PROJECTED’HORTESCOLAR

PRO­HORT

1

ÍNDEX

1. Introducció____________________________________ pàg 3

2. Objectius _____________________________________ pàg 4

3. Matèries i optatives _____________________________ pàg 5

4. Espai, ubicació i suport __________________________ pàg 6

5. Materials, eines, planter i llavors __________________ pàg 7

6. Descripció dels cultius ___________________________ pàg 8

7. Temporització del projecte ________________________ pàg 15

8. Tasques a realitzar ______________________________ pàg 16

9. Organització ___________________________________ pàg 20

10. Divulgació ____________________________________ pàg 21

11. Formació _____________________________________ pàg 22

12. Normativa ____________________________________ pàg 23

13. Avaluació _____________________________________ pàg 24

14. Despeses_____________________________________ pàg 25

15. Conclusió _____________________________________ pàg 26

16. Bibliografia ____________________________________ pàg 29

2

1. Introducció

El projecte de l’hort pot ser concebut com una extensió de l’aprenentatge del coneixement del medi natural. Hem de tenir en compte que un hort és un ecosistema en què és possible aprendre gran part dels continguts de les ciències naturals. És un petit espai on els alumnes poden observar i explorar les característiques dels diversos elements que en formen part d’aquest ecosistema, experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqüències i inferir les interaccions entre els elements, els fenòmens físics i els éssers vius (plantes i animals), així com els possibles impactes de l’activitat humana. A més, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitats al laboratori i comparar els resultats amb l’observació del que passa efectivament durant el cicle natural del sistema.

També és un eix organitzador, ja que permet estudiar i integrar sistemàticament cicles, processos, la dinàmica dels fenòmens naturals i les relacions que suposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, es pot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de coneixement com les ciències socials, les matemàtiques, els llenguatges verbal o plàstic...

L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar­se preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que s’originen, desenvolupen i reformulen de manera natural, i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades.

Així mateix, és un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre a tenir­ne cura. És destacable l’interès i curiositat que desperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats molt diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort escolar.

És un projecte que permet adonar­se de la necessitat d’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiques en la intervenció humana sobre els sistemes naturals, i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos. A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, que adquireixen un sabor excepcional quan els mateixos alumnes són els responsables de la seva plantació, creixement, collita i transformació a la cuina.

3

2. Objectius

Delimitar l’espai disponible, mesurar i fer plànols del projecte.

Construir grans jardineres per contenir la terra cultivable.

Muntar un sistema de reg per goteig.

Fer un inventari de les eines i materials necessaris.

Projectar l’hort. Estudiar què, com i quan s’ha de sembrar o plantar.

Comprar les llavors i fer planter.

Realitzar un calendari d’acord amb l’estacionalitat de la comarca.

Sembrar o plantar les llavors i planter.

Fer adob amb la matèria orgànica del menjador.

Tenir cura de l’hort: controlar plagues, adobar, treure males herbes...

Planificar i portar un registre escrit de totes les tasques de cultiu.

Practicar una agricultura ecològica i valorar la importància del reciclatge.

Donar importància a la planificació i a l’ordenació del treball en equip.

Transformar els aprenentatges pràctics en materials visuals i plàstics (bloc, mural,fitxes...)

Possibilitar un aprenentatge intergeneracional, intrageneracional i interdisciplinar.

Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat.

Potenciar unes actituds i valors cíviques i ecològiques.

Avaluar competencialment les aptituds adquirides per l’alumnat.

4

3. Matèries i optatives

La posada en marxa de l’hort i les tasques necessàries pel seu correcte desenvolupament es portaran a terme des de l’optativa de FOL amb estreta col∙laboració amb matèries i optatives de l’àmbit de les ciències naturals impartides a l’ESO. De totes maneres, la transversalitat d’aquest projecte en facilita la seva obertura a tots els cursos de l’escola.

A fi de no interrompre el programa educatiu de cada matèria, la responsable de FOL es posarà en contacte amb cada professor interessat i, si aquest està disposat a oferir algunes hores per la posada en marxa de l’hort, s’arribarà a un acord per decidir com es serà aquesta col∙laboració.

És per això que s’elaborarà un diari de l’hort on es farà el seguiment de totes les tasques dutes a terme i d’aquesta manera coordinar millor la feina feta i pendent, tot facilitant el treball dels diferents professors i matèries implicades.

5

4. Espai, ubicació i suport

Figueres, com a capital de la comarca de l’Alt Empordà es troba sotmesa a la climatologia mediterrània, fet que condiciona el tipus de cultius que ens plantejarem en aquest projecte.

La manca de sòl conreable ens limita a l’hora de planificar l’hort, de manera que l’opció més viable que hem trobat és la construcció de grans jardineres en el terrat de l’escola. L’espai disponible té una superfície de …... metres quadrats.

Les jardineres seran rectangulars i dissenyades i construides amb fusta pels mateixos alumnes. Externament les protegirem amb pintura i internament les recobrirem amb plàstic protector, tot dotant el recipient dels oportuns desaigües.

6

5. Material, eines, planter i llavors

5.1. Jardineres Fustes tallades a mida Claus, cargols i ferramenta bàsica Plàstic de revestiment Blocs de construcció, sorra i ciment Pintures d’exterior Sistema de reg “gota a gota”

5.2. Eines de treball Contenidor d’emmagatzematge de les eines Fangues Eixades Pales Rascles Cabàs Guants Regadora Corda de jardiner Tisores de podar Compostador Plantadors Aspres

5.3. Planter i llavors Tomaqueres Enciams Raves, pastanagues... Cogombres, carbassons... Alls i cebes Fabes, mongetes i pèsols Romaní, farigola, sàliva, julivert, ruda, fonoll, alfàbrega...

