PROC S PER A LA DEMANDA DE NOVArev 2 · 1. PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA: La sol·licitud de demanda...

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius

CREDA Baix Llobregat-Anoia Demandes d’atenció logopèdica

FEBRER 2006

PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA DE VALORACIÓ I/O ATENC IÓ LOGOPÈDICA


Febrer 2006


1

ÍNDEX pàg PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA

A.- Alumnes amb pèrdua auditiva........................................... 2 B.- Altres alumnes.................................................................. 3 DOCUMENTS PER A LA DEMANDA DE VALORACIÓ I/O ATENCIÓ (DOCUMENT I)

- Full de demanda d’atenció logopèdica......................... 6 - Orientacions per omplir el full de demanda.................. 8

ORIENTACIONS PER OBTENIR MOSTRA DE LLENGUATGE (DOCUMENT II)

- Com obtenir mostra de llenguatge................................ 10 PROTOCOL PER A L’OBSERVACIÓ DEL LLENGUATGE (DOCUMENT III)

- INTRODUCCIÓ................................................................... 13 - ORIENTACIONS SOBRE EL CONTINGUT DELS ÍTEMS

1. Descripció de la intenció i habilitat comunicativa....... 15 2. Descripció aspectes formals..................................... 16 3. Descripció contingut................................................. 19 4. Descripció sobre l’atenció......................................... 20 5. Descripció del joc simbòlic........................................ 20

- PROTOCOL PER A L’OBSERVACIÓ DEL LLENGUATGE 1. Descripció de la intenció i habilitat comunicativa...... 24 2. Descripció aspectes formals

a) Fonologia............................................................. 25 b) Morfosintaxi.......................................................... 26

3. Descripció contingut.................................................. 27 4. Descripció atenció..................................................... 28 5. Descripció Joc simbòlic.............................................. 28

- GUIA PER A INTERPRETAR ELS DIFERENTS

COMPORTAMENTS........................................................................ 29

- QUADRES DESENVOLUPAMENT COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC................................................................................... 35


Febrer 2006


2

1. PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA:

La sol·licitud de demanda la fa el professional de l’EAP corresponent en dues situacions diferents:

A. Alumnes amb Pèrdua Auditiva per a l’elaboració d el Dictamen

B. Alumnes la competència comunicativa i lingüístic a dels quals demani, segons criteri del professional de l’EAP i a partir d’una valoració prèvia, una avaluació més detallada per a dissenyar el tipus d’ actuacions a realitzar pel CREDA: atenció específica o assessorament/orientaci ó.

A. Alumnes amb Pèrdua Auditiva per a l’elaboració d el Dictamen

Objectiu : Determinar les necessitats comunicativo-lingüístiques, curriculars, personals i socials de l’alumne concret per a poder dissenyar la resposta educativa global i específica Temporització : Moment d’elaboració dictamen

L’aportació del CREDA en aquesta situació es defineix en:

a) Les Instruccions de 7 d’abril de 2005, de la DGOIE per als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) respecte a l’elaboració dels dictàmens d’escolarització d’alumnat amb necessitats educatives especials.

b) Resolució d’1 de juliol del 2005, que dóna instruccions per a l’organització i el funcionament dels serveis educatius (EAP, CREDA, CRP i CdA) ... per al curs 2005-2006.

Procediment :

En la majoria d’alumnat amb dèficit auditiu, el CREDA té una informació prèvia ja que tots els nens de 0-3 anys diagnosticats des dels serveis mèdics són orientats cap al CREDA on reben atenció des de l’equip d’atenció primerenca. Els passos a fer són els següents:

• CREDA informa EAP de l’existència d’un alumne sord per escolaritzar.

• CREDA informa a la família sobre l’organització i els recursos del CREDA per a donar la resposta educativa als nens amb pèrdua auditiva.

• Es realitza la valoració comunicativo-lingüística i, juntament amb la informació de l’atenció de l’equip 0-3 anys, s’elabora l’informe pertinent per adjuntar al dictamen.

• EAP i CREDA valoren l’orientació per a l’escolarització.

• EAP realitza el procés d’elaboració del dictamen


Febrer 2006


3

Consideracions :

En el cas que l’EAP de zona detecti, en el moment de l’escolarització, un nen amb pèrdua auditiva no detectat prèviament, ja sigui per un diagnòstic tardà de la pèrdua o per què acaba d’arribar, s’utilitzarà el Full de Demanda (Document I) per a demanar una valoració comunicativa lingüística i auditiva.

Des del CREDA es farà:

a) UNA VALORACIÓ COMUNICATIVO-LINGÜÍSTICA a partir d’una situació d’interacció del nen i família amb la psicopedagoga del CREDA.

b) Valoració de la capacitat AUDITIVA per confirmar i delimitar el perfil audiomètric

c) UN INFORME ESCRIT adreçat al professional de l’EAP sobre el perfil comunicativo-lingüístic del nen, les necessitats educatives derivades de la seva pèrdua auditiva i la previsió de recursos.

B. Alumnes la competència comunicativa i lingüístic a dels quals demani, segons criteri del professional de l’EAP i a partir d’una valoració prèvia, una avaluació més detallada per a dissenyar el tipus d’actuacions a realitzar pel CREDA: atenció específica o assessorament/orientació

Objectiu : Valorar la competència comunicativo-lingüística d’aquests alumnes per col·laborar en la resposta educativa global mitjançant la intervenció específica o l’assessorament/orientació.

Temporització : Proposta curs 05-06 : 1 de març a 16 de maig . En casos concrets consultar amb el CREDA

A partir curs 06-07 : De l' 1 de març al 30 d’abril

Procediment: Es porta a terme a tres nivells :

1. EAP- CENTRE EDUCATIU

• Per tal que els mestres puguin concretar les dificultats del/s seu/s alumne/s pel que fa a la comunicació i el llenguatge aportem el document Protocol per l’observació del llenguatge (Document III). Aquest document pot fer-se servir com a guia per a observar els diferents tipus de comportaments lingüístics i, així, poder fer una demanda més ajustada.

• EAP, analitza la informació i orienta cap a un Programa d’atenció des del centre, si s’escau, o demana més valoració al CREDA per determinar la necessitat d’atenció especifica o assessorament/orientació.

