqui d’una manera entenedora aquests conceptes. Si vols, pots acompanyar-ho d’un petit esquema.

metamorfosi

magnètic

genètica

acceleració

translació

peixos

ocells

rèptils altres

mamífers

aràcnids

invertebrats

insectes

mol·luscos

•

•

•

•

•

vertebratsamfibis

anèl·lids

6

COMPETÈNCIA LITERÀRIA

TASCA 1. Com s’escriu una història

Nom Data

Per on comencem?

Abans de començar a escriure una història, hem de crear un argument, inventar uns personatges, unes situacions i uns escenaris on passen les coses. L’argument és un resum dels fets que passen en la narració i s’articula en tres parts: el plantejament, el nus i el desenllaç.

El plantejament

És el principi de la història, la situació inicial que desencadena els fets que s’explicaran. Hi ha moltes maneres de començar una narració, però solen tenir en comú que presenten uns personatges i un context. Dels personatges, ens diu qui són i ens avança alguna cosa del que els pot passar. Del context, ens diu en quin lloc i quina època es troben.

1 Busca més fórmules d’inici de rondalles i contes tradicionals i escriu-les a la llibreta.

Això era i no era...

Hi ha infinites maneres de començar una narració. Cada autor pot començar com vulgui la seva història, per exemple:

El cavaller Trelawney, el doctor Livesey i altres cavallers m’han demanat que escrigui el relat del que ens va succeir a l’illa del tresor.

RobeRt Louis stevenson. L’Illa del tresor

Quan tenia sis anys, vaig veure una vegada un magnífic dibuix en un llibre sobre la Selva Verge que es deia Històries viscudes. El dibuix representava una serp boa empassant-se una fera.

Antoine de sAint-exupéRy. El petit príncep

El primer dia que la vaig veure li voleiaven els cabells.

euLàLiA CAnAL. Un petó de mandarina

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• ESTRUC

TURA D

EL TEXT NA

RRATIU

1

2 Redacta l’inici d’una història. No cal que tinguis un argument, només una idea de com començar:

El nus

El nus és la part més llarga del conte o la novel·la, on passen la majoria de fets. Després de presentar els personatges i el context, comença l’acció, es desenvolupa la història. Normalment, el protagonista s’ha d’enfrontar a algun problema o bé ha d’aconseguir alguna cosa, i en aquest procés hi haurà esdeveniments que el faran evolucionar i demostrar les capacitats que té.

Les emocions que senten els personatges són tan importants com les aventures que viuen. Potser fins i tot més! I aquestes emocions ens les transmeten durant la lectura.

En el moment en què en Bastian seguí el lleó a través d’un arc fosc que menava a l’interior del palau d’en Graó-graman, li va semblar que les seves passes eren menys vigoroses que abans, fins i tot més fatigades i feixugues.A través d’un passadís fosc, per diferents escales que baixaven i pujaven, varen arribar a una gran porta, els batents de la qual també semblaven fets de roca negra. Quan en Graó-graman trepitjà la llinda, la porta es va obrir sola i, un cop que en Bastian l’hagué traspassada, es tornà a tancar darrere d’ell.Ara es trobaven en una sala molt espaiosa o, més ben dit, en una cova il·luminada per centenars de llums. El foc que hi cremava s’assemblava al joc de flames multicolors del pelatge d’en Graó-graman. Al bell mig, el sòl, cobert d’un mosaic policrom, pujava escalonadament fins a una plataforma rodona sobre la qual reposava un bloc de pedra negra. Lentament, en Graó-graman va girar cap a en Bastian el seu esguard, que ara semblava com somort.–La meva hora és a prop, senyor –va dir, i la seva veu sonà com un murmuri–, i ja no tindrem temps d’enraonar. Tanmateix, no t’amoïnis i espera el dia. Allò que sempre ha succeït, també aquesta vegada succeirà. I, potser, fins em podràs dir per què.Després va tombar el cap en direcció a una petita porta que hi havia a l’altre extrem de la cova.–Entra-hi, senyor. Ho trobaràs tot a punt per a tu. Aquesta cambra t’espera des de temps molt remots.