7

6. Descripció dels cultius

6.1. Plantes hortícolesSón normalment de cicle anual; és a dir, que el seu temps de vida es redueix a uns quants mesos durant els quals les plantes germinen a partir d’una llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o el fruit per després morir. També les anomenem “de temporada” fent referència a aquest cicle de vida de pocs mesos.

Segons quines siguin les plantes i l’ús que en volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, ens n’interessa que fructifiqui, haurem d’esperar que la planta floreixi, pol∙linitzi i faci el fruit, que collirem.

Cal tenir en compte que aquestes plantes s’hauran de renovar cada any ja que no poden viure dues temporades seguides.

6.2. Plantes aromàtiquesSón aquells vegetals que tenen essències en tot l’organisme. És a dir que tant les arrels, com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, normalment agradable per a nosaltres. El clima de mediterrani permet cultivar una gran varietat de plantes aromàtiques; de fet moltes en són autòctones. Majoritàriament prefereixen prefereixen llocs assolellats i càlids: farigola, romaní, espígol... També n’hi ha que viuen millor en llocs ombrívols: melissa, menta...

Aquestes plantes acostumen a estar en els horts ja que presenten molts avantatges: són decoratives i fàcils de cultivar, tenen aplicacions medicinals i culinàries, poden afavorir els cultius hortícoles i ens poden servir per fer preparats fitosanitaris o reforçants.

De plantes aromàtiques n’hi ha de molts tipus: de temporada, vivaces i també de llenyoses en forma d’arbust o fins i tot d’arbre.

6.3 Descripció de les plantes cultivades6.3.1. Les hortalisses de bulb, rel i tubercles són aquelles plantes que es cultiven per aprofitar uns òrgans subterranis comestibles de naturalesa diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels engruixides o tubercles.Necessiten sòls tous per poder desenvolupar els seus òrgans subterranis; per tant, és indispensable una terra ben airejada i flonja. Una bona fertilització de base és fonamental per a un desenvolupament correcte dels òrgans subterranis. Si la terra és pobra i es fa

8

una fertilització més ràpida quan la planta creix, desenvoluparem molt la part aèria i poc la subterrània.Si el reg es pot regular, és millor regar més sovint al principi i menys quan el creixement de la planta està més avançat. D’aquesta manera també afavorirem un desenvolupament correcte de la part subterrània.Un bulb és un òrgan ordinàriament subterrani constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. Moltes plantes bulboses s’utilitzen en jardineria:tulipa, jacint, narcís, assutzena, clívia, etc.

All (Allium sativum)És una planta perenne de la família de les liliàcies de fins a 1,5 m d’altura (si la deixem florir). Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb ­anomenat popularment cabeça­ té un embolcall blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans d’all). Les flors són verdoses o blanquinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb el seu llarg peduncle per sobre del bulb. És un planta perenne perquè sola pot anar subsistint a partir dels bulbets que va formant, encara que des del punt de vista productiu hortícola no interessa, ja que anirà fent alls cada cop més petits.

Ceba (Allium cepa)Planta biennal de la família de les liliàcies de fins a 1 m. Fulles semicilíndriques que neixen del bulb subterrani, proveït d’arrels superficials. Tija dreta que habitualment s’origina en el segon any (o temporada) de maduració de la planta, portadora al seu extrem d’una umbel∙la de flors blanques o rosades. En aquest cas, i a diferència de l’all, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, no pot esdevenir perenne. S’anomena biennal perquè fa el seu cicle en dues fases: una primera per formar el bulb i una altra per fer la floració a partir de les reserves acumulades. Malgrat aquesta característica, el cicle complet no acostuma a durar dos anys, sinó uns pocs mesos depenent del clima.

6.3.2. Les plantes que fan tubercles tenen una tija subterrània engruixida i rica en substàncies de reserva. La patata és el tubercle comestible més conegut, però n’hi ha d’altres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes que tenen altres tipus de tiges subterrànies engruixides, com per exemple les canyes (de forma més allargada i que tenen com a nom ‘rizoma’) o els gladiols (de forma arrodonida, que s’anomenen ‘corm’).

Patatera (Solanum tuberosum)La patatera és una planta de la família de les solanàcies que té les fulles compostes, amb folíols grans que s’intercalen amb petits. Les flors són blanques o violàcies. Els tubercles

9

comestibles són la seva part més característica.

6.3.3. Les plantes d’arrels comestibles desenvolupen òrgans subterranis en forma d’arrels que han acumulat substàncies de reserva. També n’hi algunes que s’utilitzen en jardineria: dàlia, ciclamen, tulipes, algunes begònies... Les que habitualment plantem a l’hort són:

Rave (Raphanus sativus)Planta herbàcia que forma part de la família de les crucíferes, igual que les cols, que fa flors amb quatre pètals en forma de creu. És anual, de cicle molt ràpid: en 1­2 mesos pot arribar a florir. Forma una arrel gruixuda de color vermellós que n’és la part comestible.

Pastanaga (Daucus carota)Planta herbàcia de la família de les umbel∙líferes (fa les flors agrupades en una inflorescència que pren forma d’umbel∙la). És bianual; n’aprofitem l’arrel abans que la planta floreixi.

