PRO JECT E D’A MPL IACIO DE LA LLAR D’INFANTS DE CASSERRES · 2020. 1. 28. · VIV 984/2009...

PROJECT

DAVID

DAC AR

GRAN VIA

TE D’AMPLIACI

DOC. N

LLADÓ PO

RQUITECT

DE CARLES III, 4

Ó DE LA LLAR

PRODE

Nº 1 DO

ORTA, Arqu

TURA, REHA

46-48, ESCALA O

R D’INFANTS DE

OJECTLA LLDE C

FEB

OCUMEN

itecte

ABILITACIÓ

O, LOCAL - 08028

E CASSERRES

TE D’ALAR D

CASSE

BRER DE 2

NTACIÓ

Ó i URBAN

BARCELONA – T

S

AMPLD’INFAERRE

2017

Ó MEMO

ISME, S.L.P

TEL. 933 017 940

LIACIOANTSS

ORIA TÈ

P.

- DLLADO@DAC

p

O

ÈCNICA

EXP.DAC

CARQUITECTURA

pàgina 1

16779

A.COM

PROJECTE D’AMPLIACIÓ DE LA LLAR D’INFANTS DE CASSERRES

pàgina 2

0. SUMARI

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 ANTECEDENTS

1.2 AGENTS

1.3 INFORMACIÓ PRÈVIA

1.4 ESTAT ACTUAL DE L’EQUIPAMENT

1.5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

1.6 PRESTACIONS DE L’EDIFICI

1.7 ACOMPLIMENT DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS

1.8 QUADRE DE SUPERFÍCIES

2. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DE NORMATIVES O REGLAMENTS

3. MEMÒRIA TÈCNICA CONSTRUCTIVA: DESCRIPCIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES DE CONSTRUCCIÓ, ESTRUCTURES I D’INSTAL·LACIONS

4. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL

5. TERMINI D’EXECUCIÓ

6. CATEGORIA DEL CONTRACTISTA

ANNEXOS

A. ESTUDI FOTOGRÀFIC

B. FITXA DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

C. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

D. CONTROL DE QUALITAT

E. JUSTIFICACIO DE CÀLCUL

F. ESTUDI GEOTÈCNIC


pàgina 3

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 ANTECEDENTS

Per encàrrec de la Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Cultura, Educació i

Esports, s’elabora aquest document amb l’objectiu de definir l’ampliació de la Llar d’Infants

de Casserres.

L’Ajuntament de Caserres contacta i sol·licita a la Diputació de Barcelona el present

Projecte amb l’objectiu de poder definir la futura ampliació de la llar d’infants en dos

possibles escenaris: la planta baixa on actualment es disposa el pati de jocs (re-ubicant-lo

en la coberta), o bé en la part superior de la coberta inclina actual, remuntant ledifici una

planta.

Per tal motiu, s’han efectua una visita al municipi, acompanyat dels tècnics de la Diputació

el Sr. Ramón Rio i el Sr. Domènec Massuet, amb l’objectiu de prendre tota la informació

possible respecte a l’equipament existent, així com la presa de dades geomètriques de

l’interior de la Llar d’Infants, i un intercanvi d’informació amb els tècnics i responsables

municipals i de l’equipament.

L’objectiu final de l’encàrrec passa per la elaboració de diverses variables o opcions,

d’ubicació de l’ampliació, que van ser lliurades als tècnics municipals per a la seva

aprovació. Dit això, després d’uns mesos de deliveració municipal, es va obtar per la solució

d’ampliar la llar d’infants en la coberta actual, i deixar quasi intacte el pati de jocs actual,

amb excepció d’una petita part on es col.loca una escala i una plataforma elevadora de

comunicació entre ambdues plantes.

L’allargament del contracte es deu a la durada en el perióde de deliveració municipal així

com a la necessitat de contractar un estudi geotècnic, per part de l’Ajuntament, que no va

ser lliurat fins a finals de gener d’enguany.

1.2 AGENTS


pàgina 4

PROMOTOR

El promotor del projecte és l’Ajuntament de Casserres, i en el seu nom la Diputació de

Barcelona, i en concret l’Àrea de Cultura, Educació i Esports, formalitza l’encàrrec d’aquest

projecte en el seu nom.

EQUIP REDACTOR I ARQUITECTE PROJECTISTA

David Lladó I Porta, arquitecte amb número de col·legiat pel Col·legi d’Arquitectes de

Catalunya 22289-5, resident a la ciutat de Barcelona, al carrer de la Gran Via de Carles III,

50-52, escala L, 7è 1ª, com a tècnic redactor i administrador de l’empresa adjudicatària de

l’encàrrec DACARQUITECTURA, REHABILITACIÓ I URBANISME, S.L.P., ubicat a la ciutat

de Barcelona, al carrer de la Gran Via de Carles III, 46-48, escala O, baixos.

1.3 INFORMACIÓ PRÈVIA

L’Ajuntament de Casserres ha facilitat la documentació tècnics de la llar d’infants, no

digitalitzada, de manera que les dades que s’adjunten en els plànols corresponents han

estat dibuixats mitjançant l’aixecament elaborat al lloc i la comprovació dels plànols

obtinguts, de manera que és bastant exacte amb la realitat.

1.4 ESTAT ACTUAL DE L’EQUIPAMENT

L’actual equipament de la Llar d’Infants de Casserres compleix amb el programa de Llars

d’Infants, segons el decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de

l'educació infantil i els requisits dels centres, amb una població inferior a 2.500 habitants. En


pàgina 5

els plànols d’estat actual figueren com una unica sala de 1 a 2 anys, de 60,15 M2, que

equival a les dues sales necessàries amb edats barrehades.

1.5 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA El projecte planteja doncs doblar el programa amb les següents millores dimensionals:

- La creació d’una sala multiús, actualment inexistent.

- La creació d’una segona aula, totalment dotada, de manera que es pugui augmentar

l’oferta i millorar la separació d’esdats.

- La creació d’espais de magatzem, actualment ocupant el bany adaptat.

- La creació d’un nou espai d’adminstració per a mestres, actualment ocupant una

petita sala en planta baixa.

Tanmateix un nou vestíbul interior i accés en planta baixa, amb una plataforma elevadora i

escala, que generin un espai còmode de recepció.

1.6 PRESTACIONS DE L’EDIFICI L’actual edifici de la Llar d’Infants és doncs un equipament educatiu del primer cicle

d’infantil, amb una superfície útil interior de 102,60 M2, una superfície exterior de 145,35

M2, i una superfície constructiva de 120,05 M2, en una única planta, sense que existeix cap

tipus de porxada de protecció exterior.

Dit això, aquestes prestacions no es modifiquen, i únicament varia la superfície útil interior

donada la nova distribució.

1.7 ACOMPLIMENT DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS

No es canvien els paràmetres urbanístics vigents, de manera que el projecte no els

modifica. Existeix un increment d’edificabilitat i d’ocupació, que en cap moment els tècnics

municipals ens han manifestat cap problema del acompliment urbanístic en tractar-se d’un

equipament.


pàgina 6

1.8 QUADRE DE SUPERFICIES Quadre resum de les superfícies de la Llar d’Infants de Casserres abans de la intervenció:

Quadre resum de les superfícies de la Llar d’Infants de Casserres com a conseqüència de

la proposta d’intervenció:


pàgina 7

1.9 DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES QUE COMPOSSEN LA PROPOSTA

En general es faran servir material similars als existents, de manera que la nova proposta

aporti únicament un canvi de formes però no de materials, colors i textures.

Divisions i tancaments

Tots els nous tancaments interiors es realitzaran amb plaques de cartró guix del tipus pladur

normal o hidròfug en el bany nou, amb llana de roca interior i estructura de perfils d’acer

galvanitzat. Puntualment, es faran tancaments de maó ceràmic així com en el perímetre

exterior per a recolzament del aïllament i monocapa exterior.

Paviments

Es col·locarà paviment ceràmic del tipus gres en la totalitat del nou projecte, amb excepció

de les dues aules noves, amb un paviment nou sintètic, col·locat encolat sobre capa

d’anivellament. L’escala utilitzarà el mateix tipus de material de gres, especial amb graonat.

Es pavimentarà la part exterior posterior a la sortida en planta baixa, amb un paviment

ceràmic de gres antilliscant.

Revestiments


pàgina 8

Hi hauran doncs dos tipus d’acabats:

Pel que fa amb bany, es col·locarà un aplacat ceràmic de gres en la seva totalitat, mentre

que puntualment es col·locarà enguixat o arrebossat en les parets ceràmiques.

Pintura

L’interior anirà pintat de color per determinar, tant en parets noves com algunes de les

existents fóra de l’àmbit de l’actuació.

Pel que fa a l’exterior es col·locarà un estuc monocapa sobre el parament vertical prèvia

col·locació de poliestirè expandit, i tota la llar d’infants s’acabarà amb una pintura similar a

l’existent, igualant les parts noves amb les antigues.

Sostres

Sostre existent de plaques de pladur normal o hidròfug en el bany, amb guies d'acer

galvanitzat suspeses del sostre.

Fusteries

Les fusteries interiors practicable o corredisses seran de dm massís de gruix 4 cm.,

acabades amb dues mans de pintura de color blanc. La resta d'elements, com marcs,

tapajunts, seran del mateix material i acabat. L’envidrat central de vidre laminat del tipus

5+5 mm. agafat amb tapetes de fusta. La ferramenta estarà formada per manetes de la

casa ocariz, d'acer inoxidable mat ubicat a 150 cm., frontisses, pany de cop i protectors

laterals antipicadits. La guia de les corredisses serà Klein d’acer galvanitzat.

Pel que fa a les finestres dels canviadors disposaran d’un envidrat laminat del tipus 5+5

mm. agafat amb marc de fusta perimetral similar a les portes anteriorment descrites.


pàgina 9

Pel que fa a les fusteries exteriors, aquestes seran d’alumini color marró amb diverses

formes, amb vidre climalit amb vidre exterior de 4+4 mm. i interior de 3+3 mm. amb càmera

d’aire interior de 10 mm.

Finalment el mobiliari serà de fusta aglomerada folrada amb melamina blanca de gruix 2

cm., amb diverses formes, tamanys i elements segons el plànol corresponent. La tapa

superior dels canviadors serà de marbre de granet de color gris, similar a l'existent, amb

forat interior per pica.

Instal·lacions i sanitaris

Totes les instal·lacions de electricitat, il·luminació, aigua freda i calenta sanitària, evacuació i

telecomunicacions, seran de nova construcció segons els plànols de detall, en la nova

ampliació, disposant de partides alçades a justificar per tal de connectar-se a les xarxes

existents, les quals, desconeixem la seva disposició en el moment d’elaboració del projecte.

També es col·locarà un element elevador, no ascensor, si bé s’ha disposat d’un fossar per

un futur ascensor. Aquest elevador disposarà d’una carcassa de protecció d’alumini amb

vidre laminat a les portes, i tres parades possibles.


pàgina 10

2. ACOMPLIMENT DEL CTE CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ I D’ALTRES NORMATIVES

S’haurà de verificar per a cada element d’execució les normatives d’obligat acompliment

actuals en especial les d’urbanització, segons siguin d’aplicació per al nou equipament.

Les més destacades són les que a continuació es detallen per a aquest projecte: Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ Ús de l’edifici

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges


pàgina 11

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a campos electromagnéticos

RD 299/2016, de 22 de julio (BOE: 29/7/2016)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei d’accessibilitat

Llei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95) Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008 (només per projectes a Barcelona)

Seguretat d’utilització i accessibilitat


pàgina 12

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

SUA-9 Accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

HS 3 Qualitat de l’aire interior

HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües


Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR

CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll


Ley del ruido

Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)

Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas

RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)

Llei de protecció contra la contaminació acústica

Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002)

Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica

Decret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)



pàgina 13

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Ordenances municipals

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació

CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments

CTE DB SE A Document Bàsic Acer

CTE DB SE M Document Bàsic Fusta

CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica

CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación

RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural

RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Instrucció d'Acer Estructural EAE

RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tant d'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DB SE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.

NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges

O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2


pàgina 14


Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveis

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus



Instal·lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) i RD 314/2016 (BOE 30/7/2016)

Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)


Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües


pàgina 15



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)


Instal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Instrucción Técnica complementaria (ITC) BT 52 “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para la recarga de vehículos eléctricos”, del Reglamento electrotécnico de baja tensión, y se modifican otras instrucciones técnicas complementarias del mismo.

RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)

CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió


pàgina 16

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç

Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)

Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)

Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada


REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

Llei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal·lacions de protecció contra incendis

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios

RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)

Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices

O 16.04.98 (BOE: 20.04.98)

CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi


pàgina 17



RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Control de qualitat

Marc general

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013)

EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.

RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó

O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC-16 Instrucción para la recepción de cementos

RD 256/2016 (BOE: 25/6/2016)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)


pàgina 18

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)


pàgina 19

3. MEMÒRIA TÈCNICA CONSTRUCTIVA: DESCRIPCIÓ DE LES SOLUCIONS ADOPTADES DE CONSTRUCCIÓ, ESTRUCTURES I D’INSTAL·LACIONS 3.1 SUSTENTACIÓ DE L’EDIFICI I SISTEMA ESTRUCTURAL (FONAMENTACIÓ, ESTRUCTURA PORTANT I HORITZONTAL) DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA TIPOLOGIA ESTRUCTURAL ADOPTADA.

GENERALITATS

La present memòria tracta el càlcul estructural d’una ampliació d’una llar d’infants a Casserres. Les dades de partida per a realitzar el projecte de càlcul de l’estructura han estat:

- Plànols d’arquitectura del Projecte Bàsic i Executiu present

- Estudi geotècnic, realitzat per Serveis de Geotècnia, expedient núm. EG/276, que s’adjunta en la seva totalitat en els annexos corresponents.

DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

El Projecte en qüestió està compost uns pòrtics d’estructura metàl·lica de perfils d’acer laminat en calent. La base de la fonamentació s’ha solucionat mitjançant sabates aïllades i riostres, connectades a les sabates existents.

S’executa també un forjat intermig dins del volum de l’ampliació, executat amb xapa col.laborant sobre perfils metàl·lics, i un petit sostre en la futura zona de banys, executat amb perfileria metàl·lica.

Segons l’estudi geotècnic el substrat intermig de llims, disposa d’una tensió d’1,1 kg/cm2, és a dir, molt baixa, és per això que l’escola disposa en l’actualitat de nombroses esquerdes.

L’increment de càrrega que comporta l’addició d’una nova coberta, fa que la fonamentació de les noves càrregues amb la fonamentació de la nova escala, es faci en connexió amb la fonamentació existent, de manera que es vagin a recolzar sobre el substrat de gresos a més profunditat, mitjançant l’execució de pous profunds i connexió amb la fonamentació existent.

L’única paret que no es connectarà amb la nova fonamentació és la central, la qual no s’incrementa de càrrega, donat que l’eliminació de la actual coberta compensa amb les carregues afegides. No obstant no tenim dades sobre la fonamentació actual, però aquesta paret no presenta cap tipus d’esquerda, si bé en futur en podria aparèixer alguna, donat que és impossible de reforçar el seu fonament.


pàgina 20

És molt important, connectar la nova fonamentació amb l’existent, i si és possible recalçar-la per sota.

ACCIONS PREVISTES PER AL CÀLCUL

Accions gravitatòries:

Pesos propis, concàrregues i sobrecàrregues d’ús:

Sostre planta primera Tipus de format: xapa co.laborant

KG/M2 Pes propi 300,00Càrregues permanents 100,00 Sobrecàrrega d’ús (manteniment) 100,00 Sobrecàrrega de neu 100,00 TOTAL 500,00

Càrregues lineals:

El pes propi dels tancaments s’ha introduït com una càrrega lineal addicional en els forjats. Els pesos per metre lineal de cada element s’ha calculat a partir de les seves dimensions i densitat. Càrregues verticals en baranes i ampits: 200 kg/ml. Càrregues horitzontals en baranes i ampits: 100 kg/ml.

Vent:

Per l’obtenció de la càrrega de vent es considera el que està indicat al Codi tècnic d’edificació: Seguretat estructural: bases de càlcul i accions a l’edificació.

Sisme:

Segons justificació de fitxa annexa d’aplicació de la norma NCSE-02 de construcció sismorresistent, no és necessària l’aplicació d’aquesta Norma, segons s’adjunta en l’annex corresponent.

El terreny:

S’ha utilitzat la sol.lució de construcció amb sabates aIïllade, recolzades sobre pous de

fonamentació, però assolint les cotes no dels llims, sinó del gresos de tonalitat gris, que es

troben a una profuniditat de 4,0 a 4,70 mts. de manera que les tensions de terreny seran


pàgina 21

majors. Les noves sabates es connectaran a les sabates existents per tal de recalçar

l’escaloa actual.

Accions tèrmiques i reològiques:

No s’han tingut en compte les càrregues tèrmiques ja que no és necessari per les seves dimensions, complint-se el CTE-AE.

MATERIALS FORMIGÓ:

Formigó per armar en estructura fck = 25 N/mm2 (250 Kp/cm2)

Fonaments i Cobertes HA-25/B/20/lla (en cobertes)

Consistència plàstica en formigó vist i tova en la resta

Tamany màxim d’àrid 20 cm:

Contingut de ciment:

Ambient lla 275 Kg/m3

Ambient l 250 Kg/m3

Relació aigua/ciment:

Ambient lla 0,60

Ambient I 0,65

Característiques mecàniques:

Els diagrames de càlcul del formigó són els de l’EHE. El mòdul de deformació longitudinal és:

3 ,8500 jfcmE j =

essent fcm,j, la resistència mitjana a compressió del formigó a j dies d’edat i ha d‘expressar-se

en N/mm2 per a obtenir Ej en N/mm2.

Els valors de retracció, fluència i mòdul de Poisson i de dilatació tèrmica són les definides en l’EHE.

Acer corrugat:


pàgina 22

Serà del tipus B-500-S. El diagrama és el de l’art. 31 de l’EHE. Els assaigs, són els corresponents al control normal indicats en l’EHE.

MATERIALS ACER LAMINAT:

Resistència de càlcul:

Serà el límit elàstic minorat per 1,3 o 1,5, segons es tracti de càrregues permanents o sobrecàrregues.

Tipus d’acer S 275 JR:

Constants elàstiques, les indicades en CTE-SE-A Seguridad Estructural Acero.: Coeficient de

dilatació tèrmica α = 1,2 x 10-5

MATERIALS OBRA DE FÀBRICA:

Resistència de maó: R-200

Resistència del morter: M-80

Resistència característica de la fàbrica d’obra: 70 Kg/cm2

Deformabilitat: ε = 0,8 por mil.

COEFICIENTS DE SEGUERTAT

Coeficients de minoració d’accions:

Formigó armat:

Tots els elements estructurals s’han calculat front als estats límits últims d’equilibri, esgotament i trencament , inestabilitat o de vinclament, adherència, empenta i fatiga, i front als estats límits d’utilització per deformació.

Els coeficients de seguretat front als estats límits últims han estat:

- Coeficient de minoració del formigó 1,50

- Coeficient de minoració de l’acer per a armar 1,15

Acer laminat:


pàgina 23

- Coeficient de minoració de l’acer laminat Υf = 1.

Obra de fàbrica:

- Coeficient de minoració de la fàbrica d’obra. 2,5

Coeficients de majoració d’accions:

Formigó armat: (Nivell de control normal)

- Càrregues permanents Υf = 1,50.

- Càrregues variables Υf = 1,60.

Acer laminat:

- Càrregues permanents Υf = 1,33

- Càrregues variables Υf = 150.

Obra de fàbrica Υf = 1,65

(Cas I: PP+Hipòtesis simple)

Υf = 1,50

(cas II: PP+Hipòtesis

simple+vent)

Υf = 1,00

(Cas III: amb sisme)

HIPÒTESI DE CÀLCUL

La totalitat dels càlculs efectuats han estat sota les prescripcions de les següents normes (Normativa actual):

- CTE-SE-AE Seguridad Estructural Acciones en la edificación.


pàgina 24

- CTE-SE-A Seguridad Estructural Acero

- CTE-SE-C Seguridad Estructural Cimientos

- Norma EHE “Instrucción de hormigón estructural”

- Norma NBE-EF-96 “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados

unidireccionales de hormigón armado o pretensado”

- Norma NCSE-02 “Norma de construcción sismorresistente”.

Estructures de formigó armat:

Les hipòtesis de càlcul que s’han tingut en compte en els càlculs dels pòrtics han estat:

- Hipòtesi I, II i III: Càrregues gravitatòries, concàrregues i sobrecàrregues

alternades.

- Hipòtesi IV i Hipòtesi V: Vent i empenta de terres dreta, i vent i empenta de terres

esquerra.

Estructures d’acer laminat:

S’han aplicat els casos del capítol 4.2 de CTE-SE.

Estructura d’obra de fàbrica:

S’han aplicat els casos del capítol 4.2 de CTE-SE.

MÈTODE DE CÀLCUL

El mètode de càlcul emprat per al dimensionament i armat de les lloses que conformen l’estructura de forjat reticular es realitza mitjançant el programa de càlcul CYPECAD Espacial que està adaptat per a complir les prescripcions de la instrucció EHE.

L’estructura es discretitza en elements tipus barra, engraellats de barres i nusos, i elements finits triangulars.

Els càlculs dels esforços que les accions produeixen sobre cadascun dels elements en l’estructura metàl·lica, s’efectua amb ordinador, amb l’ajut de programes matricials de càlcul de pòrtics plans, que tenen en compte els escurçaments de les barres deguts als esforços axils, resolvent la matriu de rigidesa de l’estructura pel mètode de Gauss.


pàgina 25

CRITERIS DE DIMENSIONAMENT Els habituals de la mecànica clàssica i la resistència de materials.

MANTENIMENT DE L’ESTRUCTURA Estructures d’acer:

Revisió cada 5 anys de l’adherència i gruixos de pintura i les seves proteccions ignífugues.

Estructures de formigó:

Amidaments de carbonatació en punts característics cada 2 anys. Seguiment i segellat de

fissures en el seu cas. Repàs de gruixos de pintura de protecció anticarbonatació.

3.2 ACOMPLIMENT DEL CTE Donades les característiques de l’edifici, així com el seu tamany, és relativament fàcil l’acompliment de la normativa actual, no obstant, a continuació es justifiquen els principals paràmetres. 3.2.1 DB-SI SEGURETAT EN CAS D’INCENDI Secció SI 1. Propagació interior Es considerarà un únic sector d’incendis, en no excedir dels 500 M2. L’estabilitat de parets i sostres per aquest sector serà de EI 90, en tenir una alçària d’evacuació menor als 15 metres respecte a la rasant i ser un edifici de pública concurrència. Secció SI 2. Propagació exterior Al ser un edifici aïllat, no existeix el risc de propagació a altres edificis i per tant, no és d’aplicació. Secció SI 3. Evacuació d’ocupants L’ocupació no supera les 100 persones. Els passos mínims de passadissos i escales, així com sortides d’evacuaació son de 100 cm. en tots els casos. S’ubicaran elements d’il·luminació en tots els punts de recorregut d’evacuació, això és en cada porta de cada cambra (aules, magatzem, etc.), i en el recorregut d’evacuació del vestíbul, amb el senyal de sortida d’emergència. No és necessari el control de fum d’incendi, ja que l’evacuació és menor de 1.000 persones, en un edifici de pública concurrència.


pàgina 26

Secció SI 4. Detecció, control y extinció d’incendi Es col·locaran 2 extintors portàtils d’eficàcia 21A-113B, com a mínim en recorreguts menors de 15 m com a mínim. No és obligat la col·locació de boques d’incendis, ja que no hi ha cap espai amb alt risc d’incendis. Tampoc és necessària la col·locació d’hidrants d’incendi, ni columna seca, ni sistema d’alarma, ni sistema de detecció i extinció automàtica, ni per recorreguts d’evacuació, ni per tamany de l’equipament, ja que en tots els casos l’edifici és molt menor del que seria obligatòria, tant pel que fa edificis administratius i de pública concurrència. Secció SI 5. Intervenció dels bombers L’ampliació de l’escola respon als espais de maniobres previstos per a l’edifici principal. Per altra part l’ampliació de l’edifici és accessible en planta baixa des de diferents obertures, en especial des del carrer posterior. Secció SI 6. Resistència al foc de l’estructura La resistència al foc dels elements estructurals serà de R90, en tenir una alçària d’evacuació inferior als 15 metres i ser un edifici de pública concurrència. En el nostre cas, segons la taula C.4, de l’annex, la resistència al foc de la llosa massissa és d’entre R90 i R120, ja que el gruix entre l’eix de llosa i l’armadura inferior traccionada és de 10 mm. 3.2.2 DB-SU SEGURETAT D’UTILITZACIÓ Secció SU 1. Seguretat en front el risc de caigudes Els paviments interiors de zones seques seran de la classe 1, i els interiors dels banys seran de classe 2. El paviment no disposa de cap mena de discontinuïtat interior. Tampoc existeixen graons en disposició única amb excepció de les sortides de l’interior a l’exterior. Secció SU 2. Seguretat en front de l’impacte o de l’atrapament. No existeixen elements que sobresurtin de la façana i de l’interior de l’edifici, i l’alçària lliure interior lliure és superior a 210 cm, de forma sobrada. Secció SU 3. Seguretat en front al risc d’aprisonament en recintes. No existeixen cap recinte que disposi d’un element de bloqueig interior.


pàgina 27

Secció SU 4. Seguretat en front al risc causat per la il.luminació inadequada. L’exterior del parc disposa de 10 luxes com a mínim d’il·luminació de les escales i de 5 luxes per a la resta de les zones. Pel que fa a l’interior de l’edifici, disposa d’un mínim de 50 luxes d’il·luminació mínima, en qualsevol de les zones. Pel que fa a l’enllumenat d’emergència, cada cambra disposarà d’una llumenera d’emergència, malgrat només caldria 1 pel nombre d’ocupants. No obstant es col·locaran 2 més en la zona del vestíbul, marcant el recorregut de sortida, a una alçària major als 2 metres d’alçària, per sobre les portes existents. La instal.lació serà fixa i amb font pròpia d’energia que entrarà en funcionament automàticament en fallar el subministrament elèctric per sota del 70% del seu valor nominal. Secció SU5. Seguretat en front al risc causat per situacions d’alta ocupació. No és d’aplicació. Secció SU6. Seguretat en front al risc d’ofegament. No és d’aplicació. Secció SU7. Seguretat en front al risc causat per vehicles en moviment. No és d’aplicació. Secció SU8. Seguretat en front al risc causat per l’acció d’un raig llamp. No és d’aplicació, donat que: Ne (freqüència esperada) = 4,00 impactes x 1.050,00 M2 x 0,50 x 10-6 = 0,00156 Na (risc admissible) = 5,5 / (1,00 x 1,00 x 3,00 x 1,00) x 10-3 = 0,00183 Ne < Na, per tant no és necessària la seva instal.lació. 3.2.3 DB-HS SALUBRITAT Secció HS1. Protecció en front de la humitat.


pàgina 28

El grau d’impermeabilitat dels murs en front de la humitat serà de baixa. Estarà protegit per una capa de pintura d’emprimació en la part posterior de protecció impermeabilitzant. Pel que fa a la paret de façana, donat que el grau de permeabilitat és 1, la solució aplicada serà la R1+C1, essent un maó perforat de 15 cm. agafat amb morter. Pel que fa a la coberta, disposarà de capa de pendents, aïllant tèrmic i tela asfàltica protectora, amb una capa separadora entre ambdues capes anteriors. El pendent final de la tela autoprotegida no serà inferior al 1%. Secció HS2. Recollida i evacuació de residus. Les escombraries estaran a l’exterior, al costat de la porta d’accés conjuntament amb la resta de l’equipament. Secció HS3. Qualitat de l’aire interior. No és d’aplicació Secció HS4. Subministrament d’aigua. No és d’aplicació Secció HS5. Evacuació d’aigües. No és d’aplicació 3.2.4 DB-HE ESTALVI D’ENERGIA Secció HE1. Limitació de la demanda energètica. No és d’aplicació Secció HE4. Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària. No és d’aplicació Secció HE5. Contribució fotovoltàica mínima d’energia elèctrica. No és d’aplicació en ser un edifici administratiu de menys de 4000 M2. 3.2.5 ACOMPLIMENT DEL CODI D’ACCESSIBILITAT Itinerari d’accessibilitat urbanística L’itinerari és adaptat en la totalitat de l’edificació d’ampliació. Itinerari d’accessibilitat en edificació


pàgina 29

No existeix cap graó a l’interior de l’edifici. L’amplària mínima de cada espai de pas, incloses les portes és de 90 cm, i l’alçària mínima lliure és de 210 cm. Davant de cada porta i en els canvis de direcció es pot inscriure un cercle de com a mínim 120 cm. Existeix un bany adaptat. El bany adaptat consta de rentamans i inodor, amb la inscripció d’un cercle de 150 cm al seu interior. A part estarà dotat de dues barres, una de practicable i l’altra de fixa a la paret. Al costat de l’inodor hi haurà un espai lliure de 80 cm al costat per accedir a l’inodor. Cladrà recuperar aquest espai que actualment es fa servir de magatzem. 3.2.6 DECRET D’ECOEFICIÈNICA No és d’aplicació

3.2.7 RITE No és d’aplicació, donat que en tractar-se d’una ampliació, no es dona cap dels supòsits que a continuació restarien dins de l’àmbit d’amplicació:

a) La incorporación de nuevos subsistemas de climatización o de producción de agua caliente sanitaria o la modificación de los existentes;

No s’incorporen nous subsistemes, sino que s’utilitzen els sistemes actuals de la xarxa elèctrica per l’addció dels nous elements de climatització. Tampo es modifiquen els existents.

b) La sustitución por otro de diferentes características, o ampliación del número de equipos generadores de calor o de frío;

No es substitueix el sistema actual, ni s’amplia el número d’equips de climatització per aireper conductes actuals de la planta baixa.

c) El cambio del tipo de energía utilizada o la incorporación de energías renovables;

No hi ha canvi d’energia.

d) El cambio de uso previsto del edificio.

No hi ha canvi d’ús.

Per tots aquests motius, entem que no és d’aplicació el RITE.


pàgina 30

4. PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL

Per a l’execució del Projecte d’Ampliació de la Llar d’Infants de Casserres, s’estima un

pressupost d’execució de 239.881,07 € (DOS CENTS TRENTA-NOU MIL VUIT-CENTS

VUITANTA-UN EURO AMB SET CÈNTIMS D’EURO), IVA no inclòs.

S’estima doncs un pressupost per contracte de 354.112,43 € (TRES-CENTS CINQUANTA-

QUATRE MIL CENT DOTZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CENTIMS), un cop sumats

els conceptes de benefici industrial del 6%, despeses generals del 13%, la seguretat i salut

del 2%, i el control de qualitat del 1%, i l’IVA vigent del 21%.

Barcelona, un 9 de març de 2017.

Signat: David Lladó I Porta, arquitecte Administrador DACARQUITECTURA, REHABILITACIÓ I URBANISME, S.L.P.


pàgina 31

5. TERMINI D’EXECUCIÓ

Per a l’execució del Projecte d’Ampliació de la Llar d’Infants de Casserres, s’estima termini

NO SUPERIOR A 4 MESOS, però es realitzarà un planning de l’obra iniciat en el 15 de

juliol, de manera que l’execució de les tasques no interfereixi en l’ús de la llar d’infants

actual en planta baixa en els segons 2 mesos d’obra. Encara que l’obra s’allargui dos

mesos més respecte al 15 de setembre, aquesta no ha d’interferir en la funcionalitat i

seguretat de l’ús de la llar d’infant en planta baixa a partir d’aquesta data.

Les empreses licitadores i l’empresa adjudicatària de les obres s’hauran de comprometre

per escrit a treballar de manera continua i intensa en el mes d’agost esmentat.




pàgina 32

6. CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA Donat l’import de les obres a executar, per al present Projecte d’Ampliació de la Llar d’Infants de Casserres, NO S’ESTIMA CATEGORIA DE CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA. Barcelona, un 9 de març de 2017.



pàgina 33

ANNEX A. ESTUDI FOTOGRÀFIC


pàgina 34

FOTO Nº 1: Vista exterior carrer



pàgina 35


FOTO Nº 4: Vista exterior pati


pàgina 36




pàgina 37

FOTO Nº 7: Vista exterior façana posterior



pàgina 38




pàgina 39

ANNEX B. FITXA DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ


pàgina 40

ANNEX C. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT


pàgina 41

a. Dades de l’Obra 1.1 Tipus d'obra

PROJECTE D’AMPLIACIO DE LA LLAR D’INFANTS DE CASSERRES

1.2 Emplaçament

Carrer d’Anselm Clavé, s/n. 1.3 Superfície construïda

270,60 M2 1.4 Promotor

Diputació de Barcelona / Ajuntament de Casserres

1.5 Arquitecte autor del Projecte bàsic i d'execució

David Lladó i Porta, arquitecte col·legiat nº 22289-5 1.6 Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut

David Lladó i Porta, arquitecte col·legiat nº 22289-5 1.7 Pressupost d’Execució Material per a Seguretat i Salut: 4.797,62 € (iva no inclòs)

b. Dades tècniques de l’emplaçament

2.1 Topografia

L’edifici està situat en una parcel·la aparentment plana, amb un lleuger desnivell entre el carrer i la part interior.

2.2 Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàtic

No aplica. 2.3 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn

Equipaments 2.4 Instal·lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades

No aplica. 2.5 Ubicació de vials (amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres.

No aplica.

c. Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de Seguretat i Salut a les Obres de Construcció.

3.1 Introducció


pàgina 42

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les

previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com

informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els

previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document.

El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda la obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels


pàgina 43

treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2 Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats:

a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja. b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves

condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació.

c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars. d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les

Instal·lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors.

e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

f) a recollida dels materials perillosos utilitzats. g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes. h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que

s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball. i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms. j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat

que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

1 L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals:

a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l'origen


pàgina 44

d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica,

l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball

h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col�lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors

2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines

3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors

que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic

4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures

5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

3.3 Identifiació dels riscos Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.


pàgina 45

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). 3.3.0 Mitjans i Maquinària

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Accidents derivats de condicions atmosfèriques 3.3.1 Treballs Previs - Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) 3.3.1 Enoderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)


pàgina 46

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes

3.3.2 Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar 3.3.3 Fonaments

- Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades


pàgina 47

- Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Fallides de recalçaments - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) 3.3.4 Estructura

- Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials 3.3.5 Ram de Paleta


pàgina 48

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) 3.3.6 Coberta

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes de pals i antenes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) 3.3.7 Revestiments i Acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs


pàgina 49

- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)

- Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques) 3.3.8 Instal·lacions

- Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales,

plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes 3.3.9 Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) 1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda

d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball

2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible

3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades

4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió


pàgina 50

6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis

7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4 Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col�lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs

posteriors (reparació, manteniment...).

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines

i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de

l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i

descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal�lacions existents - Els elements de les Instal�lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques,

control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements

(subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants.


pàgina 51

- Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal�lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes 3.4.1 Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir

punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades

- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs

amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire

3.4.2 Msures de protecció d tercers - Ancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la

calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega

- Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 3.5 Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.


pàgina 52

S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

3.6 Normativa aplicable

RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio

(DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre

(BOE: 10/11/95)

Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN RD 39/1997, 17 de enero

(BOE: 31/01/97) i les seves modificacions

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997 RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre (BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril

(BOE: 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

RD 486/1997, 14 de abril

(BOE: 23/04/1997)


pàgina 53

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006

(BOE 19/10/2006)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006 (BOE 29/05/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD I SALUD APLICABLES A LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

RD 396/2006 (BOE 11/04/2006)

PROTECCIÓN DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN AL RUIDO

RD 286/2006 (BOE: 11/03/2006)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997 (BOE 23/04/1997)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN RD 488/1997.

(BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 664/1997. (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS DURANTE EL TRABAJO

RD 665/1997 (BOE: 24/05/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

RD 773/1997. (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

RD 1215/1997. (BOE: 07/08/97)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

RD 614/2001 (BOE: 21/06/01)

PROTECCION DE LA SALUD Y SEGURIDAD DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICION A AGENTES QUIMICOS DURANTE EL TRABAJO

RD 374/2001 (BOE: 01/05/2001). mods posteriors (30/05/2001)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952

(BOE: 15/06/52) i les seves modificacions posteriors

DISTÀNCIES REGLAMENTÀRIES D’OBRES I CONSTRUCCIONS A LINIES ELÈCTRIQUES

R. 04/11/1988 (DOGC 1075, 30/11/1988)


pàgina 54

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987

(BOE: 18/09/87) INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

RD 836/2003. 27 juny,

(BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998

(DOGC: 27/01/98)


pàgina 55

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METALICOS

R. de 14 de diciembre de 1974

(BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES

(BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD

(BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y ADAPTADORES FACIALES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES


EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS CONTRA AMONÍACO





pàgina 56

ANNEX D. CONTROL DE QUALITAT


pàgina 57

1. MEMÒRIA.

1. ACER ESTRUCTURAL 1.1. PERFILS LAMINATS I BUITS S’utilitzaran perfils laminats o buits que tinguin identificat el fabricant i la classe d’acer, que no tinguin desperfectes aparentes i que compleixin les especificacions aplicables segons DB-SE-A del Codi Tècnic. 1.2. CONTROL DE QUALITAT DE LA FABRICACIÓ I MUNTATGE El control de qualitat de la fabricació i muntatge té per objectiu assegurar que aquestes s’ajustes a les especificades en la documentació de taller. 1.3. UNIONS SOLDADES Les condicions d’execució, disposició i ordre a realitzar les soldadures han de ser les establertes el document bàsic SE-A del Codi Tècnic. Totes les soldadures han d’estar fetes d’acord amb el document bàsic SE-A del Codi Tècnic, per operaris qualificats per a fer el tipus de soldadura segons UNE_EN 287-1. El fabricant garantirà les característiques mecàniques i composició química dels productes que subministri, d’acord amb allò que establert per la norma UNE 14.023. 2. ACER PER FORMIGÓ ARMAT 2.1. ARMADURES PASSIVES PER A FORMIGÓ Les barres d’acer corrugat, les malles electrosoldades i les armadures bàsiques electrosoldades en gelosia, previstes en projecte, hauran de disposar de marca n, o equivalent en vigor i presentar un bon estat aparent. 3. FORMIGÓ 3.1. FORMIGÓ CONTROL ESTADÍSTIC Es preveu subministrament de formigó fabricat en central. Sobre les diferents tipus de formigó previstos en projecte, es realitzarà un control estadístic segons ehe. No es permetrà l’abocament en obra de les pastades amb plasticitat diferent a l’establerta. S’admetran tots els valors de resistència estimada ≥ 90% de la resistència característica de projecte. Si s’obtenen valors inferiors caldrà consultar amb el projectista. 3.2. FORMIGÓ ESPECIFICACIONS RELATIVES A LA DURABILITAT


pàgina 58

Es preveu subministrament de formigó fabricat en central. Sobre els diferents tipus de formigó previstos en projecte, es realitzarà sempre el control documental de la relació a/c i del contingut de ciment, i només quan calgui el control de la profunditat de penetració d’aigua.

4. MAONS CERÀMICS 4.1. MAONS CERÀMICS TIPUS CALAT NO VIST S’utilitzaran maons ceràmics del tipus calat no vist que tinguin un segell de qualitat ince, marca n o equivalent a la ue, o el certificat de fabricant en vigor. 4.2. MAONS CERÀMICS TIPUS CALAT VIST S’utilitzaran maons ceràmics del tipus calat no vist que tinguin un segell de qualitat ince, marca n o equivalent a la ue, o el certificat de fabricant en vigor. 5. AÏLLAMENTS TÈRMICS 5.1. AÏLLAMENTS TÈRMICS EN GENERAL S’utilitzaran els materials per a aïllament tèrmic previstos en el projecte, els quals hauran de disposar de marca n, o equivalent en vigor i presentar un bon estat aparent. 6. IMPERMEABILITZACIONS 6.1. LÀMINES BITUMINOSES D’OXIASFALT S’utilitzaran làmines bituminoses d’oxiasfalt amb segell ince / marca aenor o equivalent en vigor. PROGRAMA DE CONTROL

1. ACER ESTRUCTURAL 1.1. PERFILS LAMINATS BUITS Per cada lot es comprovarà l’absència de desperfectes aparents, el compliment de les característiques geomètriques i la identificació del fabricant i del tipus d’acer.

Identificació dels lots: Lot 1: perfil tubular Lot 2: perfils laminats

1.2. UNIONS SOLDADES Per cada lot es comprovarem que les característiques de la soldadura s’ajusten a les especificacions del DB-SE-A del Codi Tècnic i al plec de prescripcions del projecte i es realitzaran assaigs amb líquids penetrants.


pàgina 59

Identificació dels lots: Lot 1: Unions placa base – pilar

Lot 2: Unions pilar encavallades Lot 3: Unions bigues amb corretges

2. ACER PER FORMIGÓ ARMAT 2.1. ARMADURES PASSIVES PER FORMIGÓ Per a cada partida que arribi a l’obra es formarà un lot per diàmetre i fracció de 20 tn. Per comprovar:

- identificació fabricant i tipus - absència de desperfectes aparents (fissures en zones de doblegament i ganxos

d’ancoratge, rovell,..)

Identificació dels lots: lot 1: ∅6 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 2: ∅8 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 3:∅10 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 4:∅12 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 5:∅16 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 6:∅20 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra lot 7:∅25 de tot l’acer B 500S subministrat a l’obra 3. FORMIGÓ 3.1. FORMIGÓ CONTROL ESTADÍSTIC Per cada pastada a controlar:

- es revisarà l’albarà de subministrament - es determinarà la seva consistència - es fabricarà una sèrie de 5 provetes per trencar 1 a 7 dies i 2 a 28 dies i dues de

reserva. Identificació dels lots:

3.2. FORMIGÓ, ESPECIFICACIONS RELATIVES A LA DURABILITAT

E.ES,

M3nº. PAS.

set.s.Const. M2

plan,per lot

per zona

ha-25/b/20/iia M 1 2 2 8ha-25/b/20/Iia c 1 2 2 4ha-25/b/20/Iia c 1 2 3 8

total pastades 20

CÀLCUL DE LOTS

murets s.pta.baixa i primera

PREV.ASSAIGPas.As.nº

de

lot.

fonaments

ZONA D'OBRA DADES DEL PROJECTE

DESIGNACIÓ DEL FORMIGÓ


pàgina 60

Es revisaran tots els albarans de subministrament per comprovar el compliment de les limitacions de la relació a/c i del contingut de ciment. Es preveu el control documental de la profunditat de penetració d’aigua per a cada tipus de formigó indicat. 4. FONAMENTS I FORJAT COBERTA Per cada forjat es presentarà la ocumentació del fabricant així com el resultat de l’armat necessari per a la seva solució, per la sol.licitacions de carrega de cadascun.

Identificació dels lots: Lot 1: RIOSTRES Identificació dels lots: Lot 2: SABATES Identificació dels lots: Lot 3: MUR DE CONTENCIÓ Identificació dels lots: Lot 4: SOSTRE PLANTA BAIXA Identificació dels lots: Lot 5: SOSTRE BANYS

5. MAONS CERÀMICS I MAONS DE MORTER 5.1. MAONS CERÀMICS TIPUS CALAT VIST I MAONS DE MORTER Per cada lot de control de maons ceràmics del tipus P/NV, amb segell ince, marca n, distintiu equivalent a la ue o certificat d’assaig del fabricant en vigor, es realitzaran les comprovacions de recepció, que consistiran a comprovar que el material subministrat té un bon estat aparent, està correctament identificat i que es correspon amb el descrit en la documentació.

Identificació dels lots: Lot 1: FAÇANA OEST I EST Identificació dels lots: Lot 2: FORJAT

6. AÏLLAMENTS TÈRMICS 6.1. AÏLLAMENTS TÈRMICS EN GENERAL Per cada lot es comprovarà la documentació, la identificació del fabricant i tipus, l’absència de desperfectes aparents així com les marques acreditatives que estan en possessió de marca n o equivalent en vigor.

Identificació dels lots: Lot 1: Façana Lot 2: Coberta 7. IMPERMEABILITZACIONS 7.1. LÀMINES BITUMINOSES D’OXIASFALT Per cada lot es comprovaran les condicions de recepció, d’embalatge i de presentació, i que disposi de segell de qualitat.

Identificació dels lots: Lot 1: Coberta Banys


pàgina 61

8. IMPORT DEL CONTROL DE QUALITAT

L’import de l’execució material del Pla de Control de Qualitat és la quantitat de 2.398,81 € (DOS MIL TRES-CENTS NORANTA-VUIT EUROS AMB VUITANTA.UN CÈNTIM D’EURO)




pàgina 62

2. PLEC DE CONDICIONS.

Introducció: Organització del plec.

Aquest Plec de Criteris de Control de Qualitat té la finalitat de complementar el contingut del Plec de Condicions Tècniques Particulars (P.C.T.P.) en el que fa referència als procediments a seguir en obra per tal de verificar el compliment del que allà s’estableix. En cas de contradiccions entre el contingut d’ambdós documents prevaldrà el que decideixi la DO (o direcció d’execució) davant de cada circumstància.

El caràcter específic del tema que es tracta, el Control de Qualitat, ha premés pensar amb una organització de la informació més adaptada a la finalitat que es persegueix, fruit de la qual apareix el concepte d’ÀMBIT DE CONTROL, unitat bàsica o capítol d’agrupament dels criteris de control.

Conceptualment, un Àmbit de Control (AC) està format per un material que s’utilitza en un cert tipus d’element d’obra destí (nucli de terraplè, fonaments estructurals, etc.). Aquesta relació material - element és la que permet agrupar amb més claredat la relació d’operacions de control a realitzar, la intensitat del control (freqüències), les seves especificacions i les condicions d’acceptació o rebuig.

En cada Àmbit de Control es distingeixen dos TIPUS DE CONTROL:

• Control de Materials: característiques químiques, físiques, geomètriques o mecàniques del material que s’ha d’utilitzar en l’element d’obra corresponent (en termes de la base de dades BEDEC, és un control de recepció de l’element simple).

• Control d’Execució i de l’Element acabat: operacions de control que es realitzen durant el procés d’execució, o en acabar aquest, per tal de verificar les condicions de formació de l’element d’obra (en termes de la base de dades BEDEC, correspon al control de les partides d’obra).

Dins de cada tipus de control es contemplen els següents apartats:

1. Operacions de Control a realitzar

Llista d’inspeccions i assaigs a realitzar, indicant el moment o la freqüència de l’actuació. En el cas d’assaigs s’indica la normativa o procediment concret.

2. Criteris de presa de mostra

Indicacions referents a la forma i lloc de presa de mostres d’assaig.

3. Especificacions


pàgina 63

Resultats a exigir (valors - toleràncies) a les operacions de control (inspeccions i assaigs). No s’ha pretès incloure en aquest apartat la totalitat de les condicions del Plec sinó aquelles més rellevants des del punt de vista del control de qualitat.

4. Interpretació dels resultats i actuacions en cas d’incompliment

Indicacions de què cal fer en cas de que els resultats de les operacions de control no resultin satisfactoris segons les especificacions exigides.

Control documental en obres d’Edificació

Els plans de control en obres d’Edificació preveuen la complimentació per part del contractista, d’una documentació que deixi constància de les condicions de recepció dels materials i de la correcta execució de les diferents unitats d’obra. Són les denominades fitxes de control, que poden ser substituïdes, en cas de que el contractista disposi de procediments ISO 9000, pels documents previstos en dits procediments.

El nombre de fitxes (o documents ISO) a complimentar i els criteris aplicats, es decidiran, abans de l’inici de les obres, dins del corresponent grup responsable de control de qualitat constituït pel contractista adjudicatari, la direcció d’execució i el laboratori d’autocontrol.

A continuació es presenta el text associat als àmbits de control que s’han particularitzat per aquesta obra.

Pressupost del Pla de Control

A partir dels amidaments de les línies de pressupost i dels criteris de control anteriorment exposats, s’obtenen el nombre d’actuacions previstes, amb les següents consideracions de tipus general:

• No s’han previst assaigs de recepció sobre productes que poden disposar de marca de qualitat de producte (AENOR o similar). En cas d’utilitzar materials que incompleixin aquest supòsit, el contractista haurà de realitzar, sota el seu càrrec, els assaigs corresponents indicats en aquest plec.

• A l’hora de comptabilitzar el nombre d’assaigs d’identificació necessaris, s’ha suposat un únic proveïdor per a cada material. En cas de variar aquest supòsit, s’hauran d’executar els assaigs corresponents a cada proveïdor, tal i com es preveu en aquest plec, a càrrec del contractista.

• En el cas de components de formigó i mescles bituminoses, el control necessari és responsabilitat de la producció d’aquest material i s’exigirà sense estar considerat en aquest pla.

• S’ha suposat que la planta de subministrament del formigó disposa únicament de ciment amb marca de qualitat de producte, i per tant, no s’han inclòs assaigs d’identificació. En cas de que la planta disposi d’algun ciment, certificat d’acord a la RC-97, però sense marca de qualitat, s’aplicaran assaigs d’identificació a tots els ciments utilitzats, a càrrec del contractista, encara de que disposin de marca. Si algun dels ciments que utilitza la


pàgina 64

planta no està certificat segons RC-97, es podrà rebutjar el proveïment de formigó d’aquesta planta.

• El nombre d’assaigs s’obté a partir de les freqüències en amidament. Si durant l’execució de l’obra, atenent a criteris de freqüència temporal, resultessin més assaigs dels previstos, aquest increment correrà a càrrec del contractista, excepte justificació i acceptació per part de la D.O., de les causes que hagin pogut provocar un ritme d’execució més lent del previst.

El pressupost del pla de control es presenta estructurat per àmbits i per els mateixos capítols del pressupost d’obra (activitats). El repartiment del nombre d’assaigs d’un àmbit en les diferents activitats es realitza, quan no hi ha altre criteri, de forma proporcional als amidaments de les partides associades.


pàgina 65

ANNEX E. JUSTIFICACIO DE CÀLCUL


pàgina 66

ANNEX F. ESTUDI GEOTÈCNIC

PRO JECT E D’A MPL IACIO DE LA LLAR D’INFANTS DE CASSERRES · 2020. 1. 28. · VIV 984/2009...

Documents

Transcript of PRO JECT E D’A MPL IACIO DE LA LLAR D’INFANTS DE CASSERRES · 2020. 1. 28. · VIV 984/2009...