Michael ende. La història interminable

TAST DE TEXT

2

3 En parelles, trieu un llibre que hàgiu llegit fa poc i canvieu-ne el final. Ha de ser coherent amb la resta de la història i no podeu inventar res que no lligui amb l’argument. Resumeix el nou final que heu inventat:

TASCA 1. Com s’escriu una història

Nom Data

El desenllaç

Quan la història és a punt d’acabar-se, succeeix aquell fet que tot ho capgira i tot ho resol. És el desenllaç. Per fi el personatge arriba allà on vol arribar, resol el problema que tenia o troba el que buscava. Per fi!

Però les històries no s’acaben de cop. A poc a poc es van descobrint les claus que porten a una conclusió, potser es desvela algun secret o l’autor ens reserva una sorpresa. És important que en el desenllaç es resolguin tots els dubtes i que la història quedi tancada.

El GAG expressà el seu desig d’aprendre a parlar bé i Sophie, que se l’estimava com si fos el seu pare, s’oferí a fer-li classe cada dia. A les seves hores lliures llegia llibres. També començà la tasca d’escriure assaigs sobre la seva vida passada.Quan Sophie en llegia alguns, li deia:–Són molt bons. Em penso que algun dia et convertiràs en un escriptor de debò.–Oh, això m’agradaria molt! –exclamà el GAG–. Et sembla que ho aconseguiré?–N’estic segura –digué Sophie–. Per què no comences per escriure un llibre sobre tu i jo?–Molt bé –digué el GAG–. Ho provaré.I així ho feu. Hi treballà molt i a l’últim l’acabà.I ara em preguntareu: on és aquest llibre que va escriure el GAG?Doncs aquí el teniu. És el que acabeu de llegir.

Roald dahl. El gran amic gegant

TAST DE TEXT

CO

MPETÈN

CIA

LITERÀRIA

• ESTRUC

TURA D

EL TEXT NA

RRATIU

3

4 Indica quin d’aquests fragments correspon al plantejament, quin al nus i quin al desenllaç d’aquesta adaptació del conte L’aranya, de Josep Carner:

Un mag de barba llarga i blanca que rondava perdut damunt del seu camell, en veure aquella mena d’estrella, la va començar a seguir. L’aranya de mica en mica desfeia el camí que havia fet per la foscor del cel; al cap de no res va ser un altre home savi amb una barba llarga i rossa qui es va posar a fer camí també seguint l’estrella; els dos homes es van trobar i van decidir anar plegats, quan unes hores més tard va ser un tercer home més vell que els altres i de barba negra, que enlluernat per la resplendor d’aquell estrany astre, se’ls va afegir i tots tres... seguint, seguint aquella aranya plena de llum, al cap d’uns dies van arribar a l’estable i també van poder adorar Jesús i oferir-li els seus presents.

Fora, els boscos i camps del voltant eren plens de gent que esperaven la bona nova, i en veure la lluentor que sortia de l’estable tots i totes van entrar a veure’l, oferir-li els millors regals de cadascú i adorar-lo. L’aranya estava ben enlluernada de tanta llum; ja li hauria agradat de tenir-ne, ni que fos tan sols una miqueta, per poder-se comparar amb la lluerna o cuca de llum.

Però Jesús, sabedor dels desitjos de l’aranyeta, la va assenyalar amb un dit i enlairant-lo va fer que l’aranya no només s’enfilés cap amunt sense fil, sinó que també va començar a tenir llum pròpia, i cel amunt es va convertir en una estranya estrella. Des d’allà dalt veia el món molt diferent: gent que no coneixia, que parlaven en altres llengües, molts l’assenyalaven i quedaven bocabadats d’aquella lluentor.

Una vegada era una aranya que vivia confortablement al sostre d’un estable, i quan ja arribava l’hivern, l’aranya, que ja s’amagava i es deixava portar pel son del fred, tot esperant que arribés de nou el bon temps, diu que de sobte va sentir un gran soroll, eren Josep i Maria que entraven per instal·lar-se allà, però Maria no es trobava bé, estava embarassada, i al moment va néixer Jesús, envoltat d’una llum i una aurèola que resplendia i enlluernava tothom.

4

TALLER D’ORTOGRAFIA

TALLER D

’ORTO

GRA

FIA

1 Llegeix el poema fent atenció als accents gràfics i completa el text de sota:

Un veí de Constantí diu que ha vist un ratolí. Son germà, l’americà, diu que viu al matalàs. –Mataré la pobra bèstia. No ho sé fer! Massa molèstia! Truca a un músic de Verdú (treu les rates com ningú) perquè bufi el seu trombó fins que toqui el pirandó!