6.3.4. Les lleguminoses i hortalisses de fruit són aquelles plantes que cultivem pel seu fruit comestible. Algunes el fan en forma de llegum i d’altres en formes diverses de fruits carnosos.Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunes en forma de lianes (enfiladisses) i de consistència més herbàcia (totes les lleguminoses); d’altres, de port més arbustiu i de consistència semillenyosa, és a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits, n’agafen la forma i presenten una tija quasi bé tan dura com si fos llenyosa (l’alberginiera o la pebrotera, per exemple). També n’hi una d’especial: la maduixera, planta perenne que es reprodueix per estolons (brot lateral prim que neix a la base de la planta i que creix horitzontalment damunt el sòl).Tot i que es cultiven anualment, algunes podrien viure més temps i fins i tot rebrotar (és el cas de la tomaquera, de l’alberginiera i de la pebrotera). Requereixen un sòl ben drenat, ja que, si queda aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar greument.El reg serà abundant al principi; el reduirem, però, quan apareguin les primeres flors en les espècies de fruit i l’incrementarem en el cas de llegums. Aquestes plantes de fruit: necessiten calor per poder desenvolupar les seves llavors i fruits.

6.3.5. Les plantes que fan el fruit en forma de lleguns pertanyen a la mateixa família, la de les lleguminoses o papilionàcies, i es caracteritzen per un flor peculiar, que té forma de papallona. Totes fan el fruit en forma de llegum. A part de les que típicament es conreen pels seus fruits comestibles, també n’hi ha moltes d’ornamentals que s’utilitzen en jardineria, com el pèsol d’olor (molt semblant al pèsol comestible) o arbres com la robínia, la tipuana ol’arbre de l’amor.

10

Pesolera (Pisum sativum)Liana herbàcia anual, amb circells, fulles amb folíols el∙líptics, flors blanques o purpúries enraïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar­hi aspres amb un element ramificant perquè s’hi enganxin els circells i la planta quedi subjecta.

Favera (Vicia fava)Planta herbàcia anual, de tiges erectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum.

Mongetera (Phaseolus vulgaris)Liana herbàcia anual, de tiges volubles i fulles compostes dividides en tres folíols, de flors blanques o purpúries en raïms i de fruits en llegum.

6.3.6. Les plantes que fan fruits carnosos i tenen un port erecte i ramificat (semblant a un arbust) hi tenim:

Alberginiera (Solanum melongena)Planta anual semillenyosa de la família de les solanàcies; la tija i les fulles són piloses i les flors blanques o blaves. L’albergínia és un fruit gruixut i allargat de color quasi negre amb tons violacis. Floreix a l’estiu.

Pebrotera (Capsicum annuum)Planta anual semillenyosa de la família de les solanàcies, de fulles ovades i enteres, flors blanques i solitàries i fruits en baia buida, grossos, anomenats pebrots.

Tomaquera (Solanum lycopersicum)Planta semillenyosa de la família de les solanàcies, amb fulles compostes molt dividides, flors grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, els tomàquets. Malgrat no ser estrictament una planta enfiladissa, com que té molta capacitat de creixement, la tija esdevé rèptil. Per facilitar­ne el cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: per si mateixa no té capacitat d’enganxar­se al suport.

Cogombre (Cucumis sativus)Liana herbàcia anual amb circells que creix reptant o sobre aspres. És de la família de les cucurbitàcies (la mateixa que la dels melons, síndries, carbassons...). Les flors són de color groc i poden ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes fulles grans en forma de

11

cor en què es distingeixen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes d’una fina vellositat. El fruit és molt carnós i ple d’aigua. Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, afecta el desenvolupament de la planta.

6.3.7. En les hortalisses de fulla i flor s’inclouen dins aquest grup les que es cultiven per consumir­ne la part aèria, normalment les fulles, però també les tiges i a vegades les flors. D’aquestes plantes ens interessa un ràpid desenvolupament, ja que així es mantenen tendres i no es tornen fibroses.

Api (Apium graveolens)L’api pertany a la família de les umbel∙líferes i és una planta bianual. Té una arrel pivotant, potent i profunda, amb d’altres de secundàries superficials. Del coll de la principal brollen tiges herbàcies que assoleixen de 30 a 80 cm d’altura. Les fulles són grans i broten en forma de corona; el pecíol és una penca molt gruixuda i carnosa que es prolonga en gran part del limbe. En el segon any, emet la tija floral, amb flors blanques o morades. La floració en l’api està motivada principalment per l’acció de temperatures baixes durant un quant temps i quan la planta ja té una certa mida.

Enciam (Lactuca sativa)L’enciam és una planta anual de la família de les compostes amb les fulles formant una roseta que segons les varietats poden formar pinya al centre. La forma del limbe i el marge d’aquest és molt variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem florir, veurem els capítols florals de color groc agrupats en raïms. Les llavors estan proveïdes d’un plomall per ser transportades pel vent.

Escarola (Cichorium endivia)Planta anual o bianual de la família de les compostes amb les fulles que surten en roseta i molt arran de terra; algunes varietats tenen moltes fulles que, com que queden atapeïdes, esdevenen blanques; en altres casos, normalment es lliga la planta quan té una certa mida durant 15 dies per tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la planta emetrà una tija floral ramificada formant uns capítols florals de color blau.

Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis)La coliflor és una varietat de la col amb la característica principal de formar una inflorescència prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, gruixudes, blanques, més o menys atapeïdes i molt tendres, formen una massa que és el cap de la coliflor, en la qual els rudiments de les flors estan representats per petites aspreses en la part superior donant la imatge tan característica que tots coneixem. Hi ha força diferències segons les varietats: en trobem de gra molt atapeït, que són més resistents a la pujada de la flor,

12

mentre que d’altres són de tipus mitjà amb relació a aquest caràcter o bé de gra gairebé solt que formen una superfície menys granulosa, com apelfada.

6.3.8. Les plantes acompanyants i útils: les aromàtiques Sàlvia (Salvia officinalis)

És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàcies a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i grises, sobretot les més velles. Flors bilabiades de color blau violaci disposades en raïm. Vol indrets assolellats i terres poc fertilitzades

(Rosmarinus officinalis)Arbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’alçada, de fulles perennes, dures, linears i marge revolut; són de color verd fosc per l’anvers i blanquinoses pel revers. Les flors van del color rosat al blau pàl∙lid. Vol indrets assolellats i terres sorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi tot l’any. N’hi ha una varietat reptant útil pel seu efecte entapissant.

Sajolida (Satureja montana)Petita mata semillenyosa que a l’hivern pràcticament s’asseca, però rebrota a la primavera. Fulles petites i estretament lanceolades, amb glàndules translúcides plenes d’essència. Flors blanques o lleument rosades. Prefereix indrets secs i assolellats,sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a la tardor.

Farigola (Thymus vulgaris)Mata aromàtica espessa, de talla petita i tiges llenyoses, d’entre 10 i 30 cm d’altura. Les fulles són perennes, molt petites i nombroses i es troben al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, són petites i blanquinoses. Prefereix sòls molt sorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs molt assolellats; tolera bé el fred. Cal compra­la de viver i no arrencar­la mai de la muntanya.

Espígol (Lavandula latifolia)Petit arbust de base llenyosa que presenta les fulles perennes, de color verd grisenc, estretes i allargades. Les flors liles s’agrupen en inflorescències formant una espiga terminal. N’hi ha unes altres tres espècies: L. angustifolia o espígol ver [???] de fulles més estretes; L. stoechas o cap d’ase, amb una inflorescència compacta amb dues bràctees liles al capdamunt, i L. dentata que es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de primavera durant gairebé tot l’estiu estan en flor.

Melissa o tarongina (Melissa officinalis)Planta herbàcia perenne, que assoleix els 30­70 cm d’altura. Les fulles són dentades i

13

molt rugoses amb una olor molt forta de llimona, i d’un color verd molt viu. La tija està recoberta de vellositats i les petites flors són blanques o rosades. Creix bé en llocs humits i ombrívols. Floreix des del mes de maig i durant tot l’estiu. A l’hivern s’asseca la part aèria i torna a rebrotar a la primavera. Es reprodueix per divisió de mata i s’estén ràpidament a través de rizoma.

Orenga (Origanum vulgare)Planta semillenyosa molt aromàtica, que fa un rizoma subterrani perenne del qual surten les tiges dretes i ramificades de 40­60 cm d’altura; a l’hivern la part aèria s’asseca. La tija i les fulles són lleugerament pubescents. Les fulles són poc o molt ovades amb el marge llis o lleument dentat. Les flors, blanques o vermelloses, s’agrupen juntament amb unes bràctees florals liloses, en inflorescències terminals. Creix bé en llocs frescos i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals d’estiu i principis de tardor.

Marialluïsa (Lippia triphylla)Arbust llenyós de fulla caduca, de la família de les verbenàcies. Pot arribar a fer 2 m d’alçada, de fulles lanceolades verticil∙lades amb olor de llimona, d’un color verd molt viu. Les flors de color lila pàl∙lid o blanc es reuneixen en espigues. Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita humitat. És originària de Xile, però el seu cultiu s’ha estès per tot Europa. Les fulles es cullen a l’estiu i a la tardor.

Ruda (Ruta graveolens)És una mateta de la família de les rutàcies, de base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80 cm. Les fulles perennes i compostes, d’un color verd grisenc, són de mida petita i abundants. Fa les flors grogues amb els quatre pètals en forma de caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta, i especialment les fulles, desprèn una intensa olor penetrant i inconfusible. Creix bé en llocs secs i assolellats, però també en tolera de més ombrívols i humits. Floreix a finals de primavera i durant l’estiu.

Espernallac (Santolina chamaecyparissus)Petita mata molt aromàtica de la família de les compostes, molt ramificada des de la base, de fulles perennes, retallades, petites i estretes de color verd grisenc. Flors tubulars agrupades en capítols solitaris de color groc intens (sense pètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix per Sant Joan i se’n recol∙lecten els capítols florals a l’estiu per assecar­los i guardar­los.

14

7. Temporització del projecte

L’hort escolar tindrà una vigència equivalent a la durada del curs, distribuïnt les diferentstasques en els tres trimestres:

7.1 Primer trimestre: Difondrem el projecte a la resta de cursos. Crearem un diari i un bloc de l’hort com a vies informatives pel professorat i

alumnat de l’escola. Elaborarem una normativa consensuada per a tots els participants del projecte. Delimitarem l’espai disponible en el terrat de l’escola, tot mesurant i dibuixant

plànols del projecte. Construirem grans jardineres de fusta per contenir la terra cultivable. Muntarem un sistema de reg per degoteig. Farem un inventari de les eines i materials necessaris. Projectarem l’hort que volem aconseguir tot estudiant què, com i quan s’ha de

sembrar o plantar. Estudiarem i posarem en pràctica el procés de creació d’un contenidor de

compostatge.

7.2. Segon trimestre Realitzarem un un calendari d’acord amb l’estacionalitat de la comarca. Prepararem i adobarem la terra per acollir correctament la sembra o plantació. Comprarem les llavors i farem el planter necessari pels cultius. Elaborarem les fitxes descriptives de les diferents plantes escollides. Sembrarem i plantarem les llavors i el planter. Tindrem cura de l’hort: regar, controlar plagues, treure males herbes...

7.3. Tercer trimestre Continuarem amb les tasques de manteniment, adob i sembra engegades durant

els segon trimestre. Recollirem els fruits de l’hort. Crearem paneres dels productes ecològics obtinguts. Farem difusió de l’activitat agrícola desenvolupada. Avaluarem el desenvolupament del treball de l’hort i si s’han aconseguit els

objectius proposats. Condicionarem la terra per als mesos d’estiu.

15

8. Tasques a realitzar

8.1 Pas 1La constitució del sòl és un dels factors fonamentals per obtenir unes bones collites, així que és molt important preparar bé el terreny abans de cultivar­hi res. Segurament, ens trobarem l’hort amb males herbes, amb un pH lleugerament modificat i un sòl compactat, poc oxigenat i pobre.

Les males herbes no són més que plantes mal situades des del nostre punt de vista, és a dir, que són plantes que han crescut de forma natural i espontània en un espai el qual nosaltres teníem destinat a sembrar i/o plantar. Aquest fet, comporta que les males herbes siguin més vigoroses i s’adaptin millor al seu medi que pas les plantes cultivades artificialment i que, al competir totes dues plantes pels nutrients del terreny, l’aigua i el sol, les primeres es desenvolupin més ràpid, aspecte que pot desencadenar la destrucció d’un cultiu.

Perquè el pH del sòl sigui l’adequat per a la vida de les plantes s’ha de trobar, aproximadament, entre 6 i 7. Per saber el pH exacte del nostre hort podem fer l’anàlisi química del sòl, o bé, deduir­lo observant les males herbes que hi han crescut. Si hi ha moltes herbes tipus gramínies, és a dir, herbes amb espigues semblants al blat, l’ordi, la civada,... el terreny és lleugerament àcid. En canvi, si hi surten més lleguminoses com el trèvol, la veça, la userda,... el terreny és lleugerament bàsic. Si la proporció d’ambdues herbes és semblant, significa que el terreny és neutre.

Un sòl compactat i pobre en oxigen és perjudicial per a la supervivència de les plantes, però també ho és per tots aquells animals i d’altres éssers que hi viuen i descomponen la matèria orgànica transformant­la en inorgànica. Un sòl d’aquest tipus no és bo per a les plantes, ja que a aquestes els serà quasi impossible estendre les seves arrels i impedirà que obtinguin nutrients del terreny i no es desenvolupin. A més a més, si es tracten de llavors, no els serà possible fer arribar la seva tija a la superfície abans de què aquesta hagi exhaurit l’energia que disposava dins la llavor. Les plantes i els altres éssers necessiten un sòl que tingui espais buits entremig i que deixi circular l’aigua per dins seu. Per aconseguir aquestes condicions s’ha de passar el motocultor, o bé, fer servir qualsevol eina que serveixi per remoure la terra i esponjar­la, com poden ser la fanga o l’aixada.

8.2. Pas 2Després de veure en quin estat es troba l’hort el que hem de fer és adobar­lo. Per fer

16

aquest pas hi ha diferents alternatives: arrencar les males herbes o no arrencar­les i també fent servir adob orgànic, químic, ecològic, líquid, sòlid,...És preferible no arrencar les males herbes, adobar directament i després passar la fanga, ja que d’aquesta manera els nutrients que han absorbit les herbes torna a passar al sòl. Però, si es vol, també es poden arrencar i tirar­les, si tenim, en un compostador per tal que, amb el temps i amb l’acció d’éssers descomponedors, aquestes esdevinguin humus útil com a adob natural. Si arrenquem les males herbes amb alumnes la millor manera, i la menys perillosa per les plantes, és amb les mans.

Hi ha diversos tipus d’adobs (químics, orgànics, líquids, sòlids,...), nosaltres proposem triar l’orgànic, ja que és ecològic, té tots els nutrients necessaris per al cultiu d’hortalisses, els allibera progressivament i els fruits que s’obtenen són 100% naturals i més saludables.S’ha de repartir l’adob per tot l’espai de manera equitativa. Tot i que és bo adobar el terreny, ja que d’aquesta manera augmentem la fertilitat del sòl i li retornem les substàncies absorbides per les plantes, tampoc n’hem de fer un excés. Si tenim humus del compostador, ara és un dels moments en que s’ha de fer servir. Les millors èpoques per adobar són la tardor i l’hivern, perquè deixen un temps més llarg per a la descomposició.

8.3. Pas 3Abans de comprar, hem de pensar què volem cultivar, tenint sempre present el calendari del pagès, quina quantitat en volem comprar, on ho volem cultivar i quan ho plantarem i/o sembrarem. Una vegada ja ho tenim tot decidit, podem anar a una botiga especialitzada en venta de productes per al camp i per al pagès o bé al mercat. Seguidament, deixem allò comprat en un lloc fresc, sec i que no estigui exposat a la llum directe del sol.

8.4. Pas 4Parlem de plantar, quan fem servir petites plantes o planter, mentre que quan fem servir llavors parlem de sembrar.Perquè una llavor germini i creixi es necessita humitat, calor i un terreny que permeti que les arrels s’estenguin i la tija pugi cap a la superfície. A més, un factor a tenir molt present és la profunditat on es diposita la llavor, ja que aquesta, en un principi, es val de l’energia acumulada dins seu però, quan s’esgota, necessita l’energia que li proporcionen els raigs de sol, a través dels quals pot dur a terme la fotosíntesi i transformar aigua, nutrients (sals minerals en dissolució) i CO2 en matèria orgànica i O2, el qual, al ser un gas residual, és expulsat a l’atmosfera.

8.5. Pas 5Després de plantar i sembrar s’ha de veure que les hortalisses neixen i creixen, regar­les,

17

arrencar les males herbes, adobar, controlar les plagues i malalties,...

Veure si totes les plantes creixen o n’hi ha que no ho fan. En aquest punt és bo reflexionar sobre per què no creixen: falta d’aigua, terra massa compacta, competició de la planta amb una altra que està massa a la vora, falta de nutrients, massa ombra, plantada/sembrada en una època errònia, temperatura massa baixa o massa alta,... D’aquesta manera, pel pròxim any, sabrem com actuar perquè no ens torni a passar.

Podem regar de dues maneres diferents: manual o automàtic. El reg manual és el que es fa amb una regadora o mànega. Per fer­ho bé, cal regar de manera que surti poca aigua, evitant així el rentat dels nutrients del substrat. També, cal utilitzar una regadora que faci un raig amb gotes fines per tal de no malmetre la planta.

La freqüència de reg és menor (uns 2 o 3 dies a ple estiu) que amb l’automàtic (uns 3 cops per dia a ple estiu). El reg automàtic és el gota a gota que es forma amb una mànega amb foradets distribuïda per tot el terreny a regar i d’un dispositiu que regula l’entrada d’aigua. La quantitat d’aigua que necessita l’hort cada vegada que es rega (dosi de reg) depèn de l’aigua que surt per la regadora o mànega i del temps que dura el reg. És aconsellable regar fins que tota la terra quedi humida, no només la superficial. Per saber­ho, es pot fer un foradet al terra i veure si tant la part superficial com la inferior estan humides. És molt important no tendir cap els extrems, ja que si reguem massa rentarem els nutrients del substrat i si reguem massa poc les plantes patiran estrès hídric (manca d’aigua).

El temps que hem d’esperar entre reg i reg (freqüència de reg) depèn de la rapidesa amb que l’hort perd l’aigua per evaporació i per transpiració de les plantes o evapotranspiració. Això ve condicionat per factor molt variables com:

L’època de l’any: si és estiu hi haurà més evapotranspiració que si és hivern. La climatologia: si fa núvol hi haurà menys evaporació, si fa molt vent s’assecarà

més ràpidament l’hort,... El tipus de plantes: si hi ha moltes plantes a l’hort hi haurà més transpiració i

s’assecarà més el substrat. El substrat: hi ha substrats que retenen més temps l’aigua que d’altres i,

conseqüentment, tarden més a assecar­se. El sistema de reg: si es fa un bon reg manual aguantarà més la humitat que si es fa

un reg gota a gota.Així doncs, cal observar l’hort de manera habitual tot estant atents a les condicions meteorològiques.

18

És important arrencar les males herbes de l’hort per la mateixa raó donada anteriorment: perquè competeixen amb les hortalisses que hem plantat o sembrat nosaltres mateixos i, com que són més vigoroses, poden malmetre la futura collita. Per arrencar­les, altra vegada proposem el mateix, fer­ho a mà. Després, si tenim compostador, les hi podem tirar o, si no, es poden posar entre les files de plantes, formant una capa vegetal que cobreixi el sòl que, amb el temps, s’anirà descomponent i donant nutrients útils per a les nostres hortalisses.

Ara també s’ha d’adobar, ja que després d’uns mesos de cultiu els nutrients es van esgotant degut al seu consum per part de les plantes i per l’excés d’aigua de reg o de pluja. Així doncs, cal enriquir la terra afegint nous nutrients amb adobs naturals. Si no volem anar­ne a comprar, podem aprofitar l’humus que s’ha format al nostre compostador.

Per dur a terme un control de plagues i malalties hem de fer inspeccions periòdiques visuals dels cultius, ja que els atacs són més fàcils de combatre al principi. Si descobrim una plaga, però aquesta no posa en perill la producció no fa falta que hi intervinguem però és preferible retirar l’insecte o animal perjudicial i les parts de la planta afectades. Si la plaga afecta al cultiu, llavors és important actuar de pressa, però sempre utilitzant mètodes de lluita naturals. Hem de tenir en compte, però, que no tots els animals són dolents per les plantes, ja que n’hi ha que ajuden a controlar els insectes perjudicials, com són les marietes i les sargantanes. Alguns remeis naturals contra plagues i malalties són els següents: pels atacs de fongs tirar sofre en pols per sobre les plantes afectades, pels atacs d’ocells: utilitzar un espantaocells, pels atacs de formigues podem escampar cendres pels voltants de la parcel∙la... També podem emprar associacions favorables de plantes, entre hortalisses i plantes aromàtiques i de conreus ja que unes atrauen insectes beneficioses i/o repel∙leixen els nocius.

8.6. Pas 6La collita es pot dur a terme amb l’alumnat, sempre i quan hi hagi un adult responsable que vigili. A mesura que es va recol∙lectant es poden conservar en un lloc fresc i sec per la seva posterior distribució.

19

9. Organització

No hem d’oblidar que un hort necessita ser cuidat de manera habitual i sistemàtica. Si només se’n cuida una persona, aquesta es carrega a sobre seu moltíssima feina, tanta, que costa de compaginar amb la docència de grups classe; però si totes les tasques que són necessàries de realitzar es reparteixen entre mestres i alumnes, la càrrega disminueix notòriament.

Per gestionar de manera molt més idònia i enriquidora l’hort proposem que hi hagi una comissió de l’hort en la qual hi hagin uns responsables que s’encarreguin que aquest projecte funcioni amb la participació de dos professors, dos alumnes (un de 3r i un de 4t d’ESO) i un pare o mare. La participació de l’alumnat es canviarà trimestralment.

Com és suposable, no tot l’alumnat pot participar al mateix temps a l’hort. Per aquesta raó, proposem un model organitzatiu que afavoreixi la seva participació al llarg del curs. No obstant, perquè això funcionés, seria bo que aquest projecte estigués inclòs dins la programació d’aula.

(Detallarem el model organitzatiu en funció de les classes i horaris de l’alumnat)

20

10. Divulgació

Per tal de fer difusió del nostre projecte d’hort escolar crearem un bloc informatiu de les diferents tasques que es vagin desenvolupant al llarg del curs, com ara experiències viscudes, fotos, fòrum, articles... De totes maneres aprofitarem les activitats i recursos propis de l’escola, com ara la revista, la web, les festes.... per potenciar el coneixement de l’hort per part de l’alumnat que no participi activament d’aquest projecte.

Per altra banda també es poden forjar enllaços amb altres agents externs perquè no hem d’oblidar mai que l’educació no és una tasca limitada a l’escola. En aquesta línia es podrien fer tot un seguit d’activitats amb la finalitat de fer conèixer el nostre projecte a altres, d’implicar a agents externs en l’hort i conèixer el mateix projecte en d’altres àmbits.

Per tal de facilitar el seguiment de tot el que es realitza a l’hort es podria confeccionar un mural explicatiu que es podria penjar a l’entrada de l’escola.

21

11. Formació

El projecte d’hort escolar porta implícit una forta càrrega pedagògica, que serà complementada oportunament pels continguts curriculars de les diferents matèries. De totes maneres, creiem oportú que durant el desenvolupament del projecte participin experts externs a l’escola que ens aportin els seus coneixements en els diferents àmbits implicats en l’hort escolar, com per exemple: fabricació de compost, rotació de cultius, pol∙linització de conreus...

Una de les activitats que creiem que seria interessant de realitzar seria la d’oferir la possibilitat als familiars i/o coneguts perquè vinguessin a explicar experiències viscudes, per aconsellar sobre coses de l’hort, ensenyar a fer petites tasques, tallers, activitats, etc.La nostra intenció amb aquesta activitat, no és que els pares vinguin a fer la gran conferència sinó que intervinguin en la dinàmica de l’aula, és a dir, que hi hagi una interacció amb els alumnes, adoptant el rol de docent.

22

12. Normativa

Un altre element a l’hora de treballar l’hort són les normes. El professorat ha de deixar ben clar que l’hort és un espai diferent a l’aula, és un espai natural on hi creixen plantes i és la casa de diversos animalons. Per aquest motiu, és de vital importància la seva actitud, aquesta ha de ser de respecte, tolerància i col∙laboració.

Per tal de dur a terme aquest control d’actitud, els alumnes participaran activament en l’elaboració d’una normativa pròpia i d’aquesta manera tothom es farà seves les normes i serà més senzill respectar­les i complir­les.

23

13. Avaluació

13.1. Avaluació del projecteAl final del projecte es realitzarà una avaluació que determinarà la consecució dels objectius proposats, les mancances i les limitacions del projecte, les millores que es poden implantar i l’interés de prorrogar­lo, la seva expansió o canvi. Presentem aquest projecte com un pla pilot, amb la ferma voluntat de fer­lo crèixer i implicar més professors, alumnes i pares.

L’organisme encarregat d’avaluar el projecte de l’hort escolar serà la comissió de l’hort i l’equip directiu de l’escola.

13.2. Avaluació de l’alumnatEls criteris indicadors d’avaluació de l’alumnat hauran de tenir en compte l’avaluació en tres fases, la inicial, la formativa i la sumativa.

Avaluació inicial:Els coneixements previs dels alumnes envers el projecte i la seva aplicació pràctica. Actuacions prèvies al projecte.

Avaluació formativa:Participació i grau d’implicació de totes les activitats. Així com l’interès i l’actitud dels alumnes a través d’una graella d’observació.Iniciació i seguiment de l’activitat de l’hort. Com també del dossier o quadern de camp que elabori cada grup de treball i cada alumne en particular.

Avaluació final:Anàlisi de l’assoliment dels objectius proposats dins del projecte.Valoració del grau d’assoliment de les competències bàsiques.

L’organisme encarregat d’avaluar l’alumnat serà la comissió de l’hort, integrada per dosprofessors, dos alumnes i un pare.

24

14. Despeses

Per desenvolupar correctament el projecte de l’hort escolar caldrà assumir unes despeses que detallarem a continuació. Abans però cal dir que el finançament d’aquest projecte pot ser totalment progressiu, distribuïnt i gestionant els recursos amb el pas dels trimestres i cursos.

L’hort escolar disposa de recursos humans inesgotables, doncs any rera any el personal implicat en la seva execució s’anirà renovant de forma natural pel canvi generacional que porta implícita la nostra feina pedagògica, fent­lo dinàmic i sobretot transferible, i essent un patrimoni intrínsec de l’escola.

14.1 Despeses materials immediates: Fustes i cargols Blocs, sorra i ciment Terra cultivable Plàstic de revestiment Pintures d’exterior Sistema de reg “gota a gota”

14.2 Despeses materials progressives: Contenidor d’emmagatzematge de les eines Fangues, eixades, pales, rascles, cabàs, guants, regadora, corda de jardiner,

tisores de podar, plantadors, aspres... Compostador

14.3 Despeses de temporada Tomaqueres Enciams Raves, pastanagues... Cogombres, carbassons... Alls i cebes Fabes, mongetes i pèsols Romaní, farigola, sàliva, julivert, ruda, fonoll, alfàbrega...

25

15. Conclusió

15.1 Justificació del projecte: el projecte es justifica per que creiem que és necessari introduir nous elements i situacions d’aprenentatge a l’escola per tal de poder fer que l’escola encara més atractiva a l’alumnat i als pares.Amb l’hort escolar es pretén motivar i responsabilitzar als alumnes partint dels seus interessos fent servir eines suggestives i atraients, així com possibilitar­los el domini de tècniques instrumentals i estratègies que possibilitin una participació activa, crítica i creativa. Els objectius didàctics del projecte amb els seus corresponents continguts es distribuiran al llarg del curs seguint tres cicles naturals: tardor, hivern i primavera i es desenvoluparan dintre de l’àrea de coneixement del medi natural i social i en els eixos transversals d’educació per la salut, medi ambient, alimentació correcta i sostenibilitat .

L’hort escolar ecològic es basa en el profund respecte de la natura i els diversos ecosistemes, procurant un cultiu racional amb mitjans naturals que conservin les característiques del sòl, i l’enriqueixin any rera any, per aquest motiu farem servir adobs naturals, humus de plantes, fems d’animals i rotació de conreus.

Amb l’hort els alumnes podran prendre consciència de l’importància de protegir i conservar la natura evitant l’utilització de productes no naturals que actualment es fan servir (herbicides, fungicides, insecticides i verins) i produeixen alteracions en animals i persones tals com alteracions del sistema nerviós, de l’aparell reproductor i alteracions cel∙lulars, esgotant els sòls i deixant­los improductius. En aquest projecte treballaran tots el nivells de l’escola, adaptant els objectius generals del projecte als objectius de cada unitat de l’àrea ce coneixement del medi natural i social.

15.2 Les competències bàsiques a l'hort escolar: és un recurs pedagògic, que interrelaciona les diferents àrees curriculars i afavoreix el desenvolupament de les diferents competències bàsiques:

1. Competència en comunicació lingüística. No es pot comprendre i interpretar la realitat sense posar prèviament en marxa una sèried'habilitats lingüístiques (escoltar, conversar, llegir o escriure), gràcies a les quals es construeix el pensament i es regula el comportament. En aqueix sentit, dins d'aquest programa s'utilitza la llengua escrita en diverses accions com per exemple per a descriure en el quadern de camp totes les vivències i successos esdevinguts en l'hort.

26

2. Competència matemàtica.Són múltiples les ocasions en les quals anem a haver d'utilitzar i relacionar els nombres i les diferents operacions i formes d'expressió i raonament matemàtic, en les tasques incloses en el nostre hort escolar. Per exemple: realitzar mesuraments, calcular àrees i perímetres partint de la realitat (geometria); realitzar càlculs matemàtics referits al consum d'aigua, despeses en materials (eines, abonaments, llavors, etc.); ....

3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.És sens dubte la competència que més es va a treballar en el nostre hort escolar ecològic,doncs entre els seus principis destaquen el coneixement de l'entorn i dels trets més representatius del paisatge natural i urbà, així com les actuacions que afavorisquen la defensa del Medi Ambient i la qualitat de vida (consum racional de l'aigua, estalvi d'energia, o selecció i reciclat de residus).Es tracta, en definitiva, de promoure entre tots els sectors de la comunitat educativa una actuació sensata cap al consum, així com fomentar un ús responsable dels recursos naturals, un Desenvolupament Sostenible i el respecte i cura del medi ambient.

4. Competència digital i de tractament de la informació.Els nostres alumnes i alumnes van a haver de fer ús dels processadors de textos i d'Internet de forma constant, a més de familiaritzar­se amb diversos tipus de llenguatge (textual, númeric, icónic, visual, gràfic i sonor). Així, estarem desenvolupant aquesta competència al buscar en un servidor informació relacionada amb l'hort, per exemple, informació sobre les llavors o plantes que acabem de plantar,...

5. Competència social i ciutadana.La major part de les tasques i activitats que es realitzen en l'hort escolar són activitats grupals, que impliquen a tota la classe i fins i tot, el cicle. Per això és fonamental el desenvolupament d'aquest tipus de competències, doncs només des de la cooperació i la convivència és possible compartir materials i objectes, i col∙laborar en la seua cura.

6. Competència cultural i artística.Els recursos que proporciona l'hort ens permet potenciar l'expressió i la creativitat del nostre alumnat. Així, per exemple es podran realitzar tallers amb materials d'un sol ús o reciclats; tallers de decoració del mateix hort o de macetes; tallers de cuina;....

7. Competència per a aprendre a aprendre.Trobar una escola que aposte pel medi ambient i el desenvolupament sostenible, en la qual tots els seus integrants participen de forma activa en la seua cura i conservació, constitueix un escenari privilegiat per al foment i desenvolupament d'estratègies

27

d'aprenentatge autònomes. En les tasques diàries en l'hort escolar es van a presentar multitud d'oportunitats en les quals el nostre alumnat haurà d'arreplegar i organitzar la informació de forma pràctica (sembra, floració, reg, rotació de cultius, etc.)

8. Autonomia i iniciativa personal.El procés de creació i funcionament d'un hort escolar ecològic, exigeix a l'alumnat una planificació de l'acció a desenvolupar i l'establiment d'unes metes, normes i objectius a arribar. Tot això comporta un desenvolupament de la seua capacitat per a triar i prendre decisions, així com l'acceptació de responsabilitats i l'avaluació dels resultats, amb la intenció de detectar possibles errors i proposar millores posteriors.

28

16. Bibliografia

La guia didàctica del projecte de l’hort ­ UdG: Aquest treball pretén ser una guia per a qualsevol escola, equip directiu, claustre o mestre/a que estigui interessat en iniciar el projecte de l'hort a l'escola.

L’hort escolar : Guia pràctica d’horticultura ecològica de l’Ajuntament de Barcelona.

Projecte d’elaboració d’un hort a l’IES Eugeni D’Ors.

Taller d’hort del CP Son Anglada de Palma

Massanes, R. i Miralles, J. (Barcelona, abril 1999) Perspectiva Ambiental núm. 15.Fundació Terra.

Associació de Mestres Rosa Sensat. (Suplement de Perspectiva Escolar)

UAB (Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació.(Barcelona, 1986) L’hort a l’escola: guia per a fer un hort a l’escola i per al seuaprofitament pedagògic. 212 pàg.

Montse Escutia (2009) L'hort escolar ecològic. Edit. Graó

Seymour, J. (Barcelona, 1979) Guia práctica ilustrada para la vida en el campo. 2

29