• En aquest darrer cas, l’EAP tramet el full de demanda al CREDA en fa demanda (Document I) acompanyant-la d’una mostra de llenguatge (Document II) i de tota la informació addicional necessària per a valorar el cas i prendre decisions (mèdica, dels serveis d’atenció primerenca, socials...).


Febrer 2006


4

2. EAP – LOGOPEDES

• Previ a dirigir les demandes al CREDA, l’equip de professionals de l’EAP i l’equip de logopedes de la zona, les comenten amb l’objectiu de tenir una visió global amb criteris comuns de les necessitats de la zona.

3. EAP – CREDA

• Lliurament Full de demanda de valoració o d’atenció logopèdica juntament amb la mostra de llenguatge i la informació complementària pertinent (Resultats de proves mèdiques i cognitives, informes d’altres serveis, altres dades que puguin ser d’interès pel cas).

Data límit : Proposta data límit curs 05-06 : 16 de maig 06. Amb tot es demana que tant aviat com es tinguin les dades recollides s’enviïn al CREDA per facilitar, així, un avançament en la presa de decisions.

A partir curs 06-07 : 30 d’abril

4. CREDA

• Anàlisi de les dades informatives

• Valoració de la Mostra de llenguatge

• Elaboració “Fitxa de Valoració”

• Presa de decisions segons cas:

a) Assessorament / Orientació

- Assessorament als mestres d’educació especial i mestres especialistes en audició i llenguatge dels centres educatius en el desenvolupament de programes de suport a l’alumnat amb trastorns del llenguatge. (Instruccions CREDA curs 05-06)

- Orientació al professorat sobre l’atenció a l’alumnat.

b) Atenció logopèdica: Planificació (sessions, objectius, estratègies…)

(en alguns casos es podrà demanar l’exploració de l’alumne a la seu del CREDA)

5.5.5.5. CREDA - EAP

• Devolució als EAPS dels resultats

Dates de devolució : Segons calendari establert (demanar a logopedes).

Consideracions :

En aquells alumnes amb dificultats de parla o de llenguatge relacionades amb retards del desenvolupament o amb dificultats cognitives, el CREDA col·laborarà, si és el cas, amb l’EAP en l’assessorament per a la presa de decisions sobre les actuacions a dur a terme en cada alumne. (Instruccions Educació Primària curs 05-06. Punt 6.4 –Mestres especialistes educació especial).


Febrer 2006


5

DOCUMENT I

DOCUMENTS PER A LA DEMANDA DE VALORACIÓ i/o ATENCIÓ


Febrer 2006


6

FULL DE DEMANDA D'ATENCIÓ LOGOPÈDICA

ALUMNE-COGNOMS NOM

DATA NAIXEMENT

CENTRE POBLACIÓ NIVELL

PRESENTA TRASTORN DE LLENGUATGE ASSOCIAT A:

� Probl. auditius Transmissió / Percepció

� Probl. cognitius

� Probl. orgànics

� Probl. motors

� Probl. emocionals

� Probl. socials

� Poca estimulació

� Sense etiologia clara

Comentari:

INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES: Observacions: Si us plau, adjunteu tota aquella informació necessària per comprendre el cas ( proves mèdiques, informes d’altres serveis, altres dades que puguin ser d’interès)

1.- Descripció del COMPORTAMENT COMUNICATIU I LINGÜÍSTIC que genera la demanda d'atenció logopèdica � Referent a intenció habilitats comunicatives

� Referent a desenvolupament fonològic i morfosintàctic

� Referent a vocabulari / coneixement del món

� Referent a capacitat de manteniment de l’Atenció

� Referent a Joc simbòlic


Febrer 2006


7

2.- Descripció i resultats de les VALORACIONS PRÈVIES fetes per l'EAP

3.- Descripció, si s'escau, d'ALTRES INTERVENCIONS LINGÜÍSTIQUES portades a terme al llarg de l'escolaritat - Programa :

4.- Proposta d'actuacions GENERALS i LINGÜÍSTIQUES (Programa ?) pel curs .............

EAP .............................. Professional que fa la demanda ..................

Data de la demanda ...................................... Signat:

AQUEST FULL HA D’ANAR ACOMPANYAT AMB UNA MOSTRA DEL LLENGUATGE DEL NEN. (Veure alguns consells sobre com obtenir-la).


Febrer 2006


8

ORIENTACIONS A TENIR EN COMPTE A L’HORA D’OMPLIR EL FULL DE DEMA NDA

• Dades personals:

- Cal tenir totes les dades completes. Per exemple, saber exactament la data de naixement permet fer un càlcul comparatiu entre edat cronològica i edat lingüística.

- Important de ressenyar la possible causa del trastorn. El dia a dia aporta informació sobre les possibles causes (poca estimulació, preponderància de dificultats emocionals, poc coneixement de la llengua per tenir només el contacte de l’escola, etc.). És important de ressenyar-ho.

- Encara que no hi hagi un diagnòstic clar, és important de consignar observacions que puguin aportar més dades.

1. Descripció del COMPORTAMENT COMUNICATIU I LINGÜ ÍSTIC,

- Cal que es faci un resum del que s’ha vist sobre el comportament lingüístic.

- En la descripció seria interessant que es fes referència als diferents aspectes de llenguatge, pel que hem inclòs els diferents aspectes del protocol a la fitxa (Les diferents descripcions del “Protocol d’Observació” poden ser un recurs bo per no deixar-se coses importants.:

� Descripció intenció / habilitats comunicatives � Descripció desenvolupament fonològic i morfosintàctic � Desenvolupament vocabulari /coneixement del món � Atenció � Desenvolupament joc simbòlic

2. Descripció de les VALORACIONS PRÈVIES de l’EAP.

- Són importants tant les dades referents a llenguatge com altres dades: actitud, desenvolupament cognitiu, comportament, ....

3. Descripció d’ ALTRES INTERVENCIONS LINGÜÍSTIQUES

- Cal ressenyar totes aquelles actuacions que s’han portat a terme per ajudar el nen a evolucionar en el llenguatge: a nivell d’aula, de grup petit. Convé ressenyar si aquestes actuacions s’ha pogut portar de manera sistemàtica i planificada. En el cas que s’hagi portat a terme algun dels programes de “ L’ús de llenguatge” caldria fer-ho constar. Tenir aquestes dades ens aporta informació de com ha reaccionat davant un ensenyament més dirigit cap al llenguatge. És per això que ens cal saber com ha estat aquesta intervenció.

- Convé també tenir dades sobre l’atenció des d’altres serveis, actuals o passades.

4. Proposta d’ACTUACIONS GENERALS I LINGÜÍSTIQUES

- És important de descriure què es considera que li cal a aquell nen, des del punt de vista del llenguatge per a poder evolucionar, però també quines actuacions globals es preveu que es faran. Per exemple, si cal un seguiment de la família, o bé incidir en una valoració d’un servei mèdic, o l’elaboració d’una ACI.


Febrer 2006


9

DOCUMENT II

ORIENTACIONS PER OBTENIR MOSTRA DE LLENGUATGE


Febrer 2006


10

COM OBTENIR MOSTRA DE LLENGUATGE

Situació - context

� Per tal que sigui significativa és important d’obtenir-la en situació d’interacció real

� Cal dedicar temps per obtenir-la, el nen ha de sentir-se còmode en la interacció. Recordar que volem que el nen mostri les seves capacitats pel que fa a la comunicació i el llenguatge.

� Ja que el que cal és veure la competència comunicativo-lingüística del nen, és important de valorar-ho en aquella llengua que més domina. No valorem el coneixement d’una llengua sinó el que pot fer amb el llenguatge.

� Per facilitar l’obtenció de la mostra, així com garantir que aquesta sigui real, es pot comptar amb un altre interlocutor més proper i conegut pel nen (la seva mestra, la M.E.E. ...) evitant així l’efecte “parlar amb desconegut”.

Situació – contingut

� Conversa:

� S’ha d’intentar no caure en la conversa dirigida amb preguntes tancades. En el cas de nens que mostren poques ganes d’interactuar, de vegades funciona fer bromes del tipus equivocar el nom o fer preguntes sobre aspectes que sabem d’antuvi que el nen s’hi pot implicar, per ex. si té un animal, si li agradaria tenir-ne...

� S’ha de provocar la interacció i la participació espontània. De vegades resulta positiu posar exemples de coses que li ha passat a un mateix. Per ex. Doncs una vegada a mi em va passar que....

� Donar importància al coneixement molt proper (noms dels familiars...).

� Joc:

� Utilitzar el joc com a pretext per a interaccionar i provocar llenguatge. Moltes vegades, però, els nens actuen amb els objectes sense expressar en veu alta els seus pensaments. Cal intentar entrar en el seu joc per poder motivar l’expressió.

� És important d’observar el nivell de joc simbòlic del nen, provocant-ho, si cal.

� Narració – conte

� La narració d’un conte demana ja un gran de domini del llenguatge cosa que la fa poc útil amb nens amb grans retards en la seva adquisició. Davant un conte, se’ls fa difícil narrar una història i sovint només descriuen el que hi veuen.

� Mirar un conte amb imatges moltes vegades dóna peu només a dir el nom de les coses i personatges que hi surten. No obstant, aquestes imatges poden donar peu a preguntes més properes al nen. Per ex. Si el nen ens mostra un dibuix d’una mare amb un cotxet, se li pot comentar que els nens petits van en cotxet perquè es cansen, si ell també hi anava, si ara hi va, si li agradaria anar-hi, si té


Febrer 2006


11

algun germanet que el necessita.... És a dir, es pot provocar una conversa que possiblement donarà respostes fàcilment.

Recursos per fer parlar els nens

� Es pot crear una situació que sorprengui al nen i que faci que mostri la seva estranyesa: canviar un comportament habitual i fer una cosa molt diferent , canviar allò que s’espera que es faci ( no tirar la pilota quan toca,...).

� Crear situacions que demanin utilitzar el llenguatge: col·locar coses d’ús habitual lluny del nen, amagar la pilota,...

� Fer algun tipus d’actuació molt imprevista: picar de mans quan no toca...

� Posar un exemple per a que serveixi de model…


Febrer 2006


12

DOCUMENT III

PROTOCOL PER A L’OBSERVACIÓ DEL LLENGUATGE


Febrer 2006


13

INTRODUCCIÓ

Aquest document pretén ser una eina per facilitar l’observació del llenguatge de nens entre 3 i 5 anys. La informació recollida pot ajudar a apreciar en quin moment de l’adquisició del llenguatge es troba l’infant i si la seva competència comunicativa i lingüística es correspon amb l’edat cronològica. El protocol només valora aquells aspectes que tenen un pes important en el desenvolupament del llenguatge, no és un protocol exhaustiu del comportament comunicatiu i lingüístic. D’alguna manera seria com les competències bàsiques de comunicació i llenguatge . Per altra banda la presència d’aquests comportaments lingüístics estan valorats segons la freqüència en que es donen. Hi ha tres graus de freqüència: no es dona mai , es dona ocasionalment , o es dóna freqüentment. Pot haver-hi una certa confusió en la valoració de freqüentment . En aquest cas es vol destacar que, tot i que aquell comportament es dona en moltes ocasions, encara no està plenament assolit. En el cas que el nen tingui ja assolits alguns comportaments, no cal valorar-los, es deixen en blanc. Els resultats observats permetran valorar si les seves manifestacions comunicatives i lingüístiques són susceptibles de fer una demanda d’atenció logop èdica d’acord amb els criteris recollits en el Marc d’Actuació dels CREDA: Criteris i objectius d’intervenció.

- ORIENTACIONS SOBRE EL CONTINGUT DELS ÍTEMS

- PROTOCOL PER A L’OBSERVACIÓ DEL LLENGUATGE

- GUIA PER INTERPRETAR ELS DIFERENTS COMPORTAMENTS


Febrer 2006


14

ORIENTACIONS SOBRE EL CONTINGUT DELS ITEMS


Febrer 2006


15

1.- DESCRIPCIÓ DE LA INTENCIÓ I HABILITAT COMUNICA TIVA En l’evolució dels nens cap a l’aprenentatge del llenguatge, a l’etapa pre-lingüística, es donen uns comportaments que són determinants per a començar a prendre el codi lingüístic de la comunitat on viu. �� Entendre les intencions comunicatives dels altres

�� Compartir atenció amb altres persones cap als objectes i els esdeveniments d’interès mutu.

Fer demandes (primer ítem que valora el Protocol) és el nivell mínim comunicatiu que en el cas de nens amb dificultats greus de relació es pot veure, per exemple, quan agafen la mà de l’adult per que obri la porta. S’ha de valorar bé aquest ítem, fer-ho en moltes situacions i en diversos interlocutors. Nens molt tímids potser no es dirigeixen a l’adult però sí que, de manera subtil, ho fan als iguals. També cal veure què fan a casa, per tant una entrevista amb la família és important en aquest cas. Fer comentaris: Es tracta de comprovar si el nen pot compartir alguna cosa amb un altre (adult o nen). Aquesta cosa tant pot ser una expressió dirigida a l’altre per mostrar-li sorpresa sobre allò que està passant, per exemple, com poder mirar un conte i comentar (assenyalant, ... o amb paraules) coses sobre el que passa al dibuix. La presència d’aquest comportament és ja un índex de qualitat comunicativa. Els següents valoren ja aspectes més elaborats. Tots tres ítems es basen en la idea de que ja hi ha clarament un comportament comunicatiu però es tracta de veure la qualitat d’aquest comportament, com ho fa: si habitualment inicia la interacció o només respon quan li pregunten, si aquesta resposta és adequada a la pregunta o si hi ha una actitud favorable cap a la comunicació. ÍTEMS

a) Fa demandes utilitzant qualsevol tipus de recurs : contacte d’ulls, agafant la mà de l’adult, assenyalant cap a l’objecte mentre vocalitza , amb paraula....

b) Fa comentaris utilitzant recursos com : mostrar l’objecte a l’adult, assenyalar un objecte i esperar una resposta, mirar l’objecte i mostrar emoció amb gest o vocalització, utilitza paraules, frases ....

c) Inicia la interacció : crida l’atenció de l’adult cap allò del que vol parlar i espera resposta, utilitza recursos orals tipus “ mira”, mostra el seu interès per la interacció repetint el missatge, inicia la conversa preguntant o comentant...

d) Respon a la iniciació de l’adult i ho fa adequadament - utilitza un gest per respondre, utilitza frases o paraules

e) Desitja prendre part en les converses mostra que està pendent del que es diu, fa contacte amb la mirada, somriu,...


Febrer 2006


16

2.- DESCRIPCIÓ ASPECTES FORMALS Fonologia Es tracta de descriure quin és el comportament a nivell de fonologia. Cada un dels ítems descriu un comportament que és determinant per valorar la dificultat del nen amb la fonologia.

a) La parla és intel·ligible a grans trets tot i que hi ha molts errors: De manera general, cap als 24 mesos, de les paraules que té en el seu repertori (unes 300), un 50% poden ser enteses per un estrany. Al voltant dels 36 mesos la seva precisió es ja sobre el 75% de les emissions. L’èmfasi no recau en valorar si el seu patró s’ajusta més o menys al patró adult, aquí es vol valorar en quina mesura pot ser entès encara que no digui correctament les paraules. Un nen que parli malament però pugui ser entès mínimament és diferent d’aquell que no se l’entén en absolut.

b) Aquí es tracta de veure si, de manera espontània, en el seu repertori

apareixen diversitat de sons , per exemple oclusius fets en diverses posicions (labials /p/-/b/, dentals /t/-/d/, velars, /k/-/g/ ...). El fet que tingui un repertori mínim li permet acostar-se a les paraules i d’alguna manera a que sigui comprès més fàcilment. Però un nen que paraules diverses les diu igual, per exemple: casa , tapa, cama, vaca = caca (exemple tret d’un cas real) a part de les dificultats per tenir una imatge mental de cada una d’elles, difícilment pot ser comprès. Per tant, la presència d’una certa varietat de fonemes ja sigui per com es fan (oclusius, fricatius, nasals..) o on es fan (bilabials, dentals,..) és un punt clau a valorar.

c) Realització estable : Que la realització de les paraules sigui estable, encara

que incorrecta, és un element qualitatiu. No poder tenir una imatge mental concreta d’una paraula incideix en el seu emmagatzement mental i, a la vegada, comporta moltes dificultats de recuperar-la del seu lexicon mental (diccionari mental) en el moment d’haver-la d’utilitzar.

d) Tot i que la fricació no és dels primers modus d’articulació sí que cap als 3

anys la majoria de nens ja la fan . Per tant valorar la seva presència és un punt important. Si diu paraules amb el so /s/ ja és un pas. Potser que sons més difícils com /f/ o /x/ es facin tots amb /s/ però el que val la pena és que té ja el modus de fer sons que freguen.

e) L’estructura de paraula bisíl·laba és el nivell bàsic. Un nen que no pot ni

mantenir aquesta estructura, és a dir que redueix tot a monosíl·labs, té dificultats importants amb la fonologia


Febrer 2006


17

f) Els contrastos /l/ /-r-/ i /d/ per la seva proximitat perceptiva pot ser dificultosa

en nens amb problemes auditius (perceptius però també conductius). A l’hora de ressenyar aquesta dificultat, no importa tant el detall sinó si es dóna aquest comportament de confusió entre l’ús d’aquests sons.

g) La presència de dificultats en estructures complexes són raonables en unes

edats determinades. ÍTEMS

a) La parla és intel·ligible a grans trets tot i que hi ha molts errors.

b) La seva parla mostra la presència de diversitat de fonemes, ( almenys oclusius i nasals en posicions diverses : bilabials, dentals, velars) cosa que li permet establir contrastos i construir paraules

c) La realització de paraules és estable, no mostra variabilitat en una mateixa paraula encara que sigui incorrecta.: per ex. no es dona el cas de dir “ posat” = totat, popat, potat, cotat...

d) Marca clarament la fricació encara que té dificultats en la realització dels diferents tipus.

e) Articula les paraules d’estructura simple (2-3 síl·labes directes) senceres sense ometre cap síl·laba per ex. casa, nena, pilota.

f) És capaç d’establir contrastos utilitzant sons tant propers perceptivament com /l/ /-r-/ i /d/

g) Articula les paraules d’estructura més complexa sense ometre els diftongs (peu,cau), les consonants travades (per ex. carta, festa) els grups consonàntics (per ex. fred, plat ),


Febrer 2006


18

Morfosintaxi

Els ítems d’aquest apartat estan graduats des de la no presencia de codi fins a un grau de coneixement del codi que ja permet fer estructures complexes. Quan parlem de marques morfosintàctiques , estem parlant sobretot de la presència del verb, amb flexió verbal (en 2 o 3 verbs diferents). Flexió vol dir que és possible trobar marques de persona ( jugo juga, juguem...) i temps ( present, algun tipus de passat, futur). De vegades la realització fonològica emmascara aquestes marques pel que cal estar atent al que fa al nen ja que aquesta distinció és important.

a) Expressa les seves idees més enllà del gest però només amb paraules.

b) Expressa les seves idees més enllà de paraules aïllades però només fins a ajuntar-les per donar significat (mama pum per mostrar que alguna cosa ha caigut; ara pipi jo)

c) Expressa les seves idees més enllà d’ajuntar dues paraules per donar significat fent les primeres estructures, amb omissions i/o errors i recolzant-se amb l’entonació (Mama, o tà papa? = On està el papa?; papa marxat ?; età bo a lola (coca-cola)

d) Expressa idees més enllà amb estructures d’oració simple correctes i ampliant sintagmes amb presència de marques morfosintàctiques (a nen petit té una cotxe memell; un dia a papa anar a muntanya a mi)

e) Expressa idees amb estructures complexes si bé pot haver-hi errors. (S’ha tencat pequè ha caigut a tera; Quan la mama vindrà jo marxo a casa).


Febrer 2006


19

3.- DESCRIPCIÓ CONTINGUT: Vocabulari i llenguatge e xpressiu referent a

coneixement del món

Tots els ítems sobre el contingut tenen una relació directa amb el coneixement que té el nen del món. Els ítems estan també graduats des del coneixement del que és més proper i més experimentat a altres ítems que demanen operacions més elaborades. L’èmfasi en aquest apartat recau en el coneixement del llenguatge (comprensió i expressió) que s’utilitza en aquestes situacions.

a) Comprèn el llenguatge referent a les rutines diàries i utilitza alguna paraula : noms d’objectes, accions, persones, llocs, salutacions...

b) Comprèn el llenguatge referent a l’entorn més proper i utilitza alguna paraula: Noms d’objectes, accions, persones, llocs (referents a: noms i accions amb les joguines; estris i accions utilitzats a l’escola ; noms i accions d’esdeveniments viscuts...)

c) Pot fer servir i comprendre termes referents a qualitats perceptives dels objectes: tamanys (gran, petit, ), formes (rodó, quadrat...), mides (llarg, curt..), estats (trencat, mullat, brut...), quantitat (molts, pocs, bastants...)igualtat (són iguals)

d) Comprèn i utilitza el llenguatge per fer comparacions: d’igualtat (igual, com), de superioritat (més gran), d’inferioritat (més petit, menys gran...)

e) Pot fer servir i comprendre termes per : matisar accions (a poc a poc, depressa, ara, després, aviat, tard, poc, molt..), per localitzar ( aquí, allà, des de, cap a... ), per indicar possessió (meu, teu...)

f) Comprèn i utilitza el llenguatge per: establir relacions de causalitat ( ...perquè ha caigut), de finalitat (..per posar-se les sabates).


Febrer 2006


20

4.- DESCRIPCIÓ SOBRE L’ATENCIÓ

L’atenció és un aspecte important a tenir en compte a l’hora de poder evolucionar en l’adquisició del llenguatge. Un nen que no sigui capaç de mantenir l’atenció enfocant sobre allò que s’està parlant i escoltant (no sentint) allò que se li diu, difícilment podrà desenvolupar un bon llenguatge a l’edat adequada ja que per aprendre cal la implicació de l’infant en les interaccions, cal que estigui mentalment actiu per a poder relacionar allò que sent amb la situació que viu. Per tant, valorar l’atenció és un punt important.

a) Pot parar l’atenció una estona sobre una cosa (esdeveniments o objecte) que l’interessi.

b) Pot mantenir l’atenció almenys durant dos a o tres torns en una conversa

c) Mostra que té interès per mantenir la interacció (mira a l’interlocutor, espera que acabi el torn, reclama la seva atenció...)

5.- DESCRIPCIÓ DEL JOC SIMBÒLIC

Veure el punt de grau de desenvolupament a nivell de joc simbòlic és, també un punt clau per veure la seva capacitat cognitiva. Aquí només prenem dos moments d’adquisició ja que són els dos moments clau, tot i que, més endavant pugui ser també important valorar la capacitat de planificació.

a) Fa servir els objectes pel ús funcional : beu amb el got, menja amb al cullera, escombra...

b) Fa servir objectes més enllà del seu ús funcional : fa un pal com a estri per pentinar...


Febrer 2006


21



Febrer 2006


22


Cognoms – Nom alumne/a:

Escola: Nivell:

Població:

Llengua habitual de l’alumne:

Període exploració:

Situacions educatives en les que s’ha fet l’observa ció:


Febrer 2006


23

COGNOMS I NOM DE L’ALUMNE/A

DATA NAIXEMENT: EDAT:

PRESENTA TRASTORN DE LLENGUATGE ASSOCIAT A:

• Defectes estructurals aparell parla (*) Tipus

• Retard cognitiu (*) . Tipus

• Pèrdua auditiva (*). Tipus

• Problemes motors (*) Tipus

• Trastorns comportamentals (*)

• Sense etiologia clara (**)

Observacions- Aspectes a tenir en compte:

(*) – Ressenyar si hi ha algun tipus de diagnòstic o documents mèdics explicatius. (**) – Ressenyar si és per manca d’informació/diagnòstic o bé per manca de causa determinant


Febrer 2006


24

1.- DESCRIPCIÓ DE LA INTENCIÓ I HABILITAT COMUNICAT IVA Assenylar amb una creu la freqüència en que es dona el comportament

frequen ocasion mai

3a

4a a) Fa demandes utilitzant qualsevol tipus de recurs :

contacte d’ulls, agafant la mà de l’adult, assenyalant cap a l’objecte mentre vocalitza , amb paraula.... 5a

* Subratllar el tipus de recurs que fa servir més freqüentment

frequen ocasion mai

3a

4a

b) Fa comentaris utilitzant recursos com : Mostrar l’objecte a l’adult, assenyalar un objecte i esperar una resposta, mirar l’objecte i mostrar emoció amb gest o vocalització, utilitza paraules, frases ....

5a


frequen ocasion mai

3a

4a

c) Inicia la interacció : Crida l’atenció de l’adult cap allò del que vol parlar i espera resposta, utilitza recursos orals tipus “ mira”, mostra el seu interès per la interacció repetint el missatge, inicia la conversa preguntant o comentant... 5a


frequen ocasion mai

3a 4a

d) Respon a la iniciació de l’adult i ho fa adequadament - utilitza un gest per respondre, utilitza frases o paraules

5a * Subratllar el tipus de recurs que fa servir més freqüentment

frequen ocasion mai

3a 4a

e) Desitja prendre part en les converses Mostra que està pendent del que es diu, fa contacte amb la mirada, somriu,... 5a


© M.Claustre Cardona


Febrer 2006


25

2.- DESCRIPCIÓ ASPECTES FORMALS a) Fonología

Assenyalar amb una creu la freqüència en que es dona el comportament

frequen ocasion mai

3a

4a

a) La parla és intel·ligible a grans trets tot i que hi ha molts errors.

5a Espai per posar exemples, si s’escau

frequen ocasion mai

3a

4a

b) La seva parla mostra la presència de diversitat de fonemes, ( almenys oclusius i nasals en posicions diverses : bilabials, dentals, velars) cosa que li permet establir contrastos i construir paraules 5a

En cas que això no es doni, especificar quins sons hi ha en el seu repertori

frequen ocasion mai

3a

4a

c) La realització de paraules és estable, no mostra variabilitat en una mateixa paraula encara que sigui incorrecta.: per ex. no es dona el cas de dir “ posat” = totat, popat, potat, cotat... 5a

Espai per posar exemples, si s’escau

frequen ocasion mai

3a

4a

d) Marca clarament la fricació encara que té dificultats en la realització dels diferents tipus.


frequen ocasion mai

3a

4a

e) Articula les paraules d’estructura simple (més de 2 síl·labes directes) senceres sense ometre cap síl·laba per ex. Casa, nena,


frequen ocasion mai

3a 4a

f) És capaç d’establir contrastos utilitzant sons tant propers perceptivament com /l/ /-r-/ i /d/


frequen ocasion mai

3a 4a

g) Articula les paraules d’estructura més complexa sense ometre els diftongs (peu,cau), les consonants travades (per ex. carta, festa) els grups consonàntics (per ex. fred, plat ), 5a

Espai per posar exemples, si s’escau



Febrer 2006


26

b) Morfosintaxi


frequen ocasion mai

3a

4a

a) Expressa les seves idees més enllà del gest però només amb paraules .

5a

Espai per posar exemples

frequen ocasion mai

3a ? ?

4a

b) Expressa les seves idees més enllà de paraules aïllades però només fins a ajuntar-les per donar significat

( mama pum per mostrar que alguna cosa ha caigut; ara pipi yo). 5a

Espai per posar exemples = En el cas de nens amb retard cognitiu

frequen ocasion mai

3a ?

4a

c) Expressa les seves idees més enllà d’ajuntar dues paraules per donar significat fent les primeres estructures amb omissions i/o errors i recolzant-se amb l’entonació: Mama, o tà papa? ; Mama nem a tasa ; Té a piota ? ; Papa maxat ? ; età bo a lola (coca-cola). 5a

Espai per posar exemples = En el cas de nens amb retard cognitiu

frequen ocasion mai

3a

4a

d) Expressa idees amb estructures d’oració simple correctes i ampliant els sintagmes (a nen petit té una totxe memell ; un dia a papa anar a muntanya mi)

5a Espai per posar exemples

frequen ocasion mai

3a 4a

e) Expressa idees amb estructures complexes si bé pot haver-hi errors (S’ha tencat pequè ha caigut a tera; Quan la mama vindrà jo marxo a casa)



?

?


Febrer 2006


27

3.- DESCRIPCIÓ CONTINGUT: Vocabulari i llenguatge e xpressiu referent a coneixement del món


frequen ocasion mai

3a

4a

a) Comprèn el llenguatge referent a les rutines diàries i utilitza alguna paraula : noms d’objectes, accions, persones, llocs, salutacions...

5a


frequen ocasion mai

3a

4a

b) Comprèn el llenguatge referent a l’entorn més proper i utilitza alguna paraula: noms d’objectes, accions, persones, llocs (referents a: noms i accions amb les joguines; estris i accions utilitzats a l’escola ; noms i accions d’esdeveniments viscuts...) 5a


frequen ocasion mai

3a

4a

c) Pot fer comprendre i fer servir termes referents a qualitats perceptives dels objectes: tamanys (gran, petit, ), formes (rodó, quadrat...), mides (llarg, curt..), estats (trencat, mullat, brut...), quantitat (molts, pocs, bastants...)igualtat (són iguals) 5a


frequen ocasion mai

3a

4a

d) Comprèn i utilitza el llenguatge per fer comparacions: d’igualtat (igual, com), de superioritat (més gran), d’inferioritat (més petit, menys gran...)


frequen ocasion mai

3a

4a

e) Pot fer servir i comprendre termes per : matisar accions (a poc a poc, depressa, ara, després, aviat, tard, poc, molt..), per localitzar ( aquí, allà, des de, cap a... ), per indicar possessió (meu, teu...)


frequen ocasion mai

3a 4a

f) Comprèn i utilitza el llenguatge per: establir relacions de causalitat ( ...perquè ha caigut), de finalitat (..per posar-se les sabates).




Febrer 2006


28

4- DESCRIPCIÓ ATENCIÓ

frequen ocasion mai

3a

4a

d) Pot parar l’atenció una estona sobre una cosa (esdeveniments o objecte) que l’interessi.

5a


frequen ocasion mai

3a

4a

e) Pot mantenir l’atenció almenys durant dos a o tres torns en una conversa


frequen ocasion mai

3a

4a

f) Mostra que té interès per mantenir la interacció (mira a l’interlocutor, espera que acabi el torn, reclama la seva atenció...)

5a

5- DESCRIPCIÓ JOC SIMBÒLIC

frequen ocasion mai

3a

4a

c) Fa servir els objectes pel ús funcional : beu amb el got, menja amb al cullera, escombra...


frequen ocasion mai

3a

4a d) Fa servir objectes més enllà del seu ús funcional : fa

un pal com a estri per pentinar...




Febrer 2006


29

GUIA PER INTERPRETAR ELS DIFERENTS COMPORTAMENTS


Febrer 2006


30

GUIA PER INTERPRETAR ELS DIFERENTS COMPORTAMENTS

L’orientació que es fa per cada un dels ítems, pren com a referència el que hauria de fer un nen en una edat determinada valorant aquell comportament en funció del pes que té per a poder avançar en el llenguatge. El tipus d’orientació, ja sigui un programa concret o bé la necessitat d’una valoració més profunda des del CREDA, es definirà per la importància d’aquell comportament en l’evolució del nen. Per altra banda, també es valora la freqüència en que es dona aquest comportament ja que ens dóna pistes de com està d’allunyat del que caldria respecte a la seva edat cronològica. Finalment, la causa que ha determinat aquell comportament és una variable que també caldrà tenir en compte, ja que ens aportarà l’explicació del perquè s’ha donat aquell comportament. No cal dir que la valoració que es fa per a cada un dels ítems és orientativa. En ocasions caldrà aprofundir més per a fer-se una idea més ajustada del comportament que s’està valorant. El tipus d’intervenció ( Específica des de CREDA o des del CENTRE - aula o petit grup) acabarà de determinar-se segons la manera i el grau en que la causa incideixi en l’evolució del llenguatge. En el Protocol també es valoren l’atenció i el joc simbòlic. Tots dos aspectes ens donen una informació addicional valuosa. Saber sobre la capacitat d’atenció ens permet entendre dificultats en la progressió en el llenguatge. Per altra banda, el joc simbòlic permet veure el nivell de desenvolupament cognitiu, el qual també juga un paper a l’hora d’entendre el desenvolupament d’un nen. Tot i així, no fem una proposta concreta d’intervenció perquè cap dels dos apartats, per sí sols, serien determinants per a decidir l’atenció des del punt de vista comunicatiu i lingüístic.

Descripció comportament: INTENCIÓ I HABILITAT COMUNICATIVA ORIENTACIÓ

3, 4 i 5 anys

M /O � PROGRA. ESPECÍFIC COMUNICACIÓ (PEC)

** Si després d’una aplicació sistemàtica del programa no hi ha evolució, comentar-ho amb el CREDA a) Fer demandes

4 i 5 anys F � Plantejar-se alguns objectius de millora

3, 4 i 5 anys


** Si després d’una aplicació sistemàtica del programa no hi ha evolució, comentar-ho amb el CREDA b) Fer comentaris


3, 4 i 5 anys M /O

� PROGRA. ESPECÍFIC COMUNICACIÓ (PEC) ** Si després d’una aplicació sistemàtica del programa no hi ha

evolució, comentar-ho amb el CREDA c) Iniciar interacció


3, 4 i 5 anys


** Si després d’una aplicació sistemàtica del programa no hi ha evolució, comentar-ho amb el CREDA d) Respondre

iniciació 4 i 5 anys F � Plantejar-se alguns objectius de millora

3, 4 i 5 anys


** Si després d’una aplicació sistemàtica del programa no hi ha evolució, comentar-ho amb el CREDA e) Participació



Febrer 2006


31

Descripció comportament : FONOLOGIA PROPOSTA INTERVENCIÓ

3, 4 i 5 anys

M /O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF )

4 anys F � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball aula

a) Parla intel·ligible

5 anys F � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Petit Grup

3, 4 anys M /O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball aula / Petit Grup segons grau

4 i 5 anys F � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball

aula / Petit Grup segons grau b) Diversitat de

fonemes

5 anys M /O � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3 anys M/O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball aula / Petit Grup segons grau c) Estabilitat

paraules 4 i 5 anys

M/O/F � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3, 4 anys M /O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball aula / Petit Grup segons grau


aula / Petit Grup segons grau d) Marcar fricació

5 anys M /O � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3 anys M /O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): Treball aula / Petit Grup segons grau


aula / Petit Grup segons grau

e) Estructures sil·làbiques

simples

5 anys M /O/F � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3, 4 anys M /O/F � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): – Treball aula

f) Contrastos l.-r- d 5 anys M /O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): - Petit

Grup

g) Est. complexes 4 i 5 anys M/O � PROG. DESENVOLUPAM. FONOLÒGIC (PDF ): AULA / PETIT GRUP segons grau


Febrer 2006


32

Descripció Comportament: MORFOSINTAXI PROPOSTA INT ERVENCIÓ

F � Programa estimulació global del Llenguatge (PEGL) -AULA –Petit GRUP

3 anys

O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa a) Només paraules

4 i 5 anys F/O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

F � Programa estimulació global del Llenguatge (PEGL) - AULA –Petit GRUP

3 anys

O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

b) Dues paraules amb significat

4 i 5 anys F/O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3anys M � Programa estimulació global del Llenguatge (PEGL) - AULA –Petit GRUP


4 anys


c) Primeres marques morfosintàctiques

5 anys F/O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

4 anys O/M � Programa estimulació global del Llenguatge (PEGL) - AULA –Petit GRUP


d) Oracions simples correctes i ampliades

5 anys


f) Ús Oracions complexes 5 anys O/M � Programa estimulació global del Llenguatge (PEGL) - AULA –Petit GRUP


Febrer 2006


33

Descripció comportament : CONTINGUT PROPOSTA INTERVENCIÓ

a) Comprensió llenguatge rutines

3, 4 i 5 anys M/O � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

b) Comprensió llenguatge situacions viscudes i compartides

3, 4 i 5 anys M /O � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3 anys O/M � PROGRAMA ESTIMULACIÓ GLOBAL (PEG)

4 i 5 anys F � PROGRAMA ESTIMULACIÓ GLOBAL (PEG) c) Comprensió llenguatge

Qualitats perceptives

4-5 anys O/M � DEMANDA Valoració / Atenció logopèdica CREDA després de no evolució en Programa

3 i 4 anys M � PROGRAMA ESTIMULACIÓ GLOBAL (PEG)

d) Comprensió llenguatge Comparacions


3 i 4 anys M � PROGRAMA ESTIMULACIÓ GLOBAL (PEG) e) Comprensió llenguatge

per a Matisar, localitzar, possessió


f) Comprensió llenguatge causalitat, finalitat..

5 anys M � PROGRAMA ESTIMULACIÓ GLOBAL (PEG)


Febrer 2006


35

El desenvolupament comunicatiu i lingüístic 1/2

ETAPA PRE-LINGÜÍSTICA ETAPA LINGÜÍSTICA

NAIX 4 m-9 m 9 m -12 m 12m- 24 m 24-30 m 30-36 m 36 -60 m 5 – 7 anys

CO

MU

NIC

AC

IÓ I

ÚS

LLE

NG

.

• Interès per les persones:

- Cares - Veus - Sons parla

• Els seus senyals

creen un efecte però no és reconegut com a comunicatiu.

• Són els adults de l’entorn que atribueixen intenció a les accions del nen.

� Mostra

intencions desigs i interessos

� ATENCIÓ

CONJUNTA : � Mostra a l’altre

allò que vol: demanda

� Dirigeix

l’atenció de l’altre cap un objecte o interès: comentari

� 12-18 m:

Expressa amb paraules les ma-teixes funcions: demanda d’objectes i accions, refús, comentaris,

� 18-24 m:

Demanda infor-mació, resposta a preguntes, re-coneixement.

� Augmenta la

freqüència de continuïtat del tòpic.

� Pot fer servir

paraules com: gràcies, si us plau.

� Sap continuar el

tòpic i afegir més informació(50%)

� Fa demandes

d’aclariment � Manté el tema

del que explica.

� Mostra habilitats

per demanar de manera indirecta

� Més consciència dels aspectes socials d’una conversa.

� Ús d’el·lipsis per consciència de compartir pressuposicions

� Creació de rols imaginaris

� Capacitat de fer

narracions “verdaderes” amb un tema central, un punt àlgid i una resolució

� Capacitat de parlar de fets i esdeveniments no presents en el context.

CO

NE

IX. M

ÓN

(S

EM

ÀN

TIC

A)

� El seu creixement cognitiu

estretament lligat a les seves experiències: De mica en mica va donant significat als esdeveniments que viu: bany, menjar, arribada pare/mare...

� 8-12 m: Entén entre 3-50 paraules Les primeres paraules són noms de familiars propers, rutines, de jocs comunicatius, o referents a l’aparició, desaparició, recurrència d’objectes.

� 18 m: 50-100

paraules.

� Expressen: agent acció, objecte, localització, possessió, negació, rebuig, desaparició.

� Entén algunes paraules fora de les rutines.

� Necessita molt el suport contextual

� Entén i fa

preguntes sobre persones (qui?), objectes (què?), sobre esdeveni-ments bàsics

( què fas?, on vas?)

� Entén i fa

preguntes de “ per què?”.

� Entén i fa servir paraules espacials bàsiques

� Capacitat

d’establir relacions temporals i causals

� Esquemes mentals de la seqüenciació en les rutines i els esdeveniments freqüents

� Promig de

vocabulari expressiu al voltant de les 5000 paraules

© M. Claustre Cardona Materials Curs Formació de Formadors 3 Febrer 05


Febrer 2006


36

El desenvolupament comunicatiu i lingüístic 2/2

ETAPA PRE-LINGÜÍSTICA ETAPA LINGÜÍSTICA

NAIX 4 m-9 m 9 m -12 m 12m- 24 m 24-30 m 30-36 m 36 -48-60 m 5 – 7 anys

MO

RF

OS

INT

AX

I

�

� 12-18 m: Ús d primeres paraules per a comunicar intencions

� 18-24 m: Combinacions de paraules basades en el significat Regles semàntiques

� L’ordre de les paraules és consistent.

• Inici ús de marques mor-

fològiques

� Emergència de les primeres marques 8ex plural)

� Preguntes formades mitjançant l’entonació.

� Modulació de

frases simples

� Dificultats en l’ús del verb “ser”

� Sobregeneralitza-

ció de formes irregulars

� 36-42 m: Pri-

meres oracions complexes

� Ús correcte verbs auxiliars però encara algun error.

� Presència de v.irregulars en passat / ús correcte determinants/ pronoms possessius

� Domini

d’estructures sintàctiques simples i en procés en el domini de les complexes.

*Caldrà esperar

fins enllà dels anys escolars per a que hi hagi un domini complet (Owens)

FO

NO

LOG

IA

• Plor i sorolls fisiològics

• Vocalitzacions

que varien de setmana en setmana.

� Algunes se-

qüències de CV.

• 6-9 m:

Aparició de la síl·laba canònica: alternança de consonant - vocal.

• Repetició síl·labes - oclusives - nasals

- frontals

• Reduplicació: fileres de síl·la-bes idèntiques Variació: Fi-leres de síl·la-bes amb varia-cions conso-nàntiques i vocals

� 12-15 m Jargó

(co-ocurrència amb les prime-res paraules ) - CV - CVC 10% - CVCV - Varietat en- tonacións i ac-cents. - Consonants

oclusives i nasals (85%)

• 24 mesos : Té

un vocabulari ampli (300 –350 paraules) 50% poden ser enteses per un estrany.

• Consonants labials, alveo-lars i velars.

• Bisíl·labes obertes i tancades

• Increment important del

percentatge de precisió (68-76%) • Increment de la complexitat: Sil·làbica: + nombre de síl·l + complexes: trabades, in-

verses, grups consonàntics. - Segmental:fricatives, velars... PROBLEMES:

• Simplificacions dels aspectes més complexes. Elements de risc: inestabilitat, pocs contrastos , tipus estructura sil·làbica.

� Últims errors

residuals a punt de desaparèixer

� Habilitat per segmentar paraules en fonemes

� Comprensió del concepte de “ paraula” separat del seu referent .

FONAMENTS MECÀNICS FONAMENTS COGNITIUS

© M. Claustre Cardona Materials Curs Formació de Formadors 3 Febrer 05

PROC S PER A LA DEMANDA DE NOVArev 2 · 1. PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA: La sol·licitud de demanda...

Documents

Transcript of PROC S PER A LA DEMANDA DE NOVArev 2 · 1. PROCEDIMENT PER A LA DEMANDA: La sol·licitud de demanda...