L’accent gràfic pot ser obert ( ) o tancat ( ), segons la vocal:

• La a sempre duu accent obert, com a: , , .

• La i i la u sempre el porten tancat, com a: , , i , , .

• La e i la o el poden dur obert o tancat, com a: , , i , .

2 Completa les paraules amb la vocal accentuada que hi falta:

acr bata Bes s m bil cr ter

fot graf gal xia Merc oce

s rie tel fon Tom s urg ncia

• Què tenen en comú les paraules que has accentuat?

FITXA 1. Accent obert i tancat

Nom Data

1

TALL

ER D

’ORT

OG

RAFI

A

2

3 Afegeix l’accent gràfic a les paraules que l’han perdut:

M’he trobat amb un embus al passeig de Gracia i he arribat tard a l’opera.

L’arros amb pesols i el pure sempre em deixen l’estomac remenat.

Al nostre pais hi ha llocs tan bonics com la serra del Cadi i la vall de Nuria.

L’equip catala Barcelona Bufals ha jugat avui a l’Estadi Olimpic.

Despres de la salutacio, la Xenia li va fer una caricia molt afectuosa.

Guifre el Pelos fou un comte important durant el segle ix.

4 Troba les set diferències que hi ha entre els dos dibuixos i escriu-ne les paraules:

5 Escriu paraules que continguin...

à: è: é: í:

ò: ó: ú: à:

6 DICTAT. Escriu el dictat:

TALLER DE GRAMÀTICA

TALLER D

E GRA

MÀTIC

A

1 Encercla tots els noms que trobis enmig d’aquest garbuix de paraules:

FITXA 1. El gènere i el nombre del nom

Nom Data

1

serveixen per anomenar

personesanimalscoses

tenen

gènere

masculí singularfemení plural

nombre

Els noms

2 Escriu el femení d’aquestes paraules i encercla’n les lletres que hi has afegit o canviat:

3 Completa la informació amb els exemples femenins de l’activitat 2:

Per formar el femení:

• afegim una -a al masculí: , .

• canviem la -e del masculí per una -a: , .

• afegim -essa, -ina, -na o -iu al masculí: , ,

, .

nen:

alcalde:

alumne:

gall:

arquitecte:

fill:

rei:

actor:

aviat

quangot

balena navego rodes

intel·ligent boletaire

esquirols

pintàveu

senyores darrere

maques

oncle recolliràs

TALL

ER D

E G

RAM

ÀTIC

A

2

4 Afegeix els exemples que falten en la informació amb l’ajut de les imatges:

Alguns noms...

poden tenir la mateixa forma per al masculí i per al femení:

el / la

el / la

són del tot diferents, i un és masculí i l’altre és femení:

el / la

el / l’

poden designar una cosa si són masculins i una altra si són femenins:

el / la

el / la

5 Escriu el plural d’aquestes paraules i encercla’n les lletres que hi has afegit o canviat:

camí:

fruita:

llit:

nina:

nus:

ordinador:

pa:

cactus:

6 Completa la informació amb els exemples de l’activitat 5:

Per formar el plural afegim -s, -es, -ns o -os al singular: ,

, , , ,

, .

Alguns noms tenen la mateixa forma en singular i en plural: .

TALLER DE VOCABULARI

TALLER D

E VOC

AB

ULA

RI

FITXA 1. Els camps semàntics

Nom Data

1

1 Ordena les paraules per temes a la taula de sota:

2 Escriu el nom del camp semàntic de cada sèrie i ratlla’n la paraula intrusa:

3 Escriu tot de paraules que pertanyin al camp semàntic de la família:

Mercuri

camaleó

quadrilàter

pentàgon

hexàgon

tortuga

serp

Júpiter

triangle

Terra

llangardaix

Venus

Planetes Rèptils Polígons

Un conjunt de paraules que tenen un significat relacionat amb un mateix tema forma un camp semàntic.

hortalissa roure avet alzina pollancre

groc taronja marró verd albergínia

natació ciclisme turisme tennis patinatge

bròquil enciam espaguetis espinacs api

TALL

ER D

E V

OC

AB

ULA

RI

2

4 Completa les llistes amb el nom del camp semàntic i dels elements de les imatges:

5 Escriu tres paraules que pertanyin al mateix camp semàntic de...

6 Escriu el nom d’un camp semàntic i tres paraules que hi pertanyin:

: